Les abelles son insectes.

Classificaci.CLASSIFICACI DE L'ABELLA NEGRA Regne Animal Flum Artrpodes: disposen d'una armadura quitinosa que protegeix el seu cos, aix com d'ulls compostos. Subflum Mandibulats o Antenats: disposen de potents peces bucals i d'uns receptors sensorials molt sofisticats. Classe dels Insectes : animals amb el cos repartit amb cap, trax i abdomen, i els autntics colonitzadors de la majoria d'ecosistemes. Els insectes tamb sn anomenats hexpodes , ja que disposen de sis extremitats locomotores. Pterigots: engloba els insectes que tenen ales i amb metamofosi en el curs del seu desenvolupament. Nepters: insectes amb ales molt nerviades i amb capacitat de moviment ampli en diferents direccions.

Oligonepters: tenen una metamorfosi complicada, amb dues fases, una larva dinmica i una pupa o nimfa immbil. Ordre dels Himenpters: del que se'n coneixen unes 280.000 espcies diferents, generalment d'hbitat terrestre. Subordre dels Apcrits: insectes solitaris o socials amb una cintura marcada entre trax i abdomen. Sn insectes mastegadors i/o xucladors-llepadors Divisi dels Aculeats: presenten un fibl connectat a diferents glndules verinoses. En aquest grup destaquen 3 grans superfamlies, la de les formigues, la de les vespes i la de les abelles. Famlia dels pids: abelles que presenten un cos poc vists i un abdomen ms o menys pelut. Gnere Apis amb 4 Espcies: Apis dorsata, Apis florea, Apis indica i Apis mellifera, amb diferents races de les quals destacarem l' abella negra

Morfologia.VISI EXTERNA D'UNA ABELLA

Quan estudiem la morfologia corporal dels insectes ens adonem que s molt constant, amb una distribuci corporal molt caracterstica, amb un cap , un trax i un abdomen . El tegument dels insectes s una important armadura que embolica les tres regions esmentades i que est format bsicament per dues capes, l' exosquelet quitins i la pell . LA REGI DEL CAP s un cap amb dos ulls compostos formats cada un d'ells de tres mil a set mil omatidis . Les abelles tamb tenen tres ulls simples o ocelles disposats dibuixant un triangle entremig dels dos ulls compostos. Les antenes estan formades per un total de dotze petites peces o artells . La regi de la boca trobem dues mandbules i una trompa del nctar que xuclar la dola recompensa dels quasi inaccessibles dipsits nectarfers de les flors. LA REGI DEL TRAX En la regi del trax trobem les tres parelles d'extremitats acabades amb unes ungles i una ventosa. El tercer parell d' extremitats est especialitzat en la recollecci del pollen i per tant disposa d'un raspall , una pinta i una cistella del pollen . Al trax trobem tamb dues parelles d'ales , que sn de naturalesa membranosa i de moviment sincronitzat. LA REGI DE L' ABDOMEN La regi abdominal de les abelles est format per set segments , tot i que noms sis sn visibles a ull nu. Observant el seu llom destaquen unes fileres de pls anomenades toment o borrissol i que ens permeten diferenciar algunes races d'abelles. En la part del ventre de l'abdomen trobem 4 parelles glndules cereres .

En la porci terminal del cos de l'abella, entre el penltim i ltim segment ventral, trobem l' orifici genital extern , que comunica amb la vagina femenina o que permet la sortida del penis o fallus mascul. En l'ltim segment abdominal trobem l' anus , un orifici que aboca la femta a l'exterior per que tamb permet la sortida del fibl defensiu. Internament est format per dues glndules de ver .

AnatomiaEl cervell de les abelles, tot i ser molt petit, controla moltes funcions: el treball dels ulls, la interpretaci dels estmuls, la coordinaci de les ales i extremitats, la regulaci de la digesti, l'alliberament d'hormones ... Els ulls compostos faciliten la visi externa de l'abella, una percepci visual en forma de mosaic i de poca qualitat detallista, en canvi els ocelles permeten la visi ms propera, molt ptima per a la vida dins de la colnia. La funci sensorial de les antenes de les abelles s molt important, ja que possibiliten la percepci de les olors, gustos, vibracions de l'aire i el grau d'humitat. Les antenes, a ms, actuen com a eines d'interrelaci. Les abelles presenten un sistema circulatori obert, amb un cor en forma de tub musculs que dna moviment a una sang incolora anomenada hemolimfa i que banya directament les diferents estructures. Les abelles tenen un arbre respiratori complex que es comunica amb l'exterior a partir dels estigmes o orificis traqueals. Externament podem observar un total de deu parelles d'estigmes, distribudes tres a nivell de trax i la resta en la regi abdominal. Les abelles disposen d'una trompa i faringe especialitzades en la succi del nctar i l'aigua. A

continuaci de la faringe trobem l' esfag , tubs ntimament relacionats amb les glndules salivals que intervenen en el processat del nctar. L'esfag condueix l'aliment lquid fins a l'abdomen, omplint una bossa dilatable amb el nom de pap . El seu volum mxim oscilla entre els 40 i 60 i comunica amb l' estmac , intest mitj i intest posterior . Un cop el trnsit intestinal avana, les substncies residuals desemboquen a l' ampolla rectal , on s'acumula la femta fins que surti per l' anus . En les abelles, els tubs excretors o tubs de Malpighi es troben connectats a l'intest, tot surant en l'hemolimfa. Aquests tubs estan plens de porus i, per tant, filtren els corrents sanguinis que genera la musculatura del cor. L' abellot disposa de dos testicles connectats a cadascuna de les respectives vescules seminals que actuen de reservori de l'esperma. Quan es produeix l'ejaculaci, el semen desemboca a les glndules mucoses , afegint-se-li un mucus que far ms espessa la secreci. De les dues glndules es genera un tub que recorre l'interior del penis o endofallus , un rgan que permet la cpula amb la vagina de la femella i que t una peculiar forma de garfi. La reina presenta dos ovaris connectats cadascun d'ells amb unes trompes o oviductes encarregats del transport dels vuls. Aquests dos conductes es fusionen originant una sola trompa que comunicar amb dos espais. Un s una bossa tancada anomenada espermoteca , on s'emmagatzemen l'esperma obtingut dels abellots, i l'altra, la vagina , que comunica amb l'exterior i que possibilita les successives cpules. Les obreres disposen d'un aparell genital similar al de la reina, per mancat generalment de funcionalitat

Reproducci

La reproducci sexual on un vul es fecundat per un espermatozoide i a continuaci es produeix la posta d'un ou s el mecanisme ms freqent per la dispersi poblacional dels insectes i que coneixem com oviparisme . La cpula de la reina amb l' abellot es produeix com a conseqncia d'un festeig previ. La reina verge, de noms cinc dies de vida, surt del rusc per realitzar els anomenats vols nupcials . En el festeig intervenen molts mascles; la majoria intervindran com un seguici sonor que protegeix un segon grup d'abellots que persegueixen la femella frtil. En un moment determinat, algun dels mascles aconsegueix la cacera de la reina, produint-se la cpula en ple vol o caient posteriorment al terra. Generalment l'aparell genital del mascle, que anatmicament recorda a un arp, queda enganxat en la vagina de la reina i es produeix la mort del fecundador en el seu desaparellament. El retorn de la reina cap a la colnia podria provocar la caiguda d'esperma en el vol de tornada. La mucositat del semen i el penis clavat a la vagina en forma de tap impedeixen en part les prdues. Es tracta de guanyar temps i possibilitar que els espermatozoides vius s'emmagatzemin correctament a l'espermoteca. A continuaci la reina ser deslliurada del bloqueig vaginal grcies a l'eficincia de les obreres ms joves. La posta de la reina de les abelles es produeix a l'interior de la colnia, en uns dipsits inclinats anomenats celles . La reina encaixa el seu abdomen dins del recipient, compressi que afavoreix la sortida de l'vul acompanyat d'espermatozoides. L'espermoteca disposa d'una vlvula muscular que actua d'aixeta economitzadora d'espermatozoides. La fecundaci es produeix quan un d'aquests espermatozoides penetra dins de l'ou a travs d'un petit orifici anomenat micropil . D'aquests ous fecundats naixeran sempre abelles femelles.

La reina de les abelles practica la partenognesi a partir de la posta d'ous en celles de gran permetre. Aquest fet determina que l'abdomen no pateixi la compressi normal i, per tant, la manca d'alliberaci d'esperma provinent de l'espermoteca. En aquests casos, l'vul que surt per la vagina es converteix en un ou no fecundat que originar un mascle al cap de vint-i-quatre dies.

Es una abella adulta ja aparellada que en circumstncies normals s la nica abella que posa ous en els rusc. L'abella reina s la mare de totes les abelles de la colnia les quals s'agrupen espontniament en uns quants pares diferents ja que en l'aparellament hi intervenen diversos mascles. Les abelles reines s'aparellen en llocs especials de concentraci amb altres abelles reines molt allunyats del rusc. Si una abella reina no acaba formant mai un eixam la sorida per aparellar-se pot ser l'unica que faci en tota la seva vida. L'abella reina no dirigeix la vida del rusc, la seva funci s la posta d'ous (2.000 ous al dia que s ms que el seu propi pes) que s contnua excepte en els perodes ms freds de l'any (les abelles no dormen). El fibl de l'abella reina normalment noms s'utilitza per combats entre abelles reines que neixen en el mateix rusc. L'abella reina pot viure uns cinc anys per decreix la seva fertilitat a partir del tercer i en apicultura professional s substituda per l'apicultor per una altra.

El nombre d'obreres mitj en un rusc est entre 8 i 15 mil individus, encara que en ple apogeu poden arribar a les 80.000. D'elles depn el desenvolupament del rusc, construeixen la bresca, segreguen cera i gelea real, recullen nctar, pollen i aigua, transformen el nctar en mel, netegen el rusc i, si cal, la defensen. Tamb mantenen la zona de posada a 34, la temperatura necessria per a la incubaci dels ous i el desenvolupament de les larves.

L'abellot de l'abella manca d'agull i de cap defensa; no t cistell pel pollen ni glndules productores de cera, i no pot segregar gelea real. La seva nica funci s aparellar-se amb les noves reines. Sembla que les reines s'aparellen durant uns quants dies amb diversos abellots. Conforme s'acosta la tardor, els abellots sn expulsats dels ruscos per les obreres i moren a l'exterior.

Quan les abelles exploradores troben una font important de pollen i nctar que permetr a la seva colnia elaborar grans quantitats de mel, aquestes tornen al rusc i es disposen a iniciar l'espectacle. Qualsevol estil de ball t uns passos bsics, que desprs es poden anar complicant ms. Doncs en el cas de les abelles, el "pas" bsic que repeteixen contnuament durant la seva dansa s el que apareix a la fotografia. Descriuen una trajectria en forma de 8, seguint la direcci de les fletxes: quan passen per la part "central" del vuit van movent d'una banda a l'altra l'abdomen, i s per aix que es representa en forma de lnia ondulada. D'aquesta manera s'inicia el procs de comunicaci. La resta d'abelles obreres observen els seus moviments i, desprs de saber on es troba concretament l'aliment, imiten a l'abella que "balla" per tal que la resta d'abelles puguin saber tamb on hi ha el pollen. Per no tot s tan senzill com aix, ja que hi ha molts factors que s'han de tenir en compte: com poden arribar a saber a travs d'un ball em forma de vuit a quina distncia es troba el nctar o en quina direcci, per exemple? Si tots aquests aspectes no es fixessin, les obreres no sabrien per on tirar i el ball noms seria una despesa d'energia.