5 REGNES

Categorías taxonómicas

REINO

PHYLUM / DIVISIÓN

CLASE

ORDEN

FAMILIA

GENERO

ESPECIE

MONERAS

METAFITAS

FUNGI

METAZOOS

PROTOCTISTAS

REGNE MONERA

CARACTERÍSTICAS• Células procariotas.• Todo tipo de hábitats.• Nutrición:

– Autótrofas (foto o quimiosintéticas)– Heterótrofas (saprófitas, parásitas o simbiontes).

• Metabolismo: aerobias, anaeróbias(estrictas o facultativas)

• Reproducción asexual, por bipartición.• Clasificación:

– Arqueobacterias – Eubacterias

Célula procariota

BIPARTICIÓN

MORFOLOGIA

• BACILOS � FORMA ALARGADA• VIBRIOS � FORMA DE COMA• ESPIRILOS �ESPIRAL• COCOS �ESFÉRICA

– DIPLOCOCOS

– ESTREPTOCOCOS– ESTAFILOCOCOS

2 dominis de bacteries

• ARQUEOBACTERIES � MÉS PRIMITIUS � cond molt extremes:– Metanògens� productors de metà (ap. digestiu de remugadors)– Halòfils � concentracions elevades de sal (dóna coloracions

rosades)– Termòfils i acidòfils � Tª (70-75ºC) i pH molt baixos

• EUBACTERIS � GRUP MÉS NOMBRÓS– Cianobacteris � Fotosíntesi oxigènica (transformaren l’atm

d’anaeròbia a aeròbia)– Micoplasmes � NO tenen parets per això són molt deformables.

La majoria són parasits i produeixen malalties

REGNE PROTOCTISTA

CARACTERÍSTICAS

• Células eucariotas.• Unicelulares, coloniales, pluricelulares.• Viven en medios acuáticos o líquidos de seres

vivos.• Nutrición: autótrofa o heterótrofa.• Forman estructuras de resistencia.• Clasificación:

– Protozoos– Algas– Hongos mucosos.

1.Protozoos

• Unicel.lulars i heterotrofs

• Vida lliure (en aigua dolça o salada) o paràsits

• CILIATS � cos cobert de cilis• FLAGELATS � es mouen amb un flagel

• AMEBOIDES � es mouen emetent pseudòpodes

• RIZÒPODES (esporozous)� inmòbils

Ciliats

PARAMECIO

Flagelats

Trypanosoma

Ameboides

Esporozous

• Plasmodium � paludisme

2. Algues

• Cèl.lula eucariota vegetal• Fotosintètiques, però NO TENEN TEIXITS• Unicel.lulars ( aigua dolça o superfície del

mar) o pluricel.lulars (fixos al fons del mar o flotant)

• ALGUES UNICEL.LULARS– DIATOMEES � inmòbils, cobertes de

closques de sílice– FLAGEL.LADES � grup molt heterogeni

• ALGUES PLURICEL.LULARS– CLORÒFITS �algues verdes

Diatomeas

Flagelades

• Zyg

SPIROGIRA

ESPIRULINA

ALGAS VERDEAZULADAS

3. Fongs mucilaginosos

• Heteròtrofs, unicel.lulars i pluricel.lulars• Paràsits o sapròfits• Oomicets o floridures aquàtiques � tenen

les parets de cel.lulosa com les algues (en lloc de quitina com els fongs)

• Mixomicets o floridures mucilaginoses�unicel.lulars amb grans cel.lules polinuclears. Cicle en forma d’esporangi o massa deformable

REGNE FONGS

Característiques

• Eucariotes• Unicel.lulars (llevat) i

pluricel.lulars (floridures i bolets)

• Parets cel.lulars formades de quitina

• Viuen en llocs humits i foscos� si cond desfavorables formen espores

• Formats per uns filaments anomenats HIFES

• Hetròtrofs

• HETEROTROFS– Sapròfits � llevats, floridures, xampinyó

– Paràsits � negretes i tinya

– Simbionts � asociats a organismes autòtrofs donant-se un benefici mutu

Micorizes Liquens

Segons el tipus de reproducció:

• DIVISIÓN ZIGOMICETOS.- HIFAS SIN TABIQUE

• DIVISIÓN ASCOMICETOS.-HIFAS TABICADAS. ASCAS

• DIVISIÓN BASIDIOMICETOS.- HIFAS TABICADAS. BASIDIOS

Zigomicets

• Floridures � floridura negradel pa i alguns paràsits

Ascomicets

• Els rents (llevats), algunes floridures (Penicillium), micorizes (tòfones=trufes), fongs que formen líquens

Antibiograma

Basidiomicets

• La major part dels fongs productors de bolets

REGNE PLANTES

Característiques

• Cèl.lules eucariotes vegetals• Pluricel.lulars• Autòtrofes (fotosíntesi)• Con tejidos verdaderos

CLASIFICACIÓN DE LAS PLANTASPLANTAS

BRIOFITAS(Sin sistema vascular)

TRAQUEOFITAS(con sistema vascular)

PTERIDOFITAS(Plantas sin semillas)

ESPERMATOFITAS(Plantas con semillas

Ginmospermas(semillas desnudas; sin fruto)

Angiospermas.(semillas protegidas; con fruto

Musgos Hepáticas

HelechosLicopodios

DICOTILEDONEAS MONOCOTILEDONEAS

Classificació

• BRIÒFITS � NO tenen vasos conductors� es reproduixen per espores

• PTERIDÒFITS � es reproduixen per espores• ESPERMATÒFITES �es reproduixen per llavors

– GIMNOSPERMES � les llavors NO estan protegidespel fruit

– ANGIOSPERMES � les llavors estan protegidesdins d’un fruit

Briofitas Pteridofitas Gimnospermas Angiospermas

Raíz, tallo y hojas

NO SI SI SI

Tejidos Epidermis y Conductores rudimentarios

Epidermis y Conductores

Epidermis y Conductores

Epidermis y Conductores

Flores No No Sí Sí

Semillas No No Sí Sí

Frutos No No No Sí

Fecundación Fecundación sólo en presencia de agua. Primitivo

Fecundación sólo en presencia de agua. Primitivo

No precisa de agua para la fecundación.

No precisa de agua para la

fecundación.

CLASIFICACIÓN DE LAS PLANTAS

1. BRIOFITES (molses=musgos)• Son las plantas menos evolucionadas.

•Necesitan vivir en lugares húmedos, pues requieren el agua para su reproducción.

• No tienen tejidos, ni verdaderos órganos.

•La nutrición es célula a célula, por ello necesitan vivir en lugares húmedos.

•Se distinguen:

•Rizoides (falsos raices).

•Filoides (falsas hojitas).

•Cauloides ( falsos tallos)

En él se forman los gametos, que son móviles y necesitan agua para la fecundación.

El esporofito , crece sobre el gametofito y es dependiente de él. Las esporas se forman en cápsulas (esporangios) que se sitúa sobre un pedúculo

2. TRAQUEFITES.

• Son las plantas más evolucionas• Tienen verdaderos tejidos y órganos.• Tienen tejidos conductores. Organización

CORMO.• Se denominan también plantas vasculares

o cormofitas.

TraqueofitasPlantas vasculares

Pteridofitas(helechos)

Sin semillas

Espermatofitas(con semillas

Gimnospermas Angiospermas

2.1.Pteridofites (helechos=falgueres)

Las partes del esporofito de un helecho:

• Raices.

•Tallos subterráneos ( rizoma)

•Hojas divididas ( Frondes)

•En el envés de los frondes se forman las esporas en unas estructuras denominadas SOROS.

2.2.Espermatofitas

• Son plantas vasculares con semillas.

• No dependen del agua en su ciclo vital.• Se caracterizan por:

– Tienen flores.

– Tienen semillas.

Espematofitas(plantas con semillas)

GinmospermasSemillas desnudas.

AngiospermasSemillas protegidas en el fruto.

2.2.1.Gimnospermas.

• Plantas con semillas desnudaS• Los órganos sexuales no presentan ni cáliz ni

corola.• Las flores en forma de piña (de cono �

coníferas)• Todas son árboles y con hojas perennes.

Tipos.Pinaceas.Cupresaceas.Taxaceas

Coniferas:• Hojas aciculares.• Flores conforma

de piña.• Ejm: pino, ciprés,

abeto.

2.2.2.ANGIOSPERMAS

• Plantas con semillas protegidas por fruto.

• Flores completas.

• Vasos conductores desarrollados.

Angiospermas

Dicotiledoneas Monocotiledoneas.

5. REINO ANIMALES

REINO ANIMA LES

•Organismos eucariotas, pluricelulares, heterótrofos, cuyas

células no poseen pared y se agrupan formando tejidos.

•Generalmente se forman por la unión de gametos. La fecundación del óvulo

por el espermatozoide origina el cigoto que, mediante un desarrollo embrionario y postembrionario, origina el individuo adulto.

ANIMALES INVERTEBRADOS

• No tienen esqueleto interno ni columna vertebral.

• Todos son ovíparos, se reproducen por huevos.

• Algunos tienen el cuerpo protegido por una concha o una piel dura, otros carecen de protección.

• Se clasifican en:

1. PORÍFEROS• Su cuerpo es blando e irregular (sin forma definida).• Su cuerpo tiene muchos poros, pequeños agujeros.• Se alimentan de las sustancias que capturan filtrando el

agua que entra por sus poros.• Son acuáticos, la mayoría marinos.• Viven fijos, pegados a las rocas.

2. CELENTERATS

• Meduses i pòlips

Cicle biològic

• Coralls � els animals coneguts com a coralls són pòlips que no medixen més d’uns milimetres. Viuen formant colònies. Tenen la capacitat de fixar sobre els seus teixits el calci dissolt a la mar i formar així estructures rígidesLa estructura del corall és blanca el color es deu a les microalgues que viuen en simbiosis amb els pòlipsEstos pòlips moren amb el temps, però les estructures calcàrees es manten i poden ser colonitzades per altees pòlips de corall, que seguiran creant estructures generació rere generació.

Després de milions d’anys es formen grans estructures conegudes com esculls coralins. A voltes els esculls són tan grans que poden arribar a emergir de la superfície. Així, quan el corral creix al voltant d’una illa volcànica que, després s’enfonsa, es crea una estructura en forma d’anell anomenada atol.

3. Plathelmints• Cucs amb el cos moll i pla• Hi han de vida lliure o paràsits :

– Els plathlemints de VIDA LLIURE més comuns és la PLANÀRIA que viu als rius i la DUGESIA que viu als estanys de muntanya

• Tenen una gran capacitat de regeneració

– El plathelmint PARÀSIT més conegut és la TÈNIA

• Al seu cos es diferencia un cap (scolex) i un cos molt llarg (fins varios metres) format per anells

• Viuen a l’intestí de mamífers com els humans, el cavall o el porc

• Per a poder-se agafar a la paret de l’intestí té al cap ventoses i ganxos

4. NEMATODES

• També anomenats cucs intestinals• Tenen el cos moll, cilíndric, de color

blanquinós, amb el cap i la cua acabats en punta

5. ANÈL.LIDS• Tenen el cos moll, cilíndric i format per

anells• Els podem classificar en:

– Anélidos marinos Clase POLIQUETS– Anélidos terrestres y de agua dulce Clase

OLIGOQUETS– Anélidos de agua dulce (parásitos) Clase HIRUDÍNIS

OLIGOQUETS (LLOMBRIUS)

HIRUDINIS (SANGONERES

6. MOL.LUSCS• El seu cos és moll i musculòs. Dividit en 3 parts: cap,

peu i la massa visceral• En el CAP es troben els òrgans dels sentitis

El PEU pot servir per a reptar (caragols), per a excavar (cloïsses) o per a atrapar altres animals (polp)

A la MASSA VISCERAL es on es troben els òrgans. Está coberta pel MANTELL que es l’encarregat de fabricar l’exoesquelet: la CLOSCA.La mayoría son acuáticos. Algunos son terrestres.

• Muchos son comestibles.• Se dividen en tres tipos: Bivalvos, Cefalópodos y

Gasterópodos.

6.1. MOL.LUSCS BIVALVES• Son acuáticos, la mayoría marinos.• Tienen una concha externa formada por dos valvas que

abren y cierran.• Algunos viven fijos en el suelo y otros se desplazan.• Se alimentan de nutrientes que filtran del agua.

6.2 MOL.LUSCS GASTERÒPODES

• Es el grupo de moluscos más numeroso y el más variado (100.000 especies).

• Su principal característica es que poseen UNA CONCHA, que generalmente esta enrollada en espiral, aunque existen excepciones.

• Entre las excepciones podemos destacar:- las lapas tienen una concha en forma de sombrero chino (no está enrollada)

- las babosas (terrestres y marinas) y las liebres marinas no poseen concha o la tienen muy reducida.

6.3 MOL.LUSCS CEFALÒPODES

• Inclou als invertebrats més grans de la Terra• No tenen closca externa a excepció

del Nautilus• A la sepia i al calamar trobem

la closca dins

• Són carnívors. Els tentacles tenen ventoses per agafar les preses

7. ARTRÒPODES

• Tienen un cuerpo articulado que estádividido en varias partes.

• Tenen potes articulades.• Molts tenen antenes.• Pueden ser terrestres o acuáticos.

7.1. ARTRÒPODES ARÀCNIDS

• El seu cos està dividit en: cefalotórax (cap i tórax) i abdomen.

• Tenen 8 potes.• No tenen ales• No tenen antenes• Les aranyes tenen unes mandíbules moll

grans anomenades quelícers i els escorpins tenen 2 grans pinces

• També són aràcnids els àcars de la pols o les paparres

7.2. ARTRÒPODES CRUSTÀCIS• El seu cos es dividix en dues parts: cefalotórax i

abdomen.• Tenen 2 antenes.• La mayoría tienen 10 patas (2 de ellas con pinzas)• Son aquàtics.

7.3. ARTRÒPODES MIRIÀPODES• El seu cos té cap i tronc.• El tronc està format per anells.• Tenen 2 antenes.• Tenen més de 10 potes (un parell per cada anell)• Destaquen els centpeus, milpeus i escolopendres

7.4 ARTRÒPODES INSECTES

• El seu cos es dividix en tres parts: cap, tórax i abdomen.

• Tenen 6 potes.• Tenen 2 antenas.• Alguns tenen ales.• Alguns són insectes socials, es a dir,

viuen en colonies.• Són els animals més abundants de la

Terra

8. EQUINODERMS• Tenen simetria radial.• Estan coberts per una protecció formada

per peces dures.• Alguns també tenen pues.• Són marins.• Es desplacen lentament per el fons marí.• Destaquen estreles, eriçons i cogombres de mar

Animals vertebrats