Acta Ple = 28 Octubre 1999 Ordinari

01020101.1999.010.pdf

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE DATA 28 D'OCTUBRE DE 1999 A la Casa Consistorial de Banyoles, essent 1/4 de 9 del vespre del dia 28 d'octubre de 1999, es reuneix el Ple, en Sessió Ordinària sota la Presidència de l’Il·lm. Sr. Alcalde, Pere Bosch i Cuenca, i amb l’assistència dels tinents d’alcalde senyors, Jordi Omedes i Masgrau, Artur Vilà i Masplà, Núria Martínez i Barderi, Jaume Butinyà i Sitjà i Lourdes Coll i Xargay i dels regidors senyors, Jordi Rustullet i Tallada i Eulàlia Turró i Ventura, Narcís Banal i Portas, Joan Solana i Figueras, Josep Frigola i Parés, Núria Carreras i Jordi, Joan Josep Verdaguer i Gironès, Jordi Bosch i Lleó, Pere Lladó i Isabal i Joan Prat i Congost. Hi assisteix, la sotasignant Secretària Habilitada de la Corporació, la senyora Cristina Palomino i Pellicer. Hi és present l’Interventor de Fons, senyor Joan Romagosa i Rebulà. Excusa la seva absència el Regidor senyor Josep Raulí i Zapater. El President obre l’acte públic i es donen a conèixer els assumptes inclosos a l’ordre del dia i aquells que la Ple acordi tractar per declarar-se d’urgència, i recauen sobre aquests els acords que a continuació es relacionen: PRESIDÈNCIA 1.1.- Aprovació de l’acta de la sessió del dia 30 d e setembre de 1999. El Ple de la Corporació aprova per unanimitat l’acta de la sessió ordinària del dia 30 de setembre de 1999. 1.2.- Donar compte dels Decrets dictats per l’Alcal dia des del dia 28 de setembre fins el dia 22 d’octubre de 1999. Es dóna compte al Ple de la Corporació, que l’Alcaldia ha emès des del dia 28 de setembre i fins el dia 22 d’octubre de 1999, les Resolucions d’Alcaldia que corresponen des del núm 2031, de data 28 de setembre de 1999, al núm 2230 de data 22 d’octubre de 1999. El Ple de la Corporació es dóna per assabentat. 1.3.- Autorització a l’entitat Banyoles Alberg SL p er constituir una hipoteca sobre la concessió administrativa autoritzada en se ssió plenària del dia 25-9-97. L’entitat Banyoles Alberg, SL, titular de la concessió administrativa de la construcció i ulterior explotació de l’Alberg de Joventut de Banyoles, segons acord plenari adoptat en sessió de 25 de setembre de 1997, ha interessat de l’Ajuntament la corresponent autorització per a la constitució d’hipoteca sobre la

01020101.1999.010.pdf

pròpia concessió a efectes de la financiació dels costos derivats de les obres de la seva construcció i que en definitiva constitueixen l’objecte concessional. La concessió administrativa en configurar-se com un dret real, de naturalesa administrativa és susceptible de ser objecte de garantia, en els termes previstos en els articles 138 i següents de la Llei Hipotecària i amb els requisits de l’article 1857 del Codi Civil, però supeditada a la prèvia autorització municipal. Per tot l’anterior exposat, es proposa al Ple l’adopció del següent acord: Autoritzar a l’entitat Banyoles Alberg, SL, representada pel Sr. Ramon Corominas i Estany, concessionària de la construcció i explotació de l’Alberg de Joventut de Banyoles, segons títol concessional atorgat el 25 de setembre de 1997, per a la constitució d’una hipoteca d’import vint-i-cinc milions de pessetes (25.000.000 PTA) i per un termini de 10 anys, a concertar amb qualsevol de les següents dues entitats “Caixa d’Estalvis de Sabadell” o “Banco Bilbao-Vizcaya” La present Resolució s’adopta prèvia petició del concessionari, de conformitat amb la documentació obrant a l’expedient i els articles 1857 del Codi Civil i 138 de la Llei Hipotecària, amb subjecció a la condició d’aplicar l’import del préstec hipotecari a finançar amb caràcter exclusiu els costos d’inversió derivats de la construcció de l’Alberg. La hipoteca s’haurà d’ajustar a les determinacions i terminis establerts en el Plec de Condicions regulador, amb total exoneració de responsabilitat personal de l’Ajuntament en l’acompliment de l’obligació garantida, reservant-se expressament l’Ajuntament la facultat de resoldre la concessió en supòsit d’incompliment, per part del concessionari, del contracte de préstec hipotecari objecte de la present autorització. * Pren la paraula el senyor Alcalde i explica que el que es fa és, bàsicament, a través d’una petició que va formular l’entitat Banyoles Alberg SL, la qual té la concessió de l’Alberg de Banyoles, constituir una hipoteca en base a aquesta concessió. Diu que en l’expedient s’adjunta un informe de l’assessor jurídic de l’Ajuntament el qual determina que és una operació habitual en aquest tipus de concessions, i que no hi ha cap mena de risc per a la concessió en sí, sinó que l’Ajuntament en tot cas, si hi hagués algun problema, sempre tindria el dret a recuperar la concessió amb una o una altra fórmula. * El senyor Alcalde sotmet a votació l’aprovació de l’Autorització a l’entitat Banyoles Alberg SL per constituir una hipoteca sobre la concessió administrativa autoritzada en sessió plenària del dia 25-9-97. El Ple de la Corporació ho aprova per unanimitat.

01020101.1999.010.pdf

HISENDA 2.1.- Ajustament del Programa d’Inversions 1999 i c orresponent aprovació de l’expedient de modificació de crèdit 15/99. * El senyor Alcalde explica que com que en aquest punt i en els dos següents hi ha hagut esmenes del Grup Municipal de Plataforma Progressista, si els sembla, el que es farà és llegir les esmenes de cada punt, després, el portaveu de Plataforma Progressista defensarà les esmenes, després hi haurà la intervenció de l’Equip de Govern i posteriorment se sotmetrà a votació. I una vegada resolt el punt, es plantejarà el que es fa amb la proposta de l’Equip de Govern. * A continuació la senyora Secretària dóna lectura a les esmenes presentada pel grup municipal de Plataforma Progressista: “1. El Grup Municipal Progressista lamenta el bloqueig de la inversió que ha provocat l’Equip de Govern que portarà, aproximadament a l’execució d’un 10 % d’allò que estava previst en el pressupost. 2. Atenent que s’ha perdut un temps preciós durant el segon semestre del 1999 i que és materialment impossible d’executar alguns programes, el Grup Municipal Progressista presenta dues esmenes a la proposta de l’Equip de Govern: 2.1. Preveure en el programa d’inversions la consignació pressupostària per a l’actuació immediata en el Cementiri, en les Reparacions elèctriques i en les millores a les escoles. El Cementiri només té nínxols per a sis mesos - se n’havien de construir almenys cent durant el segon semestre de 1999. Les reparacions elèctriques són imprescindibles per respondre als requeriments de les empreses inspectores i no caure en una responsabilitat greu de l’Ajuntament i les millores a les escoles són necessàries per no perdre el ritme d’inversió dels últims anys. Per això es proposa incloure les partides següents - Cementiri ............................ 10.000.000 PTA - Reparacions elèctriques ..... 3.000.000 PTA - Millores a les escoles ......... 5.000.000 PTA. 2.2. Redistribuir el finançament de la inversió comprometent els aprofitaments migs derivats de les alienacions urbanístiques ja materialitzades, amb la qual cosa es podrà reduir el crèdit. (A títol orientatiu, proposem les quantitats següents): - Alienacions: 72.343.019 PTA - Crèdit: 48.000.000 PTA.” * Inicia el torn d’intervencions el senyor Josep Frigola, del Grup Municipal de Plataforma Progressista, i diu que al seu grup li hagués agradat presentar aquesta esmena molt abans. Comenta que la Comissió de Hisenda es va convocar dijous passat i no s’ha convocat cap altra per poder-ho discutir i, encara ahir, es proporcionava documentació que modificava parcialment el que es va comentar a la Comissió de Hisenda, per tant, el seu grup ha hagut de

01020101.1999.010.pdf

presentar l’esmena a última hora. Lamenta que això s’hagi produït d’aquesta manera ja que entenen que no és responsabilitat seva i que els hagués agradat que s’hagués pogut debatre en una Comissió de Hisenda. Diu que per començar a parlar de l’esmena en qüestió, el seu grup no pot estar d’acord amb una modificació tan important quantitativa i qualitativament del programa d’inversions que s’havia aprovat inicialment. Creuen que és preocupant veure com s’elimina la inversió destinada a la realització de projectes la qual era de 15 milions i que estava prevista que es financés amb alienació de béns, que no anava a crèdit ni es necessitava res d’extraordinari en aquest sentit. Pensen que és preocupant veure que les inversions del Barri Vell també es donen de baixa, a l’igual que els preocupa que les urbanitzacions de carrers que pugen a 100 milions de pessetes també es donen de baixa o veure que el cementiri, dins de l’esmena ja s’hi contempla això, que són 15 milions i que també es finançava via alienacions de béns, es dóna de baixa, igualment les instal.lacions elèctriques. Els edificis culturals, que dels 195 milions inicials se’n donen de baixa 190 milions i Ensenyament, que dels 8 milions inicials se’n donen de baixa 5. Sembla que és negatiu si es comença a no tirar en davant aquests tipus de inversions. El senyor Frigola diu que l’esmena del seu grup vol aportar uns mínims. Vol que aquestes baixes no siguin tan elevades i, per tant, garantir uns mínims que facin que allò que és més important es pugui portar a terme. D’aquí que el seu grup vulgui que les inversions destinades a cementiri es mantinguin per import de 10 milions, les de reparacions elèctriques per import de 3 milions i les millores a les escoles per import de 5 milions, és a dir, que els sembla que com a mínim, això seria el que s’hauria de fer d’aquí a final d’any. I per finançar això, el seu grup també presenta una alternativa perquè entenen que quan es donen de baixa 490 milions de pessetes d’inversions i es manté per contra el crèdit o la proposta de finançament a través del préstec inicial que era de 75 milions, això és una desproporció. Diu que si es donen de baixa 491 milions, perquè es manté en crèdit el finançament a través de prèstec 75 milions. Creu que no hauria de ser així i que es tenen mecanismes perquè no ho sigui. Es tracta de gestionar i treballar una mica i de tirar endavant les alienacions de béns. D’aquesta manera es podria passar dels 27 milions previstos, que ja es deuen haver ingressat, als 72 i es podria reduir fins a 48 milions, o els 75 milions que es tenen previstos demanar via préstec, reduir-los a 48 milions. Diu que tot això amb el benentès que s’accepti incrementar aquestes partides abans esmentades. La senyora Núria Martínez, Regidora de l’Area d’Hisenda i Administració, diu que l’Equip de Govern pensa que aquesta esmena no pot ser acceptada perquè en relació al primer punt, que parla que aportarà aproximadament l’execució d’un 10 %, caldria dir que el que fa l’Equip de Govern és ajustar allò per lo qual hi ha finançament. Diu que la previsió que es va fer d’inversions, per exemple en subvencions, es preveia que arribarien 280 milions i només n’han arribat 25, per tant, no es poden assumir aquestes coses. També, en el tema de l’alienació es

01020101.1999.010.pdf

preveia a la proposta que s’alienaria per un total de 139 milions i, actualment, els serveis diuen que només hi ha 36 milions, això quant al primer punt. Quant al segon, el tema del cementiri, és cert que és molt important i és urgent, l’Equip de Govern agraeix que li recordin, però també volen dir que encara no s’ha presentat el seu pla d’inversions que es pensava presentar al novembre, i, el cementiri ja el preveien. Quant a reparacions elèctriques i millores a les escoles, s’estudiarà en el moment en que es decideixi el pla d’inversions de l’Equip de Govern. Per últim, quant al tema de la inversió, repetir que la intervenció només té materialitzat 36 milions de les alienacions previstes pel 99. És cert que queden encara unes 4 parcel.les, aproximadament, que com que estan sotmeses a diferents tipus de litigi, no es pot encara fer la valoració ni portar-les a la venda. Per tant, en el moment en que l’Equip de Govern pugui saber aquesta valoració les portarà a la venda i, evidentment, serviran per finançar les inversions. Potser, un dels problemes que hi ha hagut en el tema de les inversions és comptar amb diners, per exemple: el tema de les subvencions que no se sabia segur si vindrien i la proposta de l’Equip de Govern és mirar de fer uns pressupostos reals, en base als diners que es tenen en aquest moment. El senyor Frigola diu que les subvencions, evidentment, s’han de gestionar i mai es té la seguretat que arribaran fins que es concedeixen, per tant, creu que aquí es podia haver fet alguna cosa. Quant als aprofitaments mitjans, a l’NP3 i la UP3, sí que n’hi ha que es poden vendre i, per tant, s’arribaria a aquesta xifra i es podria reduir el préstec. El que es proposa és molt senzill, creu que les propostes que es fan de mantenir cementiri 10 milions, reparacions elèctriques 3 milions i millora d’escoles 5 milions, no és res, i si això es pot portar a terme mitjançant alienacions, no hi hauria d’haver cap problema. No s’està demanant res de l’altre món, a més creu que s’han ajustat molt. La senyora Martínez explica que quant al tema de les subvencions és cert que s’han de gestionar, però la veritat és que en molts de casos l’Equip de Govern no ha trobat cap documentació perquè quan es gestiona, hi ha un expedient i es tramita. Sembla ser que en alguns casos ni s’han demanat, s’ha previst que arribarien, però en tot cas, els serveis tècnics no han sabut donar raó de les subvencions. Quant al tema de les alienacions, segons els informes que es tenen, n’hi ha 4, una està pendent de permuta, dues pendents d’adjudicació directa i sembla ser que hi ha alguns problemes a resoldre respecte la quarta. Comenta que no sap exactament, el tipus de problema que existeix i, per tant, encara que no s’ha pogut fer la valoració ni portar-les a la venda. El senyor Frigola diu que li sembla que no s’està parlant de les mateixes. La senyora Martínez diu que en aquest cas, potser seria bo que els Serveis Tècnics els fessin arribar la documentació o que la demanesin per escrit, per

01020101.1999.010.pdf

veure si són exactament aquestes i poder-ho resoldre. Evidentment, si l’Ajuntament pot tenir alienacions per poder invertir, millor que millor. El senyor Pere Lladó, del Grup Municipal de Convergència Municipal de Catalunya, diu que el seu grup està a l’espera del pla de inversions que es presentarà al mes de novembre o en un proper Ple, abans de donar una opinió sobre aquesta qüestió. * A continuació el senyor Alcalde sotmet a votació l’aprovació de les esmenes, essent la votació de 5 vots a favor que són els dels senyors, Joan Solana i Figueras, Josep Frigola i Parés, Núria Carreras i Jordi, Joan Josep Verdaguer i Gironès i Jordi Bosch i Lleó (Plataforma Progressista), 9 vots en contra que són els dels senyors, Pere Bosch i Cuenca, Artur Vilà i Masplà, Jaume Butinyà i Sitjà, Jordi Rustullet i Tallada i Eulàlia Turró i Ventura (ERC), Jordi Omedes i Masgrau, Núria Martínez i Barderi, Lourdes Coll i Xargay i Narcís Banal i Portas (CIU) i 2 abstencions que són les dels senyors, Pere Lladó i Isabal i Joan Prat i Congost (CMC). El Ple de la Corporació no aprova les esmenes. * El senyor Alcalde diu que ara es dóna lectura per part de la senyora Secretària a la proposta de l’Equip de Govern. * “Atès que s’ha vist la necessitat d’efectuar una regularització entre les partides de inversions (capítol 6) del Pressupost de l’exercici de 1999, creant partides noves o bé suplementant alguna ja existent. Atès que no existeix consignació suficient per atendre la regularització esmentada, de conformitat amb allò acordat pel Ple a la base setena del vigent pressupost, i previ Informe de la Intervenció, es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents acords: Primer.- Aprovar l’expedient de modificació de crèdit 15/99, còpia de la qual s’adjunta com annex núm. 1 a la present proposta. Segon.- Actualitzar el programa d’inversions de l’exercici de 1999, de conformitat amb el contingut de l’anterior punt i la corresponent adaptació al respectiu finançament, d’acord amb l’annex núm. 2, còpia del Programa d’Inversions de 1999.” * La senyora Martínez comenta que es tracta de l’ajustament del programa d’inversions per l’any 99 a través d’una modificació de crèdit, amb l’objectiu de clarificar el finançament. Diu que de fet, s’ha explicat abans. El senyor Frigola diu que el seu grup està a favor de la seva esmena.

01020101.1999.010.pdf

El senyor Pere Lladó, del Grup Municipal de Convergència Municipal de Catalunya, diu que el seu grup votarà favorablement. * A continuació el senyor Alcalde proposa a votació l ’aprovació de l’Ajustament del Programa d’Inversions 1999 i corre sponent aprovació de l’expedient de modificació de crèdit 15/99, essent la votació d’11 vots a favor que són els dels senyors, Pere Bosch i Cuenca , Artur Vilà i Masplà, Jaume Butinyà i Sitjà, Jordi Rustullet i Tallada i Eulàlia Turró i Ventura (ERC), Jordi Omedes i Masgrau, Núria Martínez i Bar deri, Lourdes Coll i Xargay i Narcís Banal i Portas (CIU) i Pere Lladó i Isabal i Joan Prat i Congost (CMC) i 5 vots en contra que són els dels s enyors, Joan Solana i Figueras, Josep Frigola i Parés, Núria Carreras i J ordi, Joan Josep Verdaguer i Gironès i Jordi Bosch i Lleó (Plataform a Progressista). El Ple de la Corporació ho aprova per majoria absol uta. 2.2.- Aprovació de les directrius del Pla Financer de Sanejament 2000-2002. * El senyor Alcalde explica que en aquest cas, també hi ha una esmena del Grup Municipal de Plataforma Progressista. per tant, se seguirà la dinàmica que s’ha fet amb el punt anterior. * A continuació la senyora Secretària dóna lectura a les esmenes presentada pel grup municipal de Plataforma Progressista: “1. El Grup Municipal Progressista entén que la proposta de l’Equip de Govern és maximalista i que no comporta el compromís de gestió adequat per sanejar definitivament l’Ajuntament amb el cost mínim per a la Hisenda Municipal. 2. Per això, a part de considerar la reducció del crèdit per a inversions de 1999 proposa no resoldre la regularització del finançament d’algunes inversions dels anys 1990 al 1992 amb una operació de crèdit. Si hem pogut aguantar la situació en els anys pitjors de la Hisenda Municipal, ara, que els últims quatre anys s’ha pogut tancar els pressupostos amb superàvits, s’han pogut donar de baixa més de 800.000.000 i s’ha sanejat definitivament la situació, no és lògic demanar un crèdit i menys a 12 anys. El Grup Municipal Progressista entén que la regularització es pot fer perfectament assumint-la en els exercicis pressupostaris del 2000 al 2002. 3. Per tot l’exposat, el Grup Municipal Progressista presenta la següent esmena a la proposta de l’Equip de Govern: - Concertació d’un crèdit de 48.000.000 PTA per a les inversions de 1999. - Concertació d’un crèdit de 82.488.761 PTA per cobrir el Romanent negatiu. - Assumpció de la regularització del finançament d’inversions del 1990-92 en els pressupostos dels tres propers exercicis.”

01020101.1999.010.pdf

* El senyor Josep Frigola, del Grup Municipal de Plataforma Progressista, vol fer-li una pregunta al senyor l’Interventor Municipal perquè se’ls ha proporcionat tard la documentació i, els hi han quedat alguns dubtes. El seu grup vol saber si amb aquesta operació de sanejament quedaria totalment sanejada o equilibrada la situació de l’Ajuntament. El senyor Joan Romagosa, Interventor Municipal, respon que sí, si els números sobre els quals s’ha efectuat són certs i vàl.lids. Si hi ha qualsevol altra despesa que no estigui comptabilitzada en aquest càlcul, no. El senyor Frigola en primer lloc comenta que ja estava previst, fins i tot, se’n va parlar quan hi varen haver converses amb Convergència i Unió, per tal de formar govern, s’havia comentat aquest tema, que seria l’última actualització del pla de sanejament que s’havia anat portant a terme. Diu que, evidentment, s’és conscient que s’havia de fer una operació de crèdit per sanejar, a part d’aquest pla, en concret dels 107 milions que reflecteix la liquidació del 98 i que són els que s’han d’ajustar. Com que s’ha canviat el quadre, ara, potser hi haurà un ball de xifres, però inicialment, 93 milions anaven a crèdit. Ara sembla que són 82 milions els que van a crèdit i llavors n’hi havia 14 milions que s’absorvien en el pressupost del 2000. Amb això ja hi havia acord perquè el seu grup creu que és el que s’havia de fer. Però, amb el que no estan d’acord és amb els 54 milions provinents d’ingressos que havien de finançar inversions que no varen arribar en el seu moment i que es varen finançar amb ingressos ordinaris. Els sembla que equilibrar aquest tema via préstec no és la millor manera, ja que en el seu moment es va pagar amb ingrés ordinari i s’ha anat mantenint en tots aquests anys, anys en que la tresoreria sí que estava, realment, més malament que ara. Llavors, si s’ha estat capaç de mantenir-ho aquests anys i s’ha anat generant estalvi i superàvit de l’exercici pressupostari dels últims 4 anys, s’està parlant de més de 500 milions d’estalvi pressupostari i ara que hi ha bonança econòmica, i que l’Ajuntament està molt millor, podria assumir perfectament en els propers anys absorvint-ho en els pressupostos. Aquí seria el primer punt on el seu grup faria incís. No demanar un préstec a 12 anys, sinó fer-ho via absorció de pressupostos. I, l’altre evidentment, no estan d’acord amb la inversió de 75 milions per les raons que s’han esmentat abans. La senyora Núria Martínez, Regidora de l’Àrea de Hisenda i Administració, diu que en relació a aquesta esmena, l’Equip de Govern, també proposa no acceptar-la i recordar a Plataforma Progressista que el 5-9-96, en execució del pla financer aprovat pel Ple Municipal de 31 de juliol del 96, es va concertar una operació de crèdit per refinançar inversions de l’any 92. La quantitat era de 299 milions de pessetes a 12 anys. Per tant, és una pràctica que ja té un precedent i no creuen que hi hagi cap problema per fer-ho. Una de les preguntes que es podria fer, ja que ho desconeix, és perquè aquests 54 milions ja no es van afegir en aquests 299, potser van sortir posteriorment o el que fos. L’Equip de Govern

01020101.1999.010.pdf

continua pensant, d’acord amb els informes que han fet els serveis que és l’adequat. Per altra banda, considera que assumir la proposta del Grup de Plataforma Progressista provocaria tencions a tresoreria. El senyor Frigola remarca que s’ha parlat de refinançament. La senyora Martínez respon que sí. El senyor Frigola diu que una cosa és sanejament i l’altra refinançament. La senyora Martínez li contesta que era per refinançament d’inversions. La senyora Martínez diu que aquí són inversions que han estat realitzades perquè el finançament no va arribar o va haver-hi algun problema o el que sigui, en ordinari, per tant, s’han de refinançar. El senyor Frigola explica que es pot fer de l’altra manera i no s’ha de demanar un préstec. La senyora Martínez li contesta que segons els Serveis Tècnics és millor fer-ho a través d’un pla financer. El senyor Frigola diu que és molt millor demanar un préstec que no gestionar, que vol dir més feina, alienacions i altres tipus de mesures. Evidentment és molt més fàcil. Pensa que el que s’ha de fer és treballar una mica. La senyora Martínez diu que bé. En tot cas, li recorda al Grup de la Plataforma Progressista que tot això s’hereda. Si tan malament troben el que s’està fent ara, potser hagués estat bo haver-ho arreglat amb anterioritat i no deixar aquests 54 milions pendents. El senyor Frigola diu que haguessin fet això que estan proposant. La senyora Martínez li pregunta si estan segurs. El senyor Frigola li contesta que sí. Si fa 4 anys que s’ha estat generant estalvi, s’hagués pogut eixugar d’aquesta forma. La senyora Martínez diu que si li sembla bé se li pot demanar a l’Interventor Municipal perquè expliqui el què va proposar de realitzar aquest crèdit. El senyor Frigola diu que això és un tema purament polític.

01020101.1999.010.pdf

La senyora Martínez li respon que bé, però l’Equip de Govern ha pensat, davant les alternatives que es van presentar, que el millor és un crèdit i a més a més, existeix un precedent per fer el mateix. El senyor Frigola diu que el seu grup no està d’acord amb això. El senyor Pere Lladó, del Grup Municipal de Convergència Municipal, diu que el seu grup es posicionarà després de la proposta de l’Equip de Govern. * A continuació el senyor Alcalde sotmet a votació l’aprovació de les esmenes, essent la votació de 5 vots a favor que són els dels senyors, Joan Solana i Figueras, Josep Frigola i Parés, Núria Carreras i Jordi, Joan Josep Verdaguer i Gironès i Jordi Bosch i Lleó (Plataforma Progressista), 9 vots en contra que són els dels senyors, Pere Bosch i Cuenca, Artur Vilà i Masplà, Jaume Butinyà i Sitjà, Jordi Rustullet i Tallada i Eulàlia Turró i Ventura (ERC), Jordi Omedes i Masgrau, Núria Martínez i Barderi, Lourdes Coll i Xargay i Narcís Banal i Portas (CIU) i 2 abstencions que són les dels senyors, Pere Lladó i Isabal i Joan Prat i Congost (CMC). El Ple de la Corporació no aprova les esmenes. * El senyor Alcalde diu que ara es passarà a llegir la proposta de l’Equip de Govern. * Atès que la liquidació del pressupost de l’exercici 1998, aprovada per la Resolució de l’Alcaldia 998/99 de 24 de maig, ha donat, entre d’altres, els següents resultats:

Resultat pressupostari: 139.199.124,-

Resultat pressupostari ajustat 265.168.766,-

Romanent de tresoreria per a despeses generals: -262.274.898,-

Romanent de tresoreria a sanejar: -107.749.559,-

Indicador d’estalvi net: 3,40%

Indicador d’estalvi net acumulat: -17,12%

Atès que l’article 174 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals, en endavant LLHL, estableix que en el supòsit que la liquidació

01020101.1999.010.pdf

del pressupost doni com a resultat un romanent de tresoreria negatiu el ple de la corporació haurà de procedir a realitzar alguna de les següents actuacions:

a) procedir, en la primera sessió que es celebri, a la reducció del pressupost de despeses de l’exercici en una quantitat igual al dèficit produit. b) en el supòsit que l’expressada reduccció de despeses no fos possible, concertar una operació de crèdit per l’import del dèficit sempre i quan és donin les condicions assenyalades en l’article 158.5 de la LLHL. Aquestes condicions són les següents:

b.1.- que el seu import no superi el 5 % dels recursos corrents del pressupost de l’entitat. b.2.- que la càrrega financera total de l’entitat, amb l’operació projectada inclosa, no superi el 25% dels expressats recursos corrents. b.3.- que la operació quedi amortitzada abans que es produexi la renovació de la corporació.

c) si no s’adopta cap de les anteriors mesures, el pressupost del proper exercici haurà d’aprovar-se amb un superàvit inicial igual al dèficit produit;

Atès que la Liquidació del Pressupost de 1997, aprovada per Resolució de l’Alcaldia d’11 de juny de 1998, entre altres resultats va determinar un romanent de tresoreria negatiu equivalent a 173.514.825,- PTA , el Ple Municipal, en data 25 de juny de 1998, va aprovar un Pla Financer de Sanejament pels exercicis 1998-2004; Atès que, a proposta de la Intervenció Municipal i en aplicació dels criteris establerts per la Sindicatura de Comptes en la interpretació dels Principis Comptables del Sector Públic, mitjançant diferents acords i resolucions dels corresponents òrgans municipals, durant l’exercici 1998 es va a procedir a regularitzar els drets pendents de cobrament fins a minorar els mateixos en un quantitat equivalent a 847.644.153,- PTA; Atès que la regularització comptable portada a terme durant l’any 1998 va posar de manifest l’existència de despeses d’inversió dels anys 1990, 1991 i 1992 finançades amb recursos ordinaris per un import de 54.482.798.- PTA, i l’existència de drets pendents de cobrament d’impossible realització per import de 29.222.000,- PTA; Atès que l’article 59.1 de la Llei 50/1988, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i d’Ordre Social, ha substituit la normativa a l’empara de la qual es va fonamentar el Pla Financer de Sanejament 1998-2004 per un nova redacció de l’article 54.1 de la Llei d’Hisendes Locals, i considerant que la nova regulació prescriu que quan es produeixi un estalvi net negatiu el Ple Municipal haurà d’aprovar un Pla Financer de Sanejament a realitzar en un termini no superior a tres anys.

01020101.1999.010.pdf

Atès que tant el Pla Financer de Sanejament 1998-2004 com el Pressupost de 1999 preveuen la concertació d’una operació de crèdit per import de 75.000.000,- PTA amb la finalitat de finançar les inversions previstes per a 1999. Vist l’Informe de 22 d’octubre de 1999 emès per la Intervenció Municipal on s’acredita , entre altres extrems, que el límit per a contractar operacions de crèdit d’acord amb el contingut de l’article 174.2 de la LHL, 5 per cent del recursos corrents del pressupost vigent de l’entitat, es situa a la xifra de 93.214.136,- PTA, que la càrrega financera, calculada en funció d’una anualitat teòrica d’amortització, ascendeix al 15.22%, i que la part del romanent de tresoreria negatiu provinent de desviacions negatives de finançament, xifrada a la liquidació del pressupost en la quantitat de 154.525.339,- PTA, es preveu liquidar d’acord amb la següent previsió:

Realització desviaments de finançament a l’any 1999 83.599.236,- Realització desviaments de finançament a l’any 2000 70.926.103,-

Per tot això, la Regidoria d’Hisenda i Administració proposa al PLE MUNICIPAL l’adopció dels següents acords: Primer.- Considerant les motivacions anteriorment exposades, substituir el Pla Financer 1998-2004 per un nou PLA FINANCER DE SANEJAMENT PER ALS EXERCICIS 2.000, 2.001 2.002 el qual es fonamentarà en les següents directrius:

A.- DEPURACIÓ DE DRETS PENDENTS DE COBRAMENT De conformitat amb l’informe de 20 d’octubre de la Tresoreria Municipal, procedir a depurar els drets pendents de cobrament mitjançant l’aprovació de les propostes de baixa corresponents als conceptes que a continuació s’indiquen:

Contribucions especials 20.731.006,-

Quotes d’urbanització 8.490.994,-

TOTAL 29.222.000,-

B.- DETERMINACIÓ DE LA QUANTITAT A SANEJAR Considerant el romanent de tresoreria de 31-12-98, , el qual ha resultat ser negatiu en una quantitat equivalent a 262.274.898.- PTA , i la depuració de drets pendents de cobrament reflexada en l’anterior apartat, es fixa com a objectiu a sanejar en el present Pla Financer la següent quantitat:

Romanent de tresoreria negatiu 262.274.898,-

01020101.1999.010.pdf

Depuració de drets pendents de cobrament 29.222.000,-

QUANTITAT A SANEJAR 291.496.898,-

C.- MESURES A ADOPTAR PER A L’ABSORCIÓ DE 291.496. 899,-PTA Atenent la diferent naturalesa dels fets determinants de la quantitat a sanejar, i de conformitat amb les prescripcions contingudes a l’article 174 de la Llei d’Hisendes Locals i demès legislació concordant, procedir a eixogar l’import de 291.496.899,- PTA mitjançant les següents actuacions:

Realització desviaments de finançament-1999 83.599.236,-

Realització desviaments de finançament-2000 70.926.103,-

Refinançament Inversions 1990,1991 i 1992 54.482.798,-

Operació de crèdit 174.2 LHL 82.488.761,-

TOTAL MESURES D’ABSORCIÓ 291.496.898.-

D.- PREVISIONS D’INGRESSOS I DESPESES Sobre la base de les previsions d’ingressos i despeses contingudes al Pla Financer de Sanejament de 25 de juny de 1998, i considerant la necessària adaptació dels paràmetres que hagin experimentat o hagin d’experimentar alguna variació, encomanar a la Intervenció Municipal l’ajustament de les esmentades previsions i la posterior concreció de les mateixes en els documents PR definits a l’annex 8 de l’Ordre del Departament d’Economia i Finances de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/ 1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals. L’adaptació de les previsions d’ingressos i despeses s’extendrà a l’àmbit temporal del Pla Financer de Sanejament de 25 de juny de 1998. E.- GESTIÓ DE TRESORERIA E1.-L’absorció durant el primer exercici de vigència del Pla Financer de 220.570.795,- PTA, aproximadament un 76 % de la quantitat total a sanejar, provocarà una millora en la situació financera de l’entitat que ha de ser aprofitada per reduir el termini mitjà de pagament de l’entitat.. Malgrat aquest fet indiscutible, el present Pla considera del tot necessari mantenir un mínim marge de maniobra per tal de corregir les disfuncions temporals que es produeixen entre la realització dels diferents ingressos i despeses, i, consegüenment, es contempla el manteniment del saldo

01020101.1999.010.pdf

d’operacions de crèdit a curt termini existent en la actualitat durant tot el període de vigència del present Pla (100.000.000,-PTA). Prèvi el compliment del procediment assenyalat a l’ efecte i amb caràcter excepcional, podrà ampliar-se l’esmentada xifra fins al límit previst a la legislació vigent. E2.- Tanmateix, i atesa la necessitat continuar gestionant la tresoreria en base a un pressupost anual de la mateixa, actualitzar el Pla de Regularitat Financera vinculat a la gestió cobratòria dels ingressos corrents procedents de padrons periòdics als respectius exercicis de vigència del present Pla tot mantenint els criteris de càlcul utilitzats en els darrers exercicis.

Segon.- En execució del Pressupost d’Ingressos de 1999 i de les directrius del Pla Financer 2000-2002 contingut en l’apartat primer dels presents acords, concertar les següents OPERACIONS DE CRÈDIT:

2.1.- CODI 9901

Import 54.482.798,- PTA Finalitat Refin. Inversions 90,91 i 92 Entitat A determinar Carència 02 anys Durada amortització 10 anys Durada total 12 anys Interès Variable Referència Mibor o equivalent Diferencial A determinar Liquidació Trimestral Comissions Exemptes Fedatari sense cost

2.2.- CODI 9902

Import 82.488.761,- PTA. Finalitat Eixogament RTN Entitat A determinar Carència 00 anys Durada amortització Mandat corporatiu Durada total 3,5 anys Interès Variable Referència Mibor o equivalent Diferencial A determinar Liquidació Trimestral Comissions Exemptes

01020101.1999.010.pdf

Fedatari sense cost 2.3.- CODI 9903

Import 75.000.000,- PTA Finaliat Inversions 1999 Entitat A determinar Carència 02 anys Durada amortització 10 anys Durada total 12 anys Interès Variable Referència Mibor o equivalent Diferencial A determinar Liquidació Trimestral Comissions Exemptes Fedatari sense cost

Tercer.- De conformitat amb l’Ordre del Departament d’Economia i Finances de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/ 1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals, trametre a la Direcció General de Política Financera les mesures adoptades per l’absorció del romanent de tresoreria negatiu de 31 de desembre de 1998, Pla Financer de Sanejament 2000-2002, i sol·licitar autorització per concertar les operacions de crèdit 9901, 9902 i 9903. Quart.- Facultar al Sr. Alcalde tan àmpliament com en Dret sigui possible per realitzar les actuacions que siguin necessàries per portar a terme els presents acords. * La senyora Martínez explica que aquest pla de sanejament és un pla que marca les directrius o que s’estableixen els criteris per portar a terme el sanejament d’aquesta quantitat, la qual és de 291.496.898 pessetes. La justificació d’aquest pla de sanejament, l’elemental i bàsica, és sanejar aquesta quantitat i es fa a través d’aquest pla. En primer lloc, per la nova regulació que prescriu que quan es produeixi un estalvi net negatiu, el Ple Municipal haurà d’aprovar un pla financer, sanejar-lo realitzant-ho en un termini no superior a 3 anys. Existeixen també aquests drets pendents de cobrament d’impossible realització que són per un total de 29 milions de pessetes i també aquests 54 milions dels que es parlava abans. Aquestes serien les justificacions per les que es porta a terme aquest pla de sanejament, perquè ja n’hi havia un altre, i per això s’ha considerat oportú modificar-lo.

01020101.1999.010.pdf

El senyor Lladó diu que el seu grup vol fer 3 o 4 matisacions sobre aquest pla de finançament que s’ha presentat. La primera, és lamentar que no s’hagi volgut buscar cap mena de consens entre els diferents grups municipals d’aquesta casa, per tal de tractar una qüestió prou important. En segon lloc, aquest pla de finançament arriba sota la proposta de “pla de finançament 2000-2002”, quan el seu grup creu que caldria dir-ne “pla de finançament 2000-2012”, que és l’any en que s’eixugaran aquestes operacions de crèdit que es proposen. Diu que el seu grup no donarà suport a aquest pla de finançament perquè no s’ha vist el pressupost previst per l’any vinent. Un pla de finançament hauria d’anar sempre acompanyat del pressupost, per tal de veure si aquest pressupost realment ho necessita o no, per tant, caldria veure si el pressupost té projeccions en positiu o en negatiu. Si el pressupost té projeccions de cares a la propera legislatura i si es pot tancar l’exercici d’aquest any 99 amb superàvit, veure si aquests diners es destinen a la inversió, o bé si es destinen a eixugar crèdit. I això, a hores d’ara no se sap. Per tant, al seu grup l’hauria agradat que aquest pla que es presenta hagués vingut acompanyat o, després de veure el pressupost previst aprovar de cares al curs vinent. El seu grup pensa que demanar gaire bé 212 milions de crèdit, és una quantitat que avui, aquest Ajuntament no en té cap necessitat. Pensen que sí que es veritat que cal fer un esforç de contenció, un esforç en despesa, en austeritat, prova d’això és que s’ha parlat que s’han sanejat fa poc temps 800 milions de pessetes. Per tant, anar a un crèdit com el que es proposa, el seu grup està convençut que marca molt poques perspectives de futur per l’Equip de Govern. És a dir, té la sensació que serà una situació prou complicada perquè no sap si això dóna vida a aquesta operació de tresoreria més de mig any, des d’un punt de vista econòmic i, per tant, aquest és un fet que els preocupa molt. El seu grup certament, només donaria suport al crèdit d’aquesta present legislatura, el que s’eixugarà quan deixin aquesta legislatura, que és el de 82 milions i escaig. Com suposa, ja que s’ha explicat molt bé que, el què el seu grup digui, l’Equip de Govern no hi estarà d’acord, el seu grup votarà en contra d’aquest pla de sanejament. * A continuació el senyor Alcalde proposa a votació l ’aprovació de les directrius del Pla Financer de Sanejament 2000-2002 , essent la votació de 9 vots a favor que són els dels senyors, Pere Bosch i Cuenca, Artur Vilà i Masplà, Jaume Butinyà i Sitjà, Jordi Rustullet i Ta llada i Eulàlia Turró i Ventura (ERC) i Jordi Omedes i Masgrau, Núria Martí nez i Barderi, Lourdes Coll i Xargay i Narcís Banal i Portas (CIU) i 7 vot s en contra que són els dels senyors, Joan Solana i Figueras, Josep Frigola i Pa rés, Núria Carreras i Jordi, Joan Josep Verdaguer i Gironès i Jordi Bosch i Lleó (Plataforma Progressista) i Pere Lladó i Isabal i Joan Prat i C ongost (CMC). El Ple de la Corporació ho aprova per majoria absol uta.

01020101.1999.010.pdf

2.3.- Aprovació inicial de l’expedient de modificac ió de les Ordenances Fiscals per a l’exercici 2000. * El senyor Alcalde explica que en aquest cas, també s’ha presentat una esmena corresponent al grup de Plataforma Progressista i el que es farà en primer lloc, és llegir aquesta esmena i sotmetre-la a votació. * “1. Atenent les mesures adoptades en aquest Ple que condueixen a un sanejament complet de la Hisenda Municipal. 2. Atenent que la proposta de l’Equip de Govern és inacceptable en un moment en què la infració no arriba al 3 % i els sous i salaris s’incrementaran per sota del 4 %. 3. Atenent que la millora de l’ingrés del Fons Nacional permet una previsió d’ingressos alta per a l’any 2000. 4. Atenent que la previsió d’increment de la despesa ordinària no hauria de superar el 3 % respecte el 1999. 5. Atenent que l’Ajuntament porta un bon ritme d’ingrés per altes en els padrons. El Grup Municipal Progressista proposa al Ple l’esmena següent: Reduir l’increment de tots els impostos, taxes i preus públics municipals a un 3 %. “ * El senyor Josep Frigola, del Grup Municipal de Plataforma Progressista, diu que primer, lamenta una vegada més que no s’hagi volgut arribar a cap tipus de consens o acord en un tema tan delicat com aquest. I en segon lloc, no sap quin punt de partida té l’Equip de Govern per justificar un increment tan desmesurat en els impostos i en les taxes. S’està parlant que l’IBI es puja un 14.24 %. S’hauria de preguntar però creuen que segurament és la puja més forta en la història d’aquest Ajuntament i dubta molt que hi hagi gaires ajuntaments que facin aquests tipus de puges. S’està parlant d’una persona que paga 20.000 pessetes de rebut en pagarà 23.000 pessetes a partir d’ara i creu que és totalment injustificat un increment d’aquest tipus perquè no cal, no hi ha tanta necessitat. Altres vegades, en anteriors legislatures s’havia tingut una situació financera i econòmica molt més delicada, i el senyor Alcalde n’és testimoni, i mai s’havia permès que l’IBI i en conjunt els impostos i les taxes, es pugessin més del que la inflació marcava. Però no només l’IBI es puja un 14,24%, l’impost de vehicles també té puges considerables, això per exemple, una persona que tingui un turisme de 12 cavalls fiscals, passarà a pagar de 9.380 a 20.349, això és un 116 % d’increment. I, altres increments de 24 % per exemple, una persona que ara paga 20.300 passarà a pagar 25.347. Els camions i els tractors són eines de treball i hi ha increments d’un 10 i un 20 %. El seu grup no entén perquè s’ha fet d’aquesta manera. Pregunta si s’ho s’han mirat bé. Les escombraries, mitja d’un 5 % d’increment diu que no cal. No s’han de pujar tant. L’Escola de Música, 14,47 % d’increment. Es pregunta si realment, s’han fet bé els càlculs i en base a què s’han fet aquests càlculs. A principis de l’any vinent hi haurà una arribada de

01020101.1999.010.pdf

diners del Fons Nacional, de la participació que es té en els ingressos de l’estat, provinent del 97, de 30 milions de pessetes. Són coses que van sumant. Els càlculs que ha fet el seu grup pugen, amb tot aquest increment de taxes i impostos més els 30 milions que arribaran del Fons Nacional corresponent a l’exercici 97, a la liquidació del 97, hi haurà un increment d’ingrés de 95 milions de pessetes. Si s’agafa la despesa del 99 i s’aplica la inflació, únicament caldria un increment de 29.700.000 pesstes. Consideren que hi ha molta diferència. Encara que hi hagi l’excusa que s’han d’eixugar part dels crèdits que es contractaran ara, aquests crèdits repartits en 4 anys no pojarien més de 24 milions. Això sumaria 54, sobren 40 o 45. Es voldria saber on es posaran, què en faran. Creu que això s’hauria d’ajustar i d’aquí la seva proposta, primer de no fer que la puja sigui superior al 3 % i, matisa dient que creuen que la taxa per recollida d’escombraries s’hauria de mantenir igual, que no s’incrementés. Creu que això no ho recullen els fulls de la proposta ja que a última hora han tingut més informació. En definitiva, la seva proposta és reduir l’increment a un 3 %, excepte la taxa d’escombraries que no caldria tocar-la. La senyora Núria Martínez, Regidora de l’Area de Hisenda i Administració, explica que l’Equip de Govern tampoc està d’acord amb aquesta esmena perquè hi ha una sèrie de despeses que s’han de cobrir i que potser no es veien en els altres pressupostos, com per exemple, el conveni col.lectiu en el qual els sindicats demanen un increment d’un 5 % del salari. Evidentment, encara està per negociar, però s’ha de comptar que hi haurà una puja que serà més del 2,5 %. A més a més d’això, també hi ha altres despeses com és per exemple, el tema de la contractació d’assegurançes de l’Ajuntament que es va decidir en l’anterior Ple, que suposa una despesa aproximada de 15 milions, més els 25 o 30 dels crèdits que es demanen, ja s’està superant aquesta xifra. Però és que a més a més, diu que es troba amb que li venen una sèrie de creditors de l’Ajuntament presentant unes factures sobre obres realitzades o determinades activitats fetes de les quals, encara no ha pogut esbrinar o no té possibilitats de trobar cap paper escrit que verdaderament demostri que a aquella persona, l’Ajuntament li va encarregar una obra o servei. Això, ara per ara, puja a una quantitat de 116 milions de pessetes. Entre elles, per exemple, que aquesta sí que ja ha estat justificada, els 5 milions dels Manaies que s’hauran de pagar amb el pressupost de l’any que ve. El senyor Frigola creu que tot el que s’ha comentat no justifica la necessitat de pujar un 14,25 % l’IBI. En situacions més dolentes que ara, mai s’havia provocat un increment d’aquest tipus. S’havia recorregut a la contenció de la despesa i a la bona administració i, d’aquesta manera, sempre se n’haurien anat sortint. Fins i tot, en els últims anys varen acabar en superàvit. Diu que segons els càlculs del seu grup, no caldria, però si l’Equip de Govern en tenen d’altres, hi discrepen. I quant al tema dels possibles creditors amb factures, si no es veu clar, doncs que no es paguin.

01020101.1999.010.pdf

La senyora Martínez li respon que té raó, que ella pensa igual perquè des del moment en que l’administració actua sense tenir en compte l’article 54 de la Llei de Contractació, que diu que l’administració no pot contractar oralment, i es fa, a ella se la posa en entredit. Són creditors que han treballat moltíssim amb l’Ajuntament, que venen amb unes factures fetes i que després, un cop ha passat tot el procediment, els tècnics diuen que evidentment, oralment, se’ls va demanar que fessin alguna cosa o una altra, per exemple, hi ha el pont de Canaleta i d’altres temes. Diu que també vol comentar una altra cosa, que segons els estudis fets, l’increment dels tributs de l’any 95 al 2000 són: del 95 al 96 es varen pujar un 8,8 %, del 96 al 97 un 10,3 %, del 98 al 99 un 0,2 % i aquest any seria un 5,3 %. El senyor Frigola diu que aquestes puges són evidents, però s’hauria de veure la inflació que hi havia en el moment, i el que s’ha de veure és que en els últims exercicis s’ha generat superàvit i, per tant, amb aquest superàvit es poden cobrir moltes coses. La tendència hauria de ser aquesta, no fer-ho pagar als contribuents, el qui ha de treballar és l’Ajuntament. Són els polítics que han de gestionar millor, que han de trobar altres tipus d’inversions i no recórrer al préstec, i en definitiva, s’hauria de continuar amb la línia que s’havia portat fins ara, que ha portat a una bona situació, i això cal que quedi clar, comparat amb la situació que es va trobar el senyor Joan Solana quan va ser Alcalde al 91, i per tant, no cal carregar sempre al ciutadà el cost que pugui tenir això. La senyora Martínez diu que l’Equip de Govern pensa que una manera fàcil de tenir superàvit, és aparcant factures o no es tenen o no es fan, i creuen que la seva proposta no és la que l’Equip de Govern estaria més desitjós de proposar però que cal dur-la a terme. Cal dir i creu que aquesta decisió ha estat molt pensada per l’Equip de Govern i s’ha d’acceptar la situació amb la que es troba l’Ajuntament i els sembla que és un exercici de responsabilitat, tirar en davant això. En tot cas, aquesta és la manera de veure-ho per part de l’Equip de Govern. El senyor Frigola diu que el que s’ha d’acceptar, és evident, és que la situació està molt millor que el que estava fa 5 o 10 anys. El senyor Pere Lladó, del Grup Municipal de Convergència Municipal de Catalunya, diu que suposa que la Regidora, senyora Martínez, explicarà la proposta de l’Equip de Govern. Per tant el seu grup es posicionarà després perquè ara s’està parlant de l’esmena que ha presentat Plataforma Progressista. La senyora Martínez li contesta que sí, però que de fet, va per aquesta línia. El senyor Lladó diu que el que sí li sembla clar és que falta diàleg perquè si la Regidora, senyora Martínez, en el debat que hi ha hagut fa un moment, ha dit

01020101.1999.010.pdf

que s’han presentat factures per valor de 116 milions de pessetes, no lliga. Sembla que qualsevol persona podria venir a presentar una factura i veure que passa i, per tant, això és perillós. A més a més, s’ha dit que ho marca la llei, és a dir, si allò està contractat oralment, no es té cap necessitat de pagar-ho. Una altra cosa és que si Serveis Tècnics d’Urbanisme diuen que es pagui. Per tant, li sembla que falta diàleg; respecte el tema dels manaies el senyor Solana va fer arribar un escrit conforme aquesta despesa estava contreta. La senyora Martínez diu que és evident que quan ve una persona i porta una factura, com es pot comprendre, no se li paga automàticament, sobretot si és una factura d’aquestes en que no hi ha cap document escrit que ho pugui justificar. Però, també s’ha de dir que les persones que venen són persones que fa molts anys que treballen a la casa, que són coneguts per tots els presents, que suposa que si s’hi treballa és perquè sòn persones que ho han fet bé i que, evidentment, hi ha una relació de confiança amb ells. I per tant, en principi, s’aplica la presumpció que estan dient la veritat. Diu que això no vol dir que es consulti als Serveis Tècnics i se n’asseguri abans de fer qualsevol pagament. El senyor Lladó li respon que està d’acord i que li dóna la raó. En tot cas, torna a demanar una paraula que és molt senzilla i que és “diàleg” per resoldre temes que no se’n beneficia ni l’Equip de Govern ni el senyor Solana, ni el govern, ni l’oposició. Se’n beneficia la Ciutat de Banyoles perquè avui es proposa fer més de 200 milions de pessetes d’opereció de crèdit que possiblement amb l’explicació que ha donat la senyora Regidora de l’existència d’aquestes factures per una xifra de 116 milions de pessetes, a lo millor no es fa. I per tant, aquí hi ha un únic perjudicat que és el ciutadà i el contribuent. No si s’és d’un color o d’un altre. Per tant, és molt senzill dialogar, parlar amb el senyor Solana i amb els membres de la Plataforma sobre aquestes factures i parlar-ne, evidentement, amb el proveïdor. Les factures, com ja se sap, són molt fàcils de fer i hi ha moltes maneres de fer-les, per tant, li sembla que no seria en absolut negatiu, que es pogués dialogar, parlar-ho i arribar a un acord perquè amb la quantitat de 116 milions de pessetes, per molt que siguin proveïdors de l’Ajuntament de fa molt de temps, no és de més poder-ho revisar. I diu que està convençut que per molta bona voluntat que s’hi vulgui posar, com no se sap si allò és el que és, es necessita alguna persona que en dongui fe. Si resulta que el senyor Solana ho va fer malament i ho va fer oralmet, diu que ell en el seu lloc no pagaria aquestes factures. I si es va fer així, doncs que el senyor Solana ho digui. El senyor Alcalde li contesta que aquest ha estat el procediment de l’Equip de Govern. Explica que va venir aquí l’associació de manaies, varen demanar uns 5 milions que hi havien compromesos de forma oral per part de l’antic Equip de Govern, i es va seguir aquest procediment que es comenta. Diu que va demanar que hi hagués una carta de l’anterior Alcalde en la qual certifiqués que hi havia aquest compromís. És a dir, és el procediment que s’ha seguit i es continuarà

01020101.1999.010.pdf

seguint. Evidentment, el que no es farà és pagar a qualsevol persona que vingui amb una factura que no estigui ben documentada. El que passa és que és una situació bastant estranya, que s’hagi d’anar continuament a buscar alguna mena de “certificació” de compromisos contrets de forma oral. Diu que entén que les coses s’haurien de fer, i almenys espera que sigui el llegat que es deixi al posterior Equip de Govern que pugui haver-hi d’aquí a 4 anys, per escrit, que al seu entendre, és com s’han de fer les coses i no amb compromisos orals, en els quals s’ha d’anar a perseguir a l’antic Alcalde que dongui un compromís escrit. El senyor Lladó li diu que està plenament d’acord amb el que s’ha dit. S’està parlant de 5 milions i la senyora Martínez ha parlat de 116, diu que de 5 a 116 n’hi van 111, i vol dir que la compromesa a l’àrea que ara porta la senyora Lourdes Coll, que era l’àrea que ell s’ocupava, amb el tema dels manaies hi va haver una subvenció de 300.000 pessetes i que està molt ben documentada i creu que ja s’ha pagat. La senyora Martínez li respon que sí que es va pagar. La senyora Martínez li diu que, evidentment, els cursos de matemàtiques els va superar bé perquè és veritat que hi ha una gran diferència entre 5 i 116 milions. A continuació diu que la xifra de 116 milions és una previsió, que ja es concretarà posteriorment. El senyor Lladó li contesta que està d’acord, però que després es dongui un termini de tancament el dia 30 de novembre, que s’aclareixi això i per tant ja estarà, perquè sino, això s’arrastrarà sempre. I per tant, aquesta és la proposta que el seu grup fa. I també que en els temes econòmics, la mateixa broma que li ha fet, des de la coordialitat, li diu que prengui ella les decisions, que no vulgui polititzar als tècnics com s’ha fet a la primera intervenció, que el senyor Romagosa donés fe de quelcom. Diu que ell ho havia passat per alt, però ja que es fa una referència personal en aquest sentit de sí havia passat bé les matemàtiques o no, suposa que el senyor Sanz ho podria dir, a més aquest senyor té la medalla d’or de la Ciutat o de la comarca. En tot cas, aprofita per dir això, que els números els ha de portar ella mateixa. El senyor Lladó diu que són els criteris que marca el seu departament, i el senyor Romagosa, evidentment, els portarà a terme, ho consultarà, i com que es tracta d’un executor i d’un controlador de la situació, però qui marca les pautes és l’Equip de Govern. La senyora Martínez li contesta que moltes gràcies i que ja tindrà en compte el seu consell.

01020101.1999.010.pdf

El senyor Joan Solana, del Grup Municipal de Plataforma Progressista, vol que algunes coses constin en acta ja que s’han dit coses que l’afecten més personalment, referits a l’etapa en què exercia d’Alcalde. Explica que ell va decidir personalment de donar un període de gràcia a l’Equip de Govern de 200 dies, fins al gener, i aquesta és la raó per la qual diguin el que diguin, ell no ho contestarà, en tot cas es contestarà a través del grup municipal si fa falta. Però, de la mateixa manera que diu això, que ell mantindrà la seva paraula de que fins al gener no contestarà el que digui l’Equip de Govern, amb afirmacions com aquesta que acaba de fer la senyora Martínez que quedaven 116 milions penjats, de la mateixa manera, vol dir que cada vegada que ha parlat amb algú de l’Equip de Govern, els ha dit que estava a la seva disposició, i els ha dit que de seguida que el demanessin, ell es presentaria. I, sobre aquest tema, el que vol dir és que no ha rebut ni cap trucada, ni cap pregunta de part de la senyora Martínez ni de cap membre de l’Equip del Govern, diu que ho torna a dir avui, amb tota la cortesia, és a dir, si el necessiten, inmediatament, fora que no tingui classe, ell serà aquí per ajudar-los a aclarir aquests temes i no li farà res de fer el que s’hagi de fer. La senyora Martínez li contesta que moltes gràcies. De fet, no se li ha dit res, però se li dirà ja que van començar pels manaies i ara es va seguint la llista que es té. Diu que primer es varen posar en contacte amb els creditors perquè adjuntessin totes les factures que ells creien que estaven en aquest problema. la majoria ja es tenen i a partir d’aquí, per no fer-lo venir factura per factura, es farà per grup de creditors, per tant, ja es tenia previst perquè és veritat que molt amablement el senyor Joan Solana es va posar a la disposició de l’Equip de Govern. Moltes gràcies. El senyor Lladó diu que el seu grup es posicionarà quan s’hagi presentat la proposta. * A continuació el senyor Alcalde sotmet a votació l’aprovació de les esmenes, essent la votació de 7 vots a favor que són els dels senyors, Joan Solana i Figueras, Josep Frigola i Parés, Núria Carreras i Jordi, Joan Josep Verdaguer i Gironès i Jordi Bosch i Lleó (Plataforma Progressista) i Pere Lladó i Isabal i Joan Prat i Congost (CMC) i 9 vots en contra que són els dels senyors, Pere Bosch i Cuenca, Artur Vilà i Masplà, Jaume Butinyà i Sitjà, Jordi Rustullet i Tallada i Eulàlia Turró i Ventura (ERC), Jordi Omedes i Masgrau, Núria Martínez i Barderi, Lourdes Coll i Xargay i Narcís Banal i Portas (CIU). El Ple de la Corporació no aprova les esmenes. * El senyor Alcalde diu que ara es passarà a la lectura de la proposta de l’Equip de Govern. *

01020101.1999.010.pdf

“ De conformitat amb allò que disposen els articles 15 a 19 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals, Vistos els capítols IV i V del Títol I de la Llei 50/1998, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de l’Ordre Social, que introdueixen diverses modificacions en el sistema tributari local, La Regidoria d’Hisenda proposa al Ple l’adopció dels següents acords: PRIMER.- MODIFICACIÓ D’ORDENANCES FISCALS D’IMPOSTOS I TA XES. Es proposa al Ple l’aprovació de les següents modificacions en les ordenances fiscals actualment vigents: 1.1. Modificar l’Ordenança fiscal núm. 1, reguladora de l’Impost sobre Béns Immobles, concretament l’article 7è., que quedarà com segueix: Art. 7è. Tipus de gravamen. Els tipus de gravamen aplicables en aquest municipi seran: a) Pels béns de naturalesa urbana, el 0’5757 %. b) Pels béns de naturalesa rústica, el 0’7500 %. 1.2. Modificar l’Ordenança fiscal núm. 2, reguladora de l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica, introduïnt un segon punt a l’article 5è i modificant la tarifa de l’article 6è., que quedaran redactats com segueix: Art. 5è. Exempcions, reduccions i bonificacions. 2. Gaudiran d’una bonificació del 95 per 100 de la quota de l’impost els vehicles històrics o que tinguin una antiguitat mínima de vint-i-cinc anys comptats a partir de la data de fabricació. Si no se’n sap la data de fabricació, s’agafarà com a tal la de la seva primera matriculació o, en defecte, la data en què el corresponent tipus o variant va deixar de fabricar-se. Aquesta bonificació haurà de ser sol.licitada per part de l’interessat amb presentació de la documentació que acrediti que es compleixen els requisits per a gaudir-ne. Art. 6è. Base imposable, liquidable, tipus de grava men i quota 1. La base imposable de l'impost vé determinada per la classe de vehicle i la seva potència o capacitat. 2. L'impost s'exigirà d'acord amb el següent quadre de tarifes anuals:

A) Turismes:

01020101.1999.010.pdf

De menys de 8 cavalls fiscals 3.570 Pta 21,46 €

De 8 a 11,99 cavalls fiscals 9.630 Pta 57,88 €

De 12 a 15,99 cavalls fiscals 20.340 Pta 122,25 €

De 16 a a 19,99 cavalls fiscals 25.340 Pta 152,30 €

De 20 cavalls fiscals en endavant 31.680 Pta 190,40 €

B) Autobusos:

De menys de 21 places 23.560 Pta 141,60 €

De 21 a 50 places 33.550 Pta 201,64 €

De més de 50 places 41.940 Pta 252,06 €

C) Camions:

De menys de 1000 kg. de càrrega útil 11.960 Pta 71,88 €

De 1000 a 2999 kg. de càrrega útil 23.560 Pta 141,60 €

De més de 2999 fins a 9999 kg. de càrrega útil

33.550 Pta 201,64 €

De més de 9999 kg. de càrrega útil 41.940 Pta 252,06 €

D) Tractors:

De menys de 16 cavalls fiscals 4.990 Pta 29,99 €

De 16 a 25 cavalls fiscals 7.850 Pta 47,18 €

De més de 25 cavalls fiscals 23.560 Pta 141,60 €

E) Remolcs i semi-remolcs estirats per vehicles de tracció mecànica:

De menys de 1000 kg. de càrrega útil 4.990 Pta 29,99 €

De 1000 a 2999 kg. de càrrega útil 7.850 Pta 47,18 €

De més de 2999 kg. de càrrega útil 23.560 Pta 141,60 €

F) Altres vehicles:

Ciclomotors 1.250 Pta 7,51 €

Motocicletes de fins a 125 cc 1.250 Pta 7,51 €

Motocicletes de més de 125 a 250 cc 2.140 Pta 12,86 €



Motocicletes de més de 1.000 cc 17.130 Pta 102,95 €

01020101.1999.010.pdf

1.3. Modificar l’Ordenança fiscal núm. 3, reguladora de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de naturalesa urbana, introduïnt un segon punt a l’article 11è., que quedarà redactat com segueix: Art. 11è. Bonificacions. 2. D’acord amb allò previst a l’article 109.4. de la Llei 39/1988, reguladora de les Hisendes Locals, modificat per l’article 18 punt 34 de la Llei 50/1998 de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de l’Ordre Social, gaudiran d’una bonificació del 40 per 100 les quotes que es meritin en les transmissions de terrenys i en la transmissió o constitució de drets reals de gaudi limitatius del domini, realitzades a títol lucratiu per causa de mort a favor dels descendents i adoptats, els cònjugues i els ascendents i adoptants. 1.4. Modificar l’Ordenança fiscal núm. 4, reguladora de l’Impost sobre Activitats Econòmiques, afegint un segon apartat a l’article 5è., que quedarà redactat com segueix: Art. 5è. Exempcions i bonificacions. 5.2. Bonificacions: 5.2.1. Els qui iniciïn l’exercici de qualsevol activitat empresarial i tributin per quota municipal, gaudiran durant els cinc primers anys de la següent bonificació sobre la quota corresponent: 1r. any................................................................. 50 % 2n. any..........................................................40 % 3r. any................................................................. 30 % 4t. any................................................................. 20 % 5è any................................................................. 10 % Per a poder gaudir de la bonificació es requereix que l’activitat econòmica no s’hagi exercicit anteriorment sota una altra titularitat. S’entendrà que les activitats econòmiques s’han exercicit anteriorment sota una altra titularitat, entre d’altres, en els supòsits de fusió, escisió o aportació de branques d’activitat. El període de bonificació caducarà, en tot cas, un cop transcorreguts cinc anys des de la primera declaració d’alta. 1.5. Modificar l’Ordenança fiscal núm. 6, reguladora de les Taxes per a la realització d’activitats jurídico-administratives de competència local, concretament els apartats 6.1., 6.2., 6.3., 6.4. i 6.5., que quedaran com segueix: 6.1. EXPEDICIÓ DE DOCUMENTS 1. Certificats 450 Pta 2,70 €

2. Expedients de vehicles d'autotaxi 1.600 Pta 9,62 €

01020101.1999.010.pdf

3. Coteig, per cadascun 220 Pta 1,32 €

4. Bastanteig de poders, per cadascun 4.150 Pta 24,94 €

5. Confrontació de poders i autoritzacions 450 Pta 2,70 €

6. Expedients de declaració de ruïna 22.000 Pta 132,22 €

7. Expedients d’alta de l’I.B.I. 2.200 Pta 13,22 €

8. Formalització de declaració jurada per motius diversos, a petició de part

1.100 Pta 6,61 €

9. Reconeixement de firma de peticionari per a la tramitació de documentació que ha de causar efectes oficials

770 Pta 4,63 €

10. Expedició de títols de nínxols 770 Pta 4,63 €

11. Expedició de títols d'hipogeus 2.425 Pta 14,57 €

12. Fotocòpies:

12.1. per cadascuna, d'una sola cara 18 Pta 0,11 €

12.2. per cadascuna de dues cares 28 Pta 0,17 €

13. Reproducció de plànols urbanístics:

13.1. vegetal 1.660 Pta 9,98 €

13.2. poliuretà 2.760 Pta 16,59 €

14. Informació de plànols topogràfics en suport informàtic (disquet o CD-ROM):

14.1. aixecament 1/500, per cada hectària: 100 Pta 0,60 €

14.2. aixecament 1/2000, per cada hectària: 70 Pta 0,42 €

14.3. per cada disquet de 3’5”: 50 Pta 0,30 €

14.4. per cada CD-ROM: 300 Pta 1,80 €

15. Informes pluviomètrics, per cadascun 1.660 Pta 9,98 €

16. Altres informes 3.850 Pta 23,14 €

6.2. UTILITZACIÓ DE L'ESCUT MUNICIPAL 1. Utilització de l'escut municipal, per cada

autorització:

1.1. Plaques de gual 2.800 Pta 16,83 €

6.3. LLICÈNCIES D'AUTOTAXI 1. Per concessió, expedició i registre o 6.640 Pta 39,91 €

01020101.1999.010.pdf

transmissió de llicència de vehicles de qualsevol classe

2. Per cada any d'ús i explotació de la llicència dels vehicles

6.640 Pta 39,91 €

3. Per substitució de vehicles 6.640 Pta 39,91 €

6.4. LLICÈNCIES PER OBERTURA D'ESTABLIMENTS 1. Per tramitació d’expedient de llicència

d’obertura d’establiments, d’acord amb la Llei 3/98:

1.1. d’activitats incloses a l’annex I de la llei: 50.000 Pta 300,51 €

1.2. d’activitats incloses a l’annex II.1 de la llei: 60.000 Pta 360,61 €

1.3. d’activitats incloses a l’annex II.2. de la llei: 60.000 Pta 360,61 €

1.4. d’activitats incloses a l’annex III de la llei: 25.000 Pta 150,25 €

de locals innocus: 35.000 Pta 210,35 €

2. Per segona i posteriors visites d’inspecció d’activitats incloses als annexos II.2 i III:

2.1. per 2ª. visita: repercussió despeses ICICT + 20.000 Pta 120,20 €

2.2. per 3ª. i successives visites: ICICT + 40.000 Pta. 240,40 €

3. Per controls periòdics (cada cinc anys):

3.1. d’activitats incloses a l’annex II.2.:

3.1.1. 1ª. visita: repercussió despeses ICICT + 10.000 Pta 60,10 €

3.1.2. 2ª. visita: ICICT + 30.000 Pta 180,30 €

3.1.3. 3ª, visista i successives: ICICT + 50.000 Pta 300,51 €

3.2. d’activitats incloses a l’annex III:

3.2.1. 1ª. visita: repercussió despeses ICICT + 5.000 Pta 30,05 €

3.2.2. 2ª. visita: ICICT + 20.000 Pta 120,20 €

3.2.3. 3ª. visita i successives: ICICT + 40.000 Pta 240,40 €

4. Per canvi de nom de qualsevol tipus d’activitat:

5.000 Pta 30,05 €

6.5. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES 1. En intervenció exclusiva municipal:

1.1. per cada llicència d’obra menor 5.000 Pta 30,05 €

01020101.1999.010.pdf

1.2. per cada llicència d’obra major 15.000 Pta 90,15 €

2. En intervenció municipal i d'altres órgans, per cadascuna s'exigirà, a més de la tarifa de l'apartat 1, la quantitat de

4.000 Pta 24,04 €

3. Altres serveis:

3.1. Certificacions urbanístiques, per cadascuna 7.925 Pta 47,63 €

3.2. Informes urbanístics, per cadascun 4.000 Pta 24,04 €

3.3. Llicència de primera utilització d'edificis i llurs modificacions d'ús:

3.3.1. Vivendes en pisos, per unitat 3.645 Pta 21,91 €

3.3.2. Pàrkings en edificis plurifamiliars, per unitat 385 Pta 2,31 €

3.3.3. Edificis unifamiliars, per unitat 3.850 Pta 23,14 €

3.3.4. Edificis industrials i comercials, per unitat 8.460 Pta 50,85 €

3.3.5. Modificacions d'ús: sobre les tarifes anteriors, s'exigirà un

50 % 50 %

3.4. Numeració de finques, per cada número 500 Pta 3,01 €

3.5. Col.locació de rètols, per cadascun 6.100 Pta 36,66 €

3.6. Moviment de terres:

- una quota fixa de 3.850 Pta 23,14 €

- i una quota complementària, sobre el pressupost presentat, de

2,6 % 2,6 %

3.7. Alineacions i rasants: per cada autorització i per cada hora del tècnic que presti el servei

3.645 Pta 21,91 €

3.8. Parcel.lacions:

3.8.1. Per cada parcel.la resultant de la llicència de parcel.lació derivada de l'execució d'un planejament parcial

1.230 Pta 7,39 €

3.8.2. Per cada parcel.la resultant de la llicència de parcel.lació derivada d'altres actuacions

2.470 Pta 14,84 €

1.6. Modificar l’Ordenança fiscal núm. 7, reguladora de la Taxa de Recollida d’Escombraries, concretament l’article 8è., que quedarà redactat com segueix: Art. 8è. Tarifa.- Aquesta taxa s'exigirà d'acord a la següent tarifa: 8.1. Vivendes, per cadascuna a l'any 8.835 Pta 53,10 €

01020101.1999.010.pdf

8.2. Locals comercials, per cadascun a l'any 12.000 Pta 72,12 €

8.3. Hotels, restaurants i sales de festa 143.500 Pta 862,45 €

8.4. Fondes i pensions 70.700 Pta 424,92 €

8.5. Hotels, restaurants, sales de festa, fondes i pensions que tirin les deixalles directament a l’abocador, satisfaran, prèvia justificació

8.515 Pta 51,18 €

8.6. Cafès i bars, 74.970 Pta 450,58 €

8.7. Tallers i fàbriques, fins a 3 treballadors. 17.950 Pta 107,88 €

8.8. Tallers i fàbriques de mes de 3 treballadors 46.900 Pta 281,87 €

8.9. Tallers i fàbriques que tirin les deixalles directament a l'abocador, satisfaran, previa justificació

8.515 Pta 51,18 €

8.10. Cinemes i teatres 117.800 Pta 707,99 €

8.11. Bancs i Caixes d'Estalvi, per cadascun 65.100 Pta 391,26 €

8.12. Càmpings, per cadascun a l'any 375.900 Pta 2.259,20 €

8.13. Supermercats, d’acord amb la superfície d’atenció al públic:

8.13.1. fins a 100 m2, per cada m2 260 Pta 1,56 €

8.13.2. de 101 a 200 m2, per cada m2 250 Pta 1,50 €













8.13.15. de més de 3000 m2, per cada m2 120 Pta 0,72 €

8.14. En cas de qualsevol dels establiments

compresos als apartats 8.2 a 8.13., ambdós

01020101.1999.010.pdf

inclosos, d'aquest article estiguin units o formin part d'una vivenda particular de l'apartat 8.1., la quota a satisfer vindrà determinada per la suma de la corresponent a la vivenda i la de l'establiment que es tracti.

1.7. Modificar l’Ordenança fiscal núm. 9, reguladora de les Taxes per a la prestació de serveis culturals, concretament els punts 9.2., 9.3., 9.4., 9.6., 9.7., 9.8., 9.9. i 9.10: 9.2. TAXA PER ANUNCIS AL CARTIPAS DE LA FESTA MAJOR I AL BUTLLETÍ MUNICIPAL. 1. Per inserir publicitat al Cartipàs de la Festa

Major i al Butlletí Municipal:

- 1 mòdul 4.800 Pta 28,85 €

- 2 mòduls 8.950 Pta 53,79 €

- 3 mòduls 10.800 Pta 64,91 €

- 4 mòduls 12.600 Pta 75,73 €

- 6 mòduls o 1/2 pàgina 15.800 Pta 94,96 €

- 12 mòduls o 1 pàgina 27.950 Pta 167,98 €

- 1 plana a davant 36.000 Pta 216,36 €

- 1/2 plana a davant 20.500 Pta 123,21 €

Contraportada 56.700 Pta 340,77 €

Contraportada interna 36.000 Pta 216,36 €

Nota: S'entendrà per mòdul la dotzena part d’una pàgina i per contraportada, tota la pàgina sencera.

2. Preu de venda del cartipàs:

El preu de venda de cada unitat del cartipàs es decidirà per acord de la Comissió de Govern.

9.3. TAXA PER UTILITZACIO DEL TEATRE MUNICIPAL I ALTRES EQUIPAMENTS CULTURALS MUNICIPALS 1 Teatre Municipal de Banyoles:

1.1. Per la utilització de l’aforament del Teatre Municipal:

1.1.1. per cada funció comercial 65.000 Pta 390,66 €

01020101.1999.010.pdf

1.1.2. per cada funció cultural 40.000 Pta 240,40 €

1.2. Per qualsevol representació no gratuïta:

1.2.1. representacions professionals 50.000 Pta 300,51 €

1.2.2. representacions amateurs 25.000 Pta 150,25 €

1.3. Per actes organitzats per entitats o associacions locals de caràcter cultural, social, recreatiu i esportiu

exempts exempts

1.4. Per actes organitzats per entitats o associacions que hagin subscrit un conveni de col.laboració amb l’Ajuntament

exempts exempts

1.5. Per la utilització del Teatre Municipal per assajos d’aquelles obres teatrals o musicals no organitzades per l’Ajuntament, per grup i mes

3.000 Pta 18,03 €

2 Utilització de les Sales d’exposicions:

2.1. Per la utilització de les sales d’exposicions municipals, Llotja del Tint i Sala de Plens, s’exigirà la següent tarifa:

2.1.1. per cada període de 10 dies o fracció d’utilització d’una sala per exposició lucrativa o particular, comprès l’enllumenat i personal adjunt

20.000 Pta 120,20 €

2.1.2. entitats o associacions locals sense ànim de lucre

exempts exempts

9.4. TAXA PER LA UTILITZACIO DELS SERVEIS DE RADIO BANYOLES 1 Falques:

1.1. Falca de fins a 30 segons 700 Pta 4,21 €

1.2. Falca de fins a 45 segons 1.200 Pta 7,21 €

1.3. Falca a partir de 45 segons, per cada segon de més

30 Pta 0,18 €

2 Campanyes especials (només per a falques de fins a 30 segons):

2.1. Concertació a partir de 45 falques, per cada falca

350 Pta 2,10 €

2.2. Concertació a partir de 90 falques, per cada falca

285 Pta 1,71 €

01020101.1999.010.pdf

2.3. Concertació per un any (mínim 12 mesos, a partir de 170 falques)

270 Pta 1,62 €

3. Campanya extra:

3.1. Contractació a partir de 240 falques (en màxim, 2 mesos)

270 Pta 1,62 €

4. Publicitat als espais informatius i patrocini

d’espais (segons temps disponible):

4.1. Falca de fins a 30 segons (mínim 20 falques) 700 Pta 4,21 €

4.2. Contractació per un any (mínim 12 mesos) 665 Pta 4,00 €

5. Publicitat especial:

5.1. Anuncis per paraules, laborals i pèrdues (mínim 40 falques), per cada falca

135 Pta 0,81 €

5.2. Falques breus (fins a 10 segons) amb un mínim de 120 falques

150 Pta 0,90 €

6. Necrològiques:

6.1. Preu falca (mínim 5 falques), per cada falca 800 Pta 4,81 €

7. Enregistraments:

7.1. A una veu 1.100 Pta 6,61 €

7.2. A dues veus 2.200 Pta 13,22 €

7.3. Per anuncis per paraules, laborals i pèrdues 500 Pta 3,01 €

7.1. Falca de 30 segons (bloc de 45 falques) 320 Pta 1,92 €

7.2. Falca de 30 segons (bloc de 90 falques) 265 Pta 1,59 €

Nota: Ràdio Banyoles podrà oferir publicitat gratuïta a entitats benèfiques, ONGs, festes de barris i entitats sense ànim de lucre, prèvia sol.licitud a l’Ajuntament. 9.6. TAXA PER ENSENYAMENTS ESPECIALS 1. ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA:

1.1. Matrícula: per curs escolar:

La matrícula inclou el material escolar (no inclou els llibres del curs) i l’assegurança, entre d’altres.

10.000 Pta 60,10 €

1.2. Iniciació:

Llenguatge musical Cant coral

13.000 Pta 78,13 €

01020101.1999.010.pdf

taxa trimestral, per alumne/a

1.3. Preliminar 1:

Llenguatge musical Cant coral Conjunt instrumental Presentació i tria d’instrument

taxa trimestral, per alumne/a

13.900 Pta 83,54 €

1.4. Preliminar 2:

Llenguatge musical Cant coral Conjunt instrumental Instrument

taxa trimestral per alumne/a

24.000 Pta 144,24 €

1.5. LOGSE 1:



24.800 Pta 149,05 €

1.6. LOGSE 2:



25.000 Pta 150,25 €

1.7. LOGSE 3:

Llenguatge musical Cant coral Música de cambra Instrument


25.400 Pta 152,66 €

1.8. LOGSE 4:

Llenguatge musical Cant coral Música de cambra Instrument


25.600 Pta 153,86 €

01020101.1999.010.pdf

OPTATIVA: Conjunt instrumental 3.000 Pta 18,03 €

1.9. Accés al Grau Mig:

Llenguatge musical Música de cambra Instrument


25.400 Pta 152,66 €

OPTATIVA: Conjunt instrumental 3.000 Pta 18,03 €

1.10. Segon instrument:

Per aquells alumnes que vulguin cursar un instrument addicional.

Taxa trimestral per alumne/a

10.900 Pta 65,51 €

2. ESCOLA MUNICIPAL D’ADULTS :

2.1. Cursos reglats :

Primer nivell instrumental Segon nivell instrumental Tercer nivell instrumental Pregraduat Graduat Graduat modular Cicles formatius Carnet de conduir Primer nivell de català per a no catalanoparlants i estrangers Segon nivell de català per a no catalanoparlants i estrangers Castellà per a estrangers I Castellà per a estrangers II Castellà per a estrangers III Graduat en G.E.S. (primer nivell) Graduat en G.E.S. (segon nivell)

taxa per curs i alumne/a

4.500 Pta 27,05 €

2.2. Cursos no reglats :

2.2.1. Formació d’Idiomes:

Anglès I Anglès II Anglès III Anglès de conversa Anglès intensiu Francès I Francès II

Italià I Italià II Italià III Italià de conversa Xinès I Xinès II Àrab per a àrabs

01020101.1999.010.pdf

Francès III Francès de conversa Francès intensiu Alemany I Alemany II Alemany III Alemany de conversa

Àrab I Àrab II Rus I Rus II Portuguès I Portugués II

taxa trimestral per alumne/a 13.000 Pta 78,13 €

2.2.2. Formació permanent de català:

Català A Català elemental


6.000 Pta 36,06 €

2.2.3. Altres cursos o tallers:

Pel que fa als diferents tallers, amb una durada d’1 a 3 mesos, s’exigirà una quota màxima per curs de

20.000 Pta 120,20 €

que determinarà la Comissió de Govern,

prèvia proposta de l’àrea corresponent. El pagament d’aquestes quotes s’haurà de fer efectiu a través de l’Àrea de Rendes de l’Ajuntament de Banyoles. L’alumne/a haurà de presentar el justificant de pagament per confirmar la seva inscripció i assistir a classe.

3. AULA DE TEATRE :

3.1. Joves de 10 a 14 anys Joves de 15 a 17 anys Joves de 17 a 19 anys


10.000 Pta 60,10 €

3.2. Curs de teatre de carrer I Curs de teatre de carrer II


9.000 Pta 54,09 €

3.3. Curs de direcció I Curs de direcció II

taxa única per alumne/a

30.000 Pta 180,30 €

01020101.1999.010.pdf

4. TALLERS D’ESTIU :

Els tallers es duran a terme el mes de juliol, enfocats per a joves de 10 a 19 anys. L’àrea de Cultura organitzarà els diferents tallers per cada temporada. La Comissió de Govern establirà les quotes per cada curset.

9.7. TAXA PER SERVEIS DE LA BIBLIOTECA DE BANYOLES 1. Servei de reprografia:

1.1. Taxa per fotocòpia 10 Pta 0,06 €

1.2. Adquisició de la tarjeta 150 Pta 0,90 €

1.3. Càrrega per 25 fotocòpies 250 Pta 1,50 €

1.4. Càrrega per 45 fotocòpies 500 Pta 3,01 €

1.5. Càrrega per 100 fotocòpies 1.000 Pta 6,01 €

2. Servei d’Internet:

2.1. Per usuari i hora (fraccionable) 400 Pta 2,40 €

9.8. TAXA PER LES COLONIES MUNICIPALS 1 Assistència a colònies organitzades per

l'Ajuntament:

1.1 Dret de matrícula o inscripció a satisfer per una sola vegada i torn, sense dret a devolució

4.400 Pta 26,44 €

1.2. Dret d'estada per torn i persona a satisfer abans de començar l'estada

23.940 Pta 143,88 €

Nota: Les quotes a satisfer tindran caràcter irreductible.

9.9. TAXA PER ENTRADES A ACTIVITATS FESTIVES I CULT URALS 1. Teatre Municipal de Banyoles :

1.1. Entrades per funcions de la programació estable de teatre, música i dansa:

per cada entrada a cada funció, un mínim de 400 Pta 2,40 €

i un màxim de 3.000 Pta 18,03 €

1.2. Entrades a la funció del divendres de la Festa Major:

01020101.1999.010.pdf


i un màxim de 3.000 Pta 18,03 € a determinar per la Comissió de Govern.

1.3. Entrades a la funció del diumenge de la Festa Major:

per cada entrada, un mínim de 300 Pta 1,80 €


2. Ball d'orquestra:

per cada entrada, un mínim de 300 Pta 1,80 €


3. Concerts de tarda:



9.10. TAXA PER ASSISTENCIA A LA MOSTRA GASTRONOMICA DE LA COMARCA DEL PLA DE L'ESTANY 1. Per l'assistència a la Mostra Gastronòmica,

s'exigirà, per cada persona, una quota màxima de

10.000 Pta 60,10 €

a regular per la Comissió de Govern, en funció dels costos preventius de la Mostra.

2. Les quotes seran irreductibles.

1.8. Modificar l’Ordenança fiscal núm. 10, reguladora de les Taxes per a la prestació de serveis municipals diversos, concretament els punts 10.1., 10.2. i 10.3., que quedaran com segueix: 10.1. TAXA PEL SERVEI DE CEMENTIRI 1. Col.locació de làpides:

1.1. Col.locació de làpides a nínxols, per cadascuna

5.775 Pta 34,71 €

1.2. Col.locació de làpides a hipogeus, per cadascuna

26.250 Pta 157,77 €

2. Inhumacions:

01020101.1999.010.pdf

2.1. Per cada inhumació a nínxols 17.535 Pta 105,39 €

2.2. Per cada inhumació a hipogeus 35.175 Pta 211,41 €

3. Trasllat o separació de despulles:

3.1. Per cada trasllat o separació de despulles a nínxols

17.535 Pta 105,39 €

3.2. Per cada trasllat o separació de despulles a hipogeus

35.175 Pta 211,41 €

4. Conservació de nínxols i hipogeus, per cada any:

4.1. Per cada nínxol amb làpida 1.890 Pta 11,36 €

4.2. Per cada nínxol sense làpida 3.885 Pta 23,35 €

4.3. Per cada hipogeu amb làpida 9.660 Pta 58,06 €

4.3. Per cada hipogeu sense làpida 32.550 Pta 195,63 €

5. Dipósit de cadavers:

5.1. per cada cadaver o resta, al dia, satisfaran 3.150 Pta 18,93 €

6. Concessió de dret de sepultures:

6.1. per cada nínxol 93.450 Pta 561,65 €

6.2. per cada hipogeu 577.500 Pta 3.470,84 €

7. Concessió temporal de nínxols:

7.1. per un període de 2 anys, per cadascuna, satisfaran

9.240 Pta 55,53 €

7.2. elevació a perpetuitat de les concessions temporals: satisfaran el preu fixat per a la venda de ninxols.

8. Transmissió de concessions funeràries:

8.1. per herència o donació:

8.1.1. entre parents de 1r. grau i cònjugue 1.630 Pta 9,80 €

8.1.2. entre parents de 2n. grau 2.150 Pta 12,92 €

8.1.3. entre parents de 3r. grau 2.575 Pta 15,48 €

8.1.4. entre parents de 4t. grau 3.200 Pta 19,23 €

8.1.5. quan no hi ha parentiu entre l'adquirent i el cedent, satisfaran el 100% de la quota de l'apartat 6.

01020101.1999.010.pdf

10.2. TAXA PER SERVEIS FUNEBRES 1. Serveis per adults:

1.1. Servei núm. 1 gratuït gratuït

1.2. Servei núm. 3 18.280 Pta 109,87 €

1.3. Servei núm. 5 54.640 Pta 328,39 €

1.4. Servei núm. 6 67.270 Pta 404,30 €

1.5. Servei núm. 7 85.350 Pta 512,96 €

1.6. Servei núm. 8 98.390 Pta 591,34 €

1.7. Servei núm. 9 121.960 Pta 732,99 €

1.8. Servei núm. 10 149.940 Pta 901,16 €

1.9. Servei núm. 11 183.320 Pta 1.101,78 €

1.10. Servei núm. 12 226.350 Pta 1.360,39 €

1.11. Servei núm. 13 279.140 Pta 1.677,67 €

1.12. Servei núm. 14 324.220 Pta 1.948,60 €

1.13. Servei núm. 15 442.430 Pta 2.659,06 €

2. Serveis per a pàrvuls:

2.1. Servei núm. 20 gratuït gratuït

2.2. Servei núm. 21 13.150 Pta 79,03 €

2.3. Servei núm. 23 28.400 Pta 170,69 €

2.4. Servei núm. 24 46.750 Pta 280,97 €

2.5. Servei núm. 25 70.350 Pta 422,81 €

2.6. Servei núm. 26 108.040 Pta 649,33 €

2.7. Servei especial 181.780 Pta 1.092,52 €

3 Servei de cotxe fúnebre:

3.1. Núm. 1 gratuït gratuït

3.2. Núm. 3 10.480 Pta 62,99 €

3.3. Núm. 4 15.360 Pta 92,32 €

3.4. Núm. 5 25.560 Pta 153,62 €

3.5. Núm. 6 39.750 Pta 238,90 €

4. Altres serveis:

4.1. Folre interior de zenc 22.930 Pta 137,81 €

01020101.1999.010.pdf

4.2. Recollida cadàver per ordre judicial 12.010 Pta 72,18 €

4.3. Cotxe corones acompanyament 7.340 Pta 44,11 €

10.3. TAXA PER PRESTACIO DE SERVEIS DE PERSONAL I UTILITZACIO DE VEHICLES MUNICIPALS 1. Prestacio de serveis de personal i utilització

de vehicles municipals:

1.1. Per cada hora de servei d'un conductor 3.200 Pta 19,23 €

1.2 Per cada hora de servei d'un paleta 3.200 Pta 19,23 €

1.3 Per cada hora de servei d'un peó 2.730 Pta 16,41 €

1.4 Per cada hora de servei d'un policia 3.530 Pta 21,22 €

1.5 Per cada hora de servei d'un camió amb conductor

8.570 Pta 51,51 €

1.6. Per cada hora de servei d'un tractor amb conductor

8.570 Pta 51,51 €

1.7. Per cada hora de servei d'una màquina excavadora o camió grua amb conductor

9.265 Pta 55,68 €

1.9. Modificar l’Ordenança fiscal núm. 11, reguladora de les Taxes per a la prestació de serveis per part del Patronat Banyolí de l’Esport, que passarà a dir-se “Ordenança fiscal núm. 11, reguladora de les Taxes per a la prestació de serveis de l’Àrea d’Esports”, concretament els apartats 11.1 i 11.2., que quedaran com segueix: 11.1. TAXA PER ASSISTENCIA A CURSOS ORGANITZATS PER L’ÀREA D’ESPORTS 1. Escola Municipal d'Iniciació Esportiva:

1.1. Assistència a classe d'Iniciació Esportiva, per curs:

1.1.1. alumnes de 4 a 5 anys d’edat 5.000 Pta 30,05 €

1.1.2. alumnes de 6 a 9 anys d’edat 10.000 Pta 60,10 €

2. Activitats esportives extra-escolars:

2.1. Activitats de futbol, bàsquet, handbol i voleibol, per curs escolar

5.000 Pta 30,05 €

2.2. Activitats d’atletisme, per curs escolar 3.000 Pta 18,03 €

3. Seminaris:

3.1. Seminari de Funky-Aeròbic 2.500 Pta 15,03 €

01020101.1999.010.pdf

Nota: Les quotes tindran caràcter irreductible.

11.2. TAXA PER LA PARTICIPACIO EN PROVES ESPORTIVES 1. Duatló:

1.1. Per a la inscripció per a participar en la prova de la Duatló, per cada participant:

1.1.1. federat 2.000 Pta 12,02 €

1.1.2. no federat 3.000 Pta 18,03 €

2. Triatló de relleus:

2.1. Per a la inscripció per a participar en la prova de Triatló de relleus, per cada equip

3.000 Pta 18,03 €

3. Triatló:

3.1. Per a la inscripció per a participar en la prova de Triatló, per cada participant:

3.1.1. federats juvenils 2.000 Pta 12,02 €

3.1.2. federats juniors, sèniors i veterans 3.000 Pta 18,03 €

3.1.3. no federats 3.500 Pta 21,04 €

4. Cursa popular:

4.1. Per a la inscripció per a participar en la prova:

4.1.1. a partir de 14 anys 600 Pta 3,61 €

4.1.2. escolars menors de 14 anys exempts exempts

Així mateix, qualsevol referència que l’ordenança faci al Patronat de l’Esport s’entendrà feta a l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament o a l’òrgan municipal que correspongui. 1.9.: Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 12, reguladora de les Taxes per utilització privativa i aprofitaments especials del domini públic local, concretament els apartats 12.1., 12.2., 12.3., 12.4., 12.5., 12.8., 12.9, 12.11., 12.12., 12.13. i 12.14., que quedaran com segueix: 12.1. TAXA PER OCUPACIO DE LA VIA PUBLICA AL MERCAT SETMANAL 1. Mercat setmanal:

1.1. Llocs assenyalats al mercat dels dimecres, per cada m2 d'ocupació i dia

64 Pta 0,38 €

2. Mercat dels dissabtes:

2.1. Llocs assenyalats al mercat dels dissabtes, 64 Pta 0,38 €

01020101.1999.010.pdf

per cada m2 d'ocupació i dia

Normes de gestió: La liquidació del preu públic es prorratejarà per semestres, havent de fer efectiu el seu pagament durant el primer mes de cada semestre natural.

12.2. TAXA PER O.V.P. AMB LLOCS DE VENDA, ATRACCION S I ALTRES EN FIRES LOCALS 1. Fires :

1.1. Parades de venda i exposicions de maquinària, exhibicions i demostracions, satisfaran, per m2 i dia d'ocupació

246 Pta 1,48 €

1.2 Atraccions, casetes de tir i semblants i xurreries, satisfaran, per m2 i dia

332 Pta 2,00 €

1.3. Bars i similars i tòmboles, rifes i casetes de venda ràpida, satisfaran, per m2 i dia

498 Pta 2,99 €

Nota: Les tarifes exigides per l'ocupació de la via pública corresponents als apartats 1.1., 1.2. i 1.3. s'aplicaran durant els dies de les Festes de Sant Martirià. Els dies restants que permaneixin instal.lats, pagaran només el 10 % de les esmentades tarifes pels dies feiners i el 20 % pels dies festius. La superfície d’ocupació es correspondrà amb la de la parcel.la adjudicada.

2. Fira de Sant Martirià:

2.1. Firestany:

2.1.1. Stands de 12 m2, satisfaran per 3 dies 66.150 Pta 397,57 €

2.1.2. Terrenys, satisfaran per cada m2 i per 3 dies 610 Pta 3,67 €

2.1.3. Plataforma coberta, per cadascuna, per cada m2 i per 3 dies

2.535 Pta 15,24 €


2.1.5. 1/2 d’un stand de 9 m2, per 3 dies 24.815 Pta 149,14 €

2.1.6. 1/3 d’un stand de 9 m2, per 3 dies 16.545 Pta 99,44 €

2.1.7. Vitrina petita, per 3 dies 17.535 Pta 105,39 €

2.1.8. Vitrina gran, per 3 dies 21.000 Pta 126,21 €

01020101.1999.010.pdf

2.2. Mercat d'artesania:

2.2.1. Parades de venda d'artesania, satisfaran per cada m.l. per 2 dies

2.320 Pta 13,94 €

2.3. Fira del Dibuix i la Pintura:

2.3.1. Taules, satisfaran per cadascuna per 2 dies com a mínim

3.750 Pta 22,54 €

2.4. Firestoc:


3. Espectacles teatrals i de varietats :

3.1. per cada dia festiu d'ocupació 43.000 Pta 258,44 €

3.2. per cada dia feiner d'ocupació 14.350 Pta 86,25 €

4. Circs :

4.1. per cada dia festiu d'ocupació 49.640 Pta 298,34 €

4.2. per cada dia feiner d'ocupació 38.555 Pta 231,72 €

4.3. fiança per garantir l'estat de conservació de la via pública

55.000 Pta 330,56 €

5. Equinova :

5.1. per lloguer d’un box morfològic, durant els 3 dies

12.600 Pta 75,73 €

5.2. per lloguer d’un box-exposició, durant els 3 dies

21.000 Pta 126,21 €

5.3. per ocupació amb un stand o parada de productes comercials relacionats amb el món del cavall, per cada m2 i pels 3 dies

1.000 Pta 6,01 €

6. Altres :

Exhibició, demostració i venda de tot tipus de productes al mercat setmanal o a la via pública, satisfaran per cada dia

6.485 Pta 38,98 €

Exposició i venda de pintura al carrer, per cada dia

2.000 Pta 12,02 €

12.3. TAXA PER OCUPACIO DE LA VIA PUBLICA AMB TAULE S I CADIRES 1. A la Plaça Major, Plaça Rodes i Sector

Estany:

1.1. en temporada alta, per m2 i temporada 3.465 Pta 20,83 €

1.2. en temporada baixa, per m2 i temporada 955 Pta 5,74 €

01020101.1999.010.pdf

1.3. per cada dia d’ocupació puntual concedida excepcionalment, per m2

23 Pta 0,14 €

2. A la Pl.Turers, Pl. Estudis i Pg. Indústria:

2.1 en temporada alta, per m2 i temporada 2.275 Pta 13,67 €


2.3. per cada dia d’ocupació puntual concedida excepcionalment, per m2

15 Pta 0,09 €

3. A la resta de la població:

3.1. en temporada alta, per m2 i temporada 1.030 Pta 6,19 €


3.3. per cada dia d’ocupació puntural concedida excepcionalment, per m2

7 Pta 0,04 €

Nota: S'entendrà per temporada alta el període de temps comprès entre el 1 de juny i el 30 d'octubre, ambdós inclosos; i, per temporada baixa, la resta de l'any. Les quotes seran irreductibles per temporades.

12.4. TAXA PER OCUPACIO DE LA VIA PUBLICA AMB QUIOS COS 1. Quioscos:

1.1. Sigui quina sigui l'activitat a la qual es dediquin, per cada m2 d'ocupació i dia, satisfaran una quota de

66 Pta 0,40 €

2. Aparells de venda automàtica i anàlegs:

2.1. Aparells adossats a la façana, per m2 22.000 Pta 132,22 €

2.2. Caixers automàtics annexos a establiments de crèdit que donguin directament a la via pública, per unitat

56.000 Pta 336,57 €

12.5. TAXA PER OCUPACIO DE LA VIA PUBLICA AMB MERCADERIES, MATERIALS DE CONSTRUCCIO, RUNES, E TC. 1. Ocupació de la via pública amb mercaderies,

materials de construcció, runes, etc.:

1.1. Per ocupació de la via pública amb mercaderies, satisfaran, per m2 i dia

64 Pta 0,38 €

1.2. Per ocupació amb materials de construcció i 64 Pta 0,38 €

01020101.1999.010.pdf

runes, satisfaran, per m2 i dia

1.3. Per ocupació amb tanques, per m2 i dia 46 Pta 0,28 €

1.4. Per ocupació amb puntals, per element i dia 46 Pta 0,28 €

1.5. Per ocupació amb grues, satisfaran, per m2 de la base i dia

46 Pta 0,28 €

12.8. TAXA PER RODATGES CINEMATOGRAFICS 1. Rodatge cinematogràfic o en video, amb

finalitat professional, comercial o publicitària, satisfaran per dia o fracció

91.900 Pta 552,33 €

2. Per cada sessió fotogràfica, satisfaran per dia o fracció

37.800 Pta 227,18 €

3. Rodatge de pel.lícules de caràcter purament documental, satisfaran per dia o fracció

21.630 Pta 130,00 €

12.9. TAXA PER ENTRADA DE VEHICLES A TRAVES DE LES VORERES I RESERVA D'APARCAMENTS 1. Entrada de Vehicles :

1.1. amb capacitat per a: fins a 3 vehicles:

1.1.1. quan la longitud de l'aprofitament no excedeixi de 3 m.lineals, satisfaran una quota anual de

4.800 Pta 28,85 €

1.1.2 per cada m.l. que excedeixi dels 3 metres, satisfaran una quota anual de

975 Pta 5,86 €

1.2. amb capacitat per a: de 4 a 10 vehicles:

1.2.1. quan la longitud de l’aprofitament no excedeixi de 3 m.lineals, satisfaran una quota anual de

10.000 Pta 60,10 €

1.2.2. per cada m.l. que excedeixi dels 3 metres, satisfaran una quota anual de:

2.000 Pta 12,02 €

1.3. amb capacitat per a: d’11 a 25 vehicles:


15.000 Pta 90,15 €


3.000 Pta 18,03 €

01020101.1999.010.pdf

1.4. amb capacitat per a: de més de 25 vehicles:


20.000 Pta 120,20 €


4.000 Pta 24,04 €

2. Reserva d'aparcament :

2.1. Per cada m2 d'aprofitament, satisfaran una quota anual de

630 Pta 3,79 €

amb una quota mínima anual de 3.750 Pta 22,54 €

12.11. TAXA PER OBERTURA DE RASES 1. Obertura de Rases:

1.1. Per obertura de rases a les voreres o carrers pavimentats, satisfaran, per m2 i dia

650 Pta 3,91 €

1.2. Per obertura de rases als carrers no pavimentats, satisfaran, per m2 i dia

325 Pta 1,95 €

12.12. TAXA PER DISTRIBUCIÓ DE PUBLICITAT 1. Col.locació de cartells de propaganda en

espais reservats de l'Ajuntament:

- fins a 1000 unitats 7.820 Pta 47,00 €

- per cada 1000 unitats o fracció d'excés 1.235 Pta 7,42 €

2. Vehicles amb altaveus emissors d'anuncis amb fins comercials, per cada dia i unitat

3.000 Pta 18,03 €

12.13. TAXA PER PESQUERES 1. Quota anual:

1.1. Una quota fixa per cada pesquera de 82.800 Pta 497,64 €

1.2. Una quota complementària per m2 de superfície de

660 Pta 3,97 €

12.14. TAXA PER USOS DE L’ESTANY 1. Circul.lació d’embarcacions :

1.1 Per cada barca de motor, fins a 20 seients 148.870 Pta 894,73 €

01020101.1999.010.pdf

1.2. Per cada barca de motor, de 20 a 40 seients 320.250 Pta 1.924,74 €

1.3. Per cada barca de motor, de més de 40 seients .

496.944 Pta 2.986,69 €

1.4. Per cada barca sense motor i amb rems 16.000 Pta 96,16 €

2. Permisos de pesca :

2.1. Permisos anuals:

2.1.1. membres Associació Pla de l’Estany 3.150 Pta 18,93 €

2.1.2. persones de 14 a 18 anys i jubilats 1.000 Pta 6,01 €

2.1.3. menors de 14 anys gratuït gratuït

2.2. Permisos puntuals:

2.2.1. permís per un dia 420 Pta 2,52 €

2.2.2. permís per una setmana 1.260 Pta 7,57 €

2.2.3. permís per un mes 4.200 Pta 25,24 €

SEGON.- Exposar al públic durant un termini de 30 dies hàbils els presents acords, mitjançant publicació al Butlletí Oficial de la Província, exposició al Tauler d’Anuncis i inserció d’un anunci en un diari dels de major difusió de la província, a fi que els interessats puguin examinar l’expedient i formular les al.legacions que creguin oportunes. En el supòsit que no es formulin reclamacions, els acords provisionals seran elevats automàticament a definitius sense necessitat d’adoptar cap altre acord. TERCER.- Publicar les corresponents modificacions de les ordenances fiscals al Butlletí Oficial de la Província i editar un Text refòs que reculli el conjunt de normes tributàries vigents a Banyoles per a l’exercici 2000 i posteriors. QUART.- Els presents acords entraran en vigor l’1 de gen er del 2000 i mantindran la seva vigència fins a la seva modificació o derogació expresses. * La senyora Núria Martínez, Cap de l’Area d’Hisenda i Administració, explica que es presenten les ordenances en relació als impostos i a les taxes que suposa un increment del 5 %. Les taxes no superen el cost, estan justificades, i tot i realitzar aquesta puja, diu que es mouen en la zona mitja en relació a altres poblacions, més o menys, amb la mateixa quantitat d’habitants, capitals de comarca, etc. El senyor Frigola diu que quan a aquest últim comentari en que diu que es mouen en la zona mitja, vol dir que s’ha fet una bona política fiscal fins ara i que potser, si es va amb aquest ritme es pot trencar perquè es començarà a pujar més del que tocaria. I recordar perquè quedi clar que l’IBI puja un 14,24 %,

01020101.1999.010.pdf

l’impost de vehicles d’un 16 a un 20 o un 24 % i que les escombraries un 5 % i que creuen que és una puja excessiva. El senyor Lladó diu que ja s’han dit moltes coses. En tot cas, si que una vegada més, s’ha fet anteriorment en el tema que s’havia presentat abans del pla de sanejament, lamentar una vegada més que l’Equip de Govern no s’hagi dirigit al seu grup per crear consens en el tema de les ordenances fiscals, ja que pensen que és una de les qüestions més importants d’un Ajuntament i, en canvi, l’Equip de Govern ha volgut tirar endavant i ell vol dir que això no ho troba gens bé. És a dir, augmentar l’IBI més d’un 14 % deu ser l’única vegada a la història d’aquesta ciutat que es produirà, no en aquesta ciutat, sinó a qualsevol ciutat de les comarques gironines. S’està parlant d’un 14,24 %, quan realment, l’IPC deu estar al 3 %. Per tant, els sembla que això és terriblement abusiu, que els ciutadans no tenen culpa d’una mala gestió administrativa en aquest sentit o de les reunions que l’Equip de Govern pugui tenir amb els sindicats o que s’hagin de fer assegurances d’edificis. S’està parlant que sobre 10 milions de pessetes, de 51.400 pessetes de l’any 99, l’any 2000 se’n pagaran 58.721 PTA, és a dir, els sembla que és totalment desmesurada una puja d’aquestes característiques. S’està parlant d’un impost que paguen gaire bé tots els ciutadans que tenen un pis, o que tenen una casa. No s’està parlant d’altres tipus d’impostos que a lo millor no es pugen, però que no afecten a la universalitat dels ciutadans. Per tant, el seu grup està convençut que és un abús, que això costarà molt d’entendre en uns moments com els que es viuen avui, que són uns moments de bonança econòmica. La proposta del seu grup és no pujar un 3 % com a l’esmena anterior, sinó només el que puja el nivell de la vida, l’IPC. Respecte la resta d’impostos, quant a l’impost de vehicles, s’està parlant de puges del voltant del 24, del 25 %. Diu que, respecte als camions, hi ha moltes empreses de transport que generalment no tenen un sol camió, sinó que en tenen 8, 10 o 12 i s’està veient uns augments de més del 10 %. Pensen que és totalment desorbitant, o per exemple respecte els tractors d’un any per l’altre es tindran puges de més del 20 %, en aquests tipus de vehicles. Això només reporta 1.484.000 pessetes, no creu que sigui la necessitat d’aquesta quantitat pressupostària, sinó bàsicament, de puges tan desmesurades. En tot cas, ja s’ha dit, no creu que augments d’aquestes característiques afavoreixin les perspectives de futur que es puguin tenir, i d’altra banda, una vegada s’hagi augmentat això, en el pressupost, estan convençuts i suposen que en el pressupost de l’any vinent, si es compara amb el d’aquest any, hi haurà un augment de 60 o 65 milions de pessetes. Seria bo saber a que es pensen destinar aquests diners o bé si es vol fer per eixugar dèficit o per no haver de fer tant de crèdit, per això, ell ha començat en nom del grup de Convergència Municipal aquesta intervenció, dient que era bo saber el pressupost de cares a fer un pla de finançament. Perquè sense fer el pressupost, s’ha fet un pla de sanejament que en molts aspectes es va a cegues i aquests augments, que està convençut que són fets a cegues, perquè un augment de l’IBI d’un 14,24 % no li

01020101.1999.010.pdf

veu cap tipus d’explicació. Doncs els sembla bo pensar-ho més, meditar-ho més, perquè en definitiva, aquí s’està parlant dels ciutadans, dels banyolins i banyolines. No s’està parlant de diferents colors polítics. S’està parlant del que els ciutadans hauran de pagar en el futur. La senyora Martínez diu que ella només voldria comentar que primer, l’Equip de Govern participa de la idea que això és degut a una mala gestió, però no de l’Equip de Govern actual, sinó heretada. En segon lloc, quant al tema de l’impost de vehícles de tracció mecànica, diu que el mateix tram havia de tenir el mateix coeficient. Això ho marca la llei. I, sí que és cert que n’hi ha alguns que s’han anat pujant. S’ha utilitzat un criteri equitatiu perquè pensen que no hi ha motiu per la discriminació. Perquè és cert que els tractors, per moltes persones són eines de treball, però un vehícle, un turisme ho és també, si t’has de desplaçar per anar al lloc de feina i, per tant, és igual d’important per una persona com per l’altra. Per últim, comentar que l’Equip de Govern ho fa pensant en el bé de les persones, dels ciutadans i ciutadanes de Banyoles perquè el que es vol és mantenir com a mínim els mateixos serveis que es tenien ara. Evidentment, no pensen que els puguin millorar fins d’aquí a 2 anys. Pensen que seran 2 anys d’una mica d’estretor, però almenys, mantenir el que hi ha actualment, sí que es vol mantenir. El senyor Lladó li contesta que en tot cas, amb el que s’ha dit, només fer una petita referència, i és que a part del fet que es vulgui aplicar un determinat coeficient o no, el que sí que és cert, és que hi ha unes puges desmesurades sota el criteri del seu grup, perquè s’està parlant d’un senyor que té un camió de 3.000 kilos a 10.000 kilos, s’ha de pensar que passa de 19.740 pessetes a 33.558. S’ha de multiplicar si l’empresa té 8 o 9 camions. Per tant, el que demanava el seu grup és que aquestes puges que es tenen previstes de fer, que es facin a poc a poc, no de cop i volta perquè en definitiva, quan es veu aquest plantejament, ja es veu que és un plantejament totalment desmesurat, abusiu o que està fet des d’un punt de vista que no és el de la realitat. I, sinó es veurà d’aquí a un temps les persones o els ciutadans que li diran que això no està prou bé. La senyora Martínez li respon que molt bé. El senyor Frigola vol fer un últim aclariment. De tot el que ha dit la regidora d’Hisenda i Administració, el que el seu grup interpreta és que realment, desconeix la gestió històrica i, per tant, no pot parlar amb propietat de si hi ha hagut o no mala gestió. I, dir que el seu grup només hauria incrementat un 3 % l’IBI. * A continuació el senyor Alcalde proposa a votació l ’Aprovació inicial de l’expedient de modificació de les Ordenances Fiscal s per a l’exercici 2000,

01020101.1999.010.pdf

essent la votació de 9 vots a favor que són els del s senyors, Pere Bosch i Cuenca, Artur Vilà i Masplà, Jaume Butinyà i Sitjà, Jordi Rustullet i Tallada i Eulàlia Turró i Ventura (ERC) i Jordi Omedes i Masg rau, Núria Martínez i Barderi, Lourdes Coll i Xargay i Narcís Banal i Por tas (CIU) i 7 vots en contra que són els dels senyors, Joan Solana i Figu eras, Josep Frigola i Parés, Núria Carreras i Jordi, Joan Josep Verdaguer i Gironès i Jordi Bosch i Lleó (Plataforma Progressista) i Pere Lladó i Isa bal i Joan Prat i Congost (CMC). El Ple de la Corporació ho aprova per majoria absol uta. 2.4.- Rectificació de l’annex 2 del Plec de condici ons particulars del concurs obert del servei d’assegurances. Atès que l’Alcaldia ha dictat, en data 20 d’octubre de 1999, la Resolució núm. 2213 que a continuació es transcriu literalment: “Atès que el Ple de la Corporació del dia 30 de setembre de 1999 va aprovar el Plec de condicions econòmico-administratives, jurídiques i tècniques particulars que han de regir l’adjudicació, mitjançant concurs obert, del Servei d’assegurances, consistent en l’assessorament i la cobertura de tots els riscs en què pot incórrer l’Ajuntament de Banyoles. Atès que en la mateixa sessió el Ple aprovà el corresponent expedient de contractació i disposà l’obertura del procediment d’adjudicació convocant concurs a través de la publicació d’edictes al BOP i al DOGC i que el termini de presentació de propostes finalitza el dia 3 de novembre de 1999. Atès que les disponibilitats pressupostàries d’aquest exercici econòmic i l’exacte determinació dels fons dels museus municipals pendents d’inventariar, recomanen ajornar la formalització de les assegurances dels continguts corresponents als esmentats fons museïstics. Per tot l’explicitat, es proposa al Ple de la Corporació l’adopció del següent acord: Primer. Rectificar la Relació de riscs assegurats núm. 1 (edificis de propietat municipal) de l’annex 2 (Patrimoni municipal, assegurança de danys a l’edifici i al contingut) del Plec de condicions econòmico-administratives, jurídiques i tècniques particulars que han de regir l’adjudicació, mitjançant concurs obert, del Servei d’assegurances, consistent en l’assessorament i la cobertura de tots els riscs en què pot incórrer l’Ajuntament de Banyoles, aprovat per acord plenari del dia 30 de setembre de 1999, en el següent sentit: On diu:

Edifici Dependències Ubicació Capital edifici

Capital contingut

MACB Pia Almoina Pl. Font, 11 51.236.920 2.000.000.000 MDHNB Pl. Estudis, 6 28.619.290 2.000.000.000

01020101.1999.010.pdf

Ha de dir:

Edifici Dependències Ubicació Capital edifici

Capital contingut

MACB Pia Almoina Pl. Font, 11 51.236.920 0 MDHNB Pl. Estudis, 6 28.619.290 0 Segon. Publicar aquesta rectificació al BOP i al DOGC i comunicar als possibles licitadors que han demanat informació sobre l’esmentat concurs”. Per tot l’explicitat, es porposa al Ple de la Corporació l’adopció del següent acord: Ratificar la Resolució de l’Alcaldia núm. 2213 de data 20 d’octubre de 1999 de rectificar l’annex 2 del Plec de condicions particulars del concurs obert del Servei d’assegurances aprovat per acord plenari del dia 30 de setembre de 1999. * La senyora Núria Martínez, Regidora de l’Àrea de Hisenda i Administració, explica que aquest canvi es deu a la valoració que s’ha fet del contingut dels museus. Existeix un inventari del que hi ha als museus, però la valoració no és prou exacta. Llavors, quan els serveis varen preparar el plec, els serveis dels museus varen realitzar una valoració es podria dir una mica “a groso modo” perquè varen posar tots dos, 2.000 milions de pessetes. Això per les assegurances i les correduries, és una mica complicat i s’ha preferit mantenir l’assegurança sobre l’edifici, tots els edificis, i treure el contingut dels museus a efectes d’assegurança. Per tant, continuarà com fins ara en previsió de poder arreglar aquest problema el més ràpid possible perquè es pensa que és important que un patrimoni de la Ciutat, estigui assegurat. * El senyor Alcalde sotmet a votació l’aprovació de la Rectificació de l’annex 2 del Plec de condicions particulars del concurs obert del servei d’assegurances. El Ple de la Corporació ho aprova per unanimitat. SERVEIS SOCIALS 3.1.- Agermanament amb la comunitat de “Segundo Mon tes” (Barri de San Luís - El Salvador). Atès que amb data 5 d’agost d’enguany es va rebre una petició formal per part de l’Associació Comunal “ Segundo Montes “ de realitzar un agermanament amb la Ciutat de Banyoles. Atès que des de fa anys la Ciutat de Banyoles està col.laborant amb projectes de cooperació en aquesta comunitat. Atès que l’ONG Banyoles Solidària està duent a terme projectes de cooperació amb aquesta comunitat estretes relacions de cooperació.

01020101.1999.010.pdf

Atès que a finals d’aquest mes d’octubre, coincidint amb la data de la celebració del Ple, visiten la nostra ciutat diferents responsables polítics d’aquesta comunitat. Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents acords: Primer.- Constituir el Comitè d’Agermanament, presidit per l’Alcalde-President de la Ciutat de Banyoles, Sr. Pere Bosch i Cuenca, i integrat pel Sr. Jordi Rustullet, Sr. Pere Lladó i Sra. Núria Carreras, regidors de l’Ajuntament, així com responsables de les diferents ONGs de cooperació amb el Tercer Món. Segon.- Agermanar-se amb les Comunitats de “Segundo Montes “ (Morazán - El Salvador). Tercer .- Continuar la col.laboració entre les dues poblacions, tant a nivell econòmic com pel que fa a l’àmbit social i cultural. * El senyor Jordi Rustullet, Regidor de l’Àrea de Serveis Socials, Immigració, Cooperació i Sanitat, explica que aquesta proposta està dintre la línia de continuïtat amb tots els projectes de cooperació que s’estaven duent a terme per l’anterior Equip de Govern. I, es tracta una mica de consolidar i formalitzar la relació que ja hi havia. De fet, aquesta relació es va iniciar l’any 97. Es va pensar que era important, per donar-li més rellevància i acabar formalitzant aquesta relació fer la proposta d’agermanament. De fet, aquesta proposta, a banda de l’agermanament en sí, comporta també constituir aquest comité d’agermanament que permetria, tant als diferents regidors, com l’Alcalde, com representants de la societat civil, en aquest cas, de Banyoles Solidària, que és qui ha impulsat o ha promogut aquest projecte, fer el seguiment de les diferents activitats de col.laboració i de cooperació que s’estan duent a terme. El senyor Alcalde vol subratllar una cosa. Una vegada s’acabi el Ple, es donarà la paraula posteriorment, a membres de la comunitat de Segundo Montes que avui han fet una visita a un representant, també, de Banyoles Solidària que explicarà amb més detall, el tema de l’agermanament. Però, això es farà posteriorment, quan s’aixequi el Ple. * El senyor Alcalde sotmet a votació l’aprovació de l’Agermanament amb la comunitat de “Segundo Montes” (Barri de San Luís - El Salvador). El Ple de la Corporació ho aprova per unanimitat. * Pren la paraula el senyor Alcalde i diu que abans d’entrar en l’apartat de Precs i Preguntes vol fer un breu comentari i és que, en nom de la Corporació Municipal, vol felicitar al senyor Pere Lladó i Isabal i a la senyora Núria Martínez i Barderi per la seva elecció com a Diputats del Parlament de Catalunya, i diu que espera que aquesta elecció els sigui beneficiosa a nivel personal, i també, com a Alcalde de la Ciutat de Banyoles, espera que també sigui realment beneficiosa per a la Ciutat. Diu que històricament mai Banyoles havia tingut dos representants al

01020101.1999.010.pdf

Parlament de Catalunya i, deixant de banda de quin grup municipal siguin, això és una bona notícia per a tots. * CONTROL DELS ORGANS DE LA CORPORACIO: PRECS, PREGUN TES I MOCIONS PRIMERA PREGUNTA: El senyor Jordi Bosch, del Grup Municipal de Plataforma Progressita, diu que ells estan pendents que se’ls convoqui en una Comissió Informativa de Cultura. Diu que la informació que han rebut fins ara, ha estat a través dels mitjans de comunicació. També voldrien que se’ls desglossessin els actes de les Festes del passat Sant Martirià, que segons diu l’Equip de Govern, se’ls va trobar ja programats. Diu que ho pregunta perquè no hi ha hagut cap comissió informativa. La senyora Turró diu que no té cap problema en explicar-ho. La Festa de Sant Martirià es composa de dos tipus d’actes, un tipus són els que ja venen programats a partir d’un conveni amb entitats com pot ser el Foment de la Sardana, Comissió de Barraques o la xarxa d’espectacles infantils i, un segon bloc que són actes més estables que s’organitzen des d’aquí, com són els focs artificials, el pregó, el tema del cartell i alguna altra qüestió. Llavors, si es té en compte que el pressupost era de 12 milions i que ja s’han trobat concretades la quantitat destinada a barraques, que és fixa, i la quantitat destinada al Foment de la Sardana, i la destinada als jocs artificials. Diu que, una mica, l’explicació que es donava era que no s’havia tingut joc, en funció del pressupost, per poder jugar i poder fer alguna activitat de les que a l’Equip de Govern li hagués agradat improvisar o haver innovat. I una altra qüestió, sí que hi havia convinguda la persona que feia el cartell. El senyor Bosch pregunta si la senyora Turró ha dit que lo de la comissió de barraques estava ja programat. La senyora Turró diu que el conveni estava programat. El senyor Bosch diu que ell sàpiga no havia cap conveni. La senyora Turró li respon que simplement s’ha continuat en la línia dels convenis verbals. El senyor Alcalde diu que en aquest cas, no es tractaria d’un conveni, sinó d’un acord verbal. El senyor Bosch diu que el que el seu grup vol dir és que no hi havia cap conveni. El senyor Alcalde diu que precissament del que es queixen és que no hi havien convenis, en tots els temes. El senyor Alcalde diu que el que es tracta és de ser una mica seriosos. S’està administrant els diners del contribuent i, per tant, les coses s’han de fer per escrit. Si estigués administrant els seus propis diners i se’ls hagués de treure de la seva butxaca, es podria fer de forma verbal, però, com que s’està administrant els diners dels ciutadans, per això, és una cosa absolutament sagrada i s’han de fer convenis en els quals s’estableixi quines contrapartides s’estableixen i quins diners dóna l’Administració.

01020101.1999.010.pdf

SEGONA PREGUNTA: El senyor Jordi Bosch, del Grup Municipal de Plataforma Progressita, diu que amb aquest increment i aquesta puja que caurà a sobre, voldria saber quin serà realment, el cost de l’increment de l’Escola de Música, per exemple. La senyora Eulàlia Turró, Regidora de l’Àrea de Cultura, explica que l’increment de les taxes de l’Escola de Música s’ha fet, després d’una comparació amb la resta d’Escoles de Música que es coneixen com la d’Olot, Grirona i alguna altra, i el que s’ha fet ha estat posar uns preus a la mitjana en funció de les altres Escoles de Música. La intenció és reduir al mínim possible el dèficit. I, una mesura que els ha semblat apropiada ha estat aquesta. El senyor Bosch pregunta, realment, quin serà el desglossat. La senyora Núria Martínez, Regidora de l’Area de Hisenda i Administració, diu que en aquest cas l’Equip de Govern ha utilitzat la proposta que els han fet els serveis. Diu que per l’any que ve els agradaria realitzar un estudi exacte del que costa el servei, amb costos indirectes i amb costos directes, perquè per ara no se n’ha fet. Els han comentat els serveis que amb el poc temps que es tenia, era difícil poder-ho fer i és una de les coses que es vol estudiar de cares a l’any que ve. No per pujar en si, sinó per saber el que costa. La senyora Martínez diu que la puja seria un 5 % total de la taxa. Quant al tema de la taxa per ensenyaments especials diu que en la documentació ja estava especificada i troba absurd de tornar-ho a llegir. La senyora Turró diu que l’agradaria explicar que en el tema de l’Escola de Música, s’està intentant seguir dues línies. Una és reduir la despesa a partir de l’increment de la taxa, reduir una mica el dèficit que generalment tenen aquests equipaments. I la segona, és treballar per homologar aquesta escola i aconseguir així, la intervenció del Departament d’Ensenyament per cobrir la despesa, que fins ara, ha estat coberta íntegrament des de l’Ajuntament. O sigui, s’està treballant amb aquestes dues línies i això és important i, sobretot, és important el tema de l’homologació dels estudis. TERCERA PREGUNTA: Intervé el senyor Joan Prat, del grup municipal de Convergència Municipal de Catalunya, i diu que en el darrer Ple la senyora Martínez es va comprometre aclarir-l’hi les propostes de l’auditòria. La senyora Núria Martínez, Regidora de l’Àrea de Hisenda i Administració, li respon que té raó, però que ara ho té a dalt, diu que ho sent, que no se n’havia recordat, i que quan acabi el Ple li donarà les còpies. QUARTA PREGUNTA: El senyor Joan Prat pregunta al senyor Jaume Butinyà perquè no es presenten al Ple temes de l’Area d’Urbanisme. El senyor Jaume Butinyà, Regidor de l’Àrea d’Urbanisme, diu que la feina que s’està fent des de l’Àrea d’Urbanisme, és intentar posar una mica d’ordre en tots

01020101.1999.010.pdf

els fronts que estaven oberts en obres de diferents llocs de Banyoles. S’està intentant acabar i tancar, sobretot, les obres per poder cobrar les quotes d’urbanització. Moltes de les quotes d’urbanització no es podrien cobrar perquè les obres com per exemple, la de l’NP1, o sigui la del Pla de l’Ameller, no s’han pogut acabar per diferents temes, llavors, una de les feines és aquesta, abans d’obrir nous fronts, tancar aquestes obres que per petites coses no s’acabaven. Aquest és el motiu pel qual, de moment, sembla que dintre de l’Àrea d’Urbanisme no hi ha una activitat visible. CINQUENA PREGUNTA: El senyor Joan Prat pregunta perquè al c/ de Guèmol no s’hi treballa. El senyor Alcalde li respon que avui s’hi ha treballat i ell ha estat “in situ” aquest matí, i pot garantir que ha parlat amb diversos veïns i s’hi estava treballant. El senyor Butinyà diu que si que hi ha hagut un rumor que no saben d’on ha sortit, dient que l’empresa que està fent l’obra, demà no treballarà. Hi ha hagut una mica de rebombori aquest matí aquí, per això, l’Alcalde i dos treballadors dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament hi han anat. No se sap d’on ha sortit això. El tema del carrer Guèmol, de tota manera, s’ha de dir que ha avançat molt en molt pocs dies. Realment, s’hi ha treballat i hi ha la idea d’acabar-ho. Queden algunes petites coses i, evidentment, no es pot deixar com està. SISENA PREGUNTA: El senyor Joan Prat pregunta perquè el pou del c/ del Pou està tancat. El senyor Alcalde li respon que personalment no li pot donar informació, en tot cas, s’intentarà donar la informació en el següent Ple per escrit. El senyor Joan Prat fa un PREC hi és que al c/ Pedreres hi ha un fanal de pòrtland que està en males condicions. El senyor Alcalde diu que d’acord, que traslladarà el prec a l’Àrea de Serveis Públics i Medi Ambient que porta el tema. El senyor Artur Vilà, Regidor de l’Area de Serveis Públics i Medi Ambient, diu que el fanal del carrer Pedreres és un fanal de pòrtland. Aquests fanals s’han deixat de fer i no es poden restituir. Llavors, s’haurien de posar el mateix tipus de fanals metàl.lics com hi ha en la resta de la població. El problema és que com que els de pòrtland no porten el mateix tipus de instal.lació, s’hauria de canviar tot el carrer. En aquest cas tenen un problema greu perquè no es troba un fanal igual per tornar a posar i tampoc es poden posar dels altres. Ara en aquests moments, s’està estudiant per veure quina és la millor solució. El senyor Joan Prat diu que hi ha cables que pengen. El senyor Vilà diu que en tot cas, el que es farà és tapar bé els fils, els cables o el que sorti, fins que trobin el que posaran allà. SETENA PREGUNTA: El senyor Joan Prat pregunta al senyor Alcalde si el cap de premsa ja treballa.

01020101.1999.010.pdf

El senyor Alcalde li contesta que li va atribuint totes les competències i que, francament, això no és de la seva competència, és competència del senyor Omedes i ell mateix li contestarà. El senyor Alcalde diu que si vol li contesta ell mateix, però li sembla més pertinent que ho faci el senyor Jordi Omedes. El senyor Jordi Omedes, Regidor de l’Àrea de Participació Ciutadana, li respon que de fet, el cap de premsa és un auxiliar administratiu que fa feines en dos llocs. En primer terme, dintre de l’Area de Participació Ciutadana, és la persona responsable de tirar endavant el Butlletí Municipal. I per altra banda, col.labora amb feines de la ràdio per donar més sortida a aquest mitjà de comunicació. Evidentment, en aquest moment està en nòmina a l’Ajuntament. I no havent-hi més assumptes a tractar, la Presidència alça la sessió, essent les 21 h 45 m, de la qual s’estén aquesta acta que, com a Secretària Habilitada, per a la seva constància i efectes, certifico. L’Alcalde, La Secretària Habilitada,

Documents

Acta Ple = 28 Octubre 1999 Ordinari