5/5

La cultura com a element de transformació

2

Vivim temps molt difícils. La greu crisi econòmica que patim des de fa anys fa que,

per a totes les administracions, la prioritat hagi de ser assegurar les necessitats

bàsiques de tothom, i molt especialment de les classes populars: feina, sostre,

alimentació, sanitat, educació, etc.

Un cop cobertes aquestes necessitats bàsiques universals, però, des de la CUP

considerem que cal avançar en altres polítiques que, a més de situar-nos en el món

com a catalans i catalanes, ens aportaran una millor qualitat de vida.

Des d'aquest punt de vista, hem de treballar per ampliar la consciència que no venim

del no-res: som el que som, i som com som, com a resultat d'una Història i perquè

formem part d'una realitat nacional -els Països Catalans- i lingüística -la llengua

catalana. Amb aquesta finalitat, els ajuntaments hauran de ser un dels principals

motors en aquests tres àmbits: la recuperació de la Memòria històrica, la ruptura amb

l'Estat espanyol com a pas definitiu cap a la Independència i l'extensió de l'ús social

de la llengua catalana.

La Cultura i l'Esport han de ser els pilars de la nova ciutat. Des de l'Ajuntament, cal

treballar per promocionar-ne el consum i la pràctica entre el conjunt de la ciutadania,

més enllà del barri on es visqui o de les possibilitats econòmiques de cadascú. En

l'Esport, hem de saber aprofitar tot el que ens ofereix la natura que envolta la ciutat,

tant el mar com l'interior; pel que fa a la Cultura, en una època de dificultats

econòmiques com la que vivim, hem de saber treure el màxim profit de les

infraestructures de què disposem, ja sigui amb iniciatives privades o públiques. En els

dos casos, la tasca de les entitats és importantíssima i ha de comptar amb el màxim

suport per part de l'Ajuntament. Hem de saber aprofitar, finalment, la Cultura i l'Esport

com a base del turisme d'activitats que desitgem per a la nostra ciutat.

3

Cultura, aprofundiment democràtic i vertebració social

La cultura és un dels elements principals a l’hora de bastir un model de societat

integradora, solidària i dinàmica. Des de la CUP entenem que la cultura ha de ser per a

la ciutadania un mitjà de relació social, de participació, de desenvolupament de

l’esperit crític, de diàleg i de reflexió comuna.

La cultura ens ha de permetre reconèixer-nos individualment com a persones i

col·lectivament com a societat. La cultura és, per tant, una eina d’aprofundiment

democràtic i de vertebració social.

En aquest sentit, l’objectiu de la política cultural municipal ha de ser fer dels nostres

pobles i ciutats elements clau en la revitalització cultural del nostre país a través de la

implicació de tota la ciutadania. L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil,

protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha de treballar per assentar unes

sòlides bases sobre les quals el teixit associatiu, l’administració pública i les

iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor i alliberador per al

conjunt de la població.

La política s’ha de posar al servei d’un projecte d’enriquiment cultural, fomentant la

reciprocitat i l'intercanvi dels bagatges de cada col·lectiu i persona. Per això, la

política cultural ha de partir del principi de fer tot el municipi partícip de la vida

cultural, ha de vetllar per evitar la dualització i la guetització de la societat i per

promoure una producció cultural i artística de qualitat, i ha d’establir mecanismes de

socialització del patrimoni comú.

La planificació democràtica de la política cultural hauria de permetre definir

consensuadament i amb la coresponsabilització de l’administració i la societat civil, el

conjunt d’elements necessaris per fer de la cultura un dret, a l’abast de tothom i

present a tot arreu, i no un privilegi o una excepció. Alhora, hauria de reconèixer el

valor patrimonial i creatiu de pràctiques populars diverses, sense discriminació de

classe, origen ni gènere dels col·lectius i persones que les duen a terme.

La política cultural de l’Ajuntament ha d’anar encaminada, sobretot, a assegurar:

La gestió racional de les infraestructures existents i el seu aprofitament per al

conjunt de la societat vilanovina i la creació de noves, si és necessari i

convenient.

La coordinació entre els diversos agents generadors d’activitat cultural.

La màxima difusió de les activitats, tant si són programades des de les

institucions com de la societat civil.

La presència de totes les arts i tots els àmbits del coneixement en la

programació cultural.

La combinació de l’activitat professional i l’amateur, garantint que totes dues

tinguin espais de desenvolupament adequats.

4

L’Ajuntament ha de ser sempre una ajuda per a les entitats programadores de

cultura i, en cap cas, una barrera.

Una visió a mitjà i llarg termini de la vida cultural de la ciutat.

La cultura, com a eina de promoció turística i, per tant, el reforç d'un model de

turisme que basi en seu valor econòmic en l'activació i el manteniment del

patrimoni cultural i les activitats creatives.

Recerca de finançament per reforçar i ampliar la programació cultural estable.

Gestió cultural de la ciutat

Un cop creat el Consell de Cultura, cal donar-li l’impuls definitiu i evitar que esdevingui

un ens purament consultiu, dotant-lo de competències en aquests àmbits:

Coordinació de l’activitat cultural.

Gestió i planificació d’infraestructures.

Planificació a mitjà i llarg termini.

En temps de crisi, cal treballar des de l’Ajuntament per assegurar el màxim

aprofitament de les infraestructures existents. En aquest sentit, proposem:

Creació i difusió d’un catàleg d’infraestructures culturals per tal que tots

els agents programadors de cultura coneguin tots els mitjans de què

poden disposar.

Màximes facilitats a les entitats i creadors per a la utilització dels espais

municipals. Establir els mecanismes objectius que garanteixin l'equilibri i

l'accés en l'ús d'aquests espais.

Adequació de La Sala com a espai multifuncional, mantenint la seva

especificitat com a espai d'art contemporani.

Creació d’un espai de lectura i estudi al Centre Cívic de la Collada.

Potenciació de l’ús del Castell de la Geltrú amb la seva utilització per a

d’altres activitats. Alhora que afavoriria el seu aprofitament, en faria

conèixer l'ús actual. Donar a conèixer el fons de l'arxiu i facilitar-ne l'ús

als investigadors i el públic en general.

Negociació amb entitats i institucions que disposen de locals per tal que

puguin ser aprofitats per a activitats culturals d'altres col·lectius (per

exemple, l’Orfeó).

5

Pel que fa a noves infraestructures, cal treballar amb aquests objectius:

Impuls d’una nova biblioteca al barri de Mar.

Adequació d’un espai a l’aire lliure per a espectacles de gran format.

Adequació d’un espai cobert per a espectacles de gran format.

La difusió de l’activitat cultural ha d’acomplir l’objectiu d’assegurar que ningú no

deixa de participar en una activitat perquè no li ha arribat la informació. En aquest

sentit, és imprescindible la màxima sintonia entre les entitats i l’administració

Difusió de l’agenda d’activitats culturals públiques i privades a través de

tots els mitjans disponibles (físics, telemàtics, ràdio i televisió).

Potenciació del consum cultural a escoles i instituts.

Difusió de l’activitat cultural de la ciutat a nivell comarcal i, quan es

consideri adequat, nacional.

L’Ajuntament ha d’afavorir el treball creatiu a la ciutat mitjançant aquestes actuacions:

Cessió d’equipaments públics com a llocs d’assaig per a arts escèniques.

Creació de nous bucs d’assaig municipals per a grups musicals i

activació dels del Molí de Vent (actualment en desús).

Cessió d’espais municipals per a exposicions d’artistes joves de la ciutat.

Presentació pública de les noves propostes artístiques de grups de la

ciutat (musicals, teatrals, etc).

Facilitar iniciatives de creació d'audiovisuals i artístiques a les escoles i

instituts de secundària de la ciutat mitjançant activitats específiques al

PAE.

Cultura tradicional i popular

Vilanova i la Geltrú és una ciutat amb una cultura popular riquíssima. Cal treballar

perquè Festa Major, Carnaval i totes les altres manifestacions d’aquest àmbit siguin

màximament participatives, tant des del punt de vista de l’organització com de

l’aprofitament.

6

Enfortir la presència de les entitats en l’organització de les festes

populars.

Estudiar la possibilitat d’un nou model d’organització de la Festa Major.

Estudiar mecanismes de renovació dels balls populars per aconseguir

que més gent es faci seva la Festa.

Separar adequadament les activitats religioses de les festives per tal que

ningú no se senti exclòs de les nostres festes populars, especialment la

Festa Major.

Augmentar la permissivitat horària i d’espais en les principals festes

tradicionals de la ciutat.

Memòria històrica i patrimoni

Recuperació, dignificació i difusió d’espais (refugis antiaeris, defenses

costaneres, etc).

Documentació i senyalització adequada dels espais existents.

Creació i difusió de diverses rutes per la ciutat: Ruta de la Memòria, Ruta

dels museus, la Vilanova dels indianos, la Vilanova industrial, la Vilanova

marinera, la Geltrú, l’Arquitectura a Vilanova, etc. Disseny d’una

senyalística clara i unificada.

Obertura del campanar de Sant Antoni com a mirador de la ciutat.

Incentivar beques de recerca sobre Memòria històrica.

Recuperar la memòria oral utilitzant, per exemple, Canal Blau.

Incentivar la cessió de patrimoni documental o fotogràfic personal a

l’Arxiu Comarcal.

Promoure la recerca sobre la Història de les dones a Vilanova i la Geltrú.

Posar el nom de Frederica Montseny a la Plataforma de Serveis a les

Persones.

7

Altres mesures en l’àmbit de la cultura

Habilitació de connexió WIFI als principals parcs i platges de la ciutat

Ampliació de l’àmbit de les produccions del Teatre Principal i l’Auditori

Eduard Toldrà i entendre la programació d’espectacles catalans com els

produïts en el conjunt dels Països Catalans.

Adquisició d’eines de suport a les activitats de les entitats (equips de so,

microfonia, llum i altres infraestructures, a més de suport logístic per a la

producció d'espectacles) i publicitar bé les que ja es tenen. En molts

casos, aquesta mesura seria molt més útil que les subvencions i

permetria un millor aprofitament de les infraestructures, equipaments i

personal de què es disposa.

Simplificació de les gestions necessàries perquè les entitats portin a

terme les seves activitats. Si cal, i sempre que sigui possible, algun

treballador municipal pot estar al servei de les entitats.

Dignificació del jaciment arqueològic d’Adarró per tal de fer-lo més

conegut i visitat.

Afavorir l’accés dels col·lectius i les persones a títol individual als

equipaments de Neàpolis i Canal Blau (platós, càmeres, estudis de ràdio)

per a la producció i emissió de continguts audiovisuals que promoguin el

coneixement de la diversitat interna al municipi (producció de

documentals, vídeos per a Internet, programes de ràdio participatius, etc).

Establiment d’un mecanisme públic objectiu perquè les persones i

col·lectius puguin accedir a aquests espais

Promoció de la recerca científica.

Creació de beques per a joves per assistir als Premis Octubre i a la

Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent.

Afavorir les manifestacions culturals en tots els àmbits i formats que

fomentin el pensament crític i la transformació social.

Facilitar eines per a la producció cultural de manera específica als

col·lectius més desafavorits, vinculant l’exercici d’aquestes activitats a

l’empoderament i la creació de continguts i manifestacions

transformadores (o encaminades a reduir les desigualtats).

8

El valor de l’esport

Des de la CUP, entenem l’esport com una bona eina per a la convivència i l’enriquiment

social i cultural que ajuda a promoure els valors d’equip i col·lectius. A més, entenem

l’esport com una eina indispensable per millorar la qualitat de vida de la població i per

defugir els hàbits sedentaris. La pràctica de l’esport contribueix a millorar la salut i

l’autoestima personal. Els valors lúdics, integradors i educatius han de ser els tres

pilars de la pràctica esportiva.

Per tot això, des de les institucions cal posar els mitjans necessaris per tal que la

població pugui gaudir de la pràctica de l’esport en diferents modalitats i per tal que les

iniciatives esportives privades no generin exclusió social en la pràctica esportiva.

Només compartint equipaments i pràctica esportiva, infants i joves aprendran a

conèixer-se i relacionar-se en un àmbit altament cohesionador.

A més, cal promoure l’esport entre tota la població, impulsant especialment l’esport

base i promocionant els beneficis que comporta la pràctica esportiva a totes les edats,

educant en els hàbits i en les maneres més adequades de com s’ha de portar a terme

aquesta pràctica esportiva.

L’esport és molt present a la nostra ciutat, tal com ho demostra l’important teixit

associatiu que es mou amb finalitats esportives, així com la gran quantitat de

persones que practiquen esport diàriament en els equipaments municipals o en els

carrers, places i parcs (corrent, anant en bicicleta o jugant a petanca, per exemple).

La importància que té l’esport com a eina lúdica, educativa, integradora i de millora de

la salut, converteixen la pràctica de l’esport en un fet molt important des del punt de

vista de les institucions i en el qual s’hauria de treballar de valent per millorar i facilitar

la pràctica esportiva a la ciutat.

Cal desenvolupar una política ludicofisicoesportiva més horitzontal, més propera, més

popular i de qualitat. L’Ajuntament ha de proporcionar els recursos necessaris per a la

pràctica de l’esport i assegurar que tothom en pugui gaudir (evitant les exclusions

socials per raons econòmiques o de deficiències físiques) amb els millors mitjans

possibles. A més, des de l’Ajuntament s’ha d’ajudar a tirar endavant els projectes i les

iniciatives necessaris per tal de millorar la pràctica esportiva de la població i oferir els

recursos per poder practicar totes les modalitats d’esports que demanin els

vilanovins i vilanovines.

L’actuació de l’Ajuntament en aquest terreny ha de basar-se en aquestes

consideracions:

Entendre l’esport com un dret i una necessitat universal.

Prioritzar les actuacions en benefici de l’esport amateur i popular.

Aprofitar per a l’esport els espais que ens ofereix la ciutat i el seu entorn (mar i

muntanya).

9

Fer tasques de coordinació per tal que les infraestructures de què es disposa es

puguin aprofitar al màxim.

Estendre les instal·lacions esportives als diversos barris de la ciutat.

Entendre determinades activitats esportives com una eina de promoció turística.

Des de la CUP, considerem indispensable la creació d’un Consell Municipal de l’Esport.

Format per tècnics municipals, representants dels grups polítics, clubs esportius i

associacions, actuaria com a organisme assessor de la regidoria d’Esports i li

recomanaria les principals línies estratègiques de la política esportiva a la ciutat.

En el terreny de les infraestructures, com a primera mesura, la CUP considera

imprescindible l’elaboració d’un Pla d’equipaments esportius que, partint del catàleg

d’instal·lacions que funcionen en aquest moment, pugui detectar les necessitats, tant

pel que fa a nous equipaments com a la remodelació dels existents. Aquests treballs

hauran de comptar amb la col·laboració del Consell Municipal de l’Esport.

Dignificar les instal·lacions de les pistes d’atletisme, que actualment es

troben en un estat lamentable.

Millorar les instal·lacions esportives de les platges i mantenir-les-hi

durant tot l’any.

Estudiar la possibilitat d’instal·lar un frontó públic a la ciutat.

Millorar la senyalització dels camins rurals de la comarca per afavorir la

pràctica del senderisme i la bicicleta de muntanya.

Augmentar les instal·lacions esportives en els parcs i places de la ciutat i

posar-ne en els que no en tinguin.

Dignificar l’estat de les instal·lacions esportives i circuits de

manteniment existents als diferents barris de la ciutat.

Promocionar la utilització dels equipaments esportius dels centres

d’ensenyament.

Preveure instal·lacions esportives a la nova plaça del Port per donar vida

a aquest nou espai públic.

Marcar el quilometratge en els circuits per córrer.

Estudiar, amb les institucions pertinents, la possibilitat de tancar les

carreteres del Pantà, de Ribes i de Canyelles alguns diumenges per

afavorir la pràctica del ciclisme en ruta.

Crear un rocòdrom popular en un espai obert de la ciutat

10

Autoritzar la pràctica del surf amb bandera vermella.

Atorgar en concursos separats els xiringuitos i les activitats nàutiques

per assegurar que se’n fan a tota la platja.

Impulsar les activitats esportives relacionades amb el mar.

En col·laboració amb els diferents clubs de la comarca, elaborar

programes de difusió de tota mena d’esports.

El repte d’estendre l’ús social del català

La llengua catalana, com a llengua pròpia dels Països Catalans, és un dels pilars més

importants de la nostra cultura i la nostra raó de ser com a poble. La nostra llengua i

la nostra cultura pateixen, des de fa segles, una situació d’anormalitat. La persecució

lingüística i cultural que s’ha exercit des dels estats espanyol i francès ha estat

acompanyada, massa sovint, per la passivitat d’una bona part del poble català i per la

permissivitat de les institucions públiques.

El model lingüístic que proposa la CUP per als Països Catalans s’ha de bastir tenint

present el context sociolingüístic i sociocultural del segle XXI, en el qual, a més del

català i del castellà (i del francès, a la Catalunya del Nord), conviuen moltíssimes

altres llengües procedents de la immigració del segle XX i de la de començaments del

XXI.

La política lingüística de l’Ajuntament ha d’anar encaminada a quatre objectius

principals:

Perseguir la plena catalanització de l’administració, habilitant els mecanismes

necessaris per aconseguir que el conjunt de la ciutadania tingui accés a l’ús de

la nostra llengua.

Facilitar l’aprenentatge de la llengua a totes les persones que desitgin aprendre-

la.

Treballar per incrementar l’ús social de la llengua catalana.

Entendre els Països Catalans com el nostre marc lingüístic i nacional.

Amb aquestes finalitats, des de la CUP proposem aquestes actuacions:

Assegurar la competència lingüística de tot el personal de l’Ajuntament,

especialment en el que es relaciona amb la ciutadania. Cal incidir,

sobretot, en la Policia Local per tal que utilitzin la llengua catalana tant

en les seves comunicacions internes com en la seva relació amb la gent.

11

Impuls als cursos de llengua catalana, dirigits sobretot a persones

aturades o nouvingudes. Caldria incidir molt especialment en les dones

nouvingudes no immerses en el mercat laboral, moltes de les quals tenen

pocs espais de socialització i, per tant, es relacionen poc amb la resta de

la població, la qual cosa provoca que tinguin poques possibilitats

d’aprendre la llengua del país.

Afavorir l’ús social de la llengua catalana en tots els àmbits, donant

suport a totes les iniciatives que es plantegin amb aquesta finalitat.

Dinamitzar i potenciar el Voluntariat Lingüístic.

Afavorir la catalanització de les activitats empresarials, especialment en

tot allò que fa referència a la seva relació amb el públic (retolació, cartes

de restaurants, etc).

Assegurar que totes les comunicacions de l’Ajuntament amb altres

administracions dels Països Catalans es facin en llengua catalana.

Reformar el Reglament per a l’ús de la llengua catalana vigent per

substituir-hi l’expressió “territoris en els quals la llengua catalana és

oficial” per “Països Catalans”.

Promoure els intercanvis entre les escoles i instituts de la ciutat amb

centres de la resta dels Països Catalans.

Assegurar que la llengua catalana és la vehicular entre els monitors i

entrenadors dels centres esportius municipals o subvencionats per

l’Ajuntament.

Convertir la festa de Sant Jordi en una diada dedicada als Països

Catalans, a través del treball sobre la llengua i les seves expressions

culturals.

12

Des dels municipis cap a la independència

La Candidatura d'Unitat Popular, d'acord amb la trajectòria històrica de l'Esquerra

Independentista, es marca com a objectiu estratègic de futur la construcció, com a

Estat, dels Països Catalans, formats pel Principat de Catalunya (amb la Catalunya

Nord i la Franja de Ponent), Andorra, el País Valencià, Mallorca, Menorca i les illes

Pitiüses.

Aquesta construcció ha de representar una política d'alliberament per al conjunt dels

Països Catalans i s'ha de dur a terme de manera transversal, des de camps com

l'organització administrativa, la coordinació entre municipis o el paper polític dels

regidors i regidores, per tal d'assolir una societat catalana plenament lliure i solidària.

L'actual marc juridicopolític, definit per la constitució post-franquista espanyola de

1978 i desplegat pels diferents estatuts d'autonomia així com per les lleis de bases de

règim local, presenten uns dèficits democràtics inassumibles des d'una òptica de

defensa de les llibertats i de la sobirania popular.

Per tot això, cal que des dels municipis treballem per aconseguir:

El reconeixement i l'exercici del dret a l'autodeterminació dels Països

Catalans.

El dret a la lliure federació dels nostres municipis i administracions

regionals en l'àmbit geogràfic del conjunt de la nació catalana.

La supressió de les diputacions provincials i d'altres institucions

democràtiques, nius d'amiguisme i corrupció, instruments de xantatge

econòmic i autèntiques traves a la sobirania municipal. En aquesta línia,

les administracions provincials, buides de competències i personal sobrer,

haurien d'anar cedint recursos i competències a les mancomunitats de

municipis.

Un augment dels recursos i de les competències per als municipis (o, en

el seu cas, per a les comarques, vegueries i mancomunitats) com a

administracions més properes als ciutadans i les ciutadanes i, per tant,

més coneixedores de les dinàmiques socials a curta distància i més

sotmeses al control democràtic popular.

Per la CUP, els municipis han de ser un dels principals motors en la construcció dels

Països Catalans. El full de ruta de la CUP en el camí cap a la independència i el procés

constituent passa, per tant, per un primer estadi de treball en l'àmbit municipal.

En aquest sentit, cal fer dels municipis i de les seves institucions, espais de debat, de

desafiament i de ruptura amb l'Estat espanyol mitjançant, per exemple, les

demostracions simbòliques i, en el plànol d'actuació política, també des de la

desobediència a les lleis i al govern espanyol.

13

També, en la perspectiva de la construcció nacional, cal promoure iniciatives com ara

plans de desenvolupament de la llengua, un nomenclàtor autocentrat que inclogui

referents nacionals i un tractament clar de la senyera com a únic emblema nacional.

Tant per fer real l'avenç pel que fa a l'autonomia municipal com per posar els nostres

municipis al servei d'un projecte polític emancipador per al conjunt del poble català,

cal avançar en la definició d'organismes de representació, el primer dels quals hauria

de ser l'Assemblea de Regidors i Regidores dels Països Catalans, òrgan representatiu i

constitutiu del poder local en l'àmbit nacional. Aquesta assemblea hauria de treballar

en base a tres objectius mínims:

L'autodeterminació: defensar el dret d'autodeterminació dels Països

Catalans i treballar activament per aconseguir exercir-lo mitjançant una

ruptura democràtica amb els marcs legals vigents que neguen aquest

dret o n'impedeixen l'exercici.

La territorialitat: el marc polític d'actuació han de ser els Països Catalans.

La mobilització popular: assumir la necessitat de la mobilització i la

participació popular en el decurs del procés.

Des de la CUP, s'ha volgut incidir sempre en la necessitat de torbar una nova manera

de fer política basada en la democràcia participativa, més que no pas en la

democràcia representativa que es predica des de la resta de partits. La participació de

la ciutadania en la presa de decisions no es pot liminar a l'exercici del vot per escollir

representants cada quatre anys o per respondre alguna pregunta quan des de les

institucions es vol justificar alguna actuació: s'ha d'exercir sempre i en tots els àmbits.

En aquest sentit, la conjuntura política en què ens movem en l'actualitat després de

l'escenari del Procés Participatiu del 9 de Novembre de 2014, en què es va desafiar

l'ordenament jurídic espanyol a través d'una demostració de mobilització popular

històrica, ha de ser un exemple més, un punt més al full de ruta, per a la nostra

actuació futura. Els resultats de participació avalen totalment la voluntat i la capacitat

d'acció d'un ampli conjunt de la ciutadania i del teixit associatiu per tirar endavant les

seves propostes. La consulta del 9 de Novembre fou essencialment un acte de

llibertat i desobediència en què caldrà aprofundir sense renúncies, vacil·lacions o

terceres vies. Vista la posició intransigent i secular de les institucions espanyoles, la

participació a través de referèndums vinculants o processos constituents hauran de

ser la pedra angular en la consecució dels nostres objectius.

Donar suport a iniciatives i mobilitzacions que tendeixin a divulgar el dret

d'autodeterminació i, si escau, a exercir-lo o a obrir un nou procés

constituent.

Donar suport, des de l'Ajuntament, al dret de decidir i de convocar

consultes, desobeint l'Estat si és necessari.

14

Impulsar la creació de l'Assemblea de Regidors i Regidores dels Països

Catalans, que haurà de treballar per l'afirmació de l'existència del Països

Catalans com a poble; impulsar l'estructuració política i cultural dels

Països Catalans compartint un mateix marc de treball per als regidors i

regidores de tots els territoris de parla catalana; impulsar la construcció

dels Països Catalans; dinamitzar la relació entre municipis per a

l'estructuració de polítiques comunes d'àmbit nacional en termes com la

llengua, la cultura, la planificació territorial o l'economia; així com

representar el conjunt de la nació i les seves reivindicacions en l'escena

internacional.

Treballar coordinadament, en els àmbits en què això sigui necessari, amb

la resta de municipis de la comarca i del Penedès.

Divulgar la història dels Països Catalans a través de conferències,

seminaris i exposicions.

Iniciar una revisió sistemàtica del Nomenclàtor local per tal d'incorporar-

hi fins on sigui possible referents propis, tant des del punt de vista

cultural com històric.