Embed Size (px)
Citation preview
Accents#654Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010
ESTRENAJulia Roberts i Willem Dafoeprotagonitzen «Luciérnagas enel jardín», un intens drama alvoltant d’una família devastadaper la tragèdia >PÀG 3
LLIBREL’amor segons Albert EspinosaL’actor, director, guionista i escriptor debutaen el camp de la literatura de ficció amb lanovel·la «Todo lo que podríamos haber sido túy yo si no fuéramos tú y yo» >PÀG 7
MÚSICA
La inèrcia de Manuel CarrascoEl cantant andalús porta a Millenium els temes de la reedició d’«Inercia»; lamateixa nit Roger Mas interpretarà les cançons tel·lúriques a Roses i els100 elephants demostraran per què són el grup del mes a La Mirona >PÀG 8
LA FITXAPaís: Estats Units.
Any: 2010.Durada: 128 min.Direcció: Louis Leterrier.Intèrprets: SamWorthington, LiamNeeson, Ralph Fiennes,Gemma Arterton, AlexaDavalos, Danny Huston,Mads Mikkelsen, PetePostlethwaite.� Albèniz Centre,Ocine (Gi.), Cinebox(Salt), Lauren (Blanes),Figueres, Olot, Arinco(Palamós), Ocine(Platja d’Aro), Roses.
�
«FURIA DE TITANES» � EL CINEASTA FRANCÈS LOUIS LETERRIER FIRMA EL LUXÓS «REMAKE» DEL FILMD’AVENTURES MITOLÒGIQUES QUE VA POSAR FI A TOTA UNA ERA D’EFECTES VISUALS FIRMATS PER RAY HARRYHAUSEN
El , un director avui oblidat, DesmondDavis, dirigia Furia de Titanes, una molt no-table traducció visual del mite de Perseu i laseva èpica croada per rescatar la princesa An-dròmeda de les urpes de la Medusa.
PEP PRIETOSi el film és recordat no és tant per la seva di-recció, funcional i prou, o pel seu extens re-partiment, encapçalat per un actor tan poc ido-ni com Harry Hamlin. El veritable motiu resi-
deix en els magnífics efectes visuals de Ray Har-ryhausen, un prodigi d’inventiva que encaraavui no han pogut ser substituïts per cap efec-te digital. Estava cantat que algun gran estudis’aventuraria a fer-ne un remake i aquest arri-ba amb un pressupost de milions de dòlars(prou modest, atesa la complexitat tècnica) i sotala direcció del francès Louis Leterrier, ques’ha guanyat les simpaties de Hollywood grà-cies a les recaptacions de Transporter i El In-creíble Hulk.
L’argument és idèntic, però el projecte pre-senta unes quantes i notòries diferències res-pecte a l’original. Les primeres imatges apun-ten a una versió molt més naturalista, més fí-sica i menys colorista, de la història; i Leterrierés un cineasta de solvència contrastada a l’ho-ra d’integrar efectes visuals en una narrativa méso menys clàssica. En el que sí s’assemblen lesdues adaptacions és en un repartiment que al-terna rostres prometedors amb d’altres de ple-nament consolidats. Així, el protagonista està
interpretat per l’australià Sam Worthington, sensdubte la principal troballa de Terminator Sal-vation i Avatar; Zeus és Liam Neeson, l’actorideal per prendre el relleu a l’inoblidable Lau-rence Olivier; i Ralph Fiennes es posarà en lestemibles carns d’Hades. El planter es comple-ta amb secundaris com Gemma Arterton(descoberta a Quantum of Solace), Alexa Da-valos, Danny Huston, Jason Flemyng, MadsMikkelsen, Pete Postlethwaite, Izabella Miko iLiam Cunningham.
El moment de la veritat
• Restaurants,hotels, turisme rural…
• Bugaderia particular:Mantes, edredons, catifes, cortines, sacs de dormir…
Donem qualitat!
M. de Déu de Montserrat, 26 Tel. 972 57 54 40 - PORQUERES
B U G A D E R I A
CORNELLÀ DEL TERRI - Festa Major 2010DIJOUS 1 D’ABRIL� A les 22h de la nit, al Pavelló, CAMPIONAT DE TRUC.
DIVENDRES 2 D’ABRIL� A les 12h del migdia, a la Plaça, TALLADA DE L’ARBRE DEL MAIG.� A les 2h del migdia, al Pavelló, DINAR POPULAR «MAGRE».
DISSABTE 3 D’ABRIL� A les 9h del matí i durant tot el matí, 1er Torneig «FESTES DEL MAIG» Es-coletes de bàsquet i Futbol. 3r Torneig FESTES DEL MAIG de Futbol base fe-mení.� A les 4h de la tarda i durant tota la tarda, al camp de futbol, PARTITS DEFUTBOL BASE MASCULÍ.� A les 11h de la nit, al Pavelló, CONCERT JOVE, amb l’actuació dels grupsSOMOS NOSOTROS, EMPALMAOS, BIG BANG i en acabar DJ PROTEK.
DIUMENGE 4 D’ABRIL� Durant tot el matí, CONCENTRACIÓ DE COTXES CLÀSSICS I ANTICS.� A les 12h del migdia, CERCAVILA DE COLLES GEGANTERES.� A la 1h del migdia, PREGÓ DE LA FESTA MAJOR al balcó del centre culturalde la plaça del Maig, a càrrec de Xavier Juscafresa Mir «Xito».� A les 7h del vespre, al Pavelló, TEATRE, amb la representació de l’obraMARIT I MULLER, QUIN MERDER!!, a càrrec de la companyia MACARRA.
DILLUNS 5 D’ABRIL� A les 12h del migdia, PLANTADA DE L’ARBRE DEL MAIG I BALL DEL COR-NUT.� A les 5h de la tarda, a la pl. del Maig, a càrrec de la Cobla-Orquestra SEL-VATANA.� A les 7h del vespre, al Pavelló, CONCERT I BALL DE FI DE FESTA, a càrrec del’orquestra SELVATANA.
MOBLES PER ENCÀRRECCUINES, PORTES,
FUSTERIA EN GENERAL
Pol. Ind. Pont-xetmar, c/PApt. correus 130 (Banyoles)18844 - Cornellà del Terri
Tel. 972 57 01 95Fax 972 58 08 53
E-mail: [email protected]
Girona 4.30 6.30 8.30 10.40 0.40*Platja d’Aro 4.30 6.30 8.30 10.40
Girona 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 8.30 10.40
Girona 5.00 7.30 10.15 0.40*Platja d’Aro 5.00 7.30 10.30
Girona 7.30 10.15
Girona 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 7.00 10.00
Girona 4.00 6.15 20.30 10.45Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30
Girona 5.00 7.30 10.15 0.40* Girona 8.30 10.30 0.30*
Girona 3D 4.00 6.10 8.20 10.30 0.30Platja d’Aro 4.10 6.10 8.20 10.30 3D
Girona 4.00 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30
Girona 4.00 6.00 8.00 3DPlatja d’Aro 4.30 6.30
Girona 5.00
* Sessions golfes només els divendres i els dissabtes
Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.cinesocar.com
www.ocine.es
GIRONA • PLATJA D’ARO
02PUBLICITAT AccentsDIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 | Diari de Girona
Enmig d’uns dies en els quals hem depracticar la penitència i comprovemcom alguns sacerdots no tenen gaireclar com exercir el seu vot de castedatens arriba oportunament l’estrena deLourdes, un film que posa el dit a la na-fra de l’explotació econòmica que re-alitza l’Església en aquest lloc de pele-grinatge on els fidels estan disposats alque faci falta per tal de guarir les sevesferides.
La Christine, que s’ha passat gairebé totala vida en cadira de rodes, decideix em-prendre un viatge i una estada a Lourdesconfiant en els poders curatius del san-tuari. Al llarg de la seva estada, coneixeràun munt de personatges formats per ma-lalts com ella, infermeres o monges, queesdevindran el pebre i la sal dels feixucsdies d’estada al santuari. Entre aquestesconeixences, apareixerà un noi, militar
voluntari de la Creu de Malta, que tracta-rà amb cura i amor les mancances de laprotagonista. El recel d’aquesta relació,sobretot entre unes infermeres que prac-tiquen el voluntariat simplement per tro-bar parella, es farà encara més evidentquan la Christine, miraculosament, esdesperti un dia aixecant-se de la cadira derodes. El miracle, sembla, s’ha consumat,però els esdeveniments, la realitat, tornaamb més duresa que mai.
Jessica Hausner signa un film que nos’està de res a l’hora de remarcar l’insultque suposa jugar amb els sentiments d’u-nes persones que troben en el santuari deLourdes l’últim refugi de la seva fe. Pel·lí-cula que sap jugar amb la ironia i el dra-ma a parts iguals, Lourdes s’esdevé comuna magnífica troballa dins del panora-ma del nou cinema europeu i, sense vo-ler anunciar esdeveniments, conté undels finals més dramàtics que un espec-tador hagi pogut contemplar recentment.
CARLES RIBAS
CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010
LA FITXAEstats Units,
2008.Gènere: Drama.
Durada: 120 min.Direcciói guió:
Dennis Lee.Intèrprets: Julia Ro-berts, Willem Dafoe,
Ryan Reynolds, EmilyWatson.
� Albèniz Centre,Ocine (Gi), Lauren
(Blanes), Roses.
�
LA FITXAFrança-Àustria.
2009Gènere: Drama
Direcció: Jessica Hausner
Intèrprets: SylvieTestud, Léa Seidoux,Bruno Todeschini, Gi-
lette Barbier.� Albèniz Centre
(Girona)
�
EL PROTAGONISTAUn actor versàtil.
Willem Dafoe ex-emplifica a la per-
fecció l’intèrpretnord-americà que
sap combinar lagran indústria amb
els projectes mésindependents, des
de Spiderman al’esmentada Luciér-
nagas en el jardín.Encara més, l’actor
no ha dubtat a l’ho-ra d’acceptar projec-tes de prestigiososdirectors europeus
com Lars von Trier oTheo Angelopoulos.
Ell més que ningúsap que un bon pa-
per és difícil de trobar.
Esperant el miracle«LOURDES» �L’AUSTRÍACA JESSICA HAUSNER ENS OFEREIX UNADEMOLIDORA CRÍTICA ENVERS L’ÚS I L’ABÚS QUE L’ESGLÉSIA EXERCITAENVERS ELS POBRES MORTALS NECESSITATS DE MIRACLES
Molt habitualment, el cinema es ser-veix de la literatura per realitzar-neadaptacions que proporcionin unabona història per explicar a l’especta-dor. El que ja no resulta tan habitual ésque un director s’inspiri en un poemaper a relaitzar la seva obra. Aquest és elcas de Dennis Lee i de Luciérnagas enel jardín, un guió inspirat en els escritsdel poeta nord-americà Robert Frost.
En el fons, el poema serveix de base aldirector per, de fet, mostrar-nos unamena d’encoberta obra autobiogràfi-ca. Aquesta inspiració il·lumina unguió en el qual la vida familiar del pro-pi director queda reflexada. Lee, delqual no hem pogut veure la seva obraanterior, Jesus Henry Christ, pel fet deno haver-se estrenat al nostre país, ens
mostra com a través d’una tragèdia in-esperada les aparents bones relacionsfamiliars es devasten per donar a llumtots aquells sentiments que restavenamagats i totes aquelles frases que nos’havien mai pronunciat. En Charles,el patriarca, és un reconegut professoruniversitari que està a punt de coronarla seva carrera professional gràcies al’imminent ascens a rector de la Uni-versitat; la Lisa, la mare, reprèn els es-tudis després d’haver-se passat anys ipanys criant els seus fills; en Michael,el fill gran, s’ha guanyat molt bé la vidaescrivint novel·les romàntiques, men-tre els altres dos germans apunten capa a un futur acadèmic brillant. Arrel delterrible fet que sacsejarà a la família,tots plegats prescindiran de les màsca-res per encarar la realitat tot mostrantles imatges d’un pare despòtic, unamare frustrada i un fill gran (que fun-ciona com una mena d’alter egodel di-rector) el qual es dedicarà a novel·lar
una vida familiar que, en el fons, sem-pre ha estat marcada per la ràbia i latristesa.
Tot i que Luciérnagas en el jardínar-riba amb gairebé dos anys de retard ales nostres pantalles i malgrat puguiaparentar la fesomia d’un drama lacri-mògen de diumenge a la tarda, convévalorar la bona acceptació per part delpúblic i la crítica nord-americana en elmoment de la seva estrena i, sobretot,un repertori interpretatiu de primeralínia. A banda dels ja esmentats WillemDafoe i Julia Roberts (ambdós clars si-nònims de garantia), destacar les apa-ricions de Ryan Reynolds, actor quesempre s’ha mogut més en el terrenyde l’acció però que aposta pel drama al’hora d’apuntalar la seva carrera, i d’E-mily Watson, una actriu que des delmoment en què Lars Von Trier la vatriar per interpretar Rompiendo lasOlas no ha parat de mostrar pel·lícularera pel·lícula les seves virtuts.
CARLES RIBAS
Llums i ombresd’una família«LUCIÉRNAGAS EN EL JARDÍN» �JULIA ROBERTS I WILLEMDAFOE PROTAGONITZEN UN INTENS DRAMA AL VOLTANT D’UNAFAMÍLIA DEVASTADA PER LA TRAGÈDIA
����� OBRA MESTRA
���� MOLT BONA
���BONA
��INTERESSANT
�REGULAR
�DOLENTA C
RÍTIQ
UES
LES E
STR
EN
ES D
E LA
SET
MA
NA
PASSA
DA
DdG
CartelleraLA PROGRAMACIÓDELS CINEMES DE
GIRONA A LAPÀGINA 48
CÓMO ENTRENAR A TU DRAGÓN�����
Estats Units, 2010. Color. 98 min. Títol original: «How to train your dragon». Direcció: Chris Sanders i Dean DeBlois.Guió: Will Davies, Dean DeBlois i Chris Sanders; a partir de llibre de Cressida Cowell. Música: John Powell. Albéniz Pla-ça, OCine (Girona, Cinebox (Salt), Lauren (Blanes, Cines Figueres, Cines Olot, Arinco (Palamós), OCine (Platja d’Aro),Cines Roses. Des del punt de vista artístic, les produccions animades de Dreamworks semblaven condemnades a ser la versióvulgaritzada de les meravelles de Pixar. Amb Cómo entrenar a tu dragón, finalment, la companyia de Spielberg aconsegueixconcretar la seva pròpia meravella. La cinta s’articula a partir dels llocs comuns inherents al gènere, amb un protagonista que noencaixa a la seva comunitat, una agitada relació entre pare i fill i, per descomptat, un discurs sobre el respecte a la diferència.Però, i aquí resideix la seva singularitat, no cau mai en la temptació de l’adoctrinament: l’aposta de Chris Sanders i Dean DeBloisés la de posar la faula al servei dels personatges i no a l’inrevés, esforçant-se a evitar dramatitzacions innecessàries (serveixicom a exemple l’escena on el drac és capturat pels víkings, tot un model de contenció expositiva) i controlant, amb una precisiógairebé cirurgiana, tots els gags que es deriven de la contemporaneïtat del jove protagonista. Aquí no hi ha conyes referencialsni anacronismes gratuïts, sinó una reflexió sobre el que ens fa iguals en un món que s’entossudeix a separar-nos, materialitza-da en un final tan atípic com emotiu. Pel camí queda una autèntica demostració de força visual que es reflecteix tant en l’impa-gable disseny del drac com en imatges tan eloqüents com la de la batalla final, en què la intensitat de la lluita es visibilitza a tra-vés dels núvols per l’impacte de boles de foc. PEP PRIETO
�
LOURDES�����
França, Alemanya, Àustria. 2009. 99min. Drama. Direcció i Guió: Jessica Haus-ner. Fotografia: Martin Gschlacht. Muntatge:Karina Ressler. Intèrprets: Gilette Barbier,Gerhard Liebmann, Léa Seydoux, Sylvie Tes-tud, Bruno Todeschini, Irma Wagner, JackieWulf. Albèniz Centre (Girona). Hereva dela incòmoda mirada dels seus compatriotesUlrich Seidl i Michael Haneke, l'austríaca Jes-sica Hausner aconsegueix accedir per fi ales pantalles espanyoles (busquin LovelyRita i Hotel, els seus anteriors llargmetrat-ges) amb Lourdes, que també suposa laseva més gran fita fins avui. En contra delque es podria esperar, la directora no afron-ta el relat del pelegrinatge d'un grup de ma-lalts i creients a la famosa localitat francesaa la recerca de la salvació miraculosa desd'un punt de vista irònic, opció tan fàcil comagraïda, sinó que ho fa des d'una perspecti-va distanciada, observant els fets de mane-ra freda i rigorosa, sense posar-se mai perdamunt d'ells amb irritant suficiència in-tel·lectual o aires d'agnòstica superioritat. Iper això, precisament, la pel·lícula resultatan demolidora.
Prova de la complexitat de la propostasón els quatre premis obtinguts pel film enel Festival de Venècia, entre ells, el del juratcatòlic i el d'un grup declaradament ateu.Tots dos van saber reconèixer, més enllà dedogmatismes, la subtilesa d'una cinta sobrela fe i l'esperança que advoca pel realismeen tota la seva cruesa, que evita la tempta-ció de la sàtira i el melodrama, que proposadiverses lectures i eludeix amb intel·ligèn-cia el sentimentalisme barat. Imprescindi-ble. EDUARDO GUILLOT
�
04 CINEMA AccentsDIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 | Diari de Girona
EL ESCRITOR�����
França, Alemanya, Gran Bretanya. 2009. Color. 128 min. Títol original:«The ghost writer». Direcció: Roman Polanski. Guió: Roman Polanski i Robert Ha-rris, basat en una novel·la de Harris. Intèrprets: Ewan McGregor, Pierce Brosnan,Kim Cattrall, Olivia Williams, James Belushi, Timothy Hutton, Eli Wallach, Tom Wil-kinson. Albéniz Centre, OCine (Girona), Lauren (Blanes). Cines Figueres, Ci-nes Olot, Arinco (Palamós), OCine (Platja d’Aro. Una de les grans virtuts de Po-lanski és que, a diferència d’altres col·legues de professió, sempre ha considerat elthriller com un gènere vàlid per prestigiar la seva carrera o, dit d’una altra manera,igualment eficaç per radiografiar les profundes contradiccions d’un món ancorat enles aparences. El escritor recull, com Frenético, l’herència de Hitchcock, però tambéentronca amb un determinat thriller dels 70 que directors de la seva mateixa ge-
neració, com l’enyorat Sidney Pollack, van contribuir a solidificar. A partir d’aquí, eldarrer film de Polanski funciona a dos nivells. Per una banda, fa una paràbola polí-tica que, tot i ben engranada, acaba erigint-se en el menys interessant de la fun-ció, una mica com passa a Paul Greengrass a Green Zone. Per l’altra, estem davantd’un brillant exercici d’estil que l’encerta en la seva subversió, precisament, delscànons genèrics: Polanski se serveix dels mecanismes del thriller per plantejar undrama gens convencional sobre l’escassa correspondència entre la imatge pública il’esfera privada, i ho fa convertint el personatge principal en el perfecte reflex dela desconcertada mirada de l’espectador. La mala bava implícita a El escritor noemana, doncs, del seu discurs, sinó de l’aposta formal d’un cineasta que ha depu-rat les seves formes amb una precisió astoradora. La pel·lícula acaba sent, al cap-davall, com el polític que encarna Pierce Brosnan, un magnífic i carismàtic embol-call per a un caramel enverinat. PEP PRIETO
�
Sala 6 EN TIERRAHOSTIL6.15 - 10.4513 anys
Sala 11 AVATAR 3D10.15 (excepte dijous dia 1)7 anys
Sala 11 CRÓNICAS DRAKONIANAS10.35 (dijous dia 1)13 anys
Sala 12 BROTHERS - HERMANOS10.3513 anys
Tel. 972 41 01 10ALBÈNIZ CENTRE
Tel. 972 41 06 60ALBÈNIZ PLAÇA
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45
16 anys
11
4.30 - 6.30 - 8.35 - 10.35
12 anys
22
4.15 - 6.15 - 8.15
12 anys
33
10.35
13 anys
33
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45
12 anys
44
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45
12 anys
55
4.00 - 8.30
13 anys
66
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.454.30 - 10.45 (dis. 3)
12 anys
77
4.30 - 6.30
Apta
88
8.15 - 10.35
12 anys
88
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45Versió Digital 3D
12 anys
99
4.00 - 6.00 - 8.00 - 10.00
12 anys
1100
4.15 - 6.15 - 8.15Versió Digital 3D
Apta
1111
4.15 - 6.25 - 8.35
7 anys
1122
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45
12 anys
1133
Guanyadora Oscar millor pel·lícula estrangera
PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010
06LLIBRES AccentsDIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 | Diari de Girona
Publicada per primera vegada el 1942Un home malalt demana al seu fill que
abandoni uns dies les muntanyes onpassa l’estiu i que l’acompanyi, potser perúltima vegada, a l’illa adriàtica on vanéixer. El retrobament en aquell paisatgelluminós, tenyit de records, resulta decisiuper als dos. Un d’ells descobrirà quèsignifica deixar descendència; l’altreafrontarà el sentit de la pèrdua.| DdG
�
GIANI STUPARICH
L’illaMINÚSCULA, 108 PÀGINES
Un dels llibres més experimentals del s.XXTed Hughes, un dels grans poetes an -
glesos del nostre temps, va escriure Gau -dete en la cúspide de la seva maduresapoètica i va bolcar en l’obra tota la sevaexperiència i capacitat de risc. Gaudeteaconsegueix passar les fronteres de lapoesia per convertir-se en un llibre inde -finible, polièdric. Una obra mes tra,traduïda per primer cop al castellà.| DdG
�
TED HUGHESGaudeteLUMEN, 482 PÀGINES
Com crear una família XXLL’Oriol i la Maria ja no són joves i tenen
un passat, i uns fills, i unes exparelles iunes famílies que tenen les seves pecu -liaritats. I malgrat tot, estan disposats acrear una família. I per aconseguir-hocomptaran amb la inesperada intromissióde la tia Antigua, que decideix interveniren el futur de la seva neboda mésmoderna i descreguda.| DdG
�
SÍLVIA SOLERUna família de sèrieCOLUMNA, 175 PÀGINES
Una invitació a escoltar, a actuarDes d’un enfocament positiu i
constructiu, Palabras a mano abordapreocupacions comunes, personals isocials, com l’educació, la voluntat o elconeixement d’un mateix. Sense caure enla formació de receptes màgiques perescapar de les situacions complicades, eltext assenyala camins per emprendre elcamí de viure amb alegria.| DdG
�
ÁNGEL GABILONDOPalabras a manoEDITORIAL QUADRIVIUM, 82 PÀGINES
Un nou títol d’un autor clàssic per a jovesLa Lídia i en Miquel són dos amics que
busquen l’esperit de les llegendes en lavida de cada dia. Tots dos saben versionsben diferents de la de Sant Jordi, querepresenta el triomf del Bé sobre el Mal.Un bon dia, els dos amics creuen quel’ardit cavaller, vencedor del drac, s’haposat al seu costat per ajudar-los a sortirdel pas.| DdG
�
JOAQUIM CARBÓSant Jordi mata l’aranyaBAULA, 83 PÀGINES
Un festival gòtic per a la imaginacióEn un futur molt llunyà, la de ferro del
Matriarcat Marcià governa una Terra des -truïda i inundada. Una guerrera marcianaha de viatjar a la Terra per protegir unanena especial d’una amenaçadesconeguda. Aquesta nena és Lunae,una clon amb un extraordinari llegat, queenvelleix a una velocitat antinatural i té eldo de manipular el temps.| DdG
�
LIZ WILLIAMSAlmas en guerraLA FACTORÍA DE IDEAS, 315 PÀGINES
FICC
IÓ E
N C
ATA
LÀ 1�Se sabrà totXAVIER BOSCHPROA
2�Els convidatsEMILI TEIXIDORCOLUMNA
3�Bulevard dels francesosFERRAN TORRENTCOLUMNA
4�Diga’m qui sócJULIA NAVARROROSADELSVENTS
5�Tenim un nomVICENÇ VILLATOROPLANETA
NO
-FIC
CIÓ
CAT
ALÀ
1�Esplendor iglòria de laInternacionalPapanatesQUIM MONZÓQUADERNS CREMA
2�Córrer per ser feliçARCADI ALIBÉSARA LLIBRES
3�Els platstrencatsFRANCESC SANUYLA MAGRANA
4 �En l’escena del crimCLÀUDIA PUJOLCOLUMNA
LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA
Els més venuts
«DUBLINESCA», EL PRIMER LLIBRE QUE ENRIQUE VILA-MATAS PUBLICA DESPRÉS DEL SEU«DIVORCI» DE L’EDITORIAL ANAGRAMA, HA DESPERTAT SUSPICÀCIES. L’ESCRIPTOR NEGAHAVER-SE INSPIRAT EN JORGE HERRALDE I ASSENYALA QUE LES DUES FIGURES, AUTOR IEDITOR, SÓN UNA «PARELLA TRÀGICA»
ENRIQUE VILAMATASDublinesca
SEIX BARRAL
L’últim llibre d’Enrique Vila-Matas,Dublinesca, s’endinsa en l’universcultural i humà de la capitald’Irlanda a travé de la història d’uneditor fracassat, personal iprofessionalment, que, segonsl’autor, no està inspirat en el seuantic editor d’Anagrama, JorgeHerralde. Enrique Vila-Matasremarca que quan escrivia aquestllibre no sabia que canviariad’editorial i passaria d’Anagrama,amb la qual ha publicat tota la sevavida, a Seix Barral, del Grup Pla-neta, com va succeir el passat estiu.
El protagonista de Dublinesca, de nomSamuel Riba, és ficció. «Però té molt demi –afegeix– i d’altres editors, bastants»,que ha conegut al llarg de la seva carre-ra literària. «Hauria fet una novel·la di-ferent», diu Vila-Matas, si l’editor de laseva nova obra estigués basat en el seuantic editor, amb el qual no s’ha vist «desde fa mesos», coincidint amb el seu di-vorci professional. No obstant això, l’au-tor ha definit la seva relació amb Ana-grama com «estimulant i lliure i, en totcas, bona», tot i que ha reconegut que,com en totes les vivències de molts anys,s’han produït discrepàncies, en les qualsno ha volgut aprofundir.
Enrique Vila-Matas «no entendria»que no existissin els editors juntamentamb els escriptors en el món literari. «Són
parelles tràgiques», assenyala l’escriptorper parlar de la relació entre les dues pro-fessions, en què els editors necessiten delsescriptors de tal manera que «a vegadeses desperten suats a la nit recordantque els que escriuen són els autors».
Convertit des de fa temps en escrip-tor de culte, Enrique Vila-Matas (Barce-lona, ) ha declarat que la seva novaobra li ha permès saltar al món anglosaxóa través d’Irlanda i, especialment, a Du-blín i als seus escriptors més venerats –Ja-
mes Joyce i Oscar Wilde– i a d’altres queno ho són tant, com Samuel Beckett, pocreconegut en el seu país, segons la sevaopinió. Dublinesca acull diferents te-màtiques com la beguda, el somni quees compleix, el paper de l’editor en el mónactual, la persona gran amb pares anciansi les relacions amb fantasmes, entre d’al-tres. Vila-Matas, si hagués d’explicar laseva obra a un amic, la definiria com unpasseig privat al llarg del pont que enllaçael món quasi excessiu de Joyce, amb el
més lacònic de Beckett, i, en definitiva,del trajecte que va de la riquesa d’un ir-landès a la deliberada penúria de l’altre;de l’era Gutenberg –de la qual l’editor ce-lebra un funeral a l’obra– a Internet. Enaquest sentit, va confessar que aquestcanvi l’ha viscut de forma personal, ja quedes que va decidir tenir ordinador fins alseu entusiasme pel treball a la xarxa hanpassat deu anys «de transició. Els qui pre-senten aquest canvi com el final d’unaera, exageren, ja que la verdadera pre-ocupació vindria de la desaparició de l’es-criptura, el pensament o el llenguatge»,assenyala. «La literatura seguirà, adop-tant formes diferents», va dir.
Gràcies a Dublinesca, que va sorgird’un somni molt intens de l’autor, aquestes va interessar per la ciutat de Dublín,que posteriorment ha conegut en di-versos viatges, una ciutat que és melan-còlica, «com el temps». També a la capitalirlandesa ha participat en la celebraciódel Bloomsday, que cada de juny desde ret homenatge al personatgeprincipal de l’obra Ulisses, de James Joy-ce, a través de l’honorable Ordre del Fin-negans, a la qual pertany, juntament ambaltres escriptors espanyols.
Dublinesca sortirà a la venda a Espa-nya i a França, on l’autor serà el convidatespanyol en la celebració del aniver-sari del Saló del Llibre de París, juntamentamb escriptors tan reconeguts d’altres pa-ïsos com Doris Lessing, Salman Rushdiei Paul Auster.
P.H.
«La literatura seguirà»
L’escriptor barceloní Enrique Vila-Matas, en el seu debut amb Seix Barral.
DIARI DE GIRONA
LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010
La història d’amor de l’home més lleigDesprés d’estudiar a Barcelona, Simó
torna a Menorca amb el triple objectiu detrobar feina, escriure una novel·la i casar-se. Enamorat d’una bella peixatera,treballa de periodista i reescriu la novel·laque ha de fer que aquesta l’estimi tot i elsseus trets simiescos. Un esforç que elguia també en la resolució del secret mésben guardat del seu pare.| DdG
�
JOAN PONSLa casa de gelBROMERA, 204 PÀGINES
El naixement de la màfia americanaPer primera vegada, un llibre es
nodreix d’arxius nordamericans i italiansgairebé desconeguts, de documentsdesclassificats dels serveis secrets, delsarxius policials i judicials novaiorquesos,així com d’entrevistes amb els últimssupervivents de la família Morello-Terranova, per explicar el naixement deLittle Italy i els seus clans mafiosos.| DdG
�
MIKE DASHLa primera familiaDEBATE, 509 PÀGINES
Un conte obscur i deliciós que atrapaWilliam és un vampir amb una bonica i
llarga vida de «no mort», amb una tapadoracom a un dels pilars més eminents de lasocietat de Savannah. Ara, un antic ene micha vingut a buscar-lo. És el vampir que el vacrear, que no s’aturarà fins queaconsegueixi el més preuat per a William (laseva esti mada, les seves propietats i el seuantic exalumne i company vampir Jack).| DdG
�
RAVEN HARTLa seducción del vampiroPANDORA, 278 PÀGINES
Acció intensa, sang i sexeSota el mandat dels emperadors flavis,
la passió per la novetat i el combat han do -nat lloc a una nova classe de guerrer: la gla -diadora. Després del naufragi del seu barco,la sacerdotessa espartana Lisandra passa aser propietat de l’amo del ludus per agladiadores més important. Obli ga da alluitar per sobreviure, les aptituds letals deLisandra es guanyen l’adulació de tots.| DdG
�
RUSSELL WHITFIELDGladiadoraLA FACTORÍA DE IDEAS, 348 PÀGINES
Societat de la imatge i conquesta de l’ànimaEl segle XXI serà testimoni d’un canvi
espectacular: la conquesta de les so cie -tats humanes per la imatge, i la creixentsupeditació a aquesta del text escrit i elso, creant una vertadera realitat virtual.Aquesta transformació es produeix en elmarc de l’expansió del capitalisme aescala global, possiblitada per la creacióde la Tercera Pell (o infoesfera).| DdG
�
RAMÓN FERNÁNDEZ DURÁN
Tercera pielVIRUS EDITORIAL, 78 PÀGINES
Un escriptor que cava la seva pròpia tombaEl Rus, amb 35 anys, gaudia de ser la
nova veu de la literatura catalana, mimatpels mitjans de comunicació, un dels mésvenuts. Però un dia comet l’error de ser po -líticament incorrecte al programa de la Mò -nica Terribas. Expulsat del cercle li te rari ca -talà, es veurà obligat a treballar com a pro -fessor de català, feina que detesta.| DdG
�
ROGER TARTERAEl Rus. La mort del pronom febleALREVÉS, 192 PÀGINES
5�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT
FICC
IÓ C
AST
ELLÀ
1�El asedioARTURO PÉREZREVERTEALFAGUARA
2�Venganza en SevillaMATILDE ASENSIPLANETA
3�Dime quién soyJULIA NAVARROPLAZA&JANÉS
4�FinDAVID MONTEAGUDOEL ACANTILADO
5�DublinescaENRIQUE VILA-MATASSEIX BARRAL
NO
-FIC
CIÓ
CA
STEL
LÀ 1�El viaje al poderde la menteEDUARDO PUNSETDESTINO
2�La hora de los sensatosLEOPOLDO ABADÍAESPASA CALPE
3�El secretoRHONDA BYRNEURANO
4�Superar laadversidadLUIS ROJAS MARCOSESPASA CALPE
5�El poder del ahoraECKHART TOLLEGAIA
El guionista, director de cine, actor,dramaturg i autor de l’exitós llibre Elmón groc, Albert Espinosa debuta enla novel·la de ficció amb Todo lo quepodríamos haber sido tú y yo si nofuéramos tú y yo, una històriad’amor «diferent» ambientada enun món imaginari en què lespersones ja no perden el temps endormir.
Tot i que Albert Espinosa aclareix quela seva no és una novel·la de ciència fic-ció, el cert és que apareixen molts delselements fantàstics que caracteritzenla seva obra, com el do que posseeix Mar-cos, el protagonista: «Quan troba una per-sona veu quin és el seu record més feliçi més trist i els dotze que hi ha entremig»,diu el seu autor, que també ha imaginatun món futur on, gràcias a una pastillaque podia haver inventat el seu avi, queera farmacèutic, la gent no dorm.
Inspirat, segons afirma, per l’escripturadel Stephen King de no terror i l’estil d’Ha-ruki Murakami, el llibre té un puntd’«emoció i tendresa» que es fa evidenten Marcos, «un personatge que no sapenamorar-se» i que Espinosa comparaamb el peó dels escacs, que, lluny delsmoviments grandiloqüents de cavalls ialfils, «aconsegueix menjar-se la reinapasset a passet».
Marcos està marcat a més per la mortde la seva mare, una famosa ballarinaque ja des de petit li va parlar de sexe, ique serveix a l’escriptor per abordar laidea d’una «autòpsia sexual» feta envida, amb un diagnòstic sobre les carí-
cies, petons i murmuris que una perso-na rep al llarg de l’any.
Si quan va dirigir No me pidas que tebesé porque te besaré segurament hi vahaver «rotllos» entre espectadors i ta-quillers, Espinosa confia que tambésorgeixi l’amor quan els lectors parlin alsllibreters de Todo lo que podríamos ha-ber sido tú y yo si no fuéramos tú y yo, untítol que va robar d’una conversa en unbar, quan una noia deixava al seu xicot.
Autor prolífic de guions, pel·lícules i lli-bres, Albert Espinosa presentarà en elpròxim Festival de Cine Espanyol de Mà-laga Herois, un film de Pol Freixas del
qual ha escrit el guió. Mentrestant, ja pre-para Planta ª, que comptarà amb elsmateixos actors que la primera entregai es rodarà, previsiblement, a Fuerte-ventura. Abans que s’estreni arribarà elremake suís de Planta ª i la sèrie de te-levisió Pulseres vermellesque ha escrit pera TV.
Després de passar «mitja vida en hos-pitals» per un càncer que va patir de nen,de naturalesa optimista i amb temps pera tot, Albert Espinosa (Barcelona, )no necessita cap pastilla que el mantinguidespert: «Si una cosa t’ensenya el càncerés a aprofitar al màxim el minut».
EUROPA PRESS/DdG
ALBERTESPINOSA
Todo lo quepodríamossido tú y yo sino fuéramostú y yo
GRIJALBO
Albert Espinosa es desvetlla perescriure la seva primera novel·la
L’autor, Albert Espinosa (Barcelona, 1973).
DIARI DE GIRONA
ACABA DE PUBLICAR «TODO LO QUE PODRÍAMOS SIDO TÚ Y YO SI NO FUÉRAMOS TÚ Y YO»
Un dels atractius indiscutibles de lesobres de Sebald és la incitació constant:la de la literatura que mai no acaba enella mateixa, sinó que s’expandeix tei-xint connexions amb referents diversos.El saber literari de l’autor, doncs, no estradueix en exhibicionisme o en indi-gestió per excés de dades erudites,sinó en la capacitat de portar el lectora indagar en altres mons fora del llibreque està llegint.
En un segon pla hi ha, també, laqüestió formal: l’híbrid textual queconforma sempre les seves obres, in-classificables des del punt de vista delgènere. A Vértigo, per exemple, l’apa-rença externa pot remetre a un recull dequatre narracions; però, la realitat és queen la prosa hipnòtica de l’autor alemanyes combinen –de manera natural isense límits precisos– el relat de viatge,l’assaig, la investigació literària, el die-tari, la història novel·lada o la biografia.Això, i la dissolució constant de la fron-tera entre realitat i ficció, la tendènciaessencial a la digressió, i la bellesa de laprosa, en són els trets més distintius i re-currents.
El viatge torna a ser el fil conductora Vértigo; i ens hi trobem novament ambaquella col·lecció d’imatges –fotografies,dibuixos, retalls de premsa, factures derestaurant, etc.– disseminades al llargdel text, a manera de relíquies recolli-des en la ruta per evidenciar la veraci-tat d’allò que se’ns està contant.
PERE CALONGE
El viatge i el deliri com aunivers creatiu és el queofereix W.G. Sebald en elvolum de narracions «Vértigo»
�
Literaturadel deliri
08MÚSICA AccentsDIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 | Diari de Girona
SDFManuel CarrascoMILLENIUM (SILS)
� Divendres 9, 22.30 h (oberturade portes, 21 h). � 20 € / 23 €.
Ja ha quedat enrere la seva etapatelevisiva i Manuel Carrasco haaconseguit deixar enrere l’etiquetade «triunfito». Quatre discos publi-cats des que va sortir de l’Acadèmiad’Operación Triunfo (l’andalús vaparticipar en la segona edició, la ma-teixa que la catalana Beth) avalenaquest jove cantant.
Divendres serà a l’escenari deMillenium per interpretar temes
del seu darrer treball discogràfic,Inercia, publicat el però del qualva sortir l’any passat una edició es-pecial.
LES CANÇONS TEL·LÚRIQUESRoger MasTEATRE DE ROSES
� Divendres 9, 22 h. � 10 €.
Fa poc el definien com el millorcantant i la veu més bonica que hadonat la cantautoria catalana, aixícom l’ambaixador de la cançó eu-ropea a Catalunya. Els seus directessón sorprenents, amb una càrregaestranya de dinamisme i seduccióque els fan únics.
Les cançons tel·lúriques de RogerMas són un treball obert amb l'ob-jectiu de trobar una línia musical decaire espiritual en sintonia amb latradició pròpia, i amb l'ajuda de lesdiverses tradicions del món. Aquesttreball ha estat considerat entre els millors discos de la dècada enl’àmbit internacional. La seva posa-da en escena, de la mà d’una ban-da de gran qualitat, no fa més que re-fermar la seva gran qualitat i asse-gurar un espectacle imprescindible.
EL GRUP DEL MES100 elephantsLA MIRONA (SALT)
� Divendres 9, 23 h. � 5 €.
Els gironins elephants són elgrup d’aquest mes de les Cases de laMúsica. Es tracta d’una formació queva començar el amb la grava-ció de la primer treball autoeditat iautoproduït, Tales about sex & faith.Des d’aleshores i fins al van pre-parar i publicar el seu segon disc, queestan fent girar arreu de Catalunya.
El Grup del Mes sorgeix per do-nar oportunitats a nous talents. Lainiciativa permet que un grup actuïdurant un mes a Mataró, l’Hospita-let, Salt, Manresa i Terrassa.
ANA RODRÍGUEZ
Concerts per a tots els gustos
UNA NIT I TRES PROPOSTES MOLT DIFERENTS: MANUEL CARRASCO,ROGER MAS I 100 ELEPHANTS SERAN DIVENDRES ALS ESCENARIS GIRONINS�
VIDEOCLIPL’«Animal salvatge» de Sanjosex
Animal salvatge és el primer vide-oclip extret del nou disc de Sanjo-sex, Al marge d’un camí. El realitza-dor Pol Ponsarnau ha posat imatgesa la cançó, un cant a la sensualitat ia les contradiccions de la vida enparella. El tercer disc del músic em-pordanès és un d’aquells que fanolor de clàssic, condemnat a fer-noscompanyia durant un bon grapatd’anys. Produït per Ricky Falkner,representa la consolidació de Sanjo-sex entre els grans noms de la Can-çó, tal com ha destacat ja la críticaespecialitzada. Es tracta d’un discon Carles Sanjosé es mira al mirallper veure qui és i d’on ve. O millordit: qui som i d’on venim. I ens con-vida a submergir-nos molt més en-llà de la quotidianitat que suggerei-xen les lletres.
«REMIX IT AGAIN!»L’àlbum de remescles de The Cherry Boppers
Són molts els avantatges queofereixen al músic un bon àlbum deremescles. A més de reactivar l’inte-rès per un treball que ja s’ha poguttraspaperar en la bogeria de les no-vetats, s’adapten les peces per alseu consum a les pistes de ball,cosa que significa una difusió alter-nativa (fa dècades era la majorità-ria) ahora que un enriquidor i ho-nest exercici de reciclatge d’allò jacreat. Un bon remesclador pot por-tar la cançó per camins estilísticsque ni els propis autors haguessinmai imaginat, i és el cas d’aquestRemix it again!, de The Cherry Bop-pers, que ens acosten al hip hop,afrobeat, reggae dub, o electrofunk.
ApuntsDIARI DE GIRONA
El cantant d’Isla Cristina Manuel Carrasco actua a Millenium per presentar la reedició del seu últim disc, «Inercia».
Roger Mas.
DIARI DE GIRONA
ESPAI GIRONÈS CONTINUA LA SEVA COL·LABO-RACIÓ AMB LA FUNDACIÓ ONCOLLIGA GIRONAPer tercer any consecutiu, des del maig de 2008, i amb el lema: «Espai Gironès, ambTu. Col·laborem per trobar la solució. Amb tu en la lluita contra elcàncer», el centre comercial Espai Gironès col·labora amb la Fundació Oncolliga deGirona, la Lliga catalana d’ajuda al malalt de càncer. La Fundació Oncolliga-Lliga catalanaés una associació sense ànim de lucre que té com a finalitat millorar la vida de les per-sones afectades de càncer a les comarques de Girona. Des del 2004 la Lliga està sotal’empresa Fundació Oncolliga Girona, constituïda a fi de canalitzar els esforços econò-mics i energies dels seus col·laboradors. Amb dotze anys d’existència, l’associació haanat incorporant nous serveis i nous professionals per intentar arribar a tots els poblesde la demarcació i cobrir les demandes que els arriben dels malalts i dels seus familiars.Amb aquest acord de col·laboració, Espai Gironès es reafirma aquest any com a Patro-cinador de l’Oncolliga.
EN LA FOTO, LLUÏSA FERRER I RAMIÓ, PRESIDENTA FUNDACIÓ ONCOLLIGA GIRONA
I PAU JORDÀ I CUADRADO, GERENT ESPAI GIRONÈS.
COOPERACIÓ A LA MIRONAJORNADA CULTURAL AMB OUDIODIAL
La Mirona (Salt). � Dissabte 3, 10 h. � Preu perconfirmar.
Oudiodial és una associació de Mataró que forma partde la Coordinadora d'Entitats Solidàries i té com aprincipals objectius treballar per l'ajuda social mútua delssenegalesos de Catalunya i el diàleg entre cultures, aixícom portar a terme projectes de cooperació a Senegal.L’actuació que duran a terme a La Mirona començarà ambuna actuació ambiental, on hi haurà un espectacle demúsica i ball en presència de les diferents delegacions del’associació. Després tindrà lloc una xerrada per part delsmembres de l’associació i les autoritats de Salt i al migdiacontinuarà el ritme africà amb un sessió de percussió i ballentre el públic assistent, acompanyat d’un pica-pica. A latarda tornarà novament la percussió més intensa amb elsritmes més profunds del Senegal. | DdG
CIA. PEPA PLANAPENÉLOPE
La Planeta (Girona). � Divendres 9 i dissabte 10,22 h; diumenge 11, 19h. � 12 €.
Què fa una pallassa quan espera? I si aquesta pallassaés la Pepa Plana? I si mentre espera cus? I si a qui espera ésel seu marit? I si el seu marit acaba de marxar per la porta? Isi ha marxat per la porta per anar a la guerra? I si aquestaguerra és la de Troia? Si aquesta guerra és la de Troia, elseu marit deu ser Ulisses i si el seu marit és Ulisses ella ésPenèlope... | DdG
OSCAR WILDEUN MARIT IDEAL
Teatre El Jardí (Figueres). � Divendres 9, 21h. �15€.
Joel Joan, Abel Folk i Sílvia Bel formen part del repertorid’Un marit ideal, un compendi de les millors virtuts drama-túrgiques d’Oscar Wilde, una obra enormement divertida,incomparablement enginyosa en l’art del diàleg i paròdicafins a la crueltat en la representació de determinats vicissocials. Robert Chiltern és un marit ideal per a la seva dona,Victoria Chiltern, un polític brillant i un perfecte cavaller.Davant de la resta de la societat, ambdós es mostren comun matrimoni feliç. Aquesta harmonia es veu amenaçadaquan irromp la malèvola i seductora Mrs. Cheveley, que volfer xantatge a Robert Chiltern i l’amenaça de revelar unobscur secret del seu passat que li va permetre forjar unaadmirable carrera política i el seu matrimoni. Assetjat, de-mana consell al seu gran amic, Arthur Goring, conegut enl’alta societat per la seva intel·ligència i els seus abilla-ments: tot un dandi. | DdG
�
�
�
Escenaris
El títol del disc és irònic, perquèThe Apples In Stereo mai han tinguthits en el sentit estricte de la paraula,és a dir, cançons que hagin aconse-guit una resposta popular massiva,però no perquè no ho mereixessin,sinó per culpa del funcionament per-vers del mercat. El present recopilatoridemostra que, en un món més just, labanda de Robert Schneider hauriad’haver arribat al número 1 en diver-ses ocasions (gloriosa Tidal wave)amb el seu pop de melodies perfectesi ribets psicodèlics. Però estem llunyde viure en un món just. (NEO PSICO-DÈLIA) | E.G.
�
The Apples in Stereo
#1 HITSEXPLOSION
YEP ROC
�����
GorillazPLASTIC BEACH
PARLOPHONE / EMI
�����
Semblen un hype, però valen lapena. Hola A Todo El Mundo és unsextet madrileny que porta en actiudes de 2006 i que és capaç de posar-se a l’alçada d’Arcade Fire, DevendraBanhart i Animal Collective. Tot i quedestil·len un cert (i inevitable) airemesiànic, i que guanyarien personali-tat cantant en castellà, es noten elsquatre anys de treball previs al seudebut discogràfic, un àlbum que posade relleu tant la seva capacitat com-positiva com la seva habilitat per alsarranjaments (cordes, percussions detot tipus, ukelele, acordió, banjo). Aseguir de molt a prop. (FOLK) | E.G.
�
Hola a todo el mundo
HATEMHATEM PRAYER TEAM /
¡POP STOCK!
�����
Una broma molt seriosa
Van sorgir el 1998, com un grup virtual liderat per Damon Albarn (Blur) i representat pelsdissenys de Jamie Hewlett (Tank girl). Més de deu anys després, arriba el seu tercer Lp, i aquellsuggestiu laboratori d’idees ha arribat a la majoria d’edat. Gorillaz firmen amb Plastic beach el seumillor disc fins ara, i no només aconsegueixen que en les seves cançons convisquin amb totalcoherència pop, hip-hop, funk, soul, dubstep, krautrock i sons orientals (participa la NationalOrchestra of Arabic Music), sinó que es permeten el luxe d’invitar a la festa Lou Reed (imponent aSome kind of nature), Mark E. Smith (The Fall), Mos Def, Snoop Dogg, Gruff Rhys (Super FurryAnimals), Mick Jones i Paul Simonon (The Clash) i De La Soul. Un autèntic all star multiestilístic en elqual els arbres deixen veure un bosc sonor perfecte, que es nega a posar-se límits i que igual evocaThe Residents (Rhinestone eyes) que es capbussa en suggestius paisatges electrònics amb airedisco (Stylo). Una sensacional col·lecció de cançons que marca el triomf definitiu d’un músic al qualel brit-pop li va quedar petit fa molt de temps. (ELECTRÒNICA) | E. G.
�
�����INDISPENSABLE
����NOTABLE
���RECOMANABLE
��FLUIX
�PRESCINDIBLE
DISCOS
LOU REED, SNOOP DOGG, MOS DEF I MARK E. SMITH (THE FALL), ENTRE ELSCOL·LABORADORS DEL NOU TREBALL DEL GRUP FANSTASMA DE DAMON ALBARN
TEATRE I MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010
VIA CRUCIS VIVENT Sant Hilari SacalmDeclarat FestaTradicional d’InterèsNacional
Dijous Sant
Sant Sopar, a partir de les 22:30a la plaça Verdaguer
Divendres Sant
Missa a les 17:30 a l’EsglésiaParroquial
Presentació dels Misteris, a les19:00 a la plaça de l’Església
Via Crucis Vivent, a les 21 hores
Organitza:
Associació del Via Crucis ViventPl. Doctor Robert, s/n
Edif. Can Rovira17403 Sant Hilari Sacalm (Girona)Tel. 972 86 83 93 / 972 86 96 [email protected]
http://www.santhilari.net/viacruciswwww.santhilari.cat
10ART AccentsDIJOUS, 1 D’ABRIL 2010 | Diari de Girona
AUGUST PUIGCasa de Cultura, Girona. Pl.
de l’Hospital, 6. � Del 6 ddemarç al 24 d’abril. De dilluns adissabte de 10 a 14h. i de 16 a20h.
�
La trajectòria artística d'Au-gust Puig es pot dividir fàcil-ment en èpoques: l’època deParís —obviant els primers i lò-gics balbuceigs— compresa en-tre els anys 47 i 53 i caracterit-zada per la supervivència d'unacerta figuració; la dissolució de-finitiva d'aquesta figuració i lairrupció, l'any 54, del que, molthàbilment, Juan-Eduardo Cirlotva anomenar «període heroic»;i, a partir de mitjans seixanta,petites variacions formals en laseva pintura sense canvis nota-bles a nivell conceptual. El leitmotiv és clar: August Puig vaser, per sobre de tot, un artistafidel a una concepció molt per-sonal de la pintura. | E. CAMPS
SIMEÓN SAIZ RUIZMuseu Memorial de l’Exili,
La Jonquera. Carrer Major, 4-47. � Del 27 de març al 23de maig. museuexili.cat
�
Fins a finals de maig, es po-drà veure al Museu Memorial del’Exili l’exposició J’est un je deSimeón Saiz Ruiz. En aquestamostra es presenta una part delprojecte en curs del mateixnom: en concret, es tracta d’ untreball artístic iniciat per SimeónSaiz l’any 1996 i que té conti-nuïtat fins a l’actualitat. El pre-text d’aquesta creació és la re-alització de pintures de víctimesde les guerres balcàniques delsanys noranta a partir d’imatgesaparegudes als mitjans de co-municació. Aparentment, l’obrarecorda la clàssica pintura deguerra decimonònica de gransdimensions, incorporant, però,els trencaments estilístics delsegle XX. | E. CAMPS
LLUÍS VILÀGaleria Cort, Banyoles. Pla-
ça Major, 33. � Fins al 14 dejuny. De dimarts a dissabte de2/4 de 5 a 2/4 de 9 del vespre.
�
Durant els mesos de març iabril, Gerard Sala, Catedràticde pintura a la Facultat de Be-lles Arts de Barcelona, presen-tarà una àmplia selecció de lesseves pintures i escultures al’Espai Art l’Abadia de SantJoan de les Abadesses: enaquesta ocasiò, el tòpic de dirque les obres troben en el llocon s’exposen un marc que enreforça el significat, té sentit.N’hi ha prou en saber fer lespreguntes que calen a unapintura i a una arquitecturaque arrelen amb força en lamemòria del lloc que les havist néixer. | E. CAMPS
Lluís Vilà, fidel al seu deixirònic, utilitza la imatge de Po-llock però invertint-la: «si ellfeia dripping —explica l’artistade Banyoles— jo faig undrip-ping, despinto les meves prò-pies obres amb aire a pressió oamb aigua fins que pràctica-ment han desaparegut. Si nom’aturo, torno al blanc ini-cial...». Aquesta és la seva sín-tesi: destrucció de l’obra comen els mandales budistes i, almateix temps, diàleg actiuamb la nostra memòria visual.La mostra que actualemnt pre-senta a Banyoles s’ha prorogati, a més, s’ha ampliat amb no-ves peces, entre elles l’escultu-ra que encapçala aquesta co-lumna. | E. CAMPS
GERARD SALAEspai Art l’Abadia. Monestir
de Sant Joan de les Abadesses.� Del 14 de març al 30 d’a-bril. De dilluns a dissabte d’10a 14 h i de 16 a 19 h. Festius de10 a 14 h.
�
Algú ha escrit que Chillidaera lliure perquè el guiava no-més un aroma. De fet, el seumateix origen ja preludiavaaquesta direcció: «EduardoChillida va néixer el 1951 enuna forja d’Hernani, a partird’una trobada amb el buit»,va escriure Jacques Dupin. Laresta va ser un itinerari vitalmarcat per una doble direcció:l’atracció per la matèria i la re-flexió sobre la matèria. L’ob-servació la va fer Octavio Pazel 1980, un fet gens casual sitenim en compte que ell ésl’autor de La llama doble, unassaig poètic que certifica el
caràcter bicèfal de tota pro-ducció humana: «No hayamor sin erotismo como nohay erotismo sin sexualidad.Pero la cadena se rompe ensentido inverso: amor sin ero-tismo no es amor y erotismosin sexo es impensable e im-posible». Chillida, en aquestsentit, va ser un escultor queva mantenir amb la matèria iamb l’espai una relació que vaser amorosa, eròtica i sexualsense que això impliqués (iaquest és el seu gran mèrit)la dissolució o l’alteració irre-versible del seu objecte dedesig. L’exposició que es pot veurea La Fontana d’Or de Gironaexemplifica perfectamentaquest respecte: el ferro, l’a-labastre, el paper i la terratroben en la forma imposadaper l’artista un insospitat mit-jà per revelar la seva realitatmés íntima. | E. CAMPS
CHILLIDACentre Cultural Caixa Gi-
rona - Fontana d’Or. CarrerCiutadans, 19. � Del 20 defebrer al 25 d’abril. De di-lluns a divendres d’11 a 14h ide 17 a 21h. Dissabtes d’11 a21h. Festius d’11 a 14h.
�
GIRONA ACULL EL PROJECTE ARTÍSTIC QUE VA REPRESENTARCATALUNYA A LA DARRERA BIENNAL DE VENÈCIA. ES TRACTAD’UNA SÒLIDA REFLEXIÓ ENTORN DEL FENOMEN COMUNITARI
DANIEL G. ANDÚJAR, PEDRO G.ROMERO, JOAN VILA-PUIG I ELVIRA PUJOL
Bòlit, Centre d’Art Contemporanide Girona. Capella de Sant Nicolau, Mu-seu d’Història, Museu dels Jueus i Sala dela Rambla � Fins l’11 d’abril. Horaris:www.bolit.cat
Al personal li sembla la cosa més na-tural del món passar-se tres horesquietet al cinema mirant les peripèciesen D d’una mena de barrufets gegantsextraterrestres i amb cara de gat i, encanvi, arrufar el nas —molt menysfelí que el dels habitants de Pandora(?!)— quan se li proposa que dediquiel seu temps preciós a una exposiciód’art contemporani que parla de cosesque li són bastant més properes que lesllunes del planeta Polifem. El proble-ma no és nou i, a més, la seva formu-lació és dramàticament simple: el ciu-tadà s’ha convertit en consumidorpassiu; l’espectacle ha desplaçat, d’u-na manera potser definitiva, la cultu-ra («espectacle» que prové «d’espectre»,
l’etimologia no pot ser més revelado-ra...). Avatars a banda —el joc de pa-raules, malgrat ser de calaix, resulta ir-reprimible—, el que resta és la mino-rització progressiva d’un tipus de dis-curs crític, d’una estètica del com-promís i de la responsabilitat, que solser consumida, paradoxalment, peraquells que ja fa temps que tenen elmissatge assimilat, i ignorada, en can-vi, pels protagonistes involuntaris demolts dels seus relats (és allò de la poe-sia: pot parlar del que vulgui, però no-més la llegeixen els poetes).El cas que ens ocupa no pot ser mésparadigmàtic: La comunitat inconfes-sable —segons Rosa Pera, directora delBòlit— «és, més que un mer projecteexpositiu, un corpus reflexiu entorn dela idea de comunitat, un exercici valenti rigorós que pren allò comunitaricom a base per tal d’esbrinar algunesclaus de l’esdevenir contemporani». Ino només això: «Presentada en la pas-sada Biennal de Venècia, al pavelló ca-talà, és una proposta que vol situar lainvestigació en el nucli de les pràcti-ques artístiques contemporànies i que,
alhora, aborda la noció d’identitatmés enllà de límits territorials i nacio-nals». I el cert és que fa exactamentaixò: Valentín Roma, comissari de l’in-vent, ha aconseguit aglutinar sota unmateix sostre una quantitat ingentd’informació que, convenientmentgarbellada, esdevé un material preciósque, a la manera d’un collage con-ceptual, il·lustra qüestions que po-dem aplaçar però que són i seran de-terminants a l’hora de definir el futurd’un context social amenaçat perma-nentment de ruïna. Valentín Romaho té clar: «Per això, s’han seleccionattres projectes artístics (Technologies ToThe People, Sitesize i Archivo F.X.) que,malgrat operar des de perspectivesdiferents, participen d’unes mateixesestratègies de transversalitat, antago-nisme, suplantació i interferència, lespràctiques de les quals s’inscriuen en
�
EUDALD CAMPS
La comunitat noés inconfessable
ImatgesL’exposició
posa contra lescordes la suposadaneutralitat de lesimatges i el nostrepaper en la sevaarticulació en tantque col·lectiu quecomparteix inte-ressos.
�
ADELA CAAMAÑO
un mateix territori d’activitat ambiva-lent i, per tant, difícilment cartogra-fiable, situat en els intersticis tant de lainstitució de l’art com dels models deproductivitat cultural. El mateix ca-ràcter difús d’aquestes tres “comuni-tats”, la seva naturalesa no exempla-ritzant, fa que se situïn més enllà decerts monopolis de decisió, reutilitzantdispositius d’acció preexistents, apro-fitant nexes de comunicació o re-orientant-los, parasitant estructuresconsolidades, configurant nous arxiusi ubicant-se, en definitiva, al mig de lestensions d’aquell General Intellect ana-litzat per Marx i que és, al mateixtemps, una força productiva i un prin-cipi d’organització ciutadana».Com dèiem: l’exposició La comunitatinconfessable és exigent amb l’espec-tador. Amb tot, la informació no nomésno està encriptada —com sol passar
ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010
ha obert nova botiga a la pujada de Sant Domènec, 1dins de l’espai del Palau de Caramany.
Magnífic lloc on poder gaudir encara millor dels magnífics moblesi objectes de regal que ofereixen.
La comunitat inconfessableés, més que un mer projecte ex-positiu, un corpus reflexiu en-torn de la idea de comunitat, unexercici rigorós que pren allò«comunitari» com a base per tald’esbrinar algunes claus de l’es-devenir contemporani. Presen-tada al pavelló català durant lapassada Biennal de Venècia, ésuna proposta que vol situar lainvestigació en el nucli de lespràctiques artístiques contem-porànies. Hi ha treballs de Da-niel G. Andújar, Pedro G. Rome-ro, Joan Vila-Puig i Elvira Pujol.És un projecte de ValentínRoma. | E. CAMPS
COL·LECTIVA: LA COMU-NITAT INCONFESSABLE
Bòlit, Centre d’Art Con-temporani de Girona. Capellade Sant Nicolau, Museu d’Histò-ria, Museu dels Jueus i Sala de laRambla � Fins l’11 d’abril.Horaris: www.bolit.cat
�
El títol de l’exposició, unamica críptic, és enganyós: estracta de quelcom tan quotidiàcom la mà dreta i la mà esque-rra, és a dir, objectes simètricsque són idèntics pel què fa ales seves determinacions con-ceptuals, però que la intuïciósensible obliga a reconèixercom a incongruents (no super-posables ni substituïbles). Par-lem de l’escultura de Pep Ad-metlla i la pintura d’Amagat:tots dos són artistes preocu-pats per lespai malgrat elsseus resultats son indiscerni-bles... | E. CAMPS
PEP ADMETLLA I JORDI AMAGAT
Fundació Valvi, Girona. Av.Jaume I, 42 baixos � Del 25de març al 19 de juny. De di-lluns a divendres de 18 a20,30h. Dissabtes d’11.30 a14h. i de 18 a 20.30h. Festiustancat.
�
La primera teoria seriosa so-bre la naturalesa de la repre-sentació la trobem, fa 2400anys, al mite de la caverna pla-tònic: en aquella ocasió, elsprotagonistes eren uns homesingenus que veien objectes re-als allà on només hi havia om-bres projectades per un focmalintencionat. Des d’alesho-res, la única cosa que ha can-viat és l’orígen del foc i la in-genuitat de la mirada. L’expo-sició de Pep Camps i CarlusCamps ens recorda un fet: elpas de l’analògic al digital ex-emplifica perfectament la ca-ducitat de segons quins plan-tejaments. | E. CAMPS
PEP CAMPS I CARLUS CAMPS
Fundació Espais, Girona.Plaça del Pou Rodó, 7-9. � Del’1 de febrer al 30 d’abril. Dedilluns a divendres de 10 a 13hi de 16 a 19 h. Festius tancat.
�
Després de la desaparició deZush, Evru ha aprofitat la sevaherència i ha aconseguit conver-tir-se en el seu millor successor:de Zush en conserva intactauna concepció de l’home quebasa bona part de les seves es-tratègies de comunicació inter-subjectiva en la pulsionalitat se-xual. Molt proper a allò que s’havolgut anomenar cultura fetish,els personatges d’Evru adoptentotes les variacions possibles,des de l’estètica new flesh dellàtex, passant per qualsevol for-ma de disfressa fetitxe, fins a lametamorfosi irreversible en unésser nou que, d’alguna manera,seria un ciutadà amb papersd’Evrugo. | E. CAMPS
EVRUGaleia, Presenta.., Girona.
Carrer del Nord, 13. � Del 12de març al 8 de maig. De di-marts a diumenge d’11 a 14h ide 17 a 20 h.
�
Els responsables de la mos-tra formada per una part delfons pictòric de Caixa Gironahan esbossat els seus argu-ments: «Exposem més perautors que per obres, aquellsque en certa manera conside-rem referents històrics sensefer altres valoracions i dispo-sant del que tenim. Les obrestenen diferents procedències[…] Amb tot això, configuremaquesta mostra que, malgratno ser exhaustiva ni en au-tors ni en obres, sí que ensensenya un apartat importantde l’art de la segona meitat
del segle XX a Girona». Nimés ni menys: a la Fontanad’Or l’espectador trobarà al-guns apunts mínims que sónclaus per entendre les avant-guardes (d’on se suposa queneix tot plegat, malgrat no éstan senzill) com Picasso, Miró,Dalí o Massanés; trobarà tre-balls dispersos de la dècadadels setanta, vuitanta i noran-ta d’autors amb qualitats i tra-jectòries desiguals com araNiebla, Guinovart, Fita, JosepPerpinyà, Roca D. Costa o l’in-classificable Lluís Vilà; o, endarrera instància, podrà sub-mergir-se (ja en el segle XXI)en les excel·lents pintures,més o menys abstractes peròsempre garants d’una poèticafeta de gest i color, d’autorscom Hernández Pijuan, As-sumpció Mateu, Santi Moix,Riera i Aragó, Gerard Sala o elrecentment desaparegut Rà-fols-Casamada. | E. CAMPS
FONS D’ART DE CAIXAGIRONA
Centre Cultural Caixa Gi-rona - Fontana d’Or. CarrerCiutadans, 19. � Del 19 dedesembre al 25 d’abril. Dedilluns a divendres d’11 a 14hi de 17 a 21h. Dissabtes d’11a 21h. Festius d’11 a 14h.
�
massa sovint, quan la falsacomplexitat serveix per dissi-mular l’evidència— sinó queesdevé la mateixa essència delprojecte. El millor exempled’això és el llibre-catàleg que,de manera paral·lela (i, si es vol,perfectament autònoma)acompanya el projecte de Va-lentín Roma. La selecció detextos d’autors nuclears comMaurice Blanchot, GiorgioAgamben, Philippe Lacoue-Labarthe amb Jean-Luc Nan-cy, Lars Iyer, Peter Pál Pelbarti Marina Garcés suposa un iti-nerari polifònic que ajuda a en-tendre quin és el fil conductorque dóna sentit i garanteix lacoherència de tot plegat. No caldir que l’esforç de lectura, i la vi-sita a l’exposició, val molt mésla pena que qualsevol viatgegalàctic a la recerca d’aliení-genes de color blau.
ADELA CAAMAÑO
DdG
GIRONASetmana Santa A 2/4 de 12del migdia, cercavila amb labanda La Lira de Vilafamés(Castelló), pels carrers se-güents: Plaça Constitució, Hor-tes, Santa Clara, Pont de Pedra iRambla de la Llibertat.
A 2/4 d’1 de la tarda, concerta la Rambla, al punt de finalit-zació de la cercavila, amb labanda La Lira.Jazz A les 11 de la nit, alSunset Jazz Club, concert ambGustav Lundgren Quartet, inte-grat pel mateix Lundgren (gui-tarra), Gabriel Amargant (saxo),Jordi Rossy (piano), Martin Hö-per (contrabaix) i Anton Jarl (ba-teria). Lundgren passarà per Gi-rona per presentar el seu darrerdisc, Second Opinion. Preu del’entrada, 8 euros.
GIRONADia Interncional del TeatreA les 7 de la tarda, al Cafè Con-text Llibreria (Pou Rodó, 21),recital de Jofre Huguet, com acloenda dels actes que ambmotiu del Dia Internacional delTeatre organitza El Galliner.
Prèviament, lectura del mani-fest a la plaça del Pou Rodó.Contes A les 10 del vespre,La Planeta, «Les mil i una nits aLirrab», de la companyia AnnaRoca.
BESCANÓMusical A les 10 de la nit, alTeatre de Bescanó, «El Con-cert» de la companyia Cor deTeatre de Banyoles, dins el ciclede Teatre al Gironès.
BLANESRepresentació A les 10 dela nit, en el Teatre de Blanes,«Instantes & secuencia decuerdas».
CELRÀEscenaris 2010 A les 10 dela nit, al Teatre Casino Llagos-
terenc, «Alopexidin» de la com-panyia 4Produccions, dins el ci-cle de Teatre al Gironès.
FIGUERESAniversari A les 9 del ves-pre, en el Teatre Municipal ElJardí, «Recepció, digui’m», a cà-rrec de La Funcional Teatre.
RIPOLLOscar Wilde A les 10 de lanit, en el Teatre Comtal, «Unmarit ideal», d’Oscar Wilde.
SALTCooperació A partir de les10 del matí, a La Mirona, Jorna-da Cultural amb l’Associació Ou-diodial. Oudiodial és una asso-ciació de Mataró que forma partde la Coordinadora d'EntitatsSolidàries i té com a principalsobjectius treballar per l'ajudasocial mútua dels senegalesosde Catalunya i el diàleg entrecultures.
A les 10 del matí, actuacióambiental, on hi haurà un es-pectacle de música i ball enpresència de les diferents dele-gacions de l’associació.
A les 12 del migdia, xerradaper part dels membres de l’as-sociació i les autoritats de Salt ial migdia continuarà el ritmeafricà amb un sessió de percus-sió i ball entre el públic assis-tent, acompanyat d’un pica-pica.
A les 7 de la tarda, tornarànovament la percussió més in-tensa amb els ritmes més pro-funds del Senegal.
FIGUERESArt De les 9 del matí a les 9del vespre, a la Rambla de Fi-gueres, Fira d’ART-bril. En-guany la convidada és la Fun-dació Oncolliga Girona. Organit-za: Associació Cultural ProjecteDesat'Art.
L’ESTARTITProductes artesans De les10 del matí a les 7 de la tarda,
a la plaça de l’Església / PasseigMarítim, «Colors i sabors de laMerditerrània», fira de produc-tes artesans. Els dies 4, 5, 11,18 i 25 d’abril.
L’ESCALAEsglésia de Sant Martí d’Em-púries A les 7 de la tarda,concert El violoncel a travésdels temps, amb Franco M. Or-mezowski (violoncel) i BarbaraLunetta (pinano). Organitzal’Associació Pau Casals.
GIRONAJazz A les 8 de la tarda, alSunset Jazz Club, jam sessionamb la Sunset Band, integradaper Nito Figueras (piano), PereMartínez (baix) i Enric Canada(bateria), amb Joni Tramuntana(claqué i animació). Preu del’entrada, 3 euros; entrada lliureper als músics participants a lajam.
SANT FELIU DE PALLEROLSDiumenge de Pasqua A les9 del matí, Missa de Resurrec-ció.
A les 6 de la tarda, a la Salade Ca les Hermanes, Concert acàrrec de la Coral La Gent Grand’Olot. Hi haurà berenar per atots els assistents.
PALAFRUGELLBall A les 11 de la nit, en elCentre Fraternal, ball amb elgrup Vell Temps.
SILSBall A les 6 de la tarda, a laSala Cultural La Laguna, ballamb el grup Maracaibo.
ULLASTRETArqueologia A les 12 delmigdia, al jaciment d’Ullastret,visita teatralitzada sota el títolIndiketa, Ultibeles i Bintar. Unavisita singular a Ullastret. Indi-keta, antiga habitant d’Ullas-tret, en companyia dels seusveïns Ultibeles i Bintar, convidaals visitants a passejar pel jaci-ment i a recordar plegats unmoment clau de la història: l’a-rribada dels romans. L’activitatva a càrrec de Zenit Cultura iDebòlit teatre, i està recomana-da per a totes les edats. Visitagratuïta, d’una hora i mitja dedurada.
L’ESTARTITProductes artesans De les10 del matí a les 7 de la tarda,a la plaça de l’Església / PasseigMarítim, «Colors i sabors de laMerditerrània», fira de produc-tes artesans. Els dies 5, 11, 18 i25 d’abril.
SANT FELIU DE PALLEROLSMissa A 2/4 d’1 del migdia,al Santuari de la Mare de Déude la Salut, Ofici Solemne per lapagesia del poble.
GIRONATaller A les 11 del matí, al’Auditori Narcís de Carreras dela Caixa, Taller familiar sobre elcomerç just. Preu: 3 euros (sis’adquireixen les entrades através de ServiCaixa). Edat re-comanada: a partir de 5 anys.
ULLASTRETTaller familiar A 2/4 de 12del migdia, al jaciment d’Ullas-tret, taller sota el títol Del me-tall a la moneda. Els assistentspodran participar en la fosa delmetall i reproduir una destral,escriure un text iber sobre plom
o encunyar una moneda d’U-llastret. El jaciment convida totsels interessats a participar enaquest taller, dirigit tant a pe-tits com a grans. Activitat gra-tuïta a càrrec d’Arqueolític i re-comanada per a totes les edats.
GIRONAComerç Just De les 9 delmatí a les 2 del migdia, micro-exposició «Comerç just : un pro-ducte, una història», en el Ves-tíbul de l’Auditori Narcís de Ca-rreras de La Caixa.
BLANESPintura ràpida De les 9 delmatí a les 3 del migdia, I Con-curs de pintura ràpida «Esti-mem les ermites» de Blanes.Enguany s'ha escollit el Santua-ri del Vilar, que serà el motiuprincipal d'inspiració per als pin-tors que vulguin participar enaquesta activitat.
CALONGECasal L’Amistat A les 6 i ales 8 de la tarda, sevillanes.
BLANESSantuari del Vilar Tot el dia,aplec del Vilar.
SANT GREGORICuina Quarta sessió dels ta-llers de cuina «Per llepar-se’nels dits» a l’Espai Jove Cal Bolet.De 20 a 22 h es proposaran al-guns plats tradicionals. Per a
més informació: [email protected].
BANYOLESClub de lectura juvenil A2/4 de 6 de la tarda, a la Biblio-teca Pública de Banyoles, co-mentai de l'obra «Dos Cavallsde la Gemma Lienas». Activitatadreçada a tots els joves a par-tir de 13 anys.
BANYOLESL’Hora del Conte A les 6hde la tarda, a la Biblioteca Públi-ca de Banyoles, «Va de llegen-des llegendàries del nostrepaís», a càrrec de Va de Contes.A partir de 3 anys. Amb el su-port: Diputació de Girona.
GIRONAMuseu del Cinema A 2/4 de9 de la nit, projecció del vídeo-documental Burma VJ - Repor-ting from a closed country, ones mostra reporters birmans jugant-se la vida per demostrarla dura repressió contra la Re-volucio del Safrà. Entrada gra-tuïta.
BANYOLESAteneu Bar A les 10 de lanit, projecció del vídeodocu-mental Burma VJ - Reportingfrom a closed country, on esmostra reporters birmans ju-gant-se la vida per demostrar ladura repressió contra la Revolu-cio del Safrà. Entrada gratuïta.
BLANESBiblioteca Comarcal A les 8del vespre, tertúlia literària Lle-tres i Mots. La lladre de llibres,de Markus Kusak.
BLANESEEE Ventijol A les 9 de lanit, dins el cicle Espai de Debat:Circuïts per a l’accés a la valora-ció de la Llei de dependència iprestacions a les quals pot do-nar accés.
BLANESTeatre de Blanes A les 10de la nit, La forma de les coses.Teatre Lliure i La Troca.
GIRONATeatre A les 10 del vespre, ala sala La Planeta, representa-ció de Penèlope, de la compan-yia Pepa Plana. Aquest és unespectacle basat en el mite dehomèric de Penèlope. TornaràUlisses o no tornarà? Preu dell’entrada: 12 euros.
TORROELLA DE MONTGRÍTaller De 5 de la tarda a 9del vespre, a la Casa Pastors, elprestigiós fotògraf mallorquíPep Bonet ofereix un tallersota el títol Saber mirar. Orga-nitzat pels Amics de la Fotogra-fia de Torroella.
BESCANÓBiblioteca infantil A 2/4 de6 de la tarda, contes per menjaramb el xef Joan Ferran amb enJoan de Boher. Organitza: Regi-doria d’Ensenyament.
SANTA COLOMA DE FARNERSBiblioteca Joan Vinyoli Ales 8 del vespre, presentaciódel llibre Removent conscièn-cies (Editorial Afers), a cura deQuim Gibert. Presentarà l’acteDolça Iglesias. Organitza: Cen-tre Excursionista Farners.
Fotografia
�
�
�
Llibres
�
�
Teatre
�
Conferències
�
Lletres
�
�
Cinema
�
Infantils
�
Aplecs
�
Ball
�
Literatura
�
Tallers
�
Concursos
�
Exposicions
�
�
Infantils
�
Setmana Santa
�
Fires
�
Visites guiades
�
�
Balls
�
�
Setmana Santa
�
�
Música
�
�
Fires
�
�
�
�
Jornades�
�
�
DIVENDRES 9
DIJOUS 8
DIMECRES 7
�
�
�
�
�
�
�
�
Teatre
Música
DIMARTS 6
DILLUNS 5
DISSABTE 3
DIUMENGE 4
Agenda de la setmana
04/04/10 GIRONAJazz amb la Sunset BandBar Sunset A les 8 de la tarda, al Sunset Jazz Club, jamsession amb la Sunset Band, integrada per Nito Figueras(piano), Pere Martínez (baix) i Enric Canada (bateria), ambJoni Tramuntana (claqué i animació). Preu de l’entrada, 3euros; entrada lliure per als músics participants a la jam.Ocasió per compartir amb una simpàtica banda de jazz.
�
MARC MARTÍ
03/04/10 PALAMÓSJove Orquestra de Cambra de Colònia«Les quatre estacions» A les 7 de la tarda, concert dela jove Orquestra de Cambra de Colònia amb Les quatre es-tacions, de Vivaldi; Concert per a Clarinet en La Major KV622 «Pachelbel», de Mozart, i Moses Variacions per a vio-loncello i instruments de corda, de Paganini. Una bona oca-sió per escoltar una jove orquestra alemanya.
�
DIARI DE GIRONA
Accents#654COORDINA Ana Rodríguez
12ÚLTIMA AccentsDIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 | Diari de Girona
GESTORIA • ADVOCATS
TOT TIPUS DE TRAMITACIONS NÀUTIQUESC/ Pi i Margall, 6 17600 FIGUERES (Girona) Tels. 972 673 111 972 673 112 Fax 972 672 004 E-mail: [email protected] Web: www.mension.es
