EL TEMANOU9EL

Els nous parlants de català són els autors de ‘La sàvia natura’

Vic Alumnes del curs ele-mental del Centre de Norma-lització Lingüística d’Osona són els autors del llibre La sàvia natura, que la setmana passada es va presentar a Vic i Manlleu. Tots els participants, d’acord amb el seu nivell, van escriure sobre el tema de la natura, i els textos van ser il·lustrats per alumnes de La Farinera, Centre d’Arts Visuals de Vic. El llibre és una obra col·lectiva que va acabar

Títol:L’assistent del tramoistaAutor: Àlex GarridoEditorial: Témenos Ed.

Manlleu

A.D.

L’Espai Rusiñol de Manlleu va acollir, divendres al vespre, la presentació de la novel·la L’assistent del tramoista (Témenos Edicions). L’acte el presidia l’al-calde, Àlex Garrido, però no per protocol, sinó per una lògica imperativa: n’és l’autor. Garrido, meitat polític meitat escriptor, és un confès aficionat al bàsquet, però llegir i escriure són les seves dues grans passions. L’assistent del tramoista ja és la seva tercera novel·la. I, segurament, també, la més madurada. La va comen-çar a escriure l’any 2014 en les tancades periòdiques que fa en monestirs com els de Montserrat o Solius,

Títol: Les dames de les 10:30Autora: M. Carme CanadellEditorial:Pagès Editors

Després del relat autobiogràfic El retorn de la primavera, escrit a partir de la seva experiència amb un càncer de mama, l’escriptora de Sant Vicenç de Torelló va tornar amb un recull d’11 relats escrits a partir d’històries compartides amb un grup d’amigues amb les quals es trobava a 2/4 d’11 del matí.

Títol: Ara sí que l’hem cagada!Autor: Jaume MarèsEditorial:Papers amb Accent

El manlleuenc Jaume Marès reprèn la història i els personatges protagonistes –en Nil i la Mercè, i també el senyor Bofarull i la Vicen-ta– de la seva primera novel·la, El peu o la vida. Aquest segon relat conté “sexe i passió desenfrenada”, segons l’autor del pròleg, que és, ni més ni menys, l’exalcalde de Man-lleu Pere Prat.

La tercera novel·la de l’alcalde escriptor

i la va culminar el darrer Nadal. Són alguns dels detalls que va explicar divendres secundat per Montserrat Llorens i Anna Piella, que en van fer la presentació, i Dolors Collell, que en va fer la lectura teatralitzada d’alguns fragments. De fet, el teatre té un pes important en l’obra: el protagonista és tramoista del de Minera (Manlleu) i la trama, que incorpora com a eix central la malaltia i el drama dels nens robats, es desenvolupa en escenaris fàcilment identificables com el Museu del Ter, Dalt Vila, Alcaudete, el barri de Gràcia o el mateix Teatre Centre. Són ambients de la novel·la, un gènere que per definició és una invenció tot i que s’hi puguin endevinar referents d’una realitat garbellada amb el sedàs d’una imaginació que vola desferma-da. Per això a les pàgines d’una novel·la tot és possible. I, com la vida, conté tragèdia, però també esperança i humor. Veritats i mentides.

Un repàs a les novetats d’autors d’Osona, el Ripollès i el Moianès en aquest Sant Jordi

Els autors que juguen a casa

Títol: La força de les paraulesAutora: Miracle SalaEditorial:Cossetània Ed.

L’any 2017 va revelar una nova veu narrativa, la de Miracle Sala, una professora i escriptora moia-nesa que es decidia a potenciar la segona d’aquestes activitats. Miracle Sala va guanyar el segon Premi de Narrativa Món Rural amb aquest recull de narracions que tenen com a teló de fons el seu poble, Santa Maria d’Oló. Uns contes que evoquen la infantesa, la mirada d’un món rural amb ulls de nena, i que llueixen una riquesa lingüística enorme. Des del Moianès, arri-ben les evocacions de l’escola, de la bassa, de la gent gran, de la casa i la família. I en el fons, de la vida i de la mort, que també hi és present amb la naturalitat amb què s’enfrontava abans a pagès. Els records, filtrats per la imaginació, i amb una gran capa-citat expressiva. Miracle Sala va guanyar també el segon premi del Concurs de Narrativa convo-cat per EL 9 NOU i ara acaba de publicar un llibre de poemes.

ALB

ERT

LLI

MÓ

S

L’Espai Rusiñol es va omplir divendres en la presentació del llibre d’Àlex Garrido

Títol: La muchacha que tenía lágrimas en la memoriaAutor: Fernando Ezquerra Editorial: Ed. Siníndice

L’escriptor i professor Fernando Ezquerra, de Tona, surt de l’àmbit de la novel·la històrica per explicar un relat centrat en personatges femenins, a partir de les reflexions i records d’una mare que ha passat per experiències traumàtiques de violència de gènere, que les posa per escrit a la seva filla petita.

Títol: La clau del pontAutor: Francesc Xavier SurinyachEditorial:Gra de Fajol

El camprodoní Francesc Xavier Surinyach presentava aquest dis-sabte La clau del pont, una novel·la que també a través del recurs del manuscrit trobat vol fer reviure al lector un moment tràgic de la Guerra Civil, quan 40.000 refugiats esperaven travessar cap a França a la Vall de Camprodon.

S’ha

aHusky color beix clar, ulls blaus. Portava collar amb el número de telèfon.

Se’n gratificarà la devolució

93 886 30 02

Dilluns, 23 d’abril de 20184 Sant Jordi

ALB

ERT

LLI

MÓ

S

amb la participació dels usu-aris de l’Associació Tapís, que en van fer l’edició i

enquadernació artesanals. A la fotografia, la presentació del llibre a Manlleu.

EL TEMANOU9EL

Carrer de la Riera, 20. VicTel. 938 588 875

www.llibreriafosterandwallace.cat

Carrer de Sant Sadurní, 2 - 08500 VIC Tel. 93 889 03 41 - Fax 93 886 03 20www.costallibreter.cat / llibreter@costavic.com

Consulteu existències awww.costallibreter.cat

C. Sant Sadurní, 2 - VICTel. 93 889 03 41 - 689 38 71 48

Dilluns, 23 d’abril de 2018 5Sant Jordi

Títol: Mare de llet i melAutor: Najat El HachmiEditorial:Ed. 62

Najat El Hachmi ha tornat amb la que és, possiblement, la seva novel·la més ambiciosa. Un relat que novel·la els records d’infància de la mateixa autora i els situa en el personatge central, una dona que quan ja té una vida feta –casada i mare– ha de deixar la seva vida de poble per emigrar. I el seu destí és Catalunya. Al cap del temps, Fàtima torna al seu poble del Rif i fa una narració oral de l’experi·ència a les seves sis germanes. La mirada, però, se centra en l’inte·rior, en allò que passa dins de les cases, i sobretot en el paper d’unes dones que viuen a l’ombra dels seus marits. Sovint, la migració re·presentarà que podran tenir el seu lloc propi per primera vegada en la vida, malgrat que sigui amb la pre·carietat amb què ho viu la Fàtima en arribar a la seva ciutat d’aco·llida. Aquesta ciutat és Vic, que s’ha convertit en un dels paisatges literaris preferits per l’autora. La novel·la és també un cant a la capa·citat de les dones de transmetre els records amb la narració oral.

Títol: Això no és AmèricaAutor: Jordi PuntíEditorial:Empúries

Un home que dibuixa als carrers de l’Eixample, caminant, el nom de l’estimada morta. Un altre que rep la carta d’un germà allunyat que li demana un ronyó. El jugador empedreït que vol curar·se anant a Las Vegas. Un viatger que atura els cotxes a les carreteres d’Osona amb una misteriosa maleta. Són alguns dels personatges que confi·guren el món de Això no és Amèri-ca, llibre amb el qual Jordi Puntí va trencar un llarg silenci literari, des de la publicació de la seva celebra·da i molt traduïda novel·la Maletes perdudes. Amb els nous contes, alguns d’ells sorgits d’encàrrecs diversos que ha anat rebent els últims anys i ara revisats, Puntí es confirma com un dels mestres de la narració curta en la literatura catalana actual. “Quan agafes dis·tància i te’ls mires junts, t’adones que hi ha fils. Hi ha una constant que enllaça amb Maletes perdudes i que és la voluntat de trobar el teu lloc al món. O com diu Mike Fran·quesa, un dels personatges, saber quin lloc t’ha tocat en el teatre de la vida”, deia Puntí a EL 9 NOU.

Títol: Cazeneuve i la revenja dels desvalgutsAutors: Oriol Molas/Ferran Grau. Editorial: Capital Books

Camprodon

J,V.

La vena literària del camprodoní Oriol Molas, que treballa en el món de l’edició, ve de lluny. Dos reculls poètics de joventut són els seus primers passos, però, com diu ell mateix irònicament, “me’n vaig curar”. I ara torna en un registre molt diferent, en una novel·la negra escrita a quatre mans amb el periodista lleidatà Ferran Grau. El seu protagonista és Enric Caze·neuve, un personatge que realment va existir i que va ser el primer detectiu establert a Barcelona, en el convuls any de 1909 –el de la Setmana Tràgica–. En col·laboració (també ell) amb un fictici amic periodista, Cinto Brescó, in·vestigaran uns misteriosos i cruels assassinats. Els dos autors no descarten que Cazeneuve i la revenja dels desvalguts pugui ser l’inici d’una saga amb aquest detectiu com a protagonista.

El primer detectiu català

Oriol Molas i Ferran Grau, coautors de la novel·la

‘Cazeneuve’, una novel·la negra d’Oriol Molas

PUbLiCiTAT Sant Jordi

EL TEMANOU9EL Dilluns, 23 d’abril de 20186 Sant Jordi

Títol:Els dicsAutor: Irene SolàEditorial: L’Altra Editorial

Malla

J.V.

Irene Solà ha viscut una setmana intensa abans de Sant Jordi. Des de Londres, on ara està treballant a la Whitechapel Gallery, ha tornat per concentrar en una sola setmana la promoció d’Els dics, la novel·la amb què va guanyar el Premi Documenta de 2017. Amb 28 anys, Solà acumula ja una interessant trajectòria com a poeta (Premi Amadeu Oller de 2012 per Bèstia) i també com a artista visual (guanyadora de la Beca Ciutat de Vic a la creació artística amb un projecte compartit amb Toni Sadurní, a més de nombroses in-cursions en el videoart i en altres llenguatges). Irene

Títol: KentuckyAutor: Aniol FlorensaEditorial:Brau Ed.

Debut narratiu d’aquest jove gui-onista –amb anys d’experiència a l’APM– narrant amb pols àgil i trencador una història surrealis-ta. El dia de la independència de Catalunya, que es vol proclamar al poble de Fuig, uns pollastres afec-tats per la radioactivitat d’una plan-ta de residus nuclears comencen a atacar la gent. Enmig d’això, una galeria de personatges singulars.

‘Els dics’, debut amb premi d’Irene Solà

Solà veu tota la seva creació com un conjunt, del qual forma part també aquesta novel·la, una mateixa manera d’enfrontar-se a la creació des de la necessitat d’investigar. “Una de les intencions principals és reflexionar sobre la narrativa, allò que en anglès se’n diu sotrytelling: d’on venen les històries, de qui són, a qui les prens quan les expliques, quin poder té el que explica sobre el que és explicat”. En aquest cas, qui explica és l’Ada, una noia que viu a Anglaterra i que torna al seu poble, en un entorn rural que ben bé podria ser el d’Osona, per passar-hi l’estiu. Té elements de la matei-xa Irene Solà, però no és ben bé ella: “Jo dic que em vaig voler buscar una companya de viatge que m’interessés molt”. El seu relat s’estructura en dos plànols narratius: el dia a dia de l’Ada durant l’estiu i els contes que ella mateixa està escrivint. Al llarg del relat, en el primer d’aquests dos nivells es va repetint una estructura narrativa: “Aquesta és l’Ada. Aquestes són les tecles de l’ordinador de l’Ada (...)”. És una manera de guiar el lector, “d’as-senyalar-li amb el dit allò que és la realitat”. Forma part dels jocs narratius que proposa Irene Solà, entenent el joc com a part del procés d’experimen-tació. I aquesta té molt a veure amb la forma com s’hi va aproximar, “sense tenir marcat on volia arribar, però gaudint molt del procés”.

Títol: L’hora quietaAutor: M. Dolors FarrésEditorial:Autoedició

L’any 2007, la vigatana Maria Dolors Farrés va quedar fina-lista del Premi Sant Jordi amb una novel·la que, per imposició de l’editorial, es va haver de titular El monestir de l’amor secret. Però en realitat, l’original tenia per títol L’hora quieta, i era més extens que aquell que es va publicar. Al cap del temps, Farrés ha pogut rescatar els drets de publicació i ella matei-xa ha editat la versió íntegra i primigènia de la novel·la que transcorre a Sant Llorenç dels Munts, el castell-monestir de les Guilleries que el pare de l’autora va comprar i restaurar. Som al segle XV, un temps convuls en la Catalunya del moment, i en el monestir hi coincideixen Gal-zeran de Monsingle i Berenguer de Vallclara, dos monjos cultes (un, metge i l’altre, bibliotecari). Entre ells dos naixerà una rela-ció prohibida, que va més enllà de l’admiració que un sent per l’altre. La viuen no d’una manera joiosa, sinó amb un sentiment de culpabilitat. Entremig, un món que sembla enfonsar-se: l’Esglé-sia escindida en un cisma, amb dos papes, i la pesta, que rebrota i arriba fins al mateix monestir.

Irene Solà amb un exemplar de la novel·la ‘Els dics’ (Premi Documenta 2017)

Títol: La fugitivaAutor: Blanca BusquetsEditorial:Ed. Proa

Una dona gran, als seus 92 anys, mira enrere en la seva vida. Viu sola en un pis, a Sarrià, tot i que té fills i nets. Qui va ser lector de Jardí a l’obaga, l’anterior novel·la de Blanca Busquets, reconeixerà de seguida un personatge en la prota-gonista de La fugitiva. És la Mireia, la noia de La Carena (mirall lite-rari de Cantonigròs) que es casa amb el jove ric de Barcelona, el de la casa dels Torralba, i fa tot el que pot per allunyar-se d’aquest poble, figura literària de Cantonigròs. Però hi deixa l’Aniol, l’home que potser l’hauria fet feliç. La fugitiva seria un spin-off de Jardí a l’obaga amb un personatge que pren vida pròpia, i sobre el qual es va centrar la narració. Aquella dona que tenia un punt de malvada, el lector des-cobrirà que en realitat amaga prou raons per comportar-se tal com ho fa. Una vida marcada per una expe-riència sexual traumàtica viscuda de molt jove, que l’acompanyarà al llarg de tota l’existència. I aques-ta es mou entre els moments de benestar, fins i tot de riquesa, i els de baixada als abismes, com una estada a la presó. Un personatge femení dibuixat amb traç vigorós.

Títol: AforesAutor: Ramon MasEditorial:Ed. de 1984

Una mort tràgica en un poble petit, Puigsech. Un esdeveniment que plana sobre una narració. Una gent que es veu cada dia i es coneix, però que mai no acaba de descobrir tots els seus secrets. Unes situacions que traspassen la frontera de la realitat i s’endinsen en el misteri. El debut narratiu de Ramon Mas s’inscriu en el gènere del fix-up, que suma diversos contes per crear una novel·la.

Títol: Tres contra Déu Autor: Miquel DarnésEditorial:Llibres de l’Índex

El torellonenc Miquel Darnés, periodista i enginyer, debuta com a narrador amb aquesta novel·la ambientada a Barcelona, quan la ciutat cau en mans franquistes. Un periodista anglès decideix no fer cas dels seus caps i quedar-se a explicar què passa a la ciutat. L’Església i els abusos que comet emparada pel poder són al seu punt de mira.

Títol: Girafa amanida de lloms de cavallAutor: Ignasi BoixEditorial:Stonberg Ed.

Fascinat per la figura de Dalí, Martí Vidal, un jove de Cadaqués, s’acosta al pintor amb la idea de descobrir els seus secrets i la vaga esperança de fer de la seva pròpia vida una aventura interessant. De forma at-zarosa, acaba per convertir-se en el seu criat més fidel durant gairebé trenta anys. Espectador de primera mà d’un món de somnis que, a vega-des, poden ser també malsons.

‘Destierro. Tierra de brujas’, debut de Sandra Parés com a narradora

Manlleu La manlleuenca Sandra Parés debuta com a escriptora amb la novel·la Destierro. Tierra de brujas (Editables), que s’anun-cia com la primera part d’una tri-logia de literatura fantàstica. La novel·la té una protagonista, la Kristine, una noia que just quan compleix 18 anys es veu empesa a començar un viatge de màgia i aventura, malgrat que en aquell moment perd tot el que havia estat el seu món. El llibre, que es va presentar a l’Ateneu de Man-

ALB

ERT

LLI

MÓ

S

lleu (a la fotografia) en un acte amb un petit espectacle teatral, està disponible en edició en paper i digital.

JOR

DI

PUIG

JOR

DI

PUIG

EL TEMANOU9EL Dilluns, 23 d’abril de 20188 Sant Jordi

Títol:El jaç del faquirAutor: Marc CapdevilaEditorial: Ed. Efadós

Tona

J.V.

Hi ha ocasions en què és impossible governar la pròpia vida, perquè el corrent de la història és tan fort que ar-rossega tots aquells que s’hi posen al davant. I aquesta és la circumstància en què es troba el protagonista d’El jaç del faquir, la darrera novel·la de l’escriptor tonenc Marc Capdevila. El seu protagonista és un home que, l’any 1929, agonitza a l’Hospital de la Santa Creu de Vic mentre intenta –en un manuscrit– deixar constàn-cia del que ha estat la seva vida. Ell és Marcel Furriols von Clausewitz i, efectivament, el segon cognom no és casual: la seva mare és alemanya i descendent del

Títol: La mort és molt bèstiaAutor: Miracle SalaEditorial:Tushita Ed.

Després del seu debut narratiu amb La força de les paraules (vegeu pàgina 4), Miracle Sala sorprèn amb un canvi de registre amb aquest recull de 101 epitafis... d’animals. Versos amb ironia i enginy que acompanyen la defun-ció d’animals (“No em cregueu babau / per haver errat el cau”, diu del conill). Tot amb il·lustracions de Maria Rosa Sala i Fina Sala.

Quan la història arrossega

famós militar que va escriure un tractat sobre la guerra, “la continuació de la política per altres mitjans”. Capdevila pensava a crear un personatge que visqués “una època fascinant”, que per a ell és el principi del segle passat, un temps d’avenços en els coneixements i de canvis de tot ordre. Marcel Furri-ols vol formar part d’aquest món, però la vida el portarà per altres viaranys. A Barcelona, el seu avi l’introdueix en l’ambient bohemi d’Els Quatre Gats; estudia al Seminari de Vic perquè el volen dedicar a la carrera eclesiàstica, i aquí viu una experiència que el marcarà tota la vida; marxa cap a Berlín, on coneix la seva família alemanya i l’ambient intel·lectual de la Universitat Humboldt; salta a Londres, on veu les inquietuds socials que neixen –com el sufragisme–, i torna a Alemanya, on s’allistarà a l’exèrcit del Kaisar per combatre a la Gran Guerra. Entremig coneix protagonistes del segle, des de Bertrand Russell a Sigmund Freud, des de Sagarra a Wittgenstein. “No estava destinat, però, a tenir una vida tan agitada”. L’infern d’un conflic-te bèl·lic terrible és retratat en la novel·la, mentre el lector contempla el descens a l’infern de Marcel Furriols. Sortirà tocat de mort del conflicte, físicament i moralment, amb la recança que el remolí de la història li hagi fet perdre l’únic amor real que ha tingut en la seva vida. O no...

Marc Capdevila, amb un exemplar de la seva novel·la ‘El jaç del faquir’

Títol: Versos tristos de combatAutor: Pep CastellsEditorial:Calúmnia

Pep Castells no ha parat d’escriu-re des que als anys 70 ho feia a la revista El Clot, encara que hagi publicat poc. Ara recull en un lli-bret humil de forma però poderós de contingut uns versos que ell mateix defineix com a “nascuts de la passió, tristos (...)”, una manera d’expressar el desacord entre allò que es diu i allò que es fa. L’absèn-cia d’actituds compromeses.

Títol: Escletxes d’amor i desamorAutor: Pau EliasEditorial:Autoedició

Pau Elias, pintor i poeta establert a Campdevànol, ja ha experimentat en altres ocasions la combinació dels seus dos vessants creatius, com en el llibre Mediterrània (2017). Ara hi torna amb aquest nou recull, presentat en vigílies de Sant Jordi, que parteix del dolor de la pèrdua d’una persona estimada, però que està presidit no per la tristesa, sinó per la serenor.

Títol: Viure els recordsAutor: Pere PlanesasEditorial:Autoedició

Nascut l’any 1932 als Hostalets de Balenyà, amb una llarga vida de feina com a ebenista i a la vegada de compromís cultural escrivint (aquest és el seu desè llibre) o fent teatre, Pere Planesas evoca en aquest llibre els seus records: els d’unes formes de vida que ja han desaparegut, els de la joventut i de l’amor o els de la natura. Nostàlgia, sí, però no amb tristesa.

Títol: Si em toques, cauréAutor: Dani VilaróEditorial:Viena Edicions

Vinculat a Seva, l’escriptor Dani Vilaró debutava amb aquest títol, amb el qual va guanyar el Premi Ciutat de Badalona de narrativa, en paral·lel amb el Premi Països Catalans-Solstici d’Estiu. Si em toques, cauré és un recull de con-tes que parlen de personatges que caminen per la corda fluixa. Gent que és aparentment forta, però que en un moment donat es pot ensorrar.

Títol: IndiAutor: Nan OrriolsEditorial:Autoedició

Amb quatre llibres publicats en els últims anys, Nan Orriols s’ha llançat també a les arts plàstiques (dibuix i pintura). I combina les dues coses a l’Indi, un llibre d’edició limitada on s’hi combinen aforismes i il·lustracions. La idea que la natura no té memòria –i, per tant, no té rancúnies–, agafada deFernando Pessoa, inspira aquests pensaments condensats.

El tonenc Marc Capdevila torna amb ‘El jaç del faquir’

Títol: emaAutor: Jacint SalaEditorial:Témenos Ed.

Jacint Sala semblava que s’havia acomiadat i no publicaria més, arran de llibres com Me’n vaig i Vanitoses cendres. Però ha tornat, i ho ha fet empès pel record d’una noia de la qual es va enamorar de molt jove i que mai més no ha tor-nat a veure. Es deia Maria (ema) i en aquest nom hi recull l’escriptor manlleuenc totes les emes que han passat per la seva vida.

Títol: Les closesAutor: Maria Àngels AngladaEditorial:Els Llibres de l’Avenç

Fa 20 anys del debut literari de la vigatana Maria Àngels Anglada amb aquesta novel·la, premi Josep Pla de 1978 i que ara s’acaba de reeditar. Les Closes és una finca de l’Empordà on, a finals del segle XIX, el propietari és assassinat i la seva dona, acusada del crim i empresonada, però finalment absol-ta. Es basa en fets reals, i la dona era la besàvia del marit d’Anglada.

JOR

DI

PUIG

Tres volums amb les obres guanyadores de l’any passat

Calldetenes edita els premisCalldetenes

J.V.

L’Ajuntament de Calldetenes ha publicat les tres obres guanyadores de l’edició de l’any passat dels Premis Literaris, en les modalitats de poesia, narrativa i teatre. Les edicions s’han fet mitjançant l’editorial Cal Siller. En l’apartat de narrativa (Premi Ar-mand Quintana), l’obra publicada és Pel crestall de les solituds, de Baltasar Casanova, una història d’amors, re-

pressió i contraban situada al Bergue-dà. En poesia (Premi Jacint Verda-guer), s’ha editat Jardins d’hivern, de Montserrat Butxaca, un tribut a la terra en què la visió de la imatge, gai-rebé pictòrica, s’intenta transmetre a través de les paraules. Finalment, en la modalitat de teatre s’ha publicat Les línies imaginàries (Premi Lluís Solà i Sala), de Ruth Vilar, una obra en to de comèdia que transcorre en un poble on l’alcalde i la inspectora de policia amaguen la seva identitat.

EL TEMANOU9EL Dilluns, 23 d’abril de 201810 Sant Jordi

Títol:La font del viAutor: Salvador GiraltEditorial: Emboscall

Sant Hipòlit de Voltregà

J.V.

Salvador Giralt, barceloní de naixement que fa anys que resideix a Osona, ha construït una notable trajec-tòria literària, mentre treballava com a professor de Matemàtiques a l’ensenyament secundari. Recorda perfectament com un dia de l’any 1985 li va agafar “la malaltia d’escriure... una malaltia delirant”. L’últi-ma mostra d’aquesta creativitat és La font del vi, un conjunt de 14 poemes extensos que ha recollit entre els que formaven part dels seus recitals. Poemes que tenen un to irònic, però que amaguen a vegades la gravetat de les grans qüestions de l’existència, que hi

Títol: TornarAutor: Noemí MorralEditorial:Voliana Edicions

El viatge interior que Noemí Morral va començar amb Finestra poètica a Essaouira, llibre de poe-mes i dibuixos publicat ara fa dos anys, havia de continuar encara. I ha donat com a resultat un altre conjunt de textos i il·lustracions, Tornar, en paral·lel amb l’estrena d’un espectacle que –igual que en el primer– trasllada a l’escenari les dues parts de l’obra, la literària i la visual. Després de la pèrdua personal que origina el viatge a Essaouira i del retorn a Vic l’au-tora descobreix que el camí no ha acabat. En aquest segon llibre, hi ha el moment d’enfrontar-se a la casa buida, la necessitat de tornar a començar en un nou lloc –que en aquest cas és la Barceloneta– i finalment l’acceptació de tot ple-gat i el donar-se permís per conti-nuar vivint la pròpia vida.

Salvador Giralt, poesia com a experiència vital

són presents en el fons. “Tenia ganes de recollir-los tots en un llibre, però eren poemes molt dispersos”. I els va enllaçar a través de proses que són “com un coixí que fan que al final tot lligui”. Darrerament, a més, Salvador Giralt es dedica sobretot a la prosa. Giralt entén l’escriptura com una “arte-sania”, agafant els diferents elements i elaborant-los “amb uns ritmes que són com els de la naturalesa”. No és estrany, així, que en el mateix llibre compari l’escriptura i els textos resultants amb un hort “dels primitius”, l’hort més petit i menys endreçat. “Aquest llibre és com un hort d’aquests, de la primera època”. I en conseqüència, també li demana al lector que hi entri innocent, apagant els mòbils “i també els vostres coneixements vastíssims”. Giralt defuig la transcendentalitat, el culte a l’excel·lència: “A la poesia no s’hi arriba amb intel·ligència, sinó amb experiència vital”. Part d’aquesta experiència vital són els recitals en què la poesia es converteix en paraula, en un intercanvi en el públic que ajuda a madurar els textos. Jesús Aumatell, editor d’Emboscall –que amb aquest llibre pràcticament s’ha acomiadat de l’activitat editorial–, considera que la poesia de Giralt, per la seva mateixa singularitat, “esdevé imprescindible en el panorama literari actual”.

Títol: L’educació en versAutor: Antoni TortEditorial:Eumo Editorial

Fa anys que Antoni Tort col-lecciona textos literaris que par-len sobre l’educació, una afició relacionada amb la seva activitat pedagògica com a professor de la Facultat d’Educació de la UVic-UCC –formador de futurs mestres–. Ara, ha seleccionat un centenar d’aquests textos en una antologia sobre ensenyar i aprendre, que viatja des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. El volum es divideix en quatre parts: mestres, alumnes, escoles i aprenentatges, emmarcats en el moment cronològic en què l’edu-cació comença a generalitzar-se i s’organitza com a sistema. Llegir aquest llibre és endinsar-se en els records personals que cadascú té d’un moment fundacional en les nostres vides.

Salvador Giralt, en una entrevista a EL 9 TV

Títol: Sostre de carnAutor: Maria IsernEditorial:LaBreu Ed.

Maria Isern (Vic, 1994) forma part d’una generació puixant de nous poetes del que, a Osona, en tindríem exemples en Jaume Coll, Irene Solà (tots dos amb obra pu-blicada aquest Sant Jordi) o Raquel Santanera, entre altres. Ella debuta publicant un recull de poemes que exploren, a través de la fantasia de l’expansió infinita de la carn, les frustracions i els plaers “de saber-se un cos foradat”. Sostre de carn és el prometedor inici d’una trajectòria literària que va comen-çar quan tot just tenia 16 anys i es va enganxar a la lectura de Víctor Català. Després vindrien un grau d’Estudis Literaris a Barcelona i un màster en Construcció i Repre-sentació d’Identitats Culturals. Un bagatge que creix paral·lel a la vocació literària. Els referents literaris canvien, i el d’aquest llibre és l’escriptor David Foster Wallace i la seva obra L’escombra del sistema. Amb aquest recull, l’autora va guanyar, la tardor passada, la segona edició del premi de poesia Francesc Garriga, que li ha obert les portes de la publicació del llibre.

Títol: Tant de gust, senyor Miquel Martí i PolAutor: C. Rubio/M.C.BernalEditorial:Pub. Ab. Montserrat

Aquest és el vuitè volum de la col·lecció “Tant de Gust”, una excel·lent iniciativa per fer arribar als lectors joves les obres literàries de clàssics de la literatura catalana. Fins ara se n’han publicat de Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Jacint Verdaguer o Pere Calders, entre altres. Carme Rubio i Maria Carme Bernal fan ara una antologia de poemes de Miquel Martí i Pol.

Títol: Manual per aprendre a fer versosAutor: Ramon SargatalEditorial:Viena Edicions

No és tan senzill com sembla, fer poemes. Amb el coneixement d’algunes tècniques d’expressió, és possible que la qualitat dels nostres versos maldestres pugui millorar substancialment. I apren-dre aquestes tècniques, de manera entenedora, és el que proposa el filòleg ripollès Ramon Sargatal en aquest llibre, guiats de la mà d’un gran poeta, Joan Vinyoli.

EL9T

V

Nou llibre artesanal de Tapís, de David González i Júlia Olivella

Vic Zero absolut és el títol que recent-ment s’ha afegit a la col·lecció artesanal Llibres de Tapís, amb el mateix criteri que els seus precedents de col·lecció: textos literaris (el poeta David González) que es combinen amb il·lustracions (la dibuixant Júlia Olivella). “En aquest llibre hi trobem una sèrie de destralades a la vida, el dia a dia de les persones”, explica l’autor, que darrerament es reco-neix preocupat per les qüestions socials. La il·lustradora ha jugat amb diferents registres, des de l’abstracció fins a inte-grar els poemes dins del còmic, “cosa que em semblava un repte”.

TAPÍ

S

EL TEMANOU9EL

Sant Miquel dels Sants, 20 - Vic - www.institutdelteatre.cat

Teatre

a l’Institutdel Teatre

Intèrprets: Aina Núñez ball i veusIsabelle Laudenbach guitarra i veusCristina López cante i ballAnna Colom cante i ball

Institut del Teatre Centre de Vic

una mujer fue la Causalaboratoria

Dijous, 26 d’abril, a les 21h

Flamenc fresc, experimental i femení.

PREU DE L’ENTRADA: 5 €Reserva d’entrades:buitragohc@institutdelteatre.cato al telèfon 93 885 44 67

jornada de portes obertesDissabte 28 d’abril de 10 a 13h

preinscripcionsdel 30 d’abril a l’11 de maig

Av. de Montserrat, 16 - Torelló - Tel. 93 859 27 93a/e: blancaneus@ajtorello.catwww.llarinfantsblancaneus.cat

Horari d’atenció: de 9 a 12.30 i de 15 a 16.30El dia 30 d’abril el centre estarà tancat per festa de lliure disposició

Centre autoritzat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i amb el suport de la Diputació de Barcelona

Dilluns, 23 d’abril de 2018 11Sant Jordi

El llibre va sortir publicat el mateix dia en què el poeta recollia el premi a Beniarjó

Josep Checa obté el Premi Senyoriu d’Ausiàs March amb ‘Pell d’ànima’Vic

Jordi Vilarrodà

Aquest és l’any dels pre-mis de l’idil·li dels poetes osonencs amb els premis literaris valencians. Primer, amb el Premi Ausiàs March de Gandia concedit a Jaume Coll i ara, amb el 38è Premi Senyoriu d’Ausiàs March que es concedeix a Beniarjó (la Safor) i que ha guanyat Josep Checa.

El poemari Pell d’ànima, que el mateix dia de l’en-trega del premi ja sortia publicat per l’Editorial 3i4, parteix d’una experiència de l’autor, convidat a passar uns dies a la població de Päijäne (Finlàndia). “Van ser quinze dies memorables, tant pel paisatge com per la gent, pel respecte i silenci que hi vaig veure”. Checa va sintonit-zar amb el caràcter reflexiu dels finlandesos i, tot i no

Josep Checa a Beniarjó, en el discurs d’agraïment del premi

haver-hi anat en principi per escriure, un fet li va cridar l’atenció i va ser l’espurna del procés creatiu. En la seva visita, va veure al cementiri de la població la tomba d’una nena que havia mort al segle

XIX, en uns anys de gana i misèria. “Era una làpida molt ben cuidada, tot i que fa tant de temps, aquella nena havia viscut només 15 dies”, recor-da el poeta. Impressionat per aquesta imatge, Checa esta-

bleix un diàleg amb aquesta nena: “Li explico el que vaig veure en aquell entorn per-què ella, tot i essent d’allà, no ho coneix”. Checa afirma que “a totes les persones ens conforma el passat”, però la persona amb qui ell dialoga no té aquest passat perquè no el va poder viure, i en cer-ta manera és el poeta que li omple aquest buit”. Els poe-mes van néixer en pocs dies, tot just tornat de Finlàndia, “com una enrampada”. El títol neix d’una reflexió lli-gada amb el temps: “Ànima és tot allò que ens porta el record de les coses, sobre-tot les antigues... diem que tenen ànima”.

Josep Checa (Caldes de Montbui, 1962), ramader de professió, va iniciar la seva trajectòria literària l’any 2003 i des de llavors ha publicat una dotzena de llibres.

Títol: Un arbre molt altAutor: Jaume CollEditorial:Ed. 62

Amb aquest recull, Jaume Coll i Mariné va guanyar el mes de novembre el Premi Ausiàs March a Gandia, possiblement el més prestigiós dels Paï-sos Catalans al costat del Carles Riba. Després d’un prometedor debut amb Quanta aigua clara als ulls de la veïna (Ed. de 1984, 2014), l’escriptor i músic publica Un arbre molt alt. A Muntanyola, on viu, ha tro-bat l’entorn de l’imaginari que conformen els poemes. El jurat del Premi Ausiàs March en va destacar “la potència amb què evoca el món natural i domèstic des d’un racó d’Osona”, a més de “l’embranzida lírica” o la varietat i el rigor de la construcció formal de cada un dels poemes. Un poema-ri de maduresa, construït des de l’autoexigència i que situa Coll entre els noms que cal tenir en compte.

PUbLiciTAT Serveis

EL TEMANOU9EL Dilluns, 23 d’abril de 201812 Sant Jordi

Títol:El cavaller Sant JordiAutor: Pere MartíEditorial: Barcanova

Sant Quirze de Besora

J.V.

S’han complert 20 anys des que Pere Martí i Bertran (Sant Quirze de Besora, 1952) va escriure el seu primer llibre infantil, En Griset. La història d’aquest gatet i dos germans va fer forat de seguida en els lec-tors infantils i va ser el disparador per a una trajec-tòria que l’autor ha seguit, ampliant el seu horitzó als lectors joves, i que s’ha intensificat a partir de la seva jubilació de les aules. L’escriptor i docent bisaurenc, col·laborador habitual d’EL 9 NOU, arriba a aquest Sant Jordi amb tres novetats. Una d’ells és El cava-ller Sant Jordi, un nou relat de la llegenda il·lustrat per Lluís Masachs en què l’autor és capaç de buscar nous al·licients a una història molt coneguda, com el fet d’explicar-la en rodolins. I també d’adaptar-la als nous temps sense trair-ne l’essència. Exemple: el rei ja no dona la mà de la seva filla al cavaller per les bones, sinó que primer li demana a ella si es vol casar amb qui l’ha ajudada. També ha sortit aquests dies L’última cuca de llum, un relat quasi poètic amb dibuixos d’Ignasi Blanch que parteix d’un fet: “De petit, a casa els avis veia cuques de llum a la nit, ara no en veig mai ni una”. I buscant les causes, explicarà als nens per quin motiu, realment, aquestes cuques estan desapareixent. Finalment, Martí publica 100 endevi-nalles per a tothom (Ed. Baula), continuació d’un llibre anterior en què proposava aquest joc amb les paraules. Ara n’ha creat de noves, i totes tenen una característi-ca en comú: parteixen de paraules polisèmiques, amb diversos significats. Il·lustrat per Núria Feijoo és un llibre per jugar-hi tots, inclosos els adults.

Títol: Ruta literària per la ciutat de Vic Autor: Pere TióEditorial:Patronat d’Estudis Osonencs

Des de Bernat Serradell, a prin-cipis del segle XV, fins a Najat El Hachmi o Jordi Lara, tot just l’any passat, Vic ha deixat petjada en l’obra de molts escriptors. El filò-leg Pere Tió n’ha seguit el rastre, fins a dibuixar la Ruta literària de la ciutat de Vic, juntament amb el fotògraf Gabriel Salvans. El llibre vol recollir “tant els autors que parlen des del pintoresquisme dels llocs” com també aquells que descriuen la ciutat “des d’una experiència intel·lectual”. En total, es recullen textos de 43 escriptors coneguts, a més de dues antologies o reculls. Aquesta literatura sobre Vic es concreta en 18 indrets de la ciutat als quals es refereixen els textos. Des dels més llunyans del perímetre de la ciutat històrica, com el Cantarell, fins al Seminari Nou o el parc dels Estudis.

Pere Martí arriba a Sant Jordi amb tres llibres

Títol: El primer franquisme a VicAutor: Xavier TornafochEditorial:P. Ab. Montserrat

En una ciutat tan carregada d’història com Vic, hi ha períodes encara foscos. I un d’aquests era la primera etapa del franquisme, els anys immediatament poste-riors a la Guerra Civil. L’histo-riador Xavier Tornafoch posa llum, per primera vegada, sobre aquests anys al llibre El primer franquisme a Vic (1939-1949). Tornafoch ha investigat en arxius, sobretot els del Govern Civil de Barcelona, per recons-truir aquells anys en què el franquisme semblava monolític, però en realitat tenia dins seu diverses faccions. I per entendre d’on venien aquestes, Tornafoch considera indispensable, i així ho fa, remuntar-se als anys anteri-ors, des de la proclamació de la República el 1931.

Pere Martí, amb els seus llibres

Títol: A poc a pocAutor: Víctor SunyolEditorial:Comanegra

A Víctor Sunyol se’l coneix per altres registres literaris, i sobretot per la seva literatura avantguardista, en poesia i prosa, explorant els límits del llenguatge. Enguany, però, va sorprendre amb un llibre deliciós de cançons de bressol, il·lustrades per Olga Capdevila. Uns poemes que, a més, han inspirat artistes que n’han musicat, des d’Ivette Nadal a Adrià Plana o Odile Arqué.

JOR

DI

PUIG

Subi i Anna recuperen el ratolí Quimet i la girafa Martina

Vic L’any 2002, Joan Subirana Subi i Anna Obiols van publicar per primera vegada el conte En Quimet i la Martina, una història d’amor entre un ratolí petit i una girafa tan alta “que les orelles li toquen el cel”. Aquesta història va tenir èxit, se n’han fet unes quantes edicions amb els anys, i ara ja no es trobava a les llibreries. Per això l’editorial La Galera va decidir tornar-la a llançar, amb un nou format i noves il·lustracions. “Per a nosaltres és un clàssic, una història d’amor, que és aquest sentiment uni-versal que ens uneix i ens humanitza”, diuen Subi i Anna.

Títol: La meva vidaAutor: Pilarín BayésEditorial:Bridge Ed.

Pilarín Bayés explica la seva vida, i algú com ella no podria explicar-la d’una millor manera que amb dibuixos. Són els que il·lustren aquest llibre, La meva vida, que va néixer mentre feia companyia al seu home en una habitació d’hospital, fa uns anys. Pilarín repassa tot allò que en aquell moment li venia al cap, i que en general eren històries de la infantesa.

Títol: Dins el tinterAutor: Diverses autoresEditorial:Eumo Editorial

Les professores Caterina Riba, i Carme i Montserrat Sanmartí han analitzat 1.500 cartes escrites entre els anys 1750 i 1900 per dones d’una trentena de famílies catalanes. Aquesta correspondència, sovint poc valorada, esdevé una font d’informació valuosíssima per conèixer l’evolució dels costums, la societat, la vida privada... Una necessària lectura en femení de la història.

Títol: Història de la Guàr-dia Urbana de VicAutor: Xavier TornafochEditorial:Ajuntament de Vic

Enguany, la Guàrdia Urbana de Vic ha complert 150 anys. Amb motiu d’aquest aniversari, l’Ajuntament va encarregar a Xavier Tornafoch la redacció d’una història extensa d’aquest cos, que ha pres forma en un llibre. L’historiador hi repassa el paper que ha tingut, relacionat amb el context polític i social de cada moment, i ho complementa al final amb documents i entrevistes.

Títol:L’última cuca de llumAutor: Pere MartíEditorial: Andorra

ALB

ERT

LLI

MÓ

S