-
2
Activitats del mes d’octubre
CASAL DE JUBILATS- Dia 22.- Excursió a Santa Coloma de Cervellò;
visitarem la CRIPTA i la CO-LÒNIA GÜELL obra de l’aquitecte Antoni
Gaudí. Dinar al restaurant de Vallirana, bufet lliure. A la tarda
visitarem el museu d’Art Modern de Catalunya. Sortida a les 8 del
matí. PREU 38 €
BIBLIOTECA PÚBLICA DE SALT- Dissabte 3 d’octubre, a les 11:30.
Bibli-onadons. “La marieta dormilega”, amb Bel*Contes i Sammy.
Activitat familiar, per a nens i nenes de 0 a 5 anys.- Dijous 15
d’octubre, a les 20:00. Grup de Lectura d’obres de fi cció.
http://www.bibgirona.net/salt/grup_lectura/index.htm- Divendres 16
d’octubre, a les 18:00. Racó dels Contes.”2009 anys de
l’astro-nomia. El gall, el sol, la lluna i les estrelles”, amb
Albert Estengre. Activitat familiar, per a nens i nenes a partir de
5 anys.- Dijous 22 d’octubre, a les 20:00. Cine-fòrum- Divendres 23
d’octubre, a les 18:00. Racó dels contes. “Contes petits” amb
Judith Jodar, de la Companyia Embolic de somnis. Activitat
familiar, per a nens i nenes de 2 a 6 anys.- Del 5 al 18 d’octubre:
Palestina i Irak als ulls de J. Kalvellido i Azagra. Exposició
d’il·lustracions dels dibuixants Juan Kal-vellido i Carlos Azagra
organitzada per “Salt X Palestina”. La inauguració serà el dilluns
5 d’octubre a les 19:00.
TEATRE DE SALT• Dijous 1 d’octubre ESTRENA 21h MAC-BETH - De
William Shakespeare Cia. Cheek by Jowl 30 €• Divendres 2 d’octubre
21h MACBETH de William Shakespeare Cia. Cheek by Jowl 30 ۥ
Dissabte 3 d’octubre 17 i 22h MACBETH - De William Shakespeare Cia.
Cheek by Jowl 30 €• Diumenge 4 d’octubre 19h MACBETH de William
Shakespeare Cia. Cheek by Jowl 30 €• Divendres 9 d’octubre 21h LA
INFANTICI-DA i GERMANA PAU Teatre Romea 24 €• Dissabte 10 d’octubre
21h LA INFANTICI-DA i GERMANA PAU Teatre Romea 24 ۥ Diumenge 11
d’octubre 21h TORN DE NIT CaboSanRoque 16 €• Divendres 16 d’octubre
21h EL DESAR-ROLLO DE LA CIVILIZACIÓN VENIDE-RA De Daniel Veronese
- Versió de Casa de nines 24 €• Dissabte 17 d’octubre 21h TODOS LOS
GRANDES GOBIERNOS HAN EVITADO EL TEATRO ÍNTIMO De Daniel Veronese -
Versió de Hedda Gabler 24 €• Diumenge 18 d’octubre 18h EL
DESAR-ROLLO DE LA CIVILIZACIÓN VENIDE-
RA De Daniel Veronese Versió de Casa de nines 24 € (preu conjunt
dels 2 espec-tacles el diumenge 30 €)• Diumenge 18 d’octubre 19.30h
TODOS LOS GRANDES GOBIERNOS HAN EVI-TADO EL TEATRO ÍNTIMO de Daniel
Veronese - Versió de Hedda Gabler 24 € (preu conjunt dels 2
espectacles el diu-menge 30 €)• Divendres 23 d’octubre 21h EL
QUA-DERN GRIS El Canal / Festival Grec 09 16 ۥ Dimecres 28
d’octubre 21h DIES IRAE; EN EL RÈQUIEM DE MOZART Cia. Mar-ta
Carrasco 18 €• Dijous 29 d’octubre 21h DIES IRAE; EN EL RÈQUIEM DE
MOZART Cia. Marta Carrasco 18 €• Dissabte 31 d’octubre ESTRENA 21h
LOVE IS MY SIN Théâtre des Bouffes du Nord 24 €
CENTRE DE RECURSOS PER A LA GENT GRAN
• EXPOSICIÓ “FOTOS D’ALUMNES DEL TALLER DE FOTOGRAFIA” a càrrec
de Pere Quero• Dilluns 5 de 5 a 6:30 de la tarda, XER-RADA:
MEDICAMENTS, FER-NE UN BON ÚS a càrrec d’Anna Busquets, Col-legi
ofi cial de Farmacèutics de Girona• Dilluns 19 de 5 a 6:30 de la
tarda, XER-RADA I TALLER: JOC RESPONSABLE a càrrec de Juan Carlos
Uriszar, Generalitat de Catalunya. Direcció General del Joc i
d’Espectacles• Els dilluns 5 i 19 de 9 a 10:30 matí, CA-MINADA
SALUDABLE amb l’acompanya-ment d’una infermera i treballadora
social• Els dimarts 6, 13, 20 i 27 de 4 a 6 de la tarda, TALLER DE
CONFECCIÓ DE NINES (1er grup) a càrrec de Jaqueline Arenas• Els
dimarts 6, 13, 20 i 27 i els dijous 1, 8, 15, 22 i 29 10:30 a 11:30
matí, ALFABE-TITZACIÓ a càrrec de Ma. Lluïsa Duran• Els dimecres 7
i 21 de 5 a 6 de la tarda, TALLER DE FISIOTERÀPIA a càrrec de
Mònica Angulo• Els dijous 1, 8, 15, 22 i 29 de 4 a 6 de la tarda,
TALLER DE CONFECCIÓ DE NINES (2on grup) a càrrec de Jaqueline
Arenas
PARC DE SALUTDe dilluns a dijous matí de 10 a 2 i tarda de 4 a
7; Divendres matí de 10 a 2.• Estimulació manual, dilluns i dijous
de 5 a 7 de la tarda • Entreteniments de memòria, dimarts de 5 a 7
de la tarda • Espai d’esbarjo i trobada, dimecres de 5 a 7 de la
tarda
CASA DE CULTURA LES BERNARDESA l’octubre s’obriran les
inscripcions dels següents cursets:- Fotografi a digital, que es
portarà a terme els dimarts 3, 10,17,24 de novembre i 1 i 15 de
desembre, de 7 a 9 del vespre.- Tast de vins nivell mitjà, que es
portarà a terme els dilluns 9, 16 i 23 de novembre de 2/4 de 8 a
2/4 de 10 del vespre.- Cuina de Nadal i Cap d’Any, que es porta-rà
a terme els dilluns 16, 23 i 30 de novem-bre de 2/4 de 8 a 2/4 de
10 del vespre.- Exposició de pintura Joan Molins de l’1 al 31
d’octubre- Exposició de pintura Àngel Planas Pla-nas de l’1 al 31
d’octubre.Servei de fi siote-ràpia, dimecres de 4 a 7 de la
tarda
LA MIRONA - Dia: 01/10/09 Grup: SEMIFINAL CON-CURS INTRO ’09:
NADIES (Girona, Rock/Flamenc) + MOST (Salt, Rock) Hora:
22:30h.Preu: Gratuït- Dia: 02/10/09 Grup: III OKTOBERFEST - 1a
Jornada: THE CRACK + ARGY BAR-GY + CRASHED OUT + SECRET ARMY + THE
BITE (Punk Rock) Hora: 19:30h. Preu: 12/15 €- Dia: 03/10/09 Grup: I
OKTOBERFEST - 2a Jornada: COCK SPARRER + BAD CO. PROJECT + ONE WAY
SYSTEM + STOMPER 98+ SUBURBAN REBELS + DES-KONTROL (Punk Rock)
Hora: 20:00h. Preu: 25/30 €- Dia: 08/10/09 Grup: LA MARIA ROSA
& ENSEMBLE QUE SÍ! (Salt, Cantautora) Hora: 22:00h. Preu:
Gratuït- Dia: 09/10/09 Grup: (França, Rock/Electrònica) Hora:
23:00h.Preu: 15/20 €- Dia: 10/10/09 Grup: SOU EDIPO (Ma-drid, Rock)
+ CARMEN 113 (Girona, Rock/Metal) Hora: 22:30h. Preu: 6 € - Venda
exclusiva a taquilla- Dia: 11/10/09 Grup: GRUP DEL MES: SEDAIÓS
(Bcn, pop)Hora: 22:00h. Preu: 5 €. Venda exclusiva a taquilla.-
Dia: 16/10/09 Grup: CONCERT/JAM amb THE MIRACLE BAND (Gi, Rock/Pop)
Hora: 23:00h. Preu: Gratuït músics participants / 5 € públic
general- Dia: 17/10/09 Grup: TIKEN JAH FAKO-LY (França,
Mestissatge)- Dia: 18/10/09 Grup: BANC DE PRO-VES – MOSTRA DE GRUPS
DE CASSÀ Hora: 19:00h. Preu: Gratuït- Dia: 23/10/09 Grup:
ANIVERSARI RÀ-DIO – SALT Hora: 20:00h. Preu: Gratuït- Dia: 24/10/09
Grup: ALPHADIO DARA BALDE (Guinea, Música africana)- Dia: 29/10/09
Grup: VITALIC (França, Electrònica) Hora: 00:00h Preu/20 €
-
3
Generalitat de Catalunya
Índex
Agenda
2Editorial
3Entrevista
4Manifest
6Història
7Col·laboració
8Carta oberta
14Opinió
14Viatges
16Pessics d’art
17Notícies
19Informació municipal
19Cultura
20Gent gran
23El lector veu i diu
24Esport
26Salut
27Guia de serveis
28Gastronomia
29Demografi a
30Poti-poti
31
ANY XXX NÚM 264 OCTUBRE DE 2009EDITA: Casal de Jubilats de
SaltPasseig Verdaguer, 1 Tels 972 23 04 98, 972 23 85
78COORDINADOR: Ramon TorramadéCONSELL DE REDACCIÓ:Manel Oliveras,
Ramon Torramadé, Agapit Alonso i Pont, Carme Torrent, Joan
Coro-minas, Agnès Cabezas, Anna Clarà, Héctor Martínez, Josep M.
Pla i Carme Garriga.MAQUETACIÓ: 7 de disseny
COL·LABORACIONS:Lluís Mateu, Joan Serrat, Fermí Sidera, Josep
Boó, Agapit Alonso, Eva Torramadé, Margarita de Arquer, Esperança
Tarrés, Pau Gálvez, Antoni Rodríguez, Àngela Casas.PORTADA:
Capvespre a les Deveses (Manel Xifra)CORRECCIÓ: CPNLPDISTRIBUCIÓ:
Josep PalmerolaADMINISTRACIÓ: Manel OliverasIMPRESSIÓ: Impremta
PagèsDIPÒSIT LEGAL: GI-356-1979
La Farga no se solidaritza necessàriament amb les opinions
expressades en els articles signats. La Farga autoritza la
reproducció dels articles sem-
pre que se n’indiqui la procedència
amb la col·laboració de:
75 ANYS DESPRÉS
El 6 d’octubre de 1934 la Generalitat es va revoltar contra un
govern es-
tatal de dretes, contrari als ideals democràtics i republicans,
sorgit de les
eleccions generals de 1933. Les difi cultats de l’aplicació de
l’autonomia
va fer que el president Companys proclamés l’Estat català. La
revolta
fou sufocada per l’exèrcit, l’Estatut d’Autonomia fou suspès i
el govern
de Madrid va recuperar les competències. Un coronel de l’exèrcit
fou
designat governador de Catalunya i un tinent coronel, alcalde de
Barce-
lona. Molts ajuntaments foren destituïts, es clausuraren
diversos diaris,
l’exèrcit ocupà el Parlament, la llei de Contractes de Conreu
fou deroga-
da i es desnonaren milers de rabassaires. El president de la
Generalitat
i els consellers van ser condemnats a 30 anys de presó. La
normalitat no
es va restablir fi ns al triomf del Front Popular en les
eleccions de febrer
de 1936.
Un episodi de fa setanta-cinc anys és més actual que mai, en ple
debat
sobre la sentència de l’Estatut. La funció de la història és
comprendre el
passat com a clau per a la comprensió del present. El procés
recíproc
d’interacció entre l’historiador i els fets, el que anomenem
diàleg entre el
passat i el present, és un diàleg entre la societat d’ahir i la
d’avui. Doncs
bé, esperant no cometre els mateixos errors, és hora d’analitzar
en pro-
funditat l’encaix històric i actual de Catalunya a Espanya i
decidir defi ni-
tivament quin és el país que volem. Davant l’actitud dels
nostres polítics,
és temps d’una mobilització social pacífi ca i serena, però
decidida, que
resolgui un contenciós que fa tres segles que dura i que no ha
satisfet,
encara, les nostres aspiracions col·lectives.
ww
w.r
evis
tala
farg
a.n
et
Editorial
lafa
rga
@re
vis
tala
farg
a.n
et
membre de:
-
4
Són tantes les expressions del nostre vocabulari que utilitzen
la paraula ‘sang’ que gairebé podria emplenar l’espai d’aquesta
entrevista: ‘fer-se mala sang’, ‘a sang freda’, ‘suar sang’, ’pacte
de sang’, ‘sang i fetge’, ‘sense arribar la sang al riu’, ‘bullir
les sangs’ o ‘si em punxen no em treuen sang’, entres moltes i
mol-tes altres. El líquid roig per excel·lència és present en totes
les religions d’una forma o d’una altra, en els sacrifi cis pagans,
en
les històries de vampirs i en les novel·les romàntiques.
Progressivament hem entès que la donació de sang és indispensable
per al sistema sanitari, però tal com ens explica en Josep Maria,
la majoria encara no som conscients del gran volum que se’n
necessita. Per això, cal treure’ns les pors i els prejudicis i
regalar una mica d’aquest elixir de vida.
-Quina és exactament la fei-na d’un promotor del banc de
sang?-La meva formació és d’administra-tiu, però el que fem és
organitzar les donacions i també tot el tema de la publicitat. Per
una banda, la que fem nosaltres mateixos mit-jançant els delegats
dels pobles i també la que fem a través del su-port dels mitjans de
comunicació. Bàsicament, es tracta de posar-ho fàcil a la gent, que
els donants se sentin còmodes i que els tècnics treballin a gust,
en un local ade-quat, amb el confort necessari i les condicions
favorables.
-Com es troben de salut, els bancs de sang? -Hi ha una qüestió
fonamental i és que el consum del banc per part d’hospitals i
clíniques creix anual-ment un 5%. En canvi, la donació es queda en
un 4%. O sigui que es va fent però no s’està del tot tran-quil. I
es pateix sobretot en èpo-ques determinades com són el Na-dal i
l’estiu. Ara ve l’època dolenta
perquè durant l’estiu hi ha gent que deixa de donar-ne perquè
són fora o al revés, perquè tenen més feina. Aleshores, hi ha
davallada de donacions però el consum és el mateix. Perquè tot i
que l’activitat de quiròfans programada es redu-eix, també hi ha
major mobilitat i més accidents.
-I el setembre s’ajunta tot...-El setembre es recupera
l’activitat d’intervencions quirúrgiques pro-gramades i ens trobem
amb més consum, de manera que ens hem de preparar per poder donar
res-posta. Per això fa uns 4 anys es va idear això de les maratons,
que té molt bona repercussió a l’àmbit local. Sobretot per
nosaltres és im-portant la vinculació de les entitats i de
l’ajuntament, perquè en facin promoció. A més, és una manera de
relacionar la donació amb una festa, i que la gent hi vingui de
ma-nera més fàcil. Perquè realment tenim necessitat d’aquestes
dona-cions.
-Pels que no n’han donat mai,
què s’ha de fer? Qui pot donar-ne i qui no?-Per donar sang hi ha
tres coses bàsiques: edat, pes i salut. Cal te-nir 18 anys, un
mínim de 50 quilos i bona salut. El que és clar és que anem a
buscar una sang segura i per això cal omplir l’enquesta i par-lar
amb el metge. I és més, si per qualsevol cosa apareix una ano-malia
en una analítica, aleshores el banc de sang es posa en con-tacte
amb la persona i se’l deriva a un especialista, o sigui que no ens
en desentenem.
-Quan dones sang, què et pas-sa? Et mareges, fa mal?-El mal
físic s’ha eliminat molt grà-cies a l’estudi de les agulles. Els
laboratoris han anat afi nant tant la forma de l’agulla com la part
per on l’agafa el personal d’infermeria. El dolor físic s’ha
eliminat en gran part, ara, l’aprensió no es pot eli-minar. El que
es recomana és no lluitar-hi frontalment, sinó mirar de relaxar-se.
I als que més cosa els fa, doncs millor que s’esperin una
Nom: Josep Maria PuigdevallEdat: 63 anysNascut i resident a
Girona Professió: administratiu
És promotor del Banc de Sang i Teixits de les comarques
gironines des de fa 24 anys. El pròxim 10 d’octubre podeu donar
sang a la marató que es farà a la Coma-Cros, de 10 a 22 h. El Banc
de Sang i Teixits necessita unes 1.000 unitats di-àries, però cal
tenir en compte que amb una donació es poden salvar 3 vides.
Donem-ne una mica?
-
5
mica, que parlin amb altres que ja ho han fet.
-Vostè no deu ser aprensiu! -Ho era molt, però mira, ho he
su-perat força. Ara, tampoc no m’ho miro quan dono sang, parlo amb
algú altre, em distrec. O sigui que l’aprensió es pot superar. Per
altra banda, hi ha la gent que no té por però que pensa que ja hi
ha moltes persones que en donen i que no fa falta que ho facin. I
jo els dic que sí, que és veritat que hi ha molta gent que en dóna,
però que enca-ra no en fem prou.
-D’aquí ve allò de ‘Amb un cop no n’hi ha prou’-Clar. Aquest és
un missatge que vol anar en positiu, no vol cridar l’atenció del
ciutadà generant-li por, però sí que s’entengui que hi ha
necessitat d’un gran volum. Perquè es dóna aquest fenomen de la
responsabilitat compartida i fa que pensem ‘això ja ho fa molta
gent’, ‘ja ho fan els altres’, ‘a Cata-lunya ja se’n dóna
molta’...
-És més fàcil recórrer al banc de sang que no pas que un
familiar et doni sang en un determinat moment?-La donació dirigida
no és massa aconsellable, entre altres coses perquè la prescripció
de la transfu-sió és immediata. O sigui, el met-ge transcriu la
transfusió quan ja fa falta, no sol tractar-se d’una qües-tió ‘per
si de cas’, o sigui que es necessita immediatament. El més ràpid i
efectiu és recórrer a la sang ja preparada, ja que per analitzar la
d’un familiar haurien de passar
12 hores. A més, que hi ha el tema de la compatibilitat de grup,
sovint els familiars diuen que volen donar sang però ni tan sols
saben si el seu grup és compatible.
-Clar, perquè hi ha grups més es-tesos que altres. No s’han
plan-tejat fer campanyes per buscar algun grup en concret? -No,
perquè si s’administren bé els components de la sang, s’anivella el
consum amb la donació. O si-gui, els grups que són més estesos
entre la població són el 0 positiu i l’A positiu, però també són
els que tenen més consum i més donació. El que és molt important és
no uti-litzar malament la sang universal –el 0 negatiu-. La millor
transfu-sió és sempre la del mateix grup, però passava que, per
comoditat, hi havia alguns centres petits que només tenien algunes
unitats de sang universal i la feien servir per a tothom. Però
aquesta pràctica s’ha desterrat totalment, perquè alesho-res
passava que hi havia quantitat d’A negatiu o B que caducava.
-La sang caduca?-Clar! Per això és complexa la seva gestió. Els
globus vermells duren 42 dies, el plasma, si es pot con-gelar, fi
ns a 2 anys i les plaquetes només duren 5 dies. Ara, la tècni-ca
ens ha ajudat molt, ja que avui dia hi ha la possibilitat
d’extreure només plaquetes d’una persona. A Girona això funciona
bastant bé, ja que hi ha alguns donants que en fan donació
periòdicament. És més complex que donar sang, ja que el procediment
dura uns tres
quarts d’hora –tot i que ha millorat moltíssim, abans podies
estar-hi fi ns a tres hores-. La veritat és que hi ha gent molt
entregada, que fi ns i tot ens diuen ‘quan en necessi-teu,
truqueu-me’.
-I a Salt, som bons donants?-Doncs mira, Salt és dels llocs de
les comarques gironines on l’índex és més baix. La donació es
mesu-ra per donacions per mil habitants i any. L’índex de Salt no
arriba a 20 donacions per habitant i any, mentre que la mitjana de
Catalu-nya està per sobre dels 50. També és veritat que aquí hi ha
hagut una gran arribada de gent els últims anys, de manera que
també s’en-tén que les xifres no siguin del tot reals. O també hi
ha gent d’aquí que va a donar al Trueta per co-moditat, i clar,
això no comptabilit-za per Salt.
-La tècnica també deu haver mi-llorat molt el control de la sang
...-El control és rigorós i els reactius que es fan servir són de
primera línia mundial. Per al donant, la se-guretat és total, pel
receptor et diria que un 99,99%, perquè el 100% no es pot dir mai.
I aquest petit marge ve donat pel que anomenem perí-ode fi nestra,
això és el temps que passa des que t’infectes fi ns que es pot
detectar al laboratori, que cada vegada s’escurça més. Per això, hi
ha sempre les entrevistes prèvies que intenten detectar les
conductes de risc. I cal fer enten-dre a les persones que si
realment volen fer un acte generós, doncs cal que siguin
sincers.
-I després on va a parar aquesta sang?-El laboratori està
centralitzat, això aporta avantatges econòmics, és més barat el
transport que no pas mantenir laboratoris diferents. Tota la sang
que es recull a Catalunya, unes 1.000 unitats, s’envia cada nit a
la Vall d’Hebrón, entra al labora-tori al voltant de les dotze de
la nit, i l’endemà entre 8 del matí i 12 del migdia està a punt per
transfondre.
-Banc de Sang i Teixits. Potser aquesta segona part és més
Entrevista a Josep Mª Puigdevall, promotor del Banc de Sang i
Teixits de les comarques gironines
-
6
desconeguda per la majoria. En què consisteix? -Sí, cada vegada
hi ha més de-manda en aquest sentit. Un dels departaments és el
banc de cordó umbilical, que té grans possibilitats actuals i
promeses de futur en rela-ció a la cura del càncer a través de
cèl·lules mares, etc. I també englo-ba tot l’estoc de teixits, des
de les còrnies fi ns a ossos i pell, bàsica-ment. Avui dia la
cirurgia ha avan-çat molt i en determinats casos, pot resultar
millor substituir un os que no fer un implant, per exemple.
-La sang té associat un compo-nent cultural i de tabú
important,
això s’ha anat relaxant amb els anys?-Amb els més de 20 anys que
fa que hi treballo, puc dir que avui dia hi ha molt més coneixement
per part de la gent. Perquè te’n facis una idea, en una ocasió una
senyora d’un poble em va arribar a dir que es pensava que li
havi-en deixat l’agulla a dins perquè li havia sortit una mica de
blau... imagina’t. Sí, hi havia molts tabús i un altre moment
difícil va ser amb l’explosió de la sida, es va generar una por
immensa.
-Però amb l’avenç de la tècnica i el coneixement, això s’ha
anat
superant, no?-Sí, avui dia, com et deia, el control és
rigorosíssim i, a més, per sort, tot-hom entén que fa falta sang
als hos-pitals. El que costa és que la gent es faci una idea del
volum d’aquesta necessitat. Perquè, a banda d’ope-racions i
accidents, també s’utilitza pel tractament del càncer,
adminis-trant plaquetes, plasma o globus vermells als pacients. Les
sessions de quimio, que se’n fan cada dia i moltes signifi quen una
curació amb èxit, sovint van acompanyades de la bossa de sang.
Agnès Cabezas Horno
Entrevista a Josep Mª Puigdevall
Manifest parròquia
Benvolguts companys,Mn. Enric Roura, fi ns ara Rec-tor de la
parròquia de Sant Cugat de Salt, ha estat destinat a la par-ròquia
de Santa Maria de Blanes.Per aquest motiu el Consell Par-roquial de
Sant Cugat us demana i us agraeix la publicació del se-güent
manifest.
Moltes gràcies
MANIFEST PER A UNA ESGLÉ-SIA MÉS DEMOCRÀTICALa Constitució sobre
l’Església del Concili Vaticà II dedica el capítol IV als Laics i
la Jerarquia i s´hi afi rma:“Els laics, fi lls de Déu com són i
germans de Crist, han d’exposar a la jerarquia amb llibertat i
fran-quesa el que els cal i volen...Tenen dret, i fi ns i tot
l’obligació, de mani-
festar-los el seu punt de vista so-bre la bona marxa
del’Església”...Emparant-nos, doncs, en aquest dret i en aquesta
obligació,amb llibertat i franquesa, els mem-bres del Consell
Parroquial de Sant Cugat de Salt, elegits demo-cràticament per
votació dels fi dels, manifestem la nostra disconformi-tat i el
nostre rebuig al vigent siste-
-
7
Manifest parròquia
La proclamació constitucional de 1820
Tapem el passat
ma de nomenament i canvis dels rectors, els quals són
traslladats d’una parròquia a l’altra per decret sense cap consulta
al poble fi del, ni tan sols als seus representants del Consell
Parroquial. Cal i volem que el paper dels laics en l’Església no
sigui solament el d’exercir d’escolanets, de sagris-tans, de
lectors, el de passar la safata o el de callar quan una cosa no ens
agrada.... Als laics no se’ns escolta ni se’ns
consulta quin projecte pastoral tenim entre mans ni si el canvi
de pastor serà oportú o no ho serà. I això es re-peteix des de
temps immemorial. Sa-bem que molts fi dels es pregunten i es
preguntaran amb estranyesa: És possible una Església diferent?Ens
caldria i voldríem una democra-tització de l’Església en què el
poder surti amb la participació dels fi dels, de la base, com
passava als primers temps de l’Església quan eren els fi -dels els
qui nomenaven els seus re-
presentants. Volem, si més no, ser escoltats perquè hi tenim
dret i la nostra obligació és reclamar-ho.Sempre hem estat
acollidors amb tots els rectors i ho serem amb el nou, que és Mn.
Fèlix Mussoll. Que compti amb nosaltres!Aquest Consell es posa a la
seva disposiciò per començar, al seu costat, un altre cicle.
Consell Parroquial de Sant Cugat de Salt
Salt, 31 d’agost de 2009
Els fets de 1820 signifi quen el començament d’un període
revolucionari a Europa i al nou continent, que evidencia la
falli-da de l’Antic Règim i estableix les bases d’una nova
societat, la libe-ral, encara en procés de defi nició. L’epicentre
d’aquesta primera ona-da revolucionària postnapoleònica se situa en
el regne d’Espanya i la seva prolongació americana, en plena
emancipació nacional. La Constitució de Cadis de 1812 serà
l’aglutinadora d’aquest procés re-volucionari, i serà la
insurrecció del coronel Rafael de Riego a Las Cabezas de San Juan,
província de Sevilla, la que cristal·litza el descontentament
derivat de l’ab-solutisme borbònic.Són diverses les insurreccions
li-berals des del retorn de Ferran VII del vergonyós captiveri
francès, l’any 1814. La restauració havia signifi cat el retorn de
l’absolutis-
me, l’abolició de la tasca reforma-dora de les Corts de Cadis i
un nou temps de repressió. Diverses sublevacions, com les de de
Lacy i Milans del Bosch a Catalunya, fracassen per la
descoordinació, l’infortuni i la traïció. Però propor-ciona mites,
màrtirs i experiència revolucionària als liberals. De fet, la
sublevació de Riego tam-bé havia fracassat. S’havia denun-ciat una
insurrecció imminent de les forces que havien de reconque-rir les
Amèriques i que s’aplegaven a Cadis. Això accelerà el procés
d’embarcament d’unes tropes descontentes per unes pèssimes
condicions. Una epidèmia de febre groga va agreujar aquell
malestar. L’aixecament es va fi xar pel primer de gener de 1820 i
després d’una proclamació constitucional, Riego marxà cap a Cadis
amb el propòsit d’ocupar-la. Però va fallir en l’intent i llavors
va engegar una expedició
per Andalusia proclamant el codi en diverses ciutats, sense
trobar tampoc massa suport. El fet anava paral·lel a la seva
per-secució i a la desmoralització dels qui el seguien, i l’11 de
març, amb només una cinquantena d’homes, dissolia la partida a la
frontera portuguesa. Però la processó de Riego per Andalusia havia
encès els ànims. Les sublevacions a di-verses ciutats, entre elles
Barce-lona, i la manca de defi nició de la guarnició de Madrid, va
fer que el 9 de març d’aquell 1820 Ferran VII jurés la Constitució
de 1812. Es dóna pas, de 1820 a 1823, al Trienni Constitucional, la
sego-na experiència liberal en el poder després dels anys de la
Guerra del Francès. Però ara es disposa d’un marc d’estabilitat
sufi cient per edi-fi car un estat basat en el constitu-cionalisme
gadità.
J.C.L.
No convé que la memòria esti-gui a l’abast del poble, per això
tenim els tècnics en entreteniment al servei del poder dirigent i
si cal, per allò de preguntar massa, tenim l’exèrcit per a posar
ordre. Aquest mes s’escau el 75 aniversari de la proclamació de
l’Estat Català pel president Companys des del balcó del Palau de la
Generalitat.
Passarà de llarg sense més pena ni glòria que un fet
intranscenden-tal. És clar que la memòria hauria d’anar més lluny i
desemmascarar aquells prohoms catalans que es van vendre el
principat a una di-nastia forastera pel sol fet d’una promesa de
rebaixar impostos. Tradició que continua per motius econòmics o
polítics.
Amb la mort de Martí l’Humà, sen-se descendència directa, ni
testa-mentar, corresponia la successió, per parentesc i tradició, a
Jaume d’Urgell per ser el Governador Ge-neral de la Corona. Però
els inte-ressos econòmics pogueren més que els interessos
patriòtics i amb tots els tripijocs d’enveges i ran-cúnies
personals s’arribà al com-
-
8
Tapem el passat
El nostre cos fa llum
promís de Casp el 24-6-1412. Els mateixos catalans es van vendre
el Principat a la família castellana dels Trastamara.A partir
d’aquí Catalunya va anar perdent prestigi i recursos ja que les
promeses se les emportà el vent i els estalvis es foteren les
to-valles. N’heu sentit a parlar gaire del Compromís de Casp? Doncs
d’aquí hauríem de dir que ens vé-nen tots els mals. I mira que
d’oca-sions se n’han presentat pel camí per a recuperar la vida
d’un país normal; el que passa és que el po-der econòmic s’ha
acostat sempre
al poder real, que és el que té les armes necessàries per a
imposar l’ordre que convé al capitalisme.Tant parlar de l’11 de
setembre i no expliquem que en els moments crucials de la lluita
per la guerra de successió, part de l’alta noblesa catalana
renuncià a enfrontar-se a Felip V, col·laborant a la derrota dels
interessos de CatalunyaI què en direm del 6 d’Octubre i de la
Guerra civil espanyola? Doncs igualment. Quan el poder econò-mic
català ha vist perillar els seus interessos no ha dubtat gaire per
aixoplugar-se sota el paraigües
d’un imperialisme inquisidor con-trari a les llibertats de
Catalunya. Si fi ns fa 4 dies, amb l’Assemblea de Catalunya, d’on
podia haver sortit una proposta com a mínim federal, l’ambició la
va matar. A la que el règim va donar carta blan-ca als partits
polítics, la divisió fou total. Necessitem més autocrítica i més
capacitat d’accióLa memòria històrica no convé per-què així poden
manipular formes i maneres i continuar passant anys trepitjant
bones intencions i formes de convivència.
Ramon Torramadé
Estic segur que parlar d’ones electromagnètiques suggereix a
molta gent alguna cosa misteri-osa -i segurament perillosa- que es
desprèn de les antenes telefò-niques i de les línies d’alta tensió.
Per tant, se sorprendran si els hi dic que d’ones
electromagnètiques n’hi ha pertot arreu i, fi ns i tot, se’n
desprenen del nostre cos.Però, què són les ones
electro-magnètiques? Sabem que hi ha re-lació entre el corrent
elèctric (força elèctrica) i els imants (força mag-nètica). Per
exemple en la dinamo d’una bicicleta es produeix corrent elèctric
fent girar una bobina de fi l conductor prop d’un imant.
Inver-sament, es pot fer un imant (elec-
troimant) fent girar corrent elèctric al voltant d’un tros de
ferro. Doncs bé, l’any 1873 el físic escocès Max-well va fer la
hipòtesi que qualse-vol oscil·lació elèctrica -per exem-ple un
corrent que està canviant constantment de sentit- produeix al seu
voltant una força magnètica que també oscil·la, i aquesta
oscil-lació magnètica n’origina una altra d’elèctrica també
oscil·lant i, així successivament… El resultat és que es propaga
per l’espai a gran velocitat una ona portadora de for-ça elèctrica
i magnètica (ona elec-tromagnètica), que pot ser detec-tada a molta
distància. Pocs anys després, l’alemany Hertz va com-provar
experimentalment l’existèn-
cia d’aques-tes ones i el 1895 l’italià Marconi les va aplicar a
la t ransmiss ió de missatges te leg rà f i cs , primer pas en
l’invent de la ràdio.A q u e s t e s ones poden ser produïdes
artificialment amb corrents elèctrics oscil-
lants, però no es tardà a descobrir que fenòmens naturals com la
llum o la calor que irradia un cos calent també es transmeten per
ones electromagnètiques. En aquest cas es tracta d’ones produïdes
per l’oscil·lació dels electrons dins dels àtoms i tenen una
freqüència molt elevada.Com més gran és la freqüència més gran és
l’energia. Ordenades per freqüència i energia, les ones
electromagnètiques es poden classifi car en:• RAIGS ALFA: es
desprenen dels cossos radioactius. Tenen freqüèn-cies elevadíssimes
que es poden expressar per una xifra seguida de 21 zeros. Per tant
són molt ener-gètics i perillosos, ja que travessen el cos i
destrueixen les cèl·lules.• RAIGS X: també travessen el cos i són
també perillosos si es reben durant gaire estona.• RAIGS
ULTRAVIOLATS: acom-panyen la llum del sol però -per sort- són
absorbits en gran part per l’atmosfera, especialment per la capa
d’ozó. Són els responsa-bles de les cremades del sol a la pell.•
LLUM: està formada per una bar-reja d’ones electromagnètiques de
freqüències molt semblants. Són les úniques ones a les quals és
sensible la nostra retina. El color
-
9
El nostre cos fa llum
El 6 d’octubre
depèn del valor de la freqüència.• RAIGS INFRAROIGS: acompa-nyen
la llum del sol i quan xoquen amb un cos es converteixen en ca-lor,
per això la llum del sol escalfa. Es desprenen també de tots els
cossos calents, fi ns i tot del nostre cos. Si fossin visibles
veuríem les persones lluminoses. Hi ha apa-rells que els poden
detectar i fer-los visibles en una pantalla. A la guerra del
Viet-Nam els nord-ame-ricans els van fer servir per, des dels
helicòpters, “caçar” vietnami-tes que confi aven en no ser vistos
amagats en la foscor de la nit.• MICROONES: es refl ecteixen en els
metalls i, per això, es fan servir
en el radar. Són absorbides sobre-tot per l’aigua i les
substàncies que en contenen, convertint-se en calor. Per això van
tan bé per es-calfar la llet.• ONES DE RÀDIO, TELEVISIÓ I TELÈFONS
MÒBILS: tenen fre-qüències variables però sempre molt més petites
que les anteriors i per això són inofensives. Des de fa molts anys
estem rebent cons-tantment una pluja d’aquestes ones procedent de
totes les emis-sores de ràdio, TV i dels mòbils i no s’ha detectat
mai d’una manera comprovable i seriosa cap efecte nociu, malgrat
haver-hi persones que es passen hores amb el mòbil
agafat a l’orella.• ONES DELS FILS ELÈCTRICS: el corrent altern
canvia constant-ment de sentit, per tant fa una oscil-lació que
produeix ones. Però la seva freqüència és 50, petitíssima comparada
amb totes les anteriors i, per tant, les ones emeses pels fi ls
elèctrics són totalment inofensi-ves. Portem prop de 100 anys
con-vivint-hi, amb instal·lacions molt a prop nostre, fi ns i tot a
la tauleta de nit, sense detectar-ne efectes nocius. O sigui que
l’agressió que, per exemple, pot suposar la cons-trucció de la MAT
és més de tipus paisatgístic que de salut pública.
Joan Serrat
Enguany es compleix el 75è Aniversari de quan el presi-dent
Lluís Companys va proclamar l’Estat Català de la República Fe-deral
Espanyola. L’últim intent, ins-titucional, fi ns ara, del poble
català de tenir estat propi. Cal recordar que l’altre esforç per
aconseguir la independència fou el 14 d’abril de 1931, quan Macià
va anunciar la República Catalana. O dit d’una al-tra manera: el 6
d’octubre de 1934, els dirigents de Catalunya van expressar la
voluntat de milions
de ciutadans d’aquest país que veuen que la integració dins un
estat plurinacional no fa res més que agreujar els problemes d’unes
terres que eren fèrtils i riques en capital físic i humà, però que
ho han fet malbé tot ... Què va succeir ...? Doncs, que amb la
restauració monàrquica i amb la Constitució de 1978 es va establir
un estat on la burgesia s’apoderà de tots els organismes i
institucions per via de la reforma. Però que no era res més que la
continuació dels Plans de Desenvolupament dels anys 60 de les
oligarquies del país ...Es va recuperar el nom de la Ge-neralitat,
però no el seu esperit, i la primera institució catalana entrà a
formar part de les estructures de les institucions polítiques de
l’Es-tat; i l’estatut, que era l’eina catala-na, va quedar en una
llei orgànica de l’Estat monàrquic espanyol. És a dir, tenim una
generalitat monàr-quica; fi ns i tot al primer president d’aquesta
Generalitat, Josep Tar-radellas, la Casa Reial li va con-cedir el
títol de marquès i ell ho va acceptar. Res a veure amb el que havia
de servir la primera Ge-neralitat. I el president i consellers no
són més que funcionaris de Madrid, perquè fan la funció dels d’allà
... I així portem més d’una generació. La burgesia, que és
camaleòni-
ca, es va adonar que això de re-presentar a la resta de
ciutadans no era qualsevol feina, ja que els sous elevadíssims que
es posen ells mateixos és una cosa molt lla-minera, a més de
pertànyer a una nova classe social que ha sorgit de tot aquest
mercat ... I, fi nalment, què s’ha instal·lat ... ? Doncs l’im-peri
del capital. Per això, un anàlisi no superfi cial dels partits
polítics parlamentaris més grossos, un descobreix que els seus
dirigents no pertanyen a la classe obrera de la societat , sinó a
les famílies burgeses més ràncies del país. I, tot aquest siste-ma
volta això...Per això és important aquesta commemoració, perquè la
Gene-ralitat Republicana ha estat mani-pulada. I aquesta d’ara no
té res a veure amb aquest país. És tan sols una eina de la burgesia
d’aquí per administrar el país segons la seva visió, que no vol pas
dir que sigui una Catalunya pròspera, rica i plena ...; perquè
després d’una generació de govern, ja hem vist què han fet: una
regió més de l’Estat espanyol amb unes grans institucions ben
divulgades pertot arreu ...
Agapit Alonso i Pont
-
10
Festa de la Gent Gran
El dia 6 de setembre vàrem ce-lebrar la Festa de la Gent Gran i
el seu 9è aniversari a “La Mirona” de Salt.Aquesta festa, cada
vegada més entranyable, es va desenvolupar favorablement segons
l’opinió de tothom. Un dels motius pels quals va tenir tant d’èxit
aquest any la nostra festa va ser, per una banda, el fet d’haver
canviat la data, ja que en anteriors edicions feia massa calor. I
un altre dels punts a desta-
car és l’enumeració de les taules, fet que va permetre a la gent
triar el lloc adient per a la celebració.Les senyores que havien
complert els 90 anys, com podeu veure en aquest reportatge, estaven
molt jo-ioses amb els seus rams.El músic que ens va amenitzar la
vetllada va ser en Jack Carmelo, de l’Orquestra Maravella, que ens
va fer recordar temps nostàlgics de la nostra juventut, ja que
quasi tothom el recordava.
Jo crec que, a part de la nostra festa de la Gent Gran, com
podeu comprovar en la foto, va regnar una gran harmonia entre els
dos partits polítics principals. Si això es pogués aplicar dins la
política municipal, crec que tots hi sortirí-em guanyant. És molt
important saber-se respectar i aquesta festa ha tingut com a fet
aquest protago-nisme, i jo, personalment, em sen-to orgullós de
poder-hi col·laborar.
Josep Maria Pla
-
11
Obama: men working
Obama ha posat la seva gent a treballar... Se’n sortirà?
Re-cordem que l’última persona que ho va provar va ser precisament
la que ara és la seva secretària d’Es-tat, Hillary Clinton, durant
el man-dat del seu marit -l’inefable Bill-, amb un ambiciós pla per
univer-salitzar la sanitat en un país, els EUA, on els metges i els
hospitals estan a disposició dels seus clients segons la
disponibilitat econòmica d’aquests. A causa de (in)determi-nades
pressions, la primera dama va haver d’arxivar la seva proposta de
reforma i deixar-ho córrer fi ns a una millor ocasió.Ha arribat,
aquesta ocasió? Ja es veurà. El que sí ha arribat és un nou
president, amb renovades ga-nes d’intentar-ho altra vegada, a veure
si aquesta és la bona. Els excessos presidencials del seu
antecessor en principi semblava que l’havien d’afavorir en el
sentit d’empènyer el pèndol cap a la ban-da contrària, però el cert
és que el senyor Bush jr. li va deixar d’he-rència un deute públic
estratosfè-ric, que el país -per molts Obames que es puguin posar a
la feina- tar-darà dècades a eixugar...Una altra roca a la sabata,
també amb el segell de l’era Bush, és la crisi galopant provocada
pels abu-sos de les entitats fi nanceres del gegant americà, que
han tingut la repercussió mundial que tots conei-xem (aquí, amb la
variant folklòrica dels espavilats del totxo i del turis-me
ibèrics), i que al pobre Barack li deu donar hores extres
d’insomni.Però la cosa més acollonant, que deu fer ballar d’un peu
els pessi-mistes professionals, és la reacció furibunda, quasi
violenta, fi ns i tot amb amenaces més o menys ve-lades de mort, de
bona part de la
ciutadania nord-americana a la pro-posta del president
d’estendre la cobertura sanitària a la generalitat dels seus
compatriotes. Les asse-guradores i mútues privades s’han queixat, i
s’entén, perquè la mesu-ra aniria contra els seus interessos. Però
allò que desconcerta més i fa pensar són els udols de la gent del
carrer, entre benestant i de classe mitjana, hem de suposar, que
en-tenen que els futurs benefi ciaris del nou projecte de llei
serien una colla de ganduls i de paràsits que ells, com a bons
contribuents, no els dóna la gana de mantenir...Quin fresc de la
societat actual, aquest!, quina pintura més trista del nostre model
de democràcia, que les hosts bushnianes preteni-en exportar al
mateix cul del món o països de l’Eix del Mal, com en deia en
George!...Que la societat nord-americana té un pòsit d’anglicanisme
important, i que aquest està a la base del tòpic de l’home que es
fa a si mateix, el seu negoci i la seva assegurança sanitària i
totes aquestes gaites, i que paga els seus impostos a l’Es-tat
perquè aquest li garanteixi la llibertat de fer tot això de la
mane-ra que li doni la gana, segurament és cert. Però aquesta fúria
dels benestants cap al desposseït, pro-bablement proporcional a
l’estatus de llurs possessions, arrencades a una competència
ferotge, hauria de fer plantejar algunes preguntes als que porten
la nau, i no sola-ment la dels Estats Units.Europa pot presumir
d’una cober-tura sanitària universal si fa no fa completa, però el
món està molt agitat, i l’efecte dominó, que sem-blava que aquesta
vegada podia anar d’est a oest, podria quedar en res, atesos els
maldecaps que té
Obama per tirar endavant el seu projecte.Si no se’n surt, com li
va passar a la seva actual secretària d’Estat Clin-ton, Europa, que
ja té el seu propi sidral amb una demografi a de més en més
complicada, faria bé de posar la seva barba a remullar, i a
aprendre dels errors dels seus co-sins de l’altra banda de
l’Atlàntic.També podria passar que els nord-americans descobrissin,
un cop im-plantada -però amb penes i treballs indicibles, segur-
que la sanitat per a tothom també fos font de negoci, i això
salvaria la popularitat -i pot-ser la pell- del president Obama, i
la salut i la vida de centenars de nord-americans. En tot cas, lo
mínim que podem fer és desitjar-li que tingui èxit, que aquí hi ha
en joc moltes més coses que la seva popularitat.
Fermí Sidera Riera
postal de Nadal de l’Institut Desvern de Protètica,
www.desvern.cat
-
12
-
13
El dia 28 de juny de 1984 es va inaugurar la ludoteca de Salt,
la primera i fi ns ara única de les comarques gironines. Un
equipa-ment que havia d’esdevenir un es-pai de trobada dels nens i
nenes de Salt, els quals, a través del joc, tindrien un nou recurs
educatiu i de socialització. Aquest objectiu bàsic s’ha mantingut i
complert des dels inicis i ha estat l’eix verte-brador de
l’equipament per on han passat més de 4.000 nens i nenes de Salt.
Durant aquests 25 anys, la ludoteca, que forma part de la xarxa
d’equipaments cívics de la Secretaria d’Acció Ciutadana del
Departament de Governació, s’ha convertit realment en un espai
em-blemàtic i un recurs educatiu de primer ordre. La ludoteca es va
situar al primer pis de la Casa de Cultura Les Ber-nardes de Salt i
la dotació de ma-terial inicial va ser força important, tot i que
moltes coses venien de segona mà, de salons de la in-fància o
altres esdeveniment que s’organitzaven des la Generalitat. Quatre
jocs, quatre taules i poca cosa més que 50 nens i nenes i uns 15
joves encetaven el que ha-via de ser una de les ludoteques pioneres
i més emblemàtiques a Catalunya i a tot l’Estat espanyol.Els inicis
van ser un èxit total: hi ha-via molt d’interès per part de la
po-blació i fi ns i tot la mainada feia cua a fora quan es passava
dels 50 usu-aris. Des del primer moment ja es va oferir com un
espai adreçat a nens
i joves per educar mitjançant el joc; quantes descobertes es
poden fer jugant! Aquesta ha estat l’eina que durant vint-i- cinc
anys la ludoteca ha intentat posar a l’abast sobretot de la
població infantil i juvenil, però també de les famílies, les
escoles i altres col·lectius de Salt.La idea es va materialitzar
arran d’una proposta, en forma de tesi doctoral, de Maria de Borja,
la qual explicava com fer possible una Xarxa de ludoteques a
Catalunya, idea que ja havia vist i experimen-tat a França. En
aquell moment el departament de Presidència de la Generalitat de
Catalunya comp-tava amb la Direcció General de Joventut, que va ser
qui va donar suport i forma a la iniciativa.Amb els anys, els
canvis s’han anat esdevenint, canvis de departament,
d’orientació, de referents, de directrius, d’equip edu-catiu...
Però l’essència i l’esperit de la ludoteca s’han man-tingut en el
temps: posar a l’abast de tothom l’edu-cació en el joc, el seu
objectiu prin-cipal.
En l’actualitat atenem cada any al voltant d’uns 200 infants i
joves inscrits, això sense comptar els més de 100 grups escolars
que passen per la ludoteca anualment, també 10 grups classe
d’instituts i universitats. Oferim orientacions, acollim gent en
pràctiques que es formen en educació a la ludoteca, també hi ha
ajuntaments i particu-lars que s’interessen pel funciona-ment i
objectius de la ludoteca.Des de la ludoteca sempre s’ha intentat
estar en contacte amb la comunitat vinculant-nos amb les entitats i
serveis del municipi o bé organitzant activitats per a tothom: la
recuperació de jocs tradicionals, la participació en setmanes
cul-turals a les escoles, les xerrades sobre joc en família, els
jocs a les places de Salt, la participació en la setmana de la
mobilitat del mu-nicipi, la fi ra d’intercanvi de jocs i joguines,
els programes interge-neracionals amb Gent Gran, els programes
familiars i els jocs per adults, entre d’altres.La Ludoteca ha
complert 25 anys, 25 anys de treball i il·lusió i es pre-para pels
propers 25 anys amb la mateixa capacitat d’esforç i, sobre-tot,
amatent als canvis socials que es van produint.
Equip de ludotecàries i ludote-caris de la Ludoteca de Salt, de
la Secretaria d’Acció Ciutadana del Departament de Governació
i Administracions Públiques.
La Ludoteca “Les Bernardes” de Salt fa 25 anys!
-
14
La Farga fa 30 anys
nar tot un poble fi ns als nostres temps: independentistes que
varen lluitar perquè això fos una realitat. Poetes d’una gran
vàlua. Músics, escultors, pintors, esportistes; tots reconeguts
arreu del món.
Són 30 anys que refl ecteixen el sentit d’un poble i és
d’admi-rar el seu desenvolupament tant cultural com comercial.La
Farga, des del seu primer núme-ro, ens ho explica molt bé.
Aquells
hortolans que van apostar per culti-var els nostres terrenys amb
mitjans rudimentaris, compaginant aques-tes tasques amb les
fàbriques tèx-tils que s’anaven implantant. D’aquí va sortir una
llavor que va impreg-
II Marató de Donació de Sang
Benvolgudes i benvolguts,El dissabte 10 d’octubre, de 10 a 22 h,
a la Factoria Cultural Coma-Cros, tindrà lloc la II Marató de
Donació de Sang de Salt, sota el lema “Salt dóna sang”.La sang no
es pot fabricar i només la podem obtenir de nosaltres ma-teixos, és
necessària en molts de casos per salvar vides i tractar di-ferents
malalties.De nou, les saltenques i els saltencs estem cridats a
demostrar la nostra solidaritat, és molt important que tots siguem
conscients de la importància que té fer donacions
periòdicament,
ja que com bé es diu amb “una ve-gada no n’hi ha prou”Volem que
l’índex de donació a Salt pugi, ja que s’ha d’incremen-tar la
reserva del banc de sang i no podem deixar passar aquesta
oportunitat. Ben segur que Salt sabrà respondre a aquesta crida amb
una participació exemplar.Farem d’aquesta jornada una fes-ta
solidària, amb múltiples activi-tats lúdiques i artístiques en què
tothom podrà participar, gràcies a la col·laboració desinteressada
de diferents entitats i persones del municipi que treballarem per
fer-
vos més fàcil la vostra inestimable aportació, en un ambient
agrada-ble i amb una atenció personalit-zada.Per tot això, us
demano la vostra col·laboració en la propera Marató de Donació de
Sang.El seu èxit serà de tot el poble de Salt.Us hi esperem a totes
i a tots.
Margarita de ArquerTinenta d’alcaldia
d’Ensenyament,Salut i Acció Social de l’Ajuntament de Salt
-
15
La Farga fa 30 anys
Govern Pagans: un equip decebedor
Benvolgut lector, no pensava pas haver d’escriure en relació al
go-vern municipal de la ciutat veïna i ca-pital nostra, per bé i
per mal. Tanma-teix, un fet tan anecdòtic com l’estat de la gespa
del camp de futbol mu-nicipal de Montilivi, m’ha causat gran
impressió. I és que només cal seguir el discurs del regidor
d’esports de la ciutat per copsar el nivell polític de l’actual
govern Pagans, per no parlar de les gestions d’altres regidors prou
conegudes. Proposo emprar la qües-tió del Girona FC per analitzar
com s’han fet les coses darrerament, per astorament de molts
habitants de la comarca i província. El govern d’una ciutat que es
vol capital d’una regió ha de ser quelcom més que un simple govern
local estret de mires, mancat de potència i de bons gestors. Tant
el municipi com la diputació van donar un suport polític i econòmic
important a un esport fantàstic però minoritari. Fou una aposta
arriscada
que acabà tràgicament, tant per als afi cionats com per a les fi
nances pú-bliques. Mentrestant, l’equip de futbol de la ciutat,
fundat el 1930, restava clarament marginat. Fins i tot una part de
la grada de l’estadi es va en-sorrar, al mateix temps que diverses
directives feien mans i mànigues per no ensorrar també l’equip, que
poc se’n va faltar. I només es van fer les obres de manteniment
mínimament necessàries. Llavors, gràcies a la ini-ciativa privada i
a l’esforç de profes-sionals competents, amb pocs anys s’ha situat
l’equip a la divisió de plata del futbol estatal, una lliga que és
mi-llor que moltes primeres europees. És un fet per estar-ne
orgullós, no pas cap càrrega.Només ha estat aleshores, sempre a
remolc dels esdeveniments, que l’Ajuntament de Girona s’ha adonat
que tenia un estadi deplorable i que calien importants reformes,
tot i que no li ha importat rebre grans equips i mitjans de
comunicació, tot oferint una imatge d’allò més pèssima. El cert és
que l’esforç per promocionar una ciutat bella i ordenada
s’estavella amb les retransmissions televisives, que francament
resulten una punxa-da al cor de qualsevol ésser mínima-ment
sensible. Però el més sorpre-nent de tot és la passivitat política.
I encara caldria veure si la voluntat de refer la graderia hauria
existit sense el pla Zapatero, almenys enguany. Sembla que cada
inversió que es fa a l’estadi es faci per força i de mala gana. Per
acabar-ho d’adobar, un
club que pot esdevenir un referent a tota la província i que li
dóna gran publicitat, no ha rebut tampoc cap ajut institucional per
a l’obligatòria conversió en SAE. L’ajuntament i la diputació, en
lloc de donar suport a l’esport més professional gironí i es-tar a
l’alçada de les circumstàncies, se n’han rentat de nou les mans. És
francament incomprensible.Doncs bé, aquesta actitud de deixa-desa
sembla que es repeteix en els nombrosos fronts oberts que té
l’ajun-tament, que dóna sensació de no tenir la força necessària,
l’empenta i la iniciativa per a resoldre’ls. Aquest govern, com més
anys passa, més sensació dóna de grisor i de pesan-tor, de divisió,
de manca de capacitat de resolució, de manca de pólvora i
d’esperit. Cada gran projecte esdevé un problema i tot són retards,
indeci-sions i un cúmul de difi cultats. Durant uns anys ens vam
acostumar a un govern competent i decidit, que transformava la
ciutat i que la feia ca-pital, que tenia projectes i la passió per
a realitzar-los. Ara sembla que la ciutat -per cert novament
monàrqui-ca-, hagi esgotat les bateries, s’hagi resignat a una
marxa lenta i deprimi-da al bell mig d’un baix to que ho
em-bolcalla tot. El fet no passa en altres capitals catalanes, que
tot i la greu crisi econòmica funcionen a una altra velocitat. Cal
suar la samarreta com ho fan els futbolistes, prémer l’acce-lerador
i acabar de bastir la capital que la demarcació necessita.
Joan Corominas
Voluntaris que sense cap afany de lucre participen en moltes
tas-ques que fan que el dia a dia sigui menys feixuc i que en
aquesta re-vista queda refl ectit fi ns a quin punt un poble pot
tirar endavant gràcies a l’esforç dels seus ciutadans.Per aquest
motiu em permeto de-manar a les nostres autoritats que sobretot
facin un esforç per donar suport aquesta llavor que els nos-tres
avis i pares varen implantar i així serà possible que la nostra
en-titat com a poble tiri endavant.
Josep M.Pla
-
16
A la cubana
Som les últimes però ens fem lloc a la guagua sense necessitat
de cops de colze, malgrat que la cosa està que peta. Recapitulo
mental-ment els mots amb què he perdut la juguesca amb la Hana:
“Amb aques-ta cua? Ni de perfi l, no hi entrem!” Faig lliscar un
peso a dins la ranura de la caixa, i el conductor, veient la fi la
de yumas (turistes) que fem, ens aconsella que saltem la barana i
que passem al seu costat, “que esto se va a poner feo”.-“Aun MÁS
feo?”, pregunto escèptica. -“Esto no es nada.”Quan puges a la
guagua en principi contribueixes amb 20 o 40 cèntims per cap en una
mena d’urna. En principi, dic, perquè el conductor, quan veu que la
caixa no sona des-prés que una bona colla se n’es-quitllin, arrufa
el nas i fa una crida general amb típica ironia antillana: “Venga,
¡ayúdenme, ayúdenme! Que suene algo en la caja, aunque sólo sea una
arandela! Venga, ¡ti-ren una arandela pa que suene la caja!”
Observo amb curiositat. Al-guns paguen, els altres s’excusen
–“Mañana, compai, que hoy no ten-go”–, i una minoria es passa
l’urna pels dallonses i de sota mà fa una donació d’un peso al
conductor. Mera corrupció de supervivència.A mesura que abandonem
el cen-tre de l’Havana, els esbornacs dels carrers es fan
omnipresents. Tots ben garbellats, l’ambient s’escal-fa i els
comentaris mundans entre desconeguts fan pujar els decibels. El
conductor ens dóna conversa i
intenta empescar-se una manera de quedar al vespre. A hores
d’ara, xai, ja he après a no caure en la trampa: “Es que nos vamos,
muy prontiiiiito, mañana.” Em concentro en el paisatge urbà, la
majestuositat del qual, independentment de l’ar-quitectura, pren
forma o s’esfuma com un miratge. Eclecticisme que condensa
colonialisme, dictadures i revolució en un sol ens. La guagua és un
guirigall ben amè, penso. Em fa gràcia que els miamistes utilitzin
imatges del transport públic cubà per argüir que a Cuba els drets
humans no són, suposadament, respectats. Òbviament, aquesta gent no
han agafat mai el metro londinenc en hores punta, llauna de
sardines on no tens cap necessitat d’aferrar-te a les barres perquè
els cossos es-tranys et mantenen a lloc, això si mai hi arribes a
entrar.Encara una altra parada. El conduc-tor em dóna un ultimàtum:
o bé salto la barana, o la cosa ara sí que es posa més que
“impracticable”. M’ar-remango les faldilles, enfi lo la barre-ra, i
quan veig l’allau de penya que desfi la cap a dins no me’n
penedei-xo gens ni mica. “Miracles de la ca-pacitat de compressió
humana!” La Hana em mira, sorneguera, i rebat el comentari sense
embuts: “Fa dos segons deies que el metro a Lon-dres era molt
pitjor...”, i em recorda de refi let, amb un“by the way” sense
subtileses, que li dec una birra. El conductor regorgita el seu
discurs diplomàtic a cada parada: “Venga, ayúdenme, vayan para
atrás, que los compais están esperando pa subir, ¡ayúdenme, que
detrás está toíto vacío!” La gent es va esmunyint per les vores per
fer lloc. “Eh ami-go, que tengo que cerrar la puerta! Eh!, amigo,
ayúdame con la puerta!” L’Amigo, l’últim, s’acobla ràpidament als
espais lliures com una ameba, just a temps que la porta elèctrica
no li escombri el darrere. En aquestes circumstàncies, posaria la
mà al foc que el pintor que anem a visitar faria algun comentari
sexolosòfi c tipus: “Ya te dije, en Cuba sí hay contacto humano.”
Ja tenim una part solucionada, mur-mura el conductor, mentre pel
retro-
visor es mira escèptic la porta del darrere, amb joves penjant
dels bar-rots mig a dins i mig a fora. Remena el bigoti dalinià
amunt i avall, amb reprovació. “A los jóvenes les gusta esto...
¿dónde están los policías cu-ando los necesitas?” Els passatgers
fan pinya: “Cuando los necesitas, ninguno, como no!” El meu
cervell, condicionat per una adolescència de porres i pilotes
d’antidisturbis, desencadena un inequívoc estímul pavlovià.
“Pingaaaaos!”, protesto a la idea de buscar un policia, i em
sorprenc de la llibertat amb què els insults cubans es contagien.
Vaja, si faig cas de les mirades, semblaria que amb massa
llibertat...La guagua camina a pas de tortu-ga, a la recerca d’un
uniformat que posi una mica d’ordre entre tots aquells que gosen
penjar-se de la porta. El paio busca un poli, i no para fi ns que
el troba: cop de bot-zina i ja tenim l’autoritat al peu del canó,
per la porta del darrere. -“Ja hi som! Ara els farà baixar, i com a
mínim cap a comissaria.” La Hana, segurament guiada per
l’experiència d’haver viscut el co-munisme en un país de l’Est,
cor-robora: “Com a mínim...”Tres cops de xiulet i l’índex amunt fan
el fet. Au, tots ensardinats, o enguaguats. Quin art, el de les
pa-raules: “Insensatos!, ¿no ven que es peligroso... que podrían
salir vo-lando?” El conductor tanca la porta de darrere mentre posa
la primera amb un sospir. Continuem la ruta però encara no puc
desenganxar els ulls incrèduls del retrovisor. -“Viste?”, m’endinya
el conductor picant l’ullet. -“Como no!”
Eva Torramadé Hors
-
17
Pedres pintades
Quan passegem per la platja o per la riba d’algun riu, sovint
ens hem sorprès tot descobrint una
gran munió de pedres arrodonides
de formes, mides i característi-
Però en aquesta ocasió us proposo aprofi tar aquests materials
naturals, bells per si sols i tan presents en la
natura per reconvertir-los en petits objectes decoratius o
funcionals, només ens caldrà un xic d’imaginació, un
toc de paciència, un polset de destresa pictòrica, així com
pintures acríl.liques ,i un bon vernís.
I el procés a seguir per realitzar les nostres pedres
decoratives és el següent:
1. Seleccionar i recollir aquelles pedretes que per la seva
forma ja ens suggereixin un animal o objec-
te concret (sabata, cotxe, peix, cuc, marieta...), o bé triar
pedres planes o volumètriques que ens
puguin servir com a suport per pintar-hi qualsevol element (per
exemple una persona, un paisatge,
un animal...)
2. Rentar-les i assecar-les del tot perquè s’hi pugui adherir bé
la pintura.
3. Tenir clar en quin tipus d’element es vol convertir cada
pedra (resulta molt útil fer un petit projecte
d’allò que es vol dissenyar).
ques ben diverses, que ens inciten
a recollir-les o agrupar-les formant
dibuixos i belles composicions efí-
meres, fi nalment moltes d’aques-
tes pedretes polides, de colors
i textures interessants passen a
formar part d’una intima col·lecció
de troballes, sovint guardades en capsetes o objectes de
vidre.
-
18
Pedres pintades
4. Començar a decorar la pedra tot aplicant la pintura acrílica
amb un pinzell de punta mit-
jana per escampar amb facilitat el color, i perfi lar les línies
dels contorns amb un pinzell
de punta fi na. Si es vol resseguir amb pintura negre cal fer-ho
al fi nal, doncs a l’aplicar
les zones de color... el negre s’escamparia i embrutaria la
nostra creació.
5. Un cop la pintura estigui ben seca s’hi aplica una capa de
vernís mate o brillant en funció
del que requereixi la peça o bé de les nostres preferències. Cal
anar en compte que el
vernís no faci escórrer la primera capa de pintura.
Si es treballa amb nens i nenes d’edat escolar, s’aconsella
pintar les pedres amb pintures temperes que
ja portin vernís incorporat en la seva composició (és el cas de
la tempera anomenada “pajarita”), tot i que
ens la podem elaborar afegint vernís, tipus fi xador de ceres, a
la dissolució de les temperes. Si us decidiu a
provar-ho descobrireu que és una bona activitat lúdica que
comença amb una sortida a l’exterior per trobar i
seleccionar les pedretes, i continua amb un entretingut taller
plàstic, que donarà com a fruit un munt d’originals
creacions que ens deixaran bocabadats.
I si no contempleu les imatges!
Carme Garriga i Verdaguer
-
19
Temporada Alta 2009
700.000€ per a reforçar els Serveis Socials
Benvinguda als nous professors
74 propostes de teatre, dansa, música, circ i espectacles per
apúblic familiar confi guren la pro-gramació de la divuitena
edicióde Temporada Alta 2009 - Festi-val de Tardor de
Catalunya.
El proper 2 d’octubre Tempora-da Alta 2009–Festival de Tar-dor
de Catalunya Girona/Salt al-çarà ofi cialment el teló de la seva
divuitena edició al TeatreMunicipal de Girona amb l’espec-tacle El
jardí dels cinc arbres, una coproducció delscentres d’arts
escèniques El Ca-
nal, CAER, CAET i el Teatre Prin-cipal de Palma, dirigida per
Joan Ollé sobre textos de Salvador Es-priu. Aquest muntatge donarà
el tret de sortida d’una intensa pro-gramació que durant més de dos
mesos omplirà diferents espais de Salt i Girona i que pretén
acostar a tot tipus de públic les darreres creacions de teatre
contemporani, dansa, circ, música i altres discipli-nes que s’estan
fent a Catalunya, a l’Estat Espanyol i més enllà de les nostres
fronteres.El Festival acollirà espectacles com Nixon – Frost, de
Peter Mor-
gan (dirigida per Àlex Rigola), Tito Andrónico de la companyia
Anima-lario de Madrid, amb direcció d’An-drés Lima, i comptarà
també amb Sergi López, que enguany torna al Festival amb Non solum,
l’espec-tacle que va estrenar al Teatre de Salt la tardor de 2005,
per celebrar la funció número 100 amb el públic que el va veure
néixer. El Temporada Alta també inclou diverses produccions de
dansa, dues produccions de circ interna-cionals i una programació
musical amb més de 15 concerts.
Acció Social destina més de 700.000 € a reforçar els Ser-veis
Socials de Salt.El departament d’Acció Social desti-narà 745.313 €
per millorar els pro-grames de serveis socials del mu-nicipi,
segons l’acord que va signar el 10 de setembre passat el director
dels serveis territorials d’Acció Soci-al a Girona, Josep Viñas, i
l’alcal-dessa de Salt , Iolanda Pineda.La partida més important és
la des-tinada als serveis socials bàsics del municipi amb un import
de 311.151 €. Aquests serveis són els que han
notat més directament l’impacte de la crisi, ja que actuen com
la primera fi nestra a la qual s’adreça la ciutada-nia que es troba
amb difi cultats.La resta del pressupost es destina-rà a
subvencionar altres partides d’àmbit social incloses en el
pro-grama, com són: servei de trans-port adaptat; programa
d’inclusió social; programes per a l’acollida i integració de les
persones immi-grades ; i serveis d’intervenció so-cioeducativa no
residencials per a infants i adolescents.
L’alcaldessa, Iolanda Pineda; el director dels serveis
territorials d’Acció Social a Gi-rona, Josep Viñas; i la tinent
d’alcalde d’Ac-ció Social, Margarita d’Arquer
Salt dóna la benvinguda als 150 nous professors que arriben al
municipi per al nou curs escolar 2009-2010. El 10 de setembre
passat, l’Ajun-tament de Salt i el Departament
d’Educació van donar la benvin-guda als 150 nous professors que
tindran els centres escolars del municipi per aquest curs
2009-2010. Els nous docents han cone-gut el pla de treball del
departa-
ment a la zona de Salt i han rebut de mans de l’ajunta-ment un
dossier de ben-vinguda, amb informació diversa sobre el municipi.
L’acte s’ha celebrat aquest matí a la Factoria Cultural Coma-Cros
de Salt i ha comptat amb la participa-ció dels nous professors que
exerciran al municipi durant aquest curs, des de
P-3 fi ns a secundària, i els equips directius de tots els
centres. L’al-caldessa de Salt, Iolanda Pineda, i el director dels
Serveis Territorials d’Educació a Girona, Andreu Ote-ro, han donat
la benvinguda als nous docents. Iolanda Pineda, ha destacat que
l’educació al municipi “és un repte de tots: del govern de la
Generalitat, de l’ajuntament, de tots els professors i, en defi
nitiva, un repte de la ciutadania” i ha afe-git que “és un repte
del qual depèn en gran mesura el futur del nostre país”. També ha
instat els nous docents a sumar-se a aquest rep-te “amb il·lusió”.
El departament d’Educació ha presentat al nou
-
20
Benvinguda als nous professors
Taula laboral de Salt
Nova gira de la Maria Rosa
SALT ORGANITZA UNA JOR-NADA PER DONAR A CONÈI-XER ELS RECURSOS A
L’HORA DE BUSCAR FEINA.La Taula Laboral de Salt ha orga-nitzat una
jornada per promoure la formació en l’àmbit del treball. La jornada
va adreçada a persones en situació d’atur o les que volen millorar
la seva feina. Amb el lema ‘Juga les teves opcions’, l’objectiu és
que es coneguin tots els recur-sos formatius i ocupacionals que
hi ha al territori. Se celebrarà el 24 de setembre de 2/4 de 10
del matí a les 7 de la tarda a la Facto-ria Cultural Coma-Cros.
Aquesta iniciativa, que es porta a terme per primera vegada, és
pro-moguda per la Taula Laboral de Salt, formada per la majoria
d’en-titats públiques i del tercer sector que es dediquen a
l’orientació i la inserció laboral a Salt. Entre els objectius de
la taula, creada l’octu-bre de 2005, hi ha coordinar i opti-
mitzar els serveis de cerca de fei-na o dissenyar estratègies
que mi-llorin i facilitin l’accés dels diferents col·lectius al món
laboral. S’oferirà informació sobre formació ocupa-cional, formació
contínua, orien-tació laboral, noves tecnologies o emprenedoria,
entre d’altres.L’alcaldessa de Salt, Iolanda Pi-neda, i la
directora territorial del Servei d’Ocupació de Catalunya a Girona,
Glòria Plana, seran les en-carregades d’inaugurar la jornada.
professorat el pla de treball edu-catiu de Salt que es marca com
a objectius incrementar els resultats educatius, afavorir la
cohesió so-cial i reduir l’abandonament pre-matur de l’alumnat als
centres. Un dels objectius és confeccionar un pla estratègic
compartit per tota la comunitat, on tinguin cabuda els plans
estratègics de cada centre, amb la intenció d’ordenar i optimit-zar
recursos i actuacions.
Algunes setmanes després de passar per la seva ciutat natal a
presentar el que era el seu primer treball anomenat “Só pra
vacilar”, aquesta saltenca allunyada dels llindars del Ter ens
torna a sorprendre amb una idea innovadora i, de ben segur, profi
tosa, ja que posa a disposició de tot el seu públic la possibilitat
de triar el nom de la seva nova gira.Així doncs, “SALT-ANDO (de
Salt a Salt, La Ma-ria Rosa no está Mal Tour)”, que és com es dirà
fi nalment la gira, començarà el proper 8 d’ocutbre a Salt (La
Mirona). En aquesta actuació, a més a més de les cançons de sempre
i de la grata compa-nyia dels “Ensemble que Sí”, també gaudirem de
l’estrena del videoclip de la cançó “No te puedes quejar” (també
del seu primer àlbum), rodat a la Coma-Cros i que, posteriorment,
presentarà a Bar-celona i a Madrid.
Héctor Martínez
-
21
Més i més d’escultures
Durant el mes de juliol van conti-nuar els actes de col·locació
de les plaques identifi catives a dues més de les escultures
saltenques, apadrinades per centres docents i entitats que s’han
adherit al Pro-jecte “Apadrinem Escultures” dels Amics de la UNESCO
de Girona.El divendres 3 de juliol es va des-cobrir la placa de
l’escultura “La taula Desada” ubicada en el pati del Mas Llorens,
antic Museu de l’Aigua, i ara seu de l’Escola de Belles Arts de
Salt. L’acte es va fer dins de les activitats programades per la
inauguració de l’exposició dels treballs de pintura, escultura i
ceràmica realitzats pels alumnes de l’Escola de Belles Arts. A més
de l’exposició d’interessants obres artístiques, es va poder
degustar un aperitiu, i en un ambient molt agradable i festiu vàrem
gaudir contemplant tot el procés d’una cuita de ceràmica
“Raku”.L’acte de col·locació de la placa a l’escultura ”La Taula
Desada” apa-drinada precisament per la matei-xa escola, va comptar
amb la pre-sència i parlaments de l’alcaldessa Iolanda Pineda, de
la presidenta d’Amics de la Unesco de Girona, Dolors Reig, i de
l’artista gràfi ca i directora de L’EMBA, Delphi-ne Labedan. Cal
destacar com a protagonista principal el fotògraf saltenc Josep M.
Oliveras, que va dissenyar l’escultura amb la inten-ció de crear un
espai o taula que guardés la memòria dels principals trets identifi
catius del municipi de Salt. Josep M. Oliveras va expli-car el com
i el perquè es va gestar l’escultura i va demanar que amb
l’apadrinament es vetllés per la bona conservació d’aquesta i de
les altres escultures que humanit-
zen el paisatge de Salt.El dilluns 27 de juliol, com a cloenda
de la Festa Major i aprofi tant els ac-tes lúdics de”la Feixina “
que tan bé organitza la Penya Barcelonista de Salt, es va fer
l’acte de col·locació de la placa al conjunt escultòric de la Font
del Paradís, obra de l’artista saltenc Lluís Mateu.La Font del
Paradís està apadrina-da pels Amics de Boulimbou (as-sociació no
governamental, sense ànim de lucre, fundada al gener de l’any 2007,
que té com a objectiu donar suport al poble senegalès de Boulimbou
en la creació d’una cooperativa agrícola que impulsi el seu
desenvolupament socioe-conòmic). Per aquesta raó el seu president,
Josep Berga, va aprofi -tar l’acte per explicar els objectius i el
projecte de construcció d’un pou per tal de facilitar l’arribada de
l’ai-gua a Boulimbou. També hi va intervenir l’alcaldessa de Salt,
la presidenta dels Amics de la Unesco de Girona, i al no po-der
comptar amb la presència de Lluís Mateu es va llegir un emotiu
escrit de l’artista, on es recordava tot el procés de recuperació
de les deveses gràcies a l’empenta i al voluntarisme dels Amics de
les De-veses de Salt . En Lluís recordava també el procés de
realització del conjunt escultòric, lamentava el seu estat actual
de deteriorament, valorava la tasca de sensibilització del projecte
Apadrinem Escultures i proposava la restauració de la Font del
Paradís.L’acte va acabar amb la col-laboració de membres de
l’asso-ciació SENECAT, que van oferir una acolorida exhibició de
danses pròpies del Senegal, amenitza-da pel so de nombrosos
timbals.
Si voleu saber més coses sobre aquest acte, veure’n les imatges
o llegir detalladament la intervenció de Dolors Reig i Lluís Mateu,
con-sulteu el Blog: http://amicsdebou-limbou.blogspot.com/
Carme Garriga i Verdaguer
-
18
anun i arat e andreu
-
23
Bogeries de Brooklyn
Cantada d’estiu i cremat al Casal de Jubilats
El 21 d’agost passat el Casal de Jubilats va acollir la ja
tra-dicional Cantada d’Estiu al pati de petanca de l’entitat. En
aquesta edició els encarregats d’amenitzar la vetllada va ser el
grup Xamfai-na, que va oferir un repertori d’allò més variat. El
públic va poder es-coltar algunes havaneres com La Xalana, Vell
Pescador, la Bella Lola
o la Rosa del Port, i també altres cançons catalanes com La Mare
o Que tinguem sort (Lluís Llach), boleros com Piensa en mi i
d’altres temes coneguts com Es capricho-so el azar (Serrat) o
Volare.Tampoc no hi va faltar el típic cre-mat que tots els
assistents van poder tastar a la mitja part del concert. Tot plegat
amb molt bon
ambient i grans aplaudiments al fi nalitzar l’actuació. El grup
Xam-faina està format per en Josep Mª Abad (piano i veus), en Jordi
Ar-buse (guitarra i veus), en Llorenç Cabezas (veu principal) i en
Fonsu Mateu (percussió i veus).El concert va ser enregistrat per
una productora audiovisual i s’ha editat en un DVD que es pot
adquirir al Casal de Jubilats per 10 euros.
Paul Benjamin Auster va néixer a Newark, estat de Nova Jer-sey
(Estats Units), el 3 de febrer de 1947.Auster es va revelar
internacio-nalment en publicar amb èxit “La Trilogia de Nova York”,
tres novel-les d’intriga conformades per “La ciutat de cristall”
(1985), “Fantas-ma” (1986) i “L’habitació tancada” (1986).
Amb posterioritat, Auster va escriu-re llibres com “El Palau de
la Lluna” (1989), “Leviatan” (1992), “Smoke” (1995), “Tombuctú”
(1999), “El llibre de les il·lusions” (2002), “La nit de l’oracle”
(2003) i “Bogeries de Broo-klyn” (2006).A més, Paul Auster ha
publicat poema-ris com “Ciments”
(1990), un llibre de relats titulat “Cre-ia que el meu pare era
Déu” (2002), que recopilava històries enviades per oients a un
programa de ràdio. L’escriptor nord-americà també destaca com a
guionista i director de cinema. Actualment viu al barri novaiorquès
de Brooklyn on s’am-bienta el llibre. És una novel·la càlida que
parla dels misteris i possibilitats de la vida ordinària. El
protagonista, el jubilat Nathan Glass, ja té 60 anys, està
divorciat i pateix un càncer. Es trasllada a Brooklyn per pas-sar
els últims anys de la seva vida. Sorprenentment, però, es troba el
seu nebot i la seva vida fa un gir de 360 graus, fi ns al punt de
convertir-se en un home feliç. A partir d’aquí s’entrecreuen
diferents històries dels personatges i tòpics que la lite-ratura i
el cinema nord-americà ens han presentat repetidament:
homo-sexuals, estafadors, transformistes, prostitució, drogues,
sectes… però Auster utilitza un llenguatge direc-
te, sense fl oritures literàries que di-fi culten la lectura.És
un llibre per compartir emoci-ons, febleses, destins, i també, o
sobretot, el somni conjunt d’una vida millor.
Esperança TarrésMestra de CEIP la Farga
-
24
Ens sembla bé que des de l’Ajun-tament de Salt es doni espai als
joves del poble per fer-hi grafi ttis. El que ja no ens sembla
correcte és que el poble estigui ple de grafi ttis (barri Vell,
barri Centre, la Massana, Veïnat, etc) de les mateixes perso-nes a
qui l’àrea Jove de l’Ajuntament autoritza i els proporciona un
carnet.A més d’això, tenim que les bri-gades de l’ajuntament han de
ne-tejar aquests grafi ttis amb el con-següent cost de treball i de
diners que això comporta i que al fi nal és el ciutadà de Salt qui
ho paga.Senyors de l’ajuntament, hem de ser conseqüents amb les
coses i més quan afecten propietats tant
públiques com privades.Creiem que haurien de treballar en altres
projectes per als joves, com per exemple un ateneu popular que
sigui polivalent per a di-verses activitats, música, artistes,
pintors, plàstica i altres, i no solament en un camp concret com és
el grafi tti, fent un efecte crida a la resta de po-bles.També es
podria fomen-tar a través de l’àrea Jove, que de la matei-xa manera
que pinten el poble el netegin. Així s’ajudaria a que el vai-
xell de Salt, com alguns anomenen el poble, no s’enfonsi tan de
pres-sa com ho està fent actualment.
Antoni Rodríguez
Inseguretat i convivència
Aquí SÍ pots, aquí NO pots!
Em resisteixo a parlar d’insegure-tat ciutadana, perquè és un
terme molt carregat ideològicament, ja que quan parlem
d’inseguretat el focus es dirigeix a uns determinats delictes i no
es posa sobre la inseguretat que produeix l’actual marc laboral,
l’espe-culació, els grans fraus bancaris o la corrupció
multimilionària.L’incident d’un pidolaire de la parrò-quia de Santa
Susanna de Girona, la baralla múltiple al carrer Fran-cesc Macià de
Salt i altres incidents ressaltats per la premsa posen de manifest
una realitat quotidiana: la crisi fa augmentar el nombre de
de-terminats tipus de delictes.L’acceptació d’aquesta realitat ni
s’ha d’exagerar ni s’ha d’amagar, al contra-ri, cal estudiar-la i
diagnosticar-la cor-rectament per evitar improvisacions i accions
populistes i demagògiques.Que aquesta crisi originada per l’es-
peculació fi nancera i els grans nego-cis bancaris recauria
sobre les clas-ses populars era obvi. Que aquesta crisi faria
empitjorar la qualitat de vida de les treballadores i treballa-dors
estava cantat. Que aquesta cri-si provocaria una competència en-tre
col·lectius i una degradació de la convivència, també era
previsible.L’actual situació és camp abonat per al reforçament dels
estereotips xenòfobs, per al redescobriment de les demagògies
autoritàries i per a les falses solucions de tolerància zero i de
fermesa que solament serveixen per retallar llibertats i crear i
consolidar més marginació.L’esquerra ha d’afrontar aquesta realitat
amb les seves polítiques de justícia social i no amb les fal-ses
solucions de la dreta. Si bé és cert que els magres recursos dels
ajuntaments limiten en gran mesu-
ra les seves polítiques, en el cas de la convivència estem
parlant d’una prioritat de primer ordre.Més enllà de les polítiques
policials, que evidentment calen –i no m’es-tendré aquí en la
necessitat d’una policia de proximitat amb prou recur-sos, arrelada
i coneixedora del barri on estigui destinada–, necessitem mesures
de prevenció, inversió als barris i en serveis socials. Res més
verinós per a la convivència als bar-ris que la competència per una
plaça a la llar d’infants, a l’escola d’adults o en l’atenció
mèdica.Impulsar el diàleg entre els dife-rents col·lectius de la
població i pri-oritzar les inversions en la qualitat dels barris i
dels serveis socials és la millor manera de prevenir futurs confl
ictes i delictes que afebleixin i trenquin la cohesió social.
Pau Galvez
-
25
La Catalunya establerta
La primera setmana de setem-bre i poc abans de l’11, van passar
uns fets lamentables que són dignes de deixar-ne constàn-cia, no és
la primera vegada que es produeixen i per l’aparatosa ac-ció.
Col·lectius i grups petits havien penjat cartells i octavetes de
petit format en uns cartelleres posades per a l’ocasió i, d’aquesta
manera, anunciaven els seus actes i els seus desitjos per a aquests
dies... i, a mitja setmana, un dia varen aparèixer les cartelleres
tapades d’una manera total per uns cartells de l’Andrés Calamaro
d’un acte a celebrar a mitjans d’octubre. Però, eren uns pòsters
tan grossos, que no ocupaven solament una cara de la cartellera,
sinó que queda-
ven doblegats per l’altra cara de la pancarta i ben encolats.
Era d’un espectacle de Temporada Alta.Afortunadament, hi ha més
gent que se n’adona del que està pas-sant aquí, i algun ciutadà
enfadat va estripar un pòster d’aquesta cosa grotesca, perquè hi
havia un pòster de grans dimensions per ter-ra... Però, al matí
següent, van apa-rèixer les cartelleres tapades d’una manera
completa per un espectacle de cotxes que tenia lloc a Salt els dies
següents. Aquests cartells no eren tan voluminosos com els d’en
Calamaro, però ho tapaven tot. Es-pectacular...! Així només hi
havia la veu d’aquests dos. Poc a poc els grups petits van anar
penjant les seves actuacions en simples octa-
vetes damunt dels dos colossos..., i no els van tapar més.La
impressió que em va donar, és que tots els papers i comunicats
d’aquests grups petits no eren del plaer d’algú i una manera de
silen-ciar-los era tapar-los d’aquella ma-nera grotesca. Jo no
dubto de l’esti-ma de Catalunya d’aquests senyors del gran cartell,
perquè això d’esti-mar és com el viure: cadascú ho fa a la seva
manera; uns viuen a Ca-talunya, uns altres viuen de Catalu-nya, uns
altres viuen per Catalunya i així successivament... Però, de la
Catalunya establerta d’una manera ofi cial a la Catalunya del dia a
dia hi ha un autèntic abisme.
Agapit Alonso i Pont
Avis i néts
Se sol dir que els avis se senten cofois de poder tenir cura
dels néts, però el dia que se’n pode de-sempallegar, més tranquils
estan. No hi ha regla sense excepció ni avi que no estigui
orgullós, i qui diu avi diu àvia, de poder donar un cop de mà a la
família mentre els pares treballen. Però per regla general, el dia
que es poden treure l’obligació de sobre els resulta un descans.Tot
això ve, perquè amb el Pla Ñ de Zapatero, l’ajuntament ha dedicat
una part dels diners benvinguts, que no són cap regal ja que ens
grataran la butxaca amb nous im-postos, a la construcció d’un parc
infantil al costat del cementiri.Feia anys que aquest espai, a més
d’estar abandonat de pare i mare,
s’utilitzava com a aparcament sen-se cap condicionant. Més tard,
sem-blava que el seu destí seria aparca-ment, ja que les màquines
actuaven en aquest sentit i a més amb bon criteri, perquè aquell
sector, en mol-tes ocasions,sigui per la Firaventura, per la Festa
Major o per altres activi-tats dels equipaments esportius de la
rodalia, sovint queda col·lapsat pels vehicles dels participants.No
sé si per no tenir res planifi cat on esmerçar aquests
propagan-dístics diners o perquè s’ha cregut necessari, ja tenim un
parc infantil al costat del cementiri, perquè no es distanciïn
massa els avis dels néts o potser, vés a saber, perquè els vailets
vagin entrant en l’entre-llat de la vida civil.
A l’est, l’estació d’autobusos del car-rer Martí i Pol; al sud,
la paret del ce-mentiri; a l’oest, el tanatori, i al nord, la
infranquejable avinguda dels Països Catalans, d’on normalment
hauria de ser la procedència de la mainada que vindria de l’altre
costat de l’avinguda, la destinatària més propera, que po-dria
utilitzar aquest parc.No sé si a l’ajuntament hi ha algun projecte
de planifi cació d’obres menors que prevegi actuacions
prioritàries, i si es donés el cas d’ara de que arriben uns diners
ex-tres, tinguin un destí més elaborat i no com penso que ha passat
ara, que s’ha volgut equipar a corre-cuita un sector sense pensar
en la connexió interior.
Camina Mira i Observa
-
26
Bàsquet ahir, ara i sempre
Quinze anys em separen d’aquella tarda en què en Ser-gi, el meu
germà, arribava a casa amb un petit paper i deia als pares que li
agradaria fer bàsquet a l’es-cola. Gràcies a ell vaig començar.
Mentre esperàvem a que acabés-sin agafava una pilota i intentava
arribar a les cistelles del pati de l’escola Vallvera de Salt. En
aquells dies va néixer el C.B. Tres Punts. Mica en mica, i
enmirallant-me amb la seva ombra, vaig acabar fent-me un forat i,
al cap de poc, ja forma-va part d’un equip. Amb l’Òscar, en
Cristian i l’Isu (entre altres) vaig compartir els meus primers
partits en els quals no era capaç d’es-tar-me més de cinc minuts
sense plorar, ja fos per un cop, una pilota perduda o vés a saber
què. Anys més tard (no gaire), i una mica de rebot, vaig acabar a
l’escola de les Dominiques de Salt on vaig
passar-hi, aproximadament, uns quatre anys. Molts bons records
em passen pel cap d’aquella esco-la que, encara a dia d’avui,
consi-dero meva. Recordo les diades a l’estiu i com ens animàvem
els uns als altres, els nois a les noies, quan uns jugaven i els
altres no; de com a la nit, després del sopar que s’or-ganitzava
ens quedàvem fi ns tard jugant a fet i amagar i a bàsquet i de com
aquell dia m’era molt i molt present durant les següents setma-nes.
D’allà m’emporto grans amics: en Toni, l’Encarna, en David,
l’En-ric, les companyes amb les que vam coincidir com la Clara,
l’An-na, la Marta i moltes més, els més menuts que ens havien
d’aguantar durant els casals com l’Irene i en Gerard, a tota la
gent de l’escola (pares, mares, veïns, amics i co-neguts) i, com
no, els meus com-panys d’equip. Del primer a l’últim.
En especial, en Carles.Després de l’escola vam passar al Club
Bàsquet Salt. L’altre gran amor dins del bàsquet a la meva vida.
Sobre el parquet del nostre polisportiu he vist com s’aconse-guien
ascensos, es baixava de ca-tegoria, plorar a companys, riure a
d’altres, rebre (i no pas pocs) cops amb molta mala llet, i
donar-n’en per què no dir-ho.... En resum, uns sis o set anys, si
no m’equi-voco, dels quals dos, dissorta-dament per mí, no els vaig
poder viure com a jugador degut a una enfermetat. Tot i així, d’una
o altra manera, sempre m’he considerat un jugador més dins de la
pista i espero que la meva veu encara resoni dins aquelles quatre
parets sempre que faci falta.Ara, amics, només em queda dir-vos a
tots una cosa: gràcies.
Héctor Martínez
Club Petanca Salt
Els dies 29 i 30 d`agost va tenir lloc el campionat de les XX
Ho-res Internacionals de Petanca Sèni-ors. El club feia goig de
veure, ple de jugadors i acompanyants, pintat de nou i acondicionat
per a l`ocasió. A dos quarts de cinc en punt va tenir lloc la
cerimònia de presentació dels jugadors i la interpretació dels
him-nes nacionals de França, Balears i Catalunya. Ens hi van
acompanyar en representació de l`Ajuntament de Salt, la Sra.
Margarita d`Arquer, al-caldessa en funcions, i la Sra, Anni
Micharet, regidora d’esports, així com també el president del Casal
de Jubilats, Sr. Ezequiel Mir, els quals juntament amb un servidor
vam di-rigir unes paraules de benvinguda a tots els presents a
l`acte.A les 5 en punt de la tarda es va ini-ciar la competició amb
un total de 20 equips de 5 jugadors de França , Illes Balears i
d`arreu de Catalunya, que es van anar enfrontant entre ells fi ns a
la fi del campionat. Entremig hi va haver el sopar en dos grups per
tal de no parar la competició, amb una petita parada de 15 minuts a
les 3 de la matinada per fer un piscolabis i carregar les piles
dels “jugaires” i
aguantar el que quedaba, que era molt. La competició va ser un
èxit, ja que el nivell de la majoria dels equips va ser molt alt i
fi ns a l’última partida no es va decidir els guanyadors, que van
ser els de l’equip del Club Pe-tanca Casablanca, seguits del Club
Petanca Montmeló. Els tercers, el Montilivi, quarts el Girona i
cinquens els lleidatans del Mangraners. Els ju-gadors del Salt van
estar per sota de les seves possibilitats i van quedar a la part
baixa de la classifi cació. A la una del migdia es va fer el
lliurament de premis a tots els participants.Voldria agrair a
l`Ajuntament de Salt, a la Diputació de Girona, al Consell Comarcal
del Gironès i a tots els col-laboradors la seva ajuda per tirar
enda-vant aquest campionat pioner a tot Ca-talunya i un dels més
importants que es fan actualment. Gràcies a tots ells.El dia 11 de
setembre, diada de Ca-talunya, es va celebrar el tradicional
torneig social per sorteig, on van par-ticipar un total de 26
jugadors. Es va jugar per sistema de dupletes amb dos grups, els
quals es varen enfron-tar entre ells per decidir-ne els
gua-nyadors. Entremig es va fer un dinar de germanor que en Llovet,
en Toni
i en Jaume es van cuidar de condi-mentar tal com ells ho saben
fer. Els guanyadors van ser: 1r Manel Ros i Quim Pares, 2n Joan
Torras i Antònia Curt, 3r Toni Ortiz i Pilar Vila, 4t Jau-me
Fàbrega i Josep Ros Fornells, 5è Xevi Mir i Pere Fornells, 6è
Yolanda Jorquera i Emília Vila, 7è Oscar Lara i Pepita Cobos i 8è
Josep Boó i An-gelina Busquets. A tots ells se’ls va lliurar el
premi corresponent.També vull dir-vos que ja ha començat la lliga
dels dissabtes a la tarda i també la dels diumenges al matí i la
lliga pro-vincial federada, amb la participació de 9 equips de la
província de Girona.
Josep Boó
-
27
El Banc de Sang i Teixits pro-mou diverses actuacions diri-gides
a fomentar les donacions de sang per aconseguir l’autosufi
ci-ència. Una de les activitats, que es va iniciar l’abril del
2002, ha estat la realització d’una campanya iti-nerant de Maratons
de Donació de Sang, que es va començar fent en 12 poblacions
catalanes durant el primer any, i a dia d’avui són prop d’una
seixantena de poblacions de tota Catalunya les que se sumen a
aquesta iniciativa.Per segona vegada, la primera va ser el mateix
2002, el poble de Salt acollirà aquesta campanya que, amb l’ajut de
les entitats del muni-cipi, ha de contribuir a fomentar la
conscienciació sobre la importàn-cia de les donacions de sang per
al manteniment de la nostra quali-tat de vid
