LA HISTÒRIA DE Roma

IES VilamarxantAmparo Gasent

• Virgili, en la seua Eneida, converteix Enees (que va sobreviure a la guerra de Troia) en fundador de la ciutat. Pero… què hi ha de cert en la llegenda? Va ser Enees el fundador de Roma? I qui sigueren Ròmul i Rem?

• Tit Livi ens conta, a la seua obra, la història de Roma “des de la fundació de la ciutat” (Ab urbe condita).

Roma: HistÒria o llegenda?

Què sabem sobre la fundació de Roma?

• Segons l’obra èpica de Virgili, quan Enees arribà a la península itàlica, estava ocupada per dos pobles: els llatins i els osco-umbres.

• Enees es casà amb Lavínia, filla del rei Llatí i es va establir al seu territori.

• Ascani o Iulius, fill d’Enees, va ser el fundador d’Alba Longa i el seu primer rei.

L’ENEIDA

Rómulo y Remo• Numitor i Amuli eren germans.

Amuli destronà el seu germà i va obligar la filla, Rea Silvia, a esdevindre vestal.

• Amuli ordenà matar a tots els xiquets, però Rea Silvia, que havia tingut dos bessons del déu Mart, els va abandonar al riu Tíber per tal que no foren assassinats.

RòMUL i REM

• Els bebés van ser trobats i criats per una lloba, Luperca. De nens van viure amb uns pastors i quan van créixer, després de matar a Amuli i alliberar Numitor, van tornar al lloc on la lloba els va trobar i van decidir fundar una ciutat, Roma. Però no van assolir posar-se d'acord en qui hauria de dirigir la nova ciutat i finalment Ròmul va matar a Rem.

• Roma creixia pròspera, però tenia un problema, la majoria dels seus habitants eren homes i així la ciutat no podia seguir creixent.

EL RAPTE DE LES SABINES

• Els romans van decidir convidar als seus veïns, els sabins, i raptar a les seves dones.

• Quan els sabins van decidir regressar a rescatar-les, elles ja havien triat espòs i vivien feliços amb ells. Quan els sabins es van enfrontar als romans, la lluita era tan cruenta que podien haver mort tots. Finalment, les dones es van interposar entre els seus marits i els seus familiars (pares, germans…).

A canvi de la seua intercessió, i amb la intenció de viure matrimonis més feliços, les dones van demanar ser les ames de les seues llars, en les quals només estarien obligades a filar la llana.

LES TRES ETAPES

• Els historiadors estan d'acord que Roma va tenir tres etapes que es distingeixen pel seu sistema de govern: MONARQUIA, REPÚBLICA I IMPERI.

• Des de la fundació de Roma el seu sistema de govern va ser una monarquia.

• Distintes dinasties de reis es van succeir en la corona romana, alternant reis etruscs amb reis romans.

La monarquIa753 - 509 AC

Ròmul va ser el primer rei de Roma. Va dividir la població entre homes forts, que van formar el primer exèrcit romà, i plebeus. Entre els plebeus va escollir a 100 homes dels millors llinatges, als quals va fer senadors. Ells van ser els anomenats “pares” de Roma i, els seus descendents, els patricis.

ROmVlVS753 – 716 AC

D'origen sabí. El seu regnat va ser pacífic i pròsper.

Va reformar el calendari romà, fins a completar dotze mesos. Se li recorda com el més religiós dels reis romans, va alçar diversos temples i va instaurar nous rituals.

Numa PompiliVS715 – 674 AC

Rei d'origen llatí. De caràcter guerrer i poc piadós. Va ampliar els territoris de Roma. Va construir la Curia, un edifici per al Senat. Va morir, segons la llegenda, per un llamp que Júpiter li va llançar quan Tuli li va demanar ajuda.

TulLVS HostiliUS

673 – 642AC

D'origen sabí, net de Numa Pompilius. Va construir la primera presó romana en el cim del Capitoli i el port de Ostia.

AncVS MarciVS642 – 617 AC

Rei d'origen etrusc, fill adoptiu d’Ancus Marcius. Va lluitar contra sabins i etruscs, va doblegar així la grandària de Roma i va aconseguir valuosos tresors per a la ciutat.

Va ampliar el Senat a 300 membres i va duplicar el nombre de soldats en l'exèrcit. Va construir el sistema de clavegueram de Roma, la Claveguera Màxima, el Circ Màxim en el cim del Capitoli i va començar el Fòrum.

TarquinIVS PriscVS616 – 579 AC

Gendre de Tarquinius, també d'origen etrusc. Com el seu sogre, va lluitar contra els etruscs. Va erigir els anomenats “murs servians”, les muralles que envolten els set cims de Roma. Va fer reformes legislatives i administratives.

ServIVS TVlLIVS578 – 535 AC

Va conspirar amb la seua dona, Tulia, per assassinar a Servius Tullius, el seu antecessor. Se li coneix com un rei molt més autoritari que els anteriors, fins i tot va derogar algunes reformes constitucionals llevant així poder al poble.

TarquiniVS SVPERBVS535 – 510 AC

LA REPÚBLICA509 - 27 AC

Després de l’abús de poder de Tarquini el Superb, l’exèrcit es va sublevar i l’expulsaren de Roma. Després d’açò, es va instaurar un nou sistema de govern, la República.

En la República no governa una persona, sinó el Senat, amb més poder que durant la Monarquia.

Tot un sistema de cònsols, assemblees i magistrats es reparteixen els poders per a governar Roma.

• Durant la República, Roma comença a  estendre's per tot el Mediterrani i les Galies. Les tres  Guerres Púniques (contra els cartaginesos)  converteixen a Roma en primera potència mundial.

L’EXPANSIÓ DE ROMA

DRETs Civils i Lex Romana

En els anys de la república destaca la lluita pels drets civils dels plebeus. A més, s'instaura la lex romana, un sistema escrit de lleis com mai havia existit fins a aqueix moment.

CaIUS IuliUS CAEsar69-44 aC

• Es  va  unir amb Pompei i Cras per  tal de  formar  el  primer  triumvirat,  una aliança per aconseguir major poder. 

• Però  les  desavinences  van  anar creixent  i  va  esclatar  una Guerra Civil entre els partidaris de Pompei i Cèsar. 

• Després  d'enfrontar-se  en  Farsalia, Pompei  va  fugir  a  Egipte  i  allí  va  ser assassinat per Ptolomeu XIV.

• En  Egipte,  Cèsar  es  va  enamorar  de Cleòpatra  i  la va ajudar a arravassar el tron  al  seu  germà  Ptolomeu.  Va  tenir un fill amb ella, Cesarió, i anys després va regressar a Roma.

• Allí, va ser assassinat pels senadors en l'any 44 aC, el dia dels Idus de Març.

• Marc Antoni, amb Octavi i Lèpid, va  formar  un  segon  Triumvirat, que  també  va  acabar  en  Guerra Civil. 

• També Marc Antoni, cònsol romà, es va enamorar de Cleòpatra  i va acabar  morint  al  costat  d'ella  a Egipte alguns anys després.

• Octavi, després de vèncer Marc Antoni, es va proclamar Emperador i va canviar el seu nom pel d’August.  

• Després  de  grans  reformes  socials,  polítiques  i econòmiques,  va  aconseguir  estabilitzar  l’Imperi  amb l’anomenada  PAX  ROMANA  i  establir  un  sistema  de govern  on,  altra  volta,  tot  el  poder  es  concentrava  en una única persona. 

L’IMPERI27 aC – 476 dC

• Julio-Claudis

• Flavis

• Antonins

• Severs

• Constantinians

DinastiEs d’emperadors

Diverses dinasties es van succeir en l’Imperi Romà

Julio-Claudis

 La dinastia Júlio-Clàudia és  la  línia dinàstica  dels  cinc  primers emperadors  romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. Van governar l'imperi romà des del 27 aC  fins  al  68  dC,  quan  l'últim  de  la nissaga,  Neró,  va  suïcidar-se. Els  cinc emperadors  estaven  emparentats  a través de matrimonis i adopcions a les famílies (gens) Júlia i Clàudia.

DINASTIA JÚLIO-CLÀUDIA

Calígula

Neró

Julio-Claudis

• Després  del  suïcidi forçat  de Neró el juny  del  68  dC  va  seguir  un  breu període  de  guerra  civil  que  va  durar poc  més  d’un  any.  Durant  aquest període    es  succeirien  un  darrere l'altre  com  a  governants  suprems  de Roma, Galba, Marc Salvi Otó, Vitel·li i,  finalment, Vespasià. Aquest  darrer  seria  qui  aconseguiria finalment  estabilitzar  l'imperi  i instal·lar una nova línia hereditària en el poder, la dinastia Flàvia.

L’any dels quatre emperadors

Vespasià

Julio-Claudis•  La dinastia Flàvia, fundada per l'emperador Vespasià, va 

continuar amb els seus dos fills Titus i Domicià. Va durar dels  anys 69 al 96;  encara  que  aconseguí  estabilitzar Roma  va  ser  una  dinastia  molt  breu.  Van  construir  el Colosseu, el Fòrum de la Pau, els Banys de Titus i l'arc de Vespasiá i Titus al fòrum romà.

DINASTIA FLÀVIA

Domicià

Titus

Julio-Claudis

•  Els  emperadors  d'aquesta  dinastia  foren,  per  ordre  de regnat: Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, Marc Aureli (compartint temporalment el poder amb Luci Ver) i Commode. Els cinc primers són coneguts com els Bons Emperadors  per  la  seva  política  moderada,  ben contrastada  amb  el  caràcter  tirànic  i  opressiu  dels  seus successors.

DINASTIA antonina

Julio-Claudis•  La dinastia dels Severs va  ser  una  dinastia  imperial 

romana  que  va  governar  l'Imperi  Romà entre el 193 i 235.  La  dinastia  va  ser  fundada  pel  general romà Septimi Sever,  que  va  arribar  al  poder  durant  la guerra  civil  del  193,  coneguda  com  l'Any  dels  cinc emperadors.  El  succeí  el  seu  fill Caracal·la,  que  donà la ciutadania  romana a  tots  els homes  lliures.  Va  ser l'última del  llinatge del principat i va precedir  la Crisi del segle III.

DINASTIA severa

Septimi Sever

Julio-Claudis• Valerià I i el seu fill Gal·liè es repartiren l'imperi el 253: el 

primer es quedà l'Orient i el segon l'Occident. Valerià fou capturat  i  ajusticiat  pels  perses.  Durant  els  vuit  anys següents,  l'anarquia  s'accentuà  amb  els  trenta  tirans, emperadors  nomenats  a  les  províncies  que  regnaven alhora.

• L'ordre  fou  reestablert  amb Aurelià  (270-275)  que recuperà  la  disciplina  i  unitat  de  l'imperi.    es  féu anomenar dominus et deus.

• Dioclecià (284-305) aconseguí ordenar el territori romà.  

La crisi del segle iii

• L’emperador Teodosi va dividir l’Imperi en Orient i Occident al 395. L’any 476 va ser destronat l’últim emperador.

Fi de l’imperi romà