DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

208DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2011Periòdic popular dels Països Catalans

ERC vol remuntar el volde la mà de JunquerasDesprés d'un lustre de crisi interna perma-nent i davallada electoral, ERC afronta leseleccions espanyoles del 20N quasi a cara ocreu: iniciar la remuntada o enfonsar-se i con-tinuar perdent l'hegemonia del vot indepen-dentista.

>> Països Catalans 4

Censura a la culturacompromesaMalgrat les retallades pressupostàries queestan deixant molts ajuntaments sense a penesprogramació cultural, n'hi ha casos en quèiniciatives populars, sense pràcticament costper al consistori, són censurades per tossude-ria política. És el que ha ocorregut aquest estiua Altafulla i a Benicàssim.

>> Països Catalans 5

Mobilitzacions contrales retallades sanitàriesLa revolta de la ciutadania contra les retalla-des en sanitat a l'àrea metropolitana de Bar-celona ha pres la forma d'ocupacions de Cen-tres d'Assistència Primària per a denunciarla massiva supressió dels serveis d'urgènciesles nits i els caps de setmana.

>>Països Catalans 6

SUMARI

Aquest estiu, Obrint Pas ha actuat alFuji Rock, el festival de rock mésimportant del Japó davant milers depersones. Aquest èxit ve a consoli-dar la trajectòria internacional delgrup valencià, que demostra, així,que cantar en català i de maneracompromesa és un bon passaparotper a l’èxit.

La bona notícia que ens donen elsObrin Pas contrasta amb les retalla-des que estan patint els sectors cul-turals dels Països Catalans i, sobre-tot, amb les polítiques culturals con-tràries a la llengua i al compromís.En aquest sentit, cal destacar la pro-hibició de l’Aplec del Camp i dels fes-tival de música en valencià de Beni-càssim.

>> Editorial 3, Països Catalans 6, Rematada16

RAMON USALL PÀG. 2 // ISABEL VELLET PÀG. 2 // MIREIA FORADADA PÀG.3 // AQUIL·LES RUBIO PÀG.3 //PACO GALIANO PÀG. 5

ENTREVISTA

““ÉÉss llaa nnoossttrraa rreessppoonnssaa-bbiilliittaatt ffeerr rreeaalliittaatt uunneessppaaii ddee ddiiggnniiffiiccaacciióóddeell vvaalleenncciiàà aa AAllaaccaanntt””María Mira-Perceval i Manolo González són dosdels impulsors del Casal Popular Tio Cuc d'Ala-cant, un nou centre social que pretén recollir eltestimoni organitzatiu, social i cultural en defen-sa del valencià a la ciutat. Ens trobem amb ells al'Hort Comunitari de Carolines.

>>Contraportada 16

Els Obrint Pas triomfen al Japó

Obrint Pas han sigut una de les estrelles del Fuji Rock // FOTO: Julen Esteban-Pretel

>>Països Catalans 6, Economia 12

L’ACCENT 208DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 201102 OPINIÓ

Lluitar, participar i,si convé, votar

RAMON USALL LLEIDA

Pressionat pels seus companys de partit,acorralat pels mercats que vaticinen unahecatombe de la qual ells són els principalsresponsables, assetjat dia sí i dia també peruna oposició que només fa bandera de lesmaldats de l'executiu, el president del Governespanyol ha decidit avançar les eleccions.L'estela de ZP, si és que algun dia va existir,ja fa temps que s'ha apagat i el Bambi de lapolítica estatal és ja un cadàver que amicsi enemics s'afanyen a enterrar.

La conseqüència evident d'aquesta deci-sió és que el 20-N de 2011 els ciutadans del'Estat espanyol, entre ells els súbdits delmonarca Borbó que vivim als Països Cata-lans, seran cridats a les urnes per elegir unnou president, un de veritat, no un de fire-ta com els que tenim als parlaments auto-nòmics de Barcelona, València o Ciutat deMallorca.

El 2012, els ciutadans dels Països Cata-lans que no rendeixen vassallatge a unmonarca borbònic sinó a un president quemalda per emular Napoleó, elegiran al seutorn el president de la seva República. Ambtota probabilitat ja no serà DSK, l'estelatriomfant del qual s'apagà gairebé tant ràpidcom ho feu la de ZP, potser, això sí, amb unamica més de glamur.

Les eleccions estatals al Regne d'Espan-ya i la República Francesa són sempre unabona excusa per revisar la nostra estratè-gia d'alliberament nacional. Fins ara, l'es-querra independentista sempre havia rebut-jat participar en aquest tipus de processoselectorals en part per la seva feblesa orga-nitzativa, en part per la seva estratègia cata-lanocèntrica d'alliberament. Pels indepen-dentistes d'esquerres el camí cap a la lliber-tat es construeix dia a dia als carrers i a lesplaces dels nostres pobles i de les nostresciutats, no en els catifes lluents dels parla-ments que ens volen discutir la sobirania.

Fins ara, aquesta estratègia, la de dei-xar en un segon terme la lluita institucio-nal en teatres on els guions són escrits, finsa l'última coma, pels enemics del nostrepoble, situava l'independentisme d'esque-rres en l'espai extraparlamentari. Ara, apropòsit d'aquesta nova convocatòria elec-toral, sembla ser que hi ha d'altres inde-pendentistes, del que més aviat és un sobi-ranisme de tipus conservador, que avalenl'opció de no participar en processos elec-torals que legitimen institucions que ensneguen la sobirania. Potser comencen aentendre que determinades eleccions i deter-minades institucions no són pas part de lasolució sinó el rovell de l'ou del nostre pro-blema. La Carrera de San Jerónimo n'és unexemple, el Congrés, igual que el Senat, for-men part de l'estructura que l'Estat ensimposa i, per tant, cal combatre-la amb deci-sió i energia i negar-ne la legitimitat.

L'abstenció activa, pregonada en reite-rades ocasions (amb més o menys èxit, totsigui dit) per l'esquerra independentistatambé és una forma de lluita, i d'això elsindependentistes d'esquerres en sabem unaestona llarga. Sabem molt bé que l'únic camícap a la llibertat del nostre poble passa inde-fugiblement per la lluita decidida per lanostra dignitat. Lluitar, participar, cons-truir són verbs que l'esquerra independen-tista no dubta a conjugar en el seu dia a dia.Ens agraden bastant més que el verb votar,malgrat que quan convé, aquest tambésabem conjugar-lo. Doncs això, a lluitar, aparticipar, i quan convingui, a votar, quede vegades fa bona falta.

PUNT DE MIRA

Usar agents infiltrats en les mani-festacions no és una tècnica d’inves-tigació de delictes és una tècnica decontrol social. I amb aquesta afir-mació vull començar a desgranaraquest fet de legalitat dubtosa en lajustificació jurídica i d’il·legalitatprovable en la pràctica.

La introducció de la figura de l'a-gent encobert respon a un intent debuscar nous instruments per perse-guir i reprimir conductes delictivesd’especial gravetat, a la vista de lainsuficiència o ineficàcia d'altresmètodes d’investigació tradicionals.

La infiltració policial més comu-na troba la seva justificació legalen la investigació d’estructures dedelinqüència organitzada. Els requi-sits per usar aquest mitjà extrem,extraordinari i vulnerador de lesgaranties de defensa són: que ha deser un mitjà subsidiari, s'ha d'uti-litzar únicament quan no puguemobtenir la finalitat de recerca ambun altre mitjà que sigui menys res-trictiu; ha de ser un mitjà propor-cional, sols es pot utilitzar per aldescobriment de supòsits delictiusde naturalesa molt greu; i, final-ment, ha de respectar el principid'autorització, la intervenció i con-trol judicial de la mesura d'inves-tigació encoberta.

El cert és que sobre l’agent infil-trat en estructures de delinqüènciaorganitzada existeix abundant biblio-grafia i sentències de diferents tri-bunals. En canvi ens trobem amb unbuit de referències bibliogràfiquesrespecte al tractament jurídic delsagents infiltrats en els movimentspolítics i més en concret quan lainfiltració és en moments puntuals,com les manifestacions per exem-ple. I tot i que sigui molt difícil tro-bar referències judicials sobre la sevaexistència ningú no pot negar queexistir, existeixen, i que són una“tradició llarga i vergonyosa” comel professor universitari canadencMark Leier definia. I sinó que els ho

preguntin els moviments socialscanadencs de protesta contra el G-20.

No cal ni que ens fem la pregun-ta de perquè si és una veritat cone-guda i constatable els governantstenen aquesta reticència a reconèi-xer-la oficialment ja que la respos-ta no pot estar més clara: defensarla seva legalitat és molt complicat,i sovint també és antidemocràtic ivergonyós.

Sembla que el propòsit de la infil-tració de la policia en les manifes-tacions té una doble vessant. D'unabanda intenta ser una tècnica d’in-vestigació per aconseguir informa-ció i crear testimoni de cara a pro-cessos judicials però sobretot és unatècnica de control ja que busca repri-mir les conductes que poden cons-tituir un delicte de la manera méscòmoda i avantatjosa, que és fentservir l’engany.

I és que els policies infiltrats enles manifestacions rarament com-pleixen el requisit perquè la sevaactuació sigui legal ja que la sevaintervenció ha de ser la d’observa-dor. Aquesta és una posició passivai per tant no pot participar, provo-car o induir al delicte, i aquí és onaquesta tàctica policial grinyola ja

que la distància mitjana entre elsimple observar i passar directamenta provocar el delicte és solament d’u-na passa. I és aquí també on canviade denominació i en molts casos noparlem de policies infiltrats parlemd’agents provocadors.

L’any 2001, i anava molt tard almeu parer, en el context de la mani-festació contra la globalització del24-J a Barcelona, el president del Tri-bunal Superior de Justícia de Cata-lunya va advertir el perill que supo-sen els policies infiltrats en les mani-festacions ja que la seva presènciapot derivar en un delicte provocat.

Amb l’actuació dels agents poli-cials provocadors s’imposa el méscru utilitarisme policial en detri-ment dels drets fonamentals de lespersones i els drets i garanties dedefensa de les persones imputadesen qualsevol procediment penal, jaque busca assegurar una repressiócòmoda, avantatjosa -com hem dit-, selectiva i discriminatòria.

Sembla que tot el que he escritsigui pura ficció, o la temàtica d’al-guna pel·lícula on aparegui la Bri-gada Politico-Social del franquisme,o inclús més actual, on aparegui elGrup VI de la Brigada Provinciald’Informació del CNP fent de les

seves, però el cert és que aquest feno-men és com un gas que sura invisi-ble a l’aire, que sembla que no espertorba pels canvis polítics ans alcontrari que es torna més fort i sofis-ticat, intangible i a la mateixa vega-da punyent, sembla una excusa pera fer servir per les defenses delsimputats en els desordres a les mani-festacions. Però el que és definiti-vament és una tàctica de controlsocial.

Vénen mals temps, el mal que elneoliberalisme està fent als serveispúblics i que es concretarà en la Lleiòmnibus evidenciarà també unadavallada en la protecció dels lliber-tats de les persones i no hem d’ac-ceptar que l’estat de dret amb lesseves tuteles, limitades i imperfec-tes, es substitueixi per un estat con-trolador, a més encobert, en el qualles persones estem a disposició del’arbitrarietat policial.

Aquesta violència encobertarepresenta l’eina última més deses-perada i covarda que té el governper intimidar l’adversari polític icrear tensió social, però crec que evi-dencia també una altra cosa: que hoestem fent bé.

*Isabel Vallet és lletrada

UUnnaa ttrraaddiicciióó llllaarrggaa ii vveerrggoonnyyoossaa

COL·LABORACIÓ ISABEL VALLET*

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbitnacional dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado,46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tor-dera 34 baixos,08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròò-nniiccaa:: ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 1697 DDiissttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 0733 28. CCoonnsseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeennee-rraall:: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Abel Caldera.PPaaïïssooss CCaattaallaannss::Cesc Blanco,Abel Caldera (coords.),Joan Ballester,Guillem Colom,Pep Giner,AndrésGonzález.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoonnoommiiaa::Àlex Tisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall:: LaiaAltarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: JosepMaria Soler, Pau Tobar (coords.), Joan SebastiàColomer, Borja Català. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Mar-tí C. , Almudena Gregori, Àlex Garcia EEssppoorrttss::Rafael Escobar. CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri. EEddiicciióóggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: OriolClavera.DDiissttrriibbuucciióó:: Xavier Gispert. HHaann ccooll··llaabboo-rraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Aquil·les Rubio, IsabelVallet,Ramon Usall, Sergi Saladié,Paco Galiano,Mireia Foradada

Número 208 Tirada: 4.000 exemplars Númerode dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitatdels articles d’opinió recau exclusivament enels seus autors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

Anglaterra és un país verd i plu-jós, terreny difícil per als incen-dis forestals. La globalització, però,difon tradicions més enllà de lesseves fronteres. Com sabem elscatalans, de Lloret a Mallorca i deBenidorm a Maó, el Mediterranija no té misteris per als anglesos.Envejosos dels espectacles piro-tècnics que cada estiu il·luminenaquesta mar nostra els ciutadansde Tottenham han decidit passara l'acció i han començat a botar-li foc a tot tipus d'immobles, quesón tant inflamables aquí comallà, en resposta a "la mort d'unapersona en mans de la policia"(Rafael Ramos, La Vanguardia,"Tottenham crema", 8 d'agost). Estracta de "Mark Duggan, un delin-qüent local de 29 anys, pare dequatre fills, que abans ja haviatingut els seus pros i els seus con-tres amb les autoritats". Al resumde la notícia que es pot llegir a laportada se'ns recorda que Totten-ham és "una zona especialmentcastigada per l'atur i la pobresa,i amb una presència important depoblació immigrant". Ja en pàgi-nes interiors veiem que "com sil'hagués tocat una vareta màgicaenverinada -amb el verí de la vio-lència, la pobresa, el racisme, ladesigualtat, les retallades pressu-postàries i la desil·lusió amb elsistema-, Londres es va convertiren una nit i un matí en una ver-

sió en miniatura del París de labanlieue o Los Ángeles del 1992".

Com totes les notícies d'aquesttipus, l'article de Rafael Ramos tédos tipus de continguts. D'una ban-da una bona dosi de sociologiabarata i de l'altra les dades. I elsfets són que un ciutadà anglès ide nom anglès ha estat assassinatper un policia anglès en un barrid'una ciutat anglesa. Ni rastre deconflicte ètnic. Fins i tot els mòbilssembla que tenen més a veure ambSherlock Holmes que amb el DönerKebab. Però això no impedeixintroduir un requadre on s'insis-teix que "Tottenham és un expo-nent magnífic del Londres multi-cultural, pobre, amb una àmpliacomunitat africana, afrocariben-ya, turca i pakistanesa". L'articleesmenta també que "la mala sangentre els seus habitants i la poli-cia es remunta al 1985, quan unamultitud furiosa va matar unagent a bastonades" i recorda "lesretallades pressupostàries que hanreduït les prestacions socials",però sembla que limitar-se aaquests factors tindria el perillósefecte de fer creure als lectors queen tot plegat hi ha un componentde classe. Com que no deu existira Londres cap barri pobre senseun ampli contingent de poblacióde coloraines diverses el mecanis-me funciona inexorablement icada cop que al proletariat se li

inflin els pebrots i manifesti laseva frustració amb mètodes méso menys pre-polítics es podrà fersonar la musiqueta de la "multi-culturalitat", la "immigració", el"racisme" i la resta. En contra del'evidència que el que tenen encomú Los Ángeles, el banlieue iTottenham és l'odi de certs sec-tors particularment desafavoritscap a la policia. És a dir el paperde la policia com a instrumentd'unes classes contra unes altres.Probablement alguns es pregun-tin com és possible que odiïn tantla policia si no han anat a la ikas-tola. Caldrà buscar la relació entreels fets i la circumstància sospi-tosa que l'Athletic de Bilbao esti-gués jugant en aquells moments ien aquell mateix barri a l'estadide White Hart Lane. Però això que-da en mans d'El mundo, ABC i LaRazón. En Ramos és massa pro-gressista per a aquestes reflexionsi és permet cloure l'article dientque el primer ministre conserva-dor, David Cameron, "va assegu-rar que ‘no permetrà atacs contrala propietat’, però en canvi no vaparlar gens de l'atur d'un 20%,responsable de la pobresa crei-xent". Exactament el mateix quefarien Mas, La Vanguardia i el pro-pi Ramos si enlloc de produir-sea Tottenham els fets s'haguessinesdevingut a L'Hospitalet de Llo-bregat.

Piròmans sense fronteres

La possibilitat de garantir el dret a avor-tar lliurement i gratuïta, tant per anoies com per a dones, va suposar l'any2009 la reactivació d'una de les lluiteshistòriques del feminisme als PaïsosCatalans.

El moviment feminista va establirxarxes de treball conjunt i unitat d'ac-ció, arribant a portar una confronta-ció directa contra els sectors feixistes,conservadors i catòlics del nostre paísquan aquests promovien concentra-cions antiavortistes, o bé realitzantaccions contra aquelles institucions,entitats i partits polítics que represen-taven un impediment per assolir, d'u-na vegada per totes, un dret fonamen-tal per a noies i dones. Superar aquestllast històric o la llei del 85, semblavaestar cada cop més a prop.

Ara bé, si fem un balanç des de lavigència de la llei fins ara, en el cas dela CAC, es podria afirmar que a horesd'ara no hi ha hagut cap desplegamentni planificació d'aquesta. Tal i com jaha denunciat públicament el movimentfeminista català, tant el govern tripar-tit com el de CIU han estat i estan vul-nerant la llei, i en conseqüència aug-menten les desigualtats de les donescatalanes. Actualment tota interven-ció que es fa en el marc d'aquesta lleies practica, només, en clíniques priva-des, on les dones han d'avançar el costeconòmic de la intervenció (378 ). Enprincipi, aquests diners són reembor-sats en un termini màxim de dos mesos

per la Generalitat, tal i com va afirmaren el seu moment la que abans era con-sellera de Sanitat, Marina Geli. Geli vajustificar-la mentre es feia el desplega-ment de la llei perquè en aquell momentels centres públics hospitalaris assu-mien el 3% dels avortaments, i no podienassumir la nova demanda. La suposa-da transitorietat d'aquesta mesura con-tinua vigent, encara ara.

L'actual conseller de Sanitat, BoiRuiz, ja ha respost a aquestes crítiquesafirmant que sense un traspàs de 7,8milions d'euros del Govern espanyol, eldesplegament d'aquesta llei no es podràdur a terme amb plenes garanties. Laprimera mesura que estan estudiantpassa, un cop més, per la privatitzaciód'aquestes intervencions, obrint un con-curs públic per assignar aquest serveia alguns centres privats.

Era obvi que les retallades de lasanitat suposarien també un perillper la gratuïtat de l'avortament, peròfins a quin punt aquesta mala (oinexistent) planificació i gestió res-pon només a criteris econòmics en elcas de la CAC, quan la llei és una rea-litat a la resta de comunitats autò-nomes. Cal recordar que CiU, a ban-da del seu conservadorisme i el pesdins seu de sectors procatòlics, va serdels grups polítics que va proposarmés esmenes al projecte de llei, ambla intenció de restringir considera-blement la pràctica d'avortaments al'estat espanyol, limitant doncs la

lliure decisió de les dones en moltscasos. El resultat final va ser, entred'altres, la limitació i control de lesnoies de 16 anys o menors d'edat, quenecessiten l'autorització del tutorlegal o d'un metge, en cas de conflic-te entre la família i la noia.

A hores d'ara, un dels objectius delfeminisme en matèria d'avortaments,que fos gratuït, no és una realitat pera la totalitat de les dones catalanes, pelcost econòmic previ que aquestes hand'assumir. Això suposa un cop més unimpediment perquè joves i dones declasse treballadora puguin avortar lliu-rement.

L'augment del poder polític de ladreta catalana i espanyola posa de nouen perill el dret de poder avortar, jasigui sota l'excusa de la crisi o, com jaha fet públic el PP, la seva voluntat dederogar la llei. Davant els atacs i l'ame-naça d'aquests sectors i la vulneraciód'aquest dret que noies i dones treba-lladores estant patint, el movimentfeminista català ja ha reactivitat la llui-ta per la defensa del dret a l'avorta-ment.

Defensar la lliure decisió que tenenles dones a decidir sobre els seus cossosés una lluita feminista però també sociali de classe, que no podem perdre i quehaurem d'incloure en l'agenda políti-ca de l'esquerra independentista, uncop més.

*Militant de la CAJEI i feminista de l'EI

L’ACCENT 208 OPINIÓ 03

De retallada en retallada, el món de la cultura catalana escassa-

ment avança. Són massa els obstacles que es troba en el camí, i no

només per les dificultats conjunturals: a les regions "perifèriques",

les administracions s'hi mostren obertament hostils, mentre que

a la "Catalunya estricta" hi fan equilibris per no alterar el "bilin-

güisme" cultural que satisfà especialment els que no es culturitzen

en català, i s'esforcen per promoure la cultura catalana que no ofèn

-o que ofèn el menys possible- l'orella de Madrid.

En aquest panorama negre per a la cultura -com per a tantes

altres coses- el grup valencià Obrint Pas ens dóna una bona notí-

cia: l'èxit de la seua gira pel Japó. Ja hi estigueren presentant el

seu treball anterior, el desembre passat, però aquest estiu, amb

Coratge, han actuat al festival més important del país del sol nai-

xent.

Com no podia ser d'altra manera, l'actuació dels Obrint Pas al

Fuji Rock ha tingut repercussió als mitjans de comunicació que nor-

malment no cobreixen la banda. El fet és que pocs grups catalans -

i menys encara de València-, canten o no en català, gaudeixen d'un

reconeixement internacional equiparable al dels Obrint Pas. I, tan-

mateix, la notícia del seu èxit al Japó haurà sigut una sorpresa per

molts dels telespectadors, oients o lectors dels principals informa-

tius dels Països Catalans. Una sorpresa perquè, precisament, la pre-

sència dels Obrint Pas no hi és proporcional a la de l'èxit que tenen

dins i fora casa nostra.

Però és que Obrint Pas representa un tipus de cultura que moles-

ta els poders públics: d'entrada perquè és un grup valencià que can-

ta en valencià, cosa que no agrada a les institucions valencianes i

que, per altres motius, també incomoda les principatines; i després

perquè el què canta té missatge, és a dir, es desmarca d'aquell con-

cepte de cultura normalitzada que equival a despolitizada.

Des dels seus inicis a València, quan tocaven en cases okupades

i per a col·lectius locals, els Obrint Pas han navegat contracorrent

i, tot i així, han arribat molt lluny. Han demostrat que amb la prò-

pia llengua i cultura es poden trencar moltes fronteres, però, sobre-

tot, han demostrat que allò que necessita la llengua i la cultura són

un públic i uns autors compromesos.

No obstant això, hi ha qui encara s'entossudeix no veure-ho.

Aquest estiu hem tingut noves notícies de les traves que posen les

administracions de tota mena a la promoció de la cultura catala-

na: d'una banda, l'Ajuntament d'Altafulla ha denegat els permisos

per celebrar el IV Aplec del Camp, després d'una campanya del PP

local en contra de la programació, que incloïa diverses mostres de

cultura popular, actes i debats polítics, a més de música compro-

mesa; de l'altra, a Benicàssim, a la Plana Alta, l'Ajuntament ha

denegat el permís a un col·lectiu local per celebrar un festival de

música en valencià, quan, tothom sap, el poble s'està promovent

turísticament com a escenari idoni de festivals musicals; però no

en valencià, és clar!

No sabem si en algun d'aquest dos festivals haguera actuat algun

grup novell que anys després acabaria tocant en festivals interna-

cionals. Els Obrint Pas van començar tocant en aquests concerts,

amb pocs recursos però amb organitzadors plens d'empenta i amb

un públic fidel i convençut. I el millor de tot és que quan tornen

del Japó, segurament els trobarem en alguna festa major alterna-

tiva o en algun concert per a una causa reivindicativa. O també

actuant en escenaris "oficials", però, això sí, sense oblidar els seus

orígens, i sobretot el seu futur. Perquè sense compromís i lluita, la

nostra cultura tampoc no té futur.

E D I T O R I A L

Cultura de compromís, cultura d’èxit

Poques notícies arriben des del carrerSant Ferran. Un silenci delatador anun-cia una trista notícia per al País Valen-cià: la lenta agonia d'Acció Cultural.

Acció Cultural ha estat l'única opo-sició en els primers anys de govern abso-lutista del PP; l'única entitat que eracapaç d'aglutinar milers de persones alcarrer en contra de les polítiques pepe-res; l'única entitat capaç d'organitzarmilers de persones al llarg i ample delterritori al voltant dels ja quasi extintsCasals Jaume I; l'única entitat que hasuscitat l'adhesió, el temps, els diners,el treball i l'esforç incondicional demilers de valencianes i valencians alllarg dels darrers trenta anys. Tambéel meu, soci 13.871 fins que vaig ser expul-sat del Casal Jaume I d'Alacant en abrilde 2005.

Sembla que, després de l'arribadadel PP al poder de les institucions valen-cianes el 1995, Zaplana haja guanyat lapartida a Eliseu Climent. El "nuncadebiste de salir de Cartagena, foraste-ro", divertit adhesiu amb el qual el Blocde Progrés Jaume I va donar la benvin-guda a la cursa electoral de l'alcalde deBenidorm gràcies al transfuguisme,s'ha tornat un bumerang després de 16anys. El tancament de TV3 i les multescontra Acció Cultural han acabat dedonar el colp de gràcia a una entitatvíctima de la seua prepotència, de laseua desconnexió dels moviments debase, de la seua elitització i burocratis-me, i d'una macroestructura sustenta-da en les subvencions i no en les capa-citats econòmiques i militants del movi-

ment popular. Acció Cultural sempres'ha trobat més còmoda entre els des-patxos de consellers, de rectors i vice-rectors, de regidors, de ministres i dipu-tats, en les fotos amb politicastres a lateulada de l'Octubre, que no en la trin-xera de la lluita quotidiana.

Ha preferit mobilitzar milers depersones amb espectaculars concertsretransmesos per televisió que serhonesta amb les bases militants queli han donat suport. De les sòcies sem-pre ha preferit la quota i l'assenti-ment, que no la implicació. O potserés que era impossible trobar-la, ja queAcció Cultural ha buscat la seua basesocial entre les classes mitjanes benes-tant i intel·lectualitzades sempre dis-posades ha comprar la seua implica-ció a canvi d'uns mensuals. El fracàsd'Acció Cultural també és el fracàsd'una generació de funcionaris benes-tants que s'han instal·lat en la como-ditat de la quota i en la derrota polí-tica.

Per si fora poc, ha entrat en un peri-llós joc amb Escola Valenciana, que debi-lita les dues entitats en una guerra perla seua preponderància en les mobilit-zacions socials pel valencià. Si bé AccióCultural continua hegemonitzant l'or-ganització del 9 d'Octubre o del 25 d'A-bril, convocat quan li bé de gust en elsseus càlculs d'assistència al macrobo-telló processonal en què s'ha convertitla convocatòria, el cert és que EscolaValenciana ha estat més intel·ligent enla resposta social als continus atacs alvalencià per part de les administra-

cions governades pel PP. I és que tam-poc Acció Cultural ha sabut jugar lesseues cartes, i la possibilitat de confron-tar amb les polítiques antivalencianesal voltant del tancament de TV3 ha que-dat en anècdota, amb una ILP bloque-jada quasi un any en el Parlament espan-yol degut a la dilatància del PSOE, alqual no li interessa obrir aquest con-flicte amb el PP, paràlisi que no ha rebutcap crítica contundent per part delsimpulsors de la pròpia ILP. Resulta anec-dòtic que a Alacant, la meua ciutat, elCasal Popular Tio Cuc haja rebut el suporti l'adhesió d'Escola Valenciana, d'orga-nitzacions polítiques i socials, de collesde cultura popular, i de desenes d'indi-vidus, i de la delegació d'Acció Cultu-ral, que està sent expulsada dels localsmunicipals que ocupa, només haja rebutel silenci.

El País Valencià necessita Acció Cul-tural; el valencià necessita Acció Cul-tural; la cultura catalana necessita AccióCultural. No una entitat mediocre, ama-gada en edificis desocupats, col·lapsa-da econòmicament, cega i sorda a la res-ta d'organitzacions, entitats i espaisculturals, que tanca locals o que negala participació en ells a gent honesta,enfrontada amb les seues antigues tre-balladores i col·laboradores. El PaísValencià necessita una Acció Culturaloberta, participativa, activa, col·labo-radora, popular. En les seues mans està,o el temps se'ls acaba.

*Aquil·les Rubio és militant d'Endavant (OSAN)

MIREIA FORADADA* COL·LABORACIÓ

DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2011

OOnn vvaass,, AAcccciióó CCuullttuurraall??AQUIL·LES RUBIO COL·LABORACIÓ

Avortament lliure i gratuït?

ABEL CALDERA BERGA

Després d'un lustre de crisi inter-na permanent i davallada electo-ral, ERC afronta les eleccions espan-yoles del 20N quasi a cara o creu:iniciar la remuntada o enfonsar-se i continuar perdent l'hegemo-nia del vot independentista.

L'aflorament de les diferentscorrents internes del partit, i l'i-nici de la batalla pública pel seulideratge, afloraren la primaverade 2008 amb la convocatòria d'u-nes primàries per a escollir presi-dència i secretaria general del par-tit a la qual s'hi presentaren qua-tre candidatures. Els carreteristes,que un any després s'escindirien iestablirien Reagrupament com aorganització independent d'ERC.El corrent “esquerra independen-tista” (sic), que quedaria desarti-culat amb la marxa dos anys des-prés d'alguns dels seus principalslíders (Uriel Bertran i López Bofill)per a crear Solidaritat Catalana perla Independència. Finalment que-daren d'una banda els partidarisde Carod-Rovira i de l'altra els par-tidaris de Joan Puigcercós.

La victòria d'aquest darrer, i larelegació de Benach -candidat caro-dista- a la tercera posició, suposa-ren l'ofensiva final dels puigcer-cosistes contra Carod i el seu entorn.Amb la marxa de Reagrupament idels líders d' “ei”, el sector de Puig-cercós obtenia el control absolutdel partit, però tal i com advertíCarod, aquest era un regal enveri-nat. L'alegria es convertí en mal-son amb l'encadenament de dolo-roses derrotes electorals, que obli-garen Puigcercós a anunciar la sevarenúncia a tornar a encapçalar laformació a partir del següent con-grés del partit.

Dues concepcions no tan diferentsQuines han estat, però, les diferèn-cies entre carodistes i puigcerco-sistes, quan ambdós han estat defen-sors de l'estratègia del pacte d'es-querres i del tripartit? Més enllàde les evidents enemistats perso-nals, s'hi trasllueix una concepciódiferent de l'organització del par-tit i uns grups d'afinitat de proce-dències diferents. Els carodistesadvocaven per un partit “obert”,amb un pes específic de les “perso-nalitats” i, per tant, molt perme-able a la “societat civil”. Els puig-cercosistes, en canvi, advocavenper un partit “fort”, amb un apa-rell eficaç i que basés la sevainfluència en la societat a partirdel poder acumulat per la pròpiaestructura orgànica. El somni dePuigcercós sempre ha estat unaorganització partidària forta igovernada amb mà de ferro, a sem-blança del PSC.

Els entorns també han estat for-ça diferents. Mentre Carod s'envol-tà de persones provinents del PSAN-Nacionalistes d'Esquerra, Puigcer-

cós s'envoltà de persones provi-nents de l'AUP. Així també, els caro-distes acostumaven a ser els mili-tants menys subjectes a l'estructu-ra orgànica, mentre que el sectorde Puigcercós recollia en bona partl'aparell del partit i els quadres deles joventuts.

Dificultats d'estratègiaEl principal problema que ha d'a-frontar ERC en quant a redefini-ció de la línia estratègica és el fetque el gruix dels actuals dirigentsi fins i tot quadres polítics estanconvençuts de l'aposta per un frontde les esquerres institucionals com

a estratègia per a engrossir un frontsocialdemòcrata, que alhora quepermeti a ERC penetrar en les clas-ses populars urbanes i esdevenirl'esquerra hegemònica en moltescomarques, desplaci a CiU cap a unespai on l'electorat pugui percebremés nítidament el seu caràcter dre-tà. Aquesta fou, en definitiva, l'a-posta del tripartit, que fracassàdegut a les diverses contradiccionsinternes.

Continuar creient en privat,doncs, en una estratègia que una

part molt important del seu elec-torat ha rebutjat, no és a priori bonnegoci. Per a corroborar aquestaimpressió només cal fer una ulla-da a les declaracions posteriors ales darreres eleccions autonòmi-ques a la CAC. “L'electorat no haentès la nostra aposta pel tripar-tit” era l'argument més recorrent.Juntament a aquest, s'atribuïa lapèrdua de vots a elements com l'o-fensiva mediàtica contra ERC i eltripartit, o el catalanisme “etni-cista” d'una part de l'electorat queno entenia que un partit indepen-dentista fes president algú nascuta Andalusia. Si bé és cert que aques-tes eren raons que contribuïren aldesgast d'ERC, en cap moment laformació feu autocrítica sobre lesraons centrals que frustraren elprojecte del tripartit, tals com lescontradiccions nacionals entre elsseus socis com en la dificultat depresentar una política d'esquerresdeixant-se alhora arrossegar peltsunami liberal.

L'absència d'aquesta autocríti-ca incideix de forma determinanten com afrontar el procés de reno-vació. El plantejament actual sem-bla respondre a preparar una eta-pa de resistència contra un possi-ble govern del PP i aplaçar les pro-postes estratègiques per a mésendavant. De totes formes, el mar-ge d'acció per a l'ambigüitat ha que-dat cada vegada més limitat, ja quequalsevol proposta transversal topaimmediatament amb una contra-proposta de candidatura unitàriade SI o Rcat, i per l'esquerra el dis-curs de la CUP ha demostrat guan-yar la majoria de batalles electo-rals plantejades a ERC.

La cursa successòriaDesprés de la renúncia de Puigcer-

cós a tornar a presentar-se a la ree-lecció com a president d'ERC, Jor-di Portabella es mostrà pública-ment disposat a encapçalar la reno-vació des d'un eteri “tercer espai”-expressió que també utilitzà encampanya electoral-. Per a esceni-ficar la seva capacitat de sumar,ideà una coalició amb Laporta pera les municipals de Barcelona que,de retruc, fraccionava Solidaritat-a qui es considerava el principalrival electoral d'ERC-. El fracàs elec-toral, però, va eliminar Portabellade la cursa successòria.

Quedava aleshores aclarit el camíd'Oriol Junqueras, l'únic càrrec

públic de la formació que es creiaque encara tenia una trajectòriaascendent. Haver mantingut l'es-có d'eurodiputat el 2009 i aconse-guit l'alcaldia de Sant Vicenç delsHorts el 2011 , juntament amb unaimatge positiva entre bona part del'independentisme fruit de la sevatasca de divulgació històrica, erenles credencials del futur líder d'ERC.

Tot i ser un candidat inicialmentafí a Puigcercós, és evident que Jun-

queras reclama i reclamarà lliber-tat d'acció per a poder pilotar larenovació i evitar que el vaixells'enfonsi encara més. La prova defoc ha estat l'avançament electo-ral, que ha provocat una disfuncióen el procés renovador, ja que elcandidat al Congrés de Madrid s'hade decidir abans que el pròxim pre-sident de la formació. De totes for-mes, Junqueras ja ha actuat de fetcom a president d'ERC en proposarell possibles candidats. I aquí és onha esclatat el primer conflicte entreJunqueras i la direcció sortint.Entroncant amb la tradició més“carodista” d'integrar personali-tats independents a la dinàmicadel partit, Junqueras proposà pri-mer el catedràtic Ferran Requejo,proper antigament al PSC i que enels darrers anys havia fet un virat-ge independentista, com a candi-dat. Davant la negativa d'aquest,Junqueras proposà l'escriptor AlfredBosch, portaveu de la consulta sobrela independència a Barcelona i anticalt càrrec autonòmic sota la direc-ció de Carod. L'actual secretari gene-ral i diputat a Madrid, Joan Ridao,però, va mostrar la seva oposició aun altre candidat que no fos ell,postulant també la seva candida-tura de cara al Consell Nacional dela formació de mitjans de setem-bre on caldrà decidir els candidats.

Més enllà de la baralla per lapoltrona, que també cal tenir encompte, l'estratègia de Junqueraspassa per substituir el debat estra-tègic pel crèdit personal en treballdins la “societat civil” del candi-dat, marcar perfil independentis-ta davant un possible pacte PP-CiUi hibernar el pacte d'esquerres al'espera de l'evolució de la resta deformacions que composaven el tri-partit.

L’ACCENT 208DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 201104 PAÏSOS CATALANS

ERC vol renovar -se per mitjà d’un canvi de cares, no per una reflexió de fons

“ERC no ha afrontat una

autocrítica sobre lesraons polítiques defons del fracàs del

tripartit”

“Tant carodistescom puigcercosisteseren i són favorables

a l'estratègia del tripartit”

Junqueras intentarà aturar la davallada d’ERC

REDACCIÓ VALÈNCIA

Malgrat les retallades pressupostàriesque estan deixant molts ajuntamentssense a penes programació cultural, n'hiha casos en què iniciatives populars,sen-se pràcticament cost per al consistori,són censurades per tossuderia política.És el que ha ocorregut aquest estiu aAltafulla i a Benicàssim.

L'Aplec del Camp L'Aplec del Camp és la trobada delscol·lectius de l'Esquerra Indepen-dentista del Camp que s'organitzaanualment a diferents municipisdel territori. Els pobles que l'hanacollit en edicions anteriors sónVillalonga, l'Aixelar i Alcover, totsells sense problemes de cap tipus.Enguany, l'Aplec estava programatper als dies 5 i 6 d'agost a Altafu-lla, amb l'objectiu d'esdevenir "unaalternativa real al model d'oci impe-rant, basat en el consumisme i l'ho-mogeneïtzació cultural, que es basaen la participació, el voluntariat,i la promoció de la cultura popu-lar".

Però pocs dies abans de l'inici,els organitzadors de l'Aplec delCamp van haver de suspendre'l des-prés que el tinent d'Alcalde, JordiMolinera, es desdira dels acord aquè havien arribat.

Segons van denunciar els orga-

nitzadors en una roda de premsacelebrada el 4 d'agost, el consisto-ri va demanar a última hora unspermisos que, fins llavors, "no elsels havien demanat". A més a més,s'els demanva una aportació eco-nòmica, una variació del progra-ma i d'altres canvis que es consi-deraven, per l'organització, impos-sibles d'assolir. Pareix ser que elcanvi d'opinió del tinent d'alcal-de, que milita a les files de Solida-ritat Catalana, es va produir "des-prés que el PP realitzés unes decla-racions en contra de l'Aplec per

una taula rodona amb la presèn-cia de representants de Bildu, Soli-daritat Catalana i la CUP". Una tau-la rodona que, de fet, havia estatproposada pel mateix tinent d'al-calde d'Altafulla.

Benicàssim no vol música envalenciàUn poc més al sud, a la comarca dela Plana Alta, l'Ajuntament de Beni-càssim ha denegat el permís alcol·lectiu de joves Estem Vius percelebrar el I Festival La Flama.Aquest festival naixia amb la voca-

ció de promou-re la música envalencià enuna localitatque cada anyacull algunsdels festivalsde música mésimportantsdels PaïsosCatalans, peròon les actua-cions de grupslocals són benescasses.

En un pri-mer moment,l'Ajuntamentva intentarimpedir-ne lacelebració

reclamant una documentació inne-cessària normalment: els estatutsoriginals de l'associació, papers del'assegurança, mapa a escala 1:500,memòria del projecte, memòria perun enginyer i el rebut de taxes perl'ocupació de la via pública. La sor-presa fou que quan l'organitzacióho presentà, l'Ajuntament denegàel permís al·legant "el programa dejoventut d'aquest Ajuntament nos'ajustava a la memòria d'activi-tats presentades en el projecte".

Per protestar per la censura del'Ajuntament, els joves d'Estem Vius

van convocar una concentració elmateix dia previst per al festival,el 23 de juliol, i van editar unarevista, La Flama, que va comptaramb la col·laboració de gent comAndreu Valor, el Grup per la Recer-ca de la Memòria Històrica de Cas-telló, Escola Valenciana, Joves d'Ac-ció, Esplai Cataflai, Quatre Gats,Escola de Cases, La Maranya i IngridLafita, revista de 'La Flama'.

Posteriorment, els membres del'associació acudiren a un ple ordi-nari de l'Ajuntament per demanarexplicacions en el torn de paraulade la ciutadania; però, en una novamostra del tarannà del Governmunicipal, en mans del PP, no se'lsva deixar parlar i, fins i tot, es vanarribar a sentir insults dirigits al'exregidora de joventut que vaintentar preguntar pel tema.

REDACCIÓ VALÈNCIA

El proppassat 3 d'agost, el repre-sentant de Compromís al Conselld'Administració de RadiotelevisióValenciana (RTVV), Rafa Xambó,es va presentar a les instal·lacionsde Burjassot per reclamar l'infor-me que la consultora Price Water-house ha realitzat sobre la viabili-tat de l'entitat.

Com era d'esperar, Rafa Xambómarxà amb les mans buides, peròno va perde l'oportunitat per denun-ciar la greu situació en què es tro-ba la corporació de televisió i radiopúbliques valenciana. Segona vaafirmar, “l'actual director generalLópez Jaraba i l'anterior, Pedro Gar-cia, imputat en el cas Gürtel i res-ponsable de greus irregularitats enels contractes per la visita del Papa,són els que han enfonsat RTVV".

Actualment, RTVV té un deutede 1.241 milions d'euros i en termes

d'audiència està per sota de la mei-tat de la mitjana de les televisionsautonòmiques estatals, amb 4,2%de quota de pantalla el passat mesde juliol. Aquestes són dues xifresque auguren no pas bones perspec-tives de futur per a l'entitat, l'unaperquè la fa insostenible econòmi-cament a curt termini, l'altra per-què impedeix millorar ingressos amitjà termini per la via de la publi-citat. És per això que, com assegu-ra Xambó, "segons l'informe delSíndic de Comptes de 2009, Canal9 i Radio 9 es troben en un delssupòsits de dissolució prevists enl'article 260 de la Llei de SocietatsAnònimes".

Primeres mesuresDesprés d'eleccions, el PP valenciàno va trigar en anunciar el tanca-ment Televisió de Gandia, com tam-poc va trigar el de Mallorca en fer-ho de la respectiva televisió. I amb

semiprivatització de la veïna IB3,els presagis no podien ser massabons per a RTVV. És cert que elsmotius per tancar les televisionslocals no han sigut estrictamenteconòmics; però sembla clar queamb la instauració del TDT, i laposterior concessió de llicències,l'esforç de reconvertir una televi-sió (o de sanejar-la econòmicament,si es donara el cas) no compensa ala dreta, que té suficent controldels mitjans de comunicació, alho-ra que les circumstàncies actualno fan de la televisió pública unapresa atractiva per als privatitza-dors.

Així doncs, de moment, els direc-tors de RTVV han plantejat la pos-sibilitat d'acomiadar 1.000 treba-lladores, com a primera mesurad'estalvi. Curiosament, no hi hacap menció a la revisió de contrac-tes (tant de directors com de pro-ductores), que seria la primera

mesura lògica tenint en compte l'es-cassa "rendibilitat" dels programes.De fet, Canal 9 contínua subcon-tractant produccions que podriaassumir amb els propis mitjans,sense cost afegit.

L'efecte FabraA RTVV, com a moltes altres ins-tàncies de l'aparell públic, l'arri-bada de Alberto Fabra a la presi-dència de la Generalitat ha com-portat alguns canvis. Sembla serque des de presidència s'ha donatordres d'un canvi en la políticainformativa, tot donant majorcobertura al PSOE. Així, en elsúltims dies s'han retransmès rodesde premsa des de la seu socialistade Blanqueries, cosa inaudita forade període electoral.

Però de nou, tot sembla una cor-tina de fem per facilitar l'aprova-ció de mesures impopulars com l'E-RO anunciat.

L’ACCENT 208 DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2011 PAïSOS CATALANS 05

MMíínniimmaa aauuddiièènncciiaa,, mmíínniimmaattrraannssppaarrèènncciiaa

Noves prohibicions a la cultura compromesa

Una RTVV en hores baixes es prepara per a canvis importantssense donar-nne pistes a l’oposició

Roda de premsa dels organitzadors de l’Aplec del Camp

UUnn nnoouu eessppaaiiaalllliibbeerraatt aa llaacciiuuttaatt ddeeVVaallèènncciiaaREDACCIÓ VALÈNCIA

Els moviments socials de la capi-tal del Túria estan d'enhorabona,un nou espai social i assemblearicomençarà a funcionar la tardord'enguany. El local -un antic casalfaller- està situat al populós barride l'Olivereta i compta amb mésde 140 m2 distribuïts en una gransala allargada i diverses estances,magatzems i despatxos.

Entre els col·lectius impulsorsd'aquest nou casal es troba la Coor-dinadora Obrera Sindical (COS),sindicat d'alliberament de gène-re, de classe i nacional. El local hasigut batejat amb el nom de CasalObrer i Popular "Francesc Santa-catalina", en homenatge a l'histò-ric valencianista, sindicalista delmetall, i company de la COS, queens va deixar prematurament l'es-tiu de l'any passat.

Entre els projectes que s'estangestant a l'entorn del nou casal hiha la posada en marxa d'una cafe-ta, la biblioteca obrera i popular,un arxiu de documentació, un puntd'informació laboral (PIL) i tam-bé una aula-taller des d'on oferir,entre altres propostes, classes devalencià.

En aquests moments el CasalObrer i Popular "Francesc Santa-catalina" està a la recerca de socis.La quota base és de 10 euros al mes,5 en el cas de les persones en atur,estudiants o pensionistes.

Per associar-te o rebre informa-ció podeu escriure acasaloipvlc@gmail.com.

REDACCIÓ BARCELONA

La revolta de la ciutadania contra les retalladesen sanitat a l'àrea metropolitana de Barcelonaha pres la forma d'ocupacions de Centres d'As-sistència Primària per a denunciar la massivasupressió dels serveis d'urgències les nits i elscaps de setmana.

Ja el passat 12 de maig unes 150 persones vanocupar un CAP al carrer Borrell de Barcelona.Es tractava d'una infraestructura acabada queel govern d'Artur Mas no volia posar en funcio-nament per evitar assumir-ne el cost. Els orga-nitzadors de l'ocupació, que s'allargà durant totala tarda, denunciaren que al Principat hi havia44 altres CAP sense funcionar.

A mitjans de juny, el veïnat de la ColòniaGüell, al Baix Llobregat, s'assabentà que els tan-caven el consultori mèdic l'1 de juliol, i que l'a-juntament ja ho sabia des de principis d'any. Laresposta del veïnat fou la d'ocupar les depen-dències municipals de la colònia, on hi ha elconsultori, durant uns quants dies.

A partir del 13 de juliol una nova ocupaciósaltava a escena. A Badia del Vallès, després d'u-na manifestació que aplegà mig miler de veïns,s'ocupa el CAP just el primer dia en què les urgèn-cies nocturnes deixaven de funcionar. La situa-ció ha crispat molt la població d'aquest munici-pi vallesà, atès que no disposa de transport públicnocturn i el preu del taxi fins a Sabadell rondaels 40 euros, essent el municipi amb la taxa d'in-gressos més baixa del Principat i amb més d'un30% de població jubilada.

Sabadell també s'ha sumat a les ocupacions.Des de l'1 d'agost, un grup de veïns amb el suportde la Federació d'Associacions de Veïns de Saba-dell fan tancades nocturnes al CAP de Ca n'O-riac. Aquestes tancades també es repeteixen endiverses localitats del Vallès, com Viladecavalls,on la tensió amb la policia ha estat força alta.

A L'Hospital de L'Esperança de Gràcia tambéhi ha hagut en els darrers dies protestes a urgèn-cies, evitant que el servei, que abans era de 24hores, tanqui a les vuit de vespre, i presentarcentenars de reclamacions d'atenció mèdica. Enel cas d'aquest hospital gracienc, hi ha una mani-festació convocada en el marc de les festes delbarri el proper 20 d'agost contra les retalladesdels seus serveis d'urgències i contra l'acomia-dament de part de la plantilla.

D'altra banda, el passat 2 d'agost mig milerde persones es manifestaven a Molins de Rei

contra el tan-cament de lesurgències delCAP de la loca-litat. Prèvia-ment, unamoció presen-tada per laCUP havia for-çat el grup deCiU al consis-tori a posicio-nar-se contrales retalladessanitàries queduen a termeels seus com-panys de par-tit a la Gene-ralitat.

Les diver-ses ocupacionsd'ambulatorisarreu de l'àrea metropolitana barcelonina hanservit per a constatar l'abast de les retallades.Molts dels participants en aquestes ocupacionshan relatat l'arribada de malalts en situaciód'urgència que no han pogut ser atesos i hanhagut de ser transportats cap a altres centres.

Un transport, el de malalts, que també pateixles retallades. Per aquest motiu, els treballadorsvan protagonitzar quatre jornades de vaga del19 al 22 de juliol, que van obtenir un seguimentpràcticament unànime.

L'agost no atura les retalladesL'ús de l'efecte sorpresa per a aplicar les reta-llades s'ha anat desenvolupant durant tot l'es-tiu. Així, només iniciar l'agost, diversos muni-cipis del Bages es van assabentar per la premsaque els suprimien el metge d'urgències les nitsi els festius. Després de rebre la notícia per lapremsa, els alcaldes van rebre una trucada delsresponsable del servei CAT-Salut. “Tot plegat,surrealista. Ens van trucar per dir-nos que avegades la premsa insistia massa en un tema,que no ens poséssim nerviosos... però quan elsvaig preguntar si era veritat el que publicavenels diaris sobre la supressió, van haver d'adme-tre que sí”, explica Jaume Casals (CUP), alcaldede Navàs, que afegeix indignat que “ens van dirque no podien discutir-ho alcalde per alcaldeperquè era perdre massa temps”.

L’ACCENT 208DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 201106 PAïSOS CATALANS

Les ocupacions d’ambulatoris, una nova lluita contra les retallades sanitàries

Molt usuaris s’han mobilitzat per intentar salvar els seus centres de salut

Estratègia d’intoxicacióEls Mossos d'Esquadra ja han posat en marxa una estratègia per a posar els professionals de la sanitat en guàrdia davant el suposat perill de les mobilitzacions. Així, han enviatuna circular a tots els directors de CAPs donant-los pautes de comportament si es trobenamb una protesta ciutadana. La unitat entre professionals sanitaris i població en generalen la lluita contra les retallades ha estat una tònica dominant fins ara, i actuacions comaquesta semblen dissenyades per trencar aquesta unitat.

En iniciar la legislatura el propi conseller vaafirmar que el govern no tenia a l'agenda l'a-plicació del copagament. En ser preguntat sobreels seus posicionaments anteriors com a pre-sident de la patronal sanitària, afirmà que ellsí que era partidari del copagament però quela seva actuació en el govern aniria encamina-da a no aplicar-lo. Ara, vuit mesos després dela constitució de l'executiu de Mas, Boi Ruizafirmà en una entrevista a El Periódico que a

inicis de 2012 s'hauria d'aplicar un model decopagament que restava per decidir. Entre altresaspectes, Ruiz manté que no s'ha alterat la qua-litat de l'atenció mèdica, contràriament al quesostenen centenars de professionals. Pregun-tat sobre si sap quanta gent es troba en llistad'espera, Ruiz afirma que en aquests momentsno sap de quina xifra es pot parlar però queprobablement superi les 58.000 persones queho estaven al gener.

BBooii RRuuiizz:: ““HHaauurreemm dd’’aapplliiccaarr uunn mmèèttooddee oo aallttrree ddee ccooppaaggaammeenntt””

PEP GINER AMPOSTA

Després de 7 anys participant activamenten la Festa del Renaixement amb unataverna, l'Ajuntament de Tortosa (CiU)volia desplaçar aquest espai del CasalPopular Panxampla, a una plaça on, perles seus condicions, no és possible habi-litar un espai amb un mínim de garan-ties d'èxit.Tot sembla indicar que el con-sistori tortosí es revenja del casal per laseua campanya contra la simbologia fran-quista de la ciutat.

La Festa del Renaixement de Tor-tosa se celebra cada any cap a finalsde juliol (enguany del 19 al 22).Recrea la Tortosa del segle XVI. Estracta d'una festivitat que s'ha con-vertit en un important aparadorturístic de la capital del Baix Ebre.Amb un gran nombre d'actors i degrups de música i teatre de tot Euro-pa, el que realment destaca és laimplicació de la ciutadania. Sónles persones i les associacions tor-tosines qui fan del Renaixementuna festa popular i tenen un paperclau en la seua recreació històri-ca. Des de fa 7 anys el Casal Popu-lar Panxampla participa amb laTaverna El Cau dels Bandolers i lesBandoleres. Cal recordar que fa 3anys, la taverna ja es va veure obli-gada a canviar la seua ubicació delseu lloc originari. El motiu va serunes obres a la zona on estaven.Aquest trasllat va suposar tot unesforç tant a nivell físic (per la difi-cultat d'accés de la nova ubicació)com a nivell de mobiliari, ja quees va haver de readaptar tota lainfraestructura necessària. Amb

tot, El Cau dels Bandolers i les Ban-doleres, juntament amb les taver-nes Carpe Diem i La Taverna d'En-rico havien consolidat les Avança-des de Sant Joan com un dels puntsde referència de la Festa del Renai-xement.

Negociacions ambl'AjuntamentCom cada any, el Panxampla va fertots els tràmits burocràtics neces-saris per participar al Renaixe-ment. Temps després, el consisto-ri tortosí comunica al Panxamplaque han estat desplaçats a la pla-ça del Paiolet. El motiu era que l'es-pai que ocupava la taverna, araestaria destinat a un espectacle.Seguidament, i després de reunir-se amb el regidor de festes, Domin-go Tomàs, no s'aconsegueix mante-

nir l'espai a les Avançades de SantJoan. A més a a més, el regidor defestes es nega a fer les gestionsnecessàries per ubicar la tavernaal carrer del Casal Popular Panxam-pla.

ExpulsióSegons el membres del Panxamplaen un comunicat fet públic:“...aquesta decisió no té un caràc-ter tècnic sinó polític. Des de lacampanya per la retirada dels sím-bols franquistes de Tortosa, l'Ajun-tament ens ha posat obstacles perorganitzar coses i ara ens expulsade la festa del Renaixement, per-què enviar-nos a la plaça del Paio-let és expulsar-nos (....)”. I és quea la plaça del Paiolet fa sol duranttot el dia, mosca negra a la postade sol i està fora de l'ambient de

nit. D'altra banda, l'Ajuntamentdeixà passar el temps i, finalment,a tres setmanes de la festa, voliaobligar a la gent del Panxampla aprendre una decisió tan importanten un sol dia. Segons el regidor D.Tomàs, el procediment és del totcorrecte.

Segons ell la taverna ha estatdesplaçada de la seua ubicació tra-dicional perquè han cedit la gestióde l'espai a una associació, que mun-taria un campament de punt i ven-da. I aquest canvi ha fet modifi-cant la legislació de la festa pertenir cobertura legal i poder des-plaçar la taverna del Panxampla.Finalment, la taverna s'ubicà alcarrer del casal. Van ser nombro-sos el socis del casal, ciutadans ientitats participants en la festaque anaren a mostrar el seu suport.

L’ACCENT 208 DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2011 PAÏSOS CATALANS 07

JOSEP SABATÉ TORTOSA

És dimarts i ja torno a estar per lesBarcelones. Tot i així, no tinc clarque hagi retornat de la Festa del Renai-xement, no en la seua versió tortuo-sa i caciquil, sinó en la solidària, laque va omplir durant quatre dies elCasal Popular Panxampla.

No tenir una taverna no va ser unimpediment per a que centenars depersones – sòcies, col·laboradores,simpatitzants o, simplement, solidà-ries – passessin a donar-nos el seusuport. També grups de música comVa de vent, Sutarranya o Grisàs deGërus van venir a actuar i a mostrarel seu recolzament. Així, allò quehavia de ser un cap de setmana tediósva convertir-se en una explosió desolidaritat, un crit contra el caciquis-

me – de qualsevol època – i en favorde la llibertat, que a moltes i molts ensha recarregat les piles per a continuarla lluita durant molt temps més. (Mol-tes gràcies ;-)!)

Però d'aquest cap de setmana tam-bé em vénen diferents reflexions, pera qui les vulga escoltar, aquí les deixo:

La primera és que la societat ebren-ca i tortosina – independentment dela seua ideologia – ja no accepta cen-sures ni es creu acríticament les decla-racions oficials. Potser per això, repe-tir que des del Panxampla volíem untracte de favor no ha servit per a quela gent no s'hi solidaritzés i tinguésclar què estava passant.

La segona és que la Festa del Renai-xement té una ànima popular i parti-cipativa, encara que no hagi estat dis-senyada així pels seus gestors. Molta

gent se la sent seua,es vesteix d'època isurt al carrer, elsmúsics animen elscarrers i les taver-nes més enllà delque marca el con-tracte, i són moltesles associacions quehi participen ambtavernes o especta-cles. Possiblementper això és una fes-ta atractiva per a gent de la ciutat iper a gent que la ve a visitar. Si els ges-tors no saben vore aquests valors, enun intent d'exprimir-la, encara més,a nivell econòmic poden acabar asfi-xiant-la.

Fa temps que tinc aquesta sensa-ció, que enguany s'ha accentuat enca-

ra més, som moltes les persones que,per diversos motius, ja no ens hi sen-tim tan implicades com ho havíemestat.

En continuarem parlant...Ah, i una vegada més... moltes

gràcies!!Extret de blog Cabòries Aborígens

RReefflleexxiioonnss ppoosstt rreennaaiixxeennttiisstteess

OPINIÓ

El Casal ha tornat a ser un punt de referència de la festa

IICCVV eess nneeggaa aa rreettiirraarr eell rreettrraatt ddeell rreeii ddeeSSaanntt CCeebbrriiàà ddeeVVaallllaallttaaLa retòrica republicana dels ecosocia-listes és quelcom constatable en la sim-bologia que llueixen a les mobilitza-cions i en els seus textos i comunicatspúblics. En canvi, la seva pràctica repu-blicana ja és més escassa i actuacionscom la de Sant Cebrià de Vallalta ladeixen en entredit.

En el ple de juliol, la CUP, que téun regidor en aquest municipi delMaresme, va presentar una moció pertal que onegés l'estelada al balcó con-sistorial el proper Onze de Setembre,i una altra per tal que es retirés elretrat del rei del saló de plens. Totesdues mocions van ser rebutjades perl'equip de govern (PSC, Tots per SantCebrià i ICV). La CUP va retreure espe-cialment a ICV que es negués a retirarel retrat del rei quan aquesta forma-ció sempre feia bandera del seu repu-blicanisme. ICV, i també ERC, ja s'ha-vien oposat a una altra moció de laCUP per declarar el municipi lliure dedesnonaments.

CCiiUU ccoonnttrraa ll’’OOnnzzee ddee SSeetteemmbbrree aa GGiirroonnaaCiU de Girona intenta dificultar la pre-sència de l'esquerra independentistagironina al carrer, després que aques-ta demostrés la seva força a les passa-des eleccions municipals. Des de famés de dues dècades la Diada a Giro-na la protagonitzava l'esquerra inde-pendentista, amb una manifestacióprecedida d'un dinar popular i d'unaactuació musical a la cèntrica PlaçaCatalunya. La importància de la mobi-lització, que cada any aplegava mésd'un miler de persones, quedà demos-trada l'any passat, quan en plena res-saca per la sentència del Tribunal Cons-titucional, totes les formacions parla-mentàries catalanistes i la societatcivil oficial contraprogramaren lamanifestació independentista ambuna manifestació en defensa de l'es-tatut de 2006. El resultat, però, fouben diferent de l'esperat, ja que men-tre la manifestació autonomista, ambtota la maquinària propagandística alseu favor, aplegà només unes dues-cen-tes persones, la tradicional manifes-tació de l'esquerra independentistaaplegà prop de quatre mil persones.

Des de la CUP de Girona s'apunta aaquest fet per denunciar que la deci-sió de l'alcalde de prohibir el dinar iel concert a Plaça Catalunya i despla-çar-lo cap a un indret més apartat res-pon a una voluntat d'aturar l'hegemo-nia independentista en la celebracióde la Diada. La CUP denuncia la para-doxa que l'alcalde Carles Puigdemont,a qui agrada identificar-se amb pos-tulats independentistes, actuï contrauna mobilització independentista d'u-na manera com no s'havia atrevit afer-ho el PSOE en els trenta-dos anysanteriors de govern municipal.

LL’’AAjjuunnttaammeenntt ddee TToorrttoossaa ddeenneeggaallaa ppaarrttiicciippaacciióó ddeell PPaannxxaammppllaa aa llaa FFeessttaa ddeell RReennaaiixxeemmeenntt

Des de fa 7 anys el Casal Panxampla participa en la Festa del Renaixement

DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 201108 EN PROFUNDITAT

ANDRES G. TORRENT

Com cada juliol des de fa 5 anys el Fes-lloch tanca La Gira, el festival itinerantde música en valencià organitzat perEscola Valenciana i que es va iniciar elpassat 17 de març amb el mític concertde Falles a Burjassot. Des d'aquella datasón desenes els concerts que s'han orga-nitzat al País Valencià i altres punts delnostre territori- com la Trobada d'Esco-les mallorquines i el tradicional a Bar-celona a càrrec de l'Espai País Valencià-i són milers les persones que han gau-dit d'aquesta oferta cultural nascuda dela societat civil valenciana i que tractade cobrir la tasca que hauria de fer unaConselleria de Cultura.

De fet, La Gira, un projecte lligat ales tradicionals Trobades d'Escoles enValencià, no compta amb cap suport eco-nòmic de la Generalitat Valenciana, peròaixò no li ha impedit teixir un gran cir-cuit en forma de teranyina que funcio-na d'aparador de la música en valenciài que, a més, demostra la bona salut dequè gaudeix aquest sector en els últimsanys.

La traca final d'aquest ambiciós pro-jecte és el Feslloch, un festival que durant3 dies ha reunit prop de 9.000 personesa Benlloch (La Plana Alta) i en el quehan participat més de 30 formacionsmusicals, entre les que cal destacar elsja mítics Obrint Pas, que presentaven el

seu darrer disc “Coratge”, la New YorkSka-Jazz Ensemble, un reconegut grupinternacional caracteritzat per la seuapotent mescla de jazz en clau de ska ambtocs de reggae, dancehall i rocksteady,i finalment Orxata Sound System, undels col·lectius musicals més innovadorsde l'escena electrònica actual i els autèn-tics triomfadors del cap de setmana.

Amb aquesta cinquena edició, orga-nitzada per Escola Valenciana, Revisco-la, el C.F. Benlloch, l'Associació Cultu-ral Pitxurrull i l'Ajuntament de la loca-litat, el Feslloch es perfila com un delsespais referencials de la música i la cre-ació cultural en la nostra llengua. Peròal marge de l'oferta musical, que impreg-na cada racó de la localitat durant les24 hores del dia, el Feslloch ofereix amés una zona d'acampada, una piscina,exposicions i tallers i activitats de tottipus, que fan d'aquest projecte un impor-tant punt de trobada per les personescompromeses amb l'alliberament nacio-nal i social del nostre poble. Entre aques-tes activitats trobem propostes més lúdi-ques, com tallers de pilota valenciana,estampació de samarretes o dances tra-dicionals, però cal destacar una interes-sant oferta formativa que va des de lapresència de la Haima Solidària de l'or-ganització prosaharahui Talha Xirive-lla fins la presentació de diversos llibresi documentals.

FESLLOCH

Benlloch capital de lamúsica en català

ANDRES G. TORRENT

La petita localitat d'Herbers, de poc mésde 60 habitants, ha acollit al llarg detres dies d'intensa activitat el XXXIIIèAplec dels Ports, una trobada nascudaper reivindicar la identitat d'aquestacomarca invisibilitzada al llarg dels anys.Segons els propis organitzadors la ini-ciativa naix per construir un País Valen-cià “fet des de baix, des de la realitat deles seues comarques. Reivindicàvem eldret a parlar i a escriure en la nostrallengua, el dret a organitzar-nos com aentitat comarcal per a solucionar els nos-tres problemes de sanitat, educació, carre-teres.... sense la dependència de la volun-tat dels polítics provincials de torn.”Milers de persones han pogut gaudiraquest cap de setmana d'un ampli pro-grama centrat sobretot en la música rei-

vindicativa i que comptava amb 3 escenaris diferents, un d'ells vinculat aRototom Sunsplash, festival europeu dreggae que es celebrarà a Benicàssimaquest mateix mes d'agost. Entre els diferents grups cal destacar les actuaciond'Igitaia, Agraviats, Malagana, SkaksContratempo, Bandits i Los Draps, aquestúltims provinents de la comarca del Matarranya, a la Franja de Ponent.Al marge de la música, tampoc no vanfaltar les actuacions teatrals, amb artistes de renom com Xavi Castillo, i diversos tallers i debats per tractar temes comla cultura popular o els problemes quafecten a la comarca: el futur de les comunicacions, l'estat de la sanitat o el tancament de les emissions de TV3. A mél'Aplec va comptar amb la participacide col·lectius com els indignats d'ElPorts o Els Ports en Moviment.

APLEC DELS PORTS

La veu d’una comarca

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 208

FFeesstteess mmaajjoorrss aalltteerrnnaattiivveess ii ppooppuullaarrssFestes Alternatives a la Mare de Déu d'Agost de Vilallonga (Safor)DE L'11 AL 15 D'AGOST

A Vilallonga també organitzen les festes alternatives amb una oferta de concerts i decultura popular participativa que rarament tenen cabuda en les programacions ofi-cials dels ajuntaments. Aquesta festa alternativa combina activitats populars compilota valenciana, concurs de paelles, tallers de jocs tradicionals, amb concerts dediversos grups locals.

Festa Major Alternativa “El Polvorí” de Cardedeu (Vallès) DEL 12 AL 15 D'AGOST

Cada any, diverses entitats socials i de l'esquerra independentista de Cardedeu orga-nitzen la seva festa alternativa en una plaça d'aquesta població, amb una programa-ció de concerts i festes totalment independent de l'organitzada per l'ajuntament, des-prés que aquest intentés censurar i controlar les aportacions que aquestes entitatsfeien a la Comissió de Festes oficials. Enguany, els plats forts de la festa són el con-cert de Rauxa (dissabte) i Eina (diumenge), així com les activitats infantils de tarda.

Festes Populars de Gràcia (Barcelonès)DEL 14 AL 21 D'AGOST

Una de les festes alternatives més conegudes del país dins una de les festes majorstambé més conegudes. L'espai de la Plaça Raspall es torna a omplir enguany amb unasetmana de música i activitats festives i culturals. Entre els grups musicals destaquenAspencat, Els Catarres o Les Absentes. La festa també tindrà un marcat to reivindica-tiu, amb diversos actes i mobilitzacions en defensa de la sanitat pública al barri.

Festa Alternativa als Bous de Borriol (Plana Alta)DEL 19 AL 27 D'AGOST

Aquesta festa enguany celebrarà 14 anys des que es va decidir impulsar com a activi-tats alternatives al predomini dels bous en la programació de la festa de Borriol. Elsconcerts nocturns són el complement d'una programació d'activitats culturals de tar-da molt completa, amb debats, projeccions, correfocs, lan party, performances... queomplent tota una setmana de vida borrianenca.

Festes Alternatives de Sants (Barcelonès)DEL 22 AL 28 D'AGOST

Un cop més, el Parc de l'Espanya Industrial serà l'escenari d'aquestes festes, que com-peteixen amb les de Gràcia per a esdevenir la festa alternativa per antonomàsia delsbarris de Barcelona. La seva programació combina tant les activitats infantils de tar-da com els concerts de nit. Enguany, juntament amb els concerts de Pepet i Marietai Habeas Corpus, destaca el concert d'homenatge a Esteve Fortuny que farà la Com-panyia Elèctrica Dharma el divendres 26 d'agost.

Festa Major Alternativa de Manresa (Bages)DEL 24 AL 29 D'AGOST

La que va arribar a ser la festa major alternativa per excel·lència de tot el país arri-ba ja a la vintena edició com una proposta consolidada fins i tot més que la progra-mació de la pròpia festa major oficial. Els concerts de la Plaça Mercadal portaran al'escenari grups com Eina, Kop, La Thorpe Brass o el Belda i el conjunt Badabadoc.També, la Festa Major Alternativa Infantil comptarà amb teatre, ball d'espuma, tite-lles i una cercavila.

Barraques de Sabadell (Vallès)DE L'1 AL 5 DE SETEMBRE

Després del ja tradicional estira-i-arronsa entre organització i ajuntament, enguanyla ubicació de les Barraques serà al costat de la UAB-Sabadell. La programació, comsempre, combinarà activitats de tarda -com el ja tradicional ceballut de ferro- ambels concerts de nit, sopars i cercatasques. Aquesta programació es contraposa a unafesta major oficial on les activitats nocturnes estan pràcticament cedides a empresesd'oci consumista.

e-aldeme-

nss,tsa-

ns-r-mueu-n-ésó

ls

ABEL CALDERA BERGA

L'actual edició del Rebrot, l'aplec perexcel·lència de l'esquerra independentis-ta, que enguany feia 10 anys, va tornar aomplir Berga de música compromesa i acti-vitats polítiques. Tot i que la filosofia del'aplec en aquests darrers anys ha estat lamateixa, reunir una quantitat importantde gent jove en tres dies de reivindicaciói festa, el seu format sí que ha viscut unatransformació.

Si en les primeres sis edicions s'apostàper un cartell musical de grups conegutsi pressupostos elevats, la insostenibilitateconòmica d'aquest model portà l'organit-zació a un replantejament, tot rebaixantels costos dels espectacles musicals i fent-los gratuïts. Si en un principi, ara fa dosanys, semblà que l'aposta no reeixia,enguany s'ha pogut comprovar la viabili-tat d'un model fet a la mida tant de l'or-ganització com de les infraestructures dela ciutat.

La programació musical seguia el crite-ri de contractar només músics en la nos-tra llengua, i s'ha demostrat que tot i queno hi havia alguns pesos pesants de l'esce-na reivindicativa catalana, el cartell podiacompetir amb altres festivals amb més “cat-xé” i superava de ben segur la majoria decartells de festes majors organitzades perajuntaments en plena crisi. I això, cal recor-dar-ho, amb música només en català i del'escena reivindicativa. I l'èxit dels con-certs, amb més de dues mil persones cadanit, no és només atribuïble al fenòmenObrint Pas, ja que el divendres, dia en quèels valencians no tocaven, la Gossa Sorda,

Les Absentes i Pepet i Marieta també atra-gueren dues mil persones davant l'escena-ri.

Pel que fa a les activitats més polítiques,l'organització havia optat per a no saturarel programa de xerrades, sinó fer-ne noméstres (una de gènere, una sobre immigra-ció i una altra sobre alliberament nacio-nal i social) però que concentressin elstemes centrals de debat del moviment ique poguessin atraure el màxim de gentpossible. Com passa en tots els aplecs d'a-questes característiques, però, la diferèn-cia entre el públic assistent a les activitatslúdiques i el públic assistent a les activi-tats polítiques fa difícil discernir si la quan-titat de gent assistent a les xerrades -òbvia-ment, superior a la gent que assisteix a lesxerrades habituals dels casals- és accepta-ble o insuficient.

El Rebrot ha arribat a la seva desenaedició havent superat la necessitat de reno-vació i havent trobat finalment la sosteni-bilitat del nou plantejament. Només hi haun aspecte que en aquests deu anys no haestat capaç de reeixir, tot i que les causesno són atribuïbles ni molt menys a Mau-lets, que és en reactivar l'aplec del Pi deles Tres Branques, enclavat en una troba-da de pocs centenars d'irreductibles i imper-meable al creixement i extensió de l'inde-pendentisme i també de la pròpia esque-rra independentista. Amb tot, l'edició actualdel Rebrot demostra que hi ha aplec perestona. Els avatars del futur estaran, però,subjectes al procés de confluència entreMaulets i la CAJEI, i l'enfocament conjuntque es vulgui donar a les noves edicions.

REBROT

10 Rebrots

L’ACCENT 208DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 201110 INTERNACIONAL

MIKE DAVIS*

Quan la meva antiga colla d'amicsi jo teníem catorze o quinze anys,ja fa moltes dècades, anhelàvemser immortals entre les restes fla-mejants d'un Ford 40 o bé d'unChevy 57. Aquest fet s'explicava per-què la nostra J.K. Rowling, l'auto-ra del best seller infantil HarryPotter, va ser Henry Felsen, un exMarine que va escriure diversos lli-bres que es van convertir en bestsellers, com ara Hot Rod (1950),Street Rod (1953), o el Club de Crash(1958).

Aparentment, els seus llibres -molt elogiats pel National SecurityCouncil (NSC)- pretenien espantari alliçonar la nostra generació, per-què no ens desviéssim d'una vidarecta i ordenada, a través d'histò-ries dramàtiques i sagnants d'ado-lescents. A la pràctica, Felsen es vaconvertir en el nostre particularHomer urbanita que exaltava heroisadolescents condemnats a la des-gràcia i que ens cridava a imitar-los i seguir la seva llegenda.

Un dels seus llibres, el Club deCrash, acabava amb un accidentapocalíptic en una cruïlla en laqual morien gairebé tots els alum-nes de la classe de graduats d'unapetita ciutat d'Iowa. A nosaltresens encantava aquest passatge finsal punt que ens el llegíem en veualta els uns als altres.

Aquests dies es fa difícil no pen-sar en el gran Felsen, que va morirel 1995, mentre fullegem les pàgi-nes de negocis i economia dels prin-cipals periòdics nord-americans.En aquestes hi trobem, després detot, els republicans del Tea Partyapretant fins al fons l'acceleradordel cotxe i somrient com dimonisquan s'acosten a la corba de mort.(Els màxims dirigents dels repu-blicans al congrés, John Boehner iDavid Brooks, asseguts al seient deldarrere, per descomptat, cridantde por.)

L'analogia Felsen sembla enca-ra més convincent quan sortim delmarc domèstic nord-americà i enstraslladem a l'escala global. Des del'aire, on les plantacions de blat demoro d'Iowa no poden dissimularque es produirà un gran xoc tal icom succeeix en l'obra de Felsen,la situació econòmica mundial esveu clarament com un accident queespera el moment per produïr-se.Des de tres direccions, els EstatsUnits, la Unió Europea i la Xinavan a tota velocitat i a cegues capa la mateixa intersecció. Seguin latrama del Club del Crash, la pre-gunta és: algú sobreviurà per poderassistir a la festa de graduació?

Sacsejant els Tres Pilars delMcWorldEm permetré repetir una obvietatque, tot i així, poques vegades esplanteja. Fins i tot si Barack Oba-ma aconsegueix augmentar el límit

del deute i evitar, d'aquesta mane-ra, el dia del judici final de l'eco-nomia nord-americana, el mateixObama ja ha optat per vendre lacasa, anar de lloguer i, fins i tot,vendre els fills si això és possible.Amb un menyspreu impressionantper l'ala liberal del seu partit, Oba-ma ha optat per oferir a preu desaldo la raquítica i, fins al moment,intocable xarxa de seguretat socialde l'històric New Deal a la inicia-tiva privada i apaivagar, d'aques-ta manera, a un hipotètic "centre"social i polític i guanyar, a qualse-vol preu, la reelecció. Fins i totDick Nixon sembla un vell socia-lista! On ets ara que et necessitem?

Com a resultat, de la mateixamanera que els fenicis a la Bíblia,sacrificarem els nostres fills (i elsseus mestres d'escola i institut) aMoloc, deu fenici del foc, que araha passat a dir-se dèficit. El banyde sang en el sector públic, acom-panyat d'un tancament abrupte deles prestacions per desocupació, esmultiplicarà negativament a lademanda de l'economia fins que ladesocupació sigui d'un dígit pelsadolescents i Lady Gaga canti: "Ger-mà, pot vostè donar-me una mone-da de deu centaus que li sobri?"

Perquè no ho oblidem, vivim enuna economia globalitzada on elsnord-americans són consumidors

d'últim recurs i el dòlar continuaessent el valor més segur del supe-ràvit acumulat al planeta. La novarecessió que els republicans estantenginyant amb total impunitat posaen dubte, de manera instantània,els tres pilars del McWorld, forçamés inestables del que imaginem:el consum nord-americà, l'estabi-litat europea, i el creixement de laXina.

A l'altra banda de l'Atlàntic, laUnió Europea està demostrant que,fonamentalment, és exclusivamentuna unió dels grans bancs i delsmega-creditors, que malaurada-ment estant decidits a fer vendreel Partenó als grecs i a fer emigrara Austràlia als irlandesos. No fafalta ser un keynesià per saber quela tempesta a Europa continuaràessent cada cop més forta. (Si elsalemanys fins ara han aconseguitcréixer i salvar els llocs de treballha estat, sobretot, pel fet que laXina i els altres BRIC - Brasil, Rús-sia i l'Índia - han estat compranttant béns d'equip com Mercedes).

Boardwalk Empire Times 160La Xina, per descomptat, es trobaapuntalant el món capitalista, peròla pregunta és: quan temps ho con-tinuarà fent? Oficialment, la Repú-blica Popular de la Xina es trobatransitant d'una economia basada

en l'exportació a una altra basadaen el consum intern. L'objectiufinal no es tant sols convertir alsxinesos en uns conductors de pri-mera a escala mundial sinó tambétrencar la dependència perversaque lliga el creixement d'aquestpaís al dèficit comercial nord-ame-ricà que obliga a Beijing, al seutorn, a finançar-lo per evitar queel iuan s'apreciï.

Per desgràcia per als xinesos, ipossiblement per al món, l'auge delconsum previst per aquest país s'es-tà transformant ràpidament en unaperillosa bombolla immobiliària.La Xina s'ha infectat pel virus deDubai, fins al punt que totes lesciutats xineses de més d'un miliód'habitants (unes 160 en el darrerrecompte) aspiren a tenir marcapròpia amb un gratacel de l'arqui-tecte Rem Koolhaas o una destina-ció de mega-centre comercial. Elresultat està essent una orgia d'ex-cés de construccions.

Tot i la bona imatge dels man-darins omniscients de Pequín con-trolant fredament el sistema finan-cer, en realitat la Xina sembla fun-cionar més com 160 iteracions deBoardwalk Empire, una sèrie nord-americana que es desenvolupa aAtlantic City durant els anys de lallei seca, en la qual els grans capspolítics de la ciutat i els inversors

privats aliats són capaços de for-jar els seus acords a porta tancadaamb els principals bancs de l'Estat.

En efecte, s'ha configurant unsistema bancari a l'ombra amb elsgrans bancs falsejant els préstecsdels seus balanços per tal de tram-pejar els límits fixats sobre el totalde préstecs per l'Estat xinès. Faunes setmanes, Moody's informa-va que el sistema bancari xinèsocultava un bilió i mig de dòlarsen préstecs de poca confiança, prin-cipalment per a projectes munici-pals amb deliris de grandesa. Unaltra agència de qualificació vaadvertir que la morositat xinesapodria arribar fins a un 30% de lescarteres bancàries.

L'especulació immobiliària, men-trestant, està absorbint l'estalvidomèstic de les famílies urbanes,que davant l'alça del valor dels habi-tatges s'afanyen a invertir en lapropietats immobiliàries abans quetinguin un preu fora del seu abast.(Això sona molt familiar). SegonsBusiness Week, la inversió en habi-tatge residencial a la Xina repre-senta actualment el 9% del produc-te interior brut, quan el 2003 sig-nificava només el 3,4%.

Per tant, pot Chengdu conver-tir-se en el pròxim Orlando i la XinaConstruction Bank en el proper Leh-man Brothers? En aquest sentit,resulta curiosa la convicció de moltsexperts conservadors que s'han fetseva la idea que la direcció del Par-tit Comunista de la Xina ha desco-bert la llei del moviment perpetu,la creació d'una economia de mer-cat immune als cicles de negocis oa les bogeries especulatives.

Si la Xina acaba tenint un ate-rratge forçós, hi prendran mal tam-bé els seus principals proveïdors:el Brasil, Indonèsia i Austràlia. ElJapó, en una recessió profunda des-prés de tres megadesastres, és méssensible als xocs dels seus princi-pals mercats. I la primavera àrab,de rebot, pot convertir-se en unhivern si els nous governs es veuenfrenats en fer créixer l'ocupació ien contenir la inflació dels preusdels aliments.

A mesura que els tres grans blocseconòmics acceleren en direcciócap a la depressió sincronitzada,ja no m'emociono com quan teniacatorze anys per la perspectiva d'unclàssic final Felsen: una escabet-xina de restes de metall i cossosadolescents.

*Mike Davis és professor a la Universi-tat de Califòrnia, Riverside. Historia-dor, urbanista i militant socialista és

autor, entre altres, de Planet of Slums,Late Victorian Holocausts o A Brief

history of the car bomb. Actualmentestà escrivint un llibre sobre l'ocupa-ció, l'escalfament global, i la recons-

trucció urbana. Publicat originalmenta www.Tomdispatch.com;

traducció catalana de L'Accent

El Club del Crash Què ens pot passar si les tres principals

economies col·lisionen?

Les economies asiàtiques se sostenen gràcies a l’especulació immobiliària

L’ACCENT 208 DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2011 INTERNACIONAL 11

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

NYELENI FÒRUM EUROPEU PER LASOBIRANIA ALIMENTÀRIA*

Amb una població de 738 milionsEuropa representa el 10% de lapoblació mundial. Dels estats queconformen el continent, 27 formenpart de la Unió Europea (UE) ambuna població de 500 milions de per-sones. Aquests Estats han concen-trat, cada cop més, algunes de lesseves competències en poderosesinstitucions supraestatals. L'agri-cultura ha estat un dels aspectesclaus en la configuració de la polí-tica única europea: actualmentrepresenta el 46% del pressupostde la UE, 141 mil milions d'euros.

La Política Agrícola Comuna:de l'auto suficiència alimentà-ria a la competència neoliberal La Política Agrícola Comuna (PAC)ha canviat considerablement desde que va ser concebuda el 1962. LaPAC responia inicialment a la volun-tat de garantir la seguretat alimen-tària i la independència de la UnióEuropea i millorar els ingressosdels agricultors mantenint preusraonables per als consumidors. Lapolítica agrícola es fonamentavaen els següents punts: un preu justper al productor de béns essencialsque es fixaven anualment, d'acordals costos de producció, els dretsd'importació, i una sortida garan-tida de la producció al mercat inte-rior amb el principi de preferèn-cia comunitària. La (sobre)produc-ció es va incrementar ràpidament.Els Estats de la UE es van veure for-çats a emmagatzemar i exportarl'excedent cap a tercers països, sub-vencionant els preus per compen-sar-ne la diferència. Això va ani-mar un procés de "dúmping" capa altres mercats, particularmentdels països del sud. D'aquesta mane-ra, els productors locals es vanveure obligats a competir amb pro-ductes importats que estaven sub-vencionats. Les primeres quotessobre la llet que pretenien limitarla producció i distribuir-la entreels estats membre van ser intro-duïdes el 1984; també es va limitarla producció cerealística amb unprograma de compliment obligato-ri. Però això no va ser suficient: acausa del gran augment en el pres-supost, així com també a la pres-sió internacional (principalmentd'Estats Units) per reduir la pro-tecció agrícola de la UE, a la quales van sumar els grans grups d'a-

gronegocis, la PAC va ser radical-ment reformada a la dècada delsnoranta i un altre cop més recent-ment. Els preus que es pagaven alspagesos es van reduir, en bona mesu-ra, per a satisfer les taxes globals,i es van introduir subsidis direc-tes sobre la base del nombre d'hec-tàrees o d'animals per explotacióagrària. Això es va completar ambuna política de desenvolupamentrural que disposar de molts pocsrecursos financers. L'any 2003, elsubsidi es va convertir en un Dretde Pagament Únic (DPU). Va dei-xar d'estar vinculat a la producció,complint d'aquesta manera lademanda de l'OMC; des de la sevacreació el 1994, l'OMC ha tingut unainfluencia determinant en la polí-tica agrícola comuna promoventreformes orientades cap a la libe-ralització. La competitivitat es vaconvertir en el criteri clau de lapolítica agrícola de la UE. Cal afe-gir que des de la seva creació, laUE havia abandonat la seva inde-pendència respecte a les proteïnesvegetals necessàries per a l'alimen-tació animal i havia acceptat renun-ciar als drets d'importació sobre lasoja (fos transgènica o no) provi-nent dels Estats Units.

Un model dominant agroindustrial Aquest procés ha tingut una mar-cada influència en el model agra-ri desenvolupat dins la UE. El modelagroindustrial s'ha convertit deltot en dominant. El nombre de page-sos s'ha reduït ràpidament i deter-minades explotacions han esdevin-gut cada cop més grans sense caplímit màxim per a les subvencions.Entre els anys 2000 i 2009, la UEva perdre el 25% de les seves explo-tacions agràries actives (el querepresenta la pèrdua de 3.6 milionsde llocs de treball, particularmentals estats que van ingressar a la UErecentment, com Romania, Polò-nia i Bulgària). Amb 11.5 milionsde persones treballant a temps com-plet el 2010, el treball agrícola repre-senta menys del 5% de la força totalde treball de la UE. La caiguda enel nombre d'unitats familiars page-ses es presenta com un dogma, comuna comprovació de l'eficiènciaeconòmica. Així, una de les condi-cions per a l'admissió preliminarde Turquia a la UE va incloure impo-sar-li una reducció en la seva pobla-ció camperola activa del 33% (el2002) a gairebé un 7%. Això respona les exigències imposades pel FMIi el Banc Mundial, que han destruït

les polítiques de suport als produc-tors i els organismes públics denegoci dels productes. La Unió Euro-pea imposa normes sobre la pro-ducció i el processament alhora queconverteix en impossible la vendade la producció dels petits pagesos.Això es justifica amb l'argumentde la protecció al consumidor, elbenestar animal i la "modernitat",quan en realitat aquestes normesafavoreixen als agronegocis, querealitzen una important tasca delobby a Brussel·les. S'utilitzen dife-rents mètodes per protegir els inte-ressos industrials en el sector deles llavors ( patents i certificatsd'origen vegetal) per a impedir laindependència dels agricultors iper a obligar-los a fer ús de les lla-vors provinents de les multinacio-nals. Només la mobilització ha limi-tat la introducció de llavors genè-ticament modificades a Europa toti que en cap moment s'han acon-seguit parar les importacions mas-sives de llavors genèticament modi-ficades amb destinació a l'alimen-tació animal. Les cadenes d'hiper-mercats -dominades per sis grupseuropeus com Carrefour, que és elsegon distribuïdor més gran delmón després de Wallmart, o elsgrups alemanys Aldi i Lidl-, son les

que s'apropien de tot el valor afe-git. Igualment, bloquegen l'accésdels productors locals als consumi-dors i continuen industrialitzantel menjar que els europeus consu-meixen. A Romania, per exemple,més del 50% dels aliments sónimportats, encara que el país pos-seeix un ric territori agrícola. Iaquest és el cas de molts països tantdintre com fora de la Unió Euro-pea.

Els insuficients ingressos eco-nòmics estan causant a més quemolta gent hagi d'emigrar i ven-dre la seva força de treball com ajornalers en explotacions intensi-ves de fruites i verdures. A l'Estatespanyol, Alemanya i l'estat fran-cès, els salaris baixos que es paguenals jornalers estant sent justificatsper la necessitat de mantenir lacompetitivitat en una Europa queclama orgullosament que el comerçés "lliure i just", però que falla al'hora de proposar qualsevol mesu-ra d'harmonització social o fiscalentre els seus estats membre, queen canvi competeixen l'u contral'altre. En aquesta Europa, la pobre-sa i la precarietat augmenten, dei-xant a molta gent jove sense pers-pectives, amb l'atur en augment il'erosió dels serveis públics. L'ac-cés a l'alimentació s'està conver-tint en un autèntic problema pera un nombre creixent de persones.Els bancs estan aplicant les seuespressions i els estats es troben a lavora de la fallida. És el cas de Grè-cia, Irlanda, Portugal, l'estat espan-yol o Itàlia. És la crisi del capita-lisme depredador. És temps de can-viar el sistema. Mentrestant, per-tot arreu sorgeixen alternatives aaquest model insostenible, domi-nat pels interessos financers i dela indústria. Ciutadans, joves,homes i dones estan construint ini-ciatives per a garantir l'accés a laterra i per a donar suport als page-sos joves perquè puguin establir-sei produir en un marc de respectea la terra per a permetre que lespersones tinguin accés a alimentssaludables, que les persones ensituació de pobresa tinguin accésa productes de bona qualitat, i pera crear intercanvis justos en unmón basat en la solidaritat.

MÉS INFO:HTTP://NYELENI2011.NET/

*Traducció catalana de L'Accent

LLaa SSoobbiirraanniiaa aalliimmeennttààrriiaa aa EEuurrooppaa

La PAC ha canviat considerablement des que va sr concebuda el 1962

L’ACCENT 20812 ECONOMIA DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2011

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barce-lona // Assemblea de Joves de Cardedeu // AteneuCorberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ate-

neu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // AteneuPopular Arrels Doctor Otero 11,Beniarrés //Ateneu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la Sèquia Manresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barra-queta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular QuicoSabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // Escola Valenciana Josep Grollo, 91// El Forn Giro-na //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Terrassa // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // L'Ocell Negre - Casald'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUV Baró St. Petrillo, 9 València // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

L'agost ha arribat,i el Govern de CiU ha deci-dit aprofitar el descans estival per avançarles retallades socials,i les pensions mínimesentre les més mínimes no podien restar alie-nes.

Aquesta vegada han estat els benefi-ciaris de la Renda Mínima d'Inserció(RMI), també anomenada PIRMI, pen-sió que al 2011 consta de 423,70 euros,i que va dirigida a aquelles personesque no tenen cap ingrés econòmic pera les necessitats bàsiques, i amb l'ob-jectiu d'ajudar en la seva inserció social,situació que ha de ser valorada pelstreballadors socials de cada ajunta-ment, que fan un seguiment de la per-sona.

Però l'executiu de Mas ha deciditportar a terme una inspecció massivad'aquestes mínimes ajudes, directa-ment des de les OTG, sense tenir encompte el criteri dels professionals quefan el seguiment, i ajornant el paga-ment del subsidi fins que els benefi-ciaris demostrin documentalment al'administració autonòmica, i en unbreu termini de dies, la seva situació.

A Girona un centenar de personeses van concentrar davant la delegacióde la Generalitat a la ciutat, treballa-dors socials i alguns dels 6.000 afec-tats a les comarques gironines, ambpancartes i xiulets.

Des de L'ACCENT hem volgut donarveu a una de les milers de personesafectades, i a l'escrit de denúncia sig-nat per dos professionals d'aquest àmbit.

Les retallades no s’aturen a l’estiu; les protestes tampoc

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Explica'ns el teu casSóc perceptora de la PIRMI (o RMI)des de fa dos anys, que em vaig que-dar sense feina i se'm va acabar l'atur,i sóc mare soltera de dos nens de pocsanys, fet que amb l'estat actual de cri-si m'està fent molt difícil trobar fei-na per mantenir-los i tirar endavant.Durant aquest temps he tingut unseguiment de la treballadora social,que a més d'ajudar en el que pot, tétots els meus documents d'on visc i téconstància dels pràcticament nulsdiners que tinc.

I que ha passat aquest estiu? El passat dia 1 d'agost sense cap avísprevi no vaig cobrar el PIRMI, fet queem va col·locar en una encara mésangoixant situació. Per sort, pocs diesdesprés tenia cita concertada amb la

treballadora social, que molt atabala-da i enfadada amb la Generalitat, emva explicar que "des de dalt" haviencanviat els criteris del pagament, querebria una carta i que hauria de pre-sentar tota la documentació en unasetmana a l'INEM acreditant que teniados fills i que no tenia diners per man-tenir-los.

Però la carta no arribava, i vaigregirar terra i aire. Després d'uns diesvaig descobrir que l'havien enviat auna casa on havia viscut fa quatre anys(a pesar que la treballadora social téles meves dades actuals), i ara estic allímit dels dies de termini que m'handonat per recollir tota la documenta-ció, a corre-cuita per presentar-la. Laqüestió és que amb la nova situació nosé si amb la documentació que presen-to em pagaran o no. La situació per mii els dos fills és molt angoixant.

L’executiu de Mas aprofita l’agostper realitzar una massiva batuda

de les prestacions mínimes

“Sóc mare soltera de dos fills petits i amb la crisi m’és molt difíciltrobar feina”

Entrevista amb la Teresa, beneficiària de la RMI afectada per la mesura

Com sabreu, de forma secreta s'ha pre-parat per part del Govern de la Gene-ralitat una intervenció sobtada -quegairebé sembla policial- i que suposaque els beneficiaris de RMI no hancobrat per la via normal (ingrés-trans-ferència) i s'assaja un procedimentnou que suposa rebre primer un correucertificat explicant els canvis, unsegon correu certificat per cobrar unxec nominal que s'ha d'ingressar ambun període de temps concret… i coma tercer punt, se citarà la gent a unaentrevista al llarg de l'agost a la OTGinspeccionant documentació diver-sa (passaport pels estrangers, comp-tes bancaris, etc.). Si no es respon alscorreus, es retornen cartes, etc. s'o-bre la incertesa de la decisió que puguiprendre la Generalitat. D'una banda,els/les usuaris/es, no han pogut cobrarel dia 1, com era d'esperar, i sense pre-vi avís. De l'altra, els/les professio-nals de serveis socials no han tingutaccés a aquesta informació fins tard,i abans han començat a arribar usua-ris estranyats per no cobrar quant éshabitual.

A banda del tracte que rep la ciu-tadania amb dret a rebre la rendamínima, el Govern ha mostrat unamanca absoluta de respecte al col·lec-tiu professional, i hi ha signes evi-dents d'haver muntat tot aquest ope-ratiu controlador per agost, un meson molts tècnics estan de vacances ion només hi ha serveis de guàrdia.Així mateix, tots/es els/les usuaris/es

s'han adreçat als serveis socials perqueixar-se, i no ho han pogut fer ales oficines de Benestar i Família dela Generalitat, ja que al llarg de l'a-gost estan tancades, és a dir, els ajun-taments han passat a ser l'única fontd'informació, i només en el momentque el govern s'ha dignat a informarels municipis d'aquesta intervenciósorpressiva i gens benintencionada.Cal pensar que un dels objectius fona-mentals d'aquest muntatge és posaren evidència persones i famílies bene-ficiàries i buscar motius per tallarprestacions dins la tònica de retalla-des general. També és plausible supo-sar que el col·lectiu immigrat és undels objectius d'aquesta intervenció,ja que una part pot haver marxat alseu país (sobretot aquells que tenenel país més proper, com marroquins)a veure la família, pares, avis, etc.

Una part gens menyspreable debeneficiaris tenen situacions de granprecarietat i estabilitat com ara rello-guer a pisos, estar empadronat a unaadreça per rebre les cartes, edificissense bústies en condicions, portesd'escala tancades, persones amb pro-blemes de salut (física o psíquica) quelimiten la seva comprensió de trà-mits a fer, transeünts, persones ingres-sades en comunitats terapèutiques,etc., situacions que poden generarque les cartes certificades no arribenal seu destí, sigui retornades i s'obrinexpedients de sanció, i d'extinció dedita prestació, etc.

Aquesta intervenció afecta un delscol·lectius més sensibles i vulnera-bles: el col·lectiu dels/les beneficia-ris/es de RMI (siguin econòmiques osocials), i toca de ple a un dels pilarsde protecció social més importantsassolits els darrers anys.

Juntament amb aquesta interven-ció s'ha arribat a tenir coneixementde canvis en la normativa dels RMIque pot suposar un greu retrocés enla protecció als més desafavorits (pos-sible supressió de les RMI econòmi-ques, estipulació d'un període de 6mesos entre la finalització de pres-tacions d'atur i dret a rebre la rendamínima, exigència de majors anysd'empadronament al país, etc.)

Pensem que els Col·legis de Tre-ball i Educació Social, així com el Sín-dic de Greuges i altres entitats de cai-re social, han de mostrar amb ferme-sa i de manera pública la seva oposi-ció a intervencions d'aquesta menai promoure una resposta unificadaamb altres agents socials en defensa-en aquest cas- de la RMI, i el respec-te al treball portat a terme pels pro-fessionals, i el dret de la ciutadania-no la concessió benèfica- a una deles darreres cobertures socials exis-tents.

Josep Vilarmau Vila, Col·legiat 1976, Manresa

Núria Empez Vidal, Educadora Social iAntropòloga, Manresa

OPINIÓ

Malestar entre els treballadorssocials per la intervenció de la RMI

SERGI SALADIÉ*

En matèria d'energia nuclear, elcurs polític 2010-2011 ens ha por-tat dramàtiques novetats. Òbvia-ment, la primera i més important,l'accident al complex nuclear deFukushima (el Japó), on quatre delssis reactors van patir diverses explo-sions que van originar l'emissió deradioactivitat a l'atmosfera i almar. Encara avuiaquests reactorsestan emetentradioactivitat deforma descontro-lada, i els tècnicsi experts diuenque encara esta-ran uns quantsmesos per podercontrolar la fui-ta radioactiva. Hiha qui parla d'un"Txernòbil acàmera lenta".Les conseqüèn-cies, del totimprevisibles. Demoment, elGovern japonèsha evacuat lapoblació de finsa 30 quilòmetres, i en alguns puntsfins a 40, al voltant del complexnuclear. Aquestes persones mai mésno podran tornar als seus territo-ris.

Més enllà del que s'ha escrit, hemllegit i vist sobre Fukushima i lesseves dramàtiques conseqüències,el que ens ha de quedar clar és quedes de que hi ha centrals nuclearsal món (anys 60 del segle passat), hi

ha un accident molt greu cada 17anys: Harrisburg, 1979; Txernòbil,1986; i Fukushima, 2011. Fins ara ellobby nuclear ens volia fer creureque l'energia nuclear era absoluta-ment segura, i que un accident comel de Txernòbil només havia estatpossible en un règim com el de l'e-xURSS i que no podia tornar a pas-sar. Doncs bé, ha tornat a passar, ial Japó, primera potència tecnolò-

gica i tercera eco-nomia mundial.Grans visionaris,aquests pronu-clears. Icom elsgovernants del'Estat espanyol,que dies abans del'accident de lacentral nuclearjaponesa, vanrenovar el per-mís d'explotacióde la centralnuclear deCofrents (el PaísValencià) fins al2021. La tecnolo-gia de Cofrentsés similar a la deFukushima.

I és que elparc nuclear instal·lat als PaïsosCatalans (Ascó I, Ascó II, Cofrents iVandellòs II), ja té una vida promigde 26,5 anys. Un parc envellit, pertant, sobretot si tenim en compteque, al món, la mitjana dels reac-tors en funcionament és de 25 anys,i la dels reactors clausurats de 22.Si és que, com qualsevol elementmecànic, a més anys de funciona-ment i pitjor manteniment (un mal

manteniment que és especialmentsignificatiu en les centrals nuclearsinstal·lades als Països Catalans), mésprobabilitat hi ha de patir un acci-dent.

I en relació al cementiri nucle-ar que el Govern espanyol vol ins-tal·lar, poques novetats aquestsdarrer any. Al mes de setembre pas-sat el Ministeri d'Indústria va ferpúblic un informe valoratiu de lesvuit candidatures, i va situar Zarra(el País Valencià) i Ascó (Catalun-ya) com les dues més ben posicio-nades. En el cas d'Ascó, la CANC

vam fer públics uns informes on esdemostrava la manipulació de lesdades per tal de situar-la en unasituació tan avantatjosa (veurehttp://blogcanc.blogspot.com/2010/12/la-canc-madrid-17122010-lliurament-dels.html). Des d'ales-hores ençà cap notícia més sobreles intencions del govern de l'Es-tat sobre quan té intenció de pren-dre la decisió. L'avançament de leseleccions espanyoles al novembrevinent sembla indicar que la deci-sió ja es deixa per al proper govern.

I mentrestant, abans de vacan-

ces el Consejo de Seguridad Nucle-ar ha informat favorablement pera la renovació del permís d'explo-tació fins a 2021 de les nuclears d'As-có, mentre el Ministeri d'Indústriaespanyol fa sis mesos que té sobrela taula un reglament per al fomentde la producció descentralitzada d'e-lectricitat amb fonts renovables.Tota una declaració d'intencions.

* Sergi Saladié és geògraf, professor ala URV i portaveu de la CANC

L’ACCENT 208 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2011

JORDI NAVARRO GIRONA*

Fins fa ben pocs dies el renaixementdel moviment pro-nuclear era una rea-litat. El lobby vinculat a l'energia nucle-ar, que té en França i els EUA dos delsseus principals impulsors i aliats, hadesplegat durant la darrera dècada totun arsenal dialèctic, mediàtic, cientí-fic i econòmic amb la finalitat de com-batre els arguments que durant dèca-des hem esgrimit des del movimentecologista.Així, països avançats comFinlàndia o la Gran Bretanya han aban-derat el renaixement de l'energia nucle-ar i l'aposta per construir noves cen-trals arreu del món. Val a dir que Ale-manya, un país que s'ha caracteritzatper ser pioner en consciència ambien-tal, també ha fet darrerament un girpro-nuclear de la mà de la nova damade ferro: Angela Merkel. Un dels prin-

cipals arguments esgrimits pels pronuclears és que aquesta és una ener-gia que no emet CO2, que és neta i segu-ra.Però de cop i volta tot ha canviat ial món sencer hi ha hagut un ressor-giment del moviment anti-nuclear.Un ressorgiment que no ha estat fruitde la casualitat, sinó que ha estat pos-sible perquè des del moviment ecolo-gista s'ha treballat intensament en elcamp energètic, aportant idees i pro-postes per superar l'actual tendència,i avançar cap a un model diversificat,basat en les renovables, l'eficiència il'estalvi, en la generació distribuïda ien la racionalitat i el seny.El renaixe-ment del moviment anti-nuclear ésuna espurna d'esperança, un motiuper seguir creient que als Països Cata-lans aconseguirem apagar les centralsnuclears de Cofrents, Ascó i Vandellósi que no haurem de seguir suportant

aquest 50% de centrals nuclears quehi ha a l'estat espanyol.La lluita quetenim per davant serà molt llarga peròels darrers esdeveniments han eviden-ciat que la humanitat no pot seguiralimentant aquesta energia destruc-tiva perquè no és neta, perquè gene-ra residus perillosos que triguem milersd'anys en desaparèixer, perquè el ciclecomplert de la producció nuclear emetC02. També perquè la instal·lació denoves centrals promou la proliferaciód'armes atòmiques, perquè el risc d'ac-cident i de radiació és evident i real,i perquè els riscos per a la salut de lespersones i la biodiversitat desaconse-llen seguir alimentant aquest perillpotencial.

*Jordi Navarro és geògraf i regidor de laCUP a l'ajuntament de Girona

El lloby pronuclear havia iniciat una intensa campanya poc abans de l’accident de Fukushima

L’energia nuclear: breu balançdel curs d’un curs dramàtic

EEll rreennaaiixxeemmeenntt ddeell mmoovviimmeenntt aannttiinnuucclleeaarr“ A més anys de fun-

cionament i pitjormanteniment (molt

significatiu a les cen-trals dels Països

Catalans) més pro-babilitat hi ha depatir un accident”

L’ACCENT 208DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 201114 CULTURA

Hèctor Serra VALÈNCIA

Encara recorde els ulls obertscom plats dels alumnes que cur-saven Batxillerat a l'institut onvaig fer les pràctiques com adocent. Uns ulls fits al paper

que els acabava d'entregar, sense donarcrèdit al que estaven llegint. Els versosresaven: "Me la mamaves fins al cep:tenies / tota la boca plena, i amb la llen-gua / iniciaves moviments...". Ruboritzatsells, enfervorides elles, el conjunt de l'a-lumnat amb prou feines podia pair la cla-redat i la transparència dels sentimentsescenificats en aquella peça. Sé de bonatinta que un sector ampli de gent s'escan-dalitzaria en conèixer que el professoratdifon entre els joves aprenents aquestsmanifests de roent erotisme -no seria laprimera vegada que la premsa es fa ressòde les denúncies d'uns pares indignatsamb els poemes lliurats als seus fills-,però aquell dia, a través d'aquells versos,aquells deixebles es van apropar més quemai al poeta, s'hi van sentir identificats i,el més important, van forjar una creixentcuriositat cap a la tasca creativa i la lli-bertat d'expressió. Vicent Andrés Estellés,a partir d'aquell dia, ja no era un il·lustrepersonatge desconegut que donava nom alcarrer que transitaven cada matí per arri-bar a l'institut. Era, i ho seria per sempremés, un home del seu cercle, un transeüntde Burjassot que els parlava sense embutssobre les coses de la vida, aquelles que enscommouen i ens trasbalsen.

És veritat: la proximitat d'Estellés estorna complicitat. I això no ho aconseguei-xen tots els poetes, certament. La gran vir-tut d'aquest literat és, potser, el seu eclecti-cisme temàtic. No hauríem de parlar d'Es-tellés, sinó dels Estellés. Perquè d'acordque l'Estellés carnal i lúbric ens omple degoig, però amb els alumnes això no deixa

de ser un pretext, l'espurna que encén lametxa de tot un poeta per descobrir. Hi hal'Estellés que s'enamora i ens esguita depassió a colps de tendresa, l'Estellés que

reivindica la pàtria i ens empeny a dignifi-car la llengua i la cultura, l'Estellés quemira enrere i retrata amb dolor la guerra ila fam, l'Estellés que afronta la mort, elque gaudeix amb el menjar i amb els petitsplaers de la vida, el que canta a Burjassot,a València, a l'Horta, i l'Estellés -per miencara desconegut- més místic i religiós.Abordar el llegat estellesià és percebre l'òp-tica del costat més humà. És topar-nos ambla vida. I entendre que és possible ser pro-fund sent planer.

A la manera en què els escocesos retenhomenatge al seu poeta Robert Burns, oels xilens ho fan al seu Pablo Neruda,nosaltres recordem la figura de VicentAndrés Estellés cada 4 de setembre. Per-què en un país que aspira a ser normal enscalen els referents. Enaltir Estellés, posar

els seus versos en boca de tots i compartirlectures ens fa més poble. Sobretot perquèl'univers Estellés no acaba en ell, ja que elpoeta de Burjassot va texir -potser sensesaber-ho- una xarxa de referents que esretroalimenten: Estellés també ens portaa l'Ausiàs March, a Salvat-Pappaseit, a l'O-vidi, a Salvador Puig i Antich, als anò-nims treballadors dels pobles valencians.A mi em passa que, quan llegisc Estellés,recorde els meus alumnes. Potser perquèsóc conscient que el lloc del poeta és a l'es-cola, l'institut, la universitat. Les genera-cions de joves han de crèixer amb els nos-tres referents. I no només val amb llegir-los. El poema sempre s'ha d'allargar ieixamplar. Seguir creant per seguir bata-llant. Perquè encara ens queda molt a diren l'amor, el sexe, la lluita i la mort.

Marc Pastor i Sanz VALÈNCIA

El passat 2 d'agost, amb 79 anys,ens va deixar el mestre valen-cià del còmic Josep SanchisGrau, un creador a reivindicarper la gent del nostre país. La

seva creació més coneguda fou el gatPumby, nascut el 1954 a les pàgines de larevista Jaimito i que tan sols un any méstard ja comptava amb una capçalera prò-pia a causa del seu èxit. Va crear altrespersonatges com El Soldadito Pepe o ElCapitán Mostachete però, va ser aquestprimer el que li va donar més èxits. De fetel va anar desenvolupant per adaptar-seals nous temps, i així el 1959 arribariaSuper Pumby, un super-heroi que obteniaels seus poders gràcies a una substànciade contrastada valencianitat: el suc detaronja. Tota aquesta activitat es va des-envolupar en el context de l'anomenadaEscola Valenciana, de la qual era ell unade les figures més destacades entre els

qui van publicar a l'extinta Editorial

Valenciana. En aquest sen-tit, sol comentar-se el con-trast entre les aventuresd'humor blanc i d'òpticagenuïnament infantil deSanchis, i les dels autors del'Editorial Bruguera que, simés no fins a l'arribadad'Ibañez, tenien un enfo-cament més negre i social.Fos com fos, cal destriarl'obra relacionada amb lacultura valenciana que vadesenvolupar en catalàdesprés del tancamentd'Editorial Valenciana el1984 arran de la crisi delcòmic infantil. La mésconeguda va ser la publi-cació des de 1991 de ElsFills de Pumby a Cama-cuc, la "revista perxiquets i xiquetes". Aixímateix, també cal des-

triar en 1993 una Història del País Valen-cià, protagonitzada per Pumby. Guardo-nat amb el Gran Premi del Saló de Barce-lona el 1996, encara va donar mostres dela seva energia creativa amb el títol Kua-sar Pumby. Com a nota final, aclarir que,després de molta batalla, va aconseguir el

2001 que se li reconegués l'autoria delfamós gat que, mercès a unes lleis absur-des, retenien els hereus d'Editorial Valen-ciana. Tant de bo aquesta acte de justíciafacilite una edició en bones condicions dela seva dispersa obra.

“ Cal destriar l'obra relacionada amb la cultu-

ra valenciana que va desenvolupar en catalàdesprés del tancamentd'Editorial Valenciana el1984 arran de la crisi del

còmic infantil”

PPooeettaa ddee ppooeetteess44 ddee sseetteemmbbrree:: IIII FFeessttaa EEsstteellllééss

“Abordar el llegat estellesià és percebre l'òp-tica del costat més humà.És topar-nos amb la vida. Ientendre que és possibleser profund sent planer”

MMoorr eell mmeessttrree ccoommiiccaaiirreeJJoosseepp SSaanncchhiiss

L’ACCENT 208 DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2011 CULTURA 15

Borja Català MANISES

La caiguda del comunisme no esva produir a cap punt d'Europad'una manera tan sagnant com aIugoslàvia. Les guerres d'inde-pendència de Croàcia i, sobretot,

de Bòsnia, van portar a les pantalles detelevisió imatges que pràcticament ningúimaginava que tornaria a veure al vellcontinent: el setge de Sarajevo i la matan-ça d'Srebrenica foren el principal expo-nent del grau de violència que assolirenuns conflictes bèl·lics arran dels quals espopularitzà l'expressió "neteja ètnica" ique deixaren una elevadíssima quantitatde morts, desplaçats i dones violades.

Aquestes -encara molt recents- guerreshan estat la font d'inspiració per a diver-sos directors de cinema del països de lazona els quals, a través de les seues crea-cions, han tractat de reflexionar sobre lescauses que van dur a aquell esclat de vio-lència i les conseqüències que ha tinguten la vida de les persones. I això és el quefa l'excel·lent Cirkus Columbia, l'últimllargmetratge del director bosnià DanisTanovic, guanyador de l'Oscar a la millorpel·lícula de parla no anglesa el 2001 perNo Man's Land (Terra de ningú).

La nova proposta de Tanovic ens portaa un poble d'Hercegovina on les primereseleccions municipals després de la caigu-da del socialisme, celebrades a finals de1990, han dut al poder el nacionalisme

croat. Divko, qui du 20 anys exi-liat a l'Alemanya federal, tornaenriquit i amb la seua nova i joveparella a la seua localitat natal,on viuen la seua esposa, Lucija, iel fill d'ambdós, Martin. El noualcalde, que compta amb elsuport econòmic de Divko, des-allotja Lucija i Martin, els qualsvivien a la casa del retornat, i elsconcedeix un ruïnós habitatgepúblic.

Mentrestant, Divko es compor-ta com un indià retornat a lapàtria i a poc a poc es va distan-ciant d'Azra, la seua parella, a laqual tracta com un trofeu a exhi-bir. De la seua banda, la jove s'a-proxima cada volta més a Martin.La nova situació de la famíliacoincideix amb l'escalada de tensióa tot el país, que al poble es manifestaràen l'enfrontament entre l'Ajuntamentnacionalista i les milícies croates, d'unabanda, i l'exalcalde socialista i la guarni-ció de l'exèrcit federal, de l'altra.

Cirkus Columbia té la virtut de partird'una història personal, un conflicte fami-liar, per il·lustrar els efectes que va tindrel'esclat de la guerra en la població civil.No és, però, una pel·lícula amb imatgesd'extremada violència. Un altre encertd'aquesta obra és no presentar els serbiscom els únics roïns, un tractament gene-ralitzat que els ha fet esdevindre el poble

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Abans del 18 de juliol la Genera-litat n'estava informada.Havia detingut alguns inte-grants de la junta rebel ambdocumentació comprometedo-

ra, havia rellevat els comandaments de laGuàrdia d'Assalt i havia establert un dis-positiu de vigilància al voltant de laCaserna del Bruc i els altres destacamentsmilitars de la ciutat. Davant la notícia del'alçament al Marroc el 18 de juliol lescomunicacions telefòniques i telegrtàfi-ques quedaren sospeses i els treballadorsde la UGT retiraren la convocatòria devaga dels treballadors del port.

Confirmada la rebel·lió el govern repu-blicà llençà la consigna de vaga generalallà on es consumés la traïció. Entre lestres i les quatre es presentaren a la Con-selleria de Governació nombrosos grupsde comunistes, socialistes de la CNT iEstat català demanant armes, però a laConselleria no hi havia armes car si bé aprimeres hores de la matinada la forçapública passà per diverses armeries,aquestes foren dipositades totes a la

Comissaria de Via Laietana. A les 4 de lamatinada del 19 de juliol els militarsrebels de les casernes de Barcelona arres-ten els oficials lleials a la República i unahora després es disposen a prendre elspunts clau de la ciutat amb el suport detres-centes persones (falangistes i car-lins), sortint de les casernes del Bruc iNumància (Hostafrancs). En aquellmoment guàrdies d'assalt (cos format per

la República) i obrers armats havien ocu-pat ja la cruïlla de l'Avinguda 14 d'abril(avui Diagonal) amb Passeig de Gràcia,Pla de Palau, la Telefònica, Correus, lesemissores de ràdio més importants i lacomissaria de Via Laietana on es trobavaCompanys, mentre els Mossos d'Esquadrahavien pres les mesures pertinents a laPlaça de la República (avui sant Jaume).

Les casernes eren vigilades per obrers i

per militars de les agrupacions addictesal Govern. A 14 d'abril amb Passeig deGràcia triomfa la resistència i les tropesrebels, que comptaven també amb ungran nombre de locals on hi havia focusde civils, militars i clergues, es rendeixenmentre els oficials es refugien al conventde Carmelites del carrer Roger de Llúria.Controlen, en canvi, les places Catalunyai Universitat, l'Hotel Colón i la Telefònicamalgrat que no poden accedir a la CiutatVella, on es troba la Generalitat i l'Ajun-tament. Al migdia arriba a la caserna delPasseig Colom el general Goded, encarre-gat de dirigir la insurrecció i es trobaamb un panorama de derrota parcial, queesdevé total a les 2 quan la Guàrdia Civilpren la plaça Universitat juntament ambobrers de la CNT i guàrdies d'assalt, alho-ra que Durruti, membre de la CNT-FAIdirigeix l'assalt reeixit de la Telefònica.Aquests fets motiven la rendició del gene-ral Goded, que és detingut a les 7 de latarda i anuncia per ràdio que els insu-rrectes queden lliures de tot compromís.El darrer focus de l'Alzamiento fou lacaserna de Drassanes, alliberada el dia 20en un combat en que mor Francisco Asca-so, destacat dirigent de la CNT.

“Cirkus Columbia té la virtut de partir d'una histò-

ria personal, un conflictefamiliar, per il·lustrar els

efectes que va tindre l'es-clat de la guerra en la

població civil”

pària d'Europa contra el qual tot és lícit,com van mostrar clarament els bombar-deigs de l'OTAN de 1999. En aquest cas sónels nacionalistes croats els responsablesde les agressions, i no es pot oblidar maila base feixista del seu moviment.

Finalment caldria destacar les paraulesde Savo, un militar amic de Lucija i Mar-tin qui, quan és apel·lat com a serbi, res-pon: "Sóc iugoslau. I comunista". El somnid'unir els eslaus del sud en un sol estat,però, ja havia mort el 1991. La pregunta és:a qui li interessava que Iugoslàvia desapa-reguera?

7755 aannyyss ddee ll’’AAllzzaammiieennttoo aa BBaarrcceelloonnaa

HHiissttòòrriiaa

RReesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa CCiirrkkuuss CCoolluummbbiiaa

EEllss ddaarrrreerrss ddiieess dd’’uunn ppaaííss aannoommeennaatt IIuuggoossllààvviiaa

L’ACCENT 208DE L’11 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 201116 CONTRAPORTADA

AQUIL·LES RUBIO ALACANT

Com sorgeix la idea de crear un Casal?La idea naix fa 2 anys i mig, quan des-prés del tancament del Casal Jaume Iens trobem que no hi ha cap centreque siga capaç d'aglutinar un projectevalencianista, de defensa de la llenguai la cultura; al llarg d'aquest temps hemmadurat la idea que cal un casal on lespersones i les entitats que defenseml'ús, dignitat i normalització del valen-cià ens puguem trobar, exportar el nos-tre discurs, promocionar la llengua ila cultura pròpies d'Alacant. Vist queAcció Cultural no tenia la capacitat perimpulsar aquest projecte, vam enten-dre que era la nostra responsabilitatfer realitat aquest espai.

Després de mesos de reunions i d'a-nar concretant la proposta inicial, ésa partir de les darreres concentracionsen defensa de TV3 que vam començara informar, a integrar, a arribar a gentde fora del nostre àmbit, gent vincula-da a organitzacions, gent de procedèn-cia diversa, etc.

Sou dues d'un grup inicial de trentapersones, quina és la procedència delsimpulsors del Casal?De diferents àmbits: militants de Mau-lets, del Bloc Jove, d'Escola Valencia-na, d'Endavant, del SEPC, però tambéd'altres col·lectius culturals de la ciu-tat, o de cap i que han trobat en el CasalPopular un bon espai per a treballar.Esperem, amb el començament del curs,vincular els professors d'institut i amés estudiants, ampliant la projecciódel Casal.

Quins àmbits de treball penseu orien-tar des del Casal?Activitats culturals, classes de valen-cià, balls, recuperació de diades com el9 d'octubre o l'aniversari de l'assassi-nat de Miquel Grau, una bibliotecapopular, habilitar l'espai necessari pera col·lectius que no tenen local, pre-sentacions de llibres, teatre, passes devídeo i de competicions esportives, etc.;però sobretot ens plantegem el CasalPopular com un lloc on els valenciano-parlants puguem trobar-nos, on els cas-tellanoparlants, que també formen partdel nostre poble, puguen aprendre iviure el valencià amb normalitat. Endefinitiva, esdevenir un punt de tro-bada, que a Alacant no existeix, ample,obert, on tothom tinga cabuda, i sercapaços de generar un espai perquètotes les persones que estimen el valen-cià puguen eliminar de la seua quoti-dianitat la diglòssia i l'autoodi.

Quines són les relacions que teniuactualment amb altres entitats d'A-lacant?El Casal Popular serà una entitat ober-ta i sense cap vinculació orgànica. Arabé, en el procés de creació diverses orga-nitzacions han aportat el seu saber.Escola Valenciana ens està ajudantmolt; ens han obert el seu local per feractivitats i reunions, i sempre s'hanmostrat receptius. Maulets ha estatl'impulsor principal, als quals estemmolt agraïdes per l'esforç i l'empenta,com la resta de l'esquerra independen-tista. Amb el Bloc no tenim cap vincu-lació, tot i que hi ha membres del BlocJove treballant en el Casal. També s'hanintegrat persones provinents de Macon-do, un ateneu cultural molt actiu querecentment ha tancat les seues portes.Finalment, Acció Cultural no ha vol-gut participar malgrat haver fet tresreunions amb ells i que la voluntat delCasal Popular sempre haja estat quetingueren la seua veu en aquest pro-jecte. Creiem que són reacis ja que elCasal Popular no va a estar dirigit perells, sinó per una assemblea horitzon-tal i autogestionada.

Com es troba el procés organitzatiu ide recerca de socis i de local?L'assemblea del Casal ens hem reuniten quatre ocasions per definir les líniesde treball, i ens hem dividit en comis-sions per anar avançant i calendarit-zant aquesta feina: local, economia,organització, festes i comunicació. Acada assemblea que hem fet sempre havingut gent nova i amb il·lusió. Quedaper definir l'organització interna i elpressupost, tot i que complirem ambels objectius marcats. De moment, hemtrobat un local, amb bones instal·lacionsi cèntric;entrarem en setembre a con-

dicionar-lo i la perspectiva és la d'obriren octubre, cosa que estem segures queens donarà un bon impuls.

Ara mateix tenim un bon ritme decaptació de socis, som uns 30 associatsen ple estiu, tot i que necessitem mésper a cobrir totes les despeses econò-miques; ens interessa, òbviament, podersaldar les necessitats econòmiques, peròtambé ens resulta fonamental el tre-ball i les idees de la gent.

Alacant és una plaça difícil per alvalenciàNingú fa res pel valencià a Alacant, lle-vat d'Escola Valenciana i alguns col·lec-tius polítics o culturals. Ni l'Ajunta-ment ni la Generalitat han mogut undit per la cultura valenciana. Al pro-blema quantitatiu, hi ha pocs catala-noparlants, s'uneix un de qualitatiu:no hi ha ús social. Al carrer no s'escol-ta, però quan parles en valencià sem-pre trobes interlocutors als comerçoso al carrer. Hi ha més catalanoparlantsque ús i percepció.

A banda, hi ha agressions, incom-prensions i comportaments hostils quefan tirar enrere, i és que un valencia-noparlant a Alacant sempre s'ha de jus-tificar per parlar la seua llengua. Elvalencià no és una llengua normalit-zada, i aquesta situació s'ha de capgi-rar per tal que el respecte i l'ús socialaugmenten, i per això és imprescindi-ble el Casal Popular, per fer veure queel valencià no és només una matèriaescolar, obligada o cosa del passat, sinóuna llengua de futur. Hi ha un poble aconstruir i la base es troba en la llen-gua

Com ha afectat a Alacant el tanca-ment de les emissions de TV3?S'ha eliminat l'única televisió que

retransmetia en català, afectant greu-ment a la normalització. Lingüística-ment parlant era la nostra televisió,tot i que a nivell polític o territorialpotser no. El cas és que a les comarquesdel sud molta gent sap parlar o enténel valencià perquè han vist TV3, fet queno ha aconseguit Canal 9. Hi ha l'alter-nativa de veure TV3 per internet, peròno és una opció massiva ja que no arri-ba com la televisió. Tot i que les gene-racions més joves poden acostumar-sea aquest mitjà, no tindran TV3 com unelement normalitzat, ja que l'has debuscar per tu mateixa.

És l'escola l'únic espai normalitzat iinstitucionalitzat?Efectivament, i per això els atacs a lalínia en valencià. El projecte de supres-sió d'aquests programes suposarà tor-nar 30 anys enrere. La Conselleria hoplanteja com si el valencià i el castellàestigueren en una situació d'igualtat,quan no és la realitat; el valencià ésuna llengua minoritzada i necessitapromoció. En un mar de castellà nopots llevar l'única eina per poder apren-dre i normalitzar. Sense la línia envalencià tindrem poques hores i inca-pacitat per aprendre, tenint en comp-te que especialment a Secundària lalínia no es respecta. La línia és unaoportunitat de normalitat, llevar-lasignifica tornar a les catacumbes.

Per a nosaltres, és el fruit d'unaestratègia del PP per a destruir el nos-tre poble. Volen tallar el cap a les ins-titucions defensores del valencià: eltall de TV3, les multes a Acció Cultu-ral, la supressió de la línia... però nopodran amb nosaltres, perquè som unpoble combatiu que sabrà fer front aaquestes agressions amb alegria, il·lusió,força, amor i astúcia.

María Mira-Perceval i Manolo Gonzálezsón dos dels impulsors del Casal Popu-lar Tio Cuc d'Alacant,un nou centre socialque pretén recollir el testimoni organit-zatiu, social i cultural en defensa delvalencià a la ciutat.Ens trobem amb ellsa l'Hort Comunitari de Carolines.

María Mira-PPerceval i

Manolo González,impulsors delCasal Popular

ENTREVISTA

“És la nostra responsabilitat fer realitat un espai de dignificaciódel valencià a Alacant”

OObbrriinntt PPaass,,aammbbaaiixxaaddoorrss ddee llaa ccuullttuurraa ccaattaallaannaa aallmmóónnPACO GALIANO MISLATA

Aquest estiu, Obrint Pas haactuat al Fuji Rock, el festivalde rock més important del Japódavant cent mil persones, totun èxit segons diuen les cròni-ques. Ens ha omplit d'orgull queen la societat de la comunicaciói de la cultura de masses un cantsvalencians s'enlairen pel món,uns valencians en català emer-geixen amb la vitalitat que mobi-litza la gent jove i escampen ambcomplicitat l'alegria i els anhelsd'un poble que vol ser lliure entreels pobles del món. Al Japó lesnostres banderes d'esperançahan onejat en una concelebra-ció festiva.

Obrint Pas, no són únicamentun bon grup de rock català, sóntambé representants de la gentque ve, i són els portaveus d'unpoble, els Països Catalans, ambles seues cançons d'amor i llui-ta arrelades al país d'on preneneixa tremenda força. Aquestaautenticitat és un de les raonsdel seu èxit internacional.

Han aconseguit, poc a poc,una normalització de la nostracultura. Sí, amb tota normali-tat i naturalitat, la banda derock valencià més reconegudaaconsegueixen connectar grà-cies a l'honestedat, la sinceri-tat i la qualitat dels seus tre-balls. Des que van començar nos'enganyen a si mateix i noenganyen ningú, fan el quevolien fer, allò en què creuen,sense victimismes, expressen lesvivències compartides d'un grupque començà amb els amics i elsamics dels seus amics. Des de laprofunditat d'una terra, arre-lats a la geografia i la quotidia-nitat de València ciutat unei-xen el nostre país, les nostrespassions i esperances amb lesmans de tots aquells que esti-men la llibertat, la igualtat i lasolidaritat. Trenta-huit anys des-prés de la gira de Raimon pelJapó els valencians continuemcantant al vent del món.

No és casual que Obrint Pasen la lluita per la normalitatdels nostres drets civils hagensorgit des de la part més vulne-rable d'aquest territori, el PaísValencià. Són internacionalsperquè són genuïns i això elpúblic ho sent sense més expli-cacions ni marxandatges. Algu-nes de les seus cançons ja sónhimnes de tot un poble en movi-ment, d'un futur que ja és pre-sent. Tossudament il·lusionats"Amb l'emoció del primer dia /amb la gent que t'estima / ambl'esforç compartit seguirem"obrint pas.

*Paco Galiano és professor de valencià

LA REMATADA