Embed Size (px)
Citation preview
^tr
8eth1eern (1)
Massa bona es la carretera que hi acompanyaavuy al viatjer desde Jerusalem, ferit anyorar locamí vell que ahguilejva per vinyas y jardins, en-caxonat entre dos márgen guarnits' d' etzevaras yrosers. Era mal empedrat, ple de rocks, desigual yaxaragallat; mes guardava las petjadas de David ySalomó, y las encara més sagradas de Jesús, Josephy María, que hi passarien més d` una vegada.
Una tradició nos presenta la, Sagrada Familia ámitj camí, reposant á 1` ombra d` un Terebinte ques' inclina respectuosament devant 1` Infant Diví,fentli ab sas brancas un ombriu dosser. Els pele-grins no passavan may sense abrassar y besar 1` ar-bre ditxós, y guardavan sas Pullas y escorsa com re-liquias, fins que, fentli mal d' ulls tot aixó, lo moroamo del camp, un día que `s llevá de mal humoragafá urea destral y n feu llenya. En lo mateix llochuna má cristiana ha plantat un altre terebinte que,d' aquí á alguns anys, faré ombra als pelegrins totrecordantlos tan bella y piadosa tradició.
Al peu de la montanyeta que corona `1 monestirde Sant Elías, se tróba `1 Pou dels tres Reys, ahon se'is aparegué de non la Estrella que se `Is havia ama-gat al entrar á Jerusalem. Som al estrem de la planade Rafaim ó dels Gegants, ahon David baté duas ve-gadas los filisteas crema llurs ídols.
Desde ací `s veu encara '1 Sant Sepulcre y `1 montde les Olives; mes transeamus usque ed Bethleem:«Arribélnsen fins á Bethleem,» ciutat que veuhen per .primera vagada nostres ulls, blanca, resplandenta ycolocada en un cim com la gloriosa corona de Judea.
A má dreta del camí trobám abans de gayre lahermosa Tomba de Raquel, que `ns recorda la dogo-llació dels Ignocents ab aquella p,araúla tan bella ytan trista de Jeremías: Vox in: Rama audita est;Rachel plorans folios suos et noluit'.consolari quianon sunt: «Fins en Ramá se sentiren les veus, moltsplors y alarits: Raquel plora I, sos fills y no `s volaconsolar perque no lli son.»
Bethleem ó Beit-Lehem, conc 1` anomenan semprelos del pays, es una ciutat cristiana, gayre be católi-ea. La creu no s` amaga devant la n tja lluna, comá Jerusalem, sino que s` alsa magestuosa, se multi-plica y, conc en nostres pobles antichs, se va á posar,com un signe sagrat, damunt lo portal de las casasy sobre `l pit de les bethlemitas. Ja al arribar se sentla civilisadora influencia cristiana; la gent no s'áparta astorada, ni ns aguayta ab ulls plens de llás-tima y menyspreu, sino tot lo contrari, la major partnos envian un afectuós Dèu vos guart en sa llengua,un buona sera ó bon soir que `ns roba `1 cor. La mitjarialla que apunta en tots els llabis, nos diu que esté
I
entre gerniáns; y no sola ent nos somriu la gent,sino las finestras obertas, las ortas plenas de verdor
carrers plens de gent; los arbres, la ciutat y `bon Jesús y tot á dalt del cel.
(1) Del "Dietari d` un pelegrí á Terra Santa.,,
Avuy es diumenge y no cal dir que la gent estáendiumenjada. Los homens duhen turbant de sedavirolada en que domina `l groch, y túnica rallada devermell, y sobre ell un abrigall semblant I, nostregambeto, negre ab rallas blancas de dalt á baix; loduhen senzillament posat sobre las espatllas, senseficar los brassos en las lnánegas. Los noys usan go-rreta egipcia, túnica rallada de vermell, y no duhengámbeto fins que son grandets. Lo trajo de las bethle-mitas es més original y rich encara. Estreta túnicablava vionada, paltó de seda vermella ab rallas d'altres colors y ab dibuixos árabes al coll y pit. De-xen penjar esquena aval] lo vel blanch de las musul-manas, que sobre son cap, á efecte d' algun postísespecial, pren la forma d' una corona suaument in-clinada enrera. Ab aqueix trajo, .ajudat de son ayrenoble y reposat, tan recordar algunas pinturas anti-gas-;de la Mare de Déu.
Las jovens solteras cenyexen son front ab un ren-gle de monedas patitas de plata• ó d' or, y unexensota la barba los dos bechs del vel ab cadenas deplata, y més sovint ab una penjoyada de mitjas pe-ssetas ó escuts d' or, que 'la cachen en artístich es-campall, jugant, bellugantse y dringant sobre sonpit. Lo vestit de las noyas de pocha anys es encaramés agraciat y bonich: suprimexen lo paltó, y, si `nduhen, es curt fins a cintura y vermell ab rallas ne-gras y blavas. La túnica es blava també, rallada devermell y vert y cenyida ab Taxa. vermella. Sobre `1pit duhen un cuadrat vermellós de bellíssim dibuixque recorda 1` ephod dels sacerdots hebreus.
Los noys católi.chs besan la m als sacerdots, yaprés la posen humilment sobre son front, com de-manant la benedicció. Vull notar aquí, y aixó `ns hoconta, un venerable Religiós, que cuan naix un noyát Bethleem sos pares cristians, y fins y tot los moros,lo tenen vuyt días estés sobre la palla, un llit:t fetesprés, It imitació del bon Jesús.
La Cova. —Acabo d' entrar en la sagrada Coyadel Senyor; mos ulls han vist lo que mon cor somia-va desde que estich al mon. ¡Ab quin recullimentun s' agenolla en aquellas 1'.osas hon s' agenollarenlos pastors y 'la Angela la nit de Nadal! ¡Ab quinafruició se posan los llabis ahon lo bon Jesús posa lospeus al arribar fit la terra! ¡Cóm fluexen las ]lágrimasaquí ahon vessi las primeras lo mateix i`éu fet home!Lo lloch ahon nasqué está cobert de marbre y vol-tat d' una planxa de plata en forma d` estrella abaqueixas paraulas, que fan saltar lo cor d' alegría:Hic de Virgine Maria Jesús Christus natos est :.«Aquí Jesucrist nasqué de María Verge.»
La sagrada Cova es d' uns 12 metres de llarchper 4 de ample; ests, coberta de marbres y domassos
m que fan anyorar la roca. nua. Está plena de místicafoscor, trencada per trenta duas Ilhntias que hi ve-asan una llum semblant, segons Schubert, a la de la
1 lluna ert una nit de primavera, ó millor á la celistiad` aquella nit benehida de la que nasqué `1 día mesherniós que vegeren los segles.
Una cosa entristeix en eix primer Santuari de
CATALUNYA • ARTISTICA-- -ANY NOU---MILLORAS4b0
N>kDAL
I
Entre la fosca d' aquella nittota nevada, -vá resplendir1` hermosa aubada
omplint la terra de claror daurada...
Y `ls bóns pastors escullitsab sas ovellas més blaneásvaren corre tremolosos
i. adorarla...
Y `ls tres Reys de 1` Orientab sas coronas brillantasvingueren magestuososdesde sos llunyáns Reyalmes...
Y Reys y pastorsalsaren un hymneá llur Redentor;un hymne de gracias,un hymne d' amor...
Y 1` ample espav alegrament vibróab joyosa melodia...
Y `1 sol llensá la Ilúrn més bellamental esclatá `l nou dia!
II
Que `n fá de temps que resp'andi1` hermosa aubada!...
Que 'n fá de temps qu' aquella ilúms' es apagada!...
Vis fóndres ben póch á póchaquella claror vivissirna,
Jesncrist,y es que en lo lloch ahon nasqué, solamentsa verdadera Esglesia se veu privada de celebrar losdivins Sacrificis. Dos días jo he tingut la sort de ce-lebrar en 1` altar del Pesebre, que está á cuatre pa-ssas; mes, per ser Setmana Santa, no he pogut dir laMissa votiva d' aquest sagrat iloch, sino la de Passió.Lo siti era `1 de la nit de Nadal; estava en la mate-xa balma que elegí per palau lo Diví Messías. SaMare Santíssima y Sant Joseph Ii ieyan companyiaen aquell antre; venían los pastors d aquell voltanty 'ls Reys del Orient á adorarlo; los Angels canta-van Gloria in excelsis Deo; mon cor y mos llabis 1`anavan á cantar també, mes en lo Missal no llegíamés que mots de dolor y de tristesa. Lo teatro es delNaxement, mes ¡ay! ¡los días son los del Calvari!
La Cova del Naxement se allarga y ramifica sotala penya, formant altres cavas, ahon la tradició trobaaltres recorts. La capella de Sant Joseph, la delsSants Ignocents, las tombas de Santa Paula y deSanta Eustaquia, la tomba de Sant Geroni; son ora-tori ahon se donava á la contemplació y al estudi
En lo jardí del convent s' ensenya un tarongerplantat per ell ; no gayre lluny de la Escola hon en-senyava als noys.
Cova de la Llet. —Está un xich apartada del concvent y convertida en capella. En ella, segons la tra.dició, se retirá la Verge en los primers días de la per-secució de Herodes. Alletant al bon Jesús dexá caure.algunas gotas de llet en la terra, que In prengué `1color, y la virtut de donarla á las didas que no `ntenen. La prenen ab aqueix fi las beduinas com lascismáticas, las moras com las católicas. Allí á lavora hi há la Cisterna de Maria. Conten que unadona hi pouhava aygua cuan s' escaygué de passar laVerge que, venint de lluny y assedegada, li I n de-maná y Ii negá; veus aquí que las ayguas, que eranfondas, anaren pujant, pujant, fins que la Verge `npogué beure.
Cova dels Pastors. —Es á quinze minuts de Beth-leem, sota la costa hon está assentada la ciutat, enun camp anomenat de Booz per havershi escaygut 1`idili de Ruth, la Moabita. Allí estavan los pastors,cuan 1` Angel se `ls aparegué dihentlos: Nolite time-re. Ecce e:aim eevangelizo vobis gaudium. magnum,quod crit ornni populo: quia natus est vobis hodie.lalvator qui est Christus Dominus, in civitate.
David. Et hoc vobis signum: Invenietis infante rnpannis invo'utum; et positura in prcesepio. Et subítofacta est cuny angelo multitudo militin; colestis, lau-dantium Deum et dicentium: Gloria in altissimisDeo; et in terra pax hominibus bonce voluntatis:«No tingau por, puix vos porto una nova que será degran alegría pera tot lo mon. Y es que `us ha nat Je-sucrist lo Salvador, en la ciutat de David. Y aqueixserá lo senyal; trobaréu 1` Infant embolcat y posaten un pesebre. Al mateix punt se uní al Angel unagran milicia celestial; alabant á Déu y dihent: Gloriaá Déu en lo més alt del cel, y en la terra pau als ho-rneas de bona vcluntat!—(S. Lluch, cap. I1.)»
JACINTO VERDAGUER, PBRE.
Per any nou—(segón de sa publicació)—Vistosas reformas
451
que de tan forta que fou E L GALL DE NADALhi, há cegos que la somnian...
Vá fóndres ben póch á póch, lj'ecorisab una posta molt llargay ab deixos d' anyorament La nit de Nadal, tan alegre com plena de poesía,
y ab promesas d` altra aubada... es la nit en que tot se vessa: 1` alegría, las cansónspastorils y las tocadas torban el son del vehinat. ¡Mes,
Pero `1 nou dia no vé qui dorm!... Tots els pobles cristians, plens de entus-y ván creixent las tenebras... siasme sens límits, enlayran cants d' inefable goig, y
de tots els cors surten hymnes de gratitut y amor . nit que 'ns vol engolíLa envers el gran Creador del Univers. será una nit sense estrellas
Donchs, en la nit d' un Nadal, uns cuants com -si no neix un nou Jesús panys anávam, ab 1` armonium, obsequiant casa perque redimeixi la terra:.. casa á nostras aymadas, y altres feyan lo mateix ab
guitarras y acordeons, y arreu escampavam las nos-III tras cantúrias que `s confonían ab las del gall, y `s
La nit asserenada de Nadal, perdían en la quietut misteriosa de la nit.
com fá endevinar Cansat y fatigat com estava, me `n vaig anar á
els passats miracles!... dormir, pero avans, no sé: sentía un rau-rau al cor,
La nit asserenada de Nadal, un pressentiment de tristesa; que, la vritat, no sabia
com fá esperansar `1 que fer, si anárme n de nou ab els amichs ó... Al
una nova aubada!... fi la son va decidirme pel llit.Cuan feya poch rato que tranquil descansava,
ANGEL MONTANYA. que ni sisquera havia entrat al primer son, un sorollfort produhit á la porta, me va fer alsar tot esverat;sortí al balcó:
—¿Què hi ha?—vaig dir.Era `1 sereno que picava á un aixerit mariner
que hi havía prop de casa. Vaig volgué entornar-quCANSÓ DE NADAL al llit; mes, no vaig poguer dormir, fins que `1
repicament de campanas anunciant el coméns de lamissa del gall me feu vestir; m' encamino envers la
Corrém á Bethlém Ribera il-luminada per la lluna que en aquell mo-
pastors de la plana, ment donava de plé demunt de] mar, que semblava
que á dintre un portal, un espurnejar de plata.
alberch de gaubansa, —¿Qui tal, Sebastiá, encare no has anat á dormir?
ha nat un infant —No,—va contestarme, —més m' estimo, en nits
mes hermós qu` un ángel. com aquesta, contemplar el mantell brodat d' estre-
Oydá! llas de plata y d' or y escoltar el ressó de las cansóns
La mareta `1 bressa. íntimas que `s difundeixen per 1` espay perdentse en
Oydá! 1` infinit...Y aixecantse del banch hont estava assentat, dei-
A fora, la neu xarem tan bellíssim lloch perfumat de fresca brisa;
süament s' aplana; cuan passant per cert carrer, sentírem un xibarri
¡y quin fret que fá dins d' una casa. Trucarem, y pará en sech aquella
al plá y á montanya! alegría contestant els lladrúchs dels gossos que vin-
Un fret que no véns gueren á la porta, ab malas intencións.
un caliu de palla. —¡ ¡Qui hi há!! —digué `n Joanet plé de por.
Oydá! —Som nosaltres, obra.
El bon Jesús tremola. Y aixins ho feu, rebentnos d' alió milló, entre
Oydá! 1` alegría dels seus germáns y el remenament decúa dels gossos que `ns vínguéren á rébrer feste-
Corrém á Bethlém jantnos.
pastors de la plana, Entrárem al menjador: dos llumets d' oli il-lumi-
veurém á`Jesús navan las blancas parets; en un recó hi havia lana
fent una r.iaYJa llar encesa, al seu voltant la quitxalla que, — ab
al rebre 1` escálf perdó sigui dit, —feyan cagar el tió á las ordres del
de sa tendre mare. avi, que `s feya un tip de riurer cada vegada que `1.
Oydá! tió deixava anar algún tros de turró, confitura ó
La mareta `1 bressa. altra cosa, en mitj de la gatzara que movían els peti-
Oydá! ' tets; en 1` altre recó, s hi admiraba un bonich pesse-bre, y demunt la taula, s' hi veya un Jesuset guar-
ALFONS MASERAS nit de plantas silvestres y un ciri encés al costat.
452
La corona que has de durserá d' espinas,
un bell ceptre empunyarásde canyaxiula.
Tindrás per trono una creudalt d' una cima,
un lladre á cada costatper companyia.
Eseriurás ab sanch ta lleytan ben escrita,
que may més 1` han d' esborrarni reys ni sigles.
APELES MESTRES.
MISSA DEL GALL
¡Quina quietut! com mortallaque té, `1 mon embolcallat,la boyra humitosa y fredava estenantse per 1` espay.
Pei camí que dú á la vila,arrupits y tremolantsolets poch á poch caminanuna nena de deu anysy un nen xich que ploriqueja;descalsos sens res al cap,y ab la roba feta á trossos,qu` ensenyan per tot la carn,van á capta, á la parróquia;almoyna prou trobarán.
El nen la segueix ab penay estirantlo per la ma,se n` entran dintre 1` iglesia:tot es sol y es foseh cucar;tan sols una llántia cremadarrera d' un vell reixat,que ab ombra tremoladoraels murs d' enfront va ratllant;al suau brandar de la llántia
453
Nosaltres, moguts per 1` emoció que sentiam alvéurens rodejats de tan bellas costums de nostraaymada terra, no sabíam com expresar 1` alegríainmensa de nostres cors... Y al cap d' un ratet, sepresentá `1 quefe de la casa portant en sas mans ungallarro que, de tan gros, causó una inesplicable sa-tisfacció general, dirigintnos tots plegats á la cuynaahont se 11 feren els comptes; la mort del rey de lafesta fou saludada ab gran bullici; mes, al sentir lascampanas que tocavan 1` últim toch de la missa delgall, ja ningú `s pegué aguantar: va deixarse la tascapera ultimar després, y posant el gall demunt lataula, ben tapadet, marxárem envers la tradicionalfesta. Els gossoa també cofoys vinguéren fins á laporta tot remenant la cúa com despedintnos.
L` Iglesia resplandía com un pá d' or; 1` órga,omplía d' armonía las naus, y las sevas notas místi-cas confortavan: cansóns que nostre mare ens ensen-yava desde `1 bressol, cants catalans d' aquells purs,
que sembla que 1` ánima s' enlayri per 1` inmensi-tat... ¡CÓm ens ho recordaban!... ¡Quin goig aquell!Me pareixía el despertar á una vida nova!... Jo nosabía encare lo qu' era Bellesa, y en un instant ho
vaig apéndrer. D` allavors el meu cor estima y creu.
Un cop la missa acabada, y aceptant 1` invitació
dels bons amichs, tornarem altra volta á la llar, á fi
d` ultimar els preparatius pera cóurer el gall; ja els
noys estavan impacients y corrían al devant per
arribar més aviat á casa: tots esperavam ab dalédesplomarlo pera portarlo al forn, cuan de sopte un
crit general, crit que més bé semblava de condol,
ressona en aquella íntima llar... ¡oh desgracia!... Els
gossos se `1 menjavan... Els gossos ens volían estal-
viar feyna!El sentiment de la brivalla y 1` indignació dels
grans al contemplar el paviment encatifat de plomas,
no es pera contarho; aquell cuadro trágich-cómich
en el que s' hi unían las llágrimas deis uns y el des-
vergonyiment dels gossos, era digne del pinzell d' un
pintor impresionista...Are cuan el recordo, rich.Com també recordo la filosofía del avi, que pié de
resignació va dimos:—Y bé, no us espantéa ¿Els gossos s' han men-
jat el gall de Nadal? L' any que vé se 'ls estaca ynosoltres en plomarém cuatre, si Deu ho vol!...
JosEPH SOLER Y TASIS.Sitges.
NADAL
A las portas de Betlhemlos angels diuhen:
Infantó qu` are has nascut,benehit sias.
Infantó tú serás Reyde reys y sigles,
serás Rey després de mort,
més Rey qu` en vida.
N1 à f spineubas
A las foscas y ab un ton de neu de cinch pamsvaig fer la pujada de can Formiga. A fe de mon queno tenía pas fret, y aixó que'n feya, ab una serena yventet gelin que tallava; pro jo vaig allunyarlo dedebó ab un mitjot de v¡ que m` escalfó la Xica de laTayeda avans d' atravessá `1 Pla de las Arenas. Elsxaragalls no mormolavan pas la cansó del bon tempsal dessota els matolls..... tot era un crestall de cap ácap y `1 silenci imposava de debó; ni piular d' aucellsni belar d' anyells se sentía; sols d' en tant en tantels lladruchs dels gossos de la Cau ressonavan llun-yans omplint de misteri tota 1' afran.
El sol encare no havía exit que ja `m trobava á lacuynassa de cal Parayre, ahont hi havía, enrotllantla llar abrandada, tot un estol de bons montanyesos,quins al véurem entrar, silenciosos me procurarenbon setí apropet la flama revifadora. La bona de 1`hostalera `m portft tot seguit una llesca de cap A capdel pá que, enforquillantla ab un ferro punxagút,
tansá voreta `1 caliu fins á tornarla rosseta y crui-xidora; alashoras 1` untá d' alioli y la deixá A la pe-drassa de la llar d' ahont jo 1 anava escantonantmentres se `m escalfava `1 vi que xiuxiuejava dintreun tupí de terrissa.
A mitj esmorsá dona la campana '1 senyal de missaprimera y la cuynassa s' anA buydant quedanthi josol que á cremadent estava á las acaballas del es-morsá, dispost á anármen cap al temple pera fruir d'una festa popular relligiosa y per cert ben típica,com verament ho es la missa del gall á n' aquell po-ble montanyénch. La ven regullosa d' en Piula `mtragué 1` últim mos de la boca, com aquell qui diu,puig ab forta cridória `m digné que m' afanyés jaque la missa era comensada y calía anar depressaper sentir bé `1 cant dels pastors.
--¡Refutralsl cregas que t' aradará ple, bé la so-nada que jo hi faig ab el fluviol... ¡oh, y la veu delMaten de la Tuyaca! alló, á fe de neu, que no has passentit milló... y que has d` havé sentit tú! Ni á ciutat
Las paraulas d' en Piula m` engrescaren de dehóy aixó m` acabó d' engrescar, aixís es que vaig ai -.xecarme del setí y A la Iglesia falta gent.
Estava plena de gom á gom y 1` altar major en-llumenat, ¡pró de quina manera! El vell Rector, ablos ornaments de las testas, celebrava `1 Sant Sacri-f ici y al chor ja s' havia comensat la cantúría; aixófeu alterar al Piula puig tothom se'l mirava y fins elsagal del Campó 1` hi digué, ben alt:—Vaja Piula,sempre fas tart; encare no `n tenías prou de ví á lapotxa que bajas hagut d' anar A darrera hora á fer-ne més?
—¡Cuydat de tú brigant!-Ho digné tan ferm que tothom se giró. Pro éll
escala amunt á pendre part A n' aquella festa atrac-tiva y hermosa. Tot seguit se sentí `1 seu fluviol refi-lar de debó omplint de joya tot el temple Sant. Com
la omi ra va 4:` munt d` avall;encara en la' 'ristiase sent lo:; k ` • h de las claus.
Ágaf de mans ne surten,at`urd plens d` esglay,a;Ï sentir que sas"petjadasressonán per el ample nau.
Assentadets sota°l` porxo,bo Y acostats s' han quedat:va arriant la gent á collas,tots entran xiuxiuhejant
rabrigats y ab rostre alegre,que van á Missa del gall.
Els dos dins 1' iglesia tornan,que la missa ha comensat.¡Ab quin goig quietet escolta,el nen cuan sent bresolar!s' admira que de dalt 1` organe surten d' aucells els cants:cerca d' hont ve `1 tamborino,sentí 'Is ferrets ¡qué li plan!el fluviol y panderetalo tenen enamorat;embadalit, escoltanthopoch á poquet baixa `1 cap;y al adormirse somniaque al cel están bresolantun nin ros, á qui amanyagarangelets y aucells cantant.
Ab el brugit se despertade la gent que va á adorar;diu, al veure que s' acostanprop lo nin qu` ell ha somniat:—¡El besan! ¡li fan almoyna!va nuet ¡tan fret que fa!Vull veurel y vull besarlo.—Se `n puja al peu del altar,s' agenolla, '1 Jesus besa,fit á fit queda guaytanty cau, al volgué aixecarse,arraulit de fret y famtot dihent als que 1` enrotllar:—¡Mes bell encar 1` he somniat!
Tothom parteix las besadasentre `1 Jesus y 1` infant;qui al Jesuset feya almoynatambé alniov na á n' ells dos fa.¡Deu me val, quina faldada!¡quins butxacons, Deu me va!
Alegroys corrent se `n tornancercat sa mare en sa llar.Tothom la llanterna 'ls deixa,qu` ha d' anar a P arrabal.Allunyantse dintre `1 cercloque fa la llum ab sos raigs,semb!an, pujant per la costacuan la boyra `ls va tapant,dos angels que al cel Fan viaper dir al Deu de bondat,qu` encar dei Gloria in excelcisressona en la terra `1 cant.
vieron BROSSA Y SANGERMAN
"Catalunya Artística—Desde any nou, preciosos gr abats
454
i
Veurán al fill de Déu/las debatia totas las més xamosas eansóns pastoralsde la nostra terra! Morir en 1` agonia?»
Lo més hermós de tot fou 1` adoració. Una tira- Y diu la rosa: «¡Oh sòl,
llonga de pastors ab instruments y carregats d' ofre- Per tu portaré dolMentres nc dur ma vida!
nas s` atansavan al presbiteri y fent rodona tots á No vull més color blanch,la una armaren una cantadissagne, per lo variada de Que de color de sanchveus, era delitosa de debó, y'ls sachs dels geméchs Per tu aniré vestida.-afiligranava uns ayres dolsos, la gralla y la tenora Y onadas y aucellets,sanglotavan, no d' anyorament, sinó de pura joya; Floretas y angelets
y 'ls fluviols y panderetas acompanyavan el chor Ensemps ne diuhen ara:
fresch y escoltívol. «Oh, pobles, rassas, reys,
La missa acabá cuan el meu cor no podía aguan- ¿Teniu en vostras lleys
tar més la joya. Vaig eixir al defora y m` acaba d' Pena de=mort encara?»
impresionar més 1` espectácle grandiós de la Natura. VÍCTOR' BALAGUER.El sol ja havia eixity `Is aucells als branquillóns
dels arbres, coberts de neu, eran al fort de la refila-da, xamosos y escotorits assoleyantse. Tots els co-rriols que donan al poble, ben atapahits de gent demontanya, alegres desenfredorats y vessant verita-ble salut. ¡Qu' hermosa la diada de Nadal á Espineu-bas! Enguany tinch de passarla r ciutat. ¡Alabat siaDeu! Encare bon,goig que puga reproduhir eixos re- GhÓRIA I^4 EXCEItSIS IDEO
corts tan dolsos.
ANTÓN BUSaUETS PUNSET.
—Pastor, bon pastor,no `n sabeu la nova?—Cap nova no `n séni mala ni bona,si vos la sabeudiguéumela prompte.—Pastor, bon pastor,
CAINSÒ DE iNADAL. ¡qu' e bona la nova!A Bethlém ha natqui ha de salvé, als homes.
Cantava lo pardal: el Re y de los reys,«Avuy, nit de Nadal, vera guia nostra.Ne naixerá una estrella, `Neulo a visitar...Y ja may més hi hauré,, — No puch que `n so pobreNi 1 mon may ne veurh, y `ls pobres als reysUn' altra de mes bella.» los hi fem angoixa.
Cantava 1 rossinyol: —Pastor, bon pastor,«Nó estrella, sinó sòl
molta rahó vos sobraDe llum enlluernadora;Pèls homens y ciutats, mes el rey aquest
Pèls segles, pèls estats conhort n` .es dels pobres.
Llum esdevinadora.» No es com altres reysY 1` oreneta diu: de ceptre y corona
«Ne passaré jo `1 riu, que `n tenen al corTambé la mar salada, fibra vanitosa...Pèls pobles aniré, Pastor, bon pastor,La nova 'ls portaré malgratsigueu pobreAl rómprer de '1 albada.» neula á visitar
Y 1` ona rodolantqu` os ho tindrá en compte.
Ne diu, tot gemegant—Qui sou?... D` hont veniu?...
Cuan son camí termina:«Escolt0.0 bé tothom: —Jo `n vinch de la Glória
Lo Verbo s' ha fét horn:. y `n so `1 missatjerLa llibertat doctrina. » de tan bona nova.
Y 1` ángel diu: ¡Oh estel,FERRÉ Y ROIGJosEPHQue enjoyas tot lo cel,
Oh fill sant de Maria,Desembre de 1900.
¿Los homens, en la creu
Milloras per any nou—Obra dramática, novela ilustrada455
Cuan á la posta el Sol ahi fugia,encara 'is gafarróns
entonavan ela cants de 1` alegriaab rítmica armonía...
¡Qu` eran tendras v hermosas sas cansóns!
Travessavan las valls y las montanyas,y el Sol poquet á poch
feblement llumenava las cabanyasy els aucells piulejant 'navan á joch...
lles, avans, 1` últim raig del Sol mirareny al véure `1 tan encés,
jo no sé perque tristos se posaren...¡Qui sab si 'Is dos pensaren
que no `1 veurian més!...
Aixis fou; arribá la fresca aubada,el matí del Nadal;
la plana aparegué tota nevada;y els aucells bo y besantse, en la brancadad` un arbre mitj migrat y ben malalt,entonavan son cant de despedida,
d` amor y d' amistat...Y acostantse per dars calor de vida
morían desseguidaá poch que `1 Jesuset havia nat!...
a. AYNÉ RABELL.
PER NADALS' acosta `1 dísitjat día... ¡El día de Nadal! Tot-
hom 1' espera ab alegría. Jo `1 temo.El calendari de casa cada nit va plorant un full,
y jo en el silenci del menjador veig acostarse aquet,áda1 que per mí será de dol. De dol perque en la
taula hi ha un lloch buyt... buyt, el lloch qu' ocu-pava ma santa mare.
Aquest any, durant el dinar, jo no estaré pas es-bojarrat com altres anys. No pensaré en el naixe-ment del dols Jesús ni en 1` alegría de Betlém. Pen-saré en la mort de la me ya mare y en la tristesa decasa.
Companys meus, amichs de 1` ánima! Enlayréualegres las vostras copas, y brindéu, brindéu bo ygirant els ulls á tots els vostres qu' omplirán la taulade Nadal. Jo miraré al meu entorn, aliont hi trobarétan sols rostres tristos y un lloch buyt... buyt, peroque sempre será d' ella; y alashoras no brindaré, no,que aixecaré 'Is ulls al cel bo y resant una oració dellágrimas.
Nadal... y sense mare... ¡Quin fret, companysmeus, quin fret!
R. SURIÑACH SENTIES16 Desembre 1900.
4:?6
i` amor.
Vina ab mi, vina ab mi, que jo t` estimo:plens de goig y ufanosos de ventura,vessant els nostres cors tendres follíasanirém fins al cirn de la montanya.¡Y quin ayre més pur aquí `s respira!A pié sol, qu' es hermosa la Natura!¡Y qu' hermosa qu' ets tú. Molt niés ho ets qu` ella,Al teu costat mirant tos ullets negres,mos llabis ajuntats als teus tan frescosbesante sempre y sempre...¡Quin Nadal més sublim per p ostras ánimas!¡Y qui hi pensa, ma vida, ab els que ploran!
JOAN COLOMINAS MASERAS
Desembre de 1900.
Jo vull la taula paradacom al temps en que era nin,aprop de la llar fumosa,baix del sostre revellit.
Sols vos y jo, la serventa,torném al casal antich;tots los altres se `n anareny may més han de venir.
Guarniu la taula ben llarga,que hi cápigan grans y xichs,que ha nascut lo Fill del Home,y es nit de goigs esta nit.
Treyéu la vaixella fina,las estovallas de bri,ompliu los pitxers de rosascom en temps qu` era felís.
Poséu en un cap de taulala cadira del padrí,en 1` altre cap la del pare,y la de la mare al mitj.
Avora d' ella la tronade mon germanet petit,jo m asseuré á 1` altra bandacom en temps que van fugir.
Encenéu la llar dels ávis,mitj cremat hi ha un trónch de pi;1` últim dia que `s va encendrecuan la mare va morir.
Y andusen lluny, la serventa,que m' ofegan los suspirs,y vull que s' abeuri 1` ánimaab los recorts d' aquí dins.
Jo `1 rostre damunt la taula
posaré ben absconditentre `]s brassos que no trobanningú que estrényer assi.
Ab mos geméchs d' anyoransala taula faré estrernir;millor que dringuin las copascom si u' estés entre `is vins.
La ventada en las escletxasfart, P udol del mastíab qui en 1` aseó m' adormia,abrassats com dos amichs.
Y per sobre de ma testala ramor haig de sentirde 1a, gábia trista y solaque mou `1 vent d' esta nit.
Y en la paret los filferrosveurán mos ulls enrojitscom los barrots d' unas reixasque passan sens may finir.
Entant sentiré per foracom tresca la gent felissonant ferrets y guitarras,que `1 goig per tot sobrehix.
Y ais vidres de la finestraescoltaré dols brugit,igual que si fos la maretrucant ab lo cap dels dits.
Y, ay, que la mare no há d' éssersinó `1 palmó que hi deixi;tan ayrós cuan jo `1 portavay ara trencat y ennegrit!
ANGEL QUIMERA.
457
COSTUMS DEL VALLÉS
Las nulas de Nadal U la missa del GinII.
Soni al Nadal, la terra amassada d' aygua semblaque's deixonda del ensopiment de la boyrada y foscaque per dos mesos 1` ha tinguda casi embolcallada.Lo día creix, la llevor amagada dins las entranyasde la terra sent 1` escalfor que ha d' obrirla en fecon-da poncella al arrivar la primavera.
Deu naix; la iglesia 's prepara pera solemnisaracontexement tan dols que ha de ubriacarla d' ale-gría y ompla los altars de neulas de diferents colors,blancas unas coral la neu que embolcalla la terra,blavas, grogas, vermellas las altres com los diferentsmatissos que la llevor pendrr`t al esclatarne per da-munt d' aquella (1) y tota s' engalana de festa, lopoble hi acudeix y se celebra la missa del gall. ¿Serárecort lo cobricel, penjoys y adornos de ditas neulasde colors que enrevoltan lo altar ahont s' adora `1bon Jesuset, de algún tendre misteri ó drama sacrocom era tanta costúm ferne en las iglesias que s' hi
celebrava lo día de Nadal?
La festa . dels pastors
Y tot de cop tothom entona la"Gloria que ressonaespansiva per dintre la petita iglesia; acabat tots lospastors se donan las mans posant lo priural al mitj yab sos esclops ferrats fan lá sardana, mentres aquelld' un cantó al altre al trobarse al mitj d` aquell mo-viment va fent ressonar lo alegre esquellerinch queporta. Segueixen cansóns nadivas de la terra y fini-da la missa van á adorar, essent lo primer lo pastorque porta y ofereix lo manyach y seguint despréstots los altres.
La sucamuya
AI tornar á casa se menja 1-a Sucamuya en tots
los pobles en que se celebra la missa del gall, á, lamatinada al tornar d' aqueixa.
Consisteix en torradas sucadas ab ví blanch; com
més bó y ranci millor; la mestressa de la casa lasporta bo y calentas del foch; una munió, ben abun-dants y las tira dintre la cassola plena del aromós ví-Comensa 1` amo de la casa, senyal de veneració yrespecte come encara s' observa, y van seguint losdemés... que ja costa prou de contenir á la quitxalla.
Lo caga tió
OM
Ahont te lloch encare una especie de representa-ció es en la Iglesia de Montucany (alt Vallés.) Potseravans era molt més comuna y se celebraría en gayre-bé tots los pobles de la comarca, avuy sols 1` he vist
en 1` esmentat poble. En éll te lloch 1` adoració delspastors. Compareixen aqueixos ab sos esclops y sa
-marra cadescun d` ells ab sa ofrena, que van entre-gant aixis que entran á la iglesia, á una jovenetapastora qu' es expressa allí pera recullirllo y por-tarho al peu del altar. Lo més bell y garrit delspastors porta corn á ofrena lo manyach priural, al-gunas vegadas, si es puntós ó alguna coseta li famal al cor, lo presenta ab banyas y potetas dauradasy ab cintas al coll, com engarnaldat de flors y cintasporta també son gayato.
Després del Evangeli una veu desde fora crida«Sereno» y se sent refilar una tocata de f1aviol. Fini-da, una veu desde dintre respón ab tó de joya «Jesáses nat.»
(1) Aqueixa costúm antigament era molt mes comuna. Fins te-
nía iloch en las iglesias de Barcelona. En lo Vallés se pot dir ja que
viu més en lo alt Vallés que en lo baix. No solsament se cubreix la
altar 6 retaule ab ditas hostias 6 neulas de color sino que també sen
penjan dels salomons y ilántias. D. Teodor Creus, de Vilanova y
Geltrú, en un article publicat en La Renaixensa fa menció d'
aqueixa costúm; lo Sr. Pella y Forgas en sa Historia del Anzpurdánla posa encara com existent en algúns pobles de dita comarca:
según» son parer las hostias de color poden significar los astres del
cel que brillan damunt 1' altar de Deu: D. Joseph Reig y Vilardell
en sa "Coleccib de monografías de Catalunya" la cita al ocuparse
del poble de Abrera. Segóns afegeix en la tarde del día dels Reys lo
Sr. Rector en algúns pobles las distribueix á la porta de la Iglesia y
en altres las fa escampar 6 ilensar als cuatre vents desde algún
finestral 6 desde dalt del campanar.
Aixís cona la sucamuya te lloch á la matinada vo-ra de la llar entre mitj del espetéch de la llenya seca,pera escalfarse de la fredorada que s' ha arreplegatal eixir de hissa, en la mateixa vora del foch la vet
-lla avans, ajuntada tota la familia ab los grans tionsal mitj pera que `1 foch sigui durador ja que la nit es
llarga, te lloch en las Masías del Vallé, lo Caga tió.S' escull un dels tions mes grossos, foradat un
xich per dins y . eil son amagatall s' hi fican pinyonsy dolsos. Cada maynadeta agafa un buscall, li mésgroíxnt que pugui pera que tinga bon cop, y cuan 1`
avi dona llisséncia s' atansan al tió y li comensan dedonar bastonadas tot cridantli:
Caga tiósino `t dono cop de bastó.
Tota la gent gran los anima, lo tió á cópia de cops
comensa , de suar, sachsejat d` aquí, sachsejat d'allá, deixa saltar una atmetlla ó alguna altre cosa de
la carga; ja sua fort; los cops refermar fins que tot,
plegat trau tot cuant te en sa bossa. Llavoras son los.crits y esgarrapadas, tot es animació y vida en mitjde la joya dels pares.
La festa de Nadal en tetas sas manifestacións té1' aspecte complert de familia, aixis la que té llochen la iglesia ahont se juntan tots los del poble comformantne una sola, nua ab una sola expansió y joya,
com la que se celebra en la casa. Tot pren un ay re de
concentració familiar y sobre tot de alegría.
F'RANCESCH MASPONS Y LABROS.
Número 30 de nostre setmanari—Grans mi11oras
458
Un pessebre. original
(Figuretas de Argemí)
LAS PROPINAS
S' acosta Nadal y `1 martirilogi dels ciutadans'honrats de Barcelona y altres punts, perque `1 nai-xement de Jesús, sembla que dongui dret á que `1llauner, el fuster, el manya, 1' impressor, el forner,1` escombriayre, el sahater, la dona que renta 'lsplats, la minyona (els que °n tenen), el xicot queporta `1 vi, el sereno, el vigilant, el municipal depunt, els repartidors, en fí, tota la colla de pidolay-res que `s permeten desgraciar la Poética y netejarlas butxacas, cosa que `1 ministre de Instrucció Pú-blica per una part y `1 de Gobernació per un' altra,no deurían consentir, en bé de la humanitat desval-guda!.., fassin tot lo que vulguin!
Jo sé d' un repartidor y andador y... no sé cuan-tas cosas més, que está esperant Nadal com cande-letas: Bonaventura Llentías y sa filla Treseta, quesegons un diálech que vaig recullir gracias á unamich que `m va deixar un cilindre de fonógrafo,que no he tornat, no la bailan gayre grassos.
Ó sino, entérinse:— Bé, papá, cuan me comprará aquell vestit de
color d' aygua florida que venen en Las Indias?•—Per Nadal... te `1 prometo.—¿Y aquell sabó de baba de toro?—¡No compris porquerías!—Pero, papá, no siguis ignorant. Sabó Baba de
toro, es una marca especial.—Bueno, donchs per Nadal...—¿Y aquell manguito?—¿Pe`1 llúm? Déixal estar, que per Nadal posaré
1` electricitat.—¡No! Si parlo per un manguito de pell que vosté
va prómétrem 1` any passat!
—Y.. escolta... ¿No `t fora iguàl y `t faría `1 mateix efecte, las giras d' astrakán de la meva capa,que, axis com axis, tinch que darlas al drapayre,are per Nadal, que-n` lii faré posar de novas?
Y axis sempre. ¡Tot per Nadal! No basta que do-ném propina al barber, al cafeter, á tothom que 'nsserveix: es precís que per Nadal, els obséquiem abalguna finesa. Es cosa obligada... Y ho comprénci)...Jo desde are, en lloch de periodista, me poso á re-partidor... ¡y 1 any que vé... décima!
LLUis ALMERICH
VJ
25,463SONET
Més content que ningú ab tantas pessetas,buscaré la manera d' arreglarme.
Primer; ja ho tinch pensat, voldré casarmeab la meva xicota, la Tuyetas.
Segón; m' instalaré ab grans etiquetasen un pis hont jo puga recrearme.
Tercer; tenint diners podré llensarmey tindré 1` amistat dels grans poetas.
Cuart; un viatje faré molt lluny d' Espanyahont penso descubrí cosas curiosas,y faré á més d' aixó moltas més cosas,si el cerveil y 1` astúcia no in` enganya.
(S' entent, si avans de tot tren la primerael número que vá á la cabecera.
SALVADOR BONAVÍA.
Reformas de "Catalunya Artística"—Magníficas ilustracións459
LA DIADA
-!Jipa, petits, preneu 1` última vista que aviat no `1 veureu' mes
aquet Parque.
PRIMER CERTAMEN LITERARI- MUSICAIh
che GatakL bya IAtit stie8
Composicions rebudasLiterarias
1. La esllavissada: lema: ¡Ni may que t' ha-
gués vist. --2. El roure del Mas: lema: Paraula.
-3, La Layona: lema: ¡Pobreta!-4. Tradició:lema: La tradition, amour des peuples...-5. A lapatria, á la terra...: lema: Somnis dolsos.-6. Labrema: (cuadret) lema: ¡Oidá, visca `1 bon vi!-
7. La tia Maria. (Sense lema).-8. Tradicionsde las Comarcas Ripollesa y Vall de Ribas:lema: Recordar las tradicions es recordar 1` historia.
-9. Naturalesa: lema: Realitat. -10. Idili frés-tech: lema: ¡Miau... miau!... - 11. Amorosa:lema: Per tu ma vida, etc.,.-12. ¡Lletja!: lema:Ecce-dona.-13. Retalls y fantasías: lema: De
ma collita. -14. Fantasia: lema: Nocturna.-15.
Jovenesa: lema: Sembla un somni. --16. Hivernde 1` ánima: lema: Cuan las flors s' enmalaltei-
xen etc.-17. Lliroya: lema: Amor ch° a nullo ama-
to amar perdona. (Dante Alghieri).-18. Quadret:lema: Fidelitat. -19. Indecissió: lema: ¡Anímam!
-20. Pelegrinatge: lema: Aném la vida mía, mar-
xém la mía amor...-21. Lo comte de Foix: le-ma: ¡Sus!-22. Tradicións catalanas: lema: El
cor del poble hi vibra.....-23. Esclat d` amor: le-ma: Poemet.-24. Mal d` amor: lema: Declaració.
--25. Vanitas vanitatum: lema: Lástima gran-de que no sea verdad Tanta belleza.-26. Animamorta: lema: Llegenda. - 27. ¡Festa Major!:lema: ¡Que soni la tenora!-28. Prometatje demort: lema: Units per !lassos indisolubles. -
29. ¡Oydál: lema: El porró y la barretina fan la
vida del tercer.-30. L` anell de la núvia (nove-leta): lema: No `s realisá.-31. Ingrata: lema: He
fet lo que has , fet hb mi.-32. Contra gustos.....lema: Ideas novas.-33. La veu de la Patria: le-ma: ¡Salve!-34. Novela humana: lema: Estupi-
desa.-35. Mariagna: lema: Drama. -36. L` any35: lema: Desbordaments de poble..... -37. ¡Si jo t`ho deya!..... ]ema: No, no vull dirtho.-38. ¡Maymes comédia! lema: Per fer comédia, etc. (FORA
DE CONCURS PER VENIR FIRMADA PER SON AUTOR).-
39. Cansóns de Natura: lema: Apléch.-40. Nit,
de sane: lema: Lluyta.-41. ¡Mare!: lema: Recorts
tristos. (Monólech). (leo ENTRA EN CONCURS PER VENIR
FIRMAT). -42. La cabellera: lema: Inconscient.
(Boceto dralnátich). -43. La mort del estiu: lema:Croquis.-44. Tristor: (sense lema). -45. Lo planyde la madrastra: lema: Diuhen que só dolenta!...
-46. Idili: lema: ¡Esttmaml.-47. En la mort deClavé: lema: Labor, prima virtus.-48. Idealisme:lema: Vaig véurela y `m, ferí. -49. Anyorament:lema: Lluny de ma pátria.-50. Natura y Amor:lema: Primaveral.-51. L` arbre y 1` home: lema:En aquet mon un fá l altre. -52. La móra: lema:Entre 'ls esbarzérs.....-53. Plany: lema: ¡Ay que
m( anyoro, m` anyoro, sota d` aquest cel de plom!.....
(Balaguer). -54. Fineta: lema: Llensa `ls arreus de
núvia!... -55. La llansa del compte Ulrich:lema: Remernbransa.-56. La festa major: lema:¡Nada, ja hi torném á ser/-57. Del llach: lema:Balada.
Musicals
1. La tenora (Sardana): lema: ¡Visca 1' Am-
purdá!-2. Cansó d' Octubre: lema: Tardorenca.-3. Semprevivas: lema: Recort.-4. El fluvio-layre: lema: Costúms hermosas.-5. Primaveral:lema: ¡Que dolsa la florida!...-6. Melodía: (senselema). -7. La filanera: lema: Wagner- Catalunya.
-8. La puntayre: lema: Soroll de boixets.-9.
Melodía: lema: Oh música sonora...
BARCELONA
Novedats. —Del estreno del melodrama Beaujo-
Ens agradaría, pero _moltíssim, poguer japer no esperar un' altra setmana, donar tomi
algun estreno catalá ie veritable importáncia.¡Quina ]lástima que no sigui aixís!
Beaujolais -MELODRAMA EN . CUATRE ACTES PRECEDITS D ` UN PRÓ-
LECH, TRADumIT DEL FRANCÉS PER DON CARLOS
DELHOM.— Teatro de Noveda.ts.
Si no estém desmemoriats, 1' obra matriu es origi-
nal del gran dramaturg D` Ennery, un dels autors
francesos que han conmogut més ab son ínteressant
repertori las mascas populars del seu pahís.
Beaujolais ha sigut traduhit ab molta fidelitat y
carinyo pe'l discret actor senyor Delhom, y forsa bé
que `1 públich vá rebrer la traducció qu` es en con-
junt una fábula senzilla y molt interessant. Com en
totas las obras d' en D' Ennery lhi campejan escenas
que arrivan al cor, y llevat dels petits defectes d' in-
verossimilitut en alguns passatges, pot dirse que `s
avuy-, tracta d' una novela sensacional en la que com un
)te d' ! consol per las ánimas bonas, triomfa la ignocéncia y
`surt castigada la maldat.En Carlos Delhom ha escrit un diálech castellá
senzill, sense enfarféchs, al alcans de totas las inteli-
^•éncias sobret liot per la del gros públich que noTivoli.—Dissapte passat va estrenarse en aquet
teatro (Circo Ecuestre) una pantomima titulada Los
ingleses en el Transwaal ó La heróica defensa de losBoers, que obtingué un éesit gros, degut al esperit
patriótich y de llibertat qu' entranya 1` obra. L' apa -
rició del vell President Krüger vá promourer un en-tussiasme indescriptible entre la concorréncia, probaevident de que `1 nostre poble silnpatisa ab els pobles
víctimas de la supérbia desmesurada.4. Cal felicitar al Sr. Alegría per 1` acert que ha
tingut en oferir al públich un espectacle tan simpá-
tich, augurantli per tal motiu moltíssimas entradas.
CLAR Y NET.
MATARÓ
Dissapte en el teatro del «Ateneu de la classe obre-
ra» la companyia Labastida-Nieto, hi posá en escena
`1 Frou-Frou. El desempenyo fluixet. Públich estás.
L' endemá á la nit, la própia companyia repre-
sentá en el Principal, El salto del torrente, que tam-
bé `s ressentí (le flaquesa per part d' algúns artistas.
Ull viu y a ensajar. —El Corresponsal.
lais ne parlém en la Secció corresponent.
L` artista francesa que baix el pseudónim de Bob-Walter, debutá en aquet teatro el dijous passat, exe-
cuta una série de balls fantíistichs per 1` istil dels
que haviam vist en Miss Fuller anys enrera; la Bob-
Walter, ab tot y ser el seu. treball conegut,,demostra
un refinament dintre del genero, produhint compler-ta ilusió al espectador en ¡as casèadas llunainosas, el
vol del papalló, la dansa del parassol y particular-
ment en el ball de las flamas, aquest últim número
executat ab molta brillantés.El públich ha premiat á la Bob-Walter el seu tre-
hall com se mereix.
plauhen las sábias oratórias fredas de més de cuatre
obras modernas que pretenen imposarse y no ho
logran, precisament perque `1 nostre poble sent ab
el cor y no es amant de martirisar el cap cuan vá al
teatro.Beaujolais, que pertany á la escola anticuada,
á `n aquella escola que avans de neixe ]s simbolis-
tas feya 1` encant dels homes de cor, ha triomfat
avuy cuan las estolas estranyas pretenen desterrar
el género. Y aquesta es sa mellor recomendació.L' Enrich Borrás,,enson paper de protagonista,
á pesar de lo grotesch del tipo, va conmoure al audi-tori, representantlo á la perfecció. Els demés intér-
pretes, la senyora Mena, que sempre será la notable
actriu, la senyora Delhom y la senyora Morera, y
els senyors Guitart, Giménez, Delhom y algún altre,
estigueren ben encuadrats en el march de 1` obra.El públich áplaudi y 1` autor-traductor vá esses
cridat ab insisténcia á las taulas.—A.
Probas d' amorJOGUET CÓMICH EN UN ACTE, ESCRIT PER DON JOSEPA
D ARGILA Y FoNT.— Teatro Nou Retiro.
Va estrenarse diumenge á la nit en aquet teatro,
361
logrant promoure sovint la rialla del públich á causade las patotxadas y situacions cómicas que campe-jan en la nova obreta. El clou es senzill, pero `1 diá-lech está ben tractat.
En la execució s' hi varen distingir las senyorasMarsal y Pujolá y els senyors Espinosa, Ballart yOlivar.
L' autor fou cridat a las taulas entre aplausos.—J.. k,
En el Centro Lliberal-Monárquich del seté dis-tricte (Lope de Vega) s' hi representaren diumengepassat, las produccións en un acte, Perecito, Un ninotde mollas y Manija, en quin desempenyo obtingue-ren molts aplausos sos intérpretes.
Pera `1 día de Nadal s' anuncia el benefici delsenyor Gou ab el drama La Resclosa y el cuadro decostums barceloninas De Nadal á Sant Esteve.
—El día 23 á, la nit, tindrá lloch-en el Circulo dePropietarios, de Gracia, 1` estreno (le la comedia enun acte, La tronada, original de D. Joan de Miranda,pseudónim ab que amaga `1 seu nom un conegut es-criptor, colaborador de nostre periódich.
SUSCRIPCIÓ PÚBLTCA
destinada á aumentar els ingresos pera `1 Monumentá, FxEDERrcx SOLER, cuals donatius no podrán exce-dir de una pesseta, al objecte de donar á la sus-cripció carácter popular.
De las cantitats recaudadas se `n fará entrega íla Comissió Executiva del Monument.
Suma anterior: 24'60 ptas.
D. R. Homedes Mundo (Tarragona): 0`50 ptas.Total: 25`10 ptas.
(Continua oberta la suscripció.)
NO5YRr- ro1Y1
Ab el número d' avuy, 11epariim {r nostres favo-reixedors
VUYT PLANAS --
del popularíssim drama en tres actes
lio full .de paperun dels millors de nostre repertori catalá, (cual pri-mera edició está agotada) original del celebrat autor
D. Pere Anton Torres
de quina ploma n' han sortit magníficas produccionsescénicas, tals com La clau de casa, Mestre Feliu,L' hereu Jordi, La llántia de plata, y altras.
*
La comedia La germana gran, s' entregará en-cuadernada á tots els que presentin en 1` Adminis-tració de Catalunya Artística, els folletins en bonestat, y mitjansant 1` import de 10 céntims.
En el Col-legi que dirigeix D.' Margarida Brils,vá tenirhi lloch el passat diumenge una vetllada lite-rari-musical que resulti, molt lluhida, recitantse tre-balls catalátns per part de las senyoretas encarrega
-das dels principals números del programa.Entre 'Is molts noms que`voldría.m citar sols re-
cordém els de las Srtas. A. Martí, T. Comas, T. y P.Pons, D. Deixens, A. Cots, y els de las Srtas. Pujol yP. Sardá que cantaren un dúo d' una manera acaba-da.
El
En la darrera sessió celebrada per la Comissióabolicionista de las corridas de toros, se resolguerenal„úns importants assuntos y s' aprobó la circularque dirigirá als principals periódichs, corporacións yentitats d' Espanya, firmantla tots els senyors queforman part de ]a Comissió.
Dintre uns días sortiré un tomet de poesías denostre benvolgut company cíe Redacció en RamónSurifiach Senties.
Las cornposiciórrs anirán precedidas d' un prólechclel Mestre en Gay Saber, D. Joseph Franquesa yGomis.
*
Agrahirn 1` invitació que 'ns ha dirigit la simpá-tica Associació «Art y Patria» pera visitar sa Expo-sició d' obras pictóricas y esculptóricas.
Ens dol no haverhi pogut assistir encare, pero enel número vinent prometém ocupárnose `n.
Any segón de "Catalunya Artística"—Bo paper, text escollit, artístichs grabats462
XARADA
r ei•rpcI,ó
ALS LECTORS
DE
CATALUNYA ARTÍSTICA
Som á Nadal y es cuestió
de passarlo molt felis
procurant fer fonedis
algun gall, polla ó capó;
per mes que resulti aixó
de costums molt anticuadas
la salut á carretadas
te desitjo, aymat lector,
mentres no 'm falti á mi humor
per anar TOTAL xaradas.
Pera seguir la rutinaque aqui tan en boga estátambé avuy la meva décima
els hi volgut presentá,imitant aquesta plagaque de llevant á dos-tersatenta contra la bossadel que encare te diners.
El qui 'm vulga dá aguinaldo
ó propina, sense dos
me la envia cap á casaque jo '1 rebré molt gustós.
Hu se veu, donchs, jo no gastocap cumpliment, soch formal;d' altre modo será fácilque á mi '1 gall no 'm fassi mal.
J. 5taramsa.
Solucions aIS dei ncímero 27
7.Cuadrat: S A R A
AMARRATAARAM
Tarjeta: Lo primer amor.Tarjeta anagrama: Lo full de paper—Torres.Cero gli fichs comprimits:
1.er La Virreyna.2.on Llagosta3.er Llinás.4.rt Mollet.5.nt Sabadell.
Q. Salvó• Ha comensat ab mal peu.—Manel Perer-
nau: A `n aquell senyor que 1' ha ensenyat á rimar bús-
quili un mestre que n' hi ensenyi á `n ell.—X. Zengolita
Bayona: El drama final trobo qu' es agafat pe `Is cabells.
Valdria la pena d' atenuarlo.—Santiago Folch: La bio-
grafia está molt bé, pero trobém que avans de ocuparnos
de la gent de fora deuriam donar preferéncia als de casa.
N' hi ha molts que s' ho mereixen. —M. Priu Badia: Mes
comicament desenrotllat podria anar bé 1' assumpto; are
hi fa'ta salero. Probi un' altra cosa.—A. Díainú Rafar:
L article s' ha de retocar tot, del principi al fi. ¡Quina
ortografia! Dels pensaments, diguim quins son els origi-
rials.—F. Grañé: Si s' hi practica aviat ho dominará fá-
cilment. Mans á 1' obra y envihi de nou . —Joan Grata
cós: Per ser la primera vegada qu' envia... també podia
remetrer algun treball que no estigués tan renyit ab
la galana estructura. Animis. —Lluis Alamern: Elsversos son ripiosos, la prosa poch espontánia... No 'nsagrada res.—N. N.: Tant pot esser inédita com conegu-,
da; no ha de servir mes que com a. tema de 1' inspi-
ració del músich. —Joan. Güell y Fe? rer: ¿Per qué no
intenta escriurer prosa? Potser hi estaria millor que fent
ratllas curtas.—R. Homedes Mundo (Tarragona): Aviat
aniré alguna coseta de vosté. Lo d' avuy entra en torn.
—Joseph í1L a de Sucre: Ab algun retóch ho publicaré.—
Joan Vives Borrell: Hi falta lo principal, aixó es, rima'—Jaume Balaguer Soler: Está molt bé, pero en el pre-
sent número no ha pogut esser; li prometo en el próxim.
Envihi sovínt. —Pere Font Nielfa (Vilassar de Dalt): Es
ripiosa. —Pere d'Arbués: Acepto 1' oferiment; pero m' ha
de prometrer, si es que comensa, continuar sense inte-rrupció.—M. O. R.: No envihi, no envihi... ¡no envihi!...
Xarada composta: Los anuncis estalvian la feyna de
molts nuncis.J. Collazos, impresor.—Plassa de la Igualtat 3.
ATALUNYA ARTÍSTICA--- ANY NOU—M!LLORAS463
PRIMER CERTAMEN LITERARI-MUSICALd e UNYA A .ITÍ$TICA
Aquest il-lustrat setmanari, convida á tots els conreuhadors de nostra Literatura re-gional y als del art de la Música, á pendrer part en la festa poética y lírica, cualdía y lloch se farán públichs ab .la deguda anticipació, devent ajustarse tots'cuants vulgan çoncórrehi, al següent
CARTELLI. Flor natural, premi anomenat d` honor y cia que té la informació comercial, ne -
cortesía que donará al guanyador el dret cessitat que de la mateixa tenen els comer=d` elegir Reyna de la Festa. S' adjudica- ciants y beneficis que 'le hi reporta.»rá al poeta que ab més inspiració descriga XII. Col-lecció de sas obras ricament en-un tema amorós ó enaltint la Naturalesa. cundernada, la ofereix el conegut au -
11. Objecte d' art, 1' Ofereix el distingit lite- tor dramótich D. MANEI. ROVIRA Y SERRArat D. ALFONS M. PARÉS, á la poesía que . al millor monólecll teatral, sério ó festiu,canti L' amor d la Pátria. en prosa.
I11, Duas centas pessetas, ofertas per Un XIII. Un pensament de plata, ofert per l). SAL-devot de la Literatura de la nostra terra VADOR MILLET, al autor del millor Epita-á la millor noveleta de costúms catalanas. lamí jocós.
IV. Objecte artístich, que dona D. JAUME XIV. Objecte d` art, ofert per D. J. SOLÉ YTRILLA al autor que descriga ab més acert, VALLS, al millor estudi en prosa sobre `1en vers ó en prosa, humorísticament ó sé- teatro catalá, sos beneficis, sa importán-rio, un fet relacionat ab la invenció del cia y sa utilitat dintre de nostras costúms.relotje.
XV. Objecte d` art, s` adjudicará al autorV. Una ploma de plata, oferta pe `1 conegut
queab més inventiva y bona sombra fassi un
autor dramátich D. JosEPII NoGuÉ Y ROCA estudi de las ideyas modernistas exagera-al millor dramet ó comedia en un acte, de das, de manera que resulti una sátira con-costúms barceloninas. tra 'Is prossélits d' aquella escola. Aquet
VI. Objecte d' art, que ofereix D. RAFEL AL-tema podrá tractarse en prosa ó en vers,
BAREDA, al poeta que canti els benfets de més preferentment en prosa .la Caritat. XVI. «Mallorca cristiana,)) la monumental
VII. Artística esculptura, oferta per laobra del Mestre en Gay Saber, D. DamasCalvet; que ofereix UNA SENYORA RIPOLLE-SRA. VIUDA DE REIXACH, representant LoSA (L. D.) al autor de la millor col-lecciópelegrinet de Sta. Teresa, estatua inspira- de tradicións referents a la comarca d'da en una composició de Mossen Jacinto pont es filla y de la vehina Vall de Ribas.Verdaguer, al autor de la millor poesía
religiosa ó moral. XVII. Un tamborino ampordanés, ofert per
VIII. Objecte artfstich pera escriptori, 1` establiment de Música de I). JOAN AYNÉ,s' adjudicará al autor de la millor Sarda-1' Ofereixen P,]S SRS. VIDAL GERMÁNS, al
millor cuadro en prosa sobre costúms dena pera piano.
montanya. XVIII. Un exemplar de la partitura, (cant yIX. Una acuarela, que donará el conegut di- piano) CREPUSCUL DELS DEUS que
buixant SR. ARGEMí original del mateix artormaforma de latetralop gía de WAGNER;al autor de la millorpoesíaó articlet festiu. la ofereix establiment musical de D. RA-
FAEL GUARDIA, á la millor FANTASIAX. Objecte d` art, ofert per la SRA. VIUDA pera piano, desenrotllada sobre un motín
nu D. JOAN CORREA á la més inspirada popular catalá.poesía de tema lliure.
XIX. Un luxós instrument de corda, ofertXI. Un joch d` escriptori, que ofereix 1` pe 'Is SRS. RIBAS Y ESTRADÉ, sucessors de
acreditada casa LA UNIó FABRIL Y COMER- la casa V. de HAAS, á la més inspiradaCIAL, d' aquesta ciutat, al autor de la mi- MELODÍA de SALÓ, pera cant y piano,llor Memoria que descriga la «Importáis- de carácter catalá.
CONDICIONS1. 1 Tots els treballs haurán d' esser inédits y escrits en catalá, escepte els que obtin al premi XI
que podrá esserho indistintament en las dugas llenguas, catalana ó castellana.2. a ' Els treballs podrán dirigirse al Secretari del Jurat Calificador, D. Antón Busquets y Punset,
(Redacció de Catalunya Artística, Raurich 20, principal,) avans del dia 15 de Janer de 1901 en la formaque s' acostuma.
S• a El Jurat coúieèdirá-els accéssits y mencións honoríficas que cregui convenient.4• 1 No s' entregarán els premis sino als autors que `]s hagin guanyat ó á persona degudament
autorisada per ells.5. a La Revista ilustrada Catalunya Artística, organisadora del Certamen, se reserva la propie-
tat de las obras premiadas per terme d' un any á comptar desde 1 día. de la festa.CONSTITUHIRÁN EL JURAT CALIFICADOR: De la part literaria: els Srs. D. J. Aynè Rabel], D. Antoni
Bori y Fontestá, D. Manel Rovira y Serra, y D. Antón Busquets y Punset, Secretari.De la part musical: els Mtres. I). Francisco Sanchez Gavagnach, D. Joseph Ribera y D. Cándido Candi.
