Acords de Govern 16/03/2004 - gencat.cat · ACORDS DE GOVERN – 16/03/04 2 El Tribunal Constitucional ha dictaminat en diverses i reiterades ocasions que el poder de despesa no es

ACORDS DE GOVERN

1

16 de març de 2004 DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA • El Govern acorda interposar recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal

Constitucional contra diversos preceptes de la Llei Orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial.

Aquesta Llei del 2003 dóna nova redacció a nombrosos preceptes de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i, d'entre ells, els que estableixen un règim molt detallat de l'estatut jurídic del personal al servei de l'Administració de Justícia que impedeix qualsevol exercici de les competències de la Generalitat sobre els Secretaris Judicials i limita en bona mesura l'exercici de les competències sobre la resta del personal. A més, la nova redacció de LOPJ vulnera algunes de les previsions de l’Estatut d’Autonomia pel que fa a la valoració del coneixement del català com a mèrit per cobrir llocs a Catalunya de Magistrats, Jutges i de la resta de personal al servei de l’Administració de Justícia, i la provisió de mitjans materials.

És per això que el Govern de la Generalitat, d'acord amb el dictamen elaborat a l'efecte pel Consell Consultiu, ha acordat interposar recurs d’inconstitucionalitat contra determinats articles de la Llei estatal per entendre que vulneren les competències atribuïdes a la Generalitat de Catalunya.

• El Govern acorda interposar recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal

Constitucional contra diversos preceptes i conceptes pressupostaris de la Llei 61/2003, de 30 de desembre , de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2004.

Aquesta Llei preveu algunes dotacions de subvencions i ajuts a disposició de l'estat en matèries de competència autonòmica i no preveu, en canvi, la seva territorialització i transferència a les Comunitats Autònomes. És el cas de les previstes a favor de l'Instituto de Migraciones y Servicios Sociales, l'assignació a finalitats d'interès social amb càrrec a l'IRPF i els ajuts destinats al Pla de foment de les energies renovables i l'eficiència energètica. A més, la Llei preveu una regulació exhaustiva de les subvencions per transport col·lectiu urbà que l’Estat atorga a les entitats locals no incloses en l’Àrea Metropolitana de Madrid ni en l’extingida de Barcelona.

ACORDS DE GOVERN – 16/03/04

2

El Tribunal Constitucional ha dictaminat en diverses i reiterades ocasions que el poder de despesa no es pot exercir al marge del sistema de distribució de competències delimitat per la Constitució i els Estatuts d'Autonomia. Això significa que en aquelles matèries en les quals les Comunitats han assumit competències, al menys d'execució administrativa, ha de territorialitzar les dotacions pressupostàries en base a criteris objectius de repartiment i transferir a les Comunitats Autònomes les quantitats globals corresponents per tal que siguin elles qui gestionin i concedeixin les subvencions o els ajuts en les matèries en les quals han assumit competències. És per això que el Govern de la Generalitat, d'acord amb el dictamen elaborat a l'efecte pel Consell Consultiu, ha acordat interposar recurs d'inconstitucionalitat contra determinats articles de la Llei estatal per entendre que vulneren les competències atribuïdes a la Generalitat de Catalunya.

• El Govern acorda interposar recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal

Constitucional contra diversos preceptes de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social.

Aquesta Llei introdueix innovacions que afecten competències autonòmiques en matèria d'assistència social, d'imposició de sancions relacionades amb l'ocupació, d'agricultura i ramaderia, de demarcacions hidrogràfiques, aprofitaments hidràulics i medi ambient, espais naturals protegits i de mitjans de comunicació. Així, i a títol d'exemple, la Llei imposa obligacions de programació i regula l'emissió en cadena dels serveis de televisió locals i autonòmics, de manera que vulnera les competències assumides per la Generalitat en matèria de mitjans de comunicació. A més, la Llei crea un Consell, en l'àmbit de l'Administració de l'Estat, per a la promoció de la igualtat de tracte i no discriminació de les persones per l’origen racial o ètnic i l’hi atribueix una funció assistencial que envaeix competències autonòmiques en matèria d’assistència social. És per això que el Govern de la Generalitat, d'acord amb el dictamen elaborat a l'efecte pel Consell Consultiu, ha acordat interposar recurs d'inconstitucionalitat contra determinats articles de la Llei estatal per entendre que vulneren les competències atribuïdes a la Generalitat de Catalunya.

• El Govern acorda formular requeriment d'incompetència al Govern de l'Estat

en relació amb diversos preceptes i disposicions del Reial Decret 1741/2003, de 19 de desembre, pel qual es regula la prova general de Batxillerat.


3

La Llei Orgànica de la Qualitat de l'Educació va preveure que per obtenir el títol de Batxillerat calia superar una prova i que les condicions bàsiques d'aquesta prova les fixaria el Govern.

Aquest Reial Decret fixa els requisits que han de reunir els alumnes per poder realitzar la prova, el contingut i l'estructura detallada de cadascuna de les parts de la prova, la composició dels tribunals, determinades condicions relatives als criteris de correcció dels exercicis i a la seva qualificació.

Però, a més, el Reial Decret inclou un conjunt d'altres disposicions que envaeixen les competències de desenvolupament legislatiu i d'execució assumides per la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament, de conformitat amb el que preveu l'Estatut.

Així, el Reial Decret disposa que un membre de l'Alta inspecció de l'Estat formarà part de la Comissió de la prova i que l'Alta inspecció podrà realitzar visites d'inspecció als tribunals de les proves. D'aquesta manera l'Alta inspecció de l'Estat passa de ser una inspecció indirecta a assumir directament funcions executives i inspectores que, a Catalunya només han de correspondre a la Generalitat. A més, el Reial Decret imposa determinades condicions organitzatives en la realització de les proves que no es justifiquen com a condicions bàsiques per a l'obtenció del títol, i que van des de l'obligació que els diferents tribunals facin els exàmens a la mateixa hora, fins la determinació de la composició i funcions de la Comissió de la prova, la regulació detallada del procediment i requisits de revisió de la prova, entre d'altres.

Per això la consellera d’Ensenyament, proposa formular un requeriment d’incompetència al Govern de l’Estat.

• El Govern acorda deixar sense efecte la constitució de la societat anònima

Med-Arc Catalònia, SA.

L’agost de 2003, el Govern de la Generalitat de Catalunya va autoritzar la constitució d’una societat anònima amb la denominació de Med-Arc Catalònia, que tenia per objectiu principal coordinar les empreses i els centres de recerca relacionats amb el coneixement. El Govern considera que aquests objectius són totalment assolibles mitjançant la utilització dels recursos de què actualment disposen els departaments, per la qual cosa ha acordat avui deixar sense efecte la constitució de la societat anònima Med-Arc Catalònia, SA. Catalunya aspira a ser pol d'atracció i generació de coneixement i en aquest sentit la participació d'universitats, centres de recerca i parcs tecnològics és


4

essencial. És cert que molts d'aquests "agents" estan en un eix imaginari amb la B-30 com a columna vertebral, però no podem oblidar, per exemple, les comarques de ponent i la importància de Lleida en l'àmbit agroalimentari, aspecte que no recollia el projecte Med-Arc. Actualment, ja existeixen dues associacions que agrupen els grans centres de recerca per una banda (ACER) i els parcs científics per una altra (XPCAT). Per tant, la coordinació i l'aprofitament de sinèrgies està garantit. També les universitats estan obertes a la col·laboració pel que fa als grans projectes. Així doncs, més enllà de l’existència de supraestructures administratives o de gestió com la que plantejava aquesta societat anònima, el Govern vol remarcar la importància que grans projectes com el sincrotró o el supercomputador d'IBM facin de catalitzadors i permetin que altres centres i instal·lacions de dimensions menors però igualment importants es desenvolupin al seu voltant.

• El Govern ha acordat el cessament de les activitats del Centre de la Generalitat a Roma.

És voluntat del Govern de la Generalitat dur a terme la projecció exterior de Catalunya a través de diferents mecanismes i en coordinació entre tots els diferents organismes catalans intervinents.

El Govern català considera que el Centre de la Generalitat a Roma no respon als objectius de la política de projecció exterior de Catalunya ni per la seva localització ni pel seu plantejament.

És per això, que el Govern ha acordat avui el cessament de les activitats i el tancament del Centre de la Generalitat a Roma, amb efectes a 31 de març de 2004, amb l'objectiu de donar major coherència a la política exterior catalana i d'aconseguir una major eficiència en l'ús dels recursos públics que s'hi destinin.

• El Govern ha aprovat la designació com a membres del Consell

d’Administració de l’Agència de Patrocini i Mecenatge, SA de les persones següents: - Sr. Raimon Carrasco i Nualart, secretari general del Conseller en Cap. - Sr. Francesc Baltasar i Albesa, secretari general del Departament de

Relacions Institucionals i Participació.

- Sr. Francesc Vila i Albet, secretari general del Departament de Cultura.


5

- Sr. Xavier Muñoz i Puiggròs, director general de Dret i Entitats Jurídiques.

- Sr. Iu Pijoan i Font, director general de Tributs.


6

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES • El Govern ha informat sobre les alternatives a l'eix Vic-Olot.

(se sotmetrà a informació pública)


7

Una vegada analitzats els diferents estudis sobre les obres de l’eix Vic-Olot i atenent al conjunt de consideracions que s’hi han fet en cadascun d'ells, el Govern català ha acordat els punts següents:

1. Encarregar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques la

redacció immediata dels plans directors de les Valls del Ges i d’en Bas i en coordinació amb el Pla Director de la Garrotxa.

2. Incorporar mesures correctores en el tram de Sant Pere de Torelló a la

boca sud del túnel i allargar el fals túnel de Sant Andreu de la Vola.

3. Modificar la secció de tots els trams de l’eix que tenien una estructura segregada d’autovia i reduir-ne l’amplada de 20 a 15 metres amb una secció de 3 carrils 1+1+1 d’acceleració.

4. Modificar el pendent i l’orientació del túnel per tal d’assegurar que en la

seva sortida nord s’obre a una cota més baixa que permeti un recorregut lineal a la Vall d’en Bas de menor impacte.

5. Mantenir el traçat previst des de la boca nord del túnel a la Vall d’en Bas

fins a Sant Esteve, amb la modificació dels 500 primers metres i amb millores de les mesures de protecció de l’entorn en tot el recorregut, incrementant el nombre de metres coberts per túnel i falsos túnels i reduint el volum de terres excedentàries i suprimint la variant de Can Trona

6. Assenyalar que l’eix Vic-Olot conclou a la variant de Sant Esteve d’en Bas i

que la seva continuació fins a Olot s’ha de garantir amb les variants de les Preses i d’Olot de la C-63, de tal manera que es garanteixi la no afectació ni dels conreus de la plana de la Vall d’en Bas, ni l’aqüífer de tota la zona, i amb preservació del Parc de la zona Volcànica.

7. Reprendre de forma immediata les obres i adaptar-les a les

característiques i modificacions acordades i amb excepció del tram de la Garrotxa sotmès a informació pública.

8. Establir que la referència per a la definició i concreció d’aquest acord és el

plànol adjunt on figuren les diferents alternatives.

9. Adaptar el Pla de carreteres a les determinacions que resultin dels canvis establerts en els punts anteriors.

10. Sotmetre a informació pública i a estudi d’impacte ambiental el projecte proposat des de la boca nord del túnel fins a Sant Esteve d’en Bas, i aquells que presentin alteracions que ho requereixin.


8

• El Govern acorda l'ocupació urgent dels béns afectats per a l'execució d'obres en cinc punts. Aquestes obres comportaran una millora substancial per a la xarxa viària, pel trànsit rodat i conseqüentment per a la seguretat dels usuaris.

En concret, permetran executar els següents projectes d'obres:

- El primer projecte es refereix a la construcció de la variant de la C-63, PK

65,750 al PK 42,930 de la C-152. Tram: Sant Esteve d’en Bas”.

La carretera C-63 (antiga C-152) travessa actualment el nucli de Sant Esteve d’en Bas que pertany al municipi de la Vall d’en Bas, amb un traçat que fa necessari la construcció d’una variant. Aquesta via forma part de la xarxa bàsica de carreteres i es configura com un eix de penetració mar muntanya, anomenat “Eix Selva Garrotxa”. També fa funcions de comunicació intercomarcal, ja que connecta Santa Coloma de Farners amb Olot. En aquesta mateixa carretera ja es van fer l’any passat les obres de construcció de la variant de la Cellera de Ter.


9

L’increment d’intensitat de trànsit, l’estat actual del ferm, l’actual traçat i secció de la carretera fan necessària aquesta obra per tal d’incrementar la seguretat de circulació en aquesta via i l’adequació al número de vehicles que hi circula. La variant s’inicia a l’est de la població a la C-63 en el futur enllaç Est, amb una intersecció en “T” que donarà accés al nucli urbà. La traça continua en direcció oest, salva la riera de Riudaura i comença un tram en túnel d’uns 893 metres, dels quals 50 són en fals túnel. Aquesta variant tindrà una longitud total d’uns 3,3 Km. El tronc de la variant prevista tindrà una amplada de 10 metres, i estarà formada per una calçada amb dos carrils de 3,5 metres i dos vorals d’1,5 metres. En el tram del túnel la secció de la carretera s’eixampla per permetre la separació dels dos carrils de la calçada amb una zona de zebrejat d’1 metre. Aquesta actuació està prevista que comenci el proper mes de juny amb un termini d’execució de 12 mesos i comptarà amb un pressupost de 16,4 M€.


10

- El segon projecte té per objecte la millora de revolts i reforçament del ferm

de la carretera L-303, entre el PK 9,000 i el PK 20,120, en la intersecció amb la L-310. Agramunt (Urgell).

Les obres consisteixen en la millora de la carretera L-303 en un tram d’11,1 quilòmetres que estan situats entre Agramunt i la intersecció amb la carretera L-310 (de Tàrrega a Guissona). Les principals actuacions previstes són: - Reforçament del ferm de tota la carretera. - Millora de 10 revolts existents - Construcció de 4 interseccions amb carril central de gir - Construcció d’una rotonda a l’entrada d’Agramunt, amb un radi exterior,

fins a la línia blanca, de 22 metres. - Formació d’una semirotonda el·líptica. - Construcció de 643 metres de camins de servei. - Neteja i construcció de nous drenatges. - Construcció d’un nou pont sobre el riu Sió, d’accés a Castellnou d’Ossó. - Ampliació del pont de l’entrada a Agramunt per formar una vorera per a

vianants. - Renovació de la senyalització vertical, horitzontal i de les barreres de

seguretat.


11

Aquestes obres se situen als termes municipals d’Agramunt, Puigverd d’Agramunt, Ossó de Sió i els Plans de Sió, i dins de les comarques de l’Urgell i la Segarra.

Aquesta actuació que està prevista que comenci el proper mes de juny té un termini d’execució de 8 mesos, i comptarà amb un pressupost de 5,66 M€.

- El tercer projecte té per objecte el condicionament de la C-221, PK 70,100

al 75,018, entre Batea i la N-420, al tram Gandesa-Batea (Terra Alta).

Actualment la carretera C-221 és la via d’entrada més destacable del municipi de Batea, ja que absorbeix molts dels vehicles que provenen de la N-240 des de Gandesa i que volen anar cap a Batea. Amb el temps aquesta via s’ha anat deteriorant, pel que fa al seu rodament, donat que el percentatge de vehicles pesats és superior al 20%, la qual cosa condiciona el període de vida de la via. El condicionament de la carretera C-221 s’ha previst en dues fases. La primera fase, que és l’actuació que avui té objecte, inclou el condicionament del tram que va des de la variant de Batea fins a la N-420.


12

Aquesta fase està formada per dues actuacions diferents: - Condicionament de la carretera C-221 entre el final de la futura variant

de Batea i la intersecció amb la carretera N-420, prop de Gandesa. Aquesta actuació consisteix en l’eixamplament de la carretera actual i l’eliminació d’alguns revolts existents entre el PK 70,2 i el PK 74,7. La secció tipus projectada és de dos carrils de 3,5 m i vorals d’1 metre.

- Connexió entre les carreteres C-221 i T-723, que inclou l’execució d’una

rotonda sobre la T-723, la construcció d’un nou vial entre aquesta rotonda i la C-221, així com la pavimentació del vial que va des de la rotonda esmentada a la Cooperativa de Batea seguint el camí de Peiró.

Aquesta actuació que està prevista que comenci el proper mes d’abril té un termini d’execució de 12 mesos, i comptarà amb un pressupost de 3,42M€.

- El quart projecte té per objecte la construcció d’una rotonda a les carreteres T-240, PK 6,300 amb la TV-2122 a Sant Jaume de Domenys (Baix Penedès).


13

Actualment, la intersecció existent és una rotonda partida asimètrica, i cal convertir-la en una rotonda tancada per tal de millorar les condicions de seguretat viària i de funcionalitat. La rotonda se situarà al nucli de Papiolet, al terme municipal de Sant Jaume dels Domenys, i es construirà a la intersecció entre la carretera T-240 (carretera de la Bisbal del Penedès a Llorenç del Penedès) amb la carretera TV-2122 que va des del Papiolet a Sant Jaume dels Domenys. Aquesta rotonda tindrà un diàmetre exterior, fins a la línia blanca, de 34 metres i s’hi construiran també els accessos corresponents. Les obres es completaran amb el drenatge de la rotonda, la reposició de l’enllumenat existent, l’enjardinament de l’illot interior, la senyalització horitzontal i vertical i la col·locació de barreres de seguretat. Aquesta actuació que està prevista que comenci a finals del mes de juny té un termini d’execució de 3 mesos, i comptarà amb un pressupost de 280.810 €.

- El cinquè projecte té per objecte la millora de l’accés Sud a Aldover des de

la carretera C-12, PK 25,780. Tram: Aldover (Baix Ebre).

Actualment, l’accés sud a Aldover està format per una cruïlla en “T” sense canalitzar, i mancat de vies d’acceleració i desacceleració.


14

Aquesta situació motiva que els vehicles que accedeixen a aquesta localitat fan reduir la velocitat a aquells que circulen per la C-12. Així mateix, els que volen accedir a la C-12 des d’Aldover han d’esperar via lliure en els dos sentits de la marxa d’aquesta carretera. Així doncs, i donada la manca de seguretat en aquesta cruïlla, és convenient dur a terme les obres que contemplen aquest projecte, la finalitat del qual és augmentar la funcionalitat, la fluïdesa i la seguretat viària de la carretera. Les obres previstes consisteixen en la construcció d’un tercer carril central d’espera a la carretera C-12, per tal de fer els girs a l’esquerra amb total seguretat. Les obres inclouen també la formació dels carrils d’alentiment (o de sortida de la carretera) i d’acceleració per incorporació a aquesta, a fi de millorar també els girs a la dreta. L’amplada del nou carril central serà de 3,5 metres. Les obres es completaran amb la millora del drenatge, la senyalització vertical i horitzontal, així com amb la implantació de les barreres de seguretat. Aquesta actuació que està prevista que comenci el proper mes de juny té un termini d’execució de 4 mesos, i comptarà amb un pressupost de 226.563 €.

• El Govern acorda la declaració d'utilitat pública i d'urgent execució les obres

de la xarxa de distribució de regadiu del sistema Segarra- Garrigues. Sector 1. Fase II. Adequació dels terrenys de la bassa reguladora del sector.

La possibilitat de construir el canal i la xarxa de regadiu del Segarra-Garrigues ha estat sempre un dels eixos prioritaris del Govern de la Generalitat de Catalunya. Així doncs, amb l'acord que ha adoptat avui el Govern català es durà a terme la definició i valoració de les obres necessàries per tal d'adequar els terrenys per a la construcció de la bassa de regulació del Sector 1 del sistema Segarra-Garrigues, el qual comprèn 1.627,4 Ha netes regables, principalment en el terme municipal de Ponts. Els pressupost de les obres és de 3.175.000 euros.


15

La xarxa de regadius del sistema Segarra Garrigues permetrà la transformació en regadiu de 70.150 hectàrees de 77 termes municipals de les comarques de la Noguera, el Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra i les Garrigues i suposarà una molt important transformació d’aquesta zona a través de distints cultius com són, l’olivera, l’ametller, l’ordi, el blat, els alfals, el gira-sol, el blat de moro, els conreus hortícoles, els fruiters, la vinya, així com l’establiment de conreus energètics alternatius. Amb tot, el projecte beneficiarà a més de 16.000 regants de les comarques de l'Ebre. El Segarra-Garrigues compta amb un pressupost de 1.102 milions d'euros i és previst que la totalitat de les obres estiguin enllestides en 9 anys.

• El Govern ha acordat l’aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla

General Metropolità per a la millora urbanística dels barris sud de Santa Coloma de Gramenet.

L’objectiu d’aquesta modificació és establir una reordenació del sector plantejant un model urbanístic d’actuació viable, i definir una façana urbana que generi identitat amb un nou model de ciutat abocat al riu, amb espais urbanitzats que potenciïn aquest front principal de la ciutat. Aquesta modificació afecta el sector sud del terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, des del límit sud al Pont i Parc del Molinet, fins el front fluvial del Barri del Raval i l’àmbit de Can Peixauet, amb la proximitat de l’antiga Masia, ara biblioteca, i l’Estadi o Nou Camp Municipal. Així doncs, cal destacar l’ordenació urbanística de la proposta que està composada per tres unitats d’edificació destinats a habitatge i vinculades entre sí a una edificació destinat a comerç i aparcament de rotació, amb soterrani destinat a aparcament residencial. L’espai lliure conforma un espai central (Plaça del Raval) i un espai de parc situat prop del riu, anomenat Parc del passeig de Salzareda. També es preveu una reserva per a equipament Cultural i un equipament Cultural-Assistencial i, finalment es manté en part el carrer de sant Jordi i la reserva per un passeig del Marge Esquerre del Riu Besòs.


16

Pel que fa als espais lliures, destacar la creació d’un parc en el passeig del marge esquerre, amb 6.681 m2; el parc a l’entorn de l’Estadi, amb 5.483 m2; un espai de plaça davant del carrer de Monturiol, amb 1.734 m2, tots ells qualificats com parcs i jardins urbans de nova creació. aquest últim es veu ampliat fins a 3.700 m2 amb la superfície d’ús públic de la zona comercial en subsòl, el document proposa, també, ajustar els sistemes de parcs i jardins urbans sobre elements ja existents i consolidats com són el Parc del passeig Salzareda i del Parc del Molinet. Finalment, amb aquesta modificació, quedarà conformada una nova façana fluvial al marge esquerra del riu Besòs.

• El Govern ha autoritzat l’adjudicació d’unes actuacions de la Línia 9 del Metro de Barcelona, a realitzar per l’empresa pública Gestió d’Infraestructures, SA (GISA).

Les obres adjudicades, que aniran a càrrec de les dues UTE que actualment estan treballant en el projecte constructiu de la Línia 9 de Metro de Barcelona i que són UTE LINIA 9 i UTE GORG, són:

- L’accés al triangle ferroviari. Infraestructura i estacions. - Subtram Sagrera Pou-tuneladora (zona final Sagrera TAV – Bon Pastor).

La necessitat d’ús de tuneladora fa que quedi modificat el projecte inicial de la L9. El Govern català, amb la voluntat de complir amb el calendari previst i donat que aquestes empreses ja disposen de tuneladora que es troba operativa a la zona, ha considerat oportú adjudicar les 2 obres a aquestes UTE. Pel que fa a l’accés al triangle ferroviari. Infraestructura i estacions, el projecte inicial no concretava quina era la solució més adequada pel que fa a l’assistència tècnica dels trens de la L9. Així doncs, el Govern considera que el més adient és que els trens de la L9 rebin l’assistència tècnica necessària en els tallers del metro de Barcelona. Entre aquestes obres cal destacar-ne les següents: - Túnel executat amb tuneladora entre el pou d’introducció de la mateixa,

situat al carrer Santander, i el pou de treball de l’AIS Sant Andreu. Aquest túnel es correspon amb el que s’utilitzarà per explotar definitivament L4 de metro.


17

- Túnel executat amb tuneladora entre l’esmentat pou de treball i l’estació de Sagrera Meridiana. Aquest túnel es correspon amb el que s’utilitzarà per explotar definitivament L9 de metro (del PK 1,000 al PK 1,959).

- Túnel executat mitjançant murs pantalla de connexió entre el túnel executat

amb tuneladora i el túnel existent d’accés al Triangle Ferroviari, així com les corresponents connexions.

- Estació de Sagrera Meridiana: Únicament s’inclouen al present projecte

l’obra civil i instal·lacions corresponents a les andanes del túnel de L9 en fase definitiva.

Pel que fa a l’obra del subtram Sagrera Pou-tuneladora (zona final Sagrera TAV-Bon Pastor) s’han hagut de fer els canvis oportuns per tal d’adequar aquest projecte a la concreció del traçat del Tren d’Alta Velocitat, i més concretament a les obres de construcció de l’estació de Sagrera. Concretament, aquestes obres consistiran en: - Túnel executat amb tuneladora entre pou de treball ubicat a les actuals

instal·lacions esportives de l’AIS Sant Andreu i el pou d’extracció de la tuneladora situat al carrer d’Olesa. Aquest túnel es correspon amb el que s’utilitzarà per explotar provisionalment L9 de metro (del PK 1,020 al PK 2,459).

- Estació de Sagrera Meridiana: Es recull al present projecte la totalitat de

l’obra civil, acabats i instal·lacions corresponents a l’estació, incloent el passadís situat sota el carrer Hondures de connexió amb l’intercanviador de Sagrera.

Finalment, cal fer esment que aquests dos projectes d’obra, no suposen cap ampliació en el PEF de GISA.

• El Govern ha acordat proposar a la Junta General d’Accionistes de l’empresa de Gestió d’Infraestructures, SA (GISA) el nomenament com a membre del Consell d’Administració del senyor Tomàs de San Cristóbal i Claver, director general de Centres Docents del Departament d’Ensenyament, en substitució del senyor Ramon Martínez Deu, secretari general del Departament d’Ensenyament.

• El Govern ha designat el representant de la Generalitat de Catalunya al

Consorci del Camp de Tarragona i la seva àrea d’influència.


18

El Consorci del Camp de Tarragona va ser creat al febrer de 2002 pel Ple de la Diputació de Tarragona amb l'objectiu d'elaborar un programa coordinat de directrius del Camp de Tarragona en els següents àmbits: - D'infraestructures viàries, ferroviàries, portuàries i aeroportuàries.

- De gestió de la mobilitat i dels serveis mediambientals.

- De coordinació i racionalització dels sectors productius en un marc de

sostenibilitat i respecte al medi ambient, com són, el turisme, la indústria i l'agricultura.

- De polítiques actives d'ocupació i immigració.

- De coordinació de les polítiques de seguretat pública.

Aquest Consorci es va constituir a fi i efecte de col·laborar i cooperar en el disseny, planificació i control d'un model de desenvolupament del Camp de Tarragona i la seva àrea d'influència, útil, sostenible i adaptable a les necessitats dels seus ciutadans. Així doncs, el Govern ha acordat designar el senyor Oriol Nel·lo i Colom, secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, com a representant de la Generalitat de Catalunya al Consorci del Camp de Tarragona i la seva àrea d’influència.

• El Govern ha acordat nomenar el representants de la Generalitat de Catalunya

en el Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona. La Generalitat de Catalunya, juntament amb els ajuntaments de Tarragona, Reus i Valls, van impulsar la coordinació del sistema de transport públic en l’àmbit territorial de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès, amb l’objecte de col·laborar i cooperar en el disseny, planificació i control d’un model de desenvolupament i explotació del transport públic en el seu àmbit territorial. Així, el Govern de la Generalitat va acordar, el mes d’abril de 2003, la creació d’aquest Consorci i n’aprovà el seus estatuts, amb la finalitat que aquest òrgan coordini el sistema de transport públic de viatgers en l’àmbit territorial del camp de Tarragona. D’entre les funcions que corresponen al Consorci, cal destacar-ne les següents: - Elaboració de propostes per a la planificació dels serveis i de les

infraestructures de transport públic. - Definició del projecte de nou model de sistema de tarifes comú, del seu

projecte d’implantació i de les seves fases de desenvolupament.


19

- Anàlisi i estudi de l’evolució del mercat global de la mobilitat amb especial atenció al seguiment de l’evolució dels desplaçaments en transport públic i en transport privat.

Els òrgans del Consorci són els següents:

a) De govern - President - Consell d’Administració format per:

- President: el conseller de Política Territorial i Obres Públiques. - Tres vicepresidents: que són els alcaldes de Tarragona, Reus i

Valls. - Cinc vocals designats per la Generalitat de Catalunya - Tres vocals designats entre els Consells Comarcals de l’Alt Camp, el

Baix Camp i el Tarragonès. - Un vocal observador designat per l’AGE

- Comitè Executiu

b) De gestió - Gerent

c) De consulta - Comissió tècnica d’operadors de transport públic - Comissió consultiva d’usuaris i beneficiaris del transport

d) D’assessorament - Comissió d’assessorament jurídic - Comissió tècnica - Comissió econòmica

Amb l'acord aprovat avui el Govern català nomena els 5 vocals representants de la Generalitat de Catalunya en el Consell d’Administració del Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona i que seran:

- Sr. Jordi Julià i Sort, director general de Ports i Transports. - Sr. Jordi Caso i Samsó, director del Programa de Mobilitat. - Sr. Albert Pereira i Solé, director general d’Administració Local - Sr. Xavier Sabaté i Ibarz, delegat del Govern de la Generalitat a

Tarragona. - Sr. Jordi Jacas, per part del Departament d’Economia i Finances


20

Així mateix, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques ha demanat als presidents dels Consells Comarcals que designin els seus representants en el Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona, i d’aquesta manera poder posar en funcionament el Consorci amb la màxima celeritat possible.

DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES

• El Govern, a proposta del conseller d’Economia i Finances, ha autoritzat les següents despeses amb pluriennal:

- Al Departament de Política Territorial i Obres Públiques:

- 1.622.141,71 € per als serveis afectats pel projecte constructiu del

perllongament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Terrassa.

Aquest projecte prolongarà la línia Barcelona-Vallès al seu pas per Terrassa i donarà tres noves estacions a la ciutat per donar accés a la zona universitària, fer intercanvi amb RENFE i arribar al nou barri de Can Roca. Les obres de la primera fase tenen un import de 58,88 MEUR i finalitzaran l’any 2006.

- 778.738,82 €, per a la conservació de les instal·lacions de vigilància,

control, seguretat i comunicacions del centre de control de carreteres de Vic.

- 720.000 € al Departament de Comerç, Turisme i Consum per a la

signatura d’un conveni amb el Ministeri d’Economia i l’Ajuntament de Santa Susanna, per al Pla de Dinamització Turística de l’esmentat municipi.

Aquest conveni suposarà una inversió de les administracions col·laboradores de 2 MEUR en tres anys. Mitjançant aquests plans s’apropen els recursos turístics a l’usuari gràcies a una millor presentació d’aquests; s’augmenten o modernitzen els espais d’ús públic; es millora la qualitat dels serveis turístics, i es fomenta la cooperació empresarial, per exemple en aspectes de comercialització. Els plans han de suposar una total actualització de la comarca o municipi turístic per ajustar-los a les exigències de l’actual consumidor.


21

Cal tenir present que els Plans de Dinamització Turística són una forma de col·laboració econòmica per a millorar una destinació turística entre les administracions central, l'autonòmica, i la local beneficiària.

• El Govern ha acordat encarregar a GISA dur a terme les següents actuacions

d’infraestructura, per compte de la Generalitat de Catalunya: - del Departament de Política Territorial i Obres Públiques:

- 108.207.831 € per a les següents obres de la Línia 9 del Metro de

Barcelona:

- Execució de les obres de desviament de serveis afectats per la construcció de la línia 9 de Metro de Barcelona.

- Nova Estació RENFE intercanviador Sagrera-Meridiana

- Estacions receptores d’energia elèctrica (escomeses)

- 4.132.000 € per a dur terme l’acondicionament i millora de la xarxa

viària catalana, entre les que cal destacar:

- Mesures correctores d’impacte ambiental de la C-14, pk 48,100 al 53,00. Tram: Solivella-Belltall

- Mesures correctores d’impacte ambiental a la C-12. Tram: Garcia-

Ascó.

- Mesures correctores d’impacte ambiental a la C-55, pk. 66,550 i 73,135. Clariana de Cardener.

- Mesures correctores d’impacte ambiental a la nova carretera de

Guissona a Solsona, pk 0,000 al 9,084. Tram: Guissona-Biosca.

- Millora de nus. Rotonda a la GI-600 de Tordera a Blanes, pk. 4,050. Blanes

- Diferents millores addicionals a la variant d’Hostalric.

- Rotonda a la C-66, pk 58,120. Tram: Besalú.

- Millora intersecció N-152a, pk 66,590. Vic

- 7.762.000 € per dur a terme diverses actuacions d'entre les quals cal

destacar:


22

- Millora de paraments a les estacions de la línia 2 de l'FMB, Fase 1.

- Nou vestíbul costat c/Roselló de l'estació de Provença dels FGC.

Amb aquest projecte la superfície del vestíbul passarà de 390 metres quadrats a 1.080 metres quadrats. El projecte executiu també contempla l’adaptació de l’accés a persones de mobilitat reduïda. Aquesta ampliació permetrà reduir l’acumulació de viatgers a la pròpia andana, i suposarà una major qualitat en el servei.

- del Departament d’Ensenyament:

- 18.000.000 € per a obres de rehabilitació, adequació i millora de

diversos centres escolars a totes les comarques de Catalunya. Principalment són actuacions com ara: reparació de cobertes, adequació d’espais interiors, rehabilitació de façanes, etc.

- 11.015.000 € per a l’execució de diverses obres i actuacions.

Aquests 11.015.000 € s’afegeixen als 21.391.000 euros inicialment previstos. Així doncs, amb aquesta actuació el Govern destinarà un total de 32.406.000 € per a dur a terme les següents obres: - Nova construcció a l’IES Bonavista de Tarragona - Construcció de l’IES la Roca del Vallès. - Construcció del CEIP Garona. Vielha - Construcció IES Vilassar II. Vilassar de Mar - Ampliació del CEIP Creixà de Piera - Altres projectes de la Direcció General de Centres Docents

• El Govern ha autoritzat l’Institut Català del Crèdit Agrari a atorgar un préstec a

la societat Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya.

El Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya és una entitat creada l’any 1983 per 280 socis amb seu a Vilassar de Mar amb l’objectiu de facilitar el comerç del sector ornamental. L’any 1992 es va crear la Intermediació del Mercat, com a instrument per concentrar l’oferta dels productors i incrementar les exportacions. La seva constant evolució i expansió el pot consolidar com a mercat de referència del sud-oest d’Europa. Actualment està integrat per més de 480 socis i més de 5.000 compradors, reunint tot tipus d'empreses relacionades amb el món de la floricultura i horticultura ornamental.


23

Amb l'acord adoptat avui, el Govern català ha decidit atorgar un préstec de 600.000 euros a la societat Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya per al seu reequilibri financer. L’any 2003 el mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya va rebre la Placa de l’Agricultura Catalunya, que s’atorga a aquelles entitats i institucions que han contribuït amb el seu esforç i dedicació a la millora del sector agrari català.

• El Govern ha autoritzat l’Institut Català del Crèdit Agrari a atorgar un préstec a l'organització professional agrària Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya.

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) va celebrar l’any 2002 el 25è aniversari de la creació del Sindicat de Ramaders i Pagesos de Catalunya, origen de l’actual organització professional agrària, una de les més representatives del sector agrari català. En l’actualitat, compta amb prop de tres mil associats, a les comarques de Catalunya i disposa de set oficines en tot el territori català. La finalitat de JARC és la defensa dels interessos i de les condicions de treball dels professionals del sector agrari. L’organització proporciona informació als seus associats a través de diferents mitjans i, especialment, a través de la revista “Món Rural” que edita conjuntament amb el Consorci Forestal de Catalunya.

Amb l'acord adoptat avui, el Govern català ha decidit atorgar un préstec de 395.000 euros a Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya per a atendre les seves despeses de finançament. L’any 2003 Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya va rebre la Placa de l’Agricultura Catalunya, que s’atorga a aquelles entitats i institucions que han contribuït amb el seu esforç i dedicació a la millora del sector agrari català.

• El Govern accepta la cessió gratuïta de domini d’una finca de 1.608,91 m2 de

superfície situada al carrer Concepció Ducloux, a la Devesa del Pla, al terme municipal de Ripoll, per a la construcció d’un Centre Cívic.

Les obres de construcció del Casal Cívic i Hotel d'Entitats Devesa del Pla de Ripoll es troben actualment en fase d'execució i és previst que finalitzin al llarg del proper mes de juliol de 2004. Aquest nou casal cívic amb hotel d'entitats tipus amb teatre gran suposarà una inversió d'1.515.657,82 euros.


24

• El Govern autoritza la formalització d'una operació d'endeutament a favor de Fira 2000, SA per import de 50.000.000 euros, avalada per l'Institut Català de Finances.

Enguany, Fira 2000, SA, té previst ampliar el nou recinte ferial Montjuïc II i construir nous pavellons destinats a l'exhibició, amb la instal·lació dels serveis que es corresponguin.

Així, el febrer de 2003 es va signar un conveni entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona per finançar l'ampliació de la Fira de Barcelona.

Amb l'acord adoptat avui, el Govern català constitueix un aval de 50.000.000 euros que permetrà a Fira 2000, SA, dur a terme els seus projectes d'ampliació.

• El Govern autoritza els representants de la Generalitat de Catalunya en els

òrgans de govern de la Corporació Sanitària Parc Taulí a constituir un aval bancari a favor de la seva empresa filial Udiat Centre Diagnòstic SA.

UDIAT Centre Diagnòstic, SA és una empresa de la Corporació Parc Taulí. L'any 1999 la Corporació Parc Taulí va decidir descentralitzar totes les proves diagnòstiques que es realitzaven en el propi Hospital de Sabadell, cap a una altra societat amb l’objectiu principal d’oferir serveis diagnòstics integrats amb el procés assistencial i amb el convenciment que, una organització unificada i integrada dels coneixements, té efectes sinèrgics que suposen una major eficàcia, efectivitat i eficiència diagnòstica. L'UDIAT-CD, SA, té per missió aportar valor afegit i de qualitat a la presa de decisions clíniques en els processos diagnòstics/terapèutics, fent-ho de forma precoç, precisa i interprofessional integrant el coneixement i les tecnologies al seu abast, amb l'objectiu fonamental de donar resposta eficient i sostenible a les necessitats de les persones. Enguany, aquesta societat ha de dur a terme inversions que li permetin mantenir el nivell d'actualització tecnològica necessari per normal desenvolupament de les seves activitats. Així doncs, el Govern català ha autoritzat avui els representants de la Generalitat en els òrgans de govern de la Corporació Sanitària Parc Taulí a votar favorablement la constitució d'un aval bancari per import de fins a 4.800.000 euros per tal que L'UDIAT-CD, SA pugui dur a terme l'actualització tecnològica requerida.


25

• El Govern ha acordat concedir una subvenció a diverses persones afectades per la prejubilació derivada de l’expedient de regulació d’ocupació a l’entitat Hilados y Tejidos Puigneró, SA.

La suspensió de pagaments de l'entitat Hilados y Tejidos Puigneró, SA, va donar lloc a diverses negociacions entre l'empresa i treballadors amb l'objectiu de facilitar les prejubilacions d'aquests. Fruit d'això, l'empresa i un total de 70 treballadors van acordar la seva prejubilació, amb la contractació d'una assegurança que garantís la percepció de els indemnitzacions pactades. Enguany, però, la situació de fallida de l'empresa i la seva impossibilitat de fer front a les despeses contretes fa que perillin les indemnitzacions que han de rebre els afectats. Per aquest motiu, el Govern català, conscient que les rendes que han de rebre els treballadors són per a la seva supervivència, ha considerat necessari concedir una subvenció de 220.000 euros per tal que es garanteixi als afectats la percepció de les quantitats degudes.

• El Govern ha acordat incoar un expedient de responsabilitat comptable en relació a presumptes irregularitats en la gestió de Ferrocarrils de la Generalitat.

DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES • El Govern ha acordat atorgar ajuts als ens locals afectats per incendis

forestals i temporals diversos esdevinguts des de l'estiu de 2003. A finals del mes d'agost de 2003, el Govern català va aprovar un decret en el qual es preveia l'adopció de mesures per restablir els danys dels incendis que s’havien produït durant aquell mes d’agost en determinades comarques de Catalunya així com de les tempestes que van danyar infraestructures i serveis públics. Amb l'acord adoptat avui, el Govern català ha previst una línia d’ajuts de fins a un import total de 5.000.000 euros per als ens locals afectats pels temporals de pluja i vent i pels incendis forestals de grans característiques que van tenir lloc l'agost de 2003 i que varen danyar infraestructures i serveis municipals bàsics en determinades comarques de Catalunya.


26

El Govern de la Generalitat vol establir així els mecanismes necessaris per l’atorgament d’ajuts per cofinançar les despeses realitzades pels ajuntaments amb caràcter extraordinari i d’urgència, pel restabliment dels serveis de competència municipal i d’aquelles actuacions pendents d’executar, informació que ha estat recollida per les delegacions territorials.

DEPARTAMENT DE CULTURA • El Govern ha acordat atorgar una subvenció de 740.382,00 euros a la

Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, per al manteniment de les activitats de la Fundació durant l'any 2004. Creat l'any 1976 per un grup de professionals vinculats al teatre independent, el Teatre Lliure es va singularitzar per la seva aposta pel teatre de text, amb la relectura dels clàssics i el compromís amb la creació contemporània, desenvolupant en la seva sala una programació que alternava el teatre amb la dansa i la música. El Teatre Lliure constitueix un dels referents emblemàtics de la realitat escènica i la seva activitat incideix decisivament en fet teatral de Catalunya.

DEPARTAMENT DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL • El Govern ha nomenat el senyor Raimon Belenes Juárez, gerent de l’Institut

Català de la Salut, president del Consell d’Administració de l’empresa pública Institut de Diagnòstic per la Imatge.

DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA • El Govern ha nomenat com a membres del Consell d’Administració de l’Institut

de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries a les persones següents:

President: Hble. Sr. Antoni Siurana i Zaragoza, conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Vicepresident: Hble. Sr. Carles Solà i Ferrando, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Director General de l’IRTA: Sr. Josep Tarragó i Colominas


27

I com a vocals en representació de la Generalitat de Catalunya:

- Sr. Francesc Xavier Hernández i Cardona, director general de Recerca. - Sr. Raimon Serret i Lluis, director general de Comerç - Sr. Agustí Segarra i Blasco, director del Centre d’Innovació i

Desenvolupament Empresarial. - Sr. Àngel Teixidó i Cañelles, subdirector general de Protecció de la

Salut. - Sr. Ramon Luque i Porriño, director general de Medi Natural. - Sr. Salvador Puig i Rodríguez, director general de Producció, Innovació

i Indústries Agroalimentàries. - Sr. Martí Sans i Pairutó, director general de Pesca i Afers Marítims. - Sr. Manel Cardeña i Coma, president de l'Institut Català de Crèdit Agrari

Com a vocals en representació de les diputacions catalanes: - Sr. Francesc Piñol i Sobrepere, per la Diputació de Lleida - Sr. Josep Maria Tost i Borràs, per la Diputació de Tarragona - Sr. Francesc Martos i Aguilera, per la Diputació de Barcelona - Sr. Manuel Montalbán i Pua, per la Diputació de Girona

El vocal en representació del personal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries: - Sra. Victòria Estaun i Morell

DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA • El Govern autoritza l'empresa pública Eficiència Energètica, SA (EFIENSA) a

dur a terme una operació de finançament a l'empresa Tractaments de Juneda, SA.

L’empresa pública EFIENSA, és una empresa instrumental de l’Institut Català d’Energia –ICAEN– (Departament de Treball i Indústria) que té com a principal funció dur a terme les inversions de millora d’eficiència energètica, de l'ús racional de l'energia i de la promoció de les energies renovables. Així, EFIENSA va impulsar l'any 2000 un projecte energètic basat en la construcció d'una planta de tractament i valorització de les dejeccions ramaderes de porcí a la localitat de Juneda, amb la creació de la societat Tractaments de Juneda, SA (TRACJUSA), de la qual en participa amb un 10% del capital.


28

L’objectiu d’aquesta planta és aconseguir, a través d'un sistema net, que residus contaminants com són les dejeccions ramaderes, es converteixin en adob per al camp. Cal recordar que l'octubre de 2003, TRACJUSA va rebre el premi a la tecnologia aplicada. És per tot això que el Govern autoritza els representants de EFIENSA en el sí de TRACJUSA, a realitzar una operació de finançament de 1.000.024 euros amb objecte de dur a terme el projecte.

DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA • El Govern ha acordat establir les aportacions econòmiques que efectuarà el

Departament de Benestar i Família, durant la pròrroga pressupostària, per tal de finançar els serveis socials d’atenció primària de competència dels ens locals.

En el context de la prestació de serveis socials que corresponen a competències que tenen atribuïdes els ajuntaments de més de 20.000 habitants, així com aquelles que exerceixen els consells comarcals en les àrees bàsiques de serveis socials amb més d’un municipi, el Govern de la Generalitat acorda destinar la quantitat de 9.477.323,57 euros. Properament serà signat un conveni de cooperació administrativa amb cadascun dels ajuntaments beneficiaris d’aquest acord, es a dir, amb cada ajuntament de més de 20.000 habitants, i amb els consells comarcals per cobrir els municipis amb menys població. En aquest conveni es concretaran amb cada ens les aportacions financeres i de cooperació tècnica que efectuarà el Govern, mitjançant el Departament de Benestar i Família, pel manteniment dels serveis socials d’atenció primària, així com per la millora dels serveis d’atenció primària que van ser objecte de traspàs a cada ens local.

• El Govern ha acordat donar continuïtat al projecte Òmnia-Comunitat Social de

la Xarxa de Telecentres de Catalunya per a l'any 2004.

El projecte ÒMNIA neix l’any 1999 amb la premissa que les noves tecnologies no són importants en sí mateixes sinó que són importants com a instrument que permet donar respostes a les demandes del conjunt de la societat i, per tant, el projecte esdevé una mesura de prevenció i lluita contra els processos d’exclusió social.


29

D'entre els objectius principals d'aquest Projecte cal destacar: - Desenvolupar les habilitats i capacitats ocupacionals a través de l'accés a

les noves tecnologies i de processos de formació i reciclatge, facilitant la convergència entre la demanda del mercat laboral i l'oferta de formació.

- Impulsar l'acció coordinada entre el món associatiu i el voluntariat, entitats

gestores sense ànim de lucre i l'acció institucional per tal de sumar esforços de forma territorialitzada.

- Dinamitzar, en barris o territoris on s'apliqui, les diferents associacions del

barri perquè accedeixin a la societat de la informació.

- Promoure les xarxes existents afavorint la cohesió social.

El Projecte ÒMNIA s’estructura a l’entorn de tres línies d’actuació essencials i bàsiques per vertebrar i cohesionar la nostra societat: la inserció laboral, la formació i l’ús comunitari. Aquest projecte es va desenvolupar amb èxit al llarg de l’any 1999, per la qual cosa el Govern català va considerar necessari consolidar i ampliar les seves actuacions, incrementant els punts d’accés a la informació, millorant la cobertura territorial i augmentant el nombre d’usuaris que en puguin ser beneficiaris. Així, l'any 2000 el Govern català va aprovar la inversió necessària per a la creació de 18 punts d’accés a la informació i connexió a la xarxa durant l’any 2000 i la creació de 50 punts d’accés durant l’any 2001, els quals afegits als 42 creats l'any 1999 sumen en total 110 punts d'accés a la informació. La dotació econòmica per al període 2000 – 2003, va ser de 7.951.390,14 euros. L'impacte del Projecte Òmnia ha anat creixent al llarg dels cinc anys de funcionament, amb la participació de més de 100.000 persones que s'han beneficiat de l'accés a les tecnologies de la informació i comunicació, en alguna de les tres línies del projecte. L'any 2002 el projecte Òmnia es va integrar en el projecte NODAT-Xarxa de Telecentres de Catalunya, de nova creació, i amb una inversió prevista de 7.242.195,87 EUR en l'exercici 2002. Els telecentres són centres concebuts per a ser utilitzats pels ciutadans com a punt d'accés a la xarxa en els quals s'ofereix formació digital i assistència personalitzada.


30

El Projecte NODAT defineix la funcionalitat de la xarxa de telecentres i les actuacions a realitzar al respecte, tot contemplant les actuacions de continuïtat de projectes com ara l’ARGO (pla per dotar d’equipaments informàtics els centres públics d’educació primària i secundària de Catalunya generalitzant Internet a l’educació) i l’ÒMNIA. La voluntat del projecte és la de minimitzar el risc de fractura digital mitjançant la creació de la Xarxa de Telecentres de Catalunya, familiaritzant la població en l’accés i formació en les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Aquesta xarxa és una plataforma d'accés a les noves tecnologies i a la formació i existeixen 17 telecentres a Catalunya. Amb l'acord aprovat avui el Govern català, davant els bons resultats obtinguts, dóna continuïtat, per a l'exercici 2004, al projecte Òmnia, així com també dóna continuïtat a la seva integració al Projecte NODAT-Xarxa de Telecentres de Catalunya. Aquest acord permetrà dur a terme inversions per a la millora i renovació de l'equipament dels punts Òmnia - Comunitat Social de la Xarxa de Telecentres de Catalunya i, si escau, crear nous punts d'accés, establir noves ubicacions i renovar els punts d'accés, i atendre les despeses de suport i funcionament de la integració del Projecte Òmnia a la Comunitat Social de la Xarxa de Telecentres de Catalunya. En concret, els Departaments de Benestar i Família i d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, han previst invertir en el projecte Òmnia 1.491.661,77 € durant l'any 2004. Cal tenir present que per tal d'incloure el Projecte Òmnia dins la Xarxa de Telecentres els punts Omnia van passar a ser definits com a telecentres i que, enguany, existeixen a Catalunya 111 punts òmnia en funcionament.

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE • El Govern acorda assignar la gestió del Paratge Natural d'Interès Nacional del

Massís del Pedraforca al Consell Directiu del Parc Natural del Cadí Moixeró.

El Massís del Pedraforca és el més gran dels parcs de Catalunya. Aquest massís està situat als Prepirineus, amb un tipus de roca calcària que ocasiona un relleu esquerp, amb cingleres impressionants, principalment a la cara nord. En només tres quilòmetres de base, el massís s’eleva prop de 1.300 m fins a arribar als 2.497 m del Pollegó superior.


31

Aquest espai constitueix una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic. Aquest caràcter emblemàtic és conseqüència de la forma molt peculiar de la muntanya, la qual s’alça de manera impressionant en una àrea molt petita.

L’any 1982 va ser declarat Paratge Natural d’Interès per atendre la conservació de la seva vegetació i singular bellesa. Cal recordar que aquest tipus de protecció s’aplica als espais naturals d’àmbit mitjà o reduït que presenten característiques singulars atès llur interès científic, paisatgístic i educatiu, i en els quals només hi són permesos els usos tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles compatibles amb els objectius concrets de protecció. Enguany, el Govern català considera que la situació geogràfica del paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca en relació amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró, juntament amb la necessitat de definir l'òrgan encarregat de dur a terme la gestió efectiva d'aquell espai, aconsella assignar al Consell Directiu del Parc Natural del Cadí Moixeró la gestió del massís del Pedraforca.

• El Govern acorda la signatura d’un protocol entre la Generalitat de Catalunya i

la Diputació General d’Aragó en matèria de gestió del medi natural.

La Directiva europea d'hàbitats crea la xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Natura 2000 haurà de garantir el manteniment (o el restabliment) en un estat de conservació favorable dels hàbitats i els hàbitats de les espècies en la seva àrea de distribució natural dins el territori de la UE. Així, el conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i el conseller de Medi Ambient del Govern d’Aragó, en representació de la Diputació General d’Aragó donada la condició de veïnatge geogràfic existent entre Catalunya i Aragó, i conscients de què una gestió adequada dels recursos naturals requereix d’una cooperació interautonòmica, creuen d’interès comú establir mecanismes de col·laboració entre ambdues comunitats autònomes per a aquells aspectes d’interès comú. Tanmateix, d’entre aquests aspectes d’interès comú cal destacar aquells relacionats amb la gestió de la flora i la fauna, el d’espais naturals amb especial incidència amb la Xarxa Natura 2000, la gestió cinegètica de recursos comuns, així com de les aigües continentals (rius, llacs, llacunes, torrents i aigües subterrànies), especialment en les zones limítrofes, i aconseguir així un millor aprofitament dels recursos i infraestructures disponibles per part d’ambdues administracions.


32

És per això, que el Govern ha acordat avui la signatura d'un protocol entre el Govern de la Generalitat i la Diputació General d'Aragó. Els principals camps objectes de col·laboració seran els següents : - Gestió de masses d’aigua confrontants: es desenvoluparan reunions

periòdiques entre ambdues administracions per tractar de les ordres respectives de pesca així com la seva gestió en les masses d’aigua del Riu Noguera Ribagorçana.

- S’establirà un protocol de funcionament juntament amb les federacions de

pesca de les dues comunitats autònomes, per a la gestió dels vedats esportius de l’embassament de Riba-roja.

- Pel que fa a la gestió de recursos naturals i poder dissenyar un model

compatible en quant a la gestió d’aquests, es coordinaran els aspectes en relació amb l’inventari de recursos cinegètics, la gestió d’àrees confrontants incorporades a la Xarxa Natura 2000, la gestió d’espècies de fauna catalogada i la problemàtica d’espècies invasores.

- En determinats casos, i per tal d’optimitzar els recursos humans dels

cossos de guarderia d’ambdós departaments, es podrà establir en determinats casos la coordinació de serveis de vigilància conjunta d’ambdues guarderies.

D’altra banda, i per tal de fer efectiu aquest Protocol, es constituirà una Comissió de seguiment paritària integrada per dos representants de la Generalitat i dos representants del Govern d’Aragó. Aquesta Comissió tindrà com a funció el seguiment i control del compliment del Protocol i també proposarà la programació d’actuacions a dur a terme. Finalment, destacar que amb la signatura d’aquest Protocol queda palesa la importància primordial que el Govern català atorga al medi ambient, així com l’impuls decidit per un desenvolupament sostenible. En aquesta línia, recordar que el passat mes de gener, els govern de Catalunya i Aragó van signar la declaració de Mequinensa, mitjançant la qual es comprometien a unir els seus esforços per defensar la unitat de la seva conca, la preservació i recuperació del bon estat ecològic del riu en tot el seu traçat i l’ús eficient de l’aigua, enfront de les amenaces que retallen les possibilitats de futur, en aplicació de la Directiva-marc de l’Aigua 2000.


33

• El Govern ha acordat denunciar davant la Comissió Europea l'incompliment

per part del Govern espanyol de les directives comunitàries en matèria d'establiment d'un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d’aigües, de conservació dels hàbitats naturals i flora i fauna silvestres, de conservació de les aus silvestres, i d'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient.

Amb l'aprovació de la Llei de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social de l'any 2003, la definició del règim hídric i del cabal ecològic de l'Ebre s'ha desvinculat del Pla Integral de Protecció del Delta. A més, la declaració del Delta de l'Ebre com a zona d'especial protecció per a les aus fa que aquesta passi a formar part de la Xarxa Natura 2000 havent-se de garantir el manteniment (o el restabliment) en un estat de conservació favorable dels hàbitats i els hàbitats de les espècies en la seva àrea de distribució natural dins el territori de la UE. Tanmateix, el Ministeri de Medi Ambient ha aprovat el projecte de transferències autoritzades per la Llei del Pla Hidrològic Nacional de l'any 2001 sense prendre les mesures adequades per assegurar la subsistència del Delta de l'Ebre i l'ecosistema que l'envolta, així com tampoc ha aprovat el Pla de Protecció Especial del Delta. En aquest sentit, un dels principis fixats per la Llei del PHN com a contingut mínim obligatori del Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre és el seguiment ambiental de les zones protegides del Delta. D'acord amb la normativa europea, l'aigua no és un bé comercial sinó un patrimoni que cal protegir i defensar, i una política d'aigües eficaç i coherent ha de protegir els ecosistemes aquàtics, així com els ecosistemes terrestres i els aiguamolls que en depenen directament, assegurant el seu ús prudent i la seva conservació. A més, la normativa comunitària exigeix que tot estudi d'impacte ambiental ha d'anar acompanyat de les principals alternatives estudiades i una justificació de les principals raons de la solució adoptada. Amb tot, el Govern espanyol ha iniciat l'execució del projecte de transferències autoritzades per la Llei del PHN sense haver fixat prèviament el cabal ecològic mínim que condiciona tècnicament la transferència. És per tot això que el Govern català considera que es vulneren les directives esmentades i per aquest motiu acorda denunciar davant la Comissió Europea l'incompliment de les mateixes.

Documents

Acords de Govern 16/03/2004 - gencat.cat · ACORDS DE GOVERN – 16/03/04 2 El Tribunal Constitucional ha dictaminat en diverses i reiterades ocasions que el poder de despesa no es