Embed Size (px)
Citation preview
Accents#581
Després de l’experiència (posi-tiva per segons qui, nefasta peruns altres) d’adaptar l’obra li-terària d’Arturo Pérez-Revertea Alatriste, el director AgustínDíaz Yanes torna als seus orí-gens cinematogràfics amb Sóloquiero caminar, un thrillerdra màtic que remet a la sevacelebrada Nadie hablará denosotras cuando hayamos mu-erto, film que el va donar a co-nèixer i que el va catapultar capa obres més ambicioses.
Yanes, reprèn, d’aquesta ma-nera, el gust per ambientar histò-ries de perdedors en els ambientsmés sòrdids que es pot imaginar.La història de Sólo quiero caminarés la de quatre dones que l’atzar iles males companyies els ha jugatuna mala passada i que veuen enel robatori a un important traficantmexicà la sortida als seus proble-mes econòmics i, sobretot, la ma-nera de redimir-se i clamar re-venja.
Tot comença quan una d’ellesés empresonada per un robatorii una altra és contractada com aprostituta per un dels caps del nar-
cotràfic mexicà. Malgrat conver-tir-se en la suposada xicota del capde la banda, les pallisses i elsmaltractaments són el pa de cadadia fins que, farta d’aquesta si-tuació, decidirà robar a la bandaamb l’ajut de les seves amigues enun acte que pot decidir radical-ment la sort de les protagonistes.
Concebut com un thriller d’ac-ció de factura impecable gràciesa un pressupost més que generós,Sólo quiero caminar compta ambun repartiment femení molt pro-per a Díaz Yanes: Victoria Abril iElena Anaya han protagonitzatgairebé totes les pel·lícules deldirector i, pel què fa a Pilar Lópezde Ayala i a Ariadna Gil, ambdu-es van formar part del repartimentd’Alatriste. Finalment, la quotamexicana va a càrrec dels joves ac-tors Diego Luna i José María Yaz-pik.
Sólo quiero caminar esdevindràuna bona prova per comprovar siel públic de les nostres contradess’apropa a les sales de cinemaper veure un tipus de pel·lículaque, en el moment en què es re-alitza a l’Estat espanyol, sembla nogaudir mai del beneplàcit d’a-quest espectador.
CARLES RIBAS
LA FITXAMèxic-Espanya,
2008. Direcció i guió:
Agustín Díaz Yanes.Música: Javier Li-
món.Fotografia: Paco Fe-
menía.Intèrprets: Diego
Luna (Gabriel), Vic-toria Abril (Gloria),
Ariadna Gil (Aurora),Pilar López de Ayala
(Paloma), ElenaAnaya (Ana).
Durada: 130 min.Gènere: Thriller.Idioma: Castellà.
� Albéniz Centre(Girona), Oscar(Girona i Platja
d’Aro), Cines Olot,Cat Cines (Figue-
res), Arinco (Pala-mós), Cinebox(Salt), Lauren
(Blanes), CinesRoses.
�
CINEMAArriba a les sales gironines«Hermanos por pelotas», o quan l’edat mental i l’edat biològica divergeixen del tot >PÀG 3
ESTRENAComèdia vitalEl Teatre de Salt acull la primerarepresentació a Catalunya del’obra de De Vos, «Fins que lamort ens separi» >PÀG 8
TEMPORADA ALTA
La veu del BrasilAdriana Calcanhotto arriba a Girona per presentar el seudarrer disc, «Mare», el segon de la trilogia sobre el marque va començar fa deu anys amb «Maritimo» >PÀG 8
DIA
RI D
E GI
RON
A
Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 31 D’OCTUBRE DE 2008
DIARI DE GIRONA
«SÓLO QUIERO CAMINAR»�VICTORIA ABRIL,ARIADNA GIL, ELENA ANAYA I PILAR LÓPEZ DEAYALA ENCAPÇALEN UN REPARTIMENT FEMENÍDE LUXE EN AQUEST «THRILLER» DEL DIRECTORD’«ALATRISTE»
Quatre dones queclamen revenja
Tel. 972 41 01 10ALBÉNIZ CENTRE
Tel. 972 41 06 60ALBÉNIZ PLAÇA
I també:
- WALL.ESala 3 4.30 (dissabte, diumenge)
Apta. Versió catalana
- MAX PAYNESala 6 4.30. 13 anys
- MAMMA MIASala 7 4.15. Apta
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.457 anys
11
4.00 - 5.45 - 7.30 - 9.1511.00 18 anys
22
4.30 - 6.30 - 8:35 - 10:40 (dll. a dv.)6.30 - 8.35 - 10.40 (dss i dg)
13 anys
33
4.10 - 6.20 - 8.30 - 10.4013 anys
44
4.1513 anys
55
6.15 - 8.30 - 10.4513 anys
55
6.30 - 8.35 - 10.4013 anys
66
6.25 - 8.35 - 10.4513 anys
77
4.18 - 8.30Versió Catalana 13 anys
88
6.20 - 10.40V.O. subtitulada castellà 13 anys
88
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45Apta
99
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4518 anys
1100
4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.357 anys
1111
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.457 anys
1122
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45Versió Catalana 13 anys
1133
02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 31 D’OCTUBRE DE 2008 | Diari de Girona
Tota adaptació a la pantalla grand’alguna sèrie de televisió míticasempre comporta un plus de perilla l’hora de decebre els incondi-cionals que, es vulgui o no, ja sel’han fet seva. Si a més a més par-lem de la que ha estat consideradacom una de les millors sèries de lahistòria de la televisió, ens trobemde ben segur amb un autèntic saltmortal sense xarxa.
Aquest fet, però, no ha acovardit el di-rector Julian Jarrold (el qual va mos-trar-nos les llums i ombres de la joveJane Austen) en el moment d’envol-tar-se d’un equip tècnic i artístic deprimera línia i totalment britànic. Lahistòria és la mateixa tot basant-se enla novel·la d’Evelyn Waugh: am-bientada l’any , Retorno a Bri-deshead ens situa en el punt de vis-
ta d’en Charles, un jove i humil xicotque casualment es fa amic íntimd’un noi membre de la més alta aris-tocràcia del país.
Mentre Charles observarà de bena prop l’ascens i caiguda d’aquesta se-lecta família, també tindrà tempsper enamorar-se bojament de la ger-mana del seu amic, fet que compor-tarà encara més conflictes dins d’u-na diferència de classe social tanmarcada com la que viuen.
Retorno a Brideshead, més queuna pel·lícula destinada als nostàlgicsde la sèrie, esdevé una posada al diade la història de cara a tots aquellsque no coneixien l’obra original, ja si-gui perquè encara no havien nascuto eren masa petits o perquè en el mo-ment de la seva estrena no se’n vanadonar. De fet, aquesta obsessió bri-tànica mai es va estrapolar a l’Estatespanyol.
CARLES RIBAS
CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 31 D’OCTUBRE DE 2008
Què tenen en comú els actorsJohn C. Reilly i Will Ferrell, elproductor Judd Apatow i eldirector Adam McKay? Doncs quesón amics de tota la vida i tenenafició per fer riure el personal.D’aquí n’han sortit unes quantescomèdies, algunes de realmentmemorables, que acostumen aincidir en individus que entren encrisi quan descobreixen que laseva edat física no es corresponamb la seva edat mental.
Hermanos por pelotas, escrita perFerrell i McKay a partir d’un argument
en què també hi va participar Reilly,porta a l’extrem les seves premisseshabituals i ells ho aprofiten per oferirla seva particular mirada sobre la fa-mília i la incapacitat d’alguns éssersper fer el salt a la maduresa. Aquest ésel cas de Brennan Huff, de anys, ide Dale Doback, de , que viuen a lallar familiar perquè no hi ha maneraque trobin una feina estable i, sobre-tot, perquè són uns mandrosos crò-nics. Quan els seus pares es coneixeni s’enamoren, es converteixen en ger-manastres, però la convivència, ba-sada fonamentalment en les disputesabsurdes, acaba provocant la sepa-ració dels seus progenitors. És en
aquest punt que Brennan i Dale des-cobreixen que potser la vida en famíliaels agradava més del que es pensaveni elaboren una estratègia per acon-seguir que els seus pares tornin aconviure. El problema, per des-comptat, és que són dos autèntics des-astres.
L’humor d’Apatow i Ferrell com-parteixen uns trets comuns: la ridi-culització sistemàtica de la virilitat delsseus personatges i, especialment, elgust per convertir-los en esclaus de laseva pròpia imbecil·litat, essent les do-nes les que els rescaten del seu os-tracisme mental. Com els Farrelly,però amb més gràcia i subtilesa. Així,
Hermanos por pelotas promet un bonrecital de les astracanades que els haportat a superar els milions de dò-lars de recaptació en la majoria delsseus treballs i a convertir-se, per mè-rits propis, en els grans renovadors dela comèdia nord-americana actual. Alcostat de Ferrell i Reilly –un gran ac-tor, aquest, que mereixeria ja un re-coneixement: només de l’ha de veu-re en títols com Magnolia per adonar-se’n– destaquen secundaris com MarySteenburgen, Richard Jenkins, AdamScott i Kathryn Hahn, coneguda perla sèrie Crossing Jordan. Seth Rogen,l’impagable protagonista de Lío em-barazoso, hi fa una breu aparició.
PEP PRIETO
«HERMANOS POR PELOTAS»�WILL FERRELL I JOHN C. REILLY SÓN DOS GERMANASTRES QUE DESCOBREIXENELS AVANTATGES DE VIURE EN FAMÍLIA A LA NOVA COMÈDIA PRODUÏDA PER JUDD APATOW.
LA FITXAEUA. 2008.
Títol Original:«Stepbrothers».
Gènere: Comèdia.Direcció: Adam
McKay. Intèrprets:Will Ferrell, John C.Reilly, Mary Steen-
burgen, RichardJenkins, AdamScott, Kathryn
Hahn.� Oscar(Girona), Cine-
box (Salt), Lau-ren (Blanes), Ci-
nes Figueres, Ci-nes Olot, Kyton
(Palamós), Oscar(Platja d’Aro)
SOSPITÓSHABITUAL.
Director i col·lega.Adam McKay pot-
ser no passarà a lahistòria del gène-re, però el cert ésque la seva amis-
tat amb Ferrell iApatow l’ha portat
a dirigir dues deles millors comè-dies dels darrers
anys: El reportero:La leyenda de RonBurgundy i Pasado
de vueltas.
�
DIARI DE GIRONA
Germans a la força
«RETORNO A BRIDESHEAD»�EMMA THOMPSON PROTAGONITZA AQUESTA ADAPTACIÓ CINEMATOGRÀFICA
LA FITXARegne Unit.
2008. Títol original: «Brideshead
revisited». Gènere: Drama
Direcció:Julian Jarrold.
Intèrprets:Emma Thompson
(Lady Marchmain),Ben Whishaw (Se-
bastian Flyte),Matthew Goode(Charles Ryder).
Albéniz (Girona),Oscar (Girona),
Cines Olot,Kyton (Palamós)
�
DIARI DE GIRONA
Retorn a una sèrie mítica
EL NIDO VACÍO�����Argentina - Espanya. 2008. Color. 91 min. Direcció i guió: Daniel Bur-
man. Intèrprets: Oscar Martínez, Cecilia Roth, Inés Efrón. Truffaut. De lamateixa manera que François Truffaut va crear el personatge d’AntoineDoinel per, al llarg de diversos films, atrapar-lo en els moments més cru-cials de la seva existència, l’argentí Daniel Burman ens proposa a El nidovacío un exercici semblant que tanca una trilogia iniciada amb El abrazopartido i continuada amb Derecho de família. Tot i que l’actor no és elmateix (el jove Daniel Hendler és substituït pel veterà i brillant OscarMartínez) i ni tant sols el protagonista s’anomena igual, si que resultaclar aquesta voluntat deliberada de filmar la vida d’un home en tres mo-ments clau de la seva evolució. Si El abrazo partido girava al voltant deles dificultats que tenia un fill per a independitzar-se i treure’s de sobrel’enorme influència que exercia el seu pare en la seva vida i Derecho defamília ens mostrava com aquest noi assumeix la responsabilitat de laparella i la paternitat, El nido vacío ens situa en el punt final en què elsfills ja han marxat de casa i tant sols queda la solitud de la parella. Par-tint d’aquesta premissa, Burman ofereix la cara i la creu de com assumiraquesta tornada a la solitud: mentre que ell (un reconegut escriptor quepassa per un moment de crisi creativa) sembla no saber assumir els can-vis i s’enfonsa en un món de total introspecció, ella ( una Cecilia Rothque, com sempre, està pletòrica) aprofita l’oportunitat per realitzar totallò que la vida de mare va obligar-li a apartar. Rodada amb un encerta-díssim sentit de l’humor que l’apropa a les comèdies de personatgesmadurs en crisi que signava Blake Edwards (10, Una cana al aire, That’slife!), El nido vacío pot deixar a més d’un espectador amb la sensacióamarga d’apuntar més coses que les que finalment elabora la pel·lícula,però també deixa un pòsit de dolçor gràcies a un final que, a banda d’a-judar a comprendre tot el què hem estat veient fins aleshores, et fa sor-tir de la sala de cinema amb un somriure més que sincer. CARLES RIBAS
�
LOS AÑOS DESNUDOS�����
Espanya. 2008. Color. 105 min. Direcció iguió: Dunia Ayaso i Félix Sabroso. Intèrprets:Candela Peña, Goya Toledo, Mar Flores. Albè-niz CEntre (Girona), Oscar (Girona i Platjad’Aro), Cat Cines (Figueres), Cines Olot,Lauren (Blanes). Qualsevol que hagi viscutla Transició espanyola no amagarà la seva de-cepció després de veure aquest melodrama detres dones que van provar sort i es van despu-llar en el cine S. I és que la via dramàtica escolli-da deixa palesa la seva falta de profunditat.Mai va haver de desestimar aquell sarcasme ihumor, imprescindibles a l’hora de reproduirimatgens o narrar el rodatge d’aquelles pro-ducciones, d’altra banda, molt confuses quanvan pretendre llançar missatges de llibertat.Del trio protagonista, només Candela Peñasembla encaixar bé les intencions del que po-dria donar aquesta història. DANIEL GASCÓ
�
EL CUERNO DE LA ABUNDANCIA �����
Cuba-Espanya. 2008. Color. 108 min. Di-recció: Juan Carlos Tabío. Guió: Arturo Arango iJuan Carlos Tabío. Fotografia: Hans Burmann.Música: Lucio Godoy. Intèrprets: Jorge Perugo-rría, Yoima Valdés, Vladimir Cruz. Oscar (Giro-na). L’última pel·lícula del cubà Juan CarlosTabío ens presenta la seva particular versiócaribenya del Bienvenido, Mister Marshall.Amb bona part del repartiment i equip de laseva exitosa Fresa y chocolate, però lluny delsresultats d’aquella, dirigeix la seva mirada ales misèries materials i morals dels illencs enclau de comèdia. Com en el film de Berlanga,l’arribada d’una imminent fortuna, en formade fabulosa herència, trastoca la tranquil·litat il’ordre d’un petit poble. Però Tabío cau en elvodevil desguitarrat, incapaç de posar ordreen la posada en escena i en una direcció d’ac-tors descontrolada. ENRIQUE BORDERÍA
�
EL GURÚ DEL BUEN ROLLO������
Estats Units. 2008. Color. 88 min. Títoloriginal: «The love guru». Direcció: MarcoiSchnabel. Guió: Graham Gordy i Mike Myers.In tèrprets: Mike Myers, Jessica Alba. AlbènizCentre (Girona). Hi ha còmics que sem-blen haver tocat sostre. I això és precisa-ment allò que li ha degut passar a MikeMyers, a tenor d’aquesta esperpèntica i pres-cindible comèdia de l’absurd. La moda Bolly-wood causa estralls i reporta bons beneficis,a més de constituir un bon filó per a una in-dústria tan falta d’idees com la nordamerica-na. Però allò que un té clar és que ambaquesta pel·lícula no s’obtindrà èxit ni, moltmenys, la recaptació esperada. És un filmsense cap ni peus i groller en els seus dià-legs i en les constants al·lusions al sexe delsseus protagonistes, en especial, Myers, quemonopolitza la història. SANTI HERNÁNDEZ
�
LA COMEDIA DE LA VIDA�����
Suècia-Alemanya-França-Dinamarca-Noruega. 2007. Color. 90 min. Direcció iguió: Roy Andersson. Intèrprets: JessikaLundberg, Elisabeth Helander. Aquesta,com totes les pel·lícules curtes i llargues delcineasta sueco, està construïda per un con-junt de vinyetes que circulen una rere l’altraentre foses a negre. Imatges grises, perso-natges principals que se situen frontals a cà-mera mentre reciten els seus dubtes i misè-ries, deixant al fons altres actors, més està-tics. Uns i altres ens miren en un gest es-trany, de complicitat amb l’espectador. Elsdiàlegs, extravagants, però sincers, revelenl’absurd de la condició humana, els seus ges-tos ridículs, reproduïts per una càmera quemira amb estranyesa el moviment d’un con-junt de vius, maquillats com morts, que inte-rroguen la raó de ser i existir. DANIEL GASCÓ
�
����� OBRA MESTRA
���� MOLT BONA
���BONA
��INTERESSANT
�REGULAR
�DOLENTA
TRANSSIBERIAN�����Espanya, Alemanya, Regne Unit i Lituània. 2008. Color. 111 min. Títol original: «Transsiberian». Direcció: Brad Anderson. Guió: Brad Anderson i Will Conroy. Intèrprets: Wo-
ody Harrelson, Emily Mortimer, Kate Mara, Eduardo Noriega, Thomas Kretschmann, Ben Kingsley. Albèniz Plaça (Girona), Oscar (Girona i Platja d’Aro), Cat Cines (Figueres),Cines Olot, Arinco (Palamós), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes). Si alguna cosa deixaven ben clar Session 9 i El maquinista és que Brad Anderson dista molt de ser un artesàa l’ús del cinema de terror: ambdues pel·lícules són aproximacions gens convencionals als mecanismes del gènere, que el director presenta com el fonament d’un malson associatal sentiment de culpa i la impossibilitat de l’individu d’acceptar que si hi ha altres móns, efectivament, és en aquest. Transsiberian insisteix en aquest discurs i, també, en la cons-trucció d’atmosferes malsanes que acaben convertides en un personatge més de la història, ja que el caràcter opressor d’espais i ambients funciona com a metàfora dels estadisemocionals dels seus personatges, aquí enfrontats a una babèlica concepció de la desconfiança. La pel·lícula, val a dir-ho, no està al nivell dels anteriors treballs d’Anderson per-què juga amb unes solucions més estandarditzades i renuncia massa aviat al factor sorpresa, però igualment és un notable exercici de suspens ple de moments brillants –com laresolució de la tensió sexual entre la protagonista i el seu misteriós company de viatge o la seqüència que culmina amb la troballa del cos de Kate Mara– i una captació del paisat-ge sense res a desmerèixer de la mostrada per Konchalovsky a El tren del infierno. Com és habitual en Anderson, sobresurten els intèrprets, especialment una Emily Mortimer queaconsegueix transmetre la sensació d’inquietud i desconcert que també es va apoderant de l’espectador. PEP PRIETO
�
CR
ÍTIQ
UES
LES E
STR
EN
ES D
E LA
SET
MA
NA
PASSA
DA
DdG
CartelleraLA PROGRAMACIÓ
DELS CINES DEGIRONA A LA
PÀGINA 62
04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 31 D’OCTUBRE DE 2008 | Diari de Girona
Girona 5.00 7.30 10.15 Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.15 6.15 8.15 10.15
Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.30*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30
Girona 4.00 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 4.00 6.15 8.30 10.40
Girona 8.20 10.30 Girona 5.00 7.30 10.15Platja d’Aro 5.00 7.30 10.30
Girona 4.00 6.15Platja d’Aro 4.00
Girona 4.00 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30
Girona 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 6.15 8.30 10.45
Girona 4.00 6.10 Girona 4.30 6.30 8.30 10.30 0.30*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30
Girona 6.30 8.30 10.30 0.30*Platja d’Aro 8.30 10.3
* Sessions golfes els divendres, dissabtes i vigílies de festius
Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.cinesocar.com
PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 31 D’OCTUBRE DE 2008
06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 31 D’OCTUBRE DE 2008 | Diari de Girona
(No) llegeixi tots els llibresUN CURIÓS LLIBRE ON ENS ENSENYEN A PARLAR DE LLIBRES SENSE HAVER-LOS LLEGIT MAI.
PIERRE BAYARD
Cómo hablarde los libros
que no sehan leído
ANAGRAMA, 195PÀGINES
TRADUCCIÓ D’ALBERTGALBANY
Podem resumir aquest llibre ambuna frase: i el rei anava despullat, ialgú es va atrevir a dir-ho en veualta. I aquest és el seu mèritprincipal. Així de senzill, dins delpanorama literari molts parlen enbase a haver llegit quatre llibres,quan eren joves i gràcies –i nomolts llibres, que és diferent-, ahaver vist les pel·lícules basades enles novel·les, i en tenir moltapocavergonya i molta facilitat perlligar els temes. Potser això és unmèrit?
El professor de literatura francesa ala Universitat VIII de París Pierre Bay-ard diu grans veritats. I també moltesboutades que poden épater el personal,i que tenen un rerefons justificat. Comquan ens explica que gran part delscompanys universitaris tampoc hanllegit els llibres que ell no ha llegit. I noparla de quatre futeses, sinó de clàssics,com les obres de teatre de Shakespea-re.
Al mateix temps, Fayard reivindica nonomés el fet de no haver-los llegit, sinód’imaginar-los, en base, això sí, a una ca-pacitat molt lloable a l’ésser humà quevol ser culte: que és la facultat de rela-cionar les obres d’uns autors, amb l’è-poca amb la que viuen; amb els seuscondicionants i amb allò que van sig-nificar per a la societat de l’època i perla literatura. Mirin, saber els quatre lli-bres bàsics de cada període és fona-mental per aprovar l’assignatura, peròallò que hem estudiat tots a l’institut oa la universitat, corrents literàries, les
principals obres de Juan Ramon Jimé-nez és una pàtina de saber que marxatan ràpid com ha vingut.
Sabem una dates en el calendari, sa-bem unes obres d’uns determinats au-tors, però qui és el guapo que ha llegiti recorda El temps perdut d’en Joyce, Lamuntanya màgica de Mann –gran llibreper d’altra banda i que els recomano,ara, amb un tempo molt allunyat delque estem acostumats actualment-, oA la carretera de Kerouac, per parlard’un ben més proper en el temps?
Fayard diu grans boutades, que nosón certes, però d’una altra, crea un lli-bre diferent i divertit. Posa l’exemple delbibliotecari de L’home sense atributs, deRobert Musil. L’home no ha llegit maini un sol llibre, ni falta que li fa: ara, elsté ben ordenadets i coneix les obres pelseu context, per qui és l’autor i per allòque signifiquen. Pàgina : «A veces,para hablar con rigor de un libro, es des-eable no haberlo leído del todo». Ensparla dels mèrits de la no lectura. Ensdiu que molts crítics, alguns d’ells va-ques sagrades de la literatura francesa,defensaven i practicaven la no lectura.
Fins i tot per fer crítiques, que podenser positives o negatives, a gust delconsumidor. Prenguin-se aquest llibrecom una diversió. Si han vist la versiócinematogràfica d’El nom de la rosa,d’Umberto Eco sabran que els assassi-nats eren provocats perquè la gent nollegís un llibre clàssic sobre la comèdiai l’art de riure. Doncs això, poden par-lar d’aquest llibre. L’autor reivindicatambé el llibre interior, aquella mena dellibre que hem creat sobre un original.Ens parla de tècniques per parlar de lli-
bres reconeixent la nostra ignorància.Ens parla dels llibres-pantalla, allò queens dóna com a referència una obra,que viu separada de la veritable inten-ció de l’autor.
Diu que quan llegim, comencem aoblidar. És cert perquè molts granslectors són incapaços de depurar i en-tendre allò que han llegit. Puc afegir quedarrerament, s’han estès comentaris so-
bre aquest llibre, i alguns d’ells no els de-uen haver llegit. Capten la ironia? Re-ivindiquen la lectura a cop d’ull, o feruna ullada als llibres. L’autor oblida lacategoria dels crítics literaris ferotges,que en funció del seu humor desterreno enalteixen una obra, sense un judiciraonable i raonat. Que també n’hi ha.Ah, ens diu que la cultura és un teatrede la dissimulació.
MOISÈS DE PABLO
L’autor d’aquesta obra, Pierre Bayard.
DIARI DE GIRONA
LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA
Els més venuts
FICC
IÓ E
N C
ATA
LÀ 1�La venjançadel bandolerMARTÍ GIRONELLCOLUMNA
2�Els homes queno estimavenles donesSTIEG LARSSONCOLUMNA
3�El noi delpijama deratllesJOHN BOYNEEMPÚRIES
4�After darkHARUKI MURAKAMIEMPÚRIES
5�Un homea les fosquesPAUL AUSTEREDICIONS 62
NO
FIC
CIÓ
CAT
ALÀ
1�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT
2�La bona vidaÀLEX ROVIRAARA LLIBRES
3�La dictadura de laincompetènciaXAVIER ROIGLA CAMPANA
4 �Mal d’escolaDANIEL PENNACEMPÚRES
Del guanyador del National AwardBenvinguts a l’Amèrica del canvi de
segle, on a principis del XX el ragtime deScott Joplin marca el ritme. Houdini deixameravellat el públic, Emma Goldmanpredica l’amor lliure, Henry Ford fabricacotxes en sèrie... Els personatges reals esbarregen amb un artista jueu del LowerEast Side, amb un músic negre de Harlemi un jove rebel de classe mitjana. | DdG
�
E. L. DOCTOROWRagtimeEDICIONS DE 1984, 269 PÀGINES
Traduït del rus per Maria KharshiladzeEn Kóifman fa trenta anys que és
professor de literatura a Moscou. Elsllibres no són un refugi, sinó més aviat unestil de vida. Es tracta d’identificar quinrecurs estilístic opera en l’intentd’assassinat contra ell per la pròpiamuller, en les bogeries d’un manicomi oen l’enfonsament de la URSS i de ladesaparició del comunisme.| DdG
�
ANDREI GUELÀSSIMOVRaquelCLUB EDITOR, 331PÀGINES
Sisè premi de poesia Sant CugatAlbert Roig va enllestir vint anys dededicació a la poesia amb el recull Córrerla taronja. 1979 - 2001. Després hapublicat un parell de volums de prosa, itraduccions en vers - L’espasa i la torre,de W. B. Yeats, i Riba del desemblat, deManoel de Barros. Però fins al momentno havia publicat més poesia originalfins arribar a aquest llibre. | DdG
ALBERT ROIGA l’encesaEDICIONS 62, 94 PÀGINES
Totes les tradicions del ioga, unidesEl ioga cada vegada ha anat adquirint
més importància a Occident, de maneraque avui es pot triar entre un ampliventall d’opcions. Però les coneixem proubé? Aquest llibre aclareix conceptespresentant els cinc iogues clàssics, amés d’altres de menys coneguts. Cadacapítol aporta idees sobre el ioga i elsbeneficis que aporta cadascun. | DdG
�
MARTA GRANÉS COORD.La diversitat del iogaVIENA EDICIONS, 192 PÀGINES
Una gran obra catalana sobre l’exiliTal com havien fet Joyce i
Kazantzakis, Bartra va partir de l’Odisseaper expressar el neguit de l’exiliat, totrecreant i renovant l’obra d’Homer. Va feruna tria d’episodis, va posar èmfasi endeterminats passatges i personatges, ien va crear de nous, per reconduir eldolor i el desencaixament de la sevaexperiència. | DdG
�
AGUSTÍ BARTRAOdisseuPROA, 383 PÀGINES
De l’autor de «Perdona si et dic amor»La Babi i l’Step no poden ser més
diferents. Pertanyen a dos mónsseparats, però s’enamoren. No elsresulta fàcil, perquè cap dels dos sapcedir, però tot i això l’amor elstransforma. Amb el rerefons de lafrenètica vida de la capital romana, esdibuixa un microcosmos de joves rebelsque viuen fins a l’últim alè. | DdG
�
FEDERICO MOCCIAA tres metres sobre el celCOLUMNA, 431PÀGINES
LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 31 D’OCTUBRE DE 2008
La faceta d’articulista de MartinAmis és, almenys en les nostresllengües, gairebé desconeguda.No vol dir que sigui per això unalabor menor o amb una finalitatalimentícia –encara que fos en elseu moment, ja fa estona queAmis s’alimenta molt bé– dins dela seva producció literària. D’aquíl’interès que hauria de provocarl’aparició d’aquest llibrerecopilatori.
Un únic retret es pot fer a El infier-no imbécil: ha aparegut en espanyolamb anys de retard; els reportatgesque el formen pateixen una falta d’ac-tualitat evident; no obstant això, un lli-bre escrit per Martin Amis sempre ésun esdeveniment, i la perspectivaque ofereix el pas del temps el dotad’una original i inesperada grandesa.
El significatiu i malintencionat títolal·ludeix als Estats Units d’Amèrica, «elpaís donde una partida de Scrabble esuna acontecimiento literario», i tam-bé «el país de la ambulancia taxime-trada», i també «el país donde la con-versación sobre asesinatos es tan es-toica y rutinaria como hablar deltiempo». El infierno imbécil es unpréstec de Saul Bellow, un dels es-criptors més cars a Amis.
El llibre està format per articles i re-portatges, més aviat aquests últims,publicats en els primers anys vuitan-ta en mitjans com Observer, New Sta-tesman, Vanity Fair, Tatler o la LondonReview of Books. Textos escrits per en-càrrec i retocats i corregits l’estiu de per tal que fossin publicats talcom apareixen en aquest volum. Com
escriu Amis a la introducció, aquest ésun llibre sobre els Estats Units «no pre-meditado, accidental y por entregas».Qualsevol que hagi llegit alguna cosad’Amis –i pensem concretament enl’obra mestra Dinero– pot fer-se unaidea, segur que molt aproximada, delto d’El infierno imbécil. Començantpel títol, per descomptat.
Són uns reportatges on MartinAmis escriu com a Martin Amis, unavertadera novetat per als seus lectorshabituals. Dir que el narrador de lesnovel·les de Martin Amis és malvat nosuposa cap risc; resulta tan acomo-datici com dedicar-se a ressenyar lli-bres els autors dels quals van morir faanys i ja figuren en els temaris de qual-sevol curs de literatura. No obstantaixò, afegim a la mordacitat un com-ponent no visible en les seves no-vel·les: la presència de Martin Amispersona –no com a personatge nicom a narrador– que participa enactes públics, s’hi avorreix, entonasalms al costat d’un fidel evangèlic,xerra amb uns i altres, observa; unMartin Amis de carn i ossos, senseafaits narratius ni allò que es va ano-menar «pudor afectiu», és a dir, la uti-lització de màscares narratives o poè-tiques per camuflar la figura de l’au-tor.
I la veritat és que l’ull de MartinAmis ofereix una visió molt comple-ta dels Estats Units cap als primers vui-tanta, començant per la campanyaelectoral entre Jimmy Carter i Ro-nald Reagan, aquell intel·lectual eldescobriment del qual sobre la dis-tància entre Houston i Managua ha-gués merescut algun reconeixementacadèmic i fins i tot alguna modalitat
ambigua de Premi Nobel: economia,literatura o de la pau. Finals dels se-tanta i principis dels vuitanta, ¿re-corden? A una banda de la bassaMrs. Tathcher; a l’altra, Ronald Re-agan: en una foto memorable, elsdos munten a cavall –cadascú el seu–per un frondós bosc travessat peruna irresistible llum de crepuscle tar-doral; els colors, tan envellits, reforcenla vigorosa decrepitud dels dos lí-ders mundials; ¡amb quina arrogantindiferència agafen les regnes de lesseves bèsties i esperonen els seusventres! Potser, és un dir, en aquell pre-cís instant es va dissenyar la cort tec-nològica, avara i babaua en què vivim.
L’habitual to cínic, en ocasionstrencador, que coneixíem en l’Amisnovel·lista es mou al seu gust pel ter-ritori de la crònica. Per tal que no hihagi lloc per a l’engany, a la intro-ducció escriu: «El gacetillero y la putatienen mucho en común: el trasnoc-he, la sociabilidad venal, el consumosocial de alcohol, el deseo de com-placer, la vivacidad simulada, el ago-tamiento disimulado... tienes que se-guir haciéndolo aunque no te ape-tezca».
La diferent temàtica dels reportat-ges aconsegueix oferir, al final, una vi-sió bastant completa de la societat i,sobretot, la cultura nord-america-nes. Però, ull, estem parlant de Mar-tin Amis: no esperem una visió «po-líticament correcta», aquella dege-neració lingüística a la qual dedicaprecisos comentaris i acaba anome-nant «espray antiséptico del depar-tamento de salud mental» una pro-funda escombrada a través d’algunespersonalitats representatives d’aque-
ANDRÉS PAU
lles. Com a exemple, serveixin els textos
sobre els directors de cine StevenSpielberg –de qui diu que la seva«idea de una actividad intelectual essaltarse una hora de tele»– i Brian dePalma –a qui pregun ta «por qué suspelículas no tienen ningún sentido»i que «tiene en la concepción de suspelículas una media docena de gran-des escenas que sabe filmar. Cómo lle-ga de una escena a la otra es algo quele deja indiferente»; de l’intel·lectualesdevingut polític Gore Vidal; dels es-criptors Philip Roth, William Bur-roughs, John Updike, Truman Ca-pote, Norman Mailer, Joseph Heller(autor de la memorable i obligatòriaTrampa ) i Saul Bellow; dels tripi-jocs dels predicadors evangelistes;de la nova dreta –ergo, la d’ara no ésnova?– i de l’inevitable Ronald Re-agan. A més, en un llibre sobre els Es-tats Units d’Amèrica no podia faltar unreportatge sobre la revista culturalPlayboy –el lector ideal de la qual és«el hijo de unos inquebrantables pa-dres metodistas, una especie de tipopollo frito y chuleta de cerdo, des-dichadamente casado, ingenuo, am-bicioso y reprimido, alguien que co-nectaba sexo con movilidad ascen-dente, alguien que sabía exactamen-te lo caras que podían ser las mejorescosas de la vida». Com a colofó, unasobrecollidora reflexió sobre la sida –lamirada de Martin Amis es comportaamb una solidaritat i una compassiódescinegudes– quan la malaltia co-mençava a llançar les seves primeresdentades assassines, tant criminalsdes del moment que se’n desconeixial’origen.
Si desitgen conèixer l’altre MartinAmis, no dubtin a vendre el matalàso aquelles accions devaluades i cor-rin a la llibreria a buscar un exemplard’El infierno imbécil. I riguin, sobre-tot, riguin. A riallades, sense pudor,com si s’haguessin tornat bojos.
MARTIN AMISTRADUCCIÓ DE JOSÉMANUEL ÁLVAREZFLOREZ
El infiernoimbécilEL ALEPH, BARCELONA, 2008
«Yanquilàndia», segons AmisUNA RECOPLIACIÓ D’ARTICLES I REPORTATGES QUE EL NOVEL·LISTA BRITÀNIC VA PUBLICAR ALS 80
C
5�Un pasendavantMIQUEL SELLARÈSMINA
FICC
IÓ C
AST
ELLÀ
1�El niño con elpijama de rayasJOHN BOYNESALAMANDRA
2�Los hombresque no amabana las mujeresSTIEG LARSSONDESTINO
3�After darkHARUKI MURAKAMITUSQUETS
4�La muerte deAmaliaSacerdoteANDREA CAMILLERIRBA
5�Los girasolesciegosALBERTO MÉNDEZANAGRAMA
NO
FIC
CIÓ
CA
STEL
LÀ 1�El secretoRHONDA BYRNEURANO
2�La buena vidaÀLEX ROVIRAAGUILAR
3�Dietario volubleENRIQUE VILA-MATASANAGRAMA
4�La belleza entrapor la bocaTXUMARI ALFAROEDICIONES B
5�La últimalecciónRANDY PAUSCHGRIJALBO
Un revolucionari del gènere fantàsticAlguna cosa s’està gestant a Londres,
a la foscor. Algú ha assassinat el pare deSaul i li carreguen a ell el mort. Però unaombra es presenta un dia a la seva cel·lai el porta a la llibertat. És una desferraanomenada Rei Rata. A l’ambientnocturn londinenc, als barris i entre allòpodrit, Saul coneixerà la seva autènticanaturalesa. | DdG
�
CHINA MIÉVILLEEl rey RataLA FACTORÍA DE IDEAS, 311 PÀGINES
Dona o arquetip?Al llarg de la Història, Maria de
Natzaret ha estat una de les figures delNou Testament més manipulades per lajerarquia catòlica. L’autora vol donar-li lapersonalitat pròpia de qui pensa, parla iactua d’acord amb el seu propi criteri. Elseu intent ha estat el de revitalitzarMaria: la seva lliure decisió, la fe intensa,fortalesa i independència. | DdG
�
SEFA AMELLMaria de NatzaretVIENA EDICIONS, 165PÀGINES
Deu relats sobre sexe i reialesaReis i reines, més ells que elles, tot cal
dir-ho, han disfrutat al llarg de la Històriadel poder i el plaer, tant vestits comdespullats. En aquesta obra, l’autor fauna ullada a les habitacions de deupersonatges de la reialesa famosos pelsseus excessos carnals, inclosos el catòlicrei Fernando, la tsarina Catalina ol’emperador Napoleó. | DdG
�
TOTI MARTÍNEZ DE LEZEAPlaceres realesMAEVA, 164 PÀGINES
Premi Enric Valor de Novel·laMés enllà de les habituals guies de
natura, aquest llibre és obra d’un granconeixedor de les ciències marines que amés, domina el dibuix i la pintura ambuna mestria notable. Primer ensintrodueix a la morfologia dels peixos iles tècniques de pesca, i despréspresenta les principals espècies delmercat català. | DdG
�
LLUÍS MERCADERDel mar a la llotjaPÒRTIC, 136 PÀGINES
Màgia i suspens, units en una obraQuan Henry Houdini és tancat per
espionatge, víctima d’un muntatge,Sherlock Holmes es compromet a netejarel seu nom. Ambdós s’uneixen perderrotar els criminals que volen ferxantatge al príncep de Gal·les. El casrequerirà totes les seves habilitats, iencara més. L’experiència de l’autor coma mag ha creat una novel·la única. | DdG
�
DANIEL STASHOWERHoudini y Sherlock HolmesLA FACTORÍA DE IDEAS, 249 PÀGINES
Premi Príncep d’Astúries 2008Aquesta és la història d’Iris i la seva
germana, morta en circumstànciestràgiques. Al llarg de l’obra, l’Iris fabalanç de tot un segle: la seva infantesa,el seu matrimoni amb un fabricant rivaldel seu pare, i el suïcidi de la sevagermana. L’Iris buscarà a la novel·lainacabada de la seva germana algunaexplicació a la seva mort. | DdG
�
MARGARET ATWOODL’assassí cecPROA, 648 PÀGINES
08MÚSICA I TEATRE AccentsDIVENDRES, 31 D’OCTUBRE DE 2008 | Diari de Girona
LES CINC ESTACIONSJessye NormanAUDITORI DE GIRONA
Veu: Jessye Norman. Piano: MarkMarkham. Obres de: Brahms, Mah-ler, Berg, Legrand, Wolf, Strauss, Ber-lioz, Messiaen, Duke Ellington, Schu-bert, Weil, Kosma, Schönberg, Arlen,Danielpour i Wagner. � Dimarts 4,21h. � 30 / 68 / 88/ 96 €.
La gran diva americana JessyeNorman (Augusta, EUA, ) espresenta a Girona amb un pro-grama ple de referències a l'amora través de fragments de les obres
que l'han fet ser tan admirada ar-reu del món –Vier letzte Lieder deStrauss, Les Nuits d'été de Berliozi els Wesendonck–Lieder de Wag-ner– alternats amb altres èxits deWolf, Brahms, Mahler, Duke Elling-ton o Legrand...
Norman és una de les més ad-mirades cantants d’òpera y recitalscontemporànies i una de les con-tinuadores de la tradició iniciadaper altres cantants afroamericanescom Marian Anderson, LeontynePrice, Shirley Verrett, Grace Bum-bry o Martina Arroyo. Una verta-dera soprano dramàtica amb greusde mezzosoprano i majestuosa
presència escénica, Norman ésconeguda per les seves recrea-cions de Leonora (Fidelio), Car-men (Carmen), la comtessa d'Al-maviva (Le nozze di Figaro), Ariad-ne (Ariadne auf Naxos) i Isolda(Tristan und Isolde), entre d’al-tres.
MARÉAdriana CalcanhottoAUDITORI DE GIRONA
Veu, violoncel, guitarres, celloi cuica: Adriana Calcanhotto. Veu,baix, guitarra, melòdica i berim-bao de boca: Alberto Continentino.Teclats: Bruno Medina. Mpcs, bate-
ria, percussió, baix i guitarra: Do-menico Lancellotti. Bateria i per-cussió: Marcelo Costa. � Dijous 6,21h. � 18 / 22 €.
Inquieta i dolça, atrevida i llu-minosa, Adriana Calcanhotto (Por-to Alegre, Brasil, ) estrena aCatalunya, a l’Auditori de Girona,el segon disc d’una trilogia dedi-cada al mar que ha produït encol·laboració amb l’innovador trioliderat per Moreno Veloso (fill deCaetano), destacats representantsde l’avantguarda brasilera actual.Amb ells ha enregistrat Maré deuanys després de Maritimo.
Per a molts, Adriana Calcan-hotto és, en aquests moments, laveu més interessant del Brasil.Nascuda en una família d’artistes,l’aparició del tropicalisme va mar-car el seu talent com a creadora,que aviat va ser recompensat ambun èxit massiu al seu país, on ha ve-nut més d’un milió de discos.
DdG
�
�
DdG
De grans veus femeninesLA SOPRANO NORD-AMERICANA JESSYE NORMAN CANTANT A L’AMOR AMB OBRESDE BRAHMS, MAHLER O DUKE ELLINGTON I LA SERENITAT DEL MAR EN VEU DE LABRASILERA ADRIANA CALCANHOTTO ARRIBEN AQUESTA SETMANA A L’AUDITORI
La soprano Jessye Norman (esquerra) i Adriana Calcanhotto (dreta), dos estils diferents per al mateix escenari: l’Auditori de Girona.
DIARI DE GIRONA
TEMPORADA ALTAFins que la mort ens separiTEATRE DE SALT
Autor: Rémi de Vos. Director:Antonio Simón. Intèrprets: AlíciaGonzález, Roger Pera i TeresaUrroz. � Divendres 7, 21h. 18 €.
Una mirada divertida als vicis dela nostra societat, a l’amor, al pasdel temps, a la mentida i l’odi, aldesig i la bogeria... de la mà de l’au-tor francès Rémi de Vos, consideratcom un deixeble del vodevil deFeydeau i de l’absurd de Ionesco ide Molière per parlar de la nostrasocietat en clau de comèdia. Finsque la mort ens separi és el primertext de De Vos que es representa aCatalunya i el teatre de Salt n’aco-llirà l’estrena.
ImmediacionsLA PLANETA
Autors i intèrprets: Feliu For-mosa i Andrés Corchero. � Dis-sabte 1, 19h. 6 €.
Immediacions és un diàleg entrea poesia de Feliu Formosa i la dan-sa d’Andrés Corchero. Un encontreauster, sense artificis, sensible iamb tota la força que els mateixosautors amb les seves personalitatspoden expressar, perquè del quees tracta és de compartir i crear unmón poètic i de moviment que ca-valquin junts. L’espectacle és el re-sultat de la primera fase d’un pro-jecte en curs de la companyia dedansa Raravis que consta de diver-ses fases i trobades i que culmina-rà amb l’estrena al Teatre Nacionalde Catalunya el 9 de juliol, en elmarc de Festival Grec.
�
�
Escenaris
Els protagonistes de «Fins que la mort...»
MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 31 D’OCTUBRE DE 2008
Damien Jurado és un dels més impor-tants representants de la música ameri-cana d’arrels actualment. El seu nou Lpfunciona com una espècies de miradaenrere propiciada per una importantruptura sentimental. Aquí hi ha la ten-sió elèctrica (I break chairs), la trenca-dora bellesa que pobla els seus discos ique va sobresortir com mai en el seupassat (Now that I’m in your shadow) ifins i tot grans temes de melodies en-ganxoses com Gillian was a horse. Per-sonalitat i veu desbaratadora.(COUNTRY-FOLK) | JESÚS SÁEZ
�
Damien JuradoCAUGHT IN
THE TRESHOUSTON PARTY RECORDS
�����
Aquest hauria de ser el disc del saltper a Blitzen Trapper. Calien cançonsamb pes específic més enllà dels estre-pitosos i espontanis exercicis de sorolla l’estil Pavement que van ser els seusàlbums anteriors per arrodonir la feina. Iaquí hi ha Furr, God + suicide, Saturdaynite o Black River killer, que demostraque la seva música, un híbrid entreBeck, Neil Young, els primeros The Fla-ming Lips i la banda de Stephen Malk-mus, ha guanyat molt en personalitaten pocs anys. Refrescant i molt disfru-table. (COUNTRY-POP) | J.S.
�
Blitzen TrapperFURR
SUB POP / ¡POP STOCK!
�����
Chrissie Hynde no llança la tovallola.Amb la seva nova banda, a l’abric d’un se-gell indie i sis anys després de Loosescrew, publica un Lp que inclou una ver-sió de The Numbers Band (el grup deblues-rock on milita el seu germà, TerryHynde) i que certifica la seva incombusti-ble capacitat per escriure rock enganxós(Boots of chinese plastic) i mitjos tempsals quals la seva carismàtica veu atorgauna dimensió única (Don’t lose faith inme, de significatiu títol). Fora del temps,al marge de les modes, la tossuda can-tant resisteix. Bona notícia. (ROCK) | E.G.
�
The PretendersBREAK UP
THE CONCRETESHANGRI-LA MUSIC
�����
No seria estrany que, en el futur, enanar a buscar al diccionari la paraula«pres cindible», en lloc d’aparèixer l’habi-tual definició, hi hagi una foto d’aquestdisc. Que Roger Taylor i Brian May s’en-testin a seguir explotant en viu el reper- tori de Queen i que Paul Rodgers s’apun-ti a l’espoli (ni en els seus pitjors tempsamb Free devia imaginar-s’ho) ja resulta-va patètic, però que, a més, es treguin dela màniga el grapat de vulgars, ràncies icarrinclones noves cançons que inclou elpresent Lp, hauria de ser denunciable enels jutjats. (ROCK) | E.G.
�
Queen + PaulRodgers
THE COSMOSROCKS
PARLOPHONE / EMI
�����
TV on theRadio
DEAR SCIENCETOUCH AND GO / 4AD / ¡POP
STOCK!
�����
És cert que el glam encara no ha tin-gut un revival a l’alçada, però amb candi-dats com aquests, caldrà esperar una al-tra ocasió: Falsets excessius, dramatis-me exacerbat, a un pas entre la xarone-ria de Meat Loaf i l’histrionisme deGuns’n Roses. En escasses ocasions sor-geix l’halo d’inspiració que va il·luminarcarreres com les de Marc Bolan o DavidBowie. Sí, l’objectiu era impactar, sortir-se de la norma, però allò ja es va superari tan sols composicions com Arrogantarmy donen la mesura d’allò que hauriad’haver estat i mai serà. (GLAM) | J.S.
�
Holy GhostRevival
TWILIGHT EXITSINNAMON
�����
Anaven a gravar amb Paco Loco per auna indie, però es va creuar en el seucamí la gran indústria i han acabat ambJavier Limón de productor. Canvia això lesseves cançons? Probablement, però així itot és impossible deixar de reconèixer-los una desimboltura i una frescor queconnecta amb Lori Meyers (sense la sevacan didesa) i Sidonie (sense la seva pre-ten siositat), o amb la facilitat melòdicadels grups espanyols dels 60. El resultatés un àlbum desacomplexat i frívol, balla-ble, descarat i simpàtic, guitarrer i ado-lescent. Més que suficient. (ROCK) | E.G.
�
Los GuaposLOS GUAPOS
TAMBIÉN LLORAN...PERO POCO
SONY / BMG
�����
Més i millor
Tots aquells que es preguntaven on havia amagat la inspiració David Andrew Sitek quan vagravar el desangelat àlbum de debut de Scarlett Johansson ja tenen la resposta: se la guardavaper a Dear science, el millor disc de TV on the Radio. Si fins ara havia agafat etiquetesexperimentals o post-punk per qualificar les seves cançons, els de Brooklyn fan amb el seu tercerllarga durada el pas que els situa en un món propi, en el qual igual té cabuda un hit demolidor(les palmes, els cors, el penetrant riff) com la inaugural Halfway home (la cançó que connectamés directament amb les seves anteriors gravacions) que una excursión per ritmes funkdirectament emparentada amb Pigbag (Red dress) o una revisitació bastarda, falset inclòs, delDon’t stop ‘til you get enough de Michael Jackson (Golden age). Dear science és rockcontemporani en llibertat, creixent des del passat per mirar cap al futur, un magnífic exercici derock sense limitacions de cap tipus que, probablement, ampliarà el públic del quintet. Homereixen de sobres. (ROCK) | E. G.
�
����� INDISPENSABLE
���� NOTABLE
���RECOMANABLE
��FLUIX
�PRESCINDIBLE
DISCOS
EL TERCER ÀLBUM DE LA BANDA DE BROOKLYN SUPERA LES SEVES ANTERIORS ENTREGUES I ES POSTULA COM UN DELS DESTACATS DE L’ANY 2008
DOBLES CONCERTSIX! + PLOUEN CATXIMBES
La Mirona de Salt. Divendres 7, 22.30h. La Mirona acull divendres el concert d’Ix!, que presenta el
seu recentment publicat Autòmat infinit, i Plouen Catximbes.Ix!, amb membres de Cadaqués i Sabadell, és una de les veusdestacades del nou pop en català provinents de bandes comPlastidecore, Estéreo o Supersonics. Els seus referents musi-cals són Wilco, dEUS, Flaming Lips o Arcade Fire.Nascut la primavera de 2007, Ix! és un projecte musical derock contemporani íntegrament cantat en català i que utilitzales noves tecnologies per crear i comunicar. La banda, queamb un sol disc editat ja és un clar referent emergent de la re-novació estil·lística i musical de Catalunya, ofereix un directeque cuida el més mínim detall de sonorització alhora que des-borda energia i emoció. Plouen Catximbes, per la seva banda,neix al 2002 i ja al 2003 treu l'EP Es veu pluja des de dins.Tres anys després edita el seu primer llarga durada, PlouenCatximbes. Durant aquest temps la banda actua en diferentsescenaris catalans i festivals. El grup va guanyar el premi Alta-veu Frontera i el premi Enderrock per votació popular en la ca-tegoria de grup revelació. Aquest mes de març ha sortit Teles-copi, el segon llarga durada de la banda, que abandona el reg-gae com a referència i se situa molt més a prop del pop indiede finals dels 90, sense por a fer rock, power pop o punk. | DdG
PILLARS AND TONGUES + MY NAME IS NOBODYCafè El Cercle de Girona. Dimecres 5, 22h, 6€.Pillars and Tongues són un trío de Chicago format per Evan
Hydzik, Elizabeth Remis, i Mark Trecka, que enfoquen els seusprojectes a l’abstracció de la forma i el llenguatge. El resultatde la seva exploració pren forma musical. Recordant al’estètica usada pel jazz espiritual, Pillars and Tonguesutilitzen una composició espontània i orgànica, en la qual elstres membres del grup comuniquen les seves idees. Per laseva banda, des que el 2002 es va trobar un casset de PalaceBrothers oblidat en un vestuari, Vincent Dupas es vaconvertir en My Name Is Nobody. També Will Oldham i lamúsica folk americana són influències importants. Ara arribaa Girona mb Erwan Fauchard al baix, Franzl O'Gautreau a labateria, i Faustine Seilman al piano, formació que l’haacompanyat també pels escenaris de bona part d’Europapresentant At the wolf pit. | DdG
�
�
Planning
10ART AccentsDIVENDRES, 31 D’OCTUBRE DE 2008 | Diari de Girona
JOB RAMOSEspai ZERO1, Olot. Carrer
de l’Hospici, 8. � Del 6 de se-tembre al 2 de novembre .De dm a dg d’11 a 14h i de 17 a20 h.
�MERCÈ HUERTA
Casa de Cultura, FundacióValvi i Fundació Fita, Girona.� Del 18 de setembre al 13de novembre. Diferents hora-ris segons l’espai.
�
L’exposició que es va presen-tar a la Casa de Cultura de Giro-na només és la primera entregad’un seguit de mostres que vo-len revisar i actualitzar la recep-ció que es té a casa nostra del’obra de l’artista Mercè Huerta(Figueres, 1929). En aquestsentit, s’inauguraran dues mos-tres més: A la Fundació Fita, elproper 15 d’octubre, i a la Fun-dació Valvi, el 16 d’octubre. Detot plegat en restarà un extenscatàleg que, a més, contindrà unDVD amb diferents testimonis al’entorn d’aquesta prolífica auto-ra. | E. CAMPS
Segons els responsables del’exposició, «Un altre paradíssense clavegueram posa en jocles nostres nocions sobre natu-ra i artifici, sobre la càrrega sim-bòlica d’allò ideal, sobre la cons-trucció d’escenaris utòpics, so-bre les creences místiques i reli-gioses...». És a dir: Job Ramos(Olot, 1974) segueix reflexio-nant entorn el paisatge o, mésben dit, sobre les diferents re-presentacions de paisatge queutilitza la nostra societat peracotar-lo. | E. CAMPS
COL·LECTIVABòlit, Centre d’Art Contem-
porani de Girona. Sales Muni-cipals i Capella de Sant Nicolau.� Del 10 d’octubre a l’11 deGener. Horaris: www.bolit.cat
�
Els objectius són clars: «Im-pulsar la negociació i la conver-sa amb les institucions i la ciu-tadania, activant el reciclatged’idees i dispositius per tal d’a-frontar situacions no resoltes,mitjançant la creativitat i el tre-ball col·lectiu». A partir d’aques-ta premissa, el nou Centre d’Artde Girona acull en les sevesseus provisionals de la Rambla ide la capella de Sant Nicolaupropostes dels artistes Jordi Mit-jà i Michelle Teran, del contro-vertit arquitecte Santiago Ciru-geda (més conegut com l’autord’El Niu) i del col·lectiu DERI-VART. Es podrà visitar fins a l’11de gener de 2009. | E. CAMPS
GUSTAVO GERMANOMuseu Memorial de l’Exili,
La Jonquera. Carrer Major, 47.� Del 4 d’octubre al 31 dedesembre. Horaris: consulteuwww.museuexili.cat
�
A partir d’un hexàedre regular(un cub), Pep Admetlla executaa la sala la Cova del Col·legi d’Ar-quitectes un exercici de recursi-vitat encaminat a trobar les for-mes embrionàries que aquestconté o, per dir-ho d’una altramanera, destinat a modificarl’espai, l’atmosfera... mitjançantla seva successiva ocupació. Ad-metlla, en aquest sentit, cita aMalevitch: «l'home és prou in-tel·ligent per colonitzar la for-ma». No és cap casualitat que liinteressi el pare del suprematis-me: ell va ser qui millor va en-tendre les possibilitats de la ge-ometria humanitzada. | E. CAMPS
Dins del programa d’activitatstemporals del Museu-Memorialde l’Exili, es presenta l’exposi-ció Ausencias del fotògraf ar-gentí resident a Barcelona Gus-tavo Germano (Entre Ríos,1964). Aquest projecte recorreel món de la repressió il·legal i ladesaparició forçada de personesinstaurat a Argentina entre1976 i 1983. Partint de mate-rial fotogràfic d’àlbums fami-liars, l’artista retorna trentaanys després per acompanyaramb la seva càmera familiars iamics als mateixos llocs per tor-nar a fer les mateixes fotogra-fies... | E. CAMPS
PEP ADMETLLACol·legi d’Arquitectes de
Catalunya, Demarcació de Gi-rona. � Del 17 d’octubre al30 de novembre. Horaris: con-sulteu-los al 972 412 727.
�
El títol és clar: Anatomia d’unatesi visual a l’entorn de Fran-cesc Torres Monsó en la mesuraque es vol fer un recorregut nolineal per l’obra i els antece-dents intel·lectuals i formals del’artista de Santa Eugènia, a tra-vés de tot el material que haanat recopilant durant els anys,ja sigui obra pròpia o obra d’al-tres, (llibres, música, vídeos, ma-quetes, fotografies, retrats...).En aquest sentit, segons elsresponsables del projecte, s’a-braçarà tota la vasta trajectòriade l’autor, contemplant-ne l’evo-lució iniciada els anys 40 del se-gle passat i arribant fins alsnostres dies. | E. CAMPS
FRANCESC TORRESMONSÓ
Galeria Només Art, Girona.Pça del Pou Rodó, 21. � Del28 d’octubre al 29 de novem-bre. De dimarts a dissabte de12 a 14h. i de 17 a 20h.
�
CARLOS PAZOS ARRIBA A GIRONA AMB LA SEGURETAT QUEPROPORCIONA EL RECONEIXEMENT INSTITUCIONAL: EL SEUUNIVERS BIGARRAT I HETERODOXE CADA VEGADA ÉS MÉSLLIURE I ALLIBERAT DE CONVENCIONS ESTÈTIQUES I FORMALS
CARLES PAZOSGaleia, Presenta.., Girona. Carrer del
Nord, 13. � Del 4 d’octubre al 5 dedesembre. De dm a dg d’11 a 14h i de17 a 20 h.
En un univers saturat de personatgesque no tenen cap mena de problemaa l’hora de declarar-se profundamentil·luminats pel pensament «Zen» (mal-grat visquin envoltats de coses ben su-pèrflues i no suportin el silenci més en-llà de la impostura obligada segons l’o-casió), la mirada d’algú com Carles Pa-zos (Barcelona, ) reconforta en lamesura que no només no nega la bi-garrada i bastarda realitat que ens hatocat viure sinó que la dissecciona, ambtenacitat d’orfebre i esperit de garsa,amb l’objectiu d’extreure’n la lliçóagredolça que tota paradoxa conté.Que en només quatre anys hagi rebutel Premio Nacional de Artes Plásticasdel Ministerio de Cultura i el Premi Na-cional de les Arts de la Generalitat, nol’ha pervertit sinó més aviat tot el con-
trari: el reconeixement (concretat en l’è-xit obtingut amb la mostra que ara fapoc més d’un any va protagonitzar alMACBA) li ha servit per reafirmar-selliurement en una aventura artísticaque el tòpic s’entesta a qualificar demarginal o d’inclassificable tot i que,com ell mateix no es cansa de defen-sar, neix de la voluntat de comunica-ció i del desig de fer partícip l’espec-tador del seu insòlit imaginari.Per això no ha d’estranyar a ningú lle-gir entrevistes on Pazos confessa tenirun referent de primer ordre en ElvisPresley: «Abans de pensar que emdedicaria a això —li explicava a la pe-riodista Catalina Serra a propòsit de lamostra del MACBA—, als dotze anysvaig comprar i escoltar un disc d’Elvis,Hound Dog, i per a mi allò va resultarser l’art absolut. Està relacionat amb lameva idea del paper social i comuni-catiu que té l’art. M’horroritzen elsartistes que diuen treballar per ells ma-teixos. Per a mi mateix mai faria el quefaig: Elvis em va comunicar això»; i d’a-quest missatge iniciàtic en va néixer un
autor que sembla patir la síndrome deDiògenes però que, en realitat, practi-ca com pocs l’espeleologia a l’avern delsobjectes, l’interrogatori sistemàtic a lescoses que algú va decidir proscriure dela seva funció original.I parlem d’avern i d’objectes proscritsperquè la mostra que Pazos presentaa la renovada Galeria Presenta (la re-dundància forma part de la gràcia delnom d’aquest espai del carrer delNord...) es basa en un principi de res-titució que és una forma de reciclatgeperò sobretot una escriptura visual: lesparaules del seu llenguatge poden te-nir la forma d’un floc de cabells, d’u-na capseta de colors, d’un mànec deparaigua, d’un mirall trencat o d’una
�
EUDALD CAMPS
Amb esperit de garsai tenacitat d’orfebre
Molts Pazoa enun sol artista
L’autor apostaper la diversitat deformats a l’horad’explicar les se-ves diverses vi-sions del món con-temporani.
�
antiga fotografia esgrogueïda... men-tre que la sintaxi, en essència autàr-quica, es basa en una mena de principide la cura (tenir cura de) que recom-posa la realitat i la dignifica, com dè-iem, en la seva aparença bigarrada ibastarda. A Carles Pazos no li cal el Zenperquè sap que en el nostre món no hité cabuda: negar la realitat és el primergran impediment a l’hora de fer-lamés confortable; ens calen més espi-gadors obstinats (com a la genial pel·lí-cula d’Agnès Varda) que vulguin asse-nyalar amb el seu dit merdós de pi-dolaire (ungles negres, mirada profa-na) les coses que, en el fons, sempreens acompanyaran: fidels com un gos,ridícules com nosaltres.
EUDALD CAMPS
ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 31 D’OCTUBRE DE 2008
1 novembre . . . . . . BBoogie Woogie
BON ESTAR, BON SOPAR I BONA MÚSICA PER BALLARPer a més informació i reserves al tel. 972 57 00 05
DISSABTE 1 NOVEMBRE - 23.00 h
CONCERT GRATUÏT INAUGURACIÓ 8a TEMPORADAAFROBLUE
Guim G. Balasch (sxa), Xavi Figuerola (sxt), Xavi Algans (p),Pepo Domènech (b), Ricard Grau (bt)
—ENTRADA GRATUÏTA—
Jaume Pons i Martí, 12 - Tel. 872 08 01 45 - GIRONAwww.sunsetjazz-club.com
JAZZ EN DIRECTEJuzgado Mercantil 1 GironaAv. Ramon Folch 4-6 - GironaProcedimiento Concurso 861/2008Parte demandante EXCAVACIONS, ÀRIDS I ENDERROCS GARCIA S.L.Procurador LLUÍS MARTÍNEZ FERRER
EDICTOEL JUZGADO DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 6, CON FUNCIONESDE MERCANTIL DE GIRONA, EN CUMPLIMIENTO DE LO DIS-PUESTO EN EL ARTÍCULO 23 DE LA LEY CONCURSALANUNCIA1º.- Que en el procedimiento número 861/2008 Concurso, por autode fecha 24-10-08 se ha declarado en concurso voluntario, al deu-dor EXCAVACIONS, ÀRIDS I ENDERROCS GARCIA S.L. con domi-cilio en c/ Joan Reglà núm. 9, bajos de Figueres y cuyo centro deprincipales intereses lo tienen en Figueres.2º.- Que los acreedores del concursado deben poner en conoci-miento de la administración concursal la existencia de sus créditosen la forma y con los datos expresados en el artículo 85 de la LC.El plazo para esta comunicación es el de un mes a contar de la úl-tima publicación de los anuncios que se ha ordenado publicar en elBoletín Oficial del Estado y en el Diari de Girona.3º.- Que los acreedores e interesados que deseen comparecer en elprocedimiento deberán hacerlo por medio de Procurador y asisti-dos de Letrado (artículo 184.3 LC).En Girona, a veinticuatro de octubre de dos mil ochoSecretario Judicial, José Antonio Marquínez Beitia
CARME SANGLASGaleria d’Art Dolors Ven-
tós, Figueres. Calçada delsMonjos, 26. � De l’11 al 31d’octubre. De dimarts a dissab-te d’11 a 13h. i de 18 a 20h.
�
Nascut a França el 1931 peròcatalà d’adopció des de benaviat, Navarro Vives ha transi-tat per diferents estils senserenunciar mai a una concepcióde la pintura essencial que li hapermès situar-se per sobre deles contingències dels gèneres.Actualment, la seva maduresas’expressa en uns paisatges si-lenciosos, quasi eteris, que de-laten una mirada pacient i sis-temàtica que defuig, de maneraconscient, els imperatius d’untemps marcat pel signe de lavelocitat. | E. CAMPS
Fidel al seu univers de geo-grafies mentals i de vastes su-perfícies aparentment mono-cromes (però subtilment llau-rades pel treball meticulós del’artista-orfebre), Carme San-glas torna a exposar a Figue-res, en aquest cas a la GaleriaDolors Ventós. La mostra ques’inaugura demà (20 h.) comp-tarà amb una vintena de tre-balls, algun dels quals inèdit,que exploren la relació de l’ho-me amb el món a través d’unarica simbologia personal i d’unsentit essencial de la pintura.Es tracta d’una exposició ab-solutament recomanable. | E.
CAMPS
NAVARRO VIVESGaleria Fons d’Art, Olot.
Carrer Bisbe Guillamet, 4. �Del 6 de setembre al 31 d’oc-tubre . Horaris: consulteu-los altel. 972 27 00 01
�
Periòdicament la FundacióVila-Casas enriqueix l’oferta ex-positiva de les comarques giro-nines amb una sèrie d’exposi-cions que ocupen els espais deCan Mario, a Palafrugell, i delPalau Solterra, a Torroella deMontgrí. D’entre les diferentspropostes, destaca la del fotò-graf Jordi Puig: l’artista ha recu-perat els rostres de les perso-nes que van treballar a la fàbri-ca de Palafrugell que actual-ment acull els espais d’art. El re-sultat és un mosaic humà que,en darrera instància, suposa totun manifest antropològic. | E.
CAMPS
CARLOS MENSA, M.V.TINTORÉ, JORDI PUIG IM. A. RAVENTÓS
Espais de la Fundació Vila-casas, Torroella de M. i Pala-frugell. � Del 27 de setem-bre a l’1 de maig. Horaris:www.fundaciovilacasas.org
�
Estudi d’aproximació a unageografia cultural catalana ésun projecte artístic quepretén un exercici lúdic, en el re-trat dels personatges vinculatsa la cultura catalana, queporten un cognom relacionatamb el territori. D’aquesta ma-nera, actors, músics, pintors,poetes, escriptors, cantants, es-cultors, editors… que arrosse-guen a l’esquena el relleu i l’oro-grafia del país, es converteixenen els protagonistes d’un atlescultural. Personatges que fanfèrtil el país generant nous te-rritoris culturals quan es trobenrius amb prats, valls amb serra ocoll amb pujol. | E. CAMPS
ALBERT GUSIMuseu de l’Empordà, Fi-
gueres. Rambla, 2. � Del 4d’octubre al 23 de novembre.De dimarts a dissabte d’11 a19h. Festius d’11 a 14h.
�
La mostra, organitzada per laCasa de Cultura i que es podràveure a les Sales d''exposicionsdel 23 d'octubre al 29 de no-vembre, és un projecte fotogrà-fic de sensibilització en contrade les mines antipersona queha realitzat el fotoperiodistaGervasio Sánchez des de 1995amb el suport de la companyiaassegurances DKW, IntermónOxfam, Mans Unides i Metgessense Fronteres. Cada any, lesmines antipersona provoquen15.000 noves víctimes. Colòm-bia, Cambodja, Afganistan, An-gola, Bòsnia o l’Iraq destaquenentre els 78 països afectats peraquesta dramàtica (i evitable)situació. | E. CAMPS
GERVASIO SÁNCHEZCasa de Cultura, Girona.
Pça de l’Hospital, 6. � Del 23d’octubre al 29 de novembre.De dilluns a dissabte de 10 a14h. i de 16 a 20h.
�
Teatres i ombres xineses,peep shows, panorames, diora-mes, nines de paper i cases denines, circs de paper i menage-ries, trens de paper, cartes i jocsde taula, jocs de construcció,blocs i puzles, jocs d’habilitat,joguets òptics i transforma-cions, llibres movibles i tridi-mensionals (llibres pop up),...L’exposició conforma un grantresor de joguines, fetes ambpaper i creades totes elles entreels anys 1810 i 1930 de lacol·lecció parrticular de l’artistaQuim Corominas. | E. CAMPS
TRESORS DE PAPER Centre Cultural de Caixa
de Girona (Fontana d’Or).Carrer Ciutadas, 19. � Del 19de setembre al 16 de novem-be. Diari d’11 a 14h. i de 17 a21h. Festius d’11 a 14h.
�
COL·LECTIVADiversos espais. Olot, Figueres i Giro-
na. � Fins el 15 de novembre. Horarisconsultar.
Mobilitat dels artistes, intercanvi decreacions, circulació de l’art, treball enxarxa... Més enllà dels tòpics la idea ésarticular un paisatge que, per les raonsque sigui, fins hores d’ara mai ha exis-
tit: diferents ciutats catalanes contra-restes la poderosa energia cebtrífugad’una Barcelona que s’ha acostumat amirar-se el melic. Rodalies és això: unintent de parlar des de la perifèriametropolitana amb l’objectu de fermés realista la reflexió entorn del nos-ter país. Per la part que ens toca, Fi-gueres, Olot o Girona, aposten per lamirada intimista d’autors que encaraaposten per la reflexió sensata de lescoses i per l’intimisme escenogràfic.Maria Cemeli, Maria Farbre i EsterFerrando formen un trident estèticque vindica el sentit comú més enllà deles modes caduques i dels formats li-teralment impostats.
�
EUDALD CAMPS
SÓN DEU SALES I DEU CIUTATSCATALANES: L’OBJECTIU ÉS FERUN MAPA DE LA SALUT DE LESARTS VISUALS CATALANES
Un espairecuperat
A Figueres elconvent dels Ca-putxins reclama elseu dret a renèixerde les cendres.
�Mobilitat dels artistes iintercanvi de creacions
EUDALD CAMPS
DdG
GIRONAProjecció A les 17h, al Mu-seu del Cinema, Caps de setma-na animats: Projecció de dife-rents capítols de «Les TresBessones».Teatre A les 18h, a l’auditoriNarcís de Carreras, «Boles, ba-les i esferes», a càrrec de lacompanyia OOFF.
GIRONATemporada Alta A les 19h,a La Planeta, «Immediacions».Poesia i dansa a càrrec de FeliuFormosa i Andrés Corchero.
GIRONAConcurs A les 20h, a la Casade Cultura, concert a càrrec delsguanyadors del I Concurs per aJoves Cantants.Sarsuela A les 22h, a l’Audi-tori-Palau de Congressos, «Dela cançó a la sarsuela».
BANYOLESMúsiques del món A les22h, a l’Ateneu, actuació deKroke, presentació del nou disc«Seventh Trip».
SALTLa Mirona A les 22h, Piezas+ Y-Men + La Elite.
Temporada Alta A les 22h,a La Planeta, «Tots els passosde la passió» segons MariaMercè Marçal .
GARRIGUELLA
Tardoral de cinema A les19h, a la sala d’actes de la rec-toria, «Le Diable Probable-ment» de Robert Bresson.
GIRONACicle A les 20h, al CinemaTruffaut, presentació del cicleCinema Diògenes amb «¿Quétienes debajo del sombrero?»,de Lola Barrera i Iñaki Peñafiel.
GIRONAAnimació A les 11h, al Mu-seu del Cinema, Caps de set-mana animats: Projecció de di-ferents capítols de «Les TresBessones».Teatre A les 18h, a l’Audito-ri Narcís de Carreras, «Boles,bales i esferes», a càrrec de lacompanyia OOFF .
GIRONATemporada Alta A les 19h,a La Planeta, «Immediacions».Poesia i dansa a càrrec de FeliuFormosa i Andrés Corchero.
GIRONATemporada Alta A les 18h,a La Planeta, «Cos de dona»,de Miquel Mestre Genovard, acàrrec de Produccions de Fe-rro.Temporada Alta A les21h,al Teatre Municipal, «I clownsdi Fellini». De I Colombaioni.
SALTTemporada Alta A les 21h,al Teatre de Salt, «Warum Wa-rum», de Peter Brook.
GIRONAClub de lectura A les 20h, ala biblioteca Just M Casero,Club de lectura. Amb «LaNau», de Pau Planas, darrerguanyador del premi Just M.Casero.
GIRONACooperació A les 20h, a laCasa de Cultura, «El negoci deles armes: exportació de sofri-ment», a càrrec de Tica Font.
GIRONAClub de lectura A les 16h, ala biblioteca de Girona, Clubde lectura de narrativa catala-
na, conduït per Carme Bassa.Comentari de «Si menges unallimona sense fer ganyotes»,de Sergi Pàmies.
GIRONAL’hora del conte A les17.30h, a la biblioteca M. An-tònia Adroher, «La castanyerai altres contes de tardor», acàrrec de L'Espina de la Sardi-na.
GIRONACinema A les 19.30 h, al Ci-nema Truffaut, «4 + 1 hip hopi resistència», de Marc Planas,Mireia Campanera, LlibertatLeón i Joana Soto.Cinema A les 20.30h, al Ci-
nema Truffaut, «Metal: A He-adbanger's Journey», de SamDunn.
GIRONAAuditori A les 21h, a l’Audi-tori-Palau de Congressos, reci-tal de la soprano nordamerica-na Jessye Norman.
GIRONAAules d’extensió Università-ria A les 17.30h, a la Casade Cultura, «El viatge a la Poli-nèsia d'Aurora Bertrana i JosepM. de Segarra», a càrrec deMariàngela Vilallonga i Vives.Psicologia A les 19h, a l’Au-ditori Narcís de Carreras, «L'i-maginari de la mort», a càrrec
de Maria Jesús Buxó.
GIRONADebat A les 17h, a l’ aulaCarles Cassú de la Facultat deCiències Econòmiques i Empre-sarials de la UdG, «Paz i desar-me».
GIRONAClub de lectura A les 21h, ala Biblioteca Ernest Lluch, Clubde lectura en anglès.
BANYOLESLl’Altell A les21.30h, comen-tari d’«El cercle de guix cauca-sià», de Bertolt Brecht.
GIRONAClub de lectura A les16.30h, a la Biblioteca Salava-dor Allende, «L'endrapa con-tes... se'ls menja!», a càrrec deBel Contes .L’hora del conte A les 18h, ala Biblioteca Pública, «Contesde les mil i una nits», a càrrecd'Albert Quintana.
GIRONACatalunya A les 18.45h, a laFundació Universitat de Girona,«Catalunya: llibertat, benestar iexcel·lència», a càrrec de JosepHuguet, conseller d'Innovació,Universitats i Empresa.Dret A les 19h, a l’AuditoriNarcís de Carreras, «Revolucióurbana i dret a la ciutat», a cà-rrec de Jordi Borja. Col·loqui A les 19.30h, a LaMercè, «L'educació i l'escola: ei-nes de transformació social?»,José Contreras. Educació A les 20h, a la Casade Cultura, «L'educació, un rep-te local en un món global», a
càrrec de Miquel Àngel Essom-ba.
GIRONAPiano A les 21h, a l’Auditoride La Mercè, Concert de pianod'Antonio Rosado.El Cercle A les 22h, al Cafè ElCercle, concert de Pillars andTongues i els francesos Myname is Nobody.Cantautors A les 23h, al LolaCafè, La nit dels cantautors.
GIRONABrasil A les 21h, a l’Auditori-Palau de Congressos, Adr i a naCalcanhotto presenta el seu da-rrer disc, «Maré».
SALTBanc de proves A les 21h, ala Mirona, Banc de proves a cà-rrec dels grups Atmosfera i Si-baritas.
GIRONAConcert A les 20h, a la Casade Cultura, Les veus de l'Alguer,a càrrec d'Eulàlia Ara (soprano) iTània Parra (piano).Cuba A les 21h, al Centre Ci-vic Ter, Concert de música cu-bana amb el grup Sexteto Ma-guey.
SALTFusió A les 22.30h, a La Mi-rona, actuació d’Ix! i Plouen Cat-ximbes.
SALTTemporada Alta A les 21h,al Teatre de Salt, «Fins que lamort ens separi», de Rémi DeVos. Teatre Tantarantana.
�
�
Teatre
�
�
Música
DIVENDRES 7
�
�
�
�
�
�
Música
�
�
DIJOUS 6
�
�
Música
�
�
�
Conferències
�
�
Infantils
�
Literatura
�
Conferències
�
Conferències
�
Música
�
�
Audiovisuals
�
Infantils
�
Literatura
�
Conferències
�
Literatura
�
�
�
Teatre
Dansa
�
�
Infantils
�
Audiovisuals
�
Cinema
�
Teatre
�
�
�
Música
�
Dansa
�
�
InfantilsDIMECRES 5
DIMARTS 4
DILLUNS 3
DISSABTE 1
DIUMENGE 2
Agenda de la setmana
07/11/08 PALAFRUGELL«Germanes» segons Carol López
Després de passar pel Festival Temporada Alta fa tan solsuns dies, el muntatge de Carol López sobre «Les tres ger-manes» de Txékhov, «Germanes», arriba al Teatre de Pala-frugell (22h). Aquesta producció del Villarroel i dirigit perCarol López compta amb Amparo Fernández, Maria Lanau,Montse German, Aïna Clotet, Marcel Borràs i Paul Berrondo.
�
DIARI DE GIRONA
06/11/08 ROSES«Promises», vides en guerra
Dins els actes del Bicentenari de la Guerra del Francès, elTeatre Municipal acull a les 22h el cicle de cinema «Videsen guerra» amb la pel.licula «Promises» (J. Shapiro, B.Z.Goldberg i C. Bolado), una alenada de puresa, on la innocèn-cia d’unes ments inicialment obertes xoca de cares contra laintransigència dels adults.
�
DIARI DE GIRONA
Accents#581COORDINA Ana Rodríguez
12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 31 D’OCTUBRE DE 2008 | Diari de Girona
DIVENDRES 7, DISSABTE 8 I DIUMENGE 9 DE NOVEMBRE
La finestra indiscreta«La Marea», de Mariano Pensotti
Com feia el protagonista del film de Hitchcock amb els seus veïns, el director argentí Mariano Pen-sotti proposa conèixer els desconeguts amb què ens creuem pel carrer, entrar a les seves vides, entre-veure el seu passat i el seu futur, a partir de nou situacions que tenen lloc en el carrer Nou de Girona.Les nou situacions són representades simultàniament a les dues bandes del carrer a partir de les 21h,i els espectadors es poden desplaçar d’una a l’altra, en l’ordre que vulguin, seguint el fluxe dels relats,com si es tractés d’una marea.
�
