16
L’atac al campament als afores d’Al-aaiun ha encetat una nova onada de violència i repres- sió contra el poble sahrauí.Malgrat els testimo- nis que parlen de massacre i genocidi,la diplo- màcia internacional s’ha mantingut en una pre- tesa neutralitat, que només afavoreix els inte- ressos del Marroc. >>Internacional 10 DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT 190 DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2010 Periòdic popular dels Països Catalans RAMON USALL PÀG. 2 // MARC GARCIA PÀG. 2 // IÑAKI GIL DE SANVICENTE PÀG.3 // AQUIL·LES RUBIO PÀG. 16 EN PROFUNDITAT Esforços pel reconeixe- ment dels maquis A diferència d’altres estats europeus, l’Espanyol no reconeix la lluita contra el feixisme. >> Països Catalans 5 Manifestació a València per l’ensenyament El SEPC de València ha convocat per al dia 18 de novembre una manifestació en defensa de l’ensenyament públic. >> Països Catalans 6 Cabanyal portes obertes Una nova edició del Cabanyal Portes obertes arriba a aquest històric barri en lluita contra l’especulacó. Enguany, el còmic és el convi- dat. >> Cultura 14 SUMARI Punts de trobada de la CUP per a un nou municipalisme Les diferents candidatures muni- cipals de la CUP estan immerses en un procés participatiu per ela- borar els programes d’actuació municipal, amb les vistes posades a les properes eleccions munici- pals. A la secció d’En Profundiat analitzem aquesta iniciativa. >>En Profunditat 8 i 9 La fallida de la socialdemocràcia com a alternativa reformista ha deixat despullat i desconcertat un sector important que associava els valors d'esquerres a l'estat del benes- tar. D’altra banda, l’anomenat sobi- ranisme, en efervescència els darrers temps, busca una nova adap- tació a les institucions de la mà de noves i antigues sigles polítiques. L’únic que no sembla una incògni- ta és que l’abstenció serà l’opció de gran part de la població principa- tina. >>Països Catalans 4 El Sàhara sagna davant la passivitat internacional Arriben unes eleccions plenes d’incògnites

Accent 190

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Periòdic popular dels Països Catalans. Número 190, del 17 al 30 de novembre de 2010.

Citation preview

Page 1: Accent 190

L’atac al campament als afores d’Al-aaiun haencetat una nova onada de violència i repres-sió contra el poble sahrauí.Malgrat els testimo-nis que parlen de massacre i genocidi,la diplo-màcia internacional s’ha mantingut en una pre-tesa neutralitat,que només afavoreix els inte-ressos del Marroc.

>>Internacional 10

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

190DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2010Periòdic popular dels Països Catalans

RAMON USALL PÀG. 2 // MARC GARCIA PÀG. 2 // IÑAKI GIL DE SANVICENTE PÀG.3 // AQUIL·LES RUBIO PÀG. 16

EN PROFUNDITAT

Esforços pel reconeixe-ment dels maquis A diferència d’altres estats europeus,l’Espanyol no reconeix la lluita contrael feixisme.

>> Països Catalans 5

Manifestació a Valènciaper l’ensenyamentEl SEPC de València ha convocat per al dia 18de novembre una manifestació en defensa del’ensenyament públic.

>> Països Catalans 6

Cabanyal portes obertesUna nova edició del Cabanyal Portes obertesarriba a aquest històric barri en lluita contral’especulacó. Enguany, el còmic és el convi-dat.

>> Cultura 14

SUM

ARI

PPuunnttss ddee ttrroobbaaddaa ddee llaaCCUUPP ppeerr aa uunn nnoouu mmuunniicciippaalliissmmeeLes diferents candidatures muni-cipals de la CUP estan immersesen un procés participatiu per ela-borar els programes d’actuaciómunicipal, amb les vistes posadesa les properes eleccions munici-pals. A la secció d’En Profundiatanalitzem aquesta iniciativa.

>>En Profunditat 8 i 9

La fallida de la socialdemocràciacom a alternativa reformista hadeixat despullat i desconcertat unsector important que associava elsvalors d'esquerres a l'estat del benes-tar. D’altra banda, l’anomenat sobi-ranisme, en efervescència elsdarrers temps, busca una nova adap-tació a les institucions de la mà denoves i antigues sigles polítiques.L’únic que no sembla una incògni-ta és que l’abstenció serà l’opció degran part de la població principa-tina.

>>Països Catalans 4

El Sàhara sagna davant lapassivitat internacional

Arriben unes eleccionsplenes d’incògnites

Page 2: Accent 190

L’ACCENT 190DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 201002 OPINIÓ

2299 ddee nnoovveemmbbrree

RAMON USALL L'ACCENT

Tot i que en el seu origen pretenienser-ho, les campanyes electoralsactuals disten molt de ser un perío-de de debat i de contraposició d'ide-es. El màrqueting ha guanyat la par-tida a la política i avui preocupa mésel color de l'americana o de la faldi-lla, el pentinat del candidat o la can-didata o l'eslògan buit de contingutque encapçala uns actes enllaunatson ningú aspira a discutir o a argu-mentar, a preguntar o a respondre,sinó a actuar segons un guió prefi-xat del qual no convé moure's ni unasola coma.

No sembla, doncs, que els quinzedies de bogeria mediàtica que prece-diran la cita principatina amb lesurnes del 28 de novembre siguin lamillor oportunitat per presentar ensocietat els arguments de l'esquerraindependentista en defensa d'unsPaïsos Catalans independents i socia-listes. En aquest context, les sòlidesraons de l'independentisme d'esque-rres corren el risc de perdre's entrela marea de partits i partidets que,encapçalats per personatges més omenys mediàtics, es dediquen a bana-litzar la política arribant-la a con-vertir en carnassa fins i tot per a lapremsa rosa.

L'absència de l'esquerra indepen-dentista a la cita del 28-N no ha deser entesa com una renúncia a bata-llar en el terreny dels projectes i deles idees sinó precisament com unaconseqüència del rigor en la concep-ció de la construcció nacional quedefensem els independentistes d'es-querres. Ni la independència es pro-clamarà en quatre dies ni serà fruitde l'oportunisme electoral dels quisovint tenen d'altres interessos mésenllà del servei al país. El procés d'a-lliberament nacional no pot ser sinófruit del treball, l'esforç i la perseve-rança, de la militància organitzadaper tal d'estendre el discurs ruptu-rista i construir majories capaces deposar-lo en pràctica.

Que l'esquerra independentistano tingui papereta aquest 28-N novol dir, però, que renunciï a plan-tejar batalla en el quadrilàter polí-tic clàssic. De fet, d'aquesta cam-panya se'n deriven conseqüènciesevidents per l'esquerra independen-tista que caldrà intentar corregircom són la basculació dels postu-lats independentistes cap a la dre-ta, l'extensió d'un discurs sobira-nista buit de contingut social, o l'es-tructura d'un discurs d'allibera-ment nacional basat exclusivamenten termes econòmics. Treballar perrectificar aquesta situació és el rep-te que l'independentisme d'esque-rres tindrà el 29 de novembre quan,lluny dels focus mediàtics i de lapolítica entesa com a show, els mili-tants d'aquest espai polític hem d'as-sumir que ens cal redoblar esforçosper fer present el nostre discurs iel nostre projecte fins a l'últim racódel país. Potser llavors ens podremplantejar capgirar la tendència deles campanyes electorals i conver-tir-les en un veritable debat d'ide-es i projectes al servei dels objec-tius de l'alliberament nacional i latransformació social.

PUNT DE MIRA

Últimament tot es cosa de manuals,i no em refereixo als electrodomès-tics ni als cotxes ni a l'últim enginytecnològic. Parlo de manuals que nin-gú no ha vist mai, però dels que tothomen parla. Com si els tingués a la tau-leta del llit al costat del despertadori sobre el calaix dels mitjons: pocmenys que un llibre de capçalera.D'una banda tenim el ja típic manuald'ETA que mai no ha estat trobat encap registre, en cap zulo, en cap ordi-nador, però del qual emana gran partde la ficció que esdevé realitat a comis-saries i tribunals, i en el qual es diriaque tot militant d'ETA esta obligat adenunciar tortures independentmentdel tracte rebut a mans de la policiade torn que l'hagi detingut. Per tant,automàticament, tota persona quedenunciï tortures esdevé d'una ban-da militant d'ETA, ja que el sil·logis-me implica pertinença a qui en denun-cia, i alhora implica un càrrec mésal denunciant: cada vegada més eldenunciant passa a denunciat perinjúries a les forces de seguretat. Unpeix que es mossega la cua i que tan-ca el cercle dibuixat per Interior,seguit per mitjans de comunicació iassimilat per milions de personescom quelcom real. Si les defenses delspresumptes militants d'ETA que nohan denunciat tortures (que tambén'hi ha hagut) esgrimissin que nohan denunciat tortures per tal dedemostrar la seva innocència, pot-ser no només no es lliurarien de lacondemna sinó que els enviarien defet al manicomi amb un embut al capi una camisa de força.

Del que no en sentim gaire a par-lar als mitjans, ni en boca de minis-tres i consellers, és del manual deltorturador, o del manual del porta-veu policial, de fet un mateix manualamb capítols diferenciats per a cadasituació. En pocs dies hem assistit adiverses situacions amb un denomi-nador comú, la tortura, resoltes a copde manual. Primer la condemna euro-pea -si una altra- al regne d'Espanyaper no investigar tortures a un ciu-tadà basc. Capítol numero 1: no inves-tigar. D'altra banda el judici a l'Au-diència de Guipúscoa a 15 guàrdiescivils pel cas de tortura a Portu i Sara-

sola, un cas ons'ha evidenciatla inexistènciadel primermanual (el d'E-TA), i posarsobre la taulael darrer (poli-cial), que en elscapítols 2 i 3parla de lamentida i l'en-cobrimententre com-panys respec-tivament quan els mètodes de tortu-ra queden al descobert. En el capítol4 s'insta a l'advocat defensor dels pre-sumptes torturadors a demanar impu-tacions per fals testimoni als compa-reixents de la defensa (testimonis,infermeres, director de l'hospital).Més endavant, en el capítol 5 delmanual es proposa que un destaca-ment de policies de paisà impedei-xin a familiars dels torturats entrara la sala de vistes. En la mateixa set-mana però, no ha estat l'únic cas queha arribat a judici, a Madrid, cincaltres policies espanyols a judici pertortures. La víctima no ha pogut anar

a declarar per cul-pa de l'angoixaque li suposareviure aquellinfern. El jutge,no obstant,segueix el manual(apartat vuitè delcapítol 6, entre lespàgines 34 i 38segons si l'editorés autonòmic oministerial), iprossegueix ambel judici sense la

part denunciant.Finalment i per tancar el cercle,

veiem com tot i el clima de denún-cia de la tortura per jutjats, mani-festacions i premsa digna, la tortu-ra segueix present als manuals, doncs15 joves han estat detinguts en elsdarrers dies, i com no, torturats. Und'ells ha hagut de ser hospitalitzatconseqüència dels cops rebuts alsgenitals. Els capítols més consultatsacostumen a ser els 8, 9 i 10, on s'ex-posa de manera clara i detallada lespressions psicològiques i les físiques,amb les diverses modalitats i escolesa escollir, la bossa, la nevera, la man-

ta, els elèctrodes, la barra, "potro",violacions,... ja sigui en la versióArgentina, Guantànamo, Afganesa oles locals d'Intxaurrondo o les Corts.De recomanada lectura és també elpassatge dedicat als defensors delpoble a qui, en el tercer paràgraf dela pàgina 42, s'insta a no incloure capreferència a les males pràctiques mal-grat rebre 200 propostes d'interven-ció. I finalment recordar que en l'úl-tima pàgina del manual es deixa moltclar que si malgrat la improbable cre-dibilitat del torturat, de la improba-ble investigació fiscal, la improbableimputació i improbable condemnajudicial, sempre hi ha una instànciasuperior a la que recórrer o un con-sell de ministres al que demanarindult. I encara més: un directorgeneral al qual demanar un ascenspels serveis prestats.

Ells es saben el manual de memò-ria, doncs encara que no l'hagin lle-git mai, tenen per segur la seva exis-tència i aplicació. Igual que un codivermell a la pel·lícula Alguns homesbons.

*Marc Garcia, és membre del Casal Independentista de Sants

De ManualCOL·LABORACIÓ MARC GARCIA*

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::[email protected] SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Caldera,Mercè Rubià(coords.),Joan Ballester, Guillem Colom,Pep Giner,Andrés González, Aure Silvestre, Arnau Urgell.OOppii-nniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky(coord.).IInntteerrnnaacciioonnaall:: Laia Altarriba, Manel López(coords.). CCuullttuurraa:: Josep Maria Soler, Pau Tobar(coords.), Joan Sebastià Colomer. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoo-llooggiiaa:: Martí C. , Almudena Gregori, Àlex GarciaEEssppoorrttss:: Abel Caldera. CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri.EEddii-cciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: OriolClavera. DDiissttrriibbuucciióó:: Xavier Gispert. HHaann ccooll··llaabboo-rraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo::

Número 190 Tirada:4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

La Vanguardiaentrevistava el proppas-sat 14 de novembre Alícia Sánchez-Cama-cho, candidata del PP a les eleccionsautonòmiques del Principat. Llegir potser de vegades una tasca dura i l'esmen-tada és una d'aquestes avinenteses. Peròsi hom és capaç de superar els prejudi-cis i mirar amb ulls nous i nets, el dis-curs de Sánchez-Camacho el pot con-duir a un univers al·lucinogen verita-blement atraient. No en va, ella és "l'e-lement clau que pot moderar la derivaindependentista d'Artur Mas i evitarun tripartit independentista". És unatendència molt humana la de justifi-car d'alguna manera el propi lloc almón i provar de sentir-se útil. L'alter-nativa és la caiguda en els dubtes exis-tencials o, el que encara és pitjor, en elnihilisme. Però això és impossible carSánchez-Camacho va rebre "una edu-cació religiosa molt intensa en col·legisde la Obra" (és a dir, l'Opus Dei). És sabutque aquests medis apaivaguen l'angoi-xa existencial amb explicacions inver-semblants, i que el nihilisme no s'hicontempla com a possibi-litat.

Per evitar el nihilisme,els antidepressius i el boi-rós món de l'autoajuda hiha dues opcions: provard'explicar-se la realitat ambel màxim rigor possibled'una banda, i deixar quela fantasia cavalqui lliurede l'altra. Aquesta és l'op-ció que Sánchez-Camachova aprendre als "col·legisde la Obra". I aquesta opcióli permet d'explicar el seupaper en aquesta vall dellàgrimes sobre les basesmés fantàstiques. Perexemple que els de CiU"diuen que volen la inde-

pendència en sis o vuit anys -això hodigué Felip Puig-". No negaré que enPuig hagi dit tal cosa entre "carajillo" i"carajillo". Fins i tot pot ser que ho hagidit completament sobri, car conec gentque fa prediccions semblants malgratque consumeixen alcohol moderada-ment o no en consumeixen en absolut.Però na Sánchez-Camacho, que als"col·legis de la Obra" va conèixer unaltre tipus d'estupefaents de caire pura-ment espiritual, troba que això passaper què "la CiU actual no té molt a veu-re amb la de Jordi Pujol". I ho trobo sor-prenent, car quan en Pujol dirigia elsdestins d'aquest modest tros de la nos-tra pàtria que anomenem Principat, elsneofranquistes i altres productes de lapedagogia de "la Obra" ja trobaven quel'estratègia de CiU era criptoseparatis-ta. I penso que la causa no deu estartant en el fet, completament improba-ble, de que CiU treballi efectivamentamb aquest horitzó, com en el pànicdavant la possibilitat que algú s'ho plan-tegi amb possibilitats reals de victòria.

És el mateix motiu pel qual Sánchez-Camacho sosté, contra tota evidènciaempírica, que "les dones al segle XXIestem en les mateixes condicions queels homes, pel que fa a promoció pro-fessional, incorporació al mercat de tre-ball i qualsevol altre tipus d'activitat".Als "col·legis de la Obra" ha après a afir-mar l'adveniment del cel a la terra peracció divina per evitar que a algú se liacudeixi accelerar el procés per accióhumana. I així ens trobem amb que lesdones ja estan completament allibera-des, les classes socials no existeixen iels catalans ens autodeterminem cadacop que tenim la gratificant experièn-cia de ficar una papereta en una urna.De manera que no hi ha cap motiu perquè les dones, els treballadors i els cata-lans en general fiquem els nassos onno ens demanen, quan el que hauríemde fer és preocupar-nos del "que real-ment interessa als ciutadans", com aral'enllumenat públic, la recollida de labrossa i, sobretot, aquella veïna que, totamagant un burca al calaix de casa,amenaça els nostres drets i les nostresllibertats com a ciutadans espanyols,mascles, heterosexuals i catòlics.

El cel a la terra

Page 3: Accent 190

Quan Aznar, Bush i Blair, en repre-sentació de l'imperialisme assassí, esfotografiaren a les Açores el març de2003, tot aparentava anar vent enpopa, encara que una mirada críti-ca, marxista, descobria ràpidamentla gravetat de les crisis internes.Menys de quatre anys després, a l'es-tiu de 2007, la crisi financera va serel detonant d'una crisi mundial maivista abans. A l'Estat espanyol la cri-si global va reobrir les fallides histò-riques que recorren el marc estatald'acumulació des del segle XVII i ques'havien intentat tancar per a sem-pre amb l'engany de la "transiciódemocràtica". Com és possible queuna crisi reòbriga semblants fallesabissals?

La magnitud de la crisi es mostrasintèticament en el fet innegable quel'economia espanyola estava en falli-da tècnica el 7 de maig de 2010. L'im-perialisme, en veu d'Obama, va exi-gir a l'Estat espanyol que destruïrael moviment obrer i els drets de lesclasses treballadores, i el 12 de maigZapatero va llegir en el Congrés 16pàgines d'atacs devastadors contrales classes i nacions oprimides. Desde llavors "Espanya" s'ha convertiten "un protectorat econòmic" de l'im-perialisme.

No es tracta tant de debatre sobrela crisi "a l'Estat espanyol", sinó dela crisi "de l'Estat espanyol" perquèels escenaris a curt i mig termini nodepenen només de la crisi socioeco-nòmica sinó també de l'evolució deles altres crisis. Per exemple, els fra-cassos sistemàtics dels plans en I+Dresponen a la incapacitat estructu-ral del capitalisme espanyol, des delsseus menuts empresaris fins a la seuaburocràcia estatal, passant per laignorància social dominant i pel pesretrògrad i anticientífic de l'Esglé-sia catòlica.

A més d'aquest determinant estruc-tural, tenim una altra tendència queja està condicionant cada vegada mésel futur i el present: l'afebliment dela mal anomenada "classe mitjana",fracció de la classe obrera que creuhaver "ascendit socialment" a menu-da i mitjana burgesia, quan en rea-litat el seu transitori i insegur avançés només un salari menys dolent. Ladirecció imposada a la crisi per laburgesia accelera aquesta tendènciai els seus efectes contradictoris: amplessectors de la ex "classe mitjana" girena la dreta, al PP i a UPyD, o a la indi-ferència, mentre que a les nacionsoprimides giren cap a l'autonomis-me i el regionalisme conservadors.

Les lentes i insegures recupera-cions econòmiques, que tot just redui-ran la taxa de l'atur, així com la recu-lada de la "classe mitjana", accelerenuna altra dinàmica més global, ja queles crisis són utilitzades per la bur-gesia per a assestar terribles colps ala centralitat obrera i popular. Lesgrans barriades treballadores, aixícom les àrees de vida de la colpejada"classe mitjana", pateixen un dete-riorament imparable en les seues con-dicions de vida, cultura i oci, cosa

que també en facilita la seva radica-lització i conscienciació política.

La lluita contra tota crisi econò-mica, per menuda que siga, sempreté contingut polític, que tendeix afer-se determinant segons la crisicreix fins que corca el poder burgès.Per tant, per a lluitar contra qualse-vol crisi per xicoteta que siga, allòdecisiu és trobar la seua connexióamb la política i amb el poder, perfeble o inexistent que semble a pri-mera vista. Descobrir l'essència polí-tica de tota crisi i el seu contingut depoder requereix de tres esforços con-junts: l'existència d'una organitza-ció revolucionària, la implantaciópràctica en la injustícia contra laqual es lluita, i la formació teòricade la militància que intervé en aques-ta lluita.

Una de les debilitats de l'indepen-dentisme socialista als Països Cata-lans és la lenta formació d'un sindi-calisme sociopolític catalanista queoriente al poble treballador pelscamins de la lluita de classes. No ésuna debilitat exclusivament atribuï-ble a l'independentisme, sinó quepense que naix de la forma històri-ca d'acumulació de capital en la naciócatalana oprimida nacionalment.Segueix sent fonamental que la naciótreballadora catalana tinga el seu sin-dicalisme independentista i majori-tari.

Em consta que s'avança cap a aquestobjectiu respectant ritmes i proce-dències, i les dues coses bàsiques quevaig a dir a continuació pretenen aju-dar en aquest objectiu. La primera ésque l'independentisme d'esquerresha de marcar molt nítidament la seuadiferència qualitativa respecte alpseudo-independentisme de dretes ireformista. En el capitalisme actual,mundialitzat, no pot existir altraindependència que la socialista i inter-nacionalista. L'independentismenomés pot estendre's i arrelar en unaclasse obrera tan complexa com lacatalana si demostra amb els seusactes que forma part del poble treba-llador. La potenciació d'un movimentobrer i popular independentista sor-geix com una necessitat elementalque suma en si mateixa el contingutde mitjà i de finalitat.

El marc estatal d'acumulació, o"Espanya", pateix fallides profundesaguditzades en els moments de cri-sis capitalista mundial. La crisi queara es desenvolupa, i que no està decap manera tancada sinó que torna-rà a patir nous terratrèmols, ha demos-trat que la independència espanyo-

la s'ha reduït en els afers exteriors aser "un protectorat econòmic" de l'im-perialisme, el que, de retruc, multi-plica el nacionalisme espanyol enl'interior del seu Estat. A major depen-dència i debilitat externa, major nacio-nalisme opressor intern. L'angoixantsituació mai vista de maig del 2010ha estat "oblidada" en aquest estiuper la conjunció de tres grans espec-tacles alienadors: el reobert terroris-me moral de l'Església catòlica endefensa de la castedat per a silenciarels escàndols sexuals i econòmics; eldebat sobre les corregudes de bous iel mundial de futbol. O siga, el nacio-nalisme espanyol s'ha reformat inter-nament agenollant-se davant les pilo-tes, les banyes i les verges.

Però l'estiu va passar i la vaga del29-S, les mobilitzacions al Principatde Catalunya, el procés basc, la llui-ta gallega per la seua llengua, la falli-da de les corruptes administracionsautonòmiques i regionals, i un llargetcètera, han tirat a les escombrariesel muntatge de l'estiu, encara que ladreta neofeixista hagi eixit reforça-da. En aquesta conjuntura, l'altrapart del bloc de classes dominant, larepresentada pel PSOE, veu que qua-si ha perdut el Govern en 2012 i, pera mantenir-se en ell, ha d'obrir unamena de "segona transició" que esta-bilitze l'ordre intern suficient per aque les classes i nacions oprimides esdeixen explotar tan bestialment idurant tants anys com allò exposatper la reforma del PSOE aparegudael 12 de maig de 2010.

L'actual crisi de l'Estat, més greuque la crisi que patia durant la "pri-mera transició", exigeix una "nego-ciació" més dura entre la burgesiaespanyola i les autonòmiques. Aques-tes segones haurien de fer més con-cessions que llavors, per molt que elPSOE haja promès algunes coses alPNB molt recentment, apurat per laseua extrema debilitat política. Queaquestes cessions a Euskal Herriasiguen definitives en el temps és moltdubtós, perquè fins a ara cap governespanyol, siga monàrquic o republi-cà, ha complit els acords negociatsamb el Poble Basc. Per altra banda,és encara més dubtós, que aquestalínia aplicada ara a Hego Euskal Herriasiga també aplicada a la resta denacions oprimides.

Per a concloure, l'independentis-me i la seua avantguarda han d'avan-çar com a forces hegemòniques en elsseus pobles, el que exigeix saber quinscanvis socials provoca la crisi en laseua economia, en les seues classes,en la seua identitat, ja que senseaquest estudi tota la resta és anar acegues. No hi pot haver cap avanç enl'hegemonia nacional sense aquestacapacitat de l'avantguarda d'anar teò-ricament i política per davant de lesestratègies de l'Estat, sense descon-fiar de l'opressor, cosa elemental enla llibertat humana, en el coneixe-ment i en la ciència.

* És un resum del text publicat awww.endavant.org

L’ACCENT 190 OPINIÓ 03

L'Església principatina ja pot deixar anar l'aire amb tranquil·litat:

el Papa Benet XVI ha marxat de Barcelona i el balanç de la visita dei-

xa l'Església ben parada. S'ha de tenir en compte que actualment la

temàtica religiosa fa que moltes institucions i organitzacions de caire

divers no baden boca. Però algunes de les que en parlen, després de la

visita, ho fan positivament. Diverses veus esmenten l'adequació en els

actes, l'austeritat [sic], la bona projecció a l'exterior i, el tema que ens

ocupa, la imatge particular i concreta que s'ha donat del Principat de

Catalunya com ens diferent de l'Estat espanyol. Però vertaderament és

així? I en el cas que siga, l'esforç és tan gran com per a rebre les lloan-

ces?

La Conferència episcopal tarraconense (demarcació religiosa que

comprèn el Principat) i també l'arquebisbat de Barcelona qualifiquen

la visita del Papa de "diada històrica pel país (Catalunya)". El consul-

tor en estratègia electoral i empresarial, Pau Canaleta, deia que la litúr-

gia que es féu el dia 7 de novembre era discreta i coincidia més amb el

tarannà català que amb "la manera de fer de Rouco Varela i una part

de l'Església espanyola". Una visió similar mostrava el diari digital

Tribuna.cat en una crònica de la diada. També s'ha escrit bastant res-

pecte de les paraules en català del dirigent catòlic i de l'ús de la llen-

gua en la cerimònia a la Sagrada família. En definitiva, diverses veus

han ressaltat (o insinuat) que la jerarquia eclesiàstica del Principat ha

realitzat una tasca quasi de reivindicació nacional. Si bé, la cúpula reli-

giosa no s'ha arriscat a passar del riu Albera pel nord i del Sénia pel

sud.

Tanmateix, una setmana abans de l'arribada del Papa (i la conse-

qüent mostra de múscul catalanista) l'Església deixava anar cap a Ara-

gó unes obres d'art propietat de la diòcesi de Lleida. El bisbe de la capi-

tal del Segre, Miquel Piris, rebutjava la propietat de les obres i tanca-

va així un litigi que feia anys que es lliurava entre la diòcesi aragone-

sa de Barbastre i la lleidatana. L'associació Església plural ("formada

per cristians i cristianes de base, principalment laics i laiques") afir-

mava al respecte: "Per a mantenir la pau durant la visita del Papa a

Barcelona [per por a protestes que demanaren les obres d'art], el bisbe

de Lleida és convocat a Madrid perquè se l'imposi la solució del litigi a

favor de l'Aragó". L'associació de cristians de base, com a part de l'Es-

glésia, mostrava una idea si més no simptomàtica: sentien que havien

volgut dissuadir-los de refusar aquesta maniobra, perquè qüestiona-

rien també l'autoritat de qui l'ha imposada. És a dir, de la Conferència

episcopal espanyola, els interessos espanyols.

La mateixa Conferència episcopal que està celebrant amb tant d'en-

tusiasme l'arribada del Papa a Barcelona (com a part de l'Estat espan-

yol), és una de les institucions que ha pressionat per fer que les obres

d'art deixen d'estar sota administració catalana. Al respecte, Eugeni

Casanova, autor del llibre El complot que tracta el litigi per les obres

d'art sacre de la Franja explicava el gener de 2010 en una entrevista per

a Vilaweb: "El bisbe Ciuraneta, que durant set anys va defensar la pro-

pietat de les obres d'art, se sentia profundament decebut per l'actua-

ció de l'Església catalana en aquest afer. Però l'Església és una organit-

zació piramidal i jerarquitzada molt estricta en què s'ha d'obeir allò

que manen els superiors". I en aquest cas els superiors són una jerar-

quia poderosa que està a Madrid i es regeix per un àmbit territorial que

l'Església del Principat mai ha gosat trencar o desafiar.

Montserrat, indret mític de religiositat i catalanisme, no es podien

estar de dir la seua. L'abat del monestir, Josep Maria Soler, feia unes

declaracions dos mesos i escaig abans de la visita del Papa al Diari de

Girona on afirmava: "L´Església catalana està defensant Catalunya d´una

manera notable". Però de seguida matisava: "Hem d'evitar tensar molt

la corda i que es potenciïn els posicionaments extrems". L'Església del

Principat, com la burgesia del mateix territori, defensa els interessos

"nacionals" però sempre que no perjudiquen altres interessos nacio-

nals. Els espanyols.

E D I T O R I A L

No tot és elque sembla

Context i conjuntura enl’Estat espanyol

IÑAKI GIL DE SAN VICENTE* COL·LABORACIÓ

DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2010

Page 4: Accent 190

ABEL CALDERA BERGA

El proper 28 de novembre es celebreneleccions al parlament de la CAC enmigde la crisi econòmica, l'efervescènciaindependentista i un primer lloc quetothom atorga a CiU. L'ACCENT fem unanàlisi de les principals claus electorals.

La conjuntura de crisi econòmicai social i les conseqüències que se'nderiven d'aquesta (retalladessocials, ERO en els darrers dos anys,tancament d'empreses, reducció deles ajudes, imposició de polítiquesneoliberals, persecució de la immi-gració...) és previsible que provo-qui un augment de l'abstenció alsbarris més populars (on aquesta al2006 ja va superar el 50%). La falli-da de la socialdemocràcia com aalternativa reformista ha deixatdespullat i desconcertat un sectorimportant que associava els valorsd'esquerres a l'estat del benestar.No només pels fets de la passadaprimavera -en què Zapatero vademostrar que la independènciad'Espanya en matèria econòmicaera inexistent-, sinó també per lapolítica del tripartit dels darrersset anys, que ha pretès construirun estat del benestar a partir delcopagament i la gestió indirecta,que no ha suposat cap canvi enmatèria mediambiental ni ha estatcapaç de canviar el paradigma dedesenvolupament en plena festadel totxo. Costaria trobar a dia d'a-vui algú que encara cregui en elsomni del zapaterisme-maragallis-me, d'avançar cap auna Espanya fede-ral tot reprenentles polítiques dereforma profundade l'antiga social-democràcia.

Jordi Sevilla vaafirmar fa quatreanys que "encaraera massa aviat pera presentar un xar-nego a president dela Generalitat".Pocs mesos després,els resultats de lacandidatura deMontilla evidenciaven que ja eramassa tard. El simple fet de l'ori-gen andalús del candidat no va ferforat en els barris populars de l'à-rea metropolitana, tal i com creiamolta gent que passaria, sinó quefins i tot va obtenir uns resultatsinferiors als de Pasqual Maragall.I les enquestes actuals auguren queaquest resultat encara serà pitjor.

Les polítiques de renúncia de lasocialdemocràcia de les darreresdècades han abocat el PSC a unasituació que ningú pronosticavadeu anys enrera. El seu electoratmés fidel envelleix mentre bonapart de la població dels seus viverselectorals abona el terreny de l'abs-tenció i de la ja famosa desafecció,o abraça plantejaments obertamentdretanitzats.

El desarmament ideològic de l'es-querra ha possibilitat que el dis-curs neoliberal, barrejat amb ingre-dients populistes, penetri en sec-tors socials que vint anys enrere

eren ortodoxos defensors del modeld'estat del benestar.

Aquesta és la partida que vol dis-putar el PP, entestat en pescar votsa les àrees metropolitanes davantla impossibilitat de disputar el cen-tre-dreta tradicional a CiU. D'altrabanda, l'aparició del discurs lepe-nista de la mà de Plataforma perCatalunya probablement no obtin-

gui recompensa enescons (almenys lesenquestes el situenencara lluny d'a-quest objectiu),però ja ha provocatl'escorament cap apostures xenòfobesdel PP i l'enduri-ment del discursantiimmigració deCiU i el PSC. De fet,la campanya del PPcentrada en laimmigració no espot entendre si noés en aquesta clau

de voler protegir el seu espai elec-toral impedint la fuga del seu votmés ultradretà, en un moment enquè les dades reporten un fluxmigratori negatiu.

La qüestió independentistaentra en campanyaParal·lelament a la crisi econòmi-ca, s'ha viscut un augment de laconflictivitat nacional per diver-sos motius: la traïció del zapate-risme a les aspiracions autonomis-tes i la sentència de l'estatut, laconstant ofensiva espanyolista anivell mediàtic i l'augment natu-ral d'aquesta consciència en lesnoves generacions. Això s'ha tra-duït en un moviment popular únic-les consultes independentistes- ien una mobilització històrica -lamanifestació del 10J-.

Les ideologies i estratègies ques'amalgamen en tot aquest movi-ment són força complexes i contra-dictòries, fet que ha adobat el

terreny a l'aparició de noves can-didatures amb tres característiquesforça marcades. D'una banda, l'o-portunisme dels seus planteja-ments, en el sentit que apareixencuita-corrents per a capitalitzarunes mobilitzacions que creuenorfes de dirigents. També es trac-ta de candidatures fortament per-sonalitzades entorn d'un líder, finsal punt que es fa pràcticamentimpossible imaginar aquestes orga-nitzacions sense el seu cap de car-tell. Finalment, ideològicamentrecullen un seguit de sectors dife-

rents i fins i tot contradictoris -des de gent d'esquerres a neolibe-rals-, però la columna vertebral delseu discurs es basa en el "sobira-nisme liberal i atlantista".

Malgrat la sensació de majoriasocial i la centralitat política deldebat independentista, s'albira unescenari, més que probable, en quèERC patirà un sever retrocés i lapossible entrada al parlament deSCI o RCAT és una incògnita. De fet,les expectatives d'aquests dosdarrers grups s'han anat rebaixanta passes agegantades setmana rere

setmana. D'aspirar a robar el votindependentista de CiU i d'escom-brar a ERC han passat a treure lallengua fent un darrer esprint perintentar col·locar 3 diputats al par-lament i acostar-se als 100.000 vots.Segurament, només la seva presèn-cia al Parlament garantirà la super-vivència d'aquests projectes, peròsi no hi ha sorpresa de darrera hora,hauran estat derrotats en l'objec-tiu de substituir ERC com a refe-rent independentista parlamenta-ri.

Aquest escenari probablementsuposi un refredament i una frus-tració en aquells sectors que haviencregut que, pel simple fet que l'o-lla bullís, es produirien canvisimportants a nivell de poder polí-tic. Això no vol dir, però, que esreforcin aquells sectors indepen-dentistes que tenen com a estratè-gia central el treball de base, sinóque més aviat tot apunta a una des-mobilització.

La previsible victòria de CiUQui previsiblement sortirà mésreforçat de tota aquesta cojunturaserà CiU, que tornarà a esdevenir"el pal de paller" de la política prin-cipatina. Haurà recollit els votstant dels independentistes cansatsde la tebior nacional del tripartitcom dels regionalistes reacis a capaventura, i haurà situat els debatssobre el sortir de la crisi i el con-cert econòmic com a alternativa aldebat independentista. Només que-da per veure si amb l'actual corre-lació de forces socials i polítiquesés possible reproduir una "pax pujo-liana" per vint anys més o la des-composició de l'autonomisme segui-rà endavant.

L’ACCENT 190DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 201004 PAÏSOS CATALANS

Els resultats electorals del 28-N poden canviar les coordenades de l'efervescència independentista

Eleccions en temps de crisi

“El desarmamentideològic de l'esquerra ha

propiciat que el discurs neoliberalpenetri en sectors

populars”

ABEL CALDERA BERGA

A ningú se li escapa que l'esque-rra independentista, tot i no par-ticipar d'aquestes eleccions, sí queés present a la campanya electo-ral, ni que sigui per passiva. L'a-posta de no concórrer a les elec-cions ha provocat que de formagens dissimulada altres organit-zacions posessin els seus ulls sobreuna suposada bossa de votants dela CUP. La postura del "wait andsee" de la CUP només ha estat tren-cada per desmentir algun delsintents d'apropiació de les sevessigles.

L'aposta estratègica, si bé comp-tava amb el suport de quasi totesles organitzacions de l'esquerraindependentista, només va serreferendada per una majoria ajus-tada de la militància de la CUP.Això fa que l'avenç decidit delmoviment depengui en part d'unencert en aquesta decisió. Cert és

que es fa difícil d'analitzar si l'a-posta de l'esquerra independen-tista fou l'encertada o no nomésamb el resultat d'aquestes elec-cions, però sí que redibuixaranbona part del panorama polític.Els resultats electorals d'organit-zacions com ERC, SCI o RCAT poden

determinar diversos escenaris,com noves ofertes a les eleccionsmunicipals o una descomposicióaccelerada del moviment de lesconsultes, que sí que canviariencertes coordenades de la lluitapolítica.

EEll ppaappeerr ddee ll’’eessqquueerrrraaiinnddeeppeennddeennttiissttaa

L’esquerra independentista és present a les eleccions

Page 5: Accent 190

ANDRÉS GONZÁLEZ VALÈNCIA

El passat diumenge 28 d'octubre laguerrillera antifranquista Reme-dios Montero, més coneguda com"Celia", va morir a la localitat deCarlet (Ribera Alta) a l'edat de 84anys. Amb aquesta pèrdua ja sóncinc els maquis vinculats a l'Agru-pació Guerrillera de Llevant i Ara-gó (AGLA) que ens han deixat en elsúltims anys. Entre el 2008 i el 2009van morir quatre històrics dirigentsde l'agrupació: Manuel Pérez "ElRúblio", José Manuel Montorio "ElXaval", Adelino Pérez "Teo" i Flo-rián García "Grande", sent aquestúltim el company sentimental deCelia.

Una vida de lluita, repressió iesperançaRemedios Monetero va nàixer el 1926a Beamud de la Sierra (Conca) i des

de ben adolescent va començar a aju-dar a la guerrilla dels maquis ambla col·laboració d'altres xiques de lazona com les tres germanes Martí-nez García: Esperanza "Sole", Aman-da i Rosita.

Quan el 1949 foren descobertesper les forces de l'ordre les quatrefugiren a la muntanya i s'allista-ren com a guerrilleres de l'AGLA enun moment de màxima dificultatper exercir aquest tipus de resistèn-cia armada. La pressió de l'Estat iels enfrontaments amb la GuàrdiaCívil van afeblir molt l'Agrupació,provocant nombroses baixes, entreelles la de dos germans i el pare dela mateixa Celia, i forçant al PCE atraure de la península a bona partdels guerrillers.

Celia va residir a París, peròprompte fou enviada de nou a l'Es-tat espanyol per tractar d'ajudar aun grup de maquis a creuar la fron-

tera. L'operació va acabar fracas-sant i Celia va ser detinguda i empre-sonada durant huit anys i mig.Segons relatava ella mateixa, lesdures pallisses que li propinà la poli-

cia als soterranis de la Direcció Gene-ral de Seguretat de la Plaça del Solde Madrid la van deixar estèril. Des-prés va fugir a París i finalment vaanar a viure a Praga, on es va retro-

bar amb la seua parella Florián"Grande", el mític dirigent del 11èsector de l'Agrupació, que tothomcreia mort.

Quan va morir Franco tornarena l'Estat espanyol i s'instal·laren ala ciutat de València, des d'on sem-pre han continuat lluitant contrael feixisme i per recuperar i digni-ficar la seua militància política.

Cinema i literaturaLa seua vida ha sigut objecte d'al-gunes obres com la novel·la La vozdormida de Dulce Chacón o lapel·lícula Memorias de una gue-rrillera de Pau Vergara. A més elseu testimoni va servir també d'ins-piració per la novel·la Maquis d'Al-fons Cervera i pocs anys abans demorir va escriure les seues pròpiesmemòries: Historia de Celia. Memo-rias de una guerrillera antifascis-ta.

MONTSE VENTURÓS BERGA

En Joan Busquets té 82 anys i és undels pocs maquis que encara que-da viu. Ara, lluita pel reconeixe-ment dels maquis catalans que vancombatre el feixisme. Un reconei-xement, que per exemple, ja tenenen altres estats com el francès; iun reconeixement del que tambédisposen els militars i carrabinersde la Segona República.

El primer d'octubre de l'any pas-sat, Joan Busquets va fer arribaruna carta a José Montilla, en la quees demanava el reconeixementmoral, econòmic i jurídic delsmaquis. Sis mesos després, en Joanrebé un justificant de recepció dela seva missiva, tramesa pel Cap deGabinet de la Presidència en la queinformava que la seva petició haviaestat reenviada al Cap del Depar-tament d'Interior, Relacions Ins-titucionals i Participació.

Finalment, el 7 de juny de 2010,la Directora General de la Memò-ria Democràtica, Maria Jesús Bonoi Lahoz, emet una carta a en JoanBusquets, tot elogiant la figura delsguerrillers: "els maquis varen rea-litzar una coratjosa aportació a lalluita contra el feixisme i per larecuperació de les llibertats", diu.Malgrat els elogis fets en privat,Bono, s'excusa dient que la Gene-ralitat no té capacitat de modifi-car una llei del govern estatal, queés el que creu que caldria fer per

equiparar maquis amb carrabinersi soldats de la República.

Moralment i jurídicament exclososSi bé l'any 2001, amb CiU al Governde la Generalitat, s'aprovà un DecretLlei que regulava les compensa-cions econòmiques per als expre-sos polítics del franquisme, aques-ta només contemplava aquells pre-sos que el 31 de desembre de l'any1990 haguessin complert els 65 anys.Així, una gran part de les perso-nes que igualment foren condem-nades pel franquisme quedaren almarge d'aquest Decret.

Al Principat, són moltes les nor-matives relatives a la reparació eco-nòmica dels expresos polítics i per-

sones represaliades pel franquis-me, val a dir però, que en cap d'a-questes es fa ni el més mínimesment o referència a la repara-ció dels maquis. Finalment, la Llei57/2007, de 26 de desembre, de la"Memòria Històrica", tan sols faesment de la lluita dels maquis enla seva exposició de motius i nose'ls torna a mencionar en tot l'ar-ticulat. Així doncs, la llei no pre-veu cap mesura indemnitzatòria afavor dels combatents que encaraavui en dia són vius.

L'actual govern de la Generali-tat de Catalunya, amb ICV capita-nejant les polítiques de memòriahistòrica, ha volgut maquillar l'o-blit als maquis amb altres políti-ques de memòria històrica que no

despertessintanta contro-vèrsia. La prò-pia existènciade guerrillersantifranquis-tes ha estat untema tabú finsfa pocs anys,amanit ambinfinitat de lle-gendes negrespropagades perpersones afinsal franquisme.

Ocupen elMemorialDemocràtic

El passat 7 d'octubre, una cinquan-tena de persones ocuparen el ves-

tíbul del Memorial Democràtic perimpulsar la demanda de reconei-xement per als maquis. La concen-tració fou impulsada pel Centred'Estudis Josep Ester i Borràs deBerga i pel mateix Joan Busquets.L'acte es desenvolupà sense inci-dències. Malgrat això però, els Mos-sos d'Esquadra feren acte de pre-sència i acabaren identificant JoanBusquets com a responsable de laprotesta.

Segons declaracions de Joan Bus-quets a l'ACCENT, només queda espe-rar, tot i que també s'ha mostratdesconfiat amb els polítics: "Lapedra ara està al teulat de les auto-ritats, el tripartit, que fins ara nohan fet res, i ara que estan al finaldel seu mandat tampoc crec quefacin res", assegura.

L’ACCENT 190 DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2010 PAïSOS CATALANS 05

CCaarraaccrreemmaaddaa aall cciinneemmaaAquesta tardor s'estrenarà als cinemes una pel·lícula sobre el darrermaquis en actiu dels Països Catalans, el berguedà Ramon Vila. Cara-cremada està dirigida per Lluís Galter i interpretada per Lluís Soler.Com a teló de fons incorpora els grans escenaris del Berguedà en unbiòpic gens convencional, ja que la pel·lícula no té diàlegs. Per Gal-ter, allò important era retratar un home sol, amagat al bosc, lluitantcontra el franquisme quasi sense infrastructura, volant línies d'altatensió. Així fou com acabà assassinat per la Guàrdia Civil el 1963.Aquest film ha estat presentat als festivals de Sant Sebastià i de Venè-cia de principis d'aquesta tardor i, juntament amb l'èxit de Pa Negrei de la televisiva Les Veus del Pamano, porten la repressió franquis-ta a la gran pantalla.

El País Valencià s’acomiada de la guerrillera Celia

Identificació d’un maquis com a responsable de l'ocupació del Memorial Democràtic // FOTO: L’ACCENT BERGUEDÀ

EEnn lllluuiittaa ppeerr uunn rreeccoonneeiixxeemmeenntt mmoorraall,, jjuurrííddiicc iieeccoonnòòmmiicc aallss mmaaqquuiiss

Celia, en un acte d’homenatge als maquis

Page 6: Accent 190

A. GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

Ja han passat dos anys de les gransmobilitzacions contra l'aprovacióde l'Espai Europeu d'EnsenyamentSuperior, l'anomenat procés deBolonya, i les universitats catala-nes ja estan veient-ne els primersresultats: els nous graus costenentre un 10% i un 25% més que lesantigues llicenciatures, l'accés ésmés reduït i elitista i en molts casosles universitats privades són lesclares beneficiàries. Això, si mésno, és el que denuncia el SEPC deValència en la convocatòria de lamanifestació del dia 18 de novem-bre, que com cada any convoca coin-cidint amb el Dia Europeu de l'Es-tudiant (17 de novembre).

Bolonya més crisi"Bolonya més crisi igual a futurprecari" és el lema de la convoca-tòria d'enguany. Segons el Sindi-cat d’Estudiants dels Països Cata-lans, "la suma d'ambdós factors faque inevitablement les estudian-tes i els estudiants ens unim perdenunciar el futur precari al qualens estan abocant i recuperar allòque ens roben: els drets i la digni-tat."

El procés de Bolonya ha obertles portes de manera contundenta la privatització de l'ensenyament.Així, les universitats privades, ambels respectius centres adscrits, pro-liferen de manera exponencial, enespecial a València ciutat, on les"forces vives" sempre havien tin-gut interès en desgastar la influèn-cia de la universitat pública, undels pocs espais que no haviensucumbit per complet al domini dela dreta.

En aquest sentit, si Bolonya ha

sigut una estratègia deliberada perimposar un model neoliberal enl'ensenyament superior, la crisi hasigut l'excusa perfecta per aplicar-lo dràsticament. Com denuncia elSEPC, els governs -central i auto-nòmics- han aplicat retallades pres-supostàries a l'ensenyament queagreugen deficiències com la man-ca d'instal·lacions, que redueixenl'accés als cicles formatius, al Bat-xillerat nocturn o a les escoles d'a-dults i que tornen a augmentar elproblema de la massificació. A mésa més, la crisi ha sigut també l'ex-cusa per retallar l'oferta d'ensen-yament en valencià, un dels granscamps de batalla del contestat con-seller Font de Mora.

En declaracions a L'ACCENT,Aina Tarrasó, portaveu del SEPC,ha assegurat que malgrat aquestaofensiva, "és la primera vegada queel rector de la Universitat de Valèn-

cia dóna les gràcies a la Generali-tat pel pla finançament que s'haaprovat per als propers anys".Segons l'estudiant, aquesta és unaprova més que "els rectors tendei-xen al conservadurisme i a la dre-ta; cada cop es preocupem menyspel caràcter públic de la universi-tat".

Jornades de debatEls dies previs a la manifestació, elSEPC, juntament amb l'Assemblead'Estudiants de València, ha orga-nitzat diversos debats on avaluarl'estat de l'ensenyament públic. S'hipodran conèixer experiències d'al-tres punts dels Països Catalans, deMadrid i d'Andalusia o, fins i tot,de l'Estat francès; hi haurà tambéuna xerrada sobre la precarietat dela investigació en al universitat ifinalment s'ha organitzat una Niten Blanc amb música, vídeos i debats.

Assemblea Nacional del SEPCD'altra banda, el cap de setmanadel 13 i 14 de novembre tingué lloca Carcaixent l'Assemblea Nacionaldel SEPC. Unes 60 persones vingu-des de quasi totes les universitatsdels Països Catalans han posat aldia els documents i l'estratègia del'organització per afrontar els can-vis derivats de al crisis i les polí-tiques educatives. Entre els docu-ments aprovats hi ha la campanyanacional "Per la democratitzaciódels nostres centre" per desenvo-lupar durant el proper any. Aixímateix, el sindicat a llençat a total'esquerra independentista el rep-te d'un debat sobre el "Nom, la llen-gua i el territori". Per últim, comexplica Aina Tarrasó, s'ha deciditreforçar el treball intern per con-tinuar en el creixement de l'orga-nització i en la seua consolidaciócom a referent estudiantil.

L’ACCENT 190DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 201006 PAïSOS CATALANS

REDACCIÓ VALÈNCIA

El creixement del sector privat enl'ensenyament superior ha sigutespectacular la darrera dècada,coincidint amb l'aparició del polè-mic informe Bricall i sobretot elrecent procés de Bolonya. Però l'oufa temps que s'estava covant, i noprecisament d'esquenes a la uni-versitat pública, que ara n'és laprincipal perjudicada.

El cas de la Universitat Catòli-ca de València "Sant Vicent Màr-tir" és paradigmàtic d'aquest feno-men. I no és cap secret. Nomésfent una ullada a la pàgina webpodem veure com ha sigut el pro-cés i quin ha estat el paper de l'ad-ministració pública.

Els orígens de la UniversitatCatòlica estan en la Fundació Agru-pació Edetània, que el 1974 creavauna Escola Universitària de For-mació de Professorat, i que el 1979fou adscrita a la Universitat deValència, que vol dir, entre altrescoses, que el títol era reconegutper la mateixa.

El procés de transformació dela universitat pública durant elsprimeres anys de l'anomenadatransició va congelar l'expansiódel centre privat, però el 1999, ambel PP al poder a València i Madrid,i en ple enfrontament amb la Uni-versitat de València, la FundacióEdetània encetà una procés d'ex-pansió que culminà amb la firmad'un nou conveni d'adscripció ambla Universitat Miguel Hernàndezd'Elx el 2002. La Universitat d'Elx,per bé que de caràcter públic, foucreada pel PP per erosionar lainfluència de la Universitat d'A-lacant, refractària, com la de Valèn-cia a les seues maniobres.

D'aquesta manera, el centreprivat ja oferia Psicologia, Psico-pedagogia, Ciències de l'ActivitatFísica i de l'Esport, AntropologiaSocial i Cultural i Ciències de laMar. Poc després, el 2003, l'arque-bisbe de València, Agustí Garcia-Gascó formalitzà la creació de laUniversitat Catòlica. Hui en dia,ja compta amb 7 facultats i impar-teix 20 graus, entre els quals, elde Medicina, que fins ara noméspodien impartir les universitatspúbliques. La Universitat Catòli-ca no és la única privada amb seua València, també existeix la Uni-versitat CEU Cardenal Herrera,una altra institució nascuda d'an-tigues escoles o facultats adscri-tes a la Universitat de València ique actualment fa competència ales institucions públiques.

LLaa ccrriissii ii BBoolloonnyyaa aaggrreeuuggeenn llaa ssiittuuaacciióóddee ll’’eennsseennyyaammeenntt ppúúbblliicc

CCoomm eess mmuunnttaauunnaa uunniivveerrssiittaattpprriivvaaddaa

El SEPC denuncia que la cris i Bolonya amenacen l’ensenyament públic

El SEPC convoca a València una manifestació amb motiu del Dia Europeu de l’Estudiant

CARLES MIRET I ESTRUCH GANDIA

La jornada d'homenatge a GonçalCastelló, El món de Gonçal Caste-lló, organitzada pel CEIC Alfons elVell, va aplegar una cinquantenad'amics, estudiosos i familiars alllarg de tot el dissabte 13 de novem-bre a la ciutat de Gandia.

La trajectòria de l'homenatjatpòstumament, en l'òrbita del mar-xisme-leninisme i de l'indepen-dentisme revolucionari militant,constitueix una veritable biogra-fia política i social dels Països Cata-lans, des de les lluites socials dela II República, el pas per la gue-rra, la presó, la tortura, i l'exili,a la recuperació de la dignitatnacional i a l'ignominiós pactis-me de la transició-restauració bor-bònica.

Ja des de la presentació de l'ac-

te, es féu palesa la coherència delpensament de Gonçal Castelló queJoan Fuster definí com "la tossu-deria d'un home de trinxera". Laprimera intervenció de FrancescPérez Moragón ressaltà la impor-tància de la revista Nueva Cultu-ra, de Josep Renau, en la primeramilitància de Gonçal Castelló enel PCE i el procés de gestacióintel·lectual que aleshores visquétota una generació de valencians,oscil·lant entre el comunisme radi-calitzat a conseqüència de la pui-xança dels feixisme italià i ale-many i el valencianisme cada vega-da més allunyat dels dogmes auto-ritaris provinents de Moscou oMadrid.

Vicent Àlvarez, el segon ponent,insistí en el paper del PCE a l'ho-ra de monopolitzar la lluita anti-franquista sense cap mena d'escis-

sions i la necessitat creixent dedistanciar-se dels seus postulats.

Al seu torn, l'escriptora alcoia-na Isabel-Clara Simó qualificà Gon-çal Castelló com "un home múlti-ple, valent, però frustrat". Fou for-ça valent en la seua faceta perio-dística, ja que des de Madridanalitzava el poder espanyol desde dins. Però també fou un escrip-tor frustrat, pertinaçment margi-nat per les capelletes dretanes dela cultura catalana.

Per la seua banda, Joan Senentanalitzà la seua contribució a larevista Gorg i destacà la seua pas-sió per l'activisme polític, mentreque Julià Garcia Candau esbossà elseu paper en la constitució de lacolla "Tirant lo Blanc" que reuniaa Madrid a diversos intel·lectualsvalencians.

Josep Guia, en canvi, se centrà

en la darrera fase de la vida deGonçal, embegut ja plenament del'esperit autodeterminista del Par-tit d'Alliberament Nacional(PSAN), en el qual començà a mili-tar el 1977 per influència de la seuamuller Elisabet Orri.

L'escriptor mallorquí MiquelLópez i Crespí sintetitzà la tascacívica i el compromís social i polí-tic del gandià, tot argumentantque la causa del silenciament aquè havia estat sotmès era degutal seu "resistencialisme" d'esque-rres i independentista, tan incò-mode a tots els Països Catalans.

Finalment, l'avinentesa es mos-trà com una bona oportunitat perpresentar l'edició de les seuesmemòries Final de viatge. Memò-ries d'un gandià: amics, conegutsi saludats, curades per Àngel Velas-co, i per cloure amb una taula redo-na en què intervingueren amicsde Gonçal Castelló (Alejandra Soler,Paco Burguera, Enric Tàrrega, PacoCandela, Lluís Alpera, Antoni Mirói Isabel-Clara Simó).

El món de Gonçal Castelló

Page 7: Accent 190

FRANCESC BLANCO BARCELONA

Barcelona va mostrar el dissabte 6 denovembre el seu rebuig a la visita delPapa Benet XVI. Al voltant de 500persones es van concentrar a les 12.00ha la confluència del passeig de Grà-cia amb la Gran Via. La concentracióformava part de la campanya "Dei-xem-nos d'hòsties". Jo no t'espero! itambé es van unir persones de lamanifestació de plaça Universitatconvocada per Ca la Dona sota el lema"Les dones no t'esperem!". El porta-veu de la campanya, Marc Garriga,va criticar els 6.000 milions d'eurosanuals que l'Estat espanyol regala al'Església. Segons explicà Garriga lajerarquia catòlica tracta "d'imposarla seva visió de la sexualitat, pura-ment reproductiva i condemna altresformes de viure-la". El portaveu tam-bé va ressaltar que l'Església "estig-matitza i criminalitza a les personesgais, lesbianes, transsexuals i bise-xuals".

En acabar l'exposició del portaveuva pujar a l'escenari l'activista trans-sexual Manuela Trasobares. Encar-nava a la Mama (en contraposició aldirigent catòlic, el Papa), ja que coma part de la convocatòria s'encorat-java a rebre la Mama. Trasobares,amb el puny alçat, va engrescar no

sols a rebutjar la visita del Papa i llui-tar per una ciutat laica, sinó a "des-truir l'Església i l'Estat opressor, capi-talista i patriarcal". Segons la pàgi-na web de la campanya "l'acte vacomptar amb el suport i participacióactiva de l'anarquisme, l'esquerraindependentista i col·lectius contral'homofòbia i la transfòbia".

Escalfant motors abansde l'arribadaDues manifestacions es van realitzardos dies abans de la visita del Papa.

El dijous 4 la plataforma Jo no t'es-pero convocà de manera unitària ala plaça Universitats on va reunir alvoltant de 3.000 persones. Alhora enun acte oposat, unes 50 persones esconcentraven a la catedral de Barce-lona "en desgreuge al Sant Pare". Lamanifestació contra la visita catòli-ca va marxar fins a la plaça de SantJaume. Les persones que omplien avessar la plaça van criticar els privi-legis de la jerarquia eclesiàstica, laseua actitud masclista, el finança-ment amb fons públics i el suport que

les autoritats donaran al summe pon-tífex. En la protesta van participardiferents organitzacions antipatriar-cals, laiques, anticapitalistes, inde-pendentistes... una munió de perso-nes procedents de tendències políti-ques i socials molt diverses.

Milions d'euros públicsper rebre el PapaAl voltant de 1,8 milions d'euros, defons públics, costa la visita del capd'Estat a Barcelona. Vora 25 va cos-tar quan estigué a València, encara

que els comptes no estan del tot clars.Aquesta volta tampoc s'ha aclarit deltot d'on ixen els diners públics i pera què. L'Ajuntament de Barcelona -que va desplegar a la Guàrdia Urba-na al pas del "Papamòbil", va orga-nitzar l'aparcament d'autocars depelegrins i va tallar carrers al vol-tant de la Sagrada Família- va parti-cipar amb 150.000 euros. El governdel tripartit va assumir despeses, sen-se especificar-ne, ja que no ha creatuna partida especial als pressupos-tos. "L'únic capítol de més és el cen-tre de premsa, ja que es consideraque suposa projecció internacionalper a Catalunya", defensaren des delGovern. El centre estigué en les Dras-sanes, i va costar entre 150.000 i200.000 euros, que van aportar -enpercentatge encara per decidir- elGovern i la Diputació de Barcelona.Pel seu cantó, TV3 va fer públic queel desplegament de càmeres i la cober-tura informativa no excediria els500.000 euros.

"És una visita beneficiosa"La directora general d'AssumptesReligiosos de la Generalitat, Mont-serrat Coll, va justificar a l'octubrela despesa pública d'1,8 milions d'eu-ros per a la visita del bisbe de Roma.Coll va adduir que l'Administracióels paga per a "qualsevol esdeveni-ment o personatge conegut" i quesuposaria un "benefici" per a Barce-lona i Catalunya.

L’ACCENT 190 DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2010 PAÏSOS CATALANS 07

PEP GINER AMPOSTA

El passat 8 de novembre al plenari muni-cipal CIU i PP optaren pel mantenimentdel monument franquista del riu Ebre alseu pas per Tortosa,així com pel mante-niment de la nomenclatura 13 de gener(grup de cases) i Joaquim Bau (nom d'u-na plaça i un institut públic). Amb tot, laComissió per la retirada de la simbolo-gia franquista del Casal Panxampla,anun-cien que continuaran aquesta lluita ambuna nova campanya.

Tensió al ple municipalEl plenari municipal tortosí s'ha-via de pronunciar sobre la simbo-logia franquista encara present alscarrers de Tortosa. Com ja era pre-visible, la sala de plens estava ple-na de gom a gom. Després d'un ple-nari tens CIU i PP votaren en con-tra de la retirada del monumentfranquista del riu (inaugurat pelmateix Franco al 1966 en homenat-ge als colpistes caiguts a la Batallade l'Ebre) del canvi del nom de laplaça i l'institut Joaquim Bau (tor-tosí que fou important dirigentfranquista) així com del a deno-minació 13 de gener (dia d'entrada

dels feixistes a la ciutat) per a ungrup de cases. Destacà el fet que elportaveu de PP, no volgué interve-nir ja que afirmava subscriure elsarguments exposats per la portaveude CIU i cap de llista al es propereseleccions autonòmiques, MeritxellRoigé. Tot seguit de la votació, mem-bres del Casal Popular Panxampladesplegaren una pancarta mentrealtres companys, vestits de falangis-

tes i fent sonar l'himne espanyol.Immediatament foren desallotjatsper la policia municipal. Segons elCasal Panxampla, en un comunicatfet públic a través de la seua web

www.panxampla.org afirmen: "elssenyors regidors de Convergència iUnió: Ferran Bel, Pere Panisello, JoanCabellol, Jordi Folqué, Emili Leh-man, Joan Sanahuja i les senyoresAnna Algueró, Meritxell Roigé, Matil-de Villaroya i Rosa Cid, seran recor-dades per bona part de la poblacióde Tortosa, de les Terres de l'Ebre ide Catalunya com a responsables demantenir uns símbols d'un règimque va atacar la llengua, la culturai la identitat del poble català, pobleque diuen defensar."

CIU i PPEls dos partits conservadors, encaraque amb posicionaments diferents,votaren de forma unitària. Aquest fetfa entreveure una mena de pacte degovern, si més no, a Tortosa. Destacatambé el fet que la líder dels popularsal Principat Alícia Sánchez Camacho,ha eixit a la defensa dels regidors tor-tosins, ja que considera que la memò-ria històrica no és una prioritat perals catalans. Tanmateix, l'alcalde tor-tosí, Ferran Bel (CiU) també afirmaque la retirada de la simbologia fran-

CCIIUU ii PPPP vvootteenn aa ffaavvoorr ddee mmaanntteenniirr llaassiimmbboollooggiiaa ffrraannqquuiissttaa aa TToorrttoossaa

Les mostres de rebuig a la visita foren visible a tota la ciutat; i també les d’adhesió

“Alícia Sánchez Camacho considera

que la memòria històrica no és una

prioritat per als catalans“

quista no és una prioritat entre elstortosins. Així l'alcalde, al seu blogacusa als artífexs de la campanyad'interessos electoralistes i afirmaque part de la ciutadania recolza laseua decisió. Curiosament, ni el CasalPanxampla es presenta a eleccionsni aquests suposats ciutadans defen-sors de la simbologia feixista s'hanorganitzat per defensar els seus inte-ressos. En declaracions a diversosmitjans de comunicació, F. Bel afir-ma que no hi ha cap reminiscènciafranquista en aquests elements, sinóque es tracta d'un "simple record dela Batalla de l'Ebre que s'ha conver-tit, amb el temps, amb un elementmés del paisatge urbà.

Actitud inexplicableSembla que la campanya engegadapel Panxampla ha empès a ERC, PSCi ICV a donar suport a una propostaque els hi resulta incòmoda. Cal recor-dar que a l'abril de 2007 amb l'alcal-dia del PSC i amb ICV també al governel polèmic monument fou catalogatcom a Bé Integrant del PatrimoniCultural Català, protecció aprovadaprèviament pel govern tripartit dela Generalitat de dalt.

Rebuig en Barcelona a la visita del Papa

Page 8: Accent 190

DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 201008 EN PROFUNDITAT

REDACCIÓ BARCELONA

Des que va decidir i anunciar que no par-ticiparia a les eleccions al Parlament dela Comunitat Autònoma de Catalunya, laCandidatura d'Unitat Popular ha dut aterme un treball organitzatiu orientat apresentar una alternativa de cara a leseleccions municipals que tindran lloc al'estat espanyol la primavera de l'anyvinent.

El seu objectiu ha estat implicar elmàxim de persones i sensibilitats per talde confeccionar un programa que contin-gui les propostes que la CUP defensarà alsmunicipis d'arreu dels Països Catalans onpresenti candidatures. El treball ha estatdoble: d'una banda, a nivell nacional s'hancelebrat múltiples jornades de debat pertal de definir el Programa Marc, el pro-cés "Tothom", que culminarà en l'Assem-blea Nacional que la CUP celebrarà a Vila-nova a principis de 2011; d'altra banda,cadascuna de les seves assemblees localsestà perfilant també el seu programa muni-cipal a partir d'altres processos partici-patius.

Xarxes de participacióTrobades sectorials, assemblees obertes,taules participatives, punts de trobada...Són molts els noms que les diferents assem-blees locals de la CUP han utilitzat per talde fer el mateix:espais oberts a laparticipació detothom, per tal dedebatre la situacióa cada poble o ciu-tat, així com lespossibles alterna-tives que cal defen-sar.

En alguns casos,aquests espaiss'han constituït enòrgans delibera-tius, amb capaci-tat de decisió: lesCUP de Mataró i d'A-renys, per exemple, van decidir que espresentarien a les properes eleccions muni-cipals en assemblees obertes que van cele-brar en espais públics. Però normalmentes tracta d'espais de debat i d'intercanvi,pensats per desenvolupar-se en un ordre

determinat i per cobrir els diferents temesque es considera que ha de contemplar elprograma: urbanisme, treball o cultura.

Pobles i ciutats com Badalona, Barce-lona, Mataró, Manresa, Sant Celoni, Vila-

nova o Vilafranca jahan començat (i enalguns casos acabat)els seus processos par-ticipatius, i moltesaltres començaran pro-perament: Girona,Molins de Rei, Reus,Valls o Figueres en sónalguns exemples.

Es combinen mol-tes metodologies: enalguns casos es portapersones expertes enalgun camp i, a partirde les seves propostes,

es desenvolupa undebat en què es contraposen idees i s'es-tudien les diferents possibilitats. En d'al-tres casos es desenvolupen dinàmiques degrup en què tothom hi diu la seva i es vanconstruint les diferents propostes al vol-tant de les diferents intervencions.

Segons el parer d'en Quim Arrufat,regidor de la CUP a Vilanova i la Geltrú,"la nostra aposta per democratitzar elpoder i la intervenció política no és unvoler i no poder. Amb els punts de troba-da demostrem que sabem construir unaimmensa xarxa descentralitzada de pro-cessos participatius concrets i reals".Aquest fet, diu, "referma la convicció par-ticipativa del nostre espai".

Punts de trobada: els aj a l’abast de tothomJust quan estem immersos en plena campanya electoral de lesja imminents eleccions al Parlament de la Comunitat Autòno-ma de Catalunya,des de L'ACCENT hem considerat interessant

mostrar una altra manera de fer política, una que posa mer terme la participació popular en la construcció d'altives per als nostres pobles i ciutats

REDACCIÓ BARCELONA

El programa marc és el conjunt de pro-postes que serveixen de marc de refe-rència a partir del qual les diferentsassemblees locals construeixen el seuprograma concret que presentaran a leseleccions.

Segons Òscar Mendoza, membre delSecretariat Nacional de la CUP, el queuneix els processos locals amb el nacio-nal és "la voluntat d'obrir la CUP a totesaquelles persones que d'una manera oaltra se senten com a propi el seu pro-jecte, hi militin o no. O simplement,amb persones que hagin volgut dir laseva en les jornades de debat obert ques'han anat convocant".

Aquesta era la filosofia dels punts detrobada que ja abans de les eleccions

municipals de 2007 nombroses Candi-datures d'Unitat Popular van convocarals seus municipis. Segons Mendoza, "elprocés participatiu del programa marcha consistit en intentar portar a la pràc-tica a nivell nacional allò que ja s'haviafet a nivell local el 2007".

En cadascuna de les 8 jornades cele-brades arreu del Principat han partici-pat una mitjana de 25 persones, de lesquals al voltant d'una cinquena part noeren membres de la CUP. "A falta d'unavaloració de l'organització, i a falta deque el debat culmini a l'assemblea nacio-nal de Vilanova podem valorar positi-vament que hem canviat la dinàmica decom fer un programa marca a nivellnacional, i malgrat les mancances delprocés, hi ha participat més gent quemai".

HTTP://PROGRAMAMARC.BLOGSPOT.COM

EEll pprrooccééss ““TTootthhoomm””:: llaa ddeeffiinniicciióó ddeell pprrooggrraammaa mmaarrcc

“Amb els punts detrobada demostremque sabem construiruna immensa xarxadescentralitzada de

processos participatiusconcrets i reals”

Dibuixem-lla. Decidim la Vilanova que volem!http://dibuixem-la.blogspot.com/

Reinventem Barcelona: punts de trobadahttp://www.reinventembarcelona.cat http://www.reinventembarcelona.cat/

ALGUNS ENLLAÇOS

Page 9: Accent 190

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 190

juntaments

OPINIÓ

en pri-lterna-

ADAM MAJÓ GARRIGA MANRESA

Per la CUP el programa electoral noés una llista de promeses més o menyscreïbles, sinó la brújula que ens hade guiar durant els següents quatreanys, des del govern municipal, enpocs casos, des de l'oposició, cadacop a més llocs, o des de fora, des delcarrer, on, evidentment, també espot treballar i lluitar per canviar elspobles i ciutats on vivim. Com quesón programes d'àmbit local, que par-len de problemes concrets de muni-

cipistambé concrets,

es discuteixen i s'e-laboren, com no podia ser

d'altra manera, des de cada undels municipis on una colla de veïnsi veïnes s'han decidit a tirar enda-vant una Candidatura d'Unitat popu-lar, una CUP. El procés de discussióés diferent a cada lloc i dependrà dela mida de la població i de la seu tei-xit associatiu, però a gairebé tot arreues convoquen Punts de trobada (ambaquest nom o un altre) on la gentmés compromesa amb el projecte estroba amb companys i companyesd'àmbits de lluita diversos i perso-nes amb ganes de dir-hi la seva perrecollir valoracions i propostes queacabin formant part d'aquest pro-grama electoral (que, tal com dèiemabans, no és només electoral).

El què passa és que malgrat les dife-

rències que hi puguin haver entre elcentenar de municipis dels Païsoscatalans on es preveu que es presen-ti una llista vinculada d'una mane-ra o altra al projecte CUP, el cert ésque hi ha determinades problemàti-ques i anàlisis que són comunes gai-rebé arreu. És per això, i perquè laCUP té una indissimulada visió nacio-nal de la lluita política, que abans decada una de les convocatòries d'elec-cions s'ha treballat en la redacció d'unprograma marc que vol servir per aixòmateix, per fer de marc de referèn-cia a partir de la qual des de cadamunicipi s'elabori el text definitiu.

Per fer-lo hem seguit els matei-xos passos que en l'àmbit estricta-ment local. Ens hem reunit ambgent compromesa en diferentsàmbits i moviments per mirar d'es-tablir criteris comuns que ens per-metin encarar problemes amb una

base argumental sòlida i comparti-da. S'han fet una pila de trobadesi debats. En algunes hi ha vingutmolta gent i en d'altres no tanta.De determinades discussions n'hemsortit amb idees i conclusions pre-cises i de d'altres n'hem constatatla inevitable complexitat. En algu-nes ocasions l'exposició dels convi-dats, els ponents, ha deixat margeal debat col·lectiu i en d'altres eltemps se'ns ha acabat tirant aldamunt. Però, en qualsevol cas, idesprés d'un procés de mesos, tenimfinalment un document base peraprovar (si s'escau) a l'assembleanacional del 9 de gener que podemensenyar i explicar i que, quan hisumem el treball local, donarà lloca uns programes polítics per alspobles i ciutats que han de poderanar molt més enllà de l'estrictacampanya electoral.

Molt més que un programa electoral

El procés "Tothom", al final del qual la CUP aprovarà el seu programa marcde cara a les eleccions municipals de 2011, s'ha estructurat al voltant de 8eixos de debat. Són més o menys els mateixos eixos al voltant dels qualsgiren els debats dels punts de trobada que s'organitzen a nivell local.

1- Model territorial, econòmic i energètic als Països Catalans: cap a un modelde desenvolupament sostenible2- Model urbà: una ciutat més afable i integrada en l'entorn.3- Radicalització de la democràcia: recuperació de l'espai públic.4- Economia i justícia social: l'economia al servei de les persones5- Cohesió social: cap a la igualtat d'oportunitats6- Promoció de la llengua i la cultura: eines de convivència i de llibertat7- Model rural: cap a la revitalització del món rural8- Des dels municipis, per l'autodeterminació i la independència dels PaïsosCatalans

Page 10: Accent 190

L’ACCENT 190DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 201010 EN PROFUNDITAT

REDACCIÓ BARCELONA

Després de gairebé dues setmanesdel desallotjament del Campamentd'Agdaym Izik, a 15 km d'Al Aiun,per part de l'exèrcit marroquí con-tinua l'extermini i la persecuciómassiva de la població sahrauí, tali com informa el grup de solidari-tat Resistència Sahrauí (RS). Segonsmembres de RS a hores d'ara hi

hauria un mínim de 36 sahrauísassassinats, 68 sahrauís empreso-nats a la "presó negra" d'Al Aiun i4.000 torturats. Segons el mateixgrup de suport, un dels membresdel Comitè del Campament i un des-tacat activista en defensa dels drets

humans haurien estat, o estariena punt, de ser jutjats per un tribu-nal militar després de ser tortu-rats. La situació continua essentextrema a la capital del Sahra occi-dental ocupat on, també segons elsactivistes de RS, les forces de segu-retat i l'exèrcit continuen repri-mint a la població i les milícies

para policials marroquines conti-nuen actuant. Els activistes deResistència Sahrauí, els únics quehan aconseguit trencar el bloqueiginformatiu del govern marroquí,no dubten en qualificar la situa-ció al Sàhara ocupat d'emergènciainternacional i massacre. En aquestsentit, assenyalen que resulta

imprescindible l'entrada urgent dela Creu Roja internacional i la inter-venció immediata del Consell deSeguretat de Nacions Unides. Perla seua part el Front Polisario haremarcat que el desmantellamentdel campament i la posterior repres-sió és un pas més en la "neteja ètni-ca" continuada que el govern marro-

quí executa contra els sahrauís i,de moment, ha exigit a la missióde nacions unides que actuï pergarantir el respecte als dretshumans davant el plantejamentcada cop més majoritari, especial-ment entre els joves, de reempren-dre l'activitat armada contra laocupació de la monarquia alauita.

Continua l’extermini marroquí contra elssahrauís davant la passivitat internacional

El Marroc ha intentat impedir l’eixida d’imatges i d’informació de la situacióals territoris ocupats del Sahara Occidental

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a [email protected]

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

REDACCIÓ VALÈNCIA

Diverses organitzacions de solida-ritat internacionalista, de defensadels drets humans i de cooperacióhan denunciat el seguiment de per-sones i associacions per part delsserveis secrets colombians als Paï-sos Catalans i l'Estat espanyol. Con-cretament, en un informe emès perla Fiscalia colombiana sobre les acti-vitats il·legals comeses pels serveissecrets entre l'any 2004 i el 2005s'hi recull que el denominat "Gru-po Especial de Inteligencia G3" varealitzar activitats de seguimentcontra activistes i associacions pera desacreditar-les. Entre les asso-ciacions víctimes de l'activitat delsserveis d'intel·ligència uribistes hi

trobem als Països Catalans la Coor-dinadora Valenciana de Solidari-

tat amb Colòmbia, que aglutina dife-

rents col·lectius, la Taula Catalanaper la Pau i els drets humans aColòmbia i una periodista catala-na que treballa a Colòmbia. A l'Es-

tat espanyol el "DepartamentoAdministrativo de Seguridad (DAS)"colombià va actuar contra la "Redde Hermandad y Solidaridad con

Colombia", contra tres defensorsdels drets humans colombians exi-liats a l'Estat i contra l'advocat JoséLuis Galán. La mateixa fiscaliacolombiana reconeix que aquestesactivitats formaven part de la "gue-rra política" executada pel DAS con-tra ciutadans/es colombians iestrangers tot i que es desconeixquines van ser les activitats con-cretes contra activistes i associa-cions catalanes i de l'Estat. Les diver-ses persones i associacions afecta-des, amb el suport de la Platafor-ma per la Pau i els drets humans aColòmbia, han presentat una que-rella contra l'expresident colombiàAlvaro Uribe, de qui depenia direc-tament el DAS, per delicte de des-cobriment i revelació de secrets.

“Els activistes deResistència Sahrauíno dubten en quali-

ficar la situació al Sàhara ocupat d'emergència internacional i

massacre”

“Les diverses persones i associa-

cions afectades hanpresentat una

querella contra l'ex-president colombià

Alvaro Uribe”

DDeennuunncciieenn ll’’aaccttiivviittaatt ddeellss sseerrvveeiiss sseeccrreettss ccoolloommbbiiaannss aallss PPaaïïssooss CCaattaallaannss ii ll’’EEssttaatt eessppaannyyooll

El cas de l’espionatge és una altra taca en l’expedient d’Uribe

Page 11: Accent 190

L’ACCENT 190 DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2010 INTERNACIONAL 11

RAMIRO LIZONDO LLEIDA

El Tractat Constitutiu del SistemaUnitari de Compensació Regional dePagaments (SUCRE), va ser aprovaten un tractat que estableix aquest sis-tema com a unitat de compte comúper a realitzar transaccions comer-cials. Va Ser signat pels presidentsde l'Estat Plurinacional de Bolívia,de la República de Cuba, de l'Equa-dor, de Nicaragua i de la RepúblicaBolivariana de Veneçuela l'octubrede 2009, i va entrar en vigència el 27de gener de 2010, en ser ratificat perCuba i Veneçuela. El mes de Juliol de2010 fou ratificat per Bolívia i l'Equa-dor, i s'espera la ratificació per partde Nicaragua.

El Manifest de la Cimera del Bicen-tenari, celebrada a Caracas l'abril de2010, encomanà al Consell Econòmicde l'ALBA presentar un gran mapade sobirania i independència econò-mica que inclogui un pla per a acce-lerar la implementació del SUCRE iampliar el desenvolupament de lesEmpreses Gran Nacionals i el Bancde l'ALBA, en una escala que generiun clar impacte en la vida econòmi-ca dels països de l'ALBA. Va ser aCochabamba l'octubre de 2009 quanva ser aprovada la creació oficial delSUCRE que va començar a operar elgener de 2010 i la primera transac-ció va ser realitzada entre Cuba i Vene-çuela el febrer d'aquest any. La sego-na transacció utilitzant el SUCRE esva realitzar entre Veneçuela i l'Equa-dor el juliol de 2010. I el 8 d'octubrede 2010, es va realitzar la primeratransacció en sucres entre Bolívia iVeneçuela, quan una empresa delnostre país, va exportar 5 mil tonesmètriques d'oli cru de soja a Vene-çuela per un valor de 4,2 milions desucres equivalents a 5,3 milions dedòlars.

El SUCRE és una unitat de comp-te i de valor i no una moneda de curslegal. Almenys ara com ara. El seuprincipal objectiu és el de reempla-çar de manera gradual al dòlar enel comerç interregional entre elspaïsos de l'ALBA. Amb l'inici de lesoperacions del SUCRE, l'Aliança Boli-variana comença a redefinir l'arqui-tectura financera regional en pro-posar-se un sistema de pagamentinternacional al marge del dòlar. Detots els intents d'integració que hantingut lloc a l'Amèrica Llatina, aquestés el primer que pretén la construc-ció d'un espai regional que tingui laseva unitat de compte per a les sevesrelacions comercials. El funciona-ment d'aquest nou sistema de mone-da virtual permet fer pagaments peroperacions comercials en el marc del'ALBA i el seu horitzó ha de ser con-vertir-se en una moneda física queeviti els problemes plantejats perles fluctuacions del dòlar. Aquestesprimeres experiències amb el SUCREmostren que es requereixen esfor-ços addicionals per a la seva imple-mentació gradual i, en el futur, abas-tar la totalitat dels pagaments perl'intercanvi de béns i serveis entreels Estats membres del sistema. Unadels avantatges del SUCRE com a mit-jà per a direccionar l'intercanvi és

el d'orientar determinats objectiusnacionals i regionals; per exemple,privilegiar intercanvis que poten-ciïn la sobirania i seguretat alimen-tària dels països que el conformen.Però tots els béns i serveis produïtspoden ser intercanviats. Tot i el poctemps de vida, s'ha avançat força.La institucionalització bàsica delSUCRE es fonamenta en el ConsellMonetari Regional, la Cambra Cen-tral de Compensació i el Fons deReserva i Convergència Comercial.No obstant això, és necessari enfor-tir

la seva institucionalització, la imple-mentació i posada a prova de la sevaplataforma tecnològica que compar-teix amb el Banc de l'ALBA. La imple-mentació del SUCRE no deixa detenir la seva complexitat. La sevaincorporació gradual com unitat decompte en les relacions comercialsdemana accions concretes per partdels organismes rectors en matèria

de comerç, finances i control de can-vi en cada país membre. Entre lesllistes de béns i serveis a tramitarpel SUCRE. Aquestes llistes han deser revisades i actualitzades sobrela base de criteris comercials i dereciprocitat entre importacions iexportacions entre els països. Entractar-se d'un sistema de pagaments,la seva utilitat no s'assenta nomésen assolir objectius comercials, sinóen canalitzar fluxos de pagament.Passa del simple concepte d'admi-nistració del comerç de béns i ser-veis al maneig de valors. Per això,és important conciliar les llistes debéns i serveis entre països amb lessumes subjacents al seu comerç, sobrela base del comerç històric entre elsmateixos per a assolir el doble objec-tiu d'administrar l'espai comerciali impulsar la seva utilització. Aixòpromourà l'ús del SUCRE i la confi-guració d'un mercat regional prefe-rencial articulat per aquest Sistemacom a clau d'entrada a futurs bene-ficis en la zona ALBA. Amb el SUCREes crea una nova alternativa per ala canalització dels pagaments perl'intercanvi comercial recíproc entreels països membres de l'ALBA, ambcaracterístiques totalment noves isubstancialment diferents a les exis-tents en els mecanismes de paga-ments tradicionals. S'haurà d'ade-quar de forma progressiva la nor-mativa comercial de cada país per asuperar l'ús dels mecanismes con-vencionals en els pagaments inter-nacionals i adequar les regulacionsde control d'ús de divises, de tipusde canvi existents o l'assignació de

liquiditat en moneda estrangera pera expandir l'ús del SUCRE. Resultaclar que aquest no és un procés fàcilperò l'important és que ja està enmarxa. Actualment, el comerç exis-tent entre els Estats membres es des-envolupa de forma directa entre lesseves empreses privades, estatals imixtes, en alguns casos definits perconvenis de cooperació bilateral. Undesafiament important és obriraquest sistema a les petites i mitja-nes empreses, les quals disposarand'un mecanisme de pagament alter-

natiu més eficient i barat. Com apart de la nova arquitectura finan-cera els Bancs Centrals dels païsosmembres seran les entitats que rea-litzaran els pagaments a través d'en-titats financeres que correspondrana l'entitat financera amb la quall'importador-exportador treballa enel seu país d'origen. Això significaque s'ha d'assolir una vinculació acti-

va amb els bancs comercials auto-ritzats en la promoció i utilitzaciódel SUCRE. Definir polítiques comer-cials en el marc del SUCRE, reque-reix d'informació fiable per a rea-litzar projeccions de comerç i pre-cisar els recursos financers neces-saris. En aquest sentit, resultaimprescindible realitzar un estudisobre les regulacions comercials imonetàries vigents en cada Estatmembre del SUCRE que permeticonèixer la situació comercial inte-rregional mitjançant un sistemad'informació i anàlisi de dades sobreintercanvi comercial i de serveis din-tre de la zona ALBA. Altres accionsimportants són les d'impulsar a curttermini la utilització del SUCRE perpart de les entitats i empreses delspaïsos membres . Tant el Banc del'Alba com el SUCRE, són mecanis-mes i institucions creades en el marcde l'ALBA-TCP (Tractat del Comerçdels Pobles), pel que és necessari queaquestes contemplin la possibilitatde transaccions comercials en sucresreflectides en les Actes Constituti-ves i normatives de les EmpresesGran Nacionals i Empreses Binacio-nals que creen en diferents àmbits.En la VIII Reunió del Directori Exe-cutiu del Consell Monetari Regionaldel SUCRE es va parlar fins i tot defomentar i iniciar la creació d'em-preses gran nacionals estratègiquescom les de la indústria forestal, decomunicacions i de transport aeri.No tant sols per introduir mecanis-mes de regulació dels mercats, enalguns casos amb presència d'agentsmonopolístics, sinó per ampliar lacobertura i millorar la qualitat delsbéns i serveis que s'ofereixen als ciu-tadans. Això requereix una majorcoordinació entre el Consell Mone-tari Regional del SUCRE i el Banc del'ALBA en funció dels acords de lescimeres presidencials i l'esperit d'a-quest nou model d'integració i inter-canvi. Quan s'assoleixi la plena ope-rativitat del Fons de Reserves i Con-vergència Comercial, s'hauran depromoure projectes que eliminindesequilibris en el marc de l'esperitdel SUCRE i de les relacions decol·laboració. Ampliar l'abast i lacobertura del SUCRE fins a assolirun major pes relatiu com a sistemade pagaments en el comerç regionalés un desafiament que es pot asso-lir en el curt termini. Actualmentexisteixen almenys 17 projectes queutilitzaran el SUCRE, iniciant elstràmits en la Secretaria Executivadel Consell Monetari Regional i elsBancs Centrals dels seus respectiuspaïsos. En tot cas, estem observantla implementació instrumental d'u-na decisió política assumida pelspresidents de l'ALBA. La seva enge-gada implica molt esforç, concerta-ció i compatibilització política i nor-mativa. Ens trobem davant el pri-mer intent real d'emancipació eco-nòmica i financera de l'AmèricaLlatina.

*Ramiro Lizondo és economista Bolivià. L’article ha estat cedit

pel col·lectiu Latinoamerica 21 i s’hapublicat en el seu darrer Butlletí

EEll SSUUCCRREE ii eell tteemmppss ddee ll’’eemmaanncciippaacciióó rreeaall dd’’AAmmèèrriiccaa llllaattiinnaa

Hugo Chávez és un dels impulsors de la nova moneda sud-americana

“El principalobjectiu de SUCREés el de reemplaçarde manera gradual

al dòlar en el comerçinterregional entre

els països de l'ALBA”

“Actualment, elcomerç existententre els Estats

membres es desen-volupa de formadirecta entre lesseves empreses”

Page 12: Accent 190

L’ACCENT 19012 ECONOMIA DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2010

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Més de 2.000 persones van recórrer elcentre de Barcelona en la manifestacióconvocada pel sindicalisme alternatiureclamant una nova Vaga General con-tra les retallades socials.

L'Assemblea de Barcelona, plata-

forma unitària que aglutina al sin-dicalisme alternatiu, als movi-ments de barri que es van organit-zar per la primera aturada i a orga-nitzacions d'esquerres de la ciu-tat, va aplegar novament el passat13 de novembre a dos milers de per-sones en demanda d'una nova VagaGeneral. La manifestació es va ini-

ciar a la Plaça Catalunya, arribantfins a la plaça Sant Jaume, seguitsen tot moment per un importantdispositiu d'antiavalots dels Mos-sos d'Esquadra.

Actes de preparació de lamanifestacióEls dies anteriors a la mobilitza-

ció, es van dura terme dife-rents actes dedenúncia deles retalladessocials. Albarri de Grà-

cia, una cinquantena de personesva assistir el dia 11 de novembre alcasal de Joves a l'acte amb la pre-sència d'un sindicalista francès,mentre l'endemà a Sants una tren-tena de persones van assistir a unaxerrada sobre les conseqüències dela reforma laboral i de les pensionsal Centre Social.

Continuen les mobilitzacions per preparar una segona Vaga General

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu // Ateneu Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP

Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “CanCapablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià,31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Ter-ra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Ter-rassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre -Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUVBaró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida //Taverna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Una manifestació d'uns 200 treballadorsde l'Institut Municipal de Parcs i Jardinsde Barcelona va finalitzar el passat 10 denovembre amb una tancada d'una dot-zena d'empleats a la seu de l'empresadel carrer Tarragona de la ciutat comtalper protestar per l'incompliment del con-veni en referència a la possibilitat de jubi-lar-se parcialment. La tancada encaracontinuava en tancar-se aquesta edicióde L'ACCENT, i fora de les oficines com-panys de feina han organitzat una acam-pada reivindicativa amb diverses activi-tats.

Amb el suport dels diferents sin-dicats presents a l'Institut Muni-cipal de Parcs i Jardins de Barce-lona, CCOO, CGT, UGT i USOC, elcomitè d'empresa ha volgut denun-ciar amb aquesta acció l'incompli-ment del conveni vigent per partdels gestors de l'Institut, actual-ment gestionat per Imma Mayol,regidora per ICV-EUiA, que possi-bilita la jubilació parcial dels tre-balladors, mentre l'empresa es negaa gestionar-ho.

Reivindicacions laboralsEntre les reivindicacions delsvaguistes tancats a la seu, destacaprincipalment la possibilitat depermetre la jubilació parcial ambcontracte de relleu dels treballa-dors que compleixin els requisitslegals, a més de la demanda d'ac-tuacions actives de l'empresa anivell laboral, com realitzar ofer-tes públiques d'ocupació o contrac-

tacions tempo-rals d'estiu per almanteniment deles zones verdesde la ciutat, peròsobretot el comi-tè d'empresadenuncia que desde l'Institut ges-tionat per ICV-EUiA "es conti-nua amb la polí-tica de privatit-zació del servei,i s'adjudica aempreses priva-des, i sense capproblema pressu-postari, treballsque sempre hanestat realitzats per personal propide l'Institut"

Entre els tancats es troben dos

treballadors de l'empresa públicaque tenien dret a la jubilació par-

cial, i als que l'empresa s'havianegat a gestionar aquesta possibi-litat.

El president del comitè d'empre-sa, José Ruiz, ha donat suport alstancats, i ha denunciat que fins al'actualitat més de 100 treballadorshavien pogut acollir-se a la jubila-ció parcial, possibilitant la con-tractació indefinida de 100 noustreballadors, i que la negativa actualde l'empresa a aquestes jubilacionsparcials perjudicava als treballa-dors, i alhora al col·lectiu d'atu-rats, en una època especialmentsensible de crisi. José Ruiz ha des-tacat que "hem intentat fer mil iunes reunions amb la direcció, bus-cant totes les vies pacífiques, peròha arribat un moment que davantde la insensibilitat de l'empresa elstreballadors han dit prou".

Continua el tancamentUna única reunió de representants deRecursos Humans amb els treballadorsafectats és el que ha respost l'empresaa les protestes, amb una oferta prougenèrica i manca de cap concreció queno ha convençut ni als sindicalistes nials empleats amb edat de poder-se jubi-lar parcialment, una quinzena segonsdades de l'empresa.

Per aquest motiu l'assemblea de tre-balladors ha decidit mantenir el tan-cament fins que l'empresa possibilitila jubilació parcial dels seus treballa-dors, portant a terme diferents activi-tats a la seu de l'Institut, entre elles un"esmorzar popular" el passat diumen-ge 14 de novembre amb els familiarsdels treballadors.

La tancada de treballadors afec-tats per la negativa de l'empresaa donar la jubilació parcial hacoincidit amb el judici que es vacelebrar el passat 15 de novembreal Jutjat Social 25 de Barcelona,que analitzarà la legalitat de lasanció de seixanta dies sense souni feina que ha imposat l'empre-sa a Carlos Bernal, Secretari dela Secció Sindical de CGT de Parcsi Jardins.

L'empresa acusa al sindicalis-ta de no avisar la realització d'ho-res sindicals, mentre que el Comi-tè d'empresa i la Secció sindical

de la CGT han respost que el tre-ballador estava a dedicació com-plerta a la feina sindical, fet cone-gut per la direcció, i mai a l'em-presa s'havia demanat que cadasetmana es ratifiqués aquestasituació, denunciant aquesta san-ció com "un pas més en l'espiralantisindical" de l'Institut gestio-nat per ICV-EUiA, i la regidoraImma Mayol.

Una cinquantena de personeses van concentrar davant dels Jut-jats Socials mentre es realitzavael judici en solidaritat amb el sin-dicalista sancionat.

Una dotzena de treballadors es van tancar a la seua de l’empresa

TTaannccaaddaa ddee ttrreebbaallllaaddoorrss ddee PPaarrccss ii JJaarrddiinnss ddee BBaarrcceelloonnaa ppeerr llaa jjuubbiillaacciióó ppaarrcciiaall

“Una cinquantenade persones es vanconcentrar davantdels Jutjats Socials

en solidaritat amb elsindicalista sancionat”

Sancions a delegats sindicals

“La manifestació es vainiciar a la Plç.Cata-lunya,fins a la plaçaSant Jaume,seguits

en tot moment per unimportant dispositiu

d'antiavalots”

Page 13: Accent 190

ABEL CALDERA BERGA

Els jocs de bitlles, procedents del'antic Egipte, tenen presència enmolts països, cadascun dels qualsté una variant diferent. La mésconeguda, el bowling, és una ico-na de la cultura popular nord-ame-ricana.

Al nostre país, des del segle XIVhi ha documents que acrediten lapràctica de les bitlles fent serviruna modalitat pròpia. Els primersdocuments relaten la seva pràcti-ca a indrets com Torroja de Prio-rat, Igualada i Pollença.

Les bitlles catalanes tenen coma objectiu tombar, mitjançant elllançament d'un bitllot, el màximde bitlles possibles excepte una.Deixar una bitlla dreta és la carac-terística de la modalitat catalana.

Les bitlles van ser un joc decarrer àmpliament estès arreu delsPaïsos Catalans. De Tarragona a Ala-cant es coneixen com a birles.Aquest joc anava associat a les apos-tes i amb la instauració del fran-quisme va ser proscrit com a partde la croada contra el joc ambdiners.

A partir dels anys 80 es va recu-perar la seva pràctica, però la nor-mativització del joc ha viscut duesevolucions paral·leles. D'una ban-da, al Principat, es convertí en unesport més, amb una federacióesportiva i competicions regulars.

Al País Valencià, en canvi, les bir-les són considerades un joc tradi-cional, i no s'ha viscut la formacióde clubs i competicions regulars.

Arreu del territoriLa zona on aquest esport és mésarrelat és la compresa entre Igua-lada i el Pla de Lleida, i també alsud de les terres de l'Ebre. Enaquests llocs és on més clubs hi hafederats i on la pràctica d'aquestesport supera amb escreix altresentreteniments com la petanca.Des de finals dels 80 que van apa-rèixer clubs a l'àrea metropolita-na barcelonina i a les comarquesdel nord. També hi ha una associa-ció nord-catalana que participa enalguns tornejos.

Pel que fa al País Valencià, toti ser el mateix joc, les birles nos'han esportivitzat, amb la qualcosa no hi ha una estructura com-petitiva regular, sinó que la pràc-tica es concentra en tornejos idemostracions organitzades per

entitats locals. Les birles estanreglamentades per la Federació deJocs i Esports Tradicionals. El regla-ment només difereix en petitsdetalls respecte el de la Federacióde Bitlles del Principat. Només aVinaròs, el club de bitlles està afi-liat a la Federació Catalana per talde participar a les competicionsregulars de la territorial tarrago-nina i ebrenca.

A les Illes, malgrat que la pre-sència d'aquest joc està documen-tada, la seva pràctica no ha tingutcontinuïtat i actualment no hi hatradició en aquest esport.

Les competicionsActualment la Federació Catalanade Bitlles té censats 126 clubs.Aquests clubs disputen competi-cions en forma de lliga d'octubre amaig, dues copes oficials i multi-tud de tornejos informals. Hi hauna Lliga Nacional, on s'hi pot ins-criure qualsevol dels clubs fede-rats. També hi ha diverses lliguesterritorials amb divisions per nivell.Algunes d'aquestes lligues presen-ten la peculiaritat que les jorna-des de competició es fan cada quin-ze dies en una població diferent,on s'hi desplacen tots els equips icadascú juga contra l'equip que litoca per calendari.

A banda de les lligues, també hiha dues competicions en formatd'eliminatòria. En la Copa Catalun-ya s'hi poden inscriure els 126 clubs,mentre que en la Copa Generalitates creen dues competicions dife-renciades segons el nivell compe-titiu mostrat a les lligues i es com-peteix en un únic dia. Finalment,s'organitza una supercopa en for-mat triangular, amb el campió dela Lliga Nacional, el campió de laCopa Catalunya i el campió de laCopa Generalitat.

També a Amèrica del sudLes bitlles catalanes només es prac-tiquen fora de les nostres fronte-res en alguns països de Amèrica delSud com El Salvador i Guatemala,

i des de fa molt poc. Sorgiren comuna alternativa per als amants delbowling que no podien pagar el llo-guer d'una bolera. La federació cata-lana ha iniciat diverses activitatsde promoció per a estendre l'inte-rès per aquest esport, conegut alcontinent americà amb el nom debowling xix (bolos catalanes).

En la cultura popularLa presència de les bitlles en aplecsi festes reivindicatives i popularsha anat en augment els darrersanys. Un exemple d'això és el Club

de Bitlles de Sabadell. Aquest club,fundat el 2006, nasqué arran de lespartides que es disputaven cadaany a la festa que la revista Ordintla Trama organitzava al Marquetde la Roca. Christian Simelio, elseu impulsor, explica que "l'objec-tiu era fomentar aquest esport comuna forma de cultura i no noméscom una pràctica competitiva". Peraquest motiu, les jornades de com-petició que s'han celebrat a la capi-tal vallesana s'han fet sovintemmarcades en actes populars comla calçotada del casal independen-tista o bé el Torneig de Bitlles deles Barraques de Sabadell.

Simelio remarca que "les bitllesno són un esport reivindicatiu, peròalguns clubs hem nascut per uninterès de recuperació de la cultu-ra popular". Cada club té motiva-cions diverses. Hi ha els clubs deles zones més tradicionals, amb unagran presència social, clubs fun-dats exclusivament amb una moti-vació pel lleure i la competicióesportiva, i clubs amb motivacions

identitàries i culturals, molts delsqual nascuts al redós de movimentspopulars, com és el cas dels de Saba-dell -que té la seva seu social alcasal independentista-, Terrassa,Breda, La Llacuna o Reus.

Un esport mixt i intergeneracionalL'espectre de persones que partici-

pen en un equip de bitlles tambéés molt variat. Si antigament eranomés un joc reservat als homes,actualment els equips poden sermixtes. Tot i que el pes masculí con-

tinua essent molt gran en les zonesde pràctica més tradicional de l'es-port, molts equips tenen una impor-tant presència femenina. Tampocl'edat s'acota a una franja moltreduïda. Els equips engloben desde nens de 12 anys fins a avis quefa temps que ja han traspassat lasetantena. La diversitat d'edats igèneres s'harmonitza fent que elshomes llancin des de 11,5 metres iles dones i els nens des de 9,5 metres.

L’ACCENT 190 ESPORTS 13DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2010

ABEL CALDERA BERGA

Un dels reptes d'aquest esport ésaconseguir que cada cop més nenss'hi incorporin. Tot i que puguisemblar el contrari, les bitllescatalanes no són un joc apte pera nens petits, ja que fins als 10-12 anys no es té la força suficientcom per poder llançar el bitllotamb garanties. Per tal d'aproparaquest esport als nens d'aquestafranja d'edat, la federació té actiuun programa de treball amb lesescoles, encarregant als clubs decada localitat les intervencions

Simelio ens explica l'experièn-cia de Sabadell. "Nosaltres tenimcontacte directe amb el ConsellEsportiu de la ciutat. En un pri-mer moment vam voler organit-zar una formació per als profes-sors d'educació física, per tal quefossin ells qui traslladés el joc a

les aules, però la resposta va sermolt escassa. Aleshores, des delClub de Bitlles de Sabadell vamapostar per ser nosaltres qui anésa les classes d'educació física afer les demostracions. A la nos-tra ciutat 800 nens i nenes hanparticipat en aquestes activitatsi ara aquest esport comença a serja habitual en les festes de fi decurs d'algunes escoles".

Precisament, enguany el Clubde Bitlles de Sabadell serà l'enca-rregat d'acollir la darrera jorna-da de la lliga territorial de Bar-celona el proper 15 de maig, alParc Central de la ciutat. Fidelsa l'esperit del club, pensen con-vertir la jornada en una mostrade cultura popular, amb la pre-sència de bastoners, geganters icastellers, i l'organització d'unesmorzar popular.

La llargària del llançament es pot ajustar a l’edat dels participants

Les bitlles o birles, un esport en expansió

“Les bitlles van serun joc de carrer

àmpliament estèsarreu dels Països

Catalans”

Les bitlles a les escoles

“Alguns clubs hannascut a redós de

movimentsi associacions reivindicatius

i populars”

“País Valencià la pràctica d'aquest jocno s'ha esportivitzat

plenament”

Page 14: Accent 190

L’ACCENT 190DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 201014 CULTURA

Borja Català MANISES

La dotzena edició de les jornadesCabanyal Portes Obertes està tor-nant a demostrar que, malgrat laferma voluntat del Partit Popularde prolongar l'avinguda de Blasco

Ibáñez de València fins a la mar, el barrimariner continua ben viu i actiu. Sota ellema Un Cabanyal de vinyetes, 24 cases delbarri han obert les seues portes per esdeve-nir petits museus en què fins al proper diu-menge 21 de novembre els visitants puguencontemplar els originals d'alguns dels mésprestigiosos dibuixants de còmic de l'estatespanyol i, alhora, conèixer per dinsalguns dels immobles que l'Ajuntament volesbucar.

Paco Roca, Calo, Lalo Kubala -dibuixantde la revista El Jueves que fou professor depintura en la Universitat Popular del barri-, Azagra, Kim, Mireia Pérez, Miguel ÁngelMartín, Luis Demano, David Belmonte o eljaponès Kiwa Irie són alguns dels més de40 artistes que han cedit les seues crea-cions a la plataforma Salvem el Cabanyalper a aquesta exposició que ha comissariatel grafista i dissenyador MacDiego. Fins itot l'actual portaveu del PSOE al Parlamenteuropeu, l'exministre de Justícia Juan Fer-nando López Aguilar, hi participa amb unavinyeta.

La resposta dels dibuixants ha estatmolt positiva, ja que molts d'ells no noméshan aportat les seues obres, sinó que n'hancreat de noves per a la mostra. I segonssembla, Lalo Kubala, està treballant en unprojecte per portar al còmic la història deSalvem el Cabanyal.

Una de les novetats d'aquesta edició deles jornades és que la mostra no es fanomés a cases afectades pel pla d'enderro-caments, sinó que també es poden visitarhabitatges de la resta del Cabanyal i deCanyamelar. L'objectiu de l'ampliació del'àmbit de la mostra no és altre que perme-tre que els visitants tinguen un coneixe-ment més ampli del barri i dels seus veïns iveïnes. De fet, aquest és el veritable objec-tius que cerca el Portes Obertes.

Així hom podrà conèixer gent com Fran-cesc, un mestre d'escola jubilat que fa unsanys es traslladà al barri, on va rehabilitaruna casa de planta baixa i dues alçades alcarrer de sant Pere, un immoble que és plede records de la seua etapa com a docent. O

a Lluís, fill del Cabanyal que amb la seuadona restaurà un lluminós pis modernistadel carrer de la Reina. Tot i que les seuescases no corren perill de ser enderrocades,es troben junt a d'altres habitatges tradi-cionals la demolició dels quals sí que estàprevista, cosa que significaria la desapari-ció del barri com a unitat urbanística isocial.

Però les jornades no es limiten a lesexposicions, ja que els dissabtes i diumen-ges s'estan organitzant visites guiades albarri. A més, el dia 5 de novembre, l'actoralcoià Xavi Castillo donà el tret d'eixida alPortes Obertes amb un pregó al seu més purestil que fou seguit pel cercavila de MurgaLunàtika. I de la seua banda, el teatre de

marionetes La Estrella realitza diversesrepresentacions els caps de setmana.

Les jornades Cabanyal Portes Obertess'han celebrat de manera ininterrompudades de 1998, any en què l'Ajuntament plan-tejà un pla especial de reforma interior delCabanyal que contemplava l'ampliació del'avinguda de Blasco Ibáñez fins a la platja.Aquest projecte implicava partir per lameitat el barri i la destrucció de més de1.500 habitatges. La lluita del veïns i veïnesdel barri ha permès que, 12 anys més tard,el Cabanyal continue viu i combatiu.

EEll CCaabbaannyyaall,, mmuusseeuu ddeell ccòòmmiicc

Redacció VALÈNCIA

Folk, pop-rock, ska o cançó d'au-tor, nombrosos estils confluei-xen aquest novembre al II Cir-cuït de Música en Valencià Sode sons, una iniciativa del

Col·lectiu Ovidi Montllor per portar lamúsica en valencià per diversos puntsdel territori i consolidar una xarxa deconcerts en sales privades i diverses enti-tats.

Després de dos mesos de recorregut perdiverses localitats del País Valencià comVila-real, Alcoi o Alacant, el circuit ha arri-bat a la capital amb dos dates marcades. Laprimera fou el passat 11 de novembre, on elssons més contundents de la gira, a càrrecdels grups Pinka i Desgavell, ompliren degom a gom la Sala Matisse. Els primers des-tacaren per la seua força en directe, barre-

jant a la perfecció la seua capacitat lírica i

melòdica emocionant des de la primeraestrofa. Desgavell tampoc es quedà curt enpotència, combinant tota mena de sons ska,

reagge, jungle i punk amb una finalitat fes-tiva i reivindicativa.

La segona data serà el dijous 25 a lamateixa sala, en aquest cas amb les actua-cions del grup de folk Artaica i del cantau-tor Xavier Morant. Aquest estarà presen-tant el seu nou disc Revolutum, on segueixamb el seu estil íntim i personal, mentreque Artaica, comandats per la cantant MaraAranda, transportaran els assistents alstemps on el mediterrani encara era jove.

El So de sons manté al llarg del seu tra-jecte uns objectius clars i específics, comson els de difondre i aconseguir visibilitatmediàtica de la música autòctona., norma-litzar la cultura en valencià, dinamitzar elsector de la indústria musical valenciana,contribuir a consolidar l'actual protomercatd'oci i cultura en el nostre domini lingüís-tic i alhora crear sinergies entre els artistesi els programadors culturals de sales priva-des i institucions.

Vicent Company i Sancho BARCELONA

Amb una periodicitat mensual elcentre de cultura Euskal Etxea,el COM i “El Singlo” (l'espaigremial valencià a Barcelona)endegaran un cicle de música

d'autor amb l'objectiu de fer un primermostreig dels nous treballs dels músicsvalencians.

El Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics iCantants en valencià (COM) enceta d'a-questa manera una sèrie de contactes pertal d'incentivar la programació de músicavalenciana, feta en català, en l'agenda cul-tural barcelonina i de la resta del Princi-pat. Des de fa uns mesos des de l'Espai Gre-mial Valencià, El Singlo, s'ha començat atreballar per tal d'interactuar amb el tei-xit cultural i associatiu de l'àrea metropo-litana de Barcelona i aviat es pretén esten-dre les activitats cap altres comarques delPrincipat per tal de dissenyar una xarxade locals amb programació estable demúsica feta en valencià.

Com a tast inicial és programa el properdiumenge 5 de desembre una actuació acàrrec del cantautor Andreu Valor (Cocen-taina, el Comtat), que presentarà el seuprimer treball En les nostres mans en unconcert acústic que començarà a les vuitdel vespre en la seu de l'ateneu basc (pla-ceta Montcada, entrada pel carrer SantVicenç). acompanyat per la jove vocalistaBerta Iñiguez, Tatà Bates, a la guitarra iJoan León a la repercussió. El cantautorclourà amb aquest concert una petita giraque inclou tatres poblacions del Principat,també participarà el dimecres en un con-cert a la Sala Vivaldi de Barcelona junt alprincipatí Jordi Gomara). Consulteu l'a-genda actualitzada del cantautor almyspace [http://www.myspace.com/andreuvalor].

LL’’EEuusskkaall EEttxxeeaa ddee BBaarrcceelloonnaapprrooggrraammaa uunncciiccllee ddee ddee ccaannttaauuttoorrssvvaalleenncciiaannss

LLaa ddoottzzeennaa eeddiicciióó ddee lleess jjoorrnnaaddeess ddee PPoorrtteess OObbeerrtteess oobbrrii lleess ccaasseess ddeell bbaarrrrii ppeerreexxppoossaarr--hhii eellss oorriiggiinnaallss ddee ddiivveerrssooss ddiibbuuiixxaannttss ddee rreennoomm

EEll IIII CCiirrccuuiitt ddee MMúússiiccaa eenn VVaalleenncciiàà SSoo ddee ssoonnss aarrrriibbaa aall CCaapp ii CCaassaall

Page 15: Accent 190

L’ACCENT 190 DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2010 CULTURA 15

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Banksy és, sens dubte, l'artistade carrer més popular del pla-neta malgrat que gairebé ningúno sàpiga de qui es tracta. Lesseves intervencions a alguns

dels museus de més relleu (el Tate Modernde Longres, el Louvre de París o elMuseum of Modern Art de Nova York), onhi va penjar quadres propis que van arri-bar a quedar-s'hi força temps, o al murque l'Estat israelià ha aixecat a Cisjordà-nia, l'han permès accedir a tribunespúbliques a les quals és pràcticamentimpossible d'aparèixer si al que et dedi-ques és a "guixar parets".

Ara, Banksy s'atreveix també amb elcinema i ens presenta un fals documentalrealitzat de forma magistral i amb ungran sentit de l'humor, en el qual allò queés ficcionat i allò que és real es mesclende forma que és gairebé impossible de veu-re'n els límits. El protagonista de la cintaés en Thierry Guetta, un francès obsessio-nat en enregistrar amb la seva càmera devídeo tot el que belluga i propietari d'unabotiga de roba vintage al barri més bohe-mi de la ciutat de Los Ángeles ("acostuma-va a comprar [roba vella] per 50 dòlars,feia d'allò un disseny propi i ho venia a400 dòlars"). En un viatge a París desco-brirà que un cosí seu participa del movi-ment contracultural de l'street art a par-tir de la recreació d'imatges dels SpaceInvaders i, de la seva mà, començarà a

introduir-se en l'ambient i a descobrird'altres artistes, als quals començarà aconèixer i amb els quals començarà acol·laborar. Entre ells destaquen en She-pard Fairey, que es va fer popular arrand'una obra que mostrava un retrat del ros-tre del lluitador televisiu André el Gegantamb una llegenda que deia "Obeeix" i queté un peu a la indústria cultural i un altreal carrer.

Evidentment, com qualsevol persona

que volgués fer un documental sobre stre-et art, un cop ha conegut a tots els artistesmés destacats, la única persona que li que-da per conèixer és a en Banksy. I, un dia,l'atzar es posa de la seva banda.

Fins aquí, la pel·lícula ha fet un breurecorregut pel panorama de l'street artfrancès, ianqui i britànic atractiu i diver-

tit però al qualpotser li mancauna mica de pro-funditat. Ara bé,un cop conegut enBanksy i la sevaobra, la pel·lículase centra en ana-litzar la ràpidaascensió en elmón de l'art delmateix ThierryGuetta, que sesegueix els con-sells del seu mes-tre, que li diu quemunti una exposi-ció. En aquestmoment, ExitThrough The GiftShop abandona lacrònica del movi-ment urden-ground del quèforma part l'stre-et art per centrar-se a plantejar, ento desenfadat,qüestions al vol-tant de la creaciócultural i delpaper assignat a l'au-tor, a l'"artista". L'exposició, que serà totun èxit, no serà res més -ni res menys- queel resultat d'haver aplegat els treballs d'al-tra gent i haver-los reinterpretat, donar-

Carles Miret i Estruch GANDIA

Gonçal Dionís Castelló i Gómez-Trevijano, català de Gandia,com a ell li agradava presen-tar-se, nasqué a la capital de laSafor el 1912 i ens deixà el 2003

a la ciutat de Barcelona. Tot i haver-se llicenciat en Dret i en

Filosofia i Lletres i haver exercit part dela seua vida com advocat, la resistènciacultural dels Països Catalans durant lapostguerra no podria entendre's en laseua justa mesura sense aquest intel·lec-tual revolucionari d'una trajectòria impe-cable.

La seua militància revolucionàriaarranca des de bell antuvi quan decideixingressar a les Joventuts Comunistes iparticipar a la Guerra Civil on és ascendita Cap d'Estat Major de l'exèrcit republicà.Amb la desfeta de les tropes lleials a laRepública és reclòs al camp de concentra-ció d'Albatera (el Baix Segura) i senten-ciat a sis anys de presó, després dels qualsés obligat a exiliar-se a Madrid.

Malgrat tot, aquest distanciament ser-virà de brou de cultiu per engegar unaobra escrita periodística i novel·lísticasempre coherent amb els seus idearis

catalanistes i d'esquerres. A les seuescol·laboracions a les escasses publicacionsen català d'aleshores es deixa entreveureuna llunyania que no minva la passió perl'actualitat catalana. Així, podem trobarels articles aplegats a Viure a Madrid:cròniques des de l'altiplà (1973) i a Dia adia des dels Països Catalans (1977). El seucicle novel·lístic està fortament marcat

per l'experiència de la guerra, els campsde concentració i la repressió nacional isocial. A Sumaríssim d'urgència (1978) i aValència dins la Tempesta (1987) exploraels aspectes més tràgics del conflictebèl·lic, mentre que a La clau d'un temps(1982), premi Ciutat de València-JaumeRoig, realitza un assaig dietarístic de lavida política i social de la ciutat de

València fins a l'adveniment de la IIRepública. Gonçal Castelló també publicànarrativa breu, com Un sopar de roders(1978), Terra guanyada i altres contes(1985), així com alguna biografia com ésel cas de Vida i miracles d'Antoni Miró(1994).

Durant els anys 70 participà clandesti-nament en l'Assemblea de Catalunya i fousoci d'honor de l'Associació d'Escriptorsen Llengua Catalana a partir de la seuafundació el 1977. Durant els anys de latransició política milità al Partit Socialis-ta d'Alliberament Nacional (PSAN) i,finalment, el 2002 ingressà a EsquerraRepublicana de Catalunya.

Durant els últims anys de la seua vidava ser reiteradament convidat a diversosactes d'homenatge a la seua ciutat natal,però malauradament per motius de salutno va poder estar-hi mai present. El prop-passat dissabte 13 de novembre, el Centred'Estudis i Investigacions ComarcalsAlfons el Vell de la Safor reté novamentun merescut homenatge en una jornadaanomenada El món de Gonçal Castelló,una passa més en la necessària tasca derecordar una figura clau en la construc-ció identitària i nacional dels PaïsosCatalans.

“Banksy s'atreveix també amb el cinema i ens

presenta un fals documental realitzat de

forma magistral i amb un gran sentit de

l'humor”

los una nova mirada, i venent-los a unspreus a l'alçada de l'esdeveniment. Comquan venia roba a la botiga de Los Ánge-les.

GGoonnççaall CCaasstteellllóó,, ddee ll’’eexxiillii aa llaa rreevviittaalliittzzaacciióó nnaacciioonnaall

HHiissttòòrriiaa

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa

LLaa mmiirraaddaa dd’’eenn BBaannkkssyy ssoobbrree ll’’ssttrreeeett aarrtt

Page 16: Accent 190

L’ACCENT 190DEL 17 AL 30 DE NOVEMBRE DE 201016 CONTRAPORTADA

PAU TOBAR VALÈNCIA

Acabeu de celebrar el vostre desèaniversari, podeu explicar-noscom va començar tot? En realitat se celebra el desè ani-versari en aquest espai, perquè elTerra com a projecte existeix a Beni-maclet des de fa una dotzena d'anys.En un primer moment, al carrerVerge de l'Assumpció, el Terra neixcom a seu de l'Assemblea de Mau-lets de l'Horta i gràcies sobretot al'espenta de Xavi Ginés. Es tracta-va d'una seu oberta a la gent méspropera i on hi existien certes limi-tacions motivades per la necessi-tat de protegir-se. De fet, l'Ajunta-ment acabà tancant aquest espaiper manca de llicència i és en aquestmoment quan comença a gestar-seel nou projecte.

I què canvià amb el nou espai? Moltes coses. El nou local, al carrerBaró de Sant Petrillo, era prou mésgran i ens permetia també legalit-zar-nos com a bar. Amb això pogué-rem passar de tenir una simple seua mantenir un espai totalment obertcap al barri. Va ser doncs, un can-vi total en la realitat del projecteperquè ens permetia un treball mésintens a Benimaclet i amb els seuscol·lectius i associacions de veïns.Hui el Terra és un Centre Socialautogestionat per un bar -amb qua-tre persones que s'hi dediquen pro-fessionalment. En aquests momentshi treballa, a més de Maulets, l'As-semblea del Terra i el SEPC.

El naixement del Terra és unafita molt important per l'indepen-dentisme a València ja que finsaquell moment no hi existien espaisoberts on la gent trobara el nostrediscurs. Això hui ha canviat i cadavegada hi ha més locals d'aquestamena, com ara El Racó de la Corbe-lla.

Certament no és fàcil obrir unespai d'aquestes característiques...al llarg d'aquests anys haureupassat de tot...En efecte, nosaltres valorem que ala història del Terra actual hi hatres moments clau. El primer quanvam obrir, ja que l'obertura d'unespai autogestionat amb aquestescaracterístiques suposava un saltqualitatiu. El fet que en relatiu poctemps aconseguírem els diners i lagent per treballar-hi diu molt dela capacitat de l'Assemblea de Mau-lets de l'Horta.

El segon moment que cal desta-

car fou quan ara fa uns anys l'ame-naça de tancament planava sobreel Terra. Un constructor havia com-prat la finca i volia fer-nos fora.Així iniciarem una campanya quereuní molts suports solidaris i així,a més d'aconseguirque escamparenels mals auguristambé sumarenmolta gent al pro-jecte i això l'ei-xamplà i l'enfor-tí.

Per últim,enguany, hem fetcréixer encaramés el projectedonat que el Terrapassa d'obrir de ves-prada-nit a fer-ho durant tot el dia.Això permet que s'acoste tot tipusde gent al Centre Social, a més dela base prèvia composta per estu-diants i joves.

Què ha suposat per a Maulets totaixò? El Terra ha sigut i és el projectemés important de l'Assemblea del'Horta. Per als joves és fonamen-tal tenir espais propis de trobada,reunió i militància, això a Valèn-cia no és fàcil. Així doncs, Mauletsno seria el que és sense el Terra, iviceversa. El Terra ha permès l'au-togestió de l'assemblea però a mésa partir de la nostra activitat enaquest espai molts joves de Beni-maclet s'han apropat a Maulets.

Així el Centre Social ens ha permèsarrelar-nos i incrementar la nos-tra militància. De la mateixa for-ma, en ser aquest un barri on bonapart de la població és università-ria, el potencial per fer-te sentirentre els joves de comarques és moltgran. En general el Terra ha per-mès que Benimaclet perda els pre-judicis respecte l'esquerra indepen-dentista i Maulets i que majorità-riament vegen en nosaltres perso-nes que aportem coses positives al

barri.

Sens dubte la per-cepció del veïnatrespecte l'indepen-dentisme ha can-viat. Com ha estataixò?El Terra ha estatsempre un projectecentrat en aquestbarri. Des d'ací s'im-pulsà la campanya

Salvem l'Horta deBenimaclet. També hem sigut unapart fonamental en l'articulació deBenimaclet Viu, una plataformaàmplia i intergeneracional queagrupa les associacions de mares ipares, les associacions de veïns,l'Assemblea del Terra, l'Assembleade Benimaclet d'Endavant, Mau-lets,... Totes aquestes sinergies hanestat possibles gràcies a l'existèn-cia d'un espai independentistaobert: El Terra. Amb tots aquestsanys de treball hem aconseguit quela gent del barri passe de vore'nscom a mers agitadors a considerar-nos gent capaç de dur avant inicia-tives que poden millorar la seuavida.

Si haguérem d'enumerar tots els

actes organitzats durant aquestsdeu anys supose que mai acabarí-em!En efecte, a banda de les dues pla-taformes que hem apuntat abans,al Terra s'han fet multitud detallers, exposicions, xerrades, actua-cions musicals,... Maulets, SEPC,l'Assemblea del Terra, i també elscol·lectius del barri, són els quehan donat vida a aquest espai i hanfet possible que siga el que és. Apart hem organitzat anualment lesFalles alternatives i hem celebratCarnestoltes. A més aquest any hemparticipat en l'organització de laTrobada d'Escoles en valencià aBenimaclet.

En l'actualitat estem impulsantla Cooperativa de Consum respon-sable i la Universitat Lliure de Beni-maclet -projecte que neix des deBenimaclet Viu. Aquests són dosprojectes amb molt de potencial ique van en la línia de donar alter-natives per la transformació socialen l'àmbit local, és a dir, del muni-cipalisme.

A més d'això, El Terra ha sigutun lloc de trobada i l'independen-tisme sempre ha tingut ací un alta-veu, ja siga a través d'actes com depublicacions, propaganda, etc. ElTerra sempre ha tingut clar que ésuna eina al servei de l'esquerraindependentista.

I per acabar, quines són les vos-tres perspectives de futur?Doncs continuar durant molts anysmés aquest treball d'eixamplamentdel discurs de l'independentismeaixí com aconseguir generar noveseines de transformació social. I fertambé que el Terra continue sentuna referència per als joves de totarreu.

Enguany la vintena Festa per la Inde-pendència ha coincidit amb la celebra-ció del desè aniversari del Centre SocialTerra. Per acostar-nos a la realitat deBenimaclet i conèixer la feina desenvo-lupada durant tots aquests any ens hemacostat al Terra.Ens rep Mireia Minyana,de Maulets, i Natxo Calatayud, de l'As-semblea del Terra,representants de duesfornades d'independentistes que s'hancovat al recer d'aquest emblemàtic local.

Mireia Minyana,de Maulets,

i Natxo Calatayud,

de l’Assembleadel Terra

ENTREVISTA

“El Terra ha esdevingut un referent social capaç de generaralternatives per a Benimaclet”

“El Terra ha sigut unlloc de trobada i

l'independentismesempre ha tingut ací

un altaveu“

DDee nnoouu,, GGrrèècciiaa AQUIL·LES RUBIO ALACANT

Amb la mirada posada en les gransmobilitzacions de classe a l'Estatfrancès dels darrers temps, semblaque l'actualitat política grega hajapassat a un segon pla. D'aquí i d'a-llà podem extreure ensenyaments,i els grecs continuen mostrant undels possible camins per a agruparles forces populars. El passat 7 denovembre se celebrà la primera ron-da de les eleccions locals i regionalsi les llistes de l'Agrupació Popular,coalició electoral nucleada al vol-tant del KKE, el Partit Comunistade Grècia, experimentaren un sig-nificatiu avanç. Presents a 260 dels325 municipis i a les 13 prefectures,l'Agrupació Popular aconseguí 588.898vots i un percentatge del 10,98%, sentl'única força política que guanyavavots respecte a les darreres eleccions,celebrades tot just un any abans:75.000 nous votants s'adheriren ales propostes comunistes, en un aug-ment del 3'3%. Per contra, la restade partits perderen suport: el gover-nant PASOK més d'un milió, la dre-ta de Nova Democratia mig milió,els feixistes de LAOS 150.000, la coa-lició esquerrana Syriza 50.000, i elsVerds 20.000.

Amb la perspectiva de les immi-nents eleccions autonòmiques prin-cipatines i les municipals i auto-nòmiques d'abril, de nou Grèciaens dona claus per a l'anàlisi deles perspectives polítiques dels iles revolucionàries. Els excel·lentsresultats de l'Agrupació Popularno és flor de primavera, sinó laconseqüència d'anys de lluita,esforç, coherència, perseverança,dignitat, disciplina i organització.A partir de 1989, molts van consi-derar el KKE un anacronisme; atacsmediàtics, escissions, solitud polí-tica, descens electoral… la dècadadels 90 va ser la travessia del desertdel KKE. Si va eixir d'ella no va serper cap renúncia política, ans alcontrari, va ser l'aprofundimentdel marxisme-leninisme, l'incre-ment de la lluita al carrer, l'orga-nització autònoma de la classe obre-ra mitjançant el sindicat de clas-se PAME, fundat el 1999, el refor-çament de les posicionsantimonopolistes i antiimperia-listes, els que han permès al KKErecuperar la posició hegemònicaal si de la classe obrera grega.

El 7 de novembre quasi 600.000treballadores donaren el seu suporta les posicions de classe del KKE,i això no és cap casualitat. Entredesembre i juliol, 10 vagues gene-rals i altres 10 jornades de lluitai mobilització populars recorre-gueren Grècia, totes elles impul-sades pel sindicat de classe, elPAME. El dilluns 15 de novembre,una nova gran mobilització es rea-litzarà a Atenes contra el Memo-ràndum del Govern grec, la UnióEuropea i el FMI, que preveu unaprofundiment de les retalladessocials i laborals per fer front a lacrisi. El camí, doncs, per a les cata-lanes, és clar: oportunisme o llui-ta, màrqueting electoral o orga-nització, divagacions pseudopa-triòtiques o consciència nacional,retòrica interclassista o conscièn-cia de classe.

LA REMATADA