4a. PART

L’ENERGIA EN UN MÓN DESIGUAL.

LA CRISI ENERGÈTICA

L’ésser humà, al llarg de la història, ha cercat i utilitzat les fonts d’energia existents a la natura . La fusta, l’aigua, el vent, el carbó, el sol, el petroli ... han estat algunes d’aquestes fonts.

En l’actualitat, l’obtenció d’energia depèn en un 80 % de la utilització de combustibles fòssils: el carbó, el gas i el petroli. Aquesta dependència és la causa de tensions econòmiques i conflictes armats. I també té unes repercussions mediambientals negatives, a causa de l’emissió a l’atmosfera de grans quantitats de diòxid de carboni.

La contaminació originada per vessaments de petroli ha afectat a tots el oceans i mars del planeta. I en les mateixes fonts de l’Amazones, on es fan prospeccions i extracció de cru, la contaminació ha causat un greu prejudici als ecosistemes i a les comunitats indígenes que hi viuen.

Des del començament de la revolució industrial, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, com a conseqüència de l’ús de combustibles fòssils (petroli, gas i carbó), ha anat creixent. Aquests gasos són els responsables del que s’anomena l’escalfament global. Si la temperatura mitjana del planeta pugés uns quants graus, es produiria un canvi climàtic a nivell mundial, cosa que provocaria l’extinció de molts éssers vius i arruïnaria l’agricultura i la vegetació, amb unes conseqüències nefastes per a la humanitat.

La Guerra del Golf, a l’igual que d’altres crisis anteriors (1973 i 1979), és conseqüència directa de la dependència mundial del petroli, un recurs no renovable, les reserves del qual es concentren a l’Orient Pròxim.

Quals són els elements més conflictius de l’actual model energètic?

QUI CONSUMEIX I QUI CONTAMINA

L’ús que en fem de l’energia és molt diferent d’un país a un altre. Per terme mig un ciutadà d’un país del Nord consumeix 40 vegades més energia que un ciutadà d’un país en desenvolupament. I en conseqüència les emissions de CO2 són més elevades al Nord que al Sud.

consum d’electricitat per

càpita (kwh)

consum d’energia per càpita (TEP)

emissions de CO2 per càpita

(Tones)

emissions de CO2 en % del total mundial

Estats Units 13.000 8,1 20 22 Canadà 24.000 7,9 14 1,7 França 7.500 4,4 6,5 1,5

Japó 9.000 4,5 9,5 5 Espanya 4.400 2,6 6 1 Austràlia 9.800 5,5 17 1,3

Xile 2.200 1,5 3,4 0,2 Polònia 3.600 2,9 10 1,5

conjunt de països més desenvolupats 8.600 5 12 50

Perú 840 0,6 2 0,1 Equador 800 0,75 1 0,1

Nicaragua 450 0,5 1 0,0 Bolívia 425 0,5 1,5 0,0

Haití 87 0,3 0,2 0,0 Índia 460 0,5 1,1 4,2

Nepal 60 0,3 0,1 0,0 Bangladesh 100 0,2 0,2 0,1

Vietnam 220 0,5 10 0,2 Marroc 500 0,3 1 0,1 Egipte 800 0,6 1,5 0,4

Argèlia 700 0,8 3,3 0,4 Senegal 140 0,3 0,4 0,0

Mauritània 70 0,2 1,3 0,0 Moçambic 70 0,4 0,1 0,0

Etiòpia 20 0,2 0,0 0,0 Angola 170 0,5 0,4 0,0

Burkina Faso 20 0,2 0,1 0,0 Mali 30 0,2 0,0 0,0

conjunt de països més pobres 190 0,5 1 10

Quadre de consum energètic i emissions de CO2 en països del Nord i del Sud

Quants nicaragüencs farien falta de promig per arribar al consum d’un nord-americà?

I el consum d’un espanyol al de quants egipcis equival? De quina part de les emissions de CO2 en són responsables els països desenvolupats?

LES DESIGUALTATS EN EL CONSUM

Al món es consumeix una energia de prop de 9.000 milions de tones equivalents de petroli (tep). Però aquest consum - ja hem vist el quadre anterior - és molt desigual. • Els 900 milions de persones dels països desenvolupats (1/6 part de la

humanitat) consumeix les 2/3 parts del total de l’energia. • 2.500 milions de persones (el 40% de totes les persones del món), i

pràcticament totes elles als països del Sud, no estan connectats a cap xarxa elèctrica.

• 1.000 milions de persones no tenen accés a cap mena d’electricitat. • El consum d’electricitat és d’unes 10.000 Kwh als països desenvolupats,

d’uns 1.000 Kwh als països en transició i no arriba als 100 Kwh als països menys desenvolupats.

• Un nord americà consumeix 80 vegades més energia en totes les seves formes que un etíop i un europeu 30 vegades més que un senegalès.

També l’origen de l’energia consumida és diferent d’un país del Nord a un país del Sud

Què factors fan que el consum d’energia als països del Nord sigui molt més gran que als països del Sud

LA ACTUAL DEPENDÈNCIA DEL PETROLI

El creixement industrial del segle XX ha estat possible gràcies a la utilització massiva dels combustibles fòssils (gas natural, carbó i petroli). A finals del segle XIX el consum per càpita d’energia a nivell mundial era de 900 kwh i a final del segle XX arribava al 19.000 kwh. Es a dir s’havia multiplicat per 20. Però si tenim en compte que una gran part de la població mundial no s’ha vist afectada per aquest fenomen, resulta que el creixement als països desenvolupats ha estat molt superior.

Aquest increment del consum energètic va estar alimentat en un principi pel carbó i desprès pel petroli. En l’actualitat els combustibles fòssils proveeixen un 75% del consum mundial d’energia. Aquesta dependència arriba al 95% en el cas del transport.

origen de l’energia consumida al món

Quals són en l’actualitat les principals fonts d’energia? Es poden consumir indefinidament o són recursos limitats?

El petroli és un recurs escàs, present només en determinades àrees geogràfiques. Per a la seva extracció i comercialització s’han creat empreses que han arribat a ser més poderoses que molts estats.

El control de les fonts del petroli ha ocasionat cops d’estat i guerres obertes.

EL PETROLI, ELEMENT DE CONFLICTE

En quals zones geogràfiques estan els principals països consumidors de petroli?

I en quals estan els principals productors? Perquè el petroli és un element de conflicte?

L’IMPACTE AMBIENTAL DE LES ENERGIES NO RENOVABLES

La utilització a gran escala dels combustibles fòssils i de l’energia nuclear ha tingut i té un important cost ambiental.

Entre les ciutats més contaminades del planeta estan Mèxic D. F., Pequín, El Caire, Djakarta, Sao Paulo, Quito, Bogotà i Riu de Janeiro.

En comparació amb Europa, són poques les metròpolis dels països menys desenvolupats on es realitzen mesuraments de contaminació de l'aire.

El deteriorament de la qualitat de l'aire té, entre les seves principals causes, les emissions atmosfèriques provinents del transport i de la industria, l'augment de la urbanització, la disposició de les deixalles i els incendis forestals. I, en combinació amb condicions topogràfiques i meteorològiques locals, poden tenir un efecte molt important sobre les poblacions.

Els bucs petroliers viatgen d'un extrem a un altre del món portant el petroli i els seus derivats des de les zones productores a les consumidores. Aquest transport es fa amb un risc ineludible que sovint es converteix en tragèdia.

S'estima que des de 1968 fins al 2000 s'havien vessat al mar més de 10 milions de tones de cru, quasi tot provinent dels abocaments de vaixells que transporten petroli.

Els vessaments petroliers han ocasionat les “marees negres”. Des de les Illes Galàpagos,en Equador, fins a Alaska o la Costa Galega, han afectat tot el planeta.

Una marea negra provocada per l'abocament deliberat o accidental de cru provoca un gran impacte sobre els ecosistemes marins i costaners. A més, tenen efectes socials i econòmics molt negatius ja que afecten les comunitats de pescadors i la seva qualitat de vida.

El desastre ocorregut el 13 de novembre de 2002 amb el petrolier Prestige, que va vessar petroli i posteriorment es va enfonsar enfront la Costa Galega, va afectat 295 quilòmetres de costa, un milió i mig de metres quadrats de superfície de platges i va provocar la mort del 40% d’aus pertanyents a 38 espècies protegides.

La contaminació urbana.

Els vessaments al mar

Quins altre impactes sobre el medi ambient o les persones té la utilització a gran escala d’energies no renovables?

Ser un país petrolier li ha significat a l'Equador major empobriment i grans impactes ambientals. En 30 anys d’explotació petrolera, el país ha anat augmentant la seva dependència i el seu deute extern. I en l’Amazonia Equatoriana, on s’extreu el cru, s’han patit desastres ambientals i assetjament a la població local.

Els indígenes de les regions amazòniques conformen generalment petites comunitats disperses al llarg dels rius i viuen de la caça, la pesca i l'agricultura de subsistència.

Els rius, habitualment utilitzats pels residents, estan contaminats amb petroli en una proporció 200 i 300 vegades major que el límit permès per a l'aigua de consum humà.

La contaminació de l'aigua es produeix per la filtració de part dels 4.000 metres cúbics de deixalles que genera cada pou perforat. L'explotació dels més de 300 pous de la zona expulsen 16 milions de litres de deixalles líquides al dia, que s’aboquen sense tractament en piscines excavades al terra.

També es cremen diàriament en la Amazonia Equatoriana al voltant de 1,5 milions de metres cúbics de gas procedents del procés de separació, sense que hagi control de les emissions. A tot això se li ha de sumar els vessaments de cru des de pous i oleoductes.

Les comunitats indígenes pateixen continus conflictes amb les empreses, la pèrdua dels seus territoris ancestrals i la més alta incidència del país en malalties canceroses degut a la contaminació de les aigües.

EL CAS DEL PETROLI A L’AMAZONIA EQUATORIANA

L’explotació d’uns recursos pot justificar la destrucció d’ecosistemes i el desplaçament de la població autòctona?

El diòxid de carboni (CO2) és el principal responsable de l'efecte hivernacle. La crema de combustible a les fàbriques, a les centrals d’energia, en la

incineració dels residus, als cotxes... són les fonts de CO2 en els països industrialitzats

La crema dels boscos i les selves és una altra font de CO2. Als països del Sud molt sovint la fusta és l’únic recurs energètic disponible per a molta gent. A gran escala la tala de boscos la fan les empreses exportadores de fusta i grans propietaris agrícoles per fer pastos o monocultius d’exportació. Però també intervenen els milers de camperols sense terra que, expulsats de les zones fèrtils, marxen a la “frontera agrícola”.

D’altra banda els arbres absorbeixen CO2 i quan es destrueixen aquesta absorció cesa. Per això, la desforestació té una contribució doble a l'efecte hivernacle.

EL CANVI CLIMÀTIC RESULTAT DELS DESEQUILIBRIS ENERGÈTICS

Quals són les principals fonts d’emissions de CO2 a l’atmosfera? Es poden reduir aquestes emissions?

Es diu que l’actual model energètic és insostenible per tres motius: - En primer lloc perquè és injust: un 15 % de la població mundial, els

habitants dels països desenvolupats, consumeix més del 50 % dels recursos energètics del planeta, deixant a 2.000 milions de persones sense accés a l’energia i a d’altres 3.000 milions amb un subministrament insuficient.

- En segon lloc perquè depèn gairebé exclusivament d’uns recursos limitats, al basar el 80 % de la producció en la utilització de combustibles fòssils, com el carbó o el petroli, que en tot just mig segle començaran a ser escassos i cars, i que en l’actualitat son motiu de tensions econòmiques i conflictes armats.

- I finalment perquè produeix efectes nocius en el medi ambient que poden ser irreversibles. L’emissió a l’atmosfera de grans quantitats de diòxid de carboni és responsable de l’anomenat canvi climàtic.

La greu crisi ambiental, l’esgotament dels recursos i els desequilibris entre el Nord i el Sud, són factors que obliguen a escometre una nova política energètica:

- Donant prioritat a un repartiment més equitatiu del consum entre el Nord desenvolupat i el Sud empobrit.

- Utilitzant eficaçment les fonts convencionals amb menor impacte ambiental.

- Desenvolupant decididament les energies renovables.

ÉS NECESSARI UN NOU MODEL ENERGÈTIC ?

Les fonts d’energia renovables, a diferència dels combustibles fòssils, poden ser usats sense el risc que s’esgotin. I tenen altres avantatges: són menys perjudicials per l’entorn, augmenten la independència energètica de les regions i generen menys emissions de gasos d’efecte hivernacle.

A més a més la majoria de les tecnologies són barates, fàcils de reparar i de transportar, cosa que les fa molt adequades per països en vies de desenvolupament.

LES ENERGIES RENOVABLES

En què es diferencien les energies renovables de les no renovables? Quines són unes i quines són les altres?

Solar tèrmica : consisteix en aprofitar directament la calor del Sol per escalfar aigua o un altre element i obtenir d’aquesta manera energia o bé aigua calenta d’ús domèstic.

Solar fotovoltaica : consisteix en aprofitar la llum solar per generar electricitat directament, mitjançant l’efecte fotovoltaic en cel·les de silici agrupades en les anomenades plaques fotovoltaiques.

Eòlica : consisteix en aprofitar la força del vent per moure un aparell generador d’electricitat o directament per fer funcionar una bomba hidràulica.

Minihidràulica : consisteix en crear petits embassaments en el curs d’un riu per aprofitar la força de caiguda de l’aigua per moure una turbina, procurant alterar al mínim el nivell de cabal ecològic del riu. Una alternativa tècnica nova consisteix en l’ús de turbines de flotació, que requereixen una obra mínima.

Biomassa : consisteix en aprofitar la matèria orgànica (forestal, agrícola o de residus humans o ramaders) per generar energia de dues possibles maneres : cremant-la i aprofitant la calor per generar electricitat o esclafar aigua, o be fent una fermentació en digestors i aprofitant el gas resultant (metà) per generar electricitat o calor.

D’altres, no tan populars i que requereixen més inversió en infraestructura són: la mareomotriu, que aprofita el canvi de nivell del mar que provoquen les marees; la de onades, que aprofita la força de les onades per moure turbines i la geotèrmica, que aprofita el calor subterrani del planeta.

Actualment aquestes energies només representen el 7,2% del consum mundial d’energia. D’aquest 7,2%, a l’energia hidroelèctrica li correspon el 6,6%. Les altres fonts renovables, com la biomassa, la geotèrmica, l’eòlica i les energies solars tèrmiques i fotovoltaiques es reparteixen el restant 0,6%.

LES DIFERENTS ENERGIES RENOVABLES

Quals són les principal energies renovables? Quines aplicacions concretes té cadascuna?

LES ENERGIES RENOVABLES EN LA COOPERACIÓ

L’aprovisionament energètic en les comunitats indígenes o camperoles del Tercer Món, s’havia fet, des de temps ancestrals, d’una manera renovable. L’energia directa del sol, l’acumulada en la biomassa o la força dels rius ha estat utilitzada en la cuina, la il·luminació, l’escalfament o els processos de transformació. Però la colonització, els canvis ecològics com la desaparició dels boscos primaris i els canvis socials com l’empobriment i l’aparició de noves necessitats ha modificat molt la situació.

En l’actualitat més de la meitat de la població del països del Sud tenen un aprovisionament energètic precari i depenen de fonts cares i de difícil provisió.

Les mancances més significatives degudes a la falta de subministrament energètic són:

- Las dificultats de comunicació per manca de radi, telèfon ... - La falta d’iluminació per activitats nocturnes (activitats socials, estudi ...). - La impossibilitat d’utilitzar maquinària. - La impossibilitat de conservació dels medicaments.

Las energies renovables són cabdals en els projectes de desenvolupament que inclouen l’abastiment energètic en comunitats que difícilment poden obtenir-la de forma convencional per la impossibilitat de connectar-se a la xarxa elèctrica del país.

Però en base a les experiències hagudes se sap que la introducció d’una nova tecnologia en una comunitat ha de ser valorada amb cura i mantenint uns determinats criteris:

- Que s’adapti a les condicions ecològiques i socials. - Que utilitzi al màxims els recursos locals. - Que pugui donar satisfacció a necessitats assumides per la pròpia comunitat. - Que els coneixements bàsics siguin coneguts i que el manteniment pugui ser

portat a terme per la comunitat - Que no representi un increment de la dependència econòmica, i que el

manteniment no representi grans inversions de capital.

Què poden aportar les energies renovables a la cooperació per al desenvolupament?

UN PROJECTE D’ENERGIES RENOVABLES: APROVISIONAMENT ENERGÈTIC PER OBTENCIÓ D’AIGUA

FITXA DEL PROJECTE

Aquest és un projecte molt petit en comparació amb d’altres projectes d’electrificació que s’han portat a terme als països sud-americans, però té una component d’autoformació important per la gent – estudiants i professors de la URV – que lo han desenvolupat.

Població beneficiària: Els 80 habitants de la comunitat Cassupà – Salamai, al estat de Rondonia, a Brasil. Però el projecte està disenyat per a que en un futur pugui abastir a 200 persones.

Contrapart: la pròpia comunitat Cassupà - Salamai. ONGD que presenta el projecte: URV Solidària. Període d’execució: un trimestre. Financiació externa: 16.400 € aportats per la URV Solidària (Universitat Rovira

i Virgili).

ANTECEDENTS

Brasil, malgrat ser una de les grans economies mundials, és també el país amb més desigualtats socials. Això fa que moltes regions d’aquest país estiguin molt marginades del desenvolupament, de l’accés als serveis bàsics de salut i ensenyament i no tinguin garantida la seguretat alimentària. La pobresa i la marginació afecta principalment a la població indígena i camperola.

El municipi de Nova Mamorè, a l’estat de Rondonia, en l’Amazonia Brasilera és un dels molts immersos en aquesta crisi. Té 13.000 habitants, la major part dels quals són petits agricultors que viuen disseminats en un àrea molt gran. En els últim anys han vist com es reduïen dràsticament les despeses sanitàries i en general el finançament de totes les estructures comunitàries.

Dins aquest municipi està el poblat Cassupà – Salamai. Aquest poblat és un assentament indígena que acull dues comunitats que fins ara havien estat vivint en forma nòmada en diferents àrees. La invasió del seu territori ancestral per part de les empreses ramaderes, forestals i mineres ha obligat a la població indígena a abandonar el seu territori i a concentrar-se en nuclis on viuen en forma precària.

Les famílies del poblat Cassupà – Salamai viuen de l’agricultura que practiquen pel mètode d’arrabassada rotatòria de petites parcel·les.

RESUM DELS OBJECTIUS DEL PROJECTE

L’objectiu és millorar la qualitat de l’aigua de consum de la població de Cassupà – Salamai. Per això s’instal·laran uns panells fotovoltaics que generaran l’energia necessària per bombejar l’aigua d’un pou.

Fins ara totes les tasques que necessiten l’aigua es fan al riu, d’on es pren també l’aigua per veure i cuinar. Amb l’extracció des d’un pou s’apropa l’aigua al poblat i milloren les condicions sanitàries d’aquesta.

Posteriorment a la instal·lació es faran tallers de formació sobre el manteniment dels generadors i la bomba, per tal que dita instal·lació resulti duradora i les tasques de manteniment puguin ser assumides per la pròpia població.

DIMENSIONAMENT DE LA INSTAL·LACIÓ

La instal·lació està calculada per a que es pugui mantenir una reserva d’aigua per a tres dies per una població de 200 persones.

- Volum del dipòsit: 3000 litres. - Bomba d’aigua: submergida, de 100W, per superar un pou de 10 metres. - Generadors d’energia: tres panells fotovoltaics de 70W - D’altres elements del circuit: un controlador de càrrega i conversor de 24V i un

controlador de la bomba d’aigua.

Què elements poden ser més necessaris per garantir el bon desenvolupament d’aquest projecte?