A l’escola de natura de Mas Cabàlies (Ogassa, El Ripollès ... · Web viewTitle A l’escola de natura de Mas Cabàlies (Ogassa, El Ripollès), realitzarem una investigació sòcio-naturalística

El riu, un sistema lineal

i fràgil

Cases d’en Puig.

Centre d’Informació Ambiental

El Prat de Llobregat

IES RIBERA BAIXA – 2on ESO – maig 08

Nom del centre Components

del grupData

Guió

TREBALL DE CAMP5. Coneguem el riu6. La zona de ribera7. La qualitat de la zona de

ribera8. Per on llisca l’aigua9. Mullem-nos!10. Posem-hi tots els sentits11. Fem-li més proves12. Els habitants del riu

TREBALL DE LABORATORI13. Els habitants del riu – fitxa

descriptiva14. La salut del riu15. Mirem si està contaminada16. L’eutrofització de l’aigua17. Conclusions

TREBALL POSTERIOR A L’INSTITUT

18. Què podem fer?19. El treball de grup

TREBALL PREVI A L’INSTITUT1. Presentació del projecte2. El riu Llobregat, un riu

canviant3. L’ombra del bosc4. El riu sobre mapa

1.Presentació. Treball previ a l’institutEl riu Llobregat neix a Castellar de n'Hug (Berguedà) i desemboca a la mar Mediterrània, al terme municipal del Prat de Llobregat (Baix Llobregat).

En l'actualitat, bona part del seu curs està canalitzat, però en èpoques no gaire llunyanes va ser el causant d'importants inundacionsAl Prat de Llobregat us proposem una investigació per a valorar l’estat de salut del nostre riu i possibles solucions dels problemes que descobrim.El mètode de treball consisteix en: Aproximar-se a diferents trams del

riu i explorar el seu estat de conservació. Recomanem aprendre a usar els mapes cartogràfics.

Aplicar una sèrie de tècniques de camp que ens permetin detectar l’estat en què es troba el riu Llobregat en l’actualitat. Recomanem planificar molt bé la investigació.

Arribar a interpretar les dades recollides, per a poder resoldre la problemàtica real presentada en aquest riu.

La sortida

8.30 Sortida del centre9:15

12:00

Exploració del tram de riu

Treball de camp

12:30-

14:00

Interpretació de dadesConclusions

Treball de laboratori

El riu, un sistema lineal i fràgil

2. El riu Llobregat, un riu canviant Treball previ a l’institut

El riu Llobregat neix a les Fonts del Llobregat, sota del poble de Castellar de n’Hug, a 1300 m. d’altitud. Desemboca al Prat de Llobregat. després d'haver recorregut 157 Km. en direcció Sud. De sempre, el riu Llobregat ha estat un riu aprofitat. Ja en l'època medieval, al llarg del curs del riu i dels seus afluents, hi havia instal·lats una bona colla de molins, fargues que aprofitant la força de l'aigua feien moure els seus mecanismes.El règim hidrològic del Llobregat presenta, com tots els rius mediterranis una marcada estacionalitat, degut a la seva dependència estricta del règim de pluges a la mediterrània i del seu caràcter pirenaic, amb una gran influència dels períodes de desgel, que coincideixen amb els màxims relatius de pluviositat primaveral.La pluviometria mitjana de la conca és de 650 mm/any i les aportacions de 620 hm3/any. El cabal mig calculat és de 20 m3/s. Els cabals instantanis han arribat a variar de 4.000 m3/s en èpoques de fortes avingudes.

El medi físic d’una riu varia en el temps i en l’espai

(varia l’amplada, la quantitat de llum, l’aigua que porta, la contaminació...) repercutint en els éssers vius que l’habiten. Us proposem que abans de descobrir com és el riu, penseu sobre com pot variar una riu amb el temps i al llarg del seu recorregut.


Un riu canviant

Les variacions al llarg del temps

Les variacions al llarg del seu recorregut

Com varia el riu al llarg de l’any?

Pot variar d’un any a un altre? Amb què?

Penseu que varia també de manera puntual?

Penseu que hi ha diferències a banda i banda del riu? Quines?

Com varien les característiques del riu en profunditat?

Com varia el riu al llarg del seu curs?

3. L’ombra del bosc. Treball previ a l’institut

Els cursos fluvials estan envoltats d’una vegetació molt pròpia; els boscos de ribera. Es tracta d’estretes arbredes molt ombrívoles formades per arbres de creixement ràpid i de fulla caduca com els verns, els oms, els pollancres i els freixes. Entre els arbustos predomina l’avellaner, l’arç blanc i el sanguinyol, mentre que entre les plantes herbàcies trobem la punxant ortiga, la sarriassa i l’heura.Les fulles grans dels arbres capten amb eficàcia la llum per a fer la fotosíntesi. Però més superfície també vol dir més risc de dessecació en època d’escassetat d’aigua, doncs la transpiració és major. A la mediterrània, la coincidència de l’època de més calor i la falta d’aigua esdevé un factor crític per als éssers vius, i especialment per la vegetació que no viu prop dels marges d’un riu.Els arbres típicament mediterranis com l’alzina han anat desenvolupant estratègies per a sobreviure en èpoques de sequera. També els arbres que habiten els cursos d’aigua han desenvolupat estratègies per aprofitar aquest recurs tan valuós i suportar el que això comporta (inundacions, crescudes...).

Calqueu una fulla d’àlber i una fulla de tamariu i relacioneu amb fletxes les característiques que penseu que són més apropiades a cadascuna d’elles.


Fulles petites i dures

Fulles grans i tendres

Presència de pèls protectors que retarden l’evapotranspiració (pèrdua

d’aigua)

Fulla més protegida davant el fred

Fulles indefenses davant el fred

Fulla de més superfície amb més capacitat per captar la llum solar

Creixement més ràpid (molta fotosíntesi i molta circulació de saba

de les arrels a les fulles)

Fulles perennes

Fulles caduques

4. El riu sobre el mapa Treball previ a l’institut

El riu Llobregat neix a les Fonts del Llobregat, sota del poble de Castellar de n’Hug, a 1300 m. d’altitud. Desemboca al Prat de Llobregat. després d'haver recorregut 157 Km. en direcció Sud. De sempre, el riu Llobregat ha estat un riu aprofitat. Ja en l'època medieval, al llarg del curs del riu i dels seus afluents, hi havia instal·lats una bona colla de molins, fargues que aprofitant la força de l'aigua feien moure els seus mecanismes

En el seu camí el riu alimenta l'embassament de la Baells, i travessa molts pobles i indústries tèxtils.Des Manresa i fins a la seva desembocadura, el Llobregat és molt aprofitat tant pels horts i camps com per a les fàbriques i grans magatzems que s'han posat als seus marges.

El cabal del Llobregat va augmentant fins a Martorell degut a l'aigua que rep dels afluents. A partir d’aquí el cabal va disminuint degut a les indústries i poblacions que li treuen aigua.

Diferencieu amb colors la zona d’estudi al mapa i anoteu aquelles coses que penseu que trobareu en aquest riu


5. Coneguem el riu Treball de camp

És important conèixer la situació d’aquesta, per tal de facilitar els possibles estudis posteriors, tant per part nostra, com d’altres investigadors.LocalitzacióAlhora de fer un estudi científic i per donar una situació geogràfica en un mapa, s’accepta el sistema convencional de les coordenades UTM. Característiques topogràfiquesEl relleu determina unes condicions climàtiques concretes.L'altitud del terreny sobre el nivell del mar ens pot orientar sobre el tipus de bosc que pot desenvolupar-se.L'orientació de la direcció del riu ens indica la diferent l'exposició al sol que té Els vessants orientats cap al nord-sud (solana) reben més radiació solar que els orientats cap al est-oest (obaga).

El riu en estudi s’anomena

Busqueu l’altitud i amb la brúixola orienteu la vostra zona d’estudi

Altitud Orientació del vessant

Realització d’un esquemaPer tal de conèixer bé el nostre riu és necessari situar de la forma més precisa possible tots aquells elements que ens ajudin a caracteritzar el riu i a conèixer el seu estat.


Simbologia

6. La zona de ribera Treball de campLa humitat ambiental alta i la proximitat de l'aigua al sòl permeten el creixement d'una vegetació característica anomenada bosc de ribera, que fa una galeria al llarg de la riba, mantenint un clima fresc i humit, que evita a la vegada l’evaporació i la sequera del riu. A l'hora d'estudiar la vegetació utilitzarem un mètode per a simplificar l'estudi: el transecte. En un transecte comptabilitzem les plantes que "tallen" el pla d'una corda durant 10 metres. Assigneu-li a cada planta diferent un codi. És molt important que cada cop que es troba la mateixa planta se li assigni el mateix codi.DiversitatLa diversitat és un índex (sense unitats) que mesura la quantitat d'espècies vegetals o animals diferents que existeixen, es relacionen i es mantenen en qualsevol ecosistema. Aquest índex varia entre 1 (diversitat màxima) i 0 (diversitat mínima). Els ecosistemes poc desenvolupats o alterats tenen diversitats baixes, i els més madurs i estables, tenen diversitats altes.

Humitat ambiental %Temperatura ambiental ºCDiversitat (núm. espècies/núm individus) Anoteu en aquesta graella els resultats del transecte:

Punt del transecte Plantes

Codis de plantes

no reconegudes

12345678910


6. La zona de ribera Treball de camp

Per determinar la qualitat de la ribera, mesurarem l’Índex de Qualitat de la Zona de Ribera (QRISI). Aquest índex es determina observant i puntuant una sèrie de paràmetres. En la següent taula encercleu la puntuació que li doneu a cada paràmetre en la vostra zona de ribera.Una vegada sumats els punts us haureu de situar en un d’aquests tres nivell i així saber la qualitat del zona de ribera.

Encercleu la qualitat de la Zona de Ribera que té el vostre tram de riu:

Qualitat Alta Entre 9-12 puntsQualitat Intermèdia

Entre 5-8 punts

Qualitat Baixa

Entre 0-4 punts


8. Per on llisca l’aigua Treball de camp El tipus de substrat de la llera per on discorren els rius, determina la permeabilitat del sòl, la quantitat d’aigua superficial que hi corre i l’aigua subterrània. Alhora també en determina la velocitat en que flueix l’aigua, la presència de petites gorgues o bassals i la presència de salts d’aigua.

Els invertebrats aquàtics (que estan estretament lligats a l’aigua) també depenen del substrat de la llera del riu. Així, hi ha organismes que per viure els hi cal un substrat sorrenc on amagar-se per passar desapercebuts, mentre que d’altres els cal un substrat ple de còdols i graves per poder-s’hi adherir.

Observeu els materials que formen el llit de la riera. Segons la mida en podem distingir:

Estructura de la riba i de la ribera:Sòl nu 0 puntsAmb herbes 1 puntsAmb canyar 2 puntsArbres alineats 2 puntsBosc esclarissat (cobertura>50%) 4 puntsBosc dens 6 puntsConnectivitat amb les formacions vegetals més pròximes: observeu què hi ha després de la zona de ribera. Total

Amb bosc de ribera 4 punts

Sense bosc de ribera

Parcial: Amb camps agrícoles 3 puntsAmb urbanitzacions o infrastructures 2 punts

Nul·la Amb camps agrícoles: 1 puntAmb urbanitzacions o infrastructures 0 punts

Continuïtat de la vegetació de ribera al llarg del riu: observeu si el bosc de ribera està present al llarg de tot el tram del riu d’una manera continuada.TotalparcialPetites clapes aïllades 0 puntsPUNTS TOTALS

8. Per on llisca l’aigua Treball de camp

Còdols graves sorres

250-60 mm 60 – 2 mm 2 – 0.02 mm

Recolliu amb una pala una o dues mostres a l’atzar. Passeu-les pels sedassos per separar els diferents components. Quins tipus de material és el més abundant en la llera d’aquest riu?

Observeu els diferents còdols. Escolliu-ne dos d’abundants i descriviu-los:

Còdol 1

Mida:

Forma:

Color:

Textura: Textura:

Material: Material:

9. Mullem-nos! Treball de camp

Algunes de les variables que cal descriure per conèixer el riu són les característiques físiques: L'amplada del llit del riu pot ser força variable. Per mesurar-la escolliu una secció a l’atzar i amb una corda estimeu la distància que separa les dues voreres. Amb una cinta mètrica mesureu aquesta distància.La profunditat del riu també és inconstant. Escolliu una secció del riu a l’atzar i amb un pal estimeu la profunditat del riu en 3 punts de mostreig. La velocitat de l'aigua del riu . En un punt del riu, llenceu un tros de branca petita i mesureu el temps que triga a recórrer una distància de 5 metres. Podeu esbrinar també el cabal del riu . El cabal és la quantitat d’aigua que desguassa el riu en una secció del riu per una unitat de temps. Podeu calcular el cabal segons la següent fórmula: Cabal (m3/seg) = (Amplada (m) x Profunditat màxima (m))/2 x Velocitat (m/s).

Anoteu els vostres resultats

Amplada Profunditat màxima Velocitat Cabal

1

2

3

10. Posem-hi tots els sentits! Treball de camp

L’aigua del riu és incolora, transparent i inodora. Per descobrir la qualitat de l’aigua del riu i el grau de contaminació us suggerim fer aquestes proves: El color de l'aigua . Agafeu una mostra en un pot de vidre i col·loca una cartolina blanca al darrere. Observeu si l’aigua és transparent, si té color i quin és. La transparència de l'aigua. Per descriure la quantitat possible de material dissolt, agafarem aigua i l’anirem abocant en una proveta llarga de 30 cm, sense agitar-la. Anotarem l’alçada de la columna d’aigua necessària per fer desaparèixer una marca (una creu de 5 mm) que hem fet al fons del recipient. Les partícules sòlides . Per detectar la presència d’aquestes partícules que el riu porta en suspensió, recollirem aigua i la filtrarem amb paper de filtre. L'olor de l'aigua. Si reculliu aigua en un pot de vidre, anota l'olor que desprèn: terrosa, a molsa, a claveguera, a clor…

Anoteu els vostres resultats.Color de l’aigua Olor de l’aigua Partícules sòlides Transparència

11. Fem més proves a l’aigua Treball de camp

Altres característiques que condicionen la qualitat de l’aigua del riu són aquestes:La temperatura de l'aigua . Amb l’ajut de termòmetres d’aigua i d’aire, pots saber la temperatura que té l’aigua (molt freda o tèbia) i la temperatura de l’aire en aquell moment. La humitat relativa (el grau d’humitat) que té l’aire al costat del torrent es mesura amb uns instruments anomenats psicròmetres.La prova de l'escuma . És un test per valorar la qualitat de l’aigua. Agafeu una mostra d'aigua i sacsegeu-la fortament. Anoteu el temps que triguen a desaparèixer les bombolles que s'han format. Penseu que us suggereix aquesta dita:

Com més m'ensabones,més m'embrutes,

i si em vols netejarm'has de deixar estar.

El pH de l'aigua . Podeu també valorar la incidència del pH (grau d’acidesa o alcalinitat) en la possible vida aquàtica del torrent. Agafeu diferents mostres d'aigua i introdueix paper indicador de pH, que detecta el grau d’àcids dissolts a l’aigua i compara’n els resultats.

Anoteu els vostres resultats.Temperatura de

l’aiguaTemperatura

ambiental Escuma pH

12. Els habitants del riu Treball de camp

Per a alguns animals de la zona, el riu és únicament un punt d’abastament d’aigua, com així ho demostren les petjades del porc senglar que a vegades es poden trobar en el marge. En canvi, la vida d’altres animals, està estretament lligada a l’aigua.Per als animals aquàtics el riu ho és tot. És el seu hàbitat. Aquí troben aliment, aigua, oxigen, llocs per refugiar-se i espais per reproduir-se i relacionar-se. La majoria són animals de dimensions petites i difícils de veure a simple vista. Molts són invertebrats que es troben convivint, però en diferents zones: superfície, submergits....Per tal d’observar-los perfectament, pots realitzar unes captures momentànies, (com menys nocives millor), dotant-te d’un conjunt d’instruments i fent-los servir correctament. Pensa que molts animals aquàtics respiren l’oxigen que hi ha dissolt a l’aigua i cal que siguin sempre immersors en aquest medi.

Recolliu, amb els material i eines adequades, animals que viuen al riu i ompliu la fitxes de les fitxes de les pàgines següents.

Animal Característiques Lloc on l’heu trobat Abundància

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

13. Els habitants del riu – fitxa descriptiva Treball de laboratori

IdentificacióNom comú

Hàbitat

AmbientSuperfície Pedres fons

nedador vegetació

Velocitat de l’aigua

Molt lenta Moderadalenta ràpida

Alimentació

Nivell tròficConsumidor primari omnívor

Consumidor secundari

Estratègiabrostejador filtradordepredador triturador

Respiració cutània branquialpulmonar Traqueal

Mecanisme de desplaçamentFase del cicle

vitalAdult Larva ounimfa pupa

Índex biòtic de contaminació

Descripció

Dibuix



IdentificacióNom comú

Hàbitat

AmbientSuperfície Pedres Fons

nedador vegetació



Alimentació





Mecanisme de desplaçament

Fase del cicle vital

Adult Larva ounimfa pupa


Descripció

DibuixIdentificació

Nom comú



Hàbitat

AmbientSuperfície Pedres Fons

nedador vegetació



Alimentació









Descripció

DibuixIdentificació

Nom comúHàbitat

Ambient Superfície Pedres Fonsnedador vegetació





Alimentació









Descripció

Dibuix


14. La salut del riu. Treball de laboratori Per saber si un riu està malalt, també es pot fer la diagnosi del seu estat de salut només estudiant els animals que hi viuen. Heu estat mostrejant molta estona les aigües del torrent... Què us sembla si interpretem els resultats?Els organismes aquàtics són com un termòmetre que indica l'estat de salut d'un determinat tram de riu, és per aquest motiu que se'ls anomena indicadors biològics de la contaminació. Així hi ha organismes que resisteixen la pol·lució o contaminació de les aigües, i en canvi d'altres no. Si els sabeu identificar podràs saber si el riu està contaminat i amb quina intensitat.Mitjançant la presència o absència d'aquests bioindicadors, els ecòlegs han elaborat els anomenats índexs biòtics, que determinen la qualitat de l’aigua del torrent (de valors 0 a valors de 10). Calculeu aquest valor en el vostre tram i interpreteu el resultat.

Grup Nom de l'animal Puntuació PresènciaPeixos No puntua

AmfibisLarva de salamandra No puntua

Cap-gros de granotes o gripaus No puntua

Mol·luscsAncylus 8Limnea 7Physa 7

Plathyelmints Planària No puntua

Hirudinis Glossiphonia 6Hirudo 6

Oligoquets Cucs de terra 5Crustacis Gammarus 7

Insectes

Dípters

Simulium No puntuaLiponeura No puntua

Culex No puntua

Típula No puntua

HeteròptersNotonecta 6

Nepa 6Gerris 6

Hydrometra 6Coleòpters No puntuaTricòpters 9Odonats Libèl·lules 7

Senyoretes 7Plecòpters Perles 10

Efemeròpters Efímeres 9Número d'espècies diferents (A)

Puntuació de l'espècie més exigent que heu trobat (B)

El total d'espècies diferents (A) que heu trobat és:


14. La salut del riu. Treball de laboratori L'espècie més exigent, té la puntuació (B)

0 ó 1 De 2 a 5

De 6 a 10

De 11 a 15

16 o més

10 / 7 8 9 109 / 6 7 8 98 / 5 6 7 87 3 4 5 6 76 2 3 4 5 /5 1 2 3 / /4 0 1 1 / /

L'índex biòtic és _________________________Es considera que hi ha pol·lució quan el valorresultant és igual o inferior a 5.


15. Mirem si està contaminada. Treball de laboratori

Ara et proposem de fer dues proves químiques senzilles que t'aportin més informació sobre el grau de contaminació de l'aigua del torrent i, per tant, de la possibilitat de trobar la truita en aquestes aigües. El test del Blau de Metilè. Aquest experiment ens indica si l'aigua està contaminada per bacteris que s’alimenten de matèries orgàniques (excrements, restes d’aliments...). Si és així, els bacteris poden créixer perfectament, prenent oxigen de l'aigua i el colorant blau de metilè perd color i es torna quasi transparent. El temps que trigarà l'aigua a canviar de color ens donarà una idea del grau de contaminació de la mostra. El test del Permanganat Potàssic . Aquest test mesura la quantitat de matèria orgànica que pot ser oxidada pels microorganismes o bacteris. Ens indica si l'aigua té les característiques idònies perquè hi puguin viure microorganismes, però no detecta si realment n'hi ha o no. Si l'aigua està contaminada amb restes orgàniques el permanganat potàssic romandrà decolorat, si no, es tornarà de color rosa.

Anoteu els vostres resultatsTest del Blau de Metilè Test del Permanganat

PotàssicResultats contaminació


16.L’eutrofització de l’aigua Treball de laboratoriMoltes vegades la presencia de compostos químics a l’aigua, com poden ésser el fòsfor i el nitrogen, poden generar en l’aigua un fenomen anomenat eutrofització.L’eutrofització és el resultat d’un enriquiment excessiu de nutrients a l’aigua, resultat d’abocaments diversos: detergents, fems... Aquests elements faciliten el desenvolupament de les algues, que acaben cobrint la llera dels rius i pinten de verd l’aigua.Aquestes algues poden cobrir la superfície de l’aigua, i formar grans acumulacions d’algues putrefactes al fons, fet que comporta la desaparició de l’oxigen dissolt en l’aigua i la conseqüent mort dels peixos i altres organismes aquàtics. També poden afectar a la salut humana, provocant febres, diarrees...Així es pot arribar al punt final de l’eutrofització, que és el que s’anomena “aigües mortes”. Les aigües no tenen gens d’oxigen, i aquesta aigua és inservible tant per a allotjar vida com pel seu consum.

A continuació us proposem aquestes proves senzilles que t’aportaran més informació sobre la qualitat de les aigües en estudi. Prova del Nitrogen. Submergiu una tira test durant 1 seg. dins la solució problema. Després de 60 seg. compareu la zona de test amb l’escala de colors que teniu. Si hi ha presència de nitrat apareixerà un color vermell violaci. El valor màxim establert és de 25 mg/l Prova del Fòsfor. Ompliu el recipient mesurador de 5 ml amb la solució problema i afegiu 5 gotes de la solució fosfat-1. En una proveta afegiu 6 gotes de la solució fosfat-2. Submergiu una tira test en cadascun dels recipients durant 15 seg. i compareu posteriorment amb l’escala de colors que teniu. Si hi ha presència de fòsfor apareixerà un color blau verd. El valor màxim establert és de 20 mg/l.

Prova del Nitrogen Prova del Fòsfor Resultats


17. Les conclusions

Marqueu amb un + si el tram compleix els requisits que indiquen que el riu està en bon estat amb una bona qualitat de les aigües i amb un (-) si no es compleixen.


Què volíem estudiar?

Dades importants de la investigació

Estat del bosc de ribera

Color

Transparència

Partícules sòlides

Olor de l’aigua

Temperatura

Prova de l’escuma

pH de l’aigua

Blau de metilè

Permanganat

Prova del nitrogen

Prova del fòsfor

Índex BiòticInvestigadors

Les nostres conclusions:

18. Què podem fer? Treball posterior a l’institutSempre es recomana no beure aigua dels rius per molt clara o transparent que la veiem. Fins i tot els rierols més inaccessibles d'alta muntanya poden ser freqüentats per ramats i animals que deixen els seus excrements on els plau. Els excrements dissolts embruten l'aigua i fan que proliferin molts microorganismes perjudicials per al consum humà. Malauradament, en cursos més baixos del riu, pel fet de passar per diferents poblacions, a més de la contaminació orgànica és possible que es doni l'abocament de productes químics, alguns molt perillosos i causants de greus malalties tant en l'home com en el mateix riu.Pensa a partir dels resultats obtinguts, la veracitat d’aquestes dites populars:1.- "L'aigua corrent es pot beure, l'aigua estancada no".2.- "Si arribes a un torrent, mira entre les pedres del fons: la presència d'algues verdoses filamentoses, sangoneres o gripaus, et confirmarà que l'aigua no es pot beure".3.- “Abans de beure aigua espera’t que un animal en begui. Si ho fa, endavant”

Agrupant tots els resultats que hem obtingut en l’exploració del riu i del seu entorn, elaboreu una proposta per tal de solucionar els problemes apareguts durant la vostra investigació


19. El treball de grup El desenvolupament de la investigació ha propiciat situacions en les quals hem necessitat treballar en grup i cooperar.La cooperació és probablement un dels aspectes que més es necessiten per a desenvolupar projectes de tota mena. Però no és sempre fàcil.Aquesta làmina és una làmina d’autoavaluació del treball realitzat al llarg de la investigació. Farem una autoavaluació primer a nivell individual, i després a nivell de grup de treball.

Activitat individual

Què és el que més t’ha agradat de treballar en grup?

Què és el que no t’ha agradat?

Quines coses noves has après gràcies al grup?

Activitat grupal

Podeu explicar què ha aportat cadascú de vosaltres al grup?

Penseu que tots heu mantingut el mateix interès durant tota la investigació?

Expliqueu allò que us ha comportat més problemes


Documents

A l’escola de natura de Mas Cabàlies (Ogassa, El Ripollès ... · Web viewTitle A l’escola de natura de Mas Cabàlies (Ogassa, El Ripollès), realitzarem una investigació sòcio-naturalística