69 72 Centre Escolar Empo › catalog... · 5 ELSARGUMENTS Elsargumentsd’Elgatnegreialtresrelats sónmoltdiversos.Tanmateix,espodenincloureen laclassificacióquevafer-neJulioCortázar:deterror,delsobrenatural

El gat negre i altres relats

LECTURA ACTIVA

LECTURA ACTIVA

Literatura Juvenil - Antaviana Nova - Sèrie clàssics

EINES PER TREBALLAR LA LECTURA A LES AULESFina Córdoba

ÍNDEX

2


L’OBRA I EL SEU ENTORN

Fitxa tècnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3L’autor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Els arguments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Gènere, estil i context literari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Temes i subtemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Informació complementària sobre l’autor i la seva obra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

Abans de la lectura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Durant la lectura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Després de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT

Reforç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

L’OPINIÓ DEL LECTOR O LA LECTORA

Opinions i valoracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

PROPOSTES LÚDIQUES

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

INTERDISCIPLINARIETAT

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

LITERATURA COMPARADA

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

SOLUCIONARI 37

Edgar Allan Poe

3



FITXA TÈCNICA

Títol: El gat negre i altres relats

Autor: Edgar Allan Poe

Il·lustrador: David Perelló

Editorial: Barcanova

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2001

Col·lecció: «Antaviana Nova», sèrie clàssics, 91

Pàgines: 225

A continuació, indiquem el títol i l’any d’edició originals de cada un dels contes recollits aEl gat negre i altres relats: The Black Cat (1843), Ms. Found in a Bottle (1833), The Gold-Bug(1843), The Pit and the Pendulum (1842), The Premature Burial (1844), The Facts in the Case ofM. Valdemar (1845), The Murders in the Rue Morgue (1841), The Fall of the House of Usher.

INTRODUCCIÓ

El gat negre i altres relats és un recull de contes de terror escrits per Edgar Allan Poe, conside-rat un dels creadors d’aquest gènere. En els seus relats es poden trobar les llavors dels relatsdetectivescos i el gènere de terror tal com els coneixem avui dia. Poe, que va ser introduït aEuropa per Baudelaire i traduït per Mallarmé, entre d’altres, va ser un escriptor de culte pera moltes generacions posteriors de literats i es va convertir en un dels poetes més influents delmoviment postsimbolista. La influència de Poe, que es va estendre al llarg del segle XX, no secircumscriu només a la literatura, sinó que el cinema ha adaptat bastants dels seus relats enpel·lícules i sèries de televisió.

A

N

T

A

V

I

A

N

A

N

O

V

A

C

L

À

S

S

I

C

S

4

L’AUTOR

Edgar Allan Poe va néixer a Boston, Massachusetts, el 1809. Fill de dosactors ambulants, el pare va desaparèixer tot just néixer Edgar. En morirla seva mare, Frances Allan, una dama admiradora de l’actriu que la vaajudar en els últims moments de la seva vida, va acollir, juntament amb elseu marit, John Allan, el petit Edgar, que des d’aleshores es va dir EdgarAllan Poe.

El 1815 John Allan, que es dedicava al comerç de tabac, es va traslladarjuntament amb la seva família al Regne Unit, on Edgar va iniciar la sevaformació en centres privats.

El 1820 la família Allan va retornar als Estats Units i el 1835, per recomanació de JohnP. Kennedy, Poe es va posar en contacte amb T. H. White, propietari i editor del SouthernLiterary Messenger. Des de Baltimore, el jove Edgar va començar a enviar-li relats de ficció imaterial editorial per publicar i també va aconsellar White com podia millorar la revista can-viant, entre altres coses, la lletra i el tipus de tinta. Poe es va encarregar de fer publicitat delSouthern Literary Messenger en dues publicacions de la ciutat, el Baltimore Republican i elBaltimore American.

El 1835 es va casar amb la seva cosina Virginia i aquell mateix any va deixar Baltimore i es vamudar a Richmond, on va lliurar el manuscrit incomplet de Morella a Mrs. Sarah P. Simmons.

El 1844 Poe va retornar a Baltimore per fer-hi una conferència sobre poesia americana, en laqual va criticar durament La poesia i els poetes d’Amèrica, de Rufus Wilmot Griswold. Aquellmateix any es va publicar novament un conte seu titulat A Tale of the Ragged Mountains en elWeekly Sun del Godey’s Lady’s Book.

La mort de la seva dona l’hivern de 1847 el va afectar molt, l’enfonsà en la beguda i el féu patirdepressions. Finalment, va morir el 7 d’octubre de 1849 al llit d’un hospital als quaranta anys.



5

ELS ARGUMENTS

Els arguments d’El gat negre i altres relats són molt diversos. Tanmateix, es poden incloure enla classificació que va fer-ne Julio Cortázar: de terror, del sobrenatural, del metafísic, analítics,d’anticipació i retrospecció, de paisatge, del grotesc i satírics. Cal destacar que alguns dels con-tes d’aquest recull són considerats els primers d’un gènere desconegut fins aleshores, com ésel cas de L’escarabat d’or.

Aquest conte, que va ser el precursor del que més endavant s’ha considerat el gènere policíac,narra la recerca d’un tresor amagat. L’autor hi utilitza la criptografia i descriu amb molt detall elmètode que segueix un dels personatges per resoldre un criptograma, que es basa en la subs-titució simple de les lletres a partir d’una anàlisi de freqüències. En Els assassinats de la rueMorgue també trobem les traces del mètode deductiu, característic de les narracions basadesen investigacions de crims. Sens dubte, es tracta d’un antecessor del mític Sherlock Holmes,que Sir Arthur Conan Doyle va crear anys més tard. En aquest cas, Poe se submergeix en elsbarris baixos de París per escriure un conte tens i irònic a la vegada. Indubtablement, una deles obres més conegudes d’aquest autor.

El terror, la fantasia, els coneixements científics i la psicologia són elements combinats encadascun d’aquests relats, en els quals es fa difícil de discernir la por narrada de les pors prò-pies, ja que en tots aquests elements hi intervé la suggestió del lector.

A continuació, resumim breument els arguments de la resta de relats d’aquest recull d’EdgarAllan Poe:

– El gat negre és un conte en el qual podem trobar els impulsos més incontrolats i violents enuna persona. El protagonista viu una vida aparentment serena i assimilable a moltes altres vides.Juntament amb la seva dona, forma un matrimoni normal, sense fills, que viu tranquil·lament.Un dia, l’aparició d’un gat, que ells incorporen a la família, fa sortir de l’interior d’aquests per-sonatges una forma d’agressivitat sorda, violenta i inesperada que transformarà definitivamentles seves vides.

– El manuscrit dins una ampolla és un conte escrit en primera persona que s’endinsa en la des-cripció exterior d’una tempesta en alta mar, alhora que la relaciona amb la descripció de lavivència interior d’aquest fenomen. De manera molt intensa, la por vers el naufragi és cada copmés justificada, fins al punt que el protagonista arribar a sentir terror.

– El pou i el pèndol descriu l’estada d’un presoner de la Inquisició espanyola en una cel·la dedimensions desconegudes i envoltat d’una foscor absoluta. Després de recórrer l’espai a lespalpentes, el protagonista cau en un sopor molt dens fins que es desperta a la vora d’un pou,on va estar a punt de caure. Fermament lligat, gaudeix de la companyia de rates famolenquesi d’un pèndol amenaçador que cada cop és més a prop del seu cos. L’amenaça d’una mort lentai agònica forma part d’un pla macabre per incrementar la seva tortura.

– L’enterrament prematur descriu la catalèpsia, un cas mèdic prou estudiat en l’actualitat, peròforça desconegut al segle XIX. Alguns afectats d’aquesta malaltia poden arribar a confondretothom sobre el seu estat, ja que presenten tots els signes de la defunció. El protagonista, des-prés de relatar-ne diversos casos, explica la seva experiència terrorífica.



L’OBRA I EL SEU ENTORNELS ARGUMENTS

6

– La veritat sobre el cas del senyor Valdemar és un relat semblant al conte anterior. Poe, quesentia fascinació pels progressos de la ciència, en aquest relat planteja un cas en què el prota-gonista s’avé a ser objecte d’un experiment psicològic, que consisteix a ser hipnotitzatmoments abans de morir per tal d’eludir la mort. El desenvolpament del cas és un dels exem-ples més macabres de la literatura de terror.

– La caiguda de la casa Usher és un dels relats més poètics de Poe. La manera suggeridora comel protagonista descriu externament els entorns i el dedins de la casa Usher crea una sensaciód’enyorament pregon en el lector. La casa Usher, protagonista del relat, és considerada en unadoble dimensió: la casa com a habitatge, que es va enrunant, i la casa com a parentiu familiar,la qual també pateix un procés degradant que la portarà a desaparèixer.



7

GÈNERE, ESTIL I CONTEXT LITERARI

Edgar Allan Poe va ser poeta, prosista i crític literari. També és conegut com el primer mestredel relat curt, sobretot de terror i misteri, en el qual combina l’intel·lectualisme i l’horror, aspec-tes que es reforcen mútuament.

Tots els relats tenen una imatge central, vagament simbòlica —com en El pou i el pèndol— oque constitueix un punt màxim de terror —com en La veritat sobre el cas del senyor Valdemar,en què un home que va morir mentre estava hipnotitzat no es va corrompre i va seguir parlantdes de més enllà de la mort fins que no el van treure de l’estat d’hipnosi. Els contes de to humo-rístic acostumen a ser bastant inferiors en qualitat literària. Pel que fa a la temàtica, resulten méstípics relats com L’escarabat d’or, La carta robada —que es basa en el principi que la millormanera d’amagar un document és posar-lo en el lloc més evident— i Els assassinats de la rueMorgue, considerat el precursor clàssic del gènere policíac.

L’estil de la seva prosa es basa principalment en l’entreteniment que l’argument forneix. Narratsen primera persona, la majoria d’aquests relats introdueixen el lector en un món en què és elmateix protagonista qui ofereix els fets i les descripcions, de manera que no hi ha distànciaentre la matèria narrada —els fets, les conseqüències, els objectes— i el narrador, i, per tant, ellector. D’aquesta manera, la descripció d’una situació i d’uns fets provoca en el lector unes sen-sacions molt vívides.

Un altre aspecte estilístic destacat de la majoria dels relats de Poe és la narració a temps, queconsisteix a narrar els fets al mateix temps que ocorren. Amb aquest recurs, el lector té unadoble sensació: d’una banda, de descoberta i, de l’altra, de participació en l’acció, ja que ésconscient que narrador i lector saben les mateixes coses. En definitiva, tots dos estan experi-mentant alhora les mateixes sensacions.

Així doncs, aquesta manca de distància entre el narrador i els fets, juntament amb la narració atemps, contribueix a provocar el magnetisme de lectura, que ha estat molt destacat pels críticsi que ha estat motiu de l’èxit de la literatura de Poe.

El context literari que va envoltar Poe s’emmarca en els anys compresos entre el 1830 i el 1890.En aquests anys, coneguts com l’edat daurada de la literatura nord-americana, van florir alsEstats Units els escriptors que, en el segle XX, van ser considerats clàssics nacionals. Tot i això,no es pot anomenar aquesta època segle d’or, perquè tot just va durar seixanta anys, els anysque van separar Edgar Allan Poe de Mark Twain.

El terme romanticisme i, encara menys, el terme realisme no acaben d’encaixar en la mena deprosa que es produïa aleshores als Estats Units. A Europa, tant el Romanticisme com el Realismeestaven donant les millors mostres d’aquests corrents. Malgrat tot, podem parlar d’una produc-ció literària en prosa —als Estats Units gairebé no hi va haver poetes pròpiament romàntics— quees podria considerar romàntica i de la qual formarien part autors menors com ara Irving i Cooper,un escriptor de figura «maleïda» —Poe— i els transcendentalistes, encapçalats per Emerson.

De fet, Poe va estar més reconegut a Europa que no pas al seu país, en bona mesura gràciesal ressò que va trobar en Mallarmé i a la traducció que va fer Baudelaire dels seus relats, alsquals va alliberar del gust arcaïtzant i retòric del seu estil.



8

TEMES I SUBTEMES

A continuació, presentem els temes i subtemes principals dels contes que formen part del recullEl gat negre i altres relats:

– El gat negre: la culpa i l’autopunició, i la influència de l’alcohol i l’opi.

– El manuscrit dins una ampolla: l’experiència de la imminència de la mort.

– L’escarabat d’or: l’anàlisi científica davant de la suggestió i la superstició.

– El pou i el pèndol: l’experiència de la imminència de la mort i l’experiència de la tortura.

– L’enterrament prematur: l’experiència de la mort en vida.

– La veritat sobre el cas del senyor Valdemar: l’experiència de la mort en vida i la ciència coma superadora dels límits naturals.

– Els assassinats de la rue Morgue: l’anàlisi científica com a única via de coneixement i els pre-judicis com a font d’error.

– La caiguda de la casa Usher: l’experiència de la inevitabilitat de la desgràcia.



9

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA

Segons Poe, la màxima expressió literària era la poesia, a la qual va donar prioritat. És justa-ment en el seu extens poema El corb en què el seu domini del ritme i la sonoritat del vers arri-ben a la seva màxima expressió. Les campanes, en què evoca constantment sons metàl·lics,Ulalume i Annabel Lee manifesten un virtuosisme idèntic.

Ara bé, la genialitat i l’originalitat d’Edgar Allan Poe troben potser la seva millor expressió enels contes, que, segons la seva opinió, són la segona forma literària, ja que permeten una lec-tura sense interrupcions i, per tant, una unitat d’efecte que resulta impossible en la novel·la.

Publicats sota el títol Contes del grotesc i de l’arabesc, la majoria dels relats es desenvolupenen un ambient gòtic i sinistre, ple d’intervencions sobrenaturals que en molts casos preludienla literatura moderna de terror.

També destaca la seva única novel·la, Les aventures d’Arthur Gordon Pym, que es caracteritzaper un realisme força cru i que inclou nombrosos elements dels seus contes.

L’obra de Poe va influir notablement en els simbolistes francesos, sobretot en Charles Baudelaire,el qual el va donar a conèixer a Europa.

Tot seguit us presentem una llista de les seves obres més significatives ordenades cronològica-ment:

Contes

– 1832 Metzengerstein

– 1833 El manuscrit dins una ampolla (Manuscript Found in a Bottle)

– 1835 El rei Peste (King Pest)

– 1835 Berenice

– 1838 Ligeia

– 1839 La caiguda de la casa Usher (The Fall of the House of Usher)

– 1840 L’home de la multitud (Man of the Crowd)

– 1840 Contes del grotesc i l’arabesc (Tales of the Grotesque and Arabesque)

– 1841 Descens al Maelström (A Descent into the Maelström)

– 1841 Els assassinats de la rue Morgue (The Murders in the Rue Morgue)

– 1842 La màscara de la Mort Roja (The Masque of the Red Death)

– 1842 El pou i el pèndol (The Pit and the Pendulum)

– 1842 El retrat oval (The Oval Portrait)

– 1843 L’escarabat d’or (The Gold Bug)

– 1843 El misteri de Marie Roget (The Mystery of Marie Roget)

– 1843 El gat negre (The Black Cat)


L’OBRA I EL SEU ENTORNINFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA

10

– 1843 El cor delator (The Tell-Tale Heart)

– 1844 La caixa oblonga (The Oblong Box)

– 1844 La carta robada (The Purloined Letter)

– 1844 L’enterrament prematur (The Premature Burial)

– 1845 El dimoni de la perversitat (The Imp of the Perverse)

– 1845 La veritat sobre el cas del senyor Valdemar (The Facts in the Case of M. Valdemar)

– 1845 El sistema del Dr. Tarr i el professor Fether (The system of Dr. Tarr and Prof. Fether)

– 1846 El barril d’amontillat (The Cask of Amontillado)

– 1849 Hop-Frog

Poesia

– 1827 Tamerlane (Tamerlane)

– 1827 A…

– 1827 Somnis (Dreams)

– 1827 Esperits dels morts (Spirit of the Dead)

– 1827 Estrella del capvespre (Evening Star)

– 1827 Un somni (A Dream)

– 1827 El dia més feliç, l’hora més feliç (The Happiest Day, The Happiest Hour)

– 1827 El llac: A... (The Lake: To ...)

– 1829 Al Aaraaf

– 1829 Sonet a la ciència (Sonnet To Science)

– 1829 Sol (Alone)

– 1831 A Helena (To Helen)

– 1831 La ciutat al mar (The City in the Sea)

– 1831 La dorment (The Sleeper)

– 1831 La vall de la inquietud (The Valley of Unrest)

– 1831 Israfel

– 1833 El Coliseu (The Coliseum)

– 1834 A algú al paradís (To Someone in Paradise)

– 1835 Himne (Hymn)

– 1837 Sonet a Zante (Sonnet to Zante)

– 1837 Balada nupcial a... (Bridal Ballad to ...)



11

– 1839 El palau encantat (The Haunted Palace)

– 1840 Sonet del silenci (Sonnet-Silence)

– 1843 Lenore

– 1844 Terra de somnis (Dream Land)

– 1845 El corb (The Raven)

– 1845 Eulalie, una cançó (Eulalie, A Song)

– 1847 Ulalume

– 1849 Un somni dins d’un somni (A Dream Within a Dream)

– 1849 Annabel Lee

– 1849 Les campanes (The Bells)

– 1849 A ma mare (To My Mother)

Novel·la

– 1838 Les aventures d’Arthur Gordon Pym (The Narrative of Arthur Gordon Pym)

Assaig i crítica

– 1846 Filosofia de la composició (The Philosophy of Composition)

– 1848 El principi poètic (The Poetic Principle)

– 1848 Eureka

– 1848-1849 Marginalia

A continuació, incloem una llista de llibres que contenen pròlegs i estudis sobre l’obra de Poe:

– PERUCHO, JOAN: «Introducció a E. A. Poe», dins Obres completes. Barcelona, Edicions 62,1990, volum 5, p. 195-203.

– POE, EDGAR ALLAN: Descens al Maelström i altres relats. Barcelona, Barcanova, 1986 (estudipreliminar: Edgar Allan Poe, l’escriptor i la llegenda, a càrrec de Xavier Laborda).

– POE, EDGAR ALLAN: Eureka. Madrid, Alianza Editorial, 1972 (pròleg i traducció al castellà deJulio Cortázar).

– POE, EDGAR ALLAN: Cuentos/1. Madrid, El Libro de Bolsillo Alianza Editorial, 1970 (estudi prò-leg, notes i traducció al castellà de Julio Cortázar).

– POE, EDGAR ALLAN: Cuentos/2. Madrid, El Libro de Bolsillo Alianza Editorial, 1970 (estudi prò-leg, notes i traducció al castellà de Julio Cortázar).

– POE, EDGAR ALLAN: Narración de Arthur Gordon Pym. Madrid, El Libro de Bolsillo AlianzaEditorial, 1970 (estudi pròleg, notes i traducció al castellà de Julio Cortázar).



12

Tot seguit oferim una llista de pàgines web sobre la figura i l’obra d’Edgar Allan Poe, comtambé de gèneres o de literats i artistes en general sobre els quals ha influït:

poe.classicauthors.net

(Conté l’obra de Poe ordenada cronològicament a més dels textos íntegres en l’idioma originali una breu biografia.)

www.elkraken.com/R-contes fantastics.htm

(Ofereix l’obra de Poe comentada en català i de manera molt entenedora.)

kalafatikakafate.wordpress.com/2008/01/20/lescarabat-dor/

(S’hi pot llegir en català el text sencer del conte L’escarabat d’or.)

blocs.xtec.cat/dgenis/2007/12/17/narracions-extraordinaries-1848/

(Daniel Genís ofereix en aquest bloc un resum de la vida de Poe i la relaciona amb la seva obrai amb altres autors que admiraven la seva obra.)

www.letralia.com/transletralia/cuervo/index.htm

[Lloc web en castellà dedicat a la literatura en què trobem, a banda d’un breu comentari de l’o-bra de Poe, el text íntegre i original de The Raven (El corb), així com la traducció al francès deCharles Baudelaire i la versió en portuguès de Fernando Pessoa. També hi trobem enllaçosde llocs web que remeten a aquests dos autors.]

www.poemuseum.org/educational_resources/for_students.html

(Entretinguda pàgina web en anglès del Poe Museum. Proposa un qüestionari amb tres possi-bilitats sobre la vida i l’obra de Poe.)



13

www.etudes-litteraires.com/mallarme-tombeau-edgar-poe.php

(Lloc web en francès dedicat a la literatura. Inclou un comentari que relaciona les figures de Poei de Mallarmé, el poema que aquest últim va dedicar a Poe i, a continuació, l’anàlisi formal delpoema.)

www.biografiasyvidas.com/biografia/p/poe.htm/

(Pàgina web en castellà que resumeix breument la vida i l’obra de Poe.)

amediavoz.com/poe.htm

(Conté una petita ressenya biogràfica i una col·lecció de poemes de Poe traduïts al castellà.)

www.nenos.com/miedo/poe.htm

(Ofereix una petita ressenya biogràfica i la traducció al castellà de diversos contes de Poe, totspresents en el recull El gat negre i altres relats.)

www.sant-cugat.net/laborda/516POE.htm

(Pàgina molt interessant en la qual el professor Xavier Laborda signa un estudi sobre Poe titu-lat Edgar Allan Poe, l’escriptor i la llegenda, a cura de l’edició i de l’apèndix del recull de con-tes d’Edgar Allan Poe, Descens al Maelström. Barcelona, Barcanova, 1986.)

lectures2n.blogspot.com/2008/04/el-gat-negre-i-altres-relats-edgar-alan.html

(Aquest bloc és un espai per als alumnes de 2n d’ESO de l’IES Mediterrània del Masnou i ofe-reix les opinions sobre aquest recull de relats.)



14

www.bloodyplanet.com

(Lloc web dedicat a la venda de pel·lícules de terror. Ofereix el catàleg de totes les pel·lículesd’aquest gènere que s’han filmat en aquesta dècada. Hi ha una versió cinematogràfica d’El gatnegre de l’any 2007.)

www.aullidos.com

(Lloc web que ofereix una llista de pel·lícules de terror, a més de llibres, còmics, DVD i video-jocs. Conté un fòrum per a gent interessada en el terror expressat en diferents gèneres i suportsde difusió.)

ca.wikipedia.org/wiki/Edgar_Allan_Poe

(Pàgina web dedicada a Poe força completa i amb enllaços interessants.)



15

ABANS DE LA LECTURA

1. Fes, juntament amb un company o companya o individualment, un breu resum de la vida del’autor que inclogui les seves experiències vitals més rellevants i les seves obres més significa-tives.



16

DURANT LA LECTURA

1. En quina persona estan narrats tots els contes d’El gat negre i altres relats?

2. Malgrat que tots els relats estan narrats en la mateixa persona, hi ha diferències entre elsnarradors. Quines diferències observes entre el narrador d’El pou i el pèndol i el d’Els assassi-nats de la rue Morgue?

3. En alguns dels relats els escenaris han esdevingut una mena de personatge. Quina funció fandins la narració els escenaris d’El pou i el pèndol i La caiguda de la casa Usher?

4. Una de les característiques que han fet de Poe un escriptor famós és la seva manera retòri-ca de narrar. Assenyala aquells passatges que t’hagin costat entendre i determina, si cal ambl’ajuda del professor o la professora, en què rau la dificultat: el lèxic, la sintaxi, l’estil, etc.



17

DESPRÉS DE LA LECTURA

1. Llegeix el començament dels relats següents i indica què et suggereix cadascun d’ells:

a) «L’extraordinàriament estranya, i alhora casolana, història que estic a punt d’escriure, nidemano ni espero que la cregueu.» (El gat negre, p. 9)

b) «Estava desfet..., desfet fins a la mort dins aquella llarga agonia; i quan finalment ells em vandeslligar, i se’m va permetre de seure, vaig sentir que els sentits m’abandonaven. La sentència—terrible sentència de mort— va ser el darrer so que va arribar clar a les meves orelles.» (Elpou i el pèndol, p. 103)

c) «Hi ha temes que presenten un interès apassionant, però que són del tot horribles per alspropòsits de la ficció legítima.» (L’enterrament prematur, p. 129)

d) «Naturalment, no puc pretendre que sigui digne de meravella el fet que el cas extraordinaridel senyor Valdemar hagi causat discussió» (La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, p. 153)

e) «Durant tot un dia de tardor, gris, pesant, profund quan els núvols planen opressius en un celbaix, havia cavalcat tot sol i travessat una regió singularment desolada; i al capdavall vaig tro-bar-me, al capvespre, davant de la malenconiosa casa Usher.» (La caiguda de la casa Usher,p. 225)


PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORADESPRÉS DE LA LECTURA

18

2. Indica amb quina d’aquestes afirmacions sobre el començament dels relats estàs d’acord i acontinuació justifica-la.

� Marca el to del tipus de relat al qual dóna pas i ens prepara per a una lectura determi-nada.

� No hi ha cap relació entre el to del començament i el to de la narració.

3. Llegeix novament les cinc primeres línies d’El pou i el pèndol i de La caiguda de la casa Usher.

a) Quins adjectius i complements del nom utilitza Poe en el El pou i el pèndol? Quin tipus derelat introdueixen?

b) Quin tipus de relat esperes llegir a partir dels adjectius utilitzats en La caiguda de la casa Usher?



19

4. Escull un dels contes d’El gat negre i altres relats i fes les activitats següents:

a) Resumeix-ne l’argument.

b) Digues quin són el tema i els subtemes del relat.

c) Indica qui és el protagonista del relat i descriu-ne breument el caràcter i la situació personal.



20

5. Cerca a Internet informació sobre l’autor, la seva obra o un conte en particular i redacta unpetit article, que podràs presentar per a la revista de l’institut. No t’oblidis d’incloure-hi fotos ialguna imatge significativa de la seva obra.

6. Llegeix detingudament els fragments següents i relaciona’ls amb el conte al qual pertanyen:

a) «Un lleu sorollet em va cridar l’atenció i, mirant a terra, vaig adonar-me d’unes rates enormesque el travessaven. Havien sortit del pou que tenia justament a la dreta. Jo les veia aparèixeren tropell, apressades, amb ulls cobejosos, atretes per l’olor de la carn. Per això es requeriamolt d’esforç i d’atenció per fer-les fora.»

b) «Ell no va fer cap resposta, però jo vaig percebre una tremolor de llavis, i així em vaig veureinduït a repetir la pregunta una i altra vegada. A la tercera repetició tot el cos se li va moure,amb un estremiment lleuger; les parpelles es van separar prou per mostrar una ratlla del blancdels ulls; els llavis es van moure mandrosament i d’entre ells, a penes audible, en va sortir unsospir amb els mots.

—Sí; adormit, ara. No em desperteu!... Deixeu-me morir així!»

c) «Havien passat quatre dies des de l’assassinat i un estol de policies va arribar, molt inespera-dament, a la casa i es van posar altra vegada a fer rigoroses investigacions i inspeccions. Peròjo, segur que el lloc de l’amagatall no podia ser descobert, no em sentia gens amoïnat.»



21

7. Ara que ja has entrat en l’univers de Poe, et proposem les activitats següents:

a) Busca el significat dels mots següents, que fan referència a les característiques principals dela seva obra, i justifica’ls amb exemples trobats en el text:

– terror:

– truculent:

– suggestió:

– anàlisi:

– agonia:



22

b) Escriu una redacció de dues-centes paraules com a màxim en què expliquis com és l’estild’Edgar Allan Poe.



23

AVALUACIÓ

1. Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

a) En El gat negre, un matrimoni vol demostrar que la superstició que diu que els gats negresporten mala sort no té fonament i per això compren dos gats d’aquest color.

b) En L’enterrament prematur, un assassí que fuig de la policia s’amaga en un nínxol sense ado-nar-se que no en podrà sortir.

c) En Els assassinats de la rueMorgue, les diferents llengües que els testimonis asseguren haversentit corresponen als grunys d’un simi.

d) En L’escarabat d’or, William Legrand, un cavaller de Nova Orleans, i en Júpiter, el seu ser-vent negre, descobreixen un presumpte escarabat d’or. Aquest objecte podria tractar-se d’unapart del tresor del capità pirata Kidd.

e) En El pou i el pèndol, s’hi narra la història dels turments que la Inquisició espanyola infligeixal protagonista, que finalment és alliberat per les tropes napoleòniques.

f) En La caiguda de la casa Usher, el protagonista, Sir Richard Moore, rep com a herència unacasa. Abans de poder-la habitar, la casa s’ensorra per causa d’una tempesta.

g) En El manuscrit dins una ampolla, el protagonista del conte s’embarca al port de Liverpoolamb destinació a Washintong. Allí l’espera la seva promesa, amb qui s’ha de casar. Durant latravessia es desferma una gran tempesta i el protagonista decideix enviar-li una declaració d’a-mor dins una ampolla, amb l’esperança que, si ell no sobreviu, ella rebi una última declaraciód’amor.

h) En La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, a les portes de la mort, el senyor Valdemardecideix col·laborar en un experiment d’hipnosi que el portarà a ser una mena de mort en vida.



24

ACTIVITATS DE REFORÇ

A continuació, proposem tres activitats de reforç que el professor o la professora pot treballara l’aula:

1. Si a l’aula hi ha alumnes nouvinguts, aquests poden demanar a casa que els expliquin algu-na història de por i després la poden explicar a la resta de la classe.

2. Per parelles, els nois i les noies es poden inventar un conte de por i gravar-lo. Després, podenafegir-hi sons, sorolls i música per acompanyar la narració i fer-la més suggestiva.

3. Els alumnes poden explicar una pel·lícula de terror que hagin vist. Han d’assenyalar en quinmoment van sentir més por i quins d’aquests elements els van espantar més: el suspens, lasang, els crits, la visió d’un ésser terrorífic, l’aparició d’un element inesperat, la foscor, la soli-tud... Poden afegir altres elements en la llista.



25


ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

1. L’article següent es va publicar en el diari La Nación de Buenos Aires el dia 2 d’octubre de1949, en la segona secció, pàgina 1. El seu autor, Jorge Luis Borges, hi exposa tant les sevesreflexions sobre Poe com la seva pròpia personalitat i rellevància literària. Llegeix-lo i respon lespreguntes i fes les activitats que hi ha a continuació:

«Detrás de Poe (como detrás de Swift, de Carlyle, de Almafuerte) hay una neurosis.Interpretar su obra en función de esa anomalía puede ser abusivo o legítimo. Es abu-sivo cuando se alega la neurosis para invalidar o negar la obra; es legítimo cuandose busca en la neurosis un medio para entender su génesis. Arthur Schopenhauer haescrito que no hay circunstancia de nuestra vida que no sea voluntaria; en la neuro-sis, como en otras desdichas, podemos ver un artificio del individuo para lograr unfin. La neurosis de Poe le habría servido para renovar el cuento fantástico, para mul-tiplicar las formas literarias del horror. También cabría decir que Poe sacrificó la vidaa la obra, el destino mortal al destino póstumo.

Nuestro siglo es más desventurado que el XIX; a ese triste privilegio se debe que losinfiernos elaborados ulteriormente (por Henry James, por Kafka) sean más complejosy más íntimos que el de Poe. La muerte y la locura fueron los símbolos de que éste sevalió para comunicar su horror de la vida; en sus libros tuvo que simular que vivires hermoso y que lo atroz es la destrucción de la vida, por obra de la muerte y de lalocura. Tales símbolos atenúan su sentimiento; para el pobre Poe el mero hecho deexistir era atroz. Acusado de imitar la literatura alemana, pudo responder con verdad:El terror no es de Alemania, es del alma.

Harto más firme y duradera que las poesías de Poe es la figura de Poe como poeta,legada a la imaginación de los hombres. (Lo mismo ocurre con Lord Byron, tal vezcon Goethe). Algún verso inmemorable —Was it not Fate, that, on this July mid-night— honra y acaso justifica sus páginas, lo demás es mera trivialidad, sensiblería,mal gusto, débiles remedos de Thomas Moore.

Aldous Huxley se ha distraído vertiendo al singular dialecto de Poe alguna estrofa sen-tenciosa de Milton; el resultado es lamentable, si bien cabría objetar que un párrafo deEl escarabajo de oro o de Berenice traducido a la inextricable prosa del Tetrachordon,lo sería aún más. Nuestra imagen de Poe, la de un artífice que premedita y ejecuta suobra con lenta lucidez, al margen del favor popular, procede menos de las piezas dePoe que de la doctrina que enuncia en el ensayo The philosophy of composition. Deesa doctrina, no de Dreamland o de Israfel se derivan Mallarmé y Paul Valéry.

Poe se creía poeta, sólo poeta, pero las circunstancias lo llevaron a escribir cuentos,y esos cuentos a cuya escritura se resignó y que debió encarar como tareas ocasio-nales, son su inmortalidad. En algunos (La verdad sobre el caso del señor Valdemar,Un descenso al Maelström) brilla la invención circunstancial; otros (Ligeia, La másca-ra de la Muerte Roja, Eleonora) prescinden de ella con soberbia y con inexplicableeficacia. De otros (Los crímenes de la Rue Morgue, La carta robada) procede el cau-daloso género policial que hoy fatiga las prensas y que no morirá del todo, porque

PROPOSTES PER A LA DIVERSITATACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

26

también lo ilustran Wilkie Collins y Stevenson y Chesterton. Detrás de todos, animán-dolos, dándoles fantástica vida, están la angustia y el terror de Edgar Allan Poe.

Espejo de las arduas escuelas que ejercen el arte solitario y que no quieren ser vozde los muchos, padre de Baudelaire, que engendró a Mallarmé, que engendró aValery, Poe indisolublemente pertenece a la historia de las letras occidentales, queno se comprende sin él. También, y esto es más importante y más íntimo, pertenecea lo intemporal y a lo eterno, por algún verso y por muchas páginas incomparables.De éstas yo destacaría las últimas del Relato de Arthur Gordon Pym de Nantucket,que es una sistemática pesadilla cuyo tema secreto es el color blanco.

Shakespeare ha escrito que son dulces los empleos de la adversidad; sin la neurosis,el alcohol, la pobreza, la soledad irreparable, no existiría la obra de Poe. Esto creóun mundo imaginario para eludir un mundo real; el mundo que soñó perdurará, elotro es casi un sueño.

Inaugurada por Baudelaire, y no desdeñada por Shaw, hay la costumbre pérfida deadmirar a Poe contra los Estados Unidos, de juzgar al poeta como un ángel extravia-do, para su mal, en ese frío y ávido infierno. La verdad es que Poe hubiera padecidoen cualquier país. Nadie, por lo demás, admira a Baudelaire contra Francia o a Co-leridge contra Inglaterra.

a) Aquest paràgraf del text conté dues opinions de dos autors rellevants: Shakespeare i JorgeLuis Borges. Creus que totes dues afirmacions es complementen? Raona la resposta.

«Shakespeare ha escrito que son dulces los empleos de la adversidad; sin la neuro-sis, el alcohol, la pobreza, la soledad irreparable, no existiría la obra de Poe. Estocreó un mundo imaginario para eludir un mundo real; el mundo que soñó perdura-rá, el otro es casi un sueño.»

b) Un dels significats de l’adjectiu pòstum és el següent: «Es diu de la glòria, de la fama, etc.,que es produeix després de la mort de la persona interessada». A partir d’aquesta definició,comenta i valora aquesta afirmació de Borges quan parla de Poe:

«También cabría decir que Poe sacrificó la vida a la obra, el destino mortal al desti-no póstumo.»


PROPOSTES PER A LA DIVERSITATACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

27

c) A continuació, et proposem un exercici de reflexió relacionat amb la fama. Quants tipus defama creus que hi ha? Com definiries cada una? En cas que creguis que n’hi ha més d’una, quintipus de fama creus que ha assolit Poe?

d) Torna a llegir aquestes dues consideracions, que apareixen en el text de Borges i, després,fes l’activiat que hi ha tot seguit:

La primera és en el primer paràgraf i diu el següent: «Arthur Schopenhauer ha escrito que nohay circunstancia de nuestra vida que no sea voluntaria.»

La segona inicia el cinquè paràgraf i afirma que: «Poe se creía poeta, sólo poeta, pero las cir-cunstancias lo llevaron a escribir cuentos, y esos cuentos a cuya escritura se resignó y que debióencarar como tareas ocasionales, son su inmortalidad.»

Pel que sembla, el filòsof i el literat no opinen el mateix sobre la manera com actuen les cir-cumstàncies en les nostres vides. Creus que, com Schopenhauer, el que vivim és fruit de la nos-tra voluntat o, al contrari, que les circumstàncies són les que són i nosaltres ens hi hem de resig-nar, tal com es desprèn de les paraules de Borges? Escriu una redacció en què expressis la tevaopinió acompanyada de dades contrastables.



28

OPINIONS I VALORACIONS

1. Tria el conte d’El gat negre i altres relats que t’hagi fet més por i explica quina ha estat l’es-cena que més terror t’ha causat o que t’ha impressionat més i per què.


L’OPINIÓ DEL LECTOR O LA LECTORAOPINIONS I VALORACIONS

29

2. Pensa què és el que ha fet que sentissis por, si és que n’has sentit, en cadascun dels relats ianota-ho.


L’OPINIÓ DEL LECTOR O LA LECTORAOPINIONS I VALORACIONS

30

3. Pensa en una pel·lícula de por que hagis vist i anota tots els detalls que recordis de l’escenamés intensa que ajudaven a crear por, com, per exemple, si els fets passaven de dia o de nit,en un lloc solitari o ple de gent, si hi va haver algun efecte inesperat, com era la música, si plo-via, si hi havia éssers irracionals (animals salvatges, zombis, etc.).

4. Què opines dels relats de Poe? Compara’ls amb alguna altra obra del mateix gènere quehagis llegit.


PROPOSTES LÚDIQUES

31

1. Resol aquest criptograma amb l’ajuda dels codis següents:

apòstrof:


PROPOSTES LÚDIQUES

32

2. A continuació, proposem un joc col·lectiu. Per jugar-hi, cal seguir les instruccions següents:

– El professor o la professora reparteix un paperet a cada alumne amb el nom d’un company ocompanya.

– Cada alumne ha d’escriure un missatge adreçat al company o companya del paperet.

– Cada missatge ha de començar amb el nom d’aquest company o companya. D’aquesta mane-ra, es podrà saber ràpidament per a qui és.

– Tots els alumnes han d’utilitzar el mateix codi.

– Un cop redactats, els alumnes fiquen tots els missatges en una capsa.

– Cada alumne agafa un missatge i el desxifra. Si hi ha alumnes que no agafen el seu missatgela primera vegada, es fa una segona ronda.

Es pot jugar a aquest joc en la classe de qualsevol assignatura. Ara bé, si es decideix jugar-hien la classe de tutoria, es pot ampliar demanant a cada alumne que anoti una qualitat que valo-ri i que vulgui destacar del company o companya a qui adreça el missatge.



33

LLENGUA CATALANA

1. Com que el llibre que han llegit els nois i les noies és de relats, es pot aprofundir sobre elgènere i recomanar la lectura de contes d’autors catalans, com ara Manuel de Pedrolo, PereCalders, Jesús Moncada, Sergi Pàmies i Quim Monzó.

LLENGUA ANGLESA

2. En la pàgina web www.dalealpay.com/informaciondecontenido.php?con=149251 trobareu elthriller de L’enterrament prematur i també tots els elements cinematogràfics treballats enaquesta guia.

LLENGUA CASTELLANA

3. Els alumnes poden llegir aquest sonet de Jorge Luis Borges i relacionar-lo amb la fascinacióque Edgar Allan Poe va provocar en autors del segle XX com ara Borges i Julio Cortázar, totsdos llatinoamericans i tots dos traductors importants de l’obra d’Edgar Allan Poe a la llenguacastellana.

«Edgar Allan Poe

Pompas del mármol, negra anatomíaque ultrajan los gusanos sepulcrales,del triunfo de la muerte los glacialessímbolos congregó. No los temía.

Temía la otra sombra, la amorosa,las comunes venturas de la gente;no lo cegó el metal resplandecienteni el mármol sepulcral sino la rosa.

Como del otro lado del espejose entregó solitario a su complejodestino de inventor de pesadillas.

Quizá, del otro lado de la muerte,siga erigiendo solitario y fuerteespléndidas y atroces maravillas.»



34

LLENGUA FRANCESA

4. Els alumnes poden traduir al català el sonet que Stéphane Mallarmé (1842-1898) va dedicara Edgar Allan Poe i comparar-lo amb el sonet que li va dedicar Jorge Luis Borges:

«Le tombeau d’Edgar Poe

Tel qu’en Lui-même enfin l’éternité le change,Le Poète suscite avec un glaive nuSon siècle épouvanté de n’avoir pas connuQue la mort triomphait dans cette voix étrange !

Eux, comme un vil sursaut d’hydre oyant jadis l’angeDonner un sens plus pur aux mots de la tribuProclamèrent très haut le sortilège buDans le flot sans honneur de quelque noir mélange.

Du sol et de la nue hostiles, ô grief !Si notre idée avec ne sculpte un bas-reliefDont la tombe de Poe éblouissante s’orne

Calme bloc ici-bas chu d’un désastre obscur,Que ce granit du moins montre à jamais sa borneAux noirs vols du Blasphème épars dans le futur.»

TECNOLOGIA

5. Després de la lectura d’El pou i el pèndol, proposem investigar tres qüestions:

a) Quin mecanisme permet que un pèndol baixi de mica en mica segons una seqüència detemps determinada?

b) Quina força el fa moure?

c) N’hi ha prou amb una força inicial o cal una força renovada per tal de mantenir el balanceig?

MÚSICA

6. Es pot reflexionar sobre el poder suggestiu de la música, la qual, com a estimuladora del sen-tit auditiu, és la que més incideix sobre el poder de crear realitats fora de la realitat immedia-ta. Per què la música ens pot animar en un moment de decaïment? Per què ens pot posarmelangiosos en un moment donat? Per què no ens imaginem cap festa sense música?, etc.



35

VISUAL I PLÀSTICA

7. En aquesta assignatura es poden treballar algunes de les il·lustracions que s’han fet sobrel’obra d’E. A. Poe, com ara les que hi ha reproduïdes en el monogràfic que li ha dedicat la revis-ta CLIJ (núm. 228, juliol-agost 2009), concretament en l’article d’Arianna Squilloni titulat «Lacartografía del miedo. Ilustración contemporánea de la obra de Poe» (p. 26-35).

8. Es pot treballar alguna de les pel·lícules basades en l’obra de Poe que va presentar ErnestoPérez Morán en l’article «Edgar Allan Poe en el cine. Vivo en el mundo de los muertos» publi-cat en la revista CLIJ (núm. 228, juliol-agost 2009, p. 36-40).


LITERATURA COMPARADA

36

Proposem llegir alguna obra o fragment d’obres d’autors clarament influïts per Poe o que per-tanyin al gènere de terror o policíac, com ara:

– DIVERSOS AUTORS: Somni de sang. Antologia del conte de terror, a cura de Josep Sebastià Cidi Montserrat Comelles, La Magrana, 1992.

– DIVERSOS AUTORS: La bossa o la vida. Antologia del conte policíac, a cura de Manuel Oller, LaMagrana, 1990.

– DIVERSOS AUTORS: La invasió subtil de les aranyes. Trenta-cinc contes literaris, a cura d’AlfredSargatal, Editorial Laertes, 2000.

– SÁNCHEZ PIÑOL, ALBERT: La pell freda, La Campana, 2002.

També poden ser útils els articles següents publicats amb motiu dels dos-cents anys del seu nai-xement:

– PINYOL I TORRENTS, RAMON: «Sobre la recepció d’Edgar Allan Poe en terres catalanes», dinsSerra d’Or, 589 (gener de 2009), p. 32-34.

– SOLÉ, JOAN: «Poe encara fascina, resplendint a la penombra», dins Serra d’Or, 589 (gener de2009), p. 35-37.

Finalment, recomanem veure el musical Poe que va estrenar la companyia Dagoll-Dagom l’any2002 i que podeu consultar en la pàgina web següent:

www.dagolldagom.com/pags/especials/poe/Catala/catala.html

També se’n pot llegir algun fragment en l’edició que va publicar Edicions 62 també l’any 2002.


SOLUCIONARI

37

ABANS DE LA LECTURA

1. Resposta oberta.

DURANT LA LECTURA

1. Tots els contes estan narrats en primera persona.

2. El narrador d’El pou i el pèndol és el protagonista de la història, mentre que el d’Els assas-sinats de la rueMorgue és un personatge de la història, un testimoni dels fets i no pas el pro-tagonista.

3. En tots dos relats l’actuació del protagonista està determinada per l’entorn.

En el cas d’El pou i el pèndol, aquests dos elements físics representen un perill per al prota-gonista, que veu com ha d’anar evitant-ne els efectes i lluitant contra aquests. L’un immòbili l’altre dinàmic, però tots dos representen el final, la mort segura.

En el cas de La caiguda de la casa Usher, aquesta esdevé una mena de protagonista-espaique determina l’existència dels seus habitants; passa a ser la representació simbòlica d’unafamília, més concretament dels seus últims membres i, alhora, habitants de la casa. La deca-dència de l’una representa la desaparició a través de la migradesa física dels altres. Unamena de maledicció de la qual no poden escapar.

4. És important que els nois i les noies disposin de les eines per recompondre el sentit d’unaidea expressada en una forma complicada i puguin analitzar-ne les parts i prendre confiançaen aquest procés de reconstrucció.

DESPRÉS DE LA LECTURA

1. Resposta oberta.

2. És evident que la manera d’introduir el relat marca el to i prepara el lector per a les sensa-cions que anirà percebent.

3. a) Adjectius i complements del nom: desfet, llarga agonia, terrible sentència de mort.Introdueixen una tortura i una manca d’esperança total. L’autor ens presenta d’entrada unprotagonista sense capacitat per afrontar uns càstigs que suposa definitius.


SOLUCIONARI

38

b) Adjectius i complements del nom: dia de tardor, gris, pesant, profund, opressius, cel baix,regió singularment desolada, malenconiosa casa Usher. A tall orientatiu, l’entorn marcaràl’estat d’ànim dels personatges i, per tant, de la narració, ja que hi ha una simbiosi entre l’en-torn i els personatges.

4. Respostes obertes. Es poden consultar els arguments i els temes i els subtemes en l’apartat«L’obra i el seu entorn» d’aquest dossier.

5. Resposta oberta.

6. a) El pou i el pèndol (p. 117); b) La veritat sobre el cas del senyor Valdemar (p. 161); c) El gatnegre (p. 23).

7. a) terror: por extrema, que produeix tremolors, segament de cames, etc.; truculent: feroç,atroç, que expressa crueltat, que produeix horror; suggestió: procés psíquic, de caràctersubconscient, tendent a realitzar una idea o un sentiment rebuts d’un mateix o d’una altrapersona; anàlisi: psicoanàlisi, mètode per al tractament dels desajusts emocionals i men-tals, basat en fenòmens com els de motivació inconscient, conflicte i simbolisme oníric;agonia: període de transició entre la vida i la mort.

Deixem com a resposta oberta els exemples trobats en el text.

b) Resposta oberta. Es pot consultar l’explicació de l’apartat «L’obra i el seu entorn» d’aquestdossier.

AVALUACIÓ

1. a) Falsa; b) falsa; c) vertadera; d) vertadera; e) vertadera; f) falsa; g) falsa; h) vertadera.

ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

1. a) Resposta oberta.

b) Resposta oberta.

c) Resposta oberta.

d) Resposta oberta.


SOLUCIONARI

39


1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.

PROPOSTES LÚDIQUES

1. El cadàver, ja força descompost i tacat de grumolls de sang, era ben dret, davant els ulls delsespectadors. Sobre el crani, amb la boca vermella ben oberta i un solitari ull de foc, seia labèstia avorrible, que amb astúcia m’havia arrossegat al botxí. Havia emparedat el monstredins la tomba.


Documents

69 72 Centre Escolar Empo › catalog... · 5 ELSARGUMENTS Elsargumentsd’Elgatnegreialtresrelats sónmoltdiversos.Tanmateix,espodenincloureen laclassificacióquevafer-neJulioCortázar:deterror,delsobrenatural