Activitats ESO 4

67

Aquesta secció recull idees, consells i suggeriments per al dia a dia de laclasse i proporciona un índex de tots els recursos que oferim al professorper treballar cada unitat, tant dins com fora de la Guia. Per a cada unitat espresenten els apartats següents:

• Suggeriments de diferents itineraris per treballar la unitat, que fanpossible explicar-los en tres nivells de dificultat (bàsic, mitjà, alt). Totssabem que els professors han d’adaptar la seva feina als diferents nivellsque hi ha entre els diversos grups i dins de cada grup. En aquesta seccióse suggereixen diverses maneres possibles d’enfocar la unitat, seleccio-nant diferents epígrafs i activitats, la qual cosa permetrà ajustar el nivellde dificultat amb què es tractarà la unitat.

• Una taula recull totes les fitxes dels diferents apartats de la Guia queestan relacionats amb la unitat en qüestió.

• Més recursos. Per a cada unitat se seleccionen pàgines web, llibrescientífics, llibres de divulgació, novel·les, documentals i pel·lícules.

• S’incorporen diverses fitxes mudes (mapes, esquemes, línies del temps,imatges per retolar...), que el professor pot fotocopiar o imprimir, i des-prés les pot repartir a classe perquè els alumnes les completin i facin acti-vitats sobre els continguts que es van explicant. També es podrien utilit-zar com a exercicis d’examen.

RECU

RSOS

PER

A L

’AU

LA

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 67

68 � HISTÒRIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

A LA GUIA

Programació d’aula (pàg. 34-35)

Fitxes de reforç (pàg. 150-155)

Fitxa 1: El temps

Fitxa 2: Conceptes fonamentals

Fitxa 3: La Declaració de drets de la Revolucióanglesa

Fitxa 4: Felip V i el nou estat després de la guerra de Successió

Fitxa 5: La divisió de poders

Fitxa 6: Demografia i agricultura a la Catalunya del segle XVIII

Fitxes d’ampliació (pàg. 156-158)

Fitxa 7: L’Antic Règim al cinema

Fitxa 8: L’Antic Règim a Internet

Fitxa 9: Cirurgia i enginyeria a la Catalunyadel segle XVIII

Adaptació curricular (pàg. 276-285)

Fitxa 1: Societat i economia al segle XVIII

Fitxa 2: Canvis polítics al segle XVIII

Fitxa 3: Canvis ideològics i culturals del segle XVIII

Fitxa 4: El reformisme borbònicFitxa 5: La Catalunya del segle XVIII

Educació multicultural (pàg. 460-493)

Temps de lectura (pàg. 496-500)

Lectura 1: L’escassetat d’habitacions a la Barcelonadel segle XVIII

Lectura 2: Voltaire a Anglaterra

Lectura 3: La mort i els funerals de Carles III al dietaridel baró de Maldà

Cinema i Ciències socials (pàg. 570-571)

Esquilache

AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitata l’aula.

El segle XVIII: l’Antic Règim

POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXTEl contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment.

Itinerari 1: continguts imprescindibles

Com que és una unitat que no presenta excessives complicacions, la major partes pot desenvolupar en aquest itinerari. Els epígrafs 1, 3 i 6 són imprescindiblesper comprendre diferents processos i corrents polítics que van tenir lloc al segle XVIII i que van suposar la fi de l’Antic Règim.

Els exercicis més adequats per a aquest itinerari són les activitats incloses a l’apartat «Idees clau», i també les activitats 1, 13, 14, 15 i 16.

Itinerari 2: continguts mitjans

Tots els epígrafs del text són totalment comprensibles per l’alumnat mitjà.

A més dels que s’inclouen a l’itinerari anterior, els exercicis més apropiatsper a aquest itinerari són les activitats de reflexió i anàlisi d’aquest segle,concretament les 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 17, 18, 19 i 20.

Itinerari 3: continguts més amplis

Per a aquest itinerari es podria ampliar la matèria, incloent-hi els apartats«Saber llegir» i «Investigar» que aprofundeixen el contingut d’aspectesconcrets de la unitat, i alhora contribueixen a l’exercici de la capacitatprocedimental de l’alumnat.

1

ENLLAÇOS

http://clio.rediris.es/n30/segunda/antiguoregsoc.htm

http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/mundo/antiguoregimen_00.html

http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/ http://www.eduteka.org/Proyectos

Webquest3.php?gradox=3 http://www.xtec.es/~jdolcet/socials/4

04.htm

BIBLIOGRAFIA

DOMÍNGUEZ ORTIZ, A. Las claves del despotismo ilustrado(1715-1789), Planeta, 1990.

ENCISO, L. M. La Europa del siglo XVIII, Península, 2001.

GIL PUJOL, X. Las claves delabsolutismo y el parlamentarismo(1630-1715), Planeta, 1991.

PÉREZ SAMPER, M.ª A. Las monarquías del absolutismoilustrado, Síntesis, 1993.

PRATS, J. i VILALTA, J. M. La Europadel siglo XVIII, Anaya, 1994.

TOCQUEVILLE, A. L'Antic Règim i larevolució, Edicions 62, 1983.

Més recursos

RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 68

69� HISTÒRIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

1

RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

1RECURS 1. CRONOLOGIA DEL SEGLE XVIII

• Escriu els esdeveniments en el punt adequat de la línea del temps.

1700

1710

1720

1730

1740

1750

1760

1770

1780

1789

Any Esdeveniment

1704Mor John Locke, pensador i primerteòric del liberalisme.

1701-1714Guerra de Successió per a lacorona espanyola.

1714Tractat d’Utrecht que posa fi a la guerra de Successió per a la corona espanyola.

1715Mor Lluís XIV de França. Lluís XV el succeeix en el tron.

1733-1735 Guerra de successió a Polònia.

1740-1748 Guerra de successió austríaca.

1746 Pujada al tron de Ferran VI.

1748Publicació de l’obra L’esperit de les lleis, de Montesquieu.

1751Apareix el primer volum de l’obraEnciclopèdia.

1759 Pujada al tron de Carles III.

1756-1763 Guerra dels Set Anys.

1762Es publica Del contracte social, de Rousseau.

1766 Motí d’Esquilache.

1776Adam Smith publica La riquesa deles nacions.

1788 Pujada al tron de Carles IV.

1789 Comença la Revolució Francesa.

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 69


RECURS 2. SISTEMES POLÍTICS DE L’ANTIC RÈGIM

• Completa l’esquema següent sobre els règims polítics de l’Antic Règim.

SISTEMESPOLÍTICS

FRANÇA GRAN BRETANYA

PODERS DELS REIS ABSOLUTS LÍMITS AL PODER ABSOLUT

• POLÍTICA:

• ECONOMIA:

• SOCIETAT:

PAÏSOS REPRESENTANTS

• POLÍTICA:

• ECONOMIA:

• SOCIETAT:

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 70

71�

HIS

TÒR

IA 4

t ES

O�

MA

TER

IAL FO

TOC

OP

IAB

LE ©

GR

UP

PR

OM

OTO

R / S

AN

TILLAN

A E

DU

CA

CIÓ

N, S

. L. �

1

RECURSOS PER A L’AULA

1R

EC

UR

S 3

. L’EC

ON

OM

IA A

L’AN

TIC R

ÈG

IM

•C

ompleta.

L’ECONOMIA DE L’ANTIC RÈGIM

AGRICULTURA INDÚSTRIA I COMERÇ

A través de

PRODUCCIÓ DE SUBSISTÈNCIA

Privilegiats No privilegiats

INDÚSTRIA IMPULSADA PER COMERÇ

Exterior

Propietat de la terra

Interior

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 71


• Aquí tens el cas concret dels monarques espanyols del segle XVIII. Aplica el que has vist abans en aquest quadre.

RECURS 4. IL·LUSTRACIÓ I LIBERALISME

• Compara les dues ideologies i indica qui les va aplicar.

MONARQUES FELIP V CARLES III CARLES IV

MESURES POLÍTIQUES

MESURESECONÒMIQUES

MESURES SOCIALS

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA IL·LUSTRACIÓ

POLÍTICA

ECONOMIA

SOCIETAT

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL LIBERALISME

POLÍTICA

ECONOMIA

SOCIETAT

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 72


1

RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

RECURS 5. EUROPA AL SEGLE XVIII

• Escriu el nom dels principals Estats d’Europa del segle XVIII.

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 73


RECURS 6. CATALUNYA AL SEGLE XVIII

• Reconeix les imatges següents i anota quina importància tenen en la Catalunya del segle XVIII.

El cirurgià Pere Virgili.

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 74


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

Les revolucions polítiques(1776-1848)



Els epígrafs 2, 3, 4, 5 i 6 del llibre són els que es poden considerar fonamentalsper comprendre en què van consistir les revolucions burgeses i la Restauració a Europa. Quant a les activitats, les més idònies són les que apareixen als requadres «Idees clau», així com les que aprofundeixen la comprensió de mapes i les activitats de repàs que apareixen amb les denominacions«Recorda» i «Explica».


Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà. Pel que fa als exercicis, a més del que hem dit per a l’itinerari 1, recomanemque es facin les activitats 1, 2, 3, 4, 5, 7 i 10, sobretot les activitats d’anàlisi.


Els continguts d’aquest apartat són similars als de l’anterior, i s’hi inclouen, a més, les activitats 8 i 9 i els apartats «Tècniques d’estudi», «Saber llegir» i «Comprendre el present», que ofereixen una altra visió de les revolucionsesmentades des del punt de vista de les caricatures i dels drets humans.

ENLLAÇOS

http://clio.rediris.es/udidactica/sufragismo2/index.htm

http://www.ub.es/histodidactica/webquests.htm

http://inmf.org/eveneno.htm http://www.histoirealacarte.com/

carte/1_histoire-europe-XIX-congres-vienne.php

http://www.claseshistoria.com/revolucionesburguesas/esquema.htm

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0055146

BIBLIOGRAFIA

BLANNING, T. C. W. El siglo XIX.Historia de Europa, Crítica, 2002.

HOBSBAWM, Eric, La era de larevolución, Crítica, 2003.

McPHEE, Meter, La Revolución Francesa, 1789-1799, Crítica,2003.

PALMADE, Guy, La época de laburguesía, Siglo XXI, 1990.

SOBOUL, Albert, La Revoluciófrancesa, Edicions 62, 1997.

Més recursos

A LA GUIA



Fitxa 10: El temps


Fitxa 12: Simón Bolívar


Fitxa 13: Les revolucions polítiques a la literaturaFitxa 14: Les revolucions polítiques al cinemaFitxa 15: Les revolucions polítiques a Internet


Fitxa 6: La revolució americana

Fitxa 7: L’esclat de la Revolució Francesa

Fitxa 8: La radicalització de la Revolució Francesa

Fitxa 9: L’època de Napoleó

Fitxa 10: La Restauració

Fitxa 11: Noves revolucions (1820-1848)

Fitxa 12: La independència d’Hispanoamèrica

Fitxa 13: L’art



Lectura 4: La Revolució Francesa

Lectura 5: La Constitució francesa del 3 de setembrede 1791

Lectura 6: Retrat d’un influent polític francès: JosephFouché


Historia de dos ciudades


2


830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 75


RECURS 7. CRONOLOGIA DE LES REVOLUCIONS

• Calca la línia del temps i indica-hi els esdeveniments de la cronologia.

1787

1799

1815

1821

1848

1804

1787 Assemblea dels notables.

1789Reunió dels Estats Generals a Versalles: comença laRevolució a França.

1790 Constitució Civil del Clergat.

1791 Primera Constitució francesa.

1792 Destitució de Lluís XVI: es proclama la I República.

1793Execució de Lluís XVI (gener). Convenció dels jacobinso montagnards (juliol). Comença el terror.

1794 Reacció termidoriana (27 de juliol).

1795 Directori (fins el 1799). Constitució de l’any III.

1797 Conspiració dels iguals (Babeuf).

1799 Cop d’estat de brumari (Napoleó Bonaparte).

1804Napoleó, emperador de França. Comença l’imperi(fins el 1814).

1808L’exèrcit napoleònic envaeix Espanya. Comença laguerra de la Independència.

1813 Les tropes franceses abandonen Espanya.

1814Napoleó abdica. Es restaura la monarquia a França(Lluís XVIII).

1814-1815 Congrés de Viena: nou mapa d’Europa.

1815

Imperi dels Cent Dies (març-juny). Napoleó és derrotat a Waterloo. Confederació Germànica, que substitueix el Sacre Imperi Romanogermànic.

1821Comença el moviment d’independència de Grèciacontra el domini turc.

1824 Carles X, rei de França.

1830Revolució de juliol a París. Lluís Felip Josep d’Orleans,nou rei. Turquia reconeix la independència de Grècia.

1831Independència de Bèlgica. Constitució belga, model de monarquia constitucional.

1834Creació de la unió duanera alemanya (Zollverein),dirigida per Prússia.

1848

Revolució democràtica a França. Fi de la monarquia.La revolució s’estén pels estats italians, Prússia, Àustria, Hongria i Estats Pontificis. Assemblea de Frankfurt.

Rev

oluc

ió F

ranc

esa

Impe

ri n

apol

eòni

c i R

esta

urac

ióN

ova

onad

a re

volu

cion

ària

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 76


2

RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

RECURS 8. LA REVOLUCIÓ FRANCESA I LA FRANÇA NAPOLEÒNICA

• Completa els quatres següents.

ESDEVENIMENTS DESTACATS FASES

MESURES MÉS IMPORTANTS

1789

( - )1790

1791

1792( - )

1793

1794 ( - )

1795

( - )

1796

1797

1798

1799

ESDEVENIMENTS DESTACATS FASES

MESURES MÉS IMPORTANTS

1799( - )

1803

1804( - )

1814

1815 ( - )

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 77


RECURS 9. L’IMPERI NAPOLEÒNIC

• Compara els mapes i escriu-hi a sota el nom dels països actuals que van pertànyer, totalment o parcialment, a l’Imperi napoleònic o que en van ser aliats.

Annexions a l’Imperi des de 1804

Principals països adversaris

França el 1789Conquestes de la Convenciódes de 1792

Estats dominats per Napoleó

Estats independents aliats

Límit de l’Imperi napoleònic

OCEÀATLÀNTIC

marMediterrani

mar Negre

CONFEDERACIÓ

DEL

RIN

GRAN DUCATDE VARSÒVIA

PROVÍNCIESIL·LÍRIQUESREGNE

D’ITÀLIA

I M P E R I

R U S

PRÚSSIA(aliat 1807-1813)

IMPERI AUSTRÍAC(aliat 1809-1813)

ESPANYA

NORUEGA

SUÈCIA

GRAN BRETANYA

SAVOIA

DINAMARCA

CONFEDERACIÓHELVÈTICA

PO

RTU

GA

L

FRANÇA

I M P E R I

NÀPOLS

ÀFRICA

O T O M À

Imperi napoleònic.

Europa a l’actualitat.

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 78


2

RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

RECURS 10. LIBERALISME I NACIONALISME

1820

1830

1848

UN

IFIC

ACIO

NS N

ACIO

NALS R

EVO

LUCIO

NS LIB

ERALS

REGNE DELS

PAÏSOS BAIXOS

REGNEDE

FRANÇA

REGNE

D’ESPANYA

REGNEDE

PORTUGAL

GRANBRETANYA

REGNEDE

BAVIERA

LUX.

REGNE DE PRÚSSIA

IMPERIOTOMÀ

I M P E R I

A U S T R Í A C

REGNEDE

POLÒNIA

REGNEDE

SUÈCIAREGNEDE

DINAMARCA

REGNEDE

NORUEGA

I M P E R I

R U S

REGNE DEPIEMONT-SARDENYA REGNE

DE LES DUESSICÍLIES

ESTATSDE L’ESGLÉSIA

TOSCANAMÒDENA

PARMA

REGNELLOMBARDOVÈNETO

CONFEDERACIÓHELVÈTICA

m a r M e d i t e r r a n i

O C E À

A T L À N T I C

Adquisicionsterritorials

Principals estatscoixíUnió

Estats fundadorsde la Santa Aliança

Límit de laConfederacióGermànica

• Situa en l’eix cronològic les principalsrevolucions polítiques i nacionalistes del segle XIX.

• Situa en el mapa els esdeveniments que has ordenat en l’eix cronològic.

Revolucions liberals

Unificacions polítiques

• Destaca el contorn dels nous païsossorgits arran de la ideologia nacionalista.Penses que van canviar la fisonomiaconfigurada pel congrés de Viena?

• Enumera els estats que van englobar.

Congrés de Viena, 1815.

Vermell

Verd

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 79


RECURS 11. LA INDEPENDÈNCIA D’AMÈRICA

• Dibuixa a la zona d’Amèrica del Nord les Tretze Colònies i marca amb una creu a les ciutats mésdestacades del procés independentista.

• Busca els països d’Hispanoamèrica que es van independitzar a la primera meitat del segle XIXi escriu-hi la data i el protagonista de la independència.

40º60º80º100º120º 40º

20º

40º

tròpic de Capricorni20º

20º

140º

equador 0º

tròpic de Càncer

40º

160º

160º

140º120º

cerclepolar àrtic

0º

40º60º

60º

40º

20º

20º

60º

N

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 80


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

La Revolució Industrial



En aquest itinerari seria convenient centrar-nos en els apartats 2, 4, 5, 6 i 7,per comprendre el desenvolupament de les diverses revolucions industrials, i també els canvis socials i culturals que van originar.

Quant a les activitats de la unitat, és recomanable fer les que es plantegenals apartats «Idees clau» i també els exercicis 1 i 2 de les activitats de repàs.


Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.

Com a activitats, a més de les esmentades per a l’itinerari 1, són adequatstots els exercicis de la unitat, que se centren en l’anàlisi i comparació de situacions que van conduir al desenvolupament de la indústria, i també en l’aparició de la societat de classes. També es podria fer la restad’activitats de repàs.


Els apartats més necessaris per a aquest itinerari són les pàgines finals, que aprofundeixen els aspectes concrets de la Revolució Industrial.

ENLLAÇOS

http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/mundo/revolindustrial_00.html

http://www.educahistoria.com/reportajes/mov_obrero/

http://www.spartacus.schoolnet.co.ukhttp://encina.pntic.mec.es/

~cgonza37/miWebQuest/WQRevIndustrial.htm#Credits

http://www.xtec.cat/~jbuxader/historia/temes/contemp/revolucioindustrial.htm

http://webs.racocatala.cat/seglexx/h-1750-revindustrial.htm

BIBLIOGRAFIA

BALDÓ, M. La revolución industrial,Síntesis, 1993.

ESCUDERO, A. La revoluciónindustrial, Anaya, 1990.

VILLAS TINOCO, S. Las claves de la revolución industrial, 1733-1914, Planeta, 1990.

SERRALLONGA, J. Els movimentssocials, segle XIX, UAB, 2006.

FARMAN, J. La Revolució industrial,Molino, 2000.

Més recursos

A LA GUIA



Fitxa 16: El context espacial i el temps



Fitxa 18: El marxisme

Fitxa 19: L’encíclica Rerum NovarumFitxa 20: La Revolució Industrial a la literatura

Fitxa 21: La Revolució Industrial al cinema

Fitxa 22: La Revolució Industrial a Internet


Fitxa 14: La Revolució Industrial

Fitxa 15: La Primera Revolució Industrial

Fitxa 16: La revolució dels transports

Fitxa 17: La Segona Revolució Industrial

Fitxa 18: Efectes de la industrialització

Fitxa 19: L’aparició de les classes socials

Fitxa 20: El moviment obrer

Fitxa 21: El canvi cultural



Lectura 7: Sota terra: el treball a les mines del segle XIX

Lectura 8: L’era del petroli

Cinema i Ciències socials (pág. 574)

Oliver Twist


3


830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 81


RECURS 12. CRONOLOGIA DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

1710Abraham Darby utilitza per primera vegada el carbó de coc per a la fosa de ferro.

1747-48Kay introdueix la llançadora volant a França i John Holker, la Jenny.

1752 Franklin inventa el parallamps.

1757 Primera foneria industrial a França.

1763Hargreaves inventa la primera màquina de filar(la Spinning-Jenny).

1767Nova màquina de filar d’Arkright (waterframe),moguda per energia hidràulica.

1769 Màquina de vapor, patentada per James Watt.

1771-79Arkwright i Strutt construeixen la primera fàbricaindustrial moderna (Cromford Mill).

1774Màquina de filar de Samuel Crompton (patent el 1779).

1782James Watt aconsegueix que la màquina de vapor es pugui aplicar al transport.

1783 Primera ascensió en globus, de Montgolfier.

1785Primer taller mecànic, patent d’EdmondCartwright.

1785Es construeixen els primers alts forns a França(Le Creusot).

1789Edmon Cartwright obre una fàbrica a Yorkshireamb 20 telers mecànics moguts a vapor.

1790Filadora automàtica, de William Kelly, mogudaper energia hidràulica. Eli Whitney inventa la màquina de desmotador de cotó.

1796 Parker inventa el ciment.

1800Primera experiència de fabricació en sèrie(fàbrica d’armes de Whitney, als EUA).

1802 Pila elèctrica, de Volta.

1815 Primera locomotora de Georges Stephenson.

1822 Teler mecànic de Richard Roberts.

1825Primera línea de ferrocarril a vapor a la Gran Bretanya (Stockton-Darlington).

1829

Robert Stephenson aplica per primera vegada la màquina de vapor al ferrocarril, amb la construcció de la primera locomotoraque utilitzava calefacció tubular (la rocket: cohet).

1830S’inaugura el ferrocarril de Manchester a Liverpool (primera línea regular).

1833Primer vaixell de vapor que travessa l’Atlàntic (el canadenc Royal William).

1838El navili de vapor Great Western fa la travessiade l’Atlàntic des d’Anglaterra fins a Amèrica.

1844Primera línea del telègraf elèctric de SamuelMorse (patent de 1840).

1846 Elias Howe inventa la màquina de cosir.

1848Primera línea de ferrocarril espanyol (Barcelona-Mataró). The Great Britain, primernavili de vapor de ferro amb hèlix.

1864-69 Primer transatlàntic nord-americà.

1859Inici de l’extracció de petroli a Pennsilvània(EUA).

1864-67 Forn elèctric de Martin i Siemens

1867 Dinamo.

1867 Dinamita.

1867 Formigó armat.

1876 Telèfon.

1877 Fonògraf.

1878 Llum de filament incandescent (bombeta).

1879 Primer gratacel a Chicago.

1885 Automòbil. Producció en sèrie de Ford.

1895 Cinematògraf.

1896 Ràdio. Marconi comercialitza l’invent.

1897 Telègraf sense fils.

1903Aeroplà, primer vol dels germans Wright.

1911 Funcionament del primer tanc.

• Compara i respon:

En quins sectors es van centrar les innovacions

de la Primera Revolució Industrial?

Quins sectors nous es van desenvolupar a la Segona

Revolució Industrial?

Quines innovacions de la Primera

i la Segona Revolució Industrial continuen vigents

avui dia?

Pri

mer

a R

evol

ució

Ind

ustr

ial

Seg

ona

Rev

oluc

ió I

ndus

tria

l

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 82


3

RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

RECURS 13. LA PRIMERA I LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

• Completa el quadre sinòptic per establir les diferències entre la Primera i la Segona RevolucióIndustrial.

PRIMERA REVOLUCIÓINDUSTRIAL

SEGONA REVOLUCIÓINDUSTRIAL

ÈPOCA EN QUÈ ES VA PRODUIR

FONTS D’ENERGIACARACTERÍSTIQUES

MOTOR QUE ES DESENVOLUPA

INDÚSTRIES QUE IMPULSEN EL PROCÉS

MITJANS DE TRANSPORT QUE ES DESENVOLUPEN

PAÏSOS QUE DESTAQUEN

• Completa el mapa. Pinta d’un color el país en què es va originar la Revolució Industrial i d’un altre els països per on es va expandir.

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 83


RECURS 14. DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA DE CLASSES

Eco

nom

iapr

eind

ustr

ial

Abs

olut

ism

e

SO

CIE

TAT

SO

CIE

TAT

Jera

rqui

a so

cial

Gru

ps in

tegr

ants

Trad

icio

nals

Inno

vado

rs

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 84


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

Nacions i imperis (1850-1914)



Els continguts imprescindibles d’aquesta unitat per entendre els canvis sorgitsabans de la Primera Guerra Mundial a Europa i al món són els apartats 1, 2, 4 i 5. Quant a les activitats, si es fan les dels apartats «Idees clau», es reforcen els coneixements bàsics de la unitat.

Itinerari 2: continguts clau

Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.Caldria insistir que es fessin les activitats dels mapes, per ubicar bé el temade l’imperialisme, la de l’expansió cap a l’oest dels Estats Units i la unificaciód’Alemanya i Itàlia. Concretament, són les activitats 1 i 7 i les de repàs.També caldria que es fessin les activitats 2, 3, 4, 5 i 6 per comprendre els canvis ideològics de l’època.


Els continguts més amplis són els apartats «Saber llegir» i «Investigar», que aprofundeixen el tema del colonialisme, així com les activitatsrelacionades amb la cultura d’aquest període.

ENLLAÇOS

http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/

www.fortunecity.es/imaginapoder/humanidades/587/imperialismo.htm

www.mgar.net/africa/coloniza.htmwww.neoliberalismo.com/

imperialismo_teoria.htmhttp://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_i

d=18834&p_ex=en%20guardiahttp://www.catradio.cat/reproductor/a

udio.htm?ID=140531

OBRES DE DIVULGACIÓ

CÉSAIRE, Aimé. Discursos sobre el colonialismo, Col. Cuestionesde antagonismo. Akal, 2006.

COMELLAS, J. l. Los grandes imperioscoloniales, Rialp, 2001.

PAGÈS, P. Las claves delnacionalismo y el imperialismo,Planeta, 1991.

CREUS, J. Àfrica i els europeus: el colonialisme, Graó, 1994.

Més recursos

A LA GUIAProgramació d’aula (pàg. 40-41)

Fitxes de reforç (pàg. 172-176)Fitxa 23: El context espacialFitxa 24: El tempsFitxa 25: Conceptes fonamentalsFitxa 26: La independència de GrèciaFitxa 27: Els fonaments de l’imperialisme britànic

Fitxes d’ampliació (pàg. 177-178)Fitxa 28: Nacions i imperis a la literatura

Fitxa 29: Nacions i imperis al cinema


Fitxa 22: La unificació d’Alemanya i ItàliaFitxa 23: Estats Units al segle XIX

Fitxa 24: Diversos sistemes polítics del segle XIX

Fitxa 25: El perquè del colonialisme europeu

Fitxa 26: Principals imperis europeus

Fitxa 27: Art del segle XIX



Lectura 9: Conseqüències culturals de l’imperialisme

Lectura 10: La conquesta de l’Oest americà

Lectura 11: Homes blancs vs. pellroges


Allò que el vent s’endugué

Cinquanta-cinc dies a Pequín

La diligencia



4830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 85


RECURS 15. CRONOLOGIA

• Completa els esdeveniments que falten a la cronologia.

1815 Confederació Germànica (presidida per Àustria).

1834

1863-1864 Guerra pels ducats danesos.

1866 Batalla de Sadová, creació de la Confederació d’Alemanya del Nord.

1870

1871

1848 Aixecament dels milanesos contra els austríacs. Derrota dels italians.

1859

1861 Es convoca a Torí un parlament per a tot Itàlia.

1866 Annexió de Venècia a Itàlia.

1870

1845 La Gran Bretanya cedeix Oregon als Estats Units. Annexió de Texas.

1848 Annexió de Nou Mèxic i Califòrnia.

1845-1870 Expansió cap a l’oest.

1860

1861-1865

1869 Inauguració del canal de Suez.

1877 La reina Victòria d’Anglaterra, emperadriu de l’Índia.

1877 L’expedició de Stanley arriba fins a la desembocadura del riu Congo.

1882 Ocupació anglesa d’Egipte.

1884-1885

1887 Creació de la Unió Indoxinesa.

1899-1902

1894-1895 Guerra entre la Xina i el Japó.

1898 Crisi de Fachoda.

1898 Guerra entre Espanya i Amèrica del Nord a Cuba i Filipines.

1900 Rebel·lió dels bòxers.

1905 Guerra entre Rússia i el Japó.

1905 La crisi del Marroc (Tànger).

1911 Itàlia annexiona Líbia.

1911 2a crisi del Marroc (Agadir).

1914

Exp

ansi

ó im

peri

alis

taC

onst

rucc

ió

dels

EU

AU

nifi

caci

ó it

alia

naU

nifi

caci

ó al

eman

ya

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 86


4

RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

RECURS 16. LES UNIFICACIONS D’ALEMANYA I ITÀLIA

1815

1835

1870

1825

1845

1855

1865

• Situa a l’eix cronològic els principals esdeveniments i etapes de la unificació italiana i alemanya.

• Acoloreix els mapes per representar la unificació italiana i alemanya. Fes servir un sol color, però diferents tons. El to més viu representarà el territori que va dirigir la unificació, i tons successius, cada vegada més clars, els diferents territoris que es van anar incorporant als nous estats.

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 87


RECURS 17. EUROPA AL FINAL DEL SEGLE XIX

• Situa els diferents països europeus i les seves capitals.• Acoloreix els diferents països segons les llegendes següents:

Països amb sistemes liberals.

Països amb monarquies autoritàries.

Vermell

Verd

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 88


4

RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

RECURS 18. ELS PRINCIPALS IMPERIS COLONIALS

• Acoloreix els imperis segons la llegenda del mapa.

POSSES

SIO

NS

OC

EÀ

PA

CÍ

FI

C

O

CE

À

A

TL

ÀN

TIC

OC

EÀ

ÍN

DI

C

OC

EÀ

PA

CÍF

IC

OC

EÀ

GL

AC

IA

LA

NT

ÀR

TI

C

OC

EÀ

GL

AC

IA

LÀ

RT

IC

Mor

atIm

peri h

olan

dès

Ver

dIm

peri fra

ncès

Ver

mel

lIm

peri b

rità

nic

Mar

róIm

peri it

alià

Taro

nja

Impe

ri a

lem

any

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 89

Espanya i Catalunya en el segle XIX




Tot el tema és important perquè els alumnes comprenguin els canvis tantpolítics com socials i econòmics que van tenir lloc a Espanya i Catalunya al segleXIX. Els apartats absolutament imprescindibles són els que fan referència a l’evolució política.

Quant a les activitats, són recomanables les incloses a «Idees clau».


Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.Encara que en el primer itinerari es recomana estudiar tot el tema, quant a les activitats, seria convenient fer les que acompanyen el text expositiu, així com les activitats de repàs.


La resta de les activitats del tema són convenients per al tercer itinerari,sobretot les d’anàlisi de la Constitució de 1812. També són recomanablesper a aquest itinerari els apartats «Saber llegir» i «Investigar», sobre les altresconstitucions d’aquest segle i la vida quotidiana a Espanya i Catalunya.

ENLLAÇOS

http://www.historiasiglo20.org/HE/9.htm (10 y 11)

http://www.iescasasviejas.net/histo/TEMAAR.htm

http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/5597.htm

http://www.veuobrera.org/http://www.xtec.es/~jrovira6/http://www.uoc.edu/lletra/moviments/

renaixenca/index.html

BIBLIOGRAFIA

ARTOLA, M. Antiguo Régimen y revolución liberal, 1983.

PALACIO, V. La España del siglo XIX,1808-1898, 1978.

PASCUAL, P. Agricultura i industrialitzacióa la Catalunya del segle XIX, 1990.

MARFANY, J. La cultura delcatalanisme: el nacionalismecatalà en els seus inicis, 1995.

GALÍ, J. La Renaixença catalana:persones i institucions, 1997.

Més recursos


Fitxes de reforç (pàg. 179-187)Fitxa 30: El context espacialFitxa 31: El tempsFitxa 32: Conceptes fonamentalsFitxa 33: El Decret de ValènciaFitxa 34: La Pragmàtica SancióFitxa 35: La revolució de 1868Fitxa 36: El catalanisme (segle XIX)Fitxa 37: El caciquismeFitxa 38: La industrialització a CatalunyaFitxa 39: Moviments socials a Catalunya

Fitxes d’ampliació (pàg. 188-192)Fitxa 40: Espanya i Catalunya (segle XIX) a la literaturaFitxa 41: Espanya i Catalunya (segle XIX) al cinemaFitxa 42: Espanya (segle XIX) a InternetFitxa 42: Espanya i Catalunya (segle XIX) a Internet

Adaptació curricular (pàg. 330-341)Fitxa 28: La guerra de la IndependènciaFitxa 29: El regnat de Ferran VII

Fitxa 30: El regnat d’Isabel IIFitxa 31: Societat i economia a la segona meitat

del segle XIX

Fitxa 32: El Sexenni Democràtic i la RestauracióFitxa 33: Industrialització i moviment obrer

a Catalunya (segle XIX)


Temps de lectura (pàg. 512-521)Lectura 12: La fam del poble madrileny durant la

dominació francesaLectura 13: L’epidèmia de febre groga del 1870

a BarcelonaLectura 14: Principis i orientacions de la Institución

Libre de EnseñanzaLectura 15: Acords de la Junta Directiva

de l’Associació Catalanista de ReusLectura 16: L’arrencada industrial a Sabadell

Cinema i Ciències socials (pàg. 579)El abuelo

Al CD multimèdia hi ha material per treballar la unitata l’aula.

5


830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 90


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

RECURS 19. CRONOLOGIA D’ESPANYA AL SEGLE XIX

• Distingeix les etapes de la història d’Espanya al segle XIX amb un color diferent i escriu-ne els noms.

• Completa el quadre cronològic amb els principals fets de cada període.

1808-1814

1814-1833

1833-1868

1868-1873

1875-1885

1808

1885

1868

1814

1873

1875

1833

5

830992 _ 0067-0148.qxd 5/8/08 09:21 Página 91


RECURS 20. CONSTITUCIONS ESPANYOLES DEL SEGLE XIX

• Completa el següent quadre comparatiu de les diferents constitucions del segle XIX a Espanya.Pots utilitzar la informació que ofereix la pàgina web:http://www.cefax.org/tecno/aulah02/les_constitucions.htm.

CONSTITUCIONS GOVERN PRINCIPIS POLÍTICS

PRINCIPIS SOCIALS

ALTRESCARACTERÍSTIQUES

1812Lliberal

Corts de Cadis

1837

1845

1869

1876

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 92


5

RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

RECURS 21. PERSONATGES DEL SEGLE XIX

• Escriu el nom que correspongui a cada imatge i també l’any en què va governar.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

31 2

5 64

7 8 9

10

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 93


RECURS 22. EL CATALANISME AL SEGLE XIX

• Identifica les següents imatges. Assenyala quins fets rellevants mostren o en són testimoni. • Quins continguts es troben al Diari Català? Classifica segons aquests dos adjectius

les altres dues imatges.

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 94


5

RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

RECURS 23. CANVIS SOCIALS I ECONÒMICS

• Relaciona el dos mapes. Quines zones creus que eren les més industrialitzades? Per què ho penses?

MAR

MEDITERRANI

Girona

Barcelona

Tarragona

València

Lleida

Albacete

Alacant

Granada

Màlaga

MúrciaCòrdova

Cadis

HuelvaSevilla

Badajoz

CiudadReal

CàceresToledo

Conca

Saragossa

Madrid

Santander BilbaoGijón

la Corunya

LleóBurgos

Valladolid

Segòvia

Àvila

Salamanca

Zamora

Palència

Pamplona

mar Cantàbr ic

a Lisboa

a Porto

a Lisboa

a Lisboa

a Perpinyà

a Baiona

O C EÀ

A T L À N T I C

FERROCARRIL

Via fèrria 1848-1855



Mapa de la via fèrria d’Espanya al segle XIX.

Més de 70 hab./km2

Entre 51 hab. i 70 hab./km2

Entre 31 hab. i 50 hab./km2

Menys de 30 hab./km2

OCEÀ ATLÀNTIC

m a r

M e d i t e r r a n i

O C E À

A T L À N T I C

Mapa de la població d’Espanya el 1857.

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 95


RECURS 24. LA INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA: CANVIS SOCIALS I MOVIMENT OBRER (SEGLE XIX)

• Assenyala els elements característics de la industrialització que apareixen en la imatge de Barcelona.

• On es troben les colònies industrials?Quins avantatges i inconvenients tenen respecte a les localitzacionsurbanes?

• L’obrerisme de la primera meitat del segle XIX on va ser més significatiu?Per què?

• Quins canvis es van produir en elmoviment obrer català quan va entrar en contacte amb l’AssociacióInternacional de Treballadors?

0

quilòmetres

Escala19

Borgonyà

Sedó(1875)

Güell(1895) Barcelona

Manresa

Vic

Ripoll

Girona

riu Ter

riu Freser

riu Ter

riu Llobregat

riu Llob

regat

riu Cardener

l’Ametlla de Merola(1871)

Berga

ColòniaindudstrialNom i anyde fundació

Sedó(1875)

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 96


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

Tensions i conflictes (1914-1939)



Es pot considerar que l’estudi dels epígrafs 1, 2, 4, 5, 6 és suficient percomprendre els conflictes de la primera meitat del segle XX i concretament la Primera Guerra Mundial. Considerem adequades per a aquest itinerari lesactivitats referents a mapes i al desenvolupament dels conflictes (les activitats 2, 4 i les categoritzades com a «Recorda» de les «Activitats de Repàs»), a més a més de les incloses a «Idees Clau».


Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.Però s’hauria d’aprofundir una mica més en les activitats que estudien elsefectes tant dels conflictes armats com del crac del 29. Aquestes activitatssón les 3, 5, 6, 7 i 8 i la resta de les activitats de repàs.


Les pàgines finals «Saber llegir» i «Comprendre el present» tenen un grau de dificultat més alt que la resta d’activitats de la unitat, i ajudaran els alumnes a aprofundir en temes com els tractats de la postguerra i la igualtat de la dona.

ENLLAÇOS

http://clio.rediris.es/udidactica/IGM/http://www.xtec.es/~jbuxader/historia

/temes/contemp/primeraguerramundial.htm

http://webs.racocatala.cat/seglexx/i-19002000.htm

http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/mundo/economia_03_00.html

http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/3112.htm

http://www.portalplanetasedna.com.ar/crisis29.htm

BIBLIOGRAFIA

ABELLA, Rafael, i altres, Siglo XX: los grandes hechos; La PrimeraGuerra Mundial 1913-1920,Orbis-Fabbri, 1995.

ARÓSTEGUI, Julio, La Europa de lasgrandes guerras (1914-1945),Anaya, 1994.

RENOUVIN, Pierre, La crisis europea y la Primera Guerra Mundial:(1904-1918), Akal, 1990.

TEMIN, P. Lecciones de la GranDepresión, Alianza Editorial, 1995.

Més recursos

A LA GUIA



Fitxa 44: El context espacial

Fitxa 45: El temps


Fitxa 47: Els Estats Units i la I Guerra Mundial

Fitxa 48: La Gran Depressió i el New Dealde Roosevelt


Fitxa 49: La Primera Guerra Mundial a la literatura

Fitxa 50: La Primera Guerra Mundial al cinema

Fitxa 51: La Primera Guerra Mundial a Internet


Fitxa 34: Causes i desenvolupament de la I Guerra Mundial

Fitxa 35: Conseqüències del conflicte

Fitxa 36: Els anys vint

Fitxa 37: Els anys trenta

Fitxa 38: Canvis socials i culturals en el períoded’entreguerres



Lectura 17: Les trinxeres a la Gran Guerra

Lectura 18: La lluita a la tercera dimensió: l’aviació a la Primera Guerra Mundial


Camins de glòria

Els intocables d’Elliot Ness


6


830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 97



• Completa els fets que estan en blanc.

1905 Primera crisi marroquina.

1907

1908 Crisi de Bòsnia-Herzegovina.

1911 Segona crisi marroquina.

1912 Primera guerra balcànica.

1913

1914 Juliol:

1914 Agost:

1918 Guerra de trinxeres i de desgast.

1914 Novembre: Turquia entra a la guerra al costat dels imperis centrals.

1915 La Gran Bretanya promet donar suport a la independència àrab.

1915 Maig: Itàlia declara la guerra a Àustria-Hongria.

1915 Octubre: Bulgària entra a la guerra al costat dels imperis centrals.

1916 Agost: Romania declara la guerra a Àustria-Hongria.

1917 Abril:

1917 Juny: Grècia declara la guerra als imperis centrals.

1917 Febrer-octubre:

1917 Novembre: Declaració de Balfour: Anglaterra favorable a la creació d’un estat jueu a Palestina.

1918 Març:

1918 Novembre:

1919 Abril:

1919 Juny:

1919 Octubre: Tractat de Saint-Germain (amb Àustria).

1920 Juny: Tractat de Trianon (amb Hongria).

1920 Agost: Tractat de Sèvres (amb l’imperi turc).

1920 Novembre: Tractat de Neuilly (amb Bulgària).

1921 Abril: Conferència de Londres (fixa l’import de les reparacions alemanyes).

1922-1923

1923 Gener:

1924

1925 Octubre: Acords de Locarno.

1928 Agost: Pacte Briand-Kellog.

1929 Octubre:

1933 Gener:

1933 Març: F. D. Roosevelt (Partit Demòcrata) inicia la presidència als Estats Units.

1933-1938

Pau

arm

ada

Pri

mer

a G

uerr

a M

undi

alA

nys

20

i 3

0Tr

acta

ts d

e pa

u

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 98


6

RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

RECURS 26. CANVIS TERRITORIALS DESPRÉS DE LA I GUERRAMUNDIAL

• Completa el mapa superior amb el nom dels països.• Observa els mapes i escriu, al segon mapa, el nom dels estats que van aparèixer a Europa després

de la Primera Guerra Mundial.• Fixa’t en l’extensió d’Alemanya abans i després de la Primera Guerra Mundial. Assenyala quins

territoris va perdre i enfront de quins països.• Descriu l’evolució que reflecteixen els dos mapes de la divisió territorial europea.

O C E À

A T L À N T I C

marMediterrani

Zones en disputa,desmilitaritzadesi pendentsde plebiscit

Mandatfrancès

Zonadesmilitaritzada

Nousestats

Zonesen disputa

Mandatanglès

Sota controlde la Societatde Nacions

Europa abans de la Primera Guerra Mundial.

Europa després de la Primera Guerra Mundial.

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 99


RECURS 27. EL CRAC DEL 29 CR

AC D

EL 2

9

OR

ÍGE

NS

CO

NS

EQ

ÜÈ

NC

IES

SO

LUC

ION

S

EU

AC

onfe

rènc

iaE

conò

miq

ues

Pol

ítiq

ues

Soc

ials

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 100


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

L’URSS, un nou model d’estat



Com que és una unitat breu, tots els epígrafs es podrien estudiar en el primeritinerari, però es podria insistir més en els apartats 1, 3 i 4 per aclarir en què va consistir la revolució bolxevic i la formació de l’URSS.

Quant a les activitats recomanades, a més de les incloses als requadres «Idees Clau», també es poden fer les activitats 1, 3, 11, 12, 13, 14 i 15.



A més, es poden dur a terme les activitats centrades especialment en el tema d’anàlisi i debat sobre el nou sistema polític instaurat a Rússia(activitats 2, 4, 6, 7, 8 i 9).


En aquest itinerari caldria aturar-se en les activitats que tracten els aspectespolítics de la revolució bolxevic, així com en l’apartat final «Saber llegir», que estudia tant els cartells de propaganda com la valoració de la RevolucióRussa.

ENLLAÇOS

www.artehistoria.com/historia/contextos/3077.htm

http://webs.racocatala.cat/seglexx/h-1917russia.htm

http://www.marxists.org/catala/index.htm

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0055151&SFR=1

www.portalplanetasedna.com.ar/rusa.htm

http://personales.com/espana/malaga/Guardiolapage/tema7.html

BIBLIOGRAFIA

CAIRNS, T. El siglo XX, Historia delmundo para jóvenes, Akal, 1996.

WEBER, H. Lenin, Edicions 62, 1993.

REED, J. Deu dies que trasbalsaren elmón, Edicions de 1984, 1986.

CORFE, T. Las revoluciones rusas,Historia del mundo para jóvenes,Akal-Cambridge, 1991.

DÍAZ DEL CORRAL, F. La RevoluciónRusa, Biblioteca Básica, Anaya,1994.

RODRÍGUEZ FIERRO, A. La Revoluciónrusa y el desarrollo de la URSS,Col. Historia del mundocontemporáneo, Akal, 1991.

Més recursos

A LA GUIA




Fitxa 53: El temps

Fitxa 54: La revolució soviètica


Fitxa 55: L’URSS a la literatura

Fitxa 56: L’URSS al cinema


Fitxa 39: La caiguda del tsarisme

Fitxa 40: La revolució bolxevic (I)

Fitxa 41: La revolució bolxevic (II)

Fitxa 42: La dictadura estalinista



Lectura 19: La fi d’una era i el principi d’una altra: els esdeveniments del 25 d’octubre

Lectura 20: Aparicions públiques de Stalin



7830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 101


RECURS 28. CRONOLOGIA DE LA REVOLUCIÓ RUSSA

• Completa la cronologia amb els esdeveniments que falten.

1905

1905

1905 Fundació del soviet de Sant Petersburg, presidit per Trotski.

1905 Octubre: Manifest imperial.

1906-1911 Fracàs de les reformes promeses pel tsar.

1914 Agost: Rússia intervé a la Primera Guerra Mundial.

1914-1916 Fracàs de les ofensives russes a la Primera Guerra Mundial.

1917 Febrer:

1917 Març:

1917 Març-octubre:

1917 Octubre:

1918 Març:

1918 Juny: Dissolució de l’Assemblea Constituent.

1918 Juny: Execució del tsar Nicolau II i de tota la seva família.

1918-1921 Guerra civil russa i comunisme de guerra.

1919 Març:

1921 Març: Motí de Kronstadt.

1921-1928 Nova Política Econòmica (NEP).

1922 Desembre:

1924

1924 Gener:

1923-1929 La lluita pel poder i el triomf de Stalin.

1927 Expulsió de Trotski, Kamenev i Zinoniev del Partit.

1929-1933 Primer pla quinquennal.

1934-1938

1936 Gener: Segona constitució de l’URSS.

1936-1939 Processos de Moscou.

1939-1941 Tercer pla quinquennal.

Form

ació

de

l’UR

SS

: D

e Le

nin

a S

talin

Cai

guda

del

tsa

rism

e

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 102


7

RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

RECURS 29. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I FORMACIÓ DE L’URSS

GOVERN PROVISIONAL

DE

REVOLUCIÓ D’OCTUBRE

GUERRA CIVIL

FORMACIÓ DE L’URSS

LENIN

Política

STALIN

Organització internacional

Causes profundes

Causa immediata

REVOLUCIÓ SOVIÈTICA

ETAPES

Política

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 103


RECURS 30. LES REPÚBLIQUES SOVIÈTIQUES

• Escriu el nom de les diferents repúbliques soviètiques que integraven l’URSS.• Completa el mapa segons la llegenda.

REP

ÚBLI

QU

ES S

OCIA

LISTE

SSO

VIÈ

TIQ

UES

El 1

922

Gro

c

El 1

925

Ver

mel

l

El 1

929

Ver

d

El 1

936

Taro

nja

El 1

940

Mar

ró

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 104


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

Feixisme i nazisme



Tots els alumnes haurien d’estudiar els continguts referents a l’arribada delfeixisme italià i el nazisme alemany al poder (apartats 1, 3, 4), a més a més de l’apartat 6, que els ajudarà a comprendre el començament de la SegonaGuerra Mundial.

També és important que facin les activitats referents als símbols feixistes, així com a l’expansió alemanya (1 i 8).


Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà. En aquest itinerari es podrien aprofundir una mica més les polítiquesdictatorials posades en marxa tant a Itàlia com a Alemanya, sobretot a travésde les activitats 2, 3, 6 i 9.


En aquest itinerari seria convenient que centrar-nos en els efectes que aquestes dictadures han tingut en el present, així com en els mecanismesde manipulació cultural.

A més, són convenients els apartats «Saber llegir», «Comprendre el present»i «Investigar», sobretot per aprofundir el tema de l’Holocaust.

ENLLAÇOS

http://www.educahistoria.com/reportajes/fascismos/index.php

http://www.historiasiglo20.org/enlaces/fascinazismo.htm

http://www.biografiasyvidas.comhttp://www.amical-mauthausen.org/http://webs.racocatala.cat/seglexx/h-

1922-italia.htmhttp://webs.racocatala.cat/seglexx/h-

1933alemanya.htmhttp://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_i

d=26023&p_ex=feixisme

BIBLIOGRAFIA

CERVERA JOVER, C. Los fascismos,Historia del mundocontemporáneo, Akal, 1995.

FRÍAS NÚÑEZ, M. Las democraciasparlamentarias en el período deentreguerras, Historia del mundocontemporáneo, Akal, 1990.

JULIÁ, S. i altres, El terremoto nazi.Europa: fascismos y FrentesPopulares, Historia 16, 1983.

THORNTON, J. M. El nazismo (1918-1945), Oikos-Tau, 1985.

ROIG, M. Els catalans als campsnazis, Edicions 62, 2001.

BOSWORTH, R. J. B. Mussolini,Península, 2003.

Més recursos


Fitxes de reforç (pàg. 206-207)Fitxa 57: El tempsFitxa 58: Conceptes fonamentals

Fitxes d’ampliació (pàg. 208-209)Fitxa 59: El feixisme i el nazisme a la literaturaFitxa 60: El feixisme i el nazisme al cinema

Adaptació curricular (pàg. 360-367)Fitxa 43: Els feixismes a EuropaFitxa 44: El feixisme a Itàlia

Fitxa 45: Alemanya abans de l’arribada de Hitler

Fitxa 46: El nazisme



Lectura 21: Les noves angoixes i el feixisme

Lectura 22: L’estiu del 1933 a Alemanya

Lectura 23: El control del funcionariat en l’Alemanya nazi


El gran dictador



8830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 105



• Completa els esdeveniments que falten a les cronologies.

1919

1920 Ocupació de fàbriques i terres.

1921 Fundació del Partit Comunista Italià.

1921

1922

1924 Eleccions de 1924. Assassinat de Matteotti.

1926-1928 Lleis feixistíssimes.

1935

1936 Intervenció a la Guerra Civil espanyola i formació de l’Eix Roma-Berlín.

1937 Pacte...

1939 Pacte...

1939 Invasió...

1919 Aixecament espartaquista.

1919

1921 Hitler, cap del NSDAP.

1923

1925 Hindenburg, president de la República.

1933

1933

1933 Llei que atorga plens poders al Führer.

1934 Creació de la Gestapo.

1934

1935

1938

1938

1938 Conferència de Munic.

1939

1939

La I

tàlia

fei

xist

a L’

Ale

man

ya n

azi

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 106


8

RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

RECURS 32. IDEARI FEIXISTA I NAZI

• Completa i compara els quadres amb l’ideari de la Itàlia feixista i de l’Alemanya nazi.• Busca a les imatges els elements que has escrit als quadres.

CARACTERÍSTIQUES DEL FEIXISME ITALIÀ CARACTERÍSTIQUES DEL NAZISME ALEMANY

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 107


RECURS 33. POLÍTICA EXPANSIONISTA ALEMANYA

• Completa el quadre a partir del mapa.

• Explica els conceptes següents relacionats amb la política exterior alemanya i a què va portar cada un d’ells:

– Pangermanisme:

– Teoria de l’espai vital:

Berlín

ÀUSTRIA

Bohèmia-MoràviaSu

de

t s

Prússiaoriental

Renània

A L E M A N Y A

riuVístulariu

Oder

riu

Rin

riuDanubi

Danzig

Memel

SUÏSSA

FRANÇA

POLÒNIA

SUÈCIADINAMARCA URSSMARBÀLTIC

M A RD E L

N O R D

riu

Elba

l’octubre de 1938

el març de 1939

el setembre de 1939

TERRITORIS OCUPATSPER ALEMANYA

el març de 1936

el març de 1938

Llocs annexionats Dates de les annexions Conseqüències de l’expansió

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 108

� HISTÒRIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA


8

RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

RECURS 34: L’ANTISEMITISME A L’ALEMANYA NAZI

• Escriu a l’eix cronològic les principals mesures antisemites nazis.• Relaciona cada imatge amb el període en què es va produir.

1932

1942

1937

Imatge que il·lustra:



830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 109


La Segona Guerra MundialPOSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXTEl contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment.


Per comprendre tant els orígens com el desenvolupament i les conseqüènciesde la Segona Guerra Mundial seria important estudiar tota la unitat en aquestitinerari.

En les activitats potser és on es pot matisar i només és necessari fer les que tenen relació amb el desenvolupament del conflicte en mapes (2, 4),l’anàlisi de gràfics (7), les línies del temps (9) i els protagonistes del conflicte (10 i 11).


Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà. En aquest itinerari, per aprofundir el contingut, es podrien fer algunesactivitats més complexes, com la 1, 3, 5, 6 i 8, que tracten l’anàlisi i la interpretació dels efectes del conflicte, i també la creació de l’ONU.


El tercer itinerari està pensat per aprofundir aspectes de caràcter ètic i socialde la Segona Guerra Mundial, com ara el judici de Nuremberg i la proliferació nuclear, que es troben als apartats «Saber llegir» i «Comprendre el present».

ENLLAÇOS

http://www.aldeaeducativa.com/terra/temas/tareas2.asp?which=99´

http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/mundo/2guerramundial_00.html

http://2gm.balearweb.net/http://webs.racocatala.cat/seglexx/h-

1939guerramundial.htmhttp://www.edu3.cat/Edu3tv/Cerca?p

_tip=&p_cp=1&p_amb=&p_niv=&p_are=&p_ex=segona+guerra+mundial&p_to=Cle%F2patra&p_alg=&x=14&y=11

http://www.xtec.cat/~jbuxader/historia/temes/contemp/segonaguerramundial.htm

BIBLIOGRAFIA

ARTOLA, R. La Segunda GuerraMundial, Alianza Editorial, 1998.

BRUNET, J. P. i LAUNAY, M. De unaguerra a otra. 1914-1945, Col.Iniciación a la Historia, Akal, 1991.

CAMBELL, J. La Segunda GuerraMundial, Aguilar, 1992.

BOURKE, J. La Segona GuerraMundial: història de les víctimes,Empúries, 2003.

ARASA, D. 50 històries catalanes dela Segona Guerra Mundial, Laia,1998.

Més recursos

A LA GUIA




Fitxa 62: El temps


Fitxa 64: L’expansió alemanya i els anuncis de guerra

Fitxa 65: Winston Churchill i la resistència a tot preu

Fitxa 66: La Declaració Universal dels Drets Humans


Fitxa 67: La II Guerra Mundial a la literatura

Fitxa 68: La II Guerra Mundial al cinema


Fitxa 47: Causes del conflicte

Fitxa 48: L’ofensiva alemanya (1939-1941)

Fitxa 49: La victòria aliada (1942-1945)Fitxa 50: Els acords de pauFitxa 51: Les conseqüències de la guerra


Temps de lectura (pàg. 532-535)Lectura 24: El reglament d’un camp

de concentracióLectura 25: La resistència juevaLectura 26: Hiroshima

Cinema i Ciències socials (pàg. 586-587)U-571



110

9830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 110


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

RECURS 35. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

• Indica a l’eix cronològic les diferents etapes en què es divideix la Segona Guerra Mundial i lesbatalles principals.

• Situa als mapes els països ocupats per les potències de l’Eix i les principals batalles de l’ofensivaaliada.

1939 1942 194519441940 1941 1943

Les conquestes de l’Eix.

El contraatac aliat.

9

111

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 111


RECURS 36. L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU

• Completa el quadre cronològic sobre les conferències en les quals es va organitzar la postguerra ifes servir el mapa per indicar els canvis que van tenir lloc.

CONFERÈNCIES( - ) ( - ) ( - )

PAÏSOSPARTICIPANTS

LÍDERS

ACORDS OBTINGUTS

mardel

Nord

marde Noruega

mar Negre

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

ZONES D’OCUPACIÓ ALIADESD’ALEMANYA I ÀUSTRIA

Frontera anterior a 1945

Zona de l’URSS

Zona de França

Zona del Regne Unit

Zona dels Estats Units

1

ANNEXIONS

Salla (Finlàndia) per l’URSS2 Carèlia (Finlàndia) per l’URSS3 Estònia per l’URSS4 Letònia per l’URSS5 Lituània per l’URSS6 Prússia Oriental (Alemanya) per l’URSS i Polònia7 Pomerània (Alemanya) per Polònia8 Silèsia (Alemanya) per Polònia9 Bucovina-Galítzia Oriental-Polèsia-Wolínia (Polònia)

per l’URSS10 Carpats ucraïnesos (Txecoslovàquia) per l’URSS11 Bessaràbia (Romania) per l’URSS12 Dobrudja (Romania) per Bulgària13 Ístria (Itàlia) per Iugoslàvia

1

2

3

4

56

7

8

9

10

11

1213

112

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 112


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

9RECURS 37. L’ORGANITZACIÓ DE L’ONU

ON

U

Obj

ecti

us

Org

anis

mes

pri

ncip

als

Con

sell

de S

egur

etat

Mem

bres

per

man

ents

Org

anis

mos

espe

cial

izad

os

Alt

res

orga

nism

es r

elle

vant

s

113

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 113


Espanya i Catalunya de 1902 a 1939


Itinerari 1: continguts imprescindiblesEn aquest itinerari és important centrar-nos solament en les crisis de la Restauració, la Segona República i l’evolució de la Guerra Civil. Seriaconvenient fer sobretot les activitats incloses als apartats «Idees clau», així com les de repàs del bloc final.

Itinerari 2: continguts mitjansTots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.

Dins d’aquest nivell seria convenient fer les activitats que acompanyen el text expositiu.

Itinerari 3: continguts més amplisEn aquest tercer itinerari es poden fer les activitats plantejades al final de la unitat, als apartats «Saber llegir», «Investigar» i «Comprendre el present», que tenen com a finalitat que l’alumnat se centri més en alguns aspectes concrets de la Guerra Civil espanyola.

ENLLAÇOS

http://www.segundarepublica.com/index.php?opcion=6

http://www.guerracivil.org/http://www.aviacioiguerracivil.org/http://www.mhcat.net/oferta_museal/

exposici_permanent/els_anys_el_ctrics

http://www.xtec.cat/recursos/socials/eltemps/temps_h15.pdf

http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=93650

BIBLIOGRAFIA

SECO SERRANO, C. i TUSELL, J. LaEspaña de Alfonso XIII. El Estadoy la política, vol. XXXVIII, EspasaCalpe, 1995.

VOLTAS, E. (dir.), La Guerra Civil aCatalunya, Edicions 62, 2004.

PRESTON, P. La guerra civilespanyola, Base, 2006.

ROGLAN, J. 14 d'abril: la Catalunyarepublicana (1931-1939),Cossetània, 2006.

Més recursos

A LA GUIA



Fitxa 69: El context espacialFitxa 70: El tempsFitxa 71: Conceptes fonamentalsFitxa 72: El regeneracionismeFitxa 73: El catalanisme a la RestauracióFitxa 74: Judici a la revolta de 1934Fitxa 75: Espanya després de les eleccions

de febrer de 1936Fitxa 76: La República a CatalunyaFitxa 77: La Guerra Civil a Catalunya


Fitxa 78: Espanya (1902-1939) a la literaturaFitxa 79: Espanya (1902-1939) al cinemaFitxa 80: Espanya (1902-1939) a InternetFitxa 81: Catalunya (1902-1939) a la literatura

i al cinemaFitxa 82: Catalunya (1902-1939) a Internet

Adaptació curricular (pàg. 378-387)Fitxa 52: El regnat d’Alfons XIIIFitxa 53: La Segona RepúblicaFitxa 54: La Guerra Civil espanyolaFitxa 55: República i Guerra Civil a CatalunyaFitxa 56: Vida i literatura als anys vint i trenta


Temps de lectura (pàg. 536-542)Lectura 27: La fallida de la monarquia d’Alfons XIIILectura 28: Els costos econòmics directes

de la Guerra CivilLectura 29: Bellver de Cerdanya durant la II RepúblicaLectura 30: Les fosses comunes de la Guerra Civil

a Catalunya

Cinema i Ciències socials (pàg. 590-591)Las bicicletas son para el verano

Investigació (pàg. 607-638)Memòria familiar



10

114

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 114


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

10RECURS 38. CRONOLOGIA D’ESPANYA DE 1902 A 1939

• Indica a la línia del temps les etapes de la història d’Espanya entre 1902 i 1939.• Llegeix les cronologies, selecciona els esdeveniments que et semblin més importants

i anota’ls a la línia. Després, justifica per què has seleccionat cadascun dels esdeveniments.

1902

1939

1931

1936

115

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 115


1936Febrer: Reunió de la Junta Militar presidida per Sanjurjo.

1936 17 de juliol: Aixecament a Melilla.

193618 de juliol: Aixecament a la resta d’Espanya.Resistència i fracàs de la rebel·lió a àmplieszones. Inici de la guerra.

1936Agost: «Pas de l’estret»: implicació de l’Alemanya nazi a favor de Franco.

Enviament de tropes italianes.

1936 Assassinat del poeta Federico García Lorca.

1936Setembre: Comitè de No-intervenció: les democràcies aïllen la República.

1936Arribada de voluntaris d’esquerres, les Brigades Internacionals, a favor de la República.

1936-37

Lluita per Madrid («No pasarán», establiment del front de la Casa de Campo i Ciutat Universitària, batalles del Jarama i de Brunete).

1937Front del Nord: Bombardeig de Guernica.

Caiguda d’Astúries, Santander i País Basc a mans franquistes.

1937-39

El front de l’Ebre: batalles de Terol, arribadadels franquistes al Mediterrani, batalla de l’Ebre i caiguda de Catalunya (Barcelona, 29-1-1939).

1939 28 de març: Caiguda de Madrid.

1939 1 d’abril: Fi de la guerra.

1931

Victòria republicana a les eleccions municipals.

Proclamació de la República.

Exili d’Alfons XIII.

Constitució democràtica.

1931-33 Governs de centre-esquerra.

1932

Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Llei de Reforma agrària.

Intent de cop d’Estat de Sanjurjo(«Sanjurjada»).

1933Eleccions: Triomf de les dretes (CEDA).

Fundació de Falange Española.

1933-36 Bienni conservador.

1934Vaga general revolucionària.

Repressió per F. Franco.

1936Eleccions: Triomf de les esquerres (Front Popular).

193618 de juliol. Aixecament militar.

Inici de la guerra.

1902 Majoria d’edat d’Alfons XIII.

1909 Guerra a Melilla. Setmana Tràgica.

1910 Creació de la CNT.

1912 Assassinat de Canalejas.

1917 Vaga general – Juntes militars de defensa.

1917-23 Governs de concentració.

1918-23 Pistolerisme patronal i terrorisme anarquista.

1921 Desastre d’Annual.

1923 Informe Picasso.

1923-30Dictadura de Primo de Rivera.

Directori militar.

1925

Desembarcament d’Alhucemas.

Rendició d’Abd-el-Krim.

Directori civil.

1930Dimissió de Primo de Rivera.

Govern de Berenguer.

1931Govern d’Aznar.

Eleccions municipals.

Alf

ons

XIII

i di

ctad

ura

de P

rim

o de

Riv

era

Seg

ona

Rep

úblic

a

Gue

rra

Civ

il

116

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 116


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

1010

Fets Partits Dirigents Diaris

1901

1905

1909

1910

1914

1923

1926

Moviment Obra teòrica Impulsors Institucions

1906

1907

117

RECURS 39. CATALUNYA AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

• Completa les taules amb els termes següents:Setmana Tràgica, constitució de la Mancomunitat de Catalunya, El Poble Català, Enric Prat de la Riba, Eugeni d’Ors, La Veu de Catalunya, noucentisme, Unió Federal NacionalistaRepublicana, aixecament armat a Prats de Molló, Lliga Regionalista, La nacionalitat catalana,dictadura de Primo de Rivera, Francesc Macià, Institut d’Estudis Catalans, episodi del Cu-cut!

Política

Cultura

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 117


RECURS 40. LES POLÍTIQUES DE LA SEGONA REPÚBLICA

• Completa el quadre amb les principals mesures que es van prendre a cada etapa de la SegonaRepública.

ETAPESREFORMES

ECONÒMIQUESREFORMES POLÍTIQUES

REFORMES SOCIALS

BIENNIPROGRESSISTA(1931-1933)

BIENNICONSERVADOR(1933-1935)

FRONT POPULAR(1936)

• Uneix cada imatge amb l’etapa a la qual correspon.

118

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 118


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

10RECURS 41. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

• Acoloreix els següents mapes muts, seguint l’exemple del primer i la llegenda.

Blau Zona nacionalistainicial

Vermell Zona republicana

Verd Avençnacionalista

GUERRA CIVIL ESPANYOLA

Territori ocupatper l’exèrcit de FrancoTerritori ocupatper l’exèrcit republicà

GUERRA CIVIL ESPANYOLA

Sant Sebastià

F R A N Ç A

PO

RT

UG

AL

BurgosSaragossa

Segòvia

TerolÀvila

Madrid

Càceres

Cadis

CeutaMelilla

Barcelona

PalmaValència

Las Palmas deGran Canaria

Santa Cruzde Tenerife

Oviedo

GranadaSevilla

Còrdova

mar Can tàb r i c

marMediterrani

OCEÀ

ATLÀNTIC

OCEÀ ATLÀNTIC

Espanya entre agost i setembre de 1936.

Espanya entre juliol i març de 1937.

Espanya entre abril i octubre de 1937. Espanya entre octubre de 1937 i abril de 1939.

119

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 119

� HISTÒRIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �120

RECURS 42. CATALUNYA DURANT LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL

• Cronologia: completa els fets que estan en blanc.

1930 14 d’abril:

1932... L’Estatut d’autonomia.

... Esquerra Republicana

1934El president Companys ...

i el govern espanyol ...

1936 Febrer:

1936Juliol:

i es constitueix el ...

1937 ... els fets de maig.

1939La batalla de l’Ebre ...

Abril:

II R

epúb

lica

Gue

rra

Civ

il

Valld’Aran

PallarsSobiràAlta

RibagorçaAlt

UrgellPallarsJussà

Noguera

SegriàPla

d’Urgell

Garrigues

Riberad’EbreTerra

Alta

Baix Ebre

Montsià

Priorat

Tarragonès

BaixCamp

BaixPenedès

AltCamp

AltPenedès

Concade Barberà

Urgell

Segarra

SolsonèsBerguedà

Bages

Anoia

Barcelonès

Maresme

VallèsOrientalVallès

occidental

BaixLlobregat

Osona

Selva

Gironès

Garrotxa

BaixEmpordà

Plade l’Estany

AltEmpordàRipollès

Cerdanya

FrançaAndorra

Aragó

Garraf

mar

Mediterrani

• Compara la divisió territorial de Catalunya al 1936 i en l’actualitat. Quines diferències mésimportants hi trobes?

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 120


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

121

RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

11 La guerra freda (1945-1991)



En aquesta unitat, per entendre què va ser la guerra freda i quins dos blocsva enfrontar, seria convenient estudiar els apartats 1, 3, 4 i 5.

Pel que fa a les activitats es podrien fer les relatives a les pàgines 1, 5, 7, així com la 3, 8, 9 i 11 dels altres apartats.

També seria convenient fer les activitats plantejades als apartats «Idees clau».



En aquest itinerari es podrien concretar alguns aspectes de la guerra freda,com ara els diferents conflictes de baixa intensitat que van tenir lloc a les diverses etapes (apartats 2 i 6).

Les activitats que convindria fer en aquest itinerari se centren en l’anàlisi i explicació de les fases de la guerra freda.


Els continguts d’aquest itinerari són similars als de l’anterior, incloent-hi els apartats «Saber llegir» i «Investigar», que se centren en temes com la «guerra de les galàxies» i la carrera espacial.

ENLLAÇOS

http://www.historiasiglo20.org/GF/http://www.portalplanetasedna.com.

ar/corea_vietnam.htmhttp://www.solidaritat.ub.edu/observa

tori/dossiers/guerrafreda/guerrafreda.htm

http://www.tvcatalunya.com/p30minuts/30Item.jsp?idint=343&item=reportatges

http://cv.uoc.edu/~mat/matII/cursoWeb/guerrafreda/index.html

OBRES DE DIVULGACIÓ

GARCÍA de CORTÁZAR, F. i LORENZO, J. M. Historia del mundo actual,1945-1992, Alianza Ed., 1991.

PANIAGUA, J. El mundo desde 1945,Anaya, 1994.

PEREIRA, J. C. Los orígenes de laGuerra Fría, Arco Libros, 1997.

TUSELL, J. El siglo XX, Manual de H.ªde España, Historia 16, 1990.

VEIGA, F., i altres, La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría1941-1991, Alianza, 1997.

VARELA, A. La guerra freda: Kennedyi Jruschov, Graó, 1993.

VEIGA, F. La guerra freda, UOC, 2005.

Més recursos

A LA GUIA



Fitxa 83: El temps


Fitxa 85: John Fitzgerald Kennedy


Fitxa 86: La guerra freda a la literatura

Fitxa 87: La guerra freda al cinema


Fitxa 57: Definició i armes de la guerra freda

Fitxa 58: Els blocs en conflicte (I)

Fitxa 59: Els blocs en conflicte (II)

Fitxa 60: Les etapes de la guerra freda

Fitxa 61: Crisis més greus de la guerra freda

Fitxa 62: Distensió i rebrot de la guerra freda



Lectura 31: Conflictes regionals de la guerra freda:l’exemple del Congo

Lectura 32: La carrera espacial


Uno, dos, tres



830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 121


RECURS 43. CRONOLOGIA DE LA GUERRA FREDA

• Calca la línia del temps i completa-la amb les dades del quadre cronològic.

1946 Informe Jdànov.

1947 Pla Marshall. Kominform.

1947 Doctrina Truman.

1948Bloqueig de Berlín / Cop de Praga.Ruptura Iugoslàvia-URSS.

1949 Creació de l’OTAN. Revolució xinesa.

1950 Guerra de Corea.

1952 L’URSS assaja la bomba H.

1955 Creació de l’OTASE / Creació del pacte de Varsòvia.

1956 Revolta d’Hongria.

1957 Guerra al Vietnam. Intervenció francesa.

1959 Conferència de països no alineats a Bandung.

1960 Ruptura URSS-Xina.

1961 Construcció del mur de Berlín.

1962 Crisi dels míssils a Cuba.

1963Inici de l’escalada intervencionista dels EUA al Vietnam.

1965 Invasió nord-americana de la República Dominicana.

1968 Tractat de no-proliferació nuclear. Primavera de Praga.

1970 La RF d’Alemanya inicia l’obertura a l’est (ostpolitik).

1972 Signatura dels acords SALT entre l’URSS i els EUA.

1973Acords de París entre els EUA i el Vietnam del Nord.Alto el foc al Vietnam.

1973Cop d’estat de Pinochet a Xile.Guerra del Yom Kippur.

1975Retirada nord-americana del Vietnam.Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació d’Hèlsinki.

1979 Revolució sandinista a Nicaragua.

1979Revolució islàmica a l’Iran. Invasió soviètica de l’Afganistan.

1980 Acords SALT 2.

1981Ronald Reagan guanya les eleccions als EUA.Iniciativa nord-americana de «guerra de les galàxies».Invasió nord-americana de l’illa de Granada.

1985 Gorbatxov arriba al poder a l’URSS.

1987Tractat de Washington per al desmantellament dels míssils d’abast intermedi.

1988 George Bush (pare) guanya les eleccions als EUA.

1989Normalització de les relacions Xina-URSS.Caiguda del mur de Berlín.

1990 Reunificació alemanya.

1991 Dissolució del Pacte de Varsòvia. Desaparició de l’URSS.

Èpo

ca d

e di

sten

sió

Reb

rot

de la

gue

rra

fred

a

1946

1977

1991

1956Te

nsió

màx

ima

122

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 122


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

123

RECURS 44. EL MÓN DIVIDIT

• Acoloreix els mapes d’Europa i del món de manera que s’hi vegi la divisió a les dues àreesd’influència: soviètica i nord-americana.

• Situa en els mapes els principals conflictes que van enfrontar els dos blocs durant la guerra freda.

Verd Influència nord-americana

Vermell Influència soviètica

GUERRA FREDA

Conflictes principals

11

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 123


RECURS 45. CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA FREDA

BLOCS

PAÍS HEGEMÒNIC

CARACTERÍSTIQUESPOLÍTIQUES

Sistema polític:

Mètode electoral:

Divisió de poders:

Sistema polític:

Mètode electoral:

Divisió de poders:

CARACTERÍSTIQUESECONÒMIQUES

Sistema de propietat:

Sistema comercial:

Sistema de preus:

Sistema de propietat:

Sistema comercial:

Sistema de preus:

CARACTERÍSTIQUESIDEOLÒGIQUES

Filosofia:

Ideòlegs:

Principis bàsics:

Filosofia:

Ideòlegs:

Principis bàsics:

FORMES D’ENFRONTAMENT

124

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 124


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

125

12 La descolonització



La unitat sobre la descolonització és important en tota l’extensió que té, peròsi no es vol estudiar cada continent en concret, els epígrafs 1 i 5 en proporcionen una visió general.

Quant a les activitats, seria convenient fer les que proposen analitzar els mapes de la descolonització (activitats 2 i 5), així com les incloses als apartats «Idees clau».



En aquest itinerari és important centrar-se en cada continent i en com es va dur a terme la descolonització en cada indret. Això es pot concretar en les activitats restants de la unitat, així com en les de repàs.


Com que es tracta d’un tema que inclou molts continents, és important situarbé cada zona i sobretot l’estudi de l’Orient Mitjà (un conflicte que encara ésactiu). També convindria centrar-se en els apartats «Investigar» i«Comprendre el present», que estudien els temes de les colònies espanyolesi la relació entre descolonització i desenvolupament.

ENLLAÇOS

http://www.historiasiglo20.org/GF/descolonizacion.htm

http://www.un.org/spanish/descolonizacion/main.htm

www.acnur.org/biblioteca/pdf/2009.pdf

http://www.eumed.net/cursecon/18/el_circulo_vicioso_del_subdesarr.htm

http://www.xtec.es/~jbuxader/historia/temes/contemp/descolonitzacio.htm

http://www.intermonoxfam.org/

BIBLIOGRAFIA

DURET, A. Oriente Medio. Crisis y desafíos, Salvat, 1995.

PNUD, Informe sobre DesarrolloHumano 2003, Mundi-Prensa,2003.

SANPEDRO, J. L. i BERZOSA, C.Conciencia del subdesarrolloveinticinco años después,Taurus, 1996.

OLIVERES, A. Un altre món, Angle,2006.

USALL R. Algèria viurà! França i la guerra per la independènciaalgeriana, 1954-1962, UdV, 2004.

Més recursos

A LA GUIA




Fitxa 89: El temps



Fitxa 91: La descolonització a la literatura

Fitxa 92: La descolonització al cinema


Fitxa 63: La descolonització

Fitxa 64: La descolonització a Àsia

Fitxa 65: La descolonització a l’Àfrica

Fitxa 66: L’Orient Mitjà

Fitxa 67: Concepte de Tercer Món



Lectura 33: La descolonització: l’imperi Britànic

Lectura 34: Un «negre» pretén conquerir el cel (30 de juny de 1960)

Lectura 35: La tragèdia rwandesa


Gandhi



830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 125


RECURS 46. CRONOLOGIA DE LA DESCOLONITZACIÓ

• Calca la línia del temps i completa-la amb les dades del quadre cronològic.

1947 Independència de l’Índia i el Pakistan.

1947 Guerra entre l’Índia i el Pakistan.

1948 Proclamació de l’Estat d’Israel. Primera guerra araboisraeliana.

1949 Independència d’Indonèsia.

1951 Independència de Líbia

1954 Inici de la guerra d’Argèlia.

1955 Independència del Marroc i Tunísia.

1956 Independència del Vietnam, Laos i Cambotja.

1956 Conferència de Bandung.

1956 Nacionalització del canal de Suez.

1960 Segona guerra araboisraeliana.

1960 Independència de l’Àfrica francesa i Nigèria.

1961 Independència del Congo Belga (Zaire des de 1971).

1962 Independència de Sudàfrica.

1963 Fi de la guerra d’Argèlia i independència.

1963 Independència de Kenya.

1963 Es funda l’Organització de la Unitat Africana (OUA).


1967 Guerra del Sis Dies entre Israel i diversos països àrabs.

1967 Secessió i gerra de Biafra (Nigèria).

1968 Independència de les colònies espanyoles d’Ifni i Guinea.


1971 Separació de Bangla Desh.

1973 Guerra del Yom Kippur.

1975 Marxa Verda i lliurament del Sàhara Espanyol al Marroc.

1975 Independència de Moçambic i Angola. Inici de guerres civils.

1978 Acords de Camp David entre Israel i Egipte.

1982 Ocupació israeliana del Líban.

1991 Fi de l’apartheid a Sud-àfrica.

1993 Creació de l’autonomia palestina.

1994Enfrontaments tribals a Rwanda.

Genocidi de gairebé 500.000 persones.

1947

1994

1967

1987

126

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 126


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

12

127

RECURS 47. LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀFRICA I A ÀSIA

• Escriu als requadres els nomsdels països indicats, l’anyd’independència i la potènciacolonial que els va dominar.

• Acoloreix aquests païsosd’acord amb els criterissegüents:Si es van produir conflictes amb la metròpoli per la independència.

Si es va aconseguir la independència mitjançant un acord.

Vermell

Verd

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 127


RECURS 48. EL CONFLICTE DE L’ORIENT MITJÀ

• Completa un eix cronològic sobre el conflicte de l’Orient Mitjà. Escriu les dates dels acords de partició de l’ONU, la creació de l’Estat israelià i els principals conflictes i acords que hi hahagut en aquest territori.

• Calca el mapa dues vegades i elabora tres mapes segons la llegenda.

1947 1967 1987 2007

Jerusalem

SÍRIA

LÍBAN

JORDÀNIA

ARÀBIASAUDITA

EGIPTE

PENÍNSULA

DEL

SINAÍ

Verd Israel durant els dos primersconflictes

CONFLICTE ÀRABOISRAELIÀ

Groc Palestina durant els dosprimers conflictes

Primer mapa

Blau Israel entre el 1967 i el 1993

Marró Palestina entreel 1967 i el 1993

Segon mapa

Taronja Israel després dels acordsde pau recents

Vermell Palestina després dels acordsde pau recents

Tercer mapa

128

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 128


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

13 El món de la guerra freda



Com que és una unitat més propera a l’actualitat, convindria fer un repàs dels esdeveniments que van tenir lloc als diferents continents durant la guerrafreda. Per a una visió general del tema, seria convenient centrar-se en els apartats 1, 3, 5 i 7.

Quant a les activitats, a més de les incloses als apartats «Idees clau», també es pot fer l’activitat 2, per conèixer tres crisis polítiques dels Estats Units.



En aquest itinerari es podrien aprofundir els altres apartats, a més de fer les activitats restants del tema (de l’1 a la 8).


A més del que hem dit per a l’itinerari anterior, en aquest apartat s’haurien de fer les activitats de les seccions «Comprendre el present» i «Investigar»centrades en temes propers, com ara els canvis a la vida quotidiana i les dones.

ENLLAÇOS

http://www.nodo50.org/mujeresred/historia.htm

http://www.cetim.ch/es/interventions_details.php?iid=90

http://www.granma.cu/http://www.lanuevacuba.com/

master.htmhttp://news.bbc.co.uk/hi/spanish/

specials/2005/china/http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.j

sp?NDCHEC=0113241http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_i

d=30042&p_ex=guerra%20freda

BIBLIOGRAFIA

CASTELLS, M. La nueva revoluciónrusa, Sistema, 1992.

GARCÍA DE CORTÁZAR, F. i altres,Historia del mundo actual,1945-1992, Alianza, 1991.

VEGA, E. La mujer en la historia,Anaya, 1992.

VEIGA, F. L'Europa Oriental (1945-1991), Graó, 1999.

VERDE, J. Tractats i constitucions pera Europa: 1945-2004,Mediterrània, 2007.

PEDRO, P. 30 anys d'històriad'europeisme català: 1948-1978,Mediterrània, 1999.

Més recursos


Fitxes de reforç (pàg. 243-246)Fitxa 93: El context espacialFitxa 94: El tempsFitxa 95: Conceptes fonamentalsFitxa 96: La fase final de la guerra freda

Fitxes d’ampliació (pàg. 247-249)Fitxa 97: El món de la guerra freda a la literaturaFitxa 98: El món de la guerra freda al cinemaFitxa 99: El món de la guerra freda a Internet

Adaptació curricular (pàg. 410-419)Fitxa 68: Els canvis al bloc occidentalFitxa 69: Els Estats Units

Fitxa 70: El desenvolupament d’Europa occidentalFitxa 71: Dos casos diferents: el Japó i la XinaFitxa 72: L’URSS i el món comunista


Temps de lectura (pàg. 550-554)Lectura 36: L’origen de la CEE: La Declaració

de Robert Schuman de 9 de maig de 1950Lectura 37: El relleu de Stalin: Nikita KhrusxevLectura 38: La Xina: els caràcters originals del nou

règim

Cinema i Ciències socials (pàg. 596-599)Els crits del silenciPersèpolis



129

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 129


RECURS 49. CRONOLOGIA DEL MÓN DE LA GUERRA FREDA

• Calca la línia del temps. Anota a la dreta els esdeveniments relacionats amb el bloc occidental i a l’esquerra els del bloc comunista.

1944 Conferència internacional de Bretton Woods.1945 Les dones obtenen el dret de vot a França i Itàlia.

1946Creació de la República Socialista de Iugoslàvia. Tito, president.

1947 Acord General de Tarifes Duaneres i Comerç (GATT).1947 Nova Constitució al Japó.1948 Pla Marshall.1948 Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE).1949 Creació del COMECON.1949- 1976 Mandat de Mao Zedong a la Xina.1950-1954 Comença la «cacera de bruixes» organitzada pel senador J. R. McCarthy.1951 Creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA).

1951Tractat de Pau de San Francisco (entre els EUA i el Japó)i fi de l’ocupació nord-americana.

1956 XX Congrés del PCUS.1956 Insurrecció polonesa a Poznan. Repressió soviètica.1957 Tractat de Roma. Neix la Comunitat Econòmica Europea (CEE).1958-1964 Mandat de Khrusxov a la URSS.1958-1961 Crisi econòmica a la Xina: fam.1959 Revolució cubana.1960 Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA).1960 Ruptura entre la Xina i l’URSS.1961 Primer vol espacial tripulat soviètic (Gagarin).1961 Ruptura de relacions Albània-URSS.1962 Assassinat de John F. Kennedy.1964-1982 Mandat de Brejnev a l’URSS.1965-1970 Revolució cultural a la Xina.

1968Assassinat de Martin L. King, líder per als drets de la població negra als EUA.

1968 Maig revolucionari a França.1968 Primavera de Praga.1970 Govern d’Unitat Popular a Xile. Salvador Allende, president.1973 Adhesió a la CEE del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.1973 Crisi del petroli. Dictadura militar a Xile.

1975Fi de les dictadures als països europeus mediterranis (Espanya, Portugal i Grècia).

1975 Fi de la guerra del Vietnam.1976 Dictadura militar a l’Argentina. Fins el 1983.1977 Inclusió d’Etiòpia a l’òrbita soviètica.1978-1982 Mandat de Deng Xiaoping a la Xina.1978 Vietnam entra al COMECON.1979 Triomf de la revolució islamista a l’Iran. Nova crisi del petroli.1979 Guerra entre el Vietnam i Kampuchea (Cambodja).1979 Invasió xinesa del Vietnam.1980 Mort de Tito.1981 Adhesió de Grècia a la CEE.1981 Apareix el sindicat Solidaritat a Polònia.1982-1984 Mandat d’Andròpov a l’URSS.1982-1987 Mandat de Zhao Ziyang a la Xina.1984 Reformes econòmiques a la Xina.1984-1985 Mandat de Txernenko a l’URSS.1986 Adhesió d’Espanya i Portugal a la CEE. Es crea l’Europa dels dotze.

1944

1986

1954

1964

1974

1984

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 130


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

131

13RECURS 50. ELS ESTATS UNITS I L’URSS (1945-1991)

• Completa els quadres amb els principals presidents.

E

S

T

A

T

S

U

N

I

T

S

President Anys de presidència Fets principals

U

R

S

S

President Anys de presidència Fets principals

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 131


RECURS 51. EL NAIXEMENT DE LA CEE

• Completa l’eix cronològic amb les principals fites del procés d’unitat europea.

1945 1955 1965 19861975 1985

Verd Europa delsnou (1973)

Europa delssis (1958)

Vermell

Taronja Europa delsdotze (1986)

Europa delsdeu (1981)

Blau

• Acoloreix el mapa de la Comunitat Europea segons la llegenda.

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 132


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

133

RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

13RECURS 52. EL DESENVOLUPAMENT DELS PAÏSOS ASIÀTICS

• Acoloreix, en el mapa, els països mésindustrialitzats d’Àsia, diferenciant el Japó i dels «dragons asiàtics».

REGIONSINDUSTRIALITZADES

FACTORS COMUNS

D’INDUSTRIALITZACIÓ

FACTORS SINGULARS

D’INDUSTRIALITZACIÓ

• Completa el quadre sinòptic perresumir els factors d’industrialitzaciód’Àsia (inclou-hi també el cas de la Xina).

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 133

Espanya i Catalunya sota el franquisme (1939-1975)



Convindria conèixer les etapes per les quals va passar el règim franquista a Espanya i Catalunya, que s’estudien en els apartats 2, 3, 4, 5 i 6. D’altrabanda, l’activitat 1 serviria per conèixer els símbols franquistes i la resta deles activitats incloses a «Idees clau», per reforçar els continguts bàsics de la unitat.



En aquest itinerari es podrien fer la resta de les activitats proposades en la unitat.


A més a més d’estudiar el que recullen els itineraris anteriors convindriaaturar-se en els apartats «Saber llegir» i «Comprendre el present», que estudien la repressió i els símbols franquistes amb més detall i el cas d’Espanya com un país d’emigrants en aquest període.

ENLLAÇOS

http://www.historiasiglo20.org/HE/15.htm

http://www.cervantesvirtual.com/portal/exilio/presentacion.shtml

http://www.memoriacatalunya.org/http://www.cefid.uab.cat/http://www.tvcatalunya.com/franquis

me/http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/

catalunyasotaelfranquisme.htm

BIBLIOGRAFIA

TAMAMES, Ramón, Estructuraeconómica de España, Alianza Universidad, 2000.

MOLINERO, Carme, Catalunya durantel franquisme, Empúries, 1999.

MOLINERO, Carme, El Règim franquista:feixisme, modernització i consens, UdG, 1992.

RIERA, Ignasi, Opressió i resistència:el franquisme (1939-1975),Barcanova, 1991.

SOLÉ, Queralt, A les presons deFranco, Proa, 2004.

Més recursos


Fitxes de reforç (pàg. 250-253)Fitxa 100: Conceptes fonamentalsFitxa 101: La Llei de successió de 1947Fitxa 102: La renovació del socialismeFitxa 103: Conceptes fonamentals

Fitxes d’ampliació (pàg. 254-257)Fitxa 104: Espanya (1939-1975) a la literaturaFitxa 105: Espanya (1939-1975) al cinema

Fitxa 106: Catalunya (1939-1975) en la literatura i el cinema

Fitxa 107: Espanya i Catalunya (1939-1975) a Internet

Adaptació curricular (pàg. 420-433)Fitxa 73: Característiques i etapes del franquismeFitxa 74: La postguerra (1939-1945)

Fitxa 75: L’establiment del règim (1945-1959)Fitxa 76: El desenvolupament econòmic dels seixantaFitxa 77: Els canvis socials dels seixantaFitxa 78: Catalunya sota el franquismeFitxa 79: La fi de la dictadura


Temps de lectura (pàg. 555-559)Lectura 39: Francisco FrancoLectura 40: Preses i presos en el franquismeLectura 41: L’art català en el primer franquisme

Cinema i Ciències socials (pàg. 600)Bienvenido, Mr. Marshall





14830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 134


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

14RECURS 53. CRONOLOGIA DE LA DICTADURA DE FRANCO

• Calca la línia del temps. Distingeix els períodes i escriu-hi els fets que es recullen a la cronologia.

1939Instauració de la dictadura. Espanya es declara neutral a la Segona Guerra Mundial.

1940

Llei de repressió de la francmaçoneria i el comunisme.

Llei d’organització sindical.

Espanya passa de ser neutral a ser «no bel·ligerant» a la SegonaGuerra Mundial. Entrevista de Franco amb Hitler a Hendaia.

1941 Enviament de la División Azul a l’URSS.

1942 Llei de Corts, de referèndum i «fuero» dels espanyols.

1945Arran de la derrota de l’Eix a la guerra, Espanya es desvincula de la ideologia nazifeixista i el règim canvia d’orientació.

1945-1959Franco concedeix preeminència a la família catòlica del règim i relega la falangista (supressió de la salutació feixista). Ofensiva diplomàtica internacional.

1945-1950Aïllament internacional i bloqueig de fronteres, només trencat pel recolzament econòmic i alimentari de l’Argentina.

1953Concordat amb la Santa Seu.

Acord amb els EUA. (Bases de Torrejón, Rota, Morón,Saragossa...)

1955 Entrada a l’ONU.

1956Sorgeix una nova oposició al règim (estudiants, democratacristians, nova esquerra).

1957Nou govern amb abundància de ministres tecnòcrates.Devaluació de la pesseta.

1959Pla d’estabilització, caracteritzat per una clara políticaliberalitzadora de l’economia. Creació d’ETA.

Anys 60

Anys de desenvolupament econòmic, afavorit pel creixement de la «indústria» turística, les inversions de capital estranger i les remeses de diners de més d’un milió d’emigrants espanyolsa Amèrica i, sobretot, Europa.

Fortes migracions interiors del camp a les ciutats.L’espanyol mitjà comença a gaudir de l’estat del benestar.La seguretat social, un fet.

Evolució dels plantejaments de l’Església (concili II del Vaticà)que implica un allunyament més gran del règim.

La universitat es mou i es va radicalitzant en contra del règim.Apareixen els sindicats de classe, que al final del període tindranmés força que el sindicat oficial.

197320 de desembre: mor en atemptat d’ETA el president del Govern,Carrero Blanco. Franco entra en un estat de decadència física.

1975

Penes de mort contra membres del FRAP i ETA, que provoquen un aixecament internacional contra el règimfranquista. A l’interior, l’oposició comença a organitzar-se i a prendre posicions.

1975Conflicte amb el Marroc a causa del Sàhara Espanyol, que finalment és abandonat a les mans del Marroc i Mauritània.

1975 20 de novembre: mor Franco.

L’es

tabl

imen

t de

l règ

imL’

èpoc

a de

l des

envo

lupi

sme

1939

1975

1945

1959

La p

ostg

uerr

aLa

cri

si f

inal

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 135

RECURS 54. ETAPES DE LA DICTADURA DE FRANCO

• Completa els quadres amb les mides principals de cada etapa del franquisme.

LA POSTGUERRA (1939-1945)

POLÍTICA SOCIETAT ECONOMIA

EL DESENVOLUPISME I LA CRISI FINAL (1959-1975)


L’ESTABLIMENT DEL RÈGIM (1945-1959)



830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 136

14


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

RECURS 55. MIGRACIONS INTERNES I EXTERNES DELS ANYS 60

• Acoloreix, en el mapa actual d’Europa, els llocs als quals van anar principalment els emigrants espanyols.

• Marca, en el mapa d’Espanya, unes fletxes que vagin dels llocs d’origen dels emigrants als de destí. Quins devien ser els motius d’aquestes migracions?

EMIGRACIÓ A EUROPA

PAÏSOS %

Suïssa 38,5%

República Federald’Alemanya

34,9%

França 20,8%

Holanda 3,8%

Gran Bretanya 1,2%

Bèlgica 0,5%

EMIGRACIÓ INTERIOR

ORIGEN DESTÍ

Castella i LleóMadrid

País Basc

Extremadura

Madrid

Andalusia

Catalunya

Andalusia Catalunya

Castella-La Manxa

ComunitatValenciana

Madrid

Aragó Catalunya

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 137


1. – Implantació del règim franquista a Catalunya:

Lluita franquista contra el i el .

Mesures repressives:

1.1. Institucions:

1.2. Política:

1.3. Cultura:

2. – Implantació del règim franquista a Catalunya:

2.1. Fins 1951:

2.2. Al 1951:

2.3. A partir 1960:

3. – Oposició al règim:

Es va organitzar tant a l’interior com a l’ .

En destaquen:

3.1. A partir 1940:

3.2. A partir 1960:

3.3. A partir 1970:

RECURS 56. CATALUNYA SOTA EL FRANQUISME

• Completa l’esquema següent:

• Defineix els termes següents i utilitza’ls per escriure una oració referida al context actual:

Separatisme

Repressió

Racionament

Boicot

Immigració

Resistència

Clandestinitat

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 138

139

El món al principi del segle XXI



Com que és un tema que els alumnes pràcticament viuen dia a dia es podriaprendre des d’un punt de vista més ampli i estudiar els apartats 1, 2, 3, 6, 7 i 8 per fer-nos una idea de la manera com s’ha configurat el món desprésde la caiguda de l’URSS i la fi de la guerra freda. Quant a les activitats, enaquest itinerari seria important respondre les preguntes plantejades en les «Idees clau».



Aquest itinerari podria ser important per aprofundir més les activitats de la unitat, les relatives a mapes i anàlisi de situacions actuals (activitats 1, 2, 3, 4, 11, 12, 14 i 15).


En aquest itinerari també convindria fer la resta de les activitats de la unitat(5, 6, 7, 8, 9, 10 i 16) que tracten qüestions actuals més difícils de comprendre. També convindria dur a terme l’estudi dels apartats «Saber llegir», «Investigar» i «Comprendre el present», que plantegenaspectes més concrets.

ENLLAÇOS

http://www.realinstitutoelcano.org/wps/portal

http://www.fp-es.org/http://www.eumed.net/cursecon/2/

migraciones.htmhttp://www.divulcat.com/http://www.pensament.com/filoxarxa/

filoxarxa/terc3d0v.htmhttp://www.observatori.org/http://www.tv3.cat/videos/225974851

BIBLIOGRAFIA

CORTÉS, J. L. Historia contemporánea de África, de Nkrumah a Mandela, Mundo Negro, 2001.

GIORDANO, E. Las guerras del petróleo, Icaria, 2002.

CHOMSKY, N. Poder i terror: reflexionsposteriors a l'11-09-2001, La Magrana, 2003.

FERRI, Ll. Memòria del fred:cròniques d'una transició,Empúries, 2006.

KLEIN, N. La doctrina del xoc:l'ascens del capitalisme del desastre, Empúries, 2007.

SEGURA, A. El món àrab actual, UdG, 1997.

Més recursos

A LA GUIA




Fitxa 109: El temps



Fitxa 111: El món actual a la literatura

Fitxa 112: El món actual al cinema


Fitxa 80: La desaparició de l’URSS

Fitxa 81: Els Estats Units, única superpotència

Fitxa 82: La Unió Europea

Fitxa 83: Altres regions: Rússia, la Xina i el mónislàmic

Fitxa 84: Els grans conflictes

Fitxa 85: Canvis econòmics, socials i culturals


Temps de lectura (pàg. 560-563)Lectura 42: Darfur: sense desenvolupament no hi ha

pau

Lectura 43: La societat xarxa


Hotel Rwanda


15



RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 139

1980

2000

2008

1990

1985

1995

2005


RECURS 57. CRONOLOGIA DEL MÓN ACTUAL

• Calca la línia del temps i escriu-hi els esdeveniments que consideris més rellevants dels que es recullen en el quadre. Justifica la teva elecció.

1980 Mort de Josip Broz, Tito.

1985-1990 Mandat de Gorbatxov a l’URSS.

1988-1992 George H. W. Bush, escollit president dels EUA.

1989 Revoltes estudiantils a la Xina. Tiananmen.

1989Cauen els règims comunistes de Polònia, Hongria, Romania i Txecoslovàquia.

1989 Caiguda del mur de Berlín.

1990 Reunificació alemanya.

1990 Crisi econòmica al Japó. Inici d’una etapa de depressió.

1990-1991 Guerra del Golf: Invasió de Kuwait.

1990 Ieltsin, president de la Federació Russa.

1990 Cau el règim comunista d’Albània.

1990 Guerra civil a Rwanda.

1991Eslovènia i Croàcia es declaren independents.Ruptura de Iugoslàvia.

1991 Guerra civil a Sierra Leone.

1991-1995 Guerra entre Sèrbia i Croàcia.

1992 Tractat de Maastricht que dóna origen a la Unió Europea.

1992-1999 Bill Clinton, escollit president dels EUA.

1992 Divisió de Txecoslovàquia.

1992-1995 Guerra de Bòsnia i Hercegovina.

1992 Guerra civil a Argèlia.

1992 Cimera per a la terra de Rio de Janeiro.

1993-1996 Intervenció russa a Txetxènia.

1994 Genocidi a Rwanda.

1994 Aparició del World Wide Web.

1995 Incorporació a la UE d’Àustria, Finlàndia i Suècia.

1995 Acords de Dayton sobre la pau a Iugoslàvia.

1995 Constitució del Tribunal Penal Internacional per a Rwanda.

1995 Creació de l’Organització Mundial de Comerç.

1996 Implantació del règim talibà a l’Afganistan.

1997 Guerra civil al Congo.

1998 Creació de la Cort Penal Internacional.

1998-2002 Guerra de Kosovo.

1999 Tractat d’Amsterdam.

1999 Inici del moviment antiglobalització: manifestacions a Seattle.

2000-2008 George Bush, escollit president dels EUA.

2000 Segona intifada a Palestina.

2000 Vladimir Putin, president de Rússia.

2001 Tractat de Niça.

2001 Atemptats de les Torres Bessones de Nova York.

2001 Invasió de l’Afganistan.

2002 Posada en circulació de l’euro.

2002 Cimera alternativa de Porto Alegre (Brasil).

2002 Cimera mundial de Johannesburg per al desenvolupament sostingut.

2003-2005 Invasió de l’Iraq.

2004S’integren a la UE la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, la part grega de Xipre, Hongria, Letònia, Lituània, Malta i Polònia.

2004 Atemptats de Madrid.

2005 Atemptats de Londres.

2007 Bulgària i Romania s’integren a la UE.

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 140

141

15RECURS 58. LA DESINTEGRACIÓ DEL BLOC COMUNISTA

• Observa el mapa i escriu-hi el nom dels nous estats sorgits arran de la desintegració de l’URSS.

• Escriu el nom dels països en els quals van caure règims comunistes, així com les dates en que aquests fets van ocórrer.

15.

14.

13.

12.

11.

10.

9.

8.

7.

6.

5.

4.

3.

2.

1.

1

234

5

67

8

910

11

1213

14

15


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 141


RECURS 59. L’AMPLIACIÓ DE LA UE

• Completa l’eix cronològic amb les principals fites del procés de consolidació de la Unió Europea.

1986 1995 200820041990

• Acoloreix el mapa de la Unió Europea segons la llegenda. Escriu el nom dels països.

Vermell Ampliació del 1990

UNIÓ EUROPEA

Verd Ampliació del 1995

Groc Ampliació del 2004

Taronja Ampliació del 2007

Marró Països que han sol·licitatla incorporació

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 142

RECURSO 60. ELS CONFLICTES AL MÓN ACTUAL

• Situa els principals conflictes que s’han produït després de la fi de la guerra freda.

143

15


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 143


Espanya i Catalunya: transició i democràcia

16


Fitxes de reforç (pàg. 263-268)Fitxa 113: El tempsFitxa 114: Conceptes fonamentalsFitxa 115: El primer discurs de Joan Carles IFitxa 116: El desig basc d’autodeterminacióFitxa 117: El XX aniversari de l’aprovació

de la ConstitucióFitxa 118: Transició democràtica a Catalunya

Fitxes d’ampliació (pàg. 269-272)Fitxa 119: L’Espanya actual a la literaturaFitxa 120: L’Espanya actual al cinemaFitxa 121: La Catalunya actual en la literatura

i el cinemaFitxa 122: L’Espanya i la Catalunya actual a Internet

Adaptació curricular (pàg. 446-457)Fitxa 86: La transició

Fitxa 87: Els governs democràtics Fitxa 88: La Constitució i les autonomiesFitxa 89: La transició democràtica a CatalunyaFitxa 90: La política exteriorFitxa 91: Els canvis econòmics i socials


Temps de lectura (pàg. 564-567)Lectura 44: La transició democràtica: 1975-1982Lectura 45: Notes sobre l’Estatut per a Catalunya

del 1979Cinema i Ciències socials (pàg. 603-606)SalvadorSolas





Com que és un tema de plena actualitat i bastant proper als alumnes, es podrien estudiar tots els apartats, encara que, per centrar els aspectesmés importants, convindria que ens aturéssim en la primera part de la unitat.Quant a les activitats, aconsellem que es facin els exercicis inclosos en les «Idees clau».



Seria convenient precisar i matisar alguns aspectes importants en aquestitinerari, sobretot a través de les activitats 1, 2, 3, 4 i les de repàs.


En aquest itinerari caldria desenvolupar les activitats restants de la unitatreferents als apartats de canvis econòmics i socials dels darrers anys a Espanya i Catalunya. A més a més, també convindria fer els apartats finals de la unitat, que contribueixen a aprofundir temes concrets i a exercitarprocediments d’un nivell més alt.

ENLLAÇOS

http://www.historiasiglo20.org/HE/16.htm

http://www.vespito.net/historiahttp://www.salman-psl.com/

la-transicion/indexcast.htmlhttp://olmo.pntic.mec.es/~agum0006

/unidades_http://www.xtec.cat/~jbuxader/histori

a/temes/escat/transicio-cat.htmhttp://www.cccb.org/ca/exposicio?

idg=11341

BIBLIOGRAFIA

COTARELO, R. Transición política y consolidación democrática(1975-1986), CIS, 1992.

MARÍAS, J. 25 años de reinado de Juan Carlos I, Planeta, 2000.

MARAGALL, P. Pasqual Maragall: elsorígens del futur, Planeta, 2002.

PUJOL, J. La transició a Catalunya:balanç i perspectiva, Fund. R.Trias Fargas, 2002.

MARTÍNEZ, D. La transició democràticaa Espanya (1975-1982), Graó, 1998.

Més recursos


830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 144

145

16RECURS 61. L’ESPANYA DE LES AUTONOMIES

• Completa la taula

Comunitat Autònoma Any de l’Estatut d’Autonomia Via ràpida o lenta Any del nou Estatut

Andalusia

Aragó

Astúries

Balears

Canàries

Cantàbria

Castella i Lleó

Castella-La Manxa

Catalunya

Comunitat Valenciana

Extremadura

Galícia

Comunitat de Madrid

Regió de Múrcia

Comunitat Foral de Navarra

País Basc

La Rioja

• Escriu el nom de les comunitats i ciutats autònomes espanyoles.


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 145


RECURS 62. ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA

• Completa el quadre amb les principals mesures dels governs democràtics.

PRESIDENTS ANYS DE GOVERN

POLÍTICANACIONAL

POLÍTICAINTERNACIONAL

RAÓ DE LA FI DELS

SEUS GOVERNS

ADOLFO SUÁREZ

FELIPE GONZÁLEZ

JOSÉ MARÍA AZNAR

JOSÉ LUISRODRÍGUEZZAPATERO

• Escriu el nom d’aquests polítics.

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 146

RECURS 63. CANVIS SOCIALS I ECONÒMICS

ESPANYA ACTUAL

Aspectespositius

Estat delbenestar

ANYS SETANTA GOVERNS PSOE GOVERNS PP

CANVIS ECONÒMICS

Aspectesnegatius

Aspectespositius

Aspectesnegatius

Aspectespositius

Aspectesnegatius

Aspectespositius

Aspectesnegatius

CANVIS SOCIALS

DEMOGRÀFICS DONA IMMIGRACIÓ EDUCACIÓ

147

16


RE

CU

RS

OS

PE

R A

L’A

ULA

830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 147

RECURS 64. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA A CATALUNYA

• Indica per quins motius els personatges següents són significatius en la història recent de Catalunya:

Josep Tarradellas

Adolfo Suárez

Jordi Pujol

Pasqual Maragall

José Montilla

1. – «La mort del dictador va obrir un període d’intensificació de l’activitat política. El febrer de 1976

l’Assemblea de Catalunya cridava a la mobilització sota la consigna: «Llibertat, ,

Estatut d’ ». S’iniciava un període de mobilitzacions massives, amb grans actes

multitudinaris. A les primeres eleccions democràtiques, el juny de , el panorama polític

resultant a Catalunya era molt diferent que a la resta de l’Estat espanyol. El triomf dels partits

d’ i la important presència de forces va

reforçar encara més, la pressió popular per obtenir les reivindicacions catalanes. La multitudinària

celebrada al passeig de Gràcia de Barcelona, la

de l’onze de , va donar un impuls definitiu a la demanda d’autonomia.»

2. – «En les eleccions autonòmiques de l’any 2003, el panorama polític va canviar ja que les resultats van

possibilitar la formació d’un govern de que deixava fora

del govern. El del Tinell, signat pel Partit Socialista de Catalunya, Esquerra

de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds va permetre la formació d’un govern

que presidit per , va impulsar la reforma de l’ ,

per adaptar-lo als canvis produïts a Catalunya. El nou text estatutari, sotmès a ,

va entrar en vigor el 9 d’agost de 2006, després d’un complex procés de redacció i negociació.

Al novembre del mateix any del PSC- va succeir

Maragall com a president de la Generalitat.»

• Sense l’ajuda del llibre de text, completa els següents fragments:


830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 148

Documents

Activitats ESO 4