59922 revista assis 39OK revista assis 20 - caputxins.cat · i alguns veuen els 100 com una fita probable. Aquest fet obre noves expectatives i ens dona a la majoria de nosaltres,

REDACCIÓ I COORDINACIÓ: RESIDÈNCIA ASSÍS

LA FAMÍLIA D’ASSÍSResidència Assís - St. Quirze del Vallès Butlletí N. 39 - Octubre 2012

Després d’un estiu molt i molt calorós, torna com sempre i a la

seva hora la tardor, explosió màgica de colors que ens anima a començar

de nou, el ritme de la Residència.

59922_revista assis_39OK_revista assis_20.qxd 18/10/12 9:40 Página 1

Carta als escriptors de la Familia D ̓Assís ...

2

Benvolguda família dʼAssís. Gràcies per la vostra resposta, signada pel seny-

or Joan Mestre. També enhorabona al Sr. Àlvar García pel premi de Solidaritat

2011.Ja he descobert que la E. Ruscalleda es diu Elvira!, però encara em falta

la M. Ruscalleda, que tant em fa pensar. Gràcies pels pensaments, per les

poesies, per les ressenyes,pel regal especial.....

Una forta abraçada.

Ah! I gràcies també pel Racó català de la llengua.Sr. Pilar Lladó Badia

Carta als escriptors de la Familia d’ Assís ...

Sʼha rebut la seva carta i estem molt contents dels seus elogis, i

dir-li que la Elvira Ruscalleda, és la germana de la Maria

Ruscalleda, totes dues molt il·lustrades. La Sra. Alícia, ens ha

llegit la seva carta i tots hem aplaudit. Jo sóc Josefina Riba, la

Barcelonista oficial de la nostra Residència i sempre, com tots,

orgullosa del nostre Barça, que ens dóna tantes alegries.

Continuï llegint els nostres modestos escrits que ens fan sentir

petits periodistes de debò.

Records de tots i una abraçada.

Josefina Riba. Resident

En resposta a la Sra. Pilar Lladó


QUE BELLO ES VIVIR. Buscando un calor humano

3

Hace calor, mucho calor. Y lo repetimos con mucha frecuencia ésta frase, siendo verano,es bueno. Busco cooperar para iniciar un grupo como es “la familia”, donde queremospasarlo bien, el reír nos hace ser jóvenes, i quien no se atreve con humor a cantar , unacanción, o bien contar un chiste, y es que en esta “familia” tenemos ARTISTAS en todaslas especialidades. Así nos preparamos primero para las verenbenas. En la primera verbe-na de St. Juan patrocinada por la residencia. Alentado por el éxito de la primera verbena,nos atrevimos con la colaboración, repito de toda “la familia”, con la segunda y tercera ver-bena, las de St Pedro y St Jaume. Estas dos ultimas como digo, con la colaboración detoda “la familia”. El residente Sr, Pedro Fontanellas, nos degustó con una Zarzuela quefue el agrado de todos los asistentes, cantando “El manojo de Rosas”, zarzuela del maes-tro Pablo Zorozábal. Cómo una especialista cualidad y excelencia de un talento como unbuen barítono, nos cantó parte de ella, con alegría de todos queríamos más. La residenteDoña C. Sanchez, también colaboró para satisfacción de todos, con un escrito de un rela-to sobre la confusión de las iniciales WC, y que llenaron de risa el recinto verbeneo duran-te un largo rato, muy aplaudido y entendido por todos. También Don Pedro Oliveras, nosrelato unos cuantos chistes que “la familia” agradeció con risas y más aplausos.

Me encanta pensar en la aceptación de la diversidad y el espíritu de cooperación aporta-da, soy partidario de canalizar y colaborar con “la familia”, claro está, con alguna peque-ña aportación que nuestros medios nos lo permita, “la familia”, todos participaron: primeroelaborando y confeccionando guirlandas, banderitas, etc.., que nuestra “familia”, confeccio-nó con la colaboración y dirección de la monitora de las manualidades, Srta Adriana, quefueron muy bien aprovechadas, en tres ocasiones .

Me siento enormemente feliz de estar aquí. Esto es uno de los momentos privilegiados demi vida. Esta si es “la familia” que ansió tener y que desean pasarlo muy bien, y estosmomentos de verbenas, son muy fructíferos.

Reír es un insigne ejercicio de caridad, la risa devuelve a las personas mayores su infan-cia perdida, los rangos de alegría que brillan en el rostro de los niños y adultos son idénti-cos. Quien hace reír o sonreír, añade unas gotas al caudal de alegría de todos.

VERDADFrancisco Segura. Residente.

Que bello es vivir. Buscando un calor humano


Salutació del patronat i la junta D ̓Assís

4

Salutació del patronat i la junta d’assís en la celebració de la diada de sant francesc oct.2012

Benvolguts amics i amigues, en nom del Patronat i de la Junta dʼAssís, volia adreçarvos unesparaules en aquest dia que celebrem la festa de Sant Francesc, el nostre patró i protector.

Recordem que va ser un franciscà i caputxí, que mogut per un esperit fraternal i dʼajuda apersones ancianes va impulsar la creació dʼaquesta residència que porta el nom de la ciu-tat on va néixer Francesc.

Arribar a la tercera edat vol dir dʼentrada, que hem superat amb èxit les altres fases de lavida: Hem estat infants, també joves i madurs i finalment, gràcies a Deu, hem arribat a lʼe-tapa de la jubilació (o dic amb primera persona, perquè jo també soc jubilat) Pensem queno son pocs els que, dissortadament, sʼhan quedat pel camí.

La vellesa, com totes les etapes de la vida, te aspectes positius i també algun de no tanpositiu. És evident que amb lʼedat anem perdent facultats i sumant alguna que altra dolèn-cia que hem dʼacceptar amb el millor humor possible.

Però tenim la sort de que, pel sol fet dʼestar jubilats, podem gaudir del temps al nostre cri-teri. Estem deslliurats dels horaris de les feines que tenen els que estan en actiu, o tambéactualment de lʼangoixa de que ens acomiadin, o de trobar una nova feina, el que ja lʼhaperdut.

Però hi ha un altre fet positiu que ens afecta als avis i avies dʼavui i es que, gràcies als aven-ços de la ciència en les nostres societats, lʼesperança de vida sʼallargue més. Lʼany 1900lʼesperança de vida al nostre país era de 35 anys i actualment el promig supera els 80 anysi alguns veuen els 100 com una fita probable. Aquest fet obre noves expectatives i ens donaa la majoria de nosaltres, lʼoportunitat de viure aquesta nova etapa integrats i actius.

Està demostrat que una vida activa i participativa es sinònim de salut i benestar. Així o haentès el Parlament Europeu al declarar aquest any 2012 com “ lʼany europeu de lʼenvelli-ment actiu i de la solidaritat intergeneracional”. També aquest 1er dʼOctubre es va celebrarel “Dia Internacional de les Persones Grans” amb el lema “caminem i treballem junts ambles persones grans”, lʼobjectiu del qual és el de sensibilitzar a la societat i crear una cultu-ra de lʼenvelliment actiu.

El pare Lleó, al funda aquesta residència, ja es va avançar en el temps per tot el que sig-nifica lʼenvelliment actiu, tant per posar a lʼabast de la gent un ventall dʼactivitats en les quees pot participar, com en un aspecte que jo crec és el mes fonamental i és que més queuna residència, va concebre Assís com la casa de tots els residents i tots plegats formantla “família dʼAssís”.

I formar una família vol dir estimar-nos, comprendreʼns els uns als altres, superar les nos-tres diferències, perdonar-nos i col·laborar a que tot funcioni millor.

Per dur a terme aquests objectius tenim els nostres treballadors i professionals que amb laseva dedicació i constància, fan possible que tots us sentiu estimats i atesos. Per garantirel vostre confort i benestar, no escatimen esforços, tant en la feina diària com en la sevacontinuada formació, tenen tota la nostra confiança i agraiment.


Els ocells dʼAssís

5

Els ocells d’AssísQuan al matí tiro amunt la persiana de la meva habitació, mʼagrada mirara fora a veure quin temps fa. La muntanya de Sant Llorenç, cada diaté un color diferent. Uns dies és dʼun blau intens, altres és grisa o decolor de mel, i quan el dia és ben clar, brilla com una joia.

Si encara és dʼhora, meʼn torno al llit i veig com el sol va il·luminantlʼespessor de pins que tinc a davant. Sobresortint dʼells, un xipre i unavet són com dues sagetes que apunten al cel. Sempre hi ha ocellsque volen al seu entorn.

El xipré té alguns forats on alguns dʼells entren i surten. Allà a dins deuen trobar un bonrefugi. Però el seu lloc preferit , és posar-se en un branquilló que corona la punta més altade lʼavet.

Que allà dalt sʼaguanti bé un pardalet, un pit-roig o algun altre ocellet de la seva mida, emsembla molt normal, però algunes vegades sʼhi posa una garça, i això ja em sembla ben curiós.

Però, si, si! I és que sʼhi està una bona estona. Des dʼallà, deu tenir una magnífica visió delquè passa pel món. Quan per fi entren el vol, tota la punta de lʼavet trontolla.

Jo ho vaig observant i penso: QUE BONICS SÓN ELS OCELLS!!!. Els ocells tan estimats de Sant Francesc!!QUE BONIC ÉS EL PAISSATGE QUE ENS ENVOLTA!!

QUE BONIC ÉS VIURE A ASSÍS!!!!Dolors Vila. Una Resident.

També comptem amb una direcció atenta amb la bon curs de la residència i amb la frater-nitat dels caputxins que, juntament amb els voluntaris del patronat i la junta, vetllen perassolir els objectius dʼexcel·lència que volia el seu fundador.

Lʼedifici de la nostra residència espaiós i lluminós, envoltat de jardí i de bosc, ens ajuda atrobar la pau interior i a cercar llocs de comunicació e esbarjo.

Ara bé, tot aquest servei es ben poca cosa si no comptem amb la vostra ajuda i col·labo-ració. Dins de les vostres possibilitats, cal que us esforceu a relacionar.vos amb els vos-tres companys, a participar en les activitats que us oferim, a cercar més la tertúlia amb grupque ens facilita relacions dʼamistat i dʼafecte i intentar minimitzar els temps dʼestança en la“vostra casa” o habitació. Fem nostra la pregaria de Sant Francesc que diu que “es donantque es rep” i així compartint amb lʼaltre ens trobarem millor amb nosaltres mateixos.

Per nosaltres es important el vostre parer i les vostres opinions sobre els esdevenimentsque us afecten, per això està previst que abans dʼacabar lʼany es torni a activar la Comissióde Jubilats que serà el portaveu de les vostres inquietuds davant el patronat i la direcció.

Vivim temps canvis profunds, però amb la vostra ajuda i el treballs de tots estem conven-çuts que Assís seguirà sent un model de residència i una llar de pau i bé.

Moltes gràcies Resid. Assís 7 Octub 2012


Un llibre obert de bat a bat

6

Un llibre obert de bat a bat

Passejant per la natura he trobat un llibre, obert de bat a bat,Prosternat damunt dʼuna roca, desplomada dʼun penya-segat.

Sense gosar manejar-lo, he llegit lʼespai descobert:Planes que no es mouen ni amb el giravolt dʼun aire suau i fred:

“Sóc jo un poeta abatut de galopar!Meʼn vaig a la llum eterna per poder reposar

Aquí deixo la meva lletra, plasmant el meu intel·lecte, per a qui seʼl vulgui quedar.Tan sols, però, una mà de poeta lʼha de poder abastar”.

Vull que els dos fulls blancs que resten, dʼaltres lletres es puguin emplenar;Però que ningú no gosi fer-ho si no té el cor de joglar”

Em trobo davant dʼun altar, amb unes pàgines concretes, dʼun llibre obert i esbatanat,com si de la Bíblia es tractés, per a mi és un llibre sagrat.

Els mots dʼun poeta són vitals per a la terra que ell a voltes ha plorat o festejat;Són com lʼaire, el cel i lʼànima del poble que ha acompanyat.

Lʼúltima voluntat dʼun poeta sʼha dʼexecutar; i abans que un brètol esgavelli el llibre, jo emposo a deliberar.

No sé si sóc poetessa; ni tan sols si sóc digne del que ara estic vaguejant.No sé si aquest llibre obert en una pàgina concreta jo el puc arribar a abastar.

Tan sols sé que a mi mʼagrada cantussar, i que, ni que sigui un bocí, puc tenir un cor dejoglar. Agafo el llibre de bat a bat, i tot reverenciant-lo escric en el punti i a part;

“Passejant per la natura he trobat un llibre obert de bat a bat, prosternat damunt dʼunaroca desplomada dʼun penya-segat.....”

I canto al tossut poeta que volia el llibre acabat tot morint-se enmig de la foscor, sofrint laboira, el fred i la calor.

I quan els dos fulls en blanc són omplerts, tanco lʼopuscle i el restitueixo al poble, perquèla veu dʼun poeta és del poble i a ell ha de tornar.

Sense la seva veu, la pàtria, no seria pàtria, lʼaire no seria aire, la terra no seria terra i elcel no seria cel.

I jo no seria res si no hagués estat lloat al poeta, que abatut de galopar, seʼn va anar a lallum eterna per poder reposar.

Anònim


El racó de la llengua

7

El racó de la llengua

“ A REVEURE!”

Un dia algú deia “....i per la tarda vai anar al rompeolas”. Pose-mʼhi ordre que nʼhi ha tresde faltes. Havia de dir: “ i a la tarda vaig anar a lʼescullera”. No fa gaire en un programade TV3 un fotògraf de la Barceloneta es va empènyer en dir trencaones. Tampoc ho digu-eu. És una tradució barroeara del castellà. També he sentit que vindrà una “ola “ de calor.Hem de dir onada de calor. En una altra ocasió, algú va dir:....”que ai de dir?” Havia dedir...què he de de fer o què haig de dir , ai és un crit de dolor mai un verb.

He observat també que es pronuncien les sigles DVD, DeUveDe. Hem de pronunciarDevede. En castellà no ho fan així, perquè els costa de marcar la B i la V, però en catalàsi que ho sabem fer. També hem de vigilar les sigles ITV, que volen dir Inspecció tècnicade vehicles, que sovint es pronuncia ITe Uve. No cal dir que hem de pronunciar Ite Ve.

També he sentit a dir “hasta demà”. Recordeu de dir “Fins demà”. ´Es habitual sentir“hasta la vista!, o hasta luego!.” En el primer tenim una expressió molt bonica: “ a reveu-re!” i en la segona podem dir ”Fins després”.

Els de la televisió també en fan. Per exemple un home del temps deia “reflexada”, quanhavia de dir “reflectida”. En Roger de Gràcia, en el programa que fa a TV3 de cançons anti-gues, va dir “metxero” dʼun “encenador”, i en Marcel Gorgori en el programa “En clau devi”, va deixar anar ”barrica”. En català en diem “bóta o barril”.

Els polítics, tampoc seʼn deslliuren. Per exemple, el nostre president Molt Honorable seny-or Artur Mas, en una entrevista feta per na Mònica Terribas a TV3, va amollar “promig” i“gesto”, enlloc de “mitjana” i “gest”. I lʼHonorable Conseller dʼEconomia, va deixar anar un“ojalà”, totalment incorrecte. Podia haver dit “tant de bo, o així sigui”.

Un dels flagells del català modern és la construcció “tenir que..”, amb el valor dʼobligació.Enlloc de dir:

Tinc que anar-meʼn.............cal dir he o haig dʼanar-meʼn

Hauriem dʼutilitzar el ver tenir, únicament en el sentit de posseir, per exemple, tenir bonasalut, tenir molts amics,...etc. Si ens ho proposem, ho podem fer!

Jaume Subirana. Resident


8

Una gran part de la nostra vida no

parem de créixer. Després, ja pas-

sada la pubertat, parem.

El créixer comença quan encara no

som més que un petit i meravellós

fetus i, molt de pressa, viurem sem-

pre creixent. En la infància som carn

rosada i donem, sempre que les

coses vagin bé, la sensació dʼun

ésser tendre i feliç. I continuem crei-

xent i sense més, ja som a la pubertat on comencen a sorgir els primers signes de la nos-

tra sexualitat, més de pressa la feminitat que la masculinitat. En la dona el canvi és notori,

formes més amples, pits incipients i no tardarà en venir la menstruació. Lʼhome canvia el

to de veu i surten els incipients pèls a la barba i el cos. En ambdós sexes el canvi de per-

sonalitat és evident, la dona gestos femenins i lʼhome baronils.

Passada lʼadolescència es para de créixer quasi sense notar-se. Comencem a madurar, el

cos agafa noves formes i el pensament ja es assenyat, veiem les coses amb més claredat,

som més pacients i arriben la trentena i la quarantena.

La decadència del nostre cos és evident, tant que a la cinquantena ja tenim signes dʼenve-

lliment: augmentem de pes pel canvi físic del nostre cos. Més evident en la dona si ha sigut

mare. Lʼhome fa panxeta i té signes de calvície. I tots dos arrugues, canes en els cabells, i

físicament un canvi total. La dona sʼenduu la pitjor part amb la menopausa. La seixantena

sʼacosta i la vellesa ja es evident.

El pas per la nostra vida més aviat és ràpid, penes i alegries, salut i infermetats, sort o mala

sort. Tot hi cap en aquesta vida que ens toca .

A vegades tenim temps de repassar-la, però això ja és quan hem passat la setantena. Hem

començat a créixer i hem deixat de créixer. Després hem madurat, els canvis paulatins han

sigut importants. Però déu nʼhi do els anys que hem viscut, i cada vegada la ciència ens

ajuda a viure més i la loteria de la nostra vida ens dirà si ha sigut bona.... o no.

J.M. Resident.

Viure és envellir

Viure és envellir


9

Pensaments per meditar

Pensaments per meditar• El coratge de què molts fan gala, només és un hàbil càlcul sobre la por que domina

als adversaris.• A Vegades les conviccions són encara més perilloses enemigues de la veritat que no

pas de les mentides.• Quan ja no ens queda res, comencem a comprendre que no necessitem res.• La por és el sentiment col·lectiu més perillós.• Un dels hàbits més perillosos dels polítics és fer promeses sabent que no les poden

complir.• Un gran poeta és la joia més preada dʼuna nació.• Lʼacció i la crítica són fàcils, el pensament no.• Els pensaments són com tapissos plegats o enrotllats. La conversa els desplega i els

posa a la llum del dia.• Lʼorgull és el complement de la ignorància.• Establim lʼordre; lʼhàbit sʼencarregarà de mantenir-lo.• Lʼorgull es troba al fons de tots els errors.• Res no es pot dir, que no hagi estat dit abans de nosaltres.• Tota la nostra dignitat rau en el pensament.• Res no hi ha que sigui absolutament nostre, sinó els nostres pensaments.• Mai no arribarem als pensaments, ells vénen a nosaltres.• Per parlar poc, poc es perd.• Qui molt xerra, algunes nʼerra.• No tʼalabis tu, que no et creurà ningú.

Francesc Puig, resident

La mare rojaLa mare tota roja

estén en el terrat

la roba immaculada

rieu a bell esclat.

estén bolquers i randes,

robeta de bressol;

avui farà bon dia,

avui farà bon sol!!!


Colònies a BELLVER DE CERDANYA – 2012

10

Resum diari de les activitats dutes a terme, desdel dilluns 3 al divendres 7 de setembre.

Des de la Residència Assís, ens ve a buscar lʼautocar que ens portarà al destí determinat.

Quan pugem observem que ja hi ha altres persones, algunes conegudes, procedents deles residències de La Sagrera, de Barcelona i de Caldes de Montbui.

Ens acomiaden entre dʼaltres la Direcció dʼAssís i altres companys, gest que ens agradàmolt, per donar un bon to de germanor. Salutacions, petons, braços i mans dient-nos adéuper ambdues parts.

Prenem lʼA58 en direcció al Santuari de Queralt, al Bergadà, lloc dʼuna visibilitat extraordi-nària, els millor dotats de cames pugen per lʼescala, donat que lʼascensor no funciona, comen el meu cas, ens quedàrem a contemplar la naturalesa.

Un cop visitat ens traslladàrem al restaurant que hi ha proper, lʼHostal del Guiu, dinem icontinuem camí fins a Bellver, concretament, passat en uns tres quilometres, a lʼanomenaʼt“Alberg La Bruna”. Ja ens esperaven, amb una bona benvinguda per part de la Direcció delʼAlberg.

Descarregar lʼequip de viatge: maletes, motxilles, bosses, etc., assignar les cambres, reco-llir tovalloles, primeres instruccions i horaris de menjador i activitats, i descans fins a lʼhorade sopar.

El menjador és de “Self Service”, menjar per escollir, diferents plats tant de primer com desegon, pa, postres, aigua, vi a discreció. Després de sopar, a la sala de teatre, exposicióde les diferents activitats des de dimarts fins a divendres, diada de tornada als nostres orí-gens.


Colònies a BELLVER DE CERDANYA – 2012

11

Prèvia presentació dʼuns pels altres, es presenta el tema escollit per enguany: “Festa Major”,que sʼanirà exposant dia a dia el seu desenvolupament. A dormir, que ja està bé i demà seràun altre dia.

El segon dia, el 4, toquen o posen música estrident per despertar als que encara dormen,i a 2/4 de 9, gimnàstica, no obligatòria, i a les 9, esmorzar.

Les activitats del dia han estat pel matí: Caminada a Bellver i Talló; passejada per lʼentornde lʼAlberg i estança a lʼAlberg, segons possibilitats de cada un, fins a lʼhora de dinar a 2/4de dues. Dinar i descans fins a 2/4 de 5 de la tarda.

Per la tarda treballs manuals per grups, amb explicacions per fer fanalets de paper, ambdibuixos i incrustacions, per engrandir la “Festa Major”. Preparar el cant dʼhavaneres perdesprès de sopar, repartint un llibret per escollir la que millor sʼadapti a les cordes vocals deles persones que formen cada grup. Els que primer acaben ballada de sardanes, segonsforça de cames, jocs i lectures.

Després de sopar, novament a la sala del teatre, per iniciar el gran concurs dʼhavaneres.Extraordinària lʼactuació dʼalguns grups, millor que els de Calella de Palafrugell, acabantamb el cant de tots els grups de “El meu avi”, a diferents veus, tantes com persones érem,sense perdre el temps i prendreʼns el clàssic “cremat de rom Pujol”. Anàvem acabant lafesta, desfilant els que ja en tenien prou i els altres continuant la gresca, acceptada pels res-ponsables, solament per ser “Festa Major”, doncs les activitats continuarien lʼendemà.

Continuarà..........

Joan Mauel Cabrera. Resident

Em dic Margarita Coll, resident a ASSIS. Unes compa-nyes i jo, varem fer un petit hortet. Varem comprar lla-vors, i varem plantar tota classe de verdures. Eren,pebrots, tomàquets, i moltes més. Disfrutem molt. Pera mi és una petit jardí. Varem collir pebrots, albergí-nies, tomàquets i una carbassa, tot de la nostra terra, ivarem fer una amanida. Que bona que era!!!!. Regar icuidar era una teràpia per a mi i el tan bé que ho varempassar!!!.Estem contentes de tenir un hort propi. Vulldonar les gràcies a la directora i a la senyoreta Agnès.Jo ho passo molt bé.

Margarita Coll. Resident

A la Residència tenim un hort


Elogi a la vellesaUn hom quan fa balançI s’acosta l’últim tram

D’una vida llarga i plena,El primer que l’acapara,Són les hores de dolor,

Són les hores de treball, desamor i ingratitud,Cap paradís és la Terra,Més si s’atura a pensar

Quanta meravella ha copsat!Quanta bellesa hi ha al món!

Blaus de mar i blancs de neu, tants i tants dies viscuts!Oh ! Aquells moments de tendresa,Bany dolcíssim per l’ànima PURA,

Serena amistat de l’amic constant, primera besada al nadó palpitant,Orgull de l’obra assolida!

I tot es pot recordar, reviure minut a minut;Deixant els dies ingrats,

Pensant en els goigs viscuts!!

Onlidant ja grans projectes,Cuidant les petites fal·leres,Buscant un raget de llum,Quan la boira tot ho anega.

Als pocs que s’acosten a nos,Encara se’ls pot donar,

Quasi un segle d’experiència, la memòria feta històriai tot l’amor acumulat;

d’un cor desbrossat de rancúnia i enyor,seré vivint la fi com una alliberació.

Elvira Ruscalleda. Resident


Documents

59922 revista assis 39OK revista assis 20 - caputxins.cat · i alguns veuen els 100 com una fita probable. Aquest fet obre noves expectatives i ens dona a la majoria de nosaltres,