ADOBAT I MANEIG DEL SÒL EN AGRICULTURA

ECOLÒGICA

1.- FONAMENTS DE L’ADOBAT

• Per un correcta desenvolupament i producció de les plantes cultivades, aquestes requereixen que en el sòl hi hagi els macroelements bàsics N, P, K, però també microelementscom el ferro, magnesi o el sofre, humus i oligoelements com el bor, manganès, zenc, coure,...etc.

• Si es volgués aportar tots aquests nutrients en la quantitat exacta que són consumits, seria quasi impossible que es fes ben fet.

• A la pràctica, no es imprescindible profunditzar tant, sinótenir ben clar els conceptes bàsics de fertilització.

• En condicions naturals la producció d’humus i d’elements assimilables per les arrels, es realitza en un circuit tancat, on les pèrdues per lixiviació es compensen per l’aport atmosfèric i la fotosíntesis. El circuit és tancat i es retre-alimenta a si mateix.

• Això no passa en els cultius realitzats per l’home, dels quals se’n cull una part del vegetal o la seva totalitat per ser exportatfora de la zona de producció i no es produeix la restitució o retre-alimentació, imprescindible per l’equilibri del sòl fèrtil.

• Per tant, això obliga a restituir amb certa regularitat les pèrdues o les exportacions de matèria orgànica o nutrients del sòl.

• És un error pensar que abonar un sòl consisteix només en restituir-lo de les quantitats necessàries de N, P i K.

• L’adobat ha de servir per mantenir o millorar el desenvolupament vegetal i la productivitat de l’ecosistema agrícola, equilibrant entre les exportacions i les importacions.

• També s’intenta amb l’adobat compensar els possibles desequilibris o deficiències que puguin existir en la terra de cultiu. Tot i que no s’ha d’oblidar que la funció ultima de l’adobat és alimentar la terra i els éssers que hi viuen, perquè aportin vida i alimentin a la vegada les plantes que habiten en el sòl.

2.- OBJECTIUS DE L’ADOBAT

• L’objectiu de la fertilització ha de ser:

– conservar la capa fèrtil.• La fertilitat o vitalitat d’un sòl depèn de la vida que conté, més que de la

quantitat de minerals que hi ha. I la vida de la terra l’aporta l’humus, resultat final de la matèria orgànica en descomposició, fruit de l’activitat microbiana i enzimàtica, així com també, de l’activitat dels cucs de terra, doncs aquests converteixen les substàncies orgàniques i minerals en elements assimilables per les plantes.

– restituir la disponibilitat de nutrients bàsics i necessaris pel desenvolupament vegetal.

– alimentar la microflora i microfauna de bacteris, fongs, cucs,etc..., del sòl, ja que aquests són els veritables treballadors del sòl, encarregant-se de disgregar els compostos orgànics i minerals i convertir-los en assimilables per les arrels.

3.-PRINCIPIS DE L’ADOBAT

• Principis d’un correcta adobat:

– a) restituir al sòl els nutrients i la matèria orgànica que s’ha exportat.

– b) evitar l’erosió del sòl amb tècniques de conreu adequades i procurant mantenir una constant coberta vegetal, sigui verda o seca.

– c) evitar les pèrdues de nutrients per lixiviació o rentat de la terra per la pluja o el reg. Per això s’han d’utilitzar adobs orgànics creadors d’humus i les fibres dels quals, en el sòl compleixin la funció d’esponges que absorbeixen l’aigua i la retenen fins que les arrels de les plantes la necessiten.

• Un adob orgànic ben elaborat conté per mitjà de l’humus tots els elements necessaris per nodrir perfectament les plantes cultivades, potenciant l’activitat biològica del sòl i millorant la vida i l’estructura de la terra.

4.-L’HUMUS I ELS MICROORGANISMES

• Humus es crea a partir d’un conjunt d’éssers vius subterranis que es produeixen a partir dels restes vegetals i animals.

• Aquests éssers subterranis o microorganismes. Transformen els restes vegetals en solució nutritiva per les arrels de les plantes, a més alliberen CO2 que es absorbit pels estomes de les plantes i incrementa la producció de nutrients.

• Els microorganismes necessiten una quantitat justa d’aire, aigua i humus. De res serveix tenir una terra rica en N,P, K, massa airejada o molt humida, donant lloc a una terra compacta i improductiva, a vegades massa seca o massa humida.

• Els microorganismes són infinitament petits i la seva pell també és molt fina i sensible, cada vegada que la part líquida del sòl es torna corrosiva, perden la pell i moren.

• La vida microbiana depèn molt estretament de la temperatura. A l'atardo la vida microbiana sobreviu sempre que la terra estiguiprotegida per la gelada per mitjà d’una capa prima d’herba o compost.

• També les sals de N i K produeixen un debilitament dels microorganismes front a altres paràsits i moren.

• L’excés de conreu aireja massa la terra i l’humus es consumeix massa de pressa. També en la terra compacte els microorganismes moren i la fertilitat baixa o desapareix completament.

• Girant les diferents capes de la terra (freses, arades de desfons, etc...) es mata una part dels microorganismes, perquè no poden viure en zones fondes sense aireació i tampoc ho poden fer els microorganismes que viuen a les parts fondes quan es posen en superfície, de manera que baixa la fertilitat o es retarda el seu creixement.

• Els microorganismes no necessiten adobs minerals ni artificials, els nutrients necessaris pel seu creixement els extreuen ells mateixos de les argiles, cristalls de feldspats, esquists, etc....

• També fungicides, insecticides i herbicides maten aquests microorganismes, igual que els antibiòtics afegits en els pinsos pels animals.

• S’ha d’alimentar els microorganismes imitant la naturalesa, amb restes vegetals (fulles, herbes, compost,...), restes animals, o amb compost madur.

4.1.- ELS CUCS DE TERRA

• Tot allò que ha estat mossegat, triturat, molt o digerit per tot tipus de fauna, els microorganismes ho transformen contínuament.

• Però també hi ha uns altres organismes molt importants per la producciód’humus, els cucs de terra:– llarg del cos conté multitud de glàndules que amb la seva segregació s’hi

acumulen gran quantitat de bacteris i tot tipus de petites partícules calcàries.

– les seves dejeccions contenen fins a 7 vegades més N, 3 vegades més K, 2 vegades més Ca i P, i 6 vegades més Mg que la terra d’horta normal.

– produeixen humus molt estable, capaç de retenir nutrients dissolts al sòl i impedir la seva lixiviació.

• Igual que els microorganismes, els cucs de terra requereixen unes condicions de temperatura i humitat, per fer les diferents transformacions de les substàncies orgàniques, que només tenen lloc quan la humitat dels restes vegetals o compost és igual a la humitat de l’interior del cuc de terra.

5.- COMPOSTATGE• La fertilització no només serveix per augmentar la producció, sinó que

influeix també en la qualitat dels productes, en la fortalesa de les plantes i la seva capacitat per resistir les malalties i plagues.

• El compost madur aporta a la terra de cultiu nutrients i humus estable, millora la capacitat de retenció d’aigua, el drenatge i l’aireació de la terra. També ajuda a la formació d’organismes protectors, antibiòtics, auxines i altres substàncies biòtiques. I també posa a disposició de la planta, els nutrients que provenen del compost mineral de la terra, a més dels que ell mateix aporta.

• L’adob procedent del compost és alguna cosa més que un simple portador de nutrients pel vegetal.

• La descomposició de residus en fer el compost, assoleix temperatures que maten els gèrmens patògens.

• El procés de descomposició i la qualitat del compost, es veuen influïts per les proporcions dels diversos components que integren el fems (matèries vegetals, els fems, el llit de palla, la terra,...). El tamany de les partícules sòlides, les dimensions i la forma del munt i la seva humitat, determinen l’aireació necessària i la temperatura a què arriba el compost durant la seva descomposició.

• Les matèries orgàniques que s’utilitzen per la fabricació del compost provenen directament o indirectament de les plantes, varia segons: - el contingut en matèria orgànica, - la seva proporció carboni/nitrogen, - el seu contingut en aigua, - les dimensions de les seves partícules.

• Per la fabricació de compost es desitjable que tots els materials utilitzats tinguin un alt contingut en substàncies orgàniques.

• La descomposició del material vegetal depèn de la seva relació C/N, hi ha d’haver un equilibri entre material vegetal madur o antic, ric en carboni, amb material vegetal fresc i verd, ric en aigua i nitrogen.

• Els excrements crus de qualsevol tipus, són desaconsellats per la fabricaciód’adobs. Es poden posar a descompondre per si mateixos, però són molt més valuosos si s’hi aporta material vegetal, ja que així s’aporta nitrogen, matèria orgànica, fluids digestius, etc...

• Tots els adobs orgànics que fan molta pudor són perjudicials per a les plantes, ja que contenen amoníac i altres àcids perjudicials per a les plantes, que no són aprofitables fins que els seus components són transformats en sulfats i nitrats.

• Com més diversos siguin les restes del compost més ric serà.

• Les diferents transformacions de les substàncies orgàniques només tenen lloc quan la humitat del munt de compost és igual al de l’interior de la llombriu. Si el munt està massa sec, s’escalfa i s’omple de fongs, si estàmassa mullat li falta aire i enlloc de la descomposicióes dona una putrefacció, la pudor indica que el compost no s’està fent correctament.

• L’altura del munt pot arribar a 1 metre o una mica més, i els costats es fan amb pendent, de forma que l’amplada disminueix amb l’alçada. Si es tépurins, es pot regar amb aquests.

• S’ha de cobrir el munt amb materials que rebutgin la llum i el vent, com herbes segades. Aquestes han d’assegurar mantenir el munt a una temperatura regular de 18ºC.

• No es convenient ficar al munt grans quantitats d’herbes, i molt especialment gespes, ja que formen farcells massa compactes que es podreixen quan estan secs. Els cucs de terra rebutgen les gespes. Es millor utilitzar-les com a multxing, que manté l’humitat del sòl i els microorganismes poden arribar fins a la superfície i els cucs també poden treballar sota aquesta protecció transformant-la en compost de forma gratuïta.

• Cada 20cm de material vegetal s’ha de posar una capa de 1cm de terra llimosa, ja que és el tipus de terra que participa en la formació del complexa argilo-húmic.

• Es convenient cultivar lleguminoses 2-3 anys, proporcionen massa vegetal pel compost i es suprimeix al mateix temps les males herbes. Unad’aquestes és Trigonella foenumgraecum, des del primer any estova la terra fins a 60cm i el segon any s’ha de cegar varies vegades abans de que grani.

6.-ADOBAT MINERAL

• Els adobs minerals són en general, molt solubles en aigua i tendeixen a interferir en l’equilibri normal d’absorció de nutrients per part de les plantes, una conseqüència d’això és els nivells alts en nitrogen soluble en els teixits dels vegetals. Això obliga a les plantes a absorbir més quantitat d’aigua, augmenta el volum de massa vegetal de forma ràpida, però no succeeix el mateix amb els restes de nutrients. Per altra banda dóna lloc a unes plantes més dèbils, més vulnerables als atacs de paràsits o malalties, menys nutritives i insípides, i més sensibles a la podridura, disminuint el seu temps de conservació i comercialització.

• En el cas del nitrogen, no només es poden ingerir nitrats per l’aigua de consum, sinó per les pròpies plantes, ja que acumulen nitrogen en diverses formes en els seus teixits. L’excés de nitrogen, fòsfor o potassa en el sòl poden provocar antagonismes amb els altres nutrients i debilitat en les plantes. Aquesta falta d’oligoelements en els vegetals poden produir carències en l’organisme humà i malalties derivades d’aquestes.

• Els nitrats en certes condicions es transformen en nitrits, aquests poden produir una falta d’oxigen en la sang, en combinar-se amb l’hemoglobina (metahemoglobina), i càncers en combinar-se amb les amines del cos i donar nitrosaminas, que poden ocasionar càncers hepàtics i en altres òrgans.

• En l’agricultura ecològica estan excloses totes les aportacions d’adobs químics de síntesis, també anomenats adobs minerals, excepte en casos de carències que es pot recórrer a roques i minerals que es troben presents en la natura, però que no han sofert cap procés químic de transformació, simplement s’ha fet una molturació per facilitar-ne la seva assimilació.

• Els adobs minerals no són solubles en l’aigua, ni directament assimilables per les plantes com succeeix amb els adobs químico-sintètics, de manera que la seva aportació s’ha de fer amb bastant antelació perquè els microorganismes del terra tinguin temps de transformar-los i fer-los assimilables.

6.1.-TIPUS D’ADOBS MINERALS EN AGRICULTURA ECOLÒGICA

• Minerals rics en fòsfor (P):– Poden provenir de les mines de fosfats i solen contenir entre un 20

i un 35% de fòsfor (P2O5). També són rics en calci de manera que es poden utilitzar en terres àcides a raó de 200-400 kg/Ha.

– En terres alcalines és interessant el fosfal, un fosfat calcinat que conté un 33% de fòsfor (P2O5), i és més soluble que els fosfats naturals, s’aplica a raó de 200-400 kg/Ha.

– En terres àcides també es poden utilitzar les escòries bàsiques o escòries de desfosforilació del ferro, un subproducte de la siderúrgia que conté entre un 16 i 19% de fòsfor i un 50% de calci, també són roques riques en oligoelements i s’aplica a raó de 300-600 kg/Ha.

• Minerals rics en magnesi (Mg): – Les dolomites són minerals que contenen carbonats dobles de calci

i magnesi, amb un 16 o 20% de magnesi (MgO), però pel seu contingut en calci només es poden utilitzar en sòls àcids.

– En terres calcàries es pot utilitzar el sulfat de magnesi d’origen marí, que com que és més soluble que el mineral s’ha d’aplicar a dosis baixes i repetides.

– La millor forma d’aportar magnesi és amb roques sílices i el patentkali, que tot i que només té un 10% de magnesi conté molts minerals combinats de forma equilibrada, fent que sigui més interessant.

• Minerals rics en potassi (K): – Les cendres de fusta poden ser la millor manera d’aportar

suplements de potassi, conté entre un 5 i 10% de potassi (K2O) i pot utilitzar-se a raó de 500 a 1000 kg/Ha. Donada la seva causticitat, convé escampar-les en el compost o en la terra durant una llaurada fonda o al enterrar un adob verd.

– El patentkali és una sal natural rica en potassi un 28% i magnesi amb un 8%, conté a més un 18% de sofre i diversos micronutrients, pot utilitzar-se a raó de 200 a 400 kg/Ha.

– Les roques de sílice triturades contenen entre un 2 o un 12% de potassi, però la seva solubilitat és molt lenta i amb terres clarament deficients, és millor utilitzar patentkali o cendres.

7.-ADOBAT EN VERD

• L’adobat en verd consisteix en abonar la terra amb ajuda de plantes cultivades per a tal fi, i que una vegada desenvolupada la seva massa vegetal al màxim, són triturades i incorporades al sòl.

• Per la sembra de l’abonat verd es pot recórrer a gran varietat de plantes: lleguminoses, farratgeres, gramínies, crucíferes o d’altres.

• Amb sòls amb argilo-calcaris i pedregosos, on el nitrogen i la matèria orgànica es consumeixen amb rapidesa, dóna bons resultats la mescla de veces i fava farratgera. La tija erecta de les faves fa que les veces es puguin enfilar, evitant que s’arrosseguin per terra i pateixin problemes de fongs. La tija de les faves aporta molta cel·lulosa, que es convertiràen matèria orgànica a llarg termini, ja que la seva descomposició és lenta. I les fes fulles, tiges i les arrels de les veces, així com les fulles i arrels de les faves, aportaran nitrogen.

7.1.-AVANTATGES DE L’ADOB EN VERD

• Incrementa la fertilitat del sòl, millorant la seva estructura.

• Protegeix el sòl de l’erosió i la radiació solar.

• Recupera els elements lliures i evita la seva lixiviació.

• Afavoreix l’humificació i descomposició de tota la matèria orgànica llenyosa present en el sòl.

• Millora l’estructura del sòl, per mitjà d’un drenatge natural en cas de sòls humits o compactes, amb les seves arrels profundes o retenint l’humitat en sòls secs i lleugers.

• Incrementa i protegeix, la fauna útil i els microorganismes descoposadors del sòl.

• Les arrels amb la simbiosi de micorrizes i bacteris, ataquen la roca mare alliberant nous nutrients i mobilitzant-ne de difícil assimilacióper les plantes.

• L’activitat bioquímica que es produeix al voltant de les arrels, que suposen un 40% del total de la massa vegetal, inhibeix el desenvolupament de bacteris i fongs patogens, nematodes, virus, etc..

• Amb l’ús de lleguminoses s’aconsegueix un aport important de nitrogen, ja que es sintetitza de l’aire. Azotobactertransforma el N atmosfèric en N assimilable per les plantes.

7.2.-MOMENT IDEAL DE LA SEGA

• El moment ideal de la sega, és quan apareixen les primeres flors. La majoria de les plantes quasi bé no extreuen nutrients durant les primeres fases de creixement, ja que obtenen la font d’energia de l’aire, l’aigua i el sol, gràcies a la fotosíntesis. De manera que quan es sembra adob verd, es sembren fàbriques d’adob que treballen per sintetitzar el nitrogen atmosfèric, per mitjà dels bacteris nitrificants, aixícom d’altres nutrients, que també queden a disposició de les plantes. Per altra banda, és en el moment de formació dels fruits i llavors quan consumeixen gran quantitat de nutrients del sòl.

• En sòls lleugers, airejats, pedregosos o molt càlids, on el problema pot estar amb una pèrdua de nutrients degut a l’elevada radiació solar, i en la falta d’humitat al sòl per permetre treballar bé els bacteris, es recomana segar o triturar les plantes i incorporar-les un o dos dies després. En sòls humits, freds i pesats, es recomana deixar assecar els restes vegetals al sòl, abans d’incorporar-los. Ja que en aquests sòls, per l’efecte de la poca aireació i excessiva humitat, provocaria la seva fermentació i proliferació de bacteris anaeròbies, perjudicials per les plantes.

7.3.-OPCIONS PER LA SEMBRA D’ADOB VERD

• En rotació de cultius: la rotació és una pràctica molt habitual, es sembra en el moment que el sòl està nu, de lleguminoses, farratgeres, gramínies, o una associaciód’aquestes. L’adob verd no només aporta nutrients sinóque el regenera i millora tant la seva estructura com la seva qualitat biològica, pel que seria aconsellable sembrar un adob verd cada tres o quatre anys. Sempre és més preferible mantenir el sòl cobert de vegetació que nu i exposat a les inclemències del temps.

• Associat a un cultiu: aquest consisteix en sembrar plantes que creixen juntament als cultius hortícoles, sobretot els de cicle llarg, els plurianuals, i els arbres fruiters, de forma permanent. En aquest cas s’utilitza normalment el trèvol petit, ja que té la particularitat de cobrir uniformement el sòl i impedir la germinació i proliferació d’herbes adventícies. A més, com el resta de les lleguminoses, competeix molt poc amb el nutrients amb les plantes cultivades, més aviat aporta al sòl certes dosis de nitrogen. Aquests adobs verds, es solen segar o picar a l’inici de la floració i es deixen triturats sobre el sòl perquè es descomponguin. Amb aquest sistema no es trenca el sòl i aquestesplantes sembrades seguiran rebrotant i mantindran la coberta vegetal permanent.

• Cultiu intercalat: és molt similar a l’associat i es practica sobretot en fructicultura, consistint en sembrar l’adob verd entre les fileres. Es pot segar o triturar i deixar-lo sobre el sòl, o es pot incorporar al sòl per accelerar la seva descomposició i assimilació de nutrients.

8.- EL FEMS I LA FERITLITAT DEL SÒL

• En els ecosistemes naturals, les dejeccions dels animals que mengen herba, les fulles dels arbres i els fruits, s’encarreguen d’accelerar i millorar la reintroducció de la matèria orgànica en el cicle de l’alimentació de les plantes.

• Els problemes apareixen en certs processos productius, de la concentració de grans zones de monocultiu i la ramaderia intensiva, que trenquen i desequilibren els cicles d’exportacions i i importacions de la matèria orgànica en els cultius.

• Aquest creixent desequilibri s’intenta compensar amb l’aplicaciód’adobs químics que a llarg termini només aconsegueixen agreujar el problema.

8.1.-TIPUS DE FEMS

• Fems d'ovella: és un dels més rics i equilibrats quan prové d’ovelles que han pasturat pels boscos, ja que combinen gran diversitat deplantes silvestres. És un fems fort, que requereix una adequada fermentació, ja que la seva elevada temperatura de fermentació pot danyar la terra i els cultius quan s’aplica fresc.

• Fems de cabra: és similar al d’ovella però encara és més fort, una mica més ric en minerals i oligoelements quan les cabres pasturen per zones agrestes o menys en zones d’horta o més fèrtil. Moltes vegades porta grans quantitats de pel i això és interessant perquè l’enriqueix en nitrogen.

• Fems vacu: no és tan ric i intens com el de cabra o ovella, però és el més recomanable en sòls humits i terres fredes. Per terres sequeneres i calcàries és pobre en nitrogen, i se’n necessiten grans quantitats si es desitja utilitzar-lo com esmena orgànica. Juntament amb la palla i restes de collita és fonamental per confeccionar el compost biodinàmic, donada la importància de la vaca en aquest mètode agrícola.

• Fems de porc o purí: el purí era millor quan tradicionalment es mesclava amb fems d’altres animals i palla, actualment amb les granges intensives fan que les dejeccions siguin un problema. Enagricultura ecològica a més, hi ha el problema que aquests puguin tenir restes d’antibiòtics i de substàncies químiques utilitzades en l’actual cria intensiva de porcs.

• Fems de gallina: el fems de gallina, pollastres i altres aus és molt ric en nitrogen, però també molt fort. Quan procedeix de cria ecològica, es pot mesclar amb d’altres fems i restes de collita per l'elaboració del compost. Per altra banda no és massa recomanable en sòls calcaris donat l’alt contingut en calci que conté. La gallinassa procedent de de granges de cria intensiva, solen desaconsellar-se en agricultura ecològica ja que a part dels medicaments, antiparàsitsi antibiòtics que reben els animals, el terra de les granges es cobreix de virutes de fusta sovint procedent de fàbriques de mobles amb lacats sintètics i formaldehid procedent de l’aglomerat.

• Fems de conill: s’ha d’utilitzar molt descompost, ja que fresc és molt fort, o mesclat amb altres materials orgànics per la seva correcta descomposició i una mica de calç en pols degut a la seva excessiva acidesa. És molt bo per fer cria de cucs de terra.

• Fems de cavall: el fems procedent d’aquest tipus d’animals se’l considera bo però una mica fluix, degut a l’alimentació d’aquests i que sol contenir molta palla. Té una fermentació molt ràpida i exotèrmica fet que el fa molt bo per fer planter. Ja que també té grans quantitats de cel·lulosa, va bé mesclar-lo en el compost juntament amb herba fresca, restes de collita fresca, restes orgànics, etc. La gran quantitat d’urea i microorganismes que conté, accelera la fermentació i la fan més complerta. La desaparició de l’olor forta és un indicador de que ha acabat la seva fermentació.

• Fems de coloms i ocells: és molt similar al de gallina però més concentrat. Conté molts nitrats i s’ha d’utilitzar amb moderació o mesclar-lo amb altres materials orgànics per la seva correcta fermentació en la realització del compost. El guano de Xile, són excrements d’aus marines que durant mils d’anys s’han anat amuntegant en vàries illes del litoral pacífic.

8.2.-COMPOSICIÓ ORIENTATIVA DELS FEMS

TIPUS Kg N / Tm Kg P2O5 / Tm Kg K2O / Tm

Cavall 6,7 2,3 7,2

Vaquí 3,4 1,3 3,5

Porc 4,5 2,0 6,0

Ovella 8,2 2,1 8,4

Gallinassa 20 25,0 13,0

Sarments 4,2 1,3 4,8

2.1.-CONSUM D’ELEMENTS (UF/Ha) EN RELACIÓAMB LA PRODUCCIÓ DE LA VINYA (Freggoni. 1980)

PRODUCCIÓ (Tm)

N P2O5 K2O MgO

<9 27,6 8,5 41,0 10,0

9 - 12 42,3 16,2 63,2 16,9

12 –15 45,6 15,8 74,3 15,2

15 - 18 50,3 18,8 85,0 15,6

18 – 21 63,5 19,3 102,2 19,5

>21 69,3 21,4 121,2 17,3

9.- ESMENES ORGÀNIQUES

• Alguns materials que es poden utilitzar en la fertilització del sòl o mesclar-los en l’elaboració del compost, tenen característiques particulars que els fan interessants en agricultura ecològica.

• Algues marines: les algues marines no són riques en nitrogen ni fòsfor, però en canvi contenen grans quantitats de potassi i oligoelements interessants. També milloren l’estructura del sòl, fent-lo més esponjós, airejat, reté més l’humitat i fixa bé els nutrients evitant en part la seva lixiviació degut a l’excés d’aigua de pluja o reg.– Aplicar-la juntament amb una mica de fems, serveix perquè els bacteris

accelerin i millorin la seva descomposició i integració amb la terra.

– La petita aportació de sal no fa necessari que s’hagin de rentar, però s’haurà d’anar en compte aplicar-les en sòls amb problemes de sal·linitat.

– Pot usar-se a raó de 25-50 Tm/Ha.

• Algues comercials: en el comerç es poden trobar diferents tipus de productes per ús agrícola a base d’algues, en líquid o pols. Però tot i la seva riquesa en oligoelements, els seus preus són elevats i no són rentables, a més no tenen cap efecte sobre l’estructura del sòl. A França s’utilitzen unes algues bretones en pols, Lithothamne, molt riques en calci (42-47% CaO), però s’utilitzen sobretot com esmenes calcaries en sòls àcids. No són recomanables en sòls calcaris.

• Cendres: són riques en potassi, però s’ha de vigilar el seu ús ja que són fortes i una mica càustiques, ja que poden cremar fulles o arrels de plantes sensibles. Es poden mesclar amb el compost.

• Farina o pols de sang: és molt rica en nitrogen i útil per plantes de creixement ràpid (hortalisses). Té en contra un elevat preu i dubtes pel que fa a l’origen de la sang, de manera que no és aconsellable, ja que a més es pot inhalar en el moment de l’aplicació.

• Farina o pols d’ossos: és rica en fòsfor i pot ajudar molt en la fructificacióde certes plantes, però també conté altes dosis de calci, de manera que s’ha de vigilar en sòls calcaris. És útil per l’elaboració de compost.

10.-ASSOCIACIONS FAVORABLES

• El tema de les associacions és complexa i només amb l’observació, permet reconèixer múltiples interrelacions que existeixen entre els éssers vius i que es desenvolupen en un entorn específic. Aquestes interrelacions es resumeixen en associacions que s’autorregulen i tenen una certa estabilitat que evolucionen lentament, i el resultat pot ser favorable o desfavorable.

• Un exemple són les abelles i altres insectes que ajuden a la pol·linització de les plantes, de manera que la presència de flors variades atreuen més insectes i indirectament pot fer augmentar la collita.

• Plantes i micorrizes: una altra associació positiva és la que es produeix entre plantes i micorrizes, fongs que viuen amb simbiosi amb les petites arrels de les plantes, que s’encarreguen de disgregar els compostos i minerals presents en el sòl i convertir-los en assimilables per les plantes. L’aplicació de fungicides al sòl, destrueix la capacitat d’associació de les micorrizes.

• Plantes i bacteris nitrificants: és una associació entre els bacteris nitrificants lliures sobre el sòl o que conviuen amb les lleguminoses en els nòduls de les arrels (Azotobacter), que absorbeixen el nitrogen de l’aire i el fixen en el sòl en forma assimilable per les plantes.

• També hi ha associacions favorables entre diferents cultius, per exemple l’associació de porros o cebes amb pastanagues, ja que aquestes plantes es protegeixen mútuament dels paràsits. També la introducció de plantes aromàtiques i de flors vistoses atreuen molts insectes, alguns d’ells beneficiosos per controlar plagues.

• Un altra exemple de d’associació, és l’utilització de cobertes vegetals en vinya com plantes hoste de diferents tipus de nematodes, que fa que aquests abans d’afectar a les arrels de la vinya van a les arrels d’aquestes plantes i com que aquestes moren abans que el nematodepugui acabar el seu cicle de creixement, també mori. O també degut a les toxines alliberades per algunes d’aquestes plantes.