9barris 57

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelona

Reconeixement pàg 8L’escola Antaviana, dirigida per Francesc Freixenet, repel Ciutat de Barcelona

Opinió especial pàg 4Línia Nou Barris publical’article de Sánchez Piñol rebutjat per La Vanguardia

Tradició pàg 10El Parc de la Guineuetaacull la celebraciódel Dia d’Andalusia

Reportatge pàg 3Quants pisos buits hi ha a la ciutat? L’Ajuntament iles plataformes discrepen

Comerç pàg 14Nou Barris es consolidacom el districte de les tapes

Esports pàg 17La Monta empata a dos a casa amb el Vilafranca

El Ple de la pobresa evidencia eldesacord entre govern i entitatsLa regidora defensa la seva gestió i els veïns abandonen l’acte disconformes amb la durada del debat pàg 8

pàg 10

línianoubarrislinianoubarris.cat · 10-03-2015 · Núm.57 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.975 exemplars mensuals

‘Desenterrant’ un símbolTrinitat Nova recuperarà el Pont dels Tres Ulls, ara colgat sota terra

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 10 març 2015línianoubarris.cat

3 | Reportatge 10 març 2015 línianoubarris.cat

Una de les cares més dramàti-ques de la crisi econòmica és larelacionada amb l’habitatge. So-bre aquesta situació, i desprésque en els últims anys, en algunsbarris de la ciutat, els desnona-ments han estat i són una reali-tat palpable, ara el debat públictambé se centra en la quantitatde pisos buits que hi ha a tota laciutat.

Malgrat que podria semblarun càlcul relativament fàcil de fer,la realitat mostra com, avui dia,és molt complicat saber ambprecisió quants pisos buits hi haa Barcelona. Les principals partsimplicades en aquest debat, Ajun-tament i plataformes que lluiten

pel dret a l’habitatge, discrepen al’hora de presentar les xifres.

Des de la plataforma 500x20,una de les més actives de la ciu-tat juntament amb la PAH, con-sideren que a Barcelona hi ha“88.259 pisos buits, un 12% deltotal”. Aquesta plataforma ex-treu la xifra d’una estadística del’IDESCAT de l’any 2011 sobre‘Pisos en edificis destinats prin-cipalment a habitatge’, que d’untotal de 811.106 estableix quen’hi ha 88.259 de desocupats.

Aquesta xifra, però, no la com-parteix l’Ajuntament. Des del de-partament d’Hàbitat Urbà afir-men a aquesta publicació queaquesta dada no es pot conside-rar com a vàlida perquè “no con-templa ni els pisos on qui hi viu nohi està empadronat, ni els pisos depromotors, ni els destinats a altresusos, com ara oficines ni els que

estan en fase de comercialització”.L’altre argument que proporcio-nen des de les files municipals ésel de les inspeccions que recent-ment s’han dut a terme en els tresbarris de la ciutat que concentrenmés desnonaments i problemes

amb l’habitatge: Ciutat Meridia-na, Trinitat Vella i el Besòs i el Ma-resme. Un cop fetes, l’Ajunta-ment va presentar unes dades onassegura haver detectat “398 ha-bitatges potencialment desocu-

pats, dels quals 161 estaven real-ment buits”. Durant la presenta-ció d’aquestes xifres, el tinentd’alcalde d’Hàbitat Urbà, AntoniVives, va afirmar que “si allà onla situació és més complicada es-tem parlant com a molt d'un 1%,tot indica que a la resta de la ciu-tat [la xifra] serà bastant inferior”.“Que el problema sigui reduït novol dir que no sigui important”, vaafegir. Aviat, els seus propietaris,els bancs, podran ser multats si nocorregeixen aquesta situació.

Des de 500x20, però, es fa unavaloració molt diferent de la si-tuació. Un dels seus portaveus,Toni Tallada, assegura a aquestapublicació que “l’Ajuntament re-baixa les xifres perquè la seva po-lítica és dir que no hi ha pisosbuits, però el meu dia a dia em faveure que a la meva escala hi hatres pisos buits i dos d’ocupats i al

meu barri, al Turó de la Peira, i ad’altres, a cada escala un de cadadeu està buit”.

UNA NOVA FUNDACIÓPrecisament, fer front a aquestaproblemàtica és l’objectiu de laFundació Hàbitat 3, que actuacom a gestora d’habitatge socialdel Tercer Sector Social i que va sercreada a finals de l’any passat per“donar una resposta a les gravís-simes necessitats existents enl’àmbit de l’habitatge”. El seu di-rector general, Xavier Mauri, ex-plica que la seva voluntat és “serun actor més per ajudar a lluitarcontra aquest problema”. De mo-ment, Hàbitat 3, que treballa perencàrrec de l’administració pú-blica, ja ha posat en marxa ambl’Ajuntament un projecte que técom a objectiu aconseguir 200 ha-bitatges per a 200 famílies.

La xifra de la discòrdia» L’Ajuntament i les plataformes pel dret a l’habitatge discrepen sobre el nombre de pisos buits a la ciutat» El consistori comença a inspeccionar edificis però ‘500x20’ l’acusa de presentar una situació irreal

Albert RibasBARCELONA

La problemàtica de l’habitatge és una de les cares més dramàtiques de la crisi. Foto: Arxiu

L’Ajuntament multarà, a partir

d’ara, els bancs quetinguin pisos buits

| 4Opinió10 març 2015línianoubarris.cat

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línianoubarris.cat

Dipòsit legal: B 6766-2010

amb el suport de:Difusió controlada

14.975 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#DiaDeLaDona#FinalDeCopa #TornaNaranjito

¿Hi pot haver res més carregós,més fastiguejant i més digne d’a-nimadversió que els articles delsenyor José Antonio Zarzalejos?Passi el que passi al món, el se-nyor Zarzalejos dedicarà totes icada una de les seves peces pe-riodístiques a atacar, infamar i vi-tuperar el procés sobiranista.

El que acaba resultant inso-frible no són tant les opinions ex-posades com la reiterada idiote-sa dels arguments; la insidiosacançó de l’enfadós contra ArturMas, obtusa i sens dubte contra-produent, perquè l’assetjamentmonomaníac faria semblar sim-pàtic el mateix Barrabàs. El tod’estrateg de saló, de domador depuces. Els raonaments alieníge-nes. Les ínfules barates.

Siguem justos: la prosa zar-zalejiana no és exaltada ni foras-senyada; ni és estultícia furibun-da ni abunda en atzagaiades,però pateix un mal molt pitjor, unmal imperdonable en un homeque va de periodista d’elit: és delaboratori. Els catalans de quiparla diríeu que són molèculesenfocades per un microscopi. Iquan el nostre insigne exdirectorde l’ABC al·lega un sinceríssimamor per Catalunya, aquest sen-timent és tan creïble com im-modificable: ell ens estimaràsempre que els catalans siguinallò que ell exigeix que siguin: queno ho siguin.

A Madrid la política és cosa degabinet. Per a les elits espanyo-les, el carrer no existeix. Noméshi ha seus, cúpules i ministeris.Tan sols un món com l’aznariàpodia ser capaç de crear el voca-ble pancartero. I Zarzalejos ve d’a-quest món. Per tant, que la mi-

rada zarzalejiana intenti valorarel Procés és com demanar a undaltonià que ens descrigui l’Arc deSant Martí.

¿Quants secessionistes deuhaver convertit a la fe unionista,el senyor Zarzalejos? La pregun-ta és irrellevant. En una certa oca-sió em trobava en una remotaciutat del Congo on només hi ha-via dos blancs: jo i un vell mis-sioner belga. Recordo que li vaigpreguntar, de la manera més de-licada possible: “¿N’està segurque les idees religioses del milióde persones que ens envolten són

perfectament errònies i en can-vi les seves, que no manté ningúmés que vostè, són veritats d’u-na aclaparadora perfecció, in-qüestionables i superiors?” Res-posta: “Per descomptat”. La pre-gunta següent va ser quants afri-cans havia convertit a la fe apos-tòlica i romana en trenta anys demissió. “Ah, no, això no”, va con-fessar, tot cofoi: “Cap ni un”. Elque importava era l’apostolat.

Però tornem a la qüestió delprincipi: ¿hauríem de trobarodiós José Antonio Zarzalejos, oalmenys els seus articles fútils ibaladrers, els seus estrèpits d’i-deòleg arcaic i periclitat?

En un relat autobiogràfic,Herman Hesse explica que es varecloure en un balneari per su-perar una crisi nerviosa. Tot vabé fins que a l’habitació contiguas’hi instal·la un client holandès,impertinent i panxut, que li con-verteix l’estada en un infern.Només els separa un lleu envà,i l’holandès arrossega mobles, lesseves riallades són escandaloses.El seu llit grinyola i renilla, es-bronca la dona amb uns udolsguturals. Més que tossir, bra-mula. Hesse no pot més. I haviaacudit al balneari per superar unestat depressiu! Però aleshoreses fa una pregunta màgica: ¿i siper un instant, només un, sub-stitueixo l’odi per la commise-ració? Hesse intenta visualitzarl’holandès quan era petit, lesseves frustracions, les seves pe-nes. Tota la seva vida. Intentaimaginar quin dolor profundl’havia dut al balneari. La mati-nada següent, Hesse ja es mirael seu veí d’una altra manera.Combrega amb el seu sofriment.L’estima. ¿Podríem fer el mateixamb Zarzalejos? A veure.

Diuen del jove Churchill queel primer cop que va ocupar unescó, assegut al costat d’un vellparlamentari del seu mateix par-tit, va mirar les files rivals i va ex-clamar: “Ahahà! De manera queaquests són els nostres enemics!”(Recordem que el parlament an-glès no és un hemicicle, és un rec-tangle: els grups oposats seuencara a cara). I el veterà diputat licontesta: “No, jove, no; els d’aquídavant són els nostres adversaris.L’enemic seu darrere nostre”.

Al pobre José Antonio Zar-zalejos li passa el mateix.

Dir que la seva gent el vaapallissar seria quedar-se curt.Va ser triturat, esquarterat,anorreat en diverses pugnesd’aquestes de gabinet, tan ma-drilenyes, que les molècules noentenen. (I que els importen unrave, a més a més). ¿Com enspot resultar odiós un home queha sofert l’atac cavernari des detots els seus fronts? Jo no sabiaque la cosa fos tan salvatge finsque vaig llegir una sentència enquè el jutge condemnava Ji-ménez Losantos per haver di-famat Zarzalejos. Durant mésd’un any, pel que sembla, Lo-santos havia fet servir el seu mi-cròfon per dedicar-li els epítetssegüents: calvorotas (sic), men-tiroso, traidor, sicario, embus-tero, bobo, analfabeto funcional,inútil, zote, zoquete, fracasado,pobre diablo, pobre enfermo,nulidad, ruindad, pésimo di-rector, director incompetente,ignorante, escobilla para losrestos, Zanzalejos (sic), Carca-lejos (sic) i, per acabar-ho de re-matar, despojo intelectual i de-tritus humano. Amén.

Molt bé: l’estimarem. Unamiqueta, si més no. Però si usplau, que se’ns concedeixindues gràcies. Primera: que,abans de bramular que a Ca-talunya vivim un “ambientcrispat”, llegeixi en veu alta lessentències de les seves bata-lletes intestines. I segona: enlloc de fer-nos tant la murga,¿no es podria dedicar una micamés als seus enemics?

Nota de l'autor: Com molts in-teressats en la literatura i lectorsi seguidors meus ja deveu saber,últimament he mantingut certesdiscrepàncies amb la direcció deLa Vanguardia. Els meus dos úl-tims articles han estat refusats.Això, i d’altres qüestions, m’hanfet prendre la decisió de deixar decol·laborar amb el diari. En qual-sevol cas, em sabria greu queaquest meu últim article no veiésla llum, de manera que els com-panys del Grup Comunicació 21s'han ofert a publicar-lo en paper,i els ho agraeixo, igual que a totsels que em llegiu.

@JMMartiRigau: Barça i Athlètic, final deCopa. No han passat ni 24 hores i a Madridja estan preocupats per la possible xiuladaa l'himne. Quina obsessió!

@encampanya: Rivera va dir en el seumoment que Mas feia "populisme" com-parant-se amb Luther King. Molt bé. Però‘ojo’ a la foto.

@MartaSanchezSu: Diumenge dia 8 és eldia de la dona. Per celebrar-ho, les xarxessocials podrien tancar la infinitat de perfilsdenigrants que hi ha. #ahilodejo.

Ell ens estimaràsempre que els

catalans siguin allòque ell exigeix:

que no ho siguin

Un diari plural

4Zarzalejos, lejos, lejosper Albert Sánchez Piñol, escriptor

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 10 març 2015 línianoubarris.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected] març 2015línianoubarris.cat

Un diari obert

El procés sobiranista surt del sotrac i fixaun rumb encara per definir. Però el fixa.El president Artur Mas i el líder d’ERC,Oriol Junqueras, juntament amb lesprincipals cares del sobiranisme ciuta-dà, van arribar a un acord pel qual lesdues parts cedeixen a canvi de tornar aconvocar a les urnes el pròxim 27 de se-tembre per buscar una majoria absolu-ta de diputats a favor de la indepen-dència. Abans, es culminarà la prepa-ració de les “estructures d’Estat”. Mas vaacceptar que no hi haurà una llista con-junta. Junqueras assumeix que les elec-cions no seran immediatament, com ex-igien tant ERC com l’ANC, Òmnium i elsmunicipis independentistes, i s’ha em-passat un bon marró: el suport als pres-supostos d’aquest any, injuriats pel seupartit per “incomplibles” i dependentsde l’Estat.

El líder d’ERC, però, va aigualir unaltre acord anunciat per Mas: que des-prés de les municipals tots dos partitsprioritzessin pactes conjunts. Junque-ras va matisar: “Cada ciutat és un món”.“Prioritzar acords postelectorals ambaquells que estan a favor del procés seràun criteri important però no únic”, sub-ratllaven fa pocs dies fonts dels repu-blicans.

Per refer ponts, abans dels comicisMas es va comprometre a forjar es-tructures d’Estat, culminar lleis, inclo-sa l’assignatura que queda pendent dedisposar de normativa electoral, prio-ritzar la lluita contra la pobresa –ERC hadenunciat en aquest terreny greus in-compliments per part del Govern de laGeneralitat– i prioritzar que el pròximcurs escolar s’emprengui solament sotala llei catalana.

Es va pactar el quan i el com. Faltaun petit gran detall: el què. Què diràaquest punt comú del programa elec-toral? Fins a quin punt concretarà quesi hi ha majoria “s’exercirà” immedia-tament la independència, com va dirJunqueras? Aquesta negociació, en laqual tots dos van dir que hi ha de ser laCUP, queda pendent.

La CUP va començar fa setmanes unprocés assembleari obert als ciutadansper definir una candidatura de caràcter

“independentista, anticapitalista i radi-calment democràtica”. Propugna unaruptura amb el marc econòmic i socialactual i, a més, una declaració d’inde-pendència després d’un 27-S.

En aquestes assemblees es definiràel full de ruta cap a la independència. Elnom de la llista, que previsiblement in-clourà la marca CUP, i les persones quela integren se sabran al març; i el pro-grama electoral, passades les municipals.

“El full de ruta no és exclusivitat deMas i Junqueras”, ha dit el diputatQuim Arrufat. Per això, ha propugnatd’interpel·lar agents socials i civils di-versos, també aquells que “no s’identi-fiquen monotemàticament amb el pro-cés sobiranista”.

“O traiem el full de ruta del binomiMas-Junqueras o el full de ruta i el pro-cés cap a la independència s’enfonsen”,ha sentenciat. Arrufat creu que reduir eldebat independentista a dues forces po-lítiques ha portat el procés “cap a una de-riva accentuada, després del 9-N, ambuna foto que és una derrota col·lectiva”.Es referia al pacte Mas-Junqueras de fauns dies al Palau de la Generalitat.

El full de ruta de l’esquerra inde-pendentista inclouria una declaracióunilateral d’independència en cas d’a-conseguir majoria a les eleccions del 27de setembre, que haurien de tenir ca-ràcter plebiscitari i que obririen un pro-cés constituent per desfer-se del marceconòmic i social vigent. L’altre pilar d’a-quest full de ruta és un pla de xoc con-tra l’emergència social del país. Arrufatva fer aquestes declaracions en unaconferència de premsa al Casal Inde-pendentista de Sants, a Barcelona.

Arrufat, de la CUP, té coincidènciesamb la gent d’ERC. Estic segur queamb ells arribarem lluny, tanmateix, nopodem prescindir de cap dels partits so-biranistes per poder fer tots junts la DUIsense cap problema. Mas i Junqueras jaels tenim disposats a l’acord total. Pen-sem també amb el Moviment d’Esquer-res. Tothom respondrà massivament aldesig de la majoria. Les forces espanyo-listes continuaran fent créixer el nombred’independentistes amb la seva posturaintransigent i antidemocràtica.

4Concretant el full de rutaper Sebastià Barrufet

@quimbal: Friso esperant els tuits que ensdiguin on ha anat a sopar i ballar en MarkZuckerberg després d'intervenir al MobileWorld Congress.

@cristina_pardo: En Antena 3 vuelve elprograma En Tierra Hostil. Me dicen queigual sale Pedro Sánchez haciendo cam-paña en Andalucía.

@elllauradó: El Zarzalejos de l'article nonatde Sánchez Piñol no és el que va publicar al'ABC el viatge de Carod a Perpinyà, quanson germà era cap del CNI?

Opinió en 140 caràcters

Les crisis social, democràtica i econò-mica han portat a un final d’època. Lesdesigualtats, la tecnologia, la mundia-lització muten la societat... Nova època.Davant d’una Europa que no ubica lamoral pública enlloc, la cultura tambéhauria d’ocupar un lloc rellevant.

Els passos que ens han dut fins a l’ac-tual declivi no serviran per al canvi quenecessitem. Ningú torna a passar per so-bre d’un sot on ja ha caigut. Això no voldir que ho llencem tot per la borda. Lesexperiències que funcionen cal aprofi-tar-les. El coneixement social és acu-mulatiu.

Produirem diferent. Haurem decrear béns i serveis, amb menys recur-sos, energia i més propers a les neces-sitats de persones i comunitats. Hem derepartir i compartir més i millor, la ri-quesa, el consum, els coneixements.Les regles de joc de la política i de l’e-conomia haurien de canviar.

Les ciutats són el lloc de creació dela riquesa. I el lloc on l’haurem de re-partir i compartir. Talent, tecnologia, to-lerància, les tres ‘T’ del sociòleg Floridaens indiquen part del camí. És necessariinvertir en educació al llarg de la vida perportar aquestes tres ‘t’ a tots els sectorsi grups socials. Els extremismes no no-més són èticament reprovables sinóque són econòmicament improductius,democràticament paralitzants i social-ment divisors.

La política entesa com a deliberaciói govern sobre els afers comuns, és cosade tots –com el català–. Les persones hivolem participar. Les organitzacionsque agrupen persones, demandes, els ac-tors de l’acció política han de ser flexi-bles i permeables. Sobretot per evitar quetinguin interessos autoreferits com Rai-mon Obiols sempre ha dit.

No n’hi ha prou amb tenir progra-mes, propostes i amb formar governs. Hiha moral, hi ha ètica, com a coses pú-bliques i no privades. Una part de la cri-si de la socialdemocràcia i de l’esquer-ra en general ha estat no només haverallotjat persones amb pràctiques noètiques, sinó no haver posat com a se-gell i pedra angular l’ètica i els valors.Sense ells les persones i les societats ensdesfem.

Les societats que progressen tenentensió moral. I per això també és ne-cessari un relat comú sobre el passat. Al’Estat no hi és i això el fa poc viable. Eu-ropa no pot confondre laïcitat amb dis-tensió moral. No es tracta d’invocar aDéu en els afers públics com als EUA.Però si de marcar amb claredat què estàbé i què està malament. Són immoralsles taxes de pobresa que patim. Són im-morals aquells que dia sí dia també en-terren la separació de poders. És im-moral que un alcalde del PP a Badalo-na discrimini infants pel seu origen so-cial. La xenofòbia fereix la democràcia.

La societat espera un lideratge quesigui moral i que doni esperança a joves,adults i famílies. No cal només treball,escola, ambulatori i barri que funcioni,que és molt! Cal reomplir de sentit lavida en comú. Som societat? Sí que hosom, som comunitat de valors. I si noho som, és necessari reconstruir-la. I queels actors socials mirin més enllà d’ellsmateixos.

O els europeus i europees tornem afer valdre com diu George Steiner quesom barreja també per herència d’Ate-nes i Jerusalem –amb humilitat i seny–,o si no no serem feliços i no serem útilsper a molts pobles de la terra. I les cri-sis a Europa i al món es continuaranaguditzant.

4Programa, propostes?per Josep Xurigué, politòleg


10 març 2015

Nou Barris| 8

línianoubarris.cat

Successos | Tres Lating Kings condemnats no podran trepitjar Nou BarrisTres membres de la banda Latin Kings han estat condemnats a 16 anys de presó per l’intent d’assassinat

de dos membres d’una banda rival l’any 2009 a la plaça dels Rellotges. L’Audiència de Barcelona també ha determinat que, en el cas que els condemnats sortissin abans de la presó, no podran viure, ni

anar a qualsevol lloc del districte, ni comunicar-se amb les víctimes durant els pròxims 10 anys.

Havia de ser una jornada parti-cipativa i de debat, però final-ment el Ple especial sobre la po-bresa celebrat el passat 5 demarç només va servir per posarde manifest una realitat: la di-visió existent entre les entitatsveïnals i el govern municipal.

El Ple, que havia estat sol·li-citat el passat mes de novembreper la plataforma ‘Nou Barris ca-brejada diu prou!’ -que aglutinaun centenar d’entitats- per trac-tar i debatre la situació socioe-conòmica dels barris ja va patirel seu primer contratemps des-prés que uns dies abans ‘NouBarris cabrejada diu prou!’ re-butgés el format considerantque l’hora i mitja fixada pel Dis-tricte era del tot insuficient.

Això va provocar que noméscomençar el Ple, poc després dellegir-se l’ordre del dia, els mem-bres de la plataforma mostressina crits el seu desacord i dema-nessin llegir un manifest, sol·li-citud que va ser acceptada per laregidora Imma Rognoni. CarlaLerele, membre de la plataforma,va denunciar, en un text molt crí-tic, que el govern municipal “maino s’ha cregut” que els veïns “pu-guin aportar res seriós” en el de-bat sobre la realitat del districte.

Durant la seva intervenció,marcada per l’ambient tens a lasala, també es van poder escol-tar crits i desqualificacions con-tra Rognoni. Tot això va ser des-prés d’una primera topada entreels veïns i la presidenta del Dis-

tricte, Carmen Andrés (PSC).Andrés havia advertit a la plata-forma que el Ple s’estava cele-brant gràcies a l’acord de tots elspartits, tot i que finalment els re-presentants d’ICV-EUiA, ambla regidora Janet Sanz al capda-vant, van abandonar la sala jun-tament amb els integrants de les

entitats. Just abans de marxar,però, van aconseguir que unaveïna denunciés la seva situaciópersonal.

Amb la sala de Plens mig bui-da, el Ple va continuar. La regi-dora Rognoni va reivindicar el pa-per del govern municipal al dis-tricte durant aquesta legislatura

i va afirmar que “els indicadorscomencen a donar senyals d’unacerta recuperació i hem de seguiractuant i aprofundint en aques-ta línia”. Dos dies abans, el con-sistori havia presentat una bate-ria de dades on defensava queNou Barris concentra el 20% dela despesa social feta a la ciutat ique s’han invertit 160 milionsd’euros en equipaments, espaispúblics i habitatge.

“AUGMENT DE LES AJUDES”Qui també va defensar l’actuaciómunicipal va ser el portaveu deCiU al Ple, Santi Borrull, que vainsistir en l’augment de les ajudessocials. Borrull va remarcar que“el pressupost ha estat sempreobert”, tot i reconèixer que “no éssuficient”.

Les explicacions del govern,però, no van satisfer l’oposició,que es va mostrar molt crítica ambla gestió municipal. PP i PSC vanacusar respectivament el governde no encarar el problema i de di-buixar una situació irreal.

Imatge d’una de les intervencions durant el Ple. Foto: 9Barris Cabrejada

El Ple de la pobresa evidencia eldesacord entre govern i entitats» La regidora Rognoni defensa les inversions fetes en atenció social» Els veïns abandonen l’acte disconformes amb la durada del debat

Arriba una nova edició del festival ‘Solo Para Cortos’

CINEMA4L’onzena edició delFestival Internacional de Curt-metratges Socials Solo para Cor-tos ja és a punt de començar.

A partir del pròxim dia 20 demarç, i fins al dia 22, l’Ateneu Po-pular de 9 Barris acollirà unaedició que enguany ha rebut mésde 180 curtmetratges, dels quals29 han estat escollits per exhibiri optaran al premi del públic.D’aquests 29, també optaran alsdiferents premis que atorgarà eljurat. Durant els dies del festivalels espectadors també tindranl’oportunitat de veure les diferents

sessions panoràmiques cedidespels festivals Luksuz, d’Eslovènia;Look & Roll, de Suïssa; Tanjazo-om, del Marroc i Todos SomosOtros, de Mèxic.

També cal destacar la pano-ràmica ‘Cinema & Circ’, on es po-drà veure la projecció de diferentscurtmetratges, l’exposició foto-gràfica ‘Clown revolution liftsrefugee kids’ i un espectacle au-diovisual en directe que perme-trà que el públic hi interactuï.Tres dies abans del dia 20 ja escomençaran a fer activitats rela-cionades amb el festival.

L’escola Antaviana, premiadaamb el Ciutat de Barcelona

ENSENYAMENT4L’escola An-taviana del barri de Les Ro-quetes va rebre el mes passat elpremi Ciutat de Barcelona en laseva modalitat d’educació.

En un acte celebrat al Saló deCent de l’Ajuntament el jurat vaotorgar per unanimitat el guar-dó en reconeixement a la seva“contribució al desenvolupa-ment cívic, social i cultural delseu entorn amb un projecte edu-catiu innovador i continuat”. Almateix temps, el jurat també vavoler destacar “la seva capacitatper articular els recursos hu-

mans i materials propis mitjan-çant un treball en xarxa amb ins-titucions i entitats del territori”.

El director de l’escola, Fran-cesc Freixenet, s’ha mostratmolt satisfet per aquest premii ha assegurat que es tractad’un reconeixement “a la feinaintensa que fem”. Segons Frei-xenet, “el treball quotidià i enxarxa que fem és una feinamolt dura, però ens fa molt fe-liços perquè veiem que fem fe-liços els altres, a les famílies quetenen problemes i a les que vé-nen de fora”.

RedaccióNOU BARRIS

Durant el Ple hi va haver diverses

topades entre veïns i Districte

El festival arriba enguany a la seva onzena edició. Foto: Solo para Cortos


Nou Barris| 10 10 març 2015línianoubarris.cat

El Parc de la Guineueta acull lacelebració del Dia d’AndalusiaTRADICIÓ4El Parc de la Gui-neueta va ser els passats 28 defebrer i 1 de març l’escenari dela celebració del Dia d’Andalu-sia, que cada any aplega unabona representació de la po-blació catalana d’origen andalús.

El dissabte 28 al matí va te-nir lloc la tradicional ofrena fo-ral al monument a Blas Infante,considerat el pare de la pàtriaandalusa. A la cerimònia hi vanparticipar diferents entitats an-daluses d’arreu de Catalunya irepresentants dels partits polí-tics. L’endemà, dia 1 de març, lacelebració va continuar amb la

tradicional missa acompanyadaper un cor rociero, que es va ce-lebrar en un escenari muntat almateix Parc de la Guineueta. Totseguit, i un cop escoltats elshimnes de Catalunya i Andalu-sia, van tenir lloc els actes de ca-ràcter institucional i finalmentel dinar popular organitzat pelCentre Cultural García Lorca,que va servir 800 racions de ‘po-taje’ a només un euro. Els cantsi els balls típics andalusos, comles sevillanes, van acabar d’ani-mar una festa que va tornar ademostrar la unió existent entreAndalusia i Catalunya.

El Pont dels Tres Ulls tornarà a serel referent patrimonial del barri dela Trinitat Nova després que re-centment l’Ajuntament ha con-firmat que aquest pont, que uniaaquest barri amb Collserola, con-tinua intacte tot i que durant la dè-cada dels setanta va quedar se-pultat per runes i material d’obra.

El procés de recuperació d’a-questa instal·lació s’emmarca enel projecte de rehabilitació de totl’itinerari i “renaturalització” del’entorn que tira endavant elconsistori i que suposarà l’ober-tura d’una de les portes de Coll-serola, un projecte que global-ment està aturat per manca desuport de l’oposició.

L’actuació consisteix en la re-cuperació de dues feixes agrícoles-s’hi plantaran arbres fruiters-que actualment estan en desús ique permetran enllaçar la Casa del’Aigua, que també ha estat recu-perada, amb el castell de TorreBar, també remodelat fa moltpoc. L’enllaç es farà a través d’uncamí que unirà els carrers deRiudecanyes amb el d’Aiguabla-va i l’objectiu de l’Ajuntament és

que els veïns s’apropin en un es-pai que ara mateix és molt pocconcorregut.

UN PONT HISTÒRICEl Pont dels Tres Ulls és un aqüe-ducte molt característic que es vaconvertir en un símbol del barri dela Trinitat Nova. La seva històriaes remunta a principis del segleXX quan la Societat d’Aigües deBarcelona va decidir dur a termeun projecte que portaria les aigüesde l’estació de bombeig de la Tri-nitat Vella fins a Vallcarca. Elpont dels Tres Ulls era el punt més

elevat de l’aqüeducte alt de Mont-cada i servia per salvar un barranca la serra de Collserola. Era unaqüeducte molt característic pelstres forats que té i que recordentres ulls. Aquests tres ulls delpont deixaven pas a les avingudesd’aigua que baixaven dels to-rrents de la muntanya. El pontperò va desaparèixer, suposada-ment, pel perill que suposava laseva alçada. Ara, un cop les mà-quines ja n’han descobert unapart, l’Ajuntament calcula que endos mesos ja pugui tornar a lluiri ser la icona de Trinitat Nova.

Una imatge antiga del Pont dels Tres Ulls. Foto: Ajuntament

El Pont dels Tres Ulls tornarà a serla icona visible de Trinitat Nova

RedaccióTRINITAT NOVA


10 març 2015

Districte| 12

línianoubarris.cat

Acord | Un projecte fet amb col·laboració público-privadaL’acció de formació i capacitació del Projecte Franja Besòs ha estat realitzada en conveni ambAPRISE Catalunya, empresa d’inserció, i el Districte de Nou Barris. A més, també ha comptat

amb la col·laboració al projecte de La Fundació Paco Puerto (CCOO), la Fundación Laboral de laConstrucción, on hi ha diversos sindicats, i l’empresa de prevenció de riscos laborals Prevengest.

El passat dilluns 2 de març es vafer l’acte de lliurament de certi-ficacions de les accions de for-mació i capacitació professionalen l’àmbit de la construcció ques’han desenvolupat en el marcdel Projecte de promoció, cohe-sió social i desenvolupamentde la Franja Besòs.

En aquesta part del projectehi han participat 24 persones,repartides en dos grups de dot-ze, que s’han format a travésd’uns cursos que els han permèsadquirir nous coneixements so-bre la matèria (en aquest cas laconstrucció), i que tenen com afinalitat ajudar-los en la seva cer-ca de feina. D’aquesta manera,els participants dels cursoscompten amb la qualificació i leseines necessàries per poder as-solir la funció de “recurs pre-ventiu”, una figura reclamada

sovint per moltes empreses delsector de la construcció.

Aquestes accions de forma-ció i capacitació laboral formenpart del projecte de promoció,cohesió social i desenvolupa-ment de la Franja Besòs, una

nova estratègia d’innovació so-cial que s’executa mitjançantaccions que es duen a terme a di-versos barris dels districtes deNou Barris, Sant Martí i SantAndreu.

A Nou Barris, a banda de laformació dels professionals de laconstrucció, s’estan desenvolu-

pant quatre projectes més amborientacions molt diferents.

QUATRE EIXOS D’ACTUACIÓ El primer d’aquests projectes és elde manteniment urbà i treball debarri, que s’encarrega de la nete-ja, manteniment i millora delmobiliari urbà. Aquest projecte esrealitza en col·laboració amb laFundació Engrunes i hi treballen14 persones. El segon és el Pro-jecte Why Violence, accions d’in-tervenció preventiva destinades aadolescents que volen prevenir lesmicroviolències quotidianes.

En tercer lloc, en col·laboracióamb CIVIC, Iniciatives Socials iOcupació, es tira endavant el Pro-jecte Espais d’oportunitats perl’ocupació per a persones atura-des i en risc d’exclusió social i la-boral i cercles d’empreses social-ment responsables. Per últim,s’impulsen una sèrie de Micro-crèdits amb els quals es vol donarsuport als emprenedors, amb as-sessorament i suport en els seusnous projectes.

El primer pas per trobar feina» Es lliuren les certificacions de formació i capacitació professional del Projecte de la Franja Besòs» Un total de 24 persones han millorat els seus coneixements en l’àmbit de la construcció

RedaccióNOU BARRIS

BALANÇ4Nou Barris és el dis-tricte que més ha patit les con-seqüències de la crisi, amb la taxad’atur registrat més alta de la ciu-tat, d’un 13%. És per això que elDistricte assegura haver con-vertit la formació i l’ocupacióen polítiques prioritàries.

En aquest sentit, en els da-rrers quatre anys, i segons xifresmunicipals, un total de 16.000

persones han participat en els di-ferents programes de formació,informació, suport i orientació ala inserció sociolaboral a Nou Ba-rris, els quals suposen el 24,43%dels que es fan a la ciutat.

Aquests programes han per-mès la contractació temporal de607 persones en els últims qua-tre anys. A més, l’atur s’ha reduïtper segon any consecutiu.

Impuls a l’ocupació

Prevenir la violènciao l’assessorament alsemprenedors, altres

programes del Projecte Franja Besòs

Diferents moments de l’acte de lliurament de les certificacions que es va celebrar el passat 2 de març. Fotos: Districte.


10 març 2015

Comerç| 14

línianoubarris.cat

El dinamisme de la gastronomialocal augmenta any rere any.En aquest sentit, aquest mes demarç és l’escenari del tret de sor-tida de dues rutes de tapes a NouBarris: la Pinxu-Panxo 2015,que organitza l’Eix Nou Barris, ila Menja’t Collerola, creada perles associacions de comerciantsde les Roquetes i de Zona Nord.

En el cas de la Pinxu-Panxo,enguany viurà la seva segona edi-ció amb novetats respecte a la del’any anterior: tot i que perd undels seus cinc itineraris –la rutataronja–, el nombre de partici-pants ha augmentat fins als 39.A més, la Pinxu-Panxo compta-rà amb la participació especial del’Elvis Home BCN, el primerbar temàtic de la ciutat sobre lafigura del mític cantant.

Per altra banda, els comer-ciants de les Roquetes i la ZonaNord han decidit encetar una al-tra ruta de tapes pels seus esta-bliments. Es tracta de la Menja’tCollserola, que també va co-mençar durant la setmana pas-sada. Aquesta nova ruta com-prèn els barris de la zona norddel districte, i hi participen un to-tal de 25 locals de restauració,que ofereixen una beguda i una

tapa per 1,95 euros. Per tal d’ac-cedir còmodament a la infor-mació de la ruta s’han editat5.000 díptics desplegables ambla ubicació dels establimentsadherits, que estan organitzatsen cinc recorreguts.

L’èxit de la Pinxu-Panxo del’any passat i la creació de novesrutes pel districte el consolidencom un dels destins ineludiblesde la gastronomia barcelonina.

Nou Barris enceta dues rutes de tapes aquest mes de març. Foto: Arxiu

Nou Barris es consolida com el districte de les tapes» El districte dóna el tret de sortida aquest mes de març a dues rutes gastronòmiques, la Pinxu-Panxo i la Menja’t Collserola

Més de 5.000 participants en ‘El Comerç i les escoles’

INICIATIVA4El programa ElComerç i les escoles finalitzaràel curs amb la participació de5.042 alumnes de 65 centres dela ciutat. Aquestes són dadesque ha fet públiques darrera-ment l’Ajuntament en referèn-cia al curs 2014-2015 d’aquestainiciativa, que es fa des de l’any2011. Les visites, però, encara esfaran fins al pròxim mes d’abril.En total, hi haurà 233 visitesd’escolars a diferents comer-ços de la ciutat.

El Comerç i les escoles és unprojecte que ha crescut en elsdarrers anys. En concret, en-

guany hi han participat 46 bo-tigues, quaranta més que en laprimera edició del 2011. Aixímateix, el nombre d’alumnesparticipants en les visites tam-bé ha crescut, ja que ha passatdels 1.500 de fa quatre anys als5.000 del present curs.

Un altre aspecte del progra-ma educatiu és el Premi Punt deLlibre, un guardó que premia els12 millors dibuixos sobre el co-merç de proximitat que realitzinels infants. Les imatges guan-yadores es convertiran en puntsde llibre que es repartiran du-rant Sant Jordi.

TROBADA4Més de quarantamercats de productes alimenta-ris i no alimentaris distribuïts pertots els districtes. Aquest modelde mercats municipals de Bar-celona es donarà a conèixermundialment els pròxims dies26, 27 i 28 de març amb la cele-bració del novè Congrés Inter-nacional de Mercats, una troba-da organitzada per l’organitzacióProject for Public Spaces (PPS)i que compta amb el suport deNacions Unides i l’Institut Mu-

nicipal de Mercats de Barcelona(IMMB).

El congrés se centrarà so-bretot en les noves tendències enconservació i revitalització delsmercats públics en l’àmbit in-ternacional, tant pel que fa alsmercats temporals a l’aire lliu-re com als fixos, així com alsnous centres comercials d’estilmercat que estan oberts les 24hores del dia.

Durant els tres dies que duriel congrés els principals opera-

dors, conjuntament amb les fi-gures més destacades en matè-ria de desenvolupament i con-ceptualització de mercats pú-blics, tractaran de crear noves vi-sions per tal de contribuir a mi-llorar aquestes instal·lacions.

El congrés també comptaràamb visites guiades a algunsmercats com el de Sants, la Bo-queria o el nou edifici dels En-cants Vells. D’aquesta manera,els mercats també tindran el seucongrés particular a la ciutat.

RedaccióNOU BARRIS

Arriba el congrés dels mercats

El futur dels mercats serà la temàtica principal del congrés. Foto: Mercats BCN

Enguany s’han realitzat 233 visites a botigues de la ciutat. Foto: Ajuntament

Art | Un mural per decorar la paret d’un supermercatLa paret del supermercat Condis del carrer Andratx tindrà un mural de l’il·lustrador i pintor Joan

Turu, que l’està pintant amb la col·laboració d’alumnes l’Escola Splai. Des del centre educatiu asseguren tenir “molta il·lusió” amb aquest projecte i creuen que provocarà “una gran millora

de l’entorn”. L’obra reflecteix escenes quotidianes de barri i relacionades amb els més petits.


Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 16 10 març 2015línianoubarris.cat

17 |

10 març 2015

Esportslínianoubarris.cat

Partit ensopit a la Bombonera.Els de Toni Escudero no vanpoder passar de l’empat contra elVilafranca diumenge a casa, enun partit que no passarà a la his-tòria per la seva qualitat. Tot i queels de Nou Barris van aconseguiravançar-se en el marcador bend’hora de la mà de Pedro García,el Vilafranca va empatar pocabans del descans, mitjançant uncop de cap de Font a l’àrea peti-ta, en una gran errada defensivadels locals.

Ja a la segona meitat, Alba-rran va fer el segon gol dels delPenedès amb un centre-xut desde la banda dreta que es va em-passar Burgada. Quan faltavenpocs minuts per a l’acabamentdel matx, el pitxitxi de l’equip, Pe-dro García, va sortir al rescat i va

fer el segon dels de Nou Barris iel segon del seu compte personal.

D’aquesta manera la Montaes col·loca en setena posició amb37 punts –fruit de 10 victòries, 7empats i 10 derrotes–, a quatrede les places que donen accés alplay-off d’ascens a Segona B.Amb tot, els de Nou Barris encarano han perdut durant aquestatemporada a la Bombonera, d’on

només han deixat escapar 12punts dels 39 possibles. Fora decasa, però, la història canvia: 10derrotes davant de 3 victòries i unempat, una dinàmica que, ara perara, suposa el repte més imme-diat a superar pels de Toni Es-cudero.

Diumenge vinent la Montajugarà contra el Palamós a par-tir de les 5 de la tarda.

La Monta no ha perdut encara a casa. Foto: CF Vilafranca

La Monta empata a casa en unmal partit contra el Vilafranca» El pitxitxi de l’equip, Pedro García, fa els dos gols dels groc-i-negres» Els de Nou Barris acumulen 22 partits sense perdre a la Bombonera

La ciutat acollirà els europeusde waterpolo del 2018

WATERPOLO4La setmana pas-sada la Lliga Europea de Natació(LEN), va fer oficial la designa-ció de Barcelona com a seu de la33a edició del Campionat d’Eu-ropa de Waterpolo de l’any 2018.D’aquesta manera, les piscinesPicornell seran l’escenari d’untorneig on hi participaran propde 30 seleccions nacionals mas-culines i femenines durant duessetmanes.

La tinent d’alcalde de Quali-tat de Vida, Igualtat i Esports,Maite Fandos, destaca la im-portància d’aquesta designació,

la qual “significa la consolidacióde Barcelona com una ciutat ca-paç d’organitzar grans esdeve-niments esportius a escala in-ternacional”. Per la seva banda,el president de la Federació Ca-talana de Natació, Enric Ber-tran, apunta que “competicionscom aquesta fan que l’afició alwaterpolo creixi”.

Aquesta cita se celebra cadados anys. L’última edició d’aquesttorneig es va celebrar l’any pas-sat a Budapest (Hongria) i la prò-xima tindrà lloc a Belgrad (Sèr-bia) l’any que ve.

El Barnatresc convida a creuarCollserola de pam a pam

EXCURSIONISME4En el marcdel programa anual de camina-des Barnatresc 2015 –que orga-nitza l’Ajuntament amb l’Asso-ciació d’Entitats Excursionistesdel Barcelonès–, el pròxim 19d’abril tindrà lloc una caminadaque recorrerà el vessant barceloníde Collserola de punta a punta.

Aquesta cita ofereix la possi-bilitat de fer tres caminades di-ferents: una curta, amb un circuitd’11,3 quilòmetres que sortirà

de Trinitat Nova i finalitzarà alparc de Cervantes –a Les Corts–;una mitjana de 19,4 quilòmetres,que començarà al parc de Cer-vantes i acabarà a Trinitat Nova;i una tercera de 30,9 quilòmetresamb inici i final al mateix parccortsenc.

Hi haurà tres punts d’avi-tuallament: un al funicular deVallvidrera, un altre al carrerAiguablava –a Trinitat Nova– iun tercer a la plaça Alfons Comín.

Esforç i solidaritat en lasegona edició de la Magic LineCAMINADA4La ciutat va tornara viure una jornada esportiva i so-lidària el passat diumenge dia 1 demarç amb la segona edició de laBarcelona Magic Line, que varecórrer 7 turons de la ciutat, ca-dascun dels quals dedicat a unacausa social: les malalties men-tals, la discapacitat intel·lectual,les persones sense llar, les de-pendents, els infants hospitalit-zats, la recerca biomèdica i la co-operació internacional.

La caminada va començar aldistricte, en concret a Can Cuiàs.En aquesta segona edició vanparticipar 10.000 persones. Elsesportistes es van agrupar en 753equips, formats cadascun d’ellsper grups de 3 a 25 persones. Entotal, es van recollir 200.000 eu-ros, tot i que encara es poden feraportacions fins al 31 de març.Un nou exemple que mostraque la combinació d’esport i so-lidaritat és imparable.

RedaccióNOU BARRIS

La ciutat tornarà a acollir l’europeu de waterpolo. Foto: Ajuntament

Escalada | La Cosa Nostra estrena rocòdromEl Casal de Barri la Cosa Nostra de Can Peguera va inaugurar dissabte passat

un boulder o rocòdrom. Un projecte, segons asseguren des del centre, que neix després de “bastants anys” de feina. Durant tot el matí de dissabte es van celebrar

activitats al voltant d’aquest nou equipament i es va fer un vermut popular.

| 18 10 març 2015línianoubarris.cat Esports

Per tal de garantir que els infantsi els joves de la ciutat gaudeixinde la possibilitat de practicar ac-tivitats esportives en horari ex-traescolar, l’Ajuntament, a travésde l’Institut Barcelona Esports, hainvertit prop de 600.000 euros enunes 3.300 subvencions desti-nades a diferents famílies que dis-posen d’una renda limitada.Aquests ajuts, en el marc delprograma L’esport ens fa mésgrans, permeten rebaixar la des-pesa assumida per les famílies en-tre un 30 i un 90%, en funció dela seva renda. L’Ajuntament téprevist oferir una segona convo-catòria de subvencions en l’ediciód’enguany, i també vol conti-nuar io ampliar l’oferta d’aquestprograma de cara al pròxim curs.

L’esport ens fa més grans ésuna de les iniciatives que impul-sa el consistori, i també vetlla perl’organització de programes es-portius i vol potenciar el caràcter

de l’esport com eina per la trans-missió de valors.

L’OFERTA DISPONIBLELes entitats, federacions i clubsque participen d’aquesta con-vocatòria ofereixen unes 62.000places per a extraescolars dins delprograma L’esport ens fa mésgrans.

Aquesta oferta es divideix encinc subgrups. El primer d’ells es

coneix com Esquitxa, i està pen-sat per a infants d’educació in-fantil, de 0 a 3 anys. Hi ha dis-ponibles un total de 82 activitatsaquàtiques disponibles a dife-rents entitats.

El segon gran grup d’usuarisbeneficiats són els alumnes depreescolar, entre els 3 i els 5

anys, que s’agrupen en la cate-goria Mou-te, que vol que els in-fants desenvolupin les habilitatsmotrius bàsiques que els portin aconèixer i controlar el seu propicos. Els nens i nenes d’aquesta ca-tegoria tenen a la seva disposició448 activitats als centres queparticipen en el programa.

Per la seva banda, els estu-diants d’educació primària, d’en-tre 6 i 12 anys, poden participaren les activitats incloses a Des-cobrim l’esport. Aquestes activi-tats pretenen que els nens des-envolupin les seves habilitats i en-tenguin l’esport com una eina d’a-prenentatge amb la que tambépoden fer nous amics.

El programa per als estu-diants de secundària i batxillerates coneix com Fem esport, i ofe-reix des d’activitats físiques ambsuport musical fins a entrena-ments grupals amb equips quecompeteixen en diferents lligues.

Per últim, els infants i jovesamb discapacitat poden gaudir deL’esport inclou, un conjunt d’ac-tivitats destinades a potenciar ipermetre la seva inclusió.

Fer esport, més a l’abast» L’Ajuntament dóna subvencions per tal que els fills de famílies amb pocs recursos puguin fer esport» Les entitats participants ofereixen unes 62.000 places per a nens i nenes d’entre 0 i 18 anys

LLEURE4Segons un estudi so-bre els hàbits esportius de la po-blació en edat escolar a la ciutatdurant el passat 2014, s’estàreduïnt la diferència de la xifrade nens i de nenes que fan es-port fora de les hores d’escolarespecte a l’estudi que es va pu-blicar l’any 2008. Poc a poc,aquesta dada s’està encaminantcap a la igualtat.

A més, els resultats d’aquestinforme també mostren com lapràctica de l’esport ha experi-mentat un gran creixement en elsdarrers anys. De fet, els resultatsd’aquesta recerca indiquen que,en els horaris que estan fora del’horari lectiu, la xifra d’alumnesque fan esport s’ha incrementatun 9,2% si la comparem amb elsresultats del passat 2008.

Una pràctica igualitària

Una de les finalitats de les activitats és crear lligams i amistat entre els nens. Fotos: Ajuntament i Arxiu

La inversió per ajudar les famílies ésd’uns 600.000 euros

RedaccióBARCELONA


10 març 2015

| 20

línianoubarris.cat

Serveis

Per tal de facilitar que els ciuta-dans puguin gaudir dels avan-tatges que dóna ser titular de laTargeta Rosa, l’Ajuntament haampliat el ventall dels criteriseconòmics necessaris per sol·li-citar aquesta prestació social dela qual n’existeixen dues ver-sions: la gratuïta i la reduïda.

Des de principis d’any, acce-dir a aquesta prestació que valo-ra els ingressos totals de la uni-tat familiar, com són la pensiópercebuda, el salari mensual enel cas que la persona encara tre-balli... és més fàcil. L’Ajunta-ment, gràcies a un pacte amb elPSC, ha ampliat, en el cas de lagratuïta, a 8.132 euros brutsanuals, fins ara era de 7.455 eu-ros, la xifra màxima d’ingressosper unitat familiar, que en aquestcas només hauria d’estar inte-

grada per un membre, per tal desol·licitar la Targeta Rosa gra-tuïta. D’aquesta manera, les per-sones amb uns ingressos inferiorsa aquesta xifra podran gaudirdels avantatges i les condicionsd’aquest servei. Si el ciutadà quedemana el servei forma part d’u-na parella, la xifra s’hauria demultiplicar per dos. En els casos

de matrimonis amb fills menorsd’edat (o fills de més de 18 anysincapacitats legalment), la quan-titat es triplicaria, i finalmentseria el quàdruple per famílies de4 membres.

Per altra banda, els ciuta-dans que ara poden obtenir la

versió reduïda de la targeta sónels que els seus ingressos siguininferiors als 16.264 euros bruts al’any, quan abans la xifra era de14.910 euros. Com passa amb laprestació gratuïta, les condicionsper les parelles, pels matrimonisamb fills menors d’edat i les fa-mílies de quatre integrants, sónles mateixes.

PER ALS MAJORS DE 60 ANYSLa Targeta Rosa està pensada pera les persones empadronades a laciutat que siguin majors de 60anys o per a aquelles que tinguinuna discapacitat reconeguda ique disposin de pocs recursos.Presentant aquest document, elsusuaris poden accedir a les dife-rents xarxes de transport públic(metro, autobusos o tramvia),però també poden gaudir d’a-vantatges especials en diferentsserveis de la ciutat, com equipa-ments culturals, centres esportiuso associacions comercials, com al-guns dels mercats.

La Targeta Rosa, més accessible» L’Ajuntament amplia el ventall dels criteris econòmics per poder sol·licitar aquesta prestació social» Amb una renda de 8.132 euros es podrà accedir a la versió gratuïta i amb una de 16.264, a la reduïda

SOCIETAT4L’aspecte més reco-neixible de la Targeta Rosa és elseu ús als serveis municipals detransport públic, però els seususuaris poden gaudir de moltsmés avantatges.

D’aquesta manera, els bene-ficiaris d’aquesta gaudeixen delservei d’entrega a domicili deles seves compres dels mercatsmunicipals de franc (amb la tar-geta gratuïta) o per 1,5 euros.

També hi ha descomptes enestabliments de perruqueria iestètica, tarifes especials en di-versos centres esportius muni-cipals i en equipaments culturalscom cinemes, teatres o museus.

Els usuaris també gaudeixende condicions especials a centresespecialitzats en ortopèdia, enòptiques, podologies i clíniquesodontològiques.

Avantatges a tota la ciutat

Els transports públics, com el metro, són alguns dels serveis on es veuen beneficiats els usuaris de la Targeta Rosa. Fotos: Arxiu

Per accedir a la

targeta cal estar

empadronat a la ciutat

RedaccióBARCELONA

Tràmits | El procés per sol·licitar la targetaEn complir 60 anys, tots els barcelonins reben una carta en la qual se’ls informa de les

condicions d’accés al servei, juntament amb un full de sol·licitud. Quan l’Ajuntament ha comprovat les dades del sol·licitant, envia la targeta per correu certificat. Té una

validesa d’un any, en el cas de la targeta gratuïta, o de tres anys, en el cas de la reduïda.


Agenda| 22 10 març 2015línianoubarris.cat

[email protected]

AGENDA MENSUALAVUI DIMARTS 10 DE MARÇ19:30 En el marc del cicle Dimarts Concert, de

l’Escola de Música Municipal de Nou Barris,avui dimarts serà el torn dels guitarristes delMàster de l’Esmuc. / Escola de Música Mu-nicipal, Av. Río de Janeiro, 11.

DIJOUS 12 DE MARÇ20:00 Presentació de l’informe sobre el Dret a

l’alimentació a Catalunya on hi intervin-dran la sociòloga Carolina Recio, Jose ÁngelHernández, de 9Barris Cabrejada i Laia Far-gas, la coordinadora de l’informe. / Plaça Àn-gel Pestanya.

DIVENDRES 27 DE MARÇ18:00Taller de sevillanes, per aprendre aques-

ta dansa. Es fan dos grups: A, per a aquellsque tinguin alguna noció, i B, per als que jaconeixen la dansa (ritme alt). / Can Verdaguer.

FINS AL 28 DE MARÇMatí-Tarda Exposició Flores de Otoño, una

mostra fotogràfica a càrrec de l’artista Han-na Jarzabek. La mostra servirà també com apresentació del projecte multimèdia delmateix nom, realitzat per Jarzanek i SavvasSalpistís. / Centre cívic Can Basté.

FINS AL 28 DE MARÇMatí-Tarda Exposició La Galeria de los dulces sue-

ños, una mostra que és el resultat del projecteimpulsat per l’ONG Arts Solidari amb els par-ticipants al taller de fotografia d’un centre pe-nitenciari de dones. / Can Verdaguer.

DIMECRES 11 DE MARÇ11:00Primeres passes: Glups!, una sessió de con-

tes i cançons de temàtica marinera per des-pertar el gust pel llenguatge i l’oralitat delsmés menuts. / Biblioteca Nou Barris.

DIMARTS 24 DE MARÇ18:00 Sac de rondalles: Els Cacaus, a càrrec de

Rosa Pinyol. Els Cacaus són la colla d’enSam, un grapat de ninots. Activitat recoma-nada per a infants majors de 5 anys. / Bi-blioteca Les Roquetes.

DISSABTE 21 DE MARÇ7:45 Ruta senderista per Collserola, un itinerari

de 10 quilòmetres que travessarà la serra i vo-rejarà el districte. / Velòdrom d’Horta.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Una obra que proposa un viatge pelssons i els instruments musicals. A cà-rrec de la Maquineta Produccions,aquesta activitat està adreçada a in-fants majors de 4 anys. / Biblioteca Vi-lapicina i la Torre Llobeta.

Sac de rondallesLa luthier harmoniaDj. 12 de març a les 18:00

En el marc dels actes del Dia Mundialde les Dones, TRAMA i el Punt d’In-formació per a les dones (PIAD) orga-nitzen aquesta xerrada sobre el mónfemení. Entrada gratuïta. / Centre cí-vic Can Basté.

Xerrada Dones del Món

Dv. 13 de març a les 17:30

El Centre cívic Can Basté es tenyeix deverd per celebrar el dia de Sant Patri-ci, patró d’Irlanda. Es projectarà el filmBloody Sunday, hi haurà tallers dedansa irlandesa i un concert amb In-vernalia i amb Claddagh Ring Dancers.

Saint Patrick’s Day a Can Basté

Ds. 14 de març a les 18:00

La Monta rep a casa el Prat en la queserà la 29a jornada de competiciódel grup cinquè de Tercera divisió defutbol. / La Bombonera.

Partit de futbol Monta-AE PratDg. 22 de març


línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

179.65014.97514.97514.97514.97514.97514.97514.97514.9759.9759.9759.9759.9759.9759.975

149.75014.97514.97514.97514.97514.975

31.9007.975

Total 361.300

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

179.650149.75031.900

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

361.300 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

| 24 10 març 2015línianoubarris.cat Pròxima edició: 15 d’abril

Documents

9barris 57