Embed Size (px)
Citation preview
TURISTES I VISITANTS SUD-CATALANS A LA CATALUNYA DEL NORD:
UNA OPORTUNITAT DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
UN ESTUDI DE JÉRÔME COLL, DOCTOR EN CIÈNCIES SOCIALS
2
2009
SUMARI
Introducció .................................................................................................................. 3 Capítol I. Objecte de l’estudi: posar fi a una mancança ............................................. 4 Capítol II. Els turistes sud-catalans : un turisme més aviat ric i en expansió ....................................................................... 8 Capítol III. La Catalunya del Nord, una destinació privilegiada ................................ 11 Capítol IV. Freqüentació dels turistes i visitants sud-catalans a la Catalunya del Nord: un turisme en augment i repartit durant tot l’any .............. 18 Capítol V. Perfils i hàbits dels turistes i visitants sud-catalans a la Catalunya del Nord ............................................................................................ 34 Capítol VI. El que pensen els sud-catalans de les estructures turístiques ............... 45 Capítol VII. El que pensen els sud-catalans de l’ús de la llengua catalana ............. 48 Capítol VIII. Les opinions dels professionals del turisme ......................................... 57 Conclusió .................................................................................................................. 66 Annex I. Metodologia ................................................................................................ 67 Annex II. Catàleg de les opinions dels sud-catalans respecte a les estructures turístiques ....................................................................... 74 Agraïments ............................................................................................................... 79
3
INTRODUCCIÓ
El turisme és un objectiu i un repte important a Catalunya, tant al Sud com al
Nord de la frontera. Aquest territori és una destinació privilegiada pels turistes del
món sencer i les activitats generades pel turisme contribueixen en gran mesura a
l’economia i al desenvolupament local. D’altra banda, el turisme intra-regional i els
fluxos transfronterers també fomenten els intercanvis entre Catalunya del Sud i
Catalunya del Nord.
La integració europea es fa amb el reforçament i la dinamització dels
intercanvis, així com amb la posada en comú dels recursos i de les competències al
si de les zones transfrontereres. A nivell de la zona transfronterera catalana, les
institucions regionals i locals suporten aquesta dinàmica, especialment en el marc de
l’Euroregió i de l’Eurodistricte. En la perspectiva de la creació d’una « conca de
vida » real transfronterera catalana, la valorització de les relacions i dels intercanvis
regulars entre el Sud i el Nord de Catalunya és una etapa de primera importància.
Si els lligams teixits a nivell institucional, polític i econòmic permeten de fornir
un marc favorable als intercanvis, les relacions habituals dels ciutadans visitant
« l’altre costat » de la frontera són al principi mateix d’aquesta vida comuna. I per tal
de valorar aquests fluxos quotidians de ciutadans, i eventualment de millorar-ne les
condicions, és important mesurar-ne l’abast. Entre aquests fluxos transfronterers, es
pot observar que els turistes i visitants provenint de la Catalunya del Sud són cada
vegada més nombrosos a visitar el departament dels Pirineus Orientals. Així doncs,
un estudi sobre els fluxos turístics dels sud-catalans a la Catalunya del Nord és
necessari per tal d’esbossar un balanç de la situació.
Per altra banda, aquest estudi es justifica per la seva naturalesa novadora. En
efecte, el tema dels fluxos de turistes i de visitants sud-catalans a la Catalunya del
Nord, per bé que sigui considerat important per la majoria dels actors concernits, no
ha estat mai encara l’objecte d’un estudi sistemàtic que permeti tenir un punt de vista
general de la qüestió. Per tant, el treball d’investigació i d’anàlisi sobre aquest tema,
d’una certa manera, té un valor experimental. Així, aquest estudi també és el resultat
4
d’un treball empíric sobre l’estat dels coneixements i de la informació en aquest
domini.
CAPÍTOL I OBJECTE DE L’ESTUDI: POSAR FI A UNA MANCANÇA
Les orientacions temàtiques Sembla que no existeixi cap estudi ni cap investigació específica que reuneixi
un conjunt de dades quantitatives sobre la temàtica dels turistes i visitants sud-
catalans a la Catalunya del Nord. Per això, només s’ha pogut comptar amb les xifres
de freqüentació dels registres, o fins i tot les xifres estimatives, dels diversos llocs
investigats. Aquest buidatge permet de revelar les llacunes del sistema d’informació
sobres els llocs de visites en matèria de coneixement dels seus visitants en general,
dels sud-catalans en particular. Així doncs, un dels temes tractats en aquest estudi
és també la qüestió de la producció i de la disponibilitat d’aquestes dades i les
perspectives per una millora de la informació.
A més de les dades quantitatives relacionades amb els turistes i visitants sud-
catalans que hem pogut recollir quan aquestes existien, hem produït les nostres
pròpies dades. Aquestes dades, que tenen bàsicament un valor qualitatiu, van ser
produïdes pel mitjà d’un qüestionari dedicat als visitants sud-catalans que va ser
deixat a disposició en nombrosos llocs. En efecte, si es poden constatar llacunes en
matèria d’informacions quantitatives sobre els turistes i visitants sud-catalans, les
informacions qualitatives (perfils, opinions, reflexions…) són gairebé inexistents,
excepte en forma d’estimacions aproximatives.
Les informacions recollides pel mitjà del qüestionari ens han permès de
compensar la manca important de dades qualitatives sobre els turistes i visitants
sud-catalans a la Catalunya del Nord. Correlativament, d’un punt de vista pràctic, el
seguiment del qüestionari ha estat desigual d’un lloc a l’altre i, d’una certa manera,
aquest qüestionari també té un valor d’avaluació del nivell de participació /
mobilització dels actors de terreny per estudis / projectes d’aquest tipus.
Durant les diverses entrevistes fetes als llocs de visites, els nostres
interlocutors van subratllar les dificultats i les forces del turisme a la Catalunya del
Nord. A més, algunes persones van destacar uns elements de reflexió sobre aquesta
5
qüestió. Aquests estan relacionats al cas particular de cada lloc, a la problemàtica
específica dels turistes sud-catalans o a la situació general del turisme al
departament.
Les articulacions problemàtiques Les orientacions temàtiques de l’estudi s’articulen al voltant de dos grans eixos,
quantitatiu i qualitatiu. Tot fent el balanç de la informació, l’estudi quantitatiu permet
de disposar de dades xifrades sobre la situació dels fluxos turístics i de visitants Sud-
Nord a Catalunya. L’estudi qualitatiu introdueix elements d’exemplificació i d’anàlisi
sociològica d’aquests fluxos, tot aprofundint l’anàlisi sobre qüestions estratègiques
crucials en l’àmbit del turisme a Catalunya del Nord i en matèria de relacions Sud-
Nord.
Assenyalem que les investigacions de terreny han permès d’ajustar aquests
punts en relació a la proposta inicial en el sentit d’una millor pertinència de l’estudi.
Així, dues precisions han de ser fetes :
―Els elements qualitatius semblen més pertinents per comprendre la situació
de la nostra problemàtica que els aspectes quantitatius ;
―D’aquesta manera, els aspectes quantitatius han de ser considerats com a
elements que alimenten una anàlisi basada sobre un enfocament qualitatiu.
També, s’ha de precisar que, en relació a l’enfocament inicial de l’estudi, es va
decidir elaborar i difondre el qüestionari, sense poder preveure a priori l’eficàcia i els
resultats d’aquesta eina. Finalment, el qüestionari va tenir un èxit important i els seus
resultats es van revelar molt interessants. En efecte, amb més de 600 respostes a
un conjunt de qüestions variades, el treball a partir del qüestionari permet de
disposar de dades originals, tant amb un valor qualitatiu com estadístic. Per aquesta
raó, el treball sobre el qüestionari va aparèixer com a principal en el desplegament
de l’estudi, al qual s’afegeixen les dades recollides a nivell dels llocs i «persones-
recursos».
Un estudi considerat com a necessari pels professionals L’acollida de l’estudi sobre el terreny representa un primer element d’anàlisi
sobre el tema dels turistes sud-catalans a la Catalunya del Nord. En efecte, l’interès i
la implicació dels responsables i agents en aquest estudi revela quina és la
percepció que els professionals del sector turístic de la Catalunya del Nord tenen
6
d’aquesta qüestió en relació a l’activitat i al desenvolupament de les seves
estructures respectives. De manera general, es pot dir que, per tots, és un tema
fonamental que mereix una atenció especial.
En aquest sentit, a totes les estructures, l’estudi va ser acollit molt bé i,
generalment, la idea de difondre el qüestionari va ser admesa sense cap dificultat.
Molts professionals han manifestat que, del seu punt de vista, aquest estudi pot ser
útil a quatre nivells: per a ells mateixos en la seva feina diària; per a l’estructura en
què treballen, per al desenvolupament del turisme i per a les relacions
transfrontereres. Tot veient que, a nivell del lloc on treballen, els turistes i visitants
sud-catalans són una categoria de « clients » important, les persones entrevistades
s’adonen que falten dades, informacions, estudis sobre el tema. Per això, el
sentiment de pertinència i d’utilitat d’un estudi específic és present a tot arreu.
La primera anàlisi que fan els professionals mateixos de la situació és doncs la
falta d’informacions i de coneixements sobre els sud-catalans que vénen a visitar la
Catalunya del Nord, encara que alguns esforços siguin fets en aquest sentit, com per
exemple a través la Xarxa Cultural Terra Catalana.
En molts llocs, s’ha manifestat que troben a faltar dades concretes sobre el
nombre de sud-catalans per falta d’un sistema de comptabilització adequat, perquè
no es comptabilitzen les diferents nacionalitats o perquè els sud-catalans estan
comptabilitzats amb tots els espanyols. En d’altres llocs on aquesta informació està
coneguda, lamenten no conèixer millor els visitants sud-catalans, per tal de
determinar millor la seva promoció davant d’aquesta clientela, però també, més
senzillament, per raons de coneixement mutu.
Llocs d’estudi a la Catalunya del Nord
2
1
12
30
8 9
3
14
6
5
15
29
1716
24
2526
21
20
18
19
22
2313
Llocs d’investigació de terreny *
Llocs de la Xarxa Cultural - Terra Catalana **
4
7
11 10
28 27
Llocs de la xarxa Catalunya Gran Parc
Llocs de difusió del qüestionari
1 Alti Service (pistes d’esquí Font Romeu – Pirineu 2000) 9 Coves Canalettes 17 Caves Byrrh de Tuïr 25 Casa Transfronterera de l’Art Romànic de Sant Andreu 2 Gran Forn Solar d’Odelló 10 Sindicat Mixt del Canigó (Prada) 18 Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà) 26 Claustre de Sant Genís de Fontanes 3 Museu de la Cerdanya a Cal Mateu (Santa Llocaia) 11 Conf. de les Reserves Naturals Catalanes (Prada) 19 Casa Pairal, Museu d’Art i Tradicions Populars (Perpinyà) 27 Centre Internacional de Música Popular (Ceret) 4 Comunitat de comunes Pirineu-Cerdanya (Sallagosa) 12 Fund. del Priorat de Marcèvol 20 Centre Europeu de la Prehistòria de Talteüll 28 País Pirineu-Mediterrània (Ceret) 5 Reserva Natural de Mentet 13 Abadia Sant Miquel de Cuixà 21 Fortalesa de Salses 29 Museu d’Art Modern de Ceret 6 Reserva Natural de Noedes 14 Abadia Sant Martí del Canigó 22 Centre de Cultura Romanica Mestre de Cabestany 30 Gorges de la Fou (Arles-Montferrer-Cortsaví) 7 Ass. pel Patrimoni Turístic Transfronterer (Vilafranca de C.) 15 Priorat de Serrabona 23 Claustre d’Elna 8 Muralles i Ciutat de Vilafranca de Conflent 16 Castellnou (Punt Informació) 24 Aquàrium de Banyuls
* excepte 3, 5, 6 ** llocs actius : 8,12,13, 14, 15, 18, 20, 21, 22, 23, 25, 26, 29 llocs patrocinats : 2, 3 llocs associats : 17
8
Capítol II
Els turistes sud-catalans : un turisme més aviat ric i en expansió
Necessitat pràctica d’identificar els sud-catalans com a grup autònom. Els sud-catalans representen una massa de turistes importants. Ara bé, el fet
que poc sovint siguin comptabilitzats com a «catalans» i constin en el grup general
d’«espanyols», fa que no hi hagi xifres clares per avaluar precisament el seu
nombre. A la Catalunya del Nord, aquesta no diferenciació és un entrebanc objectiu
a un millor coneixement del turisme sud-català per raons concretes, no ideològiques,
lligades a característiques específiques d’aquest turisme:
―ús massiu de la llengua catalana,
―sentiment de pertinença a una història, una cultura i una identitat comuna,
―proximitat geogràfica,
―lligams familiars
―relacions institucionals (agermanaments, convenis de cooperació, etc.).
Aquestes característiques fan que els sud-catalans es distingeixin clarament de
la resta de turistes espanyols. Una bona acollida d’aquests turistes i visitants implica
doncs una adaptació a aquestes particularitats.
Per això, a partir d’ara, diferenciarem en aquest estudi els «catalans» dels
«espanyols» i escriurem «espanyols» en cursiva ―espanyols― quan no es tracti del
conjunt d’habitants d’Espanya. Aquesta solució ens sembla més àgil que, per
exemple, «espanyols no catalans».
Els turistes sud-catalans : una progressió que s’està confirmant L’any 2005, els catalans van realitzar un total de 22,6 milions de viatges (+
4,9% interanual), dels quals la meitat per anar a segona residència. Pel que fa al
nombre de pernoctacions dels turistes catalans, aquest va superar un total de 78
milions, dels quals més de 25% a l’estranger (cf. gràfic).
9
La despesa total dels catalans que no han viatjat a segona residència el 2005
va ser de 3.759.700.000 € (+ 11,3% en relació al 2004): 336,3 € / pers. / viatge, una
xifra que dobla pels viatges fets a l’estranger (669,3 €) (Font: Idescat).
L’estudi de l’evolució durant el període 1998-2005 mostra que el turisme dels
catalans, tant a destinació de Catalunya com de l’estranger, està en plena expansió.
Arribades de turistes catalans a Catalunya no a segona residència (milers)
02000400060008000
10000120001400016000
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Pernoctacions dels Catalans a l'estranger (milers)
05000
10000150002000025000300003500040000
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Pernoctacions dels turistes Catalans 2005 (milers)
21.563,30
20.396,20
36.248,70
estranger Catalunya resta de l'Estat
10
Encara que no es pugui analitzar amb detall l’evolució dels últims anys per falta
de dades pels 2006-2007, les dades dels dos primers trimestres del 2008 mostren
que la tendència al creixement s’està confirmant :
Al primer semestre 2008, els catalans han efectuat un total de 30.159.600
pernoctacions (+ 28,5% en relació al 1er semestre 2005). Es constata, però, que en
relació al 2005 l’augmentació aprofita sobretot al turisme a destinació de la resta de
l’Estat (+ 59%) i de l’estranger (+ 40%), mentre que la « destinació Catalunya » va
baixant (- 10%).
Així, sembla que els catalans viatgen cada vegada més fora de Catalunya. En
relació a les dades 1998-2005, les del 1er semestre 2008 mostren que per la primera
vegada el nombre de pernoctacions a l’estranger ha superat el de les pernoctacions
a Catalunya. En el mateix temps, la despesa total també ha crescut (+ 58% entre el
1er semestre i el 1er semestre del 2005), així com la despesa per persona i per
viatge, però de manera menys forta (+ 33%).
Pel que fa a les pràctiques i motius de viatge pel 2008, les úniques dades
disponibles de moment són les del segon trimestre i mostren que quasi els dos
terços dels viatges fets no a segona residència han estat organitzats de forma
directa i amb motiu de lleure o de vacances. El 48% s’han realitzat amb família, el
transport privilegiat va ser el cotxe per 55% dels casos, i l’allotjament va ser l’hotel
per 54%.
11
Capítol III
La Catalunya del Nord, una destinació privilegiada
L’objecte d’aquest capítol no és estudiar la situació general del turisme a la
Catalunya del Nord, sinó presentar-ne els elements claus per tal de situar la temàtica
del nostre estudi en el seu context. Per informacions completes i amb més detalls,
remetem principalment als estudis i balanços de l’Observatori del Turisme dels
Pirineus Orientals (Comitè Departamental del Turisme) i als de la Xarxa Cultural
Terra Catalana. Tot i això, és útil aquí presentar alguns aspectes més rellevants
d’aquests balanços.
França és considerada com el país més turístic del món amb més de 80 milions
d’arribades de turistes estrangers l’any 2007. La Regió Llenguadoc-Rosselló és una
de les regions més turístiques de França : 4a Regió en termes de destinacions i de
consum turístic general, 15 milions de turistes dels quals un terç
d’estrangers totalitzant 100 milions de pernoctacions (font : Comitè Regional del
Turisme). El departament dels Pirineus Orientals representa una part important del
conjunt de la regió, amb aproximadament 1/3 del volum de negoci regional generat
directament pel turisme (aprox. 1.500 milions €), 1/3 de la freqüentació (aprox. 33
milions de pernoctacions), i aprox. 1/4 de les ocupacions turístiques del conjunt de la
Regió.
0
2 000 000
4 000 000
6 000 000
8 000 000
10 000 000
12 000 000
generfebrer
març abrilmaig juny
juliolagost
setembreoctubre
novembre
desembre
Freqüentació turística als Pirineus Orientals 2007(nombre de pernoctacions)
12
Les xifres publicades pel CDT dels Pirineus Orientals per l’any 2007 mostren
que, sobre un total de freqüentació de 33.390.000 pernoctacions, la meitat
d’aquestes es concentren sobre la temporada d’estiu (juliol-agost). Tot i això, l’estudi
de l’evolució de la freqüentació en funció de la temporada mostra que en els últims
10 anys, la freqüentació estiuenca ha lleugerament baixat (passant d’uns 62% a uns
58%) en favor de la freqüentació hivernal (passant d’uns 8% a uns 13%).
Freqüentació dels llocs turístics Respecte a la freqüentació dels llocs turístics a la Catalunya del Nord, les
dades més concretes disponibles són les proveïdes per la Xarxa Cultural Terra
Catalana que totalitza avui dia una cinquantena de llocs de la Catalunya del Nord,
entre els quals els més importants.
Els dos quadres següents mostren una tipologia dels visitants de 43 d’aquests
llocs en funció del tipus d’entrada i el detall de les freqüentacions, respectivament.
Evolució de la freqüentació turísticaals Pirineus Orientals
(milions de pernoctacions)
28
29
30
31
32
33
34
1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
13
Tipologia freqüentació 2007 Xarxa Cultural – Terra Catalana
Adults individuals
Adults grups
Adults gratuït
Infants individuals
Infants grups
TOTAL
Llocs actius
527 196 79 367 104 144 134 012 53 106 897 825
Llocs patrocinats
18 661 4 233 3 394 5 057 3 558 34 903
Llocs associats
133 425 20 133 28 660 16 861 1 039 200 118
TOTAL 679 282 103 733 136 198 155 930 57 703 1 132 846
Detall de les freqüentacions Xarxa Cultural 2007 Total
entrades Llocs Actius 897 825
Palau dels Reis de Mallorca 96 854
Castell Real de Cotlliure 84 539
Fortalesa de Salses 83 647
Centre Europeu de la Prehistòria de Talteüll 80 212
Museu d’Art Modern de Ceret 77 654
Orgues d’Illa 59 517
Fort Liberia de Vilafranca 52 304
Claustre d’Elna 46 214
Abadia Sant Miquel de Cuixà 44 211
Castell de Castellnou 41 725
Abadia Sant Martí del Canigó 36 723
Priorat de Serrabona 35 721
Forn Solar de Mont Lluís 30 248
Col·leccions de Sant Cebrià 21 064
Muralles de Vilafranca 20 070
Abadia d’Arles de Tec 18 961
Claustre de Sant Genís de Fontanes 13 668
Fort Lagarde de Prats de Molló 13 420
Muralles de Mont Lluís* 9 927
Museu de Bellestar 5 861
Priorat de Marcèvol 5 567
Camí del Fauvisme a Cotlliure* 5 214
Hospici d’Illa 4 737
14
Centre d’Escultura Romànica Mestre de Cabestany 4 568
Torre dels Perfums de Mosset 2 723
Casa Transfronterera de l’Art Romànic de Sant Andreu 2 476
Llocs patrocinats 34 903
Fort Belleguarda del Pertús 7 505
Priorat Santa Maria del Vilar 4 744
Casa de les Alberes d’Argelers de la Marenda 4 495
Museu de la Cerdanya Cal Mateu a Santa Llocaia 3 361
Museu Arqueològic de Ceret 2 999
Monestir del Camp de Passà 2 785
Capella de Sant Martí de Fenollar 2 613
Museu de l’Agricultura Catalana de Sant Miquel 2 475
Casa del Vall d’Eina 1 549
Església de Cornellà de Conflent 1 532
Sala del Tresor de Prada 591
Casa del Patrimoni de Vernet 254
Llocs associats 200 118
Celler dels Templers a Banyuls 74 494
Celler Byrrh a Tuïr 58 411
Molí d’oli de Millars 29 759
Celler Dom Brial a Baixàs 25 961
Jardí Exòtic de Pontellà 11 493
Total general 1 132 846
* Només visites guiades.
Si afegim a aquest llocs el Tren Groc, Aqualand i el llac de la Bollosa, que no
formen part de la Xarxa, són més de 1,5 milió de persones que han freqüentat els
llocs més importants del departament el 2007 (cf. web CDT). Entre aquests, els 10
llocs més freqüentats són :
1) El Tren Groc (195.000 visitants) ;
2) Aqualand (171.000 visitants) ;
3) Palau dels Reis de Mallorca (96.854 visitants) ;
4) Castell Real de Cotlliure (84.529 visitants) ;
5) Fortalesa de Salses (83.647 visitants) ;
6) Centre Europeu de la Prehistòria de Talteüll (80.212 visitants) ;
7) Museu d’Art Modern de Ceret (77.654 visitants) ;
8) Celler dels Templers a Banyuls (74.494 visitants) ;
15
9) Orgues d’Illa (59.517 visitants) ;
10) Celler Byrrh a Tuïr (58.411 visitants).
Els turistes no-francesos a la Catalunya del Nord Pel que fa als turistes no-francesos que vénen a la Catalunya del Nord, és
possible recollir dades de pernoctacions i d’arribades pels hotels i els càmpings, en
canvi, pels altres tipus d’allotjament és més aleatori. Tot i això, es pot treure alguns
ensenyaments de la comptabilització de les pernoctacions dels turistes anomenats
« estrangers » als hotels i càmpings de la Catalunya del Nord (veure gràfics).
Pel que fa a la freqüentació hostalera, els espanyols representen la segona
nacionalitat darrera dels anglesos i davant dels alemanys. Però les dades de les
pernoctacions en els càmpings mostra que aquest mode d’allotjament no és habitual
pels espanyols i que en canvi els holandesos hi estan especialment afeccionats.
Hotels dels Pirineus Orientals : pernoctacions estrangers 2007
36.538
34.336
13922
57.169 23.657
79.518
19.95227.540
Alemanya Bèlgica Països BaixosEspanya Itàlia Regne UnitSuïssa altres
Càmpings dels Pirineus Orientals : pernoctacions estrangers 2007
332.258
158.138
620.394
27.141
10.746
200.57968.57040.857
Alemanya Bèlgica Països BaixosEspanya Itàlia Regne UnitSuïssa altres
16
Als llocs en què es fa una diferenciació entre catalans i espanyols, per exemple
els que formen part de la Xarxa Cultural Terra Catalana, es confirma la clara
preponderància dels catalans.
Al nivell regional, les dades difoses per l’Observatori del Comitè Regional del
Turisme del Llenguadoc Rosselló no diferencien els catalans dels espanyols. No
obstant això, el mateix Observatori nota que Catalunya és el principal « mercat
emissor » i que representa 33% del conjunt de turistes espanyols en la Regió.
Si relacionem aquesta constatació amb el fet que els espanyols són els turistes
que tenen les despeses diàries més importants, totes nacionalitats incloses (76,4
€/pers./dia contra 56,1 € per la mitjana)1, es pot dir que, totes nacionalitats incloses,
el turista català és un dels més importants per l’economia regional, i doncs per la de
la Catalunya del Nord.
Encara que comporti aquesta mateixa llacuna, és interessant mencionar aquí
un estudi del 2005 realitzat per ODIT France sobre la Freqüentació turística
estrangera en els Pirineus-Orientals a partir dels peatges electrònics sobre la xarxa
ASF (Autopistes del Sud de França). Els resultats mostren que, entre els estrangers,
els espanyols són al primer lloc, davant dels alemanys, a totes les sortides per les
classes de vehicles 1 i 2 (cotxes més caravanes / autocaravanes i camionetes) :
Sortida barrera plena via del Pertús: 40,7% ;
Sortida del Voló (direcció França-Espanya) : 28,4% ;
Sortida Perpinyà Sud : 59,9% ;
Sortida Perpinyà Nord : 33,2%.
Si es considera que els catalans formen la major part d’aquests espanyols
(encara més als Pirineus-Orientals que al nivell regional), aquest estudi confirma la
importància dels fluxos de sud-catalans a la Catalunya del Nord.
Una altre indicador d’aquesta influència dels sud-catalans al departament és el
nombre de segones residències. Les dades difoses pel CDT posen de relleu
l’atracció del departament per les segones residències dels « estrangers ». Les xifres
dels anys 2004-2005 indiquen que unes 9.097 segones residències de Catalunya del
Nord són propietat d’estrangers. Entre aquestes, uns 27% són propietat
d’espanyols (davant dels anglesos), i fins a 78% al sector Conflent-Cerdanya-
Capcir.
1 Amb una despesa particularment alta per l’allotjament, el transport local i els regals-records.
17
A nivell dels llocs turístics de la Catalunya del Nord, des d’alguns anys, la Xarxa
Cultural Terra Catalana fa sensibilització per tal de constituir una base de dades
concreta sobre els seus visitants. També realitza estudis de freqüentacions, de
satisfacció o de perfils dels turistes que visiten els llocs de la xarxa. A poc a poc, els
diversos llocs s’organitzen per conèixer millor els seus visitants, especialment en
matèria de procedència d’aquestos.
Sobre el terreny es pot constatar que efectivament alguns llocs comptabilitzen
les entrades dels sud-catalans, al mateix temps que les altres nacionalitats. Però
cada lloc segueix el seu propi mode de comptabilització, que pot ser per alguns
sistemàtica o per d’altres estimativa. Així doncs, segons els llocs, la informació és
més o menys concreta, més o menys seguida, i fet i fet queda desigual pel conjunt
dels llocs de la Catalunya del Nord.
Per exemple, una enquesta realitzada per la Xarxa Cultural l’any 2000 sobre la
freqüentació dels no-francesos ha establert per 13 llocs que, sobre un total de
360.202 visitants pagants, 81.246 eren no-francesos (22,5%) i que els més
nombrosos eren els alemanys (27,7%), seguits pels catalans (20,7%) i els anglesos
(19,8%). Es pot observar, però, que del desembre a l’abril, gairebé 50% dels no-
francesos és català.
Les dades recollides a nivell d’alguns llocs de la Xarxa Cultural a partir del 2003
permeten confirmar els resultats d’aquesta enquesta. En efecte, pel conjunt dels
anys 2003-2004-2005, l’anàlisi de la freqüentació en funció de la nacionalitat mostra
que els sud-catalans són el segon grup just després dels alemanys. Pel que fa als
espanyols, són quatre cops menys nombrosos que els sud-catalans.
Freqüentació per nacionalitat 2003-2004-2005
42.530
11.705
46.991 35.473
30.985
5.908
6.386
343
1.326
11.381
Catalans Castellans Alemanys Anglesos HolandesosBelgues Italians Suecs Asiàtics Altres
18
Capítol IV
Freqüentació dels turistes i visitants sud-catalans a la Catalunya del Nord: un turisme en augment i repartit durant tot l’any
L’anàlisi que segueix està basada en les dades que hem recollit als diversos
llocs turístic d’investigació. Les dades recollides i a partir de les quals hem treballat
no ambicionen tenir un valor exhaustiu, però tenen un valor tant quantitatiu com
qualitatiu que permet fer un balanç concret i objectiu de la situació.
Aquestes dades són desiguals segons els llocs, tant pel que fa a les
freqüentacions (alguns llocs tenen dades concretes, d’altres no), com pel que fa al
qüestionari (el nombre de qüestionaris recollits és molt diferent d’un lloc a un altre).
Són dades originals que van ser recollides i analitzades en el marc d’aquest
estudi, la qual cosa implica que aquest té un valor experimental i novador que
permet d’aportar el seu òbol a un millor coneixement de la qüestió tot traçant una via
per investigacions futures.
Les dades de freqüentacions recollides sobre el terreny permeten completar les
que són reunides per la Xarxa Cultural Terra Catalana. Tot i això, recordem les
diferències observades pel que fa a la comptabilització dels sud-catalans :
• Certs llocs disposen de xifres concretes, d’altres fan estimacions
aproximatives: demanen sistemàticament la nacionalitat de cada visitant i
l’apunten ; compten el nombre de « guies d’ajuda a la visita » deixats a
disposició en diverses llengües (incloent el català) i en dedueixen les
nacionalitats dels visitants, però alguns visitants no l’agafen i, a més a més,
s’observa que alguns ―pocs― catalans prefereixen agafar la guia en
francès ; compten, com diuen, « de manera artesanal », apuntant la
nacionalitat en funció de la llengua o de « l’accent » dels visitants, però tots
els agents d’acolliment no coneixen totes les llengües i alguns classifiquen els
catalans amb els espanyols » ; fan una estimació general sense apuntar les
nacionalitats.
• Certs llocs tenen registres d’entrades precisos des de fa anys, d’altres
des de fa poc temps :
19
Alguns són recents i no tenen una ressenya important ; alguns han
començat a registrar les nacionalitats (o els catalans) des de fa poc temps
a l’ocasió, per exemple, de la seva entrada en la Xarxa Cultural ; alguns
han canviat el seu sistema de comptabilització passant d’un registrament
manual (que incloïa o no els sud-catalans) a un registrament electrònic per
mitjà d’una caixa enregistradora (que inclou els catalans entre els
espanyols) ;
Importància dels sud-catalans pel turisme departamental Que disposin o no de dades concretes sobre la freqüentació dels sud-catalans
a la Catalunya del Nord, tothom reconeix que formen un dels grups de visitants més
nombrosos al departament. És interessant citar algunes xifres pel que fa als llocs
d’estudi :
• Pels llocs on disposen de dades concretes sobre els Sud-catalans, per
l’any 2007 :
o Abadia Sant Miquel de Cuixà : van representar els 41,3%
dels visitants no-francesos. Pel conjunt dels 10 últims anys (1997-
2007), representen els 38,5% dels visitants no-francesos, és a dir que
van ser dos cops més nombrosos que els alemanys (19,8%) que són
en segona posició, i de molt davant dels espanyols (2,7%).
o Casa Transfronterera de l’Art Romànic de Sant Andreu :
van ser uns 7% dels visitants no-francesos. La proporció pot semblar
petita, però s’ha de notar una progressió des de l’obertura del lloc el
2003, quan eren un 3,4%.
o Museu de la Cerdanya Cal Mateu a Santa Llocaia : han
representat uns 18% del total dels visitants, el que correspon a una
augmentació de 38% en relació al 2005.
o Centre d’Escultura Romànica Mestre de Cabestany :
sobre un total de 4568 visitants, hi ha hagut només 23 Sud-catalans, és
a dir uns 0,5% del conjunt. Un estudi més concret d’aquesta clientela
permetria precisar si aquesta poca freqüentació dels sud-catalans està
relacionada a una qüestió de promoció o al tipus mateix del lloc.
o Casa Pairal : del gener al setembre (període pel qual es
disposa d’un registre), van ser el 33% dels no-francesos. Però és
20
interessant veure que van ser en primera posició dels visitants no-
francesos del gener al maig, mentre que els anglesos van ser molt
nombrosos en relació als Sud-catalans del juliol al setembre. Els
castellans representen el 4,4% dels no-francesos.
o Palau dels Reis de Mallorca : van representar el 12,4%
del total dels no-francesos. Però en aquest cas també, hi ha una gran
desigualtat segons les temporades ja que van ser 41,8% al desembre i
només un 3% al juliol.
o Celler Byrrh de Tuïr : van ser el 6,9% del total dels
visitants (inclosos els francesos), però el 15,8% pel que fa als grups.
S’ha de notar una augmentació en relació al 2006 on eren el 4,7% del
públic total.
o Claustre d’Elna : amb 13,8%, van representar el tercer
grup de visitants no-francesos darrera dels alemanys (28%) i dels
anglesos (17,4%).
o Abadia Sant Martí del Canigó : van ser el 39,4% dels no-
francesos, però amb variacions durant l’any.
o Fundació del Priorat de Marcèvol : van representar el
23,7% del públic no-francès, davant dels anglesos (22,6%) i dels
alemanys (18,3%).
o Priorat de Serrabona : van representar els 23% dels
visitants no-francesos, darrera dels alemanys (25,6%), davant dels
anglesos (19,5%) i de molt davant dels espanyols (5,9%). Es constata,
però, moltes diferències en funció de la temporada ja que van ser uns
70,1% al gener i uns 8,5% al maig.
• Pels llocs on no hi ha de dades concretes sobre els sud-catalans que
estan comptabilitzats entre els espanyols o fins i tot amb els andorrans o
portuguesos :
o Comunitat de comunes Pirineu-Cerdanya (Punt
informació) : pel 2007, els espanyols/andorrans/portuguesos van
representar 76,8% del públic no-francès.
21
o Reserva Natural de Mentet : d’un estudi de les matrícules
de cotxes sobre l’aparcament del poble durant l’estiu 2006 resulta que
els 6,4% provenien d’Espanya.
o Fortalesa de Salses : els espanyols formen pel 2007 el
primer grup de visitants no-francesos (25,5%), davant dels alemanys
(20,5%) i dels anglesos (12,2%).
o Museu d’Art Modern de Ceret : el 2007, el públic no-
francès dominant (pel qual la nacionalitat és determinada) va ser, de
molt, els anglesos (44,9%), davant dels espanyols (21,4%).
• Podem afegir a aquestes dades les estimacions citades que fan alguns
llocs pel que fa al públic sudcatalà :
o Oficina de turisme de Font-romeu : « a Font-romeu hi ha
aproximadament 40% d’esquiadors espanyols, dels quals
aproximadament els 80% són catalans ».
o Alti Service (pistes d’esquí de Font-romeu-Pirineu 2000) :
« els catalans representen els 30% de clients de mitjana sobre l’any,
però alguns caps de setmana són els 80% ».
o Vilafranca de Conflent (Punt informació) : « del novembre
al març el 80% dels que vénen són catalans ».
o Centre Europeu de la Prehistòria de Talteüll : « els
catalans són el segon públic "estranger" ».
o Gran forn Solar d’Odelló : « una comptabilització del 2002
ha mostrat que hi havia uns 20% d’espanyols i catalans, però els
catalans són més nombrosos que els espanyols ».
o Coves Canaletes : « Quan vèrem crear la Cova el 1984, hi
havien 2000 catalans per any, avui n’hi han aproximadament 30.000.
Ahir varem tenir 80% de catalans i 20% d’anglesos-holandesos. ».
Totes aquestes dades i estimacions mostren que, malgrat variacions en funció
del lloc i de la temporada, els sud-catalans són un públic important a la Catalunya
del Nord i que de manera general la seva freqüentació va progressant. En
nombrosos llocs, especialment a la Cerdanya i al Conflent, constitueixen a vegades
« el 80% » dels visitants. En alguns llocs, però, formen només una petita part del
públic, inclòs del públic no-francès. Però, el fet que aquests llocs amb poca
22
freqüentació dels sud-catalans, ja els comptabilitzin com grup diferenciat i que
s’interessin a aquesta clientela, mostra que estan en una dinàmica de millora
positiva. En tot cas, es constata que els sud-catalans són sempre, i sovint de molt,
davant dels espanyols en matèria de freqüentació.
Una característica dels turistes sud-catalans és de ser un públic « fora de
temporada », és a dir que vénen sobretot durant els períodes baixos que finalment
corresponen per la Catalunya del Nord a totes les temporades excepte l’estiu. Això
val evidentment pels llocs turístics altres que les pistes d’esquí que tenen una
freqüentació exclusivament hivernal. La comparació de la freqüentació turística
general al departament amb la de dos llocs com per exemple el Priorat de Serrabona
i el Palau dels Reis de Mallorca posa de relleu aquesta situació (cf. gràfics
següents).
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
generfebrer
març abrilmaig juny
juliolagost
setembreoctubre
novembre
desembre
Freqüentació dels Sudcatalans Priorat de Serrabona 2007(en percentatge dels visitants no-francesos)
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
generfebrer
març abrilmaig juny
juliolagost
setembreoctubre
novembre
desembre
Freqüentació dels Sudcatalans Palau Reis de Mallorca 2007(en percentatge dels visitants no-francesos)
0
2 000 000
4 000 000
6 000 000
8 000 000
10 000 000
12 000 000
generfebrer
març abrilmaig juny
juliolagost
setembreoctubre
novembre
desembre
Freqüentació turística als Pirineus Orientals 2007(nombre de pernoctacions)
23
Veiem que la freqüentació dels sud-catalans sembla inversament proporcional
a la del conjunt dels turistes. Això condueix a fer dues observacions :
―els turistes sud-catalans « omplen » les temporades deixades buides pels
altres i permeten fer viure els llocs durant la temporada baixa ;
―queda un potencial de clientela sud-catalana durant l’estiu.
Més especialment, tal com ho constaten els agents i responsables dels llocs
turístics entrevistats, els sud-catalans vénen durant períodes específics que són les
festes de la Sant Jordi (23 d’abril), les festes de la Puríssima (6 i 8 de desembre), la
Setmana Santa (i la Processió de la Sanch a Perpinyà), Tots Sants, i festes de Cap
d’Any. A més, es constata que vénen sobretot quan els diversos dies festius
corresponen a ponts de cap de setmana. Com diu un agent turístic : « Se sent parlar
molt català durant aquests moments ».
D’altra banda, a l’estiu : « els turistes catalans són menys nombrosos ». Si,
efectivament, els sud-catalans freqüenten menys els llocs turístics de la Catalunya
del Nord durant l’estiu, també alguns reconeixen que l’estiu « estan negats en la
massa » i que « és més difícil comptabilitzar-los en aquest període perquè hi ha
massa gent ». A més, es pot constatar que a poc a poc els hàbits estan canviant i
que els sud-catalans « vénen cada vegada més l’estiu » o que « vénen cada vegada
més tot l’any i els caps de setmana ».
D’on vénen i on van els turistes sud-catalans En aquesta part, presentem els resultats pel que fa als llocs de procedència i
de visita dels turistes i visitants sud-catalans tal com ho varen mencionar en el
qüestionari deixat a la seva disposició en diversos llocs turístics. Per això, ens ha
semblat interessant de disposar els llocs turístics en funció de les comarques de la
Catalunya del Nord, per tal de posar de relleu les eventuals diferències o
semblances entre elles.
S’ha de precisar que hem agrupat en un sol grup el Vallespir, l’Albera i la Costa
Vermella, per raons de continuïtat geogràfica però també administrativa (País
Pirineus-Mediterrània).
El fet que la Fenolleda i el Capcir no siguin representats significa només que no
hi havia llocs d’estudi en aquestes comarques.
24
Llocs de procedència dels turistes i visitants :
La sèrie de mapes següents permet visualitzar per cada comarca de la
Catalunya del Nord de quines comarques de la Catalunya del Sud vénen els turistes
i visitants (recordem que aquesta cartografia està realitzada a partir d’una mostra
total de 636 persones).
25
26
27
28
29
La primera constatació que es pot fer a partir de les cartografies de procedències és
que, per totes les comarques de la Catalunya del Nord, sembla haver-hi una
concentració de visitants venint de l’Est i del Nord-Est de la Catalunya del Sud.
Especialment, es constata una forta concentració venint del Barcelonès i d’algunes
comarques veïnes. De manera general, sembla haver-hi pocs visitants venint de
l’Oest i del Sud de la Catalunya del Sud.
Amb tot, en el detall constatem algunes variacions segons les comarques :
• Amb una mostra de visitants més important, la Cerdanya té una
concentració de procedències més forta que les altres comarques, sobretot en
relació al Rosselló i al Vallespir. S’ha de mencionar, però, que la majoria dels
visitants concernits per l’estudi a la Cerdanya freqüentaven les pistes d’esquí i
que, potser en aquest cas, les persones que es desplacen per aquest tipus de
lleure siguin més concentrades al voltant del cor econòmic del país. Notem,
però, que és l’única comarca de la Catalunya del Nord amb visitants del
Pallars Jussà.
• Pel que fa al Conflent, a més d’algunes procedències suplementàries
en relació a la Cerdanya tal com el Tarragonès, el Segrià, l’Urgell i la
Garrotxa, s’ha de subratllar una representació més important dels visitants
venint del Gironès. Constatem, però, que el Barcelonès, així com el Vallès
Occidental i el Vallès Oriental són llocs amb forta concentració de
procedències de visitants, especialment si hom compara amb el Vallespir.
• Els visitants sud-catalans del Rosselló tenen un repartiment una mica
més ampli que per la Cerdanya, i fins i tot pel Conflent. Es nota, però, que pel
Rosselló com pel Conflent, estan representades de manera una mica
« aïllada » les comarques de l’Urgell i del Segrià. La concentració en el
Barcelonès queda forta així com la de les comarques veïnes del Vallès
Occidental i del Baix Llobregat. Tot i així, la zona d’atracció s’estén al centre
de la Catalunya (Anoia i Solsonès) i la concentració és més important pel que
fa al Bages i a l’Osona, així com al voltant del Tarragonès (Tarragonès, Baix
Camp i Alt Camp).
• El Vallespir (amb l’Albera i la Costa Vermella) és la comarca amb més
repartiment de procedències de la Catalunya del Sud malgrat, com per totes
les comarques, una forta representació del Barcelonès. En relació a les altres
30
comarques, es denota bàsicament algunes procedències del Sud (Terra Alta i
Baix Ebre) així com una concentració més important en el Maresme i l’Osona.
També, tal com pel Rosselló, la zona transfronterera de la Província de
Girona té una representació més important, i fins i tot és l’única comarca amb
alguns visitants del Pla de l’Estany.
El mapa següent que sintetitza els llocs de procedències pel conjunt de la
Catalunya del Nord permet de visualitzar de manera més clara totes les comarques
de la Catalunya del Sud concernides.
31
Es nota la forta concentració dels visitants venint del voltant de Barcelona.
Aquestes concentració té una explicació senzilla en la densitat de població i doncs
de turistes potencials d’aquestes zones. El mapa següent, que mostra les densitats
de poblacions a la Catalunya del Sud (font : Generalitat de Catalunya 2004), pot ser
posat en relació amb els mapes de procedències de turistes sud-catalans a la
Catalunya del Nord.
Llocs de visita :
Per tal de disposar d’un panorama complet dels llocs de destinació, hem pres
en compte les respostes donades a la qüestió « Lloc de destinació a la Catalunya del
Nord » i a la qüestió « Llocs que ja heu visitat a la Catalunya del Nord ».
32
Llocs de la Catalunya del Nord visitats pels sud-catalans
33
Un conjunt d’elements poden ser subratllats en observar aquest mapa :
• Sembla haver-hi una adequació entre els llocs visitats pels sud-
catalans i les delimitacions comarcals de la Catalunya del Nord. Excepte la
Fenolleda que no es destaca (l’únic lloc citat és la Torre de França), la
Cerdanya-Capcir, el Conflent, el Rosselló i el conjunt Vallespir – Albera –
Costa Vermella estan gairebé delimitades.
• Un altre element important que es destaca és que per cada comarca,
existeixen llocs d’atracció específics, un fet que sembla, però, menys marcat
al Vallespir. Entre aquests llocs de màxima atracció, constatem la influència
major de Perpinyà, que va ser citada com a lloc de visita entre 260 i 269
vegades, de molt davant dels altres.
• A Cerdanya-Capcir, Font Romeu també és un lloc de gran influència,
tot i que s’ha de precisar que estan incloses en la comptabilització les pistes
d’esquí on s’han recollit més de 150 qüestionaris. S’observa, però, que en
relació a les altres comarques, i en adequació amb la seva geografia, la
Cerdanya presenta una concentració dels seus altres llocs de freqüentació.
• Al Conflent, Vilafranca, Prada i Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del
Canigó són llocs molt visitats. En relació a les altres comarques, el Conflent
apareix com la que disposa de més llocs de gran freqüentació.
• Al Rosselló, la influència de Perpinyà sembla fer-se en detriment dels
altres llocs i pobles que apareixen com escampats al si de la comarca.
Salses, però, i de manera més discreta Serrabona i Elna, queden llocs de
relativa atracció en relació a la capital. Sobre la costa, el Barcarès, Canet,
Sant Cebrià i Argelers formen una banda regular de llocs de freqüentació.
• Pel que fa al Vallespir, Ceret es destaca com a lloc de freqüentació
important, així com les Gorges de la Fou. Però de manera general, el
Vallespir queda amb un cert dèficit de freqüentació dels sud-catalans en
relació a les altres comarques i en relació a la Costa Vermella on Cotlliure
apareix com un lloc de visita major per la Catalunya del Nord.
34
Capítol V Perfils i hàbits dels turistes i visitants sud-catalans
a la Catalunya del Nord
Característiques socials dels turistes i visitants sud-catalans Els resultats presentats aquí (cf. mapa següent) es basen en les respostes
donades pels turistes/visitants sud-catalans a les tres qüestions següents :
―El sexe.
―L’edat. El qüestionari era reservat a majors de més de 15 anys però
comportava la qüestió : « nombre de menors de menys de 15 anys que
acompanyen ».
―La professió. La resposta era lliure i la diversitat de les respostes va ser
important. Per tal de fer pertinent aquesta diversitat, hem agrupat les respostes en
funció de la «Classificació Catalana d’Ocupacions». Algunes respostes eren
equívoques o no eren prou precises i ens ha calgut deduir la classe d’ocupacions a
la qual pertanyia la professió mencionada (donem les precisions per aquests casos
més baix amb l’anàlisi dels resultats).
35
grup 0 grup 1 grup 2 grup 3grup 4 grup 5 grup 6 grup 7grup 8 grup 9 altres
Total Catalunya del Nord
Categories socials dels visitants sud-catalans a la Catalunya del Nord per
homes dones 15-24 anys 25-44 anys45-64 anys > 64 anys
Sexe Edat
Categoria ocupacional *
* Segons els « Grans grups » de la Classificació catalana d’ocupacions : grup 1 : Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques ; grup 2 : Tècnics i professionals científics i intel·lectuals ; grup 3 : Tècnics i professionals de support ; grup 4 : Empleats administratius ; grup 5 : Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços ; grup 7 : Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d'instal·lacions i maquinària ; grup 8 : Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors : grup 9 : Treballadors no qualificats. No hi ha cap representant del grup 0 : Forces armades ; ni del grup 6 : Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres. Hem posat en el grup « altres » els estudiants, jubilats, parats i mestresses de casa.
sexe
sexe
sexe
edat
edat
edat
edat
categoria ocupacional
sexe
categoriaocupacional
categoriaocupacional
categoriaocupacional
36
• El sexe : La proporció d’homes i de dones és més o menys equivalent.
• L’edat : la classe d’edat més important, amb gairebé la meitat dels
visitants, és la dels joves adults de 25-44 anys. Aquest fet és especialment
important si considerem que són ells, com a classe d’edat mitjana, que
representen una categoria a la vegada confirmada i potencial de turistes per
la Catalunya del Nord.
―La classe dels 45-64 anys, tot i que sigui menys important que la
precedent, representa el terç del conjunt dels visitants, mentre que els joves
de 15-24 anys i les persones de més de 64 anys totalitzen només els 18% del
total.
―Segons les comarques, però, constatem diferències, especialment pel
que fa a la Cerdanya on la classe d’edat 25-44 anys representa quasi els 2/3
del conjunt i on els més de 64 anys són insignificants. Això pot ser posat en
relació amb el fet que la majoria de les persones ve per practicar esquí, i que,
tal com ho precisa un professional del turisme de Font Romeu, una de les
característiques dels esquiadors sud-catalans en relació a les altres
nacionalitats és de comportar una clientela important de joves adults.
―Per les altres comarques, el repartiment s’apropa de la mitjana de la
Catalunya del Nord, tot i que s’observa una representació lleugerament
superior dels 45-64 anys pel Conflent i dels més de 64 anys pel Rosselló.
• Les categories ocupacionals :
Pel que fa a la categoria ocupacional, el punt més rellevant és la forta
representació del grup 2 (Tècnics i professionals científics i intel·lectuals).
Aquesta proporció important del grup 2 és deguda especialment a una
presència important de mestres, educadors/res o professors/res que totalitzen
109 respostes, és a dir el 17% del total de la mostra. També, en aquesta
categoria trobem molts enginyers (23), metges (16), economistes (12),
advocats (10) i infermeres (10).
o Pel que fa al grup 1 (Personal directiu de les empreses i de les
administracions), les professions més representades són els comerciants
(8) i els autònoms (7) ; en el grup 3 són els funcionaris (20) i els
informàtics (14) ; en el grup 4, la gran majoria és composta
d’administratius (46) ; en el grup 5 són els comercials (15) ; en el grup 7
37
són els electricistes (6) i els mecànics (6) ; en el grup 8 són els tècnics (8) i
en el grup 9 existeix una barreja de moltes professions (artista, obres,
logístic, planxadora, etc…). En la categoria « altres », els més nombrosos
són els estudiants (38).
o A nivell de les comarques, les proporcions són més o menys
equivalents a les del total de la Catalunya del Nord. No obstant, es
constata algunes característiques locals, bàsicament al Conflent on el grup
2 representa la meitat de les categories ocupacionals dels visitants (molts
mestres i professors), i al Rosselló on la part del grup « altres » és més
important que en les altres comarques.
Hàbits dels turistes i visitants sud-catalans Hàbits de viatge :
Hem considerat quatre qüestions bàsiques per tal de delimitar els hàbits de
viatge dels visitants i turistes sud-catalans a la Catalunya del Nord :
1) El context de viatge : les persones havien de contestar a la pregunta « Com
viatgeu » i de triar una o més respostes entre « sol », « parella », « amics »,
« família », « empresa » i « altres ». La majoria de les persones han escollit una
resposta única, però moltes persones també es trobaven en un « multicontext » a la
vegada de parella, d’amics i de família.
2) El mitjà de transport : hi havien 4 possibilitats : « cotxe », « autobús »,
« tren » i « altres ». Per aquesta última categoria, algunes persones concernides han
donat precisions entre parèntesis tal com « autocaravana » o, « vaixell » pels
qüestionaris deixats a la costa.
3) Els motius de viatge : hi havien 6 possibilitats : « oci/vacances », « visita
privada », « professional », « estudis », « compres » i « altres ». De fet, en aquest
cas també poques persones han combinat les respostes, però més que pel mitjà de
transport, triant a la vegada « oci/vacances » i « visita privada ».
4) La durada de l’estada : « 1 dia », « 2-3 dies », 4-7 dies », 8-15 dies » i « més
de 15 dies ». En aquest cas les respostes eren exclusives, tot i que podien ser
equívoques en alguns casos. En efecte, algunes persones que han triant la resposta
« 1 dia », també han triat un mitjà d’allotjament (per exemple « hotel », el que
significa que la resposta « 1 dia » pot també interpretar-se com « 24 hores », és a dir
una estada incloent 1 dia de visita i la pernoctació.
38
Total Catalunya del Nord
Hàbits de viatge dels visitants sud-catalans a la Catalunya del Nord per
solparellaamicsfamiliaempresaaltres
cotxeautobústrenaltres
oci/vacancesvisita privadaprofessionalestudiscompresaltres
1 dia2-3 dies4-7 dies8-15 dies> 15 dies
Context viatge Mitjà transport
Motius viatge Durada estada
Context viatge
Motius viatge Durada estada
Mitjà transport
Context viatge
Context viatge
Context viatge
Mitjà transport
Mitjà transport
Mitjà transport
Motius viatge
Motius viatge
Motius viatge
Durada estada
Durada estada
Durada estada
39
• El context de viatge :
o Dues categories majors es destaquen : la gent que viatja amb
parella i la que viatja amb amics.
o S’observa, però, que a la Cerdanya (i doncs pels que vénen a fer
esquí), les persones vénen majoritàriament amb amics, en detriment dels
que vénen amb parella.
o D’altra banda, al Conflent i al Vallespir vénen més parelles que a
la Cerdanya i fins i tot que a nivell de la Catalunya del Nord en general.
o En tercera posició, els que viatgen amb família representen una
categoria bastant important i de manera regular pel conjunt de les
comarques.
o Els altres contextos de viatge són poc representats : poques
persones viatgen soles, amb l’empresa o de manera « altra ». Fins i tot al
Conflent i al Vallespir, ningú no ha viatjat amb l’empresa, al Vallespir ningú
no ha viatjat sol i només una persona ha mencionat « altre ».
o Es nota, però, que hi ha un repartiment dels contextos de viatge
relativament més equilibrat al Rosselló que a les altres comarques.
• El transport :
o Amb el 89% del total, el cotxe és el mitjà de transport
àmpliament privilegiat, seguit de lluny per l’autobús.
o De manera general, això significa que poques persones utilitzen
els mitjans de transport públic i que poques viatgen amb grup. S’ha de
precisar, segons les xifres del turisme al departament, que el Tren Groc és
un dels llocs més freqüentats i que l’estudi no va concernir aquest lloc.
Però aquest tipus de transport s’ha de considerar més com un « lloc » de
visita que com un « mitjà » per venir a la Catalunya del Nord.
o En el detall de les comarques, es nota que el Conflent és el lloc
on els visitants vénen més amb cotxe, que el Rosselló té més visitants que
vénen amb l’autobús que la mitjana (els grups són més nombrosos), i que
el grup Vallespir/Alberta/Costa Vermella té la part més important pel que fa
als altres mitjans de transport (moltes respostes « vaixell » a la costa).
• Els motius de viatge :
40
o Entre els diversos motius de viatge, el 87% són relacionats a un
motiu d’oci o de vacances. És necessari, però, relativitzar aquesta
resposta ja que el qüestionari concernia llocs de visita i de turisme, i per
tant llocs d’oci i de vacances. De fet, és normal que en gran majoria les
persones hagin contestat aquest motiu.
o No obstant, és interessant veure que pel que fa al Rosselló, les
respostes són més variades, mentre que al Vallespir no hi ha cap resposta
en relació a motius professionals, d’estudis, de compres i d’altres.
• Durada de l’estada :
o En general, es constata que la meitat dels turistes i visitants es
queden 2 o 3 dies a la Catalunya del Nord i que el terç es queda un dia (tot
i que tal com ja ho hem mencionat alguns d’ells pernocten).
o Finalment, poques persones es queden més de tres dies a la
Catalunya del Nord, incloses les persones que passen les seves vacances
a la Cerdanya per fer esquí i que pernocten a la seva segona residència al
Sud.
o Notem que cap de les persones de la mostra del Rosselló i del
Vallespir no s’ha quedat més de 15 dies. S’observa, però, que al Conflent,
les estades de 4-7 dies són més nombroses que la mitjana en detriment de
les de un dia, mentre que al Rosselló les estades de només un dia són les
que són superior a la mitjana.
Hàbits de consum durant l’estada :
Per tal de disposar d’un balanç dels hàbits de consum dels turistes i visitants
sud-catalans, quatre qüestions bàsiques figuraven en el qüestionari2 :
1) El tipus d’allotjament : si les persones pernoctaven a la Catalunya del Nord
durant l’estada, tenien sis possibilitats de respostes : « hotel », « casa rural »,
« càmping », « apartament », « familiars/amics » i/o « casa pròpia ».
2) El menjar durant l’estada : hi havien quatre possibilitats entre « restaurant »,
« menjar ràpid », « a casa » i « altres ». Moltes persones que combinaven els llocs
per menjar també han combinat les respostes. És interessant notar que, a vegades,
2 No hi havia pregunta sobre les despeses fetes durant l’estada per tal de no dissuadir d’eventuals visitants que haurien pogut considerar aquesta com a indiscreta.
41
persones que viatjaven (i que menjaven) juntes han triat respostes diferents, per
exemple les unes considerant menjar en un « restaurant » i les altres estimant fer un
« menjar ràpid », ja que alguns llocs ofereixen un ambient i un menjar mixtos. Els
que han triat « altres » són especialment persones que feien pícnic tot menjant el
que portaven de casa o que compraven en camí.
3) El lloc de compres : la pregunta era « si feu compres durant l’estada, on les
feu ? » i hi havien quatre possibilitats que són el « supermercat », els « comerços »,
el « mercat » i « altres ». Algunes persones no han contestat si no consideraven fer
compres, però moltes persones han triat diverses respostes, denotant una
combinació dels llocs de compres.
4) El tipus de compres : els turistes i visitants que feien compres podien
concretar si compraven « alimentació », « equip per la casa », « regals/records », i/o
« altres » coses. En aquest cas també, moltes persones han combinat les respostes,
i fins i tot totes les respostes, algunes, però, que havien triat un lloc de compres no
han precisat el tipus d’aquestes.
42
Total Catalunya del Nord
Hàbits de consum dels visitants sud-catalans a la Catalunya del Nord per
hotelcasa ruralcàmpingapartamentfamiliars/amicscasa pròpia
restaurantmenjar ràpida casaaltres
supermercatcomerços
mercataltres
a l i me nt a c i ó
e qui p c a sa
r e ga l s/ r e c or ds
a l t r e s
Allotjament Menjar
Lloc de compres Tipus de compres
Allotjament
Lloc de compres Tipus de compres
Menjar
Allotjament
Allotjament
Allotjament
Menjar
Menjar
Menjar
Lloc de compres
Lloc de compres
Lloc de compres
Tipus de compres
Tipus de compres
Tipus de compres
43
• L’allotjament :
o Al conjunt de la Catalunya del Nord, l’hotel és el mode més
usual: 38%.
o Existeix un repartiment més o menys equilibrat dels altres tipus
d’allotjament, amb una proporció una mica més important per la casa rural.
o S’ha de precisar que la resposta « apartament » podia ser
entesa en el mateix sentit que la de « casa pròpia » o la de
« familiars/amics » si la casa era efectivament un apartament, i, per això,
és pertinent agrupar aquestes tres respostes. Aquests tres tipus
d’allotjament queden malgrat tot inferiors a la freqüentació hotelera i,
afegint les cases rurals i els càmpings, l’allotjament en medi col·lectiu és
dos cops més utilitzat que l’allotjament individual.
o Tot i això, el càmping representa una petita proporció del total,
però s’ha de prendre en compte que l’estudi va ser realitzat a una
temporada no favorable a aquest tipus d’allotjament.
o A nivell de les comarques, la Cerdanya apareix com un lloc
específic en relació a aquest tema, amb dos cops més d’allotjament
individual que d’allotjament col·lectiu. Aquest fet s’ha de relacionar amb la
proporció important de segones residències en aquesta comarca o a la
veïna Catalunya del Sud.
o S’observa que al Rosselló, la part d’allotjament als hotels és més
important que la mitjana i que supera la meitat del total dels allotjaments.
Al Vallespir on la part dels hotels és més baixa, la part de les cases rurals
és més important que a les altres comarques, i la de les cases pròpies
més important que al Conflent i el Rosselló.
• El menjar :
o La meitat dels menjars es fa en restaurants i l’altra meitat és
igualment repartida entre els altres tipus.
o Una vegada més, la Cerdanya té un repartiment diferent en
relació a les altres comarques, amb una part més alta del menjar a casa, ja
que també és el lloc on la gent pernocta més a casa pròpia. A més, la
Cerdanya és el lloc on es fa més menjar ràpid, segurament perquè és la
millor manera mentre es fa esquí. En aquest cas, la resposta « altres » que
44
significa que les persones porten el seu propi menjar també pot ser
relacionada a la del « menjar ràpid ».
o El Conflent apareix com la comarca « mitjana » amb proporcions
equivalent al total de la Catalunya del Nord. Al Rosselló i el Vallespir, els
turistes i visitants mengen més al restaurant que a les altres comarques,
amb una part del menjar a casa lleugerament superior al Vallespir que s’ha
de relacionar amb la part més alta de l’allotjament a casa.
• Els llocs de compres :
o Pel total de la Catalunya del Nord estan privilegiats, de manera
equivalent, els supermercats i els comerços, mentre que els mercats i els
altres llocs queden poc usuals.
o El Conflent correspon a la mitjana de la Catalunya del Nord,
mentre que al Rosselló i el Vallespir, la part dels comerços és una mica
més superior a la mitjana.
• El tipus de compres :
o Les compres que fan els visitants sud-catalans concerneixen per
meitat l’alimentació així com, de manera menys marcada, els regals i
records.
o Com pels hàbits de consum en general, la Cerdanya presenta un
repartiment específic dels tipus de compres, amb gairebé el 3/4 de les
compres dedicades a l’alimentació, en detriment de les compres pels
regals/records. Finalment, aquesta situació confirma el conjunt dels hàbits
de consum i l’observació de l’agent de desenvolupament citada més
amunt : a la Cerdanya, els sud-catalans compren el menjar al
supermercat, mengen a la seva casa o fan un menjar ràpid i pernocten a
casa.
o D’altra banda, com pels hàbits de consum en general, al
Conflent les proporcions dels diversos tipus de compres corresponen a la
mitjana de la Catalunya del Nord. També és el cas pel Vallespir respecte
als tipus de compres, mentre que pel Rosselló es pot notar una part més
important dels regals/records que s’equilibren amb la part de l’alimentació.
45
Capítol VI El que pensen els sud-catalans de les estructures turístiques
El qüestionari comportava un espai de lliure expressió intitulat : « Voleu fer
algun suggeriment o un comentari ? Aquest espai és vostre ». Hem classificat els
comentaris en diversos eixos principals, en funció del seu contingut dominant, i en el
si d’aquests els hem classificats en temes més concrets que formen part d’una
mateixa categoria. El conjunt dels comentaris recollits es pot trobar a l’Annex II.
Aspectes positius
Molts comentaris positius són d’ordre general i corresponen a un sentiment
espontani al sortir de la seva visita, d’altres concerneixen més concretament el
territori / medi ambient o l’acolliment als llocs visitats.
Respecte al territori, si a alguns turistes els sap greu « la urbanització »
d’alguns pobles de la Catalunya del Nord, per a d‘altres el territori està bé conservat
o senyalitzat, fins i tot millor que al Sud. Finalment, l’oposició dels comentaris
positius i negatius respecte al medi ambient / territori correspon a la diversitat
territorial i de les situacions de la Catalunya del Nord.
Els comentaris sobre l’acolliment general als llocs turístics són positius. Segons
alguns és « immillorable », tot i que, com ho veurem més baix, pel que fa a la llengua
s’expressen clarament desitjos de progrés.
0
2
4
6
8
10
Aspectes positius generals
Remarques generals El territori/medi ambient L'acolliment
46
Aspectes negatius
Els resultats indiquen que ―exceptuant el tema de la llengua que
desenvolupem al capítol següent― els esforços de millora esperats pels sud-
catalans han de concentrar-se a nivell de l’entorn, del context dels llocs turístics.
Molts d’aquests comentaris podrien ser els de qualsevol turista / visitant, català o no.
Dos temes sobresurten : els horaris i la urbanització.
El desfasament entre els horaris practicats pels serveis (llocs de visita,
restaurants, comerços…) a la Catalunya del Nord i els horaris dels visitants sud-
catalans és una diferència d’ordre cultural. El ritme de la jornada no és el mateix al
Sud i al Nord. A partir d’aquesta constatació, les persones que hem entrevistat tenen
dues opinions diferents : les que consideren que a la Catalunya del Nord s’haurien
d’adequar els horaris d’obertura als horaris de vida dels sud-catalans, i els que
consideren que són els turistes i visitants que han de viure al ritme local.
La problemàtica de la urbanització ens ensenya una altra diferència d’ordre
cultural, si més no sociològica. En el cas d’aquests comentaris tractant de la
urbanització, els turistes feien referència a la parcel·lització i a la construcció de
cases individuals que es fa al voltant de molts pobles petits al departament.
Aquestes cases individuals « 3 o 4 façanes » amb un petit jardí no semblen ser un
model d’embelliment del medi ambient i dels pobles per alguns sud-catalans. Això
també fa referència a una problemàtica més global del turisme a la Catalunya del
Nord : com fer per adequar un medi ambient excepcional proveïdor de recursos
turístics amb les ganes i les necessitats de viure al país ?
0
2
4
6
8
10
Aspectes negatius generals
Les infraestrutures Els preus Els horarisLa senyalització L'aparcament La urbanització
47
Cooperació transfronterera entre el Sud i el Nord
Un nombre important de comentaris tracten de les relacions entre la Catalunya
del Sud i la Catalunya del Nord. Aquestes opinions subratllen tres dimensions
d’aquestes relacions : la idea de l’existència de Catalunya per damunt de la ratlla
fronterera, la necessitat de reforçar els lligams entre el Sud i el Nord, i la idea que
això ha de passar per la comunicació i la promoció de la Catalunya del Nord al Sud.
Els visitants sud-catalans tenen el sentiment de compartir la mateixa història
amb els catalans del Nord i se senten com « a casa » quan van al Nord. En efecte,
« no tenim gaires diferències », el que suposa que « en tenim », però que aquestes,
nascudes de la partició entre els estats espanyol i francès, no han impedit « la forma
de ser » ni « els costums » comuns.
Aquesta partició de la Catalunya implica doncs que els lligams i « la
interconnexió » hagin de ser afavorits i reforçats a través d’un millor « coneixement
mutu » i d’intercanvis a nivell de les feines, de l’educació i de la cultura. Per aquestes
raons, al costat d’algunes opinions sobre la idea d’una Catalunya única, d’altres
prefereixen parlar d’una forma « d’agermanament » que existeix i que s’ha de
reforçar entre el Sud i el Nord.
En la perspectiva d’una millora d’aquestes relacions intercatalanes, alguns fan
suggeriments concrets com ara la necessitat de treballar a nivell de les oficines
turístiques o una cooperació a nivell dels mitjans de comunicació.
0
1
2
3
4
Cooperació transfronterera entre Sud i Nord
Aspectes ideològics Intercanvis/interconnexions Promoció/comunicació
48
Capítol VII
El que pensen els sud-catalans de l’ús de la llengua catalana
Una presència jutjada com a notablement insuficient Abans de veure en el detall els comentaris fets sobre aquest tema, mencionem
els resultats de la pregunta « Què penseu de l’ús del català a Catalunya del Nord ? »
inclosa en el qüestionari. Hi havien 3 temes : « la senyalització de la carretera »,
« les informacions sobre els llocs turístics », i « els comerços » ; amb per cada un
quatre possibilitats de respostes : « molt suficient », « suficient », « insuficient », i
« molt insuficient ».
De manera general, es constata que les persones pensen que l’ús del català
pel que fa a aquests 3 temes és insuficient o molt insuficient amb més dels 2/3 de les
respostes.
Les opinions expressades en l’espai de comentari lliure confirmen aquesta
tendència general, encara que es nota uns elements esperançadors. En efecte, de
manera general, moltes opinions dels Sud-catalans respecte à l’ús del català a la
Catalunya del Nord són negatives, si no més, denoten un sentiment d’insatisfacció o
una situació de mancança. Tot i això, excepte alguns comentaris severs, les
persones es queixen d’alguns aspectes concrets i expressen un desig o
suggeriments de millora que confirmen la idea de la necessitat de reforçar lligams
Sud/Nord.
49
0%
50%
100%
Molt insuficient / InsuficientMolt suficient / Suficient
La senyalització de la carretera
Molt suficient SuficientInsuficient Molt insuficient
0%
50%
100%
Molt insificient / InsuficientMolt suficient / Suficient
Les informacions sobre els llocs turístics
0%
50%
100%
Molt insificient / InsuficientMolt suficient / Suficient
0%
50%
100%
Molt insificient / InsuficientMolt suficient / Suficient
Els comerços
Molt suficient SuficientInsuficient Molt insuficient
50
Per tal de donar facilitat de lectura al conjunt d’aquestes opinions, les hem
classificades en quatre temes que queden, malgrat tot, interdependents : les
remarques i els suggeriments d’ordre general, les crítiques de la informació i de la
senyalització, les crítiques sobre la societat i la gent, els aspectes positius i
esperançadors.
Opinions generals i suggeriments
o « L’ús del català és important ».
o « Ha de millorar l’ús del català ».
o « L’ús del català ha de millorar ».
o « Ens agradaria la millora del català en tots els àmbits ».
o « Fer més ús del català en els àmbits turístics ».
o « M’agradaria que el català s’utilitzés més ».
o « S’hauria de parlar molt més en català ».
o « S’hauria de parlar més el català ».
o « Una major presència del català ».
o « Agrairíem major presència del català als espais públics ».
o « Cal una mica major presència pública de la llengua catalana a
tot arreu ».
o « Tot bilingüe ! ».
o « Tot en català ! ».
o « S’ha de potenciar la llengua catalana ».
o « Cal fomentar el català oficialment ».
o « Fomentar més el català a Catalunya del Nord ».
o « S’haurien de potenciar més les escoles catalanes ».
o « Falta promoció de la llengua entre els escolars i a nivell
turístic ».
o « Estaria molt bé incrementar globalment la presència del català.
Finançar l’ensenyament en català i les recerques arqueològiques de llocs
com ara Toluges i Rià, entre d’altres ».
o « Que facin més escoles com la de Càldegues (ensenyament en
català) ».
o « Home, per suposat que es protegís més el català i així es
parlés més. És cultura i no s’ha de perdre ».
51
o « S’ha de vigilar amb el català ja que s’està perdent
perillosament ».
o « Tot el que es pugui fer per conservar i millorar el català serà
bo ».
o « Amb més idiomes anem més lluny i ens entenem millor = més
cultura » (cast.).
Les opinions d’ordre general van de la senzilla idea que « l’ús del català és
important » a la idea més categòrica que sigui « tot en català ». Entre les dues, als
sud-catalans els agradaria « una major presència » o « una millora » del català a la
Catalunya del Nord. Aquesta millora del català, s’ha de realitzar en « els àmbits
turístics », en « els espais públics », o segons alguns, « en tots els àmbits » i « a tot
arreu ».
Més específicament, alguns sud-catalans subratllen la necessitat de conservar i
de fomentar el català que « és cultura i [que] no s’ha de perdre ». En efecte, segons
algunes persones, el català « s’està perdent perillosament » i per això, s’ha de
fomentar i de promocionar la llengua. Un mitjà per aconseguir-hi és de desenvolupar
el seu ensenyament a la Catalunya del Nord, i doncs de desenvolupar les escoles
catalanes (per ex. « com la de Càldegues » precisa algú). Finalment tot el que es
podrà fer per conservar el català « serà bo » perquè, tal com nota (en castellà) una
persona : « amb més idiomes anem més lluny ».
Crítiques de la informació / senyalització :
o « Les informacions també en català ! ».
o « Per la pel·lícula també en català ».
o « Més informació en català, en general, més ús parlat del
català ».
o « Trobo a faltar més explicacions i rètols en català a la zona del
Canigó ».
o « Trobo a faltar a (lloc) que no hi hagi rètol en català ».
o « Hem visitat una exposició a (lloc) i m’hauria agradat que els
panells explicatius també fossin en català ».
o « Els plafons de l’exposició no estan en català ! ».
o « La gent coneix i parla el català però és poc empleat en
senyalitzacions, etc. ».
52
o « Caldria doble retolació en català i comerços amables i
educats ».
o « Manca retolació en català als comerços, carreteres, etc. ».
o « Podrien afegir els cartells informatius que hi ha a les parets
amb altres llengües ».
o « L’ús del català pot millorar. Falten cartes en català als
restaurants ».
o « Falten cartes de restaurant amb català ».
o « Heu de posar moltes pancartes en català, la senyalització en
català no és presenta i aquesta llengua hauria de ser desenvolupada ».
o « No sembla que estiguem a Catalunya. No l’hem vist ni escrit ni
l’hem sentit gairebé parlat. Un exemple : Prades, cartell : Festival de
música "Pablo Casals" !!! ».
o « Ja que estem a la Catalunya del Nord ? Convenient que les
visites facin, també, en l’idioma oficial de Catalunya : el català ».
o « Tinc la sensació de no estar a Catalunya ».
o « L’ús del català en les informacions i senyalització és nul ! ».
De manera encara més concreta, moltes persones troben a faltar l’ús del català
a la Catalunya del Nord a nivell de les informacions i de la senyalització. Els
comentaris crítics sobre aquests aspectes concerneixen tant els llocs turístics com
les carreteres, els comerços, els restaurants, etc. Si, cada vegada més, els llocs
turístics fan esforços per desenvolupar el català a través per exemple de les guies
de visites o de la documentació, tota la informació encara no està traduïda. Per això,
molts d’aquests comentaris insisteixen sobre el fet que falten « més » explicacions
en català o que tal element « també » ha de ser en català.
Uns agents dels llocs turístics que hem entrevistat plantegen el problema tècnic
del manca d’espai en els seus llocs per poder fer una doble retolació. A més, alguns
plantegen la qüestió del finançament d’aquesta operació, sigui per la traducció, sigui
per el material (documentació, cartells, etc.). També, pel que fa a la senyalització a
les carreteres, excepte la doble retolació dels noms dels pobles que s’ha pogut
realitzar, alguns semblen plantejar encara problemes tècnics i d’espai. Aquests
problemes però han estat resolts satisfactòriament, i sovint des de fa temps, a
d’altres regions franceses, com ara Bretanya, el País Basc i Còrsega.
53
Crítiques al nivell social :
o « A les estacions d’esquí no parlen gaire català (no ens
enteníem per comprar forfets) ».
o « No hem trobat gaires persones, dels llocs turístics sobretot,
que parlin ho entenguin en català ».
o « A pocs km de la frontera, l’ús del català és pràcticament
inexistent en els llocs d’interès cultural per part del seu personal ».
o « La senyalització en català és bona, però no es troba massa
gent ni que parli ni entengui el català, per no dir gairebé ningú, ni a l’hotel
de Perpinyà ».
o « La gent només parla francès. Només hem trobat 2 persones a
(lloc) que ens han entès en català ».
o « Crec que a molts llocs el català no el volen entendre ».
o « Es parla poc català ».
o « Es fa molt difícil trobar francesos que parlin català o que
l’entenguin bé ».
o « A vegades costa una mica fer "arrencar" el català entre la gent.
Després tot bé ».
o « El poc coneixement per part del jovent del català ».
o « S’hauria de promocionar més el català per part de l’estat i la
gent fer-lo servir més per tal de que no es perdi, ja que el català també és
el nostre idioma ».
o « Els francesos estan poc interessats i sensibilitzats per la
cultura i la llengua catalana ».
o « Falta parlar més en català ».
o « La senyera catalana és omnipresent però gairebé ningú parla
català, les explicacions en català són escassíssimes ! ».
o « S’agrairia que la gent entengui el català ».
o « El govern ens diuen que la Catalunya del Nord és catalana,
però costa trobar gent que parla català ».
o « Pensava que, en general, es parlava més català. Estic una
mica decebuda ».
o « Els cartells posen : Aquí es parla català, però després no s’hi
parla a les botigues ».
54
o « S’utilitza en cartells, noms de coses, tríptics i informació. Però
la gent no el parla ni un xic ».
o « Veus sovint l’adjectiu "català" en comerços, etc., però després
no trobes qui en parli. Com a molt, et parlen en Castellà ».
o « La primera sensació ha estat que aquí no es fa ús del català i
que en els comerços ni establiments com els càmpings ens han entès en
català. La informació trobada per internet en català és deficient ».
o « Els comerços i restaurants no parlen català i no fan esforços
per aprendre’l ».
o « Ens agrada molt veure les 4 barres catalanes i aniria bé que la
gent parlés més en català ».
o « Crec que la gent no utilitza massa el català, perquè no el
saben prou i no el practiquen ».
o « M’agradaria que es parlés més català entre els joves ».
o « Trobo que la presència del català a la Catalunya del Nord és
gairebé inexistent, excepte a (lloc) on la informació es pot trobar en
català ».
o « Des de Catalunya es dóna la imatge que el català es fa servir
força i no hem vist reflexada aquesta realitat ».
D’altra banda, les crítiques tracten de les llacunes de la llengua al nivell social,
és a dir del català parlat (o més aviat no parlat) per la gent. Aquestes mancances es
fan sentir tant a nivell dels llocs turístics com de la vida quotidiana. A nivell dels llocs
turístics, queda clar que hem pogut constatar grans llacunes per part dels agents
d’acollida i de visita. S’ha de mencionar, però, que no és igual per tots els llocs i que
alguns s’organitzen per poder fer visites amb un guia que parla català. Però cada lloc
s’organitza a la seva manera i amb els seus mitjans i sovint només puntualment,
quan tenen grups de sud-catalans. La qüestió de la formació al català dels agents
queda problemàtica, ja que no existeix una coordinació comuna sobre aquest punt.
Aspectes esperançadors :
o « No cal dir que, com gairebé tot, el català progressa molt
lentament també en l’aspecte turístic o d’acollida. Tot pot millorar… ».
o « Voluntat de parlar el català o espanyol per els que no tenen
l’opció de saber el francès ».
55
o « Estaria bé fer una enganxina/cartell en els comerços, hotels,
on digui "Aquí es parla en català" perquè a vegades el botiguer sap català
però tu et dirigeixes en Francès. Endavant ! »
o « El català es parla als pobles petits ».
o « És molt agradable venir a la Catalunya del Nord i parlar el
català amb la gent d’aquí ».
o « Molt ben senyalitzat. Ens ha agradat la doble retolació en
català i el que parleu en català. Ho teniu molt ben conservat ».
o « L’ús del català és perfecte ».
o « M’ha agradat la retolació en català dels carrers d’Elna.
Felicitats ».
o « Molt bé la retolació dels carrers en català ! ».
o « Hi ha persones que se senten molt catalanes però usen poc el
català. Nosaltres, però, ens hi hem trobat molt ben acollits, al nostre país
desituat. No hem sentit cap cas de rebuig, però hem notat molta
senyalització i informacions públiques en català ».
o « Els visitants de la Catalunya del Sud ens hem de creure més
que en aquestes terres ens podem entendre en la nostra llengua ».
o « Ens ha sorprès molt agradablement que en alguns pobles els
noms dels carrers estan escrits en català, i veure senyeres en diferents
llocs. Creiem que s’hauria de potenciar més l’ús del català a nivell social.
Visca tota (Nord i Sud) Catalunya !! ».
o « L’atenció en català molt correcte però en molt pocs llocs.
Excepcionalment es troben guies en català ».
o « M’ha sorprès agradablement trobar gent gran que parla un
català característic, entre francès i català. La gent t’entén si parles català,
clar que si convé també sabem dir alguna cosa en francès ».
o « Pràcticament acabo d’arribar i no tinc una idea clara. Així com
en (lloc) he trobat un ús suficient del català, a (lloc) no l’he trobat tant
present ».
o « M’agrada que estigui traduït al català ».
o « Ens agrada que ens atenguin en català ».
o « Ens agrada que es parli català ».
56
Més enllà d’una visió subjectiva sobre la realitat de la presència o de l’absència
de la llengua catalana, aquests comentaris posen de relleu la quasi unanimitat dels
turistes i visitants sud-catalans a desitjar que s’utilitzi més aquesta llengua a la
Catalunya del Nord, com a llengua escrita i com a llengua parlada.
57
Capítol VIII Les opinions dels professionals del turisme
Aquestes entrevistes s’han realitzat en contacte directe amb les persones (i no
pel mitjà d’un qüestionari) a partir d’un conjunt de preguntes directives i no directives
sobre el tema dels turistes i visitants sud-catalans: situació i evolució de les
freqüentacions, situació del lloc, l’ús del català en el lloc, opinions sobre els visitants,
opinions sobre el turisme a la Catalunya del Nord, dificultats encontrades,
suggeriments de millora, etc.
A partir d’aquestes entrevistes, van aparèixer tres temes més rellevants:
1) L’ús del català als llocs de visita ;
2) Els clients de la Catalunya del Sud ;
3) Les relacions entre la Catalunya del Nord i Sud.
Ens sembla útil de transcriure les parts d’entrevistes relacionades a cada tema
tal i com van ser formulades pels entrevistats. Per tal de ser pertinent sense
desbordar dels nostres temes, només reproduïm aquí algunes parts d’entrevistes.
Precisem que no transcrivim el nom de les persones ni dels llocs.
L’ús del català als llocs turístics o « El nostre personal està format al català ».
o « Tenim una documentació en català pels grups, pels períodes
d’afluència tenim una persona que ens fa les traduccions. Les visites en
català es fan segons la demanda ».
o « La guia de visites és en 6 llengües, de les quals el català. Pels
grups, com que fan reservació, podem preveure algú que ens faci la
traducció ».
o « Jo parlo català, l’he après a la universitat. Aquí al Punt
Informació, es parla 50% català i 50% Anglès, l’Anglès serveix per la
majoria de les altres nacionalitats (…). No tenim més documents en català
al Punt d’Informació ».
o « Parlo català, estic en contacte permanent amb diversos
col·laboradors catalans a través de la xarxa Catalunya Gran parc. Però el
58
personal no parla català, és una mica familiar, faig com puc amb les
persones que tinc a prop ».
o « Les visites audio amb el casc també són en català, però els
animadors no parlen català ».
o « Tenim una documentació de presentació en català, però no
fem visites en català. Estem posant en marxa audioguies que seran en
català ».
o « La guia és en 6 llengües que inclouen el català, a part d’això la
documentació només és en Francès ».
o « Els documents estan traduïts en català, hem fet la traducció
gràcies a persones que coneixem. Per les traduccions, fem marxar la
nostra xarxa de coneixences. Els quioscs d’informació interactius són en
català (…) Jo estic aprenent el català a poc a poc ».
o « Tenim un guia bilingüe que fa les visites dos cops per setmana
durant els tres mesos d’estiu. També fem exposicions bilingües (…)
Podríem fer millor, però de moment ens falten mitjans ».
o « Quan hi han grups que reserven, la visita es fa en català, hi ha
una persona a Prada que està formada per això. Però sovint els visitants
individuals es queixen de que la visita no es faci en català ».
o « Venem una fitxa històrica que és en català (…) Nosaltres
parlem català artesanalment, però hi han termes tècnics difícils ».
o « Els documents de visita són en cinc llengües, incloent el
català. Per les traduccions som nosaltres mateixos que ens varem
encarregar de fer-les gràcies a persones que coneixem ».
o « Estem traduint l’exposició en català, la pel·lícula també hauria
de ser traduïda. Però ens falten recursos en català, ens falta personal que
parli català. S’hauria de fer formacions en català pels professionals del
turisme, però a la Cerdanya estem lluny de tot, s’ha d’anar fins a Perpinyà
per fer formacions. S’hauria de fer coses aquí a la Cerdanya (…) Hem de
fer l’esforç de posar-nos al nivell dels visitants sud-catalans, de parlar
català per poder acollir-los bé ».
o « No fem visites en català, però s’haurien de fer. A la botiga per
exemple, això ajudaria a vendre més ».
o « Les guies sonores són multilingües, el català en forma part ».
59
De manera general, aquests comentaris posen de relleu la gran diversitat de
les situacions en funció del lloc. S’observa, però, que tothom reconeix la necessitat
de disposar de recursos en català, per « acollir bé » i per « vendre més », en tot cas
per poder respondre a la demanda d’una clientela nombrosa.
Davant d’aquesta necessitat de l’ús del català, alguns fan l’esforç d’aprendre’l o
de traduir els mitjans de comunicació (documents, films, etc.). Però es plantegen
diversos problemes com la falta de mitjans pels uns o un cert aïllament geogràfic
pels altres. Per aquestes raons, molts llocs fan « com poden », amb els seus propis
mitjans i a través de les seves relacions pròpies. Així, moltes traduccions de
documents i fins i tot les visites en català estan realitzades per «persones-recursos»
i en funció de la demanda, quan vénen grups per exemple. No hi ha una coordinació
general d’aquestes traduccions ni d’aquests guies que permeti disposar d’un mateix
nivell de mitjans i de qualitat pel conjunt dels llocs turístics de la Catalunya del Nord.
Els clients sud-catalans o « Entre els sud-catalans tenim molts grups ».
o « Hi han alguns grups que vénen, però la majoria són
individuals ».
o « Tenim molts grups i molts joves que estan aquí per fer esquí ».
o « Tenim un augment de la freqüentació dels sud-catalans,
sobretot dels grups gràcies als que vénen per la maternitat (…) Tenim
moltes persones de la tercera edat ».
o « Sembla que hi han pocs grups de sud-catalans que vénen, no
veiem mai autobusos ».
o « Els visitants són més individuals que grups (…) Hi ha hagut
una baixa de la clientela de grups, els grups que tenim són sobretot grup
d’alumnes del Nord i del Sud ».
o « Hi han pocs grups de sud-catalans, són majoritàriament
individuals ».
o « Els visitants són sobretot individuals, famílies ».
o « Entre els sud-catalans hi han moltes persones de la tercera
edat (…) Veiem cada vegada més russos, xinesos o anglesos que vénen
des de Barcelona amb les companyies de viatges ».
60
o « A l’entrada, quan demanem la nacionalitat, hi han persones
que diuen que són "espanyols" però que viuen a Catalunya ».
o « Fins ara, els sud-catalans no es barrejaven amb la clientela
francesa, les festes per exemple no són les mateixes (…) Les inversions
que hem fet a les pistes permeten més cadència i això afavoreix la
barreja ».
o « La clientela catalana és una clientela de proximitat ».
o « Els clients sud-catalans són molt amistosos i fidels ».
o « L’hivern, la gent ve per esquiar, les visites culturals no els
interessen. Però el públic d’estiu és més obert al patrimoni i a la cultura.
Les dues temporades són ben bé departides ».
o « Hi ha molts esquiadors espanyols en general. N’hi han cada
vegada més que vénen de València (…) Una nova situació és que els sud-
catalans s’interessen cada vegada més a la muntanya, a la marxa, a les
excursions. Per exemple van cada vegada més a la Bollosa (…) A Font
Romeu, a aquesta clientela no l’interessa massa el cultural o el
patrimonial, és diferent dels Anglesos o dels Belgues per exemple ».
o « Els sud-catalans vénen poc a la oficina de turisme, van
directament a les estacions d’esquí. Ja coneixen els preus, saben on van
(…) Pocs freqüenten els hotels de Font-romeu, només vénen per la
jornada a partir de Puigcerdà ».
o « Alguns grups vénen només per la jornada, alguns vénen des
de Camprodon, d’altres vénen per dos dies i aprofiten per visitar Banyuls,
Cotlliure o Tuïr ».
o « Els sud-catalans que vénen ja coneixen el seu trajecte, vénen
amb la seva ruta, saben on van. La seva estada sembla programada, no
pregunten informacions. Sovint acaben amb Cotlliure. L’estada sembla
més territorial que temàtica ».
o « Entre els visitants sud-catalans, molts vénen amb l’objectiu de
Talteüll, però també vénen per a visitar a Salses i els castells càtars »
Com per l’ús del català, respecte a la clientela sud-catalana també s’observa
una diversitat de les situacions en funció del lloc. Segons els llocs, vénen més grups
o més individuals i famílies, persones de la tercera edat o no, etc. De manera
general es constata una diversificació de la clientela : els sud-catalans són cada
61
vegada més nombrosos, inclosos els de València, però també vénen « espanyols »
de Madrid així com d’altres nacionalitats (russos, xinesos, etc.) que vénen a visitar a
la Catalunya del Nord des de la Catalunya del Sud.
També, existeix també una clientela sud-catalana « de proximitat », potser
menys nombrosa, però més fàcil per fidelitzar. Finalment, les condicions actuals del
turisme afavoreixen una « barreja » de clienteles que afavoreix en el seu torn una
barreja de cultures en l’àmbit turístic.
Segons les temporades i els llocs, les motivacions dels visitants sud-catalans
no són les mateixes. A la Cerdanya per exemple el fenomen és ben bé marcat, amb
una clientela d’hivern que fa esquí i a qui no l’interessen els temes culturals i
patrimonials, i una clientela d’estiu més interessada per aquests temes. S’observa,
però, que vénen més a la muntanya que en el passat, inclòs per fer activitats altres
que l’esquí com la marxa i les excursions. Això confirma d’una certa manera els
comentaris segons els quals l’estada dels sud-catalans « sembla més territorial que
temàtic ». En aquesta perspectiva, quan la durada de l’estada ho permet, aprofiten
per visitar Tuïr, Cotlliure, Banyuls, Salses o Talteüll.
Un possible desfasament econòmic amb el poble o « Ara, sovint són les categories socials altes que poden venir.
Tots els preus han pujat i hi ha un problema de poder adquisitiu ».
o « La Baixa Cerdanya és un dels llocs més cars d’Espanya, i ha
desbordat sobre la Cerdanya del Nord, és per això que hi han molts rics ».
o « Els que vénen fins aquí a Talteüll és que tenen un pressupost
suficient, són els que tenen mitjans que vénen, hi ha una forma de selecció
econòmica i cultural ».
o « Estem molt satisfets de la clientela catalana, encara que
alguns critiquin els que vénen a fer esquí perquè diuen que és una
“invasió” i que fan soroll ».
o « Hi ha gent aquí que veu els catalans del Sud d’un mal ull.
Diuen que són sorollosos i que s’imposen, però de veritat es diverteixen,
disfruten ».
o « Hi han tres tipus de sud-catalans que vénen aquí : el tipus
estiu i el tipus hivern que representen la "massa", i el tipus cap de
setmana. Quan hi han caps de setmanes llargs, vénen per 2-3 dies i tenen
62
hàbits estereotipats. Comencen per omplir carretó al supermercat a la
Guingueta d’Ix i desprès entren a la seva segona residència, sobretot a
Llívia i a Puigcerdà (…) A Sallagosa ja comencem a construir residències
d’aquest estil. Un cop passats pel supermercat no fan d’altres compres,
només una mica en els llocs turístics. Després acaben la jornada a
Puigcerdà on fan una volta amb la família abans de tornar cap a Barcelona
dins els embussos (…) Hi ha gent de la Cerdanya que els veuen amb un
mal ull a causa de les molèsties de soroll, de cotxes, d’embussos i de fila
al supermercat. A més pensen que tot això no aprofita a l’economia local,
només per alguns serveis relacionats al turisme. Els esquiadors no surten,
van només sobre les pistes i van al restaurant al Sud ».
Un aspecte que hem pogut constatar amb l’anàlisi de les categories socials i
que també està subratllat pels professionals del turisme, és que els sud-catalans que
vénen a fer turisme a la Catalunya del Nord semblen tenir bastant mitjans financers.
Per exemple, per poder anar a visitar Talteüll o d’altres llocs bastant allunyats, s’ha
de disposar de temps i de diners suficients per les visites, el restaurant i altres. Així
doncs hi hauria « una forma de selecció econòmica i cultural » dels turistes i visitants
sud-catalans.
Si relacionem aquest fet amb la situació de la Cerdanya on semblen
concentrar-se encara més les persones que tenen diners (esport d’hivern, segones
residències, preus alts, Baixa Cerdanya comarca cara, etc.), podem arribar a
situacions on els nord-catalans que hi viuen tenen la sensació de ser « envaïts » :
cotxes 4x4 sorollosos, gent amb família i amics que emplenen el carretó de compres,
etc. Els professionals del turisme no es queixen d’aquests visitants « amistosos »
dels quals estan « satisfets », però sembla produir-se una dicotomia en alguns
pobles. Aquesta dicotomia s’ha de relacionar més amb un desfasament econòmic
que amb una diferència d’ordre cultural.
Finalment, el que passa a la Cerdanya, on els turistes tenen uns hàbits
« estereotipats » de consum fa pensar al que pot passar en qualsevol lloc de
concentració turística. Tot i això, la Cerdanya reuneix les característiques d’un lloc
on la clientela és de categoria social més alta, on els preus són alts i on hi han
moltes segones residències. S’afegeix també una característica transfronterera que
fa que és fàcil d’anar « de l’altre costat » per menjar al restaurant per exemple, ja
que són més barats i de millor qualitat. Per fi, la presència d’un supermercat implica,
63
com a tot arreu en els petits pobles, problemes pels comerços locals. Comptat i
debatut, totes les condicions estan reunides perquè els residents creguin que « tot
això no aprofita a l’economia local ».
Al cap i a la fi, com en matèria de freqüentacions, hi ha un sentiment de
« feblesa » pel que fa a l’organització del turisme al nivell del conjunt la Catalunya
del Nord. Més que un real problema d’entesa, sembla que falta més aviat una millora
de la cooperació i de la coordinació dels diferents llocs i modes de gestió. Aquest
punt va ser subratllat moltes vegades per les persones entrevistades a qui els
sembla, de manera general, que si fan les coses junts, les faran millor.
Les relacions amb el Sud La promoció i la comunicació :
o « Fem molta promoció en direcció de les companyes de viatges
de Barcelona ».
o « Fem comunicació i promoció a la Baixa Cerdanya, això ha
augmentat la freqüentació ».
o « Aquest any és l’any Oliba i esperem que la promoció que s’ha
feta al Sud ens faci venir gent ».
o « Els fluxos de turistes sud-catalans és un subjecte capital que
necessitaria més mitjans ».
o « Una vegada hem fet promoció a Barcelona a l’ocasió d’una
fira. També de tant en tant fem promoció al diari de Girona ».
o « Articles de premsa sobre Castellnou han sortit al Sud i això ha
fet venir gent. A vegades hi ha persones que vénen amb l’article i que
pregunten si és ben bé aquí el poble del qual es tracta ».
o « Amb la clientela sud-catalana, treballem sobretot amb els
institucionals, amb les oficines de turisme per exemple, fem salons, etc.
Però de manera general hi ha un dèficit de comunicació en direcció de la
Catalunya del Sud. Tenim pocs mitjans per difondre la informació cap al
Sud ».
o « Treballem sobre un projecte transfronterer amb la Fundació
Dalí per fer una xarxa. Volem desenvolupar els lligams al si de Catalunya.
64
Fem promoció al Sud, sobretot l’estiu, però la promoció és més cara al
Sud ».
o « No sabem com fer la promoció dels nostres llocs al Sud.
Hauríem de veure com poder fer aquesta promoció ».
o « Amb l’associació fem intercanvis amb la Catalunya del Sud,
però hi han hagut canvis de responsables del costat sudcatalà i les
relacions que havíem teixit s’han de tornar construir (…) Ens hauria calgut
un animador ».
Un element important de les relacions entre la Catalunya del Nord i la
Catalunya del Sud en matèria de turisme és la promoció dels llocs. Molts
professionals del turisme del Nord s’adonen del fet que amb una bona promoció al
Sud, les freqüentacions de sud-catalans augmenten. Aquesta promoció pot passar
per diversos mitjans tal com els contactes directes amb les companyies de viatges,
la participació a salons o fires, les commemoracions, la premsa, etc.
D’altra banda, però, molts llocs encontren dificultats per fer la seva promoció al
Sud, sigui per falta de mitjans financers, sigui per falta de mitjans humans, sigui per
falta de saber fer. Així, de manera general, « hi ha un dèficit de comunicació en
direcció de la Catalunya del Sud » i s’hauria « de veure com poder fer aquesta
promoció ».
Cultura, societat, història i patrimoni :
o « Tenim intercanvis amb escoles franceses de la Catalunya del
Sud que vénen a fer activitats sobre el tema del patrimoni.
o « Quan vaig crear la xarxa Catalunya Gran Parc, volia anomenar
això "D’una Catalunya a l’altra", però hi ha només una Catalunya (…) Jo
mateix faig la promoció del lloc, realitzo els cartells i els pago ».
o « M’agradaria treballar dins la catalanitat, m’agradaria que es
desenvolupés ».
o « Ens agradaria portar Salses cap a la identitat catalana ».
o « Hi ha una tradició de fer esquí a Font-Romeu : per exemple,
l’avi a après a esquiar a Font Romeu i tota la família continua venint a
Font-Romeu ».
o « Les relacions transfrontereres es fan a través de relacions de
proximitat, amb els excursionistes, els ciclistes, etc. ».
65
o « La idea és que, a més de la comunitat cultural, la frontera és
un element objectiu pel que fa als aspectes històrics, socials, etnològics,
psicològics. La idea és de "fer" una banda fronterera d’aproximadament 20
km d’un costat i de l’altre. Així, hi hauria una societat transfronterera (…).
La identitat catalana, o « la catalanitat », és un tema sobre el qual s’acorden els
professionals del turisme. Al Nord i al Sud disposem d’un patrimoni, d’una societat,
d’una cultura i d’una història comuna que s’han de valoritzar. Si d’una banda alguns
turistes sud-catalans vénen al Nord per a visitar « un altre país », molts vénen amb
la idea de conèixer millor Catalunya. Així, no van « d’una Catalunya a l’altra », però
van a visitar el « Gran Parc » català i la « Terra Catalana ».
Per alguns llocs allunyats de l’anomenada « frontera », com Salses o Talteüll,
per exemple, els lligams són més distesos que en la « banda fronterera », i s’ha de
pensar a « portar » aquests llocs cap a la identitat catalana. Per d’altres llocs, que
són geogràficament més a prop del Sud, les « relacions de proximitat » (esquí,
ciclisme, excursionisme…) i els « aspectes històrics, socials, etnològics,
psicològics » formen els límits d’una real « societat transfronterera ».
El nombre important de Sud-catalans que visiten la Fortalesa de Salses i les
muralles de Vilafranca de Conflent mostra que el passat d’aquesta territori, fins i tot
quan és sotmès a certes polèmiques, forma part de la seva història, i que aquests
llocs formen part del seu patrimoni. Això posa de relleu el fet que, tot recolzant-se
sobre la història i la memòria d’una vida comuna feta d’intercanvis i de tensions, s’ha
de pensar en el mateix temps a un present i a un futur comuns basats sobre
l’existència d’una « conca de vida » transfronterera.
66
Conclusió
El present estudi sobre els turistes i visitants sud-catalans a la Catalunya del
Nord mostra la riquesa d’aquest tema a nivell econòmic, social i cultural. A partir de
les dades quantitatives i qualitatives recollides sobre 35 llocs i estructures, l’anàlisi
permet establir algunes conclusions de balanç respecte a l’activitat turística i al
turisme dels sud-catalans a la Catalunya del Nord. Tot reunint algunes dades
bàsiques sobre la situació, l’estudi més concret de les freqüentacions, del sistema
d’informació, de perfils, d’hàbits i d’opinions diverses, ens ensenya la importància
estratègica d’aquesta problemàtica en matèria d’intercanvis i de relacions
transfrontereres.
Sembla definitivament evident que els sud-catalans són una clientela turística
de primera importància per a Catalunya del Nord, tot i que les característiques del
tipus de turisme que practiquen facin que no sigui la més visible. Un estudi
quantitatiu complet podria ser el pas següent per aconseguir conèixer amb precisió
el pes d’aquest turisme tan específic a les diferents èpoques de l’any i a les diferents
zones (muntanya, rerepaís, ciutat, mar...). Mentrestant, un millor coneixement dels
seus hàbits de consum, dels seus interessos culturals i de lleure i una presa en
compte generalitzada de la llengua que parlen, vista no només com la llengua del
turista sinó sobretot com la llengua comuna que els turistes esperen trobar aquí,
permetria de rendibilitzar millor, en termes estrictament econòmics, la presència dels
sud-catalans. Així podrien ser encara més nombrosos a visitar Catalunya del Nord.
67
ANNEX I
METODOLOGIA
En total, s’han recollit 611 qüestionaris omplerts pels visitants sud-catalans
entre el 29 de desembre del 2007 i el 27 de juny del 2008, totalitzant 636 persones
(25 qüestionaris van ser omplerts cada un per dues persones). S’ha de mencionar
que entre aquests qüestionaris només 35 van ser omplerts en castellà.
Aquest estudi es basa en els sabers i els mètodes provenint de la recerca en
ciències socials. Per això, respon a una exigència de rigor i de fiabilitat pel que fa al
recull i l’anàlisi de les dades. Aquesta exigència depèn de la combinació d’un
enfocament, d’un procés i d’una metodologia específics adaptats a la problemàtica
de l’estudi :
• L’enfocament s’ha realitzat segons diversos punts de vista
complementaris :
o Local i global : punt de vista focalitzat sobre els llocs
d’estudi, tot tenint en compte la situació global del turisme a la
Catalunya del Nord ;
o « Micro » i « macro » : presa en compte a la vegada dels
detalls significatius i de les tendències generals ;
o Estructural i dinàmica : presa en compte dels elements
concordants, consensuals i dels elements discordants, conflictuals.
• El procés ha estat fonamentalment empíric, el que implica que :
o El terreny és primordial : les investigacions i les trobades
sobre el terreny forneixen els elements bàsics de l’anàlisi ;
o El procés d’investigació és heurístic : qüestions i
problemàtiques importants apareixen en el curs de les investigacions ;
o Implicació i distanciació : l’investigador ha de sentir-se a
prop de les preocupacions dels investigats, tot tenint en compte els
efectes induïts per la seva presència.
• La metodologia ha estat pluralista i ha conjugat :
68
o Una recerca documental a partir de diverses fonts
(Internet, estudis i documents disponibles davant de les organitzacions
i llocs concernits) ;
o Un treball d’observació directa de terreny sobre els llocs
de visites i de freqüentació ;
o Entrevistes a diversos nivells (responsables, agents) de
tipus directiu i obert per tal de recollir informacions més verídics
possible ;
o L’elaboració i la difusió sobre els llocs de freqüentació
d’un qüestionari sinòptic pels visitants Sud-catalans ;
o Una anàlisi precisa de les dades basada sobre la
verificació, la classificació i la interpretació qualitativa de les
informacions ;
o Un reporting regular amb la Casa de la Generalitat de
Catalunya a Perpinyà per tal de fer un estat de l’avenç de la feina i
d’eventuals ajustaments ;
Investigacions i entrevistes Les investigacions sobre el terreny es van desplegar entre gener i juny del
2008. Per la factibilitat i la pertinència de l’estudi, era necessari treballar a partir
d’una mostra de llocs a la vegada suficientment restringida per tal de ser qualitatiu, i
suficientment àmplia per tal de ser representativa. Així, durant la fase preparatòria,
es va decidir de realitzar un treball més concret sobre els llocs següents :
Abadia Sant Martí del Canigó ;
Abadia Sant Miquel de Cuixà ;
Aquàrium de Banyuls de la Marenda ;
Casa Pairal a Perpinyà (museu d’arts i tradicions populars) ;
Casa Transfronterera de l’Art Romànic de Sant Andreu ;
Castell Medieval de Castellnou ;
Celler Byrrh de Tuïr ;
Centre d’Escultura Romànica Mestre de Cabestany ;
Centre Europeu de la Prehistòria de Talteüll ;
Claustre d’Elna ;
Claustre de Sant Genís de Fontanes ;
69
Coves Canaletes ;
Fortalesa de Salses ;
Fundació del Priorat de Marcèvol ;
Gorges de la Fou a Arles-Montferrer-Cortsaví ;
Gran forn Solar d’Odelló ;
Muralles i Ciutat de Vilafranca de Conflent ;
Museu d’Art Modern de Ceret ;
Museu de la Cerdanya Cal Mateu a Santa Llocaia ;
Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà ;
Priorat de Serrabona.
Tots els llocs d’investigació previstos han estat investigats. Mencionem també
que s’ha afegit a aquest llistat una investigació a nivell de :
Alti Service (pistes d’esquí de Font-Romeu-Pirineu 2000) ;
Confederació de les Reserves Naturals Catalanes a Prada ;
Reserva Natural de Mentet ;
Reserva Natural de Noedes.
Per tal de completar aquesta mostra i de l’estendre a llocs i a algunes
organitzacions treballant sobre projectes transfronteres o d’àmbit turístic, també es
va decidir de fer unes entrevistes als nivells següents :
País Pirineu-Mediterrània a Ceret ;
Sindicat Mixt del Canigó a Prada ;
Comunitat de comunes Pirineu-Cerdanya ;
Associació pel Patrimoni Turístic Transfronterer de Vilafranca de
Conflent ;
Servei Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Cabestany ;
Oficina de turisme de Font Romeu ;
Centre Internacional de Música Popular « El Marbre » de Ceret ;
Comitè Departamental del Turisme dels Pirineus Orientals ;
Cambra de Comerç i d’Industria de Perpinyà ;
Xarxa Cultural – Terra Catalana a Perpinyà.
Al total, van ser entrevistats seixanta responsables i agents.
70
A nivell dels llocs turístics :
Abadia Sant Martí del Canigó : Anne-Christine de Lépine (agent).
Abadia Sant Miquel de Cuixà : Bernard Nicolau (agent), Pare Josep
(responsable abadia).
Alti Service (pistes d’esquí de Font Romeu i Pirineu 2000) : Alain
Luneau (director), Corinne Julien (agregada comercial), Bernard Herréria (cap
d’explotació), Charleyne Vivenzi (supervisora d’investigació).
Aquàrium de Banyuls de la Marenda : Claire Biron (responsable
administrativa), Nuria Alonso (agent).
Casa Pairal a Perpinyà (museu d’arts i tradicions populars) : Jaume-
Gaspar Deloncle (conservador), Nelly Terra (assistent).
Castellnou : Mistretta (Punt Informació).
Celler Byrrh de Tuïr : Mireille Meyrueix (responsable comptabilitat).
Centre Europeu de la Prehistòria de Talteüll : David Angelat
(responsable administratiu i marquèting), Yvette Grieu (agent).
Centre d’Escultura Romanica Mestre de Cabestany : Hélène Deixonne,
Sandra Caralp (agents).
Ciutat de Vilafranca de Conflent : Rose-Marie Soria (exbatllessa),
Nicolas Panabière (Punt Informació).
Claustre d’Elna : Thérèse Moenne-Loccoz (responsable), Romain
Pageant (agent).
Claustre de Sant Genís de Fontanes : Vanessa Prat (agent del
patrimoni).
Coves Canaletes : Raymond Delonca (propietari).
Fortalesa de Salses : Jean-Michel Phéline (administrador), Marie-
Françoise Rose (regidora), Jean-Marc Lopez (encarregat de
desenvolupament Centre dels Monuments Nacionals), Sra Sanner (agent).
Fundació del Priorat de Marcèvol : Joanna Gasztowtt (directora), Sra
Boursier (visites).
Gorges de la Fou d’Arles-Montferrer-Cortsaví : Yves Morandière
(contramestre), Jean-Baptiste Puig (agent).
Gran Forn Solar d’Odelló : Corinne Moulet, Sophie Courivaud, Serge
Chauvin (cogerents).
Muralles de Vilafranca de Conflent : Mylène Sarda (responsable).
71
Museu d’Art Modern de Ceret : Isabelle Ayel (directora adjunta).
Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà : Annie Lloubes
(administradora), Danielle Jaubert (agent).
Priorat de Serrabona : Christiane Rodriguez (agent del patrimoni).
A nivell d’organitzacions :
Associació pel Patrimoni Turístic Transfronterer de Vilafranca de
Conflent : Guy Durbet (president).
País Pirineu-Mediterrània a Ceret : Géraldine Caprani (encarregada de
missió).
Cambra de Comerç i d’Industria de Perpinyà : Jean-Jacques Martí
(responsable Servei Informacions Econòmiques i Estudis).
Casa Transfronterera de l’Art Romànic de Sant Andreu : Caroline
Mahoux (agent del patrimoni).
Centre Internacional de Música Popular El Marbre de Ceret : Paul Macé
(director).
Comitè Departamental del Turisme (Consell General dels Pirineus
Orientals) : Pierre Anglade (responsable Observatori).
Comunitat de comunes Pirineu-Cerdanya : Bruno Ferrari (agent de
desenvolupament Carta Intercomunal), Sra Trillas, Emilie Pagès (Punt
Informació).
Confederació de les Reserves Naturals Catalanes a Prada : Sra
Lespine (directora).
Oficina de turisme de Font Romeu : Christian Sarran (relacions amb la
premsa).
Servei Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Cabestany : Cédric
Debardieux (director Servei Cultura i Patrimoni), Alain Trotel (adjunt al batlle
delegat la cultura).
Sindicat Mixt del Canigó a Prada : Sr Lissot (director), Rémi Benos
(encarregat d’estudi).
Xarxa Cultural – Terra Catalana : Claire Bertrand (directora), Carole Erb
Tarraso (estadística).
72
Algunes persones no han pogut ser entrevistades directament durant les
investigacions, però van ser contactades per telèfon i/o internet :
Abadia Sant Martí del Canigó : Sor Ségolène.
Museu de la Cerdanya Cal Mateu a Santa Llocaia : Dominique Pilato
(conservadora).
Reserva Natural de Mentet : Yann Boutolleau (tècnic científic i
d’animació).
Reserva Natural de Noedes : Alain Mangeot (conservador).
El qüestionari El qüestionari que hem elaborat i implementat en els llocs d’estudi tenia un
objectiu transversal. Havia de permetre el recull de diverses informacions sobre els
visitants sud-catalans per tal d’esbossar un « perfil » concernint a la vegada els seus
llocs de procedència i de destinació, les seves categories socials i professionals, les
seves pràctiques i hàbits durant l’estada, així com les seves opinions generals. Al
mateix temps, el qüestionari havia de ser suficientment concís per tal de poder ser
utilitzat de manera senzilla sobre els llocs de difusió. En efecte, un qüestionari
massa llarg hauria estat constrenyedor per les persones que han acceptat
encarregar-se’n i hauria pogut dissuadir alguns visitants.
Per això, s’ha decidit elaborar un qüestionari de mida mitjana (una pàgina) que
presentava l’avantatge de plantejar un conjunt de qüestions variades, amb opcions
de respostes a la vegada tancades i obertes, i així de disposar d’un corpus de dades
qualitatives pertinents. Això implicava deixar de banda algunes qüestions,
especialment sobre la opinió positiva / negativa dels visitants pel que fa als llocs
visitats i a l’estada. Però, com a primer qüestionari d’aquest tipus, aplicat a aquest
nivell sobre el nostre territori, les informacions recollides contenen dades originals
importants sobre els fluxos de turistes / visitants sud-catalans a la Catalunya del
Nord.
El qüestionari ha estat elaborat conjuntament amb la Casa de la Generalitat de
Catalunya a Perpinyà i ha estat proposat als diversos llocs escollits per l’estudi. Com
per l’estudi en el seu conjunt, el procés ha estat empíric, és a dir que es va acordar
una importància específica al terreny i a les trobades amb els diversos actors. En
conseqüència, la difusió del qüestionari s’ha realitzat conjuntament amb les
entrevistes amb els responsables / agents dels llocs, segons els casos i tot explicant
73
ben bé els objectius de l’estudi i del qüestionari. El recull dels qüestionaris també
s’ha realitzat segons els casos, durant una altra visita d’investigació. En alguns llocs
amb alta freqüentació, els qüestionaris van ser omplerts ràpidament i van quedar a
disposició dels visitants només algunes setmanes. En d’altres llocs amb una
freqüentació més baixa, o bé pels quals el seguiment va ser més aleatori, els
qüestionaris van quedar a disposició alguns mesos.
Els responsables de cada lloc era lliure d’acceptar o de rebutjar d’implementar
el qüestionari i tenia la llibertat de les modalitats de la seva difusió davant del públic
sud-català. Així, en alguns llocs, unes persones es van dedicar específicament al
seguiment del qüestionari, i en d’altres llocs, es va deixar en evidència a la disposició
dels visitants. S’ha de mencionar que, als llocs que van seguir específicament
aquesta operació, el nombre de qüestionaris recollit va ser àmpliament superior als
altres. Entre aquests últims, el nombre de qüestionaris recollits és força desigual per
diverses raons : nivell de freqüentació general en aquesta temporada de l’any, nivell
de freqüentació específic dels sud-catalans, nombre de personal, grau d’implicació,
etc.
74
ANNEX II
Catàleg de les opinions dels sud-catalans respecte a les estructures turístiques
Per tal de reflectir de manera més autèntica possible aquests comentaris, ens
sembla útil reproduir-los aquí tal com van ser escrits. Hem tret els noms dels llocs
quan apareixien, ja que la idea és de proveir un panorama de les opinions sobre els
llocs turístics, el turisme i la Catalunya del Nord en general, i no de comparar els
llocs entre ells. En aquests casos, hem reemplaçat el nom del lloc per « (lloc) » ;
S’han recollit quatre comentaris en castellà que hem traduït, tot precisant entre
parèntesis « cast. » ;
Aspectes positius generals
• Les remarques d’ordre general :
o « Ens agrada molt ».
o « Ens agrada molt ».
o « Tot molt bé ».
o « Tot molt bé ».
o « Em sembla fantàstic, molt agraïts ».
o « Tot és estupendo, sobretot la visita a (lloc) ».
o « Continueu fer les coses ben fetes ».
o « Deu n’hi do per ser a França ».
o « Moltes gràcies ! ».
• El territori :
o « Comarca preciosa, m’agrada molt ».
o « Es molt variat i bonic, ens agrada molt ».
o « L’entorn és molt bonic, el túnel del Cadí molt car ».
o « Tot molt bonic i potser poc conegut, s’ha de fomentar més ».
o « És interessant tot el territori ».
75
o « El Vallespir és un lloc molt agradable i molt estimat pels
catalans, molt cuidat, gens urbanitzat, combinació cultura-natura
fantàstica ».
o « Segui conservant tant net com ho teniu ».
o « El nivell de conservació és molt més avançat a la Catalunya
del Nord, gràcies ».
o « A veure si al Sud aprenen a senyalitzar les carreteres com
aquí ! ».
• L’acolliment :
o « Un tracte molt amable i acollidor. Ens sentim molt de gust ».
o « És molt d’agrair rebre una bona atenció (des del punt
d’informació) ».
o « L’acull de (lloc) és formidable ».
o « L’acolliment de totes les persones és immillorable ».
o « (el lloc) ha estat el motiu de la repetida visita, l’acolliment molt
bo i cordial ».
Aspectes negatius generals
• Les pistes d’esquí :
o « Les pistes haurien de ser una mica més accessibles perquè
són una mica cares per una persona que li agradi la neu i vingui molt
sovint ».
o « Les pistes són molt cares, haurien de ser més barates ».
o « Es una vergonya les carreteres d’accés fins aquí i preus de
forfets i alimentació ».
o « El menjar ha pujat molt ! La benzina és molt cara. Els forfets
són excessius ».
o « Forfets i preus excessius, menjar car i poca qualitat, brut ».
o « Que els forfets siguin més barats. Que l’estat de les pistes
sigui millor, que ens tornin el diner si l’estat de les pistes no és bo » (cast.).
o « Més subvencions per l’esport d’hivern » (cast.).
o « Que netegin la neu de les carreteres ».
o « Neteja de carreteres en època de neu ».
76
o « Més discos (nit), instal·lacions antigues ».
o « Lavabos insuficients ».
o « Falta botiga de lloguer d’esquís a les pistes de Font Romeu ».
o « Que millori ».
• Els horaris de visites dels llocs :
o « Els horaris de visita guiada són molt restrictius. Si vas de
vacances aprofites l’hora del sol per veure coses ».
o « Els horaris de les visites guiades és molt restringit ».
o « Horaris molt dolents, obren tard i tanquen molt aviat ».
o « Els horaris de visites de diferents llocs són molt curts ».
o « S’agrairia molt que en èpoques de vacances els horaris
s’ajustessin. Per exemple si Setmana Santa cau al març, perquè es
tanquen les visites culturals a les 5h ? ».
• La senyalització a les carreteres :
o « La senyalització de la carretera s’hauria de millorar ».
o « La senyalització a les carreteres ha de ser més visible ».
o « La senyalització a la carretera ha d’ésser amb lletres més
grosses per veure-les millor al passar amb el cotxe ».
o « Falten indicacions per arribar al museu ».
o « Millorar les indicacions a les carreteres i camins ».
• L’aparcament :
o « És molt empipador no trobar aparcament aquí ! ».
o « Hem visitat amb grups d’amics la ciutat (…) i no hem trobat
parking en lloc, és una vergonya que no hi hagi aparcament a prop (…).
Desitgem que quan tornem trobem un bon parquing. Fins aviat ! ».
o « Parkings ! Hem estat 30 minuts per poder aparcar a 15 minuts
del (lloc). No tornarem (…) ».
• La urbanització :
o « Hem vist que es comença urbanitzar bastant ».
77
o « Hem notat molta més pressió urbanística en els darrers anys.
Els catalans del Sud els poden explicar que vendre’s el paisatge porta al
desastre… Que construeixin pel camí del turisme sostenible !”.
• L’estat del lloc3 :
o « El (lloc) és una mica deixat, les exposicions són interessants
però la presentació millorable ».
La cultura catalana i els intercanvis
• Catalunya :
o « Fer tots els esforços possibles perquè arribi el dia en que
només hi hagi una sola Catalunya ».
o « Seria bo recordar la història perquè no s’oblidi que una sola
Catalunya ha estat partida en dos estats : l’espanyol i el francès.
Convindria més inversió ».
o « No pensava que em trobaria com a casa tant els catalans del
Nord com del Sud no tenim gaires diferències, ni en la forma de ser com
en els costums. Estic molt content cada cop que pujo per aquí ».
• Els lligams Sud/Nord :
o « Caldria afavorir més el coneixement mutu ».
o « És important l’impuls del català i de l’intercanvi de Catalunya
del Sud ».
o « Hi hauria d’haver més interconnexió entre Catalunya i
Catalunya del Nord a efectes de feines, educació, cultura, etc. ».
o « Interessant i necessari que es mantinguin i potenciïn les
cultures i arrels de tots els pobles i en aquest cas les del poble català,
agermanat amb el francès en el temps de pau, després de tantes guerres
inútils ».
• La promoció :
3 Mencionem que és l’únic comentari negatiu d’ordre general fet sobre un lloc que no sigui relatiu a les pistes d’esquí o al tema de la llengua catalana.
78
o « Treballar a nivell de oficines turístiques de Girona i Barcelona
per donar a conèixer més les estacions i el litoral de la Catalunya del
Nord ».
o « Cal intensificar, a hores d’ara, força més la promoció al
Principat ja que cada cop es desconeix més la riquesa i el lligam amb la
Catalunya del Nord ».
o « Telenotícies comarques del Conflent a BTV ».
79
Agraïments
Regraciem totes les persones que, d’una manera o d’una altra, han participat a
aquest estudi i sense les quals el treball no hauria pogut ser dut a terme.
Per aquesta raó, regraciem tots els responsables, els agents, les «persones-
recursos», així com les organitzacions de les quals depenen, per la seva bona
rebuda, per haver contestat a les nostres preguntes i per haver col·laborat a la
difusió del qüestionari. No els podem mencionar aquí tant la llista és llarga ; aquesta
llista, però, figura més baix en el present informe.
Vulguin ser associats a aquests agraïments tots els visitants i turistes sud-
catalans que han contestat voluntàriament al qüestionari. Les seves respostes i els
seus comentaris són rics d’ensenyaments i de perspectives per al sector turístic i per
a les relacions entre la Catalunya del Nord i la Catalunya del Sud en general.
