A ctiv ita ts del mesagenda

CASAL DE JUBILATS DE SALTDia 17 de juny, EXCURSIÓ A LLEIDA. Sortida a 2/4 de 8 del matí. Visita al barri antic. Diñar a les Borges Blanques. Visita al Museu de l'Oli. Preu 29 euros.

BIBLIOTECA JAUME MINISTRAL Activitats d'estiuCurs básic de disseny de págines web. Adregat a nens i nenes de 10 a 14anys. Del 5 al 9 de juliol, d'11 a 1 del matíCurs de perfeccionament de disseny de págines web, adregat a nois i noies de 10 a 16 anys. Del 12 al 16 de juliol, d'11 a 1 del matíTaller d'ética. "El que en Shin Chan no ens hauria explicat mai". Adregat a nens i nenes de 9 a 12 anys. Dies: 6,7,13,14 i 20 de juliol, de 10 a 11 del matí. Grupde lectura pera nens i nenes de 8 a 11 anys. Dies1, 8, 15 i 22 de juliol, de 10 a 11 del matí (places limitades).Taller d'enquadernació per a nens i nenes de 8 a 14 anys (els més petits acompanyats d'algun adult). Dies 5o7de ju lio la les6 de la tarda.Racó del conte. Dies 1, 8, 15 i 22 de juliol a les 7 de la tarda.(inscripcions abans del 19 de juny. Tots els cursos son gratuíts)

BIBLIOTECA D'EN MASSAGRANCicle de cinema: emigració, immigració iinterculturalitatDijous 3 de juny, 20h."La piel quemada" de Josep M. Forn. Presenta F. MontalbánDimarts 8 de juny, 20 h. "Ali Zaoua príncipe de Casablanca" de Nabil Ayouch. Presenta: M. Shaimi Dijous 10 de juny, 20 h. "La petita venedora de "Soleil"" de Djibril Diop Mambety. Presenta: A. Diao.Dimarts 15 de juny, 20 h. "El exilio de Gardel (Tangos)" dePinoSilonas.Presenta: C. PascualDijous 17 de juny, 20 h. "Código desconocido" de Michael Haneke.Presenta: J. Caballé(La Biblioteca d'en Massagran estará tancada del 17 dejunyal 19desetembre).

CASA DE CULTURA "LES BERNARDES"CursosCurs intensiu de llengua anglesa. De dilluns a divendres de 10 a 12 del matí. De P1 al 31 de juliol. Professora: Helena Knight.Tallers destinats ais nens de 6 a 12 anys: manualitats, teatre, jocs, dibuix, repás escolar, dansa, papirofléxia, contes, máscares i fang. Horari: de dilluns a divendres de 9 a 13h. Del'1 al 31 de juliol Exposicions:

Del 31 de maig al 7 de juny, alumnes de l'académia d'art "Paco Morgado" de Salt. Dibuix, pintura i aerog rafia.Del 8 al 14 de juny, alumnes de l'académia d'art "Gloria Cortina" de Girona. Dibuix i Pintura.Juny, alumnes Labors Bernardes.Del 15 dejunyal 9 de juliol, Conxi Puigde Sta. Coloma de Farners. PinturaDel 12 al 31 de juliol, Jordi BarrisdeSalt. Pintura.

TEATRE DE SALT3,4 i 5 de juny. CICLE ENDANSA2004.3 de juny Cia. N. Belaza (París, Alger) i E. Gutiérrez (BCN)4 de juny Malek Sevaí (Tunis) i Ménica Muntaner (BCN)5 de juny Constanza Brnic (BCN) i Imen Smaoui (Tunis)Preu espectacles: 1 dia 10 euros/ 3 dies 18 euros. Hora: 22h.

ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA XIRUCAIRES DE SALT6 de juny. 1a etapa GR 92: Portbou Llangá. Sortida apta per a tothom, d'unes 3h de durada. Anem amb cotxe fins a Llangá i amb tren fins a Portbou. Hora de sortida: a les 9'15 h del Pavelló Municipal. Cal dur: calgat per caminar, aigua, gorra i diñar. Preu: 1,10 €(és el preu del tren).Més informacié al tel: 972 238 06418 de juny. Bicicletada nocturna perla Valide Llémena. Ruta d'una hora i mitja i anirem a sopar a un restaurant de la zona. Hora de sortida: 20 h del Pavelló. Cal dur: bicicleta, casc, llum o frontal i roba de recanvi. Preu: 25 €aprox. (peí sopar). Més informado al tel: 620 849 190 20 de juny. 2n aniversari xirucaire. Diñar de germanor a Sant Privat d'en Bas. Hora de sortida: 10 h del pavelló. Cal dur: plat, got, coberts, taula, cadira, banyadoritovallola. Preu: 10€(socis), 12 € (no socis). Mes informado ais tel: 639 430 368 / 606 339 861

CLUB PETANCA SALT6 de juny. Trofeig "EUGESA" de Petanca. Al pati de l'escola El Pía a les 8:30

Les entitats que vulguin incloure les seves activitats en l'Agenda de La Farga, poden fer-les arribar al correu electrónic: farga@viladesalt.org __________

O

índex

Agenda2

Editorial3

Entrevista4

Historia7

Ensenyament10

Noticies13

Opinió14

Cultura16

Natura17

Excursions18

Música19

Esport20

Gastronomía21

Demografía22

Poti-poti23

Editorial

Ara que ja portem uns mesos de nou govern, amb moltes expectatives, i sobretot moltes promeses en el camp de l'educació, és el moment de fer una valorado sobre les últimes dedsions preses en aquest ámbit i en el poblé de Salt.Si mirem enrere veurem com en els anys 70 es van haver de construir de pressa i corrents noves escoles, de grans dimensions per donar cabuda al gran nombre d'alumnes de la generado del baby boom. Posteriorment i ja en plena democracia es va optar per un model de qualitat que afavorís la convivencia, on predominaven els criteris pedagógics i per aixó les noves construccions foren més petites. Amb la Logse, els centres van experimentar una millora en els serveis i en les instal lacions. Pero aquests últims anys les administracions s'han adormit i no han planificat absolutament res de cara al futur.Enmig de l'especulació del sol, l'ajuntament no ha reservat prou terrenys per a noves construccions escolars. Davant el repte social de la immigració, ni el Departament ni l'ajuntament no han planificat solucions am itjá illargterm ini.Ara hi ha un munt d'alumnes, pocs diners i la inscripció peí curs que ve en marxa i aqüestes són les últimes dedsions de l'Administració per al poblé de Salt:

Desdoblar l'Escola del Pía amb tots els perjudicis que aixó comporta: massificació d'alumnes, menys recursos educatius, menys serveis, obres al centre al llarg deis propers anys, acumulado d'alumnes amb problemátiques...en definitiva gran p é rd u a de qualitat educativa.

Construcció d'un nou centre al costat del Pía, construcció anomenada "lleugera", ja que está feta d'elements prefabricats.D'aquest centre no se'n sap ben bé el seu ús ni la destinado final.

Continuar amb aules duplicades o triplicades ais centres, "bonys".Aquests grups no es corresponen amb el tipus d'escola on están ubicats. Actualment hi ha una escola sencera repartida entre totes les altres.

Augment del nombre de barracons de primária i secundária en el sector Mas Masó.Si bé algunes d'aquestes dedsions són les úniques possibles, no cal dir que la majoria no són les millors ni les més aconsellables des de qualsevol punt de vista: pedagógic, social, municipal....Sembla que els responsables de prendre dedsions han aprés pocd'altres époques,Tots entenem que han de passar anys difícils, pero si hi ha una planificado coherent i seriosa a mitjá i llarg termini i s'explica bé, potser encara som a temps de retrobar actituds esperangadores i positives que a tots ens fan falta.Cal reclamar a les nostres administracions una actuado decidida i valenta per redregar aquest desgavell I fer realitat les promeses que fins ara ens hem cregut.

La Farga no se solidaritza necessáriament amb les opinions

expressades en els articles signats. La Farga autoritza la reproducció deis articles sempre que se n'indiqui la

procedéncia

PREMI TRES DE MAR<¡ DE 1989

membre de

( = ) A C P CA s s o c i a c i ó C a t a l a n a d e l a P r e m s a C o m a r c a l

ANYXXIVNÚM 212 JUNY DE 2004 EDITA: Casal de Jubilats de Salt Passeig Verdaguer, 1 Tels 972 23 04 98,972 23 85 78 Ale: farga@viladesalt.org C O O R D I N A D O R : R a m ó n TorramadéCONSELL DE REDACCIÓ: Joan Boada, Agapit Alonso i Pont, Ramón Torramadé, Andreu Bover, Salvador Sunyer, Carme Torrent, Joan Coraminas, Agnés Cabezas i Lluís Mateu

COL LABORACIONS: B. Pérez,, Josep Boó, Oriol Pallas, Josep Recasens, Christian Papió, Josep Ferrer, Montse Manén, L'Eulogi, Consol Bosch, Manel Torramadé, Associació Marfull PORTADA: Aquarel la de Lluís Mateu (lesTribanes) MAQUETACIO: David Garrido CORRECCIÓ: Toni Ruscalleda DISTRIBUCIÓ: Josep Palmarola ADMINISTRACIÓ: Joan Boada IMPRESSIÓ: Imprempta Pagés DIPÓSIT LEGAL: GI-365-79

O

entrevistaNoces d'argent entre paral-leles i tram polins

25 anys de Salt Gimnastic Club

U n a d e l e s e n t i t a t s m é s emblemátiques del nostre poblé en l'ámbit esportiu celebra el seu 25é aniversari. I com si es tractés d'un matrimoni que renova els vots, el Salt Gimnastic Club com entará una nova etapa estrenant les instaMacions que properament s'han d’ubicar a la zona esportiva de la població. Aquest és el primer objectiu del club, segons la fundadora i en trenadora M ontse Hugas, que assegura que l'altra gran f i t a és " s e g u i r f o m e n t a n t la gimnástica, sigui de competició o siguí de nivell més baix; lo important és que

Hi hagi gimnástica". Com a preparadora d'un esport tan dur, la Montse té ciar que "el futur és la continuitat; el més important en qualsevol cosa és la c o n s t á n c i a . P e r q u é a r r i b a r és relativam ent fácil, el que costa és mantenir-se i teñir el cap sobre les espatlles.”Per aixó, no tots els esfor$os de l'entitat són destinats a les categories de competició (Federado i Tecnificació), sinó que s'entrenen també els grups de Base i Promoció. "Hi ha hagut molts clubs que han desaparegut per aixó, perqué s'han vist molt bé amb unes quantes gimnastes, han volgut picar molt a lt i dedicar-se només a federació i tecnificació i aixó no funciona així, s'han de cobrir to ts els nivells", comenta la Montse. "Cada esportista va passant de grup segons el seu procés", afegeix Tactual president del club, Rafel Cusí. La Montse Hugas i la Virginia González són qui s'encarrega deis g r u p s d ' i n i c i a c i ó , p r o m o c i ó i tecnificació. La gimnástica rítm ica, la dansa i el grup de base corren a cárrec de la Miriam Muñoz.

Entre el pódium i el taleQualsevol persona que

hagi estat en una competició de gimnástica artística, sigui del nivell que sigui, haurá pogut comprovar que és de debó, que es tracta d'un esport sacrificat. Darrera la imatge d'elegants noietes amb caminar recte i malíes de tons blaus, liles i daurats, hi ha també el tale, el gel, algún genoll amoratat i moltes h o re s d 'e n tre n a m e n t p e r aconseguir aquest control del eos i l'equilibri. La Montse Hugas ho té molt ciar: "una gimnasta, més que condició física, ha de teñir sobretot cap i esperit de sacrifici... hi ha noies que tenen grans dots i que no

avancen perqué els falta actitud"; i confirma que, com en tot,"arribar no és el més difícil, el més difícil és mantenir-se".

Per la dificultat de la gimnástica artística, la majoria de nenes quan comencen, ais 4-5 anys, ho han de fer amb exercicis de psicomotricitat, "no es pot comengar amb la gimnástica directament", segons la Montse. Rafel Cusí explica que quan ja están fent tecnificació, les noies que co m p e te ixe n a n ive ll autonómic i estatal "entrenen unes 3 hores diáries. Les d'élit, n'entrenen 8!". Barra, salt, paral-leles, térra. Totes les nenes hauran de passar per tots els aparells, només si s'arriba ais

mundials i, aixó és una novetat des de fa pocs anys, podran especialitzar-se i triar aquell aparell que més bé els vagi.

Parlem de nenes, noies o gimnastes perqué són la majoria, tot i que actualment el SGC compta amb 14 nois des de l'any 2000, entrenáis per Edel García. Per una banda perqué "no s'ha promocionat mai en aquest sector de la població"explica la Montse i, per l'altra, perqué resulta més com plicada la instal-lació que requereixen, ja que mentre les noies han de rea litza r exe rc ic is sobre 4 aparells, els nois ho han de fer sobre 6.

O

entrevistaEls inicis

El naixement del Salt Gimnastic Club es deu a una iniciativa de la Montse Hugas, que entrenava diversos grups de diferents escoles de Girona que es trobaven amb la impossibilitat de competir perqué no hi havia un circuit prou ampli de clubs. A més a més, es van anar restringint les hores extres en qué es feien els entrenaments, de manera que la Montse i el seu pare van decidir buscar un local per poder iniciar a q u e s ta a v e n tu ra que de moment porta ja 25 anys. Si li preguntem a la seva fundadora per la difícultat deis trámits burocrátics a l'hora de crear un club, ens respon amb tota sinceritat: "El meu pare és molt emprenedor i ha sigut ell qui ha p o r t a t s e m p r e t o t a la paper assa . . . i sor t ! " . El president ratifica que "és així com ha de ser, si no, no podría pas funcionar. Hi ha d'haver separació de tasques, elles s'han de preocupar només de la gimnástica i nosaltres ja fem la resta".

Així, el 2 de maig de 1979 s'installaven en un petit local del número 29 del carrer Dr. Ferran. En aqüestes instal lacions es va com entar a practicar: trampolí, doble tram po lí, Hit e lástic , gimnástica artística. Va ser a partir de l'any 1984 quan es van ampliar les activitats i es van comengar els entrenaments de gimnástica rítmica

De manera provisional, per qües tion s d 'espa i, els entrenaments de trampolí, doble trampolí i Hit elástic es van traslladaral Pavelló Municipal de Palau, a Girona, fins que l'agost de 1992 el Salt Gimnástic Club es va traslladar a Tactual lloc d'entrenament: un ñau de 400m2 al carrer Pere Coll i Guitó, 27-29. El 1995, es va deixar de practicar la Gimnástica Rítmica, tot i que no es descarta la possibilitat que en qualsevol moment es torni a reactivar; "ara está en stand by", explica la Montse.

De totes maneres, és la Gimnástica Artística l'especialitat amb la qual el club ha tingut més éxits i continu'ítat, participanten

25 anys de Salt G im nástic Club

Competicions Escolars, C o m p e tic io n s del C o n se ll Esportiu, Competicions Inter- Clubs, Copa Catalana, Trofeus de la F e d e ra d o C ata lana , Campionats de Catalunya i Campionats Estatals.

Un repte superat amb éxit: els Campionats Estatals a Salt

El bon funcionament del Salt G imnástic Club va fer poss ib le que la Federació Catalana de Gimnástica recolzés la iniciativa d'aquesta entitat per organitzar i realitzar a Salt els Campionats estatals individuáis de G i m n á s t i c a A r t í s t i c a Femenina en les categories d'iniciació i promoció, els dies 29, 30 i 31 de maig de 1998. En aquest esdeveniment celebrat al p a v e l l ó de S a l t a m b la col-laborado de l'Ajuntament, van participar-hi 400 gimnastes de 4 a 16 anys, de 13 comunitats autónomes diferents i més de 1.000 espectadors.

Rafe l Cus í r ecor da aquesta exper i énc ia de la següent m anera:"Muntar la competició en si, ho fem nosaltres mateixos, amb feina pero ho fem. Com que cada any organitzem també una fase de

la Copa Catalana, on vénen 250-500 nenes en un cap de setmana, ja hi tenim certa experiéncia. No hi ha cap problema per fer la instal-lació, el m és p r o b l e m á t i c és organitzar tot el tema d'hotels, acreditacions per totes les gimnastes, pels entrenadora... portar-los ais hotels, recollir- los... És forga complicat moure tanta gent. Pero lo important d'aquí a Salt, i el que més valorem, és la quantitat de gent que s'hi apunta. Ais pares només els has de dir dema tenim una reunió perqué s'ha d'organitzar aixó o alió i de seguida tens 20, 30, 40 pares a fer el que faci falta. Hi ha molta col-laborado".

El Salt Gimnástic Club no n o m é s va p a r t i c i p a r en l'organització, sinó que també va teñir el seu lloc al pódium. Hem de recordar que la subcampiona, la t e r c e r a i la c i n q u e n a c l a s s i f i c a d a d ' a q u e s t a competició van ser noies del Salt Gimnástic Club.

La competició continuaA c t u a l m e n t t e n e n

mainada des deis 4-5 anyets fins ais 22 i un calendari ben

O

25 anys de Salt G im nástic Club entrevistaa p r e t a d e t : "Jo, de

Setmana Santa, només vaig fer festa el diumenge!", ens diu la Montse. De totes maneres, domi nen les nenes d 'edat preadolescent ja que és en aques ta edat quan sov int s'abandona la gimnástica. La fundadora del club explica que "costa que segueixin perqué es van fent grans i entre les petites hi ha molta disciplina i de grans hi ha disciplina, pero hi ha l'edat. I és molt dur perqué a la seva edat totes surten i elles tenen l'entrenament a 2 quarts de 10 del matí o sigui que el divendres han d'anar a d o r m i r a v i a t " . "I s ó n e n t r e n a m e n t s de mo l t a preparació física, vull dir que no és una cosa d'anar a jugar", afegeixen Rafel.

D'aquests 25 anys, el m és d e s t a c a b l e ha es ta t l'evolució que ha tingut aquest

c l u b , s e g o n s l'entrenadora i el president. "El més bonic que ens ha passat és com ha anat evolucionant tot plegat. Abans hi anava jo i totes les nenes... i ara hi anem un piló de gent, les nenes i jo... és molt diferent", recorda la Montse. "I hi anem cadascú per la seva banda, elles van per fe i na i no s a l t r e s mi r em d 'acom panyar-les sem pre, pero sense molestar - l es . N o s a l t r e s a n e m d'acompanyants, i la veritat, tots els pares s'hi apunten, hágim d'anar a Sevilla, a Gijóno a Madrid... i la veritat és que fem bona feina i alhora ens ho passem molt bé", aclareix el president del Club.

La Montse es mostra encantada amb tota la gent que f o r ma a c t u a l m e n t el Sal t Gimnástic Club, pero ens recorda que les seves portes sempre són

obertes: "Ara tenim tot un bon planter, tot un requitzell de n e n e s m o l t m a q u e s i divertides, i més que n'han de venir! Que aixó está sempre obert, per nosaltres no és el setembre el moment de la mat r í cula s inó que pots comengar quan vulguis en gimnástica. Es pot comengar ara perfectam ent! Encara treballem fins a les Festes de Salt. O sigui que si hi ha gent que vulgui venir i provar-ho, endavant!".

Agrtés Cabezas Horno

O

historiaCúndaro i Rosseau: l'assalt contra l'A ltar

El discurs de l'opressió secular del catolicisme abundava en tertú lies, periódics i textos i m p r e s s o s , c o s a q u e s'interpretava des de l'Església com una desviado negativa del régim liberal instaurat el 1820. Un mal ús que transgredía terrenys que sempre foren seus, com els de la moral, la conducta i l'opinió. Una mostra d'aquesta réplica l'exemplifica l'homilia que el 24 de setembre d'aquell any, diada de la Mercé, pronuncia el pare Manuel Cúndaro, que després escriuria la historia de Girona durant la Guerra del F r a n c é s . S u p e r i o r d e i s franciscans, Cúndaro havia comandat el batalló de religiosos durant el setge de 1809 i havia estat empresonat a Barcelona amb tota la seva comunitat el n o v e m b r e de 1822 , per c o n t r a r e v o l u c i o n a r i . A l l í aconseguí un passaport per e x i l i a r - s e a Roma , pero desembarca a Marsella i retorna a Catalunya amb els francesos el 1823, quan els Cent Mil Filis de Sant Lluís retornaren a Ferran VII i l'absolutisme. Tot i els esforgos ministerials de predicar la Constitució, serán freqüen ts les hom ilies on s ' esperonará un imaginar i d'assimilació del nou ordre amb la destrucció de la societat. Hi juga un paper essencial la llibertatd'impremta i d'expressió, i un nou concepte d'educació, filia d'una ll lustració que ha penetrat a Girona, no acceptat p e r u n a i n s t i t u c í ó q u e s e c u l a r m e n t g a u d i a del monopo l i de la cu l t ura i l'educació:

"...se ha atrevido á escribir el a u to r e sp a ñ o l, d e l p a p e l in titu lado : 'educación del ciudadano libre ' que es un compendio del Emilio Rosseau, obra que en la capital de Francia fué condenada á las llamas por las manos del verdugo y cuyo ginebrino autor fué desechado de la misma Ginebra a su patria. ¡Que aquel impio compendio h a y a p o d i d o c o r r e r impunemente en España I en

España... basta""Clamare...¿que? que las

siguientes proposiciones : la virtud y los vicios, la religión pura y supe rtic iosa , e l esp íritu sanguinario y la humanidad no tienen otro origen, que las delicadas impresiones de la in fancia: que el hombre por si no es malo ni bueno : que la razón débil porque lo está el cuerpo no resiste á las espantosas pinturas de un fuego devorador y de una etern idad de suplicios, los errores radicados nos persiguen hasta los bordes del sepulcro : que los regulares tienen Ínteres en nuestras desgracias, en alterar la verdad y justicia, á cuyo lado no deben estar nuestros hijos, cuya educación inspira virtudes que son vicios, y enseñan á creer mucho y obrar poco contra el espíritu del evangelio : diré que todas estas y otras muchas proposiciones del escrito in titu lado: Educación del ciudadano libre, compendio del Emilio Rosseau, en las cuales se califican de mentiras los mas de los milagros, de r id ic u la s en e x c e s o la s ceremonias del culto, y de pretestos para asesinarse los ho m b re s n a c id o s de una enseñanza apasionada, la constancia y fortaleza de los mártires; diré vuelvo á decir que e s t a s y s e m e j a n t e s proposiciones son injuriosas á Dios y á la revelación, á la Iglesia y á sus m in is tros , á las corporaciones regulares tan beneméritas de la religión y del e s t a d o , i n c e n d a r i a s , alarmantes, subversivas del orden social, contrarias á la

re lig i o n -ca to l ico -a p o s to l ico - romana, y á la Constitución política de la Monarquía: diré en f in q u e lo s a u t o r e s de s e m e j a n t e s e s c r i t o s a n tica tó lico s , los que los imprimen, leen y defienden incurren á no escusarlos la igno ranc ia en escom un ion reservada á Su Santidad"

"Señores Diputados de Cortes, Jueces de censura, si quereis consolidar el sistema constitucional que ha de hacerla f e l i c i d a d de la n a c i ó n , exterminad de la faz del orbe español estos corruptores, y subversivos escritos. El pueblo rustico é ignorante que no sabe distinguir entre el uso legítimo y e l t o r p e a b u s o de l a s instituciones sabias achacará quizá á la Constitución y libertad de imprenta la culpa de lo que es evidente infracción de la primera y un detestable abuso de la segunda. De aqui es bien claro de ver quan fácil será que se encienda la tea de la discordia y revolución en un pueblo tan a m a r t e l a d o y z e l o s o de conservar la fé y religión de sus padres"

"llustrisimos Prelados, que como pastores según el corazon de D ios d ebe is c o n d u c i r v u e s t r a s o v e j a s p o r los saludables pastos de la ciencia y la doctrina sana y desviarlas de los que le son nocivos, y perjudiciales : señores obispos como sucesores que soys de los Apostoles, depositarios y jueces de la fé, fulminad el formidable rayo de anantema contra los perversos escritos de estos dogmatizantes para que no

i O

SPORTS CAR

0 2'V

El nuevo Citroen C2 es un coche lleno de energía. Con auténtico espíritu deportivo . M otores diésel HDi o gasolina de ú ltim a generación de hasta 110cv y, si lo deseas, caja de cambios SensoDrive con mandos en el volante, para estar siempre en buena forma. Un equipamiento* sorprendente: regulador de velocidad, climatizador, ayuda al aparcamiento o radio-teléfono con navegador.

En seguridad tam poco se queda atrás, 6 airbags, ABS y ESP. Y espera a ver su interior: asombrosamente espacioso y modulable, con asientos traseros deslizantes e independientes, portón trasero d ivid ido en dos...Ven a conocer el nuevo Citroen C2 y comprobarás que con un coche así está prohibido aburrirse.

Nuevo Citroen C2 desde 8.200 €**

w w w .c itro e n .e sInformación Citroen: 902 44 55 66

CITROEN prefiere T O T A I . CONDICIONES ESPECIALES DE FINANCIACIÓN CON CITROEN

A CITROENN O T E I M A G I N A S L O Q U E C I T R O E N P U E D E H A C E R P OR TI

Modelo fotografiado: C2 1.6 VTR. 'Equipamiento según versiones. **PVP recomendado (incluye IVA, impuesto de matriculación, transporte, oferta de lanzamiento y Plan Prever gasolina). Válido hasta fin de

mes para turismos en stock en Península y Baleares en los puntos de venta que participen en la operación. Consumo mixto (L/1 00 km.) / Emisión CO2 (grS./Km.): 4,1 -6,3 / 1 08-1 51

garage andreuGARAGE ANDREUConcessionari Oficial CitroenCtra. Barcelona, 204 - 206 -17005 Girona (SPAIN) - Tel. 972 20 68 08 ■ Fax 972 20 70 61 - e-mail: info@garageandreu.com - www.garageandreu.com

CITROEN

historiaCúndaro i Rosseau: l'assalt contra l'A ltar

llegue á contagiarse con su lectura vuestro catolico rebaño. P r o h i b i d s e l a á v u e s t r o s d iocesan os con la ze losa interminación de censuras y otras penas graves"

"Y tu pueblo dócil, vosotros nobles ciudadanos que amais de ve ras la re l i g i o n - c a to l i c o - a p o s t o l i c o - r o m a n a , q u e h e r e d a s t e i s de v u e s t r o s mayores, única verdadera en que

se a p o y a v u e s t ra e te rna felicidad, si dais con alguno de estos impios dogmatizantes, que intente pervertiros con la falsa doctrina, no queráis recibirlos os diré con San Juan en vuestras casas, nolite in domum recipere ni los saludéis siquiera, nec ave ei dixeritis (...) Si han llegado á vuestras manos los pestíferos esc rito s : e l bosque jo , la educación del ciudadano libre, y

o t ros de sem e ja n te ra lea entregadlos al punto á vuestro Pastor, y Prelado para que los condene á las llamas, y los reduzca á cenizas"(Arx i u D i ocesá , I mp r es os Gironins de la Biblioteca del Seminari, n° 364, any 1820)

Joan Corom inas

Tot repassant la prem sa del passat

Els rius, per a tothom, són fons de vida, pero també poden ser una frontera o una barrera en la com unicació de dos pobles acostats. És el cas de Salt i Sant GregoriL'escrit que ens envia a la Farga l'amic Josep Recasens, l'ha trobat repassant diaris antics. És una sol-licitud presentada l'any 1879 per construir un pas de vianants, la qual és denegada perqué hi ha una concessió de pas del 1314 que en té l'usdefruit. Si n ' han passa t d ' anys i raTllament continua. A fe que seria d'agrair un pas de vianants entre Salt i Sant Gregori

Ramón Torramadé

DIU:

" D. Josep Carbó sol-licita construir una PALANCA sobre el ñu Ter en el terme municipal de SALT a Sant Gregori. Resultant que /'alcalde de Salt remet el p r o j e c t e d ' u n a m e m o r i a facultativa per a la construcció de dita PALANCA...i Resultant que el senyor Ingenier a q u i es passá i ' i n fo rm e , manifesta que D. Josep Carbó ha sol licitat estabiir una PALANCA de fusta o pont per a vianants en

el curs del Ter, aigües amunt al costat del guai del cam i de Salt a Sant Gregori, a efectes del qual ha p r e s e n t a t un p r o je c te s o m e te n t - l o , a l p a r e r de l'A juntam ent i alcaldies deis pob les respec t ius . . .aques ta PALANCA només podrá ser utilitzada "pergeniapeu"

Resultant que Don Francesc Salvatella i Guardiola, propietari, Na Dolors Coma, esposa de Don Víc to r Mar t ín s ' oposen al projecte, recolzats en que les obres de que es tracta es redueixen a un PETIT PONT de fusta (vulgo) PALANCA, el cost del qual és de DUES-CENTES SEIXANTA-VUIT PESSETES, ja revela el que podrá ser, i que está destinat a desaparéixer a cada avinguda, no es tracta, dones, d ' u n a o b r a m u n i c i p a l . Argum en te n que el "Reial Patrimoni per escriptura de 5 de febrerde 1314, concedí a precari un nou establiment a favor de: Pedro i Ermisenda de Roca, de les barques que per si mateix i els seus descendents tinguin en el riu Ter, amb la facultat de perceb re una re tr ib u c ió a l passatge deis transeünts, i que ningú més pugui estabiir una altra barca al riu Ter, des de la

Parroquia de Constantints fins el PontMajor, déla ciutatde Girona. Considerant que la construcció d'una simple PALANCA, que únicament podrá utilitzar la gent que vagi a peu no pot considerar­se un benefici per dirigir-se de SALT a Sant Gregori.El que subscriu, és del parer que s'ha d'informar en el sentit de que no es pot concedir l'autorització sol-licitada, sense indemnitzar préviament ais amos de les barques."

Girona, 27 de juny de 1879 BrunetGOVERN CIVIL D-3130/7

Textos recuperáis per:Josep Recasens i Adroher

*

O

ensenyamefltIn tercanviar per conéixer i com partir

És sabut per molta gent que SALT és un poblé en qué el moviment associatiu és ric i divers. Tot i que en la majoria deis casos són entitats petites, en conjunt formen una gran xarxa associativa que enriqueix no només les persones que en formen part, sinó també tot el poblé.A banda d'aixó també som coneguts per ser un poblé on al llarg de la nostra historia moltes persones d'altres cultures hi han trobat un lloc on viure i treballar. Darrerament el fenomen de la ¡mmlgració s 'ha ev i denc ia t c l a r amen t a Sal t . Com a conseqüéncia deis moviments migratoris globals, Salt ha vist augmentada la poblado i, de retruc, la diversitat cultural. En aquest context tots, tant els saltencs "de tota la vida" com els

nouvinguts, tenim al davant un repte i alhora una oportunitat. El repte d'avangar en la convivéncia i l'oportunitat de conéixer la diversitat cultural existent al nostre poblé (que no deixa de ser una petita mostra de les cultures existents al món...). És en aquest punt on les entitats del poblé hi juguem un paper important.Per aconseguir avanzar en la convivéncia i en el coneixement mutu cal que fem un esforg tots plegats per donar-nos a conéixer i compartir experiéncies. Només calqueenshiposem !El passat diumenge 2 de maig, el PLA LOCAL DE FORMACIÓ i l'associació MARFULL vam fer un petit pas en aquesta direcció. L'objectiu era donar a conéixer el PARC DE LES DEVESES DE SALT a tot el col lectiu que aprén catalá a l'Escola dAdults de Salt i

compartir una bona estona tots plegats. L'experiéncia viscuda ens fa pensar que és possible avangar en la convivéncia des del coneixement no només de la diversitat cultural sinó també del coneixement de l'entorn natural del poblé. És per aixó que des d'aquí animem a les altres entitats del poblé a tirar endavant experiéncies d'intercanvi.

Associació Marfull

<D

ensenyamentEl gradual en ensenyam ent secundan (GES) a l'Escola d'Adults de Salt

Mo l t es p e r s o n e s de Sal t coneixen el Centre de Formado d'Adults les Bernardes, que l'any 2001 va complir els 25 anys al servei de la poblado. El que no cone i xen mol t s deis seus habitants són els ensenyaments que ofereix, que s'actualitzen i canv i en en func i ó de les demandes social s i de la normativa en el cas deis estudis reglats. En aquest article us p r e s e n t e m el g r ad u a t en ensenyament secundan (GES), que es va engegar a l'Escola d'Adults de Salt, el curs 2003- 2004.E l t í t o l de g r a d u a t en e n s e n y a m e n t s e c u n d a r i substitueix l'antiga titulado del g r adua t esco l a r en haver desaparegut l'EGB. (educació general básica) a les escoles de primária. De fet, l'any 2002 va teñir lloc la darrera convocatoria lliure per a persones adultes que volien treure's el graduat escolar. En generalitzar-se l'educació secundária obligatoria (ESO) ais I n s t i t u í s d ' E n s e n y a m e n t Secundari (IES), la formació básica s'allarga fins ais 16 anys, ampl i ant -ne, enr i qu i n t -ne i actualitzant-ne els continguts. Per tant, els estudis per obtenir la t i t u l a c i ó de g r a d u a t en

ensenyament secundari (GES) els cursen habitualment els menors d'edat en algún institut i també poden seguir-los les persones adultes que ho desitgin ais centres de formació d'adults. A les persones adultes que poden plantejar-se d'incorporar- se a aques t s es tud i s els i n f o r m e m de l es s e v e s característiques en forma de preguntes i respostes.

Quina edat cal teñir per fer el GES?Cal teñir 18 anys complerts o fer- los en l'any natural en qué s'inicien aquests estudis. Les persones que treballin amb contráete laboral i tinguin més de 16 anys també poden inscriure- s'hi si ho autoritza la Direcció General de Formació d'Adults, actualment dins del Departament de Benestar i Familia.

Quina formació mínima cal teñir per a comengar el GES?Les persones que poden cursar aquests estudis són les que tenen un coneixement básic del catalá i del castellá; és a dir, que l'entenen i poden llegir-hi i escriure-hi i que saben fer cálculs básics amb les 4 operacions matemátiques.

A qui pot interessar cursar el GES?Pot interessar a les persones que hagin acabat l'EGB, l'educació p r i m á r i a o la f o r m a c i ó instrumental i vulguin posar al dia i ampliar els seus coneixements i aprenentatges. També interessa a les persones que no varen poder obtenir el títol en acabar l'ESO a l'ins titu t. Aqüestes persones poden m illorar les seves expectatives professionalsi la seva qualificació en acabar el GES. El títol de GES permet accedir a un cicle formatiu de grau mitjá de forma directa; és a dir, sense necessitat de fer cap prova de nivell. També és necessar i per a cursar el batxillerat, la qual cosa poden fer les persones adultes en horari nocturn en alguns instituts com l'IES Jaume Vicens Vives a Girona. També és un requeriment per accedir a moltes feines tant a l'empresa privada com a les administracions publiques (nivell D).

Quines matéries es treballen en el GES?Els continguts del GES s'inclouen en 3 ámbits:- Ámbit de la comunicado:

ensenyamentEl graduat en ensenyam ent secundari (GES) a l'Escola d'Adults de Salt

inclou les árees de llengua i literatura catalana i castellana, i la introducció a una llengua estrangera que és l'anglés.- Ámbit de les matemátiques, de les ciéncies: comprén les árees de matemátiques, ciéncies naturals i tecnología.- Ámbit de les ciéncies socials: inclou les árees de geografía i d'história.

Com es distribueixen els continguts del GES?Aquests continguts s'adquireixen en móduls trimestrals. Cada trimestre es cursen habitualment2 móduls de l'ám bit de la comunicado; 2 de l'ámbit de les matemátiques i ciéncies, i 1 de les ciéncies socials. Els diferents móduls són independents, de forma que quan un alumne segueix un módul i l'aprova, ja no l'haurá de tornar a fer més.

Quina durado pot teñir el GES?Per obtenir el títol de GES calen com a máxim 3 cursos. Els alumnes poden reduir la durado deis seus estudis de dues formes:- Convalidant els estudis que poden haver cursat anteriorment. Per exemple tots els alumnes que tinguin el títol de graduat escolar (en EGB) o el 1 r cicle d'ESO aprovat, accedeixen directament a 2n nivell del GES.

- Acreditant els continguts adquirits en la seva vida o en la seva feina, la qual cosa es pot comprovar en una prava de nivell per a cadascun deis 3 ámbits esmentats. Aquesta prava és recomanable fer-la en comengar els estudis de GES i només pot alliberar matéria i continguts.

Quin horari de classes fem al GES?Cada módul té 3 hores de classe setmanals. Per tant, l'alumne que s e g u e i x i t o t s el s mód u l s trimestrals d'un determinat nivell assisteix a 15 hores setmanals de classe, que aquest any hem fet de dilluns a divendres de 19 a 22 hores. El curs v i nent ens plantegem obrir un segon grup ais matins si hi hagués prou demanda.Quan podrás inscriure't per fer els estudis de G.E.S.?S'obren com a mínim 2 períodes d'inscripció anual: el primer durant el setembre per comengar les classes a l'octubre, i el segon durant el mes de desembre per iniciar els estudis el gener. En cas d'haver- hi places disponibles, obrirem un tercer període el marg per incorporar-se a les classes el mes d'abril.

Quin és l'import d'inscripció?Les classes són gra tu ítes. Només cal pagar les despeses de

material, ja que el professor de cada módul subministra a cada alumne un dossier amb els seus continguts básics, així com els exercicis i activitats. L'import és a c t u a l m e n t de 25 e u r o s trimestrals per curs complet (5 móduls) i de 6 euros per cada módul solt que l'alumne vulgui seguir.

Com s'avalua ais alumnes inscrits?El professor de cada módul segueix els criteris d'avaluació préviament establerts. En termes generáis, es valora per una banda els resultats de les diferents proves o treballs i, per l'altra, l'assisténcia i l'actitud a classe, així com els exercicis, activitats i deures que l'alumne va fent setmana a setmana.

Els estudis per obtenir el títol de GES es van implantar fa uns q u a n t s a n y s de f o r m a experimental al CFA de Girona, amb una gran acollida d'alumnat. Creiem que a Salt i les poblacions del voltant hi ha prou persones interessades a incorporar-se a aquests estudis que els permetria conéixer i interpretar millor el món enquévivim.

Christian Papió, professor de GES al CFA Les B ernardes

<E>

noticiesMerCATa ven tura *04

A l'Ajuntament de Salt estem preparant la 5a edició de la Fira d'Esports dAventura i Natura MerCATaventura' 04, que tindrá lloc els propers 4 ,5 i 6 de juny. MerCATaventura'04 és una fira amb un format únic a Catalunya, que permet ais visitants practicar les modalitats més populars deis esports d 'aventura, com el ráfting, barranquisme, parapent,

pon t i ng , bun g e e j ump i ng , piragüism e d 'a igües braves, senderisme, hípica, paintball, BTT, enduro i quads, entre moltes altres, en condicions reais i en un magnífic entorn natural próxim a l'área metropolitana de Salt, Girona i Sarria.A més de les activitats que es porten a terme en pie medi natural, MerCATaventura' 04

disposa d'un recinte firal, del qual us adjuntem un plánol amb la d is tribuc ió de les d ife rents activitats, on a més també hi ha un espai per a totes aquelles empreses, entitats i institucions relacionades amb aquest sector quevulguin promocionar els seus productes o les seves activitats

Concurs del carte ll de la Festa Major

BASES DEL CONCURS

LAjuntament de Salt convoca Concurs del Cartell de la FESTA MAJOR DE SALT 2004, en el qual hi podrán participar tots els artistes que ho desitgin sense limitado d’edat.

1.- El premi es dota amb la quantitat de 900 €.

2.- Es podrá presentar un sol original en qualsevol técnica pictórica, fotográfica o informática. Cal teñir present que haurá de ser reproduít per impremía. Les mides han de ser de 60 x 40 cms,en format vertical i s’han de presentar sobre un suport rígid.

3.- En el cartell hi ha de figurar el text següen t: "Festa Major de Salt 2004", i el logotip de lAjuntament de Salt, distribuít a gust de l’artista.

4 .-Al dors s’hi posará el títol que també figurará a l’exterior d’un sobre tancat dins el que s’hi haurá de consignar el nom, adrega i teléfon de l’autor.

5.- Les obres s’han de fer arribar a l’Área de Cultura de lAjuntament de Salt, a l’Estació Jove de Salt o a l’Escola Municipal de Belles Arts abans del dia 21 de juny.

6.- El jurat estará format per persones relacionades amb el

món de l’art i la cultura i el seu veredicte será inapel.lable.

7 - El veredicte del Jurat es fará públic el dia 28 de juny al Saló de Plens de lAjuntament de Salt, a les 20,00 hores.

8.- L’obra guanyadora quedará en propietat de lAjuntament de Salt. La resta d’obres es podrán recollir des del dia 31 de juliol i fins al 15 d’agost, ja que abans d'aquest periode es fará una exposició pública deis projectes presentáis. La organització no es fará responsable de les no retirades dins d’aquest termini.

Castells a la Placa del vi

Coincidint amb la 49a. edició de Temps de Flors de Girona, els castells van agafar protagonisme a la plaga del Vi de Girona el diumenge 16de maig.

Degut a la pluja durant les passades Fires de Sant Narcís del 2003 es va haver d'anul-lar la tradicional diada castellera. Els M a r r e c s , d ' a c o r d a m b l'Ajuntament de Girona, van creure oportú programar una jornada castellera a la plaga del Vi per primera vegada al mes de maig i coincidint amb l'exposició

de Temps de Flors

Les tres colles que vam actuat en aquesta diada van ser els Marrecs de Salt, els Minyons de Terrassa i els Xiquets de Tarragona, que varen entrar a plaga amb els respectius pilars caminats.

Van obrir plaga els Marrecs amb el 4 de 7 amb agulla, que tot i perdre una mica les mides no els hi va representat cap problema descarregar-lo, tot i un petit ensurtquan el pilar ja baixava.

Els Xiquets van comengat la seva actuado amb una torre de 7, molt i molt quieta, la podríem qualificar de quasi perfecte. Per la seva banda, els Minyons també van optar per plantar la torre de 7, més lleugera que la deis Xiquets.

A la segona ronda, els de la camisa blau ter varen plantar el segon 5 de 7 de la temporada que, tot i treballar en el tres, el va r e n d e s c a r r e g a r s e n s e d ificu ltá is . Els matalassers t a r r a g o n i n s t a m b é v a n descarregar sense dificultat un 5

Castells a la Pla$a del vi

de 7 en aquesta ronda, tot i que una de les rengles de la torre s 'abocava cap al tres. Els terrassencs de camisa malva en aquesta ronda van oferirel primer castell de 8 de la diada, el 4 de 8, que tot i ser un pél lent el varen d e s c a r r e g a r s e n s e complicacions.A l'ultima ronda, els del Girones varen plantar el 3 de 7, va quedar de postal, mentre que la colla tarragonina va optar peí 4 de 7 amb agulla, que després d'un intent desmunta t el varen carregar al segon intent, l'agulla els va fer llenya quan ja baixava. En aquesta ronda els vallesans varen plantar un 3 de 8, el millor castell de la diada a la plaga del Vi, que també va quedar de postal.A la ronda deis pilars, els Marrecs

varen saludar a la plaga amb el ventall de 5, mentre que per la seva part els Xiquets ho varen fer amb un pilar de 5 i els Minyons am b a m b d ó s pi l ars de 5 simultanis.Les properes actuacions deis Marrecs serán el cap de setmana del 22 i 23 de maig, actuant el dissabte 22 a Porqueres amb motiu de la inauguració del nou Centre Cívic d'aquesta localitat del Pía de l'Estany.El diumenge 23 la colla saltenca es desplagará fins a Granollers (Vallés Oriental) per actuar amb motiu de la festa de l'Ascensió, compartint plaga amb els Xics de Granollers i els Catellers de Sants (Barcelona).

Josep Ferrer

50 anys de Carites a Salt?

cQG>

El 13 de juny és la diada de C o r p u s . Són m o l t e s les celebracions i diferents tipus de records que tots tenim d'aquesta festa en altres époques.Avui, al comengament del segle XXI i en l'anomenada societat del benestar, Corpus és per ais cristians de Catalunya i de tot l'Estat espanyol el dia dedicat a CÁRITES. I per qué? Dones perqué encara és necessária la seva actuado.

El desembre de 1990, en el n°117 de La Farga dedicat ais Serveis Socials, podem trobar alguns a r t i c l e s que m ' a g r a d a r i a recordar, ja que potser no han perdut la seva vigencia.- La gent que viu sola: el cas de Salt. Aquí es publicava un estudi fet sobre la poblado d'aquell moment (22.015 habitants), 674 deis quals vivien sois i d'aquests el 52% eren majors de 65 anys. Han passat quasi 15 anys d'aquestes dades. Probablement algunes d'aquestes persones ja ens han deixat, pero com deuen estar moltes de les altres avui? I quantes s'hi deuen haver afegit?- Una entrevista amb Joan Macias i Torres, que era secre tari de C árites de la Parroquia de St. Cugat ija fe ia30 anys que hi treballava. Entre altres coses ens deia: "els problemes de tipus social que

ens trobem més sovint són necessitats primáries, famílies amb manca de recursos, que van m o l t j u s t e s , p r o b l e m e s d'alcoholisme, necessitat d'ajuda a domicili a persones de la tercera edat, tramitar i informar sobre aspectes de la vida laboral. Quan se sap que algú té problemes de tipus económic es mira de trobar-hi una solució i treballem en col.laborado amb l ' a s s i s t e n t a s o c i a l d e l'ajuntament".No són aquests els problemes actuals? I nous reptes, com els problem es d 'hab ita tge o la situació de moltes de les famílies d ' a l t res paísos que s 'han establert a la nostra vila.- El voluntariat social a Cárites. En aquest article, signat per Cárites Diocesana, llegim: "La nostra societat, tot i el seu constant desenvolupament, fa que cada vegada sigui més gran

©

el nombre de persones que se'n queden al marge, sigui per la manca de recursos o serveis necessaris, sigui perqué són incapaces de superar aquesta situació" i més endavant, "No es pot contractar ningú per donar amistat, solidaritat, comprensió i aqüestes necessitats són tan b á s i q u e s c o m la m a n c a d'aliments,omés"

No m'equivocaré gaire dient que deuen ser 50 els anys que Cárites és present a Salt, i la seva manera de treballar ha anat evo luc ionant des de l'an tic concepte de beneficencia cap a una acció més compromesa de promoció de les persones, de totes les persones, sense d i s c r i m i n a d o de r aces o

50 anys de

creences.I com que "L'eradicació de la pobresa no s'aconseguirá mai com a resultat només de treballar a favor deis pobres, sinó de propugnar i crear les condicions que possibilitin la persona o el col lectiu a sortir d'aquest estat d'exclusió sociar1 , Cárites no pot callar el que descobreix en la seva feina de cada dia, i sense deixar de fer una cura d'urgéncia quan hi ha necessitats que no admeten ajornament (aliments, roba o ajuda económica), centra la seva activitat a ajudar les persones concretes per tal que e l l e s m a t e i x e s p u g u i n desenvolupar els mitjans per fer una vida autónoma, i volem acompanyar-les en aquest camí i en la seva soledat.

Carites a Salt?

Per aixó a Cárites tenim molt ciar que tan necessaris són els "experts", els que es dediquen professionalment o políticament a l'acció social, com tots els que de manera voluntária dediquen una part del seu temps o deis seus recursos a favor deis que méshonecessiten.En aquesta diada de Corpus, els equi ps de Cár i t es de les Parróquies de St. Cugat i St. Jaume de Salt us convidem a col-laborar amb nosaltres. Hi ha molta feina a fer.(Tel. H. Entitats 972 2424 72)

M o n ts e M a n é n1.- "Lluitar contra la pobresa avui". Francisco SALINAS FiAMOS, director del Dep. d'Acció Social deis serveis generáis de Cáritas Espanyola

La casa de la cantonada

Camina peí carrer Major i quan arribis a la cantonada del carrer Joaquim Ruyra atura't, mira i o b s e r v a la c as a que fa cantonada; un monument a la deixadesa amb tanta historia que ni els més vells recorden quan va ser l'última vegada que paletes i pintors es varen plantar davant la fagana per rentar-li la cara. Parets encrostonades; finestres i portes que en tenen el nom, pero no la utilitat, vidres trencats, reixes de restes d'obres. . . Estadants que varen marxar qui sap quan i que ara potser els únics habitants podrien ser rateso algún gat de visita. Des que feren fora uns okupes, no s'hi ha passat més l'escombra i mira que fa anys de tal esdeveniment. Si aquesta casa estigués situada en un cul de sac, dones mira, com solament la veuen els veíns i si aquests no diuen res, dones, torna a mirar, ja s'ho faran! Aquesta casa está situada en la cruílla el Major, Joaquim Ruyra, Dr. Fleming, o sigui la que dóna la benvinguda ais forasters que s'acosten a Salt, a part que és un deis carrers més transitats de Salt per anar al Museu de l'Aigua, a l'Església, al Pavelló d'Esports, a la Piscina. I percompletar-ho, a

la cantonada d'uns carrers remodelats de nou que fan el seu goig.No és la primera vegada que denunciem públicament aquesta deixadesa, pero sembla que fins que l'autoritat competent no hi posi má, tindrem el mostrari a punt per ensenyar les nostres misér i es ais vis i tants. Ais propietaris tant se'ls deu fotre, com que no hi viuen i el seu nom no figura enlloc que estigui a la vista, la culpa sempre recaurá en l'Ajuntament. Fins i tot els veíns, de tan veure cada dia la mateixa mostra, ja s'hi han acostumat i no en fan cabal. A veure: que l'interior estigui en condicions péssimes és cosa del propietari. Que la fagana estigui en un estat

deplorable també és cosa del p rop i e tar i , e c o n ó m i c a m e n t parlant, pero, l'estética deis carrers afecta els veíns i aquí és on l'Ajuntament ha d'entrar amb la seva autoritat. Está molt bé que aviat podem delectar-nos amb una nova piscina, que es renovi el mercat cobert, que la Coma Cros est i gu i en pie p rocés de renovació, que el carrer Pere Coll estigui en plenes obres de reforma. Tot són equipaments i millores que beneficiaran molt l'aspecte social i cultural del poblé, peró també, de passada, fixem-nos en l'aspecte estétic general, que en alguns sectors calen intervencions urgents.

Cam ina, m ira i o b s e rv a

-

culturaPere Calders (Barcelona 1912-1994)

L'última vegada que el vaig veure va ser quan, com a alcalde de la v ila, vaig proposar-l¡ que ens vingués a fer el Pregó de la Festa Major. No me'n vaig sortir. Estava molt delicat i ja no tenia edat ni delit per aquests trángols. Pocs han sabut jugar com ell amb la fantasía i la realitat, "a mig aire entre la raó i el subconscient, en un món en ebullicióconstant.Llegiu, si us lleu, aquest deliciós fragment on la irania sobreíx la in triga i ens i n t r o d u e i x en un món desconegut... Segur que voldreu saber com comenga i us espavilareu per anar a la Bibl ioteca a saber com acaba.

EL PRI NCI P I DE LA SAVIESA

... van despertar-me uns cops desacostumats a la porta: era molt aviat, una d'aquelles hores en les quals diuen que es lleven els obrers, i aixó em sorprengué, perqué tenia manat que hom vetllés el meu son amb la més gran sol.licitud. El que trucava era el jardiner en cap, que no venia pas sol, perqué vaig sentir que tot el p e r s o n a l de la c a s a s'agitava pels corredors, amb Caire de passar-ne una demoltgrossa.El vaig jardiner va entrar a la meva cambra i d'antuvi no el vaig conéixer, de tant p ál.lid que estava. La basarda li fia fer el que ens fa fer quan ens domina, rebregava la gorra amb els dits i s'eixugava la suor amb les mánigues de la camisa.

- És horrible, senyor!-. El que ha passat avui no m'havia passat mai...

- Jo e n c a r a e s t a v a

ensonyat i em va costar una mica de recobrar el meu posar habitual. A veure, a veure. Qué passa?

- Cavant el jardí he trobat unamá.

- De bon matí, alió era difícil d'entendre. Vaig preguntar:

- Unamá? Unamá de qué?

- Una máesquerre!

Ho va dir en un to que deixava entendre que l'afer e ra g r e u de v e r e s . Qualsevol cosa que hom hagués trobat en el meu j a rd í , fora d ' una má, m'hauria deixat alé per a encertar paraules justes i d i s p o s a r e l q u e s'escaigués. Peró una má humana?

- On és? Porteu-me-la.

- La portaren agafada amb un molls de cuina i els vaig manar que la deixessin damunt d'una taula. Vaig saltar del Hit de bursada.

Era una má fresca, tallada de poc, i sens cap mena de dubte pertanyent un home. Un deis dits era decorat amb un bon anell d'or.

-O nl'heutrobada?Sota els clavells de les índies, emboticada en un paper de diari.

"La má rai- vaig pensar-. El que em preocupa és la resta"- I no heu trobat res més? Cap tros de "cap cosa" que pogués fer joc amb aixó? Em digueren que no...

Salvador Sunyer

jTaturaConsum energétic

Q u a n e s p a r l a d e contaminado hom pensa en i n d u s t r i e s d e g r a n s xemeneies que empudeguen l'ambient amb la gran quantitat de fum que Heneen a l'aire i en les seves canonades que aboquen al riu gran quantitat de residus químics, molt tóxics per a la fauna. Aquesta imatge, en part, és falsa. Bona part de la contaminado la produí'm nosa ltres: quan llencem les escombrarles (plástics i altres), quan ens movem amb el cotxe i, curiosament, encara que no ho sembli, quan encenem una bombeta o quan cuinem amb la vitrocerámica. Si aixó us sona estrany és que us heu (i ens hem) em passat que l'electricitat és una energía neta, no contaminant. Més o menys tothom té la idea que l'e lectric ita t prové de les centrá is h id roe léc triques. Actualment, pero, només h¡ ha un país a tot el món que pot presumir d'aixó; Noruega. I aixó és perqué és un país ric en pluges (en alguna zona plou més de 200 dies a l'any de mitjana) i amb un relleu m o lt a b ru p te i on, en conseqüéncia, és fácil trabar salts d'aigua per aprofitar. El nostre cas és diferent, som un país de pluges escasses i de rius petits, que a nivell europeu no m ereixen ni aquest nom, ni de bon tros capagos de cobrir Tactual

d e m a n d a d 'e le c t r ic i ta t . A q u e s t a l ' o b t e n i m principalment de dues fonts: de les centráis nuclears i de les centráis térmiques.

L’e lec tr ic ita t es produeix sempre de la mateixa manera, sigui quin sigui el tipus de cen tra l, fen t g ira r unes turbines de grans dimensions. El que diferencia una classe de central de l'altra és el sistema utilitzat per fer-les girar. En el cas de les hidroeléctriques la forga que provoca el gir és el d'un dolí d'aigua a gran pressió. En el cas de les centráis nuclears i térmiques la forga utilitzada és la del vapor d'aigua, el qual és produít escalfant una gran quantitat d'aigua amb energía nuclear o en el cas de les térmiquescrem ant a lgún tipus de combustible fóssil, com pot ser gas, petroli o carbó. Parlant clarament; són com u n s i m m e n s o s g r u p s electrógens o, millor dit, com immenses maquines de vapor que tenen l'avantatge que es traben lluny del lloc on vivim i q u e p e r t a n t no e n s empudeguen ni amb el fum ni ens molesten amb el soroll; amb el defecte, pero, que aquesta llunyania produeix un augment molt gran de la contaminació degut a la gran quantitat d'energia eléctrica que es perd en el transport a

través de la xarxa.Consumir més electricitat vol dir cremar més gas (en el millor deis casos), petroli o carbó (en el pitjor deis casos) i llengar a l'atmosfera més tones de C 0 2 (augmentant l'e fec te h ive rnac le ), S 0 2 (provocant la pluja acida), etc. La despesa d 'e le c tric ita t augm enta con tínuam en t, sobretot en els últims temps: estufes eléctriques, cuines vitrocerámiques (bullim aigua a les centráis térmiques per p r odu i r e l ec t r i c i t a t que s'utilitzará per fer bullir aigua), f o r n s e l é c t r i c s , a i r e s condicionats (rúltima moda),

Haurem de canviar les fonts d'energia trad icionals per energies renovables, pero amb aixó no en farem prou. Haurem de fer un ús més lógic de les energies; el gas a la cuina, el gas o el gasoil per escalfar-nos i a l'estiu fer-nos a la idea que potser haurem de passar calor.

Manel Torramadé

BURCH constructors.s.a Salt

CasesAmpl iacions

Rehabi l i tació

C / Pere Coll i Guitó, 3 - Tel. i Fax 972 23 86 02 - 17190 SALT (Girona)

i

V is ita al Teatre Museu Dalíexcursiorjg

Encara no havien comengat a repicar les campanades de les vuit del matí en el rellotge de l'església de St. Cugat, hora de sortida de l'excursió, que ja corríem a cavall de l'autocar i a fuita cap a St. Climent Sescebes, on teníem taula parada per a tots en el Mas Ullastre a fi de trencar el cuc i agafar forces per aguantar sense maldecaps de gana fins a l'hora de diñar. Sí alguna cosa ha de quedar enrere, que no sigui l'esmorzar! Un parell de talls de pa sucat amb tomata, quatre talls d'embotit tallats amb navalla d'afaitar, un parell de gots de l'honrat vi de la térra (no dic de quina) un café i avall que venen! En acabat d'esmorzar, ens dugueren a presenciar una desfilada de models d'alta pelletería. Ens reberen amb una amabilitat exquisida, convidant-nos amb una copa de cava o un suc de taronja. I comengá la sessió. Les dones miraven embadalides els embolcalls, els continents. Els homes, els més descarats

repassaven els continguts (les noies) I els altres, també pero fent-se l'orni. No vaig veure ningú que comprés res. En comentar- ho amb la dona em digué que algú havia picat l'ham, pero que si no es compré més no era perqué anéssim prims d'armilla, sinó que, com que s'acosta el bon temps i a l'estiu la pell engavanya tant! Tens prou raó, bona dona.Acabat el passi de models, cap al museu Dalí de Figueres. Quan hi arribárem em caigué l'anima ais peus en veure la cua que hi havia per entrar-hi. Arribava fins a Llambilles! Pero no, els que anávem amb grup entrárem per una altra porta (La deis V.l.P.) I cap a dintre falta gent! Alió era com ficar-se dins el pati de La Farga el dia de la festa major en hora punta! Tocava poc més d'un metre quadrat per persona. Amb uns estols de jovent que ablania el cor. Tant jovent en una cosa de tipus cultural, sobta.Amb la intenció de qualificar en Dalí s'han malbaratat vessanes de paper i semalades de tinta sense poder encasellar-lo ni com a creador ni com a persona. A hores d'ara continua essent tan enigmátic com ans de que ningú no n'hagués parlat mai. Com a artista n'he sentit, i llegit, adjectius de tots colors: Lent, llepapinzells, pintamones, excel lent dibuixant, sublim, geni, diví, etc, etc. Com a persona se n'han dit les mil i una: paranoic, es tra fo la ri, sonat , famolenc de diners, expert en mercantilisme etc. La bona o mala fama i la polémica el van acompanyar tota la vida, també durant la seva patética vellesa, ence r c l a t per vo l t o r s que n'esperaven alguna engruna, i fins i tot en la seva penosa mort. Déu me'n guardi d'afegir-hi ni una sola coma més! En Dalí és en Dalí i no cal donar-hi més voltes. Que cadascú el defineixi i en tregui les seves própies conclusions en fundó de l'emoció que li desperti la contemplació d'alguna de les seves obres, que, com tots els grans artistes, en té de molt bones i d'altres de no tant.Del que sí vull parlar-vos és del Teatre Museu. Faig esment de la

paraula teatre perqué aquest no és un museu convencional on i ha penjades o col locades diverses obres d'art i si voleu les mireu i si no, tant li fa. Aquí, des que hi e n t r e s t ' e n v o l t a un ha l o surrealista que et captiva i que el teatral Dalí es manifesta en tota la seva fantasmagórica grandesa. Amb els ulls esbatenats vas copsant no només les obres pictóriques, si no tot l'ambient psicodélic que t'envolta i fa que la consciéncia i la imaginació divergeixin de tot el que és normal. Sigui o no l'any Dalí, aconsello una visita amb l'ánim ben obert i amb ganes de sentir emocions que no les captareu enlloc més. El que sí és ciar i nítid és que esdevé una colossal font d ' i ngressos d'una magni tud només coneguda pels gestors de la Fundado Gala- Dalí que és qui regeix el muntatge. Cada dia hi ha centenars de persones de tot el món amb l'entrada pagada a la m áfent cua pera entrar-hi. I aixó dona fe de la colossal amplitud de la caixa al cap de l'any. Acabada la visita, cap a diñar al M as U l l a s t r e . Una m i ca d ' e n t r e m é s , un a r r ó s de muntanya molt mengívol (la muntanya no l'hi busquéssiu enmig deis grans d'arrós) i una graellada de carn, aigua, vi, cava, postres, cafés, tallats, infusions etc. En acabat l'ápat una bona estona de ball i com que encara era d'hora per tornar a casa, ens d u g u e r e n a v e u r e l'embassament de Boadella, que per cert estava en el seu nivell máxim, faltaven un parell de pams per sobreeixir. Molt de suc per a tant poc espés!La sortida del mes que ve ens portará a visitar el museu del vi de Vilafranca del Penedés i el diñar será a Cambrils. Els entesos diuen que hi hem d'anar dejunats com cargols perqué hi haurá tiberi en quantitat i qualitat. Ja us ho narraré amb péls i senyals. Adéu- siau companys, fins el mes que ve!!

L'Eulogi

Novetats recom anadesmúsica

LA GOSSA SORDA ( Vigila )

Els guanyadors -per votació popular- del concurs 1'Esclat, organitzat per Maulets dintre del Rebrot'03, treuen el seu CD de debut Vigila. LA GOSSA SORDA publica setcangons noves, a mig camí entre l'ska i el hardcore amb certes pinzellades punk, sense renunciar al que s'ha anomenat com agro rock i amb el so contundent de la dogaina.Malgrat les comparacions amb Obrint Pas o Mano Negra, LGS ha sabut trabar un llenguatge propi i ofereix una qüalitat a la que no estem acostumats en un disc de debut. Els pegolins ens ofereixen un tractament acurat de les lletres, construínt un imaginan poétic de la rebel-lia i la rabia. Lletres contundents que analitzen i denúncien aspectes secularsde la societat valenciana com a Senyor pirotécnic o de la societat pegolina com a Batiste Ceba o Carnestoltes, i per extensió deis Paísos Catalans i del Món. LGS és també l'exemple de músics compromesos, treballant per oferir alternatives a Pego i ais Paísos Catalans militant en diverses organitzacions locáis i nacionals més enllá de la música. Arrelats a la térra -Pego és una societat eminentment agrícola- es mostren orgullosos deis seus orígens i d'un sistema de vida mil-lenari,i no s'están de denunciar la destrucció de l'horta i la irracionalitat de la lógica capitalista.

DESPERTA FERRO ( Dempeus ¡Alerta )

Grup musical de Sabadell marcat dins l'Esquerra Independentista treu la seva primera maqueta Dempeus i Alerta!.Lluita, Llengua, Memoria Histórica, Independéncia i Socialisme són les idees básiques del nou projecte deis de Sabadell.La maqueta consta de 13 temes propis en format CD, gravats en estudi el passat mes de febrer, amb llibret de 20 págines.Tant la gravado com la maquetació han estat autogestionades per Desperta Ferro El preu és de 7 euros (1 deis quals es destina a Alerta Solidaria) els cd's els podreu trabara:Sabadell, Casal Can Capablanca Barcelona, Daily Records Barcelona, 1917Barcelona, Mai Morirem Crew (Torrentde l'Olla 160)On-line, www.despertaferro.com i molt properament a Manresa i Vilafranca del Penedés.

CULTURA DERESISTÉNCIA VOL.2

La gent de l'Arran, centre neurálgic de les lluites populars del barrí de Sants de Barcelona, acaba de treure al carrer el segon volum del recopilatori "Cultura de resisténcia”, un disc-barricada amb dos objectius: garantir la continuítat del centre de documentado sobre moviments socials que impulsen des de 1999, i potenciar la música compromesa en llengua catalana.El nou recopilatori s'ha obert a tota mena d'estils musicals, i incloutan grups novells com consolidats d'arreu deis Paísos Catalans, amb participacions, sempre en catalá, de bandes de la resta de l'Estat espanyol. És el cas del base Fermín Muguruza, que hi col-labora amb una cangó inédita, "Dues nacions", acompanyat de Yacin Belahcene, cantant deis catalans Cheb Balowsky. En total hi participen 41 grups, entre els que destaquen OBRINT PAS, SKAPARRÁPID, HABEAS CORPUS, KITCH, GLISSANDO, BANDA BASSOTI o els santenes RÁBIA POSITIVA, amb un tema inédit dedicat a Salvador PuigAntich"Cultura de resisténcia" és un símbol de la vitalitat d'aquest projecte polític. La clau de l'éxit és que l'Arran no només resisteix -i que duril-, sinó que a més construeix alternatives a la rutina del sistema.

O r io l P a lla s i M o ré

Club petanca SaltespcrL

Els dissabtes a la tarda, tot i el mal temps que ens acompanya, es continua jugant la Higa. Els guanyadors d'aquest mes van ser: 1r Manel Ros, 2n Pere Fornells i 3a Paquita Colom, com sempre van rebre un petit obsequi.

El dia 1 de maig, 25 jugadors del club várem anar a les pistes del Club Petanca Avinyonet per disputar la trabada de primavera. Com cada any per aqüestes dates, de bon mati es va celebrar el sorteig de la meele i es varen formar 4 grups de 6 equips, classificant-se els 2 primers de cada grup i els dos millors. 3 grups que es van enfrontar de forma directa per aconseguir arribar a la semifinal. A la 1 del migdia vam anar a diñar plegats al restaurant "La Societat " d'Avinyonet i per cert l'ápat va ana r mol t bé. Tot segu i t continuaren les partides i els guanyadors foren: 1r lloc Joan "Peke" ,Yo landa Jorquera i Antonia Curt, el 2n lloc per Antonio Ortiz i Maria González, el 3r per Andreu Cotunier, Gregori Antón i Cati Femenies i els 4t Adriá, Alfredo i Amelia, els quals van ser obsequiáis amb pernils i lots d'embotits. També abans de tornar cap a Salt, la Presidenta, Sra. Encarna Campos, ens va preparar un repiscolabis a base de brunyols i moscatell.

El 2 de maig a Cassá de la Selva van finalitzar els campionats provincials de dupletes amb bons resultáis per al nostre club. Amb

fémines, la Yolanda Jorquera i la Isabel Rodríguez van quedar en 3r lloc, i a 1a categoria séniors Tono Duran i Manuel Romero van assolir el 2n lloc. A la categoria juvenil, en Xevi Mir i la Mireia Freixas van fer el 2n i Oscar Lara i Jordi Pujol el 3r.

El 30 d'abril a Can Muriel vam fer el sopar de cloenda de la Higa d'hivern i la corresponent entrega de premis ais guanyadors, que van ser: 1r Josep Jorquera, 2n Manel Ros, 3r Josep Ros, 4t Enric Freixas i 5a Rossi Santos

El proper 6 de juny, si déu vol, celebrarem el tradicional concurs

de petanca interclubs "Trofeu Eugesa", que cada any reimpresa saltenca patrocina. Un any més, el Sr.Paulí ens donará un cop de má per fer d'aquest concurs un deis més importants de les comarques gironines. Aquest any el tornarem a fer al pati del col-legi del Pía i l'inici será a les 8.30 h. del matí.

Josep Boó i A lech

SERRALLERIA I FUSTERIA METÁLLICA EN FERRO I ACER INOXIDABLE

MOBRA, S.L.Canals per a la construcció i lampistería

Doblat de xapes i talls

TALLER: Comí antic de Salt a Vilablareix - Tel. 972 23 53 17 - 17190 SALT

44PInúm. 218

Agéncia de la propietat immobiliária Administració de finques Gestoría Administrativa

Av. Jaume I, 44 baixos - Tels 972 20 88 54/972 20 13 55 Fax 972 21 46 08 - 17001 GIRONA

Passeig Paíssos Catalans, 147 - Tel. 972 24 44 92 - 17190 SALT

paulí^ G E S T O R I A - A P I

M iran t quina m ata ... Foto Josep M acias

©

GastronomíaCargols amb tom ata

Ingredients

150 cargols

500 g de tomata triturada

all

oli

pebre

sal

Elaboració

Rentar els cargols, posar­

los en una cassola de fang i

salpebrar-los al vostre

gust. Posar-los a coure a

foc suau. Quan s'hagin

begut tot el suc, tirar-hi un

bon raig d'oli d'oliva i

deixar-los sofregir fins que

estiguin ben secs.

A continuado posar-los en

una llauna per anar al fom

decaraenlaire.

En una paella, fer un

sofregit amb 4 grans d'all

picat, la tomata i sal i pebre

al vostre gust. Quan estigui

cuit, omplir els cargols, un

per un, amb aquest sofregit

i finalment posar-los al forn

a gratinar.

R e c e p t a de la Sra.

C O N S O L B O S C H i

REIXACHComissió Gastronómica del Consell de la Gent Gran de Salt.

OREL-©-Gudayol Auto-Taller, S.A.

Exposició i Venda: c/ Major, 156 Teléfon 972 24 20 43 - 939 84 08 72E-mail: gudayol@grn.esHorari: de dilluns a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8

Servei Oficial: c / Mercé Rodoreda, 13Teléfon 972 24 37 49Grúa 24 hores 907 20 62 30Horari: de dilluns a divendres de 9 a 1 i de 3 a 8 Dissabte al matí obert de 10 a 1

GRAN PROMOCIÓGrans Ofertes en Venda de Cotxes i Serveis j/ 0 CVine a la nostra exposició i, veurás els d W f f lavantatges de comprar un Opel a Salt. 1928-1998

També ens podeu trobar a Internet: http://www.grn.es/gudayol

«

Naixem ents, casam ents i defuncions del de 15 d'abril al 15 de maig

Naixements

Aboulaye Dukuray 15 d'abrilAdriá Mora Vázquez 15 d'abrilGrau Penalba Bover 16 d'abrilNadir Haddouchi 16 d'abrilRaúl Toledano Rivera 16 d'abrilFatu Fofana 17 d'abrilIbtissame Abdessamie 18 d'abrilJeremy-Alexander Romero Cubillas 20 d'abrilAlex Díaz Rivera 21 d'abrilGrau Esparraguera Reus 23 d'abrilYoussef Ben Moussa 24 d'abrilChaymae Tokouki 24 d'abrilNoraima Wouansi Rojo 27 d'abrilFatima Abouazzaoui 27 d'abrilAisitu Touray Touray 28 d'abrilMohamed Vahyaoui 28 d'abrilEric Velázquez Bautista 29 d'abrilMousa Gassama Jabbie 29 d'abrilCésar-Nain Solano Castillo 30 d'abrilJavier Paisan Montilla 1 de maigRicardo Martínez Montoza 2 de maigFatoumata Dari 3 de maigErika Cárnicas Montes 4 de maigMahamadu Ceesay 5 de maigNingyu Chen 5 de maigAlex Nocete Guerrero 6 de maigAndrea Jiménez Ferrero 7 de maigOscar Soler Martín 9 de maigAisatu Tunkara 9 de maigNadine Montero Benjumea 11 de maigAida Rodríguez Ciurana 13 de maig

Casaments

Antonio-Luis Lara Muñoz i Verónica Martínez Sánchez (16 d'abril)Juan-José Conejo González i Mónica Hernández

Fernández (17 d'abril)Marcelo Ferré Zara i Souad El Issaoui (20 d’abril)Jesús Pimentel Jarillo i Lioudmila Ivanova (23 d'abril) Juan-Carlos García López i Yeny-Yamileth Luque Hernández (23 d'abril)Robert Coll Fayet i Noemí Villar Badia (24 d'abril)Jordi Siria Canals Irina Adochitei (25 d'abril)Johnatan Caliwara Verzo i Amelia Tario Roque (30 d’abril)Vicente Alcaraz Moreno i Beatriz Rodríguez Alcaide (1 de maig)Francisco Tomas Guerra i Esther Bonifacio Mallorquí (8 de maig)Juan-Pedro Valle Galiano i Maria del Mar Vega Cano- Caballero (14 de maig)Santos-Mauricio López Turcios i Elsy Orestila Medina (15 de maig)Antonio Ariza Benjumea i Maria del Mar Otero Torres (15 de maig)

Defuncions

Antonio Alonso Ortega 17/04/2004Teresa Ollé Xifra 17/04/2004Jesús Ros Rius 17/04/2004Narciso Matas Blanch 18/04/2004José Arcarons Sellas 20/04/2004Elisabet Deulofeu Amores 20/04/2004Doudou Badji 24/04/2004Ivo Bohigas Blanch 28/04/2004Antonio Muñoz Ávila 28/04/2004Pere Gubern Corbera 30/04/2004José García Molina 01/05/2004Gerardo Alfredo Velásquez Banegas 03/05/2004Maximino Oliveras Paradell 05/05/2004Jordi Baquero Miñarro 06/05/2004Sebastián López Morales 06/05/2004Felisa Castillo Ruiz 07/05/2004Luís Esteba Aliguer 15/05/2004

GAIMTGE INTERNACIONALROBERT NIDAL, SK.

CONCESSIONARI

nana LANCIA

pOti potiEncreuats

1

234

5

67

89

10

Horitzontals: 1. Remoure's la boira.2. Al revés batuda. És esmentat. 3. Negació. El serpent infernal. Al revés, símbol del magnesi. 4. Cinc-cents cinquanta-tres. Al revés hidrocarbur gasós la molécula del qual te quatre átoms de carboni. 5. Al revés, incisió profunda. Riu africá. 6. República Democrática Alemanya. Sigla de fútbol. 7. Nom de dona. Al revés, Metra grega (pl.). 8. Al revés, nota musical. Dit de l'ocell que no ha sortit del niu. Consonant repetida. 9. Nom de Metra. Al revés, usi. 10. Cinturó de suro, goma, etc, que evita que s'enfonsi el quiésal'a igua.

Verticals: 1. Instrument de corda semblant a la guitarra pero més petit (pl.) 2. Udols. 3. Realitza. Encés d'ira. Sigla mercantil. 4. Estratagema. Al revés, frívo la . 5. Repetit, prop d'esdevenir-se. 6. Al revés, camí (pl.).7. Matéria seca molt inflamable. De ferro. 8. Pronom de primera persona. Al revés, color amb que es tenyeix. Símbol del pal ladi. 9. Que té la forma de serp. 10. Ramblers, firaires de bestiar.

sa jie iquuey oí- 'a w jo ^ n B u v 'e Pd ■jjui op 8 ’W9d BOS3 ¿ 'Alas q 'uen g Aeue i !p jy > 1S }BJ| e j £ -essipeiopn Z - saujnpueg i :s|e3j}J3A su o p n |o g

sepiABAiesOI. 3 LudJ! -essg e d d 'J^IN SI '8 P ías •BJiy L Vdld v a y ‘9 l!N IJBn g 9 n;e l in a > l/\|6 OBJa ON £ b u o s -^jepe Z JBÍ9||eing ■ i :s|B}uoz}uoq suopn|os

B . P é re z . G.

L'acudit foll

El tem ps

Tem peratures del 19 d'abril al 16 de maigTemperatura Máxima:27,5° el dia 16 de maig Temperatura Mínima:4,5° els dies 20 d'abril i el dia 1 de maig

Dies de pluja: 15 diesPrecipitado máxima en un dia:24,2 litres el dia 3 de maig Pluja acumulada: 143,4 litres del dia 19 d'abril al 16 de maig de 2004

Pluviometría. Del 19 d'abril al 16 de maig de 2004

. 1 L .

-A s

El nou veí del veinat

i 1 I I § L _______n o n ”

I I | 1 i l i I

Fagana carrer Garbí

O WWW■ w J _ l l

p

■ / 1

p

■ '

n

D Q

Visiteu-nos a:

Edifíd

Carrer Major / carrer Garbí

# 4 dormitoris

# 2 banys

# Cuina equipada

# Acabats de qualitat

# Paviment de parquet

# Párquing opcional

# Només 5 habitatges

INFORMADO I VENDA:

E U G E S ACONSTRUCTORA . IMMOBILIÁRIA

www.eugesa.esper veure to t el nostre estoc © 972 40 60 93

Més de 30 anys construint