557 gener 2015

VVAACCAARRIISSSSEESS balcó de Montserratedició digital

Núm. 557 - Gener de 201 5

Per una comun i ta t de fe i amor, oberta a tots, acol l idora i fra terna l

Pessebre a laPlaça Joan Bayà

Fet per membres del

Casal de la Gent Gran

Foto: Joan Vila

Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 557 Gener 2015 Pàg. 2

SUMARIPòrtic 3L’Evangeli pam a pam 4La cuina de Ca la Quima 6Des de Sant Llorenç Savall 7Pensaments caçats al vol 8Cultura popular 9Campanades 10Des de Sitges 11Parròquia de Vacarisses 12Vacarisses, balcó de Montserrat 15Llengua catalana 16De la Web 18Dels diaris 20Llibres 23Racó del conte 24Col·laboracions 26Activitats nadalenques 50

Vacarisses, balcó de Montserrat

Edita: Parròquia de VacarissesRedacció i Administració:Plaça de l'Església, 15 08233 VacarissesTelf. [email protected]://issuu.com/search?q=balcomontserrat

Director: Sebastià CodinaConsell de Redacció i Coordinació:Jaume Codina, Jaume Pintó i Joan VilaMaquetació:Jaume Pintó i Joan Vila

Dipòsit Legal: B 92412014

DIA A DIA - Desembre

Dia 14Concert de Nadal organitzat pel Cor de Vacarisses, amb la col·laboraciódels Cors de l'EMM local i la Coral Xiribec de Castellar del Vallès, a favor de la Marató de TV3.

Dia 22Concert a càrrec de l'Escola Pau Casals.

Dia 24Vigília de Nadal.Presentació del Pessebre de Vacarisses "Sant Pere d'Ègara" de Terrassa iMissa del Gall.

Dia 25Nadal.

Missa familiar i concert de nadales a càrrec dels infants de la Catequesi.

Foto de la capçalera de la portada: J. Picallo. Font: www.turismoyfotos.net

ANEU A LA WEB ENVIEU-NOS UN CORREU

ESGLÉSIA DE VACARISSES

http://issuu.com/search?q=balcomontserrat

mailto:[email protected]


PÒRTIC

A Catalunya, el 2014 el recordarem com l’any en què hem desafiat l’Estat i hem votat per decidirel nostre futur. Amb tots els elements i tot el poder espanyol en contra, els catalans van perdre lapor i van convertir el 9N en una jornada històrica. Una més, i no certament l’última, del llargprocés sobiranista que, enguany, va tenir un altre punt culminant, l’Onze de Setembre, quan centenars de milers de persones van participar en una monumental V, de victòria i de voluntat de votar. Un procés que viurà, segur, nous moments decisius durant el 2015 que hem encetat.

El 2014 serà també l’any en què la crisi econòmica ha continuat amb força i, malgrat alguns indicis de recuperació, han crescut encara més les desigualtats socials. Desnonaments, atur, pobresa energètica, banc dels aliments, joves a l’estranger, són conceptes que hem sentit ennombroses ocasions durant tot aquest any. Amb el consegüent malestar ciutadà, que creix is’encén encara més amb els nombrosos casos de corrupció que es destapen. Un malestar que noha aturat l’ingrés a la presó d’alguns polítics i personatges molt coneguts i que s’ha incrementatencara més amb casos com les targetes opaques de Bankia o la confessió del president Jordi Pujol.

A l’àmbit internacional, el 2014 el recordarem com l’any de dos grans conflictes: la crisi i posterior guerra a Ucraïna i l’avanç del gihadisme d’Estat Islàmic, una organització que ha sembrat elterror a Síria i a l’Iraq. La guerra tampoc ha cessat entre Israel i Palestina ni tampoc en molts indrets de la malaurada Àfrica, com Nigèria o Somàlia. El continent africà també ha estat notíciaper l’epidèmia d’Ebola que ha provocat milers de morts i que només ha aconseguit commoureOccident quan hi ha arribat. El 2014 ha acabat, però, amb la bona notícia de la reconciliació dedos antics enemics: Cuba i els Estats Units.

Els dos països han decidit emprendre el camí de la pau i ho han fet amb la mediació d’un delsgrans personatges de l’any: el papa Francesc, que ha dut aires de renovació a l’Església.

Un any per obl idar,un any per recordar.


L'EVANGELI PAM A PAM

N’hi ha que es pensen que no serveixen peruna gran cosa, que no serveixen per a res isón inútils del tot.

Per culpa d’aquest convenciment es passenla vida sense pena ni glòria. No deixen caprastre. Com si no haguessin viscut.

Tots hem sortit de les mateixes mans. Déuno fa disbarats. No fa absurds. Qui més i quino tant: tothom té una missió marcada.

Tots tenim, almenys, una capacitat immensad’estimar.

No es tracta de mesurar el que tenim i el queno tenim. El que cal fer és rumiar una mica ipensar què en fem del que tenim i com hofem rendir.

Déu comprèn els errors i les equivocacionsque cometem i ho fa sense esparverarse.

El que no li plau és que rondem pel mónamb les mans buides. Ell no accepta el nofer res. No vol la inoperància.

Qui es passa la vida sense fer res no té capdret a pensar que Déu és exigent.

No demana peres a l’om. No sega on no hasembrat.

D’allà on ha sembrat vol treure’n bonacollita.

La basarda ens acovardeix i inutilitza.

La por ens deixa estèrils.

Els mancats d’il·lusions no van enlloc, noaconsegueixen res.

Les paràboles de Jesús

Comentaris casolans42 - Les deu mines

Confià a cadascun una quantitat igual. Lluc 19, 12-27


L'EVANGELI PAM A PAM

Sebastià Codina i Padrós

Qui claudica davant del primer fracàs nofarà res de bo.

Un fracàs només pot ser un toc d’alerta.

El caure no pot provocar la por de caminarde nou.

La vida és una lluita constant.

Cal no donarse mai per vençut.

Cal sempre començar de nou.

No podem dir que d’una cosa no en sabemfins que ens hi hem pelat els dits o l’enteni

ment intentantho deu mil vegades. Les coses s’aprenen fentles i repetintles.

Comencem la vida amb un llibre amb totesles pàgines en blanc. Cal escriureles dia rere dia fent totes les correccions que siguinnecessàries fins que l’obra repassada, corregida i esmenada sigui presentable.

Ningú neix amb el llibre acabat. Cal escriure’l dia a dia.

Cal viure esperançats.

Muriel Casals i CouturierAvinyó (França), 6 d'abril de 1945

Presidenta d'Omnium Cultural

"Som més a prop que mai de ser un país normal."

"Són temps difícils però hem aguantat temps pitjors."

"Volem un país on la cultura no hagi de demanar permís per sobreviure."

"Volem un país on sigui el Parlament quin model educatiu vol."

"Catalunya és una Nació i té dret a decidir el seu futur."

"Demanem als votants, als militants i als dirigents de les opcions que s'han manifestat a

favor de la lliure determinació de Catalunya perquè seguim com ara, anteposant el país

als seus partits."


LA CUINA DE CA LA QUIMA

Sofregirem els fredolics i els reservarem.Agafem una olla i hi fem un sofregit de ceba i una miqueta de tomàquet, hi afegiml’aigua, el pa i la meitat dels fredolics, que prèviament hem sofregit. Deixarem quebulli uns deu minuts aproximadament i ho triturarem amb el pimer.

Afegirem l’altra mitat dels fredolics juntament amb una picada d’all i ametlles opinyons. Ho deixarem bullir uns deu minuts més i ja estarà llesta per a servir.

Bon profit!

Ingredients per a 4 persones:

400 grs. de fredolics1 ceba petita2 cullerades de tomàquet triturat1 gra d’all8 ametlles o un grapadet de pinyons4 llesques de paaigua, sal i oli.

Sopadefredolics

Conxita i Quimeta Font


DES DE SANT LLORENÇ SAVALL

Refranys d’arreu

de les terres catalanes

de professions

i oficis.

Contra mandra un bon bastó.

Eina que està molt en vaga prest es rovella.

El progrés s'obté treballant.

La feina no mata ningú.

Els cansats són els que fan la feina.

Si et fiques en negocis que no entens, perbo que sigui hi deixaràs les dents.

Treball començat és mig acabat.

Del que en siguis ben amo, no en vulguisser mosso.

Quan surtis a caçar, amb borni no vulguisanar.

Si vols bona caça vés a la plaça.

Val més tenir un conill que seguir una llebre.

Val més ser pastor de deu ovelles mevesque majoral de mil d'altri.

A casa dels sastres les rates roseguen drap.

El millor sastre esguerra un vestit.

El rector no es recorda de quan era escolà.

Per un frare no es perd un convent, ni perun soldat un regiment.

Amb advocats i paciència es guanya lasentència.

El respecte de la llei ha de començar pelrei.

És bona la justícia quan no la doblega lamalícia.

El pagès no llença res, el bon femer fa elbon graner.

La millor anyada, la terra ben treballada.

Qui fila massa prim, se li sol trencar el fil.

Ventar sense vent fa perdre la feina i eltemps.

Recopilació: Josep Caba


PENSAMENTS CAÇATS AL VOL

A vegades hi ha més amor cristià en una unió irregular que en una parella casada perl’església...

El benestar, l’èxit i l’amor donaven un tomb. Truquen a una porta. Hola! No entrem maiplegats, podeu escollir a un dels tres. El pare es decanta pel benestar, la filla per l’èxit i lamare per l’amor. Trien l’amor. Així, doncs, entrem tots. L’amor tot sol no va mai enlloc;sempre va acompanyat.

Cal viure oberts, sincers i constructius. Cal oferir sempre respostes imai portes barrades...

Les nostres exigències frustren sovint els somnis de Déu...

Encara que no es tingui l’èxit assegurat cal moure’s i fer alguna cosa.Plegarse de braços no és cap bona solució...

No hem de jutjar mai el comportament de les persones. Cal ferconèixer al món l’amor de Déu...

Abans de l’últim instant del fracàs inevitable cal començar el nouredreçament...

L’Església no ha de servir mai per garbellar idees llampants ni per lluir intel·ligències preclares sinó per cooperar en el projecte d’amor de Déu al seu poble. El poble de Déu somtots...

L’Església ha de ser sempre la casa oberta del Pare; mai una mena de duana...

El que més mal fa no és el cop, sinó el qui el dóna...

No esperis gaire dels que prometen molt... oferir amb escreix fa pudor d’enganyifa...

És molt millor estar sorprès que no pas decebut...

No importa gaire el poc a poc que vagis, sempre que no t’aturis...

Recopilat per: Sebastià Codina i Padrós


CULTURA POPULAR

Encetem un nou any ple d'alegria,vivim el nostre temps guarnit de sol;com un estel bonic d'ocells en vol,la dansa dels germans ens fa de guia.

La Nova Crida sempre ens agermana,sentint el flabiol i el tamborí,alegres seguirem el clar camídel so net i potent de la sardana.

Dansant arran de mar, o en verd boscatge,al cim d'un espadat, o en ple desert,el nostre pit serè, sempre és oberta seguir de la Pàtria el ferm guiatge.

Germans, posem el cor en la tenora,que ens porta el seu fort crit de germanor,mirem de nit el cel sense cap por.Dels catalans, de cor, és la penyora.

Racó Poètic

Sabina Fornell i Morató

Nova crida un any mésEn tu jo vàreig posar una fe sincerai el meu cor sols viu per estimar.Tu fores per mi una llumenera,i aquesta flama mai més s 'apagarà.Les meves esperances en tu trauran floridai els somnis d'infantesa, eternament oberts,faran copsarnos sempre l’essència de la vidafruint l'encís que donen els pensaments incerts.I com poncella oberta, d'un bes enamorada,el nostre amor esclatarà triomfal,unintnos per sempre el llaç d'una abraçadadessota el cel tant blau de l'ideal .Llavors esclatarà la nostra joialluïn en nostres ulls un xic d'enyor,i els nostres fills seran la dolça toiad'aquesta primavera de l'amor.Per tu viuré tan soIs esposa aimada,per veure't, amorosa, amb els meus fills,fonenthi amb una dolça abraçada,guardantlos de la vida els greus perills.I quan en l'hivernada de la vidala neu haurà emblanquit nostres cabells,recordarem juntets la gran floridad'aquesta joventut de somnis bells.En tu jo vaig posar la meva fe sinceraque el cor em viu tan sols per estimar,i abans la mort no apagui nostra llumenerapreguem per retrobarnos units al Més Enllà.

A i M i A

Joan Sisamon i Borràs


CAMPANADES

Qui sosté l'univers

Una vegada, una nena índia anà a trobar el guru, mestre de la tribu, i li digué: «Mestre,ja sé, com l'a1tre dia vau dir que la terra és com una gran taula damunt la qual hi ha elshomes i dones; els rius, els arbres, les cabanes i tots els animals. Ara, però, voldria que

em diguéssiu qui sosté la immensa taula". El vell guru li contesta: "Sota cada un dels quatre peusde la taula hi ha un elefant sostenintla, és a dir, quatre elefants".

La nena se n’anà, però al cap d'uns quants dies torna i digué al guru: "Ara voldria que em diguéssiu qui sosté els quatre elefants que sostenen la taula", Com alguns d'avui, el vell guru nos’immutà i li respongué: "Sota cada un dels quatre elefants hi ha quatre elefants més, és a dir,setze elefants".

Com que la nena insistia a voler saber qui sostenia finalment la pila d’elefants, el vell guru se latragué del davant dientli: "Mira, maca, ara solucionaré d'una vegada totes les teves preguntes:sota la terra, tot són elefants sostenint altres elefants".

La nena se n’anà cap a la cabana murmurant tota sola: «Tant sé com sabia. Les persones granss'acontenten amb respostes a mitges i deixen molts caps per lligar. Si els preguntes que és un ase,et responen: “Un ruc” i si els preguntes què és un ruc, et responen: "Un ase".

L'església de Sant Llorenç dels Porxos és unacapella d'una sola nau i sense absis.

Està construïda a l'extrem d'un penyassegat,en un marc paisatgístic incomparable, dins la

Serra dels Lladres.Mn. Pere Campàs Bonay

Vic


DES DE SITGES

El dimecres vaig berenar entre llibres. Entre llibres i entre altres mares que, com jo, tenenblogs sobre el món infantil, preocupades pel desenvolupament i l’educació dels seusfills petits. Llibres, mares i persones que estimen els llibres, com són la gent de l’edito

rial Cruïlla.

La finalitat d’aquesta trobada, era presentarnos les novetats de “Petits Tresors”, un espai especialitzat en tot el que té a veure amb els llibres infantils, llibres per estimular l’aprenentatge i laimaginació dels infants. El més interessant va ser la xerrada que ens va oferir la Laura Coll, autora de contes i mestra d’educació infantil especialitzada en educació emocional, que ens va explicar com és això d’educar les emocions a través dels contes, i ens va donar algunes pautes atenir en compte per quan expliquem contes als nostres fills.

Allà en vaig ser conscient. És important dedicar un moment al dia a preguntar als nostres fillscom se senten. Qualsevol situació de la vida quotidiana és bona per ferho, així els ajudem a posar nom a les emocions, a identificarles, a familiaritzars’hi: tristos, enfadats, enrabiats, gelosos,amb por, etc. Totes les emocions són legítimes i no hem d’intentar reprimirles ni amagarles,sinó acceptarles i gestionarles. I nosaltres som el seu model, si sintonitzem emocionalment ambells, seran més sensibles a les emocions que els envolten.

Vinyet Duran Ferrer

Els contes són màgics, no només perquè

ens permeten somiar i imaginar

històries, sinó perquè ens donen eines

per comunicar-nos amb els nostres fil ls,

per entendre’ls i per empatitzar amb el ls.

Ajudem els nostres fil ls a detectar com se

senten. Ensenyem-los a connectar amb sí

mateixos perquè puguin comprendre,

identificar i verbal itzar els seus sentiments.

http://smallandnice.com


PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VACARISSES

Nadal és una gran fita.

Nadal aplega a mig món, creients o no gaire creients, a l’entorn d’un fet commemoratiu històric: l’Aniversari del naixement de Jesús, ara fa més o menys 2014 anys.Vacarisses, a través del temps, recorda l’esdeveniment amb una munió d’actes. Alsuccés s’hi ha afegit la Marató, enguany dedicada a les malalties del cor. La Maratóha donat una fesomia rellevant a Catalunya.Volem fer ressaltar el Concert de Nadal del dia 14 de desembre. Fou un veritable èxitpels cantaires, pel públic i pels organitzadors. Un aplaudiment!.Hi van participar els Cors 1, 2 i Joves de l’Escola de Música, els quasi veïns de laCoral Xiribec de Castellar del Vallès i no cal dir, el Cor de Vacarisses, els nostres amfitrions incansables.Els directors: Ruth Garcia, Olga Puigbò i Andreu Brunat. Piano: Núria Pagès i Francesc Torras. Guitarra: Rafa Tornay. Uns i altres van caldejar l’ambient i van posar al’altura dels millors esdeveniments musicals el tràfec d’aquell capvespre de desembreque encetava les entranyables festes del nostre Nadal.Un poble que canta és un poble viu, il·lusionat i engrescador. Vacarisses, l’enhorabona!Tots van estar a l’altura, però els cors de l’Escola de Música van brodar la festa.“El Rabadà”, entre les tradicionals melodies catalanes de Nadal va cloure el capvespre amb diferents rabadans escampats arreu de l’església que replicaven la propostadel Majoral i amb un unànime CAP A BETLEM! corejat per tot un públic fogós i ardent que s’esplaiava aplaudint.Les aportacions voluntàries del Concert per la Marató van ser de 1.002,00 €, els quals,sumats al que es va recollir a través de les altres activitats organitzades per l’”Associació VACARISSES PER LA MARATÓ” han resultat un total de 9.094,81 €.

Vacarisses ha demostrat una vegada més una solidaritat encoratjadora.Moltes gràcies a tothom!

Mn. Sebastià Codina

Concert de Nadal 2014



Acte col ·laborador amb

Cors 1, 2 i joves de l’Escola Municipal de Música i el Cor de Vacarisses.

Coral Xiribec de Castellar del Vallès i el Cor de Vacarisses.



ELS PASTORETS 201 4

Ja ens hi tenen acostumats!Els pastorets dels més menuts, fantàstics!Cada any el llistó el posen més amunt i aquesta colla d’artistes ho fan molt bé.L’hora i quart que van durar, es va fer curta a tots els espectadors, era un plaerveure com es movien per l’escenari com si ja tinguessin moltes “taules”.Endavant, això ens va fer sentir més units a tots els Vacarissencs que éremallà al Casal.

Gràcies, Teresa i companyia.

Foto: Joan Vila


VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT

7a FIRA DE NADAL

El passat dissabte dia 15 de desembre es vacelebrar la setena edició de la Fira de Nadalde Vacarisses, ocupant un espai superior aldels anys anteriors, amb més de cinquantaparades, la majoria locals.

Fotos: Equip de Redacció


LLENGUA CATALANA

Eduardo Dato e Iradier

Ministre de la Governació

“Es sensible que no todos losespañoles conozcan el idiomanacional; pero es un hechoinnegable respecto al cualno cabe hacer más queuna constante propagandaencaminada a extender elconocimiento de la lengua oficial,evitando que en las escuelas delestado se enseñe otro idiomaque el español, no permitiendotextos escritos en ningún dialecto,como libros de enseñanza”.

1900, Senat

Segles XVI I I -XXI . Un dels temes que ha generat un debat més intens entre

Catalunya i Espanya ha estat el paper de la l lengua catalana, que passarà de ser

considerada com un element folklòric a un autèntic peril l .

LLaa iinnccoommpprreennssiióóddee llaa lllleenngguuaa


LLENGUA CATALANA

L’any 1911 ja va publicar el seu primer poema. L’any 1916 es va casar amb el poeta Carles Riba, que la va esperonar i animar dins el món literari a continuar endavant. Pel quefa a la seva faceta estrictament política, va ser una dona compromesa amb la República,

motiu pel qual l’any 1939 es va veure forçada a exiliarse.

Com dèiem, Josep Carner va ser un dels poetes que més li va influir, fet que és palès en la sevapoesia. Carles Riba, el seu marit, també hi va tenir un paper destacat. Temes com l’amor, la morto la fe, per exemple, així com la condició femenina hi són dominants. Els estudiosos considerenque alguns dels seus poemes tendeixen a fer de la vida quotidiana una idealització.Igual que Jacint Verdaguer i Joan Maragall, Clementina Arderiu també s'adscriu al movimentnoucentista predominant en aquells anys. Posteriorment, però, va incorporar nous elements a laseva poesia i se’n va acabar allunyant.

D’entre les seves publicacions destaquen les següents: Cançons i elegies (1916), L’alta llibertat(1920), Poemes (1936), Sempre i ara (1946), És a dir (1968) i L’esperança encara (1968), obraguanyadora, aquesta última, del premi Crítica Serra d’Or de poesia. A l’Arxiu Nacional de Catalunya es conserva el seu fons personal, igual que el de Carles Riba.El seu llegat, però, no és dels més destacats, en comparació amb altres autores de l’època, comCaterina Albert (Víctor Català), Maria Aurèlia Capmany o Mercè Rodoreda, per citar només alguns noms dels més coneguts. Tot i així, hi ha un petit exemple de la seva popularitat a Palafrugell, on el 2010 va ser votada en un procés participatiu com una de les dones que es mereixen uncarrer.

Clementina Arderiu i Voltas va néixer el dia 6de juliol del 1 889 a Barcelona. Morí a la mateixa ciutat,

el 1 7 de febrer del 1 976. Va ser poetessa i la seva obra

fou influïda per autors com Josep Carner i Joan

Maragall, dos dels més rellevants d’aquella època.


DE LAWEB

R a o n s p e r s o n a l s . . .

El fiscal general de l'estat espanyol, Eduardo TorresDulce, ha dimitit. N'informa el diari ElMundo, que diu que ja ho ha fet saber al govern espanyol. Segons el diari, TorresDulce considera que l'executiu de Rajoy no ha donat el tracte adequat a la fiscalia. Tanmateix, el comunicatoficial diu que plega per raons personals. El cas és que la dimissió arriba poques setmanes després de la polèmica querella presentada contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, i la consellera Irene Rigau per l'organització del 9N.

Després del 9N TorresDulce va rebre una pressió molt forta de l'executiu espanyol perquè presentés la querella contra Mas i membres del seu govern. Fins i tot la presidenta del PP català,Alícia SánchezCamacho, va anunciar que s'enllestia la querella abans que la fiscalia en diguésres. I encara va trigar uns quants dies a presentarla; durant aquell període, TorresDulce vapensar d'insinuar que potser no caldria presentarla, amb el vistiplau de la junta de fiscals desala.

TorresDulce va arribar a la fiscalia general de l'estat el gener del 2012 nomenat pel govern deMariano Rajoy després de guanyar les eleccions generals. En aquests tres anys ha mantingut unarelació tensa amb l'executiu espanyol, principalment pel seu paper en els escàndols de corrupcióque han anat afectant el PP, des del cas Bárcenas.

En aquest període, ha reivindicat contínuament la seva autonomia davant del govern espanyol iha denunciat la manca de mitjans i canvis legislatius per afavorir la tasca dels fiscals. La reformade l'estatut del fiscal impedeix al govern espanyol cessarlo directament.


DE LAWEB

La renúncia d'Alberto Ruiz Gallardón com a ministre de Justícia i la seva substitució per RafaelCatalá va coincidir també amb una de les etapes més tenses que ha viscut des que ocupava elcàrrec: la presentació de la querella contra Mas, Ortega i Rigau.

Torres Dulce es va haver d'acabar imposant als fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, contraris a presentarla. Posteriorment, al congrés, va negar repetidament que hagués rebutcap mena de pressió per part del govern espanyol.

Vilaweb

El portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, ha culpat el president del Govern, Mariano Rajoy, d'haver "forçat la dimissió" d'Eduardo TorresDulce a còpia de "pressions". Hernando,en declaracions als periodistes al Congrés, ha exigit la compareixença urgent de Rajoy per donarexplicacions perquè el considera "el principal responsable" de la dimissió de TorresDulce."El fiscal ha dimitit perquè el govern l'ha pressionat. És absolutament inacceptable l'actitud deRajoy amb les institucions", ha denunciat. Segons Hernando, Rajoy "no en té prou" de tenir majoria absoluta a les Corts Generals, "vol colonitzar i controlar totes les institucions, el Congrés, elSenat, el Defensor del Poble i ara també la Fiscalia i el Consell General del Poder Judicial".

Ara.cat

El president espanyol, Mariano Rajoy, ha replicat aquest dijous al PSOE que Eduardo TorresDulce ha dimitit com a fiscal general de l'Estat “per motius exclusivament personals”. Responenta les acusacions del portaveu dels socialistes al Congrés, Antonio Hernando, que ha dit que Rajoy ha “forçat” la marxa de TorresDulce amb “pressions”, el president espanyol ha dit que nopensa perdre “ni un minut en aquest afer”. “Passi el que passi, sigui el que sigui, la posició delPSOE sempre és la mateixa: la culpa és del govern”, ha lamentat Rajoy en declaracions a lapremsa des de Brussel·les, on se celebra aquesta tarda una cimera de caps d'estat i de govern dela UE.

El Punt Avui


DELS DIARIS

Pas important per a la futura hisenda catalana. El govern preveu una primera desconnexió ambl’administració espanyola a la primavera. L’Agència Estatal d’Administració Tributària deixaràde fer la recaptació dels deutes dels impostos que gestiona la Generalitat i se n’encarregaran lesdiputacions, que ja fan proves pilot per poder assumir aquesta nova funció. Segons fonts del’executiu, l’Agència Tributària de Catalunya signarà a la primavera un conveni amb les quatrediputacions perquè els seus ens autònoms de gestió de tributs facin de manera ordinària la recaptació executiva dels impostos propis de la Generalitat i dels cedits que recapta. Es tracta del cobrament dels deutes tributaris, que poden comportar fins i tot l’embargament de béns si lesquanties pendents no s’ingressen en els períodes establerts.

El govern calcula que s’estalviarà 9 milions d’euros l’any perquè l’agència espanyola cobravaper exercir aquestes tasques, fins ara inassumible per la Generalitat com a conseqüència de lafalta de personal. La hisenda pròpia es basteix, com a principal estructura d’estat, amb lentitud iun escrupolós respecte a la legalitat. La recaptació executiva és competència de la Generalitatperò no l’havia exercida. Tributs de Catalunya ha ampliat les seves funcions amb peus de plom,amb l’objectiu últim d’assumir la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els impostosdels catalans.

H i s e n d a ,p r i m e ra d e s co n n ex i ó

El 2015 l’administració espanyola deixarà de fer la recaptació executiva dels impostos a la Generalitat a la primavera. L’assumiranles diputacions, que ja fan proves pilot.


DELS DIARIS

El cert és que la hisenda pròpia no està preparada fins a aquest extrem, encara que CiU i ERCvan pactar que a final del primer semestre d’enguany estigués enllestida l’estructura necessària.La pràctica de la via executiva és un avenç més per enfortir l’administració catalana per si arribala desconnexió definitiva amb Espanya, un moment que Artur Mas situa en el seu full de ruta durant el mandat post plebiscitari de 18 mesos que ERC no veu clar. De moment, l’executiu treballaper exprimir al màxim els marges del marc jurídic estatutari sense vulnerar la legalitat espanyola.Les diputacions de Barcelona, Lleida i Tarragona ja participen en proves pilot amb la voluntatd’exercir la gestió executiva de manera ordinària i definitiva.

Ha estat fruit de tres convenis que l’Agència Tributària de Catalunya ha signat durant aquest anyamb els organismes autònoms de gestió i recaptació dels tributs locals. La de Barcelona va ser laprimera a començar, gràcies a un acord rubricat a mitjan febrer. La de Tarragona el va signar aprincipi d’agost. La de Lleida, a mitjan novembre. Falta encara la de Girona, que està pendentd’aprovar una modificació estatutària que li ho permeti. Vist l’èxit de la iniciativa, el governcompta que el tempteig de l’administració gironina sigui més ràpid perquè les quatre diputacionses puguin anivellar per subscriure un nou conveni definitiu i conjunt amb l’agència catalana a laprimavera.

Aquesta ampliació de funcions de Tributs de Catalunya (la base administrativa de la hisenda catalana) s’afegeix a la darrera ampliació fins a 90 oficines de la xarxa que presta el servei definestreta única i a l’inici de recopilació de dades dels contribuents catalans, avançats per aquestdiari. La Generalitat també ha iniciat els tràmits per treure a concurs el programa informàtic per ala gestió dels tributs. El Parlament tramita, a més, la llei d’ordenació dels cossos tributaris del’agència catalana, i s’han publicat les llistes d’aspirants a ocupar les 18 places obertes per a l’escala d’inspecció tributària del cos superior d’inspecció. El govern dissenya, mentrestant, un model d’hisenda catalana d’inspiració nòrdica i anglosaxona, basat en la reputació fiscal. Estudia,per exemple, fórmules de certificació o ràting per acreditar les bones practiques d’empreses iparticulars que hi col·laborin.


DELS DIARIS

La notícia mourà rius de tinta, perquè parlem d'un fet històric que tanca la porta del darrere de laguerra freda. És cert que encara queda Corea del Nord com a espantall del vell règim comunista,però Cuba era el gran capítol per concloure, l'element simbòlic que fa caure l'última pedra delmur de Berlín. I tot i que la dictadura cubana continua tenint bona salut, també és cert que el final del bloqueig accelerarà els canvis que, inevitablement, arribaran a l'illa.De tota manera, com que encara estem en l'apartat declaratiu, i falten tràmits polítics d'envergadura (com el crític pas pel Congrés nordamericà), ja hi haurà dies per afinar les anàlisis. De moment, algunes reaccions de butxaca, d'acord amb les accelerades notícies que ens arriben. Laprimera, sobre el papa Francesc. Cada dia que passa demostra més capacitat diplomàtica, aquestargentí que, des que va arribar al seu sacre càrrec, va decidir que les coses de la terra també elconcernien.I, a diferència de la baixa política que de vegades ha practicat el Vaticà, Francesc l'exerceix ambfinezza i apunta alt, i heuslo aquí, ficat en tots els embolics complexos del planeta, amb l'esperança de mitjançar cap al bon camí. De moment s'apunta el gol de Cuba, que sens dubte és lagrossa de Nadal. Aplaudiments, doncs, al Papa.La segona reacció, sobre Obama i el seu estil. Per descomptat, també li aplaudeixo la decisió deposar fi a una situació enquistada que responia a un mapa geopolític que ja no existeix. Que elsEUA tinguin relacions amb brutals dictadures del petrodòlar i no amb Cuba tenia poc sentit. I, amés, no era la millor manera d'ajudar els cubans.Tanmateix, si bé el president ha tingut l'encert i la valentia de prendre la decisió, el seu discursretraient el capteniment dels presidents anteriors, obviant les circumstàncies bèl·liques que vanportar al bloqueig i la història que l'acompanya, em va semblar un acte caïnita i sectari, gensapropiat per a la solemnitat del moment. Aprofitar un fet històric per ficar el dit a l'ull a l'adversari és de poc nivell polític.La tercera idea parteix de la constatació que Miami ha canviat, també per a bé. Queden lluny elstemps en què el lobby cubà de Florida, ferotgement anticastrista, aixecava el dit i tremolava laCasa Blanca. Avui el col·lectiu és un conjunt bigarrat de gent de tota mena, amb les noves generacions molt allunyades de les velles batalles de pares i avis, i amb més ganes de poder anar al'illa dels seus avantpassats que de tenirla bloquejada. La por, doncs, de la reacció de la comunitat cubana s'ha estovat considerablement.Finalment, el règim cubà, que malgrat convertir en victòria la notícia sap que el seu temps s'acaba. El simple fet que funcioni un pont aeri Miamil'Havana canviarà el seu mapa social, econòmic i polític per sempre. Ha arribat, doncs, l'hora cubana, i arriba en bona hora.

Pilar Rahola19/12/2014

La capacitat diplomàtica d’un Papaque ha decidit que les coses de la ter-ra també el concerneixen.


LLIBRES

La vida lenta Sinopsi

L’obra de Josep Pla s’acosta molt sovint al diari. No cal recordar els casos del Quadern gris, lesNotes per a Sílvia o les Notes del capvesprol, tots ells volums celebradíssims de l’Obra completa. Aquests llibres són, en molt bona part, reelaboracions literàries, fetes de vegades a molts anysvista, dels diaris «autèntics» que el gran escriptor empordanès portava, en la seva escriptura menuda i compacta, en petites llibretes d’ús personal. D’aquestes llibretes en van sortir, ja fa temps,les Notes per a un diari corresponents als anys 1965, 1966, 1967 i 1968, en volums publicatspòstumament per l’editor Josep Vergés.

Molt recentment, la recerca en els arxius de Josep Pla ha permès localitzar les altres llibretesconservades on hi ha diaris d’aquesta mena: són les corresponents als anys 1956, 1957 i 1964. Lainformació continguda en aquests dietaris inèdits permet accedir al coneixement de la realitatquotidiana del gran escriptor empordanès en uns anys molt importants per a la seva creació literària, i al mateix temps comprovar com l’escriptura era per a ell, dia rere dia, una mena de taulade salvació a la qual no deixava mai de recórrer.

Una aportació autobiogràfica de primer ordre. La preparació del text i la introducció van a càrrecdel màxim especialista en la literatura planiana, Xavier Pla, que és també el director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona.

Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 Llofriu, 23 d'abril de 1981) fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana detots els temps.

La seva original i extensa obra literària, que abasta deforma gairebé ininterrompuda sis dècades i més de30.000 pàgines, va ser essencial per a la modernitzacióde la llengua catalana i per la popularització d'unaliteratura costumista, clara, d'adjectivació intensa i aestones bolcada en la descripció del seu entorn mésproper. Els seus articles d'opinió, les seves cròniquesperiodístiques i els seus reportatges sobre elsnombrosos països on va viatjar constitueixen també unsingular testimoniatge de la història del segle XX.


RACÓ DEL CONTE

Rondallade lallebre i el fonoll

"Va succeir en aquell temps quan les bèsties parlaven.

La llebre estava malalta.La llebre no millorava.Els seus congèneres estaven preocupats, i no gosaven d’acostarseli per por d’encomanars’ho.Els conills, també, preocupats s’ho miraven des de lluny.Totes les bestioles estaven amb l’ai al cor, i el perill de que la llebre desaparegués de la faç de laterra, les havia solidaritzat a totes.Les aus de presa que volaven durant el dia s’oferiren desinteressadament de fer el que calgués:l’àliga, el voltor, l’esparver i els falcons... tots feien un.Les nocturnes, tres quarts del mateix: la cabrota, l’òliba, el xut i el mussol presidits pel gran ducja s’havien ofert abans.Després de la darrera assemblea per tractar del cas, determinaren demanar consell al corb i a laguilla, considerats com els més llestos de la família boscana.El corb i la guineu s’ho pensaren, varen dialogar una llarga estona i, a la fi, es posaren d’acord.Tenien la solució, però era un xic difícil: calia que la llebre menges una de les herbes del seugust, però la planta havia d’oferirse voluntàriament a ser menjada.L’operació de recerca es posà en marxa.Calia trobar l’herba indicada. Els lletsons es negaren.Les corretjoles giraren les fulles despectivament, i ni tan sols respongueren a l’esquirol que elspreguntava.L’alfals digué un no d’allò tan rodó!La trepadella tampoc en volgué saber res... etc, etc.El carro anava pel pedregar i tots estaven desolats.Quan... de cop i volta... arribà la bona nova!:


RACÓ DEL CONTE

Mossèn Francesc Cima

El fonoll de la vora del camí, s’havia ofert voluntàriament!Tots aplaudiren, però quasi ningú no sabia qui era el fonoll.Heu de saber que, en aquell temps, el fonoll no feia olor, ni goig de veure. Era el que ara endiríem “un marginat”, ja que sols creixia a les vores dels camps i dels camins.Un conill s’encarregà d’explicar a la concurrència de qui es tractava i tots quedaren assabentats isatisfets.Consultada la llebre, li sembla bé, i amb molta cura la portaren davant la mata del fonoll.La llebre se’l mirà amb més agraïment que entusiasme. Tots li digueren que comences a menjar.La llebre s’estirà, i el fonoll s’acotà, intentant acostarse amb una actitud generosa i abnegada...que feu posar la pell de gallina a tots els presents... menys a les gallines que ja li tenen sempre.La llebre no s’acaba la mata de fonoll. Digué que no volia anihilarlo. Es relaxà i...La millora fou instantània!!!. S’havia salvat!Tots cantaven, saltaven, ballaven, volaven... sense saber que dirse ni què fer!De sobte, es sentí com un gran tro, però que no espantava.Es féu un gran silenci, i una veu que venia de dalt del cel digué:He vist tot el que ha passat perquè sóc present a tot arreu i en totes les coses siguin grans siguinpetites.Molt bé fonoll, molt bé!!!Has obrat amb un amor molt gran.Tan de bo aprenguessin de tu fins i tot els homes.Des d’ara JO et concedeixo que facis una de les flaires més agradables de la natura, i que tinguisvirtut per alleujar moltes malures.Tampoc no seràs desconegut. D’ara endavant t’aixecaràs per damunt de totes les altres herbes, itambé sobre l’ordi, el blat i la civada."

No cal pas dir com tots passaren a felicitar el brot de fonoll que encara quedava, i la flaire de laseva bona olor ja se sentia.Des d’aquell dia, el fonoll és el fonoll que tots coneixem.Tot el que Déu digué s’acomplí, i ara les nostres àvies posen el fonoll als guisats i en fan licor, ino sols fa pair, sinó que alegra el cor de l’home.


COL·LABORACIONS

En aquest número encetem la part dedicada als arbustos. Un arbust és una planta l lenyosa de

mida mitjana, més petita que un arbre. De vegades es fa difícil la distinció, perquè segons les

condicions ambientals una mateixa espècie es pot trobar com a arbre o com a arbust.

Aladern (Rhamnus alaternus, ramnàcies). Arbust o petit arbre perennifoli d’àrea mediterrània.Té fulles alternes, ovals i de marge irregularment dentat, flors sense pètals, groguenques, agrupades en ramells, i fruits en drupa de color vermell fosc. Floreix de febrer a maig.

Aranyoner (Prunus spinosa, rosàcies). Arbust caducifoli present en la major part d’Europa.Com el seu nom científic indica, és planta punxosa. Té fulles alternes, ovals i serrades, florsblanques i fruits drupacis de color blau fosc. Floreix profusament al començament de la primavera, abans de l’aparició de les fulles. Els fruits s’anomenen aranyons i serveixen per a fer un licor, el patxaran.

Arboç (Arbutus unedo, ericàcies). Arbust o petit arbre perennifoli de distribució mediterrània. Téfulles alternes, amplament lanceolades i serrades, flors blanques de corol·la urceolada i de fruitsen baia esfèrica de color vermell. Floreix durant la tardor i començament de l’hivern, però els

Arbustos de Viladecavalls

presents també a Vacarisses (1 )

L’any 2004, l’Ajuntament de Viladecavalls i el Consell Comarcaldel Vallès Occidental van publicar un important estudi de la flora ila vegetació d’aquest municipi veí, confegit pel doctor en ciènciesbiològiques Àngel M. Hernández Cardona, col·laborador assidud’aquesta revista. Atès que la flora de Vacarisses és molt semblant,cosa lògica per la seva proximitat geogràfica, a la de Viladecavalls,s’ha cregut oportú oferir en varis capítols, dedicats successivamenta arbres, arbustos i herbes, una selecció de les plantes més importants d’aquests dos termes municipals. El susdit llibre, titulat "Lesplantes de Viladecavalls", està totalment exhaurit, però es pot consultar o demanar en préstec a la Biblioteca Pere Calders de Viladecavalls i a la Biblioteca Central de Terrassa.


COL·LABORACIONS

fruits no maduren fins a la tardor següent. L’escorça és vermellosa, sobretot després de la pluja.Els seus fruits, anomenats cireres d’arboç o de pastor, són comestibles, però cal no abusarne,perquè l’excés provoca una reacció semblant a una borratxera. Les fulles i l’escorça tenen propietats astringents i antisèptiques, i havien estat emprades en medicina popular contra les diarrees itambé en les inflamacions de l’aparell urinari. Rebrota bé després dels incendis i ajuda a contenirl’erosió.

Arç blanc (Crataegus monogyna, rosàcies). Arbust o petit arbre caducifoli d’àmplia distribucióeuropea. Té fulles diversament lobulades, flors blanques agrupades en corimbes i fruits carnososvermells. Floreix durant la primavera. Les flors tenen reconegudes propietats hipotensores, és adir, que abaixen la pressió sanguínia, i reguladores del ritme cardíac. Els fruits, anomenats cireretes o pometes de pastor, són comestibles, rics en vitamines i substàncies afavoridores de la circulació de la sang.S’anomena també espinalb i espí blanc. Es fa en vorades debosc i fons de vall.

Argelaga (Genista scorpius, lleguminoses). Arbust perennifoli d’àrea mediterrània occidental. És una planta moltpunxosa, de color verd grisenc, amb fulles petites i escasses, flors de color groc i fruits en llegum. Floreix de març amaig. Es fa en llocs secs i assolellats, sobre substrats calcaris o argilosos.

Argelaga negra (Calicotome spinosa, lleguminoses). Arbust perennifoli sudeuropeu, propi deterrenys silícics. És una planta alta, robusta, espinosa, de fulles trifoliolades, que s’ennegreixenen assecarse, de flors grogues i de fruits en llegum. Floreix en març i abril.

Boix (Buxus sempervirens, buxàcies). Arbust perennifoli de caràcter submediterrani, és a dir,propi de les parts més fredes i humides de la regió mediterrània. Té fulles el·líptiques, flors decolor groc verdós i fruits capsulars amb unes prolongacions en forma de banya. Floreix en març iabril. Se n’havia fet una aplicació remeiera contra diverses afeccions, però pel seu contingut enbuxina i altres alcaloides no és recomanable el seu ús medicinal. Amb la seva fusta es fan estrisdiversos. És una planta estrictament calcícola.

Bruc boal (Erica arborea, ericàcies). Arbust perennifoli estès per les regions mediterrània i macaronèsica. Pot atènyer una mida considerable i per això se l’anomena també bruc arbori. Té fulles linears, molt petites, flors blanquinoses i fruits capsulars. El període de floració és ampli,però centrat en el mes de març. S’havia utilitzat per a fer escombres. Amb les soques de bruc esfan bones pipes. Creix en boscos i matolls ombrívols, sobre sòls silícics.

Argelaga


COL·LABORACIONS

Bruc d’hivern (Erica multiflora, ericàcies). Arbust perennifoli propi de la regió mediterrània. És una planta que nosol excedir d’un metre. Té fulles linears, flors rosades ifruits en càpsula. Floreix d’octubre a gener, propietat quejustifica el seu nom català. Creix en roquissars, brolles ipinedes clares, sobre substrat calcari.

Càdec (Juniperus oxycedrus, cupressàcies). Arbust perennifoli propi de la regió mediterrània. Té fulles aciculars, ésa dir estretes i punxants, amb dues franges blanques, florspoc aparents i gàlbuls vermellosos. Floreix a la primavera.Antigament s’havia utilitzat l’oli de càdec per a malures delbestiar. Es fa en boscos clars, garrigues, matolls i pedregars.

Coronil·la boscana (Coronilla emerus, lleguminoses). Planta arbustiva perennifòlia estesa peruna gran part de la regió mediterrània i de l’Europa central. Té fulles compostes imparipinnades,flors groques agrupades en petits ramells i fruits en llegum segmentat. Floreix d’abril a juny. Sela troba en àrees d’alzinar o en ombrius.

Coscoll (Quercus coccifera, fagàcies). Arbust perennifoli propi de la regió mediterrània. Les fulles són punxoses, de color verd clar, brillants i sense pèls. Les flors són poc aparents i els fruitssón glans bastant grosses. Floreix en abril i maig. S’anomena també garric. Creix en vessantssecs, on ocasionalment forma petites garrigues, i en boscos clars.

Esbarzer (Rubus ulmifolius, rosàcies). Arbust sarmentós o lianoide amb agullons punxants,perennifoli. És de distribució atlàntica i mediterrània. Té fulles palmaticompostes, verdes perl’anvers i d’un gris clar pel revers, i flors rosades agrupades en ramells i fruits formats per launió de petites drupes. Floreix i fructifica a l’estiu. Les móres d’aquesta espècie són comestiblesi excel·lents per a fer melmelada. Per les seves propietats astringents, aquesta planta ha estat emprada en medicina popular contra la diarrea, les morenes i les inflamacions de la boca. Formabardisses que tenen un paper ecològic important, reduint el risc d’incendi, frenant l’erosió i servint de refugi a una munió d’animalons.

Esbarzerola (Rubus canescens, rosàcies). Arbust perennifoli congènere de l’anterior. És presenta una gran part d’Europa i de l’Àsia Menor. Té fulles palmaticompostes tomentoses i grises perles dues cares. Fa flors blanques d’aparició estival. Les móres d’aquesta espècie no són comestibles. Es fa en clarianes i boscos aclarits.

Bruc d'hivern


COL·LABORACIONS

Àngel M. Hernández CardonaExtret del seu llibre: Les plantes de Viladecavalls (2004)

Espantallops (Colutea arborescens, lleguminoses). Arbust caducifoli estès pel sud d’Europa,nord d’Àfrica i sudoest d’Àsia. Té fulles compostes imparipinnades i flors grogues, agrupadesen petits raïms, que apareixen en abril i maig. Els seus fruitssón uns llegums inflats que en bellugarse fan un soroll que deien que espantava els llops. Creix en boscos clars i matollsombrívols.

Estepa blanca (Cistus albidus, cistàcies). Petit arbust perennifoli de distribució mediterrània occidental. Té fulles blanquinoses i molt tomentoses, flors de color rosa purpuri i fruitscapsulars. Abunda en brolles i llocs assolellats, sobre substratsdiversos.

Estepa borrera (Cistus salviifolius, cistàcies). Petit arbustperennifoli d’àrea mediterrània. Té fulles ovals, rugoses, de color verd fosc, flors blanques i fruits en càpsula. Floreix de marça juny. Com les seves congèneres, és una planta piròfila, que apareix profusament després delsincendis, perquè les seves llavors aguanten bé les temperatures altes. Prefereix sòls silícics o descalcificats.

Estepa negra (Cistus monspeliensis, cistàcies). Planta arbustiva perennifòlia pròpia de la regiómediterrània. Té fulles estretament lanceolades, d’un verd fosc, viscoses. Fa flors blanques queapareixen d’abril a juny. Els fruits són càpsules incloses en el calze acrescent. Es fa en brolles,sobre terrenys silícics.

Fil·lírea de fulla ampla (Phillyrea latifolia, oleàcies). Arbust perennifoli propi de la regió mediterrània. Té fulles oposades, de forma oval i de marge dentat. Fa flors verdoses i petites, que apareixen a la primavera, i fruits drupacis.

Fil·lírea de fulla estreta (Phillyrea angustifolia, oleàcies). Planta arbustiva perennifòlia de distribució mediterrània occidental i central. Té fulles oposades, estretament lanceolades, enteres olleugerament dentades, flors poc aparents i fruits en drupa. Bastant més escassa que l’espècie anterior, creix en matolls i rostos secs.

Espantallops

Continuarà


COL·LABORACIONS

M. Carme Cornet i Susana

Ja tenim un altre vestit al museu de Mollerussa!!!

Els lectors no ens hem d’estranyar, l’Àngels Serrasolsas ha tornat aguanyar. Aquesta vegada el 3r premi entre els 27 models que es vanpresentar dins la modalitat fantasia.

El passat dissabte, 13 de desembre, es va celebrar a Mollerussa elconcurs de vestits de paper amb les categories d’època, fantasia iactual. Enguany es van presentar 85 vestits davant d’un públic fidel.El vestit confeccionat per l’Àngels es va inspirar en la madrastra dela Blancaneus amb el títol “Mirallet, mirallet, qui és la més bella”.Vestit confeccionat amb paper vermell, brodat a mà, amb detalls detavelles i punta de coixí i amb un espectacular ventall a l’esquenaimitant les plomes d’un gall dindi i un detall de pedreria al frontque li feia joc. I és clar, no hi podia faltar el mirallet.La model va ser la Mariona Millo, que ja n’és veterana. Lluïa elvestit amb una gran professionalitat i va deixar el llistó molt alt al’hora de desfilar per la passarel·la.Com sempre, l’ajut de vàries persones ha representat un gran suport per l’Àngels.

Per altra banda, el grup de dones del cosidor va confeccionar unvestit molt original, també dins la modalitat de fantasia. El va portar amb molta traça l’Anna Domínguez. Consistia en un conjuntque representava el Yin i el Yang, és a dir la cara terrenal i la caraespiritual de la vida amb el nom de “Contrast”.Està confeccionat amb paper arrissat de tallatge curt amb una espatlla al descobert. El cobreix una gran capa amb caputxa i persemblar més fosc i intrigant, la model es tapava la cara amb unahorrible careta de bruixa.

Un bon grup de vacarissencs i vacarissenques van assistir a la desfilada, van ser la claca per les nostres modistes i models i van gaudir de l’acte fins altes hores de la nit.


COL·LABORACIONS

"Mirallet, mirallet, qui és la mésbella?"Categoria: Fantasia (3r. Premi)Autora: M. Àngels SerrasolsasModel: Mariona Millo

"Contrast"Categoria: FantasiaAutores: Cosidor de la Gent GranModel: Anna Domínguez

Lluirament del tercer premi

Fotos: Xavier Roselló


COL·LABORACIONS

1 001 CURIOSITATS DE CATALUNYA

A Manresa veureu la llum

El segle XIV la sequera assolava Manresa. Els consellers de la ciutat van demanar a Pere III laconstrucció d'una sèquia que resolgués el greu problema.

L'obra, que va començar el 1339 i va finalitzar 1383, havia de traspassar aigua del Llobregat desde Balsareny a Manresa, passant per Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages, i recórrer vintisis quilometres. Sí, la duració de l'obra era massa llarga fins i tot per les tècniques de l’època, elretard va ser a causa de diverses interrupcions.

Un miracle va fer veure la l lum a I’obstinat

bisbe de Vic, massa aferrat a la terra. Però ja

era tard: la pesta, derivada de la fam, corria

més que I’aigua.

El miracle de la llum

A les nou del matí del 21 de febrer de 1345 un

raig de llum provinent de Montserrat va pene

trar pel vitrall de l'Església del Carme de Man

resa, es va dividir en tres i va il·luminarne

l'interior. La senyal de l'aprovació divina de

l'obra per fi havia arribat. Poc després dels fets

el bisbe va morir i va deixar un successor més

col·laborador que va permetre el reinici de les

obres el 1345. Però el 1348 va ser l'any de la

gran mortaldat per l'aparició de la Pesta Negra.

I l'obra va quedar suspesa deu anys més. Les

Festes de la Llum de Manresa, el 21 de febrer,

rememoren aquests fets.

El 21 de febrer del 1345 s'esdevení el Miracle de lallum: l'aparició misteriosa que va venir de la munta

nya de Montserrat fins a l'església del Carme.


COL·LABORACIONS

La sequera de la mort

Quan la producció del camp depenia de la pluja, la sequera era molt temuda. La falta d'aigua feiadisminuir notablement la producció de cereals, i això provocava l'augment del preu del pa, fam imort. A més a més s’hi va afegir, afavorida per la desnutrició i les males condicions higièniques,la Pesta Negra.

Al segle XIV es van succeir diferents episodis de sequera, fam i mort, i la denominació dels anyspels cronistes de l’època dóna idea del patiment: 1333, lo mal any primer; 1347, l'any de la granfam; 13481349, anys de les grans mortaldats.

Sèquia per la sequera

Els àrabs van portar al nostre territori millores importants

en moltes tècniques agrícoles. Van millorar les sèquies, els

canals cavats per portar l'aigua dels rius als camps de cul

tiu, i hi van incorporar les sínies, que permeten elevar ai

gua. Les sínies són rodes verticals amb pales que recullen

aigua en girar i l'eleven a una alçada màxima una mica

més petita que l'alçada de la sínia. L'aparell s'acciona per

la torca de la corrent del riu, per la torca del vent o per

tracció animal.

Amb les sínies el regadiu es va poder estendre a terrenys

que es trobaven més elevats que la font d'aigua, i això va

reduir les males collites i la fam.


COL·LABORACIONS

• Tot és bell i és gran quan s’assumeix digué l’àngel dels vells. No hi ha res sense valor, ni lacendra, ni la vellesa, ni la mort. Cada edat té un encant i cada moment la seva vàlua.L’àngel tenia un aspecte vetust, però la mirada era viva i serena, immensament serena. Tot ellrespirava pau, aquella pau del qui ha acomplert la tasca. Somreia tranquil, bo i esperant el demà,un demà que no era buit ni un acabament, sinó el començ d’una plenitud. L’àngel de la vellesaesperava en pau aquesta plenitud, la seva i la de tot.

• No sempre podem fer tot allò que voldríem digué l’àngel, però la nostra vida serà feliç si femplenament allò que podem. Un vell que fa de vell sempre és noble i digne. Fer de vell no vol dirrendirse ni aclofarse, no vol dir estar apesarat; vol dir no fer allò que no correspon a una edat,però sí fer tot allò que es pot fer a aquesta edat. Allò que es pot i un xic més; no massa més per ano caure en allò que ja no correspon, però una mica més per a esforçarnos i no rendirnos.

• Jo sempre estic amb els ancians, i els estimo i respecto. Els estimo perquè són projectes, perquèja no són tan forts o perquè són febles. Els respecto perquè ja han complert amb la vida, amb eltreball i amb l’esforç. I perquè són persones, persones que tenen dret a ser presents i que no hande justificar per res llur presència. És sempre noble una vida que se’n va, i és mereixedora de lesnostres deferències. Un immens deixant el segueix, un deixant d’anys i de vida, d’obres, d’alegries o de penes. És un deixant que ells no poden oblidar i que nosaltres hem de valorar, un deixant que estimen més que el propi present. I ara, ja en la vellura, esperen veure l’última estrella.Qui pot negarlos aquest dret?

L’àngel dels vells caminava per la terra dels homes, per la terra que envelleix lentament, per laciutat que envelleix lentament. Passava entre els homes, que envelleixen massa de pressa, passa

L'àngeldelsvells


COL·LABORACIONS

va entre ells i els enfortia i conhortava. I els vells somreien al seu pas, somreien tranquils, méssegurs i més lliures. L’àngel passava entre els vells i els mirava un a un, els acariciava un a un,els somreia un a un. I els vells somreien, somreien.

Després, com una posta daurada i dolça, esperaven l’acabament del dia.

Jordi Llimona

Nascut a Vacarisses, en Lluís va morir a Edinburgh (Escòcia), el passat dia 1 8 de no-

vembre. Molt bon amic nostre i col ·laborador de la revista "Vacarisses, balcó de

Montserrat".

La Direcció i l 'equip de Redacció volem transmetre el nostre condol a la seva es-

posa Linda, a la seva fil la Montserrat i a la resta de famíl ia. En guardarem un gran

record.


COL·LABORACIONS

La grafologia, ciència que anal itza les formes de l ’escriptura i de la signatura, permet

destapar trets del caràcter i de la manera de ser i és útil per a processos de selecció per-

sonal.

L’escriptor llombard Umberto Eco (autor, entre d’altres, d’El nom de la rosa) va fer unes declaracions ja fa temps on posava de manifest haver tingut accés a un informe que alertava que lameitat dels nens italians tenien problemes per escriure a mà. L’alta penetració de telèfons mòbils,tauletes tàctils i teclats en les franges d’edat més tendres hauria comportat, deia l’escriptor, unadeixadesa en la pràctica de l’escriptura manual però insistia que l’arrel del problema calia buscarla més enllà. Parlava Eco, que a més de novel·lista és un estudiós de la semiòtica i, en conseqüència, coneixedor de la significació dels signes, que la poca importància que donenactualment els sistemes educatius occidentals a la cal·ligrafia té bona part de culpa de la precàriaescriptura manual dels escolars i, en una afirmació que des de diversos sectors es va considerarcom a mínim agosarada, relacionava pulcritud en l’escriptura amb bona solvència mental iintel·lectual.

També Joaquim Valls, professor d’economia i matemàtiques i autor del llibre Buenos días y buena letra, és del parer que escriure a mà activa la memòria i, fins i tot, arriba a assegurar que “fermala lletra indica que et serà difícil tenir èxit a la vida”.

Sense secrets

Interpretar les aptituds d’una persona a partir de la seva escriptura és feina de la grafologia, laciència que permet fer un retrat profund d’una persona, analitzant i estudiant la seva forma d’escriure. Una jornada convocada recentment per Tarragona Impulsa (un espai de desenvolupamentde serveis i de programes relacionats amb les polítiques actives d’ocupació i la dinamització delteixit empresarial) buscava donar algunes claus per saber trobar el candidat ideal per a una feinaa partir d’una anàlisi grafològica.

Mostra´m la tevalletra i sabré d'onflaquejes


COL·LABORACIONS

Elsa Puig, psicòloga, grafòloga, consultora de recursos humans i fundadora d’Entretalent, va encarregarse de dur a terme la ponència i ja alertava que la grafologia “és una eina complementària” quan es tracta de passar pel sedàs tota la informació que s’ha pogut recopilar d’un o diversoscandidats a ocupar una vacant. De fet, sobre aquest punt hi ha unanimitat que una anàlisi grafològica no és una infal·lible màquina de la veritat i es parteix de la base que calen uns protocolsmínims per poder ferli l’autòpsia a un text.

Criteri i sentit comú

Resulta indubtable que escriure és un procés dinàmic en el qual mà i cervell s’han de posard’acord i que a l’hora de redactar un text intervenen multiplicitat de factors que, de manera més omenys directa, poden fer que aquelles ratlles semblin un rastre de formigues mortes o que, encanvi, s’assemblin més a una bella composició que convida a ser emmarcada i penjada a la paret.El millor material per realitzar un bon informe grafològic és un text manuscrit, d’unes 15 o 20 línies, espontani no copiat i que estigui signat. La signatura és clau perquè si bé el text proporciona la informació sobre la personalitat més social, la firma destapa conceptes més profunds, és elsegell de la personalitat. “Amb la signatura reflectim la nostra singularitat”, diu Elsa Puig. “On hiha la rúbrica és on es mostra més l’expressió d’aquella persona”. Massa giragonses sobre la partcentral de la firma alerta sobre un jo molt marcat i possible egoisme. La grafòloga també adverteix que cal tenir en compte l’edat i el sexe de la persona i, igualment, prestar atenció a si escriuamb la dreta o amb l’esquerra. La conclusió més encertada sempre serà la que s’obtingui de lainterpretació de “l’ambient gràfic” i no pas la que surti de la observació d’un tret concret de l’escriptura. Per exemple, si bé la persona que fa traços molt rectilinis dóna pistes sobre una possiblerigidesa, qui fa molt marcats els arcs de les m i de les n demostra discreció i prudència, i qui remata els traços i les lletres amb línies gruixudes, espesses i prement tant que deixa certa acumulació de tinta en el paper (el cas dels subratllats o en el pal horitzontal de la t), dóna motius perfer pensar que és una personalitat tensa i tendent a actuar amb brutalitat, només posant l’anàlisien l’observació de tota la composició s’aconseguirà filar prim. Així, cal atendre si es respectenels espais per als marges (menjarse el blanc del paper representarà propensió a ser invasiu i a nocallar mai) o si la lletra es decanta cap a l’esquerra (personalitat més dependent i passiva) o cap ala dreta (independència i caràcter més extravertit).

Feta la llei, feta la trampa

I si ens trobem amb una lletra molt perfecta? “Vigileu. La naturalitat d’una persona és important”, sentencia la grafòloga Elsa Puig. De fet, ella mateixa posa de manifest que hi ha qui pot tenir interès a no donarse a conèixer a través de l’escriptura i que, per tant, no es pot descartar queun text estigui intencionadament adulterat (pel que fa a formes, estructura i composició) per mirar de despistar el màxim possible la persona que l’esbudella amb ulls clínics. Un text redactat


COL·LABORACIONS

tot en majúscules, per exemple, conté indicis per pensar en aquesta voluntat d’ocultació o, igualment, si bé una signatura llegible prova certa autenticitat, sinceritat i bona valoració d’un mateix,una rúbrica molt cargolada i enrevessada demostra impulsivitat però, també, “un caràcter més reservat”.

La grafoteràpia és la tècnica per canviar a consciència els trets de l’escriptura o de la signaturaque delaten certes mancances o defectes. Però, alerta, “no vulgueu canviar un tret i n’empitjoreuun altre”. La grafòloga accepta que l’anàlisi no serà mai fiable al 100% però, almenys, sí pot servir per rebatre el clàssic “el meu defecte és que sóc massa perfeccionista” amb una contundentrèplica: “Com has de ser perfeccionista amb aquesta lletra que fas?”

La signatura d’Artur Mas en el decret de convocatòria del 9N i, al costat i de dalt a baix, les firmes de Hitler, Antoni

Gaudí, Bill Gates i Steven Jobs.

Amb el suport logístic de:

AJUNTAMENTDE VACARISSES BIBLIOTECA

EL CASTELL

http://www.vacarisses.cat/

http://www.diba.cat/biblioteques/agda/biblioteques/BibDetall.asp?Bib=7034883&Id=22539530


COL·LABORACIONS

Observant els trets de la muntanya, avui, hi he après un missatge alliçonador. A la base téuna ampla faixa d'atapeïda vegetació. Hi ha camins per a tots els vehicles. Hi pot pujartothom sense gaire esforç. Hi ha planellons ombrívols per a ferhi trobades, assegudes i

tertúlies. Són milions els que hi pugen, en treuen profit, n'estan contents, i en arribar a la llar poden dir, satisfets: he pujat a Montserrat. Com els cristians de missa, llar i feina.

Després el mont es torna aspriu. Solament hi ha camins estrets. Escassegen els replans i les ombres per a descansar són curtes i escasses. Per a fressar aquests viaranys s'hi ha d'anar ben calçat,a peu i amb l'alè llarg. No són gaires els qui tresquen per aquests caminois. Els excursionisteshan de ser autònoms: portar la casa a l'esquena i tenir al pit desigs d'altura. Els muntanyencs poden fer cim i farcir els ulls de panorames. El seu goig és intens i l'irradien arreu. Poden dir que elMontserrat té gust d'horitzons amples. Són com els fidels que emprenen camins de servei portatsper la força i l'alè de l'Esperit.Però al cim hi ha moltes roques escarpades. No hi ha cap mena de tresquera. La pedra és nua ivertical. Sols hi ha vies d'escalada. Per a coronar aquests pics, hom s'ha d'alliberar de tot.L'únic camí és la roca. L'única seguretat, adherirs'hi. L'únic necessari, els instruments que elsaguanten i els permeten avançar penya amunt. Els escaladors són uns privilegiats. Observarlosfa por, però ells se senten segurs. Desperten admiració, però fan un camí elegit. Semblen uns temeraris, però ells segueixen el cap. Els penyalers viuen embriagats d'aventures.Parlen, delegen, s'emulen i frueixen escalant. Tots ells són una cisterna sobreeixint de victòries.Quan arriben al cim floreixen de joia, malgrat que, des de baix, no es copsi.Sobre el cimal conquerit, esdevenen monuments al triomf. Com els batejats que es consagren aDéu. S'alliberen de tot, s'adhereixen a la Roca que els salva i fan el cim de la Glòria.

Records ivivències

Analogia

Ignasi Ribas i Prunés


COL·LABORACIONS

Folklore de Catalunya - 35

Costums i creencesde Joan Amades

"DEL BRESSOL A LA TOMBA"

Infidelitat - La sogra

Infidelitat.

A Girona creuen que, al casat que un dimecres es descuida de resar el parenostre, la muller li ésinfidel. Hom pot saber si el company de matrimoni li és fidel o no, posantli la mà damunt del pitmentre fa el primer son; hom li pot preguntar tot el que vulgui, i respondrà amb tota fidelitatsense despertarse. A Barcelona creuen que els diamants tenen la virtut de descobrir la infidelitat.Si mentre hom dorm li posen damunt del cap un diamant, si és fidel no se n’adonarà i si no ho éses despertarà a l'instant. A Cadaqués creuen que, per a saber els secrets d'una persona i si és fidelo no, cal posarli mentre dorm un gripau damunt de l'esquena i contestarà amb bona veritat totallò que se li pregunti.

Una núvia pot refermar la fidelitat del seu marit si un dels primers dies després de casats li tapael cap amb la seva camisa o les faldilles. Una casada de nou pot assegurar la fidelitat del seu marit si aconsegueix que mengi en el plat o la cullera en que ha menjat ella o que begui en el vas enque ella ha begut sense haver estat rentats. A Vilajoiosa les mullers agullen llurs marits tirantlosuna gota de sang menstrual al vi per tal de privarlos d'infidelitat i que vagin amb una altra. ALleida posaven tisores obertes sota del llit.

A Castelló d'Empúries i a Sant Pere Pescador creuen que la banya de cérvol és un gran talismà defidelitat. Les mullers dels pescadors n'amagaven a les barques i àdhuc procuraven que els maritsen portessin damunt posada en una bosseta per tal d'assegurarse que no les trairien. A Lleida pera fer tornar la fidelitat als marits cal no tractarlos durant set divendres seguits. Hom creu que lesamors il·lícites porten mals i desventures, i en parla així servintse del refrany:


COL·LABORACIONS

Home de moltes aimies, no li falten malalties.Al qui n'estima moltes, diners i salut van en revoltes.Al qui té moltes estimades, malalties assegurades.

A Riu i a Martinet creuen que els adúlters no poden fer formatge ni mantega perquè se'ls agrumolla i fa agre ràpidament. Els pobles antics obligaven a la separació dels matrimonis en el casd'adulteri. Antigament, a Bot, quan un matrimoni es separava es partien els fills; el marit es feiacàrrec dels nois i la muller de les noies.Per l'Alt Penedès creuen que si entre un matrimoni hi ha desavinença i la núvia se'n va de casa, sihi deixa la seva caixa de la roba ben tancada ningú no la pot obrir ni treure i que sempre té laporta oberta per a poderhi tornar si ho desitja. Mentre hi tingui la roba no ha deixat d'ésser casaseva.EIs nostres avis creien que si un matrimoni desavingut travessava la processó entre la creu i elsgonfanons, desapareixerien les discòrdies i regnaria entre ells la major harmonia. A Lleida creuenque l'any que en fa set de les noces és malastruc i de mal averany. A Roses diuen que cada divendres es baralla un matrimoni; cal defugir les raons en aquest dia per tal d'evitar que la cosa puguiembolicarse i arribi massa amunt. A Sant Feliu de Pallerols aconsellen tractar bé els marits i tantmés com més malgeniats són, i diuen:

A marit dolent, capó i gallina i aiguardent.Cansalada i ous fregits quiten la vista als marits.

Les bodes a les quals concorren fills dels contraents són qualificades de casament romà i segonsla dienda són malaventurats:

Casament romà, pare, fill i poc pa.

La Sogra

L'antipatia envers la sogra es pot dir que és universal i es troba des dels pobles més primitius finsals més civilitzats. És molt freqüent que des del moment de la boda i a voltes àdhuc del prometatge, gendres i sogres no puguin parlarse en absolut. Hi ha pobles que si arriba el cas d'haversede dir quelcom han de servirse d'una tercera persona com de missatgera. És freqüent que evitinveure's i trobarse i que uns i altres facin voltes i marrades per tal d’evitarho, i si alguna vegadaes dóna aquest cas impensadament, es tapen ràpidament la cara, o bé es tomben mútuament d'esquena i canvien de camí. Aquests costums són practicats per pobles dels quatre continents benallunyats entre ells i de cultures ben distanciades i l'etnografia els qualifica de tabú de la sogra:Qui sap si el desafecte sentit envers la sogra pels pobles de cultura avançada pot reconèixer elseu origen en costums d'aquesta categoria en estats molt reculats de la nostra civilització. Tenim


COL·LABORACIONS

En el pròxim capítol continuarem sobre:La mort

Recull fet per: Joan Vila Obradors

en projecte ferne un treball. Per tal de donar una idea de l'opinió de la nostra gent quant a la sogra donem el refranyer que en coneixem:

Tota dona ben casada, no té sogra ni cunyada.Entre sogra i nora, quan l'una riu l'altra plora.La sogra, encara que fos de sucre, no fóra bona.

Ja sé que me n'has deixatperquè sóc petita i pobra,a menos me'n donariaa la mare dirli sogra.

De sogra, en van fer una de sucrei encara li amargavala punta del nas.

Casa obrada,vinya plantadai sogra oblidada.

Ni casa amb cunyat,sogra o nora,ni campanar sense batzoles.


COL·LABORACIONS

«Hi havia en aquel l mateix indret uns pastors que passaven la nit al ras,

vetl lant per torn el seu ramat, quan se'ls va presentar un àngel del Senyor.

La glòria del Senyor els va envoltar amb el seu esclat i es van espantar una cosa de no dir.

Però l 'àngel els digué:

“No tingueu por: mireu que us anuncio la bona nova d'una gran joia,

que ho serà per a tot el poble.

Us ha nascut avui , a la ciutat de David, un Salvador, que és el Messies, el Senyor.

Us servirà de senyal, aquest detal l :

trobareu un nadó en bolquers ajagut en una menjadora”» (Lc 1 ,8-1 2)

19141918: PRIMERA BOGERIA MUNDIAL, TEMPS DE NIT

• 1900: Per als visitants de l’Exposició Universal de París –gairebé 50 milions s’ha entrat enuna etapa de progrés sense fi, la religió del progrés: metro, tren a vapor, electricitat, cotxes,zepelins, telèfon...

• Segle XX, principis: Tanmateix, l’equilibri de forces és cada cop més difícil de mantenir entreuns imperis que veuen en la guerra la solució ràpida i eficaç als seus problemes polítics:• 19041905: Guerra russojaponesa; 1905: Revoltes a Rússia;• 19051911: Crisis al Marroc (entre Alemanya i França).• 1908: Crisi bosniana (RússiaImperi austrohongarès) i Revolta dels Joves Turcs.• 1912: Guerres balcàniques. Itàlia s’instal·la a Líbia. El general alemany Moltke declara “laguerra, com més aviat, millor”.• 1914, juny 28: L’estudiant Gavrilo Princip, serbi nacionalista del moviment Unió o Mort,assassina a Sarajevo, l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria i la seva esposa.

L’atemptat és l’excusa per a la PRIMERA BOGERIA MUNDIAL: La Triple Entesa(França, Gran Bretanya, Rússia i altres aliats) contra la Quàdruple Aliança (ImperiAustrohongarès, Alemanya, Bulgària, Imperi Otomà).

NADAL 201 4:LES NITS DE NADAL:

NATZARET – FLANDES...


COL·LABORACIONS

1914, DESEMBRE 2425: LA TREVA: ESPURNA DE LLUM PER NADAL

La Nit de Nadal, les tropes alemanyes (a Ypres, Bèlgica, i a d’altres indrets) comencen a decorarles trinxeres amb llums que el kàiser els ha enviat, a cantar nadales (sobretot la ‘Santa Nit’). Elsbritànics i francesos hi responen amb d’altres nadales i cançons.

• El dia de Nadal, ambdós bàndols enemics, continuen l’intercanvi en la ‘terra de ningú’: menjar,beguda, cigarretes, partits de futbol (en un, guanya Alemanya per 3 a 2), etc.• La treva també permet que els caiguts siguin enterrats i els soldats dels dos bàndols plorin ipreguin junts (sobretot amb el salm 22: «El Senyor és el meu pastor: no em manca res... em fadescansar... em retorna... em guia... em conforta... no tinc por»).• En d’altres indrets la treva s’allarga fins a Cap d’Any o durant el mes de gener.• Hom calcula en 100.000 els soldats que es van atrevir a fer la treva.• Els comandants britànics John French i Sir Horace SmithDorrien juren que una treva així no espermetrà mai més: en els anys següents s’ordenaran bombardejos d’artilleria pels volts de Nadalper assegurar l’ambient de combat, i les tropes seran canviades constantment per a evitar que esfamiliaritzin amb l’enemic.• Durant la Pasqua del 1916 es farà una treva similar al Front Oriental Rus.• Es fan altres petits armisticis en ambdós bàndols: s’arriben a fer bombardejos en llocs concrets,allunyats de les trinxeres, per a evitar baixes enemigues. Un dia, que un morter mal situat vabombardejar les línies britàniques, els alemanys van demanar perdó.• El 5 de maig de 1917, el Papa Benet XV, que havia estat del Servei Diplomàtic del Vaticà, després d’esgotar la diplomàcia demana que se supliqui a la “Mare de la Pau” (serà una nova lletania del rosari) per aquest “suïcidi de l’Europa civilitzada”.• 1918, novembre 11: A les 11 del matí, l’armistici a Rethondes posa fi a les hostilitats.


COL·LABORACIONS

EL LLEGAT DE LA TREVA

• 1969: El director anglès Richard Attenborough (19232014) la recrea a ‘Oh What a LovelyWar’ ("Oh, quina guerra tan bonica!").• 1983, desembre 5: Recordada en la cançó de Paul McCartney (1942), ‘Pipes of Peace’.• 1989: En l’episodi final de la BBC, ‘Blackadder Goes Forth’, el capità diu: «Ambdós bàndolsvan avançar més aquella nit que en dos anys i mig de guerra».• 1990: El grup britànic ‘The Farm’ grava la cançó ‘All Together Now’, que en fa al·lusió i quees converteix en un himne futbolístic.• 1999: El grup Khaki Chums s’hi desplaça i la recrea a Flandes.• 2002: L’escriptor Stanley Weintraub la recrea a ‘Silent Night: The Story of the World War IChristmas Truce’: ell mateix n’havia estat testimoni.• 2005: Film francès ‘Joyeux Nöel’ sobre la història del tenor alemany Walter Kirchhoff.• 2005, novembre 21: Alfred Anderson, l’últim veterà de guerra aliat supervivent de la treva,mor a Newtyle (Escòcia), als 109 anys.• 2010: Ken Follet a ‘La caiguda dels gegants’ en parla.• 2014, desembre 17: A Ypres (Bèlgica), el president de la UEFA, Michel Platini, en el monument aixecat davant els caps de govern: «La cerimònia de commemoració ha de retre homenatgeals soldats que, fa un segle, van expressar la seva humanitat en un partit de futbol escrivint uncapítol en la construcció de la unitat europea i són un exemple a seguir per a les joves generacions d’avui».

2014, desembre 24: ENGUANY, PER NADAL, TAMBÉ POTS RECREAR LA TREVA (AL‘SALVADOR DE BETLEM’ CREU QUE NO PASSA RES SI L’ALLARGUÉS FINS ALPROPER NADAL, DURANT TOT L’ANY VINENT).

«Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes en qui Ell es complau"» (Lc 1,13).

2014, BON NADAL, AMB TREVA DE PAU

Josep M. Alentà i Farré


COL·LABORACIONS

CINGLERA DEL

PONT DE ROCA

DEL

CUL DE LA PORTADORA

• INTRODUCCIÓ

El Cul de la Portadora és un turó allargassat de sud a nord que presenta un accidentat vessantoest que mira frontalment a la muntanya de Montserrat i que es precipita esglaonadament vers elriu Llobregat. Aquest indret, amb les marques encara latents del terrible incendi de l’any 1994,atresora una sèrie de blocs monolítics (els quals vam descriure en els números 548 i 549 del “Vacarisses, balcó de Montserrat” quan era en format imprès) i diverses cingleres rocoses de pocaalçària. De tots aquests cingles en destaca un de situat a força alçada i compost d’un conglomeratmontserratí blanquinós que presenta un bell pont de roca o foradada en el seu extrem sud. És enaquest indret on trobem tres itineraris d’escalada que, tot i ser curts, presenten uns al·licients quetot escalador clàssic que estimi de debò aquestes contrades valorarà amb convenciment. Cal dirque els noms de la cinglera i dels blocs que s’esmenten han estat donats pels autors d’aquest article en no conèixerne cap altra denominació.

• SITUACIÓ PRIVILEGIADA

La cinglera es troba ubicada en un indret privilegiat, ja que, tal i com hem dit, està encarada directament vers l’imponent vessant oriental de la muntanya de Montserrat. Al matí, el massís serrat se’ns presentarà ataronjat i lluminós si el dia és assolellat, mentre que cap al vespre la sevaombra ens anirà engolint a mida que l’astre solar es vagi ponent. A més, el fet de trobarnos a unabona alçada ens fa sentir com si d’una aèria balconada es tractés, podent contemplar gairebé avista d’ocell el recorregut que fa el Llobregat mentre travessa l’engorjat que ell mateix ha anatcreant durant anys i anys, tot provenint de la plana bagenca i esmunyintse vers el Baix Llobregatcamí de la Mediterrània. Però la veritable cirereta del pastís és la foradada que engalana el cingleal seu vèrtex meridional i que dota al racó d’una plasticitat visual de fantasia. Precisament unitinerari d’escalada la recorre tot jugant amb l’equilibri impossible d’aquesta genial creació de laNatura.


COL·LABORACIONS

• ACCÉS

La millor manera d’accedir al peu de la cinglera és seguint el camí PRC 167, el qual neix arrande la via del tren de l’estació de l’Aeri de Montserrat dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i que està ben senyalitzat amb les típiques marques grogues i blanques d’un itinerari de petit recorregut (PR). Després d’uns 15 minuts de bona pujada, el camí planeja vers el sudest. Enaquest punt, i amb intuïció, cal deixar el PR i seguir sense camí i amb pujada una careneta quecoincideix amb la que s’origina al pont de roca del Cul de la Portadora. Després de superar uncurt graó rocós ens trobem amb el simpàtic Queixal del Cul de la Portadora, que és un arrodonitconjunt rocós emplaçat en una bona esplanada i rodejat de romanins. Des del Queixal cal pujarsense camí vers el cingle i la foradada, els quals són ben visibles vers l’est, procurant no complicarnos massa per zones embrossades o de difícil progressió. És, en resum, un accés evident peròfeixuc que ens demana concentració, intuïció i esperit de descoberta.

• DESCRIPCIÓ DE LES VIES D’ESCALADA

1. Via “DELS INCOMBUSTIBLES”, 20 m. IV+, A1, A2e:Oberta des de baix per Òscar i Albert Masó Garcia el dia 252014. Recomanable dur cintes, bagues, estreps, friends diversos,bicoins i claus variats. Es tracta de la línia situada més a l’esquerra i també la més vertical i acrobàtica de les tres que ressenyem. Es comença per una fissura que cal assegurar per tal depoder progressar, se segueix amb passos llargs d’artificial equipat i s’acaba amb una sortida en lliure força aèria on una “llàmbria” delicada juga un paper clau. Roca trencada en general.

Foto: Òscar Masó obrint l’acrobàtica via “dels Incombustibles”.Autor: Albert Masó Garcia.

2. Via “VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT”. 20 m.6a+ (IVº, A1e obl.): Oberta des de baix per Òscar i Albert MasóGarcia el dia 3182014. Recomanable dur cintes, bagues i friends diversos. Via curta però estratègica que supera un bonicbastió rocós amb passatges variats: ramonagge inicial, flanqueigcap a la dreta, placa compacta vertical i esperonet final. Rocaescamosa i trencada en general degut als incendis. Itinerari dedicat a la publicació “Vacarisses, el Balcó de Montserrat ”, en el


COL·LABORACIONS

Text, mapa, croquis i fotos:

Óscar i Albert Masó Garcia

seu 50è aniversari i, en especial, a en mossèn Sebastià Codina i Padrós, que des de fa molts anysla condueix amb molta cura i dedicació. I per moltíssims anys més!.

Foto: Albert Masó en l’esperonet final de la via dedicada al “Vacarisses, balcó de Montserrat”,amb la Colònia Gomis i el riu Llobregat al fons. Autor: Òscar Masó Garcia.

3. Via “XEMENEIA DEL PONT DE ROCA DEL CUL DELA PORTADORA”. 20 m. Vº: Oberta des de baix per Òscar iAlbert Masó Garcia el dia 1632014. Equipada només amb unpont de roca. Recomanable dur cintes, el semàfor d’aliens, camalots nº 0.75, 1, 2 i 3, excèntric nº 11 i cordinos. Itinerari tremendament lògic i molt recomanable per la singularitat quepresenten els seus passos. L’inici és curt però explosiu, tot i quees pot evitar entrant pel cantó nordoest de la foradada. Segueixamb un ramonagge clàssic i agradable fins a l’aeri i petit cim delpont de roca. S’acaba arribant al capdamunt del cingle amb uncurt pas de rampell. Roca bona en general, menys a l’inici i alfinal de la via.

Foto: Albert Masó dalt del vertiginós cim del bonic Pont de Roca (o foradada) del Cul de la Portadora. Autor: Òscar Masó Garcia.

• DESCENS DEL CINGLE

Mitjançant un ràpel d’uns 20 metres des d’una instal·lació situada al capdamunt d’una pregonaxemeneia situada a l’est del final de la via del Pont de Roca.

Correcció: En el peu de foto de la pàgina 32 del núm. 556, del passat mes de desembre,

on diu "Montserrat any 1968", havia de dir "Montserrat any 1985"


COL·LABORACIONS


ACTIVITATS NADALENQUES

Concert de "La Coraleta", integrada per alumnes

de 1 r fins a 6è curs de l'Escola "Pau Casals".

Església de Sant Pere

Dimarts, 23 de desembre de 201 4

Foto: Joan Vila

Documents

557 gener 2015