16
DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT 198 DEL 25 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL DE 2011 Periòdic popular dels Països Catalans L'11 de març, el governador de Wisconsin, Scott Walker, va aprovar una llei que exclou els sindicats del sector públic del dret a la negociació col·lectiva sobre qual- sevol qüestió laboral que no siguin els sala- ris bàsics. Amb la nova legislació, els tre- balladors no tenen cap dret a negociar sobre les seves pensions, els seus plans de salut, la seguretat en el treball o qualse- vol altre tema. Els següents dies, els sin- dicats i els treballadors del sector públic es van mobilitzar contra el projecte de llei, i el 15 de febrer hi va haver protestes a gran escala, amb milers de manifestants que van ocupar el Capitoli. >>Internacional 10 i 11 PAU JUVILLÀ PÀG. 2 // ERIC BEA PÀG. 2 // FRANCESC BLANCOPÀG.3 // JOAN CALSAPEU PÀG. 16 ECONOMIA Recta final per a la CUP Les Candidatures d’Unitat Popular enca- ren la recta final abans de les municipals amb noves propostes i noves cares. >> Països Catalans 4 Campanya del SEPC per una UIB democràtica Les eleccions al rectorat de la UIB ja estan en marxa, amb una campanya del SPEC, que dema- na un vot nul simbòlic. >> Països Catalans 6 Alarma nuclear L’accident nuclear del Japó torna a deixar en evi- dència les febleses d’aquesta energia, quan enca- ra no se sap l’abast complet de la radiació eme- sa des de Fukushima. >> En profunditat 8 i 9 SUMARI Telefonica acomiada treballadors en baixa mèdica La Reforma Laboral ja comença a aplicar-se a les empreses, i deixa constància de la radicalitat de les modificacions legals. I una de les primeres ha estat la multinacional Telefonica, que no ha tri- gat ni tres mesos en acomiadar dos treballadors afiliats a sindicats combatius per estar de baixa mèdica degudament emesa pel metge de la Segu- retat Social. Amb la nova normativa l'empresa indemnitzarà amb el mínim els dos treballadors, i s'estalviarà més d'una quarta part del que hau- ria pagat només fa un any. Les reformes del Govern espanyol arriben a la vida quotidiana de la classe treballadora. >>Economia 13 La figura de Joan Carles I i del seu avantpassat Felip V ja estan cap per avall a la vila de Pedreguer (la Mari- na Alta). Les assemblees de Maulets i Endavant de la comarca van pas- sar tot el matí del dissabte 19 pin- tant el mural. L'acció es va fer tot i les amenaces de l'alcalde del PP, Andrés Ferrer, que va informar a la Audiència Nacional espanyola (AN) perquè intervinguera com a possi- ble delicte d'injúries a la corona. L'esdeveniment es va desenvolupar amb total normalitat i amb un ambient festiu. Desenes de persones van estar presents mentre es feia el mural, en alguns moments fins a 60 o 70. >>Països Catalans 5 Wisconsin encén les lluites sindicals arreu dels Estats Units Els treballadors de Wisconsin s’han mobilitzat en contra de les retallades

Accent 198

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Periòdic Popular dels Països Catalans. Número 198. Del 25 de març al 7 d'abril de 2011

Citation preview

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

198DEL 25 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL DE 2011Periòdic popular dels Països Catalans

L'11 de març, el governador de Wisconsin,Scott Walker, va aprovar una llei queexclou els sindicats del sector públic deldret a la negociació col·lectiva sobre qual-sevol qüestió laboral que no siguin els sala-ris bàsics. Amb la nova legislació, els tre-balladors no tenen cap dret a negociarsobre les seves pensions, els seus plans desalut, la seguretat en el treball o qualse-vol altre tema. Els següents dies, els sin-dicats i els treballadors del sector públices van mobilitzar contra el projecte dellei, i el 15 de febrer hi va haver protestesa gran escala, amb milers de manifestantsque van ocupar el Capitoli.

>>Internacional 10 i 11

PAU JUVILLÀ PÀG. 2 // ERIC BEA PÀG. 2 // FRANCESC BLANCOPÀG.3 // JOAN CALSAPEU PÀG. 16

ECONOMIA

Recta final per a la CUP

Les Candidatures d’Unitat Popular enca-ren la recta final abans de les municipalsamb noves propostes i noves cares.

>> Països Catalans 4

Campanya del SEPC peruna UIB democràticaLes eleccions al rectorat de la UIB ja estan enmarxa, amb una campanya del SPEC, que dema-na un vot nul simbòlic.

>> Països Catalans 6

Alarma nuclear L’accident nuclear del Japó torna a deixar en evi-dència les febleses d’aquesta energia, quan enca-ra no se sap l’abast complet de la radiació eme-sa des de Fukushima.

>> En profunditat 8 i 9

SUM

ARI

Telefonica acomiada treballadors enbaixa mèdicaLa Reforma Laboral ja comença a aplicar-se a lesempreses, i deixa constància de la radicalitat deles modificacions legals. I una de les primeres haestat la multinacional Telefonica, que no ha tri-gat ni tres mesos en acomiadar dos treballadorsafiliats a sindicats combatius per estar de baixamèdica degudament emesa pel metge de la Segu-retat Social. Amb la nova normativa l'empresaindemnitzarà amb el mínim els dos treballadors,i s'estalviarà més d'una quarta part del que hau-ria pagat només fa un any. Les reformes del Governespanyol arriben a la vida quotidiana de la classetreballadora.

>>Economia 13

La figura de Joan Carles I i del seuavantpassat Felip V ja estan cap peravall a la vila de Pedreguer (la Mari-na Alta). Les assemblees de Mauletsi Endavant de la comarca van pas-sar tot el matí del dissabte 19 pin-tant el mural. L'acció es va fer tot iles amenaces de l'alcalde del PP,Andrés Ferrer, que va informar a laAudiència Nacional espanyola (AN)perquè intervinguera com a possi-ble delicte d'injúries a la corona.L'esdeveniment es va desenvoluparamb total normalitat i amb unambient festiu. Desenes de personesvan estar presents mentre es feia elmural, en alguns moments fins a 60o 70.

>>Països Catalans 5

Wisconsin encén les lluites sindicals arreu delsEstats Units

Els treballadors de Wisconsin s’han mobilitzat en contra de les retallades

L’ACCENT 198DEL 25 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL DE 201102 OPINIÓ

FFrruussttrraacciióó iinnddeeppeennddeennttiissttaa PAU JUVILLÀ LLEIDA

L'aparició de Solidaritat per laIndependència desprès de les pri-meres onades de consultes vasuposar, a ulls de molts indepen-dentistes, la ilolusió d'una viacap a una independència imme-diata en pocs mesos vista.

La força ascendent d'aquestnou partit amb tres caps de llis-ta molt mediàtics, conjuntamentamb una situació política ambels Reagrupats en retirada i unaERC en franca davallada desprèsdels acords amb el PSC-PSOE, elshi van donar 4 representants alParlament de Catalunya.

Aquesta arrancada de cavallde SI que és mes partit que pro-jecte polític (perquè a hores d'a-ra encara desconec que opinen ique votaran envers de temes queno tinguin a veure amb la inde-pendència) ha fet una aturadade ruc amb el cop de porta d'undels seus dirigents.

I el que es pitjor, de ben segurque aquesta picabaralla a pocsmesos de les municipals (que toti que era previsible, per lo delsgalls i galliner, ha estat abansdel que alguns ens esperàvem)generarà, de ben segur, frustra-ció entre totes i tots els qui esvan creure que el 2001 seria l'anyde la independència, entre elsqui van "sortir de l'armari" arrelde les consultes o el 10J i els quihan cregut sempre en l'allibera-ment nacional i ara veien enaquesta nova força una esperan-ça.

I es que la independència noserà demà, ni al maig o l'abril i,de ben segur, no l'assolirem el2011, serà un procés llarg i com-plicat que provindrà de la con-fluència de moltes voluntats.Penso que qualsevol organitza-ció política responsable ha d'ex-plicar-ho clarament, hi arriba-rem, sí, però en un procés com-plex i ple d'entrebancs que cal-drà superar, no fer-ho és generarmes frustració i mes falses espe-rances i, com es diria ara, des-afecció.

PUNT DE MIRA

La malanomenada esquerra socialde-mòcrata acostumada a ocupar escons,conselleries i regidories (sí, m'esticreferint a Iniciativa per Catalunya-Els Verds, Esquerra Republicana i elPartit Socialista de Catalunya) bas-teix el seu discurs social sobre unaflagrant contradicció. En el seu pro-grama polític proposen el creixementsostenible. El que defensaré en aquesttext és que segons la ciència actualaixò és simplement una falsa espe-rança. Aquesta paraulota política noés res més que propaganda enganyo-sa. Seguidament explicaré perquè.

L'ecologisme es planteja per aquestspartits com un tema de consens trans-versal. Avui en dia, la sostenibilitatmediambiental engreixa tots els pro-games electorals de tal manera queno sembla tractar-se d'un debat quetingui res a veure amb la ideologiadel partit que en fa bandera. Tots elspartits, diuen que pretenen superarla clàssica clivella ideològica que dis-tingeix els partits de dretes dels d'es-querres. Fins i tot, segons els "nousverds", els que abans de caure el Murde Berlín pensaven en models de socie-tat radicalment diferents del nostre,el debat ideològic ha quedat obsoleti cal apostar per l'ecologisme trans-versal, suposadament a-ideològic. Tan-mateix, crec convenient que tot votantes formuli la següent pregunta: enquè consisteix un model de creixe-ment sostenible? La resposta de sen-tit comú podria ser: doncs en seguirproduint i creixent econòmicament,des del respecte el medi ambient. Noobstant, i malhauradament, aquestaresposta no és possible en el nostreplaneta. Precisament perquè això decréixer, produir, i consumir, ja hohem fet durant masses anys a Occi-dent.

Des del meu punt de vista, hi hados errors massa importants en aquestplantejament com per poder bastirun projecte polític realment ecologis-

ta partint d'aques-ta base.

L'homo ideologicusEn primer lloc, caladvertir que la tesisobre la superaciódel debat ideològics'ha d'incloure enla concepció mésglobal de l'eraactual com a postmodernitat. Aquestterme, per massa vague, no toca defi-nir-lo aquí, però ens servirà entendrela postmodernitat com a era posteriora la modernitat, que s'inicia més omenys fa tres dècades, i en què calenuns nous paràmetres per entendre lasocietat.

Un dels paràmetres més impor-tants per entendre les societats moder-nes era que el combat ideològic queera part fonamental del discurs polí-tic. En l'actual panorama polític lesideologies semblen quelcom arcaic,els polítics defugen parlar en aqueststermes i doncs, sembla que no sónrellevants en política. No obstant, hemde ser conscients que aquesta perspec-tiva oculta precisament l'hegemoniad'una ideologia; la neoliberal.

Des de la caiguda del mur de Ber-lín, s'ha anat estenent aquesta tesi

que el combat ide-ològic ja no esrellevant. Peròuna mica de pers-pectiva històricaens permet veureque aquesta és unatesi que neix de lavictòria d'unmodel social, eco-nòmic i cultural.I doncs, de la ide-

ologia liberal. Segons aquest paradig-ma de pensament, el debat sistèmic,és a dir, el debat sobre les bases quedefineixen la naturalesa humana icom els individus hem de vertebrarl'organització de les nostres societats,s'ha acabat. Sembla que ja no es puguiposar en qüestió l'individualisme queregna en les societats industrialitza-des. Partint d'aquesta premissa, asaber; que l'individu tan sols actuaper interessos propis i doncs, que l'es-tructura social parteix d'un conflic-te d'interessos entre éssers per natu-ralesa egoistes, es construeix el mitedel contracte social que fonamentales democràcies representatives libe-ral-burgeses.

Tanmateix, l'actual crisi alimen-tària, energètica, financera, laboral,... no fan prou evident que cal repen-sar el model de societat en què vivim?

Des de l'òptica liberal però, el fet quela cosa pública estigui gestionada peruna elit de polítics professionals quesuposadament són el mirall dels inte-ressos dels individus, es presenta comquelcom biològicament determinat.Com hem comentat més amunt, aques-ta ideologia ens dibuixa com indivi-dus confrontats pel nostre interès enaugmentar el propi benestar en ter-mes econòmics, i no pas com a indi-vidus amb interessos col·lectius, imenys polítics.

No debades, al mateix temps, sor-geixen preguntes com: perquè els ciu-tadans desprecien la classe política?Perquè els joves cada cop participenmenys de la vida i el debat públic?Com pot ser que els economistes nopreveiessin l'actual crisi econòmica?Perquè els governs s'esforcen en refor-çar amb els nostres diners als matei-xos bancs que ens han portat a aques-ta situació de crisi? D'altra banda, lesrespostes que donen els partits polí-tics de l'arc Parlamentari i tertuliansdels mitjans de comunicació majori-taris, no acostumen a anar a l'arreldel problema quan fingeixen donarrespostes.

*Enric Bea Seguí, és militant de l'esquerra independentista

a Sant Cugat del Vallès

La miopia de l’ecologisme pel creixement ola contradicció de les esquerres liberals

(1a part)

COL·LABORACIÓ ENRIC BEA SEGUÍ *

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::[email protected] SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco, Abel Caldera (coords.),Joan Ballester, Guillem Colom, Pep Giner, AndrésGonzález, Aure Silvestre, Arnau Urgell.OOppiinniióó:: JoanTeran (coord.).EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.).IInntteerrnnaacciioonnaall:: Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: Josep Maria Soler,Pau Tobar (coords.),JoanSebastià Colomer. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. ,Almudena Gregori, Àlex Garcia EEssppoorrttss:: Abel Cal-dera i Rafaei Escobar. CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri.EEddii-cciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: OriolClavera. DDiissttrriibbuucciióó:: Xavier Gispert. HHaann ccooll··llaabboo-rraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Pau Juvillà, Enric Bea

Número 198 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

Xavier Roig mereixeria una secció apart. S'hi conjuminen d'una mane-ra perfecta els trets comuns dels pro-fetes de la Meca-Washington. Natu-ralment té un màster en una uni-versitat nord-americana (canaden-ca, en el seu cas). I conté tots elsingredients: la retòrica ridícula deltriomf i de l'èxit, la demagògia habi-tual i un punt de fatxenderia. Comtots ells viu en la seva pròpia narra-ció. A Invasió subtil Pere Calders vacrear l'inoblidable personatge con-vençut que hi havia una invasió japo-nesa. Però era una invasió subtil. Elsinvasors no tenien trets japonesos,ni parlaven japonès, etc. Però aixòno els feia menys japonesos, car l'es-tratègia consistia justament a nosemblar-ne. La narració de XavierRoig, més grollera, rutinària i estú-pida (la viva imatge del seu pare) sesitua en un món dominat secreta-ment pels comunistes. Això formapart d'una mania persecutòria com-partida per la resta de profetes de laMeca-Washington, com ja vam veu-re tot parlant de Joan Ramon Resi-na. Es repetia un cop més a l'articlede l'11 de març a l'Ara sobre l'educa-ció. Com és habitual en l'autor, estractava de contrastar el món ador-

mit, funcionarial, gris, passiu, d'ho-ritzons estrets dels professors d'es-cola, amb el món lluminós, actiu,decidit, que guaita despert l'horit-zó, de tota la colla de xoriços queviuen d'explotar el treball d'altri odirigeixen l'explotació des de lesdirectives i els consells d'adminis-tració: "La societat catalana actualés fruit de moltes coses però, prin-cipalment, d'un sistema educatiuestret i aberrant. Uns legisladors ieducadors intel·lectualment tous iexcessivament ideologitzats han pro-duït una societat intel·lectualmentfofa i farcida de prejudicis" (XavierRoig, "Representa que la plaça ésmeva", Ara, 11 de març de 2011). Natu-ralment el terme "ideologitzat" voldir, en realitat, "no suficientmentadaptat a les necessitats de l'explo-tació intensiva del treball". I aquestunivers lluminós la bona nova delqual ens anuncien els profetes de lacorbata i el maletí és el més pur "orde-no y mando": "el director del centreeducatiu ha de tenir poder suficientper dir a un mestre: "Demà no tor-nis, perquè estàs despatxat". Els errorsque pugui cometre un director exer-cint aquest poder compensen, dellarg, els nefastos resultats de no

poder-ho fer. Només els mediocrestenen por d'un cap que pugui exer-cir el seu càrrec de manera arbitrà-ria en contra d'ells". Roig i els seusamics seran molt liberals però en elfons consideren que la democràciaés una manera ineficaç de gestionarles coses públiques. Què, si no, li fapensar que "els errors que pugui come-tre un director exercint aquest podercompensen, de llarg, els nefastosresultats de no poder-ho fer"? Perquin motiu no podríem aplicar aquestmateix principi al conjunt del siste-ma polític? Però hi ha una altra gransolució als problemes de l'educació,que de fet és la solució universal pro-pugnada per aquests senyors tantintel·ligents per a tots els problemes."Els estudis sobre els països que tenenmillor educació: allí, els mestres fanhores extres sense retribuir (fins aun 20%) per redreçar els alumnesque s'esgarrien. I és que l'esforç extrano remunerat caracteritza tots elsprofessionals, de qualsevol ram". Tre-ballar més, cobrar menys, absènciade límits a l'exercici del poder. AFranco no li va fer falta cap màsteral Canadà per comprendre-ho, a l'A-cademia Militar de Zaragoza ja hosabien tot això.

UUnn mmààsstteerr aa ll’’AAccaaddèèmmiiaa MMiilliittaarr ddee SSaarraaggoossssaa

“A hores d'ara encara desconec queopinen i que votaran

envers de temes que no tinguin a

veure amb la independència”

Des que el 16 de gener el govern deMuammar al-Gaddafi va blocar aLíbia l'accés a Youtube per evitarque l'esguitaren les mobilitzacionsde Tunísia i Egipte han passat qua-si dos mesos, hi ha centenars demorts damunt la taula, un procésde revolució social i, tanmateix,els moviments de la Unió Europea(UE) han estat tímids, tardans idubitatius. "Mentre els esdeveni-ments s'han estat desenvolupanten l'Àfrica del nord, i la Unió varetardar una resposta coherent, acausa de la pressió d'alguns delsseus Estats membres, ha esdevin-gut cada cop més clar que la UE éslluny de desenvolupar una políti-ca estrangera comuna i que els inte-ressos dels Estats membres conti-nuen prevalent en aquesta àrea",explicava la membre del Centred'Estudis i Documentació Interna-cional de Barcelona (CIDOB) ElinaViilup. Amb tot, el dia 28 de febrer(un mes i mig després dels primersmoviments de Gaddafi) el Consellde la Unió Europea publicava unaresolució que incloïa un seguit desancions al govern libi: "La prohi-bició de la venda d'armes, muni-cions i equip que puguen emprar-se per la repressió de manifestants;la immobilització d'actius de Gad-dafi i la seua família; i la prohibi-ció d'expedir visats al Coronel Gad-dafi, a membres de la seua famíliai a altres persones implicades enla repressió violenta contra la pobla-ció civil". Aquesta resolució fouratificada i ampliada el 10 de marça cinc institucions financeres més.

La incertesa de la UE (i, en part,també dels EUA) la retratava per-fectament el catedràtic de Sociolo-gia de la Universitat d'Alacant,Josep Maria Tortosa, en una entra-da del seu bloc el 5 de març: "Allòde Tunísia i Egipte, és que els vaenxampar per sorpresa i s'han tro-bat amb fets consumats, així quehan corregut en socors del vence-dor com sembla que han intentatfer a Líbia una vegada han vist queel règim dels Gaddafi no se soste-nia". Tal vegada les potències occi-dentals industrialitzades han per-dut part del control sobre el mónque havien tingut històricament,però hi ha unes raons més de fonsen la resposta de la UE -o en l'ab-sència d'aquesta.

Tal i com publicava el diari digi-tal Vilaweb diversos Estats euro-peus i també els EUA tenen forçainteressos en Líbia: "Fins a 180empreses italianes estan establer-tes a Líbia". El govern de Gaddafiva comprar un gran nombre de par-ticipacions en empreses d'Estatseuropeus mitjançant l'AutoritatLíbia d'Inversions (una institucióque servia per a invertir a l'estran-ger i que ara està blocada): "El dosper cent del grup aeronàutic i dedefensa Finmeccanica, propietatde l'estat italià; el 0,5 de l'empre-sa petroliera ENI [també italiana]o el 7,5 de club de futbol Juventus",segons Vilaweb. A França té diners

en diverses empreses com ara Alca-tel, Lucent, Lagardère (que contro-la alguns dels diaris més impor-tants del país) BNP Paribas o Vin-ci. També en Gran Bretanya: "Lafarmacèutica GlaxoSmithkline, lespetrolieres Royal Dutch Shell i BP,el banc Standard Chartered, Voda-

fone i el grup de mitjans Pearson,societat editora del FinancialTimes", assegura el diari digital.Els EUA també tenen forts interes-sos, ja que "els fons libis partici-pen d'empreses com ara Hallibur-ton (l'empresa d'infrastructurespetrolieres que presidia Dick Che-ney) o Honeywell (empresa aero-espacial)".

Finalment, cal tenir en compteel subministrament de petroli. Líbiaés el tercer país que més recursosenergètics proporciona a la UE i,com va demostrar la crisi del 1973,si el petroli puja excessivament pothaver-hi seriosos problemes. El llin-dar d'emergència són els 120 dòlarsi a hores d'ara es troba al voltantde 105 dòlars després de la pujadaprovocada pels avalots als païsosmusulmans. Per tant, s'han esta-blert tot d'interessos al voltant deLíbia que entorpeixen una actua-ció contundent en contra del governde Gaddafi. Txente Rekondo, delGabinete vasco de Análisis Inter-nacional (GAIN) explica així coms'han conformat alguns del governsdel Golf Pèrsic (model que es potaplicar a Líbia): "La irrupció d'ungrup dirigent i cohesionat que acon-segueix unir els seus interessos ambels de altres grups poderosos(empresaris, terratinents, clergues,militars...), aliança que es plasma

en un ideal polític que dota a aquei-xos governants de certa legitimi-tat davant la societat. A tot açò cal-dria sumar el suport que a aquesttipus de règims de l'estament mili-tar i sobretot, el suport incondi-cional d'EUA i els seus aliats".

En definitiva, els països de laUnió Europea (perquè no es pot par-lar d'una sola veu que unifique totala Unió) tenen interessos econò-mics divergents envers Líbia (sen-se oblidar tampoc la pressió migra-tòria que pateix Itàlia de la pobla-ció líbia refugiada). Això explicala indecisió per actuar i la tebiesaquan s'ha actuat. Si bé, la UE haprohibit l'exportació de materialmilitar a Gaddafi, ha negat el visatal coronel i a la seua família i tam-bé ha enviat 30 milions d'ajuda alspaïsos on hi ha hagut revoltes. Peròsolament ha congelat els béns delgovern libi, que en molts casos estanestretament lligats amb empreseseuropees, i així poder-los usar mésavant, no els ha expropiat. I pelque fa a les ajudes, El País afirma-va que són per "potenciar el diàlegpolític, incrementar el suport a lasocietat civil, flexibilitzar els movi-ments de persones (des d'estudiantsd'Erasmus Mundus a investigadorsi professionals), liberalitzar l'ac-cés als mercats (inclosos els de pro-ductes agrícoles i pesquers de Tuní-sia i el Marroc, que inquieten alsagricultors andalusos) o cooperaren el camp de l'energia, especial-ment les renovables", en definiti-va per a fomentar el lliure mercati afavorir els intercanvis econò-mics amb el govern que isca de larevolta.

I aquest és un factor clau. Comdiu el sociòleg nord-amercià JamesPetras "aquest tipus d'aixecaments,de lluita, entre el carrer i el govern,té enorme força per a tombargoverns i serveix com una pressiósobre qualsevol figura política, peròés difícil que aquesta massa hete-rogènia definisca un projecte alter-natiu [...] No sabem qui va a inse-rir-se en la situació política per a

encapçalar alguna alternativa.És indeterminat. Podria ser un orga-nització islàmica, podria ser un

partit polític del sector conser-vador, pot ser un moviment socia-lista o nacionalista. Però és

indeterminat perquè les forcesmateixes són tan heterogènies". Ésa dir, s'ha generat un movimentque la UE i els EUA no han sabutpreveure i tampoc saben com aca-barà per això han romangut a l'ex-pectativa, si més no. No podendonar suport explícit a Gaddafi per-què té mig peu fora del país i tam-poc en poden donar a la guerrillaper si en un moment donat es girala truita i el coronel libi la des-trueix. L'acció internacional de laUE i els EUA no té en compte elpoble de Líbia, en tot moment mirenpels interessos del seu territori,més aviat pels interessos de lesempreses transnacionals del seuterritori.

L’ACCENT 198 OPINIÓ 03

L'Estat espanyol (que és qui decideix sobre el sistema de produc-

ció energètica) té davant la taula dues qüestions claus: la ubicació

del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC, també conegut com el

cementeri nuclear) i el tancament de la central de Cofrents (la deci-

sió s'havia de prendre el 20 de març i al tancament de l'edició d'a-

quest periòdic encara no hi ha notícies). Tots els plans i les estratè-

gies que s'havien dissenyat per decidir una resposta als dos temes

han anat en orris amb la catàstrofe sobtada del Japó com va afirmar,

no tan clarament, el divendres 18 el ministre d'Interior Alfredo Pérez

Rubalcaba. I oficialment s'ha optat per ajornar la decisió i fer noves

proves i estudis. Que vol dir esperar que es calme el rebombori medià-

tic i a dissenyar una nova estratègia que done bons resultats.

L'energia nuclear és un bon negoci per a les empreses energèti-

ques. Com afirma Marcel Coderch, doctor en enginyeria elèctrica per

l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i un dels principals

experts en energia del nostre país: "Totes les centrals que operen en

el món es construeixen amb fons de l'Estat", però l'explotació és pri-

vada. Empreses com Iberdrola, Endesa, Gas Natural Fenosa... con-

trolen les cinc centrals nuclears que hi ha al nostre país. I fins i tot

quan han vingut mal dades el govern ha transferit un plus de diners

públics a empreses privades. Açò passà als anys vuitanta quan el l'Es-

tat va pagar 4.391 milions d'euros per acabar sis instal·lacions, ales-

hores en construcció i per paralitzar-ne cinc. Novament va salvar de

la fallida a empreses privades que s'havien embarcat en negocis que

no eren viables, o que sols ho eren amb inversió pública i beneficis

privats. I sovint quan el consell executiu d'una empresa ha de deci-

dir sobre un tema qualsevol els criteris per fer-ho solen ser la cerca

d'ingressos. I si de cas, com a benefici col·lateral, el benestar de la

ciutadania.

Per tant, pel que fa al posicionament davant el MTC i Cofrents,

Fukushima no canvia res, és a dir, el govern espanyol ja sabia per-

fectament quins eren els riscos d'una central nuclear. Experts en la

matèria i organitzacions en defensa del territori ho han publicitat

sovint, sense comptar amb els centres d'investigació estatals i els

exemples de desastres passats. Així doncs, el canvi d'estratègia que

ha fet el Govern espanyol arran del desastre nuclear al Japó no és un

acte de bona fe i de penediment reflexiu, ha estat un canvi forçat

per les circumstàncies.

Durant anys i panys tant el PP com el PSOE han defensat l'ús de

les centrals nuclears (uns amb una retòrica més arriscada que altres)

i ara de cop i volta un fet extern i que no controlaven fa que canvien

el discurs de manera hipòcrita (com dèiem, no com a conseqüència

d'un debat intern, reflexiu i enraonat). Les pressions dels interes-

sos econòmics encara estan (Iberdrola, Endesa, Gas Natural Feno-

sa...), però han de mantenir el suport electoral.

El canvi de rumb recorda al posicionament de la UE en el conflic-

te de Líbia. La Unió ha modificat la seua postura depenent del con-

text internacional, que sovint no controlaven, sempre amb l'objec-

tiu de beneficiar els interessos empresarials de què parlàvem abans,

però mai posant com a centre de les seues decisions el poble treba-

llador libi. Doncs amb les centrals nuclears s'ha donat una situació

similar: el canvi de posicionament no busca defensar i respectar la

població que viu al territori, sinó defensar els ingressos de les empre-

ses transnacionals i alhora mantenir el suport electoral puntual.

Per altra banda, en l'actualitat cap empresa privada invertirà en

la construcció d'una nova central. "No existeix una sola empresa en

el món que diga que vol construir una central i no li deixen", asse-

gurava Marcel Coderch. No ho fan perquè no dóna prou beneficis,

però mantenir les que ja estan en funcionament és un negoci molt

sucós. Com a exemple, a mitjan març la plataforma Tanquem Cofrents

es queixava que els interessos d'Iberdrola feien impossible el tanca-

ment definitiu de la central valenciana.

E D I T O R I A L

Fukushima nocanvia res

Mirar de lluny la baralla i recollir el beneficis

FRANCESC BLANCO COL·LABORACIÓ

DEL 25 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL DE 2011

“Líbia és el tercerpaís que més recur-sos energètics pro-porciona a la UE”

ABEL CALDERA BERGA

El passat dissabte 19 de març la CUP d'A-renys de Munt culminava un procés dedemocràcia directa que començà a cami-nar fa prop d'un any. En aquest procés,la ciutadania de la vila podia partici-par per decidir qui i en quina posiciócomposaria la llista electoral a les elec-cions municipals i també quins haviende ser els eixos prioritaris del progra-ma electoral. La convocatòria era ober-ta a tots els ciutadans i ciutadanes, jaque aquesta era l'única forma de garan-tir que qualsevol persona interessadaen el projecte de la CUP tingués dret aveu i vot en condicions d'igualtat.

La primera de les assemblees popu-lars es celebrà el 5 de juny de 2010. Enaquesta assemblea es sotmeté a votacióen primer lloc si es creia que la CUPhavia de tornar a presentar-se a les elec-cions municipals. Un cop obtingut el sídels assistents, aquests proposaren nomsde ciutadans d'Arenys de Munt quevolien que fossin presents a la llistaelectoral per defensar el projecte polí-tic de la candidatura. En total, els assis-tents proposaren fins a 128 personesdiferents. 105 d'aquelles persones vanmostrar la seva predisposició a ajudard'una forma o altra el projecte, i 10 d'e-lles acceptaren el repte de figurar enllocs on podrien ser escollits regidors.També en aquesta primera assembleaes recolliren un global de 54 propostespolítiques d'actuació prioritàries.

Una segona assemblea popular escelebrà el 4 de desembre. En aquestaassemblea es perfilaren els eixos de tre-ball del programa a partir de les 54 pro-postes i s'informà de les deu personesque havien acceptat la proposta delsseus veïns per tal que s'integressin a lacandidatura.

La tercera i darrera assemblea popularFinalment, el procés culminà el

passat dissabte amb una terceraassemblea popular en què els assis-tents votarien les persones que inte-grarien la llista electoral. La SalaMunicipal, aquella que l'estat pro-

hibí de ser utilitzada com a seu devotacions de la consulta sobre laindependència, acollí aquesta ter-cera assemblea popular. S'hi aple-garen més de 150 arenyencs -unnombre similars també assistí a les

anteriors assemblees-, que escolta-ren un resum dels 11 projectes quela CUP ha treballat a fons per a pre-sentar a les properes eleccions coma proposta electoral.

Després de la part en què s'ex-posaren els projectes, s'inicià elprocés d'elecció de l'ordre de la llis-ta electoral. Aquesta elecció es feudividint la llista electoral en 2 parts.D'una banda, votant Sí o No a l'ú-nica proposta que s'havia presen-tat per encapçalar la llista, com-posada pel ja regidor Josep ManelXimenis com a número 1 i SílviaVàzquez com a número 2. De l'al-tra, calia assenyalar les preferèn-cies d'ordre de les persones que ocu-parien els llocs del 3 al 10. Per aaquestes 8 places hi optaven 4 donesi 4 homes. Per tant, per compliramb els criteris de paritat -que laCUP volgué que fossin exactament50%-, es votaven per separat la pre-ferència d'homes i la de dones.

Abans de les votacions, cadas-cun dels candidats explicà als assis-tents les seves motivacions per aformar part del projecte. El perfild'aquests candidats era divers (mili-

tants de l'EI de fa temps, personesde tota la vida del poble, nouvin-guts ...). Tots feren especial èmfa-si en considerar la CUP com un pro-jecte netament democràtic i assem-

bleari, i una eina útil per a can-viar la realitat.

El recompte de vots, que mal-grat l'aparent complexitat del sis-tema d'elecció només durà 10minuts gràcies a un enginyós sis-tema informàtic, comptabilitzà 132vots emesos. D'aquests, 130 forenvàlids i 115 referendaven la candi-datura de Ximenis i Vàzquez aencapçalar la llista electoral.

Per Xavier Mas, militant de laCUP que figurarà en el número 7de la llista, aquest “ha estat un pro-cés molt important. Hem estat qua-tre anys treballant a fons i araaquest procés democràtic és unacosa inèdita que demostra quin ésel nostre tarannà”.

En un comunicat fet públic des-prés de l'assemblea, la CUP d'Arenysde Munt considera que vist l'èxitdel procés han esdevingut “unacandidatura ferma per guanyar l’al-caldia de l’ajuntament d’Arenys deMunt”. També anunciaven que lallista la clouria Jordi Bilbeny, his-toriador arenyenc reconegut perles seves investigacions sobre lacensura històrica durant l'edatmoderna.

La incògnita del 22 de maigLa situació política municipal aArenys de Munt és tota una incòg-nita. En les anteriors eleccions, lallista de la CUP fou presentada aldarrer moment i aplegà 329 vots.La candidatura encapçalada perCarles Mora, Arenys de Munt 2000,que resultà vencedora, aplegà 871vots. En aquestes properes elec-cions aquesta candidatura, vincu-lada a la marca blanca d'ICV, noexistirà ni serà substituïda per capaltra formació similar, fet que gene-ra un interrogant sobre quina seràla tendència de vot dels anticsvotants d'AM2000.

L’ACCENT 198DEL 25 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL DE 201104 PAÏSOS CATALANS

A la tercera assemblea oberta s’ecolliren els integrants de la llista i els eixos programàtics

ABEL CALDERA BERGA

La metodologia de treball de la CUP d'A-renys ha primat oferir al poble projectestotalment desenvolupats i pressupostatsper tal que siguin aplicats en cas de victò-ria a les properes eleccions. Aquest és elcas, per exemple, de la residència geriàtri-ca, de la qual fins i tot se n'ha presentatuna maqueta. Al costat de projectes més“tècnics”, com una nova gestió de la nete-ja de l'espai públic o una reubicació delsedificis municipal per a reduir costos, hiha altres projectes amb un contingut ide-ològic clarament encaminat a transformarla quotidianitat. En el camp de la demo-cràcia directa, per exemple, s'ha presentatja el redactat d'un nou ROM conjuntamentamb un projecte d'ajuntament en línia des-tinat a fer absolutament transparent la ges-tió i agilitzar la participació, i l'establi-ment d'una Assemblea de Poble com a òrgan

de decisió democràtic per a les decisionsmés estructurals que hagi de prendre l'e-quip de govern. A nivell econòmic, la CUPha presentat un projecte d'intervenció públi-ca dins l'economia local a través de l'em-presa municipal GUSAM, la qual es conver-tiria en una empresa integral que gestio-naria producció energètica a través de labiomassa i les plaques solars, exerciria demajorista agrícola entre productors i comer-ciants locals per tal de suprimir la sobre-càrrega de preus per part d'intermediaris,gestionaria els aparcaments públics, l'ai-gua, la recollida d'escombraries i l'escolad'adults i actuaria també com una empre-sa de construcció pública. Aquest projectepreveu, segons l'estudi presentat, crearentre 200 i 250 llocs de treball. La gestió del'empresa també es democratitzaria, pro-posant que 8 membres del consell d'admi-nistració siguin escollits per elecció direc-ta de la ciutadania.

Projectes per transformar la quotidianitat

“El procés culminà elpassat dissabte ambuna tercera assem-

blea popular”

AArreennyyss ddee MMuunntt:: uunnaa nnoovvaa eexxppeerriièènncciiaa ddee ddeemmooccrrààcciiaa ddiirreeccttaa

ABEL CALDERA BERGA

Aquest passat dimarts 22 demarç la CUP de Barcelona vafer públic qui encapçalariala candidatura al consistori.L'escollit ha estat Xavier Mon-ge, persona de llarga mili-tància a l'esquerra indepen-dentista -va començar a mili-tar als 15 anys a Maulets-. Lacandidatura, anomenadaCUP-Alternativa per Barce-lona, també té el recolzamentde Des de Baix, una candida-tura de l'esquerra anticapi-talista que concorregué a lespassades eleccions autonò-miques. La presentació tingué lloc davantdel Barceló Hotel Raval, símbol de les polí-tiques especulatives que han caracteritzatla gestió municipal de Barcelona els darrers

anys. El lema amb què es presenten, “Revo-luciona Barcelona”, defineix el contingutdel programa que presentaran a la ciuta-dania.

La CUP de Barcelona presenta el seu cap de llista

“En les anteriorseleccions, la llista dela CUP fou presenta-da al darrer moment

i aplegà 329 vots”

Xavier Monge serà el cap de llista de la CUP de Barcelona

PEP GINER AMPOSTA

Al·legacions de les confraries de pescadorsLes confraries de l'Ametlla de Mar,Sant Carles de la Ràpita, l'Ampo-lla, les Cases d'Alcanar i Deltebrehan fet arribar el seu malestar alfiscal de Medi Ambient de Tarra-gona, Ignacio Monreal. Segons elspescadors, els darrers 8 vessamentsocorreguts al litoral de Tarragonai la costa de l'Ebre han fet minvarles captures de peixos i possible-ment hagen causat danys en l'eco-sistema marí.

Plataforma CasablancaAquesta plataforma, explotada perRepsol a 27 milles de l'Ametlla deMar i 19 milles del cap de Tortosa,ha estat la més criticada pels por-taveus de les confraries. Els pes-cadors diuen que en un perímetrede 8 milles al seu voltant no es pottrobar peix. Afirmen també quecada vegada que hi ha un vessa-ment, els 3 o 4 mesos posteriors noés possible pescar. Posen com aexemple que a la costa de l'Ebre onanteriorment es registraven entre150 i 200 caixes diàries de captu-

res, ara només se'n trauen 10 o 15.

Danys a l'ecosistema maríEls pescadors sospiten que Repsolempra productes químics perenfonsar les taques de petroli enel fons marí. Amb açò evitarienl'impacte visual però que estariacreant un greu problema ambien-tal. Per aquesta raó en l'escrit pre-sentat demanen conèixer els pro-cediments emprats a l'hora de dis-soldre les tasques de cru a la mar.Cal recordar que els reiterats ves-saments no han suposat sancionsequiparables als danys causats.

Altres demandes al fiscalLes confraries demanen també quees preguen les mesures necessà-ries per evitar les fuites de petro-li. Per tant creuen que l'adminis-tració ha de ser més contundent al'hora de fer complir a les empre-ses petrolieres la normativa vigent.I recorden que mentre que elspatrons dels vaixells han de com-plir una estrica normativa mediam-biental, els vessaments de Repsols'han caracteritzat per una man-ca de resposta per part de les auto-ritats competents.

REDACCIÓ VALÈNCIA

La figura de Joan Carles I i del seuavantpassat Felip V ja estan cap peravall a la vila de Pedreguer (la Mari-na Alta). Les assemblees de Mauletsi Endavant de la comarca van pas-sar tot el matí del dissabte 19 pin-tant el mural. L'acció es va fer toti les amenaces de l'alcalde del PP,Andrés Ferrer, que va informar a laAudiència Nacional espanyola (AN)perquè intervinguera com a possi-ble delicte d'injúries a la corona.L'esdeveniment es va desenvoluparamb total normalitat i amb unambient festiu. Desenes de perso-nes van estar presents mentre esfeia el mural, en alguns momentsfins a 60 o 70.

Endavant va explicar a L'ACCENTque fins i tot se sorprengueren delsuport de moltes persones, de lesquals no l'esperaven i van agrair lapresència de hòmens i dones gransque moltes voltes pareixen allun-yats d'aquests actes. Com que l'acteestava avalat per una moció de l'A-juntament no van tenir cap proble-ma amb la policia. Fins i tot quan

l'alcalde va intimidar amb les repre-sàlies de l'AN va deixar clar queserien posteriors, mai s'impediriafer el dibuix. Encara així, la poli-cia municipal s'apropà per identi-ficar a les persones que feien la pin-tada, tot i que amb un to calmat igens intimidatori.

Problemes amb la dataEl dia començà amb una concentra-ció d'unes 50 persones davant l'A-juntament per protestar contra l'a-pagada de TV3 al País Valencià. Des-prés de l'escalfada de motors s'en-cetà la tasca del mural i lesorganitzacions que coordinaren l'ac-te van trobar a faltar una miquetamés d'afluència. Cosa normal atèsque era Sant Josep i moltes perso-nes van quedar-se a València per lesfalles, fins a un grup de música novingué perquè tenien responsabili-tats al cap i casal. De fet, Endavant,Maulets i SEPC ja ho van tenir encompte per això de bon principi esfeia el cap de setmana passat, el dia12, però la pluja ho impedí. Amb tot,es va fer el mural, es va dinar i esvan fer uns parlaments finals. "Vam

tenir problemes a l'hora de fer elmural perquè hi havia una pressióimplícita, ja que sabíem que l'ANestava avisada i o es feia aquell diao tal volta no podíem fer-lo", es quei-xaren des d'Endavant.

Objectiu aconseguitA pesar de tot, les assemblees localsque van tirar avant la iniciativa van

acabar força contentes. L'actuacióde l'alcalde els dies anteriors por-tant la documentació a la fiscaliade Dénia perquè aplegara a l'AN ifent declaracions amenaçant de lesrepresàlies van ser desmesurades,"fins i tot persones del poble alie-nes a Endavant, Maulets i SEPC hopensen", va declarar Endavant. I toti així la població ha estat a la vora

del mural parlant amb les personesque pintaven, dinant amb elles idonant suport. "Traguem un moltbon sabor de boca perquè hem vistque hi ha molta gent que pensa comnosaltres i que no ho diu per por,ens confessen que és per por". Enda-vant creu que el mural crea un puntd'inflexió en l'actuació el veïnat.Creu que a partir d'ara es podrandir coses que fins ara estaven ama-gades.

L'actuació de l'alcalde, el rebom-bori mediàtic i l'ombra de l'AN vanconstatar el que volien demostraramb el mural, que després de 300anys hi ha una manca de democrà-cia provocada per l'ocupació espan-yola i pel sistema econòmic que l'a-companya. "Si es pren democràti-cament una decisió política i noagrada el sistema actua autoritària-ment per evitar-la i reprimir-la",opinaren des d'Endavant. Amb tot,el mural no és més que una acciósimbòlica que pot estar tapada demàmateix, i per això les organitza-cions que el van realitzar van asse-gurar que el seu és un projecte demés abast.

L’ACCENT 198 DEL 25 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL DE 2011 PAïSOS CATALANS 05

Les confraries de pescadors de l'Ebre han presentat una queixa a la fiscalia de Medi Ambient ja que elsreiterats vessaments de petroli a la costa afecten negativament la pesca

Els vessament afecten negativament la pesca

EEllss vveessssaammeennttss ddee ppeettrroollii aa llaa ccoossttaa ddee ll’’EEbbrree ffaann qquuee ddeessaappaarreeggaa llaa ppeessccaa

El mural es va poder pintar malgrat les pressions

EEll mmuurraall ddee PPeeddrreegguueerr eess ppiinnttaa mmaallggrraatt lleess aammeennaacceess ddee ll’’AAuuddiièènncciiaa NNaacciioonnaall eessppaannyyoollaa

L'Escurçó, Ecologistes en Acció i Greenpeace creen una pla-taforma amb l'objectiu d'aturar els projectes d'exploració iexplotació d'hidrocarburs de la companyia Repsol davantla costa de les Terres de l'Ebre. Aquesta empresa ha sol·lici-tat al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí elspermisos per a la creació de dos nous pous en aigües pro-fundes.

Pous inútilsSegons declaren les entitats ecologistes, aquestos pousresulten del tot inútils per reduir la despesa energè-tica del petroli a l'Estat i incrementen els riscos d'a-bocaments, incendis i contaminació. A més a més, elfet que es vulguen ubicar en aigües profundes dificul-ta encara més una intervenció ràpida i eficient davantpossibles vessaments ja que aquestes explotacions nogaranteixen cap forma segura d'extreure petroli. Nohem d'oblidar que els altres pous han tingut també

vessaments i que Repsol està darrere de la majoria deles fuites que s'han produït en la darrera dècada (16en total)

Degradació dels ecosistemesUna altre fet que denuncien des de la plataforma és quel'activitat de perforació i explotació del dos nous pous podriadegradar encara més els ecosistemes i la biodiversitat de laMediterrània, a més d'augmentar els riscos sobre el ParcNatural del Delta de l'Ebre. Evidentment aquest projecteafegeix més pressió i més riscos sobre sectors econòmicsvinculats a la mar, com ara el turisme i la pesca. La Plata-forma Futur o Petroli fa una crida a que s'hi sumen a aques-ta lluita totes les entitats i col·lectius afectats per l'activi-tat petroliera i que vulguen organitzar-se per aturar els ves-saments. En principi, afirmen que centraran els seus esfor-ços en aconseguir que el Ministeri de Medi Ambient aprovela declaració d'impacte ambiental per aquestos dos pous.

EEnnttiittaattss eeccoollooggiisstteess ccrreeeenn llaa PPllaattaaffoorrmmaa FFuuttuurr oo PPeettrroollii

X.G.Z. PALMA

Les eleccions al rectorat de la Uni-versitat de les Illes Balears (UIB)ja estan en marxa, amb una solacandidatura sobre la taula, la del'actual rectora Montserrat Casas,però també amb una campanyaencetada pel Sindicat d'Estudiantsdels Països Catalans (SPEC), quedemana un vot nul simbòlic i dei-xa palesa la manca de democràciainterna dins la institució acadèmi-ca.

Segons l'actual reglament de launiversitat, el fet que només exis-teixi una sola candidatura signifi-ca que només es celebrarà una vol-ta de les eleccions, que tenen llocaquest 23 de març (L'Accent n'in-formarà puntualment a la web i enel proper número). El SEPC ha ence-tat una campanya sota el lema "Peruna vertadera democràcia a la uni-versitat, treu la targeta vermella!",cridant al volt nul el dia 23 i deta-llant els motius que han dut el sin-dicat a denunciar el procés electo-ral.

Principalment, el SEPC ha vol-gut treure a la llum que l'actual

sistema és injust "perquè amb elsufragi ponderat els estudiantsnomés representen el 25%". El por-taveu del sindicat independentis-ta, Marc Carriquí, assegura, a més,

que "amb el nou pla estatal, l'Es-tratègia Universitària 2015, es pre-tén eliminar a mig - llarg terminiles eleccions al rectorat".

Des del sindicat també recorden

que l'actual rectora i única candi-data a la reelecció, MontserratCasas, és una de les promotores del'aplicació del Pla de Bolonya a launiversitat de les Illes i la respon-

sable de que la Policia Nacionalespanyola pugui entrar impune-ment a les instal·lacions universi-tàries.

La campanya que demana el votnul a les eleccions al rectorat tam-bé considera excessiu que els can-didats rebin 2.000 euros per fer lacampanya i denuncia el fet que cadadia s'estigui verticalitzant més elsistema de vot a la universitat, queamb el temps es vol eliminar percomplet.

Cal tenir en compte, que amb lanormativa actual els estudiantsnomés representen un 25 % del votvàlid, el personal d'administraciói gestió (PAS) un 12 % i els profes-sors titulats i personal investiga-dor un altre 12 %. Així, tot el poderde decisió real recau sobre els doc-tors i catedràtics, que compten ambun 51 % dels vots. independentmentdel seu pes real dins la comunitatuniversitària.

Per això, des del SEPC reclamenque tots els vots comptin per igual,amb l'objectiu d'avançar en la demo-cratització de la UIB i en la parti-cipació de tots els treballadors itreballadores i estudiants.

L’ACCENT 198DEL 25 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL DE 201106 PAïSOS CATALANS

REDACCIÓ ALACANT

El SEPC de nou va defensar el cata-là a la Universitat d'Alacant (UA).Per segon any consecutiu el sin-dicat va organitzar les Jornadesde Normalització Lingüística. L'ob-jectiu fonamental va ser que elcol·lectiu d'estudiants tingueraun coneixement més gran sobrela normalització lingüística. I aixíaconseguira eines per estar pre-sent en el procés de creació del Plade Política Lingüística, que s'estàgestant a la UA. En declaracionsper a L'ACCENT un membre de l'as-semblea del sindicat va afirmar:"Igual que l'any passat el resultatde les jornades ha sigut molt posi-tiu, tant pel que fa a la participa-ció com pel que fa al contingut".

Les jornades van ser una apos-ta ferma del SEPC tenint en comp-te que un dels eixos de treball delsindicat és el foment del català arreudel país. El curs va acreditar a lespersones participants a dos crèditsde lliure elecció (o 20 hores ICE) i

la inscripció va ser gratuïta "pot-ser per això l'assistència va ser moltconcorreguda", segons el membredel sindicat. Però des de l'organit-zació estudiantil el que es va valo-rar com a més important és el fetque tota la gent que es va matricu-lar a les jornades va participar moltactivament en els tallers que es rea-litzaren i en els debats que s'origi-naren. Així, atenent a l'objectiu deles jornades, el militant del nuclidel SEPC de la UA va expressar: "Pen-sem que les conclusions que s'hanrealitzat entre tota la gent que par-ticipava són una eina molt útil pera saber el grau d'acceptació del pro-cés de normalització lingüística quepermetrà millorar la situació delcatalà als àmbits acadèmics de laUA".

Situació complicada del catalàActualment la docència en catalàa la Universitat no arriba al 5%, is'ha de descomptar la carrera deFilologia Catalana. A més a més,segons el nucli del SEPC de la UA,

hi ha moltes assignatures que queconsten com que s'ofereixen encatalà però després, a l'hora de ferla classe, ni els materials ni ladocència són en català.

Algunes de les idees que vansorgir a les conclusions, van serque la Universitat ha d'actuar comun vertader motor social. Per aixòper tal de defensar i potenciar elcatalà, és necessari afrontar lanormalització en els àmbits mésprestigiosos. I, segons el SEPC, laUniversitat és un dels punts claus.Altra de les conclusions fou lademanda d'un clima lingüístic derespecte i d'ús normal del català."Si volem que la docència i la inves-tigació es realitze també en cata-là a la UA cal un campus que horespecte i fomente". Finalment,des del SEPC es va lloar la rique-sa lingüística del nostre país i l'o-bligació de veure la normalitza-ció del valencià a la UA no com unproblema sinó com una oportuni-tat per formar en el plurilingüis-me.

LLaa rreeccttoorraa ddee llaa UUIIBB eess pprreesseennttaassoollaa ii eell SSEEPPCC ddeemmaannaa eell vvoott nnuull ppeerrddeennuunncciiaarr llaa mmaannccaa ddee ddeemmooccrrààcciiaa

El SEPC d’Alacant defensa elcatalà amb unes jornades denormalització lingüística

El SEPC denuncia que amb l’actual sistema, els estudiants només representen el 25% dels vots

REDACCIÓ BARCELONA

Prop d'un centenar de personesvan assistir el passat dissabte 19de maig a les jornades organitza-des per Endavant i la COS al CasalJaume Compte del barri barcelo-ní de Sants. Entre matí i tarda esdesenvoluparen un total de qua-tre sessions.

En la primera, Jordi Aldeguer(COS), Saturnino Mercader (CGT)i Leire Nalda (LAB) van debatresobre els reptes actuals del sindi-calisme. Aldeguer va explicar elprocés d'expansió de la COS, men-tre que Mercader va parlar de l'ex-periència assembleària viscudaen les lluites de TMB. Nalda, perla seva part, va fer un anàlisi deles tres vagues generals que recent-ment ha viscut el País Basc.

La segona sessió comptà ambla participació de Pepe Adelanta-do, professor de sociologia de laUAB, Carles Hernández, de la Tro-bada Alternativa de Nou Barris iRoser Pérez, especialista en polí-tiques de salut i desigualtats declasse. En aquesta xerrada es con-frontaren.

La tercera xerrada versavasobre el paper del municipalismeen la construcció d'alternatives,

i comptà amb les intervencionsde Jordi Bonet, investigador Social,Quim Arrufat, regidor de la CUPde Vilanova i la Geltrú, i EduardGiménez, regidor del COP de Ripo-llet. Aquests van desenvolupartres debats paral·lels però alhoracomplementaris des de tres modelsd’experiències d’intervenció anivell municipal: des de la mobi-lització veïnal, des del desplega-ment municipalista d'un espaipolític d'esquerres i independen-tista i des d'una experiència muni-cipalista singular vinculada alsindicalisme.

En la darrera xerrada, Jordi Mar-tí (CGT) i Joan-Sebastià Colomer(Endavant) van debatre sobre el pro-cés d'emancipació nacional com aelement de construcció anticapita-lista, tant a partir de l'experiènciade confluència de diversos sectorsanticapitalistes com a partir de l'a-nàlisi marxista amb què l'esquerraindependentista defineix l'estatespanyol i el procés d'independèn-cia dels Països Catalans.

Segons l'organització, aques-tes experiències serveixen perenriquir el debat i enfortir els lla-ços de treball comuns amb diver-sos sectors socials en el camí deconstrucció de la unitat popular.

“Construïm l’alternativadels i les treballadores”

ALMUDENA GREGORI VALÈNCIA

El darrer dimarts 22 de febrer veia la llumun nou projecte d'autogestió al barri deBenimaclet (València). Des de l'Associa-ció de veïns s'obria al barri una iniciati-va veïnal per a la ficada en pràctica elconreu d'horts urbans ecològics.

La iniciativa naix com a conseqüèn-cia de l'abandonament d'unsterrenys destinats a un Pla d'Ac-tuació Integrada (PAI). En aqueststerrenys, actualment en abandó ien espera que l'agent urbanitzadorduga a terme la urbanització queté planificada des de fa 15 anys. Perpart de l'Ajuntament està previstactualment un Parc Urbà. Per laseua banda l'Associació de Veïns haposat en pràctica aquest projecteque suposa la recuperació d'una deles parcel·les per al seu condicio-nament com a horts per a l'ús perpart dels veïns.

La Junta Directiva va aprovar laMemòria del Projecte, que pot con-sultar-se a la pàgina web de l'Asso-ciació i que va ser sotmès a votacióa la reunió del dijous dia 10 de març.En ella s'explica que l'hort té unesdimensions de 3.000m2 i en ell hihauran 47 parcel·les, 39 de 56m2 i8 de 90m2. Entre els requisits calser membre de l'Associació de veïns.El projecte està destinat a l'ús del

mateix com a oci dels veïns i veï-nes del barri podent utilitzar-lescom a parcel·les de cultiu seguintel principis de l'agricultura ecolò-gica i tenint com a objectius prin-cipals la promoció i difusió de l'a-gricultura com a eina de coneixe-ment i respecte del medi local; larecuperació de l'agricultura tradi-cional i difusió de l'ecològica; afa-vorir el contacte intergeneracio-nal amb l'ús de pràctiques utilit-zades en l'agricultura; i aprofita-

ment d'un espai al barri per partde tots els veïns que vulguen perproduir aliments per a ells matei-xos.

Aquesta iniciativa és una mésde les que s'han produït al barriamb un èxit important. De fet hansigut tant gran el nombre de per-sones individuals, col·lectius delbarri i grups de gent que ha estatinteressada que malauradament hiha algunes persones que haurand'esperar per haver-se quedat sen-

se parcel·la. Açò és un indicatiu deles ganes i la iniciativa que té lagent al barri i en concret de la for-ça que està tenint als darrers anysl'Associació de Veïns de Benima-clet.

Aquesta és una mostra més d'u-na iniciativa de base a nivell localque qüestiona un model urbanís-tic que és capaç d'acumular nom-brosos solars en mans d'especula-dors que esperen la seua ocasió perfer diners fàcils, provoquen que

nombroses parcel·les de terra esde-vinguen abocadors incontrolats sen-se donar-los cap mena d'ús socialen benefici del poble.

La iniciativa d'aquest barri noés la única que s'ha dut a terme jaque hi ha altres barris de Valènciaque també han posat en pràcticapropostes en aquesta línia com éscas del barri de sant Marcel·lí.

L'esperit del projecte no buscaconstruir una illa en el desert sinóla creació d'una cultura d'agricul-tura urbana a la ciutat de Valèn-cia com han expressat els seusimpulsors des del naixement delprojecte.

L’ACCENT 198 DEL 25 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL DE 2011 PAÏSOS CATALANS 07

LLaa ttrroobbaaddaa ddeeccaassaallss ttiinnddrrààccoonnttiinnuuïïttaatt REDACCIÓ BARCELONA

Prop d'una trentena de casals popu-lars d'arreu dels Països Catalans esreuniren el passat dissabte 19 demarç a Sabadell per a intercanviarexperiències i debatre projectes defutur.

De la trobada en sortí un projec-te per al 2011 i l'emplaçament a unanova trobada l'any vinent. Per aquest2011 els casals assistents a la troba-da s'han proposat posar a la xarxaun portal comú que expliqui la rea-litat i l'extensió dels casals i exer-ceixi d'agenda col·lectiva que visua-litzi la munió d'actes que setmanal-ment es programen arreu de la nació.

De cara a l'any vinent, Vilanova

prendrà el relleu de Sabadell en l'or-ganització d'una nova trobada. I hofarà en el marc de la commemora-ció del centenari del Congrés d'A-teneus que el 1912 es celebrà a lacapital del Garraf i en què hi par-ticiparen 138 entitats. L'encarregatd'organitzar aquesta nova cita seràl'Ateneu Vilanoví.

També s'editarà en format digi-tal un llibret amb les conclusionsde les diverses taules de debat. Alllarg de la tarda de dissabte es deba-té en format de taules rodones aspec-tes com l'okupació, el finançamentdels espais, aspectes legals, el tre-ball d'aquests espais dins el muni-cipalisme o la resposta a les agres-sions feixistes. Finalment, la tro-bada es clogué amb un sopar popu-lar i un concert de Pau Alabajos.

JOAN BALLESTER PORRERES

El passat quinze de març es va dura terme un nou judici contra unmembre de l'Esquerra Independen-tista de Mallorca. En aquest cas l'im-putat va ser l'Àlvar, militant delSindicat d'Estudiants dels PaïsosCatalans (SEPC) i de Maulets, al qualse l'acusa de fer unes pintades queaparegueren a la Universitat de lesIlles Balears i de posar silicona aalguns panys de la mateixa en elmarc de la Vaga General del 29 desetembre passat. L'imputat ha negatels fets davant el jutge.

Al judici s'ha personat com a partperjudicada la universitat i hi tes-tificaren els membres de la PoliciaLocal que se'l van endur a comissa-ria i els dos agents de la seguretatprivada de la universitat que el vandetenir. A les portes del jutjat esfeu una concentració de suport i esdesplegà una pancarta on es podiallegir "Absolució Àlvar UIB, defen-sar els drets socials no és cap delic-te". Segons ha declarat l'indepen-dentista a L'ACCENT a la seva decla-

ració va refusar con-testar els interroga-toris de les parts acu-sadores i del jutge inomés va voler acla-rir que "sóc indepen-dentista i revolucio-nari, era dia de VagaGeneral i jo era onhavia d'estar". Tam-bé va explicar que elSindicat d'Estu-diants del PaïsosCatalans treballa perassolir la indepen-dència i el socialis-me a l'Illa i a la res-ta de la nació. Eljudici va quedar vistper sentència i s'es-pera el dictamen elspropers dies.

Segons Alerta Solidària la fiscaliaha sol·licitat una condemna de 6 diesde localització permanent i una mul-ta de 475 euros en concepte de danysque hauria de pagar a la Universitatde les Illes Balears per la neteja deles pintades i pel canvi dels panys.

Campanya contra l’EI de MallorcaAquest cas de repressió a l'esquerraindependentista no és aïllat i se sumaals del David i el Guillem, imputatspels incidents provocats per la poli-cia i un grup de feixistes a la mani-

festació del 31 de desembre i al dels5 de palma, acusats d'amenaces con-tra membres de l'ultradretà Círcu-lo Balear, en el que s'està convertiten una dura campanya policial con-tra l'independentisme mes comba-tiu de l'illa.

CCoonnttiinnuuaa llaa ccaammppaannyyaa rreepprreessssiivvaa ccoonnttrraa ll’’EEssqquueerrrraa IInnddeeppeennddeennttiissttaa ddee MMaalllloorrccaa

Imatge aèria dels solars que es destinaran a horts

“L'any vinent Vilanova acollirà una

nova trobada”

Naix un projecte d’horts urbans ecològics al barri de Benimaclet

El judici ha quedat vist per a sentència i s’espera dictamen en els propers dies

DEL 25 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL DE 201108 EN PROFUNDITAT

FRANCESC BLANCO BARCELONA

A primera hora del matí del prop-passat 15 de febrer, una vintena

d'activistes del grup ecologis-ta Greenpeace van entrar a laCentral Nuclear de Cofrents per

reclamar al govern queno renovara el permísd'explotació de lainstal·lació. Amb els pri-mers raigs de sol i sotala pluja, un grup de 6escaladors van pujar

a la torre de refrigeració,de 125 metres d'alçada, van

escriure amb pintura el missatge"Perill Nuclear" i van desplegarles característiques pancartes gro-gues de l'organització, amb el lema"Cofrents: tancament ja".

Amb aquesta acció els activis-tes posaven en evidència la segu-

retat del recinte. La centralva declarar l'alerta d'e-

mergència i en pocsminuts el Consell deSeguretat Nuclear

(CSN) va activar el seupla de resposta a emergèn-

cies. Acte seguit diverses patru-lles de la Guàrdia Civil i de la Poli-cia Nacional van arribar a la cen-tral nuclear i van identificar elsecologistes que donaven suport al'acció als peus de la torre.

Finalment dos guàrdies civilsde muntanya experts en escaladavan pujar a la torre per valorar lasituació i fer baixar els activistes,que ja havien acabat de pintar lafrase reivindicativa i es disposa-ven a baixar. Cap a les 16 hores, elgrup d'escaladors aconseguia arri-bar a terra i els seus componentsforen immediatament detingutsi traslladats a comissaria.

Els detinguts van passar totala nit als calabossos de la guàrdiacivil i al dia següent passaren adisposició judicial. Al llarg delmatí, a l'interior del Palau de Jus-tícia de Requena, van declarardavant la jutgessa els vigilants delrecinte i els membres de Green-peace. De vesprada, els detinguts,d'entre els quals es troba el fotò-graf independent Pedro Armes-tre, foren poc a poc posats en lli-bertat amb càrrecs de desobedièn-

cia, relesionsi restenPer la secologidels accap moles decseguret

Segopanya dCarlos ars sónsolamenologiaser, comles agènel mónterroricions Bper demnal i adecididvables,per l'end'ocupade l'eneser brupocs lloment".

NNoovveess mmaanniiffeessttaacciioonn ppoollííttiiccaa eenneerrggèèttiiccaa

M.C. BARCELONA

El dia 11 de març, a les 14:46 en horajaponesa, (6:46 del matí als Països Cata-lans), un terratrèmol, a 24 km de pro-funditat, sacsejà la costa oriental delJapó, els reactors nuclears de la cen-tral de Fukushima van quedar descon-nectats de la xarxa elèctrica, els gene-radors diesel que havien de garantirla circulació del circuït de refrigera-ció es van engegar. Poc després, el tsu-nami desencadenat pel terratrèmolcolpejava la central i va provocar greusdanys a les instal·lacions, quedantaturats els generadors dels reactors 1,2 i 3. Els tècnics de la central en unprimer moment es van preocupar perl'estat de la piscina d'emmagatzemat-

ge de combustible nuclear gastat delreactor 2, dedicant-hi la capacitat debombeig disponible, mentre la situa-ció als reactors s'agreujava i l'apaga-da es feia de manera inadequada. Desd'aquest moment es declara l'estat d'e-mergència nuclear però inicia unapolítica d'ocultació dels fets i de con-fusió que durarà tota la crisi. Es decre-ta un primera àrea d'evacuació de 3km,que s'acabarà ampliant progressiva-ment. L'apagada dels reactors no fun-ciona com s'havia previst, l'escalfa-ment provoca un augment de la pres-sió ales 21h, primer al reactor 1.

L'endemà falla la bateria del sis-tema d'alta pressió del nucli el reac-tor 3, les barres de combustible estanen perill. Els tècnics declaren l'emer-

gència nuclear a Fukushima I i aug-menten l'estat d'alerta per a Fukus-hima II. A les 10 del matí la direccióde la central (que segueix en totmoment en mans de l'empresa explo-tadora, TEPCO) decideix alliberarvapor del reactor 1 per allejar la pres-sió, 50 minuts després, s'allibera vapordel reactor 2. es llença per primercop material radioactiu a l'atmosfe-ra. S'augmenta el radi d'evacuació dela central I a 10km, i 3km de la cen-tral II. Malgrat aquesta mesura, a les15:36, les televisions emeten el direc-te una gran explosió d'hidrogen enun dels edificis de la unitat 1. L'edi-fici de formigó que envolta el conte-nidor d'acer del reactor 1 ha esclatat.Al vespre s'amplia el radi d'evacua-

ció a 20km de la central I. 10Km dela central II, es torna alliberar vapordel reactor 1 a l'atmosfera, les emis-sions contenen material radioactiucom triti i l'isòtop Nitrogen-16. TEP-CO informa de quatre treballadorsferits. L'endemà 13 de març moriràel primer treballador de la central.Es declara un accident nuclear denivell 4 (d'abast local).

Dilluns 14 de març, es produeix unaaltra gran explosió a l'edifici del reac-tor 3 per l'ignició de l'hidrogen. 600treballadors segueixen a la centralintentant arreglar els sistemes de refri-geració. Les barres de combustible delreactor 2 es troben exposades a l'aire.El president de l'autoritat per la segu-retat nuclear de França diu que l'ac-

cident s'hauria de classificar com denivell 5 o 6 en l'escala d'accidents.

Dimarts 15 de març. A les 6 delmatí es declara un incendi al reactor4. Minuts després, es produeix unatercera explosió, aquesta al reactor2, amb possible dany a l'edifici de con-tenció. La radiació arriba poc desprésals 8.217 µSv/hora Es comencen a eva-cuar els treballadors. TEPCO reconeixque es poden arribar a fondre les barresde combustible, la pitjor situació pos-sible en una central. Es descobreixque l'edifici del reactor 4 també estàdanyat. A les 8:54 es produeix unaquarta explosió i un incendi a la uni-tat 4. Vint minuts més tard, s'infor-ma que la radicació s'ha disparat finsals 11.900µSv/h (11,9mSv/h). Més tard

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 198

Si l'energia nuclear necessita alguna cosa sóngrans quantitats de diners per finançar elsseus projectes.Diners provinents dels nostresestalvis en bancs que dediquen la seva publi-citat a parlar d'inversions verdes i de respon-sabilitat social. Diversos bancs francesos iespanyols figuren entre els principals finan-cers del negoci nuclear.

1. BNP Paribas (Estat Francès). Inver-sions per valor de 13.502 milions d'eu-ros2. Barclays (Regne Unit) 11.463 milionsd'euros3. Citi (EUA): 11.413 milions d'euros4. Societé Generale (Estat Francès): 9.710milions d'euros5. Crédit Agricole (Estat Francès): 9.088milions d'euros6. RBS (Regne Unit): 8.576 milions d'eu-ros7. Deutsche Bank (Alemanya): 7.842milions d'euros.8. HSBC (Regne Unit) 7.578 milions d'eu-ros9. JP Morgan Chase (EUA): 6.721 milionsd'euros.10. Bank of China (Xina): 6.011 milionsd'euros.11. Bank of Tokyo- Mitsubishi UFJ (Japó)5.389 milions d'euros12. Mizuho (Japó): 4.702 milions d'eu-ros13. Morgan Stanley (EUA) 4.327 milionsd'euros14. Merrill Lynch (EUA) 4.082 milionsd'euros15. UBS (Suïssa): 3.990 milions d'euros...23. BBVA (Estat espanyol): 1.658 milionsd'euros...28. Banco Santander (Estat espanyol):902 milions d'euros

(Font: xarxa Banktrack)

M.C. BARCELONA

En els darrers anys, els lobbies pronucle-ars han dut a terme una intensa campan-ya de propaganda per defensar l'energianuclear, difonent un discurs basat sovinten falsedats, com la falsa seguretat d'aques-ta energia, que l'accident de Fukushimadesmentit dramàticament, una vegadamés, i aquest cop en un dels països tecno-lògicament més avançats del món.

L'energia nuclear implica riscos enor-mes per al medi ambient i la salut huma-na, genera una càrrega de residus nucle-ars de llarguíssima durada i va associadaa les armes nuclears, incrementant l'ame-naça de la proliferació nuclear mundial.

Tampoc és cert que no sigui possible elbenestar prescindint de les nuclears, hi hamolts països avançats que prescindeixencompletament d'aquesta energia, i ja fatemps que s'ha demostrat que si existeixla voluntat política, és perfectament fac-tible la substitució per energies renova-bles.

Tampoc és cert que l'energia nuclearsigui cap solució per a l'escalfament glo-bal i l'exhauriment dels combustibles fòs-sils, el cicle nuclear és enormement depen-dent del petroli en les seves diverses fases.Ni menys encara una solució que garan-teixi la independència de les fonts d'ener-gia, ja que el combustible nuclear tambées troba en un nombre limitat de països.

La suposada rendibilitat gairebé màgi-ca de l'energia nuclear no compta els cos-tos de tot el cicle de vida, des del carís-sim procés d'extracció amb la mineria del'Urani, el procés del mineral per a asso-lir l'urani enriquit, l'immens cost real deles centrals, i la despesa i problema noresolt que suposen els residus. La majorpart d'aquestes despeses són assumidespels estats, sovint per interessos o depen-dències militars, polítiques o econòmi-ques. Així, som tots els que paguem una

indústria que en realitat no és competi-tiva i que només beneficia a les compan-yies energètiques i els seus inversors mit-jançant el que no pot ser qualificat d'al-tar manera que xantatge.

La xerrameca de la “renaixença nucle-ar” malgrat ser repetida per diversos polí-tics, periodistes i pretesos experts, sovint

ben remunerats per la pròpia indústria,per dogmatisme ideològic o per simple igno-rància, senzillament no té cap base real,ni en el nombre de reactors nous ni en pro-jectes de noves instal·lacions, moltes deles quals han multiplicat el seu preu i eltemps de construcció en els últims anys, iaixò, malgrat l'alça de preus del petroli.

esistència a l'autoritat,s, danys i desordres públics,n a l'espera del judici oral.seua banda, l'organitzacióista destaca que l'actitudtivistes no fou violenta en

oment, tal i com demostrenclaracions dels agents detat. ons el responsable de la cam-de Nuclear de Greenpeace,Bravo, "les centrals nucle-

n instal·lacions d'alt risc, noent per basar-se en una tec-a perillosa, sinó també perm reconeixen obertamentncies d'intel·ligència de tot, objectiu potencial d'atacs

istes". En les seues declara-Bravo va justificar l'acciómanar al govern, a la patro-als sindicats que "recolzendament les energies reno- encara que solament siga

norme potencial de creacióació que tenen, i s'oblidenergia nuclear que, a més de

uta i perillosa, genera moltocs de treball comparativa-

nnss ccoonnttrraa llaa eessppaannyyoollaa

LES MENTIDES DEL DISCURS PRONUCLEAR

es produeix un greu incendi al reac-tor 4, s'allibera més maerial radioca-tiu, la radiació encara augmenta més,30 mSv/hra entre la Unitat 2 i al uni-tat 3, 400 mSv/h al costat de la Uni-tat 3, i 100mSv/h a la unitat 4. al mig-dia es declara una zona d'exclusió detràfic aeria en 30km al voltant deFukushima-I. A la tarda, el nivell d'ai-gua als reactors 5 i 6, comença a bai-xar. A mitja nit, el nivell de radiaciófora la central és de 6308 µSv/h.

El 16 de març es declaren nous incen-dis al reactor 4 i al reactor 3 que alli-bera un núvol blanc de materialsradioactius, es comença a témer pelsefectes de l'accident en les piscinesd'emmagatzematge de combustiblenuclear usat, que s'han estat omplint

molt per sobre de la seva capacitat.S'eleva el límit de dosi de radiació perals treballadors a 250 mSv/any (12vegades més que el límit habitual perals treballadors de centrals). S'acabal'evacuació d'un radi de 20km de Fukus-hima-I. Augmenten els nivells de radia-ció i s'evacuen els 50 treballadors quequedaven durant unes hores. A la tar-da, les tasques de refrigeració ambaigua de mar llençada des d'helicop-ters s'han de suspendre pels elevatsnivells de radiació. Diversos governsaconsellen als seus ciutadans que aban-donin Tokio. L'Agència Internacionalde l'Energia Atòmica alerta sobre alsituació de les piscines de combusti-ble dels reactors 3 i 4. Problemes perinjectar aigua.

El 17 de març, l'ambaixada ameri-cana recomana als seus ciutadansevacuar un radi de 50km. El cap dela comissió de regulació nuclear delsEUA G. Jazcko, alerta que les pisci-nes han quedat sense aigua i que elsnivells de radiació són extremada-ment alts. Helicòpters amb protec-cions especials intenten prosseguirels treballs de refredament, però elvent dispersa l'aigua abans que arri-bi a l'objectiu. Es compten 23 ferits,20 contaminats i 2 desapareguts enles tasques a la central. Fora la cen-tral els nivells de radiació arriben a10mSv/h. L'emissió de materialsradioactius de les piscines d'emma-gatzematge augmenta. El fòrum JAIFinforma que el principal perill imme-

diat és el perill de danys de les barresde combustible en les piscines d'em-magatzematge fora del casc de con-tenció a les unitats 1, 2, 3, i 4.

Es comencen a fer mesures de l'ex-tensió del núvol de gas, vapor i partí-cules radioactives alliberat, la majorpart cap a l'oceà pacífic. El 19 de marçEs detecten nivells anormalment altsde radiació en cultius i d'algunes àre-es del Japó com els espinacs o en elsproductes làctics. Es detecta presèn-cia d'isòtops radioactius Iode-131 i Cesi-137 en l'aigua de diverses regions i ciu-tats japoneses, inclòs Tòquio. Es pre-veu que el recurs pesquer es veuràafectat.

A l'hora de tancar l'edició de L'Ac-cent, l'accident estava lluny de ser

controlat, el 21 de març, es declara-va un altre foc a l'edifici número 3.Els nivells de radiació continuavenoscil·lant sense control. La radiacióalliberada acumulada supera de molttots els límits establerts per a la segu-retat i salut públiques. L'actuació delgovern i l'empresa energètica propie-tària de la central han estat en totmoment d'ocultació dels esdeveni-ments i minimització dels efectes,declaracions que eren desmentidesper les imatges i mesuraments inde-pendents de forma reiterada. Elgovern japonès només acabarà reco-neixent un accident de nivell 5. Estracta ja sens dubte i de moment, delsegon pitjor accident nuclear de lahistòria.

UUnn ddeessaattrree eennccaarraa sseennssee ccoonnttrrooll

L’ACCENT 198DEL 25 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL DE 201110 INTERNACIONAL

DIANE KRAUTHAMER WISCONSIN

Quan la mestra d'escola públicaKathy Ponza va començar a pro-testar contra les retallades del pres-supost estatal aquest mes de febrer,no s'imaginava que encendria unmoviment obrer de masses. Peròquan va saber que l'Estat li pren-dria els seus drets i el salari, queella, els seus tres fills i els seuscompanys necessiten per sobreviu-re, va saber que no tenia més remeique lluitar en aquesta batalla.

"La majoria de nosaltres guan-ya menys de 50.000 dòlars l'any.No estem vivint en abundància,només estem vivint", explica. Ara,la Kathy protesta contra la legis-lació recentment aprovada queimposa severs retalls del pressu-post i ataca el dret de negociaciócol·lectiva dels treballadors, entred'altres. “Això perjudicarà tothom”,lamenta.

L'11 de març, el governador deWisconsin, Scott Walker, va apro-var una llei que exclou els sindi-cats del sector públic del dret a lanegociació col·lectiva sobre qual-sevol qüestió laboral que no siguinels salaris bàsics. Amb la nova legis-lació, els treballadors no tenen capdret a negociar sobre les seves pen-sions, els seus plans de salut, laseguretat en el treball o qualsevolaltre tema. Walker diu que el pro-jecte de llei permetrà estalviar 30milions de dòlars per ajudar a pagarun dèficit pressupostari de 137milions de dòlars.

Resposta contra la llei delgovernador de WisconsinWalker va donar a conèixer la seva

proposta de retallada l'11 de febrerd'enguany. Els següents dies, elssindicats i els treballadors del sec-tor públic es van mobilitzar con-tra el projecte de llei, i el 15 defebrer hi va haver protestes a granescala, amb milers de manifestantsque van ocupar el Capitoli (seu delParlament de Wisconsin). Milionsde manifestants més es van mobi-litzat en solidaritat a ciutats detots els EUA. El 17 de febrer, la pro-testa va anar més enllà quan 14diputats demòcrates del Senat deWisconsin van fugir a Illinois perbloquejar l'aprovació de la llei. Pertal d'aprovar qualsevol mesura rela-cionada amb la fiscalitat cal quehi hagi 20 senadors per fer quò-rum, així que no es va poder apro-var.

La setmana següent, les protes-tes massives van continuar i vanarribar suports d'arreu del món.El 23 de febrer, la Federació del Tre-ball del Centre-Sud (SCFL), una fede-ració que aplega més de 97 organit-zacions sindicals que representen45.000 treballadors, va aprovarcomençar a preparar una vaga gene-ral.

Les trampes dels republicansper aprovar la lleiMentre la gent de Wisconsin con-tinuava les mobilitzacions, els polí-tics tampoc no es quedaven quiets.

Així que, malgrat les manifesta-cions massives, els senadors repu-blicans van aprovar per unanimi-tat una resolució que declarava els14 demòcrates absents en rebel·liai els amenaçava d’acomiadar-los id’arrestar-los.

El 9 de març, un comitè va eli-minar alguns elements fiscals delprojecte de llei (una maniobra dels

republicans per poder aprovar lavotació sense la necessitat del quò-rum mínim) i el Senat de Wiscon-sin el va aprovar. Finalment el 10de març, el projecte de llei va tor-nar a l'Assemblea, on va ser apro-vat. L'endemà, l'11 de març, el gover-nador Walker va promulgar la llei.

La gent està enfadada, però noderrotada. Saben que l’aprovacióde la llei de Walker és només unaetapa en una lluita llarga. Si la gentcregués que cada vegada que unallei s’aprova es perd una batalla,no haurien continuat la lluita.

La manifestació més gran de la històriaEl 12 de març, l'endemà de l'aprova-ció, hi va haver la manifestació mésgran de la història a Wisconsin. Mésde 100.000 treballadors del sectorpúblic i privat, lluitadors comuni-taris, funcionaris electes, estudiants,Wobblies (militants del sindicatIWW) i gent de totes les classes socialses van unir als carrers de Madison,la capital, per animar a convocaruna vaga general, demanar la reti-rada de la llei. I també van cantarantics èxits dels Wobbly com "Soli-

darity forever" i "Which Side AreYou On?”, del nou “Very Little RedSongbook” (“Petit cançoner roig”).

"Ha estat molt encoratjador rebreel suport d'altres sindicats i de per-sones que ni tan sols són dels sindi-cats, però que veuen que aquest pro-jecte és perjudicial per una partàmplia de la població", va dir satis-feta Kathy Ponza durant la mani-festació.

Russ Faulkner, un Wobbly de Mis-sissippi que viu des de fa poc a Madi-son, hi coincidia: "Estem construintuna coalició amb el nombre de per-sones més gran possible, no nomésles que estan ja organitzades". Faulk-ner treballa juntament amb dotze-nes de membres actius de la IWWde Madison, Twin Cities, Chicago iels seus voltants per tal “d'encen-dre la consciència dels treballadorsi avançar cap a canvis reals en aquestpaís”.

El Wobblies estan treballant perconvocar una vaga general, explicaRuss Faulkner: "Estem treballantper la vaga general perquè sabemque és l'eina més poderosa de la clas-se obrera contra les grans empresesi els seus titelles".

Wisconsin encén les lluites sinarreu dels Estats Units

Diane Krauthamer,militant del sindicatIWW (Industrial Workers of the World,un sindicat combatiu amb una llarga tra-jectòria de lluita) als Estats Units, expli-ca en aquest article per L'ACCENT la llui-ta dels treballadors nord-americans con-tra l'onada de lleis anti-sindicals que elsrepublicans han intentat aprovar enalguns estats. La lluita a l'Estat de Wis-consin per impedir que s'hi aprovi unallei contra els drets dels treballadorspúblics ha esdevingut un referent arreudel país.

L’AUTORA

La resposta dels treballadors ha sigut multitudinària, i ara preparen una gran vaga general // FOTO: Diane Krauthamer

“La legislació antisindical s’està

propagant ràpidament arreudels Estats Units”

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a [email protected]

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

Joan,T’escric en nit de lluna plena,

mentre cauen míssils Tomahawksobre Líbia. Les mateixes bombesque fa vuit anys van caure sobre l’I-rac. D’ací a poc temps farà ja un anyque, amb centenars d’activistes detot el món i uns cinquanta repor-ters, vaig sentir com volaven lesbales. El periodista Cevdet Kiliçlarno va tindre tanta sort. Avui no potescriure aquesta carta. Però Joan,jo t’explicaré per què: va rebre untret al centre del front mentre foto-grafiava l’atac al Mavi Màrmara.L'autòpsia va reve-lar que el tret foudisparat per unescamot israeliàa uns pocs metresde distància. Peròjo vaig sobreviu-re per contar-ho.I encara que emvan robar el meutreball, no vanpoder furtar-mela memòria.

Recorde els com-panys que viatjaven en eixa Flotillaper trencar el bloqueig a Gaza. ComDror, jueu israelià, que em contàcom els seus pares van haver de fugirde l’Alemanya nazi i van arribar aPalestina. Per a ell, per la seua con-dició de perseguit, és absolutamentnatural ajudar als perseguits d’avui.És l’única manera de conservar laseua humanitat. No oblide tampoca Kim, la xilena, refugiada també.Son pare no va poder escapar dePinochet. Sa mare la va educar amb

les històries del sofriment jueu, iper això precisament, es va sumara la Flotilla. Perquè els palestins d’a-ra són els jueus d’abans. I tu, Joanquè en penses de tot això?

Ens preguntes per què no fem resper Líbia. Per què no condemnemels crims de Gaddafi. I fas una llis-ta de culpables i sospitosos al millorestil McCarthy. Joan, afirmes serhistoriador, supose que beus de fontsfiables. Per què no has llegit abansd’escriure? He publicat prop de qua-ranta missatges denunciant a Gad-dafi. I és lògic: Gaddafi va enviar

massa gent a Guan-tànamo en la seuaaliança amb Geor-ge Bush, va pagarla campanya elec-toral de Sarkozy iva expulsar milersde palestins deLíbia, entre moltesaltres delicadeses.Gaddafi ha traït atothom. Gaddafi ésodiat per tothom.

Excepte, fins fa unmes, pels seus amics personals: elRei Joan Carles I, Zapatero, Bush,Sarkozy i l’inefable Berlusconi. Wiki-leaks va filtrar una petita dada:Espanya ha venut 1.500 milions d’eu-ros en armes a Gaddafi. Joan, mait’he escoltat denunciar això. Elsmateixos que armaren Gaddafi, iabans Saddam Hussein, ara el bom-bardegen. Joan, que diràs quan lestropes occidentals massacren i saque-gen Líbia mil cops més del que hoha fet el propi Gaddafi?

Ens preguntes perquè no fem unaFlotilla a Líbia. Doncs et comenteque mentre tu pontifiques des de lacomoditat del sofà i el despatx, moltsactivistes de la Flotilla es troben ales fronteres de Tunísia i Egipte aju-dant als refugiats libis. Alguns finsi tot arrisquen les seues vides a Ben-gasi curant als ferits dels atacs. Altreshan anat a Japó a ajudar allà. I joet pregunte Joan, a part de llistesnegres, tu què fas?

Com has vist, treballar amb Tele-sur no m’impedeix tindre criteripropi. Però Joan, és que parles sen-se haver vist maiel canal. Sinósabries que Tele-sur va ser l’úniccanal que va des-plegar correspon-sals simultània-ment a Trípoli i aBengasi, mostrantels dos costats delconflicte. Aviatpodràs veure ‘Focsobre el Màrma-ra’, el nostre docu-mental que pre-senta la històriade la Flotilla desde dins. I et comente també que men-tre l’Espanya que no denuncies enviaF18 per bombardejar Líbia, Veneçue-la i altres països d’Amèrica Llatinahan tractat fins l’últim moment detrobar una sortida negociada perevitar una nova guerra i un nou Irac.A banda de no informar-te correc-tament, què fas tu Joan mentre cauenmíssils sobre Líbia?

Per acabar t’informaré que a laFlotilla hi havien kurds i turcs,madrilenys i catalans, musulmansi jueus, ateus i cristians, nord-ame-ricans i sud-americans. I potser etrigues d’això, però el que em va fercomprendre que tot el dolor i la tris-tesa van valdre la pena el vaig tro-bar a la meua València. Allà vaigconèixer a la família Hamdan i emvan contar com gràcies a la Flotillaes van obrir les portes de Rafah imilers i milers de palestins van podersortir de la presó que és Gaza. El seupare va creuar la Mediterrània per

retrobar-se ambels seus al cap demolts anys. No sési a tu això etremou les entran-yes, però a Gulhani Ali sí. Ells són elsfills de Cevdet. Ellsara saben que elseu pare va morirperquè altres vis-quen.

Joan, jo he lle-git els teus llibres,però és curiós quecom a historiadortingues tan poca

memòria. Ja has oblidat l’Èxode?Aquell mític vaixell jueu que va tren-car el bloqueig de Palestina i va sermassacrat pels escamots britànicsel 1947? Nosaltres no. El seu esperités el nostre. Per això tots els anyscada 31 de maig hi haurà una Floti-lla cap a Gaza. Fins l’alliberament.

Com a Goliat, Joan, vos perd l’a-rrogància.

L’ACCENT 198 DEL 25 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL DE 2011 INTERNACIONAL 11

ndicals

RESPOSTA DE DAVID SEGARRA A JOAN B. CULLA

El professor de la UAB Joan B. Culla publicà un article el passat divendres 18 de març en què, sotael títol “On és Willy?” atacava diverses persones vinculades amb la solidaritat internacional, entreelles el periodista valencià David Segarra, acusant-les de no ser solidàries amb el poble libi.Aquest publicà una carta oberta responent directament al professor Culla que us reproduïm.

La lluita contra les lleis antisin-dicals s'estén arreu dels EUAA mesura que l'impuls cap a unavaga general està creixent a Wiscon-sin, la IWW està treballant amb elssindicats del sector públic i privati els seus aliats en la construcciód'una diversitat de tàctiques peroposar-se a les legislacions similarsque es volen aprovar arreu dels EUA.És el que succeeix per exemple aIowa, Michigan, Indiana, Michigan,Idaho, Missouri, Colorado, Nebras-ka, Tennessee o New Hampshire.

A Indianapolis, Indiana, milersde sindicalistes van envair la Casade Govern cada dia durant tres set-manes per oposar-se a 11 projectesde llei en estudi. Seguint l'exemplede Wisconsin, senadors demòcratesvan fugir a Illinois per bloquejarl'aprovació de la legislació. I aixòva obligar els republicans a deixaraparcat el projecte de llei sobre eldret al treball.

L'11 de març a Sant Louis, Mis-souri, més de 5.000 fusters, peons,lampistes, calderers, mestres, tre-balladors de l'automòbil, camio-ners, porters, infermeres, policies,vidriers, maquinistes i electricis-tes es van unir per oposar-se a pro-jectes de llei que perjudiquen lesfamílies treballadores. Finalment,el 14 de març, després de debatre elprojecte de llei sobre el dret al tre-ball durant tres hores, els senadorsrepublicans no van poder reunirprou suport per aprovar-lo, i el pro-jecte va ser arxivat.

A Columbus, Ohio, almenys20.000 afiliats als sindicats del sec-tor públic i privat i els seus aliatses van reunir a la Casa de l'Estat el8 de març de oposar-se a un projec-te de llei perjudicials contra els tre-balladors que vol eliminar el dretsa la negociació col·lecgtiva dels tre-balladors públics.

La legislació antisindical s'estàpropagant ràpidament arreu delsEstats Units. Però la solidaritat i laconsciència de la classe treballado-ra estan creixent. Els sindicats delsector públic i privat estan apar-cant les seves diferències per llui-tar al mateix front, i en molts casos,estan guanyant.

Aquest moviment va començaramb els mestres i altres treballa-dors públics a Wisconsin que, comKathy Ponza, senzillament lluitenper mantenir els seus drets fona-mentals, però ha encès un foc queja s'està estenent ràpidament a totel país. El foc està cremant les barre-res que ens divideixen per raça, reli-gió, sexe o afiliació política. Persobre les divisions, aquestes lluitesens uneixen com a treballadors.Hem de continuar units, la classeobrera d'aquest país tenim la capa-citat de fer el que calgui per recu-perar els nostres drets, els nostressalaris i les nostres vides.

“Per a ell,per la seuacondició de perseguit,

és absolutamentnatural ajudar als per-

seguits d’avui”

“A la Flotilla hi havienkurds i turcs, madri-

lenys i catalans,musulmans i jueus,

ateus i cristians,nord-americans isud-americans “

L’ACCENT 19812 ECONOMIA DEL 25 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL DE 2011

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu // Ateneu Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP

Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “CanCapablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià,31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Ter-ra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Ter-rassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre -Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUVBaró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida //Taverna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

La presa sobre el riu Tigris expulsaria 78.000 persones i submergiria un emplaçament arqueològic amb 12.000 anys d’història

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Hi ha una vall al Kurdistan que famés de deu anys que està amenaça-da. Estan amenaçats els 78.000 habi-tants de la zona i també algunes deles restes arqueològiques més anti-gues del planeta. L'amenaça és en for-ma de presa, la que hi vol construirel govern turc. De moment no se n'hasortit perquè no ha trobat el finan-çament per construir-la. Ara el BBVApodria ajudar-hi. Però s'ha engegatuna campanya internacional perimpedir-ho.

La presa Turquia la vol construirsobre el riu Tigris, que ha vist néixeri encara hi guarda les restes d'una deles civilitzacions més antigues, Meso-potàmia. La població de Hasankeyf,que quedaria inundada totalment perla presa, té un alt valor arqueològic,ja que s'hi ha datat poblament humàininterromput des de fa més de 12.000anys. El menyspreu del govern turccap a aquestes restes, però, no és nou,ja que mai ha volgut invertir ni enrecerca ni per protegir-ho ni per poten-ciar-ho de cara al turisme. La raó:Hasankeyf és en zona kurda, així quel'Estat turc mai ha promogut la zona.

El govern turc ja fa anys que bus-ca finançament internacional pelprojecte, però diverses campanyes aEuropa han provocat que diversesempreses i bancs hagin fet marxaenrere. Ara és el banc espanyol BBVAqui podria fer viable el projecte, jaque ha adquirit una participació del24,9% del banc turc Garantibank.Aquesta entitat és un dels principalsfinançadors de la presa que es volconstruir al Tigris, que és un dels pro-jectes d'energia hidroelèctrica méscriticat i polèmic del món.

El projecte de presa sobre elTigrisLa campanya internacional denun-cia que si el projecte que podria aju-dar a finançar el BBVA tirés enda-vant afectarà fins a 78.000 personesque actualment hi viuen; submergi-rà sota l'aigua Hasankeyf i 400 llocsarqueològics més; produirà un greudeteriorament de la qualitat de l'ai-gua i destruirà 400 km2 d'hàbitat de

ribera de gran interès i afectarà elshàbitats a llarg dels 32 quilòmetresque travessa a Síria i els 1.418 a l'I-raq.

A més, els que s'oposen a la cons-trucció de la presa també alerten queaquest projecte “exacerbarà els con-flictes sobre l'aigua a l'Orient Mitjà,ja que els països veïns no han estatconsultats com estipula el dret inter-nacional, i bloquejarà i controlarà elflux de l'aigua del Tigris als païsosveïns”.

Els compromisos del BBVAEls qui pressionen el BBVA perquè noparticipi al projecte a través del Garan-tibank, li recorden que ha firmat elsPrincipis d'Equador i la IniciativaFinancera del PNUMA, que precisa-ment entren en contradicció amb laconstrucció d'aquesta presa per l'im-pacte humà, cultural i ambiental quetindria.

Tot i això, els mateixos que fanpressió sobre el banc espanyol reco-neixen que aquests mateixos compro-misos el BBVA ja els ha vulnerat enanteriors ocasions, per exemple al'embassament d'El Cajón (a Mèxic)i als rius Baker i Pascua (a la Patagò-nia xilena). Malgrat tot, del darrer

projecte el banc en va sortir perquèva dir que no complia els requisitsambientals. És a partir d'aquest fetque la campanya manté l'esperançaque podrà aconseguir que el BBVAfaci marxa enrere. És per això queestà en marxa la campanya de reco-llida de signatures per aturar la pre-sa sobre el Tigris.

La història dels intents fallits de finançar la presaEls impulsors de la campanya de pres-sió al BBVA també tenen esperançad'aconseguir el seu objectiu perquèse n'han sortit anteriorment en altrespaïsos. L'any 2009, per exemple, i des-prés d'una intensa campanya, elsgoverns d'Alemanya, Àustria i Suïs-sa van retirar les garanties de crèdita l'exportació per aquest mateix pro-jecte. Ho van argumentar perquè elgovern turc no complia unes condi-cions ambientals i socials mínimesa l'hora d'impulsar el projecte. Aixíque es van retirar els préstecs a laSociété Générale, Bank Austria / Uni-Credit i DekaBank, i tots tres bancsvan declinar de participar a la cons-trucció de la presa per evitar un majordeteriorament de la seva reputació.

Plou sobre mullatL'amenaça sobre Hasankeyf i els78.000 habitants de la ribera delTigris que serien expulsats per lapresa cau sobre una població, elskurds de Turquia, que pateix reite-radament la repressió per negar-sea desaparèixer sota la dominacióturca. Recordem que entre 1987 i1995 l'exèrcit turc va destruir uns4.000 pobles kurds i en va expul-sar els 3,5 milions de persones quehi vivien i que la majoria d'ellesencara no han pogut tornar-hi. Iactualment, malgrat que el governd'Ankara encara parla de resoluciódel conflicte amb els kurds, hi hamés de 2.000 persones vinculadesal partit polític prokurd, el BDP,que estan empresonades des de fauns dos anys (inclosos alguns alcal-des). Aquests presos per la seva acciópolítica pública se sumen a les mésLa presa que vol construir el govern turc destruiria Hasankeyf, una joia arqueològica de 12.000 anys d'antiguitat // FOTO: Oriol Clavera

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Talment com els darrers anys, la cele-bració de la festa més important pelpoble kurd, el Newroz, ha tingut duescares a Turquia. D'una banda, el governturc ha estat permissiu amb les cele-bracions en alguns indrets, però end'altres ha atacat els manifestants i hadeixat desenes de detinguts i ferits.

En el cas de la capital, Diyarbakir,la policia va deixar durant el matí quecentenars de milers de persones par-ticipessin al míting del BDP (la marcaelectoral del moviment d'alliberamentkurd). Des de l'escenari, una de lesdiputades kurdes al Parlment d'Anka-ra, Gulten Kisana, es va adreçar al pri-mer ministre turc, Recep Tayyip Erdo-gan: “Tens alguna cosa a dir a totaaquesta gent reunida aquí? Tens algu-na solució per proposar a tota aques-

ta gent?”. I va afegir: “Aquesta gentestà preparada. Nosaltres estem pre-parat per la pau, estem preparats peruna nova república democràtica, volemuna autonomia democràtica i ja haarribat l'hora d'aconseguir-ho”.

Però en acabar els mítings, quanels assistents es volien dirigir cap a lacarpa instal·lada al centre de la ciutatper reclamar una solució democràti-ca al conflicte kurd, la policia va ata-car els manifestants amb gas i aigua apressió. Les càrregues van provocardesenes de ferits, inclosa una delega-da italiana que hi havia acudit com aobservadora.

En altres ciutats del Kurdistan turcla resposta de les autoritats també vaser la repressió. És el cas de les convo-catòries del BDP a Bursa, Batman,Nusaybin o Cizre.

ELS KURDS CELEBREN EL NEWROZ

Campanya contra el BBVA perquè no financi un

embassament al Kurdistan

Els kurds diuen que estan preparats per la pau

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

La Reforma Laboral ja comença aaplicar-se a les empreses, i deixaconstància de la radicalitat de lesmodificacions legals. I una de lesprimeres ha estat la multinacionalTelefonica, que no ha trigat ni tresmesos en acomiadar dos treballa-dors afiliats a sindicats combatiusper estar de baixa mèdica deguda-ment emesa pel metge de la Segu-retat Social. Amb la nova norma-tiva l'empresa indemnitzarà ambel mínim els dos treballadors, i s'es-talviarà més d'una quarta part delque hauria pagat només fa un any.Les reformes del Govern espanyolarriben a la vida quotidiana de laclasse treballadora.

El passat divendres 4 de febrerdos treballadors de Telefonica vanrebre alhora dues cartes als seusdomicilis de Barcelona i Madrid.Tots dos tenien prou coses en comú:són empleats de dècades a l'empre-sa, estan afiliats a sindicats com-batius i havien patit processos d'In-capacitat Temporal en els darrersmesos, fet pel qual els metges de lasanitat pública els havien donat debaixa mèdica per poder recuperarla salut i tornar a la feina.

Acomiadament objectiu,indemnització mínimaLa carta de Tele-fonica era lamateixa en amb-dós casos. Enaplicació estric-ta de la novaReforma Labo-ral, els dos tre-balladors se'lsacomiada per"absentisme",tot i ser baixesmèdiques justi-ficades, ambuna indemnit-zació de 20 diesper any treba-llat (amb només12 a càrrec del'empresa, i 8abonats pel Fons de Garantia Sala-rial Públic), i amb un màxim de 12mensualitats.

A la seva carta, l'empresa reco-neix que les baixes mèdiques delstreballadors han estat "justifica-

des" pel metge de la SeguretatSocial, però argumenten que "laseva prestació de serveis no resul-

ta rentable, fetpel qual no exis-teix cap altresolució que fina-litzar el seu con-tracte de tre-ball.". En resum,acomiadats pelcuriós delicted'estar malalts.

Resposta sindicalLa resposta delssindicats pre-sents a l'empre-sa no es va feresperar i va qua-lificar l'actuacióempresarial

"d'inhumana, prepotent i provoca-dora". Només unes poques setma-nes després el Comitè Intercentros,on tenen representants els sindi-cats CoBas, la CGT, la central galle-ga CIG i les basques ELA i LAB, entre

d'altres, va convocar vaga nomésunes hores el 24 de febrer a totesles seus de l'empresa a l'Estat espan-yol. El seguiment va ser importanta Barcelona (amb un 60%), que vadonar lloc a una manifestació d'unmiler de persones que va recórrer

el centre de la ciutat, a més deMadrid (amb un 20%) i EuskalHerria (destaca els 71% a Navarrai el seguiment del 65% a Guipús-coa). Segons dades sindicals, entotal gairebé 6.000 persones vansecundar una vaga que ha estat qua-

lificada pels sindicats "d'històri-ca" per demanar la readmissió delsacomiadats i el cessament de novesmesures similars

Alhora, a Barcelona, el passat16 de febrer un centenar de perso-nes es van concentrar convocatspel Comitè d'Empresa de la ciutatdavant del Congrés Internacionalde Mòbils que es duia a terme a laFira de plaça Espanya, en presèn-cia d'alts càrrecs de Telefonica, ienmig d'un important desplega-ment policial dels cossos d'antia-valots dels Mossos d'Esquadra.

La propera convocatòria del con-junt de forces sindicals va ser lavaga de tres hores a tot l'Estat espan-yol el passat 17 de març, en recla-mació novament de la readmissiódels dos treballadors acomiadats.Els sindicats han recordat que l'em-presa que aplica aquestes mesuresha tingut beneficis milionaris al2010, en plena crisi, de 10.167milions d'euros.

L’ACCENT 198 ECONOMIA 13DEL 25 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL DE 2011

NNoovveess vvaagguueess aaPPaarrccss ii JJaarrddiinnssddee BBaarrcceelloonnaa REDACCIÓ BARCELONA

Els treballadors de Parcs i Jardins deBarcelona s'han tornat a manifestati han portat a terme una nova vagael passat 10 de març. Més de 500 jar-diners van recórrer el centre de laciutat contra l'acomiadament d'on-ze treballadors aquest any, xifra quepodria augmentar fa 85 fins a l'any2015 per l'incompliment per part del'empresa del conveni col·lectiu quel'obliga a conservar els llocs de tre-ball dels empleats rellevistes, quesubstitueixen amb contractes tempo-rals els treballadors jubilats parcial-ment.

Els vaguistes van finalitzar la pro-testa amb una xoriçada popular, enhonor als polítics d'IC-EuiA que ges-tionen l'ens municipal.

REDACCIÓ BARCELONA

L'article 52.d no és un més dels arti-cles de l'Estatut dels Treballadorsreformat enguany pel govern deZapatero. Ha estat denunciat pelssindicats com una agressió al dreta la recuperació per malaltia delstreballadors. Permet ni més nimenys que acomiadar els treballa-dors amb la indemnització mínima(20 dies per any treballat amb unmàxim de 12 mensualitats) els tre-balladors que hagin portat a terme

"faltes d'assistència al treball jus-tificades i intermitents", superiorsal 20% en 2 mesos i al 25% en 4 mesos.

El polèmic article ha estat denun-ciat per juristes i sindicalistes, ate-nent que discrimina les personesprecisament pel fet d'estar malal-tes, a pesar que els convenis inter-nacionals de l'Organització Inter-nacional del treball (OIT) ho pro-hibeixen, i que el mateix Estat espan-yol fins al 1994 era nul qualsevolacomiadament d'una persona debaixa mèdica.

Els treballadors de Telefònica han eixit al carrer per reclamar la readmissió dels acomiadats

Vaga a Telefonica contra els acomiadaments de treballadors

de baixa mèdica

El polèmic article de l’Estatutdels Treballadors

“Telefonica ha aco-miadat dos treballa-dors afiliats a sindi-cats combatius per

estar de baixa mèdi-ca degudament

emesa pel metge”

L’ACCENT 198DEL 25 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL DE 201114 CULTURA

Hèctor Serra ALDAIA

Diuen que les coses bones arri-ben en petites quantitats. Otambé pot ser que quan aques-tes coses agraden tant, en vol-dríem més. En l'orbe musical,

aquestes dites podrien ser perfectamentaplicables a grups com Manel (veieu, sinó,tot el clima d'expectació -un xic malaltís-que ha girat entorn de la publicació delseu segon llarga durada) o Sopa de Cabra(els han sobrat poc més de 24 hores perexhaurir les entrades del seu retorn, des-prés d'una dècada sense saber-ne). Peròaquest article pretén fixar l'atenció enuna altra proposta, bastant més novellaque les anteriorment citades i de la qualens estan arribant les cançons en dosisminúscules però ben embotides de signifi-cat i calidesa. Píndoles per assaciar la setde sensualitat.

Es presenten amb nom evocador, d'esca-pada. Litoral ferma les coordenades delseu treball en atmosferes íntimes i senzi-lles. La seua és una música que no enténde clímax ni de tornades gaire exube-rants. I enmig de la sobrietat, despuntaun so folkie de regust romàntic salpebratamb instruments d'allò més variats iexcèntrics: ukeleles, metal·lòfons, omni-chords... Les píndoles que ens han recep-tat fins al moment duen noms tan sugge-rents com "El nostre meridià de Green-wich privat", "Petites confessions d'unmeteoròleg no practicant"" o "A la vora delmar", peça aquesta darrera que confirmaels seus aires mediterranis a través d'unalletra costumista i una melodia dolça ialegre.

Es podria situar l'origen del grup a Valèn-cia. De fet, un dels impulsors del projecte ésPau Roca, de la La Habitación Roja, que s'haenvoltat d'altres músics lligats a formacionsestatals com Tachenko o Autumn Comets.D'uns mesos ençà, l'activitat del grup ha

anat rutllant amb la difusió de vídeos tanoriginals com el de la cançó "Un segle de pai-satges" -tot aprofitant imatges del cinemad'Antonioni- i amb l'enregistrament d'undisc que ha eixit en edició limitada i nume-rada, en versió vinil i CD. De maneraparal·lela, Litoral ja s'ha fet un lloc enalguns dels festivals més importants del nos-tre país, com ara el Festival In-somni o laFira al Carrer de Vila-seca.

EEll ppoopp iinnddiiee ccaattaallààCal esperar per saber si l'esclat de bandes d'a-questa mena que alguns mitjans de comuni-cació han batejat com "la nova escena delpop català" -amb els seus partidaris i els seusdetractors-, es consolida o és una mera coin-cidència en el temps d'un seguit de grupsque, si bé no seria encertat ficar-los tots enla mateixa bossa, sí que no es pot defugir quecomparteixen alguns trets identificatius.Litoral, 4t1a, Inspira o els ja esmentatsManel han irromput amb estils de baixafidelitat i textures evocadores, temes queparlen de la quotidianitat dels nostres dies, iesperits independents i de vegades amb unpessic bohemi. Siga com siga, la producció demúsica en català viu una època realmentinteressant gràcies a la diversitat d'estilsconreats i al nou concepte d'entendre lamúsica que ve de la mà d'aquests temps 2.0.

Vicent Company i Sancho LA VALLDIGNA

El Col·lectiu Ovidi Montllor (COM)de Músics i Cantants del PaísValencià endega la nova pàginaweb i demana la participació detothom per tal que es convertisca

en una eina imprescindible per l'associaciói un portal de referència de la música envalencià.

A la nova web és potdescarregar la Guia deMúsics i Cantants envalencià amb informaciói els contactes de més de100 músics i grups d'a-rreu del país i un repro-ductor musical amb unaàmplia mostra de lamúsica feta en català ales comarques del sud.També hi trobareu entre-vistes als grups que hanparticipat en la segonaedició del circuit de música en valencià "Sode Sons" que organitza l'entitat. Entre lesnovetats destaca el canal Youtube i l'enllaçdel COM a la xarxa social Facebook.

Entre les activitats del Col·lectiu desta-quen els Premis Ovidi Montllor que comcada any se celebren al començament del'estiu i que enguany arriben a la seva sise-na edició. El COM anuncia també l'esmenta-

da web que el proper dissabte 9 d'abril se

celebrarà la II Fira de la Música de Benima-clet, organitzada per Benimaclet Viu a laplaça de l'Església amb un bon grapat demúsics i cantants que actuaran en acústic,en un espai on hi haurà paradetes de lesdiscogràfiques i promotores de la música envalencià.

El COM és una associació cultural quepretén agrupar el major nombre de grups i

solistes que s'expressen encatalà al País Valencià. Elseu objectiu és dignificar eltreball dels músics perdamunt dels prejudicis d'a-quells que menyspreen elvalencià com a llengua percantar. "Davant l'actualrealitat valenciana, on niels mitjans públics ni lesinstitucions donen suport ala nostra tasca, pensemque, units, fent actes perdeixar palesa la nostra qua-

litat i donant exemple ambels nostres treballs, posem en valor la músi-ca que fem."

Des del COM s'afirma: "I per descomptat,volem TV3. Molta gent del COM participaben activament en els actes de protesta i lesconcentracions que es van fent al llarg delPaís Valencià. I si cal, toquem".

WEB DEL COM:HTTP://WWW.MUSICAENVALENCIA.COM

“El COM anuncia tam-bé l'esmentada web

que el proper dissabte9 d'abril se celebraràla II Fira de la Música

de Benimaclet”

“Litoral,4t1a,Inspira o els Manel han irromput

amb estils de baixa fidelitat itextures evocadores,

temes que parlen de la quo-tidianitat dels nostres dies, i

esperits independents”

EEll CCOOMM eennddeeggaa llaa sseeuuaa wweebb

PPíínnddoolleess ddee mmúússiiccaa aall LLiittoorraall ddee llaa MMeeddiitteerrrràànniiaa

Vicent Company i Sancho LA VALLDIGNA

El passat 14 de març es lliuravenels Premis Enderrock de lamúsica amb la Sala Artèria delParal·lel de Barcelona plena degom a gom en una gala conduï-

da pel presentador de TV3 Xavi Coral ifarcida d'actuacions musicals d'algunsdels músics premiats: Els Pets (millorartista i millor disc pop-rock del 2010 pervotació popular i de la crítica), Mishima(millor lletra de cançó per “Tot torna acomençar” per votació popular i millordisc de pop-rock Ordre i aventura, segonsla crítica), Sanjosex (millor disc en lacategoria de cançó d'autor per votaciópopular i de la crítica), La Iaia (Gruprevelació per votació popular), Kaulakau+ Miguel Fernández i Biel Ballester Trio(millor artista de jazz). En l'acte s'hahomenatjat diversos protagonistes delsector musical català: Sopa de Cabra (25anys després del seu naixement), EsteveFortuny (Dharma), Núria Feliu, OriolTramvia, Ara va de Bo, Xavier Berenguel,La Negra i la Vella. El director del GrupEnderrock, Lluís Gendrau, va criticar lesretallades pressupostàries: “La gent de lacultura no volem ni podem permetre mésretallades” i també va lamentar que TV3no transmetés l'acte en directe. Els Amicsde les arts van recollir tres guardons

durant la nit: millor directe pop-rock,

millor videoclip i millor web per votaciópopular. David Carabén, líder de Mishi-ma, va recollir dos premis: a la millor lle-tra de cançó, “Tot torna a començar” pervotació popular, i al millor disc de pop-rock segons la crítica per Ordre i Aventu-ra. Lluís Gavaldà, després de 25 de trajec-tòria amb Els Pets va rebre el guardó amillor grup de pop-rock de 2010 i el demillor disc Fràgil. La votació populard'enguany també ha reconegut artistescom La Troba Kung-Fú o La Carrau.Segons la crítica, els millors artistes de2010 han estat Mishima (millor grup depop-rock), Sanjosex (millor grup de cançód'autor), Els Pets (millor artista del'any), Kaulakau (millor grup de folk),Standstill (millor grup català en altresllengües) i Estúpida Erikah (grup revela-ció).

XXVVIIII PPrreemmiiss EEnnddeerrrroocckk La transmissió es va poder seguir via Twitter (etiqueta #premisEDR), queva arribar a ser dominant durant la celebració). El cantaor d'estil valen-cià Pep Gimeno “Botifarra” va rebre el premi al millor directe de folk pervotació popular. El cantant de Xàtiva Feliu Ventura, quan va pujar a l'es-cenari, va lliurar el premi al millor directe de cançó a Cesk Freixas perrecordar que al País Valencià no poden veure TV3, des del tancament delsrepetidors, però que el senyal de la música catalana sí que arriba al PaísValencià.

L’ACCENT 198 DEL 25 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL DE 2011 CULTURA 15

Borja Català MANISES

La gran revolució cultural proletà-ria (1966-1976), més senzillamentconeguda com la revolució culturalxinesa, és un del períodes més con-trovertits de la història de la Repú-

blica Popular. Impulsada per Mao Zedong iduta a la pràctica sobretot pels joves guàr-dies rojos, aquesta campanya de masses vatransformar de soca-rel la cultura xinesa i lavisió que del país es tenia fora de les seuesfronteres. Els seus abast i violència no deixa-ren indiferent ningú, i les reaccions anarendel rebuig i la condemna (també dins l'es-querra) a la fascinació que hi va sentir unapart del comunisme occidental, especial-ment visible en alguns moviments del 68.

Una de les eines més emprades a la Xinaper difondre les idees de la revolució cultu-ral, com ara la reeducació dels intel·lectualso la crítica al revisionisme, fou el cartell.Aquest mitjà permetia transmetre moltainformació de manera ràpida, amb poc detext i predomini de la imatge, cosa que aug-mentava la seua capacitat d'influència. I amés era fàcilment reproduïble. Diversosartistes xinesos es van posar al servei d'a-quest moviment de rectificació política i elresultat del seu treball es podrà veure fins al27 de març a l'edific històric de La Nau de laUniversitat de València.

L'exposició De les mans negres al sol roigés fruit de la col·laboració entre les universi-

tats de Granada i de València i l'Institut Con-fuci, entitat que difon la llengua i culturaxineses a l'estranger. Comissariada per AliciaRelinque Eleta i Francisco José Sánchez Mon-talbán, la mostra exhibeix 59 peces -45 d'ellescartells- que deixen testimoni del patrimonigràfic de la revolució cultural i que provenende la Col·lecció d'Art Contemporani de laUniversitat de Granada.

Mao, líder de la Xina comunista, és el pro-tagonista gairebé absolut d'aquestes obres.Acompanyat de treballadors, soldats, campe-rols, joves, dones o enmig de nodrides mani-festacions, la seua imatge apareix acompan-yada de consignes com ara "El pensament del

president Mao sempre resplendirà" o "Llegirles obres del president Mao; sentir les parau-les del president Mao; seguir les directriusdel president Mao; ser bon deixeble del presi-dent Mao", mostra del culte a la personalitatdels seues líders en què van caure moltes deles democràcies socialistes. En d'altres exem-plars, però, són les classes populars les úni-ques protagonistes, sense la presència delgran timoner.

Pel que fa al seu vessant visual, els cartellsdestaquen pels seus colors intensos, amb unroig que predomina sobre la resta de varie-

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Fa trenta anys els presos de l'IRAestaven en vaga de fam. Protes-taven des de 1976 per la supres-sió, per part del poder ocupantbritànic, de l'"Estatut de preso-

ner especial", obtinguda l'any 1972 mit-jançant la lluita en el context d'una vagade fam liderada per Billy MacKee. Aquestestatuts implicava el reconeixement coma presoner de guerra i eximia els presospolítics de dur l'uniforme de la presó i detreballar-hi. El símbol de la vaga del 1981fou la mort de Bobby Sands a causa de lanegativa de Margaret Thatcher, aleshoresprimer ministre, de negociar la qüestió.Aquest gest de força va servir la Thatcherper reforçar la llegenda de la "dama deferro", però també va significar un abansi un després en la lluita irlandesa pelsdrets civils i nacionals. Durant la vagaSands fou elegit diputat i l'impacte de laseva mort i de la vaga en general vareforçar el lideratge del Sinn Fein dins elrepublicanisme nord-irlandès. El primerepisodi d'aquest procés fou l'anomenada"protesta de les mantes", el 1976, quanKieran Nugent, en ser empresonat (la

supressió de l'estatus polític no afectavaals presos que ja el gaudien), es nega aportar l'uniforme dels presos comuns idecideix vestir-se únicament amb unamanta per reivindicar la seva condició depres polític. Dos anys després són prop de

300 presoners els que es neguen a durl'uniforme i el moviment popular desuport ha crescut constantment. Fora dela presó, l'IRA va respondre tirotejant elfuncionari de presons Patrick Dillon l'a-bril de 1976, el primer dels dinou funcio-

naris de presons queserien assassinatsdurant els cinc anys dela protesta. La necessitatde fer un salt endavanten la lluita i desbloque-jar la situació condueixa una nova fase, la"Dirty protest" ("protestabruta" o "protesta de lasbrutícia"), secundadaper l'IRA-Provisional il'INLA a les presons deMaze i d'Armagh i final-ment a la vaga de famque es va iniciar l'octu-bre del 1980 i es vareprendre l'1 de març de1981. Quan la vaga de famva acabar el 3 d'octubre,deu homes, incloent-hiel propi Sands, havienmort com a conseqüèn-

cia d'aquesta protesta.Dos dies més tard, el nouvingut Secretarid'Estat per a Irlanda del Nord, JamesPrior, anunciava un nombre de canvis enla política penitenciària, incloent-hi eldret dels presos paramilitars a vestir laseva pròpia roba a tota hora.

tats cromàtiques. Estèticament hi ha algunsd'un estil més naïf, que als nostres ulls resul-ten una mica coents; d'altres, més senzills ifins tot avantguardistes, ens recorden elmaig del 68.

Tasses, insígnies, una gorra d'un joveguàrdia revolucionari i alguns exemplars delLlibre roig són alguns dels objectes que com-plementen la mostra la qual, al capdavall,pretén donar noves eines per reflexionarsobre aquest convuls i complex període de lahistòria xinesa a través de la seua memòriagràfica.

VVaaggaa ddee ffaamm aa IIrrllaannddaa

“Acompanyat de treballa-dors, soldats, camperols,joves, dones o enmig de

nodrides manifestacions, laimatge de Mao apareix

acompanyada de consig-nes com ara ‘El pensamentdel president Mao sempre

resplendirà’“

HHiissttòòrriiaa

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa DDee lleess mmaannss nneeggrreess aall ssooll rrooiigg

MMeemmòòrriiaa ggrrààffiiccaa ddee llaa rreevvoolluucciióó ccuullttuurraallLL''eexxppoossiicciióó DDee lleess mmaannss nneeggrreess aall ssooll rrooiigg ppoorrttaa aa llaa UUnniivveerrssiittaatt ddee VVaallèènncciiaa uunnaattrriiaa ddee ccaarrtteellllss ddee dd''aaqquueesstt ccoonnvvuullss ppeerrííooddee ddee llaa hhiissttòòrriiaa xxiinneessaa

L’ACCENT 198DEL 25 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL DE 201116 CONTRAPORTADA

FEDUBA BUENOS AIRES

Quins són les principals caracte-rístiques de el programari lliure?En quina mesura contribueix a lallibertat d'expressió?El programari lliure són programesde còmput que es caracteritzen perquatre aspectes que li donen la seuacondició de lliures: es poden usaramb qualsevol propòsit, es pot estu-diar com estan escrits i adaptar-losa les nostres pròpies necessitats, espoden fer i distribuir còpies idèn-tiques i es poden fer modificacionsi redistribuir les versions millora-des. Aquestes característiques nosón aspectes tècnics, sinó jurídics.Els programes de programari res-tringit estan coberts per les lleis decopyright, per la qual cosa senseaquestes llicències que els fan lliu-res els programes tenen la prohibi-ció de còpia establida, així com altresprohibicions que estableixen els titu-lars de drets en les seues llicències.

El programari és avui molt mésque una simple eina que tots usem.El programari està travessant, pràc-ticament, totes les activitats de lavida quotidiana; des de les simplescomputadores d'escriptori fins alscaixers automàtics d'un banc, desdels telèfons mòbils fins a les imple-mentacions de Televisió Digital, desde les bases de dades que adminis-tren les agències governamentals,fins als complexos sistemes infor-màtics que gestionen elements essen-cials com a semàfors, plantes elèc-triques, i fins i tot automòbils.

El programari està a tot arreu, iestà tan naturalitzat, que mai enspreguntem qui controla el progra-mari. No obstant açò, els programescontrolen les nostres comunicacionsi són essencials per a la nostra memò-ria social: les nostres dades, la nos-tra producció cultural, els nostresperfils, tot està intervingut per pro-gramari. Qui controla el programa-ri controla massa aspectes essen-cials de la vida en comunitat.

Entenent açò, és clara la relacióque té el control del programari ambla llibertat en general i la llibertatd'expressió en particular. Aquesttipus de control és massa importantcom per a deixar-ho en mans d'unspocs, unes poques companyies pri-vades, a més. El programari s'ha dedemocratitzar de manera tal que nohi haja ningú amb el poder suficientcom per a controlar a tota la socie-tat mitjançant els sistemes infor-màtics.

Com pot col·laborar la filosofia de

el "programari lliure" a la discus-sió sobre la monopolització infor-mativa, la concentració dels mit-jans de comunicació, etc.?La regulació del programari ho situasota el sistema de copyright: el copy-right és un monopoli sobre bénsinformatius, sobre expressions d'i-dees. Moltes vegades s'oculta la ver-tadera naturalesa dels drets d'au-tor, però aquests no són una altracosa que monopolis artificials ator-gats pels Estats per llei. Tot mono-poli és nociu a l'hora de parlar decirculació d'informació. Aquest ésel primer aspecte, però no l'únic.També cal entendre que tot aquestentramat de noves xarxes informa-titzades que simulen ser espaispúblics participatius no són unaaltra cosa que xarxes que pertanyena una empresa que es deu als seusaccionistes, que no són espai públicreal, sinó intervingut pels interes-sos d'una empresa (estic parlant perexemple de Facebook). Les tecnolo-gies intervenen massa coses avuidia, llavors democratitzar la seuacomprensió, apropiar-se dels seuscodis i tenir la capacitat de pren-dre decisions de manera autònomaés essencial. En aquest sentit, el pro-gramari lliure té molt per a apor-tar a la democratització de les novestecnologies, que no són una altracosa que nous mitjans de comuni-cació.

Què pot aportar l'Estat, en el seuconjunt, i la Universitat, en par-ticular, al desenvolupament de elprogramari lliure?Moltes coses, l'Estat ha d'usar pro-gramari lliure com a política públi-ca, per moltes raons, però la pri-mera i principal és perquè l'Estatha de custodiar les dades dels ciu-

tadans per sobre de qualsevol altracosa. L'Estat no pot cedir el controlde la seua infraestructura críticaa tercers, i molt menys a corpora-cions estrangeres (tampoc hauriade fer-ho a corporacions nacionals).Si observem que els sistemes crí-tics d'una administració públicaestan gestionats amb programes elfuncionament real dels quals des-coneixem, entendrem que ésimprescindible vetlar per la segu-retat, confidencialitat i autonomiade la infraestructura estatal. Nimés ni menys que establir princi-pis de sobirania tecnològica, per aaçò només el programari lliure brin-da les eines indispensables. Mai espodria gestionar un estat sobiràamb programari controlat des defora per empreses que no responenni a l'interès ciutadà ni a l'interèsestatal, sinó a l'interès dels seuspropis accionistes.

En aquest sentit, la responsabi-litat de la Universitat pública és for-mar a la ciutadania. És importantque de la Universitat pública isquenprofessionals capaços de donarsuport a l'Estat en el seu pla de migra-ció, capaces de sostenir una decisiópolítica de migrar a programari lliu-re. D'altra banda, també la Univer-sitat s'ha de donar una discussió for-ta i sòlida sobre el que produeix encada casa d'estudis, com es regulenles produccions científiques i aca-dèmiques sostingudes amb fonspúblics, la discussió sobre l'accésobert, les llicències lliures, i l'apro-piació privada de la investigació dela Universitat pública no són alie-nes a tota aquesta problemàtica. Lespolítiques de patents, de copyright

i cessió de drets editorials, i les polí-tiques de transferència de tecnolo-gia són temes d'urgent i necessaridebat si volem evitar que se seguis-ca privatitzant la producció de lesnostres universitats.

Com definiria al 'copyleft'? Compot afavorir a la democratitzacióde la cultura?El copyleft té una definició senzi-lla: és una clàusula legal inclosa enalgunes llicències lliures que indi-ca que tota obra derivada que es façad'una obra copyleft ha de portar lamateixa llicència. És quasi com unareassegurança que permet que cadaobra lliure copyleft seguisca sentlliure més enllà dels usos que esfacen en la seua circulació. Una tra-ducció d'un document lliure ha deseguir sent lliure, una reedició d'undisc lliure ha de seguir sent lliurei així. És com un efecte viral.

Però més enllà d'aquesta defini-ció legal, s'usa molt la idea que elcopyleft és també un movimentsocial que lluita per una altra for-ma de distribuir, produir i compar-tir cultura. Moltes persones s'autoi-dentifiquen amb el moviment copy-left i no per la llicència sinó per l'es-perit i les idees que sorgeixend'aquest moviment: la cultura creixcompartint-la, tot mecanisme derestricció a la circulació acabaràirremeiablement en un sistemainjust si més no i dictatorial en elpitjor dels casos, tot control d'in-ternet atenta contra la democratit-zació de les idees i el primer ques'intenta fer quan es baralla contrales violacions de copyright és justa-ment açò, controlar internet.

La Federación de Docentes de la Univer-sidad de Buenos Aires (FEDUBA) va entre-vistar Beatriz Busaniche,Llicenciada enCiències de la Comunicació i membrede la Fundación Vía Libre.A més,tambéimparteix en la Universitat de BuenosAires el Seminari "Copyright/Copyleft.Debates sobre la cultura libre y el acce-so al conocimiento en la era digital".

Beatriz Busani-che, membre dela Fundación Vía

Libre

ENTREVISTA

“S’ha de democratitzar el ‘software’ perevitar que ningú puga controlar la socie-tat mitjançant els sistemes informàtics”

La falòrnia delsdrets (lingüístics)individualsJOAN CALSAPEU UCRONIES

Els catalans tenim les piles carrega-des de raó; les tenim tan plenes quevessen i tot, i tenim dificultats pergestionar una tal superabundància.I a més ens passa que manegem argu-ments oscats, usem unes paraules quepequen per imprecisió o per tecnicis-me. Melcior Comes ho escrivia magis-tralment, l'altre dia, a l'Avui: "quanintentem reflexionar sobre la nostrahistòria, ens falten conceptes esmo-lats".

Comes ens feia conèixer un llibreresplendent, Worse than war, ço és,Pitjor que la guerra (2009), de l'his-toriador Jonah Goldhagen. Aquestsenyor proposa un concepte que escauals intents d'esborrar tot tipus de"masses socials sobrants" i explica desdels orígens l'impuls d'extermini: eli-minacionisme. Justa la fusta: l'atemp-tat de què som objecte els catalansdes de fa més de tres segles no es diuetnocidi, lingüïcidi o genocidi, sinóuna cosa altra que ho abraça tot i hoexplica millor. Eliminacionisme.

Vet aquí un llibre que s'ha de lle-gir -i traduir al català, és clar. La pres-sió secular contra la nació catalanaactua sobre tota la superfície nacio-nal, sens deixar un sol centímetrelliure de punció. Un dels vectors dela cosa que no hem sabut impugnarde manera assertiva és el dels "dretslingüístics individuals", que sempres'han invocat contra el català, i maia favor d'aquesta llengua. Els gols queens hem deixat marcar en aquestaporteria fan feredat.

I és que no costa tant, despullarla mentida. L'axioma diu que els his-panoparlants de Catalunya han depoder fer tot el que vulguin en espan-yol, que això és un "dret individual"que tenen. La trampa és que tal cosano és un dret individual; si ho fos,aquest dret el tindríem tots els indi-vidus -els catalanoparlants també hosom-, sia quina sia la nostra adscrip-ció territorial. I no és el cas: els cata-lans no tenim el dret de parlar, ple-dejar o mestrejar en català a Valla-dolid. Ergo, no parlem d'un dret indi-vidual, sinó col·lectiu. Un dret queels hispanòfons tenen i els catalanò-fons no tenim. Un dret dels uns sobre,i contra, els altres. Una prerrogativacolonial.

Una llengua no és un accessori delqual un hom pot disposar o no: és l'at-mosfera que respira una societat arre-lada en un territori, és com l'aiguadins la qual neden els peixos. Un sal-mó que del mar estant s'esquitlli riuamunt no té dret a reclamar la sali-nització del riu; això fóra absurd, iabusiu. Moreno Cabrera (que JoanLladonet cita en un seu apunt) diu elmateix amb altres paraules: "Es par-la de drets individuals, però les llen-gües existeixen dins una comunitatlingüística, no es tracta d'individusaïllats. Si jo faig cap a Alemanya, puctenir tot el dret del món a parlar cas-tellà, però he de parlar alemany. Per-què m'estic integrant en un col·lec-tiu amb unes relacions lingüístiqueson predomina l'alemany. Parlar dedrets individuals en qüestions lin-güístiques no té sentit".

LA REMATADA