Arty Urcer • 11.a Spoca - N. 72 f/• «í.Dì»*»!?•« 14 c!« Març 1928

Justícia *&:•'

15 ets.

PATMAI LLIBERTATEn pocs dies han mort dós socialistes eminents:

Braníing i Ebert. Era el primer, President del Consell deministres de Suècia; el segon, President de la Repúblicaalemanya. Suècia conserva encara la seva monarquiaconstitucional. Alemanya viu en un règim de Repúblicalliberal burgesa. Ni a Suècia' ni a Alemanya el Socialis-me és fet. En ambdós països el Socialisme resta en elterreny de les hipòtessis i no més de tant en tant guanyauna batalla parcial i consegueix incorporar en la legisla-ció o en els costums partícules de la seva substànciarevolucionària.

Eren aquests dos homes que acaben de morir dosexponents qualifkadíssims de una de les tendències méspredominants en el Socialisme internacional. La tònicaUur era la fidelitat als principis bàsics adoptant, però,una conducía i una doctrina pròpies. Es certament re-marcable que podent-se ambdós incloure en la mateixaclassificació es trobessin per un temps—durant la guerra—en posició contrària l'un de l'altre. Quan els socialis-tes alemanys invocaven un pacifisme extemporani iapel·laven a la difunta Internacional, Braníing va mani-festar-se obertament en contra d'aquella pretensió. Elssocialistes alemanys volien salvar Alemanya i no calcu-laven el que podia sorgir de l'enfonsament d'aquellaAlemanya monàrquica i imperialista. Branting volia queAlemanya perdés la guerra no pas per recullir tot el fruitpossible del gran cataclisme, si no per salvar la llibertatburgesa i unir Alemanya a la cadena dels pobles quehan acceptat la proclamació dels drets de l'home.

Els socialismes catalans que, per causes fàcilment al-biradores, no them pogut encara decidir en comú latàctica que havem de seguir, hauríem de meditar profun-dament sobre la significació ideològica dels dos il·lustresdesapareguts. Sense expressar cap adhessió a llur modod'obrar haurem de reconèixer que devien representar lamés alta concreció psicològica de les masses obreres dellurs respectius països quan en moments difilíssims llurcriteri va imposar-se per sobre les diferentes tendènciesen lluita. En la Suècia tranquila i ponderada on la cons-titució és un document sagrat que no ha violat ningú, noés cosa extraordinària que els socialistes s'ajustin a lesseves normes i no s'entreguin inopinadament a fer el pa-per de díscols i violents. A Alemanya, on les persecucionsals socialistes í als obrers havien escrit una història detragèdia í de crim, en el moment culminant, quan els in-dependents i els espartaquístes pugnaven per a convertirel Consell de Comissaris del Poble en una veritable dic-tadura proletària, Ebert va dir que no consentiria unestat de força i no acceptaria altre govern que el repre-sentatiu i constitucional.

Analitzant els actes de la vida d'aquests Chômes es des-cobreix aquest element essencial del caràcter que afectasensiblement el quadre de les idees pures i especulativesen matèria política i social. Ambdós eren posseits dels»és arrelats sentiments patriòtics i del més gran esperitUiberal. I si creien en la lluita de classes i en el finaltriomf de la causa socialista, devien compendre que perésser lleals amb els principis i seguir fidelment la doctri-na no era necessari transubstanciar-se i que amb la ma-teixa composició ancestral podia arribar-se a les granssíntesis ideològiques i a restabliment de la societat futu-ra. I per això en el camí de les realitzacions tímidamentsocialistes resultaven sempre preponderants els principisiramarcescibles de Pàtria i Llibertat.

Per això també, combregant en la mateixa comunió,va haver-hi un temps que els dos homes estigueren enconflicte. Les velles idees, per bé que tinguin aquell ine-fable encís de les coses profundament humanes, tenen elvell inconvenient de posar els homes front a front. Nòvenim a extirpar les arrels vives dels sentiments nobles íelevats ni a consagrar com a exemples dos homes quecombinaren llur fe socialista amb un amor vehement a laPàtria i a la Llibertat. Venim només a cridar l'atenciódels nostres sobre aquests cassos molt freqüents en elnostre camp i sense fer cap afront a la memòria del ma-laguanyat Ebert, volem aixecar al costat seu les figuresjie Liebknecht i Rosa Luxemburg ignominiosament im-niplats per defensar les idees oposades. Potser és aquesrfa una üona hora per ai amb calma i reflexió, decidirfnfima,ment a pn és el nostre lloc sense rebutjar la com-panya de cap d'aquestes figures immortals.

£/s nostres lectors no han <f estranyar que, aparent-?

ment, negligim, a voltes, certs esdeveniments d'actualitat,deixant de subrallar-los amb el comentari degut. Però hi

han albiradores dificultats insuperables,Altrament, l'ideari conegut de JUSTÍCIA SOCIAL i

la dignitat civil dels que redactem aquesta fullat donenla màxima eloqüència al nostre silenci.

j Quan serà comprès que el pa""j frioUsme consisteix, sobre tot»í en fer la pàtria digna?

GABRIEL ALOMAR

SETMAN CIALISTA Redacció: fiuaroia, 14, pral. - BARCELONA

DIVULGACIÓ DE RINA CRONICA HEBDOMADARIA

EL PROGRAM ÎDCIfllBIfl Po"«« internationalLes grans teories de,

Marx, el nostre insigne n«estan sintetitzades en el pima dels partits socialistes.

Heu's-aquí com, per regl<neral i salvant petites duelcies de forma i detall, està Cpn-cebut: ,.'*,":*'

i '• •*?'«Considerant: • ;Que aquesta societat -\«

divideix els seus mem-bres en dues classes desiguals iantagòniques; una, la burgesia,que, posseint els instruments deltreball, és la classe dominant;altra, el proletariat, que, nogès-seint més que la seva força 'vi-tal, és la classe dominada; * '

Que la subjecció econòmicadel proletariat és la causa ,píi-mera de l'esclavatge en totes lesseves formes: la misèria social,l'enviliment intel·lectual i la de-pendència política;

Per altra part: *Considerant que la necessitat,

la raó i la justícia exigeixen qaela desigualtat i l'antagonismeentre una i altra classe desapa-reíxin, reformant o destruintl'estat social que els produeix;

Que això no pot aconseguir-se sinó transformant la propie-tat individual o co-porativa delsinstruments de treball en propie-tat comú de la societat sencera;

Que la poderosa palanca ambque el proletariat té de destruirels obstacles que ' a la transífà*-mació de la propietat s'oposenha d'ésser «l Poéêe poMtk, »delqual es val la Burgesia per aimpedir la reivindicació delsnostres drets,

El Partit Socialista declaraque té per aspiració:

2ón. La transformació de lapropietat individual o corporati-va dels instruments de treballen propietat col·lectiva, social ocomú. * • '•

3er. L'organització de la so-cietat sobre la base de la fede-ració econòmica, l'usufruit delsinstruments de treball per lescol·lectivitats obreres, garantít-zant a tots llurs membres el pro-ducte total de llur treball, i l'en-senyança general científica i èç*pedal de cada professió als in-dividuus d'un i altre sexe,

4rt, La satisfacció per ¡a so-cietat de les necessitats dels im~peditsper edat o malaltia.

En resum: l'ideal del PartitSocialista Obrer és la complert}*emancipació de la. classe treba-lladora; és a dir, l'abolimeat detotes les classes socials i Jlurconversió en una sola de tieba-lladors, amos del fruit de HUFtreball, lliures, iguals, honrats ijntel'ligents.»

Creiem que n'hi ha prou ambllegir aquest programa per acompendre la trascendental 'im-portància de les nostres as,pir,a,-cions, del nostre ideal sublim,ideal que serà fatal i inevitable-ment una formosa realitat tanprompte com el proletariat detots els països es disposi, cons-cientment, a cumplir lg seva mis-sió històrica. No serà per demés,però, dedicar algunes línies aexplicar el dit Programa.

Si en tot temps hi ha hagutuna classe dominant i una alTradominada; si la divisió de la so-cietat actual en burgesos i prole-taris és innegable; si aquestesdos classes son irreconciliable*ment antagòniques; s'í en virtutd'aquesta desigualtat hi ha ho?mes que, produint i treballant,amb prou feines poden atendrea llurs necessitats corporalsmentre altres, permaneixent va-gosos, viuen i disfruten a esque-na del treball i de la producciód'aquells;

fer un canvicomplert de la estructura i elfuncionament social, en formatal, que desapareguin en absolutels privil'legis, les opressions,les injustícies i les maldats. Vo-lem, com expressen els extrems2, 3 í 4 del programa transcrit,expropiar a la burgesia, supri-mir la propietat individual o pri-vada de la terra, mines, trans-ports, fàbriques, màquines, ca-pital moneda, de quant, en unaparaula, s'entén per instrumentsde treball, i establir la propietatcol·lectiva o comú a fi què,organitzada 11 societat sobre labase de la federació econòmica,tot sigui administrat en profit detots, tenint tots garantitzat elproducte total i íntegre de llurtreball. ES vol res més equitatiu,més hermós, més humà?

Transformada de tal faisó lasocietat, desapareguda la subjec-ció feevjnemt^a, ha-urà morí, in-dubtablement, l'esclavatge entotes les seves formes, deixantd'existir la misèria social, l'envi-liment intel·lectual i la depen-dència política. I en destruir l'o-diós règim del salari, l'home co-mençarà a gaudir de la terra,copçarà per primera volta elplaer del viure, la seva vida se-rà, a la fi, agradable, alegre ifeliç.

Tots els obrers, per tant, quevulguin laborar per tan noblecausa, tots els explotats que sen-tin desitjós de redemció, tots elshomes que capeixin la bondatdel Programa Socialista, deuenvindré al nostre camp, deuenapresurar-se a lluitar en el nos-tre Partit, per a fer triomfarpromptement l'ideal que animaa milions i milions de lluitadorsi que no és altre que la compler-emancipaciô de la classe treba-lladora, o, ço que és el mateix,l'abolició de totes les classes so-cials i la seva conversió en unasola de treballadors, amos delfruit del seu treball, lliures,iguals, honrats i intel·ligents.

*» •Els socialistes no ens forjem

il·lusions ni tenim res d'utopis-tes, sinó que, donant-nos comptede la realitat en que vivim, somhomes més pràctics.

El Partit Socialista, demés delseu programa màxim, del seuobjiîctnr*"tîetîn1tiu de r>deiiïçïóhumana, té un programa mfaim,un programa de reformes imme-diates taüt o més importants queles consignades eh els partitsavaaçats 3e latrargesia i per lesquals lluita amb més coratje ieficàcia que tots ells. I aquestes,reformes que alguns partits con-sideren com a part integrant dellur finalitat, són únicament perals socialistes medis amb quelavorèixer llur acció; posicionsi aventatges amb què lluitar con-tra, la burgesia amb objecte d'a-

, nar debilitant la seva força con-[ trament fins a arribar el morï ment de suprimir-la com a cías«Í se; mides, en fi, de caràcter poií-i, tic i econòmic, sense oblidar les4 qüestions municipals, el proble-¡,ma del camp, etz,, amotllats a¡.jïe.s circumstàncies de lloc i deJ«WR3, encaminades al millora-l'.toftó.actual del proletariat i a la

feva íutura emancipació,

El nou President dels Estats VnítsSenzilla i impressionant fou la cerimònia cel·lcbrada «n el

Capitoli de Washington el dia 4 d'aquest mes quan els noijs Pré-dent i Vis-President dels Estats Units d'Amèrica feren juramentdel càrrec que estan destinats a desempenyar per<un termini dequatre anys. Unes 60.000 persones s'havien reunit entorn del granpalau i aplaudien efusivament als dos nous funcionaris acompa-nyats de llurs respectives mullers que passaren sense el scroll ifastuositat ja tradicionals en aquestes solemnes ocasions,

Calvin Coolidge, que fa dinou mesps que ocupa la presidència,—des de la mort del President Harding—va fer el jurament sobrela Biblia que li ensenyava a llegir el seu avi quan ell tenia cincanys. Tenia al seu costat, ultra la seva muller i el seu fill, .el seupare, el coronel John Coolidge, i la mare de la seva muller. La fa-mília de Coolidge venia a testimoniar la fidelità} d'aquest a la ni-çaga com a prova de la seva fidelitat al pals que l'ha col·locat a lasuprema magistratura. Es possible que Coolidge no arribí a imaginaruna grandesa superior a la de trobar-se voltat dels membres de laseva família en l'hora més gloriosa de la seva vida.

Veu's-aquí com la simplicitat ila insignificancia poden arribara ésser un símbol que satisfaci les ambicions de les multituts. Cal-vin Coolidge ha fet la seva carrera politica de la faisó més normalj anodina. Quan va assumir les funcions presidencials grans dis-putes varen originar-se entorn del seu caràcter. «Darrera del silen- *ei temerari d'aquest home—deien uns—hi ha un geni portentós»—-«Darrera d'aquest silenci—deien altres—no hi ha res. Calla perquèno té res per dir». I Coolidge ha seguit callant, solitari, senzill, de-cidit a no cridar l'atenció absolutament en res. Arriba a ésser ma-ravellós aquest allunyament de la notorietat en l'home que ocupael,lloc polític de més categoria de tota la terra. No és solament laexpressió d'un caràcter, sinó la definició de tota una política.

El paper que representen els Estats Units és aquell que nopodria representar cap país llatí. Són prou poderosos en tots elsordres per a deixar d'ésser presents a tot arreu on es suscita un •interès moral i econòmic i és aquest gran poder el que els privade pendre partit a favor de cap litigant mentre llurs propis interes-sos no vagin absolutament lligats a la causa d'un d'ells. Es per ai-xò mateix que els «observadors» que solen enviar sense compro-,mis de cap mena a les múltiples conferències que cel'lebren les po- ;tències europees, callant, resulten àrbitres de moltes es resolen 0es transigeixen com un tribut a aquell testimoni mut de les rela| -cions internacionals. El pes dels Estats Units no necessita desba*lançar-se per a fer sentir la sava força. Tothom vol estar bé amb,ells, tothom els vol plaure i és necessari que ells no perdin la dig-nitat ni abusin de llur privilegiada posició. Es precís que servinuna gran equanimitat i ponderació, que es produeixin simples inormals per tal de no caure en cap fallida o en ridícol. Es precísque facin el que fa llur President al qual els seus conciutadans lihan descubert la gràcia inaudita de no perdre el seny.

Coolidge ha conviscut durant dinou mesos amb el seu Secre-tari d'estat, Mr. Hughes, el qual es el conseller del President i vaprestar serveis extraordinaris al difunt Mr. Harding. Coolfidgí 'aprovava tot el que feia Hughes en matèria de relacions exteriors,"cosa la més delicada i difícil en,,la direcció d'un país, però és .evi-dent que Coolidge hi deia la seva i el seu criteri, exposat potseren monosílabs, era predominant. Malgrat l'harmonia que ha regnafentre aquests dos homes, és gairebé segur que Coolidge va ale-grar-se de la dimissió de Hughes i que aquest va" corapendre queel nou president seria el mateix d'abans, però que seria més e/kmateix que abans. Ara porta darrera la confiança esplicita d'unagran majoria del seu p'oble i la seva personalitat quedajà molt mésdestacada. Probablement, el nou Secretari d'estat, Mr. Kellogg, mésque el conceller del President, serà l'executor, de la seva voluntatsenzilla i clara.

D'aquesta voluntat en tenim una mostra en el missatge inau-gural del nou període presidencial de Coolidge. Amèrica no ha delligar-se amb ningú, però no pot viure isolada. La iniciativa de des-armament naval que va resultar en l'èxit de la Conferència deWashington, d'extendre-la al desarmament general, ò'ha de mante-nir la pau amb la força indispensable per a fer-la respectar. Convéajudar a l'establiment d'un equilibrí tolerable entre les nacions, ali-viar els sufriments dels pobles i reparar els estralls de la granguerra. Però només és possible ajudar als pobles que s'ajuden a símateixos. Ni emplastres econòmics ni la llei del sabre són remeisper a res; és la natura espiritual de l'home la que ha de triomfar.Volem estalvi i economies, perquè totes les càrregues économique«de l'estat surteji del treball dels pobres i cada dollar que estalviemés un dollar de menys que se'ls hi pren. Amèrica no té ambicionsni cobejances imperialistes i no vol portar a països'aliens altreslegions que les dels missioners que escampen la veu del Deu Tot-poderós.

Aquest home que posa un sentiment religiós en tots els seusactes, exposa un programa modest, però' realitzable. Comparat amb,el període de reacció anti-wilsoníaua, el pensament de Coolidgepresenta un progrés. No isolament, neutralitat. Es natural que unpaís que té el més elevat standard de vida sigui el país més essen-cialment conservador del món. Wilson va poder convencé'l d'anara la guerra perquè li donava la seguritat de guanyar i de que cali*defensar la llibertat dels mars. Però desseguida què va poder, v iíilgir de perills i de compromisos. Hug ties va matar el mal efecte-d'aquella explossió d'egoisme, aconsellant a Harding la convoca-do de la Conferència de desarmament naval i Coolidge ha endolcittant com ha pogut el neguit creat per les noves lleis d'immigració^particularment al Japó. El darrer acto de la f in id i legislatura ' delCongrés, fou la d'aprovar per 301 vots contra 28 l'adhessió dcKEstats Units al protocol que estableix el Tribunal permanent de Juslí-cia internacional del qual el President és deciqiit partidari.

Coolidge, bon cristià, home rígid, fret í assenyat, vol sincera-ment la pau. Sen.se proposar-s'ho, amb sols el seu exemple, ha no-drit la imaginació de la gran massa dels seus conciutadans i avtiiés la viva encarnació d'una^bella idealitat que es resol en una vi-;da honesta i pura, apartada de les estridències i dels perills. EH iel seu poble realitzaran la suprema visió conservadora de viúrt»tranquils en plena eficiència i suficiènci.i. Però la natura espiritualque segons Coolidge ha de triomfar f ¡rà que s'acostin cada tliamés a Europa i el paper d'«observadors» el tradueixin amb eltemps en l'acció i responsabilitat morn l de les grans lluites humà*nes justa i equitativament compartides. «

, M. Serra i Moret

I

JUSTICt&S.O'CIAL 14««lilt« IMS

La Comuna de ParísCinquanta quatre anys cum-

pleíxen el 18 d« març, de l'alça-ment del poble de Paris procla-mant la Comuna.

Nosaltres guardem en la me-mòria la impressió que aquellmoviment revolucionari causàal nostre poble, i sobre tot a lasenzilla gent que no coneixiamet que les impressions trame-ses pels interessats en presentarals comunalistes com a éssersdepravais i sanguinaris, com a1ère« verinoses, d'una crueltatsense exemple.

Què fou fa Comuna de Paris?La guerra franco-alemana ha-

via acabat amb la derrota mili-tar de les forces napoleòniques.El mateix emperador NapoleóIII havia estat fet presoner enla batalla de Sedan. Poc despréscapitulava Metz, quedant preso-ner dels alematíys l'últim cosd'exèrcit francès d'alguna im-portància.

La caiguda de Metz, que fouconsiderada com una traició,exasperà al poble de Paris, pro-testant sorollosament.

Per a aplacar els ànims, clgovern publicà un decret invi-tant al poble a les eleccions pera l'Afsemblea Nacional. Leieleccions es celebraren el 8 defebrer de 1871. A Paris forenelegits molts revolucionaris,quasi tots ells partidaris de lacontinuació de la guerra; peròen els districtes rurals triomfa-rgn els monàrquics.

L'Assemblea Nacional es reu-ní a Burdeus i aprovà la pau,decretà la destitució de l'empe-rador i nomenà a Thiers cap delPoder executiu.

Aquesta Assemblea fixà laseva residència a Versailles.

Paris, esgotat per la fam, aconseqüència d'un llarg setgeque estava sofrint es negà a re-conèixer l'Assemblea de Versai-lles i organitzà el dia 3 de marçla Federació Republicana de laGuardia Nacional.

Dotze dies després, el ComitèCentral d'aquesta Federacióassumia el Govern de París su-blevat.

La Guardia Nacional haviacol·locat a les altures de Mont-martre 170 canons, adquirits,gran part d'ells, per suscripciópopular.

El Govern de Versailles en-vià tropes per a que s'apoderes-sin d'aquests canons, però laGuardia Nacional i el pobled'posaren una gran resistència.' Foren en gran nombre els

soldats que es passaren als re-volucionaris.

El 18 de marc el Comitè Cen-tral s'apoderà de l'Hotel de Vi-lle, començant* de fet la revolu-ció.

El 26 es celebraren eleccionsal Consell General de la Comu-na, essent elegits en gran ma-joria els revolucionaris.

El Govern de Thiers va con-centrar totes les forces que po-gué a Versalles, amb el propò-sit de batre als sediciosos.

Per desgràcia, les grans po-blacions de França no respon-gueren al movinrent iniciat aParis. Tan sols a Marsella,Lyon, Narbona,! poques ciutatsm ";s es registraren símptomes derevolució, que foren immediata-ment dominats.

Amb aquestes circumstàncies,la vida de la Comuna podia per-lïongar-se molt. Les tropes deThiers tancaven la ciutat ambtan cfrcol de ferro. Per fi, entra-ren en ella, oposant-los els co-

munistes una resistència dtses-perada durant una setmana.

Escometeren moltes crueltats,essent afusellats gran nombrede revolucionaris sense forma-ció de judici.

La xifra oficial dels morts en-rrats fou de 6,500, però els his-toriadors de la Comune afirmenque la suma total de víctimesarribà a 35.000, entre morts, fe-rits i deportats a la Nova Cale-donia.

La revolució fou dominada,qnedant triomfant la burgesia,però la bandera roja, adoptadaper la Comuna, es convertí enl'emblema ¡[universal del prole-tariat.

Malgrat la seva curta duració,la Comuna publicà nombrososdecrets, entre els que recordemun abolint les quintes i procla-mant que «tots els ciutadansútils formen part de la GuardiaNacional»; altre sobre inquili-nat, hospedatge i préstecs; altresobre la milicia, nomenant algeneral Eudes delegat de laGuerra; altre sobre empleus isous, declarant que el sou mà-xim en els distints serveis co-munals no podia excedir de6.000 francs a l'any; altre sobreensenyament oficial; altre sobrela llibertat de consciència, en elque es declara que l'Iglesia que-da separada de l'Estat i quequeda suprimida la contribucióde cuits; altra abolint tota clas-se de jocs d'etzar; altre ator-gant l'autonomia absoluta a totsels municipis de França; altreconvocant assemblees obreresper al nomenament d'una Co-missió sindical encarregada deexaminar els tallers abandonatsi de formar un inventari exactede l'estat en que es trobaven idel que es precisava per a po-der-los posar novament en ex-plotació.

També portà a cap la destruc-ció de la columna Vendome,considerant que aquell monu-ment, eregit amb els canons ialtres trofeus militars presosper les tropes de Napoleón Idurantles sevesguerres,equivaliaa un insult constant contra elsvençuts i a un motiu d'odi entreels pobles.

Els homes de la Comuna deParís donaren al món dos altsexemples dignes d'ésser cone-guts i admirats per les genera-cions de l'avenir.

Un d'aquests exemples fou elde saber morir amb una resolu-ció i una fermesa pròpies de lacausa que els portà al sacrificide llurs vides.

L'altre exemple fou d'unahonradesa immaculada. Els mésresolts enemics dels comunalis-tes han hagut de reconèixer queaquells, homes no s'apoderarenni d'un cèntim de la caixa co-munal. Segon« els historiadors,la dona del ministre d'Hisendacontinuà durant el període delì Comuna anant al safaretx arentar tots els dies, d mateixque abans d'ésser proclamada.

Els noms d'aquests homes in-tegèrrims són: Delescluze, mortals darrers moments de la Co-muna a dalt d'una barricada;Ferrer, presoner, jutjat per unConsell de guerra i condemnata mort, sense voler defensar-se,pronunciant solament aquestesparaules: «La fortuna és capri-ciosa; deixo al pervindre la cu-ra de la meva memòria i de lameva venjança». I Milière, Clu~seret, Duval, Vermorel, Cournet,Rossell, Flourens, Lefrancais,

Wrobleski, Peironton i tantstants altres en nombre inter:nable, morts els uns en les ba-rricades, afusellats els altresdeportats a la Nova Caledonia,sense registrar-se un acte de ço*vardia, ni de traició, ni d'abdi-cació dels ideals que amb el sè^critici de llur sang i de llur lli-bertat tant havien enaltit

La Comuna fou vençuda perla força, però l'ideal d'emanci-pació que encarnà aquell movi?,ment revolucionari, molt Ihray^d'haber desaparfscut del méfLés avui compartit per la massaconscient dels treballadors '. detots els països, desitjosos deque els principis proclamats perla Comuna puguin ésser aviatestablerts a tota la terra.

J. Comaposa«}«

DEBAT INTERMINABLE

LA FINESTRAO B E R T A

Bn «1 meu darrer article parlant detaories del Doctor Mira, intentava¿tmar,per acabat aquest debat quefd !•• idee« de «evolució» í trevo-Io» l'ha vingut sostenint en aques-

tes mateixes plaues, però l'article del•Doctor Mira de la setmana passadaai'obliga a insistir sobre el mateixtema.' Com j« be dit una altra vegada, des

dol moment que la «Unió Socialista»"t'ha pronunclnt en aquesta qüestió,taüt les opinions del Doctor Mira com

» meves ten<m uu interès uioltrela-, per això tant se valdria passar a

tm altro assumpte mea Important.Però com que no ilepèn solament

de mi l'acabar aquesta discussió, elsnostrej estimats lectors hauran dependre una mica mos ile paciència.. • *

* *„. El toma de l'tevolució» i de la «ro.folucló» és una d'aquelles coses queuna vegada s'enceten hom s'adona.queaón Inesgotables. Es un tema di-latat i extens que ha merescut l'aten-èió i l'estudi de tots els sociòlegs. Peraixò des del primor dia d'aquesta po-lèmica jo vaig intentar d'establir uncriteri sintètic de la qüestió per a evi-tar tota possible divagació Ideológica,tota explossió lírica i ou últim termetota derivació inútil. No obstant ladiscussili s'ba apartat evidentmentdel seu terreny 1 on certes ocasionsha pres im to ingrat i personalista.Pdr aquest camí podria continuar in-definidament i n'ò acabaríem mai. ElDoctor Mira un dia em treuria els dra-pets al sol. En compensació jo un al-tre dia H faria Ja mercè de no deixir-11 res a l'ombra. Lt polèmica es desenrotllaria, entre atacs més o menys vi-rulents i oh uu ambient d'ironia i derigolade. Potser aconseguiria un certèxit 1 fin«, teníiít en compte els gus-tps del públic,, el nombre dels nostreslectors augmentar!«. Però com queroes tracta pas simplement de passarl'estona, i tot això noté ros que veu-re amb la revolució ni amb l'evolució,més val que ho deixem corre.

•* , *

Per agafar el terme en tota la sevaamplada hauríem hagut de començar

•pur posar-aos d'hcjwrd amb el signifi-ícatiàft lespirtulas: *evtìl.uclo»i «re-volució*. No vai» propasar-ho'des del,principi per no allargar 'massa laqüestió. D'aquí deu any« encara par-laríem del mateix. No obstant, isinnegable que ea algunes ocasions elDoctor Mira dona un significat moltprimitiu a la paraula «revolució».Sembla confondre-la amb la lluitacruenta i el daltabaix físic, que nosón res més que els aspectes, els mo-ments dramàtics de la revolució.

El límit entre la evolució i revolu-ció el senyala la llei.

Dintre la llei ela elements més re-volucionaris han cercat reformes, laqual cosa vol dir qua el revoluciona-risme absolut no existeix.

Per contra—és un tema palpitant—la més alta representació de la llei haactuat, en diferents caaos ien dife-rents països, contra la mateixa llei.Jo recomano al Doctor Mira que llel-geixi lá famosa Constitució espanyo-la del 76, de la que tan es parla, 1 hocompari amb la realitat present. Crecque li pot ésser útil.

Sucarà hauríem de distingir entrela revloució política i la revolució so-cial. Quan van jnntes i quan vanseparades. Però com he dit abans, estracta d'una matèria complexa i llar-ga, desproporcionad» al temps 1 al'espai que podein dedicar-hi en elnostre setmanari.

Potser a aigua lector U estranyaràel que dic, perquè entre nosaltrestothom es veu en cor de parlar-ne

J

abastiment de revolució 1 de refor-misme. Però el lector ha de tenir encompte que ela que parlem amb mésaplom de les coïes, moltes vegadessón els que en tenen un conceptemel tancat, o sigui els que més lesdesconeixen. Gairebé tot el sentimentde classe dels nostres obrers atuí estroba ofegat sota el pes d'opinionsaplom ules i definicions dogmàtiques.A un gran sector de companys nos-'tres els falta idealisme i els sobraideologia.

** *

El mou propòsit ha estat, doncs,do cenyir la-pcfíèoilca en UIIH ,puntsconcrets. Una opinió contra una altraopinió. Un argument contra un «titrear^nm.'» . A-ixí ho he fa'. No obstant,el D*. Mira m'acuita d'haver frt tut elcontrari.

Hu dedicat cinc articles a la pre-sent qüestió i en tots he sostingut encontra la teoria evolucionista absolu-ta del Dr. Mira el principi de que,entre l'«evolucló» i la «revolució» nohi havia cap problema «a priori». Quetot era qüestió d'oportunitat detu m ps i de lloa, qua no P» podia'és-ser »bsolutament ni evolucionista nirevolucionari. Quo, partant, les duestendències podien ésser.rebutjables odefensables, segona els casos.

Aquest era el meu argument prin-cipal des del primor article al qual <>1Dr. Mira tmcara no ra'ha contestat,després d'haver-ll sobrat temps per aparlar mo de coses tan apartades dela qüestió com la de l'home que portann duro a la butxaca, la de la prime-ra comunió i la «¡rt mètode Berlitz.També m'atribueix la repetició d'unafrase jesuítica, la que dirç que el fijustifica els mitjan». Això és una pu-ra invenció del Dr. Mira. E's amicsquo rn'han llegit saben que j<i no heescrit això., Davant d'aquesta fraseimmoral podria jo sentir-me insultat.El Dr. Mira s'hi dona per més pocacosa, pi'rò no val la pona-

En definitiva, el Dr. Mira em diuque no tinc arguments. Jo he fet elque he pogut, defensant les mevesopinions que són les dol partit al qualpertanyo. 81 el Dr. Mira 'no admet elquo jo creia arguments més o menyssòlita, no puc fer-hl res més. De totesmaneres hauria de tenir en compteque en tota polèmica el que s'ha defer, per a quedar bé, és, no triareisarguments del contrari 1 contestarals que a hom més li agraden, ninoque n'han de contestar tots amb lesraons que es cregui més fortes i Je-cissives.

; ** *Ha dit també algunes vegades el

Dr. Mira que l'exercici dal sufragirepresentava pels obrers un mitjà deconquesta social molt més efectiu quequalsevol moviment revolucionari.

Imperfecte com és el sufragi uni-versal, jo també crec, no obstant, queconstitueix una poderosa arma quepoques vegades s'ha sapigut utilitzarcom a defensa del proletariat. El diaque els obrers votin no aconseguiranprobablement tot el que espera elDr. Mira, però la seva influència enla vida de les grans ciutats i en elParlament pot reportar grans bene-ficis a la nostra elasse.

Però cal fixar-se que el sufragi uni*versal té per aquesta causa molts enemies. Alguns voldrien que no s'adop-tés mai, altres una vegada adoptatl'atacarien per corrompre'l, com hanfet altres vegades. De fet entre nosal-tres, el Sufragi universal amb proufeines si podem dir que ha existitmai. -,

pones bé, si el aufragj universal é»tan combatut que impedeix en molts•asos la seva aplicació honrada, el Dr

Mirà ha de convenir que aquest pro-,cediment evolutlw no po$ pas donar-nos tot el que necessitem. '

Imaginem-nos quo després d» lescampanyes de «El Debaté» t.«A B C»seguint les orientacions de yàzquezMella, Golcoechea i Pad rera, el sufra-gi universal ens fos negat. Ja em di-rà el Dr. Mira com quedaria la sevateoria evolucionista.

Però aquest cas és dels molti quepoden demostrar qüa nó pot sostenir-se l.evolucionisme absolut.

• *• /rAltrement el meu eontipejiinant

pretén basar la aera teoría, no en larealitat que és, després do tot, en elpia on han d'actuar totes les teories ion troben la seva justificació, sinoen la documentació". Cosa inutU, per-qué de documents s'en troben per atot, àdhuc per a demostrar les tesismés fantàstiques. Per altra part jahe declarat abans que d'una manerarelativa rovoluclonismo era tan defen-sible com el rovolucionlsme. En clterreny d« la pura teoria hi han mol-tes .coses igualment defenssbleR.i re-futables. Davant do la realitat, davantd'un determinat estat de coses ja ésdiferent. Precisament tot J'art de lapolítica, tot l'art de 1» sociologia con-sisteix en Is, projecció d'uns principisi d'unes idees damunt del panoramade la realitat viva i hundan«. •••;••;" No és cansi» doncs, el Doctor Miraaportant textes escollits de Kautskyi d'altres autors. Es una feina massafàcil cercar altres textos que desvir-tuessin el que ell vol defeuçarstàn ar-didament. Marx, Bernsteip, Lenin,Trotzky etc., t si tant em fa dir ei ma-teix Kautsky, ens donarien ela argu-menta que necessitéssim. '" i ,

El Doctor Mira partoix d'un puntdesvista purament científic, quan elque més importa—no em cansaré dedlr-ho—són les realitats. Parteix deiacategoria ideològica de la social-de-mocràoia europea i l'extèn per totarreu sense tenir en compte lea pos-sibles excepcions imposades per lesrealitats existents a dintre d'Europamateix. Una d'aquestos realitats ésRússia. La política de Karensky i lesteories d'Axelrod havien de fracassarde totes passades, encara que entre-nosaltres hi hagi qui pensi el contra-ri. Un estat de coses arrelat en el po-ble rua d'una manera fonda, una rea-litat, trista ai voleu, però ineliúdible,havia necessàriament d'imposar-se atotes les prèdiques evolucionistes i atotes les maniobres de la diplomàciaoccidental. I com aquesta excepció deRússia en front de la social-democrà-cia, altres excepcions més * o menysaccentuades són possibles en ela sub-burbis d'Europa. ^

Cal, donos, que el Dr, Mira tinguipresent que hi han feta que cantenmillor que tots els papers.

.*•Per a contestar abastament al meu

contraopinant ela meus lectors m'hande permetre dues paraules encara,le* últimes, per a completar 1« des-cripció d'una fauna descoberta pelDr. Mira. La primera figura d'aquestafauna és una bèstia, una ¿mena dofera corrupta d'ulla terrible» ï qn»treu foc per les narines i per les ore-lles. Aquest monstre apocalíptic had'aterrar-ho tot, bJà d'aniquilar-ho tot,Esel monstre de la revolució.: Da-vant d'això qui s'atreveix a éasér"re-volucionari. Ningú sinó aón eiaïite-ratoldes, indigeatoa i insoportables.

El literatolde, segona figura desco-berta pel company Mira, no té reaque veure amb els llunes Serra niamb el Oastrol del Dr, Miret. No ettracta de cap específic, sinó d'un al-tra fera corrupla igual que la destìri-ta, però pintada a l'oli. Per tant, nopot ésser una, bèstia més tranquila.No surt mai del quadro encara, quefaci bon temps.

La tercera figura—aquesta no sé ail'ha vista el Doctor Mira—és la del do-mador. Es un personatge dive/tit, lamissió del qual és la de dominar, Jea

Ecos i comentarisParaules de Marceli Domingo

Extraiem d'un article qae l'ex di-putat republicà ha publicat en «ElDiluvio» ela següents pnrigrafe:

«No. No ea tracta de tornar a lapassada normalitat constitucions!, si-no rt« cr«ar un règim en el qual lanormalitat constitucions! sigui ofec-tivii i respectada pt>r tothom. On es-tuva aban» la dificultat perquè laConstitució fiu vifriuít? Quins e.le-iti'-nt-i, q u i n * ]>o lerà ho <test,o:'baven?Aquesta i's lu T>~e»jn>Titn, i «'Is home'qii'i »H (i i · ipusiu, K<> » continuar lahistòria '! Esp;my:i, .--hii') :i rectìl'icar-l i IMI «i».an|i,1, l iai] d'• respondre a.

. i · ipn'si · i jiiviíiinta 'l'u'ia nmi.era ca-tt'iíOrl<v4 i si'.otuodar Hur cotvlucta a!••» l ' X i f ï ò u e i « ' « do 1:>. realitit di- l 'Ks

'Í.it. Q KÎ x a i 1.1 COHStitueíó del 70 oJa del 00 o la <H 12, si «I matois diaq; i f) es restableixi pot salAar-se a la

torera? Han ilo viure's seriosament,aquesta moments, en els quals hancalgut mea coíes que lea que vanvolcr-so enderrocar, i lea forcea quees sontiii amb ànim per ésser Govern,amb autoritat, i dig-nltat, el de demà,»ois h;>n d« (ormar el front únic ambels elements que osi sentin disposatsa for mui. liquidació total de la Res-t:iiinic:ó, a constituir une* CortsConstituents i encaminar vers aques-

I t'-s (.'o-U ei notu, In forma i les facul-I tat s (if. u> t d els poilers, essent elles^¡ mentre actuïn, les dipositàries de laI sobirania.»

Gent nova

L'n:tiJíilit;it més palpitant és latriplai!« a lu política activa dels Bu-g . t i i n i , dols Lern;?, dels Eza, dels Ro-t i iai ioifs l companyia.

Gent nova de trinca que espera ben

aviat merèixer la confiança necessà-ria per a governar el pals.

Estem salvats. , ,

IBaBoteaUl i Otilóte)El diari «Galicia», de Vigo, diu;«Si no tuviéramos ei presentimlem

to, corroborado por indicloa clertoay fidedignos informes, de que Maveei«« un cambio en loa rumbos dela polític«, 40 buen grado hubiéra-mos dado de lado «1 palpitante temíde la escisión £onaerj7«4ora y su pin-toresca secuela, la eutente fornano-nesco bugallista. Mas esa zarab*u4»de rabadanes de viejos cotarros, ptij-di«ra ser el prólogo de temidas rotoapbiliitaetones, i es por ello obligado,f ue acotemos *\ episodio con un fe»•sentarlo explicite, , '/

N« se trata ahora de to«w partidopor Mnchez Guerra, por BugaiUi.Opor el Conde eicarrefio. Aunque' »ti-tre loa tres, a Juzgar por su conduct»posterior al golpe «eteabrlao, no ao-rta dudosa la elección, desde el pun-

to de vista de la política gallega sólomos interesa el «amblo de fíente bu-gallista. T en lo qu« » esto toca, síque es preciso tomar posiciones yaprestarse a la lucha.

El cande de Puenteareaa levantabandera, agrupando a «u entorno to-dos los funestos ex ministros queantaño formaron su compañería. Pa-ra loa que recordamos los procedi-mientos de mando del autor de la leyde fugas, no hay duda alguna respe-to a lo que la reorganización del reba-ño bugallalista significa y representa.

NLO estamos seguros de que donGabìuo yogue a cobrar los despojosde su perdido poderío. Pero todo pu-diera ocurrir y otros absurdos se-mejantes que en un principio noparecían visibles, hemos visto 'reali-zados1

Antes de que esto suceda, antea deque BugalUl vuelva a colocarnos sua

i yernos andaluces en ¡la representa-j clon parlamentaria de nuestros dis-

tritos, antes de ,que resucite los, mé-todos de su .caciquismo torvo y zafio,antes deque su mentalidad de ae-cretario rural torne urdir las artima-ñas que antaño empleó tantas veceapara suplantar la voluntad del pue-blo, la conciencia gallega debe alzarsu clamor viril de protesta,»

Uaa obre, Ao Vniy; i Fermier.El nostre gran escriptor Puig i Fe-

rrater acaba de publicar una Interes-santissima novel·la, titulada »L'homeque tenia mea d'una vida».

La nostra petita literatura actual eael que tanta importància es dona aquatre poetes insignificants, pel solfet de que saben ortografia, està d'en-horabona. Cal que donguem a l'apari-çió de Pobra de Puig i Ferrater el ca-ràcter d'esdeveniment extraordinari.Nosaltres no tenim la culpa al d'obrescom aquesta no en surten eada dia.

Un oomonttri intorof ama*.Carlea PI Sunyer ha parlat d'aquest

esdeveniment dea de la premsa diària

estenen-se en algunes opnsi4t&e}èba

lletres catalanes.L'article de Pi Sunyer acaba així»«Encara que xoqui amb Pamblönt

de lea nostres lletres, mesurat, predioalata i pusilánime, saludem IA publl-pació de J'objra de Pujg i Ferrater,, de-gigual, escrita amb nn pert .defwuit,mal presentada; pero també robust»,sincera i coratjosa, en la qual W hapassió 1 vida, noble preocupació en larecerca del fona de lea coses i de tesànimes, i la franqueas de dir-les talcom son. Pronom aqueata primera no-vel·la com a promesa d'altra de maiorempento, en la qual corregits ela 'de-fectes, fàcilment evitables i conaerva-des les fortes qualitats apuntadea,pór-ü a la nostra literatura, que voldríemoberta a tota ela horitzons, una venta-da d'inquietut enfortidora». ¡ '

UlCîX'atfr J3Ï'

ï*»«»«* «• IMA j.iis:t*íl 3-

rtuest'ires. I.'i «»''•> torriblela té tan-ead* ( l ln t rn i u >; i Dittila, ou pot «vo-Uieio'wr »mil i lylütivn llibertat; i v u l -

, .tada-l 'u1 Hf'i 'ció ilei erts de bombersquo imo ile tirar ai(,rua alxís quo çornnnei a treure foc, por los narines.Es u . proci« Uiuout oimitificpcr a evi-tw.tutu muna «lo desgrucli'». Poro ones vea ci writable enginy del doma-dor és amb l'altra fura qu« és la delq-tìadrè a l'oli. Quina manera de teñir-ía quieta. Qualsevol diria que fine Ucoueix les més amagades intención«;sembla que Phtgl encantada; com l'h«reduïda a lá inacció 1 a la impotènciaPobre llteratoldes.—Dlguei perqué no•t mous, perquè DO mossegues. Estàperdut, exclamt el domador tot «ovint pfr òmpllr-se de confiança i deseguretat. De totes maneres, com quebeu tranquil, bon tranquil no ho està,mai ol nostro domadoras estem veientque qualsevol dia que li faràa pampe-liugvios els ulls es creurà que els lïte-ratoides á'han mogut. Aquell di«, po-broé llteratoldes. L'arrogant del SPUamo el tancarà tambó dins una gàbia.

I tota aquesta història on va? Quonin perdoni ol lector. Si m'he ficat enel terreny de la paràbola, el DoctorMirà en téla culpa. Va recomenar-me«ï Mètode Borlltz 1 m'ha fet 'itità.

Martas Vidal

El dia 26 de febrer Va Veure's a TAu-diència de Madrid la causa contra el

" ""alsttngif socialista i il·lustre catedràtic*de la universitat de Granada, Fernandode Jos Ríos, per suposades .injúries al>

, í president dd Directori MiHtaf; ^n tele-fonema i lletra que l'acusat H haviaenviat amb motiu de la destitudó i exi-lament 4e l'insigne Ünamuno.

El defensor de Fernando de los Ríosfou don Melquíades Alvarez. Tal comesperàvem, la sentència ha sigut abso-lutoria. De tots indrets han plogut feli-citacions al culte escriptor i conseqüentsocialista De los Ríos. JUSTÍCIA SO-CIAL es congratula també de que el no-ble camarada i excel·lent amic nostreFernando de los Rips hagi escapat fe-Ifemekt ''

Hoto ImportantLa correspondència

de Girona que ens fouanunciada pel nostreestimat corresponsalnoarritoà a temp» pera entrar en el númeropassat.

Suposant que es de-gué perdre esperemnova tramesa per ainserir-la en la pròximaedició.

Si ets conscient veuràsclarament el carni del teudeure:

Com a home, has d'és-ser socialista.Com a obrer, deus sindi-

carte.

I D H I O i C I O N SEl senyor Rucabado, en el

setmanari Catalunya Social,contesta les nostres al·lusions iens absolt definitivament deldictat de pistolers. Mercès. Ensdemana, però, ulteriors explica-cions i no tolera que parlem enmetàfora. Vol que fixem exacta-ment el nostre concepte de lapunido que comporta un manca-ment a la solidaritat obrera ique diguem amb tota claretat quiestà autoritzat per aplicar fessancions.

Nosaltres no tenim Codi Pe-nal N« podem, doncs, precisarpenes ni sancions. Hem vist so-vint que quan en un treball hiha un obrer refractari a la sindi-cació, els obrers sindicats es ne-guen a tenir-lo .per company detreball i pleguen. No fa gaire hiva haver a Londres una vagamolt important'„dels obrers Beles centrals elèctriques per a-questa causa. En la major partdels països qu,e es considerencivilitzats els patrons comencenper no admetre cap obrer que noporti el carnet dej Sindicat cor-responent i és un costum moltgeneralitzat el np contractar- di-rectament els obrers, sinó diri-gir-se als sindicats en petició depersonal apte i convenientmentassociat com per tota altra cosaque a contractes- de treball esrefereixi,

ü sembla excessiva aquestapretensió al Sr. Rucabado i ex-cessiu el càstic d'isolament aledíscols i desertors? . '.

En quant a contestar quitasindicat és el que té la facultatpunitiva no veiem cap perill enafirmar que la té tot sindicatque sostingui llealment i recta-ment la lluita de classes fins ales més etxremes conseqüències.No tots els obrers tenen cons-ciència de classe, ni tots com-prenen i defensen com cal lacausa pròpia. I la resposta ésmolt senzilla; Quin objecte fé elsindicat? Defensar els drets del'obrer. Si es crea un sindicalenfròhrd'aquest tía d'ésser perafirmar més el principi de lluitade classes o' del contrari seràun sindicat esquirol. Si existei-xen causes orgàniques que ha-gin motivat escicions o discre-pàncies, els, obrers es trobaransí de-bona fe defensen els inte-ressos col·lectius. A Barcelona,en aquests moments, pot con-:demnar-se 'en bloc tot acte deviolència a favor de la sindica-ció forçosa perquè no existeixcap organisme obrer—excep-tuant petites agrupacions d'ofi-ci—que s'hagi constituït seguintles normes civils i democràti-ques indispensables en la vidade relació de tota col·lectivitat.

Quan els obrers reunits lliure-ment hagin proclamat llur vo-luntat de sindicar-se, els princi-pis que els guien i les lleis d'or-ganització i tàctica que han deseguir, no esperi el Sr. Rucaba-do veure emergir un sindicat ca-tòlic o una associació d'homessense esperit de classe, sinó unsindicat de 'tendències avança-des i revolucionàries. Això noexclueix el dret dels catòlics asindicar-se pel seu compte, però

és necessari que si en un mateix,treball hi han obrers [:uTïa,ny«:n;|a distintes organitzacions aquestes estiguin d'acord en quant, esrefereixi als problemes particu-1

lars d'aquella empresa.MoH pí(è*ferible fora, naturalment, quetots els obrers de una empresapertanyessin al mateix sindicatPerò no'ns atreviríem a dispo*1'tir a ningú el dret a seguir les.pròpies ideologies, així comtrobem reprobable,—sense queque per això.se l'hagi de matar"—que hi hagi obrer quc.no vul-gui sindicar-se i no comprenguique ha de solidaritzar-se ambels seus germans. .

Encara que el .senyor Ruca*bado no'ns ho vulgui reconèl*1'xer, nosaltres som amics de latolerància i del respecte a totsels homes. Però no seriem,on,som si no* creguéssim en el dret.i en la necessitat de la sindica-ció obrera. La-defensarem sera-,pre en el sentit més radicai delluita de classes i si per aquestacàusa un voluntari vol aplicar-nos la fumigació preconitzada ien compte de fer fam, fa foc,ens costa de contestar quinesprecausions pendrem contra larara ocurrència. De tota mane-ra, hi han tantes institucions iorganismes que funcionen per a,servar la tranquilitat, la pau i lafelicitat del poble que no és eltemor de perdre la nostra pelle!que ens fa parlar contra la vio-lència, sinó una llei estricta !iinel·ludible escrita en tots elscòdics morals de la terra i' quees resumeix en aquelles sensi-lles paraules: No matßras.

En el fulletó d'aquest números'acaba la uran obra de H.-S. Wells

A precs de molt» companys iamics, creiem necessari publi-car en un fullet la narració del'afamat escriptor angles, Unaobra publieada en fulletonsd'uh periòdic perd interès perl'espai do temps que q neda in-terrompuda d'un número a

l'altre: altrament,1 • ' - . . y

mereix que no ie 11 escatimicap honor.

formarà el segon número doles edicions de JUSTÍCIA. SO-CIAL. La setmana que ve en

donarem detalla.

A fi da fixar la tirada, preguemals nostres amica i correspon-sals facin tot seguit lei coman-des. El preu pensem qua no

rebassara de 80 «éntüB«.

:quest sembla ésser ac-ifent el gran problema a re-

qúant tarifa atenció reu-__ és objecte preeminent de;sí'ó. Això' ¿s' dedueix per

itud que els diaris de Ma-han vingut donant al te-

^Üestes darreres semanes.¡" tfacta d'un nou trenca-

S| Pel què es veu, el proble-[ti'tà'ja resolt, o sinó ja veu-^ mes ende vani.

ft'i qui trii, que tot allò quecreim la majoria de ciutadans,

'^eK^ftSf·^dbm^bres i atracats,«aceren degut precisament, a lajmaia administració dels gover-nants, no és res mes que unagran ensarronada? Voleu jugar-vos un peix, que el caciquismeHa^angonella que treu el sucdtl poble, no és coneixien, ni sehavien vist mai? Creieu que la»«toeració dels deures per partdels que manaven, era cosa ca-.pjitxpsa d'ells? Penseu potser,fitte si amb els drets dels ciuta-.<ilns, s'hi establien diferències,segons la seva posició social,

./era culpa áels que administra-, ven la cosa pública? No féssiu.«fifmació ,en aquest sentit, imolt menys cap- aposta, encaraqjte aquesta fos, la d'un trist«caliqueño» de la arrendataria.Es la qüestió parlamentaria queens. f a anar .coixos, segons ésdiu ara. . •. i La crisis industrial, la misèriaagricola, la paralització comer-

. dal, la manca de feina, la emi-gració, la inseguretat de la pes-'sçfof la ftüe£íiaaranzelaria,la lli-bertat 4e premsa, la lliure ex-pansió del pensament, el males-tar soçjal, la decadència de lescursés fle bous, l'increment delFoot-ball, i là febre de la boxa,de tot,detot,segons el que es veu,sols en te la culpa, el règim par-lamentari. Ja veieu doncs, sihem badat temps per veure elmal d'on venia.

Per tant, cal tornar les cosesen son lloc, i reconèixer que siérem mal administrats i pitjordirigits no en tenien la culpa elshjjmes de govern, que Deuguar-

.<pf: sinó aquelles , constitucions; d« segle passa* qtfe varen esta-

, wir un règim parlamentari que' ha fet possible, donar lleis i con

ferir atribucions a regidors, di-putats i senadors, per què, enspen j essin la llufa, com el diadels Sants Ignocents.

' I mireu que fa temps que laportem penjadal

}a dèiem nosaltres que anà-vem atrassatsl Figureu-vos; des-de 1869. Ln veritat, no eöscreiem que ho èstessim tant.

Sort que ara, -ja sabem delque patim, i s per consegüent,quin 'ha d'ésser el remei,—Estracta sols -d'aquesta reformadel parlamentarisme, i com que

En totes èpoques i en això és joc de poques taules, elstot lloc, el pensaiíiént de-·-f··"«*^*«'̂ '̂.?»"*les animei mejores J»f,"**«£ ̂ «™>na Sigut mutiu d esean- .. j no podem pas. posar-ho en

dol. dubte; quant un «uebate» ho a-ANATOLE FRANCE . firma an «A. B. C.» ho demos-

tra, un «Sol» ho illumina,una «Lux ri.it» ho garanteix, iuna «Epoa:» ho confirma? Va-j.i! Voleu dir, que no és un tren-ca-caps això de restablir les lli-bertats constitucionals?

Josep fové

Un càstic exemplarDiïspré» d'uns quants anys d'entre-

teniment, s'ha fallat por fi 1 expedientincoat a ins t í i 'H í ia del roverandíasim'hisbo d» Lleida contra la senyoretaJosepa Uriz,professora deia Normalda Mitstn^ses i to Lleida, per haverrecomanat a les seves deixebles laInchina do Ics obres de Dorado Monte-ro i Margarita Nalken. La senyoretaUrte ha sigi t condemnada a roman-dre un any fora de aervni.

SiíutiiB molt la condemna de la se-nyoreta Urte i el trist silenci que amb1»! motiu diHttriifoix—com en altre«ocasions semblant«—la gran premsadiària de la capital de Catalunya .

De [artell de li toiaTomps enreja poguérem donar una

informació completa dels fets de Cas-tellfullit de la Roca. Diguérem queIVjntitat «La Florida» fou clausurada,Avu i , cal afegir que tot el materialde l'ontitat ha estat venut en públicasubhasta, per ordre «uperior.

De totes maneres, plau-nos recor- Jdar els ;fots. Repetit el que ja diguè-rom.

A Castellfullit de la Hona hi haviauna escola regentada pel capellà delpoblo. Els obreri, doscontonts de l'en-senyança d'aquell senyor, nomena-ron per mastre a l'intel·ligent amicManuel Rocho. L'escola rebla unasubronció municipal de 500 pessetesanuals; d'això i de les mensualitatsque pagaven els alumnes vivien elsmostres. Roche cinvià l'escola radi-calment; canvià el« mètodes í temesd'misenyança, la convertí d'escola re- tlidiosa en escola sonso dogmes, sense ,tendències; l'ajustà a uua escola cien- Itífica. Mentre ol company Roche la jregentà, la raó regia l'escola. Durantla seva regència, tingué una grossaoposició i hagué de lluitar contra elcaciquisme.

L'escola fou tancada perquè, deien,no era legal, quan en realitat les al-tres'no reunien les condicions higiè-niques ni pedagògiques establertesper la lloi ni ostaven legalitzades.Avnl encara no ho estan. Entre elsme» fermi amics do l'en«! .la hi havialos entitats «L'Artesana Instructiva»i «La Florida».

Els dinenque es debien al company Rocho, noli foren pagat«.

Es creà una entitat anomenada«Tertúlia La Parra?, la qual comp:ààrab P!S elements de pes, les forcesvives. «La Parra» amonaca els socisde «La Flòrida» si no volien engrossirles sevos fileres. Com aquests s'hi río-gueula «La Florl·la» fou clausurad»,després de fur vílosns als seus socis.Ara, tot el material ilo «La Florida»ha estat posat en pública subaita.

L'administració de JUS-TÍCIA SOCIAL, compre-nent les dificultats que tro-ben alguns dels nostresabonats per a renovar llurssuscripcions, ha acordat gi-rar lletres de canvi per l'im-port d'una anyada, 8 pesse-tes:

A tots els que deguinmés d'un semestre.

A tots els que, subscritsper anyades, no\han reno-vat encara la seva subs-cripció,

Exceptuarem d'aquestamesura als abonats d'al-guns "pobles de les comar-ques gironines els rebuffdels quals cuidará de pas-sar a domicili un companyde Girona.

Ah abonats residentsa l'estranger, no esMJttfactible incloure'ls en elslliuraments, els preguemes posin al corrent mmbtota urgència.

D'aquesta manera, a lavegada que facilitarem alsnostres abonats el podersatisfer puntualment les se-ves suscripcions, aconse-guirem, àdhuc a costa demajors despeses, tindré alcorrent l'administració, úni-ca forma de poder cumplirels nostres compromisos iportar endavant la publica-ció del nostre volgut setma-nari, car el retarden ehpagaments posa en perillla seva vida en els mo-ments que aquesta estàperfectament assegurada.

No dubtem pas que elsnostres lliuraments seraliben acollits per tots els'amics de JUSTÍCIA SO-CIAL.

Cal advertir, per últim, atots els suscriptors i paque-ters de fóra de Barcelona,facin les seves remeses di-rectament a l'administracióde Reus, carrer Llovera, 13

inni nun li ratgti la tun

Fulletons de JUSTICIA SOCIALdissabte 28 de lebm 1925-

Aquestdiantre

de sabatots!*» «.-S. WELLS

(Acabament)

V'toliUjine ¡Igolfita levolució

Entenem-nos bé sobre aquestpunt:.Socialisme significa revo-lució, canvi de la trama de la

.vida quotidiana. El canvi potésser molt gradual, però had'ésser molt complet. No podeupas canviar el món i àdhuc nocanviar-lo. Trobareu mitjos-so-cialistes, o gent que es diu so-cialista, que us diuen que no, ique us juren que algún petittràfeg a propòsit del gas muni-cipal i de l'aigua és el Socialis-ipíe, i que els arranjaments acor-dats als passadissos de la Cam-bra entre conservadors i llibe-rajs són els mitjans d'obrir l'era

de salut moral. Confondre elllustre del gas a les sales deconferències amb la glòria deDéu al celi

El Socialisme vol canviar, nosolament les sabates que la gentporten als peus, sinó els vestitsque usen, les cases on habiten,el treball que fan, l'educació quereben, llurs plaers, llurs honors,i tot el que tenen. Ej spcíalismevol fer un món nou del .vell» Nopot ésser instituït sinó que perla resolució declarada, intel'hV

f ent i coratjosa d'una gran mul-tud d'homes i de dones. Cal

que veieu clarament que el so*cialisme significa un canvi com-plet, una ruptura amb la histò-ria, amb moltes coses pintores-ques; classes senceres desapa-reixeran. El món serà profun-dament tot un altre, amb altrescoses i altres gents. Totes lesprofessions, totes les indústries,seran canviades, la medicina se-rà practicada en unes altres con-dicions; les professions de l'en-ginyer, del savi, de l'actor, delsacerdot, les escoles, els hotels,experimentaran un canvi interntan complert com el de la crisá-lida que esdevé papelló. Si aixòus fa por, val més que sigui araque més tard. Cal que el siste-ma sencer sigui canviat, si vo-leu acabar amb aquestes horri-

bles misèries que fan el nostreestat present detestable a to-home i a tota dona dotats ffin-teVligència. Es això, i no pasmés poc, el fi de tots els socia-listes sincers, l'establiment d'u-na organització nova i millor,per l'abolició de la propietat,privada del sòl, dels productesnaturals i de llur actuació, uncanvi tan profund com l'abolicióde la propietat dels esclaus hofou per l'antiga Roma o l'antigaAtenes. Si demaneu menys queaixò, si no esteu disposats alluitar per a això, no sou verí?"'tables socialistes. Si temeu això,llavors us cal decidijvvos a aco-.modar la vostra vida a una me-na de felicitat personal i egois-ta amb les coses tal com són, iconvenir amb el meu altre amic

•<iue no val la pena de reflexio-nar sobre les sabates.

Es convenient insistir sobreuna idea dominant. El socialis-me és un projecte pràctic i desentit comú, per a canviar lanostra opinió convencional so-bre el què és o no és la propie-tat, per a organitzar el món se-gons aquestes concepcions re-visades. Un cert nombre de per-sones intel·ligents, trobant queaixò és massa clar i massa di-recte, s'han esforçat en exposar*ho d'una faisó magnífica i obs-

cura; us diran que la base delsodalïsjme és la filosofia de He-gel, o que descansa sobre unateoria de la renda, o que hi haquelcom a fer amb una mena demonstre q.u.e, h,ptn anomena Su-perhome, l'tota classe de cosesbrillants, absurdes, dèsplaentsl

Pel que fa referència al pobleanglès, sembla que la teoria delsocialisme s'ha enfilat als nú-vols t la seva pràctica ha baixata leS clavegueres, i cal advertirals que" se'n informen que ni lesfórmules de dalt ni la necessitatdeííbajx no són altra cosa queacompanyaments accidentals delsocialisme. El socialisme és unaTOC$t més gran empresa, simple,çlaja, humana; les seves finali-Ut« no s«>ràn pas ateses pel bellesperit ni per l'habilitat, sinóper;3a resolució clara, l'abnega-cío, l'entusiasme i la col·labora-ció lleial de grans masses degejjb.

^Ht^an, cosa,és, doncs, fersortir aquestes masses de la

,$ió intel·lectual i de la in-iió, d'avui. Suposem que hitïtzen i que, com el meu

ç. amic, troben qye là dolo-_„_ tragèdia, Ta misèria pesan-ta d'una gran part dels homes4el ftOsíre món fa intolerable IdVida-en les condicions presents,i què-només el socialisme és la

sola esperança d'un remei se-riós. Què hem de fer? Evident-ment, esmerçar tots els nostresesforços a fer nous socialistes,sense aturar-vos en qüestionsde classes o en pobres detallsde doctrina; fer-nos conèixer,palesar-nos, c o m socialistesefectius, sempre i quan ho po-guem fer.

Hem de pensar en el socia-lisme, llegir, discutir a propòsitd'ell. Hem de confessar la nos-tra fe obertament i francament.Hem de refusar que ens diguinlliberals o, conservadors, repu-blican? o demòcrates o qualse-vol altre d'aquestes apel·lacionsambigües. Hem de crear arreuuna organització socialista, unclub, una agrupació, tant s£ valcom sigui, a fi de poder-hi«comptar». Per nosaltres, compels primers cristians, predicarel nostre evangeli és la nostraesperançà suprema. Fins queels socialistes no puguin éssercomptats a milions, no es podràfer gran cosa. Quan això serà,un món nou serà nostre.

Abans que tot, si hagués dedonar un consell a un companysocialista, li diria: «Cenyeix-tc ala ick-a simple • i .essencial delsocialisme, que és l'abolació dela propi tat privada de tota al-

, tre cosa que no sigui el que un

home ha guanyat o fabricat. Nocompliqueu la causa amb siste-mes. ' I serveu al vostre esperkalgún talismà que conservi purel nostre evangeli essencial, perdamunt d'aldarulls i lluites sus-citades per discusions quotidia-nes,»

Per la meva banda, tinc, comhe dit al començament, un inte-rès especial pels calçats, Í vci's-ací el meu talismà: la imatged'una noíeta de 10 a 11 anys,bonica, però mal nodrida, malcuidada, i les mans enduridespels treballs penosos, el seu po-bre graciós tos d'infant,vestitde parracs, i, als peus, enormessabates usades que la punyei-xen. I penso, particularmeit,quan veig els seus peus llatza-rals, en tots els fantaf tries dçposseïdors i d'accionistes, delsquals he parlat, acompanyantcl seu martiri, taIment sangone-res atacant-li els peus.

Vull veure implantades al mónalgunes de les coses que fan elsocialisme, i no em preocupagaire el qui em pugui barrar elpa s. I vosaltres?

J. Roure i Torrent, tred.

•I***}»« <* ^P^^<<fet4HOa^AL 14 d« Kar« IMS

Obrers del campiLlegiu i propagueu

"LA TERRA"SEIMANABI POPULAR

PORTAVEU DE LA «UNIÓ DE RA-BASAIBBS DE CATALUNYA»

Bt fvbliea cado, alitati». 15 Cit.

ïriitóí I UffllíMí: l![¿?f!, 1Ü.HBARCELONA

Noves i docuffi

Company: Sì sentiu les in-quietuds que dignifiquen lacondició humana dels opri-

mits, propagueuJ U S T I C I A S O C I A L

periòdic socialista català.

Portat«» de la Federació de Coo-peraíitít de Catalunya

Articles doctrinals sobrecooperació : El movimentcooperatiu a Catalunyai a Espanya : Problemessocials relacionats amb

. r • la cooperació.APAREIX CADA QUINZENA

Suscripció anyal: 4 ptes.Ulautú l Sinistrado:

Ara, m-W

Eh nostres tetto« no üiiä-

liU revisat per la«n liar

fita ar incoSmistai Cooperativa ile ProÉcdó

:- - Aquesta institució, gomil-iiament obrera, és un expi'dimuit viu d'orna nei})«

'' ciò social i econòmica. TÍ''\- dret, doncs, a la solldari-, . tat de les entitats similars'" i a J'ajut ae tots eJs homes

progressius.

Treballs d'Impremta de tota mena 'Enrío Granados, 33, interior

BABOEXiOKTA

L'emancipació dels obrersde Catalunya ha d'ésser

: pira dels mateixos obrers: Tí; j»daqui.

M K . X I ' . Qüa.tlon» de treball.

K! nou mil l i l i t r i ; del Treball, com-pany I.uis N. Morones, veient l.ií r f < | U " ' i f i , i í i in ' i i|ue ocorreu accidente«u le« iuhii '8, Iri unviat uuiï circulara iei) empreses ammiayant-lei ambret irar liw-lii Ien respectives couces-»ions f i no prenien tote« les mesurespossible i n pro if o Li cegfuritat dollurs obrers. Al mateix temps liaaugro ' i i t a t el immhr« d'inspectorspor ¡i que comprovin si'i< compleixenaquestes disposición« i intervinguincom n mituieers IMI cosso« de con-flictes per qütMÜuiH de treball í de»aluris.

L:i fornis»"^ lecnica del Treball queauxi l ia al ministre Morones està pre-jnnint la redacció de un decret po-Hiint en vigor les disposicions contin-gudes en la nova Ooiutttució en çoque afecta al treball. K u aquest de-cret es roconeixerà la validesa delscontractas col·lectius, el dret a lavaga i es determinaran les » t r ibu -doni« < i< ' l s Tribunais de conciliació.Aquests, demés de In competènciapròpia, vigilaran si s'apliquen lesdecision* quo prenpuin . UI decretdisposarà també les obligacions i in-deinnil/,acions relatives a accidentsdo treball i malalties professionals enuna escala molt crescuda i amb san-cions severes en cas d'incompliment.

SUÈCIA.—{.'«aterrament de «ran-ting:.

Kl dia 1 d'aquest mes fou portat so:lemuement ala tomba el caiiàver dellj:tlniar Brantlng. A la cerimòniavaren assistir-lii el rel de Suècia i totselb sen* fills, el Govern en ple, el en»diplomàtic, la quasi totalitat de di-putats i senadors, representants e--pecials dels rei» de Noruega i de Di-namarca J d«l8 presidents de les Ré-publiques dePialàndia, Lituània, fel-lonia i Latvia, de la Societat de lesnailon« 1 de l'Oficina Internaciqmildei Treball. La comitiva oficial eraformada de més de dos mil personesque ostentaven diverses representa-cions.

Domés d'aquest 'seguiment principose, lu havia la representació del'inturnacional Socialista i de In Foderació Sindical Internacional i la detorti oi;) sindicats, cooperative» i orgaiiisnies obrers de iauècí ' ¡, alguns,du Noruega, aml i senyeres i trofeus iamb u n acompanyament de més de5i>.0(H) obrers. Aquesta immensa ger-nació no assistí a In cerimònia reli-giosa però formà a la comitiva deI'ontvrnimetU amb diferentes bandeade música que entonàveu una marxafúnebre compo»!.! íwtpressamont peraquest acte.

Lu gran popularitat t prt.'stitri del'il·lustre d i f u n t va i | i iorlur ¡»alisadaen a q u i - r t t funeral .solemne el ,)!<'•* im*pungiu que s'ha celebrat mai eu te-rres de Scandinavia.

XILK. Intent de revolta

A causa d 'una nova íiuentona deroii'íliú militar ocorreguda el dia 1d'aquest mes ha estat necessari pro-cUmar la llei marcial a les provínciesdo Santiago, Valparaíso i Aconcagua,

rextablint-xe la previu cenipremia. Tota l'ofieialiiiit di']do VflldMa, qu« fou ni qibnrdinar su, lia tigut canvi

La Junta d« Govern, «wjaqueste« inten tonet éreapela politics enemici delarrestat » Ladlilao Errawdidat coniarvador a la Preildfool» dela Uepúbllca, a Manuel Blv«| VJOU-na, Ismael Edwards Matte, »«fiíelUrrojola i «Urei politici ilyolflcíts.S'espera l'arribada del Prt*ido¿jt Ales-saiidrl per a tornar deflultl»»çí«Bt alu normalitat constitucional inte-rrompuda el punt letembtf f el copd'eitat militar.BBLGICA.-UtMlMU ffttMt*b.

Han estat disoltei les Cambrw le-gislativos 1 convotades elocctoni peldia 5 del vinent mei d'abril« |M Mo-ves Cambrei ei reunirán el dia 38 del.mateix mes. \

Boçarà que s'havia arribat al paríc-de normal de renovació del» CORSOSlegislatius no1! creía que se celebres-BÍn eleccions fins a darren dèi meientrant. L'urgència de la convocatò-ria obeeix a una maniobra del Govern,d'acord amb eli partita bürget*», eliquals pressenten una brillant victo-ria «Itila socialistes belgues. Por lamateixa raó la Comissió especial par-lamentarla encarregada d'examinarla proposta del camarada Beile« dipu-tat per Liege, va diferint la seva re-solució per tal de que IBI eleccionshagin de fer-se amb lei llistes dç 1923mentre que les llistes d'aqueit anyentraran en vigor en 1 de maig. D'tquesta manera espereu reatar algún*muori de vots all candidats socialis-tes car lei jovei generacions aun engran majoria afectei all nostresideals. *PORTUGAL.-Bta m*aárqnÍM

Novament eU monàrquic! han in-tentat un cop militar a favor deiarestauració i una vegada pèl ban fra-cassat estrepitosament. L'atac alQuarter general fou fàcilment rebut-jat 1 tres oficials detinguts, un del<qual«, Qonzélvez de Cal, ha lògratevadir-se, Per a que born pugui fer-iocàrrec de la llealtat deis monàrquicscal remarcar quo »quest GoH«àJvrjera un dels oficials separats de l'exèr-cit per conspirador i que posterior-m«nt foren perdonata i rehabilitats.

EU sldonistes—petit grup de dipu-tats afecte! a Sidonia Paes—s'han ,fu-,»innat amb «Is nacionalistes oftjjltà-rujais per Vasconcellos i fan tots ple/gats vaga parlamentària en senyal duprotesta centra «t Govern actual,Consell MMftml»

Des de l.r dq gener estfc actuantamb veritable eftejwl* el »ou ConsellEconòmic Nacional destinat a coor- 'dinar els esforço* del-Govern per ared u ir el cost de la vida. Aqueit Con- <uttt ßooatituit pel President del Mi-nisteri i *í« ministres de» Finances,Colóules, fretai* l ^rlcultura té alseu «jarreo les íegaeBti/unoiQni:

Pendre les mesures naovMàiis« pertal d'oítaWlitzar elfrfflr»« deli irti-eles d« prímíra necessitat;

Facilitar per miflfc drirminiatérii

Interessats treball »Is obrera en aturforçós ou leg industries o «n treballipúblios emprant en el sej-'í i cas unlistema de contractes col·lectius, 1

Encoratjar l'exportació dels produc-tes que ofereixen excedent nobre elconsum uaoionai.

El Consell Econòmic nacional col-labora en les tasques del Cmoisiariatd'Àprovisilonament.

TUHQU1A.-Orlai mlnlitarUlLes mesurei preaei pel govern pre-

sidit per Fethi Bei contra la insurrec-ció delí kurdes, considerades masiabenlgneï pels extremistes, viren mo-tivar una assemblea dui Partit Popu-lar eu la quai va pendre part el propiPresident de la República, MustafaKernel Pitxà, pronunciant un vigorósdiscurs en defenc» del règim. Haventresultat!» votació adversa a la politi-ca de F*thi Bei per 93 vots contra 60,aquest ha presentat la dimissió delgabinet la qual ha sfgut acceptada,essent designat Ismet Paixà per aconstituir govefn el dia 4 d'aquestmea

Ismet 'Paixà forma govern per ter-cera vegada. Fou l'antecessor imme-diat de Fet hi Bel. Alguns ministreiromanen eu el govern car votarencontra Fethl Bei, i dels nous, son ellmés notables Tewfik Kushdi Paixà dela Comissió mixta per l'Intercanvi depoblacions I Ifejeb Bel, ministres res-pectivament d'Afers extrangers i deDefenc» nacional. Sembla que el nouGovern ei proposa pendre mesuressèries contra el nou Partit Progres-sista, contra la premsa i les personeso institucions suspectes de treballarcontra l'actual règim.

L'Assemblea Nacional ha conferitplens poders al nou Govern per a quepugui reprimir àrab eficàcia Tinsu-recció del Kurdistan. Es molt generall·i creença de que malgrat l'importàn-cladel moviment kurde no caldrangrans esforços por a dominar-lo i que,el dimitit cap del Govern, Fethi Beltenia una visió molt exacte de la si-tuació i havia pres totes les mesureiadequades. Probablement aquest hasigut víctima de una maniobra politi-ca dels seus adversaris molt nombro-sos dintre el Partit Popular.ALEMANYA.-Z.« m«rt del Preil

«•at.El dia 5 d'aqueit mes fou enterrat

a 1» seva ciutat nadiua do Heidelbergel que fou primer President de la Re-pública alemanya, Frederic Ebert, La <cerimònia fou senzilla, com bo toutambé la que ve tenir lloc a Berlín eldja abans a fesser tr»«llad»t el cada-yer. El poble^ però,: :va associar-se aldal org»nltj5»nt una exponíanla mani-.festació que ?a durar algunes boreiomplint densament Kooigsplatz, Un-ter den Linden, Tiergarten l tots eliearrers i avingudes q-ue aflueixen alReichstag. La gernació imponent queva reunir-se per a tributar el darrer-homenatge al President obrer va ex-cedir tota eli calcula i, encara, quepacífica, va deafer l'organització ofi-cial i va rompre eli débili cordoni detropa i policia que s'havien col·locat -a lo llarg del cura de la comitiva fu- -neral.

L» dmt» > de i'elecció de president -s'h» flzat pel 29 d'aquest mes. -Si laprimer» elecció »eiujjtés indeciia-

cos» força probable-la segona elecciótindrà lloo el 26 d'abril. Candidat queté més probalitati de triomfar #i l'ux-cancillor Marx al qual sostenen ellsocialistes, centristes i demòcratesque reuniren en lei darrerei elec-cions 13.915.733 vota. Els altrei partits—exceptuant els comuniste! quesumaren 2.708.176 vota 1 225.000 d«grups sense importància — sumarenconjuntament 12.204.312 vots. Els po-pulistes presenten la candidatura delDr. Schwamber el qual sembla quehan decidit acceptar ell nacionsllsteicom a candidat propi. Lei candidatu-res del Kronprinz, del príncep Bolowi de von Tirpitz ban quedat definiti-vament descartades.

GRAN BRETANYA.-Bsynlfttt.Durant la sessió de la Cambra dels

Comuna el dia 5 d'squest mes, per245 voti contra 119, fou acordada lasuspensió del càrrec de diputat al so-cialist» Klrkwood per haver interrumput reiteradament el discurs del mi-nistre d'Afers extrangers, Mr. Cham-berlain. Com ei veu, foren relativa-ment pocs ell diputati que prengue-ren part en la votació. Eli diputats so.cialistei presenta varen retirar-ie dela Cambra en senyal de protesta quanel diputat Kirkwood fou invitat a sor-tir. Feia molta anys que no s'haviapres semblant masura contra un di-putat en el Parlament britànic.

Vrof octet* rebitJMa,Com auguràvem dies enrera, el Go-

vern conservador no ha volgut afron-tar la responsabilitat de constrenylrper mitjà d'una llei la contribució ales despeses politiquea delí obrera quees recapta voluntariamente els sin-dicats (Tradt Unioni). El Primer mi-nistre, Mr. Baldwin, va pronunciar-le en contra al fer-ae la segon» lectu-ra i la proposició conservadora fou re-butjada per 356 vota contra 153.SOCÍS-listes, lliberals i una gran massa dedlputata conservadors votaren conteala proposició. Fou aprovada, en can-vi, l'eimena del cap del Govern quediu: «Bucar» que aprovant el principid« llibertat política contingut en a-questa proposició de llei, la Cambradeli Comuni opina quêtai mesura nohauria d'ésser portada en fórma deproposició de llei».

FRANÇA.-La« Blu» «gredit.En un míting socialista que es ce-

lebrava a Paris, el dia 6 d'aquest meien preparació de Ja campanya per ales eleccions municipals, a üaixecar-se » parlar el digne diputat socialiïta,Leon Blum, un grup de comunistesque hi havia en el local impedirenviolentaient que parlés, agredint-lo 1produïut-li lleus ferides a la cara.

La Victoria comunista h» sigut uni- <versalment celebrada i es consideraun pressagl segur de l'imminent re-volució social.Oa*i«j»ot*»oUllMi«UAloal.

Els representants de la Gonfeders-'Ológenaral del Treball,'Jouhaux, M:-¡UlonïíLenoir 1 -Rey, e'aan «rtrövistat*mb la-direcció del gïap •parlftjnenta-rl socialista pe» tal d'estudiar con jun-tament lei objeceions que presenta elprojecte de llei d» legara socials a-

'. «provat « lar cambra t «1 í«òntr*··pròjeo-iteipresentat en el Senat.

•Amb tal-motiu l'h» constituït un

Comitè mixte format pel grup parli. :mentari socialista i U ConfederacióGeneral del TrrtyUt el qual actuarà'mentre estigui pendent aquestaqüestió que tmt inttvewa als obren -

l de la veina República.

BARCELONA.Organitzat per la Societat d'Arta t

Oficis, el dia 3 del corrent es celebràen el local de- l'Agrupació gociaüit«uo mltln de Previsió social, tractant-ae del retir obrer.

Prengueren part en l'acte ali com-panys Remigio Cabello, de Vallado-lid; Franciico Sanchiz, da Valencia;Manuel Vjgll, de Oviedo i Juan Du-ran, de Sitges, vocali obran de l'Ina-titnt Nacional de Previsió.

BIs esmentats company« fi-tfa unaàmplia ex posició del contingut de laIlei del Retir obrer, posant de mani-feit diitintes modalitats de la matfli-xa i fent remarcar la independènciaamb que aquest organisme es moudins de l'esclusiva finalitat que per-segueix.

La nombrosa concurrència que al-listi a l'acte escoltà amb molta aten-ció les dissertacions dels vocals obreraque foren justament aplauditi.

Què fas pel milloramentde la nostra societat? Comcontribueixes ai manteni-ment de la premsa socia-

lista 1 obrerista?

ia ti IHS, Majó. — Bns dol vivament que, '

fóra deia nostra voluntat, no bagiestat possible publicar-el vostre bellarticle./. de C. S. A. -Molt agraïts a la!'

vostra gentil tramesa q «e honoraremcom cal

M. F.—Anirà en la pròxima edi-ció. Gràcies. Ens convé rebre lea no-ves amb vuit dies d'anticipació.

M. P. — Esperem la crònica prome-sa. Heu rebut les nostres lletres?

Afavorint l'impr«mtad« JUSTICIA SOCIALajudou «l nofttre set-manari. . .

<(ifiK)n«a imwnImportantísslm

En una de les nostres proporeiedicions oomiençarem a donar comptede la data termini de luscrtpcld detots eli abonats ala quals elsiem gi-rat d'acord amb l'avía que venimpublicant

També donarem els nomi-delnjueem han retornat els lliurement«, puixn'hi ha alguns tue no creiem pu ellhagi estat presentat al cobrament.

!»P. BnjLtOTHBKX Peu«.

L'OBtiA POSITIVA DEL NOSTREPROLETARIAT

y tail» ilia l'aiAls que dubten de la força de l'obreris-

me i negven els seus avenços en T esfera deV economia t social.

A aquells que creuen que totes les ener-gies del proletariat de casa nostra sónmalgastades entre vanes verbositats doc-i.inàries i violentes convulsions d'histeris-me. A tots aquells que pel sol fet de no es-ur al costat de l'obrer són e/s seus adver-saris, mes o menys pròxims: i principal-ment'a tots aquests intel'k civils nostresque amb la seva posició de tiic.\itica ueu-t. alitai, davant dels grans problemes ama-guen llur ànima mesquina i adotzenada.A tota aquesta gent, cal que li posem da-vant dels ulls, 1 obra cooperativista i mu-tualista que realitza la Secció Permanentd'Organització i Treball del C. /. D. C. I.

Caí fer notar qne aquesta obra, essen-cialment pràctica, no ha sortit pas del cer-vell i de les mans d'uns quants homes so-lament atents a les necessities- materials,sinó que és precisament l'obra d'uns idea-listes fervents i apassionats que sabentreballar amb intel·ligència 1 tenacitat.

L'esmentada Secció d'Organització iTreball acaba de publicar el Regiament dela «Çaix» contra l'Atur forçós» amb uninteressant preàmbul que ens plau repro-duir:

A últ'ms de l'any 1920 i a príno,r,;s de 1921 les difi-<*ulta s :TO ¡òiníí)ue> que s'havien ,,: al acíjmulaiit desde l'jcabiiü:1!!! de l,i t j u fpvs , p r - . í i : i n en cl nosjrep-i'í HIM C-!'\:i exirema.'ïiiiiH i \ t •-•n.;-' • '• . - : t - ;a! rosos csta-|->'ii!fnis co!Tierrial-', ¡iHlu.;ìn,'.b i (> . . ; ¡.' i i í s i,afueren det.i·icar llurs portes i un tí '•'" UÚÍIKTO i'e companys nos-1-es e» trobarem en atur forçós. Algunes cniitats de de-p ndcn's— entre elles el nostre Centre, obriren sus-

\r>9 W|WV.iW« VI M«4M>>^I«*i M •*•• . . (, _

ser precís recórrer «V'tamMtfifléènclB^! P- • - • - • %AB¿*lAi.

«ub»ldl que s'otorgué«. Sens

crípciont per a ajudar als companys parat»; s'organltyarf» festí*vals per a engrolxir les susbrlpcions oberie» I es pogué, d'a^uesja rmanera, atenuar un xic els efectes d'aqüejla, crisi. '

Com es veu va ser precís recórrer '»'!laH . . ..únicament ets companys associats «n el ' o&trá1 Gtmtrevvincrits també en els rengles de la Secció Permanent de SocorsMutus i que hi portàvem més de tres anys de permanència, va-ren poguer aprofitar-se del socor de msllWtt'fíiATÍ^lfr Í¿*nía establert, com un apèndix de l'admirajble obra mutualista querealitza (i). Però aquest socor" consistent en 75 pessetes men-suals durant dos mesos, si bé en els primera 1.6 any» de functo-nament de la Secció; resultava d'una importància regular, esde-vingué, després de la guerra, un subsidi «tremAdatnèm limitai. <

/ . ' '. '

(D Avcntatges que ofereix la Secció Pfermaneiiide Socors Mutus i

Bt camí <n«^n1»«»cce*|u c»lla cmpeadr« ar^tbuÍ9«iva bendar¡ í-bhpíMàvaisurUHiiatoampdé.la jxsneflc_èncl« per a elevar-OOS cap a les altur« dfA mutualisme < és la sofidarilit. ;iGalía ex-

Pentiti 1 fiittttt

8'50

í-9f»

Per cada una de les quotes mensuals dl i'fOMeúitini t tiragli nijot

Durant els primers 75 dies (diàries) í'-— (10*=-» » 360 dies següents (id.) —'— " 3'30

tirargli m«noiDurant els primers 5:|dies (diàries) 3'—

» » 360 dies següents (id.) — '—Invalidisi

Diàries S'50IFilleu

Diàries S'— s'—***Deiuociò

Segons els anys de permanènciaen la Secció, distintament pera k s dues quotes de SO a 800 ptl,

Servei ßraluit d'especialitals en cl Consultori. ¿Assistència facultativa gratuita.

Aventatges que ofereix la Secció Mútma FenäuiQuota única mensual, Pessetes 3*00

4*«tí

10 ptcs. diàri> s durant 75 dics en cas de malaltia o cirurgia major. '6 pic s. diàries durant so dies en cas de cirurgia menor, - r"8

2'50 ple?, dianes durant 60 dies en ca»de maternitat . - •i o ptc-. diàries fins a completar 750 ptes, si del part «devi malaltia ¿100 ptes. en cas de defunció. ",' ?;Assistència mèdica en cas de malaltia. *• fIntervenció facultativa en el part si es precisa I si s'utfltta* «t ;

metge de la Secció. ..^j

lats en ei Çsoítf I'»»també augmentaria .

dubte que no's pretenia

iraneala

^çqjacepte d'auxlirel sou Integrç que 'cçbr«»« l;«oiplcat o el dopendent parat; se volia només acostar tot lo possible l'import delsubsidi a la quantia necessària per a cubrir les nostres necessitats

Pmés «temerità!* I es! desitjava, sobre tot, posar d'acord d referiti-import amb el nou>T«lor de la moneda.

Orientats amb aquest» principis s'aprovà el dia 9 dí<.Novera-,bre de 1981 el primer Reglament de la Caixa contra l'atur forçós,•la Inscripció a la qual fou establerta amb caràcter obligatori _perlots els socis inscrits a la Sécela Permanent d'Oíganltaactó I tre-;ball. La Caixa començà a funcionar el pritnw de g«ner de 19S8

(J des d'aquella data fins el primer d» Desembre de 19«4, porta'tocades en concepte de quotes p«»»«te» 91.562'6« 1 lw pagatpTsubsIdl! pessetes TS.tìr^S. :

Dues reformes J»a sufert fins d dia d'«t«'el Rtalament de laCaixa. La primera, tingué lloc en «1 mes dn frbrtr d« *W5 i la út-,Urna en el mes d'Octubre de 1984, Aquesta-Jleugera inestabilitai

., en els preceptes estatuarls de Ja Caixa, durant «is primers tre*' anys del seu funcionament, no ha dir sörpendre a nlfltf& Tinguis

jM JES>fflpte que quan va redaetar-se el primitiu Reglament potserno exisjfla^o f) nostre pals cap institució important xi'aquesta na-turalesa les feia MT tont un xic difícil poder-w orlojtar ambl'exemple de la obra .fet» p«ís a|tres. Tothom tingué la convfcclóal començar a^funcionar'&&fo'& <$;*&*$$$ ?£*£»;'

utui*és' ."«Wsans«! Caurien d'anar Introduint en d ßeglameot 'La foforiM més important de totes les realií«ade» coB|lsteÍK

tal vegada en la <w« j'jja .concretat en l'article 18 dels cítat^ts vl-1 dents, on es prescriu que d subsidi, que correspongui es pagarà,f^à^/r&^^^m^i^^^^tegrament a càrrec de la Cooperativa de ¿^ifUfl» da/Centre.

En aquest article hl h* de veure totíjorn 0114 m)^a 4*_ parlarter protector en profit del« Interitsfos J dell prlúcipis co|'iaeuv|fte« que sempre han animat al Ceñir* i a Uféccló Permanent de

: Organitzaeló i Treball 1 que ara, en aquests áltlnu temps, l'han' «nat vfgoritrant i concretant

Bl Cenh-e al fundar ara fa uns dos anys la Secció Permanentde Cooperativisme no's r« proposar crear una institució ta ftaa-lltat de la qual fos únicament «1 buscar una economia en eJs pri»-mpoitos de llurs associats. Les Institucions que veritablement sfocooparaUves son sempre quelcom me* que senBÍUai'tefldgi regu-ladores de preusj amb més o menys Imperfeccions cowtltuelwoun réflexe dd rfcglra econòmic nou; són formes de propietat eoUlectiva que contradiuen 1 amenacen el dogma de I« propietat ta'dividual diatre el camp de l'utillatge econòmic; son Illot* lócia-Ustes que surgdxen en la mar del capitalisme,i Per això d Centre, al fundar la seva Cooperati va «fa Consum,féu, de fet, l'afirmacla que condemnava la organltiacló econo-

r»imtea«Btittl,liasada sobre el regiro capitalista, i que aspirava, pel~*-4""'.'«'«™> w«4tót«apló «wrèwlwno»*» fonamentada liW

^^»cW^W«Píecte « I« total propietat de l'utillatge, in*a^wmetaf I agífcol del pals. • -HPH» IP>grí tiaturri dcwps, que I« Secale Permanent d'Oríaaftwidó

I TrebaU «profites l'oportunitat de la reforma dd »egfamcmtdeIauiAacu»^/^uA>Bfvd4,p<a'aUb?r«·pds principi» bè»tesque constitueixen l'fdearl dd Centre, $1 és natural que en IMqüestions dubtoses Imperi la llibertat, re» més lògia també que «dtesqüestloM süfiditntment discutides I elev»des,-dintrTun rifllmdeiieapcràtlaH-jiài la categoria de principis, imperi ta unitat " ladisciplina. ,

Per.aJn-j part»J.el Centre no ha tingut mal fé en d règim «a«pltallsta la Séccia Permanent d'Organitucla 1 Treball ¿¿.ft«ü-festat Kropre, de» de ta seva fundació, que no asplra»«Ta *tare«n un Idíllc omldatga amb d» patrons dd ncxterm; &•*<?"-pirava tent sols a pactar amb dis determinades millor« en letcotìdlclomt dd nostre ¡treball. La Seeció aspira seacmaBekt!a eU-

aquest» senyors dd camp de l'activitat tawnòÂWa. NoTriera qu«'t(v«m tms bons amos; volen senylllftment «ui «leixtede »er .U noi«, amos. Re» me» lògic, m més natural donc»,que'anar enrobultlnt i perfeccionant, cada dia I en 1» matar In-tenJltatposílblerels/orgíinlsme» econòmic» «r^iregat» de subs"tttülfals patrons., JA"*1!?8? l""1«*̂ » ««»«6» d* P«dmln««etó de taIndustriali d*, la bancai d Centre I les seves Institucions to« cri-den a tot». Ni ptinçlpli burgesos ni dasvlacIoM aMrqHlstts. Bliprincipis enderrbca^iors i constructius alhora de la demacradasoctaMstiCíon é¥*qUà [animen a hosa|frèt. Agrupem-nos totevotant d-Mpeita bandera I iota del seu gWatgTaconi ^ncwaltM», I teta, la ckiw obrera del nostre pals, marxar <