8, 9 i 10 de maig de 2013 Centre d’Estudis i Recursos Culturals

Programa de les jornades

2

3

CONFERÈNCIES I DEBATS a la Sala Teatre Dimecres 8 de maig a les 16:00 Inauguració Inauguració de les Jornades Interacció a càrrec de Joan Carles Garcia Cañizares, Diputat adjunt a la Presidència i Delegat de Cultura de Diputació de Barcelona de 16:15 a 18:30 La cultura: servei públic, indústria o espectacle? La cultura té un valor públic i ha d’estar al servei dels ciutadans. La cultura és col·lectiva i es transmet, per tant, amb una dimensió social ineludible. Els creadors, gestors i responsables culturals no poden perdre de vista aquesta dimensió, ja que la cultura, pel seu caràcter imprescindible, no hauria d’equiparar-se a altres parcel·les ni mesurar-se únicament en termes econòmics. Parlar de valor públic és parlar d’una dimensió col·lectiva que cal preservar i potenciar. Ponència: Salvador Cardús, sociòleg Nascut a Terrassa el 1954. Doctor en Ciències Econòmiques, professor Titular de Sociologia a la UAB i periodista. Ha fet estades de recerca a la Universitat de Cambridge (UK), la Cornell University (EUA) i el Queen Mary College de la Universitat de Londres. Ha treballat en els camps de la sociologia de la religió, de la cultura, dels mitjans de comunicació i de les identitats. Ha publicat, entre d'altres, Plegar de viure (1981), Saber el Temps (1985), Política de paper (1995), El desconcert de l'educació (2000), Ben educats (2003) i El camí de la independència (2010). Des de 2008 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i recentment ha estat nomenat membre del Consell Assessor de la Transició Nacional.

Al debat: Valentí Puig, escriptor i articulista Llicenciat en Filosofia i lletres per la UB. Escriptor, autor d'una trentena de títols de tots els gèneres. Ha rebut alguns dels premis més destacats de la literatura catalana. Ha col·laborat com a articulista, columnista i crític literari en diversos diaris i revistes. També ha exercit de corresponsal i d'assessor editorial. Els seus últims llibres són la novel·la Barcelona cau i l'assaig Los años irresponsables.

Guillem Martínez, periodista i escriptor Guillem Martínez és periodista i guiponista. Ha fet opinió a mitjants com Interviú, Play Boy, Tiempo i, des de 1996 i de manera contínua, a El País. És autor de diversos llibres, alguns d'ells tracten sobre la cultura espanyola posterior a 1978, com Franquismo Pop (2000), Pásalo (2004), o CT o Cultura de la Transición (2012), del qual és editor i coordinador.

Manuel Delgado, antropòleg i professor universitari Professor d'antropologia social a la Universitat de Barcelona. Ha escrit sobre el paper de la cultura en les dinàmiques de transformació urbana, i sobre la de Barcelona en particular, en alguns dels seus llibres com Elogi del vianant, La ciudad mentirosa i El espacio público como ideología.

Pilar Parcerisas, crítica d’art Crítica d’art i curadora d’exposicions. Doctora en història de l’art i llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Fundadora del Regió 7 i del Centre de

DEBATS Sala Teatre

4

Documentació d’Art Contemporani Alexandre Cirici. Ha estat crítica d’art d’Elpuntavui, Presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, Vicepresidenta primera del CoNCA i ara membre del seu Plenari.

Modera Enric Calpena, periodista

Dijous 9 de maig de 9:30 a 11:30 Innovació en temps de penúria Aquesta sessió té com a objectiu principal debatre quin ha de ser el paper dels creadors davant de les dificultats econòmiques del sector i com es pot continuar creant, exposant i divulgant les obres i experiències culturals sense rebaixar-ne la qualitat. Aquest debat afecta també la qüestió dels ajuts públics, de la distribució i de la relació entre les indústries culturals i els equipaments. Però també cal parlar de la manera en què es pot programar enmig d’aquests ajustos i quines estratègies cal endegar per seguir oferint una programació de qualitat. Vicenç Altaió, director de l’Arts Santa Mònica Poeta, assagista, traductor de teatre, crític d’art, articulista d’opinió i traficant d’idees. Va ser director del KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals) i actualment ho és de l’Arts Santa Mònica (Arts, Ciència, Pensament i Comunicació). D’entre els seus llibres, destaca, a més de la poesia, recollida a Massa fosca (poesia 1978-2004), el seu últim assaig: Un sereno en el cementiri de l’art (2011).

Laura Huerga, editora de Raig Verd Editora i fundadora de Raig Verd editorial/Rayo verde editorial. Amb el primer llibre editat van guanyar el Premi Llibreter, i amb el segon el Premi Liberis Liber de Besalú. També han guanyat recentment el Premi Núvol de traducció amb l'obra Moo Pak de Gabriel Josipovici. Ja en el seu primer any de vida han obtingut gran reconeixement per part del públic i de la crítica per la seva feina basada en la qualitat i l’honestedat editorial.

Joan Oller, director general del Palau de la Música Catalana És llicenciat en administració i direcció d’empreses per ESADE i llicenciat en filosofia i ciències de l’educació per la UB. Ha estat director del Centre de Noves Empreses de Barcelona Activa (1991-1995), Gerent Orquestra Simfònica del Vallès (1995-1998) i Director General del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra (2001-2011).

Clara Garí, artista i directora de Nau Coclea Historiadora de l'Art per les universitats ULB de Brusel·les i UB de Barcelona. Directora del Centre de Creació Contemporània Nau Côclea de Camallera. Ha estat des professora de gestió cultural, i actualment ensenya al màster de gestió cultural de la UOC. També fa, ocasionalment, d'artista, en els àmbits de la música experimental, la performance, la instal·lació i l'escriptura.

Íngrid Guardiola, gestora cultural Professora de Nous Formats, Gestió Cultural i Documental Creatiu a la Universitat de Girona i de Tendències de la Televisió Contemporània a la UPF. Col·labora des del 2001 al CCCB com a freelance, exercint de coordinadora d'activitats, programadora i documentalista. Coordinadora i co-directora del MINIPUT (Mostra de TV de Qualitat) des del 2002. Membre del Consell assessor i articulista del suplement Cultura/st.

Modera Xavier Grasset, periodista

5

de 12:00 a 14:30 Com fer visibles els beneficis de la Biblioteca Pública a la societat

Un dels reptes de les biblioteques a l'actualitat és fer visible el valor generat per les

biblioteques públiques a la societat i els beneficis que aporten tant a nivell individual

com comunitari. En aquesta sessió es presentarà el treball dut a terme per l'Àrea de

Presidència i dues experiències de referència a nivell europeu per contextualitzar

aquest valor social.

Manuela Barreto Nunes, directora de la biblioteca de la Universidade Portucalense

CIDHEUS-UÉ/FCT. Llicenciada en història per la Facultat d’Arts de la Universitat de Porto i doctora en Documentació per la

Universitat de Granada. Ha treballat en l’àmbit de les biblioteques públiques, en arxius, en l’àmbit de les

TIC, com a professora universitària i coordinant diversos cursos de formació en l’àmbit bibliotecari.

Frank Huysmans, professor de la Library Science University of Amsterdam. Llicenciat en sociologia i ciències de la comunicació i doctor en ciències socials a la Universitat de

Nijmegen. Va treballar com a professor a la mateixa universitat i com a investigador sènior a l’Institut

Holandès per a la Investigació Social (SCP). Des de 2005 és professor a temps parcial a la facultat de

Biblioteconomia de la Universitat d’Amsterdam i com a investigador independent i assessor en sistemes

d’informació.

Rosa Togores, tècnica superior especialista en polítiques públiques a l'Àrea de

Presidència de la Diputació de Barcelona Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració (UPF), amb un Mestratge en Gestió Pública (EAPC)

i un Postgrau en Gestió de Projectes de Cooperació (UOC). S'ha especialitzat en l’àmbit de la planificació

estratègica, l’avaluació de polítiques públiques i en la delimitació de sistemes de seguiment. Ha dirigit

també l’avaluació de diversos projectes de cooperació al desenvolupament.

Sessió presentada per Jordi Permanyer, Gerent de Serveis de Biblioteques.

Sessió conduïda per Sílvia Rabat, tècnica de la Gerència de Serveis de Biblioteques.

de 16:00 a 18:00 El món local i la cultura: centralitats i marginalitats Aquesta sessió comptarà amb públic que hi assistirà des de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, gràcies a la retransmissió d’Anella Cultural. En aquesta sessió s’ha de debatre quin paper ha de jugar el món local en relació a la cultura i quines implicacions té el mot local, des de l’expressió estricta de la creativitat i potencialitat cultural del municipi a un localisme que ha d’esdevenir, també, universal. Al mateix temps cal debatre aspectes com el finançament, la sostenibilitat dels equipaments municipals, l’acostament de la cultura als ciutadans, el diàleg entre ciutats grans i mitjanes i els municipis petits, etc. Glòria Picazo, crítica d’art, comissària i directora de La Panera Llicenciada en història de l'art per la Universitat de Barcelona. Ha treballat al Musée d'Art Contemporain de Burdeus i al MACBA de Barcelona. Des del 2003 dirigeix el Centre d'Art la Panera de Lleida. Participa habitualment en masters de la UB, de la Universitat Internacional de Catalunya i de la Universitat de Lleida.

DEBATS Sala Teatre

6

Tere Badia, gestora cultural i directora d’Hangar Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona i màster en societat de la informació i el coneixement per l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) de la UOC Ha treballat especialment en l’àmbit de l'anàlisi de polítiques culturals nacionals i internacionals, la teoria de xarxes, la innovació i les arts. Actualment és directora d’Hangar, centre de producció d’arts visuals a Barcelona.

Vinyet Panyella, escriptora i directora dels Museus de Sitges Poeta i assagista. Ha publicat diversos estudis sobre art, literatura i història cultural dels segles XIX i XX. Ha publicat també diversos poemaris, l’últim dels quals Sang Presa. Una selecció de la seva obra poètica ha estat traduïda recentment a l’anglès, amb el títol On life and shadows. Ha obtingut, també, importants reconeixements literaris. En el camp de la gestió cultural va dirigir la Biblioteca de Catalunya i ara dirigeix els Museus de Sitges.

Albert Benzekry, regidor de cultura de l’ajuntament de La Garriga Llicenciat en geografia i història per la UB, estudis en curs de filologia catalana a la UOC. Ha treballat en el sector editorial, en fundacions privades i ha realitzat treballs sobre història local del Vallès Oriental per a diferents institucions i municipis. Des del 1995 dirigeix el Festival Primavera Poètica de la Garriga. Actualment és regidor de Cultura, Patrimoni i Identitat de l'Ajuntament de la Garriga.

Joan Calmet, regidor de cultura de l’Ajuntament de Manresa Joan Calmet Piqué és regidor de cultura i proximitat de l’Ajuntament de Manresa. És mestre, tot i que ha orientat la seva tasca professional cap al món del comerç i l’empresa. Ha estat directiu d’una empresa cultural durant gairebé 30 anys en el camp de la discografia.

Modera Núria Ribó, periodista

Divendres 10 de maig de 9:30 a 11:30 Taula rodona “El valor públic de la biblioteca”

Un alcalde, un tècnic de cultura, un bibliotecari i un usuari de les biblioteques ens

aportaran la seva visió sobre el rol i la importància de les biblioteques en el context

actual.

Lluís Verdaguer, Alcalde de Taradell Diplomat en ciències empresarials a la Universitat de Vic i postgrau en Gestió Cultural a la Universitat de

Barcelona. Alcalde de la Vila de Taradell des del mes de juny de 2007 anteriorment va ser tècnic de

cultura del Centre Cultural Costa i Font, Regidor de Cultura i Tinent d’Alcalde (2003-2007) del mateix

municipi.

Rafa Milán gestor cultural, tècnic de cultura de l’Ajuntament d’El Prat de Llobregat. Llicenciat en filologia hispànica i màster en gestió cultural per la UB. Ha desenvolupat la seva activitat

professional principalment a l’Ajuntament del Prat de Llobregat on ha estat Cap del Departament de

Cultura des de 1991 fins al 2005. En el període 2005-2007 va treballar com a Director del Patronat

Municipal de Cultura de Mataró. Actualment és professor dels cursos de postgrau de la Universitat de

Barcelona i de la Universitat Internacional de Catalunya.

7

Ferran Burguillos, Director de la biblioteca Vapor Badia i de la xarxa de Biblioteques

Municipals de Sabadell. Llicenciat en documentació per la Universitat de Barcelona. Dirigí la renovació i millora de la biblioteca

de l'Ateneu Barcelonès. En el sector privat, ha treballat en diversos projectes documentals i tecnològics.

Ha estat professor a la Universitat de Barcelona, la Universitat de Vic i la Universitat Oberta de

Catalunya. També ha participat en l'activitat d'associacions professionals com la IFLA i el Col·legi Oficial

de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

Guillem d’Efak Fullana Ferré, usuari de les biblioteques públiques des de sempre i ara

com a pare de dues criatures. Llicenciat en humanitats i màster en història per la Universitat Pompeu Fabra, màster of Science en Arts

Administration per la Boston University. Ha treballat en diversos àmbits de la cultura: arqueologia,

museografia i gestió cultural. Actualment és soci-director d’Itinera Plus S.L., director de la Barcelona

Training & Education S.L. i fundador president i editor de l’Editorial Tria Llibres.

Sessió presentada per Jordi Permanyer, Gerent de Serveis de Biblioteques.

Sessió conduïda per Marta Alòs, Coordinadora de Cultura de la Diputació de

Barcelona.

de 12:00 a 14:00 La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats. És sostenible la cultura tal i com la concebem avui dia? Fins a quin punt el món local ha d’assumir competències i responsabilitats que estrictament no li pertoquen? Parlar de sostenibilitat és una restricció que limita el caràcter central que ha de tenir la cultura? Cal tendir cap a un model més ajustat? Quin paper ha de jugar el sector privat i el mecenatge? Aquests interrogants són només alguns dels aspectes que tractarà aquesta sessió, en què l’economia, les polítiques culturals i les crítiques al concepte de sostenibilitat aniran de bracet. Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure de Barcelona És director teatral, llicenciat en filosofia i lletres, per la Universitat Autònoma de Barcelona i en art dramàtic per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Va fundar el Teatre Lliure el 1976. Ha estat director del Centro Dramático Nacional i va dirigir també el Teatre d’Europa a París i la Biennal de Teatre de Venècia. Va codirigir el Lliure fins al 2000, juntament amb Guillem-Jordi Graells. Ha dirigit nombroses obres teatrals. Des del 2010 és director del Teatre Lliure de Barcelona.

Jaume Antich, @jaumeag, director de l’Àtrium de Viladecans Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona. Diplomat en Restauració. Postgrau en Gestió Cultural. Ha treballat durant 12 anys a l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, els últims dos anys com a director. Des de l'any 2008 dirigeix Viladecans Qualitat SL, empresa municipal que gestiona, entre d'altres, el Festival Alcarrer, l'Ateneu de les Arts i Atrium Viladecans.

Jordi Pascual, Coordinador de l’Agenda 21 de la cultura (Ciutats Unides) Professor de polítiques culturals i gestió cultural de la Universitat Oberta de Catalunya, i coordinador internacional de l'Agenda 21 de la cultura. Ha publicat llibres i articles sobre les relacions culturals internacionals, cultura i sostenibilitat, i la governança de la cultura, que han estat traduïts a més de 20 llengües. També ha estat membre del jurat de la capital europea de la cultura durant 4 anys.

Mercedes Giovinazzo, directora de la Fundació Interarts Llicenciada en arqueologia per la Università degli Studi La Sapienza de Roma i diplomada del Màster en gestió cultural per la École Supérieure de Commerce de Dijon, França. Des del 2005 és directora de la

DEBATS Sala Teatre

8

Fundació Interarts a Barcelona, organització no governamental especialitzada en cooperació cultural internacional. Des del 2008 presideix el Comitè executiu de Culture Action Europe, xarxa europea d’organitzacions culturals.

Jordi Oliveras, dinamitzador cultural i director d’Indigestió Tota la seva trajectòria professional està vinculada a projectes culturals: gestió d’equipaments juvenils, realització de diverses activitats docents a les antigues escoles d’animació IMAE i ABAST, assessorament a entitats, col·laboracions amb el CERC. El 1995 fundà l’organització Indigestió. Recentment està col·laborant de formes diverses amb entitats i projectes com el Taller de Músics, la Sala Apolo o Ca l’Estruch a Sabadell, entre d’altres.

Modera Rita Marzoa, periodista Clausura de les Jornades Interacció a càrrec de Mireia Hernández, Diputada adjunta de Cultura de la Diputació de Barcelona

9

PRESENTACIONS DE PROJECTES a la Sala Raval Dimecres 8 de maig de 18:00 a 19:00 18:00 a 18:15 LABPATC. Laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural, UB LABPATC impulsa un programa d’investigació aplicada, formació especialitzada i desenvolupament de projectes i solucions sostenibles i innovadores per a organitzacions i empreses dels sectors cultural i turístic, especialment en l’àmbit del patrimoni, els museus i el turisme cultural. LABPATC pretén esdevenir un centre d’excel·lència de referència nacional i internacional amb un clar compromís amb la societat per tal d’impulsar la creació d’ocupació qualificada i contribuir al desenvolupament cultural, social, mediambiental i econòmic. LABPATC és una iniciativa promoguda per un grup de professionals i estudiants de postgrau vinculats a la Universitat de Barcelona que compta amb el recolzament de la xarxa IBERTUR. La seva creació va estar possible al juny de 2012 gràcies al projecte CHARTS – Culture and Heritage Added value to Regional policies for Tourism Sustainability (2012 – 2014) financiat pel programa Interreg IVC de la Unió Europea.

18:15 a 18:30 Espai Betúlia. Centre de la Paraula i les Lletres de Badalona L’espai Betúlia és un equipament referent en matèria de lletres i patrimoni literari a la ciutat de Badalona, i el primer equipament dedicat de manera exclusiva a les lletres del nostre país. És, com a tal, un equipament especialitzat que centra la seva programació en el món de la paraula amb especial atenció a la relació i la fusió entre la paraula i la resta de disciplines artístiques: arts plàstiques (pintura, escultura, fotografia...), música, dansa, etc. L’Espai Betúlia pren el nom de la novel·la Betúlia (1956) de Maria Aurèlia Capmany, i la seva missió és fomentar la creació i la divulgació de les lletres en un sentit molt ampli així com la seva interrelació amb les altres disciplines artístiques. Amb una clara vocació cosmopolita i supramunicipal l’Espai Betúlia és una finestra oberta al món. Com a centre públic serveix tots els ciutadans sense distinció amb la voluntat de satisfer les seves necessitats de coneixement, de formació, d’expressió i comunicació. Unes necessitats que han de ser accessibles gràcies als recursos humans i materials que l’Espai Betúlia posa al seu abast.

18:30 a 18:45 Cal Gras. Residència d’artistes i centre de producció L’Alberg de Cultura de Cal Gras es podria definir com una residència d’artistes o un centre de producció o creació ja que si bé funciona com un alberg, el seu objectiu no és el del turisme sinó l’artístic, cultural o del pensament. L’alberg és una típica casa de poble amb diversos tallers i sales adequades per al treball creatiu d’experimentació, de coneixement, de reunió, d’intercanvi, de documentació, etc. Cal Gras obre les seves portes a qualsevol persona interessada en la cultura en general, el pensament, l’art i la convivència, així com també a qualsevol llenguatge com a mitjà d’expressió, i posa una especial cura en la interacció entre els residents i la seva relació amb el territori, tot facilitant l’intercanvi i el diàleg cultural. Cal Gras es proposa entre els seus objectius el de complementar la seva funció de receptor i contenidor de propostes amb la de difusor i generador d’activitats dirigides al territori més proper, sempre convidant els residents a implicar-s’hi tant com desitgin.

PRESENTACIONS DE PROJECTES Sala Raval

10

18:45 a 19:00 Mediaestruch, espai de consiliència i transdisciplinar. Ajuntament de Sabadell Fa mes de quinze anys l’Ajuntament de Sabadell va tornar a obrir les portes de l’antiga fàbrica de tints de Ca L’Estruch, tancada des de feia una dècada, reconvertida ara en L’Estruch, un nou espai destinat al desenvolupament de les arts en viu. L’Estruch es va concebre des del seu primer moment com un centre de suport a la creació de manera integral donant cobertura a tota la cadena de valor de la producció artística (formació, investigació, producció, exhibició i difusió) i amb una vocació transdisciplinar, proporcionant suport actiu a les diverses disciplines artístiques. Fidel a aquesta premissa, L’Estruch s’obrí com un centre orientat a la creació, producció i difusió de les arts escèniques (teatre, dansa, circ, música, etc.), situat a les naus de llevant i nord del complex, uns espais als quals se sumà, posteriorment, la nau sud, un centre orientat a la producció i formació d’arts visuals i especialitzat ara en la investigació de les pràctiques performàtiques i els estudis de la performativitat. Mediaestruch es constitueix des de tres mòduls autònoms però integrats sinergèticament: un viver de projectes d’emprenedoria empresarial, un medialab per a la producció i la investigació tecnològica i una sala d’assaig multimèdia per l’assaig i el testeig de prototips.

Dijous 9 de maig de 12:00 a 14:00 i de 15:45 a 19:15 12:00 a 12:15 XICEP, Xarxa de Centres de Proximitat de Mollet del Vallès Aquesta xarxa es proposa millorar el servei públic dels centres de proximitat (centres cívics, centres culturals, centres per joves, per a la gent gran, per a dones, teatre, biblioteca, etc.) que l’Ajuntament de Mollet del Vallès ofereix als seus ciutadans. Tot això amb la creació d’una xarxa real que aposta per la innovació en metodologies de treball amb els recursos humans a través de la xarxa, amb la innovació i inversió en recursos tecnològics i també en la innovació i millora en la gestió cultural dels centres de proximitat.

12:15 a 12:30 Redetejas & Entretejas, red de azoteas culturales. Sevilla Entretejas és una xarxa de terrats culturals vinculada a institucions públiques i empreses privades. A Entretejas es desenvolupa una programació completa i diversa d’activitat cultural amb la particularitat que té lloc de manera íntegra als terrats. Redetejas complementa aquesta xarxa a través d’una proposta innovadora de participació ciutadana amb una programació d’activitats culturals en terrats d’àmbit privat. Aquesta xarxa vol obrir espais alternatius per a l’exhibició cultural i explica mitjançant manuals senzills com organitzar un espectacle en el propi terrat, tot informant sobre qüestions legals, de seguretat, recomanacions, públic, etc. Tota la xarxa s’organitza a partir d’un web que serveix d’intermediari entre artistes, veïns i públic.

12:30 a 12:45 LaCol. Arquitectura horitzontal i social. Barcelona LaCol és un col·lectiu de joves arquitectes, amb una clara voluntat de treball horitzontal, que vol posar l’arquitectura al servei de la transformació social, tot intervenint en l’entorn proper. El seu local al barri de Sants va inspirar-los el nom del col·lectiu, ja que si llegiu local a l’inrevés n’obtindreu el nom. LaCol treballa des de l’activisme i l’activitat ciutadana. Una de les últimes iniciatives consistí, en aquest sentit, en una sèrie d’actuacions a diferents terrats de Barcelona per tal de refer els lligams socials propis de les trobades entre els veïns, que aquests espais propiciaven. Però LaCol és coneguda, sobretot, per la seva actitud combativa a favor dels espais comuns del barri, com el Bloc 11 de Can Batlló, tot treballant amb els veïns, assessorant-los i assumint projectes des del coneixement de la realitat social del barri i de les seves necessitats. Per això LaCol és un taller d’arquitectura atípic, en què la implicació dels seus membres en el teixit social esdevé gairebé un requisit previ al treball arquitectònic que, posteriorment, se’ls pugui encarregar.

11

12:45 a 13:00 FOMECC Fomento de Empresas Culturales y Creativas. Interarts Fundada el 1995, Interarts és una agència privada amb projecció internacional dedicada a donar suport al disseny de polítiques culturals, contribuir als processos de desenvolupament des del sector cultural i facilitar la transferència de coneixements i informació en el camp de la cultura. Les principals àrees d'activitat d’Interarts són les polítiques culturals i la cooperació cultural. Actualment l’agència està present en camps innovadors com els relatius a drets culturals i economia creativa i cultural i un dels seus principals objectius és incorporar un enfocament cultural als projectes de desenvolupament humà. Interarts desenvolupa la seva activitat des de Barcelona per a entitats públiques i privades d’arreu del món. Té una àmplia experiència en el desenvolupament de projectes de cooperació cultural en l’àmbit nacional i internacional. A través del seu butlletí, Cyberkaris, i de la seva pàgina web, difon contínuament estudis i informació rellevants pel sector de la cooperació cultural.

13:00 a 13:15 Banc de la Cultura. Ajuntament de Tarragona El Banc de la Cultura serà una plataforma en què es visualitzaran tots els intercanvis culturals possibles i que orientarà la relació entre les persones i els agents culturals de la ciutat cap a la col·laboració i el benefici mutus. La missió del Banc de la Cultura serà fomentar i fer possible l’intercanvi de coneixements, recursos, expressions i habilitats culturals entre les persones de l’entorn proper. Es tracta, per tant, d’una plataforma d’intercanvi amb la mediació de l’Ajuntament de Tarragona. Tot plegat, inspirat en iniciatives exitoses en altres àmbits com els bancs del temps. La nova realitat econòmica i la revolució causada pel desenvolupament d’Internet i les xarxes 2.0 han suposat un canvi estructural en la creació i consums de productes culturals. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Tarragona treballa amb la voluntat que el Banc de la Cultura esdevingui no només una iniciativa important, sinó l’entorn a partir del qual s’organitzi la funció mediadora de la gestió cultural pública municipal.

13:15 a 13:30 Dinamització del patrimoni de Mataró a través de la realitat augmentada Es tracta d’una aplicació que dóna a conèixer els artistes I l’arquitectura de Mataró, permet localitzar els elements patrimonials sense necessitat de senyalèctica externa i obtenir informació multimèdia sobre els mateixos. Els seus objectius són donar a conèixer les activitats culturals que s’hi realitzen, proporcionar informació multimèdia sobre els artistes i els elements patrimonials de la ciutat, establir connexions entre el patrimoni i el teixit comercial i de serveis que l’envolta, posar en valor materials ja existents (texts, imatges, àudio, vídeo, 3D), minimitzant les despeses que suposa la creació de materials específics nous i explotar les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen per tal d’arribar a diferents segments de públic. La difusió dels elements culturals de Mataró es complementa amb la inclusió d’elements no patrimonials d’interès pel visitant i que aporten un valor econòmic tant per la ciutat com en relació amb una possible estratègia de patrocini. En concret bars, restaurants, aparcaments i botigues d’especial interès.

13:30 a 13:45 Utopic_Us, usina de transformación creativa Utopic_US es defineix com una fàbrica de transformació creativa, una oficina original oberta a professionals freelancers i empreses que busquen treballar en un entorn col·laboratiu d’intercanvi de serveis, productes, idees i coneixements. Es tracta d’un espai de coworking, una comunitat de professionals multidisciplinars compromesos amb la realització de somnis. Es tracta també d’un espai de transformació social, d’un projecte per a les persones i d’una nova manera d’entendre el treball en què allò important és compartir, participar i sobretot col·laborar. El seu àmbit d’actuació inclou les indústries creatives i innovadores, així com estudis per a creadors, espais oberts, zones de silenci, racons de relax i llocs de trobada. També un espai per a esdeveniments, xerrades, presentacions, assaigs, tallers i formació.

13:45 a 14:00 L’Anella Cultural L’Anella Cultural és un projecte que pretén intensificar l’ús de la xarxa com a instrument de difusió, producció i intercanvi cultural i facilita la innovació de formats. No és un projecte construït al voltant de la tecnologia, sinó que explora com aquesta pot ajudar a millorar l’acompliment dels objectius

PRESENTACIONS DE PROJECTES Sala Raval

12

tradicionals d’un equipament cultural. Es tracta d’una proposta pionera en l’àmbit dels projectes de recerca, innovació i desenvolupament (R+I+D), ja que és la primera vegada que es basa en les activitats culturals. Aquest projecte és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, l’Institut de Cultura de Barcelona, la Fundació i2cat i la Xarxa de Municipis Transversal. El projecte consisteix en el desenvolupament d’una xarxa d’equipaments culturals -Anella Cultural- que, a partir d’un ús intensiu de les noves possibilitats que ofereix l’Internet de la segona generació, activin l’intercanvi de continguts, la coproducció d’esdeveniments online i impulsin línies de recerca sobre els nous usos de la xarxa en la producció cultural, millorant-ne la difusió i oferint als creadors una plataforma per experimentar noves aplicacions en les arts digitals.

15:45 a 16:00 Barris creatius. Ajuntament de Terrassa Barris Creatius és un projecte que s'integra en el marc del programa de difusió cultural en el territori, dut a terme pel Servei de Cultura de l'Ajuntament de Terrassa. I ho fa a partir d'un procés de treball, de dos a tres mesos de durada, entre cinc artistes locals i cinc col·lectius de la ciutat. Els ritmes i calendaris de treball d’artistes i entitats són pactats de mutu acord entre les parts participants. Aquest procés parteix de l'elecció d'un símbol (tangible o intangible) que defineix i identifica cadascun d'aquests cinc barris. Mitjançant el treball conjunt i col·laboratiu entre els artistes i els col·lectius participants, s’acabarà elaborant un producte artístic (vídeo, fotografia, instal·lació, web...). Aquestes realitzacions seran exposades conjuntament a la Sala Muncunill (Sala Municipal d'Art ubicada al centre de la ciutat) possibilitant la visió conjunta de cinc reflexions sobre el territori. Finalment, cada col·lectiu participant, recupera els resultats d’aquest procés de creació, amb la qual cosa aquest queda com a element patrimonial que pertany al seu propi territori.

16:00 a 16:15 Cultura a casa. Palma de Mallorca Cultura a Casa organitza esdeveniments culturals en nous espais com ara els domèstics, amb la qual cosa pretén trastocar els pilars tradicionals creant micro-espais culturals a cases particulars. D’aquesta manera s’aconsegueix fomentar circuits alternatius de difusió cultural, creant nous públics. Al mateix temps es vol donar a conèixer el treball dels creadors i utilitzar també l’espai domèstic com a espai cultural, tot creant vincles entre el creador i el públic. Això facilita que es creïn dinàmiques perquè el públic sigui participatiu i experimenti nous formats.

16:15 a 16:30 Olvaneja, una iniciativa cultural a partir de la filosofia slow. Ajuntament d’Olvan Olvaneja és una iniciativa cultural pionera a Catalunya que explora nous models de relació entre el temps i el territori a partir de la filosofia slow, un fenomen internacional que desafia el culte a la velocitat per tornar a cada experiència vital el temps que li correspon. Aquesta iniciativa vol potenciar el descobriment i la reivindicació del paisatge i l’entorn d’Olvan, tot fomentant la participació dels ciutadans en la definició i la promoció del seu propi estil de vida. Accions expressives que demanen aturar-se i que impliquen una vinculació afectiva amb el territori.

16:30 a 16:45 Flic, festival de literatures i arts infantil i juvenil El Flic és un festival de literatures i arts infantil i juvenil que itinera durant 3 mesos per diverses poblacions i espais culturals de tot el territori. El Flic promou la creació a casa nostra i porta iniciatives internacionals a les nostres terres promovent el crossing art a partir de la literatura. El Flic posa una especial atenció a incentivar l’acció literària a espais o indrets no habituals per la literatura. El Flic té per objectiu fer arribar la literatura a tots els públics i fomentar-ne la seva lectura aposant per la innovació i l’experimentació en la transmissió i promoció literària.

16:45 a 17:00 Una ciutat, tres mirades. Rutes culturals a Sant Adrià de Besòs “Una ciutat, tres mirades” s’emmarca dins del programa d’activitats commemoratives del Mil·lenari de Sant Adrià de Besòs i pretén ser un projecte educatiu amb què donar a conèixer tres iniciatives d’associacions pensades per promoure el turisme cultural a la ciutat i el coneixement de la seva ciutat. En aquest projecte es recullen els treballs del Col·lectiu Dones del Futur, l’IES Manuel Vázquez Montalbán i el Projecte Altres Mirades. Una associació de dones, un grup d’alumnes d’un centre públic de secundària i una entitat socio-educativa privada que han promogut amb els seus projectes els punts

13

d’interès històric de Sant Adrià i una mirada diferent i particular dels barris que la conformen. L’objectiu d’aquest projecte ha estat editar una guia en paper i un bloc on queden recollides les propostes de les esmentades associacions. “Una ciutat, tres mirades” vol ser una pàgina oberta als ciutadans amb què donar continuïtat a la proposta inicial, per revalorar i difondre el treball patrimonial d’aquestes tres iniciatives amb què descobrir diverses mirades per conèixer Sant Adrià de Besòs.

17:00 a 17:15 Zzzinc, investigación e innovación cultural Zzzinc és una plataforma formada per comissaris, periodistes, professors universitaris, investigadors independents i productors culturals que desenvolupen projectes centrats en la innovació en cultura i ofereixen serveis d’assessoria i consultoria. El seu treball explora les transformacions profundes que se succeeixen en l’actualitat en l’àmbit de la creació i el pensament. Des de la relació de les arts amb d’altres grans camps del coneixement, com la ciència, l’empresa i la comunicació, al desenvolupament de nous models econòmics i legals que estan transformant les indústries culturals. Zzzinc treballa sobre múltiples llenguatges i suports tal com el comissariat d’exposicions, l’organització de festivals, jornades i cicles d’activitats. A més aquesta plataforma també treballa en el disseny de programes educatius com màsters i postgraus. Zzzinc edita també publicacions periòdiques i llibres i crea plataformes de continguts a internet. En els darrers tres anys Zzzinc ha desenvolupat projectes per a museus i centres d’art com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Centre d’Art Santa Mònica, Hangar, el Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía, LABoral Centro de Arte y Creación Industrial, Caixaforum o Medialab Prado Madrid.

17:15 a 17:30 L’Ús de l'spotify a les Biblioteques Públiques de Vilanova i la Geltrú La finalitat d’aquest projecte és optimitzar la tasca de la biblioteca pública en relació a la difusió i la promoció de la música, a partir de l’aprofitament de les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen. A més d’incidir directament en els tres eixos fonamentals d’aquesta tasca, com són la prescripció documental, la difusió de músiques i la hibridació de la col·lecció presencial amb la virtual, també és important la col·laboració amb l’entorn més proper per tal de difondre aquelles activitats relacionades amb la música que formen part de l’agenda més local i propera al ciutadà. El desenvolupament d’aquests usos ha anat paral·lel a la participació de la Biblioteca al grup de treball de ‘Música a les biblioteques’ dins del projecte la ComunitatXBM. Aquest col·lectiu de professionals de la Xarxa de Biblioteques Municipals ha orientat el seu darrer treball a l’elaboració del document.

17:30 a 17:45 Arte urbano como motor renovador de la sociedad. Urban Art Foundation Urban Art Foundation és una iniciativa creada per la productora d’esdeveniments Ópera & Flamenco Productions que sorgeix com a resultat de la trobada entre Óscar Martos, director-fundador de l’empresa, la directora de teatre Dominique Serene Antignano i una filosofia comuna: l’art urbà com a motor renovador d’una comunitat. El projecte Urban Art Foundation pretén desenvolupar i promoure les accions i formes d’art urbà. Mitjançant la creació d’una gran base de dades d’artistes, agrupacions i organitzacions del sector, es busca crear una gran xarxa de comunicació que permeti establir relacions amb una realitat cultural global. Urban Art Foundation proposa, també, un model de laboratori artístic des del qual es poden desenvolupar activitats, accions i intervencions urbanes, que puguin ser exportades arreu del món. L’àmbit territorial en què es desenvoluparà el projecte seran els espais urbans, llocs híbrids, mestissos, estratificats, rics en sentits i resultat de les relacions existents i les contínues mediacions, que expressen el moll de l’os de la ciutat i els seus ciutadans. Amb tot plegat es vol promoure l’art urbà com a catalitzador per generar altres maneres de concebre els espais urbans i les infraestructures, a més d’una valoració dels espais urbans i arquitectònics a través d’accions artístiques.

17:45 a 18:00 Gestió creativa per a l’acció cultural. Umésdos UmésDos és una plataforma de gestió creativa per a l’acció cultural. Un equip dinàmic de professionals que uneix l’experiència i la implicació personal al servei de projectes artístics i culturals. La suma anuncia la seva filosofia de treball. UmésDos incideix en la creació i foment de canals en els processos i les relacions humanes que els generen. UmésDos atorga una importància vital a les sinergies implícites en

PRESENTACIONS DE PROJECTES Sala Raval

14

tot projecte cultural i vetlla, alhora, per una intensificació del funcionament en xarxa cap a la creació i viabilitat de dinàmiques interinstitucionals i interprofessionals.

18:00 a 18:15 Patrimoni. Universitat Jaume I. Castelló de la Plana El projecte Patrimoni és una iniciativa del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló que pretén crear i consolidar una xarxa que reuneixi totes les persones interessades a conèixer, reflexionar, protegir i divulgar el seu patrimoni cultural local. Patrimoni ofereix als grups locals tot un conjunt de recursos per a poder apropar-se, de manera científica i rigorosa, al patrimoni cultural i al conjunt de característiques, problemàtiques i valor que el defineixen. L’eina utilitzada per mostrar el patrimoni i el seu valor és el catàleg i la interpretació del patrimoni mitjançant l’elaboració de fitxes de catalogació en les pràctiques programades dels cursos i tallers formatius programats al territori. El caràcter i compromís participatiu del projecte cristal·litza, any rere any, en cadascuna de les reunions i assemblees que es realitzen, en les quals es defineixen les línies mestres del projecte i es proposen les accions conjuntes i s’analitza l’estat i evolució de cada un dels projectes. A més a més, Patrimoni compta amb la seva pàgina web, alimentada amb les activitats i actualitat del projecte i dels grups i una publicació anual Memòria Viva amb les aportacions del grups i dels professionals i especialistes en gestió, interpretació i difusió del patrimoni cultural.

18:15 a 18:30 DoingDoing. Comandante Tom DoingDoing és una plataforma innovadora que utilitza les xarxes socials involucrant els usuaris de forma participativa i creativa per a donar a conèixer noves realitats culturals. L’etern debat entre les xarxes socials i la seva efectivitat en el procés de formació d’un diàleg divideix els internautes entre els més entusiastes que han descobert unes noves plataformes democràtiques per expressar-se i els pessimistes que tan sols hi veuen unes eines estèrils. Evidentment les xarxes socials tenen els seus avantatges i ofereixen unes possibilitats que converteixen l’usuari en un malabarista de la informació, però finalment encara està tot per comprovar i no sabem si allò que ofereixen no és més que una falsa sensació de participació. DoingDoing sorgeix en contra d’aquestes opinions més pessimistes i es presenta com un projecte obert al públic i al debat, signat per Comandante Tom i que proposa anar un pas més enllà pel que fa a les conferències a la xarxa. Els fundadors del projecte el conceben com un esdeveniment que cada setmana presentarà uns debats a la xarxa en els que no sols participarà algun dels més destacats representants de la cultura i la creació sinó que estarà obert a la participació activa de tothom que ho desitgi. DoingDoing es basa en conceptes com la intel·ligència col·lectiva o la intel·ligència d’eixam i tècnicament es materialitza en una sèrie de trobades participatives a través del HangOut de Google.

18:30 a 18:45 Guia de bones pràctiques de la gestió cultural. APGCC La Guia de bones pràctiques de la gestió cultural, que ha elaborat i publicat l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya es va crear en resposta a les peticions de molts gestors culturals que havien manifestat a l’APGCC la necessitat de disposar d’un document orientador sobre la bona pràctica de la professió i amb l’objectiu principal de fomentar el treball professional de qualitat del gestor cultural. La Guia es va crear també amb la voluntat d’esdevenir una eina de servei, un marc de referència per reforçar la necessària autonomia i independència del gestor cultural a l’hora d’afrontar situacions o dilemes derivats de l’exercici professional. Els objectius específics de la Guia són esdevenir un referent de l’exercici responsable de la professió; reconèixer que l’exercici de la gestió cultural comporta unes responsabilitats i uns deures professionals; contribuir al coneixement de la normativa tècnica i legal, informar la societat de la funció que desenvolupen els gestors culturals i evidenciar que el seu compromís amb una actuació professional està al servei de la societat i del bé comú.

18:45 a 19:00 Participació i Crowdfunding local. LH Participa. L'Hospitalet de Llobregat L’HParticipa és una proposta innovadora basada en el concepte de Crowdfunding traslladat a l’àmbit local que vol donar una alternativa al finançament de projectes socials i culturals de la ciutat de L’Hospitalet. La iniciativa ha comptat des del principi amb l’ampli suport de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat.

15

LH Participa és una associació sense ànim de lucre que té per objectiu evitar que projectes interessants es malmetin per manca de finançament. Proposen un portal web on la comunitat de L’Hospitalet pugui participar activament en el finançament i el procés de creació de projectes nascuts a la ciutat a partir d’un concepte anomenat micropatrocini o crowdfunding. Música, teatre, dansa, literatura, projectes socials... tot té cabuda a LH Participa, l’única premissa és que els objectius tinguin una repercussió a la societat i que almenys un dels integrants del grup creador sigui de la ciutat. L’equip de LH Participa forma part també de cadascun dels projectes, és a dir intervenen personalment per ajudar a dur-los a terme.

19:00 a 19:15 Arts Coming. Un projecte de cultura contemporània Arts Coming és una nova empresa cultural que treballa en la producció, promoció, difusió i venda d’obres d’artistes actuals. Es tracta d’una empresa una mica diferent que treballa amb els artistes per produir noves obres que són significatives en el procés conceptual dels autors però que no s’havien materialitzat abans. Obres de petit format per a un nou mercat de l’art, obres de gran valor però amb un preu popular. Arts Coming selecciona i produeix obres inèdites d’artistes que treballen en processos d’investigació sobre el llenguatge, la crítica de la representació i l’activisme polític, les edicions no són limitades i impliquen processos de producció industrial o artesanal. L’objectiu d’Arts Coming és apropar l’art contemporani a un públic més ampli a través de la informació, la pedagogia i el debat. Els continguts del web ofereixen articles i entrevistes sobre els artistes i el món de l’art, així com algunes claus per a entendre l’art actual i assaigs crítics d’autors especialitzats. A més es comercialitzen les obres d’art tant a través del web com en punts de venda de comerç artístic com museus o centres d’art.

Divendres 10 de maig de 10:00 a 11:45 10:00 a 10:15 Badia Street. Ajuntament de Badia del Vallès Badia Street vol. III i Badia Style és un projecte dut a terme per joves (i no tan joves) de Badia del Vallès vinculats al món del hip-hop. De la mà del badienc disc-jockey del famós grup de hip-hop Falsalarma, Dj. Neas, el projecte comença a agafar forma al 2009 i avui dia ja és un referent de l’escena del hip-hop nacional. Des del primer festival organitzat per Dj. Neas amb el recolzament de l’Ajuntament de Badia del Vallés el 2010, aquesta iniciativa ha anat agafant forma i s’ha consolidat com un referent en el món del hip-hop i ha anat augmentant el seu èxit i públic. La iniciativa ha estat molt favorable per a la ciutat i la seva població i ha permès la cohesió entre molts joves de la ciutat que s’han aplegat sota un mateix objectiu. A més, l’imaginari col·lectiu de la ciutat n’ha sortit reforçat ja que Badia del Vallès s’ha fet sentir arreu del territori tot projectant una imatge positiva a l’exterior.

10:15 a 10:30 Taules Sectorials de Cultura. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat La creació de les Taules Sectorials de Sant Boi té com a objectius principals potenciar la creació local i apostar per la creació comunitària. Amb aquest propòsit s’han establert diferents taules que treballen de manera conjunta tot proposant, implementant i fent el seguiment de les activitats culturals del municipi. La Taula Sectorial de Música inclou el Circuit Made in Sant Boi, programació estable de música en directe a càrrec de grups i intèrprets locals als casals de Marianao i Camps Blancs. En la Taula Sectorial d’Arts Visuals s’ha de fer esment de les exposicions a Can Castells-Centre d’Art. La Taula ha habilitat una sala de Can Castells-Centre d’Art com a espai de creació autogestionat pels artistes membres. La Taula Sectorial d’Arts Escèniques manté una programació de companyies locals dins de les temporades estables. El compromís més important adquirit amb la Taula és la programació d’un espectacle d’alguna de les companyies locals de teatre o dansa dins de les temporades professionals de primavera o tardor. Pel que fa a la Taula Sectorial de Cultura Popular, té per objectiu introduir millores i nous continguts en les activitats del calendari festiu del 2013 (Sant Jordi, Trobada de Dracs, Viu l’Estiu, Festa Major, etc.).

PRESENTACIONS DE PROJECTES Sala Raval

16

10:30 a 10:45 Tocats de lletra. Ajuntament de Manresa Tocats de Lletra és una iniciativa de l’Ajuntament de Manresa i el Gremi de Llibreters de Catalunya, que ja porta sis edicions. És un projecte que aglutina, dins un període temporal limitat, multitud de propostes i activitats en l’àmbit de la creació literària, moltes de nova creació, configurant diferents espais de difusió i de reflexió, amb un eix temàtic que actua com a fil conductor. Aquest cicle, amb format de festival artístic, basa el seu model organitzatiu en la suma d’aportacions de diferents agents públics, privats i cívics. La implicació dels principals agents culturals de la ciutat a l’entorn d’una taula de participació i la programació en diversos locals i espais oberts de la ciutat, facilita la proximitat al públic. La taula conforma la comissió organitzadora del cicle Tocats de Lletra, però alhora es converteix en un espai participatiu i dinàmic per treballar a la ciutat programes i projectes de divulgació literària, foment de la lectura i suport a la creació literària de la ciutat i comarca.

10:45 a 11:00 Micromecenatge per a una exposició. Fundació Joan Abelló, Mollet del Vallès El Museu Abelló de Mollet del Vallès presenta l’èxit de la seva iniciativa de fer ús del crowdfounding per a poder produir l’exposició commemorativa Abelló una cata. L’exposició, que esdevé la nova mostra permanent del museu, planteja l’evolució de la pintura de Joan Abelló des dels seus inicis, tot presentant l’evolució pictòrica per etapes fins a arribar als inicis del 2000. Donades les circumstàncies actuals, en què els pressupostos públics destinats a la cultura són cada dia més minsos, les institucions han de recórrer a noves vies de finançament i, entre elles, el crowdfounding. El Museu Abelló va realitzar una crida a la ciutadania per a obtenir la seva col·laboració, aquesta podia ser tant en forma d’aportacions econòmiques com també de col·laboracions que podien anar des de la difusió de l’exposició a través de les xarxes socials a la traducció de textos.

11:00 a 11:15 Pack de cultura popular catalana a les escoles. Ajuntament de Vic El Pack de cultura popular catalana a les escoles consta de la realització de tallers de sardanes, gegants i castells, impartits per entitats de cultura popular catalana en els diferents centres educatius de la ciutat. La iniciativa sorgeix a partir d’una demanda veïnal cap al Pla de barris sud de la ciutat, on un 24% de les persones que hi viuen són nouvingudes, i de les dinàmiques culturals i lúdiques que es duien a terme, les quals anaven molt encaminades al coneixement de les diverses cultures que configuren les persones que viuen aquests barris. Des del Pla de barris es va parlar amb el Pla Educatiu d’Entorn, després amb el Pla comunitari d’un dels barris i més, tard, amb l’àrea de cultura de l’Ajuntament, que actualment és qui porta el pes més alt del finançament del projecte, per posar-lo en marxa. Els objectius del Pack de cultura popular catalana a les escoles són, per una banda, donar a conèixer als nens i nenes del cicle mitjà de primària, algunes de les manifestacions més pròpies de la cultura catalana; per l’altra, apropar aquestes entitats culturals de Vic a l’alumnat, professorat i a les famílies dels centres educatius de la ciutat amb l’ànim de reforçar-les amb nous socis, i, finalment, practicar aquestes mostres en grup per tal de millorar la cohesió del grup-classe dins l’escola i, per extensió, la cohesió social del barri i la ciutat.

11:15 a 11:30 Montornès Km 0. Biblioteca de Montornès La Biblioteca de Montornès ha adoptat la filosofia de Km 0 per la incidència amb l'entorn que implica aquest mètode de vida. S’hi busca la implicació directa amb la comunitat amb la finalitat que els seus ciutadans se sentin partícips amb el servei, compartint informació i col·laborant en l'aportació de coneixement per construir una societat més sàvia, permetent-nos, a més, optimitzar recursos. La voluntat de la biblioteca és treballar a l’entorn de l'elaboració de productes, activitats i serveis concordes amb les necessitats de la població, tant des de dins com des de la col·laboració amb entitats, serveis, establiments, personalitats o ciutadans que s'estan obrint camí en el nostre municipi. Es busca fidelitzar usuaris i arribar a aquells ciutadans que mai haurien pensat que la Biblioteca els podria oferir una activitat adequada a les seves necessitats.

17

11:30 a 11:45 Roca Umbert, obrador cultural. Ajuntament de Granollers Roca Umbert Fàbrica de les Arts és un projecte de l’Ajuntament de Granollers que transforma una antiga fàbrica tèxtil de 20.000 m2 en un espai adreçat a la producció, la formació i la difusió artística i cultural. La convivència de diferents equipaments i de diversos creadors ha fet que, als darrers anys, s’observés la necessitat de treballar de forma relacionada. L’objectiu, en essència, és convertir plenament Roca Umbert Fàbrica de les Arts en un gran obrador cultural i de la difusió artística, a partir del treball interrelacionat entre la diversitat d’agents (des dels consolidats als emprenedors, i sense oblidar l’àmbit dels franctiradors culturals) del món de la producció artística, audiovisual i empresarial. I aquest món de l’empresa, entès de forma genèrica, és el nou element que es vol incorporar plenament en el projecte de Roca Umbert Fàbrica de les Arts. Es tracta de fer possible la interrelació entre la diversitat d’agents que conviuen a Roca Umbert Fàbrica de les Arts per crear moviments i sinergies entre ells. El suport públic i institucional hi podria seguir tenint un pes important, per bé que també s’aposta perquè es produeixin aliances estratègiques entre els agents que conviuen en aquest espai que es troba al centre de la ciutat de Granollers.

PRESENTACIONS DE PROJECTES Sala Raval

18

19

PÍNDOLES AUDIOVISUALS a Interacció TV

Dimecres 8 de maig de 17:00 a 18:00 Com programar cultura, per Iván de la Nuez (56'13'' Círculo de Bellas Artes) Conferència impartida per Iván de la Nuez, assagista, crític d'art, curador i director d'Activitats Culturals del CCCB, en el marc del V Curso de Gestión Cultural de a Universidad Carlos III de Madrid. De la Nuez parla sobre la situació de la cultura i les arts, i més concretament la dels programadors, en un context de crisi com l'actual i en un canvi de paradigma tan fort com la mort de la Societat del Benestar. Quin sentit té una exposició física en un món tan virtual? Com afrontar la privatització de la cultura quan l'Estat no la pot garantir?

Dijous 9 de maig d’11:00 a 14:00 i de 16:30 a 18:30 11:00 La cultura és un bé públic (13'10'' Diputació de Barcelona) Santiago Fisas, Rafael Milán, Rosa Comas, Jaume Casacuberta, Josep Miró, Nicolàs Barbieri, David Casacuberta i Carles Duarte dialoguen sobre una pregunta que pot semblar retòrica però que serveix per destriar millor quin és l’autèntic valor de la cultura avui i debatre a fons sobre el lligam entre els poders públics i l’interès privat. Anem cap a un escenari de superació de velles dualitats? Si la hibridació entre mercat i Estat és indefugible, quin és el paper precís del sector públic?

11:10 Temes crucials de la cultura a debat (37') Els plans estratègics i de territori (6’30’’Culturalbox – UB) Els plans estratègics i de territori són l'eina més comuna per especificar objectius, activitats i col·laboracions. Tot i això, aquests plans es queden sovint en la fase de redacció i no es dóna la mateixa importància a la seva implementació i avaluació. Hi intervenen: Albert de Gregorio, de la Universitat de Barcelona; Fèlix Manito, de la Fundació Kreanta; Óscar Padilla, de l'Ajuntament de Viladecans; Assumpta Bailac, del Consorci de Biblioteques Públiques de Barcelona i Elisenda Figueras, de Taleia Cultural.

El patrocini empresarial en iniciatives públiques (7’51’’ Culturalbox – UB) Experts i professionals aporten una clara visió sobre el patrocini cultural, el qual històricament s'ha desenvolupat escassament i en sectors molt concrets. Hi intervenen: Lluís Bonet, de la Universitat de Barcelona; Pere Clotas, de la Gestora de Patrocini i Comunicació; Pep Tugues i Aida Chavarría, del Teatre-Auditori Sant Cugat; Jaume Antich, d'Atrium Viladecans i Joan Abellà, del MACBA.

Conèixer els públics de la cultura (5’45’’ Culturalbox – UB) Experts en l'àmbit de l'anàlisi de públics expliquen com apliquen en la seva gestió diària els coneixements extrets a través de la recollida de dades. Hi intervenen: Jaume Colomer, de Bissap; Paloma Flórez, del Museo Nacional del Prado de Madrid; Pepe Serra, del Museu Picasso; Pep Tugues, del Teatre-Auditori Sant Cugat i Maria Ribas, del CCCB.

Límits entre intervenció pública i iniciativa privada (3’38’’ Culturalbox – UB) La intervenció de la política i l'administració pública en l'àmbit cultural ha evolucionat, a poc a poc, cap a una major confiança en la lliure gestió dels projectes privats. Paral·lelament, ha augmentat la

PÍNDOLES AUDIOVISUALS Interacció TV

20

col·laboració entre els gestors culturals dels àmbits públics i privats. Hi intervenen: Eduard Punset, advocat i economista; Alberto Fesser, de LaFàbrica; Rafael Morales expert en gestió cultural i Fèlix Manito, de la Fundación Kreanta.

Models de retribució de la creació (6’07’’ Culturalbox – UB) La irrupció de les noves tecnologies en la vida quotidiana i la democratització en l'accés als continguts a través de la xarxa ha generat un intens debat al voltant de la gestió dels drets d'autor i la retribució de la creació. Hi intervenen: Lorenzo Silva, escriptor i advocat; Francisco Javier Cabrera, de l'Observatori Europeu de l’Audiovisual; Doris Pack, del Parlament Europeu; Conxa Rodà, experta en museus i en estratègia digital i Rubén Caravaca, de Fabricantes de ideas.

Comunitats de marca amb Moritz (3'34 UOC Alumni) Les marques han passat d'un entorn multimèdia a un context transmèdia, on tothom pot generar i publicar continguts. L'experiència Moritz, una lovemark des de la seva reaparició l´any 2004, i especialment des de la seva estrena a les xarxes socials, ha aconseguit que els consumidors es converteixin en evangelitzadors de la marca. Hi intervenen: Javier Velilla, Soci Director de la consultora de comunicació Comuniza, i Albert Castellón, Director General de Moritz.

Crowdfunding: Verkami i Goteo (3'35'' UOC Alumni) Debat sobre micromecenatge, una manera directa de finançar projectes amb la suma d’aportacions individuals. Aquesta forma de finançament està permetent que molts creadors independents puguin tirar endavant els seus projectes. A la vegada, el seu públic, convertit en mecenes, rep recompenses exclusives a canvi de les seves aportacions. Hi intervenen: Enric Senabre, cofundador i coordinador de projectes i comunitat de Goteo.org, i Jonàs Sala, cofundador i soci de Verkami.

11:50 Valors emergents i nous pilars de la cultura (11'51'' Diputació de Barcelona) Jordi Martí, Ferran Mascarell, Salvador Sunyer, David Casacuberta, Nicolàs Barbieri, Jaume Casacuberta i Carme Sais opinen sobre els nous camins de les polítiques culturals des d’una perspectiva no únicament local. En un moment de forta interrelació entre les diverses disciplines, es debat fins a quin punt la tecnologia s’està apoderant de la cultura o sobre com preservar el capital social i la participació, sense oblidar altres aspectes emergents com les indústries creatives o l'emprenedoria.

12:00 Com fomentar la participació del sector privat (47'03'' Círculo de Bellas Artes; peça en anglès) Conferència impartida per Daniella M. Foster, directora de Col·laboracions Público-Privades a l'Oficina Estatal d'Assumptes Culturals i Educatius del Govern d'EEUU. Foster explica com el seu govern està fomentant aquest tipus de col·laboracions en àrees tan diverses com l'educació, els intercanvis internacionals o la cultura. També en destaca algunes experiències d'èxit i explica com aquest innovador enfocament està canviant la manera d'operar del govern d'EEUU.

12:45 Catalunya, terra fèrtil en projectes culturals (36')

RODALIES4 (3'30'' Consorci Transversal) Rodalies és un projecte de la Taula d’Arts Visuals del Consorci Transversal ideat per afavorir la projecció i la mobilitat dels artistes, la redistribució a tot el país de la producció d’art contemporani i el treball en xarxa. Hi intervenen: Núria Pascual, de la Xarxa Transversal; Pep Dardanyà, de Can Xalant de Mataró; Cèlia del Diego, del Centre d'Art de Tarragona i Oriol Fontdevila, de la Sala d'Art Jove de Barcelona.

Fira de Circ Trapezi (3'24'' Consorci Transversal) Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, és l'esdeveniment de referència de les arts circenses a Catalunya. Aquesta fira se celebra, des de 1997, als teatres, carrers i places de Reus. Desenes de companyies de circ

21

internacionals i milers d'espectadors omplen la ciutat. Hi intervenen: Carles Pellicer, alcalde de la ciutat; Joaquim Sorio, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus i Jordi Gaspar, director de Trapezi.

Hotel Dance Room International (3'35'' Consorci Transversal) Hotel Dance Room és un projecte europeu on quatre companyies de dansa actuen simultàniament a quatre cambres d'hotel de quatre països diferents. El resultat és un motel virtual, retransmès online, on l'espectador pot presenciar l'espectacle com un tot. Les companyies que hi participen provenen de França, Bèlgica, Itàlia i Catalunya. Hi intervé: Esther Aumatell, ballarina de la companyia d'Olot AnimaL AnimaS.

Festivals de Tortosa (4'24'' Consorci Transversal) Tortosa, la capital de la comarca del Baix Ebre, viu una molt bona salut cultural, concentrant cinc grans esdeveniments al llarg de l'any: el Festival Internacional de Música Sacra, la Mostra de Jazz, el Festival de Música Felip Pedrell, la Festa del Renaixement i el Festival Ebre Terra de Vent. Hi intervenen: Joan Caballol, regidor de Cultura, i Xavier Bertomeu, director de la Mostra de Jazz.

Festival Panorama (3'44'' Consorci Transversal) El Festival Panorama d'Olot, festival d'arts escèniques contemporànies, ha portat als carrers de la ciutat una mostra de les propostes més transgressores de l'escena contemporània. Amb la voluntat de difondre aquells projectes més inclassificables, el festival ha sabut, durant deu anys, apropar la creació artística més arriscada a tota classe de públics. Hi intervé: Tena Busquets, directora del Festival Panorama.

Laboractori (3'35''Consorci Transversal) El programa Laboractori neix de la fusió de dos projectes que ja portaven anys desenvolupant-se dins el marc del Teatre Principal d'Olot: l'Aula i els Tallers de teatre i els projectes de producció local dins el programa [OLOT a Escena]. El projecte està centrat en la formació d'adults en el món del teatre i en la diversificació del teatre amateur a la ciutat. Hi intervé: Esther Forment, gestora cultural.

Can Gassol (3'14'' Consorci Transversal) Les arts escèniques de Mataró han fet un pas endavant amb la inauguració, al 2010, del Centre de creació d’arts escèniques Can Gassol. Aquest equipament vol impulsar i afavorir la creació contemporània de companyies de teatre, dansa i nous formats, així com oferir espectacles de petit format que busquen la proximitat amb l'espectador. Hi intervé: Sergi Penedès, Regidor de Cultura de Mataró.

Escola Municipal de Teatre Eduard Bartolí (3'52'' Consorci Transversal) Al 2010 neix a Figueres l’Escola Municipal de Teatre Eduard Bartolí, que reuneix les entitats que durant molt de temps han estat treballant per fomentar i difondre les arts escèniques a la ciutat. El Casino Menestral, La Cate i l’Ajuntament de Figueres han creat aquest centre de qualitat que imparteix tècniques escèniques de la mà dels millors experts. Hi intervé: Edgar Tarrés, Cap de Cultura de l'Ajuntament de Figueres.

Passatge Insòlit (2'32'' Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet) Al 2012 va tenir lloc la primera edició del Festival Passatge Insòlit amb carpes, espectacles, atraccions i jocs de fira als jardins del Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet. El projecte, especialitzat en les Arts del Firaire, presenta artilugis accionats amb energia humana, espectacles en petites carpes i visites nocturnes teatralitzades, entre d'altres. Hi intervé: Andreu Banús, equip artístic del festival.

El Mercadal V.O. (3'42'' Ajuntament de Vic) El Mercat Medieval de Vic impulsa el Mercadal Versió Original, un autèntic mercat medieval a la zona de les Adoberies, amb parades, actuacions, visites guiades i la ja tradicional Ruta dels Oficis. La iniciativa està totalment integrada al Pla de Barris i ofereix un ampli ventall d’activitats complementàries, on hi participen les escoles, entitats i veïns del Centre Històric i la Calla.

PÍNDOLES AUDIOVISUALS Interacció TV

22

13:25 Òptiques internacionals de la gestió cutural (34', peça en anglès)

What is a slow arts movement? (3'13'' ArtsStrategies) El moviment Slow Arts és una proposta inspirada pel moviment Slow Food que es va crear a finals dels anys 80 per tal de tractar les arts però també l’experiència cultural des de perspectives més humanes, més properes i amb més vinculacions socials i emocionals. D’aquesta manera s’aconsegueix acostar la cultura a la gent per millorar les seves vides. Hi intervé: Diane Ragsdale, de The Andrew W. Mellon Foundation.

How do arts organizations build a meaningful community? (5'08'' ArtsStrategies) Estem massa acostumats a contemplar i a disposar de les diferents experiències artístiques com a sistemes tancats sense possibilitat de connexió de cap tipus. El que s’explica aquí és com donant veu i, al mateix temps, oferint als membres d’una comunitat la possibilitat de participar directament de les arts es crea un sistema molt més obert que es dinamitza i que funciona de manera òptima. Hi intervé: Douglas McLennan, d'ArtsJournal.

How do cultural institutions manage change? (4'40'' ArtsStrategies) La constància era una virtut en el passat però això ha canviat en els darrers temps, quan tot es desenvolupa a un ritme frenètic, i és que el món va cada vegada més ràpid i ens posa a prova a través de reptes constants. Per això les institucions culturals necessiten líders molt dinàmics capaços de ser prou valents com per saber renovar-se i adaptar-se als nous contextos que es generen de forma incessant. Hi intervé: Horst Abraham, de Ross School of Business University of Michigan.

What are the elements of a successful visitor experience? (3'11'' ArtsStrategies) Tots els detalls d'un espai cultural són importants: des dels cartells indicadors fins a la senyalització, passant per les advertències i la manera com es disposen les obres. Seguint aquesta premissa, els resultats s'optimitzen de manera notable, provocant alhora el desig per aprendre dels usuaris i el gaudi de l'experiència cultural. Hi intervé: Patricia Mooradian, de The Henry Ford Foundation.

How do cultural institutions invite interaction? (3'08'' ArtsStrategies) L'objectiu d'un bon gestor cultural hauria de ser el de trobar les millors tècniques possibles i els recursos més idonis per tal que el màxim de persones puguin relacionar-se positivament amb un espai cultural. Es tracta de trobar la manera, a través de recursos amens i intel·ligents, d’aconseguir contextos favorables perquè el visitant se senti part activa del museu. Hi intervé: Nina Simon, de Santa Cruz Museum of Art & History.

What is the role of an arts and culture leader in today's society? (2'37'' ArtsStrategies) Malgrat els espectaculars avenços de les darreres dècades, l’art i la cultura encara són capaces d'exercir una influència en les nostres vides, fent-nos partícips de quelcom important i especial. En definitiva, l’art i la cultura fan avançar la societat, canviant la vida de les persones. Hi intervé: Mulenga Kapwepwe, de The National Arts Council of Zambia.

Managing challenges in the arts (3'18'' CreativeChoices) Els agents de la cultura han de saber entendre que el conjunt de factors implicats en l’experiència cultural han de ser entesos com una oportunitat i no com un problema. D’aquesta manera s’arriba a adquirir una sèrie de valors creatius essencials que incrementen la productivitat fins a nivells òptims. Hi intervé: Gill Nicol, de Head of Interaction, Arnolfini.

Taking charge of your professional development (3'36'' CreativeChoices) Els professionals de la cultura solen tenir currículums molt variats que evolucionen d’un terreny a un altre amb passes de gegant degut al caràcter heterogeni i multidisciplinar que aquest sector requereix. Haver treballat en diferents contextos atorga, també, un caràcter més complet i una major autonomia, així com capacitats executives més desenvolupades. Hi intervé: Suzanne Rolt, de St George’s Bristol.

23

Business support for artists: Circus Space and UBS (4'32'' CreativeChoicesCircus ) Space va néixer en un edifici abandonat de la ciutat de Londres amb l’ajuda d’una gran empresa com UBS per tal de convertir-se en un punt de trobada per a una sèrie d’artistes que en aquell moment necessitaven un lloc on assajar però també un espai on exhibir les seves creacions. Aquesta relació entre el món artístic i el món empresarial demostra com d’útils poden arribar a ser les iniciatives culturals per al món dels negocis. Hi intervenen: Daisy Drury, del Head of Circus Development; Rob Colbert, del Head of Business & Enterprise Learning, i Nick Wright de Corporate Responsibility & Community Affairs de UBS

de 16:30 a 18:30 16:30 El futur de les polítiques locals (17'17'' Diputació de Barcelona) Jaume Casacuberta, Rosa Comas, Carme Sais, Jordi Martí, Ferran Mascarell, Rafael Milán, Lluís Noguera i Eduard Miralles reflexionen sobre cap a on van les polítiques culturals locals en un moment indubtablement crític però que presenta també noves oportunitats. L’imperatiu de fer sostenibles els projectes, de donar visibilitat a les bones pràctiques, de potenciar la intermediació, o d’apostar per l’excel·lència de la proximitat, són alguns dels aspectes que apareixen amb força a l’agenda de la cultura local.

16:45 El model francès d'incentius al mecenatge (41'38'' Círculo de Bellas Artes; peça en francès) Conferència impartida per Robert Fohr, expert d'alt nivell en el camp del mecenatge. En aquesta xerrada, Fohr, cap de la Missió de Mecenatge al Ministeri de Cultura i Comunicació del govern francès, narra com el model anglosaxó basat en la iniciativa privada ha entrat mica en mica en la tradició francòfona, tan arrelada a l'Estat, evolucionant legislativament cap a l'afavoriment d'aquesta pràctica envers les empreses, els particulars i la creació de fundacions.

17:25 És autosostenible la cultura? (12'58'' Diputació de Barcelona) Jaume Casacuberta, Carme Sais, Carles Duarte, Jordi Martí, Rafael Milán i Vicenç Villatoro dialoguen sobre un dels temes que més preguntes i polèmiques suscita: la capacitat o impossibilitat de les polítiques culturals de ser autosostenibles. Com aconseguim passar de la filantropia a la inversió? Com hauria de ser la nova llei de mecenatge? Cal que siguin autofinançables tots els projectes? Com teixim una nova aliança entre la societat i els poders públics?

17:40 17 gestors culturals compartint el seu Know-how (19') Crea Futuros (16' Trànsit Projectes) Crea Futuros és una iniciativa de Trànsit Projectes i Ceps Projectes que busca apropar-se a noves formes de creació, producció, coneixement i aprenentatge dins l'àmbit artístic i cultural. Al llarg dels anys, aquestes trobades s'han convertit en un espai únic on agents culturals de diversa índole aprofiten el coneixement participatiu per transformar territoris, contextos i metodologies de treball. Aquest és un resum amb diferents reflexions d'alguns dels seus participants. Javier Martín, Hablarenarte: "No pueden desaparecer los proyectos independientes en cultura"1'59'' Mariana Pfenniger, E-ITD: "Cooperar, colaborar, coproducir"1'30'' Rafael Camps, Festival Ingravid: "El futuro empieza por educar la ciudadania en temas culturales" 1' Tomás Guido, Trànsit Projectes: "No se trata de generar más redes sinó de aprender a trabajar en red"1'03'' Sandra Garrido, Aecumad: "El discurso que no funciona es ir por libre"1'02'' Paula Mª Loren, Festival Inmediterraneo: "Debemos tomar conciencia de lo importante que es nuestra profesión"28'' Pablo de Soto, Colectivo Hackitectura: "El espacio dónde vivimos hoy es el espacio de los flujos"1'19''

PÍNDOLES AUDIOVISUALS Interacció TV

24

Oscar Sánchez, Rexolución Vectorial: "Necesitamos tejer puentes"39'' Lurdes Fernández, Offlimits: "Debemos hablar más de lo que hablamos"1'46'' Júlia López Varela, Hub Madrid: "Me gustaría fomentar formas alternativas de cultura"53'' Jimena Peña, The Hub: "Me gustaría que el mercado del arte pensara en cómo apoyar a los artistas"30'' Javier Rodrigo, Transductores: "No se hablará de artistas sino de productores culturales"1'04'' Javier Goizueta, Transformando: "Debemos prestarnos más atención los unos a los otros"45'' David Pacheco, Cultura Chacao: "La cultura debe estar siempre un paso adelante"39'' Antonella Broglia, TedxMadrid : "El artista tiene un poder cada vez mayor"1' Natxo Somoza, Alg-a: "Debemos creernos lo que hacemos"52''

Videodinamizarte (3'02'' Videodinamizarte) Projecte pioner, nascut a Galícia, que combina dues disciplines: l'audiovisual i la psicologia, amb la finalitat d'elaborar un producte cultural utilitzant les potencialitats del vídeo en contextos de creixement personal, intervenció social, cultural i educativa amb diversos col·lectius. Aquests tallers fan que cada participant sigui l'autor d'una peça audiovisual, estimulant el seu potencial creatiu i on el procés és tan important com el resultat.

18:00 Experiències de màrqueting cultural (29' Círculo de Bellas Artes; peça en anglès) Conferència impartida per Björn Stenvers, Director de Màrqueting i Comerç Exterior a l'Amsterdam Historical Museum, Holanda. Els museus a Europa no sempre veuen els beneficis de col·laborar entre ells. Però quan aquests ho fan, s'inicien dinàmiques positives que afavoreixen la pròpia gestió de la institució cultural. Exemples interessants són les cooperatives d'agents culturals a Amsterdam, Moscou, Moldàvia, Manchester i Londres. La meta? Arribar a créixer treballant junts, aconseguint que el resultat total sigui més gran que la simple suma de les parts.

Divendres 10 de maig

de 10:00 a 13:00 10:00 La cultura és un bé públic (13'10' Diputació de Barcelona) Santiago Fisas, Rafael Milán, Rosa Comas, Jaume Casacuberta, Josep Miró, Nicolàs Barbieri, David Casacuberta i Carles Duarte dialoguen sobre una pregunta que pot semblar retòrica però que serveix per destriar millor quin és l’autèntic valor de la cultura avui i debatre a fons sobre el lligam entre els poders públics i l’interès privat. Anem cap a un escenari de superació de velles dualitats? Si la hibridació entre mercat i Estat és indefugible, quin és el paper precís del sector públic?

10:10 Temes crucials de la cultura a debat (37') Els plans estratègics i de territori (6’30’’Culturalbox – UB) Els plans estratègics i de territori són l'eina més comuna per especificar objectius, activitats i col·laboracions. Tot i això, aquests plans es queden sovint en la fase de redacció i no es dóna la mateixa importància a la seva implementació i avaluació. Hi intervenen: Albert de Gregorio, de la Universitat de Barcelona; Fèlix Manito, de la Fundació Kreanta; Óscar Padilla, de l'Ajuntament de Viladecans; Assumpta Bailac, del Consorci de Biblioteques Públiques de Barcelona i Elisenda Figueras, de Taleia Cultural.

El patrocini empresarial en iniciatives públiques (7’51’’ Culturalbox – UB) Experts i professionals aporten una clara visió sobre el patrocini cultural, el qual històricament s'ha desenvolupat escassament i en sectors molt concrets. Hi intervenen: Lluís Bonet, de la Universitat de Barcelona; Pere Clotas, de la Gestora de Patrocini i Comunicació; Pep Tugues i Aida Chavarría, del Teatre-Auditori Sant Cugat; Jaume Antich, d'Atrium Viladecans i Joan Abellà, del MACBA.

Conèixer els públics de la cultura (5’45’’ Culturalbox – UB) Experts en l'àmbit de l'anàlisi de públics expliquen com apliquen en la seva gestió diària els coneixements extrets a través de la recollida de dades. Hi intervenen: Jaume Colomer, de Bissap;

25

Paloma Flórez, del Museo Nacional del Prado de Madrid; Pepe Serra, del Museu Picasso; Pep Tugues, del Teatre-Auditori Sant Cugat i Maria Ribas, del CCCB.

Límits entre intervenció pública i iniciativa privada (3’38’’ Culturalbox – UB) La intervenció de la política i l'administració pública en l'àmbit cultural ha evolucionat, a poc a poc, cap a una major confiança en la lliure gestió dels projectes privats. Paral·lelament, ha augmentat la col·laboració entre els gestors culturals dels àmbits públics i privats. Hi intervenen: Eduard Punset, advocat i economista; Alberto Fesser, de LaFàbrica; Rafael Morales expert en gestió cultural i Fèlix Manito, de la Fundación Kreanta.

Models de retribució de la creació (6’07’’ Culturalbox – UB) La irrupció de les noves tecnologies en la vida quotidiana i la democratització en l'accés als continguts a través de la xarxa ha generat un intens debat al voltant de la gestió dels drets d'autor i la retribució de la creació. Hi intervenen: Lorenzo Silva, escriptor i advocat; Francisco Javier Cabrera, de l'Observatori Europeu de l’Audiovisual; Doris Pack, del Parlament Europeu; Conxa Rodà, experta en museus i en estratègia digital i Rubén Caravaca, de Fabricantes de ideas.

Comunitats de marca amb Moritz (3'34 UOC Alumni) Les marques han passat d'un entorn multimèdia a un context transmèdia, on tothom pot generar i publicar continguts. L'experiència Moritz, una lovemark des de la seva reaparició l´any 2004, i especialment des de la seva estrena a les xarxes socials, ha aconseguit que els consumidors es converteixin en evangelitzadors de la marca. Hi intervenen: Javier Velilla, Soci Director de la consultora de comunicació Comuniza, i Albert Castellón, Director General de Moritz.

Crowdfunding: Verkami i Goteo (3'35'' UOC Alumni) Debat sobre micromecenatge, una manera directa de finançar projectes amb la suma d’aportacions individuals. Aquesta forma de finançament està permetent que molts creadors independents puguin tirar endavant els seus projectes. A la vegada, el seu públic, convertit en mecenes, rep recompenses exclusives a canvi de les seves aportacions. Hi intervenen: Enric Senabre, cofundador i coordinador de projectes i comunitat de Goteo.org, i Jonàs Sala, cofundador i soci de Verkami.

10:50 Valors emergents i nous pilars de la cultura (11'51'' Diputació de Barcelona) Jordi Martí, Ferran Mascarell, Salvador Sunyer, David Casacuberta, Nicolàs Barbieri, Jaume Casacuberta i Carme Sais opinen sobre els nous camins de les polítiques culturals des d’una perspectiva no únicament local. En un moment de forta interrelació entre les diverses disciplines, es debat fins a quin punt la tecnologia s’està apoderant de la cultura o sobre com preservar el capital social i la participació, sense oblidar altres aspectes emergents com les indústries creatives o l'emprenedoria.

11:00 Catalunya, terra fèrtil en projectes culturals (36) RODALIES4 (3'30'' Consorci Transversal) Rodalies és un projecte de la Taula d’Arts Visuals del Consorci Transversal ideat per afavorir la projecció i la mobilitat dels artistes, la redistribució a tot el país de la producció d’art contemporani i el treball en xarxa. Hi intervenen: Núria Pascual, de la Xarxa Transversal; Pep Dardanyà, de Can Xalant de Mataró; Cèlia del Diego, del Centre d'Art de Tarragona i Oriol Fontdevila, de la Sala d'Art Jove de Barcelona.

Fira de Circ Trapezi (3'24'' Consorci Transversal) Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, és l'esdeveniment de referència de les arts circenses a Catalunya. Aquesta fira se celebra, des de 1997, als teatres, carrers i places de Reus. Desenes de companyies de circ internacionals i milers d'espectadors omplen la ciutat. Hi intervenen: Carles Pellicer, alcalde de la ciutat; Joaquim Sorio, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus i Jordi Gaspar, director de Trapezi.

PÍNDOLES AUDIOVISUALS Interacció TV

26

Hotel Dance Room International (3'35'' Consorci Transversal) Hotel Dance Room és un projecte europeu on quatre companyies de dansa actuen simultàniament a quatre cambres d'hotel de quatre països diferents. El resultat és un motel virtual, retransmès online, on l'espectador pot presenciar l'espectacle com un tot. Les companyies que hi participen provenen de França, Bèlgica, Itàlia i Catalunya. Hi intervé: Esther Aumatell, ballarina de la companyia d'Olot AnimaL AnimaS.

Festivals de Tortosa (4'24'' Consorci Transversal) Tortosa, la capital de la comarca del Baix Ebre, viu una molt bona salut cultural, concentrant cinc grans esdeveniments al llarg de l'any: el Festival Internacional de Música Sacra, la Mostra de Jazz, el Festival de Música Felip Pedrell, la Festa del Renaixement i el Festival Ebre Terra de Vent. Hi intervenen: Joan Caballol, regidor de Cultura, i Xavier Bertomeu, director de la Mostra de Jazz.

Festival Panorama (3'44'' Consorci Transversal) El Festival Panorama d'Olot, festival d'arts escèniques contemporànies, ha portat als carrers de la ciutat una mostra de les propostes més transgressores de l'escena contemporània. Amb la voluntat de difondre aquells projectes més inclassificables, el festival ha sabut, durant deu anys, apropar la creació artística més arriscada a tota classe de públics. Hi intervé: Tena Busquets, directora del Festival Panorama.

Laboractori (3'35''Consorci Transversal) El programa Laboractori neix de la fusió de dos projectes que ja portaven anys desenvolupant-se dins el marc del Teatre Principal d'Olot: l'Aula i els Tallers de teatre i els projectes de producció local dins el programa [OLOT a Escena]. El projecte està centrat en la formació d'adults en el món del teatre i en la diversificació del teatre amateur a la ciutat. Hi intervé: Esther Forment, gestora cultural.

Can Gassol (3'14'' Consorci Transversal) Les arts escèniques de Mataró han fet un pas endavant amb la inauguració, al 2010, del Centre de creació d’arts escèniques Can Gassol. Aquest equipament vol impulsar i afavorir la creació contemporània de companyies de teatre, dansa i nous formats, així com oferir espectacles de petit format que busquen la proximitat amb l'espectador. Hi intervé: Sergi Penedès, Regidor de Cultura de Mataró.

Escola Municipal de Teatre Eduard Bartolí (3'52'' Consorci Transversal) Al 2010 neix a Figueres l’Escola Municipal de Teatre Eduard Bartolí, que reuneix les entitats que durant molt de temps han estat treballant per fomentar i difondre les arts escèniques a la ciutat. El Casino Menestral, La Cate i l’Ajuntament de Figueres han creat aquest centre de qualitat que imparteix tècniques escèniques de la mà dels millors experts. Hi intervé: Edgar Tarrés, Cap de Cultura de l'Ajuntament de Figueres.

Passatge Insòlit (2'32'' Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet) Al 2012 va tenir lloc la primera edició del Festival Passatge Insòlit amb carpes, espectacles, atraccions i jocs de fira als jardins del Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet. El projecte, especialitzat en les Arts del Firaire, presenta artilugis accionats amb energia humana, espectacles en petites carpes i visites nocturnes teatralitzades, entre d'altres. Hi intervé: Andreu Banús, equip artístic del festival.

El Mercadal V.O. (3'42'' Ajuntament de Vic) El Mercat Medieval de Vic impulsa el Mercadal Versió Original, un autèntic mercat medieval a la zona de les Adoberies, amb parades, actuacions, visites guiades i la ja tradicional Ruta dels Oficis. La iniciativa està totalment integrada al Pla de Barris i ofereix un ampli ventall d’activitats complementàries, on hi participen les escoles, entitats i veïns del Centre Històric i la Calla.

11:38 El futur de les polítiques locals (17'17'' Diputació de Barcelona) Jaume Casacuberta, Rosa Comas, Carme Sais, Jordi Martí, Ferran Mascarell, Rafael Milán, Lluís Noguera i Eduard Miralles reflexionen sobre cap a on van les polítiques culturals locals en un moment

27

indubtablement crític però que presenta també noves oportunitats. L’imperatiu de fer sostenibles els projectes, de donar visibilitat a les bones pràctiques, de potenciar la intermediació, o d’apostar per l’excel·lència de la proximitat, són alguns dels aspectes que apareixen amb força a l’agenda de la cultura local.

11:55 És autosostenible la cultura? (12'58'' Diputació de Barcelona) Jaume Casacuberta, Carme Sais, Carles Duarte, Jordi Martí, Rafael Milán i Vicenç Villatoro dialoguen sobre un dels temes que més preguntes i polèmiques suscita: la capacitat o impossibilitat de les polítiques culturals de ser autosostenibles. Com aconseguim passar de la filantropia a la inversió? Com hauria de ser la nova llei de mecenatge? Cal que siguin autofinançables tots els projectes? Com teixim una nova aliança entre la societat i els poders públics?

12:08 17 gestors culturals compartint el seu Know-how(19') Crea Futuros (16' Trànsit Projectes) Crea Futuros és una iniciativa de Trànsit Projectes i Ceps Projectes que busca apropar-se a noves formes de creació, producció, coneixement i aprenentatge dins l'àmbit artístic i cultural. Al llarg dels anys, aquestes trobades s'han convertit en un espai únic on agents culturals de diversa índole aprofiten el coneixement participatiu per transformar territoris, contextos i metodologies de treball. Aquest és un resum amb diferents reflexions d'alguns dels seus participants. Javier Martín, Hablarenarte: "No pueden desaparecer los proyectos independientes en cultura"1'59'' Mariana Pfenniger, E-ITD: "Cooperar, colaborar, coproducir"1'30'' Rafael Camps, Festival Ingravid: "El futuro empieza por educar la ciudadania en temas culturales" 1' Tomás Guido, Trànsit Projectes: "No se trata de generar más redes sinó de aprender a trabajar en red"1'03'' Sandra Garrido, Aecumad: "El discurso que no funciona es ir por libre"1'02'' Paula Mª Loren, Festival Inmediterraneo: "Debemos tomar conciencia de lo importante que es nuestra profesión"28'' Pablo de Soto, Colectivo Hackitectura: "El espacio dónde vivimos hoy es el espacio de los flujos"1'19'' Oscar Sánchez, Rexolución Vectorial: "Necesitamos tejer puentes"39'' Lurdes Fernández, Offlimits: "Debemos hablar más de lo que hablamos"1'46'' Júlia López Varela, Hub Madrid: "Me gustaría fomentar formas alternativas de cultura"53'' Jimena Peña, The Hub: "Me gustaría que el mercado del arte pensara en cómo apoyar a los artistas"30'' Javier Rodrigo, Transductores: "No se hablará de artistas sino de productores culturales"1'04'' Javier Goizueta, Transformando: "Debemos prestarnos más atención los unos a los otros"45'' David Pacheco, Cultura Chacao: "La cultura debe estar siempre un paso adelante"39'' Antonella Broglia, TedxMadrid : "El artista tiene un poder cada vez mayor"1' Natxo Somoza, Alg-a: "Debemos creernos lo que hacemos"52''

Videodinamizarte (3'02'' Videodinamizarte) Projecte pioner, nascut a Galícia, que combina dues disciplines: l'audiovisual i la psicologia, amb la finalitat d'elaborar un producte cultural utilitzant les potencialitats del vídeo en contextos de creixement personal, intervenció social, cultural i educativa amb diversos col·lectius. Aquests tallers fan que cada participant sigui l'autor d'una peça audiovisual, estimulant el seu potencial creatiu i on el procés és tan important com el resultat.

12:27 Òptiques internacionals de la gestió cultural (34’; peça en anglès) What is a slow arts movement? (3'13'' ArtsStrategies) El moviment Slow Arts és una proposta inspirada pel moviment Slow Food que es va crear a finals dels anys 80 per tal de tractar les arts però també l’experiència cultural des de perspectives més humanes, més properes i amb més vinculacions socials i emocionals. D’aquesta manera s’aconsegueix acostar la

PÍNDOLES AUDIOVISUALS Interacció TV

28

cultura a la gent per millorar les seves vides. Hi intervé: Diane Ragsdale, de The Andrew W. Mellon Foundation.

How do arts organizations build a meaningful community? (5'08'' ArtsStrategies) Estem massa acostumats a contemplar i a disposar de les diferents experiències artístiques com a sistemes tancats sense possibilitat de connexió de cap tipus. El que s’explica aquí és com donant veu i, al mateix temps, oferint als membres d’una comunitat la possibilitat de participar directament de les arts es crea un sistema molt més obert que es dinamitza i que funciona de manera òptima. Hi intervé: Douglas McLennan, d'ArtsJournal.

How do cultural institutions manage change? (4'40'' ArtsStrategies) La constància era una virtut en el passat però això ha canviat en els darrers temps, quan tot es desenvolupa a un ritme frenètic, i és que el món va cada vegada més ràpid i ens posa a prova a través de reptes constants. Per això les institucions culturals necessiten líders molt dinàmics capaços de ser prou valents com per saber renovar-se i adaptar-se als nous contextos que es generen de forma incessant. Hi intervé: Horst Abraham, de Ross School of Business University of Michigan.

What are the elements of a successful visitor experience? (3'11'' ArtsStrategies) Tots els detalls d'un espai cultural són importants: des dels cartells indicadors fins a la senyalització, passant per les advertències i la manera com es disposen les obres. Seguint aquesta premissa, els resultats s'optimitzen de manera notable, provocant alhora el desig per aprendre dels usuaris i el gaudi de l'experiència cultural. Hi intervé: Patricia Mooradian, de The Henry Ford Foundation.

How do cultural institutions invite interaction? (3'08'' ArtsStrategies) L'objectiu d'un bon gestor cultural hauria de ser el de trobar les millors tècniques possibles i els recursos més idonis per tal que el màxim de persones puguin relacionar-se positivament amb un espai cultural. Es tracta de trobar la manera, a través de recursos amens i intel·ligents, d’aconseguir contextos favorables perquè el visitant se senti part activa del museu. Hi intervé: Nina Simon, de Santa Cruz Museum of Art & History.

What is the role of an arts and culture leader in today's society? (2'37'' ArtsStrategies) Malgrat els espectaculars avenços de les darreres dècades, l’art i la cultura encara són capaces d'exercir una influència en les nostres vides, fent-nos partícips de quelcom important i especial. En definitiva, l’art i la cultura fan avançar la societat, canviant la vida de les persones. Hi intervé: Mulenga Kapwepwe, de The National Arts Council of Zambia.

Managing challenges in the arts (3'18'' CreativeChoices) Els agents de la cultura han de saber entendre que el conjunt de factors implicats en l’experiència cultural han de ser entesos com una oportunitat i no com un problema. D’aquesta manera s’arriba a adquirir una sèrie de valors creatius essencials que incrementen la productivitat fins a nivells òptims. Hi intervé: Gill Nicol, de Head of Interaction, Arnolfini.

Taking charge of your professional development (3'36'' CreativeChoices) Els professionals de la cultura solen tenir currículums molt variats que evolucionen d’un terreny a un altre amb passes de gegant degut al caràcter heterogeni i multidisciplinar que aquest sector requereix. Haver treballat en diferents contextos atorga, també, un caràcter més complet i una major autonomia, així com capacitats executives més desenvolupades. Hi intervé: Suzanne Rolt, de St George’s Bristol.

Business support for artists: Circus Space and UBS (4'32'' CreativeChoicesCircus ) Space va néixer en un edifici abandonat de la ciutat de Londres amb l’ajuda d’una gran empresa com UBS per tal de convertir-se en un punt de trobada per a una sèrie d’artistes que en aquell moment necessitaven un lloc on assajar però també un espai on exhibir les seves creacions. Aquesta relació entre el món artístic i el món empresarial demostra com d’útils poden arribar a ser les iniciatives culturals per al món dels negocis. Hi intervenen: Daisy Drury, del Head of Circus Development; Rob Colbert, del Head of Business & Enterprise Learning, i Nick Wright de Corporate Responsibility & Community Affairs de UBS

29

TASTETS ESCÈNICS al Pati Manning

Dimecres 8 de maig de 15:45 a 16:15 Accidents polipoètics Dos rapsodes decidits a alliberar la poesia de les tauletes de nit per posar-la davant de les persones: poesia en veu alta, despullada, sense prejudicis, amb sentit de l’humor, a l’abast de tothom que vulgui escoltar i mirar. Poesia per a aquells que no llegeixen poesia. Xavier Theros i Rafael Metlikovez presenten un enginy desfermat d’incontinència verbal que destil·la poesia inspirada en el brogit de la ciutat, antiromàntica i juganera: “Y es que al final de la luz, siempre hay otro túnel”.

de 19:00 a 20:00 Jazz Machín Antonio Machín forma part de la memòria sonora d’aquest país. Les seves cançons i boleros ens arrenquen a tots un somriure, fruit d’un testament col·lectiu que parteix de la ràdio de la postguerra i que entre tots hem anat recollint, i del qual hem fet un background comú que pocs han gosat abordar i reconstruir. És a partir d’aquest respecte i admiració cap al mateix Machín i als records tan vius d’uns anys difícils, que el grup encapçalat per Celeste Alías decideix donar forma a un concert des de la sonoritat més profunda dels boleros, amb un treball jazzístic de màxima qualitat i el joc electrònic del so, embolcallant el concert en una experiència emotiva, sorprenent i exclusiva.

Dijous 9 de maig de 13:45 a 14:15 Las Polis (espectacle itinerant) Dues dones policies apareixen d'improvís a la plaça. Són les encarregades de vetllar per la seguretat i per a això realitzen un ampli i divertit desplegament dels seus recursos per demostrar que tot està sota control. Procuraran mantenir les bones formes però la situació se'ls escaparà de les mans fins al caos absolut! Esbojarrades i divertides, amb molts recursos i poques necessitats tècniques, han estat presents en bons festivals al nostre país i a l’estranger (Festival de Cornellà, de Málaga, Leioa, Chalons dans la rue a França, Els Alps, etc... )

de 15:30 a 16:00 D'Callaos “a pelo” Maribel la Canija, inconfusible veu dels D’callaos, i Dani Felices, guitarrista i compositor de la majoria dels temes de la banda, són els protagonistes d’aquest concert: guitarra i veu, D’callaos a pelo. Després de més de 5 anys de voltar pel món amb tot el grup els venia de gust un salt sense xarxa, despullar les cançons de les sonoritats de la banda i vestir-les només amb uns acords de guitarra per caçar la inspiració del moment, una melodia amb la veu… Aquest format, íntim, pròxim i còmplice, permet redescubrir les cançons i degustar l’essència dels D’Callaos. A la vostra salut!

de 18:00 a 19:00 Take away teatral La Companyia Menú Teatral ens proposa el seu Take Away Teatral, un projecte que pretén apropar el teatre a nous públics i nous espais. El teatre surt al carrer i va a les botigues, les biblioteques, els poliesportius o les places, tot trencant les fronteres físiques entre el públic i l’escenari i simplificant les estructures que el fan possible. A la carta trobarem una oferta de plats ben variada que va des de les acrobàcies, els contacontes, la poesia dramatitzada o els textos còmics o dramàtics. Bon profit teatral!

TASTETS ESCÈNICSS Escenari

30

Divendres 10 de maig 14:15 a 14:45 Brincadeira (espectacle itinerant) Brincadeira és un grup de percussionistes que des de la seva formació, l’any 2004, ha anat depurant el seu estil i creant un caràcter propi. Ofereixen un espectacle de gran qualitat sonora i coreogràfica, desbordant d’energia, animació i expressivitat. Tant poden presentar-lo en estàtic com al carrer, però el que és segur és que allà on van fan participar a grans i petits de la seva festa i diversió!

31

TALLERS a l’Espai Tallers (cal inscripció prèvia)

Dijous 9 de maig de 9:30 a 11:30 Xerrada-taller: Perspectives dels ajuts europeus 2014-2020 en l’àmbit de la cultura: accés dels governs locals El passat mes de febrer els Estats membres de la UE van arribar a un acord sobre la quantia del

pressupost europeu per al període 2014-2020. En paral·lel, durant els darrers mesos s'han anat

presentant les propostes dels programes que implementaran el pressupost comunitari; entre elles hi ha

el nou programa marc per als sectors cultural i creatiu: Europa Creativa. Aquest programa fusionarà

els programes actuals Cultura i Media i donarà suport a les activitats i accions en els sectors cultural i

creatiu que contribueixin significativament al creixement econòmic sostenible, l'ocupació, la innovació i

la inclusió social a Europa.

En aquesta sessió es pretén donar a conèixer el pressupost de la UE i els seus principals instruments

financers, especialment els que poden tenir incidència en les polítiques culturals, així com les vies

d'accés dels governs locals. Es presentaran les principals novetats de la proposta de programa Europa

Creativa, així com les propostes d'altres instruments financers complementaris, com poden ser els Fons

estructurals o altres programes europeus. De la mateixa manera, s'oferirà una aproximació als projectes

europeus amb informació pràctica sobre eines de suport a la seva concepció i preparació.

Xerrada-taller impartida per Josep Rodríguez, Responsable de Suport als Governs Locals de l’Oficina de

Cooperació Europea, Direcció de Relacions Internacionals de Diputació de Barcelona

de 16:00 a 19:00 Taller d'aplicacions per al mòbil adreçat a programadors i responsables d'equipaments culturals Aquest taller està orientat als professionals presents i futurs de la cultura i el patrimoni que estiguin

interessats a explorar les possibilitats que ofereixen les aplicacions com a eines de treball en la

comunicació i difusió d'institucions culturals. El taller s’adreça tant a qui vulgui dedicar-se a la creació

d'aplicacions com a qui vulgui conèixer el seu procés de producció per tal d'encarregar-ne.

S'estructura el temps en quatre parts: Es comença amb un repàs de la situació actual del món de les

apps i de les novetats i possibilitats que ofereixen els dispositius mòbils intel·ligents per a la gestió, la

difusió i la comunicació cultural. La segona part es centra en la presentació i comentari d'una sèrie

d'exemples emblemàtics d'aplicacions, des del MoMA al Festival de Cannes. La tercera part es dedica a

explicar el procés de creació d'una aplicació, incidint especialment en el caràcter multidisciplinari de

l'equip que hi ha d'intervenir; i l’última part del taller es dedica a la qüestió de la comercialització i

promoció de les apps. Finalment hi haurà un temps per al debat amb els assistents.

Taller impartit per Manel Miró i Jordi Sans de STOA.

TALLERS Espai Tallers

32

Divendres 10 de maig de 9:30 a 11:30 Visita guiada per les persianes pintades en el projecte “50 Obres d’Art al Raval”, de la Fundació Tot Raval “50 Obres d’Art al Raval” consisteix en el manteniment, neteja i pintada artística de 50 persianes de

comerços, entitats i magatzems del barri, inspirades en obres emblemàtiques de la literatura en llengua

catalana, amb l’objectiu de revitalitzar i dinamitzar el Raval a través d’una intervenció artístico-social a

l’espai públic. Es tracta d’un projecte comunitari que combina la inserció laboral dels joves amb el

vessant artístic i cultural, i que compta amb la participació dels joves del projecte Itaka, artistes,

comerciants, veïnat i tècnics de les entitats impulsores. La iniciativa és promoguda per la Fundació Tot

Raval, el Projecte Itaka al Raval (Fundació C.O Joan Salvador Gavina, Associació Educativa Integral

AEIRaval, Associació per a joves TEB, Impulsem SCCL, L’Escola de Músics i JPC i la Fundació Tot Raval), i

Edicions 62.

Durant l’itinerari, que recorrerà els carrers Robador, Sant Pau, Sant Ramón, Espalter, Rambla del Raval i

Sant Rafael, es podran veure una vintena de les cinquanta persianes pintades, amb diferents tècniques

artístiques i inspirades en obres de la literatura com “Egosurfing”, “Carvalho” o “Memòria d’uns Ulls

pintats”. També s’explicarà el projecte, els seus objectius, el procés que s’ha portat per a la pintada de

les 50 persianes, i parlarem amb alguns dels participants de la iniciativa.

Visita organitzada per la Fundació Tot Raval.

de 9:30 a 11:30 Taller d‘Introducció a viquipèdia per a gestors culturals (es requereix ordinador propi) La iniciativa GLAM-Wiki és un projecte que ajuda a compartir i difondre arreu del món el coneixement generat a les institucions culturals, a través de projectes de col·laboració amb editors experimentats de Wikipedia. GLAM és un acrònim de l'anglès Galleries, Libraries, Archives and Museums (Galeries, Biblioteques, Arxius i Museus). La Viquipèdia en català és un referent a nivell mundial pel que fa a projectes #GLAMWIKI, desenes d'institucions estan duent a terme projectes relacionats amb l'enciclopèdia lliure o amb els seus projectes germans. El taller ofereix alguns recursos per connectar i començar un projecte amb la comunitat de viquipedistes. Després d'aquest taller, els professionals han de ser capaços de fer els primers passos en l'edició d'un article a la Viquipèdia, i han de conèixer els procediments per a dur a terme una activitat de difusió glamwiki. El taller inclou una sessió pràctica d'entre 30 minuts i 1 hora aproximadament. Taller impartit per per Àlex Hinojo, director de projectes de GLAMwiki Amical Viquipèdia.

33

MOSTRA DE PROJECTES a l’espai Fira Associació A Bao a Qu A Bao a Qu és una associació cultural sense ànim de lucre dedicada a la ideació i el desenvolupament de projectes que vinculen creació artística i educació. Fundada el 2004, des dels seus inicis ha introduït la creació a escoles i instituts de la mà de professionals de l’àmbit artístic i cultural. En els seus projectes educatius l’art ha de generar un moviment, unir un aquí (i ara) amb un allí; com el desig, com la imaginació. Com l’emoció, ha de ser moviment i provocar-lo. La potència d’una activitat de creació artística no es mesura en resultats i eficiència, sinó amb la quantitat de desigs, expectatives i aspiracions que posa en moviment; es mesura per la seva capacitat de projectar(-se). Entre els seus projectes destaquen Cinema en curs (iniciat a Catalunya i que actualment és d’abast internacional), Fotografia en curs (que compta amb la col·laboració del MACBA, el CCCB, el MNCARS i el CGAI entre d’altres), Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona (programa conjunt de l’ICUB i el Consorci d’Educació de Barcelona) i les col·laboracions amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la Filmoteca de Catalunya i el CGAI (Centro Galego de Artes da Imaxe).

ACELLEC – Escola EFA L’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC) promou l’Escola EFA, una oferta formativa adreçada als treballadors de la cultura, de l’educació, del lleure i de la sociocultura, els quals sovint necessiten discurs i eines pràctiques que integrin els coneixements de totes aquestes disciplines. L’Associació vol interconnectar cadascuna d’aquestes disciplines amb la resta, tot i compartint coneixement, sumant habilitats i generant noves fórmules d’intervenció que contemplin el ciutadà de forma integral, com a receptor de serveis però també com a protagonista actiu dels seus propis projectes. Entre els objectius de la proposta destaca la promoció de la formació de professionals, l’impuls de la idea d’integralitat i la promoció de la professionalització dels treballadors.

Any Espriu 2013 L'any 2013 s’escau el centenari del naixement de Salvador Espriu i Castelló. Per tal d’honorar la seva memòria i difondre’n l’obra i el llegat, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat designar el 2013 com a “Any Espriu”, amb un caràcter cultural, cívic i participatiu. Durant aquest any una agenda carregada d’activitats de caire cultural com tallers, recitals, conferències, etc. aproparà i difondrà l’obra i la figura de l’autor a la societat catalana i d’altres països. Es pretén impulsar la relectura i l’actualització de l’obra d’Espriu i el seu llegat, mitjançant la participació dels creadors i les institucions de la cultura i de l’ensenyament, així com els mitjans de comunicació. Salvador Espriu i Castelló és un dels autors més insignes de les lletres catalanes. La profunditat i l’alta significació de la seva obra, reconegudes per la crítica internacional, són mereixedores de la major atenció i la màxima consideració. De la mateixa manera, l’exemplaritat de la seva actitud en una de les situacions històriques més adverses per a Catalunya, que se sintetitza en les seves paraules, “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”, constitueixen un llegat que ha romandre en la memòria dels catalans.

Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya La Guia de bones pràctiques de la gestió cultural, que ha elaborat i publicat l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya es va crear en resposta a les peticions de molts gestors culturals que havien manifestat a l’APGCC la necessitat de disposar d’un document orientador sobre la bona pràctica de la professió i amb l’objectiu principal de fomentar el treball professional de qualitat del gestor cultural. La guia es va crear també amb la voluntat d’esdevenir una eina de servei, un marc de referència per reforçar la necessària autonomia i independència del gestor cultural a l’hora d’afrontar situacions o dilemes derivats de l’exercici professional. La guia vol esdevenir un referent sobre l’exercici responsable de la professió, reconèixer que l’exercici de la gestió cultural comporta unes responsabilitats i uns deures professionals i contribuir al coneixement de la normativa tècnica i legal.

MOSTRA DE PROJECTES Espai Fira

34

aPortada Aportada impulsa CultCities, una solució per a la gestió dels públics culturals. El sector cultural i les administracions municipals tenen a l’abast cada dia els registres objectius per a la seva base de dades, tot i que és habitual que la informació que es recull no sigui adequada i que les dades estiguin disperses i no es creuin. La comunicació amb els públics serà eficient quan en coneguem els interessos i puguem analitzar una correcta segmentació. Els objectius d’aquesta iniciativa són conèixer les preferències i costums culturals dels públics a través d’enquestes específiques, gestionar i tractar les dades per tal de segmentar la comunicació, compartir dades i anticipar la gestió pel que fa a programació, comunicació, difusió, publicitat, polítiques de preus.

Artracta Projectes Culturals L’associació Artracta presenta el seu projecte Inner, petits grans moments, un format escènic d’uns seixanta minuts de durada que busca apropar la figura de l’artista al públic. Inner proposa un espectacle en un format diferent als habituals i pensat per a per un nombre reduït de públic (cinquanta persones com a màxim). Un escenari acollidor i proper al públic acull un artista que ve acompanyat per un periodista o un comunicador i el seu instrument. Després d‘una breu presentació per part del periodista, s’afavoreix el diàleg amb el públic, que serà convidat a ser un protagonista més de l’actuació. Al llarg d’aquesta tertúlia l’artista representarà cançons o fragments per tal d’amenitzar l’acte i oferir als assistents la possibilitat de gaudir de les seves interpretacions. Inner és, per tant, un projecte que busca apropar l’art i els artistes al públic tot oferint-li la possibilitat de viure una experiència única. El format senzill possibilita als programadors l’opció d’oferir un producte exclusiu a baix cost.

Boovox Erigin creacions ha ideat Boovox, una plataforma que consisteix en una base de dades que es conforma a través de la participació ciutadana i que té entre els objectius principals simplificar i facilitar la contractació d’espectacles, tot reduint la despesa en aquest tipus de tràmits i optimitzant els pressupostos de gestió i dinamització cultural. Boovox permet, d’una banda, que els artistes es puguin publicitar i, de l’altra, la comunicació entre els organismes públics i la ciutadania en format de consultes de participació ciutadana per aconseguir la seva implicació i participació ciutadana a l’hora de decidir la programació cultural municipal. Boovox s’obre a tots els àmbits culturals i es presenta com un projecte escalable, que es pugui adaptar a diferents necessitats i funcionalitats.

Experimentem amb l'ART Experimentem amb l’ART és una entitat educativa que treballa a partir de l'art contemporani i els processos creatius entesos com a eina per fomentar la capacitat crítica i creativa de les persones. L'activitat principal de l'entitat consisteix en el disseny i realització de projectes artisticoeducatius diversos, així com en la gestió de l'Espai EART, un espai plurifuncional que obre nous camins en la recerca i l’experimentació de diversos vessants del món de l’art i l’educació. L’equip d’Experimentem amb l’ART cerca constantment i articula diferents metodologies i formes de vincular els artistes a projectes educatius que responen als dubtes i objectius que des de la pròpia l’entitat es plantegen. Ressonàncies apareix com un programa de l’entitat que acull diferents formats artisticoaducatius que comporten en cada cas formes de relació ben diversa entre els diversos agents implicats (artistes, participants, educadors...) Aquestes formes de relació sovint suposen la base sobre la que es desenvolupa el propi projecte en concret.

Icono Serveis Culturals Icono Serveis Culturals presenta el seu projecte per al disseny i la implementació d’una gimcana multimèdia per Ipad/Iphone al Museu-Monestir i el municipi de Sant Cugat del Vallès. Aquest projecte es basa en l’experiència en la creació d’un producte similar en l’àmbit del turisme d’incentius, i també en el fet de contrastar les possibilitats d’aplicació en l’àmbit cultural local. La gimcana està dissenyada en format d’aplicació multimèdia que es pot descarregar pel públic en el seu propi Ipad/Iphone. El sistema consisteix a localitzar els punts geogràfics o els codis QR distribuïts per les instal·lacions del Museu-Monestir i el casc antic de Sant Cugat del Vallès, on l’aplicació es connecta amb la prova a realitzar. Segons es completen els diferents reptes, la persona o grup assoleix una puntuació, i

35

una posició en la classificació de participants. Una persona gestionarà remotament l’activitat, de manera que en funció de la classificació, s’estableixen els premis corresponents. El públic objectiu d’aquesta activitat són adults i famílies, especialment d’àmbit local. Amb aquesta iniciativa es vol treure el màxim partit de l’atractiu de les noves tecnologies i posar-les al servei de la difusió del patrimoni local.

Laboratori de Cultura i Turisme. Barcelona Media El Laboratori de Cultura i Turisme de Barcelona Media desenvolupa productes i serveis que posen en valor el patrimoni, la cultura i el turisme com a factors de creixement i que donen respostes innovadores a empreses i institucions per impulsar les seves activitats. El Laboratori de Cultura i Turisme forma part de Barcelona Media, amb el que participa del coneixement i la conceptualització de solucions tecnològiques i estratègiques avançades. Barcelona Media és un Centre Tecnològic Avançat membre de la xarxa TECNIO que des de la seva fundació ha participat en més de 500 projectes a tot el món. Des de la seva creació l’any 2007, el Laboratori de Cultura i Turisme ha portat a terme més de 80 projectes en els camps de la cultura, el patrimoni, el turisme i l’economia creativa a Catalunya, a altres comunitats autònomes d’Espanya, a la Unió Europea, i a països d’Amèrica Llatina, del Sud-est asiàtic i de l’Orient Mitjà. Barcelona Media participà activament en el disseny i la posada en marxa del Parc Barcelona Media al districte 22@, on actualment hi té la seva seu.

Interarts Fundada el 1995, Interarts és una agència privada amb projecció internacional dedicada a donar suport al disseny de polítiques culturals, contribuir als processos de desenvolupament des del sector cultural i facilitar la transferència de coneixements i informació en el camp de la cultura. Les principals àrees d'activitat d’Interarts són les polítiques culturals i la cooperació cultural. Actualment l’agència està present en camps innovadors com els relatius a drets culturals i economia creativa i cultural i un dels seus principals objectius és incorporar un enfocament cultural als projectes de desenvolupament humà. INTERARTS desenvolupa la seva activitat des de Barcelona per a entitats públiques i privades d’arreu del món. Té una àmplia experiència en el desenvolupament de projectes de cooperació cultural en l’àmbit nacional i internacional. A través del seu butlletí, Cyberkaris, i de la seva pàgina web difon contínuament estudis i informació rellevants pel sector de la cooperació cultural.

Kognitif City Projects Ciutat Bella consisteix en una exposició urbana als carrers dels barris que conformen Ciutat Vella de Barcelona. La mostra estarà composta de diversos homenatges a personatges històrics que han contribuït a la transformació de la cultura, la societat o el paisatge de la ciutat. Diversos muralistes contemporanis han escollit un personatge amb el qual han sentit una connexió personal i/o artística, i desenvoluparan el seu homenatge en format mural sobre parets mitgeres de grans dimensions. L’objectiu de l’exposició és crear un itinerari a la via pública que expressi el valor artístic i cultural d’una ciutat en continua evolució i transformació. Es tracta d’una mirada positiva sobre el canvi i el diàleg transgeneracional, i sobre com aquest conflueix en una transformació en tots els aspectes: la societat, la morfologia urbana, la cultura popular i contemporània, el paisatge urbà, les tendències artístiques, etc. Amb aquest projecte és vol afavorir la sensibilització de la societat vers l’art realitzat a l’espai públic, educar els ciutadans sobre quins han estat alguns dels personatges més rellevants de la nostra cultura, fomentar el debat i el diàleg entre els ciutadans, les entitats i la institució en relació a la creativitat artística a l’espai públic, etc.

LABPATC Laboratori de Patrimoni, Creativitat i Turisme Cultural. Universitat de Barcelona – Xarxa IBERTUR LABPATC impulsa un programa d’investigació aplicada, formació especialitzada i desenvolupament de projectes i solucions sostenibles i innovadores per a organitzacions i empreses dels sectors cultural i turístic, especialment en l’àmbit del patrimoni, els museus i el turisme cultural. LABPATC vol esdevenir un centre d’excel·lència de referència nacional i internacional amb un clar compromís amb la societat d’impulsar la creació d’ocupació qualificada i contribuir al desenvolupament cultural, social, mediambiental i econòmic. LABPATC és una iniciativa promoguda per un grup de professionals i

MOSTRA DE PROJECTES Espai Fira

36

estudiants de postgrau vinculats a la Universitat de Barcelona que compta amb el recolzament de la xarxa IBERTUR. La seva creació va estar possible al juny de 2012 gràcies al projecte CHARTS – Culture and Heritage Added value to Regional policies for Tourism Sustainability (2012 – 2014) finançat pel programa Interreg IVC de la Unió Europea.

PixHunting. Gimcanes 2.0 PixHunting és una plataforma de gimcanes 2.0. Les gimcanes consisteixen en un grup de proves fotogràfiques geolocalitzades, mitjançant les quals es fa conèixer el patrimoni del lloc escollit. PixHunting pretén també explicar els secrets, anècdotes i llegendes del lloc per fer més interessant el recorregut de la ruta. A través del joc s’aconsegueix que el visitant participi activament de l’entorn, tot creant una experiència divertida i dinàmica. Amb aquesta iniciativa es vol contribuir a la promoció del patrimoni. També és important aconseguir geoposicionar destins i ajudar-los a entrar en el món de les apps, sense el cost que comporta crear una app pròpia. PixHunting creu, fet i fet, en el turisme actiu i experiencial.

PLONK! Estudio El moment actual de crisi ens exigeix repensar les relacions entre els diferents actors de la cultura, la quantitat i distribució dels recursos i la metodologia de la seva gestió. És a dir, ens cal un replantejament dels models d’organització i participació, de les vies de dinamització i comunicació i dels nous models derivats dels nous contextos. Sense cap mena de dubte ens trobem davant un nou paradigma cultural que planteja un gran nombre de preguntes i necessitats. PLONK! Estudi presenta Re-act, un projecte que pretén facilitar l’establiment d’un punt de partida en la complexa tasca d’aportar respostes a aquestes preguntes. El projecte es divideix en dues fases d’execució: en una primera fase es realitzarà una recerca per tal d’establir models aplicables a diferents casos d’actuació. En la segona fase es procedirà a una sistematització de la informació, que es posarà a l’abast dels diferents ens locals. Les càpsules de recerca partiran de l’estudi a nivell local de les relacions entre els diferents agents, entitats i comunitats culturals i a partir de l’estudi d’aquest context, es dissenyarà un pla d’activitat a partir del qual es generaran nous models de gestió. Els objectius consisteixen a definir nous escenaris de relació entre els actors culturals, estudiar noves solucions per a la generació, inventari i distribució dels recursos, tant en el seu origen com en la seva aplicació, generar coneixement actiu i instal·lar procediments col·laboratius i lògiques pròpies de processos de R+D+I en el disseny i desenvolupament de polítiques i projectes culturals.

Potlatch La paraula Potlatch designava per a algunes societats de l'antiguitat un sistema d'intercanvi basat en la solidaritat i la barata. Des de Potlach reprenen aquest concepte adaptant-lo als nostres temps per unir creadors i mecenes mitjançant el crowdfunding o micromecenatge. Potlatch és un espai de crowdfunding que sorgeix davant la situació actual de crisi mundial, on aconseguir finançament, tant públic com privat, és gairebé impossible. És un espai pensat per a tothom que tingui inquietuds, ja sigui proposant o recolzant projectes d'interès cultural, científic, tecnològic, social... i que a través de la seva realització beneficiï a un gran nombre de gent. A Potlatch un creador independent, un emprenedor, una associació, una empresa, una ONG, etc. podrà donar a conèixer el seu projecte de manera que pugui acabar finançant-lo gràcies al suport dels mecenes a través de donacions. D'aquesta manera, gràcies a la cooperació i el finançament col·lectiu els creadors poden dur a terme les seves iniciatives i aquells amb inquietuds puguin veure’s recompensats amb productes o iniciatives que els motivin.

Ripoll capital de la cultura catalana La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té l’objectiu de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de parla i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. Ripoll, lloc de pas i cruïlla de camins, ha estat testimoni de tota mena d’intercanvis econòmics i culturals. Amb el pas dels segles les influències socials, econòmiques i culturals l’han convertit en una vila referent en molts

37

aspectes. La vila de Ripoll és coneguda pel sobrenom de Bressol de Catalunya, associat a la figura del comte Guifré el Pilós. Per commemorar aquesta capitalitat, una comissió formada per persones tant a títol individual com en representació del teixit associatiu local han programat tota l’oferta cultural de l’any 2013 a partir de tres grans eixos: el Patrimoni i la història, la industrialització i l’etnografia i la cultura popular. El principal objectiu de la capitalitat cultural és l’atracció de visitants, potenciar la marca “Ripoll” i difondre la llengua i la cultura catalanes.

Trama serveis culturals Trama és una associació cultural especialitzada en imatge i humanitats que produeix, difon i gestiona projectes creatius, culturals i educatius de persones associades i col·laboradores, oferint serveis a particulars, grups, entitats i institucions de l’àrea metropolitana de Barcelona amb l’objectiu d’establir sinergies entre artistes i professionals, agents culturals i ciutadania. Des de Trama es vol impulsar l'accés de la ciutadania al coneixement acadèmic i especialitzat, afavorir el contacte entre el públic i professionals de les ciències socials i la comunicació, promoure i reforçar en la ciutadania la gestió del coneixement i donar eines per a gestionar de forma eficient la informació mitjançant l'apropament a diferents llenguatges, disciplines, suports i metodologies, l'estudi formal i conceptual, l'anàlisi crítica, el diàleg, la interacció i la participació activa del públic.

Triple A – Màster Gestió Cultural UB L’empresa Triple A ha llançat la pàgina web de venda d’entrades per a esdeveniments culturals ÚltimaHora!, en què es comercialitzaran a meitat de preu les localitats no venudes hores abans dels espectacles. Triple A està formada per tres socis amb una llarga experiència i formació en gestió de projectes culturals i comunicació. La finalitat del projecte es crear valor públic i econòmic a les parts implicades, mitjançant l’augment de la recaptació dels teatres, auditoris i festivals, tot justificant de manera més efectiva la recepció de subvencions públiques. Al mateix temps es pretén aconseguir nous públics, millorar la imatge i la programació dels equipaments, generar una major difusió per atraure més públic i utilitzar Internet i els telèfons mòbils per generar més volum de negoci. ÚltimaHora! és una iniciativa innovadora que comercialitzarà les entrades d’espectacles d’equipaments teatrals (públics i privats), sales de concerts i empreses promotores de concerts.

Urban Art Foundation Urban Art Foundation és una iniciativa creada per la productora d’esdeveniments Ópera & Flamenco Productions que sorgeix com a resultat de la trobada entre Óscar Martos, director-fundador de l’empresa, la directora de teatre Dominique Serene Antignano i una filosofia comuna: l’art urbà com el motor renovador d’una comunitat. El projecte Urban Art Foundation pretén desenvolupar i promoure les accions i formes d’art urbà. Mitjançant la creació d’una gran base de dades d’artistes, agrupacions i organitzacions del sector, es busca crear una gran xarxa de comunicació que permeti establir relacions amb una realitat cultural global. Urban Art Foundation proposa, també, un model de laboratori artístic des del qual es poden desenvolupar activitats, accions i intervencions urbanes, que puguin ser exportades arreu del món. L’àmbit territorial en què es desenvoluparà el projecte seran els espais urbans, llocs híbrids, mestissos, estratificats, rics en sentits i resultat de les relacions existents i les contínues mediacions, que expressen el moll de l’os de la ciutat i els seus ciutadans. Amb tot plegat es vol promoure l’art urbà com a catalitzador per generar altres maneres de concebre els espais urbans i les infraestructures, a més d’una valoració dels espais urbans i arquitectònics a través d’accions artístiques.

Xarxa Alcover Xarxa Alcover de Teatres va néixer fa disset anys sota la denominació de Projecte Alcover amb l’objectiu de potenciar i impulsar la mobilitat del sector de les arts escèniques entre els territoris de parla catalana mitjançant la creació i manteniment d’una estructura estable d’intercanvi que permeti la realització de gires coordinades d’espectacles teatrals en català. La Xarxa Alcover es defineix com una associació lliure, oberta i no protocol·lària d'un conjunt d'entitats municipals, associacions, entitats culturals, programadors teatrals, teatres, universitats i persones físiques de l'àmbit geogràfic de la llengua catalana. La metodologia durant aquestes disset temporades ha estat la selecció anual d’una o

MOSTRA DE PROJECTES Espai Fira

38

dues propostes de cada territori (Catalunya, Illes Balears i País Valencià), que han esdevingut “Espectacles Alcover”. Aquesta selecció, feta pels socis de la Xarxa, ha estat programada any darrera any pels programadors de teatre membres de la Xarxa afavorint gires coordinades. Des del 2011 el Pla Alcover es reformula per esdevenir Xarxa Alcover i es projecta cap al futur a través d’un pla estratègic amb nous estatuts, més compromís dels socis i major comunicació per augmentar el seu valor estratègic. A més es treballa per obtenir acords de col·laboració estables amb administracions, teatres, xarxes per garantir la visibilitat dels espectacles Alcover i l’activitat pròpia de la Xarxa. L’associació també vol impulsar fòrums de reflexió entorn la realitat de les arts escèniques catalanes actuals. Les fires de teatre d’Alcoi, Manacor i Tàrrega són l’espai de connexió i comunicació entre els associats de la Xarxa, entre els quals hi ha tant persones individuals com entitats jurídiques que en volen formar part.

Horaris d’obertura de l’Espai Fira Dimecres 8 de maig de 16:00 a 19:00 Dijous 9 de maig de 9:30 a 14:00 i de de 15:30 a 19:00 Divendres 10 de maig de 9:30 a 14:00

39

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Concert i copa inaugural amb Jazz Machín, dimecres 8 de maig a les 19:00 al Pati Manning Accés gratuït a l’exposició del CCCB “Arxiu Bolaño. 1977 – 2003”. Durant els dies 8, 9 i 10 de maig, els participants a Interacció podran accedir a l'exposició del CCCB mostrant la seva acreditació. Descompte d’un 5% en llibres. Els participants a Interacció obtindran un descompte en les seves compres a l’estand de la Llibreria Medios (zona Fira), mostrant la seva acreditació. Zona de trobada i coworking a l’espai Obert (al claustre del Pati Manning, primera planta).

Acreditacions Dimecres 8 de maig de 15:15 a 18:00 al Pati Manning Dijous 9 de maig de 9:00 a 11:00 al Pati Manning Fora d’aquest horari, les acreditacions es faran a la recepció del CERC. Streaming

Des de la plataforma virtual d’Interacció es podran seguir en streaming les sessions de la Sala Teatre i les de la Sala Raval del 9 de maig de 12:00 a 14:00 i el 10 de maig de 10:00 a 11:45. interaccio.diba.cat. Informació i inscripcions interaccio.diba.cat Pati Manning, c/Montalegre 7 Barcelona 08001 934 022 565 Amb la col·laboració de:

INFORMACIÓ PRÀCTICA