ZPi les directrius neoliberalsEls successos de l'actual crisi estan accentuantel desmantellament de l'estat del benestar agran velocitat. La vaga general com a instru-ment de la classe treballadora per a fer sentirel seu descontentament es fa imprescindiblei inevitable.

>> Països Catalans 10

Els reptes energèticsHi ha desenvolupades energies què no pre-senten tants riscos per aconseguir-les iquè no siguen tant contaminants? Elsgoverns i les empreses estan duent a ter-me la tasca que suposarà fer una recon-versió energètica?

>> Països Catalans 13

Advocats combatius iobrers rebelsPer sota la llegenda embafadora, va traientel cap la història dels qui no només vanlluitar, si no que van seguir lluitant i novan obtenir la glòria (ni el luxe, per quèno dir-ho) que altres van rebre a canvi.

>> Països Catalans 15

SUM

ARI

Una nova convocatòria de consulta sobrela independència manté viu un procésinsubmís a la imposició espanyola que esva apropant a l'àrea metropolitana barce-lonina. El diumengte 30 de maig eren con-vocades les sabadellenques i sabadellencsa les urnes, en un preludi de la nova ona-da de consultes que se celebrarà el 20 dejuny. Va acudir a les urnes el 13,67% delcens

>>Països Catalans 7

AZIZ BAHA PÀG.2 // JUANRA RODRÍGUEZ PÀG.2 // KIKE MARTÍNEZ PÀG.2 // PAU TOBARPÀG.3 // RAMON USALL PÀG.14 // JOAN SEBASTIÀ COLOMER PÀG.16

RACISME Prop de 25.000 sabadellencsvoten per la independència

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

179DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2010Periòdic popular dels Països Catalans

Israel assassina amb impunitatla solidaritat amb Palestina

>>>>PPaaïïssooss CCaattaallaannss 66

>>>>EEnn pprrooffuunnddiittaatt 88 ii 99

Si el futbol és ple de tòpics, hi ha unequip nascut per trencar-los tots: elsrebels del Sankt Paulí, al barri roigd'Hamburg, són un referent mun-dial.

Nascuts a un barri obrer, histò-ricament contestatari, cada diumen-ge omplen l'estadi precaris i precà-ries, estibadors, prostitutes, punksi okupes. L'himne de l'equip és lacançó Hells Bells, d'AC/DC, i la ban-dera és la calavera Jolly Roger, querepresenta l'oposició a l'stablishmentdel capitalisme. Explícitament, enels seus estatuts, el Sankt Paulí s'hadeclarat com un club antifeixista,antiracista i antihomofòbic. És l'e-quip amb la més gran comunitat defans femenines del món i el 2006,

coincidint amb la celebració del Mun-dial a Alemanya, van organitzar laFIFI Wild Cup, més o menys, la CopaSalvatge de la Federació Internacio-nal de Futbol Independent, un tor-neig de seleccions nacionals no reco-negudes per la FIFA com la de Gro-enlàndia, la del Tibet o la de Zanzí-bar, i en la que van participar coma República de Sankt Paulí.

Aquest club poliesportiu (a mésde futbol, te equips de rugbi, beis-bol, escacs, ciclisme, futbolí, hand-bol...) va néixer al 1899, tot i que nova disputar el seu primer partit ofi-cial fins al 1907. Malgrat això, la dataoficial en la que es va fundar ofi-cialment és el 15 de maig de 1910, o

sigui que aquest any se celebra elcentenari del Sankt Paulí i dels seusinalienables valors dels pirates del'Elba: respecte, solidaritat i antira-cisme.

La llar del club més transgressord'Europa és el Millerntor-Stadion.El Sankt Paulí va reubicar les sevesinstal·lacions al moll de la ciutat, al'epicentre de la vida nocturna dela ciutat, i els ideals comunistes, lli-bertaris i de protesta que marquenla filosofia del club i l'atmosfera deles seves grades, van sorgir de mane-ra espontània durant la dècada delsvuitanta. Durant aquells anys erahabitual veure com creixien barri-cades a les cantonades dels carrers

d'un barri en el que s'havia fet fortel moviment okupa. La Haffenstras-se, i tot el moviment autònom quees va aglutinar al seu voltant, va serun dels referents per tots i totes lesque vam començar a expropiar casesi edificis buits a la Barcelona espe-culadora i preolímpica. I el SanktPaulí un motiu d'orgull per tots itotes les que caminem al marge delsistema establert fins a la victòriasempre!

Ah! Me n'oblidava. Per si fos poc,l'únic club que es declara antifeixis-ta als seus estatuts, jugarà l'any queve a la primera divisió alemanya, laBundesliga. Que la força ens acom-panyi!

L’ACCENT 179DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 201002 OPINIÓ

Immigrants iautòctonsAZIZ BAHA CORNELLÀ

Ja des d'abans de l'any 2008, momenten què els brots de la crisi econòmi-ca i social a l'Estat espanyol comen-cen a entreveure's, estava ja clara-ment definida una categoria de ciu-tadans de reserva: ciutadans con-demnats per la llei d'estrangeria al'esclavitud, l'explotació, la instru-mentalització pel capitalisme sal-vatge, i a ser utilitzats en circums-tàncies com l'actual crisi.

La crisi financera, la crisi capi-talista, es va relacionar des del seuprincipi a l'Estat Espanyol amb laimmigració. Una realitat que esreflecteix en els missatges del governespanyol quan va coaprovar la direc-tiva de retorn de la UE i quan va pre-sentar la reforma de la Llei d'Estran-geria. Es confonia l'opinió públicadient que els immigrants són causade la crisi i que, per solucionar-ho,han d'accelerar el retorn, augmen-tar els obstacles que tenen en el mer-cat laboral, incrementar les taxesde renovacions dels permisos de resi-dència, retallar els pressupostos des-tinats a l'acollida i la inserció socialen matèria d'immigració.

Però la realitat és una altra. Lespersones immigrades i les seves famí-lies són els més afectats per les con-seqüències de la crisi. L'alta inci-dència de l'atur que presenten i latremenda situació de precarietat queels envolta ho demostren. Més enllàde la pèrdua del lloc del treball, moltsimmigrants no cobren regularmentpel seu treball, i quan ho fan, el seusou és inferior al dels seus companysautòctons. S'afegeix a això l'escassaprotecció social, quan no directa-ment nul·la, i l'absència de xarxessocials de protecció familiar o comu-nitària entre aquestes persones quepoguessin actuar com a "matalàs" isuavitzar l'impacte de la crisi.

Ens preocupa també la percepciósocial dels immigrants com a ame-naça cap als recursos socials escas-sos i la qual s'ha accentuat amb lagravetat de la crisi i el to dels dis-cursos xenòfobs que l'han anat acom-panyant: "aquí no hi cabem tots" o"primer els d'aquí ".

Des de l'associació Cornellà Sen-se Fronteres, davant d'aquestes mesu-res clarament equivocades que vanlluny de solucionar l'estat de crisiactual, cridem a la ciutadania a unir-se contra totes aquestes dinàmiquesde fractura social i de comporta-ments racistes i xenòfobs. Denun-ciem els polítics del govern espan-yol i la UE que castiguen doblementa les víctimes de la crisi del sistemacapitalista i fan de les personesmigrants part responsable d'ella.Rebutgem amb fermesa fer delspobres i el conjunt de la classe tre-balladora els pagadors d'aquesta cri-si. La nostra contundent convicciódavant l'orientació governamentalés la de la unió de la classe treballa-dora i del conjunt dels movimentssocials en l'organització d'una vagageneral que posi fi a la pèrdua delsdrets laborals, socials i polítics delsciutadans i que obri el camí a la recu-peració de la dignitat de les perso-nes.

PUNT DE MIRA

El passat 1 de maig, coincidint ambel dia internacional dels treballa-dors, el nou projete del Racó de laCorbella va obrir al públic les nos-tres portes al barri de Velluters dela ciutat de València acompanyatspel tradiconal cant d'estil de lesAlbades i la música d'arrel i popu-lar del tabal i la dolçaina.

Corria l'any 2001 però, quan alcarrer Entença del barri de la Seu,carrer que diuen que fou el primerper on entrà el rei Jaume I, la joveassemblea comarcal de l'Horta d'En-davant - OSAN obríem la nostra pri-mera seu. Un espai xicotet, preca-ri i ben amagat però que serví perdonar estabilitat al nostre projec-te polític, com a lloc de reunió iper realitzar els primers actes. Unany més tard, el foc, a mans delsfeixistes anticatalanistes, crema-va les il·lusions depositades en eixelocal que vam haver de deixar. Peròles espurnes estaven enceses i des-prés d'haver sigut acollits a diver-sos locals, als quals estem enorme-ment agraïts ja que fou un moment

dur i crític per anosaltres, l'as-semblea va inagu-rar el 16 denovembre de 2002el segón Racó dela Corbella alcarrer Ripalda delbarri del Carme.Un espai més cén-tric, un poc mésgran i amb unprojecte mésambiciós i mésobert. Durant els5 anys que estiguéactiu i amb la cre-ació de l'Associa-ció Cultural la Lluna Roja que ges-tionava la part cultural de l'espai,el local serví per crear associacio-nisme de barri i tenyir una xarxad'espais autogestionats i alliberats,donar a conèixer als veïns el nos-tre projecte social i polític i onpoder realitzar nombrosos actescom exposicions, tallers, murals,recitals de poesia, reunions, men-

jars populars, dia-des, festes i concerts.Pel local van passarmoltes persones icol·lectius fet que vaenriquir el projectei el va fer més ampli.

Des d'este segonespai van nèixer lesFalles Populars iCombatives l'any2003, es van organit-zar les primeres mar-xes a la presó dePicassent i se creà Elgrup de suport depreses de l'Horta, esva gestar l'Ateneu

popular del Carme, ara Ateneupopular, i altres iniciatives i pro-jectes com els carnestoltes reivin-dicatius, el "Pintem" o les Jorna-des contra la precarietat del barri.

Després de 2 anys sense espai,l'assemblea es va reunir a l'Ateneupopular, un altre espai autogestio-nat i alliberat al barri del Botànicmentre preparàvem els fonaments

del que és el nostre tercer, i espe-rem que per molt anys, projecte delRacó de la Corbella.

Un espai àmpli, acollidor imodern format per 2 espais, unespai de 2 plantes per la taberna iel menjador del restaurant i unaaltra planta per a la seu de l'orga-nització i l'espai de l'associació onels socis podran gaudir d'un arxiu,una biblioteca, ordinadors per tre-ballar i on es realitzaran els actesculturals i polítics.

Un projecte ambiciós i per som-niar, que ens ha costat molt d'es-forç i sense l'ajuda desinteressadade moltes persones i dels nostressocis no haguèrem pogut dur-loendavant, que se suma a altresespais de la ciutat, la comarca i elconjunt del països catalans. Ben-vingudes al nou Racó de la Corbe-lla. Salut i llibertat!

*Kike és gestor del Racó i militant de l'Assemblea comarcal de

l'Horta d'Endavant-OSAN

Un projecte per somniarCOL·LABORACIÓ KIKE MARTÍNEZ*

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Caldera,Mercè Rubià(coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González, Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoo-nnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall::Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: Hèc-tor Serra, Josep Maria Soler, Pau Tobar (coords.),Joan Sebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora,Felip Pineda. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. , Almu-dena Gregori, Àlex Garcia EEssppoorrttss:: Arnau Urgell.CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera.DDiissttrriibbuucciióó:: XavierGispert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: AzizBaha,David Iborra,Kike Martínez,Sergi Picazo,Juan-ra Rodríguez, Pau Tobar, Ramon Usall.

Número 179 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JUANRA RODRÍGUEZ COL·LABORACIÓ

SSaannkktt PPaauullíí

El 27 de maig el Parlament espan-yol aprovà el famós Plan de ajustedel PSOE. L'escenificació de l'enèsi-ma traïció a la classe treballadorava incloure la necessària abstencióde la dreta principatina, represen-tada en Convergència i Unió. Totplegat, un espectacle prèviamentassajat i on la immensa majoria d'ac-tors -del sí i del no- sabien perfec-tament quin paper representar pertal que l'ajust s'aprovara sense sem-blar que aquella reunió parlamen-tària no servia per res més que permantindre entretingut al personal.

La sobirania del poble és un prin-cipi essencial de qualsevol sistemademocràtic; en la democràcia bur-gesa, eixa sobirania es transforma enelecció periòdica de representants.Aquest no és el meu ideal de democrà-cia, tanmateix, hom espera que almenysels seus màxims defensors se la creguen.El problema comença quan un estat teò-ricament sobirà -ja siga espanyol, greco italià- descobreix que té les mans com-pletament lligades per afrontar un situa-ció econòmica i social com la que actual-ment ens afecta. Aleshores es desco-breix que el color del govern, i de lamajoria parlamentària, és una qüestiómés aviat estètica en aquest sentit, jaque al cap i a la fi l'estat, l'ordre cons-titucional, tot el sistema democràtic,ha renunciat a exercir la seua indepen-dència en matèria econòmica. En altresparaules, queda en evidència que enqüestions importants no governen elsrepresentants triats pels pobles de l'es-tat, governa el capital.

En efecte, són el Fons Monetari Inter-nacional i la Unió Europea, dues insti-tucions supranacionals sense cap bes-llum democràtic, les que han dictat alsgovernants europeus les passes a seguiri aquests han obeït (i obeiran, que açòno ha fet sinó començar). No ens engan-yem, PP o CiU, per assenyalar dos par-tits claus de l'estat espanyol, haguerenfet exactament el mateix malgrat lesaparences, i de fet, les seues crítiquesmai han sigut de fons. I hagueren fetel mateix perquè no depèn d'ells, per-què en el capitalisme global no existeixla sobirania dels estats. Els causants dela crisi són els mateixos que ara dictenles receptes per eixir d'ella, i aquestesno són altres que aprofundir en el neo-liberalisme. És com si hom té una malal-tia coronària, rep un esglai fort, i elmetge li diu que per tal de sanar ha detriplicar la dosi de cigarrets diària. Lifaríem cas?.

Aquells que dia si, dia no, s'enrot-llen la rojigualda i apel·len la Consti-tució per tal de combatre els indepen-dentistes, no tenen cap problema perrenunciar al principi bàsic d'aquesta:la sobirania nacional. Cap espanyolis-ta s'ha esverat per les imposicions delcapital internacional. Els Països Cata-lans n'hauríem de prendre nota d'a-questa situació: dins el capitalisme noexisteix la sobirania, dins l'Europa delCapital és impossible accedir a una inde-pendència real.

El proper dia 8 de juny hi ha convo-cada una vaga del sector públic als Paï-sos Catalans. No debades, "l'ajust" del

PSOE afectarà directament al salari decentenars de milers de treballadors itreballadores de les diferents adminis-tracions de l'Estat espanyol al nostrepaís (central, autonòmica, municipal).Tanmateix, les retallades també afec-taran a les desenes de milers de perso-nes dependents i als ingressos delsmilions de pensionistes dels Països Cata-lans, bona part dels -i sobretot les- qualsviuen per baix del llindar de la pobre-sa. A més d'això, s'anuncien grans reta-llades d'inversió estatal que afectaranentre altres a l'educació i la sanitatpúbliques, i degradaran la qualitat delsseus serveis de manera decisiva. Peròcom he explicat abans açò només és elprincipi: el Govern espanyol ha anun-ciat que la reforma laboral es farà sí o

sí. Reforma del mercat laboral, per aqui no ho sàpiga, és l'eufemisme quefan servir capital i govern per dir queals i les treballadores ens retallaran elsdrets socials i, en definitiva, que ensdeixaran més indefensos que mai davantl'empresa. Ens volen fer pagar els efec-tes d'un sistema que mai ens ha bene-ficiat.

Així doncs, no podem entendre lavaga del dia 8 de juny com una vaga sec-torial. Amunt hem explicat que les mesu-res presses pel govern espanyol no afec-taran només als funcionaris, com inte-ressadament s'ha volgut fer veure. Peròés més, el mateix govern confessa queaçò només és el principi dels "sacrifi-cis" que ens volen imposar, i per tantcal que tots i totes ens mobilitzem pertal de demostrar que no anem a cediren els nostres drets.

En definitiva, el dia 8 de juny caldonar una resposta de classe, contun-dent, ja que només ens venceran si noestem units i unides, perquè els i lestreballadores som necessaris per al capi-tal però el capital i també els Zapate-ros, Rajoys, Montilles, Camps, Antichsi Zarcozys, són totalment prescindibles

per als i les treballadores. Als centres de treball alguns com-

panys i companyes han manifestatdubtes davant les properes mobilit-zacions. Els capitalistes, els mitjansde comunicació de masses i l'estat,han aconseguit inculcar cert senti-ment de culpa entre la nostra clas-se mitjançant campanyes com "estolo arreglamos entre todos" i apel·lantal "patriotisme" (d'estat, s'entén).Entre alguns companys se sent allòde "tots hem de posar el nostre gra-net d'arena". Però alerta, a hores d'a-ra, en plena crisi, la banca i el grancapital continuen enriquint-se a cos-ta nostra. Els governs d'Europa hanassegurat la seua posició preeminent

injectant-los diners públics. Aquest "fonsde garantia" és el principal responsa-ble del deute generat a l'estat espanyoli per tant no és just que qui haja de"arrimar el hombro" siguem els treba-lladors i no ells. No són necessaris elsretalls salarials ni els retalls socials, elsdiners els poden treure sobradamentamb una pujada d'impostos sobre lesgrans fortunes, amb nacionalitzacionsde sectors estratègics, i amb la persecu-ció de l'economia submergida. Però ésmés, com es reparteixen els dinerspúblics? per què s'inverteix tant en l'e-xèrcit, la policia o l'església?, per quèno es reclamen els diners cedits a labanca?. No cal retallar, cal invertir més,però fer-ho en funció d'interessos públics,és a dir, en educació, sanitat, cultura,esports, economia social,...

Altres companys auguren -sobretotal País Valencià, però no només- que sifem la vaga estarem reforçant política-ment al Partit Popular i tenen por. Caltrencar amb això: la culpa genera pori la por genera culpa; i tota aquesta parà-lisi només beneficia als qui han causatla crisi i als que ens l'estan fent pagar.Hem d'explicar que, independentmentde la telenovel·la diària oferta per Rajoyi Zapatero, són el Fons Monetari Inter-nacional i la Unió Europea els que hanimposat aquestes mesures i imposaranles futures. El problema no és de "celles"o "barba", el problema real és que elsgoverns "democràtics" europeus estanal servei del capital. La demostraciómés plausible és el suïcidi polític queestà cometent el PSOE, ja que la volun-tat dels amos de l'economia mundialestà per damunt del resultat de les pro-peres eleccions. Així doncs no és que lavaga reforce al PP, és que és el propiPSOE qui reforça al PP amb aquestesmesures antisocials.

A curt termini, l'única manera decapgirar la situació és mitjançant lamobilització, la nostra arma més impor-tant com a classe és i sempre serà lavaga. El 8 de Juny cal aturar completa-ment el sector públic i no acudir alsnostres llocs de treball. És això o accep-tar resignadament els dictats del capi-tal, és fer vaga o deixar la porta obertaa mesures cada cop més contràries alsinteressos de la nostra classe.

*Pau Fabra,militant d'Endavant (OSAN) i afiliat de la

Coordinadora Obrera Sindical (COS)

L’ACCENT 179 OPINIÓ 03

Reestructurar l'ensenyament perquè a hores d'ara no és eficaç i

els recursos humans i materials infrautilitzats perjudiquen els dret

a una educació de qualitat de l'alumnat. Així justifica el Departa-

ment d'Educació del Principat de Catalunya la reordenació que vol

dur a terme als instituts del seu territori. El que vol fer és concen-

trar l'alumnat a centres amb grans capacitats i tancar les línies

d'estudis postobligatoris allà on no hi haja una gran demanda. Pel

seu cantó, la Conselleria d'Educació valenciana ha redactat un decret

on exposa: "Als centres situats en els territoris de predomini lin-

güístic valencià, i a fi d'afavorir un ensenyament adequat al mit-

jà sociocultural s'impartirà com a màxim, a més de l'àrea valencià:

Llengua i Literatura, un àrea no lingüística en valencià". Això vol

dir que per promoure la llengua a les zones valencianoparlants es

redueix a dues el màxim d'assignatures que s'impartiran en cata-

là al Programa d'Incorporació Progressiva (PIP). El PIP és un pro-

grama educatiu que té un mínim de dues assignatures en valencià

i va incorporant-ne progressivament. Ara, el mínim es transforma

en màxim. Així doncs, tant l'agressió que pateix l'ensenyament al

Principat com al País Valencià no són úniques ni noves. L'educació

rep els atacs perquè és un pilar cabdal per la integració social de

les classes populars.

El sindicat USTEC sosté que els instituts de barris amb un índex

alt de població migrada i amb carències socials (atur, precarietat,

irregularitat legal...) són una eina fonamental per promocionar els

seus habitants. Molt sovint, les escoles i instituts són els centres

de socialització principal de les criatures i el jovent. Els membres

de la comunitat educativa que s'ha mobilitzat en contra de la reor-

denació del Departament (per exemple, de l'IES Miquel Tarradell

del Raval) pensen que realitzen una tasca d'inclusió social impres-

cindible. Les institucions de la Generalitat, contràriament i de

manera hipòcrita, enarboren l'argument de la bona gestió per reduir

o congelar el pressupost de l'ensenyament públic i mentrestant

mantenen o augmenten els diners dedicats a l'educació concerta-

da (de gestió privada i finançament públic). Per entendre la rees-

tructuració no cal oblidar l'imperatiu de l'FMI i l'UE a l'Estat espan-

yol per retallar la despesa pública.

A la part meridional del país les coses no estan molt millor. El

president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, s'indignava (una vol-

ta més) per l'actuació de la Conselleria d'Educació. La voluntat de

minimitzar la presència del valencià a l'ensenyança ataca un dels

trets més importants de la identitat catalana al País Valencià. Esco-

la Valenciana feia públic que 554.896 alumnes estan abocats al mono-

lingüisme (el 80% de l'alumnat valencià). 1.357 centres, el 56%, faran

les classes només en castellà, llevat de l'assignatura de valencià.

Els diversos agents vinculats al món educatiu ja estan responent

contra les pressions del govern principatí i valencià, hi ha nom-

brosos exemples: manifestacions, referèndums, marxes a peu... Però

malgrat la capacitat de moure's de la comunitat educativa no és

suficient. El moviment estudiantil universitari ja va intentar tras-

lladar el conflicte fora dels campus, encara ho fa, i en alguns casos

ha donat excel·lents resultats. L'educació interessa a tota la socie-

tat, ja que és fonamental per la recerca d'un sistema més just i

democràtic. Tot i que no l'únic àmbit, perquè qualsevol aspecte de

la vida és educatiu i de vegades la pràctica dels dies de cada dia és

fins i tot més instructiva. Per tant, cal respondre ajuntant esfor-

ços per reclamar un dret com l'ensenyament i reclamar-lo amb con-

tundència, als carrers.

E D I T O R I A L

L’educació esdefensa alscarrers

La vaga és la nostramillor arma

PAU TOBAR* COL·LABORACIÓ

DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2010

“El problema real és que els governs

‘democràtics’europeusestan al servei del

capital”

ABEL CALDERA BERGA

Amb l'esclat de la crisi econòmicaquedà al descobert la fràgil situaciófinancera de les entitats de crèditque havien alimentat la voràgineespeculativa dels darrers deu anys.Malgrat que el president espanyolRodríguez Zapatero anunciés el 24 desetembre de 2008 en un acte a NovaYork que "el sistema financer espan-yol és potser el més sòlid del món",les llums d'alarma del sector ja s'ha-vien encès.

A la tardor de 2008, el governestatal va posar en marxa un plade rescat de 9.000 milions d'eurosper a les entitats financeres en riscde fallida. Caja Castilla la Manchael 28 de març de 2009 fou la prime-ra caixa intervinguda pel Banc d'Es-panya. Després de la intervencióde l'entitat espanyola, el governcreà el Fons de ReestructuracióOrdenada Bancària (FROB), orga-nisme que decideix sobre les injec-cions de diner públic a les entitatsi les mesures de reestructuració -entre elles les fusions- en aquestsector. A partir d'aquest momentles entitats de crèdit van veure'sempeses a emprendre processos defusió.

Les dues principals caixes d'es-talvis dels PaïsosCatalans, La Caixai Bancaixa, no hanparticipat de capprocés de fusió, sibé la primera estàen vies d'absorbirCaixa Girona. L'en-titat gironina, con-trolada per la sevaDiputació, haviaparticipat en elsdos grans processosde fusió del Princi-pat, però les pres-sions de partitspolítics com CiU iERC -aquest darrer ostenta la pre-sidència de l'ens provincial-, quetemien diluir una entitat que con-trolaven dins d'altres on el poderpolític estava més decantat cap alPSOE, va fer que es retirés d'amb-dós processos. Finalment, La Cai-xa ha anunciat que absorbia l'en-titat gironina.

La Caixa és potser l'única enti-tat d'aquest tipus que en comptesd'estar controlada pel poder polí-tic, és ella qui té la fama de con-trolar aquest poder. La pròpia com-posició de la seva Assemblea Gene-ral, on els representants del poderpolític a través dels ajuntamentssón el 21%, contrastant amb el poderque tenen les entitats de l'anome-nada societat civil (bàsicament lesdiverses patronals i entitats cultu-rals de la burgesia barcelonina)amb el 30% de representació, o elsimpositors (36%) i empleats (13%).

Bancaixa és la segona entitatdels Països Catalans, però a dife-rència de La Caixa, el poder de deci-sió de la Generalitat valenciana alseu sí és determinant. De fet, l'ac-tual president de Bancaixa és José

Luís Olivas, l'antecessor de Campsen el càrrec de president de la Gene-ralitat. Bancaixa de moment essitua a l'expectativa i només esplanteja la possibilitat d'encapça-lar una fusió freda al 2011. D'aques-

ta manera, el sec-tor oficial del PPvalencià intentapreservar la sevainfluència directasobre un instru-ment econòmicdecisiu al PaísValencià.

La CAM, terce-ra entitat dels Paï-sos Catalans, haseguit un camídiferent al de Ban-caixa, llançant-sea liderar una fusió

freda amb entitatsde fora del país com Cajastur, CajaCantabria o Caja Extremadura. Lafusió freda, de nom tècnic SistemaInstitucional de Protecció, signifi-ca la gestió centralitzada i la reci-procitat en el reforçament de lasolvència, però a curt termini nosuposa la desaparició de la perso-nalitat jurídica i la marca comer-cial de cada integrant. La CAM,radicada a Alacant, té un pes tam-bé important de l'administraciópública i ha estat escenari d'en-frontaments entre campsistes izaplanistes. L'actual president,Modesto Crespo -exlíder de la patro-nal alacantina- és un antic zapla-nista recentment reconvertit encampsista.

Caixa Catalunya, la quarta enti-tat catalana, també té una partici-pació política important, en aquestcas de la Diputació de Barcelona.No debades, ha estat consideradatradicionalment una entitat aline-ada amb el PSOE i ha tingut com apresident en els darrers cinc anysl'exvicepresident espanyol NarcísSerra. Aquesta caixa ha encapça-lat la fusió més important al Prin-

cipat, amb les caixes de Manresa iTarragona, constituint una novaentitat que encara no té nom (toti que s'ha parlat de CaixaCAT coma opció més ferma). Manresa i Tarra-gona són petites caixes veguerialsque condensen el poder polític, eco-nòmic i culturallocal.

L'altra granfusió al Principatha estat la que hagenerat l'entitatUnnim a partir dela fusió de les cai-xes de Terrassa,Sabadell i Manlleu.Pel que fa a lesfusions fredes, Cai-xa Laietana téintenció de partici-par en la liderada per Caja Madrid,mentre que Penedès i Sa Nostra hovolen fer amb Caja Múrcia i CajaGranada. De moment la Caixa d'On-

tinyent i la de Pollença són les úni-ques que han manifestat voler con-tinuar el seu camí en solitari.

Paral·lelament a aquests proces-sos, PSOE i PP han pactat ja a nivellestatal la reforma de la Llei de Cai-xes per tal de "bancaritzar" les cai-

xes d'estalvisintroduint modi-ficacions en elreglament de lesquotes participa-tives per tal d'a-costar-les més a lesaccions i minvarl'acció social d'a-questes entitats.Els governs auto-nòmics estantemerosos que ambaquesta reforma

desaparegui el control que exercei-xen a l'hora d'autoritzar fusionsentre entitats de diferents comu-nitats autònomes.

L’ACCENT 179DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 201004 PAÏSOS CATALANS

El PP valencià s’ha servit de les caixes per financiar els grans projectes populistes

Canvis en el mapa de les caixes d’estalvis

QQuuèè ssóónn lleess ccaaiixxeess dd’’eessttaallvviiss??

ABEL CALDERA BERGA

Una caixa d'estalvis és una entitatde crèdit similar a un banc. Sónentitats que es regeixen per la lleide societats limitades de caire fun-dacional. Això significa, principal-ment, que a diferència d'un banc,que és una societat anònima, nopoden tenir accionistes -sí que podentenir quotes participades- i no cotit-zen a borsa. Això significa que lescaixes d'estalvis no reparteixen elsdividends dels seus beneficis entreels inversors, sinó que una part delsbeneficis s'utilitza per a millorarles condicions de l'entitat -expan-sió, ofertes competitives, etc.- i unaaltra part s'ha d'invertir en finali-tats socials a través de les anome-nades Obres Socials.

Des de fa anys, però, l'oferta s'haanat equiparant a la dels bancs finsarribar a l'actual situació en quepràcticament l'única diferència rauen el fet que aquests darrers es basenen l'accionariat. Des de 1988 les cai-xes poden emetre quotes participa-tives. Aquest producte és un tipusd'acció que retorna beneficis en fun-ció dels resultats de la caixa peròque a diferència del sistema accio-narial clàssic, no atorga drets dedecisió al sí de l'entitat als seus pos-seïdors. Malgrat que aquest instru-ment legal és vigent des de fa mésde vint anys, només la CAM l'ha uti-litzat.

Com es regeixen? Les caixes d'estalvis són entitatsparticipades per institucions públi-ques, socials, clientela i treballa-dors. o socials en els seus òrgans degovern. Habitualment, la composi-ció de l'assemblea general, que ésqui escull el consell d'administra-ció, té en compte quatre grups dife-renciats:

·Consellers representants de lacorporació fundadora, és a dir delscreadors històrics de l'entitat, jasigui un mont de pietat, una admi-nistració pública o alguna altrasocietat.

·Consellers representants delpoder polític, sobretot dels ajunta-ments de l'àrea d'actuació originà-ria de l'entitat però també d'altresadministracions com la provincialo l'autonòmica.

·Els representants dels treballa-dors, fet que ha atorgat als sindi-cats del sector una important capa-citat pactista amb el sector finan-cer.

·Els representants dels imposi-tors, és a dir, dels clients de l'enti-tat. El sistema per a escollir aquestsrepresentants es basa en l'eleccióper sorteig entre la clientela delscompromissaris. Aquests compro-missaris són els qui decidiran mit-jançant votació quins candidats aca-ben escollits

“La Caixa és l'únicaque en comptes

d'estar controladapel poder polític, és

ella qui té la fama decontrolar aquest

poder”

“A Bancaixa el poder de decisió

de la Generalitatvalenciana al seu sí

és determinant”

Si bé el pes directe dels partits polí-tics dins les caixes és minoritari i can-viant, ja que s'exerceix a través de l'os-tentació de càrrecs oficials que depe-nen dels resultats de les eleccions, lescaixes s'han convertit en un espai pro-pici per a l'actuació política. Són elpunt de trobada entre polítics i empre-saris, i tenen la clau del finançament.Per tant, és l'escenari ideal per a des-envolupar polítiques de grans esdeve-

niments, d'infrastructures o de des-envolupament urbanístic. Alhora, elspartits polítics obtenen, a través de laseva influència als consells d'admi-nistració, crèdits a unes condicionsque la resta de persones i empreses elsés impossible accedir-hi. Uns crèditsque, d'altra banda, són condonats ambfreqüència o bé obtenen pròrroguesen el retorn impensables en altrescasos.

EEll jjoocc eennttrree ppoollííttiiccaa ii eeccoonnoommiiaa aall ssííddee lleess ccaaiixxeess ddeell mmóónn rruurraall

L’ACCENT 179 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2010 PAïSOS CATALANS 05

CESC BLANCO SAGUNT

Demanar el tancament dels Centresd'Internament d'Estrangers (CIE)motiva a diverses organitzacions cata-lanes que preparen una marxa a peudes de Sabadell fins al CIE Zona Fran-ca el proper diumenge 6 de juny. S'ei-xirà des de la ciutat del Vallès per-què allí vivia un jove magribí que vamorir el dia 13 de maig al centre dela Zona Franca. La Federación de Aso-ciaciones de Inmigrantes del Vallés(FAIV) és una de les entitats capda-vanteres en l'organització de l'acte,ja va convocar una concentració el21 de maig davant de l'ajuntament deSabadell. El president de FAIV, HugoColacho,va exigir el tancament delscentres d'internament d'estrangersi els qualificà de "xicotets guantàna-mos distribuïts per tota Europa".Segons ell "són una vergonya per ala societat".

L'entitat SOS Racisme també es vaimplicar força en la difusió de la mortde Mohamed Abagui (així es deia eljove de 22 anys nascut a Tànger). Peròva anar més enllà, va constatar lamanca de transparència del CIE dela Zona Franca. L'endemà de la mort,el dia 13 de març, l'organització anti-racista va realitzar gestions per recap-tar informació del succés i no va obte-nir resposta de la direcció del cen-tre. S'assabentaren dels fet a travésde diverses trucades de persones retin-gudes al mateix CIE i familiars d'al-tres interns. Segons SOS Racisme, les

persones internes "són privades dela seva llibertat tot i no ser delin-qüents, només han comès una faltaadministrativa, que és no tenir ladocumentació en regla". S'hi podenestar fins a 60 dies en uns centresque no són penitenciaris i per tantno tenen normes reguladores de fun-cionament. L'organització tambédemanà el tancament dels CIE.

Sense explicacionsA hores d'ara, els familiars de Moha-med es troben amb una manca abso-luta d'informació per part de la Dele-gació del Govern i la Direcció Supe-

rior de Policia. Els dos organismeshaurien d'haver procurat l'atenciónecessària cap a ells segons constaals protocols d'actuació contemplatsen aquests casos. A més, la lesió omort de qualsevol persona a depen-dències de l'Estat és responsabilitatseua. Si bé, en aquesta línia el jutjatd'instrucció 2 de Barcelona ha obertun expedient i una investigació pelsfets, sense resultats fins ara.

Segona topadaTot començà el 15 d'abril quan Moha-med va desaparèixer sense cap raó ihores més tard els seus familiars el

van trobar al centre de reclusió pera persones sense la documentació enregla. Però no era la primera topadade Mohamed amb les institucionscatalanes. Al juliol de l'any passat varebre quatre trets dels Mossos perentrar amb un ganivet en un locuto-ri de Sabadell. La dona de recepcióva avisar la policia, el jove va inten-tar fugir i va rebre els dispars. Ensortir de l'hospital, el seu cosí el vaacollir a casa mentre esperava el judi-ci. Però deu mesos més tard, quanencara no s'havia celebrat, Mohamedva ser detingut de nou i enviat al CIE,on va morir.

BBaarrcceelloonnaa ii SSuueeccaa ppeerr ll’’EEbbrree ii eellXXúúqquueerrCESC BLANCO SAGUNT

Barcelona i Sueca (Ribera Baixa) esvan unir el dissabte 29 per demanaruns plans hidrològics que respectenl'Ebre i el Xúquer. A la capital prin-cipatina es manifestaren 1.800 per-sones en un acte organitzat per laPlataforma en Defensa de l'Ebre. Men-trestant a la ciutat de la Ribera hivan acudir entre 12.000 i 15.000 per-sones a la mobilització que coordinàla Plataforma Xúquer Viu. L'esdeve-niment valencià va tenir el suportde 24 ajuntaments i més d'un cente-nar d'organitzacions, mentre que laprotesta de Barcelona estava secun-dada per 100 entitats de les Terres del'Ebre i entitats ecologistes d'arreude l'Estat espanyol.

En tots dos casos les reivindica-cions giraven al voltant de l'exigèn-cia d'un cabal mínim que preserveels dos rius i un canvi que eviti ladegració dels ecosistemes riberencs.Un altre punt important en les rei-vindicacions fou la demanda que lagestió d'un dret social com és l'aiguaestiga controlada per les institucionspúbliques, ja que el "70% de l'aiguala gestionen multinacionals priva-des", segons constataven les perso-nes organitzadores de la manifesta-ció de Barcelona.

Cinc anys després"Al 2005 ens manifestàrem contra eltransvasament projectat des de Cor-tes de Pallàs i aconseguírem un can-vi substancial en el projecte, va seruna victòria molt important. Peròara, cinc anys després, el Xúquer,l´Albufera i la seua conca estan denou en perill", així es queixa PacoSanz, portaveu de la PlataformaXúquer Viu. Sanz assenyala com aculpables al ministeri espanyol deMedi Ambient i a la Generalitat Valen-ciana. Creu que cap de les dues ins-titucions no estan vetllant per la pre-servació i la recuperació del Xúquer.És més, té una visió pessimista delfutur i tem que els tímids avançosque s'havien fet fins ara s'aturen os'empitjore la situació.

A Barcelona, la Plataforma enDefensa de l'Ebre, va instar la Gene-ralitat Catalana i el Govern espan-yol a acomplir amb les directivesambientals sobre aigua i a fixarels cabals ecològics dels rius. LaComissió per a la Sostenibilitat delriu considera que el cabal hauriade ser com a mínim de 170 m³ persegon, però el Govern espanyol elsitua actualment en 80 m³ persegon. Així, es posa en perill l'eco-sistema que envolta el riu. Però nonomés la fauna i la flora, sinó tam-bé el sistema social, econòmic icultural. Amb els canvis hidràu-lics i urbanístics que s'han produïtles darreres dècades s'ha fet impos-sible seguir amb modes de vida cen-tenaris i amb tradicions culturalsfonamentals per la idiosincràsiad'aquelles terres.

REDACCIÓ BARCELONA

Després de la vaga del 17 de març,en què el professorat va tornar asortir al carrer contra les políti-ques del conseller d'Educació,Ernest Maragall, els sindicatsUSTEC, CCOO i UGT van fixar uncalendari amb diferents mobilit-zacions: tancades als instituts, refe-rèndums, concentracions i, final-ment, una manifestació social pelcentre de Barcelona.

La manifestació s'ha celebrataquest diumenge 29 de maig ambla participació de més de 10.000persones, amb una gran presènciade famílies i criatures, a més delsmestres. Amb el lema “Contra lapolítica educativa de la Generali-tat i en favor de l'ensenyamentpúblic”, s'ha aglutinat, a més delssindicats majoritaris, també la CGTi més de cent entitats i organitza-cions.

Durant el recorregut de la mani-festació, que va sortir de la plaçad'Urquinaona i va arribar a la pla-ça Sant Jaume, els manifestantsvan demanar la dimissió del con-seller d'Educació, Ernest Maragall.A més, tant al manifest com a laprotesta es va destacar que l'ensen-

yament públic “és unpilar fonamental quecal defensar de mane-ra col·lectiva i ambfermesa”. Segons elssindicats, després del'aprovació de la novaLlei d'educació decatalunya (LEC) i ambl'argument de la cri-si, s'està produint unatac sistemàtic con-tra l'ensenyamentpúblic. Asseguren queretallades de planti-lles de professorat,massificació a lesaules, substitucionsno cobertes, retalla-des de plantilles en escoles rurals,tancament de grups de batxilleraten barris desafavorits, disminucióde professionals als centres, d'au-les d'acollida i de places públiquessón algunes de les conseqüènciesde la LEC.

Malgrat que la manifestació haestat unitària, aquest calendari demobilitzacions ha comportat gransdiscrepàncies en el si dels sindi-cats i professionals en defensa del'ensenyament públic. I és que jasón molts els docents que conside-

ren que ja no n'hi ha prou amb unavaga o dues l'any de tan sols un dia.Molts docents estan farts del paperdels sindicats majoritaris. Un fetagreujat per la desconvocatòria dela vaga del passat 18 de març de for-ma unilateral per CCOO, i la con-vocatòria arran de les retalladesimposades pel govern Zapatero devaga per al sector públic primer eldia 2, i després del dia 8 de juny,també per part de CCOO i UGT, sen-se tenir en compte l'opinió del pro-fessorat ni els altres sindicats.

Continuen els tancamentsAmb aquesta manifestació conclouenles mobilitzacions d'un any ple de ten-sions entre el Departament d'Educaciói treballadors del sector. Una conselle-ria que no ha volgut escoltar en capmoment les seves demandes i que con-tinua la seva política privatitzadora,de retallades i tancaments. I és queaquest mes de maig s'ha conegut la notí-cia que el departament seguirà tancantbatxillerats. En aquest cas, 10 centresde batxillerat nocturn repartits arreudel Principat.

El sector de l’ensenyament surt al carrerde nou contra la política d’Educació

La marxa servirà per denuniar la mort d’un sabadellenc al CIE de Zona Franca

Més de 10.000 persones acudiren a la manifestació

MMaarrxxaa aa ppeeuu aall VVaallllèèss ppeell ttaannccaammeenntt ddeellss CCIIEE

L’ACCENT 179DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 201006 PAïSOS CATALANS

XAVIER GISPERT ZEGRÍ PALMA

Dos militars espanyols d'alt ranghan estat arrestats per l'Exèrcit del'Aire després que sortís a la llumque s'havien utilitzat aeronaus deles forces armades per traslladardes de la península els convidats iel menjar d'unes noces que es vancelebrar a Formentera a finals d'a-quest mes de maig. De moment, estàacreditat que hi ha dos detinguts:el pilot d'una de les aeronaus i eltinent coronel Fernando Delgado,cap del 801 Esquadró de Salvamenti Rescat (SAR), amb seu a Son SantJoan (Mallorca).

Les aeronaus utilitzades per tras-lladar els comensals i el banquet aFormentera són un helicòpter SuperPuma i un avió de transport CASAC212 Aviocar, és a dir, material ofi-cial de l'exèrcit pagat amb doblerspúblics. De fet, els dos militars detin-guts estan acusats d'ús indegut, se'lsha suspès de funcions i s'ha obert unexpedient disciplinari contra ells. Amés, l'Exèrcit de l'Aire està investi-gant suposadament la possible utilit-

zació d'una tercera aeronau que tam-bé hauria participat en el prepara-tiu de les noces del tinent coronel.

Segons publica la premsa locald'Eivissa i Formentera, el cert ésque podria haver-hi més detingutsper l'afer, a banda de molts altrescasos d'ús indegut que mai han estatinvestigats, potser, perquè maihavien sortit publicats a la prem-sa. Però la manca de transparèn-cia per conèixer les investigacionsinternes de l'exèrcit complica moltl'esclariment públic dels fets.

De l'Albufera a Tarragona De fet, també segons ha tret a lallum la premsa local, l'ús de mate-rial militar per transportar que-viures i organitzar festes en bene-fici privat podria ser una constantdins l'exèrcit o, al manco, per partdels militars d'alt rang del SAR del'Exèrcit de l'Aire, que s'haurienmogut per bona part del territoridels Països Catalans amb l'objectiude saciar els més diversos caprit-xos en el seu temps d'oci.

Segons ha publicat el Diario de Ibi-

za, durant els caps de setmana aques-ta mena de situacions són molt habi-tuals. Alguns veïns i persones prope-res als militars asseguren que aquestsutilitzen els avions per anar a pren-dre una paella a El Palmar (a l'Albu-fera de València), per anar a buscarcalçots a Tarragona o per passar eldia a Formentera. El mateix diariassegura que en el mes de marçpodrien haver utilitzat els avions del'exèrcit per fer de pont aeri i dur iportar gent de les Falles de València,i en altres ocasions haurien utilitzatels aeronaus per transportar gambes

o per organitzar una barbacoa a unaeròdrom il·legal de Mallorca.

Així doncs, aquestes informa-cions apunten que situacions comla que han viscut els veïns de For-mentera són força habituals, peròl'autoritat policial sempre fa elsulls grossos. De fet, si aquesta vega-da s'han produït les detencions noha estat per la denúncia d'un veí ila posterior investigació policial,sinó perquè la premsa local ho hatret a la llum i l'exèrcit no ha tin-gut més remei que posicionar-se iinvestigar-ho.

ADRIÀ MARTÍ BURJASSOT*

Estem d'enhorabona: ara fa vint-i-cinc anys que van nàixer les Tro-bades d'Escoles en Valencià, aquell20 d'abril de 1986 a la Xara (Mari-na Alta) i Benifaió (Ribera Alta).Aquesta festa reivindicativa i lúdi-ca per la llengua catalana al PaísValencià superà la xifra de dos-cents mil assistents l'anterior edi-ció, el 2009. I aquest 2010, evident-ment, les previsions superen aques-ta xifra.

Amb aquestes dades us podeu feruna idea del que suposa mobilitzartota aquesta gent arreu del terri-tori valencià, comarca a comarca,per a entendre la importància querealment té. Aquest 2010 són vint-i-una les trobades comarcals ques'estan celebrant entre els mesosd'abril i juny, on participa gent detotes les edats: famílies senceresamb xiquets i xiquetes des quecomencen a anar a escola fins albatxillerat; amb la companyia deles mares i pares, i la inestimablepresència de les professores i pro-fessors dels diferents col·legis i ins-tituts, que treballen de valentdurant tot el curs per a la seua cele-bració.

És així com la meua generacióha crescut: amb la celebració anuald'aquesta efemèride que marca els

calendaris dels habitants que ensestimem la llengua del nostre país.Aquesta reivindicació popular vanàixer en el context de l'aprovacióde la Llei d'Ús i Ensenyament enValencià (LUEV), quan l'Adminis-tració valenciana reiterà que si nohi havia reivindicació i demandano generalitzaria els programesd'ensenyament en valencià. Així,van anar naixent federacions d'àm-bit comarcal que van anar canalit-zant aquestes demandes i reivin-dicacions i coordinant-se en unafederació.

Aquestes noces d'argent d'Esco-la Valenciana - Federació d'Asso-

ciacions per la Llengua amb el cata-là i la nació catalana, tornà a rebreun merescut reconeixement el pas-sat dimecres 23 d'abril amb l'entre-ga de la Creu de Sant Jordi.

I no és per a menys. Veniu a unatrobada i us sorprendreu. Torna-reu a casa amb una altra visió delsud de la nació catalana: està benviva, i ho demostrem amb la vita-litat amb que ens movem per lallengua.

És en aquest espai lúdic, festiui reivindicatiu on els estudiantsuinversitaris com jo hem crescut,entre cant d'estil, muixerangues,,concerts de música, representa-

cions teatrals, cinema, tallers,intercanvis d'alumnes, etc. Tot encatalà.

I tot, evidentment, al marge deles institucions valencianes. Almarge de les institucions d'abans,i de les d'ara. Perquè aquest movi-ment per la llengua no s'entén sen-se una acció al marge de les insti-tucions, que han maltractat sem-pre, i continuen fent-ho, la llen-gua dels valencians; i que no fanmés que entorpir la normalitzaciódel català al País Valencià.

*Estudiant de la Universitat de València

M

LLeess TTrroobbaaddeess cceelleebbrreenn aammbb ggrraann èèxxiitt eell vviinntt-ii-cciinnqquuéé aanniivveerrssaarrii

Detenen un tinent coronel i un pilot de l’Exèrcit per unes noces a Formentera

550000 ppeerrssoonneess eess mmaanniiffeesstteenn aaVViicc ccoonnttrraa eellrraacciissmmee

JORDI PASTOR VIC

500 persones s'han manifestat a Vicen una marxa i posterior concen-tració amb el lema "Tots som perso-nes" organitzada per la Coordina-dora Antifeixista d'Osona (CAO) iper una plataforma cívica d'entitatsde les quals destaca SOS Racisme.Segons els organitzadors, la mani-festació tenia l'objectiu de cridarl'atenció sobre el caire electoralis-ta que ha adquirit la immigració acausa de la polèmica de l'empadro-nament dels nouvinguts a la capi-tal d'Osona.

Segons la CAO, els partits d'ex-trema dreta europeus han experi-mentat un creixement "preocupant".Exemple d'això és, segons ells, l'aug-ment de suport que ha rebut la Pla-taforma per Catalunya (PxC) i lespolítiques locals que ha desenvolu-pat el partit de Josep Anglada. Lesentitats organitzadores han redac-tat un manifest en el qual recla-men, entre altres coses, una postu-ra clara de les institucions públi-ques a favor de la garantia dels dretsde totes les persones, independent-ment del seu origen; un paper explí-cit dels partits en defensa dels valors

democràtics; la facilitació de l'em-padronament als nouvinguts perpart de l'Ajuntament de Vic i a altresque han posat obstacles; la preser-vació de la dignitat de totes les per-sones per part dels mitjans de comu-nicació; la mobilització popular endefensa de les llibertats col·lecti-ves i els valors humanitaris i laimplicació diària, clara i compro-mesa de tota la població contra elracisme.

L'escassa participació de la mani-festació es deu que no ha rebut elsuport de nombroses entitats pre-sents a la comarca com el Casal Cla-ret, el sindicat UGT o la CUP. Aques-tes organitzacions asseguren que lamanifestació s'ha dut a terme per"pressions i interessos de fora de lacomarca" i que la marxa s'ha dut aterme sense el consens comarcalnecessari en un cas com aquest.

Segons Quim Soler, regidor de laCUP a Vic va afirmar que el seu par-tit no donava suport a la concentra-ció perquè, entre altres coses, ser-viria d'altaveu a PxC i a Josep Angla-da. "Josep Anglada es frega les mansperquè fa anys que espera aquestamanifestació", va afirmar Soler.

“La manifestacióvolia cridar

l'atenció sobre elcaire electoralista

que ha adquirit la immigració”

Mobilització de les Escoles en Valencià en el marc de la Trobada

Els dos militar van utilitzar aeronaus de les forces armades espanyoles per traslladar elscomensals i el banquet, una pràctica que podria ser bastant habitual als Països Catalans

ABEL CALDERA BERGA

Sabadell celebrava la consulta sobrela independència el passat diumen-ge 30 de maig en solitari. La ciutatmés gran de totes les que fins ara hanorganitzat aquest plebiscit es llançàa una campanya amb el suport dequasi un miler de voluntaris i unpressupost de poc més de 40.000 euros.

Per a poder aconseguir una res-posta ciutadana adient, en una ciu-tat de més de 200.000 habitants, esvan instal·lar un total de 37 col·legiselectorals. Prèviament, s'havia posat

en marxa el procés de recollida devot anticipat, que de forma molt inten-sa tingué presència quasi diària alsindrets més concorreguts de la ciu-tat. Això permeté que, quan van obrirles urnes el passat diumenge, ja hihagués un 8% del cens que havia votatanticipadament.

Els resultats finals indicaven ques'havia superat el 14% del cens, tot ique encara manquen uns 600 votsper validar. Aquest índex de partici-

pació ha superat el d'una vintena depoblacions d'arreu del Principat queja havien celebrat anteriorment laconsulta. Si bé la ciutat se situa a lafranja baixa pel que fa a participa-ció, també és cert que ha aconseguittrencar el tòpic de la incapacitat decelebrar consultes amb garanties ales grans ciutats metropolitanes. Delsresultats també destaca el fet que mésde mil dues-centes persones s'apro-paren a les urnes a votar "no", unaspecte que des de la comissió orga-nitzadora es valora molt positiva-ment, ja que un dels eixos de difusióhavia estat el de mobilitzar el votnegatiu per tal que es manifestés.

A la lectura de resultats ahir s'hisumava un element nou. L'experi-ment de l'alcalde de Barcelona amb

la consulta sobre la Diagonal ha refor-çat indirectament la legitimitat deles consultes independentistes. La deSabadell ha aconseguit superar enquasi dos punts l'índex de participa-ció a la consulta de la Diagonal, toti tenir un pressupost infinitamentinferior. Molts ahir a Sabadell"agraïen" a Hereu haver-los "regalat"una barrera assequible a les ciutatsmetropolitanes.

L'esquerra independentista de la ciutat participa activamenten el procés La Candidatura d'Unitat Popular deSabadell va fer una valoració moltpositiva de l'evolució de la consultaa Sabadell. Per la CUP, aquesta jor-nada suposava una "demostració d'au-

toorganització popular, la més impor-tant de la història recent de la nos-tra ciutat després de la Vaga delMetall", referint-se a la històrica vagaque va paralitzar la ciutat el 1976.

La CUP reiterà que l'autonomis-me és una via morta. "Ara cal, mésque mai, fixar l'horitzó en la creaciód'una república independent que per-meti al poble català decidir sobre elsaspectes fonamentals (econòmics,territorials, etc) necessaris per a laconstrucció d'una societat plenamentjusta i igualitària".

Aquesta organització independen-tista va participar des dels inicis enla creació de la plataforma que haorganitzat la consulta. De fet, el CasalIndependentista Can Capablanca deSabadell va acollir durant els primers

mesos les reunions de la comissióorganitzadora, fins que aquesta vaobrir una seu pública al centre de laciutat.

El diumenge de la consulta, elCasal era una de les 37 seus electoralshabilitades per votar. Al llarg del dia,prop de dues-centes persones s'apro-paren a aquest local del barri de Grà-cia per exercir el seu dret a vot.

L'esquerra independentista de laciutat va protagonitzar les setmanesanteriors el gruix de la campanya pel"sí", amb encartellades a tots els barrisi l'organització el dia abans de la con-

sulta d'un acte públic. Sota el lema"Sí a la independència, sí al socialis-me, sí als Països Catalans", més d'uncentenar de persones es van congre-gar a la plaça Doctor Robert, en ple-na Rambla, per escoltar els parla-ments dels diversos representants del'esquerra independentista sabade-llenca. Un sopar popular i un con-cert van cloure la jornada reivindi-cativa.

L’ACCENT 179 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2010 PAÏSOS CATALANS 07

“Quan van obrir lesurnes el passat diumenge, ja hi

hagués un 8% delcens que havia votat

anticipadament”

SSuuppeerraa eenn ddooss ppuunnttss llaa ppaarrttiicciippaacciióó aa llaa ccoonnssuullttaa iinnssttiittuucciioonnaall ssoobbrree llaa DDiiaaggoonnaall ddee BBaarrcceelloonnaa

ALBA MUÑOZ POU SALT

Fa poc més d'un mes que la tune-ladora del TGV batejada com"Gerunda", dissenyada i fabrica-da específicament per a la perfo-ració mecanitzada del túnel urbàde Girona, va començar les sevesexcavacions i ja ha provocat lesprimeres esquerdes.

L'ensurt se'l va endur la fàbri-ca Aplicacions Frigorífiques Luce-na, al carrer Alacant de Girona,per on passava per sota la tunela-dora, quan el terra de la nau indus-trial va començar a esquerdar-seper diversos punts i es va inun-dar amb més de 90.000 litres defang. Els propietaris de la fàbri-ca van fugir corrents quan vancomençar a cruixir totes les paretsi a moure's els prestatges. Segonsuna primera valoració del propie-tari Jaume Lucena, els danyspodrien arribar a enfilar-se finsa més enllà dels 100.000 euros, ja

que tota la maquinàriai la infraestructura haquedat inservibles. Toti que alguns operarisdel TGV van ajudar asalvar coses, Lucenacritica "que cap respon-sable d'Adif s'hagi acos-tat fins aquí per donarexplicacions".

Tot i això, els res-ponsables d'Adif vanhaver de donar expli-cacions a la batllessade Girona, AnnaPagans, la qual desprésde la reunió va tractaral fet com un desastrepuntual que no torna-ria a succeir: "la tune-ladora es trobarà ambun altre tipus de terreny, d'aquí ados dies, que no és tan porós". Luce-na no va acabar d'estar convençutamb l'explicació i no és d'estranyarconsiderant que tant Pagans com

el director de l'obra del Túnel, Car-los Javier Marínez, fan responsa-ble del desastre al terreny.

La Gerunda ha d'excavar dostúnels: el primer d'ells, denominat

Girona I, amb una longitud de 1.297metres, discorrerà des del polígonindustrial Mas Xirgu fins a la futu-ra estació soterrada; el segon túnel,denominat Girona II, anirà des de

2255..000000 ssaabbaaddeelllleennccss vvootteenn aa llaa ccoonnssuullttaa ssoobbrree llaa iinnddeeppeennddèènncciiaa

Primers desastres pel TGV a Girona

Urnes de la consulta a Can Capablanca

la nova estació fins al barri de Fon-tajau, amb una longitud total de1.564 m. Aquests treballs suposenuna inversió de 278.629.970 euros.

De fet, en els últims anys la majo-ria del pressupost d'inversions dedi-cats al transport ferroviari és des-tinat a les línies AVE-TGV. Aquestprojecte s'està desenvolupant desde les institucions sense tenir encompte el que vol la ciutadania i lesseves necessitats reals. El TGV éspart d'un pla d'infraestructuresenglobat en la Xarxa Transeuropeade Transports: trens d'alta veloci-tat, noves autovies, superports,ampliació d'aeroports, etc. Darre-ra d'aquesta xarxa es troba el poderfinancer i del capital de les indús-tries més fortes d'Europa, les qualshan decidit engegar un projecte ques'allunya totalment del desenvolu-pament sostenible i respectuós ambel medi, a més d'impedir que un ser-vei bàsic com el transport sigui partde la gestió pública.

XXXXXXXX

“L'esquerra independentista de

la ciutat va protagonitzar les

setmanes anteriorsel gruix de la

campanya pel ‘sí’”

DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 201008 EN PROFUNDITAT

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Per què heu omplert la ciutat de Barce-lona de cartells amb els 80.000?La idea era fer-nos ressò d'una xifra insul-tant i fer-ne una icona, un reclam peratreure l'atenció d'un problema real. Duranttres setmanes la xifra ha omplert les paretsde la ciutat sense cap explicació. A la rodade premsa realitzada al carrer Vallespir 25(finca de Sants que pateix un clarcas de mobbing),vam desvetllar laincògnita. De totesmaneres, es trac-ta d'una xifraaproximada, jaque no hi ha cap

cens oficial de pisos buits.

Creieu que posant en circulació els pisosque estan buits a la ciutat es resoldrienels problemes d'habitatge? Segurament tindria un impacte impor-tant en els seus preus.

La crisi econòmica ha comportat que mol-ta gent que havia contractat hipotequesper comprar-se un pis ara no les pot pagari els fan fora de casa. L'Ajuntament, toti que la legislació principal que regulal'habitatge la dicten organismes supe-riors, pot fer polítiques per canviar-ho?Oi tant! Hi ha nombroses qüestions sobreles quals el consistori no té gaire compe-tències però hi intervé igualment. Es podendur a terme campanyes de sensibilitzaciói denúncia, per exemple. O donar suporta totes aquelles persones que es trobin ensituacions límit, legislar per evitar unapràcticatan vio-lentacom elsdesno-

naments, i també ampliar el parc d'habi-tatge protegit, fer un cens dels habitatgebuits i pressionar fiscalment els propieta-ris per posar-los en circulació.

Com portareu aquestes propostes al ple?En primer lloc, la idea és impulsar unaIniciativa Ciutadana, que és un mecanis-me recollit per la Normes Reguladores dela Participació Ciutadana (document apro-vat per l'Ajuntament el 2002), i que recullaquesta possibilitat en l'article 7 del títolprimer. Es tracta d'una mena d'IniciativaLegislativa Popular, però a nivell munici-pal. A més, no s'ha realitzat mai a la ciu-tat. Una altra manera de plantejar les nos-tres propostes seria des de dins mateix delconsistori, però perquè això sigui possible,ens hauríem de presentar a les eleccionsi treure representació.

Esteu treballant amb altres entitats de

la ciutat que denuncien també la man-ca d'habitatges assequibles i dignes a laciutat?Precisament, tot just estem parlant perimpulsar aquesta Iniciativa Ciutadana ambaquests col·lectius. Establir vincles i col·labo-rar a totes aquestes entitats és per a nosal-tres una prioritat. De fet, naixem d'elles ien formem part.

Quines altres problemàtiques heu detec-tat que afecten les treballadores i treba-lladors de Barcelona en matèria d'habi-tatge?Les condicions de vida de les classes popu-lars a la ciutat s'han vist greument afec-tades. Des del 1996, els preus han augmen-tat més d'un 300%. En canvi, els sous tansols un 30%. Aquesta realitat ha compor-tat nous riscos d'exclusió social i ha empit-jorat l'accés a l'habitatge a col·lectius debi-litats, com les dones, els i les immigrants

o la gent gran. Fins i totla vida associativa de

la ciutatse'n

ressenteix per les dificultats ded'haver de pagar els locals.

Què en penseu del moviment okua resposta a la manca d'habitatgquibles i espais socials? És una manera més d'actuar davanta insultant situació, tant vàlida altres.

Més enllà de l'habitatge, també cieu que les polítiques urbanístil'Ajuntament perjudiquen les claballadores i afavoreixen interessos eA què us referiu?El consistori ha claudicat davant eressos privats. Actualment és una ció que treballa per aplanar el terra que les grans empreses puguin ii enriquir-se. S'esforça, conseqüenper assolir la productivitat i la comvitat pròpia d'una empresa, s'encardotar d'infraestructures la ciutat, tir en innovació tecnològica i inv

ció, de reformular la formadesenvolupar xarxes per al

i la gestió dels neg

““LL’’AAjjuunnttaammeenntt aaccttuuaallmmeenntt ttrreebbaallllaa ppee aappllaannaarr eell tteerrrreennyy ppeerrqquuèè lleess ggrraannsseemmpprreesseess ppuugguuiinn iinnvveerrttiirr ii eennrriiqquuiirr-ssee

Roger Sánchez,portaveu de la

campanya d’habi-tatge de la CUP de

Barcelona

ENTREVISTA

80.000 és una xifra que les darreres setmanes ha omplert les parets Barcelona. S'acaba de desvetllar el misteri: són els pisos buits que hi ha la ciutat. Bé, és una xifra aproximada. La CUP de Barcelona l'ha agafaper denunciar que no se sap quants pisos estan sense que ningú hi vqui a la ciutat, però que diversos estudis diuen que podria estar entre e40.000 i els 130.000. El que demanen a l'Ajuntament és que en faci cens oficial, i que llavors forci a posar-llos en circulació com una primemesura per començar a cobrir les mancances d'habitatge de la ciutat

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 179

rivades

upa comges asse-

nt aques-com les

denun-ques desses tre-externs.

els inte-institu-

reny perinvertirntment,mpetiti-rrega ded'inver-

nvestiga-ació i del fomentgocis.

eerr

ee””

Impacte en les prioritats

urbanístiques "La planificació urbanística a Barcelona prio-

ritza objectius com la generació del millor cli-

ma pels negocis, fer de la ciutat un pol d'a-

tracció turística, potenciar-la com a nus por-

tuari i aeroportuari. La funció social de les

reformes urbanes queda en segon terme, des-

cuidant les infraestructures i serveis públics

necessaris pels ciutadans i ciutadanes de Bar-

celona".

Segregació de les personesimmigrades "Com a conseqüència de la revalorització de

determinats districtes, barris o zones que aug-

menta estrepitosament el preu de l'habitatge,

la població nouvinguda, generalment amb

menors ingressos, es localitza en major mesu-

ra en zones de categoria socioeconòmica bai-

xa, afavorint així l'aparició de guetos i dificul-

tant la seva integració en l'entramat urbà i

humà de la ciutat".

Discriminació de gènere

La planificació urbanística no té en compte les

necessitats específiques de les dones en rela-

ció a l'espai urbà. Les dones, per la càrrega del

treball domèstic i familiar i per altres condi-

cionaments socials sexistes, fan un ús de l'es-

pai urbà diferenciat dels homes: realitzen més

desplaçaments dins del municipi, fan un major

ús dels serveis de la ciutat, la seva mobilitat

sovint és amb càrregues (cotxets d'infants, de

compra...), són les principals usuàries dels

transport públics, tenen menys llibertat de

mobilitat per raons de seguretat".

Anulació de la capacitat dedecisió del veïnat "La cessió de la política urbanística als interessosempresarials allunya els centres de decisió de laciutadania i es relega la seva participació a meressuggerències".

S'accentua la tematització dela ciutat "Algunes actuacions urbanístiques han compor-tat la desaparició de la memòria històrica, selec-cionant tan sols allò que interessa mostrar al visi-tant, com la Barcelona modernista".

Petjada ecològica de Barcelona

"La gestió de la ciutat de importants impactes

sobre la qüestió ambiental com a conseqüèn-

cia de la prolongació de la trama urbana afec-

tant més enllà del nucli estrictament barcelo-

ní, la importància del transport privat a tra-

vés de grans xarxes viaries que sovint segre-

guen àrees entre si, l'emissió de gasos, la

contaminació acústica, etc., les necessitats

d'abastiment energètic i hídric, l'absència de

zones verdes, etc".

Afectació al petit comerç i mercats municipals "La renovació d'un determinat districte, barrio zona de la ciutat mitjançant l'establimentd'un centre comercial, gran superfície, hiper-mercats, etc. afecta negativament al petitcomerç i mercats municipals".

Fenomen de gentrificació isegregació especial "La renovació de barris populars s'ha basat enl'expulsió de part dels habitants de rendes bai-xes i substituint-los per persones de rendesmés altes".

Desigualtats econòmiquesinterbarris "Com a conseqüència de la política urbanísti-ca de l'ajuntament vinculada als grans esde-veniments, existeixen grans desigualtats eco-nòmiques entre els diferents districtes i barrisde Barcelona". Desaparició del teixit social "Certes actuacions urbanístiques provoquen la

desaparició del teixit social a barris on exis-tia".

Impactes en l'imaginaricol·lectiu "Les grans transformacions de la ciutat quesuposen una reforma radicals de la ciutat, barrio districte són violentes vers l'imaginari col·lec-tiu; provoquen misèria moral, desarrelament,desolació, amnèsia històrica... i, conseqüent-ment, apatia, desengany".

La CUP denuncia que la políticaurbanística provoca desigualtatsREDACCIÓ BARCELONA

Més enllà de denunciar lesdificultats de les classes popu-lars barcelonines per manteniro accedir a un habitatge dig-ne, la CUP de Barcelona tambédenuncia que la política urba-nística del consistori municipalcomporta desigualtats econò-miques, discriminació degènere i segregació de les per-sones immigrades. Repassem aquests impactessocials que la CUP denunciaque comporten les polítiquesurbanístiques de l'Ajuntamentde Barcelona i "que no sónperceptibles a primer cop d'ulltot i que les conseqüènciessón notables":

de a a

da vis- els

un era

L’ACCENT 179DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 201010 INTERNACIONAL

REDACCIÓ BARCELONA

En el moment de tancar aquestaedició de L'ACCENT teníem notíciaque durant la matinada de diumen-ge 30 a dilluns 31 de maig l'exèrcitisraelià ha assaltat amb violènciaun dels vaixell de la Freedom Flo-tilla que es dirigia cap a Gaza ambajuda humanitària per tal d'inten-tar trencar-ne el bloqueig. Mentreel Tsahal ha reconegut que la sevaacció s'ha saldat amb deu morts,diverses fonts eleven la xifra finsa vint víctimes mortals, a més, d'u-na trentena de ferits. Sortosament,els tres ciutadans dels Països Cata-lans que anaven a bord del vaixellhan resultat il·lesos.

L'exèrcit israelià ha atacat elvaixell principal de la flota, el MaviMarmara de bandera turca, desd'helicòpters. L'assalt, que ha matatentre deu i vint solidaris amb Gaza,amenaça en convertir-se en unaconfrontació oberta entre estats ala zona tant pel fet que els mortsseran de diverses nacionalitats -probablement turcs i d'altres estatseuropeus- així com pel fet que s'ha

produït en aigües internacio-nals. Els governs espanyol i fran-cès així com el turc, la Lliga Arabi la Unió Europea han condem-nat l'atac.

Tres ciutadans dels PaïsosCatalans eren al vaixellAl vaixell atacat hi anaven tresciutadans dels Països Catalans.Es tracta del periodista valenciàDavid Segarra, que cobria la notí-cia per Telesur, la vigatana Lau-ra Arau i el madrileny ManuelTapial que des de fa temps viu ala capital d'Osona. A la flota hiviatjaven uns 800 activistes inter-nacionals, entre els quals 30 dipu-tats europeus i àrabs.

A banda de periodistes de Tele-sur també era a bord del vaixellatacat una delegació de la tele-visió del Qatar Al Jazeera. A més,des que van salpar cap a Gaza esva poder seguir en directe tot elquè passava el vaixell gràcies alsenyal de la fundació humani-tària turca IHH que emetia viasatèl·lit. L'emissió es va inte-rrompre poc abans de l'atac.

IIssrraaeell aassssaallttaa llaa fflloottaa ssoolliiddààrriiaa aammbbGGaazzaa ii mmaattaa eennttrree 1100 ii 2200 ppeerrssoonneess

David Segarra (esquerra de la foto) i Manuel Tapial i Laura Arau (a la dreta), hores abans d'embarcar en la Freedom Flotilla

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

SERGI PICAZO PARÍS

800 activistes, de 50 nacionalitats.30 diputats europeus i àrabs. I nouvaixells. La 'Flotilla per la Llibertat'surt la nit de dijous del port d'Ana-tòlia (Turquia) amb l'objectiu d'arri-bar a Gaza el dissabte 29. Els vaixellsporten 10.000 tones de subministra-ments mèdics, materials de construc-ció i d'educació i cinc-cents vehicleselèctrics per a persones amb disca-pacitat. Entre els 800 activistes, hiha el valencià David Segarra.

Entrevista en exclusiva amb DavidSegarra a través del xat. Ell, a maroberta en algun punt del Mediterra-

ni oriental; jo, a París. Segarra, nas-cut a València l'any 76, és periodistai treballa per a Telesur (televisió lla-tinoamericana) i TVES (veneçolana).

Des del vaixell fa emissions en direc-te per a tot Amèrica Llatina. MentreAl Jazeera i Telesur han enviat equipsespecials, cap mitjà de comunicació del'Estat espanyol hi ha enviat ningú.

A quina part del Mediterrani, esta-reu aquesta nit [la nit del dijous aldivendres]?Entrarem en aigües internacionals,havent sortit ja de Turquia en direccióXipre. A la web d'IHH està tota la rutaque seguirem.

Quin pla teniu en cas que l'exèrcitisraelià us bloquegi el pas o us detin-gui?La determinació de tripulació, pas-satgers i premsa és no deixar-se inti-midar per l'exèrcit israelià. És pos-sible, fins i tot, que hi haja resistèn-cia pacífica. Israel crearia un con-flicte diplomàtic amb 50 nacions enaigües internacionals...

Quines notícies teniu del desplega-ment militar israelià?Israel ha mostrat a la premsa un cen-tre de detenció habilitat per a nosal-tres a Ashdod. Allà és on portarà elsvaixells segrestats. Els israelians quehi ha al vaixell seran arrestats. Elsestrangers seran deportats voluntà-riament o si no seran retinguts alcentre de detenció. Els palestins ani-ran directament als serveisd'intel·ligència israelians per a serinterrogats i qui sap què més... Hi hamolta pressió i guerra psicològica.Era de preveure.

Quina és la posició del governespanyol del PSOE? Us donaràalgun tipus de suport?La posició del govern espanyol ésambigua. En principi, sembla clarque no faran res ja que el vaixellva sota bandera turca en aigüesinternacionals.

Qui us espera a Gaza? Les auto-ritats de Hamas? ONG? El poblede Gaza coneix el vostre projec-te i hi està a favor?A Gaza ens espera tota la població.Portem ajuda prohibida per Israelcom ciment o acer per a la recons-trucció de vivendes i hospitals. O,per posar-te un exemple més con-cret, viatgem amb una dona ambcàncer que va sortir de Gaza i jamai més no la van deixar tornar:els seus fills es troben sols a Gaza.Els nostres amics de Gaza esperenla flota amb una esperança enor-me. Penseu que ells estan bloque-jats des de fa tres anys. Segons

Nelly Marzouka, psicòloga pales-tina, els nostres vaixells represen-ten una finestra oberta dins unapresó. És una empenta moral enor-me per al "poble-ghetto" de Gaza.

Com és l'ambient dins del vai-xell? Teniu por, precaució, res-pecte?El nostre vaixell te un ambientelectritzant. Hi ha aquí, entrenosaltres, palestins que mai hanvist Gaza, d'altres que hi tornenmolts anys després...

Però teniu por per les represà-lies israelianes?No massa. Però, clar, ens podem ima-ginar els comandos assaltant ambpassamuntanyes el vaixell... El quehaja de passar, passarà. Aquí el quehi ha fe i compromís. La majoria dela gent és musulmana -d'Indonèsia,Kuwait, Marroc, Malàisia o Algèria-i tenen clar què és el que volen fer.A més, al nostre vaixell també hi hamolts activistes europeus i llatino-americans amb molta experiènciamilitant prèvia. Hi ha molta emo-ció. La gent sent que està fent histo-ria. I Occident no se n'assabenta degaire res.

ENTREVISTA FETA HORES ABANS DE L'ATAC ISRAELIÀ AL VAIXELL

“La gent sent que està fent historia. I Occident no s’assabenta de gaire res” Entrevista per xat a David Segarra,periodistavalencià que respon des d'un vaixell de la ‘Flotillaper la Llibertat’,que volia arribar a Gaza per trencar el bloqueig,però que Israel ho ha impeditde manera violenta

L’ACCENT 179 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2010 INTERNACIONAL 11

Llatinoamericanització i endeutament d’Europa

CRISTIAN CEPEDA I ELOI MAYORDOMO*BARCELONA

A principis dels setanta, irrompia enl'escenari internacional una crisi ener-gètica, econòmica i estructural delcapitalisme que no finalitzà la sevareacomodació fins a finals dels vui-tanta, principis dels noranta. L'elitdominant, sortia vencedora d'unaencarnada lluita politicoclassista enla qual es desmantellava l'incipientestat del benestar i es retallaven moltsdels drets aconseguits en la lluita clas-se treballadora i s'intentava posarpunt i final a la història. Els demo-crates iberals per la seva banda, reca-pitularen i abordaren el seu actuarpolític amb la superació del keyne-sianisme i subordinant la seva acciópolítica en pro de la competitivitat.S'aferraren a la Tercera via, enterrantel dèficit públic i entregant la redis-tribució de la riquesa a l'omnipresentmercat.

Auge i implosió del sistemafinancer L'acumulació capitalista derivada dela privatització dels serveis públics ila internacionalització de les empre-ses, abans estatals, deixà de dirigir-se vers una expansió de la capacitatproductiva (economia real) i s'inver-tí cap als mercats financers que garan-tien a priori una major rendibilitat(especulació financera). Les merca-deries perdien el seu valor d'ús i eldiner és reproduïa per se, estimulant-se la demanda a través dels mercatsfinancers, donant a llum al que s'haanomenat el keynesianisme financero "capitalisme flexible". El forat entrel'economia real i la financera, eracada cop major i, ni tant sols l'estí-mul de la productivitat, induïda perla guerra de l'Afganistan i de l'Iraq,aconseguiren reduir-lo.

El juliol de 2007 la fallida dels fonsd'inversió d'alt risc sobre garantieshipotecaries de Bear Stearns marca-va l'inici d'una important manca deliquiditat. A pesar de tots els esfor-ços públics per recapitalitzar els bancs(s'estima que el Congrés nord-ameri-cà va introduir 5,1 bilions de dòlars!)l'economia va entrar en una trampade liquiditat (en que l'interès nomi-nal era proper a zero), es produí unacaparament de fons i la fi dels prés-tecs interbancaris.

A l'octubre del 2008, The Econo-mist apuntava cap una lleugera ten-dència a l'espiral "deute-deflació". L'e-conomista Irving Fisher havia des-crit aquest efecte l'any 1993 per expli-car la Gran Depressió dels anys trentai la crisis de 1990 de Japó, descrivintque la deflació causada per l'endeu-tament reactuava sobre el deute, jaque quan els deutors es veuen obli-gats a posar a la venda els actius perfer front als seus pagaments que gene-ren una baixada en els preus, elementque suposa que els deutes futurs s'ha-gin de pagar a un preu més alt deldiner que l'obtingut en el crèdit i pertant, que es produeixin nous impa-

gaments i més baixades en els preus.En el fons, la crisi era una respostaal desequilibri entre el creixementde l'economia real (més lenta) i lafinancera, que implosionà quan elcapital va intentar de fer efectius elsseus guanys especulatius.

A la Unió Europea la crisi no impac-tava per igual a tots els països euro-peus. Tal i com apunta Daniel Mune-var, economista del CADTM "es mos-trava la inviabilitat d'estabilitzar lamoneda comuna i a la vegada, queAlemanya emprengués polítiques demoderació salarial i comercial quemantenien els seu consum per sotade les taxes de creixement de la res-ta d'Europa, fet que generava un dèfi-cit estructural cap a la perifèria euro-pea. Donat que el Banc Central Euro-peu es negava a pujar la taxa d'inte-rès o/i els països europeus noimplementaven controls de capital,els patrons comercials fomentavenl'entrada massiva de fluxos a la peri-fèria. Aquests generaven d'una ban-da, l'acceleració del creixement rela-tiu dels preus en la perifèria euro-pea, reduint la competitivitat d'aques-tes economies (degut a la diferènciadels costos salarials a favor d'Aleman-ya); i de l'altra, es generaven quanti-tats insostenibles d'endeutament".

En resum, tot apunta que el capi-talisme financer torna a mutar perafrontar una nova fase d'acumulació.L'endeutament de la perifèria delspaïsos del capitalisme central -con-seqüència de la fase anterior d'acu-mulació-, es mostraria com un actiuque, tot i no generar uns beneficistan grans com els obtinguts pels valorsespeculatius, els asseguraria la recu-peració de la inversió a mitjà i llargtermini. Aquesta mutació, que limi-taria la sobirania dels estats en la pre-sa de decisions públiques, i vindriaavalada per l'actuació del Fons Mone-tari Internacional, actuaria conjun-tament amb una limitació del dèfi-cit públic (retallades socials) per garan-tir-ne el seu valor.

En termes general, la situació des-crita recorda el context que ha hagutd'afrontar, a partir dels anys 50' i alllarg de vàries dècades, l'Amèrica Lla-tina. La impostura d'Europa ha estatdesvetllada.

Les similituds, encara que llunya-nes en el temps, resulten evidents;crisi estructural, desmantellamentde l'Estat i endeutament massiu. Totamb l' únic fi de mantenir funcio-nant al capital, fins i tot a costa d'hi-potecar generacions en el pagamentd'un deute del qual no tenen ni cul-pa, ni rebran cap beneficis.

Cap a la resposta políticaSi no volem patir una nova i méssalvatge involució de drets, el con-

text d'una crisi sistèmica (que algunshan definit com civilitzatòria) ofe-reix una enorme oportunitat per-què l'esquerra recuperi l'hegemo-nia política. Però hem de tenir encompte que es tracta solament "d'u-na oportunitat". La història ens haensenyat que aquestes oportunitatspassen i el capitalisme es capaç dereprendre el seu camí.

Després de la victòria neolibe-ral, l'única opció per la esquerra,era el seu replegament, apostantper generar identitat i cohesió enel si de partits i moviments. Peròaquesta opció estratègica a la vega-da, condemnava els mateixos par-tits i moviments al l' autoreferen-cialitat.

Les condicions objectives en lesque les polítiques europees estansotmetent les persones que viuenen els seus territoris presenten unimmillorable escenari perquè l'es-querra torni a plantejar-se l'hege-monia i frenar l'avanç del capitali les retallades socials. Caldrà plan-tejar les causes que van portar alfracàs a l'esquerra trenta anys enre-re i definir quina ha de ser la polí-tica real de l'esquerra real i en aixòpotser caldrà buscar apunts que afa-voreixen les lluites, en els movi-ments i partits que aquests darrersanys han encapçalat els processosde transformació llatinoamericans.

*Latinoamerica 21

Des de l'Acròpolis d'Atenes,el Partit Comunista Grec animava a la revolta als pobles d'Europa

Distribució del deute dels estats espanyol i grec per païsosValors totals en milions de dòlars americans (2008)

IVAN GORDILLO BARCELONA*

Els esdeveniments de les darreressetmanes són d'una gravetat alar-mant. En aquesta crisi econòmica,i sobretot davant de les propostespolítiques per superar-la, estemassistint a un seguit de despropò-sits. El desmantellament de l'estatde benestar és quelcom que ve delluny, iniciat amb la presa de poderper part del neoliberalisme a ladècada dels 80. Els successos de l'ac-tual crisi però, estan accentuantaquest procés a gran velocitat. Elmés preocupant és observar com laidea que aquest benestar social ésinsostenible i que potser ara tocaposar-hi fi s'està estenent entre laciutadania a través dels mitjans decomunicació. Per això creiem queés de vital importància assenyalarels verdaders responsables i que esdenunciï com aquest estat de benes-tar, que a casa nostra ja era forçaescanyolit, no abraçava a totes lescapes de la població.

Les mesures de Zapatero El pla d'ajust del Govern espanyolestà emmarcat en un context deprofunda crisi i lluny d'ajudar asuperar-la, el que aconseguirà ésdificultar-ne la seva sortida i pro-vocar una forta davallada en elbenestar de les classes populars. Amig termini, aquest estalvi de ladespesa pública pot influir nega-tivament en la feble reactivacióeconòmica, provocar un augmentde l'atur i a la llarga reduir elsingressos de l'Estat.

La situació econòmica es carac-teritza per més de 4,5 milions d'a-turats a l'Estat espanyol, el grandrama social de la crisi, i una estruc-tura productiva col·lapsada. Laincapacitat de vendre la sobrepro-ducció dels temps de bonança es vaagreujar després de la congelaciódel crèdit fruit de la crisi finance-ra protagonista de la primera fasede la crisi. La bombolla immobilià-ria esclatava deixant un milió d'ha-bitatges buits que ara per ara sóninvendibles i el gruix dels treba-lladors del sector sense feina. Partd'aquest estoc d'habitatges ara estroba en mans dels bancs i les cai-xes a qui no es va poder tornar elspréstecs i les hipoteques concedi-des. El sector financer va esdeve-nir clau durant aquests primersmesos de la crisi, però l'adminis-tració no va voler prendre mesu-res dràstiques com la nacionalit-zació de la banca. Ans al contrari,els va brindar un xec en blanc perfer front a les pèrdues fruit delsnegocis arriscats i fallits que vaemprendre durant els anys ante-riors, alhora que li servia per pagarels terminis dels deutes assolitsamb els mercats financers inter-nacionals. Actualment el nivell dedeute privat és impagable, moltsuperior al deute públic que tan-tes alarmes genera.

La segona fase de la crisi va afec-tar el teixit productiu. La mancade crèdit, la sang que mou l'econo-

mia, i la davallada de la demandavan provocar una forta destruccióde l'activitat tot reduint la inver-sió. Aquest efectes augmentavenl'atur i reduïen novament l'activi-tat entrant en una mena d'espiraldestructiu de l'economia. Semblaimpossible entreveure ara mateixun sector capaç de generar a curttermini els nivells d'ocupació quealleugerissin la taxa d'atur i reci-clessin els capitals que no trobenon invertir més enllà de les finan-ces especulatives.

Davant d'aquesta situació enshem vist perjudicats per una clas-se política inoperant. Després d'unprimer moment de negació de la

crisi que es va prolongar uns quantsmesos, les mesures de política eco-nòmica s'han caracteritzat per sererràtiques, regressives i en moltscasos contradictòries; tot un seguitde pedaços que servien per ajudarcert sectors (finances, construcció,automòbil) a mesura que anavencaient. En cap cas emprenent unareforma profunda que afectes lesestructures de l'economia.

La tercera fase de la crisi és laque estem patint durant aquestessetmanes. La crisi del deute públic,que no és tant gran com a d'altresestats, i el dèficit que ronda l'11%han servit de pretext per aplicarel pla d'ajust que pretén reduir

15.000 milions d'euros de despesapública per any. El pla d'ajust repre-sentarà un dels episodis més lamen-tables de la història econòmica del'Estat per la forma en què s'ha deci-dit portar-la a terme i sobretot perles conseqüències que tindrà sobrela població, entreveient que aixòserà l'avantsala de la reforma labo-ral i de futures retallades socials.

Sota les ordres del CapitalI és en aquest moment quan cal queens preguntem: qui mana a casanostra? Podríem reduir-ho a dirque mana el capital, el Capital enmajúscules. No hi ha cap dubte ahores d'ara que la crisi ha servitd'excusa per rescatar els podero-sos, garantir que les taxes de bene-fici es deterioressin el menys pos-sible, fent valdre la màxima de pri-vatitzar els beneficis i socialitzarles pèrdues. La classe governant haservit de garant dels interessos delcapital mentre cada dia se n'ana-ven més i més treballadors al carrer.

A tot això cal afegir un dels ele-ments més rellevants. La pertinen-ça de l'estat espanyol a la Unió Euro-pea. El Pacte d'Estabilitat i Creixe-ment ha esdevingut una gran limi-tació de política econòmica ja des delmoment de la seva creació. Ara enplena crisi cap estat membre acom-pleix el màxim del 3% de dèficit i 60%de deute públic sobre el PIB, però encomptes de perdre legitimitat ha ser-vit tant a la UE com al BCE per pres-sionar en l'aplicació de les retalla-des. El Fons Monetari Internacionalha aterrat al sud d'Europa amb lesmateixes receptes que durant lesdarreres dues dècades ha anat sem-brant l'Amèrica Llatina i l'Àfrica ambles llavors de la "liberalització" de l'e-conomia, privatitzant el sector públici aplicant polítiques econòmiquesneoliberals.

A les institucions internacio-nals cal sumar-hi la pressió de doselements privats com són les agèn-cies de qualificació i els mercatsfinancers. Les primeres han estatamenaçant en reduir la qualifica-

ció del deute públic si no s'inicia-ven les reformes que elles sugge-rien. Les mateixes que van negli-gir en el cas de la crisi de les hipo-teques escombraria ara exigeixenals estats les polítiques que cal queapliquin si volen seguir aconse-guint finançament d'uns mercatsfinancers que s'han demostrat pura-ment especulatius. És el capitalfinancer internacional qui manaa casa nostra amb la total compli-citat de la classe política que ocu-pa les institucions públiques.

Els més de 1,3 milions d'aturatsals Països Catalans són el baremreal de l'estat de les coses. Una eco-nomia que no pot oferir llocs de

treball, que suposen el mitjà peraconseguir les condicions materialsde reproducció social, tots aquellselements que tota persona neces-sita per a sobreviure i realitzar-semínimament, és una economiamalalta. Una societat que precisa-ment viu de tot allò que es produeixen l'economia real no pot garantirque tothom hi tingui accés si la dis-tribució de la riquesa creada és des-igual. Aquesta és precisament unade les funcions de l'Estat, redistri-buir la riquesa per proporcionarun nivell mínim de vida a les per-sones excloses temporalment delmercat de treball. I diem tempo-ralment perquè el mercat de tre-

ball és la porta d'entrada als ser-veis bàsics i al subsidi d'atur, quino ha treballat abans no té dret agaudir de l'estat de benestar.

L'Estat del benestar en perillAquesta premissa bàsica de l'estatde benestar que és distribuir lariquesa entre la població a travésde la redistribució de la renda, ofe-rir serveis bàsics gratuïts com lasanitat o l'educació, gestionar l'es-talvi de la classe treballadora pera la seva jubilació, crear llocs detreball públics en sectors d'interèsgeneral i portar a terme les infraes-tructures per al bon desenvolupa-ment del país és el que està saltantpels aires amb el pla d'ajust. I calrecordar que tot això es finançaamb els impostos recaptats per l'es-tat. Aquests en la major part, pro-venen de les rendes del treball; elgruix de la recaptació és aportadaper la classe treballadora! És a dir,el que ens estan retallant ja eraquelcom que ens pertanyia als tre-balladors i treballadores. I de fetara ens ho estan robant per a donar-ho en forma de rescat als granscapitals i als mercats financers. UnEstat que obeeix a les necessitatsdel capital i dels poderosos legislaen favor d'aquests per a que la cri-si la pagui la classe treballadora.Així doncs, qui es responsable dela crisi surt indemne i qui la pateixho fa doblement, primer perdentel seu lloc de treball i després veientcom li prenen el seu benestar.

En front d'aquesta realitat, lavaga general com a instrument dela classe treballadora per a fer sen-tir el seu descontentament es faimprescindible i inevitable. Alho-ra que cal denunciar que és la prò-pia dinàmica del capitalisme quegenera les crisis com a mecanismeper regenerar-se. I que no les paga-rem sense respondre.

*Ivan Gordillo, és membre del Seminari d'economia crítica Taifa.

Article inclòs dins els treballs de formació d'Endavant (OSAN)

L’ACCENT 17912 ECONOMIA

ZZaappaatteerroo oobbeeeeiixx lleess ddiirreeccttiiuuss nneeoolliibbeerraallss ddeell CCaappiittaall

DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2010

“El més preocu-pant és que la idea

que el benestarsocial és insosteni-ble i que potser aratoca posar-hi fi s'es-tà estenent entre la

ciutadania”

La UE i el Banc Central Europeu han pressionat per les retallades

“La vaga generalcom a instrumentde la classe treba-

lladora per a fersentir el seu des-

contentament es faimprescindible i

inevitable”

L’ACCENT 179 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu // Ateneu Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP

Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “CanCapablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià,31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Ter-ra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Ter-rassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre -Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUVBaró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida //Taverna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2010

ALMUDENA GREGORI VALÈNCIA

Quan ens plantegem la inviabilitat delmodel socioeconòmic establert inevi-tablement hem de parlar d'aspectes tandiversos i conflictius com el canvi cli-màtic, la relació neocolonial nord-sud,l'explotació laboral, el paper de les trans-nacionals o la societat de consum entrealtres... Però un tema directament lli-gat que sovint passa inadvertit és el del'obtenció de l'energia, un sector eco-nòmic estratègic pel paper que juga enla producció d'electricitat i de combus-tible per als transports, dos del eixosdel mode de producció capitalista.

Durant el segle XX han sigut elshidrocarburs (el carbó i sobretot el petro-li) els encarregats de proporcionar l'e-nergia necessària, perquè eren abun-dants i molt barats. A partir de la cri-si del petroli, amb el nou rol adoptatpel cartel de l'OPEP, l'occident capita-lista va comprovar dues coses: d'unabanda que el petroli no controlat pelspaïsos de l'OPEP començava a mancari de l'altra, que amb la constitució d'a-quest organisme i el seu control sobrela producció, el petroli havia deixat deser un recurs d'obtenció fàcil i segura.Aquest nou escenari ens pot ajudar aexplicar molts successos de política exte-rior des d'aquest moment fins l'actua-litat, com són el paper de l'estat d'Is-rael, els atacs a l'Iraq o els intents d'aï-llar internacionalmentl'Iran.

Però a banda delsobstacles pel que faal subministrament,els principals pro-blemes que presen-ten els hidrocarburscom a font d'ener-gia són bàsicamentdos. En primer lloc,el seu paper agreu-jador del canvi cli-màtic, basat fona-mentalment en l'e-missió de diòxid decarboni a l'atmosfe-ra i l'efecte hiverna-cle que aquest provoca; en segon lloc, iallò que veritablement preocupa a lescompanyies energètiques, és el caràc-ter finit dels hidrocarburs com a ener-gies no renovables que són.

Segons sembla podem trobar-nosprop del zenit de la producció petrolie-ra, de fet, alguns experts afirmen queaquest s'ha produït a l'any 2010, o finsi tot que ja es va produir al 2005. Lesimplicacions d'aquest fet són determi-nants perquè vivim en un món total-ment dependent del petroli que ha supe-rat el seu moment de producció màxi-

ma i es troba en una corba descendent,mentre la demanda creix a un ritmeanual del 2% incentivada per les eco-nomies emergents de països com la Xina,l'Índia i el Brasil, entre altres.

Davant d'aquesta crítica situació anivell tecnològic, econòmic i ambien-tal, els intents per transformar el para-digma d'obtenció de l'energia han sigutmolt limitats per l'alt cost que implicala substitució de tota una infraestruc-tura d'obtenció del petroli basat en pous,refineries, oleoductes, petroliers... Amés a més la dificultat de les potènciesemergents per assimilar el ritme del

seu procés d'industrialit-zació ha fet que aques-tes fixen la seua aten-ció en el carbó com afont d'energia moltmés abundant i bara-ta i no sotmesa a lamateixa fluctuaciódels preus que el petro-li. El reviscolament delcarbó, més contami-nant encara que elpetroli i sobretot la pre-visió del seu ús mas-siu agreuja les previ-sions pel que fa a laconcentració de diò-xid de carboni en l'at-

mosfera.Pel que fa als països desenvolupats,

es troben d'una banda amb la necessi-tat de transformar el seu paradigmaenergètic i de l'altra amb l'alt cost pelque fa a investigació i construcció d'in-fraestructures que implica.

S'ha parlat molt de les energies reno-vables, i més en concret de l'energiasolar fotovoltaica i l'eòlica, però cal des-tacar que tot i que en els últims tempss'han fet avanços pel que fa al seu ús lagran extensió espacial que necessiten,la discontinuïtat de les fonts d'energia

en les que es basen i la reduïda inten-sitat energètica que s'obté d'elles ha fetque les grans transnacionals de l'ener-gia sols les contemplen assignant-les elpaper de subministradores complemen-tàries de l'electricitat.

Pel que fa a l'ús de l'hidrogen a par-tir de les tan famoses piles de combus-tible, va despertar el 1980 una onada

d'optimisme perquè obria la possibili-tat de proporcionar una energia abun-dant i neta, però les dificultats d'aïllaruna molècula tan reactiva com la del'hidrogen, crear una infraestructuratan costosa per a la seua obtenció i elsescassos avanços realitzats els darrerstemps pel que fa a l'eficiència energè-tica; ha aturat aquest optimisme i l'ha

fet inviable a curt termini.Les grans transnacionals opten ara

per una economia de transició a partirdel gas natural, més abundant que elpetroli, però amb dificultats pel que faal procés d'extracció i transport, ja quecal liquar-lo i tornar-lo a gasificar pos-teriorment; mentre planifiquen unescenari energètic en el qual cap fontenergètica adoptarà el paper que ho hafet el petroli al segle XX. Potser haurí-em de preguntar-nos quin és el paperque juguen les persones i els pobles enun procés tan determinant. Si potserseria més convenient descentralitzarels processos d'obtenció de l'energia iarrabassar-los de les mans d'unes poquesempreses transnacionals preocupadesen obtindre un benefici econòmic imme-diat sense tindre en compte la necessi-tat d'obtenir energia neta i capaç d'a-rribar al màxim nombre de personespossible. I si això és possible dintre d'u-na societat de consum tan enormementmalgastadora. En definitiva, és possi-ble mantenir el mode de vida de l'occi-dent capitalista? O, entre altres coses,és urgent un decreixement en el con-sum energètic?

xxxxxxxxxxxxxxxxxxx

L’energia: un dels grans problemes del segle XXI

ÀLEX GARCIA I HERNÀNDEZ VALÈNCIA

De nou, per sort i per desgràcia, ha tor-nat a col·lació el "debat" sobre les ener-gies de les quals vivim i el sistema queles regeix. Un altre desastre naturalde conseqüències devastadores a la cos-ta nord-americana va ocòrrer el pas-sat abril. Tothom, amb una mica deseny, sap que en un futur no gaire llun-yà ens hi juguem molt, o millor dit,gairebé tot. El progressiu esgotamentdels combustibles fòssils és un fet immi-nent. La fallida del model energètictorna a reeixir: majors riscos i desas-tres naturals, creixement energèticpatològic, guerres pel control dels com-bustibles fòssils...

Les preguntes bàsiques que em faigsón les següents: hi ha desenvolupa-des energies què no presenten tantsriscos per aconseguir-les i què no siguentant contaminants?; els governs i lesempreses energètiques estan duent aterme, ja mateix, la ingent tasca quesuposarà fer una reconversió energè-tica de tot allò que depèn d'aquestesenergies al si de les nostres societats?

Com diuen per ací: espera assegut!L'hidrogen, ara per ara, resulta exces-sivament car d'aconseguir. L'ús d'e-lectricitat provinent del sol i el ventté un impacte ambiental desastrós,tot i que resulta menys danyina queels combustibles fòssils. Hi ha moltsinterrogants pel què respecta a aquesttema. Això sí, cal tenir present queles alternatives existeixen, que caldesenvolupar-les ben bé i que cal cer-

car de noves, sempre amb la intenciód'aconseguir un sistema energèticautònom i autosuficient lliure delcontrol de les empreses i del malba-ratament que vivim actualment. Hemd'aplegar, de nou, a l'equilibri neces-sari de les persones amb la resta de lanatura i això passa per, primer de tot,un canvi pel que fa a la poducció d'e-nergies netes fora de les competicionsi curses energètiques.

“Durant el segle XX han

sigut els hidrocarbursels encarregats de

proporcionar l'energia necessària”

Alternatives al petroli?

L’ACCENT 179DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 201014 CULTURA

Borja Català BARCELONA

El passat 16 demaig els cinemesAlbatros de la ciu-tat de Valènciaprojectaren les

seues darreres pel·lícules.Després de gairebé de 25anys d'activitat, aquestessales especialitzades encinema d'autor en versióoriginal subtitulada tanca-ren les seues portes permotius econòmics.

Situats entre dos campusuniversitaris -el de BlascoIbáñez i el de l'avingudadels Tarongers- sembla serque les descàrregues per Internet acaba-ren per allunyar definitivament delsAlbatros el públic estudiantil.

Com explicà el seu gerent, AntonioSuch, els cinemes "no donaven ni per amenjar" i de fet la gent que hi treballavatenia altres feines. Si no haguera estatpel compromís emocional haurien estattancats ja feia anys.

Ara l'oferta d'aquest tipus de cinemaa València quedarà reduïda als cinemesBabel amb els quals els Albatros compar-tien programació. Els Babel, més cèn-trics, ubicats a una zona de bars i ambun restaurant propi, continuaran laseua activitat de moment.

Els Albatros han seguit el mateixcamí que molts altres cinemes del cap icasal com ara els Aragón, Acteón, Tyris,Serrano, ABC Martí o Artis, entre d'al-tres, fet que ha deixat el centre de laciutat amb una minsa oferta cinemato-gràfica.

El model d'oci vinculat al consum querepresenten els centres comercials vaimposant-se a València i ja només hiqueden quatre sales de cinema a més dela Filmoteca: els Babel (de les mateixescaracterístiques que els Albatros), elsd'Or (una sala de reestrenes) els ABCPark i els nous Lys (aquests dos darrersmés comercials).

Joan Sebastià Colomer i TejadaBARCELONA

Aquest és el títol d'unaexposició que podeuveure fins el 12 desetembre al CCCB sipasseu per Barcelona o

si ja hi sou. Barcelona, València iPalma, com sabeu, són les princi-pals capitals dels territoris histò-rics dels Països Catalans. Que,malgrat tot, aquesta paraula pro-hibida no aparegui esmentada al'exposició ens dóna una idea de lalamentable situació del país. Peròmentre això no canvia, ens hau-rem de conformar amb aplaudir quealgú ens recordi que tenen moltes coses encomú. Car encara que l'exposició té com aobjectiu declarat al seu subtítol mostrar "unahistòria de convergències i divergències",mostra amb claredat (i potser amb unavoluntat implícita) que les primeres pesenmolt més que les segones. Aquestes conver-gències es mostren a quatre nivells: la geo-grafia, l'origen històric, la cultura que se'nderiva fins els nostres dies i la realitatsocioeconòmica actual. La geografia comunaestà fortament marcada pel mar i s'expressaen forma de mapes. L'origen històric per lessimilituds arquitectòniques i urbanístiquesde les respectives ciutats velles. Hi podemveure maquetes entre les quals destaca unareproducció en fusta de la catedral de Palma.La convergència cultural té, naturalment, elseu eix en la llengua catalana (estadístiques imapes sociolingüístics, vídeos amb testimo-nis sobre la realitat lingüística de les tresciutats, etc.), però també la música entred'altres: arxius d'àudio en català i castellà

que inclouen des de l'antiquíssim Cant de laSibil·la fins Antònia Font passant per Loqui-llo, Pi de la Serra, Serrat, Toti Soler, Raimon,Ovidi Montllor i Al tall entre d'altres. La rea-litat socioeconòmica actual ens remet a l'oci,el turisme, l'especulació i la corrupció con-vertits definitivament en el nostre "fet dife-rencial català". Podem veure mapes sobre lesdrogues, el sexe i l'oci en general, cartes derestaurants, testimonis de visitants des debusos turístics, fotografies dels grans projec-tes urbanístico-especulatius, etc. Amb unmaterial tant heterogeni, la coherència deldiscurs de l'exposició és força dubtosa, peròté la virtut de recordar-nos que Barcelona,València i Palma tenen (encara) més encomú com a ciutats catalanes que com a ciu-tats espanyoles. Resta l'enigma de si això ésconseqüència de la voluntat dels comissaris(l'artista Ignasi Abellí, de Barcelona, l'escrip-tor Melcior Comes, de Mallorca i el periodis-ta Vicent Sanchis, valencià) o de la simpleforça dels fets.

AAddééuu aallss AAllbbaattrrooss

BBaarrcceelloonnaa,, VVaallèènncciiaa ii PPaallmmaa

Ramon Usall LLEIDA

Conveníem en eldarrer número deL'ACCENT que leseleccions a la presi-dència del FC Barcelo-

na són força més que un procéselectoral per liderar un club defutbol. Certament, la històriacertifica que els interessospolítics sempre han intentattenir un peu a Can Barça i que,per tant, han estat protagonis-tes, en major o menor mesura,de les conteses electorals blaugra-na.

Potser les eleccions més polititzadesforen les protagonitzades per Núñez el 1978i el 1989. En les primeres, el constructorbasc arrabassà el poder al catalanisme quetradicionalment havia presidit el club, i enles segones, el mantingué enfront d'unCambra que arropat per CiU pretenia tor-nar-lo a mans de la burgesia regionalistatradicional.

Aquest 2010 les eleccions no tenen unalectura política tan clara. No hi ha unabatalla entre famílies tan diferenciades(sinó que més aviat podem dir que totespertanyen a l'oasi català), ni entre espan-yolisme i catalanisme. Tot i així, continuenessent evidents els vincles que amb elpoder i la política tenen tots els candidatsque opten a la successió de Joan Laporta.

La primera de les consideracions que calfer en parlar de les eleccions a Can Barça veimposada per les restriccions que s'establei-xen als socis i sòcies per poder accedir a lapresidència. La recollida de signatures i,sobretot, l'aval bancari del 15% del pressu-post del club, esdevenen mecanismes perlimitar exclusivament l'accés a la presidèn-cia als cercles vinculats al poder econòmic,o a qui sigui complaent amb ells. La natu-ralesa democràtica del procés ha de ser,doncs, posada en qüestió ja que no tots elsassociats blaugrana poden participar-hi enigualtat de condicions.

Dit això, doncs, hem de suposar que totsels precandidats amb opcions serioses d'es-devenir formalment candidats tenen vin-cles evidents amb aquest poder econòmic.Al marge d'aquest nexe comú, entre elsaspirants a la presidència culer també enpodem establir d'altres. A diferència ded'altres processos electorals, en aquestaocasió tots els presidenciables tenen unabona relació amb allò que s'acostuma a ano-menar "societat civil catalana". Un eufe-misme per designar que no són aliens alscercles socials dominants al país, ja sigui anivell econòmic, polític o social.

Sandro Rosell, l'aspirant més ben situat,és un empresari, fonamentalment del sec-tor de l'esport, que té vincles evidents ambCiU. No en va el seu pare, Jaume Rosell, fouun dels fundadors de CDC i havia formatpart de la junta d'Agustí Montal, en l'èpocaen la qual la burgesia regionalista encaracontrolava el club. Tot i l'associació deRosell amb Convergència, la transversalitatdel candidat entre CiU i el PSC (no en va

manté una relació força fluïda amb

alguns capitans socialistes) és força evidenti certifica que és un candidat ben relacio-nat amb amplis cercles de poder.

Marc Ingla, potser el primer outsider,ha estat sovint presentat com el candidatdel "sector catalanista" del PSC a presidir elBarça. Pasqual Maragall fou un dels pri-mers a fotografiar-se amb Ingla (tot i quedesprés també visità la seu electoral deRosell) i el fet que inclogui a la seva llista aFerran Soriano, ben relacionat amb el PSCdes de la seva posició al capdavant d'Spa-nair, ajuda a identificar-lo com el candidatsocialista. Tot i així, les relacions d'Inglaamb la resta de classe política "benpensant"d'aquest país no són ni de lluny tibants.

Jaume Ferrer, el candidat continuistaque avala Joan Laporta, també és un homemolt vinculat a CiU. La diferència ambRosell, però, se centra en la controvertidafigura de Laporta. CiU tindrà les portes delCamp Nou obertes tant si guanya Rosellcom si ho fa Ferrer, però sembla que tinguimés interès en la victòria del primer, enpart per debilitar així l'accés de Laporta ala política, ja que aquest veuria el seuexcel·lent llegat esportiu derrotat a lesurnes, un fet que no contribuiria a reforçarsocialment la figura de l'expresident blau-grana.

Entre Rosell, Ingla i Ferrer, hi ha peròen joc tota una sèrie d'interessos que trans-cendeixen els polítics i els esportius. Elsdrets de televisió, per exemple, són un delsinteressos principals que expliquen l'exis-tència d'una o altra candidatura. Al final,també a Can Barça, els calers són els quemanen.

A més dels tres candidats esmentats,trobem també Agustí Benedito (empresaride l'automoció i antic membre de l'ElefantBlau), Santiago Salvat (empresari de lacomunicació que té a darrera Josep MariaMinguella i Jordi Medina), Jaume Guixà(professor universitari) i Alexis Plaza (joveexecutiu hoteler). Aquests darrers tenenescasses possibilitats d'esdevenir presi-dents, però la notorietat pública que hanassolit convertint-se en precandidats podenrendibilitzar-la ja sigui per promocionarels seus negocis o bé per pactar l'entrada ala junta directiva que presideixi el candi-dat guanyador.

Podem dir, doncs que el poder, la políti-ca i la suposada passió blaugrana que com-parteixen són, doncs, el comú denomina-dor de tots els aspirants a la presidènciadel Barça.

EEssppoorrtt

PPooddeerr,, ppoollííttiiccaa ii ppaassssiióó ((oo lleess eelleecccciioonnss ddeell BBaarrççaa))

L’ACCENT 179 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2010 CULTURA 15

Pau Tobar VALÈNCIA

La mitologia de la transició, comtotes le mitologies, expressa enforma voluntàriament no-realis-ta (és a dir, manipulada) la gène-si i la constitució d'un poder. I

així ens trobem tota una col·lecció d'he-rois de cartró-pedra que van donar-ho tot,córrer davant dels grisos, fer caputxina-des, anar a la presó (com en Pujol!), defen-sar l'Estatut (com ara) i un llarg etcèterasense el qual no tindríem la "puta demo-cracia" (com diria La Polla Records).

Aquests herois militaven al PSUC, alPSC, al PSPV i fins i tot a la democràciacristiana, dirigien les heroiques centralssindicals que van signar els Pactes de laMoncloa i van convertir l'economia "nacio-nal" en valor suprem de l'acció sindical.Afortunadament, per sota d'aquesta lle-genda embafadora, va traient el cap la his-tòria (aquesta sí, molt real) dels qui nonomés van lluitar, si no que van seguirlluitant i no van obtenir la glòria (ni elluxe, per què no dir-ho) que altres vanrebre a canvi.

Entre ells els advocats que van fundarel Col·lectiu Ronda però, sobretot, els tre-

balladors de Joresa (Cerdanyola del Vallès)i Condiesel que van fer de la solidaritatuna arma poderosa el 1973, els de Roca quevan mantenir 95 dies de vaga entre finalsde 1976 i començaments de 1977; els estiba-dors del Port de Barcelona que van comba-tre la privatització, la precarització i elsesquirols amb una dura vaga de 21 dies el1976; els treballadors de Numax que vanocupar la fàbrica i van mantenir la pro-ducció a Barcelona entre 1977 i 1979; els deTalleres Alá que entre 1981 i 1982 van man-tenir el contenciós amb l'empresa que vaacabar sota control obrer finalment con-vertida en cooperativa fins els nostresdies.

Advocats combatius i obrers rebels par-la sobre tots aquests exemples de lluita desdel punt de vista de l'assessorament jurí-dic del Col·lectiu Ronda. Tots els casos escaracteritzen pel funcionament democrà-tic-assembleari de la lluita i l'autonomiade qualsevol directriu de CCOO o el PSUC(que en alguns casos actuaren directamentcom a antagonistes). Com la majoria de lli-bres col·lectius Advocats combatius iobrers rebels cau freqüentment en la repe-tició innecessària. D'altra banda, els con-tinguts veritablement interessants del lli-

bre corresponen acapítols en ques'explica les expe-riències de lluitaesmentades, mésque no pas en lesreflexions sobrel'evolució norma-tiva, el sindica-lisme verticalis-ta o la pròpiaformació delcol·lectiu. Però l'aporta-ció a la recuperació d'uns referents de llui-ta popular recents que no remetin a latraïció és de gran valor i plou sobre mullatper què d'altres llibres recents com Mini-watt-Phillips: La memòria obrera o De laprotesta al contrapoder també han traçataquesta línia de reconstrucció de la memò-ria de la lluita recent dels treballadorsmés enllà del que hom pensi de les sevesconclusions teòriques.

El fet que determinades formes de lluitaque són un exemple de coherència nohagin marcat la línia general dels esdeve-niments posteriors no pot ser excusa perfer veure que mai no han existit. Natural-ment els principals interessats a que això

David Iborra VALÈNCIA

El passat mes de maig s'acomplí el sei-xanta cinquè aniversari de la fi de laGran Guerra Pàtria (1941-1945) en laque la Unió de Repúbliques Socialis-tes Soviètiques (URSS) derrotà mili-

tarment a l'Alemanya nazi-feixista. El conflic-te s'inicià el 21 de juny de 1941 quan l'Alemanyafeixista envaí la Unió Soviètica sense tenir capmotiu legítim, violant el pacte de no agressió -conegut com a Pacte Mólotov-Ribbentrop- isense una declaració de guerra formal. Per laseua part la Unió Soviètica, fins al moment del'agressió, havia respectat escrupolosament elpacte, mantenint una actitud pacífica i defen-siva en favor del manteniment dels acords.

Les potències occidentals sempre van criti-car els soviètics per la signatura del Pacte per-què permetia l'expansió feixista d'Alemanyaassegurant l'annexió de Polònia -país aliat deFrança i governat per mitjà d'una dictaduramilitar establerta el 1926 amb el cop d'estat delgeneral Józef Pilsudski- al Reich. Curiosament,les potències occidentals, s'oblidaren i s'obli-den de l'actitud combativa i diplomàtica queféu servir la URSS, durant tot el període d'en-treguerres, contra el feixisme amb l'objectiud'aturar-lo. La URSS manifestà en repetidesocasions la intenció d'evitar el conflicte mun-dial; davant de la Lliga de les Nacions, proposàacords de desarmament general que foren evi-tats per les potències capitalistes del moment.

A l'agost de 1939, en vigíles de la invasió feixis-ta de Polònia, els representants soviètics oferi-ren als britànics i als francesos un pla de res-posta militar conjunta, davant de qualsevolagressió alemanya, que no arribà a cap con-sens. Països com França i el Regne Unit critica-ren l'actitud que prengué la Unió Soviètica res-pecte de Polònia, però, per la seua part noimpediren que democràcies burgeses, comeren la II República Espanyola o Txecoslovà-quia, caigueren sota el control feixista al per-metre la victòria franquista i l'annexió txecaper part d'Alemanya.

Amb l'Operació Barba-roja s'inicià l'agressiónazi-feixista que portà a les tropes alemanyes,desplegades inicialment en 140 divisions de laWehrmacht i les Waffen-SS, fins a les portes deMoscou, Leningrad i Stalingrad; on l'ExercitRoig aconseguí aturar-los i fer-los córrer enretirada, especialment, a partir d'inicis de1943. A l'estiu del mateix any l'Exercit Roigs'imposà als feixistes a la Batalla de Kursk,coneguda per ser l'operació militar on méscarros de combat foren desplegats per ambdósbàndols. Amb el triomf de l'Exercit Roig laUnió Soviètica aconseguí recuperar el controld'Ucraïna. Per la seua part, els aliats occiden-tals encara no s'atrevien a obrir un segonfront, malgrat les reclamacions continuades dela diplomàcia soviètica, els angloamericanssols decidiren assaltar Sicília. Durant la prima-vera i l'estiu de 1944, l'Exercit Roig expulsà delterritori de la Unió Soviètica a les tropes feixis-

tes. Passà la frontera de la URSS amb Polònia iRomania i arribà a Prússia Oriental.

Cal retenir una dada fonamental, quan elsangloamericans es decidiren a desembarcar icaure sobre Normandia, el 6 de juny de 1944,els soviètics ja havien aconseguit expulsar alsfeixistes del país dels soviets, i es disposaven aalliberar a la resta de nacions d'Europa de lainvasió nazi-feixista. La Wehrmacht marxavaen retirada d'Europa de l'est cap a l'interior delReich i les divisions estacionades a França, ons'iniciaria la invasió angloamericana, erennumèricament i qualitativament inferiors ales que s'estaven enfrontant els soviètics. Ambaquestes dades -i afegint-ne les activitats parti-sanes a cada país que eren un autèntic malde-

cap desestabilitzador per als nazi-feixistes- caldria preguntar-se sifou tan determinant com s'hamantingut per moltes veus ladecisió dels angloamericans d'o-brir el segon front en les datesque es va obrir.

És molt probable que si l'assaltsobre Europa, per part dels anglo-americans, s'hagués produïttemps abans s'hauria acabatabans amb la guerra i el dominifeixista evitant-se i/o reduint-semolts dels crims esdevinguts perla seua acció.

Les dades estadístiques, con-feccionades a la Unió Soviètica el

1987 durant el període de la Perestroika, esti-men que com a resultat de la invasió nazi-fei-xista moriren un mínim de 26,2 milions de ciu-tadans soviètics, dels quals 11.150.000 eren sol-dats i oficials de l'Exercit Roig. Tan sols el setgede Leningrad -entre setembre del 1941 i elgener del 1944- per ell mateix desencadenà lamort d'un milió de persones per la fam. Veientles dades s'aprecia que el major nombre de cos-tos generats per la guerra, tant humans commaterials, recaigueren sobre la Unió Soviètica iels seus ciutadans. Cada 9 de maig, des del 1945se celebra la fi del conflicte i la derrota de l'A-lemanya nazi, considerant-se com a dia festiu,encara, en la majoria d'exrepúbliques que for-maven part de la Unió Soviètica.

sigui així són elsque porten 30 anysalimentant la lle-genda de les carre-res davant dels gri-sos i sortint en pri-mer pla als documen-tals de la Prego. Enmolts casos unanarració realista con-duïria a la trista con-clusió que ja llavorseren el que són. Trista

per ells. A nosaltres ensserviria per ser conscients que no cal quela lluita acabi sempre en traïció. Que elque va passar simplement és que vam per-dre...de moment.

HHiissttòòrriiaa

SSeeiixxaannttaa cciinnqquuèè aanniivveerrssaarrii ddee llaa GGrraann GGuueerrrraa PPààttrriiaa

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa

AAddvvooccaattss ccoommbbaattiiuuss ii oobbrreerrss rreebbeellss

Fitxa tècnica:AAuuttoorrss:: Jason Garner, Jordi Pujol, LauraZenobi, Raimon Gassiot TTííttooll ccoommpplleett:: Advocats combatius i obrersrebels. El Col·lectiu Ronda i els conflicteslaborals durant el franquisme i la transicióEditorial: eCOSAny: 2010. Pàgines: 206.

L’ACCENT 179DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 201016 CONTRAPORTADA

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

En la vostra nova estratègia, unade les qüestions més cridaneres,almenys a nivell català, és l'ano-menat pol sobiranista, que moltagent creu que és un simple projec-te de coalició amb Eusko Alkarta-suna. És això o és alguna cosa més? No és una simple coalició amb EA.Potser no ens hem sabut explicarprou bé, però hi ha diferents nivells.El primer seria l'aliança estratègi-ca, que sí que estem treballant ambEA, i que el tems dirà quins fruitsdóna. L'altre nivell és el pol sobira-nista, que és l'articulació d'aquesttrenta i molt percent que es decla-ra enquesta rere enquesta com aindependentista; això és exactamentel que nosaltres anomenem pol sobi-ranista. En principi veiem amb moltbons ulls un espai que ja s'ha creatper complir aquesta funció, que s'a-nomena Independentistak. La gents'hi ha inscrit a títol individual.Està al marge del que són els inte-ressos tàctics dels partits, ja que téun objectiu més estratègic. Aquestno és altre que prestigiar la idead'estat basc i tot el que això com-porta a nivell de cultura, llengua,idiosincràcia... Hi ha hagut un pri-mer pas, com ha estat la convocatò-ria de l'Aberri Eguna a Irun, peròhi haurà nous passos, ja que s'ha fetpúblic que iniciaran una estructu-ració territorial através de la con-vocatòria d'as-semblees. Tot aixòs'engegarà a par-tir d'aquest mesde juny.

Hi ha sectors,tant des de l'es-querra anticapi-talista com desde l'independen-tisme liberal, queanalitzant l'evo-lució de l'esque-rra abertzalecomenten: "veieu, a l'hora de laveritat s'abandonen les reivindi-cacions socials per prioritzar l'au-todeterminació". Què diríeu davantd'aquestes postures? Que llegeixin els documents que hemelaborat en la darrera fase del debat,perquè l'esquerra abertzale vareprendre fa tres o quatre anys, apartir d'una autocrítica molt fortaque va fer sobre l'arraconament dela lluita social, el treball en el campsocioeconòmic. El perfil d'esquerresl'estem potenciant. El 21 de maig de

2009 es convocà, impulsada per l'es-querra abertzale, una vaga generala tot el País Basc. Enguany, per ini-ciativa dels alcaldes de la zona deBortziri i Malderreka, molt castiga-da per la crisi, es van dur a termeconvocatòries de vaga fetes pels pro-pis ajuntaments de la zona amb elsuport dels sindicats. L'esquerraabertzale s'ha posat les piles i estàintentant dur a terme aquesta llui-ta ideològica a nivell teòric i tam-bé a nivell pràctic. L'alliberamentnacional del nostre poble també hau-rà de portar incorporat l'allibera-

ment social. Per aixònosaltres sempre par-lem de canvi polítici social.

Dins de tota aques-ta estratègia de polsobiranista, a Nava-rra hi ha una mar-ca, Nafarroa Bai, quepot disputar aquestespai. Quina estra-tègia plantegeu aNavarra? Ningú pot negar queNafarroa Bai va ser

un boom, bàsicamentperquè s'havien alimentat les con-dicions per a buscar un canvi aNavarra. Això va comportar que l'e-fecte aglutinador entre diversospartits creés unes sinergies positi-ves a favor del canvi. Després d'a-conseguir uns resultats molt impor-tants, NaBai comet diversos errors.Es converteixen en segona forçaperò tanmateix renuncien a la for-ça que els ha atorgat la ciutadania,i en canvi en comptes de presen-tar-se com a alternativa a UPN, liregalen aquest paper al partit socia-

lista, que havia quedat en terceraposició, i li diuen "pactem i tu seràl'alternativa a UPN i jo et donosuport". Per a fer això fan un pre-acord on NaBai renuncia a tot allòamb què s'havia presentat a les elec-cions (nova llei de protecció de l'èus-car, organ de coordinació amb laCAV...). No s'adonaren del que nosal-tres estàvem dient en aquellsmoments, que no era possible elcanvi si no anava més al fons. Final-ment arriba el pacte UPN-PSOE,tirant per terra el preacord ambNaBai. Això demostra que Navarraés qüestió d'estat. Davant d'aques-ta situació, comprovem que la com-posició d'organitzacions de NaBaino correspon al queés necessari per aun canvi polític isocial. Dins seu téla dreta nacionalis-ta basca i els espan-yolistes de Batza-rre. El que nosal-tres estem plante-jant és "deixem-nosestar de parlarsobre el subjecteelectoral i parlemsobre quines són lesclaus polítiques isocials del canvi, iquan arribem a unacord sobre quines són aquestesclaus polítiques i socials, alesho-res parlem de subjecte electoral".El primer pas va ser que es visua-litzés a Navarra que el canvi erapossible i que a més la gent hi dona-va suport. I no només això, sinótambé que per damunt de siglesérem capaços d'unir-nos diferentsfamílies polítiques de Navarra; emrefereixo a Aralar, a EA i a l'esque-rra abertzale. Per això neix Hamai-ka Bil Gaitezen, que és un espai queintegra totes aquestes famílies i

IImmppoossttooss ii ttiissoorraaddaa JOAN SEBASTIÀ COLOMERBARCELONA

En un any el debat polític catalàha passat d'un clam social forta-ment induït en contra de l'impostde successions a l'impacte medià-tic i polític per la tisorada del governespanyol sota la pressió de la UE IL'FMI. En ambdós casos ens tro-bem forces que s'autoanomenend'esquerres prenent mesures for-tament antiobreres. La reforma del'impost per part del govern de laGeneralitat i les mesures anuncia-des recentment pel president delgovern espanyol del PSOE. No calentrar en l'anàlisi de la naturale-sa i la funció d'aquests partits, peròen ambdós casos es manifesta l'as-sumpció per part d'ambdós governsd'un discurs sobre la política fis-cal que és aliè a la tradició de lasocialdemocràcia a la que formal-ment s'adscriuen i que denota unaderrota ideològica evident. El queés important no és canviar la per-cepció sobre el tema d'uns partitsque treballen obertament pel capi-tal, si no evitar que aquesta per-cepció sigui assumida com a òbviapel conjunt dels treballadors.

El discurs dels ideòlegs de laburgesia, els seus partits i els seusmitjans de comunicació és un dis-curs de la por que pretén fer creu-re als treballadors que aquestespolítiques precipitarien una cri-si encara més profunda. L'objec-tiu és aprofitar i magnificar lacrisi per a dur a terme un progra-ma econòmic de xoc que va en lalínia de les polítiques aplicadesels darrers vint anys. Aquest pro-grama consisteix a intensificar latransferència de diners públicsmajoritàriament sufragats per lesrendes del treball a mans priva-des per la via de les privatitza-cions i una fiscalitat regressiva.Ha estat defensat com l'única via"científicament fonamentada" i"tècnicament possible", però elprestigi i l'autoritat de la ciènciai els coneixements tècnics es basaen la seva comprovació empírica,és a dir, en la confirmació pelsfets. I els fets diuen que els paï-sos desenvolupats no han aconse-guit mai més els nivells de crei-xement d'altres èpoques en quès'aplicaven mesures, de caire key-nesià, que ara són consideradesintolerablement "intervencionis-tes" i socialitzants. De la matei-xa manera, la ideologia "neolibe-ral" ha promès durant anys quela flexibilització del mercat labo-ral i la reducció de la pressió fis-cal revertirien a mitjà termini enuna millora de la qualitat delsserveis, i un major benestar i capa-citat adquisitiva dels treballadors.També en aquest cas els fets mos-tren tossudament el contrari. Calque els treballadors estripem elvel que disfressa de ciència la puraideologia. Cal que defensem unapolítica fiscal forta i progressiva.No es tracta de robar als rics perdonar als pobres. Es tracta que elcapital retorni als treballadors elque els havia robat prèviamenten forma de plusvàlua.

LA REMATADA

que en la seva primera convocatò-ria aplega més de cinc mil perso-nes, tot un èxit.

Davant el tancament en banda delgovern, i un escenari poc propicipel PSOE per obrir nous processosnegociadors, quin escenari con-templeu? Nosaltres el que volem és fer insos-tenible per l'estat la política de negarels drets per al nostre poble, unsdrets que són reconeguts a nivellinternacional. Aquesta seria la clau:elaborar una estratègia eficaç quefaci inviable la postura negacionis-ta de l'estat. Com es farà? Entenemque a través d'acumular forces. Això

pot portar a unanegociació? Potser,però la negociacióno és l'objectiu delprocés democràtic.Si l'evolució delprocés democràticens fa pensar quedintre de poc enca-ra haurem acumu-lat més forces,doncs no negocia-rem. Si estem enuna fase en la queentenem que hemaconseguit la sufi-cient força per treu-

re a l'estat algunes de les nostresreivindicacions, doncs negociarem.I si comença la negociació i aques-ta es trenca, ens és igual, perquè elprocés democràtic continuarà, per-què el que nosaltres volem és que lapròpia mobilització de la ciutada-nia faci que l'estat no pugui negarels nostres drets, i que si els conti-nua negant, es vagi ampliant cadavegada més el percentatge d'inde-pendentistes fins a ser majoria ipuguem marxar ja d'una punyete-ra vegada d'aquest estat.

Txelui Moreno és el nou portaveu de l'es-querra abertzale. Antic regidor de Bur-lata, vila veïna de Pamplona, i delegatsindical de LAB,va visitar la capital cata-lana per celebrar un seguit de reunionsi xerrades on exposar el procés de debatque en aquests moments està duent aterme l'esquerra abertzale. L'ACCENTvam poder tenir una llarga entrevistaamb ell on vam repassar les claus d'a-questa estratègia.

Txelui Moreno,portaveu de

l’esquerra abertzale

ENTREVISTA

“El pol sobiranista és l'articulació

d'aquest trenta i moltpercent que es declara

independentista“

“Volem que la pròpia mobilització de la ciutadania faci que l’estat no puguinegar els nostres drets”

“Nosaltres el quevolem és fer insosteni-ble per l'estat la políti-ca de negar els dretsper al nostre poble“