ABRA

CADA

BRAN

T!Nú

m.19

Nove

mbr

e20

13

Abracadabrant!Edició i redacció: Enric Bergadà, Enric Tierz, Cris López i Alba Vilaplana.Portada: Diana Borbón Cuchí.

Arbre Etern:T'estimo encara, sí.

No ha canviat la mesura.Potser inclús més fort que abans,

el meu sentir creix cada dia,com un arbre frondós i elegant.

Com un roure o un salzea la vora de la riba.

Creix, però ja sense adonar‐se'n,ja sense voler més sol del que ara té.

L'arbre creix dins del pit i segueix el seu curssense voler res més.

Creix pacient i agraeixcada dia les fulles que broten.

També agraeix quan cauen,perquè en vindran de noves.

Agraeix els dies de pluja i ventque la terra li renoven.

I quan creix el riu s'esborrenles petjades vora les arrelsi se sent lliure i salvatge.

Aquest arbre és etern. I és nostre.

Tanit Amorós

MARCABRÚ: EL TROBADOR DELS POBRES (O LA POÈTICA DEL TOT O RES).La idea que ha pervingut de la lírica trobadoresca és la d'una poesia altamentestereotipada, caracteritzada per la utilització recorrent de tòpics literaris com l'exordinatural ‐la introducció en què l'arribada de la primavera o de l'hivern duu al poeta lamembrança de la seva estimada‐, o la presència del gilós ‐el marit‐ i dels lauzangiers‐els aduladors, sempre prestos a trair la confidencialitat de l'amor. Certament, aquestaidea es correspon amb una línia de la poesia dels trobadors, tal vegada la principal, la dela cançó amorosa i la fin'amors, que va assolir unes alçades poètiques que encara enssegueixen meravellant, com a Can vei la lauzeta mover, la cançó més cèlebre de Bernartde Ventadorn:

Can vei la lauzeta moverde joi sas alas contra·l rai,que s'oblid'e·s laissa chazerper la doussor c'al cor li vai,ai! tan grans enveya m'en vede cui qu'eu veya jauzion,meravilhas ai, car desse

lo cor de dezirer no·m fon.[Quan veig l'alosa moure/de joia les seves ales contra el raig del sol/que s'esvaneix i esdeixa caure/per la dolçor que li arriba al cor,/ai!, sento una enveja tan gran/de totaquell que veig gaudint/que em meravello perquè, de seguit,/el cor no se'm fongui dedesig]

Però l'aprofundiment en el coneixement de lalírica trobadoresca revela un món poèticsorprenent i molt menys uniforme del que potsemblar ‐on hi ha lloc per a gèneres com la tensó(un debat entre trobadors) o la cansó decrozada (destinada a crear un clima favorable ales croades).Dins d'aquesta diversitat, un dels creadors méssingulars és Marcabrú, pertanyent a la segonageneració de trobadors. Sembla que fou un homed'extracció molt humil i practicà una poesiaimbuïda de moralisme, fet que, d'entrada, faque sigui poc atractiva per al lector modern.

Però la figura de Marcabrú es recorda, principalment, per haver inaugurat el corrent dela lírica trobadoresca conegut com a trobar clus, un tipus de poesia que tendeix al'obscuritat i a les referències al·legòriques. Durant els segles posteriors, molts granspoetes com Góngora o Mallarmé també es varen veure empesos a compondre els seuspoemes dins uns paràmetres similars.Avui en dia, les cançons de Marcabrú probablement es considerarien com a reaccionàriesa causa del seu marcat moralisme, però en el seu temps foren més aviat un bramul

revolucionari, tan des del punt de vista literari com social. No només conreàgèneres aliens a la lírica trobadoresca fins aquell moment com la pastorel·la outilitzà una singular combinació de mots vulgars i elevats per transmetre el seumissatge, sinó que també criticà amb virulència els costums de la cort, lavenalitat de l'església romana i fins i tot arribà a invocar el capgirament de l'ordresocial:Cel prophetitzet ben e mauque ditz c'om iri' en becill,

seigner sers e sers seignorau.[Aquell profetitzà coses bones i dolentes/i digué que el món escapgiraria,/els senyors serien serfs i els serfs, senyors.]En aquest sentit, l'enyorat Martí de Riquer opinava a Lostrovadores que la poesia de Marcabrú es pot interpretar com unaveu del poble que, a crits, s'imposa des del carrer al castell i a lacort i ensenya la vergonya i la immoralitat dels ambients elevats.La paradoxa, no obstant això, és que Marcabrú necessitava tenirels cortesans com a benefactors per poder subsistir.En un altre estudi de referència, Marcabrun and the Origins of “Trobar clus”, LynneLawner intenta esbrinar les causes que dugueren el trobador a cercar l'obscuritat en elsseus poemes i algunes de les pistes que hi troba no poden ser més sorprenents:

De gignos senssui si manens

que mout sui greus ad escarnir;lo pan del folcaudet e mol

manduc, e lais lo meu frezir.[D'un seny tan enginyós/sóc proveït/que és molt difícil escarnir‐me;/el pa delximple/calent i tou/menjo, i deixo que el meu es refredi]Seguint aquests versos Lawner arriba a la conclusió que Marcabrú obscureix el seumissatge com a mecanisme defensiu i com a mitja de subsistència, ja que els estamentsque criticava a les seves cançons eren alhora els seus protectors i el trobador, d'origenhumil, es trobava en una posició d'extrema feblesa davant de cavallers armats ipoderosos. El seu enginy, tal com ell mateix ens conta, era la seva única arma peròsembla que, a l'hora de la veritat, fou insuficient, ja que morí assassinat a mans d'unscastellans de Guiana ofesos per les seves cançons. Tanmateix, nosaltres sempre serem albàndol de l'enginy.En la mateixa cançó, Lawner encara troba uns altres versos que embolcallen amb unaaura de bellesa el sentit de l'obscuritat marcabruana:

Mos alos esen tal deves

res mas ieu non s'en pot jauzir[La meva propietat és/tan ben defensada/que cap altre home no en pot gaudir]Marcabrú, òbviament, no tenia cap propietat i el que Lawner llegeix darrereaquests versos és la vívida desesperació d'un home que no tenia cap ancoratge,lliurat a una vida de vagabundeig i d'incertesa, forçat a viatjar constantment per un mónen guerra. La seva propietat, per tant, no pot ser altra que les seves cançons, l'únic recer,un espai que el trobador manté inviolable i protegit del món mitjançant l'hermetisme.Des del segle XXI potser podrem mirar la poesia de Marcabrú amb un gest de suficiènciaper la ingenuïtat de la seva moral medieval, però la lliçó que ens pot donar a tots nosaltres‐poetastres aburgesats, arnats per l'autocomplaença i la comoditat, parapetats darrereinstitucions cendroses‐ és tan rotunda que hauria de capgirar la nostra vida. Potser haarribat el moment d'abandonar la poètica de parc temàtic i adoptar la poètica del tot ores.

Enric Bergadà

CRÒNICA DONOSTIA ZINEMALDIAEl Festival de San Sebastian no selecciona les pel·lícules per dedicar‐les sota el títold'una temàtica. Però es pot dir que els films que he vist segueixen un eix: l'individu. Enla majoria de films existia un sol intèrpret envoltat de personatges i fets queacompanyen, que provoquen,... l’individu protagonista.

La pel·lícula Enemy, comença amb la frase: 'Elcaos és un ordre per desxifrar'. No en puc parlarperquè val més veure‐la sense saber de què va.Una història de doble personalitat, de doblesentit. La fotografia excel·lent acompanya a ferun viatge per uns espais heterogenis, pulcres queet posen dins un ambient inquietant perpreparar‐nos per un gran Final.

Des que vaig descobrir el director Kore‐eda mai m’ha decebut. Like father, like son és unretrat impecable, alliçonador sobre la família japonesa. Una pel·lícula amb un ritmeagradable i amb uns personatges molt propers. Sembla que en l'actualitat la bondat s'haconvertit en un defecte, es diu en el film. Prevalen altres valors més productius, però elsbons valors a l'hora de la veritat en l'amor, en la família sempre són guanyadors.

Vull tornar a veure Mon âme par toi guérie; em va deixar buits que vull omplir. Unahistòria que reflexiona sobre l'individu i el seu procés d’evolució. El protagonista solitarienvoltat pel pare, amics i veïns ha d'acceptar el seu poder que no vol reconèixer. Unviatge interior on descobrirà que la vida és meravellosa i cal creure en ella. Els somnispoden ajudar a comprendre quin camí hem d'agafar en la vida.

Caníbal, una pel·lícula correcta, sòbria, sense estridències. Una historia d'amor entre eldimoni i la Bellesa. Un film sobre la solitud de l'individu, i que per molt que s'esforci labellesa res pot fer canviar la maldat. Cal reconèixer el treball que realitza Antonio de laTorre i la gran descoberta de l'actriu romanesa Olimpia Melinte.

Ja que parlem de cinema espanyol cal destacar l'última obra de David Trueba (Vivir esfácil con los ojos cerrados) que pot agradar al gran públic. Una historia nostàlgica sobreun professor d'anglès que viatja a Almeria per conèixer a John Lennon. Les maduixestenen un paper important...L’image manquante és l’últim film del director de Cambodja, Rithy Panh. Ja em vadeixar esmaperdut amb el documental S‐21, la màquina de matar. I torna a colpir amb

aquest fabulós experiment cinematogràfic. Un film que haurien de veure tots elsdirigents del planeta. Un retrat sobre la dictadura i genocidi dels Jemeres Vermells aCambodja. El director realitza una sèrie de pensaments sobre aquella època, i al finalacaba dient una gran frase: La révolution est cinéma.

Gràcies al festival he pogut gaudir de petites perles que difícilment es podran veure ensales convencionals, cal destacar‐ne les següents: la urbana pel·lícula Wolf, en què esrelata la vida de dos joves lladres que arriben a ser els reis del seu barri; la tendrahistòria d'homes i cavalls (Hross í oss / Of Horses and Men) ambientada en meravellosospaisatges islandesos; i la polonesa Drogówka / Traffic Department, una història violentasobre la corrupció dins el sistema policial.

Però el més destacat d'aquest festival ha estat laretrospectiva de Nagasi Oshima, director japonèsconegut per l’estimulant El imperio de los sentidos.Oshima, però, té una extensa filmografia en què elsseus principals trets són la llibertat radical, lasensualitat clara ‐sempre envoltat d’ambients poèticsque poden arribar a ser estrambòtics. Amb la sevaprimera pel·lícula Ai to kibo no machi / Street of Loveand Hope demostra una implicació en la societatmitjançant el cinema, una gran lliçó de realisme fetamb simplicitat però que arriba com una bufetada.Amb 62 minuts de metratge n'hi ha prou, no calenfloritures. Oshima també està disposat a fer‐te unrentat de cervell. Em vaig quedar trasbalsat veientEtsuraku / Pleasures of the Flesh. De què és capaç un

home per tal d'oblidar un amor no correspost? Un film asfixiant on clarament elprotagonista és el desig carnal. I amb Nihon shunka‐ko / Sing a Song of Sex es relaten lesdiferències sexuals entre l'home i la dona, quan realment el que es busca és el mateix.Quasi totes les pulsions queden plasmades en aquest film fantasiós i al mateix tempstragicòmic. Però Oshima també és un amant de la poesia i es demostra en Shinjukudorobo nikki / Diary of a Shinjuku Thief , un jove que roba llibres tan sols per conquerirl’amor d’una dependenta.

Buscapé

NUESAÉs previsible, però sempre sorprèn: quelcom es trenca, i unja no es mira mai més el món amb la mateixa mirada. Elmàxim conflicte al llarg de la vida s’esdevé entre el queesperàvem i el que va essent. Ambdues peces mai acabend’encaixar i un es pregunta què falla: si esperava massa omalament, i la vida és infinitament descafeïnada... o si és unmateix que s’ha anat apagant a poc a poc com una fogueramal cuidada.Cada dia amb més freqüència, el desencís assalta joves devint i trenta anys. Abans d’arribar als quaranta s’és un vell.

Jo confesso... que molts dies em sento vella. És una desgràcia terrible que un arbrecomenci a assecar‐se sense haver adquirit una esplèndida maduresa de fruits. Llevar‐sei afrontar la vida en aquest estat és una heroïcitat, i potser es fa perquè encarapersisteix el dubte de si tot plegat és una mala etapa abans de la bonança; perquè ensentenguem... una “prova” que si superem tindrà recompensa; però potser la nau noarriba a bon port quan cessa la tempesta.Aquesta possibilitat, la de que les coses no segueixin el curs que esperàvem o que enshan fet creure que seguirien com si obeïssin una llei natural, és el punt on neix elconflicte, i és aquí on un intenta desviar la mirada. Quan un projecta la seva vida, denen o adolescent, l’omple de grans expectatives i possibilitats felices; ara bé, el fet queno es compleixin aviat o que alguna d’elles sigui impossible, no dóna dret a girarl’argument completament i creure que tot va a pitjor. El discurs tremendista cansa, aligual que el de l’il·lús benintencionat.En un moment difícil com el d’ara, molts joves veiem com la nostra vida va despullant‐se d’il·lusions i benestar. L’economia cau, i amb ella la nostra possibilitat d’una casa, unviatge, una família nombrosa... però encara més, cau la possibilitat de dedicar‐nos aallò que crèiem poder triar. És com si l’horitzó de les grans esperances de Dickens se’nsanés destenyint davant dels nassos.És el moment del conflicte, l’instant en el qual la vida queda davant nostra amb unanuesa flagrant. Desapareixen les metes, les projeccions, i totes elles adquireixen lamateixa estranyesa amb la qual una paraula es fa difusa a còpia de pronunciar‐larepetidament. Ja no es creu en sagraments ni promeses, perquè un endevina quedarrere d’ells la vida ha de ser idènticament feridora.Amb el conflicte neix l’instant en que un tanca o obre la mirada. La nuesa és mésoriginària que el vestit, però alerta, el fred prem i el sol crema la pell. Si la vida no ésaixò que crèiem, i intuïm que tampoc és aquest horitzó destenyit, caldrà no tancar elsulls i afrontar el Misteri. I és en aquest instant en què comencen a afilar‐se les pròpiesparaules, no pas per aconseguir èxit o reconeixement, aquestes metes ja han mort; ésaleshores que un ja sols busca una sola cosa: afinar els mots per tal de poder‐secomunicar amb qui vulgui escoltar‐lo. Pell a pell, tal com neix la vida.Cris López

Més informació, subscripcions, suggeriments i propostes a clubabracadabrant@gmail.comi també al Facebook (ClubAbracadabrant)

Podeu consultar tota la col∙leció a: http://issuu.com/abracadabrant/

EvolucióOh! Déu meu Totpoderós

Des d’infant que no et demano res.Hom parla de canvis,

hom necessita un canvi complert.Els petits passos són insuficients

Et demano una neteja total!

Perquè jo i milers d’Evaescamparem una nova evolució com conills.

Recrearem un nou mónple de petits russos i nimfes poderoses.

Estic cansat d’aquest món brut!

Oh! Déu meu TotpoderósCrida a tots els teus cavallers!

‐escombrin el món de falsedat i mentides‐.A canvi jo t’ofereixo la perla dede la meva salvació: la Bellesa.

Enric de TierzAqu

estaé

suna

revista

inquie

ta,sia

rribaa

lesvos

tresm

ansque

nos'es

tiguiq

uieta.

Feu‐la

córrer

!