Activitats preparatòries

per a LLATÍ de 2n. de

Batxillerat

Nom: ..................................................

I

Aquest dossier d'exercicis de llengua llatina és D'OBLIGADA PRESENTACIÓ EN COMENÇAR SEGON DE BATXILLERAT.

Per poder-lo dur a terme caldrà l'ús del diccionari Llatí-Català o Llatí-Castellà que haureu de fer servir durant el segon curs (trieu el que us sembli més adequat per a les vostres necessitats).

Després dels exercicis, trobareu una proposta de correcció; us recordem que l'heu d'usar amb intel.ligència i responsabilitat. Les últimes pàgines les corregirem el primer dia de classe.

Que passeu un bon estiu!

VALETE!

NOTATE BENE: - recordeu que podeu enviar-me consultes en qualsevol moment, a través de l'adreça electrònica immazb.58@ gmail.com .

II

1. Completa els substantius de les oracions següents amb desinèn- cies, d'acord amb la frase en català (subjecte o complement directe): [Nominatiu i acusatiu de temes en -a i -o]

a. Els mariners contemplen els estels. Naut____ stell____ spectant.

b. Els estels indiquen els camins. Stell____ ui____ indicant.

c. Els alumnes coneixen els llibres. Discipul____ libr____ cognoscunt.

d. Els pagesos no toquen les llances. Agricol____ pil____ non tangunt.

e. Les vil·les tenen murs. Vill____ mur_____ habent.

f. Els pagesos llauren els camps. Agricol____ agr____ arant.

g. Les dones agafen regals. Femin____ don____ capiunt.

h. Els homes no donen els anyells. Vir____ agn____ non dant.

i. Els mestres vencen els perills. Magistr____ pericul____ uincunt.

j. Els llops no temen els boscos. Lup____ silu____ non timent.

2. Completa els mots inacabats amb la terminació adequada d'acord amb el sentit que tenen en la frase traduïda al català: [Nominatiu i acusatiu de temes en -a i -o]

a. Els déus ajuden els habitants de Roma. De____ Rom____ incol____ iuuant.

b. Les filles dels pagesos adornaven l'altar del déu i de la deessa.

Fili____ agricol____ de____ ac de____ ar____ ornabant.

c. El fill i la filla del poeta temien la còlera del mestre.

Fili____ fili____que poet____ magistr____ ir____ timebant.

d. Els mariners de la ciutat llegeixen els contes dels poetes.

Naut____ oppid____ poet____ fabul____ legunt.

e. Els celtes i els belgues eren aliats dels germànics.

Celt____ et Belg____ German____ soci____ erant.

3. ídem exercici anterior: [Nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu de temes en -a i -o]

a. Els mestres, però, explicaven contes als pagesos.

Magistr____ autem agricol____ fabul____ narrabant.

b. Tanmateix, la prudència dóna la victòria al mariner.

Tamen prudenti____ naut____ uictori____ dat.

c. L'esclava regala una rosa i un lliri a la mestressa.

Seru____ domin____ ros____ lili____que donat.

d. Però l'ambaixador envia una carta als romans. (“carta”: litterae -arum, plural)

Sed legat____ Roman____ litter____ mittit.

e. Els poetes compren llibres per als nois i per a les noies.

Poet____ puer____ et puell____ libr____ emunt.

III

f. Els esclaus, però, preparaven la taula per a l'ambaixador.

Seru____ autem legat____ mens____ parabant.

g. Els pins fan ombra a l'anyell i a la cabra.

Pin____ agn____ et capr____ umbr____ efficiunt.

h. Les dones, però, renten les filles del pagès amb aigua.

Femin____ autem aqu____ agricol____ fili____ lauant.

i. Els mariners maten els cérvols i els cavalls amb les llances.

Naut____ hast____ ceru____ atque equ____ occidunt.

j. Amb tot, uns homes s'allunyen temeràriament de Sagunt.(Sagunt-CCL en ablatiu sense preposició)

Tamen uir____ Sagunt____ temere discedunt.

k. Els habitants de Roma donen amb prudència aigua als mariners.

Incol____ Rom____ prudenti____ naut____ aqu____ dant.

l. Però els obrers fortifiquen els camins amb fossats.

Sed fabr____ foss____ ui____ muniunt.

m. Tanmateix l'ambaixador ve lentament de Lleida.(Lleida - CCL en ablatiu sense preposició)

Tamen legat____ Ilerd____ lente uenit.

n. Però la noia adorna la taula amb lliris i roses.

Sed puell____ lili____ ros____que mens____ ornat.

4. Tradueix les següents formes verbals: [Present i imperfet d'indicatiu actius]

timent - habetis - mouebat -

sumus - sciebam - das -

cenabas - estis - sum -

capit - laborat - facimus -

dico - sunt - sentiebas -

es - tenemus - est -

amabant - maneo - dicunt -

auditis - ducitis - docemus -

5. Digues en quin cas i nombre està cadascun d'aquests substantius: [Tots els casos, temes en -a i -o]

templa - oppida - magister -

oppidum - fili - uilla -

uiros - oppidi - uillis -

uillae - magistro - templi -

filiorum - uiris - uillam -

oppidis - uillarum - magistros -

filii - magistrorum - oppido -

IV

6. Indica, en cada línia, quin és l'adjectiu que concorda correctament amb el substantiu que hi ha a la primera columna: [Concordança substantiu, temes en -a i -o]

pinorum altorum liberae Romanae nigrarum publicum

uias altae liberarum Romanum nigros publicas

saxis altarum liberas Romanam nigris publicos

populi alto liberi Romanis nigrorum publica

loco altis libera Romani nigrum publico

agricola altos liber Romana nigras publicae

murum altum liberorum Romano nigram publicis

ager altam libero Romanus nigra publici

nautae alti liberos Romanas nigrae publicam

libros altas liberum Romanos nigro publicus

7. Al substantiu o substantius en negreta de les frases següents, col.loca-hi en aposició el sintagma nominal que indiquem als respectius encapçalaments: [Aposicions, temes en -a i -o]

PROBVS NAVTA

. Filius Iulii (gen.), PROBI NAVTAE (gen.), stultus non erat.

. Cum Iulio, ____________________________, antea laborabam.

. Dominus Iulium, _________________________, salutat.

. Iulius, ________________________________, lupos timet.

. Agricola Iulio, _____________________________, donum dat.

CLARI POETAE

. Horatium et Vergilium, ________________________________, laudamus.

. Horatius et Vergilius, ____________________________, Romani erant.

. Libros Horatii et Vergilii, ____________________________, saepe legimus.

. Cum Horatio et Vergilio, ____________________________, ambulabamus.

. Populus Horatio et Vergilio, ____________________________, confidit.

DOMINI FILIAE

. Annam et Valeriam, _______________________________, uidemus.

. Cum Anna et Valeria, _______________________________, uilla uisitamus.

. Anna et Valeria, _______________________________, laetae sunt.

. Amicus Annae et Valeriae, _______________________________, non uenit.

. Nauta Annae et Valeriae, _______________________________, litteras scribit.

V

8. Indica, en cada línia, el substantiu que no està en el mateix cas que els altres; tot seguit, posa-l'hi: [Declinacions de tema en -a i en -o]

saeculum, anima, nuntius, hora, gladium, minister.

regni, aquae, numeri, irae, colono, magistri.

praemia, ara, legate, silua, tribune, puer.

ferri, causae, mundos, poenae, ludi, uiri.

donorum, copiam, modum, portam, pagum, uespam.

proelia, cura, locos, pugnas, uicos, agros.

consilio, famae, muro, ripae, uento, apros.

exemplis, flammas, campis, poenis, lupis, liberis.

caelo, forma, deus, terra, oculo, libro.

uerborum, fugarum, annorum, uiarum, seruorum, generorum.

9. Completa, primer, les oracions següents amb les preposicions ab/a, cum, de, ex/e, in, inter, per i sine, segons el sentit de cada frase; després, tradueix-les totes: [Preposicions]

a. Agricola _____ filio suo _____ cubiculo dormiebat.

b. Legionarii ____ uico ____ castra legatos recipiebant.

c. Barcino, oppidum ____ praesidio, ____ riuos sita est.

d. ____ Italia multae uiae ____ oppida erant.

e. Pluuia ____ caelo ____ terram cadit.

f. Iulius ____ uillam ____ amicis suis intrabat.

g. ____ oppido nostro uiae ____ pauimento erant.

h. Afranius ____ tertia uigilia ____ castris copias educit.

i. Capra ____ densas corylos ____ capellis suis quiescit.

VI

10. Tradueix al català aquestes formes verbals: [Present, imperfet i perfet d'indicatiu actius]

iuuauit - habuisti -

capiunt - mouebam -

miserunt - audiui -

cepistis - diximus -

11. Completa les frases següents amb l'infinitiu de present actiu dels verbs indicats entre parèntesis, tenint en compte que potest i possunt són formes del verb possum. Després, tradueix-les: [Infinitiu present actiu]

a. Aquilae ________________ et ranae ______________ possunt. (uolo/nato)

b. Sub aqua puer ________________ non potest. (spiro)

c. Equus _______________ atque _______________ potest. (ambulo/curro)

d. Captiui ______________ non possunt. (moueo)

e. Agnus lupum _____________ et ________________ potest. (uideo/audio)

f. Nemo stellas ____________________ potest. (numero)

g. Vir ________________ et in urbe _________________ potest. (uenio/permaneo)

h. Puella magnum saccum __________________ non potest. (capio)

VII

12. Indica, línia per línia, la forma verbal que no està en el mateix temps que les altres; tot seguit, posa-la-hi: [Present, imperfet i perfet d'indicatiu actius]

a. clamabam, erat, augebant, scribimus, apariebas, rapiebatis.

b. sunt, iuuatis, docuit, claudimus, impedis, fugio.

c. laudauit, deleuisti, fuimus, dicunt, muniuistis, feci.

d. parat, mones, defendimus, senserunt, estis, iacio.

e. dedimus, iussisti, mittit, fuerunt, impediui, rapuistis.

f. mutabas, cubant, petebat, ueniebamus, aspiciebatis, eram.

13.Completa aquestes oracions amb la forma adequada de l'adjectiu suggerit en masculí (tingues en compte el gènere necessari en cada cas) i tradueix-les: [Concordança de l'adjectiu, temes en -a i en -o]

a. Milites ________________ uirtute _______________ regem capiunt. (magnus/inimicus)

b. _______________ consul equitibus _____________ pedites texit. (Romanus/reliquus)

c. Dux ________________ multitudinem ad urbem _________________ duxit. (noster/medius)

d. __________________ mulieres saepe ________________ salutem curant. (doctus/publicus)

e. Militum _______________ uirtus e _______________ morte ducem seruat. (magnus/certus)

f. Caesar ________________ equites in _______________ munitiones mittit. (multus/nouus)

VIII

14. Posa la desinència que convingui a la forma del substantiu atemàtic consonàntic consul, -is que apareix en cadascuna de les frases següents i indica de quin cas es tracta: [Declinació de noms atemàtics consonàntics]

a. Romae duo consul____ erant.

b. Romani consul____ suos ualde aestimabant.

c. Consul____ legionarios salutauit.

d. Puellae consul____ nostris rosas liliaque dant.

e. Cum uno consul____ per forum ambulaui.

f. In proelio alterum consul____ non uidimus.

g. Nuntius consul____ epistulam tradidit.

h. Arma Romani consul____ magnificae erant.

i. Legionarii sine consul____ uenerunt.

j. Munus consul____ est populum Romanum defendere.

15.Completa adequadament els substantius inacabats de les oracions següents i tradueix les frases que en resultin: [Declinació de noms atemà- tics consonàntics]

a. Consul____ cum reg____ et princip____ in agger____ inerat.

b. Equit____ magna uoc____ duc____ et milit____ appellabant.

c. Senator____ Romanus noui praetor____ auctoritat____ accepit.

d. Apud magnum lapid____ pastor____ cum nepot____ suo sedebat.

e. Milit____ primae legion____ in urb____ ueniebant.

f. Iuuentu_____ et senectu_____ aetat____ uitae homin____ sunt.

IX

g. Milit____ nostri Caesar____ mortuorum corpor____ tradunt.

h. Filia soror____ meae domini coniug____ carmin____ misit.

i. Legation____ Gallorum usque ad oper____ longum iter____ fecit.

j. Soror____ tua oppidi flumin____ nomin____ nesciebat.

k. Consul____ uxor____ in caelo pulchra sider____ uidet.

l. Pector____ et crur____ legionariorum plena uulner____ erant.

m. Poeta aedil____ pulchra carmin____ scripsit.

n. In magna caeli part____ multae nub____ erant et sol____ tegebant.

o. In altero uall____ later____ paruus coll____ erat.

p. Pisc____ atque au____ duo gener____ animal____ sunt.

X

q. Homin____ in region____ deserta fam____ sit____que mori possunt.

r. Pulchrae mulier____ cum custod____ per lit____ (litus, -oris) ambulant.

s. Multi ciu____ pro milit____ nostris obsid____ curabant.

16. Completa adequadament les frases següents amb els adjectius suggerits en la seva forma masculina singular. Després, tradueix-les: [Concordança dels adjectius de totes les terminacions]

a. __________________ mulier consulis ___________________ uxor est. (laetus/nouus)

b. Cohortes __________ in ______________ certamine acriter pugnabant. (noster/durus)

c. _____________ sidera _________________lucem operibus dabant. (splendidus/pulcher)

d. Reges cum militibus ________________ _____________ ciuitates delebant. (suus/multus)

e. Soror _____________ hominis apud ______________ flumen uiuit. (altus/tranquillus)

f. In _____________ temporibus ibi ______________ litus erat. (antiquus/amplus)

XI

g. Luna _____________ lucem _____________ nautis dabat. (suauis/tristis)

h. Rex _____________ oratione militum ________________ uirtutem laudauit. (breuis/ingens)

i. Dominus __________ multitudinem in ______________ uicum misit. (ferox/hostilis)

j. Nauigatio per mare ______________ non est, sed saepe _______________. (facilis/arduus)

k. Uxor ____________ nautae _______________ uestimenta aqua lauabat. (nobilis/elegans)

l. _____________ agricola consulis _______________ equos emit. (sapiens/omnis)

m. Milites __________ ____________ oppugnatione hostes fugauerunt. (noster/audax)

n. _______________ dux cum equitibus _______________ oppida deleuit. (crudelis/potens)

o. ________________ tribuni plebis ciuibus _______________ leges dabant. (prudens/iustus)

XII

17. Indica, línia per línia, quin és el substantiu que no està en el mateix cas que els altres; després, posa-l'hi: [Declinacions]

a. saeculum, arborum, ars, hora, agmen, minister.

b. regna, consules, ciui, irae, coloni, capita.

c. praemium, dux, hostium, silua, tribune, robur.

d. ferri, homini, cohortis, poenae, carminis, uiri.

e. domum, regum, fontem, portam, genus.

f. proelia, legiones, gentes, pugnas, uicos, litus.

g. consilio, militi, igni, ripae, uenti, muneri.

h. exemplis, regionibus, imbris, poenis, oribus, liberis.

i. caelo, salute, monti, terra, oculo, mari.

j. uerbum, florum, noctium, uiarum, temporum, seruorum.

18. TRADUCCIÓ:

Domus Iulii consueta uilla Romana erat. In uillis Romanis duo ostia, alterum magnum et

alterum paruum, et paucae fenestrae ac saepe paruae sunt. In media uilla atrium est.

Atrium, praecipuus domi locus, magna quadratae formae aula est, cuius medium tectum

perforatum est. Per id foramen, quod Romani compluuium appellabant, aquae pluuiae

de caelo cadunt in impluuium, alueum in medii atrii solo, quod aquam recipit et in

cisternam ducit.

alterum... alterum... : una... l'altra... aula -ae (f.) : espai obert.alueus -i (m.): cavitat consuetus -a -um : tradicionalcuius – genitiu singular del relatiu qui quae quod (el seu antecedent és aula)foramen , -inis (n.) : orifici id cas recte neutre de is ea idperforatus -a -um: perforat solum -i (n.) : sòl, terra.quod cas recte neutre del relatiu qui quae quod (els seus antecedent són foramen i solo)

XIII

19. TRADUCCIÓ:

In decimo anno Troiani belli, Graeci, qui uirtuti uiribusque suis iam non confidebant, ad

dolum confugerunt: fugam simulauerunt et haud procul a Troia latuerunt.

qui – nominatiu plural masculí del relatiu qui quae quod (el seu antecedent és Graeci)ad dolum confugere : recòrrer a un engany

20. Tradueix aquestes frases al català: [Totes les declinacions]

a. Silua quercuum a planitie paene duo milia passuum aberat.

b. Primis diei horis magistratus exercitum pro castris instruxit.

c. Sola spes salutis in manibus Pompeii senatusque erat.

d. Caesar in laeuo cornu equitatum disposuit.

e. Homines sensum omnium rerum cognoscere uolunt.

f. Prima acies receptui signum audire non poterat.

XIV

g. Dux diem horamque conuentui elegit.

h. Incolae domuum legatorum aduentum exspectabant.

21. Completa aquestes oracions amb les desinències que hi corresponguin, d'acord amb el sentit que tenen les frases en català: [Declinació de temes en -i i en -e]

a. El cavall tenia por dels cops.

Equus metu____ ictu____ habebat.

b. Veuràs la cursa de la cavalleria.

Cursu____ equitatu____ uidebis.

c. Estarem deu dies al port. (deu dies en l'oració llatina està en acusatiu)

In portu____ decem die____ manebimus.

d. El moviment de les coses és constant.

Motu____ re____ constans est.

e. El rostre tenia bon aspecte.

Vultu____ bonam specie____ praebebat.

f. La teva fe és la nostra esperança.

Fide____ tua spe____ nostra est.

g. L'exèrcit ha rebutjat l'atac.

Exercitu____ impetu____ repulsit.

h. Atacarem l'exèrcit amb els carros.

Acie____ curr____ oppugnabimus.

i. Els sentits de l'home són cinc.

Quinque sunt sensu____ hominis.

j. Va ser la ruïna de l'Estat.

Pernicie____ Re____ Publicae fuit.

XV

22. Assenyala els comparatius, els superlatius, els segons termes de la comparació i els règims del superlatiu relatiu; finalment, tradueix les frases: [Comparatius i superlatius]

a. Terra maior est quam luna, sed minor quam sol.

b. Saepe multa remedia malis peiora sunt.

c. Melior est auis una in manu quam centum in caelo.

d. Hadrianus optimus Romanorum imperatorum fuit.

e. In illo tempore multa aedificia altissima erant.

f. Magister discipulis optima consilia dabat.

g. Oppidum nostrum totae prouinciae maximum pulcherrimumque fuerat.

XVI

23. Analitza sintàcticament les frases següents i, tot seguit, tradueix-les: [Passives]

a. Arbores riparum forti uento mouebantur.

b. Saltus Pyrenaei illo tempore ab L. Afranio tenebantur. (illo- abl.sg.n. de ille illa illud)

c. Multa Gallorum oppida a Caesaris copiis occupabantur.

d. Legatio de deditione ad Caesarem a ducibus Gallorum mittitur.

e. Tyrani a ciuibus timentur, sed Caesar ab omnibus diligebatur.

24. Transforma les oracions passives següents a la veu activa: [Passives]

a. Fructus a puero capiuntur.

b. Canes ab omnibus amantur.

XVII

c. Hostes a nostris militibus uincuntur.

d. Omnia a seruo parabantur.

e. A sorore tua uideor. (Consulteu la declinació dels pronoms personals en les pàgines finals del llibre)

f. Epistula a patre legebatur.

g. Urbs exercitu seruatur.

h. Ab amicis semper salutaris. (ídem “e”)

25. Ara, es tracta d'actives que cal transformar en passives: [Passives]

a. Ancilla dominum mane salutat.

b. Magnae naues hostes traducebant.

c. Ingentes elephanti milites uehunt.

d. Tu magnam tempestatem spectabas. (Consulteu la declinació dels pronoms personals en les pàgines finals del llibre)

XVIII

26. Completa les frases següents amb la forma del pronom relatiu que hi correspongui (en nominatiu o en acusatiu) i tradueix-les: [Relatius]

a. Ciues _________ in hac urbe uiuunt pulcherrimum templum habent.(hac- abl.sg.f.d'hic,haec hoc)

b. Mater, _______ a liberis suis amatur, felix est.

c. Numerus stellarum, _____ in caelo uidemus, infinitus est.

d. Romani oppidum, _____ apud montes erat, oppugnabant.

e. Senator, _____ salutauimus, optimus orator fuit.

f. Via, _____ Romani construxerant, solidissima erat.

g. Templum, _____ uisitauistis, maxime antiquum erat.

h. Carmina _____audiebatis ego ipse scripsi. (ipse – nom.sg.masc. d'ipse ipse -a -um)

i. Viri, a _____ capiebamur, primae legionis milites erant.

j. Romani fabri aedificium in ______ uiuis muniuerunt.

k. Virum _____ pater uicinus noster fuerat bene cognosco.

l. Omnia lilia _____ cubiculum ornauisti pulcherrima sunt.

XIX

m. Miles _____ mulier osculum dat liberos suos e morte seruauit.

n. Discipuli _____ magister praemia dederat amici mei erant.

o. Gallia constat e tribus partibus, _____ unam incolunt Belgae.

p. Fossa in _____ stabat plena aquae erat.

27. Tradueix les següents frases al català: [Verbs deponents i participis]

a. Sole oriente, omnes domo proficiscimur. (domo – CCL sense preposició)

b. Egressi e flumine, in magnam siluam ingredimini.

c. Milites, ex oppido profecti, in castris congrediuntur.

d. Milites, hostes temere sequentes, instantis periculi obliuiscebantur.

e. Tempus labitur et fugiunt dies.

f. In bibliothecis mortuorum immortales animae loquuntur.

g. Vicus Gallicus nobis bene notus pace fruitur. (Consulteu la declinació dels pronoms personals en les pàgines finals del llibre)

XX

PROPOSTA DE CORRECCIÓ

1. Completa els substantius de les oracions següents amb desinències, d'acord amb la frase en català (subjecte o complement directe): [Nominatiu i acusatiu de temes en -a i -o]a. Els mariners contemplen els estels. NautAE stellAS spectant.

b. Els estels indiquen els camins. StellAE uiAS indicant.

c. Els alumnes coneixen els llibres. DiscipulI librOS cognoscunt.

d. Els pagesos no toquen les llances. AgricolAE pilA non tangunt.

e. Les vil·les tenen murs. VillAE murOS habent.

f. Els pagesos llauren els camps. AgricolAE agrOS arant.

g. Les dones agafen regals. FeminAE donA capiunt.

h. Els homes no donen els anyells. VirI agnOS non dant.

i. Els mestres vencen els perills. MagistrI periculA uincunt.

j. Els llops no temen els boscos. LupI siluAS non timent.

2. Completa els mots inacabats amb la terminació adequada d'acord amb el sentit que tenen en la frase traduïda al català: [Nominatiu i acusatiu de temes en -a i -o]a. Els déus ajuden els habitants de Roma.

DeI RomAE incolAS iuuant.

b. Les filles dels pagesos adornaven l'altar del déu i de la deessa.

FiliAE agricolARVM deI ac deAE arAM ornabant.

c. El fill i la filla del poeta temien la còlera del mestre.

FiliVS filiAque poetAE magistrI irAM timebant.

d. Els mariners de la ciutat llegeixen els contes dels poetes.

NautAE oppidI poetARVM fabulAS legunt.

e. Els celtes i els belgues eren aliats dels germànics.

CeltAE et BelgAE GermanORVM sociI erant.

3. ídem exercici anterior: [Nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu de temes en -a i -o]a. Els mestres, però, explicaven contes als pagesos.

MagistrI autem agricolIS fabulAS narrabant.

b. Tanmateix, la prudència dóna la victòria al mariner.

Tamen prudentiA nautAE uictoriAM dat.

c. L'esclava regala una rosa i un lliri a la mestressa.

SeruA dominAE rosAM liliVMque donat.

d. Però l'ambaixador envia una carta als romans.

Sed legatVS RomanIS litterAS mittit.

e. Els poetes compren llibres per als nois i per a les noies.

PoetAE puerIS et puellIS librOS emunt.

XXI

f. Els esclaus, però, preparaven la taula per a l'ambaixador.

SeruI autem legatO mensAM parabant.

g. Els pins fan ombra a l'anyell i a la cabra.

PinI agnO et caprAE umbrAM efficiunt.

h. Les dones, però, renten les filles del pagès amb aigua.

FeminAE autem aquA agricolAE filiAS lauant.

i. Els mariners maten els cérvols i els cavalls amb les llances.

NautAE hastIS ceruOS atque equOS occidunt.

j. Amb tot, uns homes s'allunyen temeràriament de Sagunt.

Tamen uirI SaguntO temere discedunt.

k. Els habitants de Roma donen amb prudència aigua als mariners.

IncolAE RomAE prudentiA nautIS aquAM dant.

l. Però els obrers fortifiquen els camins amb fossats.

Sed fabrI fossIS uiAS muniunt.

m. Tanmateix l'ambaixador ve lentament de Lleida.

Tamen legatVS IlerdA lente uenit.

n. Però la noia adorna la taula amb lliris i roses.

Sed puellA liliIS rosISque mensAM ornat.

4. Tradueix les següents formes verbals: [Present i imperfet d'indicatiu actius]timent - TEMEN habetis - TENIU mouebat – (ELL) MOVIA

sumus – SOM /ESTEM sciebam – (JO) SABIA das - DÓNES

cenabas - SOPAVES estis - SOU/ESTEU sum – SÓC /ESTIC

capit - AGAFA laborat - TREBALLA facimus - FEM

dico - DIC sunt - SÓN/ESTAN sentiebas - SENTIES

es - ETS/ESTÀS tenemus - TENIM est - ÉS/ESTÀ

amabant – ESTIMAVEN maneo – EM QUEDO dicunt - DIUEN

auditis - ESCOLTEU ducitis - PORTEU docemus - ENSENYEM

5. Digues en quin cas i nombre està cadascun d'aquests substantius: [Tots els casos, temes en -a i -o]templa – N./V./AC. PL. oppida - N./V./AC. PL. magister – N./V. SG.

oppidum – N./V./AC. SG. fili – V. SG. uilla - N./V./AB. SG.

uiros - AC. PL. oppidi -G.SG. uillis – D./AB. PL.

uillae - G./D.SG N./V.PL. magistro -D./AB. SG. templi -G.SG

filiorum -G.PL. uiris - D./AB. PL. uillam -AC. SG.

oppidis -D./AB. PL. uillarum -G.PL. magistros -AC. PL.

filii – G.SG. N./V. PL. magistrorum -G.PL. oppido -D./AB. SG.

XXII

6. Indica, en cada línia, quin és l'adjectiu que concorda correctament amb el substantiu que hi ha a la primera columna: [Concordança substantiu, temes en -a i -o]pinorum altorum liberae Romanae nigrarum publicum

uias altae liberarum Romanum nigros publicas

saxis altarum liberas Romanam nigris publicos

populi alto liberi Romanis nigrorum publica

loco altis libera Romani nigrum publico

agricola altos liber Romana nigras publicae

murum altum liberorum Romano nigram publicis

ager altam libero Romanus nigra publici

nautae alti liberos Romanas nigrae publicam

libros altas liberum Romanos nigro publicus

7. Al substantiu o substantius en negreta de les frases següents, col.loca-hi en aposició el sintagma nominal que indiquem als respectius encapçalaments: [Aposicions, temes en -a i -o]PROBVS NAVTA

. Filius Iulii, PROBI NAVTAE, stultus non erat.

. Cum Iulio, PROBO NAVTA, antea laborabam.

. Dominus Iulium, PROBVM NAVTAM, salutat.

. Iulius, PROBVS NAVTA, lupos timet.

. Agricola Iulio, PROBO NAVTAE, donum dat.

CLARI POETAE

. Horatium et Vergilium, CLAROS POETAS, laudamus.

. Horatius et Vergilius, CLARI POETAE, Romani erant.

. Libros Horatii et Vergilii, CLARORVM POETARVM, saepe legimus.

. Cum Horatio et Vergilio, CLARIS POETIS, ambulabamus.

. Populus Horatio et Vergilio,CLARIS POETIS, confidit.

DOMINI FILIAE

. Annam et Valeriam, DOMINI FILIAS, uidemus.

. Cum Anna et Valeria, DOMINI FILIIS, uilla uisitamus.

. Anna et Valeria, DOMINI FILIAE, laetae sunt.

. Amicus Annae et Valeriae, DOMINI FILIARVM, non uenit.

. Nauta Annae et Valeriae, DOMINI FILIIS, litteras scribit.

XXIII

8. Indica, en cada línia, el substantiu que no està en el mateix cas que els altres; tot seguit, posa-l'hi: [Declinacions de tema en -a i en -o]saeculum, anima, nuntius, hora, gladium, minister. GLADIVS

regni, aquae, numeri, irae, colono, magistri. COLONI

praemia, ara, legate, silua, tribune, puer. PRAEMIVM

ferri, causae, mundos, poenae, ludi, uiri. MVNDI

donorum, copiam, modum, portam, pagum, uespam. DONVM

proelia, cura, locos, pugnas, uicos, agros. CVRAS

consilio, famae, muro, ripae, uento, apros. APRO

exemplis, flammas, campis, poenis, lupis, liberis. FLAMMIS

caelo, forma, deus, terra, oculo, libro. DEO

uerborum, fugarum, annorum, uiarum, seruorum, generorum. GENERVM

9. Completa, primer, les oracions següents amb les preposicions ab/a, cum, de, ex/e, in, inter, per i sine, segons el sentit de cada frase; després, tradueix-les totes: [Preposicions]

a. Agricola CVM filio suo IN cubiculo dormiebat.

EL PAGÈS DORMIA AMB EL SEU FILL AL DORMITORI

b. Legionarii A uico IN castra legatos recipiebant.

ELS LEGIONARIS REBIEN ELS LLEGATS (QUE VENIEN) DEL POBLE AL CAMPAMENT.

c. Barcino, oppidum CVM praesidio, INTER riuos sita est.

BÀRCINO, CIUTAT AMB GUARNICIÓ, ESTÀ SITUADA ENTRE RIUS.

d. IN Italia multae uiae INTER oppida erant.

A ITÀLIA HI HAVIA MOLTES VIES ENTRE LES CIUTATS.

e. Pluuia DE caelo IN terram cadit.

LA PLUJA CAU DEL CEL A LA TERRA.

f. Iulius IN uillam CVM amicis suis intrabat.

EN JULI ENTRAVA A LA VIL.LA AMB ELS SEUS AMICS.

g. IN oppido nostro uiae SINE pauimento erant.

A LA NOSTRA CIUTAT HI HAVIA CAMINS SENSE PAVIMENT./

IN oppido nostro uiae CVM pauimento erant.

A LA NOSTRA CIUTAT HI HAVIA CAMINS AMB PAVIMENT

h. Afranius PER tertia uigilia E castris copias educit.

AFRANI TREU LES TROPES DEL CAMPAMENT DURANT LA TERCERA VIGÍLIA.

i. Capra INTER densas corylos CVM capellis suis quiescit.

LA CABRA DESCANSA AMB LES SEVES CABRETES ENMIG DE DENSOS AVELLANERS.

10. Tradueix al català aquestes formes verbals: [Present, imperfet i perfet d'indicatiu actius]iuuauit – VA AJUDAR/HA AJUDAT habuisti – VAS TENIR/HAS TINGUTcapiunt - AGAFEN mouebam – (JO) MOVIAmiserunt -VAN ENVIAR/HAN ENVIAT audiui – VAIG SENTIR/HE SENTITcepistis – VAU AGAFAR/HEU AGAFAT diximus – VAM DIR/HEM DIT

XXIV

11. Completa les frases següents amb l'infinitiu de present actiu dels verbs indicats entre parèntesis, tenint en compte que potest i possunt són formes del verb possum. Després, tradueix-les: [Infinitiu present actiu]

a. Aquilae VOLARE et ranae NATARE possunt. (uolo/nato)

LES ÀGUILES PODEN VOLAR I LES GRANOTES NEDAR.

b. Sub aqua puer SPIRARE non potest. (spiro)

EL NOI NO POT RESPIRAR SOTA L'AIGUA.

c. Equus AMBVLARE atque CVRRERE potest. (ambulo/curro)

EL CAVALL POT CAMINAR I CÓRRER.

d. Captiui MOVERE non possunt. (moueo)

ELS PRESONERS NO ES PODEN MOURE.

e. Agnus lupum VIDERE et AVDIRE potest. (uideo/audio)

L'ANYELL POT VEURE I SENTIR EL LLOP.

f. Nemo stellas NVMERARE potest. (numero)

NINGÚ POT COMPTAR LES ESTRELLES.

g. Vir VENIRE et in urbe PERMANERE potest. (uenio/permaneo)

L'HOME POT VENIR I QUEDAR-SE A LA CIUTAT.

h. Puella magnum saccum CAPERE non potest. (capio)

LA NENA/NOIA NO POT AGAFAR UN SAC GRAN.

12. Indica, línia per línia, la forma verbal que no està en el mateix temps que les altres; tot seguit, posa-la-hi: [Present, imperfet i perfet d'indicatiu actius]

a. clamabam, erat, augebant, scribimus, apariebas, rapiebatis. SCRIBEBAMVS

b. sunt, iuuatis, docuit, claudimus, impedis, fugio. DOCET

c. laudauit, deleuisti, fuimus, dicunt, muniuistis, feci. DIXERVNT

d. parat, mones, defendimus, senserunt, estis, iacio. SENTIVNT

e. dedimus, iussisti, mittit, fuerunt, impediui, rapuistis. MISIT

f. mutabas, cubant, petebat, ueniebamus, aspiciebatis, eram. CVBABANT

13. Completa aquestes oracions amb la forma adequada de l'adjectiu suggerit en masculí (tingues en compte el gènere necessari en cada cas) i tradueix-les: [Concordança de l'adjectiu, temes en -a i en -o]

a. Milites MAGNA uirtute INIMICVM regem capiunt. (magnus/inimicus)

ELS SOLDATS CAPTUREN EL REI ENEMIC AMB GRAN VALOR.

b. ROMANVS consul equitibus RELIQVOS pedites texit. (Romanus/reliquus)

EL CÒNSOL ROMÀ VA PROTEGIR ELS RESTANTS SOLDATS D'INFANTERIA AMB LA

CAVALLERIA.

XXV

c. Dux NOSTER/NOSTRAM multitudinem ad urbem MEDIAM duxit. (noster/medius)

EL NOSTRE GENERAL VA CONDUIR LA MULTITUD AL MIG DE LA CIUTAT./EL GENERAL VA

CONDUIR LA NOSTRA MULTITUD AL MIG DE LA CIUTAT.

d. DOCTAE mulieres saepe PVBLICAM salutem curant. (doctus/publicus)

LES DONES SÀVIES SOVINT TENEN CURA DE LA SALUT PÚBLICA.

e. Militum MAGNA uirtus e CERTA morte ducem seruat. (magnus/certus)

EL GRAN VALOR DELS SOLDATS GUARDA EL GENERAL D'UNA MORT CERTA.

f. Caesar MVLTOS equites in NOVAS munitiones mittit. (multus/nouus)

CÈSAR ENVIA MOLTS SOLDATS DE CAVALLERIA A LES NOVES FORTIFICACIONS.

14. Posa la desinència que convingui a la forma del substantiu atemàtic consonàntic consul, -is que apareix en cadascuna de les frases següents i indica de quin cas es tracta: [Declinació de noms atemàtics consonàntics]

a. Romae duo consulES erant.

b. Romani consulES suos ualde aestimabant.

c. Consul legionariOS salutauit.

d. Puellae consulIBVS nostris rosas liliaque dant.

e. Cum uno consulE per forum ambulaui.

f. In proelio alterum consulEM non uidimus.

g. Nuntius consulI epistulam tradidit.

h. Arma Romani consulIS magnificae erant.

i. Legionarii sine consulIBVS/E uenerunt.

j. Munus consulIS/VM est populum Romanum defendere.

15. Completa adequadament els substantius inacabats de les oracions següents i tradueix les frases que en resultin: [Declinació de noms atemàtics consonàntics]

a. Consul cum regE/IBVS et principE/IBVS in aggerE/IBVS inerat.

EL CÒNSOL ERA DINS DEL TERRAPLÈ/DELS TERRAPLENS AMB EL/S REI/S I EL/S CAP/S.

b. EquitES magna uocE ducEM/ES et militES appellabant.

ELS SOLDATS DE CAVALLERIA CRIDAVEN MOLT FORT EL/S (SEU/S) CAP/S I ELS SOLDATS.

c. Senator Romanus noui praetorIS auctoritatEM accepit.

EL SENADOR ROMÀ VA ACCEPTAR/HA ACCEPTAT L'AUTORITAT DEL NOU PRETOR.

d. Apud magnum lapidEM pastor cum nepotE suo sedebat.

EL PASTOR SEIA AMB EL SEU NÉT PROP D'UNA GRAN PEDRA.

e. MilitES primae legionIS in urbEM ueniebant.

ELS SOLDATS DE LA PRIMERA LEGIÓ ARRIBAVEN A LA CIUTAT.

f. IuuentuS et senectuS aetatES uitae hominIS/VM sunt.

LA JOVENTUT I LA VELLESA SÓN EDATS DE LA VIDA DE L'HOME/DELS HOMES.

XXVI

g. MilitES nostri CaesarI mortuorum corporA tradunt.

ELS NOSTRES SOLDATS LLIUREN A CÈSAR ELS COSSOS DELS MORTS.

h. Filia sororIS meae domini coniugI carminA misit.

LA FILLA DE LA MEVA GERMANA VA ENVIAR/HA ENVIAT UNS POEMES A LA MULLER DE

L'AMO.

i. Legatio Gallorum usque ad operA longum iter fecit.

L'AMBAIXADA DELS GALS VA FER/HA FET UN LLARG VIATGE FINS A LES OBRES.

j. Soror tua oppidi fluminIS/VM nominA/NOMEN nesciebat.

LA TEVA GERMANA NO SABIA EL/S NOM/S DEL/S RIU/S DE LA CIUTAT.

k. ConsulIS uxor in caelo pulchra siderA uidet.

L'ESPOSA DEL CÒNSOL VEU BONICS ASTRES AL CEL.

l. PectVS/PECTORA et crurA legionariorum plena uulnerVM erant.

EL/ELS PIT/S I LES CAMES DELS LEGIONARIS EREN PLENS DE FERIDES.

m. Poeta aedilI/IBVS pulchra carminA scripsit.

EL POETA VA ESCRIURE/HA ESCRIT BONICS POEMES PER A L'EDIL/ALS EDILS.

n. In magna caeli partE multae nubES erant et solEM tegebant.

EN UNA GRAN PART DEL CEL HI HAVIA MOLTS NÚVOLS I COBRIEN EL SOL.

o. In altero uallIS laterE paruus collIS erat.

A L'ALTRE COSTAT DE LA VALL HI HAVIA UN PETIT TURÓ.

p. PiscES atque auES duo generA animalIVM sunt.

ELS PEIXOS I LES AUS SÓN DOS TIPUS D'ANIMALS.

q. HominES in regionE deserta famE sitEque mori possunt.

ELS HOMES PODEN MORIR DE FAM I DE SET EN EL DESERT.

r. Pulchrae mulierES cum custodE/IBVS per litorA/LITVS ambulant.

UNES DONES BONIQUES CAMINEN PER LA PLATJA/LES PLATGES AMB UN/S

GUÀRDIA/ES.

s. Multi ciuES pro militIBVS nostris obsidES curabant.

MOLTS CIUTADANS S'OCUPAVEN DELS OSTATGES EN LLOC DELS NOSTRES SOLDATS.

16. Completa adequadament les frases següents amb els adjectius suggerits en la seva forma masculina singular. Després, tradueix-les: [Concordança dels adjectius de totes les terminacions]

a. LAETA mulier consulis NOVA/NOVI uxor est. (laetus/nouus)

LA DONA ALEGRE ÉS LA NOVA ESPOSA DEL CÒNSOL/ÉS L'ESPOSA DEL NOU CÒNSOL.

b. Cohortes NOSTRAE in DVRO certamine acriter pugnabant. (noster/durus)

LES NOSTRES COHORTS LLUITAVEN ENÈRGICAMENT EN UN DUR COMBAT.

c. SPLENDIDA sidera PVLCHRAM lucem operibus dabant. (splendidus/pulcher)

ESPLÈNDIDS ASTRES DONAVEN UNA BONICA LLUM A LES OBRES.

XXVII

d. Reges cum militibus SVIS MVLTAS ciuitates delebant. (suus/multus)

ELS REIS DESTRUÏEN MOLTES CIUTATS AMB ELS SEUS SOLDATS.

e. Soror ALTA/ALTI hominis apud TRANQUILLVM flumen uiuit. (altus/tranquillus)

LA GERMANA ALTA DE L'HOME/LA GERMANA DE L'HOME ALT VIU AL COSTAT D'UN RIU

TRANQUIL.

f. In ANTIQVIS temporibus ibi AMPLVM litus erat. (antiquus/amplus)

EN TEMPS ANTICS ALLÀ HI HAVIA UNA PLATJA AMPLA.

g. Luna SVAVEM lucem TRISTIBVS nautis dabat. (suauis/tristis)

LA LLUNA DONAVA UNA SUAU LLUM ALS MARINERS TRISTOS.

h. Rex BREVI (en ser adjectiu, millor -i que -e en ablatiu) oratione militum INGENTEM

uirtutem laudauit. (breuis/ingens)

EL REI VA LLOAR/HA LLOAT AMB UN BREU DISCURS L'IMMENS VALOR DELS SOLDATS.

i. Dominus FEROX/FEROCEM multitudinem in HOSTILEM uicum misit. (ferox/hostilis)

EL SENYOR FEROTGE VA ENVIAR/HA ENVIAT UNA MULTITUD AL POBLE ENEMIC/

EL SENYOR VA ENVIAR/HA ENVIAT UNA MULTITUD FEROTGE AL POBLE ENEMIC.

j. Nauigatio per mare FACILIS non est, sed saepe ARDVA. (facilis/arduus)

LA NAVEGACIÓ PER MAR NO ÉS FÀCIL, SINÓ SOVINT ÀRDUA/DIFÍCIL/DURA.

k. Uxor NOBILIS nautae ELEGANTIA uestimenta aqua lauabat. (nobilis/elegans)

L'ESPOSA DEL NOBLE MARINER RENTAVA AMB AIGUA LES ROBES ELEGANTS.

l. SAPIENS agricola consulis OMNES equos emit. (sapiens/omnis)

EL PAGÈS SAVI COMPRA/VA COMPRAR/HA COMPRAT TOTS ELS CAVALLS DEL CÒNSOL.

m. Milites NOSTRI AVDACI (ídem oració “h”) oppugnatione hostes fugauerunt.

(noster/audax)

ELS NOSTRES SOLDATS VAN FER FUGIR/HAN FET FUGIR ELS ENEMICS AMB UN AUDAÇ ATAC.

n. CRVDELIS dux cum equitibus POTENTIBVS/POTENTIA oppida deleuit.

(crudelis/potens)

EL CAP CRUEL VA DESTRUIR/HA DESTRUÏT LES CIUTATS AMB POTENTS SOLDATS DE

CAVALLERIA/POTENTS CIUTATS AMB SOLDATS DE CAVALLERIA.

o. PRVDENTES tribuni plebis ciuibus IVSTAS leges dabant. (prudens/iustus)

ELS TRIBUNS DE LA PLEBS PRUDENTS DONAVEN LLEIS JUSTES ALS CIUTADANS.

17. Indica, línia per línia, quin és el substantiu que no està en el mateix cas que els altres; després, posa-l'hi: [Declinacions]a. saeculum, arborum, ars, hora, agmen, minister. ARBORb. regna, consules, ciui, irae, coloni, capita. CIVESc. praemium, dux, hostium, silua, tribune, robur. HOSTISd. ferri, homini, cohortis, poenae, carminis, uiri. HOMINISe. domum, regum, fontem, portam, genus. REGEMf. proelia, legiones, gentes, pugnas, uicos, litus. LITORAg. consilio, militi, igni, ripae, uenti, muneri. VENTOh. exemplis, regionibus, imbris, poenis, oribus, liberis. IMBRIBVS

XXVIII

i. caelo, salute, monti, terra, oculo, mari. MONTEj. uerbum, florum, noctium, uiarum, temporum, seruorum. VERBORVM

18. TRADUCCIÓ:

Domus Iulii consueta uilla Romana erat. In uillis Romanis duo ostia, alterum magnum et

alterum paruum, et paucae fenestrae ac saepe paruae sunt. In media uilla atrium est.

Atrium, praecipuus domi locus, magna quadratae formae aula est, cuius medium tectum

perforatum est. Per id foramen, quod Romani compluuium appellabant, aquae pluuiae

de caelo cadunt in impluuium, alueum in medii atrii solo, quod aquam recipit et in

cisternam ducit.

LA CASA DE JULI ERA UNA VIL.LA ROMANA TRADICIONAL. A LES VIL.LES

ROMANES HI HA DUES PORTES, UNA GRAN I L'ALTRA PETITA, I POQUES FINESTRES I SOVINT

PETITES. AL MIG DE LA VIL.LA HI HA UN ATRI. L'ATRI, PRINCIPAL LLOC DE LA CASA, ÉS UN GRAN

ESPAI OBERT DE FORMA QUADRADA, EL MIG DEL SOSTRE DEL QUAL ESTÀ PERFORAT. PER

AQUEST ORIFICI, QUE ELS ROMANS ANOMENAVEN COMPLUVI, LES AIGÜES DE LA PLUJA CAUEN

DEL CEL A L'IMPLUVI, CAVITAT AL TERRA DEL MIG DE L'ATRI, QUE RECULL L'AIGUA I LA PORTA A

UNA CISTERNA.

19. TRADUCCIÓ:

In decimo anno Troiani belli, Graeci, qui uirtuti uiribusque suis iam non confidebant, ad

dolum confugerunt: fugam simulauerunt et haud procul a Troia latuerunt.

EL DESÈ ANY DE LA GUERRA DE TROIA, ELS GRECS, QUE JA NO CONFIAVEN EN EL VALOR

NI EN ELS SEUS HOMES, VAN RECÓRRER A UN ENGANY: VAN SIMULAR UNA FUGIDA I ES

VAN AMAGAR NO LLUNY DE TROIA.

20. Tradueix aquestes frases al català: [Totes les declinacions]

a. Silua quercuum a planitie paene duo milia passuum aberat.

EL BOSC D'ALZINES ERA A GAIREBÉ DOS MIL PASSOS DE L'ESPLANADA.

b. Primis diei horis magistratus exercitum pro castris instruxit.

EL MAGISTRAT VA DISPOSAR/HA DISPOSAT L'EXÈRCIT DAVANT DEL CAMPAMENT A LES

PRIMERES HORES DEL DIA.

c. Sola spes salutis in manibus Pompeii senatusque erat.

L'ÚNICA ESPERANÇA DE SALVACIÓ ERA A LES MANS DE POMPEU I DEL SENAT.

d. Caesar in laeuo cornu equitatum disposuit.

CÈSAR VA DISPOSAR/HA DISPOSAT LA CAVALLERIA AL FLANC ESQUERRE.

XXIX

e. Homines sensum omnium rerum cognoscere uolunt.

ELS HOMES VOLEN CONÈIXER EL SENTIT DE TOTES LES COSES.

f. Prima acies receptui signum audire non poterat.

LA PRIMERA LÍNIA DE COMBAT NO PODIA SENTIR EL SENYAL PER A LA RETIRADA.

g. Dux diem horamque conuentui elegit.

EL CAP VA ELEGIR/HA ELEGIT EL DIA I L'HORA PER A LA REUNIÓ.

h. Incolae domuum legatorum aduentum exspectabant.

ELS HABITANTS DE LES CASES ESPERAVEN L'ARRIBADA DELS LLEGATS.

21. Completa aquestes oracions amb les desinències que hi corresponguin, d'acord amb el sentit que tenen les frases en català: [Declinació de temes en -i i en -e]a. El cavall tenia por dels cops.

Equus metuM ictuVM habebat.

b. Veuràs la cursa de la cavalleria.

CursuM equitatuVM uidebis.

c. Estarem deu dies al port.

In portu decem dieS manebimus.

d. El moviment de les coses és constant.

MotuS reRVM constans est.

e. El rostre tenia bon aspecte.

VultuS bonam specieM praebebat.

f. La teva fe és la nostra esperança.

FideS tua speS nostra est.

g. L'exèrcit ha rebutjat l'atac.

ExercituS impetuM repulsit.

h. Atacarem l'exèrcit amb els carros.

AcieM currIBVS oppugnabimus.

i. Els sentits de l'home són cinc.

Quinque sunt sensuS hominis.

j. Va ser la ruïna de l'Estat.

PernicieS ReI Publicae fuit.

22. Assenyala els comparatius, els superlatius, els segons termes de la comparació i els règims del superlatiu relatiu; finalment, tradueix les frases: [Comparatius i superlatius]

a. Terra maior est quam luna, sed minor quam sol.

COMP. 2N.TERME COMP. 2N.TERME

LA TERRA ÉS MÉS GRAN QUE LA LLUNA, PERÒ MÉS PETITA QUE EL SOL.

b. Saepe multa remedia malis peiora sunt.

2N.T. COMP.

SOVINT MOLTS REMEIS SÓN PITJORS QUE ELS MALS.

XXX

c. Melior est auis una in manu quam centum (in caelo).

COMP. 2N.TERME

ÉS MILLOR UNA AU A LA MÀ QUE CENT AL CEL.

d. Hadrianus optimus Romanorum imperatorum fuit.

SUP. R. RÈGIM DEL SUP.R.

ADRIÀ VA SER EL MILLOR DELS EMPERADORS ROMANS.

e. In illo tempore multa aedificia altissima erant.

SUP.AB.

EN AQUELL TEMPS MOLTS EDIFICIS EREN ALTÍSSIMS/HI HAVIA MOLTS EDIFICIS

ALTÍSSIMS.

f. Magister discipulis optima consilia dabat.º

SUP.ABS.

EL MESTRE DONAVA CONSELLS MOLT BONS ALS (SEUS) DEIXEBLES.

g. Oppidum nostrum totae prouinciae maximum pulcherrimumque fuerat.

RÈG.SUP.REL. SUPERLATIU RELATIU

LA NOSTRA CIUTAT HAVIA ESTAT LA MÉS GRAN I MÉS BONICA DE TOTA LA

PROVÍNCIA.

23. Analitza sintàcticament les frases següents i, tot seguit, tradueix-les: [Passives]

a. Arbores riparum forti uento mouebantur.

SUBJ.PACIENT COMP.AG. V.

ELS ARBRES DE LES RIBES EREN MOGUTS PER UN FORT VENT.

b. Saltus Pyrenaei illo tempore ab L. Afranio tenebantur.

SUBJ.PACIENT CCT COMP.AG. V.

EN AQUELL TEMPS LES COLLADES DEL PIRINEU EREN POSSEÏDES (CONTROLADES)

PER L. AFRANI.

c. Multa Gallorum oppida a Caesaris copiis occupabantur.

SUBJ.PACIENT COMP.AGENT V.

MOLTES CIUTAS DELS GALS EREN OCUPADES PER LES TROPES DE CÈSAR.

d. Legatio de deditione ad Caesarem a ducibus Gallorum mittitur.

SUBJ.P. CCFIN. CCLLOC COMP.AGENT V.

UNA AMBAIXADA DE RENDICIÓ (AMB INTENCIÓ DE PRESENTAR LA RENDICIÓ) ÉS

ENVIADA A CÈSAR PELS CAPS GALS.

e. Tyrani a ciuibus timentur, sed Caesar ab omnibus diligebatur.

SUB.P. C.AG. V. nexe SUB.P. COMP.A. V.

ELS TIRANS SÓN TEMUTS PELS CIUTADANS, PERÒ CÈSAR ERA ESTIMAT PER TOTHOM.

XXXI

24. Transforma les oracions passives següents a la veu activa: [Passives]

a. Fructus a puero capiuntur. PVER FRUCTVS CAPIT.

b. Canes ab omnibus amantur. CANES OMNES AMANT.

c. Hostes a nostris militibus uincuntur. HOSTES NOSTRI MILITES VINCVNT.

d. Omnia a seruo parabantur. OMNIA SERVVS PARABAT.

e. A sorore tua uideor. SOROR TVA ME VIDET.

f. Epistula a patre legebatur. EPISTVLAM PATER LEGEBAT.

g. Urbs exercitu seruatur. VRBEM EXERCITVS SERVAT.

h. Ab amicis semper salutaris. AMICI SEMPER TE SALVTANT.

25. Ara, es tracta d'actives que cal transformar en passives: [Passives]

a. Ancilla dominum mane salutat.

AB ANCILLA DOMINVS MANE SALVTATVR.

b. Magnae naues hostes traducebant.

MAGNIS NAVIBVS HOSTES TRADVCEBANTVR.

c. Ingentes elephanti milites uehunt.

AB INGENTIBVS ELEPHANTIS MILITES VEHVNTVR.

d. Tu magnam tempestatem spectabas.

A TE MAGNA TEMPESTAS SPECTABATVR.

26. Completa les frases següents amb la forma del pronom relatiu que hi correspongui (en nominatiu o en acusatiu) i tradueix-les: [Relatius]

a. Ciues QVI in hac urbe uiuunt pulcherrimum templum habent.

ELS CIUTADANS QUE VIUEN EN AQUESTA CIUTAT TENEN UN TEMPLE MOLT BONIC.

b. Mater, QVAE a liberis suis amatur, felix est.

LA MARE, QUE ÉS ESTIMADA PELS SEUS FILLS, ÉS FELIÇ.

c. Numerus stellarum, QVEM/QVAS in caelo uidemus, infinitus est.

EL NOMBRE DE LES ESTRELLES, QUE VEIEM EN EL CEL, ÉS INFINIT.

d. Romani oppidum, QVOD apud montes erat, oppugnabant.

ELS ROMANS ATACAVEN LA CIUTAT, QUE ERA PROP DE LES MUNTANYES.

e. Senator, QVEM salutauimus, optimus orator fuit.

EL SENADOR, QUE VAM SALUDAR/HEM SALUDAT, VA SER/FOU/HA ESTAT UN ORADOR

BONÍSSIM.

f. Via, QVAM Romani construxerant, solidissima erat.

LA VIA, QUE ELS ROMANS HAVIEN CONSTRUÏT, ERA MOLT SÒLIDA.

g. Templum, QVOD uisitauistis, maxime antiquum erat.

EL TEMPLE, QUE VAU VISITAR/HEU VISITAT, ERA MOLT ANTIC.

XXXII

h. Carmina QVAE audiebatis ego ipse scripsi.

ELS POEMES QUE ESCOLTAVES ELS VAIG ESCRIURE JO MATEIX.

i. Viri, a QVIBVS capiebamur, primae legionis milites erant.

ELS HOMES, PELS QUALS ÉREM AGAFATS, EREN SOLDATS DE LA PRIMERA LEGIÓ.

j. Romani fabri aedificium in QVO uiuis muniuerunt.

ELS OBRERS ROMANS VAN CONSTRUIR/HAN CONSTRUÏT L'EDIFICI ON VIUS.

k. Virum CVIVS pater uicinus noster fuerat bene cognosco.

CONEC BÉ L'HOME EL PARE DEL QUAL HAVIA ESTAT VEÍ NOSTRE.

l. Omnia lilia QVIBVS cubiculum ornauisti pulcherrima sunt.

TOTS ELS LLIRIS AMB QUÈ VAS ADORNAR/HAS ADORNAT EL DORMITORI SÓN MOLT

BONICS.

m. Miles CVI mulier osculum dat liberos suos e morte seruauit.

EL SOLDAT AL QUAL LA DONA FA UN PETÓ VA SALVAR/HA SALVAT ELS SEUS FILLS DE LA

MORT.

n. Discipuli QVIBVS magister praemia dederat amici mei erant.

ELS DEIXEBLES ALS QUALS EL MESTRE HAVIA DONAT ELS PREMIS EREN AMICS

MEUS.

o. Gallia constat e tribus partibus, QVARVM unam incolunt Belgae.

LA GÀL.LIA CONSTA DE TRES PARTS, UNA DE LES QUALS L'HABITEN ELS BELGUES.

p. Fossa in QVA stabat plena aquae erat.

EL FOSSAT EN QUÈ ESTAVA DRET, ERA PLE D'AIGUA.

27. Tradueix les següents frases al català: [Verbs deponents i participis]

a. Sole oriente, omnes domo proficiscimur.

EN SORTIR EL SOL, TOTS ENS N'ANEM A CASA.

b. Egressi e flumine, in magnam siluam ingredimini.

HAVENT SORTIT DEL RIU, ENTREU AL GRAN BOSC.

c. Milites, ex oppido profecti, in castris congrediuntur.

ELS SOLDATS, HAVENT SORTIT DE LA CIUTAT, ES TROBEN AL CAMPAMENT.

d. Milites, hostes temere sequentes, instantis periculi obliuiscebantur.

ELS SOLDATS, TOT SEGUINT/QUE SEGUIEN TEMERÀRIAMENT ELS ENEMICS, OBLIDAVEN

EL PERILL IMMINENT.

e. Tempus labitur et fugiunt dies.

EL TEMPS S'ESMUNY I ELS DIES FUGEN.

f. In bibliothecis mortuorum immortales animae loquuntur.

A LES BIBLIOTEQUES PARLEN LES ÀNIMES IMMORTALS DEL MORTS.

g. Vicus Gallicus nobis bene notus pace fruitur.

EL POBLE GAL BEN CONEGUT PER NOSALTRES GAUDEIX EN PAU.

XXXIII

refresquem els nostres coneixementsLA METEÒRICA CARRERA POLÍTICA DE CICERÓ

Llegeix aquest fragment que conté d'una manera resumida la carrera política d'un dels millors oradors de la humanitat:

“En l'espai de tretze anys, Ciceró escalà totes les dignitats polítiques: nomenat qüestor,

exercí (76-75 aC) aquesta funció a Lilibèon (Sicília), la qual cosa l'impulsà a actuar el 70, a

petició dels sicilians, contra Verres, antic pretor concussionari de l'illa, defensat per Hortensi,

rival de Ciceró, i sostingut per la noblesa; edil el 69 i pretor urbà el 66, pledejà en causes civils

i polítiques, mentre anava adquirint una enorme fortuna i nombroses vil·les. A fi d'assegurar un

ordre dins l'estat, tendí a unir cavallers i senadors (concordia ordinum), i fou cònsol el 63, a

quaranta-tres anys. Féu fracassar una reforma agrària, defensà Gai Rabiri contra Cèsar i féu

avortar la conspiració de Catilina amb uns discursos abrandats. L'execució dels conspiradors li

alienà el favor dels demòcrates.”

MIQUEL DOLÇ. Fragment extret de l'Enciclopèdia Catalana a l'entrada Ciceró

ACTIVITATS

1. Escriu per ordre de menys a més categoria els càrrecs del cursus honorum que havia d'ocupar un ciutadà romà que volgués aconseguir la màxima responsabilitat política en l'època republicana.

2. Fes una llista de partidaris i de rivals de Ciceró a partir de la informació anterior:

-partidaris:

-rivals:

3. Escriu el nom adient, aparegut anteriorment, al costat de la breu definició que trobaràs tot seguit:a. ______________________: Conspirador de la república, descobert per Ciceró

mentre era cònsol.

b. ______________________: Polític i militar romà que no gaire temps després de

ser nomenat dictador perpetu fou assassinat per republicans conjurats, dirigits

per Cassi i Brutus.

XXXIV

c. ______________________: Magistrat romà encarregat de la vigilància d'edificis

públics, de mercats, de l'organització de jocs, etc.

d. ______________________: Propretor de Sicília que imposà enormes contribucions

i s'apropià d'obres d'art públiques.

e. ______________________: Cadascun dels dos principals magistrats de Roma,

elegits anualment, amb el nom dels quals es designava l'any.

f. ______________________: Magistrat encarregat, sobretot, dels afers financers.

4. Relaciona cada expressió de la columna de l'esquerra amb la que li

correspongui de la columna de la dreta:

a. Verrines 1. Magistrat extraordinari amb plens poders.

b. cavaller 2. Autoritat que exigeix impostos il·legals.

c. Catilinàries 3. Discursos contra Verres.

d. senador 4. Quatre discursos contra Catilina.

e. vil·la 5. De l'orde social de la petita noblesa.

f. concussionari 6. Unió de cavallers i de senadors.

g. concordia ordinum 7. Membre del Senat romà.

h. dictador 8. Casa de camp.

a - b - c - d - e - f - g - h-

XXXV

CICERÓ EXPLICA LA CONDUCTA CORRUPTA DE GAI VERRES MENTRE VA SER PRETOR A LA PROVÍNCIA DE SICÍLIA.

Iam uero C.Verres omnium uitiorum suorum plurima et maxima indicia

constituit in prouincia Sicilia, quam iste per triennium ita uexauit ac perdidit ut ea

restitui in antiquum statum nullo modo possit. Hoc praetore Siculi neque suas leges

neque nostra senatusconsulta neque communia iura tenuerunt; tantum quisque habet

in Sicilia quantum hominis auarissimi et libidinosissimi aut imprudentiam subterfugit

aut satietati superfuit.

CICERÓ, Contra Verres 1, 4, 12ACTIVITATS

1. Escriu l'expressió del text anterior que tingui un significat semblant a la que

trobaràs a continuació:

per tres annos

uel... uel...

plura et magna

qui Siciliam incolunt

uiri

Siculorum leges

habuerunt

auidissimi

2. Transforma el nombre gramatical de cadascuna de les frases següents:

a. Siculi neque suas leges neque nostra senatusconsulta neque communia iura

tenuerunt.

b. Sicilienses habent in insula sua quantum (subjecte de fugit, és neutre singular de

tema en -o) a imprudentia hominis auarissimi et libidinosissimi fugit (de fugo 3).

c. Homines auarissimi omnium uitiorum suorum plurima et maxima indicia

constituerunt in prouinciis quas (declinació dels relatius en les últimes pàgines del llibre)

per annos uexauerunt ac perdiderunt.

XXXVI

d. Insula restitui non potuit.

3. Transforma a la veu passiva les frases següents:

a. Verres (de Verres -is, de tema en -i) omnium uitiorum suorum plurima et maxima

indicia constituit in prouincia Sicilia.

b. Praetor per triennium Siciliam uexat ac perdit.

c. Siculi nostra senatusconsulta non tenebant.

4. Completa les equacions següents amb mots que apareixen en el text anterior; si

són declinables, escriu-los aquí en els mateixos cas i nombre (també el gènere,

si s'escau) que t'oferim a l'altra banda de la barra:

a. bona/optima = magna/__________________

b. urbs/Roma = insula/__________________

c. puer/senex = uirtus/__________________

d. bonus/malus = nouus/__________________

e. altus/paruus = munificus/__________________

f. aut/uel = et/__________________

g. femina/mulier= uir/__________________

h. uos/uester = nos/__________________

i. et/et...et... = neque/__________________

j. aliquis/nemo = ullus/__________________

5. Fes concordar l'adjectiu que figura entre parèntesis amb el nom que el

precedeix. Tot seguit transforma el nombre gramatical del sintagma resultant:

a. iura (communis -e)

b. modo (nullus -a -um)

XXXVII

c. uitii (omnis -e)

d. hominis (auarus -a -um)

e. legem (suus -a -um)

f. senastusconsultum (noster -tra -trum)

6. Escriu la paraula catalana adient davant la definició que li correspongui. En el

text anterior trobaràs la paraula llatina de la qual l'has de fer derivar:

a. _______________________: Que sent inclinació a cercar únicament la satisfacció

de l'impuls sexual.

b. _______________________: Estat del qui està tip.

c. _______________________: Durada de tres anys.

d._______________________: Mortificar, humiliar greument, especialment per abús

de poder sobre algú que no es pot defensar.

e. _______________________: Tornar a posar una cosa en l'estat o en la forma que

tenia abans.

f. _______________________: Decisió senatorial en resposta a la moció o a la

consulta d'un magistrat.

g. _______________________: Excusa a què hom recorre per defugir alguna cosa.

h. _______________________: Negligència o manca de precaucions que porta a

actes que serien delictes si hi hagués hagut malícia en l'agent.

7. Subratlla, en cada sèrie, el mot que pel seu significat s'aparta dels altres:

a. omnis, totus, universus, nullus.

b. Verres, Catilina, praetor in Sicilia, qui maxima indicia uitiorum constituit.

c. Corsica, insula, Capua, Sicilia.

d. lex, uitium, senatusconsultum, ius.

e. Siciliensis, Sicilia, Siculus, qui Siciliam habitat.

f. restituo, uexo, perdo, deleo.

g. auidus, munificus, auarus, libidinosus.

h. humanus, triennium, homo, uir.

XXXVIII

8. Esbrina quin substantiu neutre plural del text anterior ha passat a l'alemany

amb el significat de “carrera de dret”: _____________________________.

9. Transforma el nombre gramatical dels sintagmes següents:

maxima iudicia

antiquum statum

nullo modo

[De J.Alberich, J.Carbonell i B.Matas, Llatí 2, edit. Castellnou (Barcelona, 1998)]

XXXIX