Països Catalans:

units som més forts

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | EDICIÓ ESPECIAL 20.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

233DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 2012

Periòdic popular dels Països Catalans

CRÒNICA DEL SOBIRANISME

Des de les reformes delsestatuts fins a l’Onze del2012, passant per les Consultes i l’esperit del 10-J

Pàgina 5

ENTREVISTA A XAVI SARRIÀ (OBRINT PAS)

“La llibertat del meu poble i la justícia social són termes intrínsecamentrelacionats”

Pàgina 7

RECULL FOTOGRÀFIC

Les festes majors populars i alternatives dels PaïsosCatalans. Estiu 2012

Pàgines 12 i 13

PLATAFORMA INTERNACIONALISTA

“Volem generar una solidaritat internacionalista ‘d’anada i de tornada’ entreles diferents lluites d’arreu”

Pàgina 18

L’ACCENT 233DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 201202 SUPLEMENT ESPECIAL ONZE DE SETEMBRE

La mitologia burgesa sobre la demo-cràcia ve a dir que el sistema social,polític i econòmic d'una nació noés una altra cosa que la resultantde les voluntats sumades dels ciu-tadans, iguals entre ells. De la qualcosa es dedueix que la voluntat delsciutadans del Principat de Catalun-ya és viure sota una autonomia vigi-lada pels òrgans polítics, econò-mics i judicials dels nostres ger-mans espanyols. Deia Nietzsche que“qui lluita contra monstres, que escuidi de no convertir-se en mons-tre, perquè quan hom mira l'abis-me també l'abisme el mira a ell”.Deu ser per aquest motiu que, demanera incomprensible, s'ha ins-tal·lat entre certs sectors de l'in-dependentisme principatí -vícti-mes històriques de la mitologiaesmentada- la idea que el camí capa la independència consisteix enquè un 50+1% dels principatins n'ex-pressin el desig.

Dins d'aquesta estratègia, pertant, només hi cap que un Parla-ment que representa la submissióa les lleis espanyoles d'una part delpaís voti a favor de la independèn-cia. Tot esperant aquest fet mira-culós, la passió pel recompte s'hade mantenir viva, per exemple,inflant xifres de manifestacionsde manera estúpida, a la maneraque ho fa l'enemic. Així va ser enla famosa manifestació del 10-J,probablement la més massiva ques'ha fet mai a Barcelona, a la qual,segons sembla, hi van assistir finsi tot autocars dels cementiris deBarcelona farcits de difunts eufò-rics, arribant així a la xifra d'unmilió de persones. Tot amb uns efec-tes polítics devastadors, com es potveure darrerament.

En la propera manifestació del'11 de setembre és encara un enig-ma quanta gent hi anirà, com tam-bé ho és quanta gent es dirà que hiha anat. Aquestes dues dades, comsabem, tenen una relació més aviatfeble. En canvi sí que s'ha encetatel debat, no menys rellevant, sobre

a què hi aniran els que hi vagin.És per això que la presidenta del'ANC, Carme Forcadell, havia d'a-clarir, segons reportava el diari Arael dia 1 de setembre, que el lema dela marxa, 'Catalunya, nou estatd'Europa', és "clar" i que "qui vin-gui s'hi sumarà com a independen-tista i no com a res més". Forcadellté raó sobre el lema. Significa cla-rament que la convocatòria pretén

aplegar aquells favorables a fer delPrincipat de Catalunya un estat tanindependent com Grècia.

Tot plegat venia a tomb, proba-blement, d'unes declaracions deJosep Antoni Duran i Lleida en lesquals, segons el diari El Punt-Avuidel dia anterior, deia que “UDC serà

a la mobilització sobiranista” ambla reivindicació del pacte fiscal“com a únic motiu”. Duran i Llei-da “es va mostrar en contra dellema oficial, Catalunya, nou estatd'Europa”. I encara, en un atac delucidesa, va afegir que “estratègi-cament parlant són antagònics elsobjectius de la independència i elpacte fiscal”. És una llàstima queaquesta clarividència no s'encoma-ni a amplis sectors de l'indepen-dentisme/sobiranisme que posenel fre mentre creuen que estan tre-pitjant l'accelerador. També Fran-cesc Homs va reforçar aquesta líniaen una entrevista a CatalunyaRàdio, desitjant l'èxit de la mani-festació perquè sinó, “el govern deMadrid tindrà arguments per a nofer cas del pacte fiscal”.

Forcadell té raó sobre el lemaperò ens hauria d'explicar de quèli servirà fer comptabilitat creati-va i considerar contra tota evidèn-cia que aquests senyors són inde-pendentistes. Si no estigués sub-jecta, com una bona part de l'inde-pendentisme/sobiranisme, a lamitologia burgesa que fa de la polí-tica una qüestió de recomptes, para-ria més atenció als aspectes quali-tatius. Per exemple, es pregunta-ria per què uns senyors que no sónindependentistes se'n van a unamanifestació que no els convoca.Que la colla d'Homs i Duran i Llei-

da se senti concernida per la mani-festació té un significat estratègicevident que pretén transmutar, enuna nova exhibició d'alquímia polí-tica, la força de l'independentis-me al carrer en la garantia de lasupervivència de l'autonomia.

Fins avui, hagués estat adientafegir que la supervivència de l'au-tonomia vol dir la supervivènciad'Espanya, però sembla que darre-

rament la possibilitat de la pervi-vència d'Espanya -i Catalunya dinsd’ella- sense autonomies ja no ésun escenari de ciència-ficció. Comque darrerament la situació finan-cera del Principat s'assembla peri-llosament i progressiva a la mevapròpia, estic molt sensibilitzat pel

tema i m'he llegit les opinions d’S-tandard&Poor's sobre l'autonomiacatalana. Alerta del “risc que elperfil creditici de Catalunya empit-jori si augmenten les tensions ambel govern central”, que “la deman-da de la regió de modificar aspec-tes institucionals i financers claude la seva relació amb el governcentral generen incerteses”, que“el canvi proposat en el règim definançament públic de Catalunyapot perjudicar la coordinació entreles administracions nacionals iregionals necessària per a la imple-mentació del suport financer delgovern central i debilitar la volun-tat del govern central d'oferirsuport en determinats escenaris”.El darrer paràgraf té un to amena-çador de gran interès: “D'acord ambla llei espanyola d'estabilitat, unaregió espanyola pot ser posada gra-dualment sota administració nacio-nal si el govern central creu que ésimprobable que la regió acomplei-xi els objectius fiscals”. De mane-ra que el senyor Mas es podria tro-bar en l'heroica circumstància d'ha-ver de renunciar al pacte fiscal persalvar l'autonomia.

El seu conseller d'Economia, elsenyor Mas-Colell, amb la clàssicabarreja d'innocència i cinisme opi-na, segons deia Expansión el 31 d'a-gost, que la decisió de l'agència dequalificació de rebaixar el ràtingde Catalunya és “política, desen-certada i poc respectuosa amb lasolidesa democràtica d'Espanya”.Aquesta darrera apreciació generael dubte de si Mas-Colell es va afec-cionar a l'LSD en alguna universi-tat americana o ha decidit recollirel testimoni de Joan Capri, Euge-nio i Pepe Rubianes.

Afortunadament les pressionsd’Standard&Poor's no són les úni-ques. Mas es deu sentir entre l'es-pasa i la paret des que va comen-çar a rebre cartes d'alcaldes (lamajoria de CiU) que li demanen que“com a president del nostre país,feu tot el que estigui al vostre abastper iniciar el procés de secessió del’estat espanyol”. En la mateixalínia, l'Ajuntament de Sant Perede Torelló ha aprovat una mociódemanant, amb el seu batlle JordiFàbrega al capdavant, que declarila independència en dos mesos.

Escoltarà Mas la veu d’Stan-dard&Poor's o cedirà a les pressionsdels alcaldes? Cal que veiem el pro-per capítol del ‘culebrot’ o apaguemla tele i anem per feina?

PAPER DE VIDRE JOAN SEBASTIÀ COLOMER

Entre l’espasa dels alcaldes i la paret d’Standard&Poor's

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans. Redacció València: CarrerMaldonado, 46 baixos, 46001València Redacció Barcelona: Carrer Tordera 34 bai-xos, 08012 Barcelona Adreça electrònica: ppcc@lac-cent.cat Subscripcions i Publicitat: 616 07 33 28 Dis-tribució: 615 54 47 15 Consell de Redacció. Coordi-nació general: Joan Teran, Andreu Ginés i Abel Cal-dera. Països Catalans: Cesc Blanco, Abel Caldera(coords.), Joan Ballester, Guillem Colom, Pep Giner,Andrés González. Opinió: Joan Teran (coord.). Econo-mia: Àlex Tisminetzky (coord.). Internacional: LaiaAltarriba, Manel López (coords.). Cultura: Josep MariaSoler (coord.), Pau Tobar, Joan Sebastià Colomer, Bor-ja Català. Ciència i Tecnologia: Martí C. , AlmudenaGregori, Àlex Garcia. Esports: Rafael Escobar. Correc-ció: Núria Argemí. Edició gràfica: Andreu Ginés. Coor-dinació gràfica: Oriol Clavera. Distribució: Xavier Gis-pert, Gerard Sala. Han col·laborat en aquest núme-ro: Aquil·les Rubio, Rafa Escobar, Roger Ferriols, QuimArrufat, Santiago Salvador, Anaïs Tosas, Gonçal Bra-vo. Disseny de coberta: Raimon Porta

Número 233 Tirada: 20.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

“Caldria preguntar-se per què uns sen-

yors que no sónindependentistes

se'n van a una mani-festació que no els

convoca”

“El senyor Mas espodria trobar en

l'heroica circumstància

d'haver de renunciaral pacte fiscal per

salvar l'autonomia”

´

L’ACCENT 233 SUPLEMENT ESPECIAL ONZE DE SETEMBRE 03DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 2012

Aquest Onze de Setembre està cridat a ser una

mica més històric que els darrers, ja que al carrer

es mobilitzaran, sota consignes independentistes,

desenes o centenars de milers de persones. L'es-

querra independentista hi serà, com hi ha estat

ininterrompudament des de 1977, amb mobilitza-

cions pròpies. En un moment en què el debat sobre

la independència i com arribar-hi bull més que

mai, creiem que és important que la proposta de

l'esquerra independentista sigui escoltada.

L'esquerra independentista aposta per la Uni-

tat Popular. Això és, l'autoorganització de les clas-

ses populars dels Països Catalans entorn d'un pro-

grama polític d'independència nacional, sobira-

nia econòmica i drets socials per als Països Cata-

lans. La unitat popular ja ha començat a caminar

arreu dels Països Catalans. L'esquerra indepen-

dentista la impulsa i l'acompanya amb la força

organitzativa de la seva xarxa. Més de cent casals

i ateneus, l'organització independentista juvenil

més potent, més de cent regidors i regidores als

ajuntaments, un sindicat d'estudiants amb pre-

sència a totes les universitats dels Països Catalans

i un sindicat de treballadors que dia a dia va aug-

mentant la seva implantació. Però necessitem ser

més, molts més, perquè la victòria és més a prop

que ahir i la feina a fer és encara molta.

La unitat dels Països Catalans ha de ser irre-

nunciable en tot projecte independentista.Els Paï-

sos Catalans no són ni una utopia, ni un projecte,

ni una causa perduda ni un tant de bo. Els Països

Catalans són la nostra nació. Per això tot projecte

polític i tot objectiu estratègic, i la independència

n'és un, cal que sigui plantejat i planificat des d'u-

na òptica nacional de Països Catalans. Qualsevol

altre camí o bé és negar als Països Catalans la con-

dició de nació o bé és autolimitar-se creient que

aquesta autolimitació serà recompensada d'algu-

na manera. L'organització ha de ser nacional, els

objectius han de ser nacionals i l'estratègia ha de

ser nacional. És aleshores quan podrem aplicar

les tàctiques que convinguin a cada moment i terri-

tori sense contribuir involuntàriament encara

més a la fragmentació de la nostra nació.

Sense sobirania econòmica no hi ha veritable

independència. No podem analitzar la situació

política dels Països Catalans només des del joc par-

lamentari de les majories i minories. La major

part de la sobirania d'un poble està en mans d'ins-

titucions i mecanismes que escapen totalment al

control de la política representativa i que actuen

en benefici d'una minoria i en contra dels inte-

ressos d'una majoria. És per això que és necessari

situar en primera línia del combat polític la sobi-

rania econòmica, que no és més que el control

democràtic de les decisions econòmiques per a

decidir l'ordenament d'un sistema econòmic just,

al servei de les classes populars i basat en l'econo-

mia productiva. La manca de sobirania econòmi-

ca no només devaluaria una hipotètica indepen-

dència formal, sinó que hipoteca ja des d'ara un

possible procés d'independència.

Sense drets socials no hi ha majoria social inde-

pendentista.Aquests són indissociables de la cons-

trucció d'una República i donen sentit a l'existèn-

cia d'institucions col•lectives per a garantir-los.

És inviable pretendre construir una majoria social

de bracet d'aquells que estan destruint les con-

questes socials per a privatitzar allò públic. Per

això cal posar sense embuts els drets socials en el

programa polític independentista, ja que la con-

questa d'una República dels Països Catalans ha de

suposar un salt qualitatiu en els drets i condicions

de vida de les classes populars catalanes.

L'esquerra independentista afronta el nou esce-

nari amb optimisme. Això és així perquè l'esque-

rra independentista és un moviment intrínseca-

ment optimista que ha lluitat pràcticament en

solitari durant molts anys, patint repressió, pre-

só i exili, per uns objectius que avui veiem com

estan essent assumits per cada vegada més gent.

Ara bé, cal no confondre optimisme amb ingenuï-

tat. Es fa molt difícil no veure els perills de mani-

pulació del creixent sentiment independentista

per part d'aquells que fa dècades que gestionen i

es beneficien de l'encaix amb Espanya i que ara

pretenen usar el clam de llibertat per a intentar

negociar el salvavides de l'autonomisme i, de pas-

sada, dissimular que són ells qui han desmante-

llat bona part dels drets socials. Un procés inde-

pendentista pretesament dirigit per aquesta gent

és inviable.

Ens cal un poble mobilitzat.Si volem construir

una nació completa i lliure no n'hi ha prou amb

assistir a les grans mobilitzacions històriques ni

amb penjar l'estelada al balcó. Cal participar en el

dia a dia de les mobilitzacions i lluites del nostre

poble, des de les vagues fins a la lluita per la llen-

gua, ajudant a fer créixer l'autoorganització popu-

lar, en casals o en plataformes pels drets socials.

Aquesta no és una lluita feta a cops de titular ni

al dictat del personatge mediàtic de torn, però és

un mitjà molt més efectiu per a treballar en la

construcció d'una Unitat Popular que ha d'aple-

gar la majoria social que assoleixi la independèn-

cia al conjunt dels Països Catalans.

Per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi.

E D I T O R I A L

Una proposta política per a la plenallibertat de la nostra nació

L’ACCENT 233DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 201204 SUPLEMENT ESPECIAL ONZE DE SETEMBRE

L’ACCENT 233 SUPLEMENT ESPECIAL ONZE DE SETEMBRE 05DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 2012

REDACCIÓ BARCELONA

La reivindicació independentista,que serà sens dubte la protagonistareal aquest Onze de Setembre, ha pas-sat de ser un anhel de sectors moltpolititzats de la societat catalana aser la protagonista real de mobilit-zacions populars massives.

El 27 de juny d'aquest any el Cen-tre d'Estudis d'Opinió de la Genera-litat de Catalunya afirmava que el51,1 % de les persones enquestadesvotarien a favor de la independèn-cia si es realitzés un referèndum a laComunitat Autònoma de Catalunya.

Quins són els fets que han afavo-rit en els darrers anys l'avenç de l'op-ció independentista? Quines són lesresistències amb què s'ha trobat?Aquest article pretén fer un breu reco-rregut cronològic per respondre aques-tes preguntes.

El nou estatut obre el melóLa proposta de nou estatut aprovadael 30 de setembre de 2005 pel Parla-

ment de la Ciutadella va obrir el noucicle de creixement independentis-ta. I no ho féu gràcies a una propos-ta que no recollia el dret a l'autode-terminació ni establia vies per a laconstrucció nacional dels Països Cata-lans. Justament fou la seva discussiói aprovació la que demostrà que l'es-tat no només no respectaria mai lavoluntat popular, sinó que tampocrespectaria la voluntat d'uns repre-sentants polítics disposats a renun-ciar a allò més important.

El pacte Mas-Zapatero per l'EstatutEl 21 de gener de 2006, l'aleshores capde l'oposició, Artur Mas, es reuní ambel president espanyol José Luís Rodrí-guez Zapatero a Madrid per tal d'a-cordar una sèrie de retallades sobreel projecte d'estatut autonòmic a can-vi d'un acord de col·laboració entre

CiU i PSOE/PSC al Congrés de Dipu-tats espanyol i al Parlament de la Ciu-tadella.

Manifestacions de febrer de2006Menys d'un mes després tinguerenlloc dues manifestacions que obrirenel nou cicle reivindicatiu indepen-dentista i que representaven el crei-xement de dos espais que, cadascuna la seva manera, han estat claus enel creixement independentista. Perun costat l'esquerra independentis-ta reuní a més de 5.000 persones aBarcelona sota l'eslògan “Prou esta-tuts: autodeterminació”, mentre quela Plataforma pel Dret de Decidir enreuní a més de 125.000, reclamantrespecte a un més ambigu dret dedecidir.

Reformes aprovades, estatutsqüestionatsEl 21 de març de 2006 Alfonso Guerraafirmà que havien passat el ribot al'estatut després que la Comisión Cons-titucio-

nal del Congreso l'apro-vés. El dia 30 del mateix mes és elSenat qui consumà la seva retalladaenviant-lo a un referèndum que tin-gué lloc el 18 de juny. Dos mesos abans,el 18 d'abril, les Corts espanyoles apro-varen el nou estatut valencià desprésd'un acord entre el PP i el PSOE. Nomésl'esquerra independentista respon-gué amb mobilitzacions davant lesseus d'aquests partits. Al Principates succeïren els posicionaments delsdiferents sectors socials i l'estatutfou ratificat en Referèndum senseque la majoria l'hagués votat: ambuna abstenció del 51,6%, un 73,9% devots a favor, i un 20,7% de vots encontra. Finalment, el 22 de novem-bre PP i PSOE tornaren a pactar unestatut català: el de les Illes.

Ofensiva espanyola contra l'autonomiaEl viacrucis de l'estatut principatí no

havia acabat: el PP, cinc comunitatsautònomes i Múgica Herzog van pre-sentar sengles recursos en contra alTribunal Constitucional espanyol.Paral·lelament, l'1 de desembre de2007 una massa de gent emprenyadava sortir a manifestar-se a Barcelo-na en contra del desgavell de les roda-lies de RENFE: malgrat ser una mani-festació que només demanava la ges-tió de les infraestructures per partde la Generalitat i obtenir conseqüent-ment el suport de partits i sindicatsautonomistes, la manifestació bulliade consignes independentistes i comp-tava amb la participació d'un amplisector de l'esquerra independentis-ta.

Comença a Arenys el movimentde les ConsultesEl 4 de juny de 2009 el Ple del con-sistori d'Arenys de Munt acordà donarsuport a una consulta sobre la inde-pendència, impulsada pel MovimentArenyenc per a l'Autodeterminació,que tindria lloc el 13 de

setembre del mateix any i que seriael tret de sortida d'un moviment popu-lar que aconseguiria realitzar con-sultes a un total de 554 municipis imobilitzant a 881.564 persones enfavor del dret de decidir de la naciócatalana.

Un nou finançament sense des-envolupament estatutariDesprés d'un llarguíssim debat, el 12de juliol de 2009 el Govern Tripartitacordava amb el Govern de Madridun nou finançament per a la Comu-nitat Autònoma de Catalunya. El 9d'agost, mentrestant, només 12 tras-passos menors s'havien acordat des-envolupant els continguts de l'esta-tut. La sensació de bloqueig era tanpresent, sobretot per la pressió exer-cida per les consultes independen-tistes, que 12 diaris amb seu al Prin-cipat publicaven, el 26 de novembrede 2009, un editorial conjunt titulat

“La dignitat de Catalunya” en quèinsistien en la via constitucional ialertaven contra una eventual reta-llada de l'estatut.

Es consuma la retallada, arriba el10 de juliolFinalment, després de 4 anys d'unaincerta incertesa, el Tribunal Cons-titucional espanyol anunciava la reta-llada definitiva de l'estatut. La res-posta, organitzada per Òmnium Cul-tural, recollí suport de tot l'espectrepolític català en una manifestacióhistòrica que recorregué el centre deBarcelona. En aquella manifestacióels polítics foren esbroncats i l'esque-rra independentista enquadrà undels blocs més grans de la manifes-tació. Només dos dies després els granspartits havien interpretat a la sevamanera el missatge dels manifes-tants: cadascú posava les seves con-dicions a la unitat davant Madrid,preparant-se per les eleccions auto-nòmiques de la tardor.

CiU governarà per obtenir unpacte fiscalEl 20 de novembre de 2010 CiU guan-yà les eleccions al Parlament de laCiutadella, recollint la majoria devotants nacionalistes sota una pro-posta de transició nacional, basadaen un pacte fiscal amb l'estat quereculli els principis del concert eco-nòmic. Malgrat que les enquestesvenien certificant allò que es veia ales mobilitzacions, és a dir, un crei-xement independentista, a nivellelectoral, aquest no només nocristal•litza, sinó que les tres opcionsindependentistes que es presenten(ERC, Solidaritat i Reagrupament)obtenen per separat menys vots iescons que els obtinguts per ERC solael 2006.

Atac contra la llengua dels Països CatalansA finals de 2010 i principis de 2011l'Estat impulsà un atac contra el cata-

là i contra el model d'immersió lin-güística a l'ensenyament en diferentsfronts que tindria com a respostauna mobilització popular arreu delpaís. Per una banda, una sentènciadel Tribunal Constitucional espan-yol posà el model d'immersió lin-güística contra les cordes. Per l'al-tra, els governs autonòmics illenc ivalencià començaren una ofensivaper tal de reduir encara més la pre-sència del català a l'ensenyamentpúblic.

Pacte fiscal i rescat autonòmicA finals de juliol de 2012, i en el

context d'unes retallades duríssimesimpulsades pel govern espanyol delPP i del govern autonòmic de CiU, elParlament de la Ciutadella aprovàuna nova aposta per un nou pactefiscal amb Madrid, aposta que obtin-gué el recolzament de CiU, ERC i ICV-EUiA. El PSC recolzà tots els puntsdel pacte excepte la caixa única, men-tre que el PP s'abstingué i Ciutadans

i Solidaritat s'hi oposaren permotius ben diferents. Mas defensàel pacte fiscal com “la solució a qua-si tots els problemes” presentant-locom “una oportunitat per Catalun-ya i per Espanya” mentre demana-va un rescat, igual com fa el PaísValencià, que compromet ambduesautonomies a retallar a dictat deMadrid. L'esquerra i la CUP denun-cien “que els Països Catalans han que-dat sotmesos a la doble intervencióde l'estat i la Unió Europea”.

I després de la manifestació?L'Onze d'enguany serà un esclat inde-pendentista, i els carrers de Barce-lona, Girona, Lleida i Reus en serantestimoni. Però el 20 de setembreMas es reuneix amb Rajoy per par-lar del pacte fiscal. I plana l'ombradel rescat autonòmic i les retalladesque vénen d'Europa, de Madrid i delsgoverns autonòmics. Quins seran elsnous reptes per al creixement inde-pendentista?

Des de les reformes dels estatuts fins a l’Onze del 2012, passant per lesConsultes i l’esperit del 10 de juliol

CRÒNICA DEL SOBIRANISME

L’ACCENT 233DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 201206 SUPLEMENT ESPECIAL ONZE DE SETEMBRE

En els darrers quinze anys, qual-sevol militant de l’Esquerra Inde-pendentista pot fer una valoraciópositiva de la feina feta. Lluny, demoment, queda l’escenari políticamb què molts de nosaltres ens vamtrobar quan vam començar a mili-tar o conèixer el moviment. Llar-gues són les causes que van provo-car que, a mitjans dels anys 90, l’Es-querra Independentista haguerade reorganitzar-se i en molts indretsrefundar-se per a esdevenir unmoviment transformador amb cre-dibilitat. Fer una ullada al passatmés recent del moviment, que algu-nes companyes ja han iniciat ambla publicació de diversos llibres iarticles, valorar críticament elsencerts i les errades, extreure’nconclusions que ens puguen serútils, és una feina indefugible enuns moments com els actuals enels quals combinem creixement imaduració política amb discrepàn-cies estratègiques i ideològiquesmés o menys profundes.

Resulta indubtable que els avan-ços de l’Esquerra Independentistas’han produït gràcies a la feinaconstant de militants i organitza-cions que han marcat una líniapolítica innegociable basada en 4principis. El primer, la voluntatdecidida d’exercir el dret d’auto-determinació del poble català, entèscom un procés permanent de deci-sió sobre elements polítics, econò-mics i socials que afecten el nostrefutur col·lectiu com a poble. Elsegon, l’assumpció dels Països Cata-lans no només com un projecte defutur sinó també com a marc d’ar-

ticulació de les lluites polítiques isocials. El tercer, l’aposta per a lasuperació del capitalisme a travésde la transformació social en clau

socialista, subordinant l’economiai la tecnologia a les necessitats deles classes populars i no a les neces-sitats de l’acumulació de capital

basades en l’explotació i la despos-sessió. I el quart, el treball enca-minat a l’abolició del patriarcatentès com un dels pilars sobre elsquals se sustenta el capitalisme, jaque contribueix a la reproduccióde l’actual sistema d’explotació através de l’organització del treballreproductiu, desenvolupat majori-tàriament per dones, en funció deles necessitats del treball produc-tiu organitzat sota principis capi-talistes.

Però allò fonamental no són elsprincipis polítics, sinó posar-los enpràctica. Cuidem-nos de les bellesparaules, dels móns millors creatsper les paraules; no hi ha més terrapromesa que la que construïm cadadia amb els nostres actes. Així, cadalocal que hem obert, cada númerode l’Accent que hem publicat i dis-tribuït, cada vot que hem guanyat,cada nucli militant que hem cons-

tituït, cada enfrontament amb elpoder establert que hem generat,cada persona que hem organitzat,cada debat que hem suscitat, cada

proposta política que hem desen-volupat, ha estat gràcies a la pacièn-

cia, la feina de base, la disciplina,l’honestedat i la coherència. I tam-bé gràcies a la modèstia, car hemde reconèixer que encara ocupemun xicotet espai en el movimentreal dels Països Catalans.

El debat de fons, doncs, no és dilu-cidar qui ha de marcar les línies estra-tègiques i tàctiques o a quines elec-cions ens hem de presentar, quan icom, sinó quina política d’aliancesens ajuda a desenvolupar el nostreprograma polític en el moment actual,quines són les capacitats de la llui-ta institucional per a fer avançaraquest programa polític i quins ins-truments de lluita són necessarisprioritzar. En aquest sentit, elevarla consciència nacional i de classe ésun dels nostres reptes; no confor-mar-nos o excusar-nos amb els dis-cursos derrotistes que asseguren queles classes populars s’espanten ambles idees de socialisme o de construc-ció dels Països Catalans. És cert ques’espanten, aquesta és la realitat; iper això voten CiU, o PP, o PSOE, oqualsevol dels altres partits del sis-tema. Coneixedors de la distànciaque separa els nostres plantejamentsdels de la majoria de les classes popu-lars, la nostra missió com a revolu-cionàries és precisament transfor-mar, elevar, comunicar, mobilitzari organitzar. Sense desnaturalitzarla nostra pràctica diària, sense aven-turismes tacticistes, plantejant alconjunt de les classes populars el nos-tre projecte amb claredat i honeste-dat.

*Aquil·les Rubio és militant del ComitèLocal d’Alacant d’Endavant (OSAN)

COL·LABORACIÓ AQUIL·LES RUBIO*

Sembrar, créixer, aprendre

“Cuidem-nos de lesbelles paraules; no hiha més terra prome-sa que la que cons-truïm cada dia amb

els nostres actes”

“El debat de fons és quina política

d’aliances ens ajudaa desenvolupar elnostre programa

polític en el momentactual’”

La trajectòria de CiU en la seua sego-na etapa al govern de Catalunya ha estatmarcada per una constant: les retalla-des sistemàtiques de serveis socials.Aquesta estratègia compartida amb elgovern de l’estat ha vingut acompan-yada de dues línies estratègiques pelque fa al discurs, les quals han tingutcom a objectiu fer més digeribles aques-tes mesures per als habitants del Prin-cipat.

Per una banda, de la mateixa mane-ra que el govern estatal del PP, CiU haarticulat i repetit fins a la sacietat eldiscurs unidireccional pel qual no que-da cap altre camí, no hi ha un altreremei ni una altra solució que les polí-tiques d’austeritat, unes polítiques ques’han vist forçades a implementar acausa de l’herència rebuda.

Per altra banda, la dreta regionalis-ta catalana en el seu discurs ha esgri-mit la balança fiscal com a pretextdavant de cada ofensiva retalladora queha portat a terme, de manera que al diasegüent de cada paquet de mesures assis-tíem a una encesa soflama en favor delpacte fiscal per part del president Mas

o d’algun dels seus consellers.En molts moments, però, ha quedat

clar que aquesta posada en escena eramerament teatral. De fet, al principide la legislatura la compenetració entreel govern català i l’espanyol a l’horad’aplicar els paquets de mesures queells anomenen ajustos o reformes hasigut gran. Únicament quan el PP hadesplegat una estratègia de recentra-lització de l’estat la posició de CiU haesdevingut més incòmoda.

La incomoditat dels regionalistes haaugmentat també, i sobretot, per l’em-branzida dels diferents projectes inde-pendentistes arreu del Principat. L’es-tratègia basada en la denúncia de labalança fiscal i la proposta d’un noupacte fiscal que corregisca aquest des-equilibri històric s’ha vist desbordada,no tant a nivell de forces polítiques,sinó a nivell de moviments de base inde-pendentistes, i això ha obligat els con-vergents a adoptar una actitud ambi-gua pel que fa a la massiva mobilitza-ció de l’11 de setembre.

El govern català, davant la previsiód’una massiva manifestació, ha vist queno podia quedar-se al marge, però almateix temps tampoc podia assumirles premisses independentistes d’aques-ta. Aquesta difícil posició ha obligat elgovern de Mas a tractar d’adaptar a lesseues necessitats una mobilització queel desborda. Han sigut desesperats elsintents d’introduir el pacte fiscal coma eix de la mobilització sense gaire èxit.

De fet el pacte fiscal sembla el darrerintent d’importants sectors de la bur-gesia catalana per intentar un encaix

dintre d’Espanya, encaix que cada copsembla més complicat en un momenthistòric en el qual una part importantde la societat principatina veu la inde-pendència com a un projecte factible ifins i tot desitjable.

Caldrà veure el recorregut real queaquest independentisme de base té mésenllà de l’11 de setembre, quina actitudadopten els partits i moviments polí-tics i la credibilitat d’aquests sobre elsindependentistes de base. Igualmentcaldrà veure si els diferents indepen-dentismes són capaços de resoldre lescontradiccions internes existents entreles diferents forces i moviments quel’integren. Parlem de temes tan com-plicats com el marc territorial (Cata-lunya o Països Catalans) i el model socioe-conòmic.

Els problemes als que haurà de ferfront CiU són diferents. Per una ban-da el progressiu descrèdit que pateix laidea de l’encaixament en Espanya davantl’ofensiva centralitzadora del governespanyol i, per l’altra les dissensionsentre les seues pròpies bases tant a nivellde partit com a nivell de simpatitzants.

Aquests malabarismes de CiU s’hanplasmat de forma quasi còmica les darre-res setmanes, quan dos dels consellersdel govern amb pitjor valoració socialhan fet declaracions en una línia sobi-ranista. El conseller d’interior FelipPuig, tristament famós per reprimirdurament els moviments socials i elconseller d’economia Mas-Colell, la carapública de les retallades al Principat.Que siguen precisament aquests dosconsellers els qui hagen escalfat elsànims de cara a l’11 de setembre és unamostra clara dels difícils equilibris d’u-na coalició que es mou entre la fideli-tat incondicional al grup Godó i l’altaburgesia catalana, i les exigències sobi-ranistes de les seues bases a la Catalun-ya profunda.

Aquest conflicte intern existent pelque fa al projecte nacional és menyspalpable pel que fa a l’àmbit socioeco-nòmic en el qual l’adhesió a les políti-ques d’austeritat i retallades és graní-tica a l’interior de la coalició.

*Rafa Escobar (Manises) treballa de mestre a Alcover

RAFA ESCOBAR* COL·LABORACIÓEls complicats equilibris de CiU davant dels independentismes

“El dia següent de cada paquet de

retallades assistíema una encesa

soflama en favor delpacte fiscal”

L’ACCENT 233 SUPLEMENT ESPECIAL ONZE DE SETEMBRE 07DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 2012

A. GINÉS SÀNCHEZ VALÈNCIA

Amb quasi vint anys “coneixent terres”,quina és la imatge de conjunt que tensdels Països Catalans? La meua visió dels Països Catalans és lad'un territori divers i complex que s'en-fronta a grans problemàtiques i difi-cultats. Malgrat això, la meua és sem-pre una visió optimista. La nostra ésuna història de derrotes i persecucions.I a pesar de tot, ací seguim. És un fetinqüestionable. I només cal veure ladura realitat de molts pobles veïns ambproblemàtiques semblants al nostre pervalorar fins a quin punt nosaltres hemaconseguit plantar cara als atacs quehem patit. Tot i així, aquesta històriade desfetes ha provocat una fragmen-tació i desvertebració que no podemobviar. Som una realitat que està per-manentment negada, ocultada, crimi-nalitzada. Nosaltres mateixos ambObrint Pas vam descobrir el nostre paísquan érem adolescents i començàvema fer concerts. De sobte se'ns va obrirals ulls un món de comarques i poblesperò sobretot de joves que compartienllengua, cultura i una projecte de futur.Amb els anys hem anat coneixent lagran majoria de les nostres comarquesi hem entès la importància d'empatit-zar amb cada realitat, d'entendre queno hi ha cap melic de res. Que cal queens mirem el país des l'òptica d'Elx id'Olot, de Felanitx i de Mequinensa,d’Eivissa i de Dénia, de Morella i deMataró, d’Ontinyent i de Falset, de Beni-maclet i de Sants, de Perpinyà i de Vina-ròs per comprendre allò que som. Per-què només entenent i adaptant-nos ala nostra pròpia diversitat i complexi-tat, podrem fer front als problemes idificultats que ens afecten a tots. I hohem de fer sense pressa i des de baix.Tres-cents anys de prohibicions i des-memòria no es combaten en quatre dies.

Des que vau començar a fer gires, quinssón els principals canvis que has vist?En què estem millor i en què estempitjor?La veritat és que des que vam comen-çar a tocar la situació ha evolucionatde manera positiva. Sempre intentetraslladar aquesta idea perquè crec quehem de ser conscients d'allò que hemfet malament però també de tot el quehem fet bé. Aquest treball de base hadonat els seus fruits arreu dels PaïsosCatalans. Podria parlar de la dura situa-ció on es trobava l’independentisme alPrincipat fa només vint anys, però m’a-gradaria remarcar la situació del PaísValencià. L'any 1993, quan vam comen-çar a tocar, l'independentisme i l'esque-rra en general vivia una situació d'a-patia i desmobilització després de lafrustració de l’anomenada Transició.Recorde una manifestació pel Nou d'Oc-tubre d'aquells anys que només érempoc més d'un miler de persones encer-clats de feixistes. A poc a poc s’ha acon-seguit sumar i multiplicar esforços. Iara, allò important no és que siguemdesenes de milers les persones que eiximal carrer per defensar els nostres drets,sinó que hem aconseguit créixer mal-grat els vint anys de govern del PP. I hohem fet gràcies a tota una generació degent jove que cada vegada puja més des-acomplexada en un context social i

nacional ben complicat. El cas de lamúsica en valencià n'és un exemple.L'escena de grups com el nostre ha pas-sat de ser testimonial a arrossegar amilers de joves arreu del país. Tot i així,un dels perills més importants a quèens enfrontem és l'autocomplaença il'excés de confiança. Hem de tocar depeus a terra i ser conscients que allòque hem bastit pacientment durantgeneracions continua sent massa frà-gil i es pot ensorrar ràpidament. Sertenaços i constants, avançar sense tre-va però sense deixar-nos endur pelsmiratges. Aquest és el repte a què ensenfrontem.

I quan heu estat de gira internacio-nal, quina visó us heu trobat dels Paï-sos Catalans?La nostra realitat sempre ha estat pocconeguda fora de casa nostra perquè ésmolt difícil competir amb tota la maqui-nària de l'estat en aquest sentit. Tot iaixí, en els últims anys hem sigut capa-ços d'anar obrint escletxes i avui lesnostres problemàtiques són cada vega-da més conegudes gràcies al ressò medià-tic de les lluites que es porten a termea casa nostra. També he de dir que cadavegada trobem més simpaties i mostresde solidaritat, sobretot en pobles ambcontextos semblants al nostre i on, cadavegada més, la nostra lluita és un refe-rent en el tema nacional però tambéen el social. Ara bé, també anem a moltspaïsos on la nostra realitat és del totdesconeguda i on encara hem de fermolta pedagogia per tal d'explicar quel'internacionalisme és un dels puntalsmés bàsics dels nostres principis. Aques-ta és una visió que també hem reforçatviatjant. Als quatre continents on hemtocat ens hem trobat a milers de jovesamb contextos nacionals ben diferentsperò amb els qui compartim la lluitacontra les injustícies del capitalismeglobal.

Quan estudiaves a la universitat vasestar militant a l’AEN; quins recordsen tens?

La meua militància es remunta unsanys abans de la Universitat. Quan tenia14 anys, a l’escola de primària ja vamcrear un sindicat d'estudiants i a l'ins-titut de seguida vaig entrar a l'AEN.Aquells foren uns anys apassionants enels quals tota una generació que per pri-mera vegada en la història havíem pogutestudiar en la nostra llengua coincidí-em als instituts públics de la ciutat.Fèiem revistes, convocàvem manifes-tacions, teníem programes a l’emisso-ra lliure Ràdio Klara, anàvem als con-certs del Kasal Popular, etc. Però comhem explicat, la València dels anys nor-anta era ben complicada i l'assassinatde Guillem Agulló ho va enfosquir totencara més. D'alguna manera, però, laseua pèrdua ens va omplir de ràbia iganes de seguir perquè ens va fer mésconscients que la nostra lluita anavade debò. Que no havíem de renunciara res. Que havíem de perdre la por aposar sobre la taula el nostre model depaís i de societat. Poc després vaig seguir

militant a l'AEN a la Universitat abansque es refundara com a CEPC i SEPC.Allí també ens vam trobar moltes jovesindependentistes d'arreu del territori.Érem una generació que teníem perdavant el repte d'enfrontar-nos a lespolítiques del PP en un context d'ofen-siva neoliberal a escala mundial. I apoc a poc, entre totes i tots vam crearmultituds de campanyes i projectes comara el centre social Terra de València,el primer espai de l’esquera indepen-dentista que s’obria a la ciutat, o el periò-dic L'Avanç que fou una experiènciamolt intensa i que va aguantar fins fapocs anys. També ens vam implicar en

diferents movimentssocials com els pri-mers 'Salvem', lescampanyes per ladefensa de l'horta,les mobilitzacionsantiglobalització, leslluites antirepressi-ves, els primers fes-tivals de música enla nostra llengua...És increïble tot el quees va fer, i es conti-nua fent, amb tantspocs mitjans. I pucdir que em sent afor-tunat d'haver-me for-mat en aquella esco-la de resistència i debatalla contínua.

Hui en dia col·labores amb moltes ini-ciatives a València; quines en desta-caries?Continue col·laborant en diversos pro-jectes i campanyes de diferents movi-ments socials, sobretot de la meua ciu-tat. Ara mateix on estic més implicatés a Benimaclet Viu que és una plata-forma veïnal on hi ha diferents enti-tats del meu barri com ara l'associacióde veïns, les escoles i els instituts desecundària públics i les seues AMPA, elcentre social Terra, Endavant i Arran.També a la Universitat Lliure de Beni-maclet, vinculada a aquesta platafor-ma. És increïble el treball que s'ha fetper tal de mobilitzar i dinamitzar elnostre barri. Com a molts altres llocs,s'ha aconseguit generar i normalitzardiscurs crític a base de les experiènciesdels veïns, combatre prejudicis i mos-trar que hi ha alternatives al sistemaactual. És aquest treball el que, perso-nalment, m'interessa. El del dia a dia.El que fa bategar la València rebel desd’espais com el Racó de la Corbella, l'A-teneu Popular, el Terra, el Casal Obreri Popular o Ca Revolta.

L’ofensiva del PP valencià contra lallengua i la cultura pròpies i contraels drets socials no té precedents. Quèés el que més et preocupa de tot ple-gat?És cert que l'ofensiva del PP al País Valen-cià no té precedents. Però també és certque s'han trobat amb una resistènciapotent. Ningú s'esperava un movimentcom la Primavera Valenciana que, encap-çalada per estudiants adolescents, vaposar València a l’epicentre de les revol-tes socials nacionals i internacionals.I si aquesta Primavera ha estat possi-ble és, en gran mesura, per l'escola deformació que ha representat el treballde base que esmentava abans. Una tre-ball que s’ha cuinat a foc lent i que hafet possible que arreu del País Valenciàs'haja creat en els últims anys una autèn-tica xarxa de resistència formada percasals, entitats socials i culturals, assem-blees de joves i organitzacions que hansabut dinamitzar i mobilitzar els sec-tor crítics de la societat en uns anys bencomplicats. És aquesta xarxa, nascudaen el context de Seattle, Praga o PortoAlegre, la que ens ha permès resistirl'embat neoliberal i espanyolitzador delPP durant vint anys i la que ens per-met plantar cara a les batalles d'avui.Al seu torn, aquesta xarxa ha servit d'es-

cola de formació de milers de joves queens hem foguejat en la mobilització per-manent. Per això insistisc en la impor-tància del treball de base i en el valorde les persones anònimes que el duena terme arreu de la nostra geografia. Ien aquest sentit també voldria recor-dar el coratge que han demostrat elscompanys mallorquins i mallorquinesaquests mesos. Perquè potser no tenimrecursos ni mitjans, però tenim l’em-peny i l'experiència de milers i milersde persones que prenen partit dia a diasense esperar res a canvi. I si continuemvius és perquè som un país de personesvives.

Per contra, sembla que el blaverismeestà desaparegut o, si més no, ador-mit... Efectivament. Aquesta és un altre fet atenir en compte. És molt interessantcom el blaverisme polític s'ha dissolt odesintegrat dins el PP. Això era impen-sable fa uns anys i té molt a veure ambl'ensenyament. Hem de ser conscientsque només fa trenta anys que l'ensen-yament en valencià és, malgrat elsintents de la Generalitat de desmante-llar-lo, una realitat. Mai abans en lahistòria dels valencians havia sigut així.Els nostres avis no van tindre l'oportu-nitat de conèixer ni la nostra llenguani la nostra història. Aquest dèficit fouaprofitat per un blaverisme que fou ali-mentat per les classes poderoses delfranquisme i que ara mor lentamentperquè aquests mateixos sectors no elsinteressa el més mínim res que sone avalencià. Això també ha fet que moltsvalencians i valencianes s'adonen queels han enganyat, que els han venutaquells falsos valencianistes. També,que els qui defensem la llengua, la cul-tura popular, la tradicional som la gentque ens l'estimem de veritat. Aquestcanvi, l’alta valoració social de l'ensen-yament en valencià i el treball que s’harealitzat durant tots aquesta anys pernormalitzar i descriminalitzar el nos-tre discurs ha començat a trencar moltsprejudicis. Tot i així encara queda moltper fer en aquest sentit. Però temps altemps.

La crisi ha aguditzat l’ofensiva neo-liberal i espanyolista al conjunt delPaïsos Catalans. Com penses que podemfer-hi front?Tots aquest anys de lluita m'han ensen-yat que l'única manera de fer front ales polítiques neoliberals i espanyolis-tes que patim al conjunt dels PaïsosCatalans és amb la mobilització perma-nent. Teixint sinergies amb els movi-ments socials que siguen capaces dedonar resposta al drama social que estemvivint. I s'ha d'eixir al carrer però tam-bé s'ha de seguir incidint als nostresàmbits locals, generant discurs crític idonant respostes concretes. I, evident-ment construint alternatives que visua-litzen en la teoria i en la pràctica queel model que defensem no només és pos-sible sinó necessari. No podem perdrede vista que allò més important són lespersones, la gent, el poble. I que el nos-tre objectiu és construir un país diversi solidari on la sobirania popular sigareal. Per a mi, la llibertat del meu poblei la justícia social són termes intrínse-cament relacionats.

Xavi Sarrià és escriptor, cantant i composi-tor d’Obrint Pas, un dels grups de músicade més èxit dels Països Catalans. Nascut el1993, en plena crisi de l’independentisme,Obrint Pas ha crescut a mesura que l’inde-pendentisme i els moviments socials esrecuperaven i es consolidaven; i amb elgrup, Xavi Sarrià ha pogut visitar quasi totesles comarques catalanes i conèixer la gentque hi lluita cada dia. El seu compromísamb la terra, la seua gent i la seua cultural’han portat a militar en algunes organit-zacions de l’esquerra independentista,però, sobretot, a donar suport i implicar-se en moltes de les iniciatives que s’impul-sen hui en dia arreu del territori.

Xavi Sarrià,escriptor, cantant

i compositord’Obrint Pas

ENTREVISTA

“La llibertat del meu poble i la justícia socialsón termes intrínsecament relacionats”

“Cal que ens mirem el país des

l'òptica d'Elx i d'Olot,de Felanitx i deMequinensa, de

Perpinyà i de Vinaròsper comprendre allò

que som”

L’ACCENT 233DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 201208 SUPLEMENT ESPECIAL ONZE DE SETEMBRE

Recordo que quan anava a la uni-versitat totes les reflexions políti-ques eren noves. Intentava afilarun criteri propi sobre elles. Emdeien uns, per exemple, que CCOOno era un sindicat groc ni estavaperdut perquè de fet estaven a puntde guanyar els comunistes revolu-cionaris i això, per si sol, justifi-cava la seva presència dins de l'a-

parell d'aquest sindicat. Em deientambé que dos més dos sumen qua-tre i que si volíem la independèn-cia, vistos els números, la clau esta-va en convèncer CiU. Alguns delsque m'ho van dir, en principi inde-pendentistes i d'esquerres, han aca-bat a CiU, en pro d'aquesta opera-ció patriòtica de proselitisme. - Peròaixò reforça l'oligarquia!- els res-ponia jo-. Aviam, vols o no vols laindependència tu?- em deien. Hihavia alguna cosa que no quadra-va, òbviament. Hi havia una renún-cia permanent.

En el camp de les esquerres cata-lanes hi havia primer de tot larenúncia d'uns i altres a visualit-zar les possibilitats reals d'unaesquerra revolucionària catalana.En l'imaginari col·lectiu induït iassíduament alimentat de la bipo-laritat de la societat catalana (cata-là classe mitjana convergent, espan-yol classe obrera socialista), exis-tia el ple convenciment, que Esque-rra va refermar i constatar, que elmés a l'esquerra que es podia estaren la coordenada nacional catala-na era en el creuament de les varia-bles socialdemocràcia (imitant elPSC) i classe mitjana (imitant CiU).En aquells dies va ser quan Carod-Rovira va etzibar la seva homilia :“tot el que hi ha a l'esquerra d'ERCés cosa de la Guàrdia Civil”. Pertant, primer gran obstacle: defen-sar el dret a somniar en l'articula-ció d'un espai polític d'esquerrarupturista i independentista alsPaïsos Catalans. És a dir, aspirar ala construcció, amb paciència, per-severança i determinació, de lainterfície representativa i organit-zada de les classes populars cata-lanes, aquelles que en darrer ter-me han estat el motor dels canvissocials i polítics al nostre país quehan acabat significant progrésdemocràtic i nacional.

Uns quants anys després d'aque-

lla universitat, la històriasegueix sent la mateixa. CiU,ERC i SI tenen majoria alParlament, però cal acabareternament de convèncerCiU. Per tant, per a moltsl'estratègia independentis-ta passa, com sempre, perCiU. A l'Assemblea NacionalCatalana, a qui guardo res-pecte absolut per la tascaincansable de tanta i tantagent que hi és i es creu elpaís, li passa exactament elmateix: que l'estratègia defons, en el fons, passa perconvèncer CiU. Bé, pública-ment es diu impulsar la unitat delspartits nacionalistes, però amb CiUamb majoria absolutament prepon-derant i estant al govern, doncsaixò passa per CiU.

És aquesta una estratègia prò-piament convergent? No en tincles proves. Sé que intel·lectuals comVicenç Villatoro hi han treballatincansablement en emmotllartothom a l'essència de la reivindi-cació política “catalanista”: llen-gua, diners i poder. Ni defensa dela terra, ni economia al servei deles persones, ni societat catalanad'iguals, ni poder democràtic peral poble, ni alliberament de la dona,ni concepció nacional de país: llen-gua, poder i diners. Ni tan sols Cata-lunya com a poble: llengua, poderi diners. I, en essència, el nou inde-pendentisme transversal és la ver-

sió enfadada i decidida d'una gentque parla la llengua catalana, queaspira a obtenir més poder a tra-vés de la independència bàsicamentper tenir més diners. Llengua, poderi diners.

El preu de la unitat, que es mos-tra com a única recepta per a laindependència, és no qüestionarels de dalt. No només des del puntde vista de l'evident confrontacióde classes que s'està donant de for-ma cruenta al nostre país. Sinó engeneral. No es pot criticar CiU sies vol la independència. Se li potdir que no és “prou” independen-tista. Però fins aquí.

L'ascens d'Esquerra el 2003 vapropiciar l'acostament de CiU a unaindefinida i sempre eufemísticaplenitud nacional. La consigna deles famílies que realment hi manen

és clara respecte l'autono-mia i la independència delPrincipat, com clar va serl'alcalde socialista de lameva ciutat contestant lamateixa pregunta: “No sócindependentista, però bé,m'és igual, quan siguemindependents algú hauràde manar igualment, no?”.I això, el sobiranisme civilno ho qüestiona, no ho posaa debat malgrat que migpaís, com a mínim, ho esti-gui debatent a crits alcarrer. Fa 6 anys se'ns vadir a l'esquerra indepen-

dentista que marxéssim conjunta-ment pel Dret de Decidir, i així hovam fer darrere una pancarta desenyors i senyorets. Fa dos anysse'ns va dir que marxéssim el 10Jcontra la sentència del TribunalConstitucional contra l'Estatut. Iaixí ho vam fer, darrere una pan-carta de Montilles, Masos i altressenyorets. Ara se'ns diu que mar-xem de nou conjuntament i altravegada qui més parla de la mani-festació, qui més opina, qui més ésretratat, són els senyorets. De debò,hi ha un altre país fora dels sen-yorets.

Aquest és el marc existent. Lapressa per la independència, quemolts auguren (des de fa molts anys)immediata, converteix CiU en pro-tagonista absolut i les massivesmanifestacions del sobiranisme

civil, probablement contra la sevapròpia voluntat, en extremadamentfàcils d'instrumentalitzar pel cata-lanisme conservador. És un error,pensem. El camí cap a la indepen-dència passa per arraconar la bur-gesia i forçar-la a acceptar els pas-sos cap a la independència, no perdonar-li una centralitat imprescin-dible.

Això no ens ha de fer desacre-ditar, ni molt menys, els milers depersones que s'estan sumant mas-sivament a la reclamació indepen-dentista, sinó que ens ha de ferconscients de la necessitat de ver-tebrar una estratègia pròpia des del'esquerra independentista per con-figurar algun dia un bloc popularper a la independència i el canvisocial. Que ningú es confongui: noestem trencant la unitat indepen-dentista. Aquesta unitat, si passaper CiU, es pot donar avui mateixperquè els partits que són cridatsa formar-ne part ja tenen majoriaabsoluta al Parlament. No tinc capdubte que l'esquerra independen-tista, si algun dia som determi-nants com a opció política, novacil·larem en signar la convoca-tòria de referèndum o l'acord quesigui per obtenir la independèn-cia. Mentrestant, però, per serio-sitat i lleialtat a les classes popu-lars, no farem cap renúncia.

*Quim Arrufat és regidor per la CUPde VIlanova i la Geltrú

COL·LABORACIÓ QUIM ARRUFAT*

Cap renúncia

ROGER FERRIOLS LA VINYETA

“El camí cap a laindependència pas-sa per arraconar la

burgesia i forçar-la aacceptar els passoscap a la indepen-

dència, no perdonar-li una centra-litat imprescindible”

L’ACCENT 233 SUPLEMENT ESPECIAL ONZE DE SETEMBRE 09DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 2012

ABEL CALDERA BERGA

Arran. Aquest ha estat el nomescollit per a designar la novaorganització de joves de l'es-

querra independentista. Aquesta novaorganització aglutina les antiguesorganitzacions de joves, Maulets iCAJEI, així com altres assembleeslocals. Amb més de 600 militants iimplantació arreu dels Països Cata-lans, Arran es presenta com l'orga-nització independentista juvenil méspotent. La seva presentació en públices va realitzar el passat 14 de juliolen un Teatre Municipal de Berga plea vessar.

Bankia. L'exemple de l'estafaorganitzada per l'economiacapitalista a l'estat espanyol va

fer fallida i va fer trontollar tot elsistema financer espanyol, fins alpunt de posar l'estat davant d'unimminent rescat. Bona part del sis-tema financer valencià també s'haescolat per l'aigüera amb la fallidade Bankia. Als Països Catalans, el sis-tema financer de caixes d'estalvi s'hacentralitzat i ha perdut diversitat.Ara mateix, només queden tres cai-xes d'estalvi que conservin la sevaindependència com a entitat: La Cai-xa, Caixa Ontinyent i Caixa Pollen-ça.

Corrupció. El passat 19 de juliol,un jutge imposava una fiançade 3 milions d'euros a CDC com

a responsable del cas de corrupció delPalau de la Música. El passat 25 degener, un jurat popular declaravainnocent l'expresident Camps deljudici dels vestits, tot i que aquestnomés era un sumari anecdòtic com-parat amb tot el cas Orange Market.També durant aquests mesos l'expre-sident de les Balears Jaume Matas havisitat els jutjats i pesa sobre ell unapetició de presó. Totes les altes ins-tàncies de les diferents administra-cions dels Països Catalans tenen impu-tacions de la justícia per casos decorrupció: un retrat perfecte de comla corrupció ha esdevingut quelcomintrínsec a la nostra societat.

Desnonaments. Enguany des-enes de milers de persones hanestat desnonades de casa seva

als Països Catalans. Els procedimentsper impagament d'hipoteques havienafectat des de l'inici de la crisi mésde 140.000 immobles als Països Cata-lans, segons Ada Colau, portaveu dela PAH. Els intents per a solucionaraquest tema per la via legislativa estroben empantanegats en la burocrà-cia parlamentària, mentre que l'ú-nic mètode que s'ha demostrat efec-tiu ha estat la pressió popular con-tra els bancs i caixes que desnona-ven persones.

Emigració. Són molts els jovesdels Països Catalans que viuranaquesta diada lluny de casa nos-

tra; s'estima que superen els 100.000.Com molt bé expressava un d'aquestsjoves a les xarxes socials, mentre ellssón fora buscant una feina que aquí

els és negada, alguns dels responsa-bles de la ruïna del país es manifes-taran camuflats entre un mar d'es-telades per a mirar de distreure's deldamunt les responsabilitats en lasituació econòmica i social que pateixel país.

Fam. Aquest 2012 s'han fet públi-ques algunes dades que indi-quen que a casa nostra són mol-

tes les famílies que passen fam. Càri-tas va fer públic un comunicat en quedenunciava que hi havia molts nensi nenes de famílies que atenia quenomés feien un àpat al dia, el de l'es-cola, mentre que alguns ajuntaments,com el de Girona, davant l'augmentde persones que cercaven alimentsals contenidors, han decidit tancar-los amb un cadenat. Finalment, elpassat 3 de setembre la PAH de Vila-franca del Penedès va fer una expro-piació d'aliments en un supermercatde la vila.

Gols. Les estrelles del futbol i lesdiverses competicions de clubsi seleccions continuen aixecant

passions al nostre país i es convertei-xen en un vàlvula d'escapament i alho-ra en una magnífica cortina de fumper als governants. Amb la crisi cadavegada ha anat augmentant més lapresència del futbol als mitjans de

comunicació. I un any més, qui no potmarcar gols és la selecció catalana, aqui no reconeixen l'oficialitat.

Horror. Sentiment que va expe-rimentar el país sencer el mesde juliol en veure com l'inte-

rior del País Valencià i l'Empordàeren consumits per unes flames ence-ses per circumstàncies ambientalsexcepcionals però atiades per la man-ca d'inversió en prevenció d'ambdósgoverns autonòmics. En el cas de l'in-cendi valencià, l'horror es convertíen indignació contra un govern vistcom a ineficient.

Independència. Un dels concep-tes que ha marcat la política delsPaïsos Catalans enguany. Una

independència en boca de tothom:d'aquells que volen construir un nouestat amb sobirania econòmica i dretssocials, d'aquells que ja es veuen inde-pendents abans d'acabar l'any, dels

qui veuen la independència com unnegoci magnífic i dels qui agitenaquest concepte dia sí dia no per anartapant

Juan Carlos I. El borbó ha viscutel seu annus horribilis particu-lar, envoltat d'escàndols de tot

tipus que han posat en entredit lacontinuïtat de la monarquia a migtermini. Més enllà dels escàndolsesperpèntics sobre caceres i amants,el rei ha tornat a estar en el punt demira de l'independentisme català. Siel 2007 l'esquerra independentistacomençava a socialitzar el qüestio-nament de la monarquia amb la cre-ma de fotos, enguany diversos muni-cipis han aprovat mocions que decla-raven el borbó persona non grata.

Llengua. Mallorca ha encapça-lat enguany la combativitat enla lluita pel català. Les mesu-

res anticatalanes del govern Bauzáhan estat contestades amb mobilit-zacions multitudinàries, com la mani-festació del 25 de març de 2012 i enactes de rebuig al president Bauzá apràcticament la totalitat de poblesde l'illa que ha visitat. Al País Valen-cià, la intenció del govern de supri-mir la línia en valencià i implantarun model “multilingüe” han topatamb la resistència de pares i mestres,que un cop més s'ha mobilitzat percentenars de milers en les Trobadesd'Escola Valenciana de la Primavera.Al Principat també es van produirmobilitzacions contra els intents judi-cials d'acabar amb la immersió lin-güística, mentre el govern de Masoptava per esquivar el cop esperantpoder negociar políticament amb elPP una treva lingüística.

Manifestacions. Els dos darrersanys han estat, sens dubte,els dos anys amb més mobi-

litzacions al carrer de la darrera dèca-da. Abans de les mobilitzacions quees preveuen multitudinàries d'aquestOnze de Setembre, n'hem viscut d'al-tres. Uns 9 d'octubre, 7 de novembre,31 de desembre i 25 d'abril molt con-correguts han anat acompanyats demobilitzacions globals contra la cri-si, com la del passat 15 d'octubre o undels Primer de Maig més massiu enanys.

No vull pagar. Amb aquest lema,la passada primavera es va ini-ciar una onada de desobedièn-

cia civil en el pagament dels peatgesque, tot i començar inspirats pel lema“Espanya ens roba”, va acabar posantal descobert les estretes relacions entreel govern de CiU i la concessionàriaAbertis. La resposta de CiU ha estatuna barreja entre les declaracionspúbliques de lleugera empatia amb laprotesta, l'engegada d'una estratègiacomunicativa que acusava veladamentla campanya de laminar l'autogoverni l'aplicació implacable d'unes san-cions de dubtosa legalitat. Aquestadefensa aferrissada d'Abertis va por-tar el conseller d'obres públiques Llu-ís Recoder a mentir en un debat alParlament de Catalunya, assegurant

que les despeses de manteniment deles carreteres feien que el negoci d'A-bertis no fos tan rendible com s'asse-gurava des de la campanya. En reali-tat, i segons les pròpies xifres de l'em-presa, aquesta un cop fetes les inver-sions de manteniment i el pagamentd'impostos, va obtenir uns beneficisde 200ME als Països Catalans el 2011.També aquest 2012 ha transcendit lavoluntat del govern Mas de privatit-zar les autopistes de TABASA (Túnelsde Vallvidrera i del Cadí) i vendreaquesta empresa pública per 400MEa Abertis, quan hi ha fonts que fixenel seu valor real en més de mil milionsd'euros.

Oriental, Aragonès. La darreramaquinació del PP per evitarl'avenç de la normalització lin-

güística a la Franja. En una zona ambun dels percentatges més alts de cata-lanoparlants del país, atiar el debatsobre el nom de la llengua i treurepresència a la llengua en l'ensenya-ment són la forma més efectiva de“patuesitzar-la”.

Països Catalans. El fantasma quefa anys que plana damunt lapolítica oficial i la societat ben-

pensant ho continua fent. El movi-ment sobiranista al Principat es debatentre un suposat pragmatisme regio-

nalista i les pressions dels qui volenampliar l'àmbit d'actuació arreu delsPaïsos Catalans. Mentrestant, des delPaís Valencià i les Illes continuencaminant diverses iniciatives de base(xarxes de casals, iniciatives cultu-rals, mobilitzacions polítiques) enca-minades a la construcció política delsPaïsos Catalans.

Qualitat. Un bé que a marxesforçades estan perdent els ser-veis públics degut a la deva-

luació a què els estan sotmetent elsdiversos governs. Les escoles massi-ficades degut a l'acomiadament demés de 3.000 professors interins alsPaïsos Catalans només són l'exemplede com l'acomiadament encobert detreballadors públics està afectant lesadministracions dels Països Catalans.

Repressió. La conflictivitat socialha obtingut com a resposta larepressió. La primavera valen-

ciana al febrer va ser encesa per lesprotestes d'uns alumnes a qui reta-llaven el servei educatiu i que vanobtenir com a resposta la violència

policial. L'onada de solidaritat quees va aixecar va fer tremolar l'hege-monia que fins aquell moment creiatenir el PP valencià. Un mes més tard,la vaga general del 29M va finalitzaramb 114 detencions als Països Cata-lans i 6 joves que van ingressar durantunes setmanes a la presó. Aquestarepressió va posar en el punt de miral'esquerra independentista

Sanitat. El passat 28 de juny JosepPrats va dimitir com a presidentde l'Institut Català de Salut,

pressionat per les denúncies que laCUP de Reus va presentar contra lagestió d'un hòlding municipal quetambé presidia. Darrere aquesta malagestió es va destapar un seguit d'in-compatibilitats de càrrec i de pràcti-ques que apuntaven a que l'equip diri-gent del departament de salut pre-tenia repartir l'ICS en diverses empre-ses independents per a procedir a laseva privatització. Això només erala punta de l'iceberg d'un any mar-cat per l'entrada en vigor del copa-gament i per les vagues de les farmà-cies valencianes, a qui la Generali-tat devia milions d'euros.

Treball. Un bé molt preuat en l'ac-tual conjuntura. Els Països Cata-lans compten amb prop de

1.700.000 aturats. Als altíssims índexsd'atur de Catalunya, País Valencià iIlles Balears, cal sumar-hi el 14,5% d'a-tur de Catalunya Nord, que la conver-teix en el departament de l'estat fran-cès amb més persones sense feina.

Universitats. La pujada de taxesuniversitàries ha situat aques-ta institució com un bé no asse-

quible per a tothom. Davant d'aques-ta situació, el passat 17 de novembreel SEPC va convocar per primera vega-da una vaga general d'estudiants atots els Països Catalans, que va tenirun alt seguiment.

Violència. Davant la imatge pro-jectada pels grans mitjansdurant la passada vaga general

sobre el grau de violència dels anti-sistema, la violència estructural delsistema s'està manifestant cada vega-da amb més cruesa. Els suïcidis són,a dia d'avui, la principal causa de mortno natural als Països Catalans.

Xarxa de casals. La segona tro-bada de casals independentis-tes, celebrada a Vilanova i la

Geltrú el 18 i 19 de maig, va posar lesbases organitzatives per a crear unaautèntica xarxa a nivell organitza-tiu, d'assessorament i comunicatiu.La tercera trobada es celebrarà el 2013al barri de Benimaclet de València ihi estan convocats els més de 120casals i ateneus independentistes delsPaïsos Catalans.

Zero. La nota que gran part dela ciutadania posa a una castapolítica més enquistada en les

seves poltrones com més evident esfa que el seu poder de decisió realsobre l'economia del nostre país ésmés que limitat.

Aquest any, de la A a la ZABECEDARI DEL CURS POLÍTIC

“Totes les altes instàncies de les

diferents adminis-tracions dels Països

Catalans tenenimputacions de la

justícia per casos decorrupció”

“Mallorca ha encapçalat enguany

la combativitat en la lluita pel

català”

L’ACCENT 233DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 201210 SUPLEMENT ESPECIAL ONZE DE SETEMBRE

ABEL CALDERA BERGA

Des de l'ajuntament, com vius eldia a dia de la gent amb la crisieconòmica?La gent cada dia viu pitjor. Algunsd'ells són persones que van creu-re's tot el que se'ls deia sobre labonança perpètua; el sistema elsva enganyar i han quedat entram-pats. Al nostre poble la fallida dela construcció s'ha notat molt. Idavant d'això és molt complicatactuar per a revertir la situació. Éstrist veure la desesperació de lagent venint a l'ajuntament a dema-nar feina. Trist per la seva situa-ció personal i també perquè veusque no ha desaparegut encara lamentalitat clientelar en la socie-tat. Nosaltres hem lluitat per aracionalitzar l'economia munici-pal, malgrat l'enorme endeutamentde l'ajuntament amb què ens vamtrobar, i estàvem entestats en con-vocar places de feina públiques quepoguessin absorbir part de l'atur.No un “què hi ha de lo meu”, sinóuna convocatòria transparent.Doncs bé, ara resulta que una lleide Rajoy no ens permet convocaraquestes places. Les polítiques eco-nòmiques de la Generalitat i elgovern espanyol són nefastes pera les classes populars... Actuen comels saquejadors del Titànic.

La Generalitat, quins serveispúblics us ha desballestat al vos-tre municipi? En ple mes d'agost de l'any passatens vam assabentar pel diari queens retallaven la subvenció de l'es-cola de música, fet que ens obliga-va a haver d'assumir com a ajun-tament la part de diners de la Gene-ralitat. Al cap de dos dies ens vamassabentar que també retallaven lasubvenció a l'escola bressol i a lesPIRMI. Tot això ho va haver d'as-sumir l'ajuntament. Tot això ama-nit per les declaracions del presi-dent de la Diputació de Barcelonadient que aquestes despeses erenun luxe que no ens podíem perme-tre... i que s'havien d'externalit-zar! També ens vam assabentar perla premsa que es volia suprimir l'a-tenció mèdica nocturna i els fes-tius. I quan et plantes per a defen-sar el sistema sanitari públic i vasa veure els responsables, t'adonesperfectament que aquests estan allàposats amb la missió de desmun-tar la sanitat per privatitzar-la. Totallò que la CUP ha denunciat encartells [en referència a les denún-cies contra Boi Ruiz, Josep Prats iRamon Bagó com a privatitzadorsde la sanitat] ho podem corroborarels alcaldes que ens hem hagut d'en-frontar als seus alts càrrecs. Diuenque no hi ha diners per sanitat ique han de retallar perquè no tenencap altra opció, però n'hi ha que esfaran d'or a costa del nostre siste-ma sanitari.

És possible construir una majo-ria social cap a l'estat propi, talcom proclama CDC, i alhora estarretallant els drets de la gent queha de formar part d'aquesta majo-

ria social? En altres paraules, espot construir un estat propi carre-gant-se bona part dels serveissocials que hauria de tenir aquestestat?Sembla obvi que les actuals políti-ques socials de CiU van en el sen-tit contrari del de la construcciód'un estat propi, però aquí és on hiha la paradoxa. Són uns mestresde girar el discurs i encolomar lesculpes a tercers. El discurs queaquestes retallades són inevitablesperquè el tripartit va arruïnar laGeneralitat i alhora Espanya ensroba ha calat molt en la gent. Tot

i que aquí hem sigut pioners enretallades i que les privatitzacionsresponen a un model econòmic con-cret, tenen l'habilitat de semblarque és culpa exclusiva de l'estatespanyol i fer d'aquest greuge unafabulosa màquina d'aconseguir vots.

El pacte fiscal és una solució?Ja hi ha hagut diversos pactes fis-cals, i cap d'ells ha solucionat elproblema de fons dels Països Cata-lans. Nosaltres com a ajuntamentvam oposar-nos a aprovar la mocióque CiU va presentar en molts muni-cipis en defensa del pacte fiscal.La moció es va tombar perquè aquelldia un regidor de CiU no hi era iERC, que està amb nosaltres a l'e-quip de govern, va decidir abste-nir-se, tot i que les recomanacionsd'ERC a nivell nacional eren devotar a favor d'aquestes mocions.Crec que cal trencar, i gestos comaquest ho avalen, amb l'estratègiaautonomista. Ara mateix a Cata-lunya hi ha diverses olles bullinti CiU treballarà perquè de totes ensurti el caldo al seu gust. Usaranla mobilització independentistaper espantar l'estat espanyol i inten-tar pactar un acord econòmic mésavantatjós però romandre dinsEspanya.

Aquesta oposició frontal a l'es-tratègia de CiU no és contradic-tòria amb la presència a l'Asso-ciació de Municipis per la Inde-pendència?Nosaltres vam decidir incorporar-nos a l'AMI perquè molta gent deNavàs ens demanava que ho féssim

i vam valorar que calia donar unaoportunitat al projecte. Molt sovints'intenta projectar interessadamentdes d'alguns mitjans, sobretot ainternet, una imatge de l'esquerraindependentista com a movimentmolt sectari que no es correspon

en absolut amb la realitat. Tot iaixí, hi ha aspectes en el procésque et fan ser prudents. Per exem-ple, en la segona reunió de l'AMIes va imposar una resolució a favordel pacte fiscal, ja que CiU hi témajoria absolutíssima. I aleshorespenses que què tindrà a veure elpacte fiscal amb la independència,que és la raó de ser de l'associació.Tot i així, tenim clar que si l'AMIfracassa serà perquè CiU l'hauràfet fracassar utilitzant-la per lesseves politiqueries; per nosaltresno serà.

Aquí a Navàs teniu una secciólocal de l'ANC. La vinculació o node l'esquerra independentista ambl'ANC ha generat un profund debatdins del moviment. Què en pen-

ses de tot plegat?Aquí d'entrada ens hem equivocatcom a moviment. És un tema quel'hem debatut poc i malament, iaixò ha fet que cadascú hagi fet allòque ha cregut convenient i al finalha aflorat aquesta disjuntiva quetenim a nivell intern. Crec que elque cal fer és plantejar-nos serio-sament com hem d'afrontar aquestnou escenari i què podem fer ambl'ANC. Debatre-ho i arribar a unacord comú; fer tota aquella feinaque encara no hem fet. Jo perso-nalment aposto per a concretar uncert treball al sí de l'ANC, sobretota nivell local. Tenint clar, però, quela nostra estratègia abraça altresfronts de lluita i que no podemsupeditar la nostra estratègia prò-pia. Però jo trobo interessant explo-rar també aquesta experiència.

Pel que fa a la qüestió de la terri-torialitat dels Països Catalans,aquesta és l'assignatura pendentque ha d'assumir la major partde l'independentisme sociològicde les comarques de l'interior delPrincipat?Sí, crec que encara ens falta mol-ta feina a fer aquí. Hi ha una imat-ge molt simplificada i molt regio-nalista que no creu en els PaïsosCatalans, i també hi ha alguns inde-pendentistes que creuen que aixòja està a tocar i proposen marcarunes renúncies també en la terri-torialitat, creient que això facili-tarà el procés. Nosaltres no podemacceptar això de cap manera. Lanació és una i hem d'anar tots ambuna única estratègia nacional.

Jaume Casals, de 37 anys, és alcaldede Navàs per la Candidatura d'UnitatPopular. En la primera volta que aques-ta organització es presentava a leseleccions en aquest municipi, el pas-sat maig de 2011, va aconseguir eri-gir-se en la segona força més votada,amb 4 regidors. Juntament amb els 3regidors d'ERC van conformar un equipde govern que va desallotjar CiU delpoder i que va dur a Navàs el primerajuntament d'esquerres des de laRepública. Com a alcalde de la CUP haviscut en primera línia la crisi econò-mica i l'augment de la mobilitzacióindependentista. La seva militànciave de lluny, ja que des de principis delsanys 90 ha militat en organitzacionsde l'esquerra independentista. Ambell hem fet un repàs a la seva tasca deldia a dia i a la situació política i socialdels Països Catalans.

Jaume Casals,alcalde de Navàs

per la Candidatura

d'Unitat Popular

ENTREVISTA

“Com a ajuntament vam votar en contra de la moció que va presentar CiUper donar suport al pacte fiscal”

“Diuen que no hi hadiners per sanitat ique han de retallar

perquè no tenen capaltra opció, però n'hiha que es faran d'or

a costa del nostresistema sanitari”

“La nació és una i hem d'anar

tots amb una única estratègia

nacional”

L’ACCENT 233 SUPLEMENT ESPECIAL ONZE DE SETEMBRE 11DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 2012

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF. & ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

L’ACCENT 233DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 201214 PUBLICITAT

L’ACCENT 233 DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 2012 PAÏSOS CATALANS15

REDACCIÓ BÉTERA

El passat dissabte 1 de setembre tin-gué lloc a Bétera el 1r Aplec del Campde Túria. La jornada, impulsada desde diversos col•lectius de la comar-ca, començà de bon matí a la plaçadel Mercat. El pregó inaugural donàpas a la cercavila, que recorregué elscarrers més cèntrics de la localitatentre cabuts, gegants, dolçaines itabals.

El matí continuà amb la Fira d’En-titats, un espai on es donaren a conèi-xer més d’una vintena de col•lectiusdel Camp de Túria, com ara el CasalJaume I o Escola Valenciana. Els cen-tenars d’assistents que hi acudirenal llarg del matí també pogueren gau-dir de mostres de cultura popular acàrrec de l’Associació Cultural l’Al-jama de Bétera, d’un taller de torreshumanes a càrrec de la Muixerangade Bétera i de l’actuació musical dediversos cors de la comarca.

Al migdia la plaça del Mercat s’om-plia de gom a gom amb les més dedues-centes persones que participa-ren del dinar popular. Els llirians MeRic Contacontes donaren el toc d’hu-

mor durant les postres. A la vesprada tingué lloc la taula

rodona sobre el paper dels casals iateneus en el desenvolupament delteixit associatiu. Els ponents del CasalIndependentista Jaume Compte deSants i del Terra de Benimaclet pogue-ren explicar les seues experiènciesaixí com parlar sobre les trobades de

casals i ateneus dels Països Catalans. Els tallers de pilota valenciana i

de danses començaren puntuals ambla participació d’un gran nombre depersones. Els més menuts gaudirenaprenent un dels nostres jocs méstradicionals i el grup de danses elTossal de Llíria s’encarregà de donara conèixer un dels balls populars del

Camp de Túria: la Jota Lliriana. Lamúsica acompanyà el cercatasquesdes de l’Ateneu de Bétera, recorrentalguns dels bars de la localitat finsarribar al recinte del concert. Allà,la Colla de Dimonis de Campanarcomençà amb un correfoc la jornadaal polígon Horta.

Els riba-rogers Make Some Are Us

i els benissaners Trineu Tanoka s’en-carregaren d’obrir el concert d’aquestprimer aplec, en el qual acudirenprop de tres mil persones. Des delbarri de Sants continuaren els Pira-t’s Sound Sistema que amb el seu reg-gae aconseguiren fer ballar tot elrecinte. Finalment, els pegolins dela Gossa Sorda clogueren la jornadaamb el seu darrer concert de l’any alPaís Valencià.

Arran Camp de Túria aprofità lajornada per tal de presentar la novaorganització juvenil de l’EsquerraIndependentista. Dos militants lle-giren un manifest durant el concertper explicar els eixos ideològics del’organització i per presentar-se comuna eina útil per a les joves per talde fer front a les “polítiques neoli-berals, espanyolistes i catòliques”.

Aquesta primera edició de l’Aplecdel Camp de Túria superà tot tipusd’expectatives segons l’organització,i suposà un pas ferm en la consoli-dació d’aquesta iniciativa que pre-tén ser un punt de trobada del teixitassociatiu de la comarca per tal d’o-ferir una alternativa cultural i polí-tica de referència.

Bétera acull el I Aplec del Camp de Túria amb gran assitència

curs en funció de les reformes, oaltres esdeveniments que es van suc-ceint, sense perdre mai la consonàn-cia amb les seves bases ideològiques.Fou realment molt gratificant veu-re com en espais de debat intens ireflexió la militància i altres parti-cipants hi estaven actius i frescosper treballar les properes mobilit-zacions. De fet, d'allà surten idees iprojectes molt enriquidors pel movi-ment estudiantil i el conjunt de l'es-querra independentista, fet que cons-tata que és un espai prou prioritariper a seguir mantenint viu.

L'aplicació del Pla Bolonya, les

retallades, l'Estratègia Universi-tat 2015... Com està afectant totplegat a l'estudiantat? El panorama és bastant crític i dicbastant per no ser catastrofista.L'educació, com sempre, segueixessent el comodí per qualsevolgovern de dretes perquè les classespopulars i els joves paguin el queells han muntat. Ens trobem quehi ha reducció de beques, augmentde taxes, augment de ràtios als ins-tituts, acomiadaments a tort i adret, impagaments de sous, reta-llades en investigació, atacs a lallengua catalana... En fi, tot unseguit de fets que deixen l'educa-ció totalment nua enfront de qual-sevol atac. Si no som els estudiants

i treballadors que lluitem units percombatre-ho, estarem ben perduts.

Els atacs que pateix el català desde fa anys al País Valencià hanarribat també a les Illes Balears.Des del SEPC com ho veieu? Bé, ja ha quedat demostrat que elgovern del PP té una intenció cla-ríssima d'eliminar la llengua i lacultura catalana, però també haquedat comprovat que la respostapopular en contra de les seves mesu-res espanyolistes també ha estatcontundent, i ho serà. Per a unaorganització com el SEPC, la cultu-ra i la preservació de la llenguavehicular, la catalana, és un eixprimordial i sempre hem treballat

LLUIS CUSSÓ VALÈNCIA

Com afronta el SEPC aquest noucurs? Es preveu una tardor calen-ta?Des del SEPC sempre hem apostatper la constància del movimentestudiantil com a front de lluitadel jovent català. Per tant, veientel panorama actual, es preveu uncurs carregat de mobilitzacions.Les mesures dels governs autonò-mics i estatals segueixen posant endetriment la integritat de l'educa-ció pública i popular i és per aixòque tenim la responsabilitat deseguir plantant cara als atacs quepatim com a estudiants. De fet, jatenim fixada la propera mobilitza-ció estudiantil l'11 d'octubre. Desde diverses organitzacions juvenilsi estudiantils d'esquerres i inde-pendentistes de les diferentsnacions sotmeses a l'estat espan-yol durem a terme una jornada demobilització sota el lema “Educa-ción del pueblo para los pueblos”.A l'enllaç següent podreu trobartota la resta d'informació així comles convocatòries respectives a cadapoble, vila o ciutat: www.11x12.word-press.com

Com es valora l'última Trobadad'Estudiants dels Països Catalansfeta a Burjassot?Els espais de formació i debat sónmolt importants per enfortir unaorganització i més una com el SEPC,que sempre va renovant el seu dis-

L’inici del curs es presenta calent a lesaules catalanes. Amb l’excusa de lacrisi s’ha accelerat el procés de degra-dació de l’ensenyament públic. Desdel món estudiantil, el SEPC lluita percombatre aquesta agressió contínua.En parlem amb la seua portaveu.

Maria Garcia,portaveu del

Sindicat d’Estudiants delsPaïsos Catalans

ENTREVISTA

“Si estudiants i treballadors nolluitem units, estem ben perduts”

en aquesta línia. Donem ple suporta totes les campanyes que sorgei-xen en defensa de l'ensenyamenten català, de la mateixa maneraque apostem per a la construcciód'una educació catalana que englo-bi la totalitat del territori dels Paï-sos Catalans.

La repressió ha anat augmentant.Sou una de les organitzacions ambmés represaliats de l'EI dels últimstemps. Així doncs, els estudiantsestan protagonitzant un front delluita important?Sí, aquests anys hem patit una ona-da repressiva forta però ha anattotalment lligada a l'augment demobilitzacions i a la constància delmoviment estudiantil per a fer-sepresent en tots els espais per tal defer front a les polítiques privatit-zadores i a les retallades. Tenimassumit que augmentar la lluita iagafar-se els temps que vénen ambforça i coratge és totalment neces-sari així com n'és estar previnguti dotar-se d'unes bones estructuresper combatre les seves ganes d'eli-minar-nos.

Sou presents arreu dels PaïsosCatalans, però a llocs com Perpin-yà o bé Menorca encara falta tenir-hi presència. Com veieu l'exten-sió a aquests territoris?La lluita estudiantil és molt inter-mitent i encara més la seva mili-tància, per tant hi ha molts llocs,com ara instituts, en els quals lapresència va i ve. Fins fa poc, a Per-pinyà hi teníem un nucli del SEPC,però en aquests moments no hi hamoviment a la universitat. Actual-ment ja som arreu del territori iesperem continuar augmentant pertal de poder abraçar de veritat totesles realitats que tenim als PaïsosCatalans.

Centenars de persones participaren als diferents actes de l’Aplec

El SEPC és el sindicat d’estudiants majoritari als Països Catalans

REDACCIÓ PALMA

“A Mallorca en català”. Aquest fouel lema escollit per l’organitzaciópolítica de l’esquerra independen-tista de Mallorca quan va decidirllançar al carrer la primera cam-panya oberta contra l’espanyolismedel Govern del PP de José RamónBauzá. La consigna és simple i moltclara, però l’elecció de la mateixaacull un important capital políticque ha entrat en sintonia amb elssectors més mobilitzats dels poblesde l’illa.

La reflexió que va sorgir del debatal voltant de la campanya a favordel català fou, precisament, que l’es-querra independentista no podiainsistir a prioritzar termes com“mallorquí”, “llengua” o “llenguapròpia”, com acostumen a fer, ambdissimulades referències al “cata-là”, els principals partits i movi-ments nacionalistes de caràctermoderat. No es tractava d’una qües-tió de purisme ideològic ni d’anara la contra de res, sinó de treballarde forma transversal per la unitatdel català -i per tant dels Països Cata-lans- en la lluita a favor de la llen-gua, ja sigui des de la defensa delmodel educatiu de les Illes o en con-tra de les polítiques d’aniquilació al’administració i a l’espai públic.

Així doncs, amb la campanya “AMallorca en català”, Endavant(OSAN) deixava clar que, malgratque alguns termes puguin ser total-ment legítims i atreure altres sec-tors socials, la millor forma de defen-sar la llengua era posant en valorles pròpies paraules. En aquest cas,de la paraula que dóna nom a la llen-gua del país: el català.

De la llengua als drets socials La decisió presa, a més, ha donatels seus fruits i ha trencat els tabúsque hi havia al voltant d’aquestaqüestió. De fet, l’onada de manifes-tacions populars arreu de l’illa pro-mogudes per molts sectors diferentsdel nacionalisme (des de l’esquerraindependentista, fins a l’Obra Cul-tural Balear, diferents col•lectius isectors o els partits de l’esquerraparlamentària, com el PSM o ERC)han estat encapçalades per la con-signa que nasqué amb la campanyapromoguda des de l’independentis-me de base. “A Mallorca en català”ha estat el lema més corejat arreu

dels pobles de Mallorca en el actesde rebuig a José Ramón Bauzá.

De fet, la iniciativa en defensadel català va marcar un abans i undesprés, no només pel que fa a l’úsdel terme sense ambigüitats, sinótambé pel que fa a l’estratègia deconfrontació amb el Govern balear.Durant el 2012, i especialment arrande les visites del president Bauzá ala majoria de seus del PP de l’illa,Mallorca s’ha convertit en una ollade mobilitzacions a nivell local, enel que s’ha anomenat “primaveramallorquina”. José Ramón Bauzá

s’ha topat amb convocatòries derebuig a la seva presència a gaire-bé tots els municipis on ha anat ila ràbia i indignació s’han expres-sat a través de constants boicots als

seus actes públics.Les mobilitzacions, a més, han

fet confluir de forma natural la llui-ta pels drets lingüístics amb la llui-ta pels drets socials. L’exemple mésil·lustratiu, el de Bunyola, on laGuàrdia Civil espanyola va arrestari maltractar diversos militants inde-pendentistes presents en una mani-festació popular en defensa del cata-là i contra del tancament de l’Hos-pital Joan March. El veïnat del poblei la plantilla de l’hospital van ferfront comú i van aconseguir queBauzá no trepitgés el municipi enpresència de les càmeres de televi-sió.

Bloc Unitari AnticapitalistaDe fet, tant la Guàrdia Civil com laPolicia Nacional espanyola, coman-dades per l’exdelegat del Governespanyol a Balears, José Maria Rodrí-guez (dimitit al juliol per assump-tes de corrupció), han demostratser molt conscients del nivell deconfrontació present a l’illa i de lesconseqüències de les polítiques deBauzá a Balears. Els cossos policialshan actuat amb més contundènciaque mai, utilitzant la violència enrepetides ocasions i, sobretot, dete-nint i imputant manifestants, sovintde forma arbitrària, però molts picstambé amb objectius polítics clara-ment assenyalats.

En aquets sentit, l’organitzaciódel jovent de l’esquerra indepen-dentista, Arran, ha estat un de les

entitats més afectades. La seva fre-nètica activitat arreu de Mallorcaha encès les alarmes. No només estracta de l’evolució de l’antiga Mau-lets, odiada pels sectors més conser-vadors i espanyolistes de l’illa, sinótambé de la gènesi de tot el movi-ment popular i independentista,que està agafant molta força en dife-rents camps. Totes les organitza-cions de l’esquerra independentis-ta de Mallorca han crescut durantel darrer any, tant a nivell quanti-tatiu, amb més nuclis i militància,com qualitatiu, amb més presència

pública i capacitat de mobilització. Pel que fa a l’àmbit juvenil, Arran

ha estat la impulsora de la MarxaJove pel Territori, que enguany haunit per segona vegada diversoscol·lectius locals i centenars de jovesde pobles com Vilafranca de Bonany,

Esporles o Sóller, entre d’altres. Amés, l’organització juvenil ha pogutconsolidar el projecte del Casal Popu-lar Voltor Negre, malgrat que tam-bé participa molt activament de l’A-teneu Popular de Palma junt a Enda-vant (OSAN), el SEPC, la CGT, Revol-ta Global, en Lluita i una ràdio lliure(Ràdio 77).

Un grup de col·lectius que, majo-ritàriament, també formen part delBloc Unitari Anticapitalista (BUA),una de les principals apostes polí-tiques de l’esquerra independentis-ta de Mallorca per al proper curs.Més enllà de la possible participa-ció en les mobilitzacions pels dretssocials, el BUA ha nascut a l’illa ambl’objectiu de fer confluir les orga-nitzacions i col·lectius que lluitenen defensa dels serveis públics i elsdrets socials des d’una perspectivaanticapitalista i popular.

De fet, aquesta clara aposta perla unitat popular topa de ple ambla fugaç participació d’Endavant(OSAN) al Consell de la Societat Civilde Mallorca, del qual va decidir mar-xar molt ràpidament, en el marc deles convocatòries a favor dels dretssocials. L’organització política del’esquerra independentista deMallorca va sortir d’aquest òrganargumentant, a través d’un comu-nicat, que no es podia treballar pelsdrets socials al costat d’alguns delsprincipals responsables del seu dete-riorament, com els sindicats CCOOi UGT.

A Mallorca, pel català i pels drets socials, l’independentismecreix sense renúncies

L’esquerra independentista ha portat la campanya a tots els àmbits

“La iniciativa "AMallorca en català"

va marcar un abans iun despréspel que faa l’estratègia de con-

frontació amb elGovern balear”

“Les mobilitzacionshan fet confluir de

forma natural la llui-ta pels drets lingüís-tics amb la lluita pels

drets socials”

L’ACCENT 233DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 201216 PAÏSOS CATALANS

L’ACCENT 233 DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 2012 PUBLICITAT 17

L’ACCENT 233DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 201218 INTERNACIONAL

organitzacions afines dels movimentssocials, especialment les que treballenen l'àmbit de la solidaritat interna-cionalista, amb la finalitat d'incorpo-rar noves membres, enriquir i anardetallant l'anàlisi i els eixos de tre-

ball i teixir complicitats en aquestàmbit.

Explicar-nos a fora; algunes organit-

zacions del catalanisme oficial usenaquesta premissa, i equiparen aquest"a fora" amb governs i mitjans decomunicació oficials. A qui s'ha d'a-nar a explicar l'esquerra indepen-dentista?Quan parlem d'anar a explicar-nos afora, la nostra pretensió és explicar lalluita per l'alliberament nacional isocial dels Països Catalans i la nostraprioritat és explicar-la a aquelles orga-nitzacions que també lluiten per unalliberament nacional i social a casaseva. La intenció és generar una soli-daritat internacionalista “d'anada ide tornada” entre les diferents llui-tes polítiques d'arreu. Malauradamentla nostra lluita no es coneix a moltsindrets i és imprescindible explicar-nos per conformar els nexes paral•lelsrevolucionaris, que actuen en d'altrespaïsos i contextos, que ens aportenuna riquesa recíproca. El fruit ha d'en-caminar-se cap a l'aprenentatge bidi-reccional que englobi les resistènciesi que de ben segur ens portarà a laderrota de la injustícia dirigida pelsgoverns imperialistes. La lluita de l'es-querra independentista no és únicaen un context concret, sinó que té mol-tes similituds amb altres lluites arreudel planeta. Aleshores hem de buscar

els nostres homòlegs perquè ens cone-guin i fer-nos més fortes, empapant-nos de les diferents experiències, soli-daritzant-nos, fent front conjunta-ment contra qui, al capdavall, és l'e-nemic comú.

Per què l'exercici de la solidaritatinternacionalista ha de ser un delspuntals de la tasca de l'esquerra inde-pendentista?

Perquè no es pot ser independentistai d'esquerres, revolucionària, sense serinternacionalista. A nivell humà i deprincipis, no podem desconèixer les

REDACCIÓ BARCELONA

Una organització internacionalistade l'esquerra independentista. Per aquè?Les pugnes pel domini geopolític, ladivisió internacional del treball i delconsum, l'espoli dels recursos natu-rals i la contaminació mediambien-tal, els centres de poder ideològic, polí-tic i econòmic de caire imperial... Lalluita de l'esquerra independentistano pot desentendre's del que està suc-ceint arreu del món. La construccióde la independència i el socialisme alsPaïsos Catalans s'ha de realitzar en elmarc de la solidaritat internaciona-lista. L'esquerra independentista neces-sita una organització internaciona-lista de referència que tingui capaci-tat de dotar-la d'un bon anàlisi i dis-curs de classe davant els conflictesmundials, establir contactes amb orga-nitzacions afines, donar a conèixerles lluites dels Països Catalans fora deles nostres contrades i crear un enllaçentre les lluites d'aquí i les de fora pertal de donar-los més força i coherèn-cia.

Quin és el procés de gestació de l'or-ganització internacionalista que s'es-tà seguint?Primerament ens hem trobat una sèriede militants d'organitzacions de l'es-querra independentista interessadesen donar impuls a l'internacionalis-me, algunes de les quals també for-mem o hem format part d'organitza-cions de solidaritat internacionalista(Brigada Catalano-Veneçolana Alí Pri-mera, IPO, Xarxa d'Enllaç amb Pales-tina, BDS Catalunya, Amics i amiguesd'Euskal Herria, Grup de Treball pelKurdistan...) i hem estat debatent lanecessitat de crear aquesta organitza-ció internacionalista, amb el resultatd'un document de presentació on s'ex-posen l’anàlisi, els motius i els eixosde treball. Ara s'està presentant el pro-jecte tant a les organitzacions de l'es-querra independentista com a altres

Des de fa uns mesos, diverses perso-nes militants de l'esquerra indepen-dentista estan treballant per a cons-tituir una organització de solidaritatinternacionalista. A l'ACCENT hem par-lat amb Arnau Carné i Maria Freixes,dos dels participants en aquest pro-cés, per tal que ens expliquin per quèhan decidit fer aquesta aposta.

Arnau Carné iMaria Freixes,

impulsors de laplataforma

internacionalista

ENTREVISTA

“La intenció és generar una solidaritatinternacionalista ‘d’anada i de tornada’entre les diferents lluites polítiques d’arreu”

desigualtats i l'explotació d'arreu delmón i, a nivell polític, hem d'enten-dre que la nostra economia, la nostrasocietat, actualment és dependent d'un“sistema-món” capitalista. Tant l'anà-lisi com la nostra pràctica política hohan de tenir en compte i han de diri-gir la lluita per la independència i elsocialisme als Països Catalans cap auna complicitat amb les altres lluitesd'alliberament nacional i social delsaltres pobles. Si desconeixem o descui-dem l'internacionalisme correm elperill que postulats de dretes i xovi-nistes calin i tinguin cabuda en la tàc-tica i l'estratègia del moviment. Al con-trari, l'exercici de la solidaritat inter-nacionalista pot dotar al movimentd'un enriquiment polític, ideològic ihumà imprescindibles per créixer coma organitzacions i com a persones.

Quina relació voleu tenir amb lesexperiències de solidaritat interna-cionalista ja existents, com ara lesbrigades o algunes campanyes quees fan a casa nostra?La intenció de la nova organitzacióinternacionalista és contribuir al refor-çament i a la coordinació entre aques-tes experiències. La riquesa en el movi-ment de solidaritat als Països Catalansés històrica i abundant, però tambéhem de tenir en compte que al llargdel temps s'ha anat atomitzant i encerta manera “especialitzant”. Enalguns aspectes també s'ha anat “ONGit-zant” i aïllant de les pròpies lluitesdels Països Catalans i això es nota molten aquests moments en els quals, peruna banda, aquelles organitzacionsacostumades a les subvencions es tro-ben sense fons i, per l'altra, l'auge dela crisi i la conflictivitat social les debi-liten a nivell de prioritats de les sevesmembres i simpatitzants. La nostravoluntat és retornar al caràcter revo-lucionari i de classe de la solidaritatinternacional, enllaçar-la amb les llui-tes de casa nostra i situar-la com a ele-ment transversal de l'esquerra inde-pendentista.

“Malauradament la nostra lluita no es coneix a

molts indrets i ésimprescindibleexplicar-nos”

“La nostra voluntatés retornar al caràc-ter revolucionari i declasse de la solidari-

tat internacional”

L’ACCENT 233 DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 2012 PUBLICITAT 19

Subsidi majors de 52 anys: ara als 55anys i amb menys cotitzacions Fins ara les persones que esgotessin la presta-ció d’atur i tinguessin més de 52 anys teniendret a un subsidi igual a 426 euros mensuals,i a la cotització d’uns 900 euros a la SeguretatSocial. Aquest subsidi es fonamenta en el fetque aquests treballadors tenen unes taxes dereingrés al mercat laboral molt baix. Amb ladarrera reforma del govern del PP el subsidies percep a partir dels 55 anys (3 anys més tard)i es cotitzen 200 euros menys, poc menys de700 euros al mes.

Reduccions de les quanties a percebrea partir dels 6 mesosFins ara les persones que percebien la presta-ció d’atur tenien dret al 70% de la mitjana dela seva cotització (anomenada base regulado-ra) durant sis mesos i la resta de temps perce-bien el 60%. Amb la darrera reforma es redueixdel 60% al 50% el que es percep a partir delsisè mes.

En un cas pràctic, un treballador que haguéscotitzat 1500 euros, abans percebia una pres-tació a partir del sisè mes de 900 euros que aras’ha reduït 150 euros i queda a 750 euros.

Reduccions de les quanties a percebredels treballadors a temps parcialLes darreres reformes posen dificultats pelstreballadors amb jornades parcials per a per-cebre l’atur. Aquestes barreres afectaran prin-cipalment a les dones, víctimes de més del 80%d’aquests contractes, cada cop més precaris.Alhora, els pocs treballadors que puguin acce-dir a l’atur es veuran afectats pel trencamentdel límit mínim que es podia percebre fins ara,de 497 euros. Ara hi hauran prestacions enca-ra més petites.

I finalment quan demanin el subsidi demajors de 52 anys, se’ls reduirà els 426 eurosmensuals segons la jornada parcial que tin-guin (per exemple, si treballava al 50% perce-brà un subsidi de 218 euros mensuals)

Denegació de la prestació dels que tin-guin ingressos econòmics Amb els darrers canvis normatius, si un tre-ballador compta amb un patrimoni d’uns150.000 euros (exclòs l’habitatge habitual) jano té dret a la prestació d’atur.

Més capacitats sancionadores de l’I-NEM La darrera reforma dóna la possibilitat a l’ad-ministració per a sancionar suspenent la pres-tació dels treballadors aturats que no presen-tin immediatament els documents que elsrequereixin, tals com el passaport (per com-provar si s’ha sortit de l’Estat espanyol), l’em-padronament (per comprovar els canvis dedomicili) o qualsevol altre que es cregui opor-tú.

Alhora, sense que es doni cap infracció delbeneficiari, l’INEM podrà suspendre la pres-tació si observa un concepte tan poc definitcom “indicis suficients de frau”.

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Els aturats són en el punt de mira,a pesar de ser un veritable exèrcit.Són els nostres familiars, veïns iexcompanys de feina, i han arribata ser l’espectacular xifra als PaïsosCatalans de més d’un milió i mig depersones, 1.626.600 segons les dadesoficials, dades especialitzades encamuflar el que ja no es pot amagara la vista.

La normativa laboral declaravafins fa poc que els treballadors queperdien la seva feina tenien dret aun ingrés que els permetés sobre-viure amb dignitat fins a trobar unanova feina. Però aquestes lleis estancanviant a una velocitat alarmant,amb la paradoxa de donar-se en uncontext en què per molta gent tro-bar feina no és només impossible,sinó que comença a ser un miracle.

El fet de ser molts, i cada vega-da més, no ha sensibilitzat sobreaquesta problemàtica social el governespanyol, sinó ben al contrari. Alsdespatxos del Ministeri de Treballels tècnics porten mesos generantReals Decrets que redueixen drets iprestacions dels aturats amb resul-

tats dramàtics entre la població;menys diners i menys drets pels atu-rats, víctimes d’una crisi creada perbancs i polítics.

I tot apunta que en els propersmesos l’executiu de Rajoy portaràa terme el que han anomenat “una

reforma global” de la prestació, quede ben segur aportarà contundentscanvis que ens portaran a un con-text de prestacions més curtes iraquítiques.

El milió i mig de treballadorscatalans sense feina es veuran abo-

cats a buscar desesperadament unafeina, per precària que sigui, i quemoltes vegades potser ni existeix,sense comptar amb cap coixí social,mentre es destinen els diners públicsa salvar bancs i omplir els comptesdels banquers.

Principals reduccions de l’atur ja aprovades

Les retallades dela Generalitatamenacen amb l’acomiadamentd’un terç de laplantilla del SOC

A.T. BARCELONA

En un contundent comunicat, l’As-semblea de Treballadors del Serveid’Ocupació de Catalunya (SOC) hadenunciat que el dia 31 d’agost 324treballadors no funcionaris del Ser-vei van ser acomiadats, sent els pri-mers afectats de la manca de conti-nuïtat de molts plans d’ocupació querealitzaven importants serveis d’as-sessorament a les persones aturades.

A aquests primers acomiadamentsse’ls sumarà previsiblement uns 700treballadors més abans de final d’any:concretament, 300 orientadors, 280interins i uns 100 treballadors més,que sumen un terç del total de laplantilla del SOC.

Els treballadors denuncien queaquestes retallades han estat causa-des per una disminució del 54% enels Pressupostos estatals als serveisd’ocupació autonòmics i, alhora, “perles dures polítiques de retallades dela Generalitat i el seu govern d’aus-teritat”. Davant la crisi i els seus efec-tes, la Generalitat ha apostat “peldesmantellament del SOC”, segonsdenuncia l’Assemblea de Treballa-dors.

L’acomiadament col•lectiu al SOCés evident que no només tindrà l’e-fecte de l’augment d’un miler de per-sones en les cues de l’atur, sinó querepresenta “un servei cada cop mésdeteriorat”, en un procés de priva-tització que tindrà nefastes conse-qüències per a àmplies capes de lasocietat.

La prestació d’atur en el punt demira de l’executiu de Rajoy

L’ACCENT 233DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 201220 ECONOMIA

Reduccions de les quanties màximesAra es pot percebre una pensió màxima de 1.087 euros, quantia que podriaser reduïda considerablement

Reduccions del període de percepcióAra es pot percebre la pensió un màxim de 2 anys, període que podria serreduït considerablement

Vinculació de la percepció de la prestació a la manca d’ingressosS’intenta, doncs, equiparar-la a una prestació merament assistencial, quenomés està pensada per a les persones amb uns ingressos mínims

Vinculació de la percepció de la prestació a la demostració de la“recerca activa de feina”

Principals reduccions de l’atur en estudi per ser aprovades en els propers mesos

“Els treballadorsdenuncien que

aquestes retalladeshan estat causadesper una disminuciódel 54% en els Pres-supostos estatals iper les polítiquesd'austeritat de la

Generalitat”

Les cues a les oficines de Treball són cada cop més llargues

L’ACCENT 233 DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 2012 ECONOMIA 21

Aquest mes d’agost el 15% de les tre-balladores del Servei Públic d’Ocu-pació (SOC) han perdut la seva fei-na. A finals d’any aquest organis-me haurà perdut el 45% de la plan-tilla i, si es confirmen els pitjorspronòstics, la reducció arribarà al50% amb l’acomiadament del per-sonal interí.

Però la reducció de més d’un 50%en els pressupostos per al SOC noés fruit d’una crisi puntual. El per-fil de la nova Directora General delSOC, Esther Sànchez, ex consulto-ra de Baker & McKenzie en temesde deslocalització i acomiadaments,assessorant per exemple l’ERE deYamaha, i professora d’ESADE n’ésuna bona mostra. Amb els acomia-daments es culminarà una dinà-mica històrica de subcontractaciói subvenció – del 80% dels seus ser-veis, en molts casos- i el SOC que-darà reduït a una mínima estruc-tura de gestió que externalitzaràpràcticament tots els seus serveisa les ETT.

Es confirma, doncs, no solamentque les crítiques a la manca de com-

petitivitat de l’organisme no podenvincular-se a la falta de col•labo-ració público-privada, sinó queaquesta ha servit per justificar l’en-trada massiva de les ETT en la ges-tió entre d’altres, de les polítiquesactives d’ocupació. Fins ara no s’hademostrat que la gestió privadasigui millor que la pública, però el

que sí que és quasi segur és que elscriteris que s’apliquen en la gestióprivada no tenen en compte –ni lamateixa obligació de compliment-els principis d’igualtat, equitat icohesió social.

Es tracta de la fase final d’unmodel que propugnaven ja a finalsde la segona guerra mundial els

fundadors del neoliberalisme aMont-Pèlerin, hereus del margina-lisme que Marx ja havia titllat d’e-conomia vulgar burgesa. La visiódel neoliberalisme del mercat labo-ral, com un mercat on s’intercan-vien béns i serveis de manera lliu-re i individual entre persones onel salari esdevé l’element d’equili-bri clau i que entén que l’atur ésuna acció individual voluntària.Aquesta fal·làcia idíl·lica té a mésun mantra igualment enganyós: elmercat regularà.

La desregulació, la flexibilitat,la reducció de les despeses parasi-tàries en pro de la maximitzaciódels beneficis i l’optimització delsresultats són els passos per a asso-lir la desigualtat saludable del seusistema econòmic. L’eliminació dela despesa en un servei públic quereguli l’accés al mercat de treballesdevé un objectiu clar en aquestprocés, juntament amb la reinstau-ració de l’anomenada taxa naturald’atur, l’anomenat exèrcit de reser-va d’assalariats. Aquest funcionacom una peça més en l’engranatge

de control; la deslegitimació delsindicalisme combatiu i la genera-ció de por entre la ciutadania ensón les conseqüències i els elementsmés visibles.

Als Països Catalans, més d’unmilió i mig de persones es trobenen situació d’atur. En aquest esce-nari, les 324 persones que han per-dut la seva feina a l’agost, o les queho faran al mes de desembre sen-se comptar amb el personal interíque sembla que també volen aco-miadar, són només un punt en l’e-xecució del seu programa. Mil per-sones més que formaran part d’a-quest exèrcit de reserva d’assala-riats. La defensa d’aquests llocs detreball públics pot semblar una futi-lesa, però com ens recorda Zizek,la veritable utopia és la idea quees pot mantenir un estat del benes-tar dins del sistema.

*Anaïs Tosas i Fernàndez és membre de l’Assemblea

de treballadors i treballadores del SOC@AssembleaSOC

ANAÏS TOSAS I FERNÀNDEZ* COL·LABORACIÓ

L’exèrcit de reserva

El passat 25 de juliol CCOO i UGT vanconvocar a Madrid una “cimera social”en la qual van anunciar la creació entot l'estat de “plataformes socials” queengloben les “megaplataformes” ja exis-tents, les plataformes de “defensa del'Estat de benestar”... posades en mar-xa després de la pèrdua del govern pelPSOE, passant per sobre en la majoriadels casos d’estructures socials unità-ries preexistents i incloent, a més, atota mena d’organitzacions policials iparapolicials i, fins i tot, empresarials.

Ara, el proper 10 de setembre, es des-envoluparà la segona part d’aquestainfàmia per tal de preparar el seu pro-grama d’actuació... també als diferentsterritoris dels Països Catalans al sud del’Albera.

Darrere d'aquesta maniobra hi hael PSOE, que va votar amb el PP i CiU elcolp d’estat “constitucional” de l’agostde 2011, contrareforma que prioritza elpagament del deute sobre els serveispúblics i que justifica totes les retalla-des esdevingudes i per venir.

El PP i CiU estan continuant la líniade retallades i privatitzacions de lesdutes a terme pel PSOE en els anys ante-riors. El marc legal bàsic per desfer totsels sistemes de protecció social, priva-titzar el sector públic, afavorir les gransfortunes i fixar les bases de l’especula-ció immobiliària s’han desenvolupaten l'última dècada, mentre el PSOEcobria de generoses subvencions els sin-dicats i organitzacions membres d'a-questa “cimera social”. Sindicats que,per “acció o omissió”, no han fet gaire-bé res per mobilitzar contra la priva-tització de la sanitat, per exemple. Siprivatitzen el PP i CiU, sí que “mobilit-zen”, si ho fa el PSOE, no.

Els objectius reals de les cúpules igrans burocràcies és intentar garantirla pau social, capitalitzant el malestarsocial per controlar-lo, dirigir-lo i, quancalga, desactivar-lo... i fins i tot anul•lar,ocultar o criminalitzar qualsevol llui-ta autònoma que ells no puguen con-trolar.

Ni qüestionen el mercat ni el capi-talisme. Defensen una reactivació eco-nòmica consistent en una fugida enda-vant basada en un retorn a la construc-ció de més habitatges, més autopistes,més aeroports, tot i que les nostres vilesi ciutats estan plenes d’habitatges buitsi de persones sense cases. Quan veuremque tenim aeroports sense avions, comel de Castelló, o altres sense gaire ús,com el de Lleida?. És aquest el modelque necessitem al nostre país? O neces-sitem recuperar la nostra terra? Neces-sitem recuperar la nostra indústria...fins i tot a costa de sortir de la maleï-

da Unió Europea?No parlen de la corrupció política

(no poden treure-li els colors al PSOE).Eviten parlar de l’enorme i anul•lado-ra dependència econòmica d’aquestssindicats i organitzacions de cara a l'es-tat. Així doncs, i malgrat totes les “bonesvoluntats” del món, ja no podem con-tinuar creient en cap organització quediu lluitar contra l’explotació, mentreviu de les “engrunes” que li dóna l’es-tat.

El sistema polític-parlamentari actualno decideix res més enllà de les pautesmarcades prèviament per les grans ins-titucions i elits financeres internacio-nals. Llavors, eixe nou govern tindriaindependència d’actuació real? No, veri-tat?

I si tot açò no fos suficient, en elcomunicat públic de la “cimera social”no s'esmenta ni a la UE, ni al BCE, ni al’FMI, institucions que representen elsinteressos del gran capital europeu iinternacional i que, dissortadament,ja sabem com han anat enviant a la ruï-na a la classe treballadora i als poblesd'Europa i de mig món.

Tot plegat no fa res més que seguirel full de ruta, ben marcadet des de famés de 30 anys, per desmantellar elssistemes de protecció social; suprimirels drets laborals, salarials i de segure-tat i salut bàsics (mantinguts gràcies al'explotació dels pobles perifèrics, caldir-ho); acabar amb els drets personalsmés elementals (avortament, llibertatd’expressió...); i destruir els drets nacio-nals i trets característics dels diferentspobles del món. Ens sona açò a l'anti-ga Europa de l’Est? Ens sona açò alsnous models d’esclavatge que estemveient, per exemple, des de fa mesos al

Brasil de les mans de la multinacionalInditex o, quotidianament, en tallerstèxtils clandestins?

Des de les organitzacions que donensuport a aquest nou “empastre” prete-nen una “tornada a l'estat de benes-tar”... Com? doncs “participant” dòcil-ment de manifestacions/processons,amb eleccions “democràtiques” cada 4anys o amb unes “consultes socials”sobre les retallades. I tot açò ho orga-nitzen mentre als Països Catalans tenimmés de 1.700.000 aturats reals, al vol-tant de 600.000 llars amb tots els seusmembres aturats, amb uns índexs d’a-tur que comencen a superar el 30% enmoltes comarques del nostre país o ambuns índexs de pobresa creixent sensecontrol. Quin cinisme! Quina manio-bra de distracció massiva i brutal! I totaixò a canvi d’un plat de llenties en for-ma de subvencions.

L'objectiu principal de les cúpulesde CCOO, UGT i la resta de sindicats iorganitzacions que conformen la “cime-ra social” és accelerar la caiguda delgovern Rajoy (que té els dies comptatsdavant la pròxima intervenció, que seràigual o més traumàtica que a Grècia)per substituir-lo per un altre govern deconcentración nacional amb la parti-cipació de ministres/diputats del PSOE,“per sortir de la crisi”... És a dir, unaversió 2.0 dels Pactes de la Moncloa pro-moguts per la UCD i signats pel PCE,PSOE, CCOO, etc, i que significaren elprincipi de la fi de les aspiracions obre-res i populars d’un canvi real de règimi de sistema.

En definitiva, un govern amb noupresident “elegit democràticament ilegítima”, amb un gabinet ministerialformat per membres dels principals

partits espanyols (sense descartar a CiU)que tinguen el vistiplau de la ComissióEuropea i de l’eix Berlín-París, tal comja va passar recentment a Grècia, perpoder continuar aplicant les mesuresdictades per la troika amb total “lliber-tat d’acció” una vegada desmobilitza-da i desmoralitzada la major part de laclasse treballadora.

Quan s’assolisca aquest quadre decoses, les “megaplataformes”, “cimeressocials”, etc, desapareixeran del mapasense remissió i les grans cúpules i altaburocràcia de CCOO, UGT, etc, hauranpogut salvar els seus llocs de “treball”.

Davant de tot plegat, no ens quedares més a fer que preparar-nos per auna lluita molt llarga i molt dura. Calreforçar les organitzacions de classe icombatives, com la COS. Cal reforçar lalluita antirepressiva, amb Alerta Soli-dària, etc. I tot això, als nostres centresde treball, als nostres carrers, barris ilocalitats.

I la primera passa d’aquest llarg camíla tindrem el 26 de setembre. Aquestdia, la secció sindical de la COS a TMB,junt a les companyes i companys d’AC-TUB, CGT i PSA, hem convocat una vagade 24h a TMB. A més, juntament ambaltres organitzacions sindicals i socialsde classe i combatives, convocarem unajornada nacional de lluita per la vagageneral i en solidaritat amb el pobletreballador basc.

Unim-nos per avançar i per lluitar!!El 26 de setembre, igual que l’11 de

setembre, que ningú no es quede a casa.

*Gonçal Bravo és portaveu nacional de la COS)

COL·LABORACIÓ GONÇAL BRAVO *

“Cimera Social”, “Referèndums socials”? No!“El sistema políticactual no decideix

res més enllà de lespautes marcades

prèviament per lesgrans institucions i

elits financeresinternacionals”

L’ACCENT 233DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 201222CULTURA

Santiago Salvador BARCELONA

Afinals del mes de febrer el GranTeatre del Liceu va arribar a unacord a Magistratura de Treballpel qual se suspenia l'ERO anun-ciat per l'empresa i es desconvo-

cava la vaga prevista per totes les funcionsde La Bohème, títol de gran importànciadins la temporada per les grans previsionsde taquillatge, causades tant per la populari-tat del títol com pel prestigi d'alguns artistescontractats per a l'ocasió. Amb aquest acordels treballadors es comprometien a renun-ciar temporalment al cobrament de la pagaextra de l'estiu i “recuperar-la en el temps imanera menys lesiva per a l'empresa”,segons paraules del corista i membre delComitè d'Empresa per UGT Xosé AntonioMedina. “De la mateixa manera, des de lanòmina del mes de març fins la d'agost, amb-dues incloses, se'ns descomptava la quantitatrestant que no es completava amb la pagaextra, del total de 1.495.000 euros, que era laquantitat que la Generalitat deixava d'abo-nar al Teatre. Alhora, l'empresa es compro-metia a recuperar la major part de la tempo-rada programada i a no acomiadar treballa-dors per motius econòmics fins l'1 de setem-bre”.

A dia d'avui, segons Medina, l'empresa noha acomplert la seva part: “No va recuperarmés que Pelleas et Melisande de tot el que hihavia programat durant el suposat ERO, dei-xant sense representar òperes, ballets ialgun concert i acomiadant gent el 31 dejuliol, això sí, amb data d'1 de setembre”.

Davant d'aquest incompliment, el juliolel Cor va decidir convocar vaga mitjançantles dues seccions sindicals que hi ha: UGTi SICAP (Sindicat de Cantants Professio-nals). S'hi va adherir la CGT, amb presèn-cia a escenari i administració, però elSICAP es va despenjar. La vaga es va con-vocar per a la darrera funció d'Aida, relle-vant perquè era la darrera actuació de

Joan Pons sobre un escenari, i per a totesles funcions de La forza del destino, pri-mer títol de la temporada que ara comen-ça. El 27 de juliol CGT i UGT van assistir ala mediació de vaga, on segons Medina“ens assabentem entre altres coses que elsacomiadaments, al final, només sónnecessaris a l'orquestra i que els represen-tants d'aquest col·lectiu de CCOO ja hanpactat els acomiadaments”. No hi haacord, però, i la convocatòria de vaga esmanté. El 29 de juliol CGT (amb presènciaa escenari i administració) va desconvocarla vaga però UGT (amb presència al cor) lava mantenir i es va realitzar el dia assen-yalat, data en què ja es coneix el nom d'undels acomiadats del Cor. “Durant tot el dia30 es segueix intentant per part delsrepresentants d'UGT arribar a un acordque elimini els acomiadaments per poder

realitzar la funció amb total normalitat.No és possible i al final entre 25 i 30 mem-bres del Cor segueixen la vaga, però lafunció es duu a terme amb la meitat delCor i la Polifònica de Puig-Reig, que estavacontractada com a reforç”. Al dia següent,el 31 de juliol, 11 membres de l'orquestra, 3d'escenari i 2 del cor van ser citats perentregar-los la carta d'acomiadament permotius econòmics amb una quitança de 20dies per any treballat amb un màxim de 12mensualitats. Medina conclou: “Així s'ex-tingeixen contractes en alguns casos de

més de 30 anys de lligam amb el Liceu”. Laconvocatòria de vaga d'UGT per aquestoctubre es manté en peu. Segons Medinaaquestes són mesures “en alguns casos dis-ciplinàries sobre persones molestes o finsi tot per temes personals (…) A l'orquestraes diu que calia netejar-la per tal quequan el mestre Josep Pons s'incorporéscom a nou Director Musical no trobés

músics que no són del seu gust (…) L'em-presa només es dedica a dir que cobremmassa, que volen més flexibilitat que laque ja gasten saltant-se el conveni col·lec-tiu. Ningú garanteix que els acomiada-ments s'hagin acabat aquí (…) Encara queal col·lectiu d'Administració s'acomiada ies contracta amb freqüència, és el refugion s'instal·len molts favors personals ipolítics. Al final, en un teatre d'òpera aca-barem amb 35 de cor fixes, 50 d'orquestra,120 d'escenari i 200 d'administració. Comha de ser en un teatre d'òpera, no?”.

Vaga al Liceu

Vicent Company LA VALLDIGNA

Amb l'empenta de l'escriptorJosep Lozano i el suport dediverses entitats i particulars,s'ha convocat la tercera edicióde la Festa Estellés, un home-

natge al poeta Vicent Andrés Estellés (Bur-jassot, 1924 - València, 1993). La festa secelebra al voltant del 4 de setembre, com-memoració del seu natalici, i s'inspira enel dia del Burns Supper, una celebracióescocesa que es fa cada 25 de gener percommemorar el naixement del poetaRobert Burns (1759-1796) i que consisteixen un gran àpat popular.

Una dotzena de poblacions ja han confir-mat la convocatòria de la festa:Albal (dia 7), Algemesí (dies 13 i 14), Algi-net (dia 21), Bonrepós i Mirambell (dia28), Catarroja (dia 7), Elx (dia 28), La Sènia(7 de setembre), Mislata (4 de setembre),Otos (dia 8), Paiporta (8 de setembre«Associació Cultural el Barranc»), Pedre-guer (dia 26), Picanya (dia 7), Quart dePoblet (dia 6) i València (dia 27 «Ca Revol-ta»). Altres poblacions com ara Barcelona,Gandia, Tavernes de la Valldigna, Tivenys,Ulldecona i Xaló hi tenen previst dife-rents actes encara sense data fixada. LaFont de la Figuera (8 d'agost) i l'associació

«La Gola» de Guardamar (1 de setembre)

ja han celebrat les seues respectives festesESTELLÉS. Podeu seguir les dades actualit-zades al bloc: http://festaestelles.blogs-pot.com

A més a més, el cantautor torrentí PauAlabajos s'ha volgut afegir a l'esdeveni-ment dedicant l'acte commemoratiu delsseus 10 anys dalt dels escenaris a la memò-ria del poeta. Un concert simfònicextraordinari amb la participació de gransfigures del panorama musical, periodistesi rapsodes dels Països Catalans, en el qualtambé hi participarà l'Associació «Rodo-nors Invictes» de Benicarló, una entitat dedifusió i recerca de l'obra poètica de l'au-tor. La cita és el proper dissabte 29 desetembre al Palau de la Música de Valèn-cia.

«Ara Estellés:12 poemes, 12 cançons a Beni-carló» L'homenatge de la societat valenciana alpoeta del poble també ha arribat a les lli-breries amb una antologia recentmentpublicada per Onada Edicions i preparadades del Departament de Català de l’IES«Joan Coromines» de Benicarló. L'obrainclou una guia didàctica per treballar lapoesia estellesenca en els nivells de batxi-ller i va acompanyada amb un CD en elqual el músic valldignenc Ximo Caffarenaha musicat poemes del gran poeta valen-cià.

Setembre s’ompli deversos d’Estellés

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

La programació de la Filmotecad'aquest curs arranca amb elcicle “Cinema en temps de cri-si”. El tret de sortida el donaràuna taula rodona al voltant de

la història del concepte crisi, de la sevaimatge actual i de les possibilitats de sor-tir-se'n que comptarà amb la presènciadels economistes Antón Costas, ArcadiOliveres i Alfredo Pastor. A més, s'hi pro-jectarà el documental del 1975 Germà, emdeixes 10 cèntims? sobre els anys de ladepressió ianqui i el New Deal. A banda,però, d'aquest títol, la Filmoteca haseleccionat un seguit de pel·lícules decaràcter molt variat que van de Sóc unfugitiu, “una de les mostres més vigoro-ses del primitiu cinema negre americà”signat per Mervyn Le Roy el 1932, a la

fantàstica También la llúvia (2010),

penúltima pel·lícula d'Icíar Bollaín, queexplica la història d'un equip de cineespanyol que és a Bolívia per rodar unapel·lícula sobre la colonització quanesclata la Guerra de l'Aigua del 2000,passant per Nou setmanes i mitja (1985),un film eròtic on un broker interpretatper Mickey Rourke seduirà i sotmetràuna dona interpretada per Kim Bassin-ger. A més, hi podrem trobar altres títolscom ara La Vaga (1924), de Sergei M.Eisenstein; Diners caiguts del cel (1981),un subversiu musical d'en Herbert Ross;Roger & Me, el primer documental d'enMichael Moore, que tracta sobre les con-seqüències de la deslocalització de la pro-ducció de la General Motors a Flint, elseu poble; Vamos a hacer dinero (2008),un documental de l'austríac ErwinWagenhofer crític amb el capitalisme; oel clàssic d'en John Ford Las uvas de laira (1940).

La crisi arriba a la Filmoteca de Catalunya

“Al final, en un teatred'òpera acabarem amb35 de cor fixes, 50 d'or-

questra, 120 d'escenari i200 d'administració. Com

ha de ser en un teatred'òpera, no?”

L’ACCENT 233 DEL 6 AL 19 DE SETEMBRE DE 2012 CULTURA 23

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Durant la Diada nacional de l'11de setembre de 1995 Terra Lliu-re feia pública la seva dissolu-ció a través d'Alerta, el seuportaveu. Han passat més de

quinze d'anys d'aquell anunci i mésde trenta des que es donà a conèixeri, malgrat la seva rellevància, sónencara molt pocs els treballs que sen'han ocupat. Si deixem de bandaels de format audiovisual, d'entreels quals destaca Terra Lliure, puntfinal, i ens cenyim estrictament alseditats en paper, no va ser fins el2004 que va aparèixer la primeramonografia completa, Terra Lliure,la temptació armada a Catalunya,de la qual ja vam parlar en el seumoment. Abans, altres treballs hihavien fet referència, però mai ambuna visió tan totalitzadora. Tot iaixí, no puc deixar de citar, d'entreels treballs anteriors, el del militant deTerra Lliure Jaume Fernández CalvetTerra Lliure (1979-1985), publicat per Edi-cions El Llamp el 1986; L'independentismearmat a la Catalunya recent, un seguitd'entrevistes realitzades pel periodistaDavid Bassa i publicades per l'editorialRourich el 1997; i Parla Terra Lliure, larecopilació dels documents de l'organitza-

ció armadapublicatper Edi-cions ElJonc l'any1999.

Amb el

títol Terra Lliure,punt de partida,els seus autors,Carles Sastre, Car-les Benítez, Pep

Musté i Joan Roca-mora, exmilitants tots ells de l'organitza-ció armada, han volgut deixar clar desd'un principi una idea que impregna tot elllibre: Terra Lliure fou una organitzacióarmada al servei del moviment d'allibera-ment nacional i instrument fonamentalper tal que “l'independentisme catalàarrelés políticament i portés a terme laseva primera embranzida”. I, en conse-

qüència, el llibre esdevé no només una his-tòria de Terra Lliure sinó també del con-junt del moviment del qual formava part isense el qual la primera no hagués tingutsentit de ser.

El llibre comença amb “els precedentshistòrics”, un capítol breu que no encaixaamb el conjunt de l'obra. En acabat,entrem ja plenament a l'assumpte del lli-bre, amb el naixement de l'independentis-me català d'arrel marxista de la mà delPSAN i, posteriorment, amb l'escissió delPSAN-provisional, dues maneres d'enten-dre el moviment que s'aniran trobant i dis-tanciant durant tot el període, amb

aquests o amb d'altres noms. Fou precisa-ment entre els militants d'aquesta darreraorganització que Terra Lliure prengué for-ma i, amb el temps, també el PSAN li donàsuport, així va esdevenir Terra Lliure elpal de paller del moviment unitari ques'anà constituint amb el Moviment deDefensa de la Terra com a plataforma polí-tica. Tot aquest ric procés hi és explicatamb rigor i detall.

Malauradament, la fractura del movi-ment el 1987 afectà també a l'organitzacióarmada que, tot i els intents per nosucumbir en l'espiral de destrucció, acabàcedint, moment en què també la imparcia-litat dels autors cedeix una mica en favord'un dels dos sectors, sense caure però enmaniqueismes. En canvi, el que sí que ésfrancament millorable és la reconstruccióde l'episodi final d'aquesta història. No éspossible que, després d'un treball tan bendocumentat, no hi hagi espai per conèixerels arguments d'aquells que no van volersortir de la presó seguint l'estratègia de laComissió de Portaveus, un dels quals amés signa el llibre. Com tampoc no ésadmissible que se segueixi considerantRocamora i Musté com els darrers presosen sortir de la presó -8 de març de 1996-quan, a banda dels que encara estaven entercer grau, Guillem Godó encara va ser-hifins el juliol, sortint just abans de la cele-bració del Pi de les Tres Branques.

Ressenya de la quinzena Terra Lliure, punt de partida

Terra Lliure com a punt de partida del moviment d’alliberament nacional

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

La guerra de Successió, el conflictebèl·lic el resultat final del qualsuposà la liquidació de les estruc-tures polítiques del conjunt delsterritoris de la Corona d'Aragó, és

encara avui recordat als diferents territorisdels Països Catalans. Però, tot i que aquest ésun dels episodis més tractats de la nostrahistòria, hi ha alguns aspectes que semprequeden en segon pla, sobretot en aquellstexts de caràcter més divulgatiu com araaquest mateix. Un d'aquests fets, objecte d'a-quest article, és la participació d'Anglaterrai, en concret, la seva retirada del contenciósarmat ara fa just 300 anys. Perquè aquestafou una guerra que interessà bàsicament, enprimer lloc, el conjunt de les potèncieseuropees que veien amb preocupació la pos-sibilitat que França i Espanya anessin aparar a mans d'un mateix sobirà després dela mort sense descendència del monarcaespanyol Carles II.

El 1701, Anglaterra, Àustria i Holanda, alsquals més tard se'ls afegirien Portugal, Prús-sia, Hannover i Saboia, constituïren la GranAliança de l'Haia per tal de lluitar plegatscontra el pretendent Felip de Borbó, ducd'Anjou, i en favor de l'arxiduc Carles d'Àus-

tria. I no foufins quatre anysdesprés d'inicia-da la guerra d'a-bast europeu, el1705, que Barce-lona s'inclinàper donarsuport al bàn-dol aliat, unapostura quecompartirentambé la restade territoris dela Corona d'Ara-gó. Entre el nétd'un Lluís XIVcentralitzador iabsolutista i lespromeses d'autonomia i armament delsaliats, els partits dirigents del Principat,representants de la burgesia mercantil, esdecantaren pels segons, tot somiant amb lapossibilitat d'esdevenir una altra Holanda.Però el somni s'estroncà.

El 1711, Carles d'Àustria fou designat nouemperador d'Àustria després de la mort deson germà Josep I. Aquest fet, és clar, tras-balsà l'equilibri de forces que es buscavaaplegant-se en la Gran Aliança de l'Haia con-

tra la possible hegemonia borbònica. IAnglaterra entengué que la seva participa-ció a la guerra havia arribat a la fi. Així, elsetembre de 1712, les tropes angleses abando-naren el Principat, primer moviment desti-nat a desentendre's no només de la guerrasinó dels compromisos polítics contrets ambseus dirigents catalans. Malgrat tot, desprésde les promeses fetes per part d'Anglaterraals seus aliats peninsulars, la qüestió no espodia ventilar de qualsevol manera. Així, en

les negociacions dels tractats d'Utrecht(1713) i de Rastatt (1714), els anglesos posa-ren sobre la taula el “cas dels catalans”,però no en tragueren ben bé res perquè tam-bé a Anglaterra la correlació de forces haviacanviat.

Si bé és cert que el motiu principal pelqual Anglaterra abandonava la guerra foul'accés al tro austríac per part de Carles, enel fet de deixar els catalans absolutamentdesemparats davant dels borbons també hitingueren a veure qüestions de caràcterintern. El 12 d'agost de 1711 moria Anna, lareina d'Anglaterra, i amb ella queien en des-gràcia també els whigs, el partit que l'haviarecolzat i amb qui havien endegat aquestaempresa. L'ascensió al poder dels tories, quehavien fet de la seva oposició a la guerra elprincipal argument de desgast, dificultàencara més les possibilitats que dels dife-rents tractats de pau en sortís algun com-promís de respecte a les institucions princi-patines i, és clar, de la resta de territoris dela Corona d'Aragó. I, de fet, no només, comper tothom és sabut, l'entramat institucio-nal propi fou suprimit a través del Decret deNova Planta sinó que, de resultes de lesnegociacions entre contendents, Menorcahagué de passar, a més, a mans d'Anglate-rra.

Història

Als 300 anys de la retirada de lestropes angleses del Principat

3 de SetembreFalset: Marxa de Torxes.

20h a la Plaça de la Quartera.

7 de SetembreLes Corts (BCN): Concert i sopar. 20h a la Plaça de Can Rosés.

Viladecans: Acte polític. 20h a la Plaça d'Europa.

Del 7 al 13 de setembreSant Cugat del Vallès: Festa per la Unitat Popular

8 de SetembreGranollers: Acte polític i sopar. 18h a la Sala Francesc Tarafa.

Gràcia (BCN): Acte polític, sopar i concert. 18:30h Plaça de la Revolució.

Vilafranca del Penedès: Acte polític, sopar i concert. 19h Plaça Santa Maria.

9 de SetembreCardedeu: Acte polítc, cultura popular, concert i sopar.

20h Plaça Sant Corneli.Girona: Marxa jove contra l'ofensiva espanyolista.

19h al Punt de Trobada de la Rambla.

10 de SetembreBanyoles: Acte polític, sopar i concert. 21h a la Plaça del Teatre.

Sabadell: Marxa de torxes. 20:30 a la Plaça de l'AjuntamentSants (BCN): Marxa de torxes. 22h a Cotxeres de Sants

Poble Nou (BCN): Marxa de Torxes. 20:30h a la Plaça Bernat Calbó.Berga: Marxa de torxes. 21h a la Plaça de Sant Pere.

Martorell: Acte polític, sopar i concert. 20h al Pont del DiableSant Esteve de Palautordera: Marxa de Torxes de Sant Esteve a Palau.

22h a la Plaça Major.Vic: Acte polític. 20h al Monument de Bac de Roda.

Onze de SetembreBarcelona: Manifestació. 17h. Plaça Urquinaona

Lleida: Manifestació. 12h. Plaça de la PaeriaGirona: Manifestació. 12:30h. Plaça Catalunya

Mataró: Manifestació. 13:15h. Plaça Miquel BiadaReus: Manifestació. 19:30h. Mercat Central

Tarragona: Acte polítc, cultura popular, concert i dinar. 10h. Plaça de les Cols.