Embed Size (px)
Citation preview
Accents#662Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 28 DE MAIG DE 2010
ESTRENAEl director de «Sahara» revisael clàssic dels 70 de George A.Romero «The Crazies» amb lapopular Radha Mitchell com aprotagonista. >PÀG 3
MÚSICALas Migas publiquen disc
Després de sis anys de carrera musical i concertsarreu, el quartet femení publica el seu primer tre-ball discogràfic, Reinas del Matute, produït per Re-free. >PÀG 8
CONCERT
D’Callaos, al teatre de BescanóLa Mirona organitza el directe de la banda de flamenc-fusió D’Callaos, queamb la «Canija» al capdavant interpretaran alguns dels temes que els hanfet famosos >PÀG 9
LA FITXAPaís: Estats Units,
Any: 2009Durada: 104minGènere: FantàsticDirecciói guió: ScottStewartIntèrprets: PaulBettany, Dennis Quaid,Lucas Black, TyreseGibson � ALBÈNIZCENTRE (GIRONA),OCINE (GIRONA),CINEBOX (SALT),LAUREN (BLANES),CATCINEMES(FIGUERES), CINESOLOT, KYTON(PALAMÓS), OCINE(PLATJA D’ARO),CINES ROSES
�
«LEGIÓN»�PAUL BETTANY I DENNIS QUAID PROTAGO-NITZEN AQUEST FILM APOCALÍPTIC QUE MOSTRA LA LLUI-
TA ENTRE ÀNGELS I HUMANS
De petits ens havien ensenyat queDéu nostre senyor i la seva cortd’àngels vetllaven per tots nosaltresper evitar caure a les urpes delmal. També és cert que, com expli-quen les sagrades escriptures, en al-guns moments determinats la hu-manitat fou castigada per la còlerade Déu a causa de profundes desavinences, essent l’Apocalipsi elcapítol final i més intens, en el qualels àngels deicideixen acabar ambtots aquells que s’han atrevit a per-sonificar el mal a la Terra.
CARLES RIBASSeguint les línies bàsiques del text es-crit per Sant Joan, Legión ens porta almoment en el qual la profecia s’a-compleix i la humanitat corre el riscde desaparèixer. Amb una històriaubicada en un bar de carretera, el filmens presenta un grup de personatgesque coincidiran en aquest espai ique hauran d’afrontar la lluita contraaquest exèrcit «angelical» amb l’ú-nica ajuda de l’arcàngel Miquel,el qual té la missió de prote-gir una persona en concret: lacambrera del bar, ja que estàembarassada d’un nadó ques’ha de convertir en la salvació
de la humanitat. Concebuda com una curiosa mes-
cla entre Terminator, Abierto hasta elamanecer i fins i tot Río Bravo, Legiónse sustenta, com no podia ser d’altramanera en aquesta mena de films, entot un reguitzell d’efectes visuals ca-paços de farcir les constants lluites en-tre àngels i humans i, d’altra banda,aconseguir que l’espectador tinguimolt clar d’entrada que la història ésel que menys importa en un film des-tinat a entretenir el personal. No re-sulta estrany, d’aquesta manera, queLegiónes converteixi en el primer filmque dirigeix el nord-americà ScottStewart, un home que s’ha forjatuna brillant carrera en el terrenydels efectes visuals gràcies al seuaprenentatge a la factoria IndustrialLights & Magic de Georges Lucas i alseu treball en pel·lícules com la tri-logia de Piratas del Caribe, Sin City oIron Man.
Quan els àngelss’enfaden
02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 28 DE MAIG 2010 | Diari de Girona
Girona 6.10 8.20 10.30 3DPlatja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30 3D
Girona 4.30 Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.30Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30
Girona 10.30Platja d’Aro 8.20 10.30
Girona 5.00 7.30 10.0 0.30Platja d’Aro 4.15 7.15 10.15
Girona 4.00 6.10 8.20 10.30Platja d’Aro 4.30 6.30 8.30 10.30
Girona 4.15 6.15 8.15 10.15 0.15Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30
Girona 5.00 7.30 10.00 0.30
Girona 8.20 10.30 3DPlatja d’Aro 6.10 8.20 3D
Girona 4.15 6.15 8.15 10.15 0.15
Girona 4.00 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 4.15 7.15 10.15
Girona 6.10 8.20
* Sessions golfes només els divendres i els dissabtes
Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.cinesocar.com
www.ocine.es
GIRONA • PLATJA D’ARO
El gènere de la comèdia esbojarrada ipassada de voltes semblava que en elsdarrers anys havia perdut el camí quemarcaren a principis dels vuitanta di-rectors com John Landis o els germansZucker a causa de quedar-se nomésamb l’embolcall de les propostes i desubstituir l’elaborat esquema argu-mental per seqüències embafades degrolleria. Per sort, la temporada ante-rior ens va arribar la notable Resacónen las Vegas i ara ens arriba Jacuzzi alpasado, dues mostres d’aquest tipusde subgènere ben entès.
No és casualitat que darrere de Jacuzzial pasado hi hagi Steve Pink. Productori guionista de la potser sobrevaloradaperò mítica Alta fidelidad, Pink s’ha de-
cidit a dirigir per primera vegada ambun títol que, en el fons i en la forma, beudels esmentats referents dels anys vui-tanta. D’aquesta manera, la història deJacuzzi al pasadogira al voltant de qua-tre amics que decideixen passar un capde setmana en un hotel de muntanya.L’estada no és casual: un d’ells passa perun mal moment i entre tots plegats cre-uen que rememorar els vells temps d’a-dolescents que varen viure en aquestmateix hotel esdevindria la teràpia per-fecte per l’amic i, en el fons, per tots ple-gats.
Ben aviat s’adonen que tenen unaedat, però un misteriós jacuzzi que te-nen a l’habitació els transporta per artde màgia a l’època on gaudien al màximde la vida. Pels quatre protagonistes re-sulta el moment ideal per esmenar er-
rors passats i canviar el destí de les sevesvides, tot i que, naturalment, aquest de-sig també portarà conseqüències.
Encapçalada en el terreny interpre-tatiu per John Cusack (mestre de ceri-mònies de l’esmentada Alta fidelidad),Jacuzzi al pasadotambé sap picar l’ullet
en forma d’homenatge a les comèdiesdels anys vuitanta gràcies a la presènciade l’actor Chevy Chase i de una històriaque no deixa de mostrar les llums i om-bres d’una generació que té l’oportuni-tat de reviure el gloriós passat amb nos-tàlgia i tremolor de cames.
CARLES RIBAS
LA FITXAEstats Units.
2010. Gènere:Comèdia.
Durada: 100 min.Direcció:
Steve Pink.Intèrprets: John Cu-
sack, Rob Corddry,Craig Robinson, Clark
Duke� Albèniz Centre
(Girona), Ocine(Gi.), Cinebox
(Salt), Lauren (Bla-nes), Figueres, Ci-
nes Olot, Ocine(Platja d’Aro), Ci-
nes Roses.
�
El , George A. Romero treia pun-ta a la seva fama de creador d’at-mosferes malsanes amb «The Cra-zies», un angoixant –per auster i sòr-did– film de terror sobre una comu-nitat de l’Amèrica rural que es cap-bussava en un autèntic malson quanels seus habitants comencen a per-dre el seny i a comportar-se com abestioles assassines.
Rodada a l’ombra de l’èxit, uns anysabans, de La nit dels morts vivents, lacinta funcionava per una aureola demal rotllo in crescendo que culminava
amb una oda al nihilisme molt pròpiadel cineasta entre els anys i . Comque ara qualsevol material és suscep-tible de fotocòpia, The Craziesdisposad’un remake una mica més sofisticat iamb la mirada posada a l’estat de pa-ranoia que s’apodera de les ciutats i po-bles nord-americans cada vegada ques’enfronta a un suposat enemic exte-rior.
Escrita per Scott Kosar (guionista deLa matanza de Texas, El maquinista iLa morada del miedo) i Ray Wright (elde Pulse i Expediente ), la nova ver-sió de The Craziesse situa en un pobletd’Iowa en què el més apassionant que
pot arribar a passar al cap de l’any sónels actes socials que apleguen tots elsveïns.
En una d’aquestes celebracions, unpartit de beisbol, apareix al camp unhome armat i fora de si, i el xèrif local,David Dutton, es veu forçat a abatre’la trets. No és un cas aïllat. De mica enmica, altres habitants van embogintsense aparent explicació, convertint-se en assassins de mirada perduda. Elxèrif, veient que les coses es descon-trolen, inicia una investigació. I no tri-ga a descobrir que els fets estan rela-cionats amb una misteriosa toxina queha contaminat l’abastament d’aigua de
la zona. La cinta, que fa pinta d’assem-blar-se als Infectados dels germansPastor, té un dels seus principals focusd’interès en el repartiment, encapça-lat per Timothy Olyphant (protagonis-ta de Hitman i de la sèrie de culte Jus-tified), Radha Mitchell, Joe Anderson,Larry Cedar i Danielle Panabaker, pro-metedora actriu descoberta al recentremake de Viernes . Menys engres-cador resultava, en canvi, el perfil deldirector escollit, Breck Eisner, però lacrítica nord-americana assegura quea l’autor de Sahara se li dóna molt mi-llor el cinema de terror que el d’aven-tures.
PEP PRIETO
DIARI DE GIRONA
CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 28 DE MAIG DE 2010
LA FITXAEstats Units.
2010.Títol original: “The
Crazies”Gènere: Terror.
Direcció:Breck EisnerIntèrprets:
Timothy Olyphant,Radha Mitchell, JoeAnderson, Danielle
Panabaker.� Albèniz Centre
(Girona), Ocine(Gi.), Cinebox
(Salt), Lauren (Bla-nes), Figueres, Ci-
nes Olot, Ocine(Platja d’Aro).
�
REMAKEUna versió més
luxosa.Romero, un austerde referència. The
Crazies, tot i ser unaproducció relativa-
ment barata, no arri-ba a les quotes
d’austeritat del seumodel: Romero, defet, va nodrir el re-partiment d’habi-
tants del poble ones rodava la pel·lícu-
la que, per des-comptat, no tenien
cap experiència da-vant les càmeres.
Amb tot, el resultatera realment inquie-
tant.
«THE CRAZIES» �BRECK EISNER FIRMA AQUEST «REMAKE» D’UNA MAGNÍFICA CINTA DE TERROR DE GEORGE A. ROMEROSOBRE UN POBLE DE L’AMÈRICA RURAL EN QUÈ ELS SEUS HABITANTS ES COMENCEN A COMPORTAR COM BESTIOLES ASSASSINES
El terror truca a la porta
Aquells meravellosos anys (vuitanta)«JACUZZI AL PASADO» �EL PRODUCTOR I GUIONISTA D’«ALTAFIDELIDAD» ENS TRANSPORTA ALS ANYS VUITANTA AMB UNACOMÈDIA QUE PROPOSA MOLT MÉS DEL QUE APARENTA
����� OBRA MESTRA
���� MOLT BONA
���BONA
��INTERESSANT
�REGULAR
�DOLENTA C
RÍTIQ
UES
LES E
STR
EN
ES D
E LA
SET
MA
NA
PASSA
DA
DdG
CartelleraLA PROGRAMACIÓDELS CINEMES DE
GIRONA ÉS A LAPÀGINA 54
AURORA BOREAL�����
Suècia, Finlàndia. 2007. Títol original: «Solstorm». Direcció: Leif Lindblom. Guió: Klas Abrahamsson; basat en la no-vel·la d’Asa Larsson. Intèrprets: Izabella Scorupco, Mikael Persbrandt, Jakob Eklund, Krister Henriksson, Suzanne Reuter,Lena B. Eriksson. Albèniz Centre (Girona). Per més que les cròniques periodístiques diguin que aquesta adaptacióde l’exitosa novel·la d’Asa Larsson és una simple explotació de la saga Millennium, cal dir que això és inexacte: AuroraBoreal està rodada dos anys abans i, a més, presenta un embolcall formal força diferent. El director Leif Lindblom tél’encert de renunciar a les fidelitats extremistes i simplifica el text de Larsson per centrar-se en les seves càrreguesde profunditat contra el poder silenciador de l’església. I la jugada li surt bé: el més interessant del film és el seu jocde mirades i mitges veritats en una comunitat en què el pecat ressona menys si es fa desaparèixer el pecador. Lind-blom abusa de la retòrica estilística (plans abruptes que revelen situacions violentes, subratllats innecessaris que as-senyalen als culpables) però se li ha de reconèixer una notable habilitat en el disseny dels personatges i la seva per-torbadora radiografia dels secrets familiars. Així, entre el gèlid suspens propi de la Larsson i la narrativa hereva d’A-gatha Christie, transcorre un thriller que a estones peca de referencialista (la policia embarassada a l’estil Fargo) peròque sap sostenir la tensió amb un mínim de decència visual i permet descobrir que Izabella Scorupco és millor actriudel que apuntava fa quinze anys a Goldeneye. PEP PRIETO
�
YO SOY EL AMOR�����
Itàlia. 2009. 123 min. Drama. Títol original:«Io sono l’amore». Direcció: Luca Guadagnino.Guió: Barbara Alberti, Ivan Cotronero, Walter Fa-sano i Luca Guadagnino, basats en un argumentde Luca Guadagnino. Música: John Adams. Foto-grafia: Yorick Le Saux. Muntatge: Walter Fasano.Intèrprets: Tilda Swinton, Flavio Parenti, EdoardoGabbriellini, Alba Rohrwacher, Pippo Delbono,Maria Paiato, Diane Fleri, Waris Ahluwalia, Ga-briele Ferzetti, Marisa Berenson. Albèniz Cen-tre (Girona). Deixem de banda l'alegria que estàprovocant entre els cercadors de titulars l’ano-menat Nou Cinema Italià (com si Garrone o So-rrentino acabessin de debutar) i el tèrbol passatde Luca Guadagnino (responsable de la deplora-ble Melissa P.), perquè Yo soy el amor (desafor-tunat títol, per cert) no necessita coartades perser exalçada com una de les propostes més esti-mulants de l'actual cartellera, malgrat que s'hagivist relegada a una única sala (a l’Albéniz Centrede Girona) i en versió doblada. Seguint indissi-muladament l'estela de Luchino Visconti (ecosde Gruppo di famiglia in un interno), el film radio-grafia el progressiu deteriorament (econòmic,moral) d'una família de l'alta burgesia milanesaen decadència, atrapada per una forma de vidacaduca que, finalment, salta pels aires, enaquest cas, detonada per diversos conflictesamorosos que treuen a la llum la mentida sobrela qual se sustenta la seva insatisfactòria exis-tència quotidiana. Guadagnino no maneja el rit-me ni la composició amb l'elegant port de Vis-conti (de fet, en ocasions demostra ser una micamaldestre), però aconsegueix moments de granenvergadura emocional (el pla mut després de laprimera seqüència de crèdits) i es deixa portarper un guió notable. Més que suficient per obte-nir un film molt apreciable. EDUARDO GUILLOT
�
04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 28 DE MAIG DE 2010 | Diari de Girona
PRINCE OF PERSIA: LAS ARENAS DEL TIEMPO�����
Estats Units. 2010. Color. 117 min. Títol original: «Prince of Persia: Sands ofTime». Direcció: Mike Newell. Guió: Doug Miro, Carlo Bernard i Boaz Yakin. Intèr-prets: Jake Gyllenhaal, Gemma Arterton, Alfred Molina, Ben Kingsley, Steve Tous-saint, Toby Kebbell, Richard Coyle. Albèniz Centre (Girona), Ocine (Gi.), Cine-box (Salt), Lauren (Blanes), Figueres, Cines Olot, Kyton, Arinco (Palamós), Ocine(Platja d’Aro), Cines Roses. Dit sigui d’entrada que Prince of Persia: Las Arenas delTiempo no és altra cosa que un artefacte, el capítol pilot d’una nova saga cinemato-gràfica. La seva fructificació dependrà dels números finals, naturalment, i la sevarecuperació de les aventures aràbigues no deixa de ser, com ja passava amb el vi-deojoc que l’ha inspirat, una anècdota merament estètica, és a dir, que no hi ha im-plícita una voluntat revisionista del gènere o la seva teòrica renovació. Assumida laseva condició de producte de masses, la veritat és que la cinta de Newell (curiós ci-neasta capaç de passar de Cuatro bodas y un funeral a una entrega de Harry Potter
sense despentinar-se) no està exempta d’interès. Segurament el més cridaner radi-ca en la seva lectura política, ja que carrega les tintes sobre la recerca d’unes in-existents armes de destrucció massiva, i en la singular aposta per una shakespea-riana concepció de les intrigues palatines. Evidentment, tot plegat és superficial,perquè a Newell i el seu productor Jerry Bruckheimer els acaba interessant moltmés la vocació pirotècnica de l’invent. I aquí, contra tot pronòstic, la pel·lícula tambété la seva gràcia: no tant per les seves espectaculars coreografies (vistes mil vega-des i millor rodades) sinó per l’aposta per una acció física més directa i violenta delque es podria esperar en un producte de la factoria Disney. En aquest sentit, desta-quen, per exemple, l’escena de la mort del Rei o la magnífica seqüència de l’atacdels Hassassins, moments resolts amb un sentit del (neo)classicisme prou encer-tat. El millor de Prince of Persia: Las Arenas del Tiempo, en qualsevol cas, és la in-terpretació de Gemma Arterton, que sap composar un personatge contemporanisense renunciar a la impertinent picardia de les heroïnes clàssiques del gènere. PEPPRIETO
�
PUBLICITAT 05AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 28 DE MAIG DE 2010
06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 28 DE MAIG DE 2010 | Diari de Girona
De l’autora de «Leer Lolita en Teherán»Nafisi compon un catàrtic retrat d’una
família excepcional i, alhora, universal. Co -mençant per la seva infància difícil, el seuprimer matrimoni fallit, les seves tro badesamb la injustícia i el despertar del seuactivisme polític a la República Islà mica del’Iran, analitza els esdeveniments i les per -sonalitats que la van portar a ser una donavalenta, compromesa i insubordinada.| DdG
�
AZAR NAFISI
Cosas que he calladoDUOMO, 406 PÀGINES
Teconologia: adaptar-se o desaparèixerTodo va a cambiar ens introdueix les
transformacions que ha suposar la irrupciód’Internet en els sectors relacionats ambl’entreteniment i la cultura (com la ind´striadiscogràfica, l’audiovisual, els mitjans decomunicació o el sector editorial) i ensdescriu com i en quina mesura aquestscanvis tecnològics seguiran manifestant-seen els pròxims anys.| DdG
�
ENRIQUE DANSTodo va a cambiarDEUSTO, 277 PÀGINES
Viatge per Califòrnia tot esperant ObamaAquest llibre de viatges ens endinsa en
la costa oest americana i els seus mites.L’autor ens guia de Califòrnia a Nevada ambla històrica campanya electoral que portarObama a la Casa Blanca com a teló de fons.Amb la força de la primera persona, el llibretransmet una experiència vital intensa quebarreja apunts de viatges, assaig cultural,crònica periodística i fets emotius.| DdG
�
TONI MOLLÀMés enllà de San FranciscoBROMERA, 183 PÀGINES
Una més que prometedora primera novel·laA Tochtli li agraden els barrets, els
diccionaris, els samurais, les guillotines i elsfrancesos. Però Tochtli és un nen i ara elque vol és un nou animal per al seu zooprivat: un hipopòtam nan de Libèria. El seupare, un narcotraficant al cim del poder,està disposat a complir tots els seuscapricis. No importa que es tracti d’unanimal exòtic en perill d’extinció.| DdG
�
JUAN PABLO VILLALOBOSFiesta en la madrigueraANAGRAMA, 104 PÀGINES
Una reivindicació del bon menjarL’objectiu d’aquest llibre és proposar un
excepcional menu d’infinits plats que po dencombinar-se amb llibertat absoluta: breuspeces que ens parlen sense solem nitat devins, olis, mercats, plats, cuiners,restaurants i menjars, elaborats amb unllenguatge col·loquial i desenfadat, irreve -rent en ocasions i sempre intel·ligent. Unainvitació al gaudi dels plaers quotidians| DdG
�
DAVID DE JORGE Con la cocina no se juegaDEBATE, 348 PÀGINES
Un text que Pep Cruz ha portat a l’escenariEn un bonic poble de muntanya, Lara i
Paco passen les seves vacances d’estiu.Com que Paco és un actor de la televisiómolt popular, al poble li demanen que faciel pregó de la Festa Major. A partir d’aquestmoment, ell i la seva dona estableixen unaambigua amistat amb Eloi, director del grupde teatre amateur del poble i actoraficionat.| DdG
�
JOAN LLUÍS BOZZOCòmica vidaAROLA EDITORS, 98 PÀGINES
FICC
IÓ E
N C
ATA
LÀ 1�Se sabrà totXAVIER BOSCHPROA
2�Tot el quepodríem haverestat tu i jo sino fossim ...ALBERT ESPINOSAROSA DEL VENTS
3�Perdona, peròvull casar-meamb tuFEDERICO MOCCIACOLUMNA
4�Perdona si et dic amorFEDERICO MOCCIALABUTXACA
5�Crim en directeCAMILA LACKBERGAMSTERDAM
NO
-FIC
CIÓ
CAT
ALÀ
1�La màscara del rei ArturPILAR RAHOLAMAGRANA
2�Viatge d’anadai tornadaGERARD PIQUÉEDICIONS 62
3�En efectiu oamb targeta?CARLES TORRECILLACOLUMNA
4 �Doncs joho veig aixíXAVIER SALAMARTÍNCOLUMNA
LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA
Els més venuts
L’ESCRIPTORA ESTABLERTA A VENÈCIA TORNA A LES LLIBRERIES AMB «CUESTIÓN DE FE»
DONNA LEONCuestión de fe
SEIX BARRAL,320 PÀGINES
Res ni ningú és allò que sembla i, elque és més important, allò quepassa té causes molt diferentsd’allò que s’explica. Paraula deDonna Leon que, en el seu últimllibre, Cuestión de fe, passacomptes amb els «endevinadors»de la «tele», predicadors d’un«déu» que enganxa cada cop a mésfeligresos.
Hordes de turistes armats fins a lesdents amb càmeres i bosses, preusdesorbitats, corrupteles i una humitatsufocant... aquesta és la Venècia que lalegió de lectors que té Leon a tot el món«entreveu» a través del seu comissari,el «normalíssim» Guido Brunetti, la rè-plica del taciturn Wallander de HenningMankell o el cançoner Montalbanod’Andrea Camilleri.
Aleshores, per què viu ella, unanord-americana de Nova Jersey, des de a la ciutat dels canals?, doncsperquè «tot és preciós» i perquè, remataamb fina ironia, «si t’agraden els reptes»aquest és «el teu lloc». «És un lloc onconstantment es posen a prova elsteus límits físics, però també –i ho diuamb majúscules– és poc sorollosa i lavida és lenta i fàcil» i per això, perquèvol que ho continuï sent per a ella, es re-sisteix a què la tradueixin a l’italià.
Leon () sosté que no és nomésen la seva imaginació de «fanàtica del’assassinat», un «art» al qual dedica unllibre a l’any, on mai res ni ningú és allò
que sembla. «Les coses i la gent són di-ferents, molt, d’allò que pretenen ser i,el què és més important encara, tot allòque succeeix té sovint molt diferentscauses de les que diem».
Per això, Brunetti sempre ha de«perforar» per descobrir les dades quenecessita en les seves investigacionsperquè mai estan on aparenten, ni tansols rere la façana, com si ser veneciàsignifiqués néixer amb una d’aquellesdisfresses que llueixen en els carnavals.«Crec que molts de nosaltres apre-nem a portar màscares la major part de
les nostres vides. Som educats amb lagent que no ens agrada, obeïm normesde gent que no respectem, fem cosesque no ens ve de gust només perquèsón les que es consideren correctes...però no crec que això sigui una pecu-liaritat ni de Venècia ni d’Itàlia», resol.
Perquè la realitat no el confongui,Brunetti «fa servir» sempre la secretà-ria del seu impostat i inútil cap, la si-gnorina Elletra, tan destra, o més, en na-vegar per internet per trobar allò que lagent s’entesta en ocultar, una mestriaque recorda la de la Lisbeth Salander
del suec Larsson. «Trobo la compara-ció ofensiva per a la signorina Elettra,perquè ella no és violenta, ni la seva mo-tivació fonamental a la vida és la ven-jança. Pel què jo la conec –bromeja– noveu el sexe com una agressió i té un sen-tit ètic que és reconeixible per moltagent, a més d’un subtil sentit de la iro-nia i l’humor».
Cuestión de fe (Seix Barral), el seu lli-bre «negre» número , embolica un as-sassinat en el qual tornen a aparèixer lesfosques trames de poder que tan caresli són, amb un tema «domèstic» pro-tagonitzat pels «xerraires» i «endevi-nadors» que apareixen llançant lescartes, o fent qualsevol altre «sortilegi»,a la televisió. «Crec que els endevina-dors són els nous predicadors d’a-questa era. Trobo poques diferènciesentre allò que uns i altres fan. La gentnecessita alguna cosa en què creure, iho troben en els xerraires d’un i altre ti-pus però l’última cosa que necessitemsón més déus: en tenim més que sufi-cients», subratlla.
A més de a la seva passió per «matargent», Leon dedica una gran energia algrup de música de cambra que hafundat a la Toscana, Il Complesso Ba-rocco, amb el qual té previst viatjar aMadrid per fer una sèrie de concerts encol·legis.
Malgrat iniciatives tan «cultes» comaquesta, Leon no és gens optimista so-bre l’expansió de l’«alta cultura» en lasocietat, però, confessa, la veritat és queno és «gaire optimista sobre res».
CONCHA BARRIGÓS/EFE
Donna Leon: «L’última cosaque necessitem són més déus»
Donna Leon torna a treure l’inspector Brunetti als carrers de Venècia.
DIARI DE GIRONA
LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 28 DE MAIG DE 2010
Una de les obres mestres sobre l’HolocaustCamp de concentració de Natzweiler-
Struthof sobre els Vosgos. L’home queacaba d’arribar amb un grup de turistes unatarda d’estiu no és un visitant qualsevol: ésun exdeportat que amb la distància delsanys ha tornat al lloc on va ser tancat. Desobte, davant del barracó i la tancatransformats ara en museu, els recordsafloren carregats de dolor i emoció.| DdG
�
BORIS PAHORNecrópolisANAGRAMA, 259 PÀGINES
Una intriga conspirativa d’estil HitchcockAdam és un expert climatòleg que va a
Londres a una entrevista de feina. Per ferun favor a un estrany la seva vida passa enpoques hores de contenir un prometedorfutur a ser un malson. Sense les sevespertinences i sospitós d’haver comès uncrim, es veurà assetjat per la policia, alhoraque l’autèntic responsable el buscarà sensetreva per liquidar-lo.| DdG
�
WILLIAM BOYDTormentas cotidianasDUOMO, 444 PÀGINES
Una experiència que marca el superviventA Romania, a les acaballes de la Segona
Guerra Mundial, la minoria ètnica alemanyaés perseguida pel règim estalinista. Cincanys després que la patrulla l’anés a buscar,Leopold torna convertit en una altra perso -na. Aquesta història tràgica narra detalls dela vida quotidiana dels deportats alemanysen els camps de treball forçat russos.| DdG
�
HERTA MÜLLER Tot el que tinc, ho duc al damuntBROMERA, 262PÀGINES
Un dels millors llibres de l’anyAquesta és la història de dues ciutats i
de la recerca de la felicitat d’un home. Unahistòria plena de sentit de l’humor,enginyosa i fascinant sobre el viatge delprotagonista, un periodista londinenc demitjana edat, d’Occident a Orient, de lacelebració de l’amor eròtic a la culminaciód’un anhel espiritual.| DdG
�
GEOFF DYERAmor en Venecia, muerte en BenarésMONDADORI, 303 PÀGINESDe l’autora de «La joven de la perla»
Abans que Darwin escandalitzés el mónsencer amb les seves teories sobre l’origende les especies, hi va haver algú que ja dub -tava, buscava, feia preguntes... Aquesta ésla bella història de l’amistat de dues do nesmolt diferents, però unides per una ma teixapassió: el seu desig de buscar les em prem -tes de la vida en els fòssils i descobrir així lahistòria secreta del nostre passat.| DdG
�
TRACY CHEVALIERLas huellas de la vidaLUMEN, 344 PÀGINES
Segona part de les memòries de l’autorA Juventud, Coetzee, el narrador, un
estudiant de la Sud-àfrica dels anys 50,porta temps planejant escapar del seu paísnatal. Estudiant matemàtiques, llegintpoesia i estalviant diners intentaassegurar-se que, quan s’enfronti a lesvicissituds del món real, estarà preparat perexperimentar-les amb una intensitat total iper transformar-les en art vertader.| DdG
�
J. M. COETZEEJuventudMONDADORI, 167 PÀGINES
5�El Crackòviade les 6copesJORDI GRAVÍ(ED.)COLUMNA
FICC
IÓ C
AST
ELLÀ
1�El tiempo entre costurasMARA DUEÑASTEMAS DE HOY
2�El asedioARTURO PÉREZREVERTEALFAGUARA
3�Crimen en directoCAMILLA LACKBERGMAEVA
4�Todo lo quepodríamoshaber sido tú y yo...ALBERT ESPINOSAGRIJALBO
5�ConspiraciónOctopusDANIEL ESTULINEDICIONES B
NO
-FIC
CIÓ
CA
STEL
LÀ 1�El viaje al poderde la menteEDUARDO PUNSETDESTINO
2�Mil millones de mejillonesFERNANDO TRIAS DE BESTEMAS DE HOY
3�Autobiografíade mi vidaFÉLIX DE AZÚAMONDADORI
4�El secretoRHONDA BYRNEURANO
5�Los añosdivinosORIOL REGÀSDESTINO
El menor espectáculo del mundo ésel cinquè llibre de contes de Félix J.Palma, un conjunt de«tragicomèdies absurdes» al voltantde l’amor i el desamor, en les qualsl’autor intenta mirar «més enllà dela realitat» per mostrar al lector«retalls perduts de màgia».
El títol del llibre, editat per Páginas deEspuma, comporta tres significats, algunsd’ells «contradictoris» entre si, confessaFélix J. Palma (Sanlúcar de Barrameda,).
El primer, «remet al món del circ»,però sobretot, al costat absurd de lavida. Es tracta –apunta Palma– de «fermalabarismes amb la realitat» per tro-bar els seus racons ocults. «M’agradabuscar a través del fantàstic de l’absurdaquelles flors exòtiques», que són «comtrossets de màgia», diu.
La segona referència té a veure ambel gènere del conte, «considerat un gè-nere menor desgraciadament en el nos-tre país», opina Palma. I és que parlar delconjunt de contes com «el menor es-pectacle del món» pot resultar contra-dictori, «però també és una forma d’en-grandir-lo, com una rèplica davant de laindiferència del lector».
I en tercer lloc, el títol també fa al·lu-sió a l’amor, «perquè l’amor –afirmaPalma– només el veuen realment duespersones: la parella, per molt que aques-
JAVIER M. UZCÁTEGUI/EFE
FÉLIX J. PALMAEl menorespectáculodel mundo
PÁGINAS DE ESPUMA, 106 PÀGINES.
«El menor espectáculo delmundo», nou contes entrela tragèdia i l’absurditat
ta visqui en un context».Es tracta d’una selecció de nou con-
tes, nou històries «de reconquesta» en lesquals els personatges s’enfronten a una«gesta ridícula», en la qual allò fantàsticneix «d’explicar amb naturalitat un fet ab-surd, un fet extraordinari», segons l’au-tor. Ara bé, no es tracta d’un «absurd gra-tuït». «M’interessa que hi hagi una lògi-ca dins de l’absurditat de la situació. Eldisbarat gratuït per a mi no és tan efec-tiu», explica Palma.
Quant a l’eix que recorre els relats, Pal-ma considera que existeix un personat-ge masculí en els seus contes que es re-peteix: algú que mira amb «estranyesa»i «perplexitat» el món, i que no és capaçde comprendre el funcionament d’a-questa maquinària. Un altre punt d’unióes troba en el llenguatge, en el «to de re-flexió» amb què l’escriptor completa totallò que envolta les peripècies dels per-sonatges.
Deutor de Cortázar, Palma admetque les seves històrias sorgeixen per«contagi d’altres obres de ficció» quel’inspiren, per pel·lícules o cançons, itambé de la pròpia realitat, que sempreguarda situacions absurdes a les quals«treure una mica de punta».
A mig camí entre el conte i la novel·la,l’autor es considera abans que res «nar-rador», i explica que és la pròpia histò-ria «la que decideix el seu espai».
Renega del «sector crític» que pensaque els contes són «un descans» entrenovel·la i novel·la. «A mi el conte emsembla un gènere tan difícil o més quela novel·la» –assenyala–, la diferència ésque «el conte recull un moment oncanvia la vida del personatge, que és composar el focus en una part de la sevavida».
Embardissat en la redacció d’unanovel·la, Palma considera que amb Elmenor espectáculo del mundo ja ha ar-ribat a «una fita en l’exploració d’allò ab-surd», i que ara es tracta d’«explorar enuna altra direcció» i marcar-se nousdesafiaments.L’autor d’aquest recull de relats no considera el conte un gènere menor.
DIARI DE GIRONA
08MÚSICA AccentsDIVENDRES, 28 DE MAIG DE 2010 | Diari de Girona
Las Migas –Sílvia Pérez Cruz,Isabelle Laudenbach, Marta Roblesi Lisa Bause– publiquen aquestasetmana Reinas del Matute (Nue-vos Medios), un disc de debut quearriba després de sis anys sobre elsescenaris.
Tres de les components de LasMigas es van conèixer a l’Escola Su-perior de Música de Catalunya(Esmuc), i des d’aleshores van anarencadenant un directe rere un al-tre, sense apenes temps per posar-se a gravar. Ho van aconseguir el ju-
liol passat, quan es van tancar enun estudi de Barcelona juntamentamb Raül Fernández (Refree), elproductor encarregat de «netejar»els temes perquè s’acostessin mésa l’apariença d’un cançó conven-cional.
Marta Robles va explicar en lapresentació del disc que van es-collir Refree en part per ser undels candidats «més allunyats delflamenc», ja que no s’identifiquenamb un «grup de flamenc tradi-cional», sinó que parteixen d’a-quest gènere cap a altres llocs on se
senten «més còmodes».Refree es va encarregar d’es-
curçar les cançons, que s’havienanat allargant en els directes, i vabuscar «l’essència» per portar-les al’extrem: o més rockeres o mésflamenques. El mateix productorho va explicar ahir, a més d’asse-gurar que només acceptaria tre-ballar amb elles si estaven dispo-sades a fer un disc «obert de mires».
Així ha nascut un total de can-çons, quatre de les quals són poe-mes de Federico García Lorca queRobles va adaptar en el seu projecte
de final de carrera a l’Esmuc. Loscuatro muleros, El camino de lospoetas, Fuera del mar i La Tararacomparteixen protagonisme ambpoesies de Rafael Alberti i algunararesa, com Caricias de sal, unacançó de so «folclòrico-pop» quevan acabar de composar una nit enuna masia.
També s’inclouen altres can-çons emblemàtiques, com Maríala Portuguesa –que la palafruge-llenca Sílvia Pérez Cruz canta enuna mena d’homenatge a la sevamare, amant d’aquest tema–, i Lasreinas del matute, que dóna nom aldisc. Són unes alegries composa-des per Antonio Romera «Chipi»,«un personatge» que els va donarla idea, ja que es coneix com a ma-tuteras a les dones contrabandis-tes que passen gènere de Gibraltara Cadis.
Amb les seves components ori-ginàries de Sevilla, Berlín, Pala-frugell i la Bretanya francesa, aLas Migas se’ls va acudir que elles,d’alguna forma, també són con-trabandistes de sons. Ho demostraran avui mateix en con-cert a L'Auditori de Barcelona, queté les entrades esgotades des de fatemps.
EUROPA PRESS
Las Migas i elseu primer disc
EL QUARTET PUBLICA EL SEU PRIMER TREBALL DISCOGRÀFICDESPRÉS DE SIS ANYS EN EL MÓN DE LA MÚSICA�
BANKROBBEREspaldamaceta publica«Miedo al silencio»
No ha estat fàcil resumir en un soldisc el moment creatiu que viu Es-paldamaceta, compositor compulsiuque no pot passar un dia sense notarla tremolor del nylon entre els dits.Arnau Vallvé (Manel) es va encarre-gar de gravar les seves 30 millorscomposicions i aquí van 11 d’elles.Potser podrien ser unes altres, pot-ser no hi són totes les que són, peròles escollides sí reflecteixen qui és iquin moment viu Espaldamaceta, undels cantautors més emocionantsd’ara i d’aquí. Una veu i una guitarrade nylon. Amb només aquests ele-ments, Espaldamaceta obre un mónde possibilitats. Tota la riquesa i l’ex-presivitat de la veu. Una guitarraque parla en diferents ritmes i afina-cions. I la tristesa infinita que se-gueix aflorant per cada porus decada cançó. Aquestes troballes mu-sicals fan de la sorpresa el leit motivde Miedo al silencio, que sortirà a lavenda el dia 31. Miedo al silencioens mostra un Espaldamaceta en es-tat de gràcia. Pot xiuxiuejar a l’oïda otreure pit, exorciza fantasmes o par-la de l’amor quotidià, busca comuniói lamenta pèrdues. Però sempreemociona. Amb les noves cançons, amés, reconeixem l’Espaldamacetapròxim, al qui es fica el públic a labutxaca en tots els concerts, al deles ganyotes i les sortides de to, al’animal tendre i generós. A un per-sonatge únic que, a través de la tris-tesa i amb un rècord negatiu de be-ats per minut, ens transmet unes ga-nes immenses de viure i d’estimar.
NovetatsDIARI DE GIRONA
Les quatre integrants de Las Migas, amb la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz al capdavant, van actuar la setmana passada a Bescanó.
Espaldamaceta.
DIARI DE GIRONA
Carrer Hortes, 22GIRONA
Tel. 972 21 23 95
Divendres 28 de maig, a 2/4 de 8 del vespre, al’auditori del Col·legi d’Advocats de Girona, conferènciaL’educació a Catalunya: els problemes del presenta càrrec del filòsof i pedagog Gregorio Luri Medrano.
Presenta Lluc Salellas i Vilar.
Dissabte 29 de maig, a 2/4 d’11 de la nit, projec-ció de la pel·lícula La classe (França 2008) al cinemaTruffaut.
En acabar la pel·lícula hi haurà un col·loqui moderat perGuillem Terribas.
FLAMENCD’CALLAOS
Teatre (Bescanó) � Divendres 4, 22 h. � 10€ / 12€.A la primavera del 2004 un grup d'amics decideixen ajun-
tar-se per crear un nou projecte musical. Les seves influèn-cies musicals són molt àmplies, però hi ha un eix central queles uneix, el flamenc. Des del clàssic, com Camarón de la Isla oPaco de Lucía, passant pels innovadors, com Lole i Manuel oEnrique Morente, fins al Rock amb arrels de grups com Triana,Alameda o Pata Negra. La formació de la banda amb bateria,baix, percussions, samplers, guitarra flamenca i guitarra elèc-trica els permet vestir les seves cançons amb boniques melo-dies, suggerents harmonies i poderosos ritmes que la veu delgrup, Maribel «La Canija», s'encarrega d'elevar a l'èxtasi ambla seva veu inconfusible i arrasadora, transmetent a la perfec-ció el missatge de les cançons de D'Callaos que abasten elsmés diversos sentiments. D'Callaos ha compartit escenariamb diversos artistes com Elbicho, Ojos de Brujo, Chambao,Los Delincuentes, Muchachito, Amparanoia, Manu Chao, AsianDub Foundation, Orishas, Terrakota o Dub Incorporation. | DdG
INDIESHOTGUN JIMMIE + CONSTRUCTION AND DESTRUCTION
Pati de Can Genís (Palafrugell). � Dissabte 29, 20 h.� 5€.SHOTGUN JIMMIE + CONSTRUCTION AND DESTRUCTION + THE BURNING HELL
Mariscal (L’Estartit). � Diumenge 30, 19 h. � 5€.El canadenc Jim Killpatrick és Shotgun Jimmie, el líder
d’una banda d’indie rock amb esperit lo-fi que sonen com elsPavement de la primera època. És a dir, els del memorableSlanted & Enchanted o els de l’impactant Watery domesticEP. El seu darrer treball editat és Paint it pink EP (2009). Perla seva banda, Construction and Destruction en ocasions potrecordar també a una altra de les bandes essencials de l’indierock dels anys noranta, Sebadoh, però per norma les sevescomposicions són molt més reposades i acostumen acombinar la delicada veu de Colleen Collins amb la de DavidTrebaman en passatges molt més propers al pop delicat ireposat o al folk suggerent que a les guitarres distorsionadesde l’indie rock més lo-fi. Finalment, The Burning Hell és unabanda liderada pel també professor d’història Mathias Kom.Han publicat quatre àlbums; el més recent, This charming life(2010). | DdG
BLUESJOHN MAYALL & THE NEW BAND
Auditori (Girona). � Diumenge 30, 20 h. � 25€.La paraula llegenda es fa petita per descriure la carrera de
John Mayall. Nascut el 1933, la seva banda durant quarantaanys The Bluesbreakers es va convertir en una autènticaescola de blues per la qual van passar alumnes tan especialscom Eric Clapton, Jack Bruce, Mick Taylor, Mick Fleetwood,Peter Green o Blue Mitchell, entre molts altres. Conegut comel padrí del blues britànic, el 2008 va tancar l'etapa delsBluesbreakers per iniciar, només un any després, una novaaventura amb The New Band. | DdG
�
�
�
�
Escenaris
MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 28 DE MAIG DE 2010
Hole «NOBODY’S DAUGHTER» (CHERRY FOREVER / MERCURY / UNIVERSAL) �����Després del fracàs d’America’s sweetheart (2004), Courtney Love ressucita Hole (només la marca, els
músics han canviat) en un Lp que reitera errors previs (aquell entestament per treballar amb la compositoraLinda Perry, de 4 Non Blondes) i que pot entendre’s com la prolongació de Celebrity skin (1999), on ja li do-nava un cop de mà un Billy Corgan (The Smashing Pumpkins) amb qui torna a col·laborar ara. Segueix llunyde la seva millor marca (Live through this, 1994), però temes com Skinny little bitch o Loser dust demostrenque encara no ha dit la seva última paraula. (ROCK) | E.G.
�
The NationalHIGH VIOLET
4AD RECORDS / ¡POP STOCK!
�����
Los Campesinos! «ROMANCE IS BORING» (WICHITA / COOP/ NUEVOS MEDIOS) �����La meteòrica trajectòria de Los Campesinos! amenaça de patir un col·lapse si no comencen a agafar-se
les coses amb una mica més de calma. Romance is boring és el seu tercer disc en tres anys, i tot i que labona notícia és que la banda manté el frescor, la mala és que no sembla aportar res rellevant a allò expo-sat amb anterioritat. Com a We are beautiful, we are doomed, John Goodmanson produeix un grapat decançons fàcilment intercanviables amb les del seu anterior àlbum o les del seu debut. Renovar-se o morir(d’èxit)? (INDIE POP) | E.G.
�
The Dead Weather «SEA OF COWARDS» (THIRD MAN RECORDS / WARNER) �����Continua la croada retro de Jack White, aquesta vegada amb el segon Lp de The Dead Weather, on com-
parteix funcions vocals amb Alison Mosshart (The Kills) i en el qual manté a dos Raconteurs: Dean Fertita(Queens of the Stone Age) i Jack Lawrence (The Greenhornes). S’entén, a la vista de la formació, que el con-tingut del disc torni a ser, majoritàriament, sòlid rock musculós (en l’estel·la de Them Crooked Vultures) ambla mirada posada en els setanta (l’amaniment electrònic és anecdòtic). Alguns gossos diferents, però els ma-teixos collars. (RETRO ROCK) | E.G.
�
Immersió emocional
Tot i que ja comptaven amb dos àlbums previs editats en un petit segell (The National, 2001, iSad songs for dirty lovers, 2003), el seu fitxatge per Beggars Banquet i l’aparició d’Alligator(2005) van ser els detonants perquè The National es convertissin en una de les bandes favoritesdels addictes a les cançons de formato confessional i les emocions a flor de pell. Podrien passarper la versió accessible de The Black Heart Procession o per uns Tindersticks amb passatafterpunk, però els de Brooklyn han sabut modelar un sadcore amb trets singulars, que elsallunya tant de possibles connexions el e(su dramatisme res té a veure amb la imposturad’Interpol) com de propostes amb sòlida arrel en el gòtic americà (la saga de David EugeneEdwards). Després de l’aclamat Boxer (2007), High violet és un ferm pas més en la construcciód’un intens imaginari sonor que es nodreix d’abundants dosis d’introspecció i melancolia,matèries primeres que el quintet novaiorquès maneja amb saviesa i l’ajuda d’uns quants amicsfamosos (Sufjan Stevens, Bon Iver o Nico Muhly). Notable. (SADCORE) | E. G.
�
����� INDISPENSABLE
���� NOTABLE
���RECOMANABLE
��FLUIX
�PRESCINDIBLE
DISCOS
EL CINQUÈ ÀLBUM DE LA BANDA ESTABLERTA A BROOKLYN CONSAGRA DE MANERADEFINITIVA EL SEU SO TRIST I ABISAL, ENTRE LA MELANCOLIA I EL MELODRAMA
10ART AccentsDIVENDRES, 28 DE MAIG 2010 | Diari de Girona
ANSESAGaleia, Presenta.., Girona.
Carrer del Nord, 13. � Del 14de maig al 26 de juny. De di-marts a diumenge d’11 a 14h ide 17 a 20 h.
�
El negre d’Ansesa no és her-mètic sinó obert, és reflexivitatque també interpel·la, i és no-més negativitat, com assenyalaNarcís Selles, en el sentit ador-nià del terme. Amb tot i malgratel que pugui arribar a fer pensaruna lectura en superfície, el pro-jecte artístic d’Ansesa no no-més no és solipsista sinó quetroba el seu sentit en la convi-vència de dinàmiques centrípe-tes i centrífugues, en el diàlegamb el món i la matèria que elsuporta: «Les seves obres mésespecífiques ni es clouen enuna forma d’entotsolament in-cestuós ni es perden per abs-tractes i boiroses regions d’àni-mes descarnades». | E. CAMPS
JOAN VILAJOANAGaleria Giart, Girona. Ram-
bla de la Llibertat, 34 � Del 21de maig al 30 de juny.De dimarts a dissabte d’11 a 13i de 17 a 20,30h.
�
A Joan Vilajoana sembla nopreocupar-lo en absolut passard’un cert tipus d’abstracció geo-metrica a una forma de figura-ció que, per descomptat, trobaels reus referents en estatsmentals més que no pas físics:allò que compta segueix essentun tipus de procediment artísticque troba en el sediment de pa-per una fèrtil metàfora que fun-ciona per directa oposició a lavelocitat enfebrada que marcala realitat contemporània. Expo-sa una àmplia selecció dels seusdarrers treballs a la cèntrica ga-leria Giart de Girona fins a finalsde juny. | E. CAMPS
LLUÍS VILÀGaleria Cort, Banyoles. Pla-
ça Major, 33. � Fins al 14 dejuny. De dimarts a dissabte de2/4 de 5 a 2/4 de 9 del vespre.
�
L’heterogènia selecció de tre-balls realitzada per aquestamostra del Museu de l’Empordàde Figueres —tot són adquisi-cions recents que no han estatexposades— resta unificada grà-cies a la qualitat mitjana de lespropostes d’autors com Wolf-gang Berus, Rosa Brugat, An-drés Bülmann, Yamandú Canosa,Patricia Dauder, Dora Garcia, Al-bert Gusi, Anna Marín, GustavoMarrone, Antoni Miralda, Jac-ques Moran, Mabel Palacín, GinoRubert, Enric Ruiz Geli, EstelaSáez, Manuel Saiz i Dario Urzay.| E. CAMPS
Lluís Vilà, fidel al seu deixirònic, utilitzava la imatge dePollock però invertint-la: «si ellfeia dripping —explicava l’artistade Banyoles recentment des-aparegut— jo faig undripping,despinto les meves pròpies ob-res amb aire a pressió o amb ai-gua fins que pràcticament handesaparegut. Si no m’aturo, tor-no al blanc inicial...». Aquestaés la seva síntesi: destrucció del’obra com en els mandales bu-distes i, al mateix temps, diàlegactiu amb la nostra memòria vi-sual. La mostra que actualemtnpresenta a Banyoles s’ha proro-gat i, a més, s’ha ampliat ambnoves peces, entre elles l’escul-tura que encapçala aquesta co-lumna. | E. CAMPS
COL·LECTIVAMuseu de l’Empordà, Fi-
gueres. Rambla, 2. � De l’1de maig al 10 de juliol. De di-marts a dissabte d’11 a 19h.Festius d’11 a 14h.
�
El somni de l’artista, escriuPerejaume, seria el de tenircompletament a la mà eltemps i l’espai on vivim. D’ai-xò es tracta: d’imaginar que elnostre gest no només no fesviolència innecessària al mónsinó que en fos un ressò na-tural, una conseqüència i unacausa, una pura simultaneïtatque traduís els seus ritmessecrets per fer-nos-els acces-sibles. Qui millor materialitzaaquesta màxima són Mont-serrat Costa i Glòria Llonch:les seves pintures, malgrat lesdiferències formals, apuntencap a un mateix espai que esconstrueix gràcies a una
mena de batec pulsional moltproper al proposat pel poeta.O Carme Miquel i MercedesCapdevila: el seu lirisme éstambé fruit d’un flirteig desacomplexat amb la forma ila pintura. En un sentit similar,però concretat des de les tresdimensions, operen NobukoKihira, Nerea Aixàs i SuseStoisser: mentre que l’artistanipona es manté fidel al seupaper omnipresent, Aixàs fe-minitza l’herència dels Chillidai Oteiza mentre que Stoisserinventa maridatges impossi-bles entre allò fràgil i la con-tundència del metall... Més in-classificables són les propos-tes de Mariona Esteba i de Te-resa Casa, possiblement, perla poca presència que tenenles seves peces a la mostra deCadaqués. | E. CAMPS
COL·LECTIVAGaleria Marges-U, Cada-
qués. Carrer Unió, 12. � Del3 d’abril al 31 de maig. Di-vendres i dissabtes de 18 a20,30h. Diumenges de 12 a13,30h.
�
LA GALERIA PRESENTA... DE GIRONA ACULL UNA NOTABLE SELECCIÓ DELS DARRERS TREBALLS D’ENRIC ANSESA, UN ARTISTA DE LLARGRECORREGUT QUE SOVINT ASSOCIEM AL NEGRE OMNIPRESENT DE LES SEVES OBRES. AQUESTA MOSTRA ÉS UNA OCASIÓ PER REPENSAR-LO.
ANSESAGaleia, Presenta.., Girona. Carrer del
Nord, 13. � Del 14 de maig al 26 de juny.De dimarts a diumenge d’11 a 14h i de 17 a20 h.
De ben petits ens expliquen (o ens ex-plicaven) que la superposició de tots els co-lors de llum dóna com a resultat el blanc,mentre que el negre és «només» la imat-ge insondable de la seva absència. Amb tot,la pràctica pictòrica ens diu una cosa dia-metralment oposada: mentre que el negreés el resultat de la suma dels tres espectrescromàtics bàsics (cian, magenta i groc, ésa dir, la totalitat d’allò visible), el blanc s’a-consegueix a partir de l’absència total depigmentació. Que l’anomenada síntesiadditiva sigui perfectament antitètica a lasubstractiva ens recorda, més enllà de leslleis òptiques dictades per la física, quel-com molt important a nivell filosòfic: la re-alitat és una suma d’elements i circum-stàncies que no poden ser reductibles a unúnic criteri científic i epistemològic. EnricAnsesa, conscient d’aquest fet, fa temps queintenta sintetitzar a les seves obres ele-ments aparentment irreconciliables comsón la memòria personal i històrica, la crí-tica social o l’exercici plàstic i cal·ligràficproper al divertiment formal: el seu pro-jecte artístic (dilatat i important per en-
tendre l’esdevenir de l’art a casa nostra) nonomés no és solipsista sinó que, per des-comptat, troba el seu sentit en la convi-vència de dinàmiques centríptetes i cen-trífugues, en el diàleg amb el món i la ma-tèria que el suporta: «Les seves obres mésespecífiques —comentava Narcís Selles apropòsit d’una de les darrres mostres del’artista— ni es clouen en una forma d’en-totsolament incestuós ni es perden per abs-tractes i boiroses regions d’ànimes des-carnades, sinó que més aviat solen carac-
teritzar-se per la voluntat de conciliar cer-tes connotacions mistèriques […] ambuna permanent atenció cap a problemà-tiques pròpies del món d’avui». L’exposició que actualment es pot veure aLa Galeria presenta... de Girona suposa unaocasió immillorable per conèxer de pri-mera mà totes les versions que Ansesa ofe-reix d’ell mateix: des de la instal·lació ambforta càrrega simbòlica, passant pel gestgràfic més minimalista, fins al relat èpic tra-duït en grans superfícies que tenen sem-
pre l’aparença d’una constel·lació on els es-tels són continents de signes atàvics que eltemps ja no pot desgastar. En darrera instància, la mostra ofereixtambé una altra possibilitat: començar apensar Ansesa més enllà del tòpic que l’as-socia al negre entès com a absència de co-lor i començar a pensar-lo en clau pictò-rica, és a dir, que el seu negre és la suma detots els colors i de totes les possibilitats, detotes les històries, passades però també fu-tures.
�
EUDALD CAMPS
A la recerca de la unitat perdudaNegre sobreblanc
L’exposiciódestaca perl’acurada po-sada en esce-na de tots elsmaterials delsque disposa.
�
EUDALD CAMPS
ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 28 DE MAIG DE 2010
Segons els responsables del’espai Can Pop, l’obra de l’artis-ta gràfic Marcos Torres (Eivissa,1973) té el mèrit d’utilitzar re-ferències musicals sense estri-dències passades pel filtre d’unglamur ben entès: la immediate-sa de la cultura pop dignificantquelcom tant quotidià com unasamarreta, donant sentit a unaparet o explicant un disc, un lli-bre o un festival. El llenguatgede Marcos Torres, en aquestsentit, no en sap de fronteres,ni de format ni geogràfiques :ha exposat a la seva illa, a Ma-drid, Santiago, León, Castelló,Brighton, Londres o Stuttgart.Ara li toca Girona, al cor del BarriVell. | E. CAMPS
MARCOS TORRESCan Pop, Girona. Carrer de
les Olles, 1 � Del 20 de maiga l’1 de juliol. Horaris:www.can-pop.com
�
El títol de l’exposició, unamica críptic, és enganyós: estracta de quelcom tan quotidiàcom la mà dreta i la mà esquerra, és a dir, objectes si-mètrics que són idèntics pel quèfa a les seves determinacionsconceptuals, però que la intuïciósensible obliga a reconèixercom a incongruents (no super-posables ni substituïbles). Par-lem de l’escultura de Pep Ad-metlla i la pintura d’Amagat:tots dos són artistes preocupatsper lespai malgrat els seus re-sultats son indiscernibles... | E.
CAMPS
PEP ADMETALLA I JORDI AMAGAT
Fundació Valvi, Girona.Avda. Jaume I, 42 baixos � Del25 de març al 19 de juny. Dedilluns a divendres de 18 a20,30h. Dissabtes d’11,30 a14h. i de 18 a 20,30h. Festiustancat.
�
Amb el nom de Trajectes, se-gons els responsables de lamostra, es presenta un treballrealitzat entre quatre personesi, de manera complementària,una exposició en la que s’encer-cle, dins de períodes determi-nats de temps diferents, pecesque tenen com a denominadorcomú l’argumentació de la lliber-tat en desiguals accepcions perpart de la visió personal de l’au-tor. Juntament amb Bonaventu-ra Anson, han col·laborat ProviCasals, Tani Pigem i GabrielaMarrero. | E. CAMPS
BONAVENTURA ANSONCentre Cultural la Mercè,
Girona. Pujada de la Mercè, 12.� Del 6 de maig al 4 de juny.De dilluns a divendres de 10 a14h i de 17 a 21 h. Dissabtesde 10 a 14h. Festius tancat.
�
Malgrat no calgui presentar aningú les figures de Miró i del ci-neasta Pere Portabella, sí queés sempre interessant recuperarla fèrtil relació que va existir en-tre ambdós creadors. La mostraque acull la Fontana d’Or, esta-bleix un diàleg entre els curt-metratges de Portabella i al-guns documents i obres de J.Miró que apareixen en els films.Comparteixen les sales exposi-tives pintures, escultures enbronze, tapissos, litografies, di-buixos, quaderns i cartells, en-tre altres tipologies de docu-ments, d’on destaquen les Por-tes Mallorquines. | E. CAMPS
MIRÓ / PORTABELLACentre Cultural Caixa Giro-
na - Fontana d’Or. Carrer Ciuta-dans, 19. � Del 6 de maig al29 d’agost. De dilluns a di-vendres d’11 a 14h i de 17 a21h. Dissabtes d’11 a 21h. Fes-tius d’11 a 14h.
�
Si bé és cert, com afirmaRosa Pera (Directora del Bòlit)al text que presenta l’exposi-ció que actualment acull elCentre d’Art Contemporani deGirona, que intentar «trobaruna explicació concloent per ala noció de paisatge és unatasca abocada al fracàs», noho és menys que, com a mí-nim des del romanticisme, l’in-tent d’aproximació a l’espainatural ha sigut una constanttenyida per les intencionali-tats més diverses o, també,pels somnis més ingenus quehom és capaç d’imaginar.L’exposició Paisatge? se’nspresenta acompanyat d’un in-
terrogant que no és fruit decap negació però que ens im-pel·leix a portar a terme unarevisió: el paisatge pot sertransgredit o silenciós, peròsempre relatiu —com molt béassenyala l’antropòleg MarcAugué— «a la mirada que eldescobreix». En aquest sentit,el riu Ter redescobert per NicoBaumgarten i Alfonso Borra-gán, la mirada lúdica de ClaraBoj i Diego Díaz, la ironia deLluís Sabadell o les reflexionssobre la identitat que, d’aquípocs dies, presentarà PaulineOliveiros / Ione a San Nicolau,ajuden a fer encara més com-plicat el calidoscopi des delque estem condemnats a mi-rar el món i, per descomptat,intentar entendre’l. | E. CAMPS
COL·LECTIVABòlit, Centre d’Art Con-
temporani de Girona. SalesMunicipals i Capella de SantNicolau. � Del 7 de maig al29 d’agost. Horaris:www.bolit.cat
�
Exposició a laGaleria DolorsVentós deFigueres
L’exposiciócompta amb tre-balls de diferentsformats. A la imat-ge, detall de la ins-tal·lació de JordiMitjà. La inaugura-ció és avui a les20.30 h.
�
COL·LECTIVAGaleria d’Art Dolors Ventós, Figue-
res. Calçada dels Monjos, 26. � Del 25de maig al 5 de juny. Dimecres, diven-dres i dissabtes d’11 a 13h. De dilluns adissabte de 18 a 20h.
De caps al nínxol, segons els res-ponsables de l’Editorial Crani, és un as-saig expositiu que agafa el crani humàcom a excusa per parlar de la mort desd’una perspectiva contemporània:«En un moment on es parla de canvi deparadigma en l’àmbit de l’economia ide la inversió absurda en plaers terre-nals, sembla pertinent tornar a posar
el crani damunt de la taula, per valo-rar precisament el factor de tempora-litat i de fugacitat que ens marca lavida». De caps al nínxol, es una expo-sició que reprèn el gran tema de lamort, per enfrontar-s’hi de forma na-tural, des de la mirada d’e artistes queviuen i treballen a l’Empordà. Unamena de revisió de les vanites del bar-roc, feta per autors amb trajectòries iplantejaments plàstics molt dispars:Adrià Ciurana, Carme Sanglas, JordiMitjà, Joan Comella, Luis IzquierdoMosso, Joan Vilajoana i Narcís Díazconformen aquesta selecció que, amés, donarà peu a una publicacióeditada, com és lògic, per Crani.
�
EUDALD CAMPS
L’editorial Crani tornaa la «Vanitas» clàssica
JORDI MITJÀ
EUSEBI DIUMENGE MARUNY ha estat un dels afortunats guanyadors del concurs del mes d’abril de la TARGETA BP ULTIMATE,
carregada amb 200 euros de carburants.
DdG
GIRONAProducció pròpia A les 10de la nit, a la sala La Planeta,representació de tres pecesbreus escrites per autors de laPlataforma de Dramatúrgia deles Comarques de Girona, i dinsel cicle «Diàlegs a quatre ban-des». Avui és el torn d’«Ara emtoca a mi» de Llàtzer Garcia,«Dilluns,dimecres i divendres»de J. B. Beni, i «Tot sobre l’Ed-gar» de Jordi Sala Lleal. Preu del’entrada: 5 euros.
BLANESTeatre A les 10 de la nit, alTeatre Municipal, representacióde Nelly Blue, de Xavi Mira, Al-bert Ribalta (que també la in-terpreten) i Marta Pérez (que alseu torn la dirigeix). Aquestapetita comèdia musical, produï-da per T de Teatre i Los Tigres,és la història de dos personat-ges tragicòmics que troben enla música un lloc on fugir de larealitat i poder volar. Entradesentre 6 i 18 euros.
CASSÀ DE LA SELVAEscenaris 2010 A les 12 delmigdia, al mercat i a la plaça dela Coma, representació de «Xi-rois al carrer», amb un taller depercussió i xanques a càrrec dela companyia Xirois. Propostaemmarcada dins el cicle de Tea-tre al Gironès. Activitat gratuïta.
LA BISBAL D’EMPORDÀRepresentació A les 10 dela nit, en el Mundial, «La ron-da», a càrrec de la CompanyiaCefeida Teatre (Palafrugell).Preu: 7 euros. Organitza: AMPAMas Clarà.
PALAMÓSXX Mostra de Teatre Infantili Juvenil A les 5 de la tarda,en el Teatre La Gorga, «El fan-tasma del castell», a càrrec delCol·legi La Salle.
A les 8 del vespre, en el Tea-tre La Gorga, «Fabuloses histò-ries reals», a càrrec del Vila-romà. Organitza: Gespa Teatre i Àrea
de Cultura i Patrimoni de l’Ajun-tament de Palamós.
RIPOLLRepresentació A les 10 dela nit, en el Teatre Comtal,«KDM @ L’SKOLA». Organitza:mestres i professors de l’escolaVedruna amb la participació depares, alumnes i personal nodocent.
ROSESFi de curs A 2/4 de 9 delvespre, al Teatre Municipal, re-presentació de l’Aula de TeatreInfantil del Pla Educatiu Entorn.
SALTProgramació estable A par-tir de les 9 del vespre, al Teatrede Salt, arriba una nova ediciódel festival DanSalt. L’activitatestà organitzada per Nou Espi-ral. Les entrades tenen un preuúnic de 6 euros.
GIRONAConcert A les set de la tarda,a l’Auditori de Girona, concertamb temes i variacions popu-lars a càrrec de la Cobla Ciutatde Giona. Aquest concert tancael cicle de «Música per a cobla»amb un programa integramentformat per sardanes inspiradesen cançons populars i tradicio-nals: «El gegant del pi», «La fi-ladora», «El cant dels ocells»...Preu de l’entrada: 10 euros.
CAMPDEVÀNOLConcert A les 11 de la nit, ala Sala Diagonal, actuació deLos Sobraos.
L’ESCALAEsglésia de Sant Martí d’Em-púries A les 7 de la tarda,concert «Homenatge a Chopin iSchuman», amb Matteo Adreini(piano). Organitza l’AssociacióPau Casals.
PALSClàssica A les 5 de la tarda,al pavelló poliesportiu, concert
de l’Orquestra de Cambra del’Empordà. Actuació organitza-da per Fundació Orquestra deCambra de l’Empordà.
RIPOLLCoral A les 5 de la tarda, a laSala Eudald Graells, concert co-rals Flor de Maig. Organitza: LaFlor de Maig.
SANT HILARI SACALMConcert A les 10 de la nit, ala Sala Noble, concert amb elsNois Alegres.
SANTA CRISTINA D’AROFestival Durant tot el dia ala zona esportiva, Festival de laMúsica i la Dansa.Concert A les 9 del vespre, al’església parroquial, XIV Tem-porada de Música de Cambra.Concert de David Caro (piano).
TORROELLA DE MONTGRÍ6è Premi Infantil de PianoA partir de les 10 del matí, en elCine Petit. Hi participen estu-diants de piano d'arreu de Cata-lunya. Organitza: Escola Munici-pal de Música de Torroella deMontgrí. Concert grup infantil A 2/4de 12 del matí, a la BibliotecaMunicipal Pere Blasi, presenta-ció del CD, «Si fa sol res'm mi fados do's mi'l per hora».
BEGURPesca A les 12 del migdia, ala plaça de la Vila, xerrada so-bre el peix de roca, amb lacol·laboració de gent de Begurrelacionada amb l’art de la pes-ca al municipi.
PALAMÓSFestival Mariner Terra deMar A les 5 de la tarda, en elPort de Palamós, L’hora del con-te, amb «Contes dibuixats delmar», a càrrec de Subi i Anna.
TORROELLA DE MONTGRÍCirc A les 6 de la tarda, a laplaça de la Vila, «Katakrak», a
càrrec de K de Cirk. Dins del ci-cle «Torroella a escena».
GIRONAMúsica A les 7 de la tarda, ala sala petita de l’Auditori, pro-jecció del documental «Thegodfather of British Blues»,una pel·lícula enregistrada l’any2003 amb motiu dels 70 anysde John Mayall. Activitat gratuï-ta prèvia al concert que elbluesman oferirà al mateix Au-ditori a les 8 de la tarda.
BESCANÓCoral A les 12 del migdia, al’Església de l’Assumpta deBescanó, concert de primaveraa càrrec de la Coral Ipso Laurode Bonmatí.
EMPURIABRAVAPetit format A 2/4 d’11 dela nit, al Síkim CafèTeatre, con-cert de Two Cats (Boogie-Wo-ogie/Swing/Ragtime).
FIGUERESSolidaritat A partir de les 6de la tarda, al Teatre El Jardí,concert en col·laboració ambSalvem l’Empordà. La primerapart és un homenatge a LluísLlach, on hi prendran part Gui-llamino, Sanjosex, Mazoni i Jo-anjo Bosk.
I a partir de les 9 del vespre,concert de l’Orquestra de Cam-bra de l’Empordà. L’espectacle serà presentat perl’actor del Polònia i el CrackòviaManel Lucas. Abans del concertes projectarà el documental«Un país dempeus». Preu deles entrades: 15 euros; i un«preu boig» de 50 euros perqui vulgui col·laborar especial-ment amb l’entitat.
ROSESCoral A les 7 de la tarda, a laplaça Caralunya, concert de laWerneth Concert Band i Wer-neth Swing Band de Stockport.
Entrada gratuïta.
ROSESContes de diumenge A les5 de la tarda, a l'Espai CulturalLa Ciutadella, «Bèsties de qua-tre potes…», a càrrec de CarlesAlcoy. Entrada lliure.
PALAMÓSXX Mostra de Teatre Infantili Juvenil A les 12 del migdia,en el Teatre La Gorga, «El jardíde les olors», a càrrec del CEIPRuiz Giménez.
A les 6 de la tarda, en el Tea-tre La Gorga, «El malalt imagi-nari», a càrrec del Col·legi LaSalle. Organitza: Gespa Teatre iÀrea de Cultura i Patrimoni del’Ajuntament de Palamós.
ROSESCoral A les 7 de la tarda, a laplaça Caralunya, concert de laWerneth Concert Band i Wer-neth Swing Band de Stockport.Entrada gratuïta.
VIDRERESXVIII Jornades de Primaverade Videres 2010 A les 8 delvespre, a la Sala d’Actes de laBiblioteca Joan Rigau, «Jugants’aprèn a viure. El joc com aeina educativa», a càrrec deJAN BCS (Serveis Dinàmics).
GIRONAInformàtica De 8 de la tardaa 10 de la nit, L’Estació Espai
Jove, curs d’iniciació al dissenygràfic. Les classes permetenentrar al món del disseny assis-tit per ordinador sense tenir-neconeixements previs. El tallerdescobrirà les principals possi-bilitats creatives de l'AdobeIllustrator per poder començar acrear i preparar dissenys sen-zills: cartells, flyers, portades,etc. Preu del taller: 30 euros (6sessions).
TORROELLA DE MONTGRÍMúsica A les 8 del vespre,cada dimarts fins al 8 de juny alMuseu de la Mediterrània,«Cantar a veus». Preu: 35 eu-ros. Per a més informació i ins-cripcions a [email protected]
GIRONACròniques de Viatges 2010
A 2/4 de 8 del vespre, a laFontana d’Or, projecció de«Oman, un conte de l’Orient»,de Jordi Llorens Estapé, viatgeri fotògraf de viatges. Inscripcióobligatòria. Places Limitades.Matrícula: 12 euros.
GIRONAConcert A les 10 del vespre,al cafè El Cercle, concert ambVera Gogh. L’entrada és lliure.
GIRONAPallassos De 7 de la tarda a10 del vespre, a L’Estació EspaiJove, curs de clown. El món delclown utilitza la força del riurecom una teràpia existencial: i ésque darrere de la feina del pa-llasso hi ha un art i l'origen dequalsevol art és trobar unaidentificació. Aquest curs pre-tén endinsar-se en aquest món,buscar el nostre propi personat-
ge, la improvisació, jugar i des-envolupar-se com a pallasso. Elcurs està orientat per a perso-nes que tinguin alguna expe-riència en aquest àmbit o qual-sevol tipus d'experiència en es-cena. Curs impartit per ClaretPapiol. Preu del taller: 60 euros(9 sessions).Informàtica De 8 de la tardaa 10 de la nit, L’Estació EspaiJove, curs d’iniciació al dissenygràfic. Les classes permetenentrar al món del disseny assis-tit per ordinador sense tenir-neconeixements previs. El tallerdescobrirà les principals possi-bilitats creatives de l'AdobeIllustrator per poder començar acrear i preparar dissenys sen-zills: cartells, flyers, portades,etc. Preu del taller: 30 euros (6sessions).
VIDRERESTeatre A les 6 de la tarda, ala Biblioteca Joan Rigau i Sala,«El cistell de la Bleda», a càrrecde la Companyia La Bleda.
GIRONAConcert A 2/4 de 9 del ves-pre, a la cafeteria-restaurantDavant, concert de Kazuality.
VERGESCicle de concerts A les 11de la nit, al Mas Pi, concert deJoan Masdéu, emmarcat en elprojecte «el ressupó» (organit-zat per BCore, Bankrobber i Bra-ve Coast). «Miniatures» és unaproposta personal i introspecti-va on Masdéu, cantant de Whis-kyn’s, presenta per primer copen solitari un espectacle ambuna tria de cançons vestidesúnicament amb la seva veu iguitarra acústica. El cicle combi-na valors en alça de l'escenaunderground europea i ameri-cana, amb artistes també emer-gents i d’altres de consolidatsde l'escena independent catala-na. El concert és gratuït.
�
�
�
�
Música
�
Infantils
�
�
Cursos i tallers
�
Música
�
Audiovisuals
�
�
Cursos i tallers
�
Jornades
�
Música
�
�
Teatre
�
Infantils
�
�
�
�
Música
�
Audiovisuals
�
�
Infantils
�
Conferències
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
Música
�
Dansa
�
�
�
�
�
�
�
Teatre
DIVENDRES 4
DIJOUS 3
DIMECRES 2
DIMARTS 1
DILLUNS 31
DISSABTE 29
DIUMENGE 30
Agenda de la setmana
04/06/10 SALT«Fin de Partida», per Krystian LupaProgramació estable A les 9 del vespre, al Teatre deSalt, el prestigiós director Krystian Lupa torna a Girona i hofa amb «Fin de partida» de Samuel Beckeet. En aquestaestrena a Catalunya, Lupa encapçala per primer cop unaproducció espanyola, en un projecte del Teatro de la Abadíacoproduït pel Canal de Salt. Entrades: entre 20 i 24 euros.
�
DIARI DE GIRONA
29/05/10 PALAFRUGELLL’escena indie canadenca, a GironaConcert A les 8 del vespre, al Pati de Can Genís, Cons-truction and Destruction + Shotgun Jimie. Alguna de lescançons més enèrgiques de Construction and Destructionpoden recordar a Sebadoh, però per norma són molt méspropers al pop delicat. Shotgun Jimie, en canvi, tira més capa l’indie rock amb esperit lo-fi. Preu: 5 euros.
�
DIARI DE GIRONA
Accents#662COORDINA Ana Rodríguez
12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 28 DE MAIG DE 2010 | Diari de Girona
ESPECIALITATS
Arrossos a la cassolai carn a la brasa, cargols
i una extensa carta.
Plaça de la Mota, 1Tel. 972 63 41 18
17256 PALAU-SATOR (Girona)
festa major de PALAU-SATORDISSABTE 29 DE MAIG 2010
Tot el dia, CUITA DE LA VEDELLA.21.30 h de la nit, SOPAR DE LA VEDELLA.24.00 h de la nit, Ball amb el grup HARMONIA. Preu: 25€
30 tiquets pel sopar a l’Ajuntament de Palau-sator
DIUMENGE 30 DE MAIG 201011.00 h del matí, Missa i Sardanes amb la cobla BAIX EMPORDÀ.17.00 h de la tarda, Animació Infantil amb FEFE & CIA.18.30 h de la tarda, SARDANES amb la cobla BAIX EMPORDÀ.
RESTAURANT
C/ Extramurs, 11Palau-sator (Girona)
Tel. 972 63 42 25www.elracodelera.com
