1

80 FINESTRES PER A UNA ÈCFRASI DES DEL CEL

DEL QUADRE WO ES WAR, SOLL ICH WERDEN

DE LARS PHYSANT

2

EL MARC

PRIMERA FILERA HORITZONTAL

A1 Sinuosa llum negada però vista des del cel

B1 I per això il·luminada també

C1 Es desfà en la tenebra

D1 I finalment es mostra la claror

E1 Que es torna crepuscular

3

F1 I precedeix la fosca de la nit

G1 Per tornar petit matí fresc

H1 I tarda assolellada on el núvol gris

I 1 Cridarà la llum aturquesada

J1 I entrarà la concreta llum blau rosada que es transforma en ala celestina

PRIMERA FILERA VERTICAL

A1 Sinuosa llum negada però vista des del cel

4

A2 Voleien núvols delicats, reneixents de joia copsen altres llums llunyanes, que festegen en preludi de dansa del cel amb l'aigua latent l'ala celestial encesa que es torna a fer present aixoplugant la petita nuvolada voltada de claror i de diminutes tonalitats que mostren la puresa de la joia i ens recorden que la vida és subtil, com la palpitació, i , que tot es manifesta en tan sols un bocí de cel

A3 Se'n van les nuvolades despreses del sentir, no volen angoixa i prenen formes de silenci colorit. Ara són arbres i muntanys d'altres cels

A4 Ha vingut una petita tenebra

A5 Com en aigua aturquesada saltironeja el sol de cel d'estiu gaudent on s'hi veu el cap del peix

A6 Ara la tenebra ja vola i s'esvaeix

5

A7 En fons mediterrani de retrobada dels peixos o els ocells

A8 Els peixets van a dormir sota l'ombra de l'aigua SEGONA FILERA HORITZONTAL

A2 Voleien núvols delicats, reneixents de joia copsen altres llums llunyanes, que festegen en preludi de dansa del cel amb l'aigua latent l'ala celestial encesa que es torna a fer present aixoplugant la petita nuvolada voltada de claror i de diminutes tonalitats que mostren la puresa de la joia i ens recorden que la vida és subtil, com la palpitació, i , que tot es manifesta en tan sols un bocí de cel

B2 La cua de l'ala celeste, ja apagada, dóna senyals de fosca

C2 Límit de claror entre la muntanya tupida de pins de tardor vermellosa i cel de tarda

6

D2 En un bocinet de la segona fosca viatgen dos núvols grisos i prims. El camell treu el cap i respira nuvolades

E2 Festeig al cel turquesa, un nígul allargat ens mostra l'alegria de la mutació

F2 Ara arriben, com ocells en equip enmig de tènues llums i fines fosques, més nuvolets eteris

G2 Com des de muntanya andina nevada es desfà la condensació

H2 Més amunt dels altiplans que toquen els cims més alts, es fon l'aigua amb la terra i l'aire quan la llum ens perfila la mirada

I2 S'espandeix poc a poc el vapor pesat ensems que s'enlaira

7

J2 I així ens fa veure que la grisor pot esdevenir blavor com de mar abans d'auba

SEGONA FILERA VERTICAL

B1 Llum potenciada

B2 La cua de l'ala celestial ja apagada, dóna encara senyals de presència

B3 Tan sols s'insinua la cresta en incandescència del potent núvol com en explosió

B4 Tortugues marines deixen ombres al fons mimètic

8

B5 L'aigua tèrbola moguda als quatre vents, en creu pren vivesa i en diagonal s'esclareix

B6 Verds d'aigües que pensen en l'oceà

B7 Memòria de peix, d'absència transformada

B8 Vibracions d'energies d'una aigua que va feliç cap al mar PENÚLTIMA FILERA VERTICAL

I1 El núvol gris cridarà la llum aturquesada

9

I2 Es dissol lentament el vapor pesat

I3 Ningú sabria sense aquest instant que el sol i el mar es fonen en aigües que volen lleugeres com ànimes angèliques intocables

I4 Enmig del cel hi ha un riu blanc i una muntanya desitjosa de transformar-se abans de la pluja

I5 En el camí de la desembocadura l'aigua daurada travessa les roques antigues del riu

I6 Uns nigulets surten de l'aigua camí de la nòrdica sorra

I7 L'aigua retorna a la potenciació

10

I8 L'aigua de la nit esdevé argentada

ÚLTIMA FILERA VERTICAL I REINA CROMÀTICA

J1 Cridarà la llum aturquesada

J2 Diàleg d'uns núvols blancs amb d'altres que envespregen

J3 S'alça la broma, s'enfilen els raigs arrodonits de fi d'estiu

J4 La finestra de la vall del riu i la muntanya s'ha obert a l'hora de la posta ansiosa de llum pura

11

J5 Clarobscur senzill i perlat

J6 Festa grossa sobre el rierol, abans de la tempesta els núvols daurats dansen en tardor avançada

J7 És riu, és viu, és mar, és llambreig de cel clar que com gemma ens purifica

J8 Profunda tardor, color de calidesa intensa després de brasa

ÚLTIMA FILERA HORITZONTAL

A8 Els peixets van a dormir sota l'ombra de l'aigua

12

B8 Vibracions d'energies d'una aigua que va feliç cap al mar

C8 Tot entrant a l'aigua abans de l'alba

D8 Com el miracle de la llum

E8 Es desfà en la riuada blava

F8 Com ferro roent que abraça la transparència canviant

G8 S'obre el color de tardor enmig de la riuada

13

H8 Com port d'aigua serena al fosquet

I8 L'aigua argentada despedeix l'horabaixa amb l'ombra

J8 Tardor profunda, color d' intensa calidesa

PENÚLTIMA FILERA HORITZONTAL

A7 Fons mediterrani de retrobada de peixos o ocells

B7 Dins l'incommesurable riu pàl·lides absències grises

C7 Que reviscolen en un moment afortunat

14

D7 L'arxipèlag beneit per la propera i llunyana llum

E7 En un punt l'aigua es desfà blavenca, grisosa, marronenca amb bocins de cel i de fang

F7 La brisa del lent foc de pins deixa un fumarol en l'aire

G7 Que l'aigua nova apaga

H7 I torna clara

I 7 Esdevé de nou viva i neta

15

J7 Fins transparència delicada i joiosa -Fins aquí marc-

QUADRE INTERN ( DE LES AIGÜES SOTA ELS NÚVOLS ACOTONATS )

PRIMERA FILERA HORITZONTAL

C3 Els cotons rics desdibuixen la nuvolada

D3 Que el vent transporta lentament

E3 I transforma en petits nuvolets

16

F3 Que en llum de tarda plàcida ressorgeixen i es multipliquen

G3 Repòs de l'aire en la tremolosa aigua lluminosa

H3 L'ibis sagrat que busca el silenci més alt es delecta en la quietud

SEGONA FILERA HORITZONTAL

C4 L'aigua fosa amb els cotons rics també es desdibuixa en els meandres del reflex

D4 Cap al mar baixen les artèries latents amb ell

17

E4 L'abundant escuma vigorosa baixa fins molt enllà

F4 Han devallat els níguls per acaronar l'aigua pausada

G4 Gaudents de subtilesa de l'aigualida llum

H4 Lluminosos plens i encrestats núvols en viatge tupits de condensació en espera TERCERA FILERA HORITZONTAL

C5 La molsa barrejada amb la terra segueix camins

D5 El fang ha romàs al fons de l'aigua, donant una nova llum

18

E5 Que busca noves molses i fa veure terres clares

F5 És el moment de cabdellar-se per als fils de l'aigua

G5 Que buscaven llibertat

H5 Trobant ansiosa vida de terra, aire, aigua i tonalitats rosades en celebració

QUARTA FILERA HORITZONTAL

C6 Camins que giravolten porten arreu i enlloc

19

D6 Com en mutació de pell de serp

E6 O en perillosos esculls

F6 Que llinden amb el pla dels meandres

G6 Libèl·lules, nimfes i peixos alegrement s'expressen

H6 El núvol enraona amb l'aigua

20

Aquesta obra de joventut i maduresa representa sens dubte un pronunciament important en la vida pictòrica de Lars Physant, on la majoria dels seus conceptes i el seu sentir més intens i complet hi queden reflectits. La seva realitat dividida unida com també la seva percepció simultània prenen aquí un sentit harmònic de profunditat musical que va més enllà de la noció de temps i d'espai. La festa dels colors tots interactuants en la meravellosa, però real, forma del quadrat depassa tota expectativa per a l'observador i s'afirma en la sorpresa, probablement improvitzada pel pintor però enormement detallada alhora. L'autor compagina la meditació de la mà amb la precisió del pinzell. L'obra emana tal quantitat de llum colorida que fins i tot quedava reflectida al terra del palau Moja com en un llac. Sóc conscient de que totes les meves ècfrasis són projeccions internes que estan en una relació indirecta amb l'obra que utilitza un altre llenguatge. Això no treu però que les hagi generat. En aquest cas concret, d'un quadre tan gran que conté a la vegada dos quadres, el quadre intern amb 27 anys de diferència amb el marc, resultat final, i, a més els singulars 80 quadres continguts en ell; si les meves projeccions són un paralel·lisme ja em donaria per satisfeta.

21

Confesso que em va passar el que va dir el fill del pintor Josep Amat a l'inauguració de l'espai Thyssen de SFG quan va dir els ecfrasistes són persones que es queden encantades davant d'una obra i es posen a escriure.