R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

AGROA B R I L [ 2 0 1 5 ]

AC

TIV

ITA

T

77

•

, ls e a

men ~· , ' da cultiu."''-~ Quaderr.

colhta• or~ ¡ sobr r,

es del carr

, ' , ' ' ' ' ' ' , . ', ' . ... - '; , ,'

.. -

• .. -~­=-.-...-

'

•

El 22 de maig celebrem, a la Llotja de Lleida, l’Assemblea General Or-dinària. La Federació, que és la nos-tra organització, ens brinda aquesta oportunitat de reunir-nos cooperati-vistes de totes les parts del territori, intercanviar inquietuds i trobar noves opcions de negoci.No en va, la Federació és el fil conduc-tor de tot el sector productiu agrícola i ramader de casa nostra. Representa el moviment cooperatiu agrari arreu i uneix tots els sectors productius de Catalunya.A hores d’ara, tenim entre mans te-mes importants per al futur de la ma-jor part dels sectors. Estem treballant en l’aplicació de la PAC i el PDR, i també en la definició d’eines per a un sector del vi més competitiu, en la manca d’ajuts a la fruita seca, per un nou model de fertilització agrària assumible pels productors, perquè es facin més controls a l’oli dels restau-rants, per l’estratègia enfront del foc bacterià que crema els fruiters i per la

continuïtat de les benzineres coope-ratives, entre altres problemàtiques i necessitats.A més, a la Federació també hi ha representades tres branques molt im-portants per al futur de l’agricultura i la ramaderia de casa nostra com són la formació, el desenvolupament rural i les seccions de crèdit. Precisament, estem avançant amb l’Associació per aconseguir el reconeixement que es mereix el model de cooperativa amb secció de crèdit, que és una pota principal en la part econòmica i finan-cera de les nostres empreses, i treba-llem conjuntament en la seva ordena-ció, sense soroll i amb la complicitat de tots.Arribats en aquest punt, també dir-vos que ens volem fer imprescindi-bles no només per a les cooperatives sinó també per a tots i cadascun dels socis, com a productors que formen part d’una cooperativa, perquè tenen unes necessitats molt específiques i han de prendre consciència que for-

men part d’una empresa que també és seva.En un altre àmbit, no vull deixar de fer menció especial de la Mercè Pascual, que ha format part de l’equip humà de la Federació des de 1994 i es va jubilar a final de març. Mercè, t’agraïm la dedicació, professionalitat i huma-nitat que ens has mostrat durant tots aquests anys, i la teva jubilació ens fa sentir una certa maduresa de la nos-tra organització.Per tot plegat, aquesta és una as-semblea important per als companys de consell rector. Comptem amb la vostra assistència per fer balanç dels últims mesos i per avançar-vos quins són els nostres objectius i la nova ma-nera de treballar.•

RAMON SARROCAPresident

AGRO77 ABRIL 2015 SUMARI/3

DOSSIER 4 Estratègies per a la competitivitat del vi

FEDERACIÓ 7 Convocatòria de l’Assemblea General Federació

8 Col·laboració amb el Banc de Recursos

SECTORS 9 Els nostres caps de branca: Jordi Casanova, arròs

10 Opinió de Roger Palau, sobre els ajuts a la fruita seca

11 Nou model de fertilització agrària a Catalunya

12 Es reclamen més controls a l’oli dels restaurants

El foc bacterià crema mitja Catalunya

13 Opinió de Josep Lluís Escuer sobre benzineres cooperatives

EMPRESA 14 Coopinió: La Granadella, organització de visites

15 Congrés estatal de Cooperatives Agro-alimentàries

SUMARI

Ens veiem al maig EDITORIAL Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

16 Les seccions de crèdit obren caixers propis

18 InnovaCoop: Millor qualitat dels calçots

19 La veu de l’expert: Pere Villar, anàlisi de sòls

COOPERATIVES 21 Tasta Coop: Vi “Casteller” de Covides

22 Reportatge: Cooperativa Agrària Plana de Vic

25 Miralcamp lliura els premis del I Concurs de Panís

Bot homenatja Picasso amb un oli verge extra

27 Vinícola de Nulles inicia exportació a Perú

Ulldemolins presenta els Vins del Silenci

28 Cooperativa Emprenedora: ActelGrup

29 La Finestra: Albert Riera, La Fageda

30 Temps d’oci: Garrigues, colors i emocions

4/DOSSIER AGRO77 ABRIL 2015

Amb la finalitat que resulti competitiu i pugui con-tinuar generant riquesa i ocupació, s’està treballant a diferents nivells per un sector vitivinícola que, sens dubte, és estratègic tant a nivell català com estatal.En aquest sentit, garantir un control de la producció en funció de la demanda del mercat ha de ser objec-tiu prioritari del Reial Decret que prepara el Ministe-ri d’Agricultura per aplicar els canvis que comporta la nova reforma de la PAC en el vi. L’estratègia ha de passar per controlar l’augment de la superfície i evitar la liberalització de la plantació de vinyer, limitant el potencial vitivinícola, aconseguint un creixement sos-tenible i augmentant la rendibilitat.Juntament amb aquesta estratègia del sector pro-ductor, s’estan posant en marxa diferents mecanis-mes per a la promoció del consum de vi, com són la creació de la Interprofessional del Vi a nivell estatal i el primer panell de tast oficial de vins a Catalunya.

AUTORITZACIONS DE PLANTACIÓ

Com a pas previ d’una eventual liberalització de plantaci-ons, la reforma de la PAC de 2013 estableix un nou règim d’autoritzacions de plantació, que permet garantir certa li-mitació de la producció i assegurar un creixement ordenat de les plantacions de vinya.A nivell estatal, el Ministeri d’Agricultura està treballant en un Reial Decret d’aplicació de la PAC que, com a principal novetat, contempla la conversió dels drets de plantació de vinya en autoritzacions. En paral·lel, està definint la nor-mativa que regularà el potencial de producció vitícola a escala estatal.El nou sistema d’autoritzacions de plantació de vinya –que entrarà en vigor l’1 de gener de 2016 i serà vigent fins a final de 2030– estableix que només es podrà plantar vinya amb autorització i que aquestes autoritzacions, a diferèn-cia dels antics drets, no seran transferibles entre els viti-cultors. Les autoritzacions tindran una vigència de 3 anys.Les autoritzacions es podran obtenir per tres vies. En pri-mer lloc, mitjançant la conversió de drets de plantació a sol·licitud de l’interessat a partir del 15 de setembre. Tam-bé s’hi podrà accedir mitjançant l’arrencada d’una vinya i la seva replantació. Finalment i per al cas de noves planta-cions, existirà el mecanisme de salvaguarda amb la con-cessió d’una quota de superfície de vinya; aquesta quota permetrà realitzar noves plantacions i s’oferirà cada any per una superfície entre el 0% i l’1% del total de superfície plantada el 31 de juliol de l’any anterior i d’acord amb cri-teris d’admissibilitat i de prioritat.Es preveuen sancions per als viticultors que realitzin plan-tacions sense autorització prèvia. Les penalitzacions po-dran comportar l’arrencada de les vinyes i multes coer-citives, l’import de les quals estarà en funció del temps transcorregut des de la notificació de l’administració.Amb la nova regulació, també desapareix la reserva de drets.•

Estratègies per un vi

competitiu

celler el mas roig

aDam alBerT

AGRO77 ABRIL 2015 DOSSIER/5

Remuntant i encarant el futur

Fruit d’una crisi viscuda els últims anys, amb una manca de creixement dels preus i la tendència al descens del consum interior, el sector del vi estem treballant de valent i en diferents àmbits per recu-perar el nostre posicionament i garantir una renda adequada tant per als productors com per als cellers cooperatius.Així doncs, estem presentant propostes al Ministeri d’Agricultura per tal que, a nivell estatal, garanteixi un control de la superfície de conreu de la vinya i el consegüent equilibri entre oferta i demanda, princi-palment tenint en compte que el nou règim d’autorit-zacions aprovat per la Unió Europea no és el sistema desitjat ni per la Federació ni pels productors dels principals països elaboradors.Existeix el risc que aquesta regulació acabi esdeve-nint una porta cap a la liberalització total dels drets de la vinya i, depenent de com s’apliqui a l’estat membre, es podria arribar a considerar una liberalit-zació encoberta. Per això, la Federació sol·licitem al Govern espanyol que limiti les hectàrees a nivell baix –al voltant del 0,25% de la superfície de l’estat, que són unes 2.000 hectàrees–. L’Estat podrà modificar anualment aquest percentatge, però creiem que ha de partir d’un criteri restrictiu que tingui en compte que venim de dues campanyes generoses.És imprescindible controlar el potencial vitícola del

país per no enfonsar tot el sector.En paral·lel, ens hem incorporat a la Junta Directiva de la nova Interprofessional del vi amb la finalitat de treballar perquè les decisions que s’acordin siguin adequades i beneficioses per a les cooperatives ca-talanes.Una de les primeres actuacions que es plantegen és posar en marxa una campanya de promoció inter-na i estem demanant que es financi únicament amb els operadors que venen a dins del país i de manera proporcional al seu volum i/o facturació. Entenem, també, que només hi han de participar aquells que comercialitzen producte final.La posada en marxa de la Interprofessional condi-cionarà, també, que es comencin a fer declaracions obligatòries per disposar de les dades necessàries per al correcte funcionament d’aquesta organització.Finalment, aplaudim la iniciativa de posar en marxa el primer panel de tast de vins a Catalunya. És una iniciativa ben rebuda pel sector, que s’ha estat de-manant per les denominacions d’origen i que en els pròxims mesos, mitjançant l’INCAVI i l’IRTA, es veurà materialitzada.És, sens dubte, una eina necessària i de servei al sector que es treballarà aquest any en què estan pre-vistes eleccions als consells reguladors de les deno-minacions d’origen del sector del vi.•

LLUÍS GROGUÉSVI FCAC

6/DOSSIER AGRO77 ABRIL 2015

Interprofessional del vi Recentment s’ha aprovat el reconeixement de l’Organitza-ció Interprofessional del Vi d’Espanya com a organització interprofessional agroalimentària, i la Federació de Coo-peratives Agràries de Catalunya s’ha posicionat com una de les entitats que formen part de la Junta Directiva de la Interprofessional amb la representació del cap de branca del vi, Lluís Grogués.L’existència d’aquesta organització permetrà fer front de forma conjunta a molts dels reptes que té el sector. En aquest sentit, un dels primers objectius és posar en marxa una campanya de promoció en el mercat interior per can-viar la tendència negativa en el consum de vi.Està previst que la campanya es dugui a terme mitjançant una extensió de norma i, per aquest motiu, el Ministeri s’ha com-promès a posar en marxa un sistema d’informació de mer-cat centralitzat que garanteixi una presa de decisions equi-tativa per als diferents agents del sector vitivinícola estatal.

És probable que el sistema d’informació es basi en l’obli-gació de realitzar declaracions mensuals a través d’Inter-net. També es podria fer una recopilació d’informació per al seguiment del mercat amb els documents que acom-panyen el transport de productes i registres que permeten conèixer les existències inicials, producció, entrades, sor-tides i existències finals, separant la informació per tipus de vi, denominacions d’origen o indicacions geogràfiques.Aquesta norma bàsica en matèria de declaracions obliga-tòries del sector vitivinícola contribuirà, a més, a dotar el sector d’una major transparència.Finalment, s’ha anunciat la creació del Registre General d’Operadors del Sector Vitivinícola (REOVI), on s’inscriu-ran tots els productors que elaboren vi o most. No hi tin-dran accés els no productors que emmagatzemin vins o mostos i que no siguin consumidors privats o detallistes.•

El panel de tast de vins de Catalunya

A iniciativa de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i l’Institut de Recerca i Tec-nologia Agroalimentàries (IRTA), s’està treballant en la creació del primer panel de tast oficial de vins de Catalunya.El panel de tast és un projecte pioner a Europa dins el sector vitivinícola, ja que no n’hi ha cap altre que aglutini tots els vins d’un país o regió. S’encarrega-rà de tastar els vins de les denomina-cions d’origen catalanes mitjançant un procediment regulat i acreditat per la ISO 17025. Es tracta, doncs, d’una eina

d’anàlisi al servei del sector que té com a objectiu substituir el judici individual i subjectiu pels criteris objectius d’un grup d’experts.El panel de tast de vins de Catalunya esta-rà format per un cap i 25 tastadors oficials procedents de les diferents zones pro-ductores que tindran la missió d’analitzar organolèpticament els vins, elaborar-ne un perfil descriptiu i oferir un criteri inde-pendent de valoració.La seva seu estarà a Vilafranca del Pene-dès, a les dependències de l’INCAVI.•

Reunió de la Interprofessional amb Isabel García Tejerina, ministra d’Agricultura. magrama

AGRO77 ABRIL 2015 FCAC/7

Assemblea General de les cooperatives agràries

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya té previst con-vocar l’Assemblea General Ordinària el divendres 22 de maig a la Llotja de Lleida.L’acte estarà presidit pel conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, i serà la primera assemblea des de que Ramon Sarroca va assumir la presidència de la Federació al juliol de 2014.Aprofitant la celebració de l’assemblea, es presentaran els eixos, lí-nies i actuacions de futur definits en el Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català. Aquestes conclusions són fruit d’un exhaustiu treball de diagnosi del sector i de les sessions de reflexió per grups de cooperatives i amb els consells rectors de la Federació de Coope-ratives Agràries de Catalunya i l’Associació de Seccions de Crèdit.La presentació del Pla Marc estarà presidida pel conseller d’Agri-cultura, Josep M. Pelegrí, per la implicació del Departament d’Agri-cultura en el desenvolupament d’aquest ambiciós projecte.•

La Llotja de Lleida acollirà, el 22 de maig, l’acte més emblemàtic de la Federació

8/FCAC AGRO77 ABRIL 2015

Cultiva la solidaritat

La Federació de Cooperatives ha signat un conveni de col-laboració amb el Banc de Recursos amb la finalitat de sen-sibilitzar per a un ús més racional i responsable dels béns

materials i evitar el malbaratament aprofitant aquells recur-sos que ja no utilitzem per donar-los a països en vies de des-envolupament i a entitats socials del nostre país.Fundat l’any 1996, el Banc de Recursos actua com un pont solidari per aconseguir un millor aprofitament dels recursos materials i humans canalitzant els excedents que la societat actual genera cap a projectes de desenvolupament en països del Sud i també cap a sectors de la nostra societat que no disposen d’aquests recursos.Una de les campanyes que Banc de Recursos té en marxa és “Cultiva la solidaritat” i té com a finalitat recaptar maquinària agrícola en bon estat per destinar-la a ONG que duen a terme projectes agrícoles i tenen capacitat tècnica de formació. Es calcula que, a Catalunya, hi ha més de 500 tractors en desús que estan en bon estat, mentre que a Llatinoamèrica i a l’Àfri-ca necessiten aquestes màquines per millorar les condicions de treball i la productivitat de la terra.•

Més informació: www.bancderecursos.org

bancdr@bancderecursos.org

A Catalunya, hi ha més de 500 tractors en desús que estan en bon estat i que podrien ser molt útils a països de Llatinoamèrica i a l’Àfrica

Signatura del conveni entre la Federació i el Banc de Recursos. Fcac

Contacta amb el teu cap de branca! jcasanova@fcac.coop

JORDI CASANOVAARRÒS

Jordi Casanova por-ta l’explotació familiar d’arrossers. És soci i president de la coope-rativa Arrossaires del Delta de l’Ebre, i tam-bé presideix la Deno-minació d’Origen Pro-tegida Arròs del Delta de l’Ebre.

A més, té una dilatada experiència en l’àmbit comercial, tant en el sector de venda al de-tall com majorista.

Al juny, va ser elegit cap de branca d’arròs de la Federació de Co-operatives Agràries de Catalunya.

els nostres caps de branca

Quina és la situació del sector?El 2014 ha estat clau per al sector arrosser català. Les negociacions sobre el siste-ma de pagaments directes del primer pilar de la PAC, el nou Programa de Desen-volupament Rural de Catalunya (PDR) i la definició i establiment de compromisos per a les mesures agroambientals de l’arròs, la plaga del caragol poma... Durant aquest any, s’han pres decisions de gran responsabilitat i de les quals en depèn la continuïtat i viabilitat del nostre sector

Com ha estat el procés de discussió de la PAC?El primer indicador d’alerta se’ns va encendre quan la Comissió Europea d’Agri-cultura va fer públiques les seves intencions de modificar el sistema de reparti-ment dels ajuts directes i de rebaixar considerablement el pressupost comunitari destinat a l’agricultura. La pressió dels països “agroescèptics” dins de la UE ha fet que aquests anys hagin estat molt intensos. I finalment, per tal de mantenir el pressupost de la PAC, s’han hagut d’acceptar dins del primer pilar unes pràctiques que van un pas més enllà de la condicionalitat com a requisit per a formar part del sistema del nou pagament base.

I el resultat és viable?El nou sistema de pagament base ha estat a punt de deixar tocada de mort l’agri-cultura del mediterrani, que és diversificada i majoritàriament minifundista.Per sort, finalment s’han pogut tancar acords que han matisat el punt de partida de la Comissió i esperem que, amb el nou sistema de convergència interna dels ajuts, es pugui mantenir un nivell de suport paregut al de l’anterior PAC i en tots els sectors agraris de l’Estat.

En l’àmbit del nou PDR, com valoreu les agroambientals de l’arròs?Estem contents pel sentit dels compromisos establerts. En les anteriors mesures agroambientals, hi havia un seguit de compromisos i subactuacions que grinyo-laven per ser poc factibles i que, des del nostre punt de vista, se’ls podia dema-nar incidir més positivament en la seva finalitat i facilitat d’aplicació per part dels agricultors. Amb les noves mesures agroambientals, en canvi, sembla que s’han acostat posicions i els compromisos prenen un sentit més ampli pel que fa a les sinergies entre praxis agrícoles i la gestió dels espais naturals. En aquest sentit, tot i la rebaixa de les primes econòmiques que podran percebre els agricultors arrossers, pareix que aquestes mesures hagin de presentar un major suport a les explotacions, ja que estem parlant de compromisos ben integrats a les possibili-tats dels arrossers.

És adequat el nou pla d’actuació contra el cargol poma?La plaga del cargol poma és una amenaça que està sofrint el sector arrosser. De-vastadora i implacable, representa un mal que no li desitjaria ni al pitjor enemic. Ja fa anys que se’n va detectar la presència al Delta de l’Ebre, però cada any s’han hagut de prendre decisions transcendentals per al futur del cultiu de l’arròs i el 2014 no n’ha estat una excepció. Ara encarem el 2015 amb optimisme. Les noves mesures agroambientals no representaran un entrebanc per al pla d’acció contra la plaga i, a més a més, sector i Departament d’Agricultura hem creat un marc de treball conjunt que ha permès establir un calendari d’actuacions i pressupost amb prou temps de planificació. D’altra banda, durant tots aquests anys s’ha fet molta feina per a sensibilitzar al funcionariat i parlamentaris europeus.

Com veieu el futur de l’arròs?La producció d’arròs al nostre territori representa més que un cultiu. Donem iden-titat, som motor del turisme i gestionem una gran superfície d’alt valor paisatgístic i ambiental que no podria existir sense l’activitat dels arrossers.El sector estem fent una gran feina. Anem tots a una i la branca de l’arròs de la Federació ens és una eina clau, de la qual en traiem molt de profit.•

“L’arròs representa mésque un cultiu”

AGRO77 ABRIL 2015 SECTORS/9

10/SECTORS AGRO77 ABRIL 2015

ROGER PALAUFRUITA SECA FCAC

Fan burla de la fruita seca

El sector de la fruita seca i la gar-rofa tenim un paper destacat en la preservació del medi ambient i l’equilibri territorial en terrenys on no hi ha alternatives de cultiu. A més, el nostre producte és un dels elements essencials en la dieta mediterrània i esdevenim la matèria primera d’una agroindús-tria que transforma aquesta pro-ducció i crea ocupació en l’entorn rural.

Per això, l’any 2003, després d’una llarga reivindicació del sec-tor que va comptar amb la com-plicitat del Ministeri i el Departa-ment d’Agricultura i també del Parlament de Catalunya, la Co-missió Europea va acceptar pre-veure mesures d’ajut per evitar la desaparició d’aquest conreu i els efectes negatius que això provo-caria des del punt de vista am-biental, rural, social i econòmic. A més, s’autoritzava els estats membres a concedir ajuts addi-cionals per afrontar necessitats específiques.

Aquesta decisió de Brussel·les va representar un èxit sense prece-dents quan, precisament, ens te-míem una dràstica reducció dels fons europeus tenint en compte que érem un sector mediterrani, amb pocs estats membres impli-

cats i que la nova Política Agrària Comunitària (PAC) ja apostava per l’aleshores nou sistema de pagament únic.Una dècada després del primer establiment de l’ajut específic, la Comissió Europea continuava apostant per la idoneïtat d’aquest suport al sector de la fruita seca i així es posa de manifest en els reglaments de la PAC de final de 2013.Però la nostra realitat ha estat decebedora quan ens hem ado-nat que són els estats membres productors els que han perdut la sensibilitat i han reduït progressi-vament el pressupost destinat a la fruita seca. Des de 2012, a Ca-talunya, la fruita seca hem perdut 8,6 milions d’euros de fons de la Generalitat als quals hauríem de sumar 4,5 milions de l’Adminis-tració General de l’Estat.Fa mesos que estem denunci-ant l’impacte d’aquestes de-cisions en les explotacions i el risc d’abandonament de milers d’hectàrees augmenta. La reduc-ció de la superfície productiva ja és una realitat i, des de 2011, a Catalunya s’ha reduït un 7,5% la superfície destinada al conreu de fruita seca, mentre que en el con-junt d’Espanya la reducció només és de l’1,1%. En el cas concret de l’ametlla, la superfície de conreu s’ha reduït un 9,5% a Catalunya, front l’1,4% de l’Estat.És imprescindible que, enguany, les administracions responsables –tant la Conselleria com el Minis-teri– destinin un pressupost espe-cífic que permeti fer efectiu el pa-gament de 120,75 euros/hectàrea en la convocatòria de l’ajut espe-cífic de la fruita seca i garrofa.Amb 9 euros per hectàrea no es-tan solucionant res. Estan fent mofa del sector.•

Des de 2012, el sector de fruita seca ha deixat de rebre 13 milions d’euros i un 7,5% de la superfície de conreu ja s’ha abandonat”

Amb 9 euros per hectàrea no estan solucionant res”

AGRO77 ABRIL 2015 SECTORS/11

Nou model de fertilització agrària

El Govern català està preparant canvis im-portants en la gestió de la fertilització i les dejeccions mitjançant un nou Decret que preveu mesures addicionals. El motiu és que els últims anys no s’han produït canvis signi-ficatius en la qualitat de les aigües subterrà-nies respecte dels nivells de nitrats i, a més, s’han detectat nivells elevats de fòsfor en al-gunes parcel·les analitzades.L’Administració vol establir un sistema en què la disponibilitat de terra condicioni l’acti-vitat de la granja, i on el titular de les parcel-les agrícoles doni el seu vistiplau anualment.Per això, les principals novetats de la nor-mativa inclouen l’establiment d’un doble límit d’aportacions nitrogenades segons el nivell de fòsfor en la parcel·la, l’obligació de tractament a les granges de més grandària ubicades a zones d’alta densitat ramadera definides com a ZADER, l’ús del GPS i el re-gistre telemàtic en el transport de dejeccions a partir de 10 quilòmetres de distància i la realització d’una declaració anual sobre la previsió de gestió de les dejeccions.

ESMENES DE LA FCAC

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, després d’haver mantingut reu-nions amb representants de cooperatives i l’Administració, ha presentat un document

d’esmenes en què sol·licita que s’analitzin amb deteniment les mesures i que es dife-renciï entre allò que fins ara s’ha estat apli-cant i no ha suposat un canvi en la gestió real de la fertilització i allò que sí que ha estat eficaç.Així mateix, el responsable de ramaderia de la Federació, Ramon Armengol, argumenta que “la formació i la promoció de les bones pràctiques de fertilització han resultat molt més efectives que les imposicions burocrà-tiques. Cal cercar fórmules perquè ramaders i agricultors vegin els beneficis de realitzar una gestió sostenible i curosa amb el medi ambient”.Les cooperatives també subratllen que l’Ad-ministració no té en compte el factor econò-mic, que resulta bàsic. Moltes exigències im-pliquen un increment de cost en la gestió de les dejeccions que repercuteix directament en el ramader i redueix la competitivitat de les produccions en relació amb altres països i fins i tot, vers altres comunitats autònomes de l’Estat.En definitiva, Ramon Armengol conclou que “cal diferenciar les mesures que realment són efectives per una òptima gestió i evitar l’efec-te de desincentivar l’ús del nitrogen orgànic. Tot plegat pot suposar una sobrecàrrega de costos en el sector que faria inviable l’activi-tat ramadera”.•

La nova normativa inclou l’ús del GPS i el registre telemàtic en el transport de dejeccions, entre altres

12/SECTORS AGRO77 ABRIL 2015

Més controls a l’oli dels restaurants

Des de l’1 de març de l’any passat, els olis que es posen a disposició del con-sumidor en els establiments d’hostale-ria, restauració i serveis de càtering han d’anar en envasos etiquetats i que no es puguin reomplir.Aquesta mesura va ser molt ben aco-llida pel sector perquè un producte

correctament etiquetat garanteix la transparència de la informació i preser-va la qualitat, evitant possibles fraus.No obstant això, la Federació de Co-operatives Agràries de Catalunya ha detectat que es continuen donant irre-gularitats que confirma l’Agència Cata-lana del Consum. Al llarg de 2014, s’han

realitzat 170 intervencions a diferents restaurants catalans que han posat de manifest que l’aplicació de la normativa és bastant irregular i, un any després de la seva entrada en vigor, encara exis-teixen establiments on es poden trobar setrilleres a les taules o bé oli embotellat que no disposa d’un sistema de protec-ció que garanteixi la no reutilització.Antoni Galceran, responsable d’oli d’oli-va de la Federació explica que “ens hem reunit amb el director de l’Agència Ca-talana del Consum, Alfons Conesa, per reclamar més controls que garanteixin que bars i restaurants compleixen l’obli-gació de servir l’oli en els envasos ade-quats. El nostre objectiu és tant protegir els interessos dels consumidors com assegurar la viabilitat del sector”. Així mateix, afegeix que “reconeixem que al-tres restaurants han aprofitat la mesura per donar un valor afegit i han optat per oferir oli de proximitat als seus clients”.En el marc de la reunió, la Federació també va denunciar la utilització de l’oli d’oliva com a reclam i que la venda a pèrdues continua sent una pràctica fre-qüent de la gran distribució, fins al punt que s’han donat casos de preus de ven-da al públic d’oli d’oliva per sota de les cotitzacions en origen.•

El foc bacterià crema mitja Catalunya

La campanya de fruita de llavor a Lleida ha estat mar-cada per l’aparició de diversos focus de foc bacterià localitzats en diferents punts. La dispersió geogràfica dificulta greument l’eradica-ció d’aquesta malaltia que afecta els fruiters i això, unit a les mancances pressupostàries de l’Adminis-tració, ha provocat la divisió de criteris en el sector. Per a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, un ajut de només 3.000 euros per hec-tàrea com a indemnització resulta del tot insufici-ent, tenint en compte les despeses que comporta, i considera que és més factible que els agricultors

facin arrencades selectives en comptes d’espe-rar una indemnització deficient per a la realització d’arrencades massives.Per aquest motiu, la Federació promourà una campa-nya de sensibilització a les cooperatives i els seus so-cis per tal que apliquin correctament les mesures de prevenció i eradicació. També s’oferirà formació en la simptomatologia de la malaltia perquè els agricultors la detectin fàcilment. Així mateix, el Departament d’Agricultura té previst crear l’Oficina del Foc Bacterià per reforçar la infor-mació al sector.•

Reunió amb l’Agència Catalana de Consum. Fcac

AGRO77 ABRIL 2015 SECTORS/13

JOSEP LLUÍS ESCUERSUBMINISTRAMENTS FCAC

A favor de les benzineres cooperatives

Arran del debat en què es po-sen en dubte les estacions de subministraments “desateses” (sense personal d’atenció al cli-ent), la Federació de Cooperati-ves Agràries de Catalunya ens hem reunit amb el director ge-neral d’Energia, Mines i Segu-retat Industrial del Departament d’Empresa i Ocupació. Fruit de la trobada, hem aconseguit el compromís que el Govern de la Generalitat de Catalunya no qüestionarà aquest model de benzinera.

Les cooperatives agràries que fem distribució de carburants, per la nostra ubicació en en-torns rurals amb índex de po-blació més baixos, hem d’optar per un sistema que no ens obli-gui a tenir personal d’atenció al client durant les 24 hores. Només aquest model d’esta-ció ens permet mantenir oberts punts de venda de carburants que d’altra manera serien

clarament insostenibles i que així resulten un servei interes-sant per a l’agricultor i la comu-nitat rural.Com és lògic, això no eximeix les benzineres cooperatives de complir amb les obligacions de disposar d’equips adequats de protecció antiincendis, realitzar inspeccions periòdiques, com-provar anualment la metrologia i comptar amb un conseller de seguretat de mercaderies peri-lloses.Entenem que potser cal millo-rar la regulació per garantir un bon funcionament de totes les instal·lacions, però, més enllà d’això, creiem que no hi ha ar-guments per prohibir un model que està implantat a bona part d’Europa. A països com Dina-marca i Finlàndia, més de la meitat de les estacions de ser-veis ja són desateses; a Suècia i Noruega ho són una quarta part aproximadament i a països veïns com França, aquest tipus de benzinera ja representa un 10% del total.A nivell espanyol, el Ministeri d’Indústria tampoc impedeix la instal·lació d’aquestes esta-cions de servei però, sorpre-nentment, comunitats autòno-mes com Navarra, Castella-La Manxa, Andalusia o Aragó les estan prohibint en el seu àmbit territorial.El sector cooperatiu català es-tem satisfets d’haver assolit el compromís del Departament d’Empresa amb un model que propicia la lliure competència, millora els preus per al consu-midor i garanteix la nostra vo-luntat de prestar serveis al soci i oferir una activitat econòmica addicional en el medi rural.•

El fet de ser estacions sense personal no eximeix les benzineres cooperatives de disposar d’equips adequats de protecció contraincendis, realitzar inspeccions periòdiques, comprovar la metrologia o tenir un conseller de seguretat de mercaderies perilloses”

Ramon Barrull és president de la Cooperativa Agroin-dustrial Catalana, ubicada a la Granadella i fundada l’any 1920. Des de fa uns mesos, aquesta cooperativa obre les seves portes a nens i adults perquè puguin visitar les instal·lacions i gaudir degustant un dels mi-llors olis d’oliva Arbequina.

Des de quan oferiu el servei de visites a la coope-rativa?L’any 2013 vam començar organitzant visites d’escolars al nostre molí i aquesta última campanya hem posat en marxa l’activitat de la collita d’olives.

Com va sorgir la idea?La idea es va forjar dins del grup Oleoturisme Garrigues, que està format per empreses de diferents sectors inte-ressades a potenciar un actiu que tenim a la comarca: el paisatge, l’oli i la cultura que els habitants de les Garrigues hem desenvolupat al llarg dels anys.

Quin tipus de públic ve a visitar les instal·lacions?Estem oberts a tot tipus de públic. Majoritàriament és fa-miliar, persones interessades a saber més coses de l’ela-boració de l’oli i a aprendre a diferenciar els bons olis. També rebem grups escolars, que són especialment ben-vinguts a casa nostra.

Precisament, fa uns mesos vau rebre una escola de Tàrrega... Quines activitats van realitzar?Als grups escolars, se’ls explica el procés d’elaboració de l’oli amb el sistema modern de dues fases. A més, també poden visitar el molí antic i així contrasten la gran diferèn-cia que hi ha amb el sistema d’elaboració d’abans. Final-ment, els projectem un vídeo de la història de la coopera-tiva. Una altra activitat que els agrada molt és fer un taller de sabó d’oli. Quan marxen, es poden emportar el seu sabó i una botella d’oli.Per posar en marxa aquesta iniciativa, vam comptar amb el suport de la Federació de Cooperatives Agràries de Ca-talunya.

I per als adults, què oferiu?Enguany hem incorporat l’experiència de collita. Consis-teix a fer la collita de manera artesanal, amb tot el procés complet. A continuació, fem un dinar a l’Ermita de Sant Antoni. Després, es porten les olives a la cooperativa i es fa el seguiment de tot el procés d’elaboració. També es visita el molí antic, on expliquem com es feia l’oli antiga-ment. Per acabar, assistim a un tast d’oli on aprenem a diferenciar les qualitats.Les visites es poden concertar directament a la coope-rativa o mitjançant l’agència Olea Soul, que també està implicada en el projecte d’oleoturisme.

Alguna novetat de cara a la pròxima campanya?Aquest any estem rehabilitant el molí antic per fer-hi el Museu de l’Oli que, juntament amb el Centre de la Cul-tura de l’Oli, serà una eina indispensable a la Granadella per explicar el món de l’oli a la comarca de les Garri-gues. Intentem oferir una experiència de qualitat a les persones que ens visiten i creiem que, a partir de l’any vinent, amb el nou museu, podrem explicar, encara mi-llor, tots els processos.•

14/EMPRESA AGRO77 ABRIL 2015

CO[OP]INIÓ RAMON BARRULL [COOPERATIVA AGROINDUSTRIAL CATALANA]

“Fem visites per explicar el món de l’oli”

“El grup d’Oleoturisme Garrigues volem potenciar el paisatge, l’oli i la cultura que els habitants de les Garrigues hem desenvolupat al llarg dels anys”

AGRO77 ABRIL 2015 EMPRESA/15

Raons de futur per a les cooperatives

EFICIÈNCIA I INNOVACIÓ INDUSTRIAL A LES COOPERATIVES. Centrat en els reptes que les cooperatives han d’afrontar en relació amb els processos industrials en què estan involucrades. Es va tractar especialment el repte de l’energia tant des de la perspectiva de reduir els costos a almàsseres, cellers, fàbriques de pinso o processos de transformació de les matèries primeres com amb la finalitat de buscar fórmules que valoritzin la biomassa d’origen agrícola i agroindustrial.

COMPETITIVITAT I MILLORA DEL POSICIONAMENT EN EL MERCAT. Anàlisi de la competitivitat des de perspectives com la innovació orientada a l’eficiència, la internacionalització intra i extra comunitària, la po-lítica de marques i la diferenciació de la producció, els processos i els serveis. Fruit de la crisi econòmica, el preu esdevé un factor fonamental per a les decisions de compra i sorgeix la necessitat que els nous productes aportin una utilitat al consumidor, i no només un missatge o un packaging atractius.

GOVERN COOPERATIU. La governança es considera una de les claus de competitivitat de qualsevol em-presa, per al seu creixement i el seu futur. A partir d’una correcta interacció entre els seus òrgans s’assolirà una adequada presa de decisions i s’optimitzaran els processos. En les cooperatives agroalimentàries, el govern s’adapta a aquest enfocament plural que vol aportar valor als diferents grups d’interès que participen en l’entitat amb la finalitat de satisfer les necessitats econòmiques i socials de tots a partir del respecte als valors cooperatius.

EMPRENEDORIA I LIDERATGE DE LA DONA A LES COOPERATIVES. Amb l’objectiu d’aconseguir una major participació de les dones en els consells rectors i els òrgans de decisió de les cooperatives, es planteja la igualtat com una estratègia a llarg termini. En aquesta sessió, es va presentar el model de les cooperatives noruegues, un país molt avançat en la presència en els òrgans de decisió de les empreses. En el cas espanyol, es va posar de manifest que sovint les dones no són titulars de l’explotació i això dificulta el seu accés als òrgans de govern.•

Més d’un miler de representants de co-operatives d’arreu de l’Estat han parti-cipat en el VII Congrés de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya, que es va fer a València a final de febrer. L’acte, coincident amb el 25è aniversari de l’or-ganització, va comptar amb la presèn-cia del Rei Felip VI i amb la participació del comissari europeu d’Agricultura, Phil Hogan, que feia la seva primera vi-sita al país.

Sota el lema “Raons de futur”, es van tractar aspectes com el repte alimen-tari, la innovació, la internacionalització i el futur de les cooperatives al mateix temps que es van plantejar propostes que permetin seguir avançant i generant riquesa i llocs de treball al col·lectiu.Un objectiu del congrés era servir de punt de trobada perquè les cooperati-ves puguin analitzar problemes comuns, definir interessos i establir sinergies de

col·laboració a partir de la presentació d’experiències concretes.En aquest sentit, el congrés va incloure l’organització de quatre tallers de treball entorn de grans temes que desperten l’interès de les cooperatives: l’eficiència energètica, la competitivitat i el posicio-nament en el mercat, la relació entre els socis i el govern cooperatiu i la igualtat en els òrgans de decisió de les coope-ratives.•

TALL

ERS

16/EMPRESA AGRO77 ABRIL 2015

Les seccions de crèdit obren caixers propis

Amb la finalitat d’augmentar els serveis que donen als socis, diverses seccions de crèdit han obert caixers automàtics a les seves instal·lacions. Les cooperatives pioneres d’aquesta iniciativa són Arrossai-res del Delta de l’Ebre –que té un caixer a Deltebre i un altre, a Camarles-, Cellers Domenys –amb caixers a Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès– i Celler Cooperatiu de Vila-rodona –que ha obert un caixer en el seu municipi.El responsable de seccions de crèdit de la Federació i presi-dent de l’Associació de Seccions de Crèdit, Lluís Roig, explica que “volem que els nostres socis puguin fer les operacions

més comunes durant les 24 hores els 365 dies de l’any. Fins ara, pràcticament tots els caixers que hi havia en els locals de les seccions de crèdit eren d’entitats financeres, i això dificul-tava la prestació de determinats serveis”. Els caixers automàtics propis permeten que els titulars de comptes de la secció de crèdit facin reintegraments i ingres-sos d’efectiu, canvis de PIN, consultes de saldo i actualitza-cions de moviments, mentre que en els caixers que no són titularitat de les seccions de crèdit només es poden fer reinte-graments d’efectiu. Es pot operar tant amb llibreta com amb la targeta.•

FCAC SECCIONS DE CRÈDITJosep Parcerisa | Àngel Balagué932 292 024

El projecte s’ha posat en marxa per a les cooperatives que formen part de CoopCrèdit, l’aplicació informàtica que facilita la gestió de les seccions de crèdit, i està impulsada per l’Associació de Seccions de Crèdit (ASC).El fet que totes les cooperatives adherides a CoopCrèdit tinguin la mateixa aplicació informàtica ha estat bàsic per al projecte, ja que només ha calgut fer un únic desenvolupament informàtic per connectar els caixers de qualsevol cooperativa adherida. Malgrat que totes operen amb aquesta aplicació, cada cooperativa podrà perso-nalitzar els caixers per mantenir i potenciar la seva identitat.L’automatizació de les transaccions que ofereixen els caixers, juntament amb el servei de la “secció de crèdit on-line” que facilita les operacions per Internet, permetran que els socis gaudeixin d’un servei de més valor afegit.Coopcredit ja compta amb 28 seccions de crèdit adherides, que agrupen més del 50% dels dipòsits de les secci-ons de crèdit catalanes i tenen obertes 36 oficines. És a dir, presten servei a 36 pobles, on 80 persones treballen cada dia atenent els socis.•

PLATAFORMA COOPCRÈDIT

Fcac

AGRO77 ABRIL 2015 EMPRESA/17

Les seccions de crèdit obren caixers propis

LLUÍS URGELLPresident de Cellers Domenys

“Guanyem immediatesa i seguretat en les operacions”

“Amb la instal·lació de caixers propis guanyem immediatesa i seguretat en les operacions. La nostra cooperati-va ja tenia caixers, però estaven con-nectats per mitjà d’una entitat bancà-ria. Això comportava lentitud perquè que les operacions no es transferien als nostres comptes fins al cap d’un parell de dies. Per altra banda, crec que el soci tindrà millor servei, ja que podrà fer ingressos, retirades i actua-litzar la llibreta des del caixer, amb la seva targeta magnètica, en qualsevol moment i sense dependre de l’oficina. Per a nosaltres, això serà un avantat-ge i el personal de la secció de crè-dit podrà dedicar-se a feines de més valor”.

PAU CABANESGerent del Celler Cooperatiu de Vila-rodona

“Amb el caixer, podrem continuar oferint el servei i fins i tot millorar-lo”

“Fins ara nosaltres no teníem caixer, ni propi ni d’una entitat bancària. Hem decidit aprofitar tres circumstàncies que es donen en aquest moment i que són la iniciativa de l’ASC de promoure la implantació d’una xarxa de caixers, l’existència d’una eina per fer-ho que és la plataforma i la jubilació d’un tre-ballador històric a la nostra cooperativa. Amb el caixer, podrem continuar oferint el servei i fins i tot millorar-lo, sense li-mitacions d’horari i eliminant del trànsit de l’oficina tasques repetitives com les petites retirades de diners o les actualit-zacions de saldo. Estem a l’expectativa de veure la resposta del soci, i estem segurs que la gent més jove hi apostarà de seguida”.

RAÜL CARLESDirector de la secció de crèdit d’Arrossaires del Delta de l’Ebre

“Ja fem més operacions del dia a dia al caixer que a l’oficina de la secció de crèdit”

“En el nostre cas, ja fa vuit anys que te-nim un caixer propi. El que fem ara és reforçar-ho i integrar-nos dins la pla-taforma perquè la unitat del grup nos aportarà tenir més recursos i poder millorar la tecnologia conjuntament. El caixer ens permet oferir un servei al soci les 24 hores del dia i, baix l’ex-periència nostra, el soci ho valora i ho utilitza. De fet, ja fem més operacions del dia a dia al caixer que a l’oficina de la secció de crèdit; un 60% de les operacions es fan al caixer i només un 40% a la finestreta. Això ens permet tenir més temps per dedicar-nos a fer assessorament al soci sobre produc-tes complementaris”.

18/EMPRESA AGRO77 ABRIL 2015

INNOVACIÓ TECNOLÒGICA EN EL CALÇOT DE VALLS

COOPERATIVES: Cooperatives agrícoles de Valls i Cambrils

SECTOR:Horta

GRUP RDI:La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya té un servei d’assessorament per a la gestió, coordinació i elaboració dels projectes d’innovació, acompanyant les cooperatives implicades en totes les etapes de la recerca. Donar-se d’alta en el Grup RDI permet estar informat de les no-vetats en recerca, de la celebració de fires, seminaris i trobades empresarials i de la possibilitat de propostes de col·laboració en projectes d’R+D+I.

FCAC GESTIÓ D’AJUTS I PROJECTESMàrius Simon | 932 292 016

PROJECTE INNOVA#COOPEl calçot és una producció a l’alça molt important a les comarques tar-ragonines, amb bones perspectives de creixement i expansió de la mà de l’expressió gastronòmica i social que representen les calçotades.Per això, les cooperatives agrícoles de Valls i Cambrils han posat en marxa un projecte de recerca amb la finalitat de diferenciar el Calçot de Valls enfront de les produccions de fora, al mateix temps que es reforça la qualitat organolèptica i nutritiva d’aquest producte de pro-ximitat.Una de les tasques més importants del projecte consistirà a utilitzar tecnologies innovadores per mesurar de forma acurada i ràpida les característiques del calçot. Altres objectius importants seran desenvo-lupar noves varietats de calçots més productives i explorar les possibi-litats del producte transformat, sempre garantint la qualitat.Finalment, les cooperatives impulsores del projecte també aposten per iniciar l’exportació de calçots a l’estranger i obrir nous mercats.

PROJECTE DE RECERCA

La investigació, que s’acaba de posar en marxa, tindrà una durada de dos anys. Les tasques científiques es duran a terme per la Fun-dació Miquel Agustí i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimen-tària (IRTA), ambdós centres especialitzats en la millora genètica de varietats tradicionals i en els processats d’alta qualitat de productes d’origen vegetal.El projecte té el suport de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i el consell regulador de la IGP Calçot de Valls, i s’emmar-ca en el projecte Calçot 2020. Està finançat per ACCIÓ (Agència per la competitivitat de l’empresa), dins del programa d’ajuts dels Nuclis d’Innovació Tecnològica.•

Les cooperatives investiguen per diferenciar el Calçot de Valls

cooPeraTiVa agrÍcola De Valls

Pere Villar és enginyer agrònom especialitzat en fertilitat de sòls i nutrició de cultius. També és res-ponsable agronòmic del laboratori ILERSAP i col·labora amb la Fede-ració de Cooperatives Agràries de Catalunya impartint formació so-bre anàlisi de sòls.

Quina importància té planificar la nutrició en els cultius?La situació actual no és gaire enco-ratjadora perquè els costos de pro-ducció apugen, mentre els preus dels productes agrícoles baixen. Per sobreviure, cal ser competitius i el sector agrícola ha de fer un canvi en el maneig de la nutrició i la fertili-tat del sòl, que són tot el conjunt de

propietats físiques, químiques i biolò-giques que condicionen la nutrició i el desenvolupament dels cultius.

Explica’ns el procediment a seguir.La primera fase consisteix a deter-minar la fertilitat del sòl i, a partir d’aquesta informació de base, es planifiquen accions sobre la forma i el millor moment per a l’aplicació de nutrients, el maneig del sòl o la co-berta vegetal. Després es fa un seguiment del cul-tiu per decidir si es continua amb el programa establert o si cal fer més canvis. A final de campanya, és im-prescindible avaluar la producció de forma qualitativa i quantitativa per continuar el procés de millora.

Quins beneficis obté l’agricultor?Per l’agricultor suposa un estalvi eco-nòmic molt important, ja que sovint es detecten excessos realitzats en un passat. A més, la programació s’ajus-ta a la realitat de cada finca de forma que es pot augmentar la productivitat dels cultius si se solucionen proble-mes de fertilitat del sòl. La progra-mació de la nutrició s’aplica a tots els cultius, des de cereals fins a fruiters. En el cas de cultius de fruit, s’acon-segueix augmentar la vida post colli-ta i baixen les pèrdues per fisiopaties. També es milloren propietats organo-lèptiques en la producció de vi i d’oli.

L’anàlisi es fa només del sòl?L’anàlisi de sòl permet diagnosticar problemes de fertilitat i alhora és la base de càlcul del programa de nutri-ció. Però també es tenen en compte altres aspectes.El seguiment del programa es realitza a partir de l’anàlisi foliar, identificant possibles desajustos de la nutrició, problemes de producció o la neces-sitat de nutrients específics. Quan acaba la campanya, es fa una anàlisi del fruit i, en alguns casos, de la vida post collita per tal d’obtenir una diag-nosi completa.

Així doncs, com avaluem la inci-dència d’una bona planificació en la qualitat del producte?Una nutrició equilibrada produeix di-ferents efectes segons els cultius. Els cultius de fruita dolça i alguns hortí-coles, com el tomàquet i el pebrot, són els que presenten major sensibi-litat a la nutrició i són els que aporten més valor afegit. Un programa de nutrició equilibrat també millora la vida post collita dels fruits, permetent ajustar el moment òptim de recol·lecció i augmentant la qualitat gustativa del producte.•

AGRO77 ABRIL 2015 EMPRESA/19

LA VEU DE L’EXPERT PERE VILLAR

“Una fertilització adequada redueix costos”

SERVEI FCAC

FCAC FORMACIÓEster Aguirre | M. Rosa Serra | 973 247 982

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya organitza cursos de formació sobre “Planificació i nutrició de cultius”. Els cursos s’adapten a les necessitats dels assistents, amb treballs de camp i a l’aula, sempre des d’una perspectiva pràctica. Les pràctiques de camp serveixen per definir el conjunt de propietats físiques avaluables directament com l’estructura, la textura, la matèria orgànica, el paisatge i els factors forma-dors del sòl. A l’aula, es facilita la comprensió dels conceptes. Els assistents plantegen els seus casos reals i els dubtes que els sorgeixen.•

20/PUBLIREPORTATGE AGRO77 ABRIL 2015

Vilanova de Banat. La Diputació de Lleida assumeix la reparació del paviment del camí d’Ortedó a Vilanova de Banat, a l’Alt Urgell.

La construcció d’aquest camí que dóna accés al Parc de Bombers de Mollerussa tenia un pressupost d’adjudicació de 86.366 euros.

Camins en millor estat

Consells comarcals i ajuntaments comparteixen la necessitat de tenir els camins en bon estat; per al transit agrícola, en molts casos, com accés a nu-clis de població, en molts d’altres. La Diputació de Lleida és sensible a aquesta necessitat i ha invertit 5,2 milions d’euros en tasques de millora i conser-vació en els darrers 4 anys.La conservació i el manteniment de camins s’ha dut a terme a través del servei de vies i obres de la Diputació i, també, mitjançant el Pla Específic, que ha incorporat una partida nova dedicada a la repo-sició i a la millora d’aquestes vies de pas, dotada en 1 milió d’euros .A les comarques de la Plana, un exemple de les actuacions que s’han dut a terme aquest mandat és el vial que connecta la carretera LP-3322 que va de Mollerussa a Bellcaire d’Urgell amb el camí de Vila-sana. Facilita l’accés al Parc de Bombers de Mollerussa des de la carretera que uneix la capital del Pla d’Urgell amb la Noguera. Al Pirineu, i com actuació recent, la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell han mi-llorat el paviment del camí d’Ortedó a Vilanova de Banat (Alt Urgell), una obra que ha estat reivindica-da en nombroses ocasions i que ara s’executa.•

JOAN REÑÉPresident de la Diputació de Lleida

“Plantejarem un pla de camins a l’abast dels municipis per sufragar part de les despeses de manteniment”

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha explicat que un dels dèficits més importants que li han manifestat aquests anys els alcaldes són les actuacions en manteniment a la xarxa de camins locals.“Cal entendre que tot i tenir singularitats molt diferents per a tots és imprescindible que els ajuntaments tinguin recursos per ga-rantir la vialitat al seu municipi”, ha indicat el president de la Di-putació de Lleida.El president de la corporació lleidatana coneix la realitat dels po-bles i municipis lleidatans on “hi ha petits ajuntaments que tenen centenars de quilòmetres de xarxa viària local, la qual cosa supo-sa uns costos de manteniment que en solitari no poden assumir”.“Per aquest motiu, plantejarem en la pròxima legislatura des de la Diputació un pla de camins a l’abast dels municipis per sufragar part de les despeses de manteniment”, ha anunciat Reñé.Aquests camins faciliten la comunicació de masies ubicades al terreny municipal i també són les vies de transport de les produc-cions agrícoles i ramaderes que configuren el nostre potent sec-tor primari. En tots els casos és necessària una xarxa adequada de comunicació a l’entorn local, ha indicat el president.

JESÚS FIERRO President del Consell Comarcal de l’Alt Urgell

“La corporació fa importants esforços per mantenir els accessos als nuclis habitats”

El manteniment de carreteres i camins és un dels serveis que suposa un major esforç econò-mic per als consells comarcals. Així ho ha indicat el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro, que ha destacat els “importants esforços que la cor-poració ha fet a la comarca per mantenir els accessos als nuclis habitats en bones condicions, com per exemple l’accés a Taus, carretera de titularitat provincial”.

SÒNIA VALERO Alcaldessa de Bellmunt d’Urgell

“Per un poble petit és impossible d’assumir el manteniment dels camins sense ajuts”

La millora del camí de les Gangues de Bellmunt d’Urgell és un dels darrers projectes que s’han portat a terme amb els ajuts de la Diputació. L’alcaldessa de Bellmunt d’Urgell, Sò-nia Valero, ha explicat que aquest vial és molt impor-tant per al municipi, ja que és el que dóna accés a les finques de conreu, on tre-ballen el 80% dels veïns.Tot i així, el manteniment dels camins “suposa una despesa que els pobles petits no podem assu-mir i necessitem línies d’ajut com la que ofereix la corporació lleidatana per mantenir-los en bones condicions”.

AGRO77 ABRIL 2015 COOPERATIVES/21

tastacoop

PUNTSDE VENDA

Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya www.cccc.cat

www.covides.com 93 817 25 52

Casteller Blanc de Blancs

Covides

www.vinsicavescasteller.cattwiter @covides

“Volem potenciar la cultura catalana amb els nostres vins i caves Casteller, per això la seva essència ha inspirat aquesta col·lecció. Perquè, igual que els castellers, el vi és també la suma de molts esforços. Si una peça falla, tot trontolla. El treball en equip és la clau del bon vi i, més que mai, el secret del món casteller.”.

Christophe MarquetDirector comercial i màrqueting de Covides Vinyes-Cellers

Fundada l’any 1964, la cooperativa Covides suma 650 socis, 2.300 hectàrees de vinyes pròpies i 3 bodegues equipades amb les últimes tecnologies per a l’elaboració de vins i caves.Comercialitza un ampli ventall de productes amb els reconeixements de la DO Penedès i la DO Cava, entre els quals avui destaquem la nova gamma “Casteller”, dedicada a aquesta tradició tan catalana.“Casteller” consta de 2 vins blancs, 2 vins negres, 1 vi rosat i 4 caves. Cadascun d’aquests produc-tes porta la imatge d’una de les 9 millors colles

castelleres, segons el rànquing oficial de la Coor-dinadora de Colles Castelleres de Catalunya 2013 i està previst destinar una part de les vendes a donar suport al conjunt de colles sòcies de la Co-ordinadora.El vi “Casteller Blanc de Blancs” representa la pi-nya d’un quatre de nou amb folre i agulla de la Colla de Vilafranca. Creat amb Xarel·lo, Macabeu i Parellada, és d’aroma intensa i distingida, i té ca-racterístiques molt afruitades i florals. En boca és saborós, rodó i fresc. Es recomana consumir-lo entre 8 i 10 graus.•

22/COOPERATIVES AGRO77 ABRIL 2015

El mes de febrer es van complir 10 anys de la inaugu-ració de la primera botiga de la Cooperativa Plana de Vic, a la Rambla Hospital de Vic.Uns mesos més tard es va obrir la primera de Barcelona, al carrer Còrsega, i fins al cap de dos anys no se’n van obrir tres més a l’Ametlla del Vallès, Vilanova i Igualada (aquestes dues últimes, més tard, es van tancar). L’última es va obrir al barri de Gràcia de Barcelona, després d’ha-ver treballat per redefinir el model.Des dels seus inicis, els establiments Plana de Vic estaven pensats com a botigues especialitzades de proximitat, per facilitar la compra ràpida i amb la garantia d’un producte fresc, segur i artesà.El president la Cooperativa Plana de Vic, Isidre Castanyé, explica que “una de les feines més importants que s’ha fet durant aquests anys ha estat treballar en la definició del producte, buscant en tot moment allò que ens fa especia-listes -sabem produir i controlem tot el procés de produc-ció- però també en allò que el consumidor vol, perquè li agradi i repeteixi”.

LES ESTRELLES DE LES BOTIGUES

Amb els anys, les botigues han consolidat dos punts forts: el porc Duroc i la vedella femella.

Tota la carn de porc i vedella de les botigues prové de granges dels socis, identificades sempre a l’etiqueta, i te-nen la garantia de certificació en el cas de la vedella i de traçabilitat en el cas del porc.D’altres famílies de productes que representen una part important de la botiga són els làctics, els embotits i, des de fa dos anys, els plats preparats.

BINOMI COOPERATIVA - CARNOVIC

Des de 2010, i per necessitats estructurals, la compra de la societat Carnovic i la posada en funcionament de la sala de desfer ha començat a donar bons resultats a la coo-perativa.Plana de Vic controla de manera integral el procés de pro-ducció de l’alimentació: des de l’origen (amb la fabricació d’alimentació per als animals) fins a la comercialització dels productes tant a les botigues com a la restauració, col·lectivitats com escoles i residències, comerços d’ali-mentació i exportació, passant per la gestió integral de les granges (benestar animal i tots els serveis tècnics vinculats a les explotacions) i la transformació en productes carnis.Aquesta possibilitat de garantir 100% els animals i la for-ma d’elaboració com el client demana han fet que l’obra-dor sigui ara indispensable per al funcionament.

Una dècada de la marca Plana de Vic

cooPeraTiVa Plana De Vic

per CPV

AGRO77 ABRIL 2015 COOPERATIVES/23

PRODUCTES AMB MARCA

En paral·lel, s’ha anat ampliant l’oferta de productes com-plementaris amb marca Plana de Vic, fins al punt que gai-rebé són el 70%. Aquest valor afegit que dóna la marca, fa que el consumidor compri el producte amb la tranquil·litat i confiança de la seva garantia de qualitat.

Altres factors importants són que, a l’hora de fer la selec-ció dels proveïdors, es prioritza que tinguin algun vincle amb la cooperativa i que s’ha aconseguit l’acreditació de Comerç de Proximitat que atorga la Generalitat pel fet de tenir la gestió dels animals i l’elaboració de la carn en la mateixa cooperativa.

UN CLIENT FIDELITZAT

Un aspecte molt valorat pels clients de les botigues és el tracte dels seus professionals. L’equip humà que fa possi-ble la botiga és qui millor coneix el client i què vol en cada moment.De fet, més de 60% de les vendes de les botigues es fan a clients que gaudeixen dels avantatges d’estar al pla de fidelització Plana de Vic.

A LES XARXES SOCIALS

Per poder estar més en contacte directe amb el client, la cooperativa va obrir el seu canal on-line (Facebook i Twitter) fa més de dos anys. Des d’aquí, fa difusió de les activitats i els productes. El dia d’avui, té uns 600 segui-dors a Facebook amb un compromís del 7,29%, i més de 700 seguidors i 2.600 piulades a Twitter.

EL FUTUR

Després de deu anys de recorregut, l’objectiu és con-solidar el projecte i l’aposta, continuar creixent.La Cooperativa Plana de Vic va néixer l’any 1966 fruit de la voluntat d’uns pagesos d’Osona d’unir-se per sumar esfor-ços i treballar amb seguretat, control i cura dels animals i del territori. Actualment, la seva xarxa de botigues recull l’em-penta d’aquells pagesos, portant la marca del productor.

Per això, les botigues són una via de sostenibilitat per al sector agroramader, una via que tanca tota la cadena de valor i dóna sentit al procés integral que va de la producció a l’alimentació.•

Una dècada de la marca Plana de Vic

OSONA | www.planadevic.cat

Més del 60% dels clients gaudeixen dels avantatges d’estar al pla de fidelització

•• ~~~'~ ... ~• ••••n~ ~~''UIUVll 1 O de septiembre Bañares · La Rioja A-12 km. 40 · 42° 26' 11 "N -2° 54' 22"0

Con la colaboración de: '-

' ·-8

...41 -sa.. dtlURklJll -­·-Q:1rlall! ,llgf

na11¡i,,4C.an

11 [3[!]~ ·-ª iD Q /nterempreSDS. •

~LEll'KEN , .. ~ t)-·11!/'/.l!!'i MUa.s OmniSTJ\R ~ovlac t¡\~~p~ +~~~~~ (11.:SIGFITO GRSPRROO

"rimac ... # TOPCOI\ -"' -...-. . \ 111\

?.$ H RAL VOGEL"'-~~!?J = Wü RTH !8l

AGRO77 ABRIL 2015 COOPERATIVES/25

La Cooperativa Agrària de Miralcamp ha lliurat els premis de la primera edició del Concurs de Producció de Panís. Els germans Falguera Massot són els gua-nyadors en les dues categories d’una competició única a Catalunya i que està inspirada en els premis de la National Corn Growers Association dels Estats Units.En total, es van presentar al certamen 76 productors socis de la cooperativa, 32 en la categoria de finques amb una extensió superior a les 2 hectàrees i 44 en la categoria de parcel·les de menys de 2 hectàrees.En la categoria de finques de més di-mensió, el guanyador és Albert Fal-guera Massot, de Miralcamp, que ha aconseguit un rendiment de 17.030,73 quilos de panís sec (14º) per hectàrea. En la categoria de menys de 2 hectà-rees, el primer premi ha estat per a Ra-mon Falguera Massot, també de Miral-camp, amb un rendiment de 17.850,55

quilos de panís sec (14º) per hectàrea.El gerent de la cooperativa, Santi Vergé, explica que “estem molt satisfets per la implicació dels socis participant en el concurs i perquè enguany hem produït més i millor. Teníem l’objectiu de millorar la rendibilitat augmentant la producció, i hem aconseguit incrementar el rendiment

mitjà de les finques entre un 4 i un 5%”.Fruit del concurs, la Cooperativa Agrà-ria de Miralcamp ha entrat 31.200 tones de panís sec, un 7,5% més que la tem-porada passada, quan els socis en van produir 29.000 tones. Aquesta coopera-tiva aglutina més de 500 productors de cereals de la comarca del Pla d’Urgell.•

Guanyadors del primer Concurs de Panís

La cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot ha fet una nova aposta per l’oli d’oliva de més alta qualitat amb el “Massís del Port 1898”.El president de la cooperativa, Joaquín En-rique Aguiló, explica que “es tracta d’un oli d’oliva de qualitat seleccionada, collint les oli-ves en una data concreta i molturant-les al cap de molt poques hores de la seva recol·lecció. Precisament pel seu valor excepcional, l’hem volgut convertir en un homenatge a la primera

estada del reconegut pintor Pablo Picasso a Horta de Sant Joan, en uns anys en què l’oli-vera era el cultiu dominant al voltant del Mas-sís del Port”.Es tracta d’un oli elaborat amb la varietat Em-peltre i acollit a la DOP Oli Terra Alta. Presenta un color groc pàl·lid i una aroma equilibrada i harmònica. Es recomana consumir cru en amanides, cremes i amb pa torrat.•

www.santjosepwines.com

Un oli de Bot homenatja a Picasso

cooPeraTiVa agrÀria De miralcamP

JOVE, SI PENSES EN EL TEU FUTUR, PENSA EN lA FORMACIO PROFESSIONAL

EN EL SECTUR AGROAUMENTARI!

INFORMA'T 1 PREINSCRIU-TE PEL CURS 2015-16 AL CICLE

FORMATIU DE GRAU MITJA DE PRODUCCIO AGROPECUARIA!

ESCOLA AGRARIA DE LES BORGES BLANQUES

ESCOLA AGRARIA DE LES BORGES BLANQUES Anca La Pujada 25400 Les Borges Blanques Tel.: 973143 188 - 973 143 169 e.mail: ill!Cilbor.daamOgencalcat www.gencat.art/egriculturaleca'borge.sblanq\8

AGRO77 ABRIL 2015 COOPERATIVES/27

La cooperativa Vinícola de Nulles con-solida les vendes a l’exterior amb l’en-trada de cava al Perú. En un tast rea-litzat a Lima, prestigiosos prescriptors i sommeliers peruans van escollir la mar-ca “Adernats” per representar el cava en els seus restaurants i vinoteques.Un dels establiments destacats on es podrà trobar aquest cava serà la luxosa cadena hotelera Casa Andina. També n’han fet comandes l’escriptora i som-

melier Soledad Marroquín, coautora de la guia mundial de vins “Dos mujeres, cientos de vinos”; el sommelier i cantau-tor José Bracamonte i Marco Corollo, sommelier de “Vinos y licores Wong”.El president de la cooperativa de Nulles, Francesc Boronat, afirma que “el món del vi cada dia valora més la singulari-tat i qualitat dels productes locals com “Adernats”. Esperem seguir expandint les nostres exportacions, que ja són

presents a tres continents”. Molt més a prop, el cava “Adernats” també ha re-gat les Jornades de la Gamba de Tar-ragona. Un total de 45 restaurants han participat d’aquesta iniciativa que té la finalitat de donar a conèixer la qualitat d’aquests crustacis de la Costa Daura-da i, durant dues setmanes, han inclòs en la seva carta plats de Gamba de Tar-ragona regats amb vi o cava de Nulles.•

www.vinicoladenulles.com

Adernats inicia l’exportació al Perú

La Cooperativa Agrícola d’Ulldemolins ha presen-tat els “Vins del Silenci”. La imatge d’aquests vins de qualitat és fresca, elegant i emotiva, i transmet la identitat del territori on estan plantades les vinyes dels socis, sota el resguard de la Vall del Silenci i a l’abric de la Serra de Montsant.Els “Vins del Silenci” estan elaborats amb varietats de raïm autòctones –com la Garnatxa negra, la Garnatxa blanca i el Macabeu– que han crescut en un terrer i un microclima molt especials, a 600 metres d’alti-

tud i amb produccions baixes per cep. El primer vi de la gamma que ha sortit al mercat és “Sssssshhhhhh Ulldemolins”, elaborat amb Garnatxa negra i amb un lleuger pas per fusta.La presidenta de la cooperativa d’Ulldemolins, Mont-serrat Bargalló, explica que “hem fet coincidir aquest llançament amb una renovació de la imatge de la nos-tra cooperativa, fent-la més innovadora i representati-va del municipi i l’entorn on estem situats”.•

www.coopulldemolins.com

Sssssshhhhhh Ulldemolins

28/COOPERATIVES AGRO77 ABRIL 2015

La cooperativa de segon grau ActelGrup va signar un acord de col·laboració amb l’Agropecuària d’Artesa de Segre, que travessa-va un moment complicat, amb la finalitat de remuntar aquesta si-tuació.Fruit d’aquest acord, ActelGrup va començar a actuar com a proveï-dor de gra i va assumir la venda del

pinso amb el compromís de captar de nou la quota de mercat perdu-da. La cooperativa d’Artesa, per la seva part, va aportar les infraes-tructures existents, el coneixement del sector de l’alimentació animal i el know how en la fabricació de pinso que l’havia portat a produir un dels pinsos amb més alta quali-tat del sector.

PREMIS COOP: 2n premi Intercooperació

PROJECTE: Conveni de col·laboració amb la Cooperativa Agropecuària d’Artesa de Segre

SECTOR: Cereals i Pinso

COMARCA: Segrià i Noguera

www.actel.es

ActelGrup

EMPRENEDORACOOPERATIVA

ac

Te

lgr

UP

RESULTATS OBTINGUTS

Els resultats han estat satisfac-toris per a les dues cooperati-ves. La cooperativa d’Artesa va poder reprendre la producció evitant la destrucció de llocs de treball, mentre que ActelGrup va disposar d’un punt de venda fix per als seus cereals, augmen-tant el volum comercialitzat en aquest sector i posicionant-se a la zona amb la venda de més productes.Amb la sinergia de les dues co-operatives, es va aconseguir no només seguir abastint a un gran nombre de ramaders socis sinó que, a hores d’ara, ja s’ha incre-mentat un 28% la producció i comercialització de pinso.Com a objectiu de futur, conso-lidar la viabilitat de la cooperati-va d’Artesa de Segre i continuar augmentant la quota de mercat.•

AGRO77 ABRIL 2015 COOPERATIVES/29

LAFINESTRA ALBERT RIERA I LA FAGEDA

Albert Riera és director de Comu-nicació de La Fageda des de fa una dotzena d’anys. Coordina les re-lacions amb la premsa, la imatge institucional i de marca d’aquesta cooperativa modèlica, tant per la marcada voluntat social com pels èxits empresarials. La seva tasca, explicar els múltiples projectes que es posen en marxa.

Acabeu de presentar una nova gamma de melmelades...Sí. Es tracta de la quarta família de melmelades amb marca “La Fageda” concebudes per maridar amb arros-sos, pastes i amanides. En concret són melmelades de samfaina, de car-bassó, de ceba amb pebrots i xampi-nyons i de fruites d’estiu (meló, grose-lla i nectarina).

Per què aquesta iniciativa?La iniciativa de fer melmelades parteix de la necessitat d’obrir una nova sec-ció a La Fageda per suplir l’activitat de viver forestal. Vam pensar d’utilitzar els espais del viver, per fer-hi horta i plan-tar arbres fruiters. També vam aprofi-tar l’antiga cuina del mas Els Casals, la nostra seu, per fer les primeres con-serves i melmelades. Una vegada fet el producte, llavors havíem de vendre...

I quina estratègia vau decidir?La marca ja la teníem, però ens fal-tava una idea per diferenciar-nos de la gran quantitat de productors de melmelades que hi ha al mer-cat. Així van sorgir els “maridatges”: vam concebre i aprendre a confec-cionar melmelades que maridessin amb carns i peixos, amb formatges i per descomptat amb esmorzars.

Tot plegat ha estat un èxit, sobre-tot perquè ens ha permès conservar els 20 llocs de treball de l’antic viver.

A l’acte de presentació, hi havia pe-riodistes i també molts blocaires i seguidors vostres. Quin grau d’im-plantació teniu a les xarxes socials?Fa cinc anys que vam apostar per les xarxes socials, sobretot per acollir la comunitat de seguidors de La Fage-da que sempre ha estat important, de persones que ens han visitat al llarg d’aquests anys, emprenedors o aca-dèmics que han estudiat el nostre mo-del de gestió... Les xarxes socials són això, socials, i el nostre projecte tam-bé és un projecte social. Per tant era natural que adoptéssim aquestes ei-nes de comunicació. Ara mateix som presentes a Facebook (amb 12.000 fans), Twitter (amb 8.200 seguidors), Flickr, Pinterest i Instagram, canal a Youtube i a Slideshare.

Quin tipus d’informació hi publi-queu?Mirem de publicar històries, que és el que més interessa a la gent. Tots els projectes tenen una història i a La Fageda mirem de posar en valor totes les persones que hi treballen: cada una té la seva història. D’altra banda gaudim d’un entorn privilegiat, treba-llem amb animals i plantes. Són tan-tes coses per mostrar i per explicar... Realment hem esdevingut un mitjà de comunicació, modest però que arriba al seu públic.

Com encaixa la difusió de nous productes en aquestes històries?Anem intercalant les informacions de producte dins de les històries d’una

manera natural, sense caure en la co-municació propagandística... També fem presentacions de productes o esdeveniments que puguin interessar periodistes, blocaires, etc. com ara amb les melmelades. Però en tot cas no paguem mai publicitat ni tampoc fem el màrqueting social entès com apel·lar la compassió dels consumi-dors perquè comprin els teus produc-tes per la bona obra que fas.

Recentment, heu fet alguns canvis en el vostre model empresarial...A la darrera assemblea general de so-cis es va aprovar traspassar les activi-tats empresarials de la cooperativa a La Fageda Fundació. La cooperativa a partir d’ara s’ocuparà més especí-ficament de les activitats d’inserció social, que són precisament les que contribueixen a crear i consolidar el sentit de pertinença al projecte i de la qual formen part tant els treballadors com els familiars que ho desitgin.

Com veieu el futur?La Fageda està construint una nova fàbrica, en la qual, a banda de fer pos-tres i iogurts, també inclourem els ge-lats i les melmelades. Això era del tot necessari perquè les antigues instal-lacions havien esdevingut obsoletes i a més a més, ja no hi cabíem. D’altra banda, amb aquestes millores asse-gurem el futur del projecte i preparem l’etapa postfundacional.•

www.fageda.comwww.facebook.com/lafageda

www.twitter.com/fagedawww.flickr.com/photos/lafageda

http://www.pinterest.com/fageda/www.youtube.com/user/lafageda

www.slideshare.net/lafageda

“Tots els projectes tenen una història”

“Tots els projectes tenen una història”

Quatre cooperatives d’oli i dos cellers de vi s’han instal·lat al Mercat de la Concepció de Barcelona. Han obert la botiga Garrigues, colors i emocions, on trobareu olis de les cooperatives d’Arbeca, Bovera, Juncosa de les Garri-gues i Vinaixa, així com vins dels cellers Vinya els Vilars i Celler Mas Blanch i Jové. La iniciativa compta amb la col·laboració del Consell Comarcal de les Garrigues.

TAMBÉ PUNT D’INFORMACIÓ TURÍSTICA

La botiga del Mercat és punt de venda de productes de les Garrigues on es poden trobar oli verge extra de qualitat superior, excel·lents vins de la DO Costers del Segre subzona Garrigues, fruits secs, mel i olives. A més, Garrigues, colors i emocions esdevé un espai d’informació de la comarca amb propostes de rutes turístiques com: Les Garrigues terra d’oli, la ruta del vi, la ruta del canal d’Urgell, la ruta de les cabanes de volta, la ruta transllena o la ruta dels forns de calç...

Es tracta, en definitiva, de donar a conèixer el patrimoni, els pobles, la gastro-nomia, el paisatge i els productes de la comarca.

El concepte és totalment innovador. És una botiga on el client pot interactuar amb el producte i amb el botiguer, a més de degustar el producte abans de comprar-lo. Cada cap de setmana, un dels productors fa promoció proposant tastos i degustacions in situ dels seus productes. De forma esporàdica, es fan actuacions musicals, xerrades informatives i tastos professionalitzats.

Tota la informació sobre les activitats que es proposen la trobareu al seu Fa-cebook: garriguescolorsiemocions i, naturalment, a la pròpia botiga:

Mercat de la ConcepcióCarrer Aragó 313-317. Barcelonagarriguesempren@gmail.com657 491 926

30/OCI AGRO77 ABRIL 2015

AGROACTIVITAT 77

ABRIL 2015

Portada: © Aprilante

Bimestral,

20.000 exemplars

Data de tancament:

31 de març de 2015

Federació de Cooperatives

Agràries de Catalunya

Casa de l’Agricultura

Ulldecona 33, 3r

08038 Barcelona

Tel. 932 260 369

Fax 932 260 673

agroactivitat@fcac.coop

www.fcac.coop

Edita: Federació de Cooperatives Agràries

de Catalunya

Consell de Redacció: Ramon Sarroca,

Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran

Sabater, Antoni Galceran, Enric Dalmau,

Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís

Escuer, Josep Maria Sans, Lluís Grogués,

Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives

i Maria Corral

Direcció: Jordi Vives

Cap de Redacció: Maria Corral

Redacció: Àngela Casanovas, Anna Pere-

lló, David Casadevall, Ester Aguirre, Josep

Lluís Bosque, Josep Parcerisa, Maria Rosa

Serra, Màrius Simon i Òscar Tolsà

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez

i els autors.

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Publicitat i Màrqueting:

Anna Perelló 932 292 019

Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SL

Impressió: Litografia Rosés

Col·labora: Xarxa Verda

DL: B 10594-2015

les vostres dades formen part d’un fitxer de

la Fcac. si voleu exercir els drets d’accés,

rectificació, cancel·lació i oposició, envieu

un correu a loPDcomunicacio@fcac.coop

De les Garriguesal centre de Barcelona

Fcac

BBVA

financiamos en mejores condiciones por domiciliar tu PAC Porque en BBVA queremos ayudarte a llevar tu negocio mas allá. ahora. al dom1ahar tu PAcn. podrás acceder a la financiación que necesites en condiaones excepcionales.

Y si lo haces antes del 31 de mayo, llévate este Set de Campo de regald".

SI. Esto es otra manera de entender el negocio agrario.

Acércate a una Oficina BBVA y deja que nuestros Gestores expertos te lo demuestren.

adelante.

ll lit:tU\'. .. ~:a10~e·Ci~aeC~lo ;:o .:Xr.'-tal ttilJIPoC.f.'(Jr ~il~ 'I J.~c C.f.,fL\ Vlkl' ML1 ~ Jli'0.5.'JO~::. '~ St>Ala~·~:o:)'! r.'&d'Of~ ·~ Ot>9HVA w •r~ ... !lar.a<I ~ ~ ('l"WW. C!eW-i t&fta ~..st.1 l"I ]1 :.-ma<,~ ;J_J!JllJ. •\st!a;¡xa~U'J.W ~ LI~~.S«2t.a:n;ct~•~~~ ~1'11a'~ ;t¡'C:lm:t.....-0S..f'\Qílf"V'el01 ln'J.a;i!ll':~'PXVQT(c.~mt1"'1:rlltt:'lll"li..n"f \P