Upload
dokhuong
View
219
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
adreces
Federado Catalana d'Entitats Via Laietana, 54, 2n. despatx 21 3
08003-Barcelona
Tel. 932680668 Fax. 933197436
E-mail: [email protected]
http://www.fcec.info
P R E S I D E N T
Jordi S u b i r à i R o c a m o r a
Baixada de la Llibreteria, 7
08002-Barcelona
Tel.: 933152606 Fax: 933103733
E-mail: [email protected]
S E C R E T A R I G E N E R A L
Joan J o r d a n a i O l l é
Pujada de l'Església, 5
08830-Sant Boi de Llobregat
Tel.: 93 630 66 49
E-mail: [email protected]
C A P D E L ' E Q U I P T È C N I C
Josep P r a t s i Liado
Ctra. de Sant Cugat, 29, baixos I
08035-Barcelona • Tel.: 934184982
E-mail: [email protected]
C A P D E L ' E Q U I P T E R R I T O R I A L
Enr ic G e n e s c à i B a r a l d é s
Bisbe Cornelias, 12 • 08693-Casserres
Tel.: 938234014 - Fax: 938234247
E-mail: [email protected]
Moviment Coral Català
P R E S I D E N T
Lluis G ô m e z i R o l d a n
Via Laietana, 54, 2n. despatx 214
08003-Barcelona • Tel.: 933192294
E-mail: [email protected]
F E D E R A C I Ô C A T A L A N A
D ' E N T I T A T S C O R A L S
Via Laietana, 54, 2n. despatx 21 3
08003-Barcelona
Tel.: 932680668 Fax: 933 197436
E-mail: [email protected]
http:/ /www.fcec.info
S E C R E T A R I A T D E C O R A L S
I N F A N T I L S D E C A T A L U N Y A
M o n t s e r r a t Rosés
Pl. V ic tor Balaguer, 5, 3r
08003-Barcelona • Tel. i Fax 933104721
E-mail: [email protected]
B A G E S - B E R G U E D Á
Enr ic G e n e s c á i B a r a l d é s
Bisbe Cornelias, 12 08693-Casserres
Tel.: 938234014 - Fax: 938234247
E-mail: [email protected]
B A I X L L O B R E G A T
Josep P e r e i r a
Riera Blanca, 61, 5é I a • 08028-Barcelona
Tel.: 934496700 - Fax: 934483618
E-mail: [email protected]
B A R C E L O N É S
X a v i e r Peix B a t l l e
Via Laietana, 54, 2n. despatx 212
08028-Barcelona
Tel.: 932680668 - Fax: 933197436
E-mail: [email protected]
C O M A R Q U E S D E G I R O Ñ A
Lluis M a n d a d o
Major 69, 17700-La Jonquera
Tel.: 972555009 - Fax: 972554794
E-mail: [email protected]
C O M A R Q U E S M E R I D I O N A L S
Joan C a r l e s B l a n c h
Sant Pere, 4, 43746-Darmós
Tel. 977 418382
C O R A L S J O V E S D E C A T A L U N Y A
C o n x i t a G a r c i a
Via Laietana, 54, 2n. despatx 214
08003-Barcelona
Tel. i Fax: 933197476
E-mail: [email protected]
F E D E R A C I Ô D E C O R S D E C L A V É
A n t o n i C a r n é
Pl. Víctor Balaguen 5
08003-Barcelona
Tel. i Fax: 93 3 199777
E-mail: [email protected]
F E D E R A C I Ô C A T A L A N A D E
P U E R I C A N T O R E S
A l b e r t G a r c í a S á n c h e z
Turull, 109 • 08202-Sabadell
E-mail: [email protected]
M A R E S M E
Joan A n t o n i A l f a r o
Sant Feliu, 22 • 08340-Vilassarde Mar
Tel.: 937597270 / 677820323
E-mail: [email protected]
O S O N A - R I P O L L È S - C E R D A N Y A
M e r c è S a l v a d o r
Ges, 12, 08572-Sant Pere de Torello
Tel.: 938584691 • Fax: 93858401 I
E-mail: [email protected]
P E N E D È S - A N O I A - G A R R A F
O r f e o S a n t a C o l o m a
Sant Vicenc, s/n
43420 - Sta. Co loma de Quera l t
Tel.: 977881220
E-mall: [email protected]
T E R R E S D E L L E I D A
Joan C a n a l s R i c a r t
Av. Genera l i tà ! 5, 5è B
25230-Mollerussa • Tel.: 973602172
V A L L È S
Joan M a r t i n e z C o l à s
Av. de Barcelona, 256, I r l a
08220-Terrassa • Tel.: 639937363
E-mail: [email protected]
F E J C - E U R O P A C A N T A T
President: C h r i s t o p h e r S i m m o n s
Secretaria:
Postfach 2607, D-5301 6 Bonn
Tel.: +492289125663
Fax: +492289125658
E-mail: [email protected]
ht tp: / /www.EuropaCantat .org
F I M C + E D E R A C I Ó
I N T E R N A C I O N A L P E R L A
M Ú S I C A C O R A L
J e a n - C l a u d e W i l k e n s
Cent ro Internacional de la Música,
Villa Gadea • 03590-Al tea (Alacant)
Tel.: 96584521 3/965840353
Fax: 966882195
E-mail: [email protected]
2 j aquatreveus
Qué hem fet Q Catalunya Coral 2001 ( E N R I C G E N E S C À )
Qué fem 0 Cursos de direcció ( J O S E P P R A T S )
Assamblea de la FCEC Premis Catalunya de composició coral 2002
Europa Cantat O El cant comú, un gènere per a tothom (c. S Z A L A I A G N E S )
XV Europa Cantat. Barcelona 2003 ( J O S E P P R A T S )
Delegacions i Coráis ® Bages-Berguedà ( E N R I C G E N E S C À )
Baix Llobregat ( J O S E P P E R E I R A )
Barcelonés ( X A V I E R P E I X )
Maresme ( J O A N A N T O N I A L F A R O J
Tarragonès O O R D I G U À R D I A )
Comarques Meridional Valles
Mes sobre el món coral © El XXXV aniversari del SCIC ( M A R I A M A R T O R E L L )
Activitats del Moviment Coral Cátala
Articles Entorn la composició coral a Catalunya, s. XX (2a. part) O O S E P L L U Í S G U Z M A N I A N T I Q
Els fonaments d'un bon so coral ( P A M E L A C O O K )
La recomanació de Cesar Géoffray O O A N J O S E P M O N F E R E R )
Equilibri psíquic i cant ( J O A N C O R B E L L A )
Entrevistes ® Gerard Claret ( A L B E R T T O R R E N S J
Qué podem cantar © Repertori comú ( M A N U E L C A B E R O )
Dos llibres interessants ( M A N U E L C A B E R O )
Si voleu anar pel món... ^ Activitats diverses
Calaix de sastre Canconer de butxaca C.H.O.I.R. 2002 Intercanvis amb coráis Mes coses
Entretenicors ® Encreuats musicals
a quat revé us
és una eina de comunicado de la Fede
rado Catalana d'Entitats Coráis, que es
¡llura de manera gratuita a totes les entí-
tats coráis federades.
T a u l a d e r e d a c c i ó :
Enric Navàs, A lbe r t Torrens, Montserrat
Lluveras, Maria Josep Udina i Xavier
Cervera.
C o o r d i n a d o :
Montserrat Lluveras i Maria Josep
Udina.
S e c r e t a r i a d e r e d a c c i ó :
Bàrbara Angli.
Fotogra f í es :
arxius de la FCEC, Coráis, Ramon Josa,
publ icado Europa Cantat.
CoMaborac ions en aquest n ú m e r o :
Xav ier Peix, Bárbara Angl i , Enric
Genescà, Constant i Sotelo, Josep Prats
i Enric Navas.
P o r t a d a :
Catalunya Coral 2001
La FCEC i la revista ar/uafreveus no
compar te ixen necessàriament les op i -
nions deis articles signats.
Dipòsi t legal: B-27093/93
Edició i compaginado:
A r t - C o / Prensasi Tarn, S.L
Impressici: Lauser
A m b el supor t de la General i tät de
Catalunya
aí/wafreveus i 3
HiLiiliUuES! Catalunya Coral
2001 El Catalunya Cora l es un cicle de
concer ts que s'organltza des de l'Equip
Terr i tor ia l , amb la co l - laborado de l'E
quip Tècnic i es fa ent re eis mesos d'oc-
t u b r e i novembre . C o m p t a amb el
supo r t economie de la D i p u t a d o de
Barcelona. En aquests quatre anys hi
han par t ic ipât un to ta l de 120 coráis i
s'han fet 40 concer ts , en di ferents
poblacions de Catalunya.
A les coráis eis mot iva i eis enr l -
queix part icipar-h¡, ja que és una mane
ra que es coneguin i que es p romogu in
intercanvis. Eis cors in tenten assolir un
nivell mes alt i
a ixò t ambé reper
c u t e n en la mi l lo-
ra del nivell gene
ral de les nostres
coráis.
El IV Cata lun
ya Cora l 2001 va
comença r el dia
20 d ' o c t u b r e a
Manresa (Delega
do del Bages-Ber-
guedà). El conce r t
va ser organitzat
per l 'Or feo Man-
resa dins deis
actes del seu cen
tenar i , que hi va
pa r t i c ipa r j un ta -
men t amb l 'Or feó
Vigatà de Vie i el
Quod l i be t G r u p Vocal de Mohns de Rei.
El dia 21 d 'oc tubre es va cantar a
Gelida, organitzat per la De legado del
Penedès-Anoia-Garraf i la Cora l Vall-
bardina, que va actuar jun tament amb la
Cora l Zaidinense de Saidí i l 'Or feó Pau
Casais de Sant Caries de la Rapita.
El 27 oc tub re el conce r t va ser a
Sabadell, organitzat per la De legado del
Vallès i el C o r Al- leluia de l'Església
Evangèlica Baptista, que hi va par t ic ipar
jun tament amb la Cora l el Gínjol de
Maçanet de la Selva i el C o r Fernem'
Ac tea del C.S.M.M.M.B.
A la Delegació d 'Osona-Ripol lés-
Cerdanya el conce r t va ser el dia 28
d 'oc tubre a l'Esquirol organitzat i t a m
bé part ic ipant-hi la Cora l Lorelei de
l'Esquirol i les Coráis Espinavessa de
Valls i Femenina Veus Amigues de Bar
bera del Valles.
El dia 4 de novembre es va fer el
conce r t a Vallirana, organitzat per la
Delegació del Baix Llobregat i la Cora l
l'Esdat que va actuar j un tament amb la
Cora l Grangent de la Granja d'Escarp i
la Cora l del Remei d 'Arenys de Munt .
El dia 10 de novembre a Alfor ja,
organitzat per la Delegació de Comar
ques Meridionals i la Cora l Floc i la par
t i c ipado també de l 'Or feó Nova Tàr re -
ga i del G r u p Vocal V9 de V i ladomiu
N o u (Gironel la) .
El dia I I de novembre es va fer el
conce r t a Barcelona organitzat per la
Delegació del Barcelonés i la Cora l
Madrigalistes de Catalunya que t ambé
hi va par t ic ipar j un tament amb el C o r
lúbilo d 'Alcanar i l 'Or feó Vicent í de
Sant Vicenç dels Ho r t s .
El día 17 de novembre organitzat
per la Delegació Terres de Lleida i la
Cora l Verge del Lliri es va fer a Vi lano-
va de Bellpuig i par t ic ipant-h i t ambé les
coráis Turó del Vent de Llinars del
Vallès i C o r Harmon ie Amies de la
Unesco.
Per la Delegació del Maresme el día
18 de novembre a Calella, organitzat i
t ambé part ic ipant la Cora l Laetare de
Calella jun tament a m b les coráis Bell
Ho r i t zó de Barcelona i Cora l la Ginesta
de la Granada del Penedès.
F inalment , el
conce r t de clo-
enda es va fer a
Bescanó organi t
zat per la De le
gació de C o
marques G i ron i -
nes i la C o r a l
Josep Ruhí de
Bescanó que
t ambé h i va par
t ic ipar jun tament
a m b la C o r a l
Sant M e d i r de
Barce lona i la
Cora l Capella de
Música Burés de
Caste l lbe l l i el
Vilar. El mate lx
dia, el Conse i l
D i r ec t i u de la
FCEC també es
va reuni r a la sala d'actes de l'ajunta-
men t de Bescanó, i així va pode r assis-
t i r a la C loenda d'aquest cicle.
D'una manera especial vull donar
les gracies a to t s els Delegáis i a l'Equip
Tècnic per la tasca feta i t a m b é a to tes
les persones que h¡ han coHabo ra t i a
les institucions que ens recolzen. •
Enr ic G e n e s c à
Cap de l'Equip Territorial
4 ; a quatre ve us
Cursos de direcció La Junta actual de la FCEC, en pre
sentarse a les e lecdons al marg de
2000, va anunciar que un deis camps
d'accio pr ior i tàr ia seria la fo rmac ió de
d i rectors de les coráis federades.
Per això, i tal com s'anunclava al
n ú m e r o an te r i o r d 'aquesta mate ixa
revista, es cont inúen fent:
• Dos cursos de Direcció Cora l de
nivells diferents al Seminari Mar t í C o d o -
lar, amb lOOalumnes.
• Un curs Superior de Direcció Coral
a l 'Orfeó Gracienc, amb 16 alumnes.
L'equip tècnic de la FCEC és qui
coord ina aquests cursos, con jun tament
amb els altres que es fan en el si de la
Federado:
1. Curs pe rmanen t de D i recc ió
Cora l a La Sénia, dissabtes alterns de
gener a Juny de 2002. Ac tua lment hi
par t ic ipen 20 alumnes.
2. Curs de Direcció Coral a Lleida
- A t e n e u Popular de Ponent - , dissabtes
alterns d 'octubre de 2001 a maig de
2002, t ambé amb 20 alumnes.
En aquest m o m e n t s'esta pensant
en l 'organització de:
• Un curs a Gi rona que es faria al
setembre de 2002
• Un curs a Tarragona a par t i r del
2003
A l x í mateix s'esta acabant de perf i
lar un Curset de Direcció Cora l -n ive l l
supe r i o r - amb un d i rec tor estranger de
prestigi internacional , que p robab le
men t es farà l'any 2003. La delegació del
Barcelonés de la FCEC, d'al tra banda,
ha organitzat uns cursos d'Iniciació a la
Direcció Orquest ra l (gener a abri l del
2002) al Seminari Mar t í Codo la r de
Barcelona.
El fet de programar to ts aquests
cursos obeeix a la convicció que el
mi l lo rament tècnic de les entitats de la
FCEC passa indefect ib lement pel p ro
grès deis directors, i que l 'organització
de mes cursos, en
diferents époques de
l'any i mes a p rop de
les entitats, facilita de
manera cons iderable
la par t i c ipac ió deis
alumnes.
D'altra banda, es t r e -
balla en la linia que els
dissenys cur r icu lars
deis cursos siguin co-
muns, perqué això en
facilita la c o o r d i n a d o i,
per tant, la permeabi l i -
ta t ent re els diferents
cursos. •
Josep P r a t s
Responsable de
l'equlp tècnic
Bon nivell dels directors = Bon nivell de les corals
El passai 8 de mare ens ha deixat la senyora Montserrat Pueyo Bertrán
La seva t ranscendenc ia en el m ó n
cora l ha estat f onamenta l en t res
àmbi ts simultanis: la f o rmac ió i educa
d o musical d 'una famil ia paradigmat ica
en la v ida musical catalana; la c r e a d o i
c inquanta anys de v ida d'una al t ra
famil ia cora l , l 'agrupació C o r Madrigal ;
i l 'educació en la tècn ica vocal d 'una
mu l t i t ud de cantaires, cantants i d i rec
t o r s d 'ar reu de Catalunya i de mol ts
altres Noes, i t o t en una per fecta s im
biosi de coHabo rac i ó mù tua personal
i professional amb el seu mar i t en
Manel Cabero .
D e to tes aquestes activitats el m o n
coral n'ha estat f o r t a i l largament béné
ficiât.
En acomiadar la Montser ra t , p o d e m
ben di r que p lo rem la seva m o r t t ô t
donant gracies per haver-la conegut.
j . S.
aquatreveus 5
a! 2002
Assemblea de la
FCEC Es va fer dissabte 16 de marc a Flix.
Per tal que l'Assemblea fos, a més d'una
reunió, una Jornada musical, es van pro
gramar al matí diverses activitats:
• Una exposició sobre tex tos musi-
cats de Verdaguer amb treball de par t i -
tures, amb el mestre Josep Lluis Guzman
Ant ich.
• Un concer t d'orgue a l'Església de
la poblado, a carree de l'Orfeo de Flix i
l'organista Rossend Aymí, que és també
el responsable tècnic de la construcció
d'aquest orgue, bastit gracies a la dedica
do d'un grup de jubilats de Flix. L'orga-
ner l'organista i els constructors, varen
explicar la construcció de l'orgue.
• La possibilitat de connectar-se, amb
Xavier Gumi , a Internet per conèixer
com obteni r part i tures de la xarxa.
L'Orfeo de Flix, que amablement a-
coll i l'Assemblea, prepara també per ais
acompanyants deis assambléistes, un iti
nerari turístic per la poblado, que va
demost ra r - e n paraules textuals del
représentant de l 'Orfeó en el darrer
Consell Direct iu de la FCEC, Alfons
G u i u - que a Flix i al seus voltants hi ha
mol t mes que " lo mercur i " . Ens ho
creiem i als nostres acompanyants segur
que eis ha agradat mo l t la visita.
A la tarda, de 4 a 7, es va fer l'As-
semblea on, s'aprovä facta de la de l'any
passat, la Memor ia d'aetivitats i la M e m o
ria econòmica, es debateren les propos
tes d'accio futura i el pressupost de 2002
i es dedica una par t de la reunió a parlar
del gran esdeveniment coral que sera
l'Europa Cantat 2003 a Barcelona.
El nombre de corals participants a
l'Assemblea va ser de 64. •
Premis Catalunya
de composició
coral 2002 El dia 6 d'abril de 2002 el Jurat deis
Premis Catalunya de Composic ió Coral
2002, fo rmat pels senyors Lazlo Heltay,
Baltasar Bibi loni, Benet Casablancas,
Josep Lluís Valldecabres i Manuel Cabe
ro, van decidir atorgar els premis a les
següents obres:
M O D A L I T A T A l , composicions
de música coral "a capella" (per a cors de
veus mixtes o iguals) sobre un tex t en
llengua catalana. Nivell de dificultat inter
pretativa mitjá/baix
P r i m e r p r e m i :
El Somni i la Rosada de Daniel
An to l í i Plaza
S e g o n p r e m i :
Deser t
M O D A L I T A T A 2 , composicions
de música coral "a capella" (per a cors de
veus mixtes o iguals) sobre un t e x t en
llengua catalana. Nivell de dificultat inter
pretativa mitja/alt
P r i m e r p r e m i :
Hivern, de Xavier Pages i Correl la
S e g o n p r e m i :
Carni de segons de
Xavier Pages i Correl la
M O D A L I T A T B l , harmoni tza-
cions per a cor "a capella" (per a cors de
veus mixtes o iguals) de cancons t rad i -
cionals deis Páisos Catalans. Nivell de
dificultat interpretativa mitjá/baix
P r i m e r p r e m i :
Serra de Mariola, de
Francisco Javier Costa Ciscar
S e g o n p r e m i :
Mareta, de
Francisco Javier Costa Ciscar
M O D A L I T A T B 2 , harmon i tza-
cions per a cor "a capella" (per a cors de
veus mixtes o iguals) de cançons t rad i -
cionals deis Paisos Catalans. Nivell de
dificultat interpretativa mitja/alt.
P r i m e r p r e m i :
Deser t
S e g o n p r e m i :
Deser t
Aqüestes obres es publicaran a la
colecció d'edicions de la FCEC. •
6 j aquatreveus
europa canta
Europa Cantat
Traduïm un art icle sobre Europa
Cantat, aparegut al numéro 3/00 de la
revista del mateix nom, editada després
de la celebraciô de la X IV ediciô d'aquest
cer tamen a Nevers, l'any 2000. Desgra-
na uns comentaris sobre la idiosincràsia
dels tallers dirigits a un gran nombre de
cantaires, i com els seus directors han de
concebre aquest treball.
El «Cant Cornu»,
un génère per a
tothom
El Cant Cornu és un génère especlal
dlriglt a tots els cantaires perb no pas a tots
els directors. Quan participeu en un festival
coral international, es produeix la nécessi
tât de trobar-se i cantar reaiment tots junts.
Quan canteu en una coral, sabeu que sou
una -i molt important!- anella de la cade-
na. Perb les persones reunides en els dife-
rents tallers del festival coral tenen aquest
mateix sentiment a una escala mes gran.
Ara bé, com pot cadascû trobar el seu Hoc
en el marc d'un énorme festival al quai hi
participen dues mil persones, on corals de
diferents racons del mon passen mes d'una
setmana juntes per atzar? .
La resposta a aquesta pregunta és el
Cant Comû. Demana un esperlt una bida I
un cor oberts, per travessar la frontera de
l'exclusivitat de "la meva coral", del "meu
taller"... Suposem que les persones que
acudelxen al festival d'Europa Cantat per-
tanyen a aquesta categoria de persones
obertes.
No hi ha dubte que els éléments clau
del Cant Comû son els directors. La seva
responsabilitat comença quan seleccionen
els fragments a treballar. Si aquests frag
ments son molt coneguts, si les composi
tions son antigues, el Cant Comû esdevé
ràpldament avorrit: "no hi trobo res de nou,
aqut". Si son tots rabiosament nous, s'evi-
dencia una sensaciô d'esgotament perquè
el Cor no és mai un "taller mes". Trobar un
bon equilibri entre allb conegut i el que ho
és menys és un aspecte important. Perb
n'hi ha un altre, que és el nivell de dificultat
la tria és molt àmplla i va de la mûslca
molt fácil a la molt difícil. Per tant, els direc
tors han de ser conscients de la capacitat
real del gran cor, perqué si no, els cantaires
aniran deixant d'anar-hi i els que es queda
ran serán cada vegada menys entusiastes.
Es aquí on es posa en joc el carácter
del director. El director ideal és sobretot, fle
xible. Només quan es canta se sap si el
fragment selecclonat és apropiat per a
aquest cor enorme o no. Si es dona el
darrer cas, el director ha de ser capaç de
triar un altre fragment en comptes de repe
tir de manera incansable allb que havia
decidit. El director ideal sap exactament
amb quina precisió i fins on un fragment
sortira net després d'una lectura a vista i
un treball de 5 o 6 minuts. El director ide
al deixa el perfecclonisme a casa I el reser
va per ais assajos de la seva coral. Aixb no
vol pas dir évidemment que els nostres
directors ¡deals s'acontentin amb notes fal-
ses, massa baixes o ralentiments... tôt al
contradi poden "encantar" els seus cantai
res per mobilitzar el mlllor d'ells matelxos
en molt poc temps. Els nostres directors
han de ser mestres molt compétents:
paclents i tolérants, perb motivadors. L'hu-
mor de vegades fa miracles. Tôt I que el
cant és una diversió, també és un art i si el
director no té consciéncia del fet que el cor,
del nivell que slgui, es reuneix primer de tôt
per fer música, ni els cantaires ni els espec-
tadors potenciáis tampoc no s'ho creuran.
Siguem honestos: coneixem gaire direc
tors ideáis?
Els cantaires que han participât a
Europa Cantat a Nevers, han pogut trobar-
se amb dos représentants d'aquesta espe
cie rara: Johan van Bouwelwn de Bélgica, i
Josep Prats de Catalunya.
Cràcies per haver-los triât.
C. Szalai Agnes
XV Europa Cantat.
Barcelona 2003
Comité Musical
Us presentem el Comi té Musical de
la federado Europea, responsable, entre
altres responsabil i tats, del p rograma
musical del Festival de Barcelona.
En rest ructura organ iza t iva de la
federado europea de corals Europa
Cantat hi ha un organisme que té cura
del seu func ionament musical; es t racta
de l 'anomenat C o m i t é Musical Perma
nent.
El p rés ident d 'aquesta comiss ió
- in tegrada per mitja dotzena de vocals,
aquatreveus i 7
XV Europa Cantaci
*2JÈÉÊ BARCELONA [ 1 8 - 2 7 / V I I ]
i
Harold Lenselink (Holanda), Erwin
List (Franca), D a n - O l o f Stenlund
(Suécia) i Josep Prats (Catalunya),
aquest darrer també com a coord i
nador amb el Comi té Musical (local)
Barcelona 2003, que s'ha constituít
per a vetllar tots els temes relacionats
amb la música en el p roper festival
Europa Can ta t
Josep P r a t s
Responsable Equip Tecnlc de la FCEC
Membre del Comité Musical d'EC
Com s'organitza l'Europa Cantat de Barcelona
La Federació Europea va conced i r a
Barcelona l 'organització de la 25a
edició del Festival Europa Cantat
2003.
Els organi tzadors del Festival a Bar
celona son la Federació Europea i el
Mov imen t Cora l Cátala, c o m p o s t
per les cinc federacions corals cata
lanes. S'ha creat una ent i ta t de la
qual f o rmen pa r t la Federació Euro
pea i el Mov imen t Cora l Cátala per
to t s ells d i rectors de co r europeus-
t ambé és, habitualment, v icepresident
del Consei l de la Federaciô. A i x à faci
lita que les sèves décisions i recoma-
nac ions pugu in ser mes fàc i lmen t
coord inades amb els ôrgans centrais,
els quais han d'aprovar, o no, les sèves
propostes . El com i t é musical és, pe r
tant , un ôrgan consul t iu .
Fins fa quat re anys, les funcions del
C o m i t é Musical es l imitaven a les activi-
tats ordinàr ies que organitzava Europa
Cantat (setmanes cantant, cursos, festi
vals...). A par t i r de la presidència del Dr.
G i lbe r t Mar tens (f lamenc, malaurada-
men t traspassat fa set anys) aquest
comi té t ambé s'ocupa del disseny musi
cal de la t robada mes i m p o r t a n t de la
federaciô: el Festival Europa Cantat que
es realitza cada très anys en una ciutat
europea diferent, i que el p rope r jul iol
de 2003 es celebrarà a Barcelona. Aixf,
és responsabil i tat seva dissenyar els
cont inguts i els responsables musicals
de cursos de direcciô, viatges d'estudi,
setmanes cantant, sessions de trebal l
del C o r j u v e n i l Europeu i Festival Euro
pa Cantat. A l mate ix t emps en les ses
sions de trebal l del comi té s'acostuma a
inver t i r moi tes hores de ref lex iô i
débat - m e s enllà de l 'évident avantatge
que suposa l ' intercanvi cultural ent re
les ent i tats que l ' i n tegren- sobre les
possibilitats de mi l lo rament de l 'oferta
musical de la federaciô europea. Es
t racta de t r o b a r els mitjans que captin
l 'atenciô dels cors d'un nivell quali tat iu
mig/alt, de manera que les activitats
que organitzi puguin ser sempre un
mirall de referència per a to t s els cors
europeus.
En aquest m o m e n t el comi té musi
cal esta t rebal lant en l 'organltzaciô de
les seguents activitats:
• Festival Europa Cantat
Barcelona 2003
• Concurs de Compos ic iô Coral
Rainbow 2003
• Europa Cantat Junior Namur 2002
• Setmanes Cantant (Loughborough,
Tarragona...)
• Viatges d'Estudi Internacionals
(Bulgària, Namur..)
Por tada de la but l le ta
Europa Canta t /Barce lona 2003
• Academia Europea per a directors
de cor joves (Manheim, Fano)
• Academia Europea per a cantaires
joves (Weikersheim, Juliol 2002)
• Col- laboració amb la FIMC per les
sessions del C o r Jove Mundial
(Chicago, Juliol/Agost 2002 i
Namur Desembre 2002)
• Concurs Internacional per a
directors de cor joves (Tallinn,
octubre 2002)
• Enquesta als cors per avaluar
interessos musicals
N o cal dir que el treball del Comi té
Musical marca el dia a dia de la federació,
de manera que n'és un organ vital.
Actua lment está integrat per Hansruedi
Kämpfen, president (Suíssa), Theodora
Pavlovitch, v icepresidenta (Bulgaria),
t i rar endavant aquest esdeveniment.
El Consei l D i rec t iu de l'Entitat està
f o rma t per un représentant de cada
una de les federacions del M C C ,
més qua t re m e m b r e s d 'Europa
Cantat.
S'ha parlât ja de l'esdeveniment amb
les institucions, Generalität, D ipu tado de
Barcelona i A juntament de Barcelona, i
totes tres han most ra t la voluntat de
col-laborar-hi.
S'han creat les següents comissions,
que ja fa un any que hi treballen.
• C o m i s s i ó Mus ica l
Es cuida del programa musical, la
infraestructura musical, els musics,
els instruments, la recerca de part i -
tures...
• C o m i s s i ó Logís t ica i
d ' l n f r a e s t r u c t u r a
Té cura dels allotjaments en hotels,
albergs i cases particulars, els men-
jars i els t ransports.
8 j aquatreveus
europa cantat • C o m u n i c a c i ó
Es dedica a la difusió, l'edició de
butlletes, programes, diari del
festival, premsa...
• P r o t o c o l
Concent ra les relacions publiques
• E c o n o m i a
Es responsabil isa dels pressupos-
tos i de fer-ne el seguiment.
Les Comissions Logística i d'lnfraes-
t ructura, de Comunicació i de Protocol ,
admeten encara voluntaris.
La convocatoria està ober ta a cantai-
res i corals de t o t el món, i es preveuen
uns 3.500 participants, que podran t re -
ballar en 20 o 25 tallers amb directors de
renom internacional i en obres a cappe
lla I amb acompanyament d'orquestra. Els
tallers es faran al Palau de Congressos de
Montjuïc i a l'Institut del Teatre. Hi ha la
p ropos ta de fer enregistraments en
vídeo dels tallers, que es podran veure
l 'endemà al mati.
To thom que s'hi inscrigui haurà de
pagar una matrícula fixada per EC, i que
varia segons els països en f undó de les
sèves dificultáis économiques.
Durant els dies del Festival, del 18 al
27 de juliol de 2003, hi haurà concerts de
les obres que es treballaran als tallers,
concerts de diferents coráis participants
al Barri Gôt ic de Barcelona i a diferents
llocs de Barcelona i de Catalunya. A l final,
hi haurà un gran concer t al Palau dels
Esports.
Els cantaires catalans que hi vulguin
part icipar poden:
A b a n s de l Fest iva l :
- Participar en alguna de les comissions
D u r a n t el Fest iva l :
- Col- laborar com a voluntaris en
l'organització
- Inscriure's a un taller
- Acol l i r a casa seva cantaires de
coráis de Catalunya o de fora.
- Participar en el concer t mul t i tud i -
nari de benvinguda.
- Participar en un possible concer t
d'inauguració dels mundials de
natació, que coincideixen en les
mateixes dates.
Per a mes informació i per oferir-vos
com a voluntaris, comuniqueu-vos amb:
l 'Associació E u r o p a C a n t a t X V .
B a r c e l o n a 2 0 0 3
Via Laietana 54, 2n.
08003 - Barcelona
Tel.: 93 3196728
Fax: 93 3197436
E-mail: [email protected]
www.europacantat.org/barcelona2003 •
Barcelona... 2000 anys d'histon'a ¡ 2000 histories cada dia...
Del 18 al 27 de juliol de 2003 FESTIVAL EUROPA CANTAT XV
XV BARCELONA
Europa antat
3000 participants
25 tallers: música de diferents páísos europeus, jazz vocal, ópera, música folklórica, estrenes,
música, moviment i moltes mes coses...
A través del Cant Coral, veniu a descobrir aquesta meravellosa ciutat Mediterrània...
Informado: Tel. 933 196 728 / Email: [email protected] Web : http : //www. europacantat.org/barcelona20O3
aquatreveus i 9
lacions i corals
L'Equip Territorial
de la FCEC, i el seu
funcionament Tal com dluen els estatuts de la
FCEC l'Equip Terri torial és el conjunt de
les delegacions que hi ha escampades
per tot el nostre país i que vetllen pel bé
del cant coral a més de coordinar to ta la
seva àrea d'accio.
Per això és mol t impor tan t la tasca
que fa el delegat de cada zona. Sense
una bona coord inado entre el delegat i
les seves coráis i també entre t o t l'equip
terr i tor ia l i el consell directiu, no es
podr ien dur a t e rme moltes de les acti-
vitats que organitza la FCEC.
El te r r i to r i coral del nostre país, està
dividit en aquests moments en onze
delegacions: Barcelonés, Bages-Bergue-
dà, Comarques de Girona, Baix Llobre-
gat, Terres de Lleida, Maresme, Osona-
Ripollés-Cerdanya, Penedés-Anoia-Gar-
raf, Valles i Comarques Meridionals que
per a ser més operat iva es divideix en
dues zones.
Cada delegació elegeix el seu delegat
terr i tor ia l . Pot ser una persona, membre
d'una coral de la delegació, que es pre
senta per aquest carree i és votada per
les coráis, o bé po t ser que s'estableixi
un t o r n entre les mateixes coráis de la
delegació. A més del delegat, cada dele
gació t é un equip de persones que l'aju-
den en la tasca d'organitzar les diferents
activitats que s'organitzen.
Cada delegació funciona de manera
independent, però el que sí que és segur,
és que to ts els delegats t rebal lem amb
il-lusió per t i rar endavant la nostra dele
gació, sempre coordinats amb la resta de
l'equip Direct iu de la FCEC. El cap de l'e
quip terr i tor ia l és elegit entre els propis
delegats de zona i és també membre de
la Comissió Executiva de la FCEC.
Felicitats delegats i endavant,
Enr íe G e n e s c à
Cap de l'equip territorial.
Bages Berguedà
Activitats
El passât mes de novembre i per segon
any vàrem fer el sopar-reunió de la Dele
gació amb el que vàrem celebrar la festa de
Santa Cecilia, patrona de la Mùsica. Hi van
participar unes 80 persones de 18 corals
entre directius i directors. Després del
sopar es va fer la reunió en la que van sor
t i r futurs projectes per aquest any 2002.
Totes les corals de la delegació han
fet concerts, però cal destacar-ne alguns,
entre ells el de l 'Orfeo Manresà que dins
dels actes del centenari va fer un concer t
especial recordant els Beatles amb Get
Back, un conjunt que els imita; la Coral
Escriny que va fer el musical HAIR amb
arranjament coral de Jaume Serra; les
Corals Estel de Grane l la i Santa Maria
d'Avià que van fer el Pessebre de Pau
Casais amb solistes i acompanyament
musical; la Coral Font del Fil i el C o r Sant
Josep que van fer el poema El Pessebre;
la Coral de Salelles que va fer l'espectacle
Nadalenc "Salelles Fum, fum, f u m " amb
més de 60 persones entre mûsics, dan-
saires i actors; la Coral A l vent que va fer
l 'obra "Nadal , llum i mister i " del compo -
sitor Francese Vila, i la Coral Sant Esteve
de Balsareny que va fer el Poema de
Nadal. També cal destacar la continuïtat
des de fa uns 30 anys del concer t de Sant
Esteve que fan conjuntament les Corals
Sant Esteve, la Polifònica de Puig-relg i la
Coral Sant Genfs. Per molts anys! L'Orfeo
Monistrolenc va organitzar una t robada
amb quatre corals que va donar com a
résultat un concer t de Nadal mo l t espe
cial. La Polifònica de Puig-reig que des de
feia alguns anys no feia concer t de Nadal
a la seva població, enguany el va to rna r a
fer La Capella de Musica Burés va fer
com cada any, el concer t a l'església i
l 'Orfeo Berguedà també va fer el Poema
de Nadal. La Coral Grup Vocal V9 en el
concer t de Nadal d'enguany va fer una
par t de Gospel, etc..
Segurament em deixo molts altres
concerts, però espero que ho entenguin.
A m b aquestes li'nies vull felicitar a totes
les corals que d'una manera o d'una altra
han fet que a la seva població es pogués
celebrar algun acte de cant coral.
La Roda Coral del 2002 es farà els
dies, 28 d'abril a Avià, 5 de maig a Navar-
cles, 12 de maig a Sallent, 19 de maig a
Castellbell i El Vilar i acabarà el dia 26 de
maig a Santpedor.
D'altra banda, es faran dos matins
cantant els dies 24 de febrer i el dia 10 de
marg per treballar les cancons de cant
comù de la Roda Coral .
Roda Coral Bages-Berguedà 2002
CONCERTS:
A V I À
Església Parroquial, 28 d'abril, 18 h
• Coral Santa Maria d'Avià
• Or feo Monistrolenc de
Monistrol de Montserrat
• Coral Czarda de St Joan de Vlatorrada
• Coral Nova Harmonia de Sallent
• Coral l'Escola Municipal de Mùsica
de Berga
N A V A R C L E S
5 de maig 18 h
• Agrupació Cantaires de Navarcles
• Coral Sant Bar tomeu de Casserres
• Or feo Berguedà de Berga
• Coral Sant Geni's de Navàs
• Capella de Mùsica Bures de
Castellbell i Vilar
S A L L E N T
Església Parroquial, 12 de maig, 18 h
• Coral Nova Harmonia de Sallent
• Coral Font del Fil de Manresa
• O r feo Manresà de Manresa
• Polifònica de Puig-Reig
C A S T E L L B E L L I V I L A R
Teatre Burés, 19 de maig, 18 h
• Capella de Mùsica Bures de
Castellbell i Vilar
• Coral de Salelles
• Coral Santa Maria d'Avià
• Coral Sant Esteve de Balsareny
S A N T P E D O R
Església Parroquial, 26 de maig, 18 h
• Coral Escriny de Santpedor
• Coral Espiai de Sùria
• Coral Estel de Grane l la
• G r u p Vocal V9 de Vi ladomiu N o u
(Granel la)
• Coral Al Vent de St Vicens de Castellet
Enr ic G e n e s c à
Delegat
1 0 j aquaireveus
eleqacions i coráis
Baix Llobregat
Activitats diverses
La Delegado del Baix Llobregat t é en
funcionament en aquest moment , vuit
cursos de técnica vocal a Sant Cl iment,
Molins de Rei, Sant Boi, Vallirana i Sant
Vicenç dels H o r t s en eis quais hi part ici
pen uns seixanta cantaires.
Pel que fa als mitjans de comunicado,
radio Sant Boi continua emetent cada
setmana un programa dedicat al Cant
Coral , al quai hi van part icipant les ent i -
tats de la comarca. El passât dia 15 de
febrer el canal 37 de televisio de l 'Hospi-
talet va dedicar un llarg espai a parlar de
les coráis de la comarca en una entrevis
ta amb el Delegat, i la Coral Quod l ibe t
de Molins de Rei va fer un peti t concert .
D'altra banda, el canal 54 de Cornel ia ha
emès diferents espais sobre el tema. Es a
dir que la comunicado va funcionant.
Les entitats de la Delegado es reu-
neixen, com sempre, cada dos mesos per
avaluar allô que s'ha fet i planificar el que
es farà.
Aplec 2001
El passât mes d 'octubre es va fer l'A-
plec de Coráis del Baix Llobregat a
Pallejà i hi varen part icipar 18 de les 30
La Coral Margalló de Castelldefels amb la companyia
del Grup Collserola de Flautes de Bec
corals de la comarca. Corn és habituai, es
van fer diversos concerts a la localitat i el
Cant C o m û final. L'Aplec va acabar amb
un aperit iu. La Delegació comença ja a
parlar de lAp lec de 2002, que organit-
zarà la Coral Co lumba de Santa Co loma
de Cervel lo.
Musicoral 2002
El XVII Musicoral s'ha célébrât els
mesos de febrer i marc, amb aquest p ro
grama:
Dissabte , 16 d e f e b r e r , 21 h
Martorel l , al Cent re Cultural.
Aud i to r i Joan Cererols.
Organitza: C O R A L ARS N O V A
Hi part icipen les Corals:
Amadeu Vives de Torrelles,
La Passio d'Esparreguera i l'Orfeo
Vicentt de Sant Vicenc dels H o r t s
D i s s a b t e , 23 d e febrer , 21 h
Viladecans, a l'Església de Sant Joan
Organitza:
AGRUPACIÓ C O R A L LA LIRA
Hi part icipen les Corals:
ñruela de Sant Feliu,
Margalló de Castelldefels i
Quodlibet de Molins de Rei
D i s s a b t e , 2 d e m a r e , 19 h
Sant Feliu de Llobregat al
Cent re Parroquial.
Organitza: C O R A L BRUELA, de
l'Escola Municipal de Música
Hi part icipen les Corals:
Montau de Begues,
La Perdiu del Papiol,
Pau Casáis de Pallejà,
¡ove de /'Orfeo Vicenti de Sant
Vicenc dels Ho r t s
Baixl lobregat ins aplegats a Pallejà
aquatreveus v 11
deleqacions i corals abril 02
• D i s s a b t e , 9 d e m a r c , 2 2 h
a Molins de Rei, a l'Església
Parroquial.
Organitza: C O R A L Q U Ò D L I B E T
Hi part icipen les Corals:
Auria de Cornelia,
La Lira de Viladecans,
Cor de Cambra de Cervel lo i
Renalxenca de Sant Boi
• D i u m e n g e , 10 d e m a r e , 20 h
a Begues, a l'Església Parroquial
Sant Cristòfol .
Organitza: C O R A L M O N T A U
Hi part icipen les Corals:
Catalonia de Cornel ia,
Sant Esteve de Sant Esteve Sesrovires,
Pedrés Blanques de Sant Boi i
Ars Novo de Martore l l
• D i v e n d r e s , 15 d e m a r c , 22 h
a Sant Boi de Llobregat, a
l'Església de Sant Baldiri.
Organitza: C O R A L RENAIXENÇA
Hi part icipen les Corals:
Diadema de Corbera,
Columba de Sta. Coloma de
Cervelló, Contrapunt d 'Abrera i
Lo Llobregat de les Flors del Prat
• D i u m e n g e , 17 d e m a r c , 19 h
a Corbera de Llobregat, al Teatre
de la Societat Coral Diadema.
Organitza: C O R A L D I A D E M A
Hi part icipen les Corals:
Enríe Morera de Sant Just Desvern,
La Vall de Sant Cl iment
Ferian Sors de St Andreu de la Barca
Ressb de Sant Boi
• D i s s a b t e , 23 d e m a r c , 2 1 . 3 0 h
a Cornel ia de Llobregat, al
Patronat Cultural i Recreatiu.
Organita: C O R A L A U R A
Hi part icipen les Corals:
Heura de l 'Hospitalet
l'Esclat de Vallirana
Arrels de Joventut de l'Hospitalet
Sellares de Gava.
Josep P e r e i r a
Delegai
Barcelonés
XVI Cantada de Nadales "Cançons a la Fira"
L'equip que f o r m e m aquesta delega-
ciò estem especialment contents d'haver
aconseguit recuperar una activitat que,
per motius diversos, s'havia deixat de fer
Estem parlant del que anomenem
les Cançons a la Fira. Aquesta és una
t rabada de les entitats del Barcelonés
que es va iniciar l'any 1984 per potenciar
el cant popular c o m a fet essencial de les
festes tradicionals de Nadal i que any
rera any, fins el 1997, es va anar fent al
pati de l'Arxiu de la Co rona d'Aragó. Per
problèmes estructuráis, el pati de l 'Arxiu
es va haver de deixar d'utllltzar i com
que les altres opeions del voltant t a m -
poc eres viables, es va decidir, amb mo l
ta recança, de suspendre la trabada.
Després de dos anys sensé Cançons
a la Fira, l'any 2000 les vam recuperar
gracies a la col-laboració del Museu Fré
déric Mares que, gent i lment i amb el
supor t de l'Institut de Cul tura de L'Ajun-
tament de Barcelona, ens cedeix les
sèves instal-lacions. El verger del Museu,
mes ampli i mes il-luminat que el de l'Ar
xiu, és el Hoc ideal per realitzar l'activitat.
L'any 2001 la t rabada es va realitzar
el dissabte 22 de desembre, aprofitant el
darrer dia de la Fira de Santa Liúda. Des
de les quatre de la tarda, i successiva-
ment, hi van part icipar les entitats Coral
l'Arpa, Coral Espígol amb la Coral del
Col-legi d'Advocats i el C o r Drassanes,
Coral Pau Casáis, C o r Creixent de l 'Ate-
neu Popular Catalònia, Orfeo Tanit de
Santa Coloma, Coral Club Esquí Puigmal
i com a entitat organitzadora, la Coral
Unda Maris. Va èsser un gran exit, tant
de part ic ipado com de public; va fer un
dia esplèndid i, malgrat les baixes tempe
raturas, es calcula que van passar per
l'estanga unes 2.000 persones.
Maig Coral del Barcelonés 2002
A horas d'ara ja ten im enllestrt el
cicle d'enguany del nostre Maig Coral .
S'han programat un total de quinze con-
certs que es faran tots els divendres i dis-
sabtes del mes de maig i fins el dia 15 del
mes de juny, a l'Església de Santa Anna
de Barcelona a 2/4 de 10 de la nit. Cal-
culem que hi participaran un total de 45
entitats. El preu de les localitats será de 5
€ l'entrada general i de 4 € l'entrada
per cantaires acreditáis amb el carnet
vigent de les federacions que integren el
Moviment Coral Cátala. Les entrades es
posaran a la venda a part i r del dia 15 d'a-
bril a les nostres oficines de Via Laietana,
54 o al teléfon 93 3 197436 i a les taqui-
lles de Santa Anna el mateix dia del con
cer t una hora abans. També es disposare
d'un abonament per t o t el cicle.
Tal i com ja es va fer l'any passât, el
concert de clausura es farà coincidir amb
la celebració de la Festa de la Música. El
día 21 de juny, el C o r de la Delegació del
Barcelonés, la Coral Sant Jordi, el C o r
Montserrat de Terrassa, la Coral Canigó
de Vic, el C o r de nens de leseóla de
música de Vic i la Coral Infantil L'ARC,
acompanyats per l 'OBC i dirigits peí mes-
t re Salvador Brotons, interpretaran l 'Oda
a Verdaguer del mateix director
XXXVnjornades Internacional de Cant Coral a Barcelona
Ja estem treballant en la conf igurado
de les Jornades In ternac iona l d'enguany
que se celebraran del dia 7 al 13 de juliol.
Per aquest any ten im prevista la part ici
pado del prestigios d i rector del Regne
Uni t M a l c o l m G o l d r i n g , amb qui es
treballarà en el taller de veus mixtes, el
Requiem KV 626 de W . A. Mozar t i de
C o n x i t a G a r c i a , d i rectora del C o r
Jove de l 'Orfeó Cátala i presidenta de les
Corals Joves de Catalunya, amb qui es
treballarà, en el taller de veus femenines,
les Vespres peí dia dels Sant Innocents de
M. Haydn. De m o m e n t encara s'estan
rebent inscripeions dels cors estrangers i
treballant en la selecció. N o es convo
cará la inscripció dels cantaires catalans,
que recordem que és individual, fins el
12 j a<7«afreveus
2002 brìi deleqacions i corals
día 15 de març. Us avancem, perô, que el
preu de la inscripció sera de 30 € pels
membres de les entitats pertanyents al
Mov iment Coral Cátala i de 45 € la res
ta. Aquesta inscripció inclourà una entra
da pel concer t final al Palau de la Música.
Les part l tures es donaran gratuïtament
en el m o m e n t de fer la inscripció.
X a v i e r Peix
Deiegot
Maresme
El Maresme en marxa
Ja ha passat un curs o un any, com
vulgueu dir-l¡, on en Feliu Novel l i jo hem
condui t el t ren de la Delegació del
Maresme. Per ser el p r imer any cree que
no ho hem fet pas malament; aixó sí,
amb alguns errors, pero ens n'hem sor-
t i t p rou bé. En aquest p r imer any, s'ha fet
el Festival de Cant Coral del Maresme:
un cicle de 4 concerts que es van rea l i
zar el marc del 2001 a les poblacions
següents: Calella, Vilassar de Dalt, A rgen-
tona i Canet de Mar En cada concer t hi
part iciparen tres corals, cadascuna amb
el seu reper tor i , i després to ts plegats
interpretaren el cant comú. Va ser una
experiencia mo l t maca poder organitzar
aquest festival t o t i que la feina fou prou
feixuga, pero va valer la pena.
19 a Setmana de Cant Coral a l'Hospitalet
16, 17, 18 i 19 de maig de 2002
Aud i t o r i Barradas de L'Hospitalet
de Llobregat
Grups corals amb possibilitat de
presentar un conce r t (o mig) amb p ro
grama de nivell, interessant i atractiu,
També amb aquest escrit, vo lem
donar les grades a to tes les corals del
Maresme per l'interés que han demos-
trat i en especial a aquelles que han
donat supor t directe a la Delegació en el
muntatge del Festival.
Ara, al 2002, aquest equip de treball
vol fer un altre pas, i a mes de to rnar a
organitzar el Festival de Cant Coral, cele-
brarem el Maresme Canta, un miniaplec
de cantaires pel mes de juliol; ja en
rebreu informació.
També vo lem demanar a les corals
que si hi ha algú ¡nteressat en col-laborar
en les tasques de la Delegació, us ani-
mem a fer-ho i així es podran muntar
mes activitats. Esperem noticies vostres i
rebeu to ts una salutació cordial.
Joan A n t o n i A l f a r o
Delegat
interessats a part icipar-hi ara o l'any
proper, envieu propostes o demaneu
informació a:
Cecilia Vilá o Jesús Rocosa
Carrer de l'església, 31
08901 L'Hospitalet
o per e-mail: [email protected]
Coral Sant Llorenc (de Barcelona)
XXè aniversari
A m b mo t i u d'aquest jo iós esdeveni-
ment , estem programant un cicle de
concer ts i diverses activitats que aniran
produint-se tant a nivell de la propia
coral com amb la par t i c ipado d'altres
entitats corals i orquestrals.
A m b l'especial i n tendo de r e m e m o
rar a to ts els ex-cantaires i al mate ix
fundador i d i rec tor Mn. Emili Vives i
Gimo (1925-1998) .
Per a mes detalls consulteu la nostra
p ropera pàgina web ; mentrestant els
nost res te lé fons de con tac te son:
679 21 1926 / 93 2262512 •
Festival de Cant Coral del Maresme 2002
9 D E M A R C , 21 h
Església Parroquial de Calella
Coral Laetare de Calella
Coral Mareny de Vilassar de Dalt
Coral Sant And reu de
Sant And reu de Llavaneres
10 D E M A R C , 19 h
Ateneu Vilassanès (cl. Sant Josep
35-37) de Vilassar de Mar
Coral Englantina de Vilassar de Mar
Coral Pinedenca de Pineda de Mar
Coral Xabec dels Amies del Masnou
17 D E M A R Ç , 2 0 . 3 0 h
Església de Santa Anna de Mataré
C o r Madrigalista de Mataró
Coral Santa Helena de Cabrils
C o r Harmonia Calellenc de Calella
a quatre veus v 13
acions i coráis
Intercanvi de la Coral l'Amistat de Premia amb la Coral Divona de Cahors, Franca
Convidada per la coral Divona de la
ciutat de Cahors, la Coral l'Amistat de
Premia de Mar va viatjar al departament
del Lot els primers dies de novembre.
L'Ajuntament de Cahors i la coral
Divona van preparar una recepció d'arr i-
bada a l'Escola de Música de la ciutat. Va
ser el pr imer m o m e n t de contacte. Can-
taires, d i rector i pianista de la Coral l'A
mistat es van allotjar a les cases deis can-
taires de la coral Divona i van compar t i r
impressions i música.
El dia I de novembre va teñir lloc el pri
mer concert de la Coral l'Amistat a l'Esglé-
sia del Carme a la ciutat de Figeac. El segon
es va fer el dia 4 a
la Capella del
Col-legi Gambet
ta de Cahors. La
coral premianen-
ca es presenta
amb el programa
que havia ofert en
l'actuació de Festa
Major La Coral
Divona va inter
pretar també al-
gunes peces del
seu repertori. El
concert va acabar
amb la interpreta
d o de dues peces
conjuntes: una en cátala i l'altra en francés.
La Coral l'Amistat de Premia demostrant-la al poblé de Carmes
La sortida es va completar amb algu-
nes visites d'interès cultural i tun'stic. I cal
destacar la calidesa i la qualitat de la rebu-
da i les atencions que, en t ô t moment ,
van dispensar els membres de la coral
Divona ais seus convidáis
El mes de maig la coral Divona visi
tará Premia de Mar convidada per la
Coral l'Amistat. •
Tarragonès
Setmana Cantant de Tarragona
L'estiu del 1997, a Tarragona, naixia una
Setmana Cantant Gestada per ¡'experiencia
i les ¡Husions de la gent de l'Associació Co r
Ciutat de Tarragona, estava cridada a aple
gar cantaires de la ciutat pero també a can-
taires de la resta de país, i de mes enllá de
les seves fronteres. Lexperiéncia es va repe
tir un pareil d'anys mes tard, l'estiu del 1999.
El seu éxit i el ressô internacional que en va
obtenir han propiciat íorganització i convo
catoria de la tercera Setmana Cantant
"Tarragona 2002", per part de l'Associació
Co r Ciutat de Tarragona, que es celebrará a
la nostra ciutat del 20 al 28 de Juliol. Aquest
cop, a mes, la Setmana Cantant passa a for
mar part de les activrtats patrocinades per la
Federado Europea de Joves Coráis - Europa
Cantat El 2002 será l'any de la consolidado.
En aquesta tercera edició podrem gau-
dir de l'experiència de quatre directors de
qualitat ben reconeguda, coordináis per
Josep Prats, director musical de la Setmana
Cantant Ho farem a través deis quatre
tallers que es desenvoluparan durant els
matins. El pianista, compositor director de
cor i pedagog flamenc Johan Duijck ens fará
descobrir una col-lecció de lieder romántics.
També comptarem amb el mestratge
del nordamericá Gary Graden, director del
cor de St Jakob d'Estocolm. En el seu taller
Graden dirigirá, entre altres coses, la missa
del compositor Steve Dobrogosz. L'acom-
panyará al piano el mateix compositor
El tercer taller anirà a carree de la
directora venezolana María Guinand, que
dirigirá arranjaments de música tropical
per a veus femenines. El quart taller mati
nal será un repàs de la polifonia coral cata
lana del segle passât, el segle X X . Dirigirá
el taller Josep Vila, director del cor "Lieder
Camera" i de l 'Orfeó Cátala.
Però el plat fo r t d'aquesta tercera edi
ció de la Setmana Cantant será, com ja és
costum, el taller comú, que es realitzará
cada tarda. Un cop mes, el dirigirá el mes-
t re Lászlo Heltay, antic responsable del C o r
de l'Academy of St. Martin-in-the-Fields.
Durant una setmana, preparará l'oratori de
G.F Handel "Israel in Egypt". La interpreta
do d'aquest oratori - juntament amb l'Or-
questra Nacional de Cambra d 'Ando r ra -
a l'Auditori del Camp de Mar t de Tarrago
na, sota la muralla romana de la ciutat,
coronará la Setmana Cantant "Tarragona
2002". I ho farà deixant un record inesbo-
rrable en el cor deis cantaires participants,
tal i com va passar el 1997 amb l'execució
de "Carmina Burana" de Cari Or f f i el
1999 amb el "Rèquiem" de G. Verdi.
Tôt aixô es desenvolupa a redôs de les
antigues pedres de Tarragona, la romana
Tàrraco, una ciutat oberta al camp i oberta
al mar Una ciutat que, des de temps antic,
sap també obrir-se als seus visitants amb tota
l'escalfor que rep de la llum prôpia de la
Medrterrània. Una ciutat que, recentment,
ha rebut el reconeixement intemacional de
la Unesco, que ha déclarât Patnmoni de la
Humanitat el seu conjunt anqueolôgic.
Cantaires, mûsica, tallers, homes i
dones, les pedres de la ciutat, el color del
mar i dels camps, els concerts, les t radi-
cions, l'esforç désintéressât de tots aquells
que ja treballen perquè la propera Setma
na Cantant "Tarragona 2002" torn i a ser
una experièneia inesborrable i altament
enriquidora per a tots els cors i cantaires
d'arreu del m o n que hi participin. Tots
aquests éléments configuren un dels esde-
veniments clau de l'estiu del 2002, el pr i
mer cap-i-cua del mil-leni: una setmana
per cantar per fruir per aprendre, per
sentir-nos i saber-nos mes agermanats per
allô que mai no pot mor i r : la mûsica, el
cant. Benvinguda ja des d'ara aquesta Set
mana Cantant "Tarragona 2002".
Jordi G u à r d i a
Per a mes informaciô:
www.eu ropacan ta t . o rg
www.geoc i t ies .com/acctmusic
O bé es pot escriure a: [email protected] •
14 j aquatreveus
bril delegacions i corals
Comarques
Meridionals
Aula permanent de Direcciô Coral
El passât dissabte dia 12 de g e n e r v a
ten i r Hoc a la Sénia la p r imera sessiô del
X IV curs Au la Permanent de Direcciô
Cora l 2001-2002, organitzat conjunta-
men t per l'Escola de Mûsica Joventuts
Unides i la Federacio Catalana d'Entitats
Corals.
La present edicio del curs, que
consta de 10 sessions repart ides en dis-
sabtes a la tarda ent re el 12 de gener i
I' I de juny, compta amb un equip de
professors f o rma t per Mar ta Badia,
Josep Prats, Xavier Pastrana, Raul Mart f -
nez i And reu Mart inez. També enguany
es comp ta amb la col- laboraciô de la
Cora l Polifônica Joventuts Unides c o m a
co r pilot.
Pel que fa als alumnes matriculats,
en son un to ta l de 20 procedents de
d i ferents poblac ions c o m A m p o s t a ,
Cervera del Maestre, Gandesa, Jesus,
I 'Ampolla, Sant Carles de la Ràpita, Mas-
denverge, Pauls, Ul ldecona i la Sénia.
La Coral Augusta de Tarragona fa 15 anys
I per celebrar-ho ha organitzat un
seguit d'actes que començaran amb un
concer t el dia 13 d'abril, amb la part ic i
pado de la prestigiosa Orques t ra de
Cambra " H a e n d e l " de Conserva to r i
Municipal de Musica de Vila-Seca. En la
p r imera par t del concer t la Cora l i l 'Or-
questra interv indran de manera indivi
dual, i en la segona part , in terpretaran
junts el Glor ia de Vivaldi. També convi
daran una coral estrangera per fer un
conce r t especial i acabaran els actes
amb una gran festa en homenatge als
cantaires i amies de la coral. •
Fe d'errada d'un peu de foto del número passât
A la revista "a quatre veus" número 17
(setembre 2001), ala pàgina I 7, el peu
de foto que dlu: "La Coral Polifònica
Joventuts Unides sempre a punt", hauria
de dir: "La Coral Infantil "Rossinyols del
Montsià" d'Ulldecona, amb les autoh-
tats". Disculpeu-nos si us plau.
Valles
Any nou, delegat nou
C o m e n c e m l'any 2002 amb canvis a
la Delegado del Valles. El relleu l'agafa en
Joan Martínez que juntament amb un
equip fo rmat per cinc entitats coráis por
taran la direcció de la Delegado. Aqües
tes entitats col.laboradores, aniran can-
viant durant el temps per tal de no teñir
una cárrega feixuga afegida a la propia de
cada entitat.
Cal dir pero, que malgrat h¡ hagi un
delegat i cinc entitats mes al capdavant, la
Delegado som tots, i per tant cal part ici
par de les reunions i de les activitats que
ens p roposem. La Federado ofereix
unes eines i les hem d'uti l i tzarTenim cur
sos, jornades tècniques i concerts del
Musicoral'02 per la segona part del curs
actual, que coincideix amb I'any nou
natural, I que va de gener a juliol. Enda-
vant amb la feina.
Fa temps que m'heu sentit dir que
piegava i això no es produi'a, o no en
tenieu notfeia. Jo no he volgut dir "blat !"
(d'aquells camps que hi havia pel Vallès)
fins a tenlr- lo al sac I ben lligat. La Dele
gacies no ha parat mai.
Tots estem a la mateixa cancó, s'aca-
ba una estrofa i en comenca una altra.
A vosaltres,
C a r l e s L l o n g u e r e s
La Cora! Xiribec a Lanzarote
La Cora l X i r i bec de Castel lar del
Vallès, aprof ì tà el p o n t de la Purissima
per viatjar a Lanzarote i fer-hi dos c o n -
cer ts .
El 7 de desembre actuà a San Bar-
t o l o m é , a m b el C o r o Munic ipal de la
local i tat i la Co ra l de San Ginés de
Ar rec i fe . El dia 8 a Yalza, a m b el C o r o
Municipal y la Cora l Municipal Mar ina
del Pue r to del C a r m e n de Lanzarote.
El viatge s'organitzà arran la par t i c i -
pació del C o r o Municipal de San Bar-
t o l o m é al Musicoral que se celebra a
Castel lar del Vallès al maig de 2 0 0 1 .
a gt/afre veus v 15
deleqacions i corals abril
Els c o m p o n e n t s de les corals de
San B a r t o l o m é i de Castel lar hem que-
dat m o l t con ten ts de l 'ambient d'amis-
ta t i companyon la aconseguit en amb-
dues visites i, tanmate ix , mo l t satisfets
dels résultats musicals d 'aquest inter-
canvi.
La Coral X i r ibec a Lanzarote
Nou dise compacte enregistrât
pel Cor Montserrat de
Terrassa
L'equip tècnic de la Federaciô ha
rebut recen tmen t un dise compac te
enregistrât pel C o r Montser ra t , de
Terrassa, sota la direcciô de Joan Casals i
on s' interpreten les segùents cantates:
Cantata de la Fosca i de la Llum, per
a cor dues sopranos, piano i clarinet, amb
textos d 'Antoni Peramau i música de
Baltasar Bibiloni. Aquesta cantata és el
frui t de l'encàrrec que Joan Casáis i C lo -
tet, d i rector I fundador del C o r Montse
rrat, va fer ais seus autors amb mot iu del
X X X è aniversari del C o r La part i tura
d'aquesta cantata està editada per D¡7
Edició.
Paraules a Laura, per a cor clari-
net i arpa, de Josep Baucells
sobre textos de Joaquim Maideu.
La part i tura està editada per Edi-
cions la mà de guido.
Cant del temps pr imer per a cor
soprano solista, arpa i quar te t de
corda, amb tex tos d 'An ton i
Perarnau i
música d'En-
ric Ferrer L'o-
bra és f ru i t de
l 'encàrrec que el
C o r Montserrat va
fer ais seus autors a
fi de commemora r
el X X X V aniversari
del c o n c e r t que
anualment organitza
per la festivitat de la
Mare de Déu de
Montserrat, patrona
de Catalunya i del
Cor. La par t i t u ra
està editada també
FNRK' FERRER
per Edicions la mà de guido.
El C D que po r ta per tftol "Très
cantates d'autors catalans contempora-
nis" esta éditât per PICAR S. L. En desta-
quem la qualitat tant de l'enregistrament
com de l'ediciô de les part i tures.
Es d'agrair l'interès, en aquest cas
del C o r Montserrat , per la creaciô i con
séquent edic iô d 'obres corals c o m
aquestes, d'una cer ta durada, amb una
destacada qualitat - t a n t dels tex tos com
de la mûsica- utilitzant un llenguatge
actual, d'autors catalans i que sens dubte
contr ibueixen a enr iquir el reper to r i
coral contemporani .
Baliasar Ribiloni
Cantata de la h Òsca i de LÌ Llum
Antoni IVmmni:
.......................... 3 JOSfP
B A U O I I.S
WEB MOVIMENT CORAL CÁTALA http://www.geocities.com/movicoralcat
Hi trobareu in formado de les activitats organitzades pel MCC, de les federacions membres, d'altres federacions corals, de publicacions, mitjans de comunicado, sales de concerts. . .
tot relacionat amb el cant coral
16 j a coa ire ve us
abril mes sobre el món coral
El XXXV aniversari
del Secretariat de
Corals Infantils de
Catalunya. SCIC A q u e s t any 2002 , el SCIC ce lebra
el seu X X X V aniversari i, c o m sem
pre , ho fa amb una T robada Genera l
els dies I I i 12 del p r ò x i m mes de
maig.
L'acte cent ra l d 'aquesta c e l e b r a d o
sera un c o n c e r t al Palau Sant Jordi de
Barcelona al qual par t i c iparan t o t s els
cantaires de 7 a 16 anys de les corals
del SCIC. A i x ò vo i d i r uns 4 0 0 0 nois i
noies de t o t Catalunya.
A l p rog rama del c o n c e r t hi figuren
cancons t rad ic iona ls catalanes h a r m o -
nitzades, pe r encàr rec del SCIC, pe r
c o m p o s i t o r s actuals de la nos t ra t e r r a ,
i la cantata Transat lànt ida pe r a co r
in fan t i l , o r q u e s t r a i na r rado r . Els
au to rs d 'aquesta cantata son Mique l
Desc lo t pe r la Metra i Baltasar Bibi loni
pe r la música. En aquesta ocasió d i r i
girá Josep Vila. Tant les cancons c o m
la cantata serán una estrena absoluta.
Q u a n t a la cantata, és una evoca
d o de L'At lànt ida de Jacint Verdaguer
del qual aquest any es c o m m e m o r a el
p r i m e r centenar i de la seva m o r t . D'a
questa manera , el SCIC s'uneix a les
mo l tes mani festacions que enguany es
ce lebraran a la m e m o r i a i en h o n o r
del nos t re poeta .
N o cal d i r que el mun ta tge d 'un
c o n c e r t c o m aquest suposa un esforg
m o l t cons iderab le t an t pe r pa r t deis
o rgan i tzadors c o m per t o tes les coráis
que hi p reñen par t . Però t a m b é cal d i r
que les mo l tes di f icul tá is que pressu-
posa s 'esborren, o almenys d isminue i -
xen mo l t , davant de la ¡Musió que t o t -
h o m hi posa i davant l 'esperanca que
aquesta man i fes tado siguí, una vegada
mes, el t es t imon i de la tasca que el
SCIC ha anat fent, des deis anys difícils
de la seva fundac ió , de cara a la fo r
m a d o i sensibi l i tació musical, social i
humana deis infants del nos t re país.
Us esperem a to t s , al Palau Sant
Jordi de Barcelona, la ta rda del d i u -
menge I 2 de maig d'enguany.
M a r i a M a r t o r e l l
Activitats del
Moviment Coral
Cátala En el m o m e n t o p o r t ú reb reu la
convoca to r ia d'aquestes act ivi tats que
organi tza el M o v i m e n t Co ra l Cátala,
per si us hi vo leu apuntar :
Concerts Jornades del Patr imoni
28 i 29 de setembre de 2002
Concert-Festa de Santa Cecilia
24 de novembre de 2002
Cicle de Concerts Advent-Nadal
28 de novembre,
12 i 19 de desembre de 2002 i
9 de gener de 2003 •
^ p í * r . -.S-'-ífcf.i.ii. MBW
^ 1 El futur assegurat
aquatreveus i 17
articles
Entorn la
composició coral
a Catalunya,
segle XX (2a. part)
Noucentisme: La generació deis anys 20
Després d 'aquel la p r imera gran afir
m a d o de la consciéncia musical de
Catalunya en la qual el mestre Lluís
MILLET hi p ro tagon i za un paper tan
decisiu(*), i que M. Valls anomena "el
p r imer f ron t art iculat de la música cata
lana", varen ent rar en escena aquella
generació de músics que l'any 1931 es
const i tuí c o m a grup amb la formació
de l 'Associació de Compos i t o r s Inde-
pendents de Catalunya (CIC).
Llegim I 'expl icado que ens dona M.
B L A N C A F O R T de la má d'E. Casares:
"... los treinta ¡legaron a Catalunya lle
nos de esperanzas, sobretodo, a partir del
Inicio de la República de 1931. Sólo dos
meses después se constituía el CIC, en el
que estábamos Mompou, Toldra, Samper,
Grau, Gíbert Camlns, Lamote. Aunque no
era del grupo, me gustaría citar a R.Viñes,
nuestro gran propagandista. He de seña
lar que personalmente, me he sentido
siempre apolítico... y creo que de todos
nosotros sólo Gerhard era realmente polí
tico, y se preocupaba por este tema, y
tuvo puestos de relevancia en el gobierno
catalán. La Asociación como tal se debió
al impulso de R.Gerhard..."
Baltasar SAMPER i MARQUES va
mo r i r a Méxic (1966), Rober t GER
H A R D a Cambr idge (1970), Joan i
Ricard L A M O T E van pat ir l 'exil i in ter ior
Eduard T O L D R Á visque t raumát ica-
men t la pérdua d'aquel la "normal i tat"
quot id iana anter ior a la guerra tan ple
na de convocatór ies de premis i mos-
tres, i de la qual se 'n nodr ia l 'esperit del
músic (9).
Fredenc M O M P O U re torna a Bar
celona, després de la I larga estada pari-
senca( 1921 -1941) fugint de la negra
nuvolada que amenagava t o t Europa i el
Manuel Blancafort
m ó n sencer. Un any abans ho havia fet
C r i s tó fo rTALTABULL .
Després d'aquel la guerra civil que
va segar la vida de tantes persones inno-
cents, de poetes com F. Garcia Lorca i
M. Hernández, o la de músics com
A.Rodamilans, A. José i M. Font de Anta,
per m o r de la ignorancia, la intolerancia
i la cruel tat que camparen desfermades
en ambdós bándols, vingué l 'holocaust
mundial coronat f inalment per l 'enginy
nuclear deis "vencedors".
Q u é po t sentir la consciéncia huma
na davant d 'aquesta realitat?
Qu ina veu in ter ior guiará l 'esforc de
I 'artista per donar sentit a un m ó n
embogidor?
A aquests dos ¡nterrogants n'hi afe-
gim un altre d ' A . Camus: "¿Es po t rebut-
jar e te rnament la injusticia sense deixar
de proclamar la naturalesa de I ' home i
la bellesa del món? La nostra resposta és
afirmativa."
La influencia d 'aquest grup hauria
estat definit iva per consol idar un ámbit
musical a Catalunya amb personal i tat
propia i projecció internacional-univer-
salista.( 10)
L 'obra de Baltasar SAMPER (1888-
1966) está mo l t vinculada a les recer
ques etnomusicológiques que va du r a
t e r m e a l i l l a de Mallorca, per encárrec
de l ' O b r a del Canconer Popular de
Catalunya (1923-29) , iniciativa que, tant
generosament, va subvencionar la Fun-
dació Concepc ió Rabell i Cibils, sota la
direcció administrat iva de Rafael Patxot,
i musical a carree de Francesc Pujol.
L'any 1929 va estrenar en el "Festi
val de Música nacional" l ' obra orques-
tral t i tu lada "Cancons i danses de Hila
de Mallorca", par t i tu ra que obt ingué un
gran ressó i que ja en aquells anys fou
interpretada per orquestres tan prest i-
gioses com Lamoureux o I 'Orquest ra
simfónica de Filadélfia, dirigida per Bru
no W a l t e r
L'any 1931(25 de juny) en el con-
ce r t de presentació del grup del C I C .
va estrenar "Ritual de pagesia" in terpre
tada al piano per ell mate ix i manifes-
tant-se així novament c o m l 'excel- lent
in térpret que era. Poster iorment en féu
una versió per a orquest ra que estrena
Pau Casals( l935) .
An te r io rs a aqüestes realitzacions,
son les obres coráis, de les quals ens en
parla E. Casares:
"Samper seguía la tradición del canto
popular para coro, revitallzada en Mallor
ca con la creación de coros como la Cape-
lla de Manacor (1897), Orfeó Mallorquí
(1899), Orfeó la Protectora (1899) y
sobre todo el propio Orfeó Cátala para el
que SAMPER colabora frecuentemente.
Obras como "Caneó de I 'espadar", "Pitxou
home", Orado de la monja", "L'om", con
forman un género definido por cualidades
específicas: armonías claras y bien sonan
tes, evitando virtuosismos vocales (a la
medida del coro popular), fuerte ordena
ción rítmica y por supuesto una linea
melódica folklórica, clara y determinada.
En el caso de las dos últimas obras apa
rece una música para coros más profesio
nales, con elementos contrapuntísticos y
cromáticos fuertes."(11)
Tots hauríem desitjat que aquell
per íode de fecunda c r e a d o ( 1 9 2 1 -
1936) del mest re Eduard T O L D R Á
(1896-1962) , s'hagués perl longat fins al
final de la seva vida, i que t o t a aquella
lírica expressió mai mes igualada ni a
1 8 j aquatreveus
abril articles dins ni p r o b a b l e m e n t fo ra de
Catalunya, s'hagués traslladat t a m
bé a l 'àmbit de la composic ió
coral , genere en el quai no es va
prodigar massa.
A fo r tunadamen t es conser
ven unes harmonitzacions realitza-
des a Berlín l 'any 1913: "El desem-
bre congelât"
"El noi de la mare", junt al
vil lancet que "es recomana cantar
c o m a to rnada de cada una de les
estrofes del N o i de la mare"
(1958).
I la glossa de la canco popular
"L 'estudiant de Vich", dedicada a
I ' O r f e ó Cátala ( 1925) que no hem
sentit.
Tenim també les set cancons escrites
per a la coral Sant Jordi:
"Au minyons que aneu peí món",
"de Matará varen venir",
"Flor d'olivar",
"Matinet m e ' n llevo jo", (G) etc.
que s'adiuen per la seva factura, al
nivell mig de les coráis catalanes.
L 'obra coral de F. M O M P O U i M.
B L A N C A F O R T (deixant al marge alguna
obra de joventut d 'aquest darrer que no
está catalogada) es va iniciar en la déca
da deis cinquanta; en un estadi de I'evo-
lució estilística deis autors ja plenament
madura. A m b d ó s s 'enamoraren de la
mística de San Juan de la Cruz:
"Cantar del alma" de M O M P O U ,
cor mix t i orgue (1951),
"Adonde te escondiste" de
BLANCAFORT per a cor mixt (1956).
La temática de quasi totes les attres
composicions és també de carácter religiós.
La p roducc ió de F. M O M P O U
(1893-1987) és mo l t valuosa perqué t r o -
bem traslladats a l ' inst rument - c o r -
alguns d'aquells t rets mes significatius del
seu corpus pianístic (obres contemporá-
nies de "Música callada"). El color harrmó-
nic, el joc de les densitats, un perfil temá-
tic ciar i concís, i en general aquella
expressivitat amarada de tendresa. Així,
cal esmentar:
Eduard Toldrà
"Dos cantigas de Alfonso X el Sabio",
cor mixt (1953)
"Ave Maria", cor mix t (1958)
"Ultreia", cor mix t (1962)
"Vida interior", amb tex t de
R Masaveu, cor mix t ( 1966)
"Propis del temps d Advent " , per
cor mix t i orgue ( 1973), estrenat pel
C o r Madrigal el mateix any,
"Ball Rodó", dedicat al C o r Madrigal
pel 25è aniversari. ( 1976) (H)
"La vaca cega", cor mix t i orgue o
piano ( 1978), estrenada per la Coral
Carmina (1985).
A m b to t , I 'obra de mes envergadura
és:
"Els Improper is" (1963) 30 ' , per a
baríton, co r mix t i orquestra. O b r a
Frederic M o m p o u
encàrrec del Festival de Música Reli
giosa de Cuenca, est renada el
26 /3 /1964 per la Capella Clàssica
Polifònica dirigits pel mestre E. Ribo.
Finalment, la Cantata "L 'ocel l dau-
rat" (1970) amb t e x t de N. A l b o
dedicada a L'Esquitx, secció infantil
de la coral Sant Jordi.
El reper tor i coral de M. B L A N C A
F O R T ^ 897-1987) conté:
"Sonet penitencial", t e x t d 'O. Saltor
cor mix t (1965)
"El Crist de la bona mor t " , t ex t de
J. Mauri, cor i orgue (1972)
"Salve estrella de la mar", peti t cor i
orgue ( 1972)
"Voces de mis montañas", cor mix t
(1974)
"Tript icum Sacrum", cor mix t ( 1976)
"Jubilate Deo"
I dins l 'apartat vocal-orquestral:
"Cantata Virgo Maria", cor mix t i
orquestra ( 1965), 46 ' , estrenada el 1968
per l 'Or feó Cátala i l 'Orquest ra Ciutat
de Barcelona dirigida per Lluís M. Millet.
Finalment, de Ricard L A M O T E DE
G R I G N O N (1899-1962), la producció
del quai, salvant dues excepcions, resta
¡nmerescudament en l 'oblit, mencionem:
"La flor" (òpera de cambra per a
infants, 1934), amb t e x t d'el i mateix,
estrenada l'any següent, gracies a E.
Ainaud.
"Joan de l 'Os" (1933), per a banda,
solistes i cor mixt, estrenat al concer t
inaugural del I r Festival Internacional
de Música Contemporàn ia (1936).
"Sant Lluch" (sobre un poema de Mn.
Cinto) per cor mix t (1947), premia i
per I 'Abadía de Montserrat .
A mes de cançons populars amb tex t
anònim o d 'au tor :
"Dest ins", amb tex t de l'autor,
"L 'a i re daurat" (sobre poèmes xine-
sos ad. per M. Manent),
" N o me mueve mi Dios" (sobre tex t
anònim del s. XVI) ,
agi/afre ve us v 19
a
"Romance del caballero"
"Epitalami" ( text de R. Tagore) per a
orquestra i cor de noies (1946)
"L 'oració d'anar-se'n al Hit", p e r a cor
mixt (1950)
"Cançons de bon humor" , per a cor
de veus blanques (1955)
C o m a obra cabdal i Premi Ciutat de
Barcelona ( 1951 ):
"Enigmes", per a gran orquestra, réci
tan t i cor mix t (al 7è temps:"Jerusalem
alliberada"), estrenada - e n p a r t - per
l 'Orquest ra Ciutat de Barcelona, sota la
direcció de E. Toldrà.
El gran absent
Una època creadora en art es defmeix
per l'ordre d'un estll apllcat al desordre
d'una època.
A l b e r t C a m u s
R o b e r t G E R H A R D fou tes t imoni
d i recte (Viena 1923-1928) d 'aquel la
nova albada que dugué a l 'a r t dels sons
l 'a l l iberament qual i tat iu de la dissonàn-
cia, ( 12) per la nécessitât evolut iva dels
materials en la cruì'lla del pos t romant i -
cisme cen t reeuropeu i de les tendèn-
cies expressionista i surrealista encami-
nades a desvetl lar la bellesa in ter io r del
conscient i l ' inconscient, fugint progres-
sivament de l ' o rd re tona l clàssic i de les
concepcions "hédonistes" del so o de
l 'harmonia no funcional que Debussy
practicava.
A r n o l d Schònberg coneix ia tan bé
la tonal i ta t real (Tractat d 'Ha rmon ia ,
1911) que es manifestava en les obres
dels clàssics (desde Haydn, Mozar t ,
Beethoven a Brahms i Mahler) , que
pod ia subs t reu re 'n ( = po tenc ia r o
sobreposar) aquells é léments que la
feien més identif icable i eufònica, Per
aquesta raó negava la possibil i tat "a to
nai" c o m a ét iqueta teòr ica , ja que els
seus "sons" no eren pas ex te r io rs a la
tonal i ta t sino més aviat h ipertonals,
perque es manifestaven amb una ll iber-
ta t que ja no estava sotmesa a la sinta-
xi acòrdica funcional que les havia
governat fins aleshores, sino a la fanta
sia d 'unes constel. lacions inédites que
ell sentia in te r io rment com una neces-
sitat, ver i table pensament harmónic, i
que ordenava en una florado motív ica-
imitativa, revalor i tzant alhora la d imen-
sió contrapuntísi t ica t radic ional . Tal c o m
havia comencat a fer Mahler en el dis-
curs apo f l in i i dionisíac de les seves
simfonies.
A casa nostra, l 'obra de G E R H A R D
(1896-1970) no fou entesa ni rebuda
amb gaire comprens ió per aquelles per
sones que haurien pogut mot ivar- lo a
conrear una més extensa producc ió en
el genere vocal-coral . Les opin ions de
Pau CASALS i sobre to t les de Lluís
MILLET no foren massa positives a
Robert Gerhard
l 'hora de judicar la seva exper iència
vienesa. A ix i , en el conce r t monograf ie
sobre la seva ob ra (22/12/29) que
organitzà l 'Assoc iano de Mùsica "da
Camera" en la que s'estrenà ent re
d'al t res el seu Qu in te t de vent, es p ro -
dui' ent re els assistents una cer ta c o m -
moc ió que crea una fo r t a polèmica a la
premsa, especialment amb el mestre
Mil let des de les planes de la Revista
Musical Catalana. Crft iques que fo ren
replicades pel mateix G E R H A R D des
de la revista "Mirador".
En aquests anys, a través de la seva
amistat amb Ventura Gasol, es va impl i
car en t o t el mov imen t de reconst ruc-
ció del pai's que dugué a t e r m e la Gene-
ralitat; i conc re tament en l 'àmbi t de la
musicologia, c o m a col . laborador de
Mn. Higini ANGLES, édi tant i revisant
obres d e j o s e p PLA, A.SOLER i D o m è -
nec TARRADELLES. I t ambé per la seva
banda, t radu in t de l 'a lemany llibres de
tècnica musical. ( I 3)
Recordem que en aquells momen ts
es visque a Barcelona una intensissima
activitat concert ist ica, assolint fîtes tan
significatives c o m la co r responen t a
l 'audició 65 (3 / IV / I 932 ) de l 'Associa-
ció O b r e r a de Concer ts , Palau de la
Música Cata lana ( O r q u e s t r a Pau
Casais): C o n c e r t homenatge al c o m p o
sitor austríac A. Schònberg. ( 14)
En aquest pér iode (1931-32) va
c o m p o n d r é l ' ob ra s imfònico-cora l :
"L 'A l ta naixença del Rei en Jaume"
sobre poema de J. Carner per a sopra
no i bar i ton solistes, co r i orquestra.
La cantata consta de cine parts:
In t roducció i Lletania, Div ino, Follia,
Passacaglia, Cora l .
En el Festival de la S I M Q I 9 3 3 )
foren estrenades les ult imes parts de
l 'obra dirigides pel mate ix Gerhard ,
però la versió integra - q u e solament té
una durada de I 5 a I 6 m n - no es va
estrenar a B C N fins al 1984 (52 anys
després de la seva concepció) .
La següent p roducc ió amb Ínter-
venció del co r fou "La pesta" per a
orquest ra (4.4.4.4.-4.4.4.1., t imbal (2),
percussió (6), acord ió, piano, corda i
cor, segons la narració d ' A . Camus;
versió en francés i angles. Aquesta
ob ra fou un encàrrec de la BBC angle-
sa i s 'estrenà a Londres l'I.IV. 1964.
(15).
D e les set tesis doctorá is existents
sobre l ' obra de R. G E R H A R D realitza-
des en universitats angleses i no rdame-
ricanes, e m va cr idar l 'atenció la de Pai
ne, R.: "Hispanic t rad i t ions in twen t i e th
cen tury Catalan music: w i t h part icular
reference t o Gerhard , M o m p o u and
Montsalvatge", Universi ty o f Lancaster,
1986, (16).
2 0 j a gì/afre veus
TINC EL MARIT PETIT TRADICIONAL CATALANA
HARMONITZACIÓ
POIRE VALLVÉ (n. 1962)
EDICIONS DE LA
I U I
i m FEDERACIÖ CATALANA D^ENTITATS
COR ALS
Mar? 2002 NÚM. 176
T I N C E L M A R I T P E T I T TRADICIONAL CATALANA
Lleuger i molt articulât
X
Harm.: Poi re Val lvé (n. 1962)
PP
m m
P
Tine el ma - rit pe - tit. 1. Tine el ma-rit pe • PP
7 7 : £ = 5 g 5 h fe * 7 J
T/B
Tine el ma - nt pe - tit, ma - rit pe-tit. Tine
^ h7 I 7 h ^ />/>
m m m m m
Tine el ma-n t . tine el ma - rit pe-tit, pe-tit,
tit com un gra de ci - va - da, jo prou! que per a j au- rea l llit ne -
3 a jau re al el ma - nt pe - tit, jo prou! que per
• • 'î Jh I 7 h h •y I 7 h h 7 • m
pe-tit, pe-tit, pe-tit, pe-tit, pe-tit, pe-tit,
12 P
ces-si-tau-naes - ca - la, jo prou! 2. Es - ca-la i js-cam-bel l i j n - c a - r a no hi_a
5 • •
llit, l'es - ca - la, jo prou! 2. Es - ca-la i_es-cam - bell i_en-ca-ra no hi a-
P
jo prou pe-tit, pe-tit,
© 2002, Federado Catalana d'Entltats Corals (E)08003 Barcelona Tel. 93 268 06 68
jo prou! jo prou! jo prou
FCEC-176
18
m m J'I J ~ 3 J ~ 3 | J . h J ~ ]
bas - ta, jo prou! el por-to vo - rae l foc i_el gat me l'es-gar-
• •
bas - ta, jo prou! el por-to vo- rae l foc i el gat me l'es-gar-
E i N in nrrnil in nrniil in
— 7
m nrnn' jo prou, jo, jo prou jo prou! jo prou! jo prou
23
2 mf ^4 f g g
ra - pa, jo prou! 3. El por- toal ga - 11 i - ner, el gall me l 'es-pi -
3 m m m é
ra - pa, jo prou! 3. El por- toa l ga - lli - ner, el gall me l 'es-pi -
jo prou, jo , prou!! 3. El por- toal ga - lli - ner, el gall me l 'es-pi -
28
V- r u \ y p i c r i i* I r p ir ; gas - sa, jo prou! el por - to din - tre_el llit, les pu - ces me'l pi
gas - sa, jo prou! el por - to din - tre_el llit, les pu - ces me'l pi
gas - sa, jo prou! el por - to din - tre_el
33 f accel. fins al final i cresc. .
llit, les pu - ces me'l pi -
P I C T L i f I r P I L j f " L - J * i ca - ven, jo prou! 4. El p o r - t o v o - r a e l riu, el riu se l 'em-por
J 1 J - " 1 J " ? I J . É n ^
ca - ven, jo prou! 4. El por - to vo - ra el riu, el riu se l 'em-por -
ca - ven, jo prou! 4. El por - to vo - ra_el riu, el riu se l'em - por
FCEC-176
38
ta - va, jo prou! ell 'na - va riu a - vall, jo riu a - munt n'a
J i i n J " 3 i J. J i i n ^ 3 ta - va, jo prou! ell 'na - va riu a - vall, jo riu a - munt n'a
:
ta - va, jo prou! ell 'na - va riu a - vall, jo riu a - munt n'a -
43
& "r y ttr I » m p r p na - va, jo prou! jo prou! jo prou! jo prou!
na - va, jo prou! 5. N'a - v i - s o e l c a m - p a - ner que to - qui les cam
que to - qui les cam —m m
na - va, jo prou! 5. N'a - v i - s o e l c a m - p a - ner
48
g g g p r i 7 p i i 7 p r i 7 p i ^ jo prou! jo prou! jo prou! jo prou! jo prou! jo prou! jo
pa - nés, jo prou! el cam-pa-nere-ra boig i_a fes-ta re-pi - ca - va, jo
—m \,\- —m m—• !»• 5 In m m
i_a fes-ta re-pi - ca - va, jo pa - nés, jo prou! el cam-pa-ner__e-ra boig
54
prou! Tinc el ma-rit pe - tit,- jo prou!!! > >
7L 7 _22
prou! Tinc el ma-rit pe - tit, pe - tit,- jo prou!!! > >
-m 0—•—0—0-
prou!! Tinc el ma-rit pe - tit,-
FCEC-176
pe - tit, j 0 prou!!! (2001)
abril articles
Els precursors immédiats de la nostra actualitat
Les composic ions de Cr is tô for TAL-
TABULL ( 1888-1964) per a cor i acom-
panyament ¡ per co r a cappella, ent re
obres originals I harmoni tzadons, arr i
ben a la xlfra de 34 (Col . Compos i to rs
Catalans, núm. 2, Ed. Proa, Boileau I
Dep. Cul tura G.C.,1992).
Música escrita per a agrupacions
corals, on I 'autor s'hi havia implicat
musicalment i humana, éssent coneixe-
d o r de les possibi l i tats expressives
d'aquel les formacions destinatàries de
la seva escriptura, qualitats aqüestes
massa sovint negligides i que son tan
enr iquidores per a t o t h o m .
Així , la coral Victor ia- Madrigalistes
d T I u r o dirigida pel mateix TALTABULL
li va estrenar:
"Madrigal" (29/9/46) amb t e x t frag-
mentar i de R Serafï
"H imne" que també fou dedicada ais
Madrigalistes
"Balada", "Benedicció a taula" amb
t e x t de J. Verdaguer
"Gozos a Santa Teresa de Jesús"
"Marc" amb t e x t de J. Carner
"La Meuca", amb el lema "H imne a la
pau dels qui reposen en el reialme de la
m o r t "
El poema "N i t de Nadal" sobre t e x t
de Guerau de Liost.
"Veus aquí que p r imer t o t era mar"
"Del mal que pas no puc guarir" t e x t
de Rois de Corel la, estrenada el 9 /5 /54
per la Schola C a n t o r u m Universitaria
dirigida per E. Cervera.
"Fidelitat del pelegrí" i
"Canço de I 'enfados" sátira de Gue
rau de Liost, estrenada el 31/1/56 per
I ' O r f e ó Gracienc.
L 'obra "Madrigal" (I) sia probable
men t la composic ió coral que els cors
ens han fet sentir amb mes generositat.
Potser per la seva claredat formal i una
simplicitat magistral en la conducció de
les veus (homofon ia en la to rnada i con -
t rapun t imitatiu en les estrofes).
Pero, renoi ! quines harmonies mes
encisadores:
a) f ixem-nos que aquest acord de
novena (S¡# = Do ) conté c larament les
funcions de dominant i subdominant
alhora.
b) les veus femenines (Mi, Si#) can
ten la fonamental i la quinta augmenta
da de I 'acord de dominant .
c) les veus masculines (Re, Fa#) la
fonamental i te rcera de I 'acord de sub
dominant .
d) la quinta suprimida: Re-Fa#-(La)-
D o - M i és la nota c o m ú de l'enllac: LA
T Ó N I C A .
e) la presencia cont inuada del segon
grau elevat de I'escala (S¡#), sensible de
la mediant, genera un sent iment d 'anhel
invencible - e n les con t ra l t s - vers la seva
resolució en I 'harmonía del p r imer grau
La - D o # - M i - Sol#; que t ampoc és
resolutiva per la presencia de la sensible
natural.
Reconegut en el m ó n sardanístic,
pero forca obl idat com a mús ic -compo-
sitor, r e c o r d e m l ' ob ra de Joaquim
SERRA (1907-1957) del qual, a mes de
les harmoni tzadons de caneó i dansa
tradicional - la mes difosa de les quals és
la "Dansa de Castel l tercol" - d isposem
de sis cancons originals:
"Ais nens petits", "La nena de la ro t -
llana", "Confidencia", "Capvespre", "Idil-li
de la frui ta galana", ... estrenades pel
C o r Madrigal, 1973; to tes elles ben
noucentistes.
L'únic deixeble de R. GERHARD
La música de Joaqu im H O M S
( 1902) és imprescindible per c o m p r e n
dre quina evo luc ió s'ha p rodu i t a Cata
lunya des de les obres mes caractér is
t iques de la gene rado de la República
fins a una par t i t u ra c o m "Biofonia" per
a o rques t ra (1982) . Vull d i r que la seva
prop ia ob ra és una de les manifesta-
c i o n s mes sol ides i signif icat ives
d 'aquesta evoluc ió; tan t pel que repre
senta de vér i table innovado, c o m pel
substrat p ro fund on s'assenta (moda l i -
ta t - po l i tonal i ta t - dodecaton isme) .
L ' ob ra vocal de J. H O M S és in ten
sa i extensa, i abraca les reali tzacions
deis poetes mes representat i us de la
l i teratura catalana del nostre segle.( 17)
Moi tes d 'aqüestes par t i tu res fo ren
escrites en els anys mes foscos de la
d ic tadura i d 'a l t res al mate ix t e m p s
que els p ro tagon is tes de la N o v a
Canco omp l ien els a foraments de la
resistencia (amb unes musiques que
haurem de qualif icar benévo lament de
l leugeres).
L ' ob ra coral a cappella o a m b
acompanyament d ' o r g u e , t é una c ro
nologia m o l t espaiada: desde 1933
amb " O vos omnes", co r d ' h o m e s a
cappella, fins al 1981 amb una "Salve",
co r de veus blanques i o rgue . Dins
agi/afre veus v 21
articles d 'aquesta p r o d u c d ó el compos i to r ,
c o m a unie deixeble de R. GER
H A R D , no podia deixar de banda
aquella e m p r e m t a tan generosa que
F. Pedrell va t ransmet re al seu dar re r
deixeble.
A i x í dones, quan ens endinsem
en les par t i tu res de les I 5 Nadales
tradic ionals catalanes estrenades a
Palma de Mal lorca el 1955 per la
Capel la Clàssica Polifònica dir igida
per J M. Thomas, consta tarem aque
lla delicadesa deis mestres que mi l lo r
han sabut harmon i tzar la canco t ra
dicional deis seus respect ius páisos.
Ben segur que ens cr idará l 'a tenció
" N i t de vetl la" pel seus cromat ismes,
el t r a c t a m e n t serial deis mot ius ,
l 'encant deis graus conjunts, el nai-
x e m e n t de les sonor i ta ts acòrdiques
a par t i r del con t rapunt , pe rò sense
perdre la direccional i tat tonal. . .
La claredat i la t ransparencia del
con t rapun t moda l en "Les llums del
m ó n " (1936) recorda les realitzacions
de l 'organista cec f i o ren t i Francesco
L A N D I N I ( I 325-1 397) per la seva acu
rada finesa en el t r ac tamen t de les dis
sonances i un sent i t natural en la fluï-
desa deis valors rí tmics (vegeu la balla
ta " A m a donna chi").
En plena postguer ra escriu la Missa,
per co r a cappella (1943) estrenada
per la Cora l Carmina (1983) .
Deis cinc poemes coráis, editats
recen tmen t per Dinsic, ressaltem les
"Tres estances" (1957) amb t e x t de C,
Riba. La p r imera d'el les, t i tu lada "que
jo no sigui mes c o m un ocel l t o t sol"
és un magnifie exemp le per descobr i r
c o m es cons t rue ixen constel. lacions
acòrdiques quasi "funcionáis" en un
con tex t p lenament dodecatòn ic . Final-
ment , esmentem "Càntics a la c reado" ,
(j) cantata per a dos ténors , bar i ton,
co r m ix t i o rgue, estrenada a L iverpo
ol l 'any I 978 (encàrrec de l 'Abad ia de
Montser ra t ) .
Una de les activitats que mes varen
a judar Xav ie r M O N T S A L V A T G E
Xavier Montsalvatge
(1911) a definir el seu estil musical,
" l 'ant i l lanisme", fou el t rebal l de recop i -
lació d 'havaneres a la Costa Brava
(Calella de Palafrugell) realitzat amb la
c o l . l a b o r a d o de l ' e sc r i p t o r N é s t o r
Lujan. També va par t ic ipar en aquest
pro jec te Josep Pia qui va o fe r i r el Mas
Llofr iu c o m a Hoc de t r abada pels t r e -
balls de t ranscr ipc ió d 'aquel les me lo -
dies que fo ren recoll ides de la boca de
pescadors "auténtics" segons els adjec-
t iva el composi tor , i publicades en ed i -
ció de bibliòfi l t i tu lant-se "A lbum de
Habaneras", Ed.Barna, 1948. "Allá en mi
Cuba " és la vers ió cora l d ' u n a
d 'aqüestes havaneres recopi lades, ed i
tada per U.M.E. (1969) .
També p o d e m disposar de les ver-
sions coráis de les "Cinco canciones
negras": "Chévere", "Canción de cuna
para d o r m i r a un negr i to" i "Can to
negro" realitzades pel mate ix au to r i J.
Goros t id i .
Per a co r mix t i o rques t ra s imfòni -
"Cant espir i tual" sobre el p o e m a de
J.Maragall ( 1958 ) , es t renada pe r
l ' O r f e o Cátala el 9. IV. I960 (Premi Llufs
Mil let, ¡nstitu'it per l ' O r f e ó Cátala amb
m o t i u del c inquantenar i del Palau de la
Música Catalana), i da r re ramen t
"Pianto della Madonna" amb p o e
ma de Lacopore da Todi, per a co r
m ix t i piano, t ranscr ipc ió de la 2a de
les Cinc invocacions al Cruci f icat
(estrenada pel C o r de cambra del
Palau, 1992).
Ais compos i to rs Xav ie r M O N T
SALVATGE i Manuel VALLS els va
unir una vocació per la crít ica musi
cal en diaris, setmanaris i revistes
especialitzades.
Manuel VALLS (1920-84) fou, a
mes, un excel. lent escr ip to r i assagis-
ta. Bon def in idor del seu e n t o r n amb
cr i ter is universalistes, dona a la músi
ca aquella d imensió cul tural que tan t
ens manca. Des de la "Música catala
na con temporánea" , Ed.Selecta, I 960
a " M o m p o u " , E d . T h o r l 9 8 3 , ens o fer í
d ivui t t í tols dedicáis a fer-nos ben pale
sa la t ranscendencia del "fet musical a
Catalunya". (Aquests llibres hauríen de
ser lec tu ra ob l igada a les classes
d 'H i s to r i a i Estética).
D e la música cora l a cappella i
a c o m p a n y a m e n t de p iano, cons ten
cinc obres, des de "Tríptic d ' A d v e n t "
(1950) a "Poemes de Patricia" (1984) .
Per a co r m ix t i con jun t ins t rumenta l :
"La mi ren i fa sol" (1972) i " D ' u n a
velia i encerclada te r ra " ( 1977), estre
nades ambdues per la Cora l Sant Jordi,
i finalment, l ' ob ra mes divulgada de
l 'Associació Catalana de C o m p o s i t o r s
(I): l ' e m b l e m à t i c "Can t del Barca"
( I 974) , per a co r m ix t i o rquest ra .
També cal esmentar la in tervenc ió
de co r m ix t en la música escénica i pe r
al c inema: "La ciutat cremada", d ' A .
Ribas i "Companys, procés a Cata lun
ya" de J. M. Forn. •
Josep Lluís
G u z m a n i A n t i c h
2 2 j a quatre veus
articles N O T E S :
8) "Lo música catalana pertenece al tipo de la
música occidental. Sus más bellas y conocidas
canciones populares están en bien determinado
modo mayor y exigen la más pura y clara armo
nía tonal... Otras hay, también en modo menor, y
guardan un lejano y evocador aire gótico... pero
también en ellas la armonía es bien determinada
y clara. Y en todas esas canciones catalanas, los
ritmos, con ser muy ricos y variados, nunca llegan
a la dureza y a la violencia que presentan, a
veces, las obras de la comúnmente llamada músi
ca española. Lo música catalana 'pues, no ha de
pretender constituir una escuela nacional, sino una
variedad más de la música universal, como lo son
la alemana y la italiano." J.PAHISSA "Sendas y
cumbres de la músico española".
*) no en va fou I 'autor de I 'himne de I 'Orfeó
Cátala "El cant de la Senyera",a mes d'altres
peces molt menys divulgades.
9) César Calmen, Cataleg de l'exposició "La
música en la generación del 2 7" Granada, /986.
INAEM
10) Uiure de les servituds mimétiques i superfi
cial que tan facilment es produiren molt mes
tord, especialment en I 'área de les ortodbxies
dodecafbnico-serials tan ben alimentades per la
retorica Bouleziana i la dogmática materialista de
les esquerres tebriques.
11) E.Casares, Cataleg de l'exposició "La música
en la generación del 27" Granada, I986.INAEM
12) Quan Webern proposá a Schónberg incloure
la seva obra "Begleitungsmusk zu einer Lichts-
pielszene" al programa d'un concert a Barcelona,
on Schónberg havia viscut gairebé un any Schón
berg protesta, mig en bromo mig seriosament:
"He hecho aquí muchos amigos que nunca han
oído mis obras pero que juegan al tenis conmi-
go.¿Qué pensaran de mí cuando oigan mis horri
bles disonancias?', del llibre "Schónberg" de
Ch.Rosen, A.Bosc, editor (1983).
13) Tractats deis autors Riemann, Scherchen,
Scholz, Toch, Volbach, Wellesz i Wolf per I'edito
rial Labor.
14) En el qual foren interpretades "Nit Transfigu-
rada"op.4, Líeder per cant i piano op.6, per la
soprano C.Badia i A.Vilalta al piano, a mes del
preludí i fuga en mi b de Bach-Schónberg.
15) j.Homs, testimoni directe de l'estrena, comen
ta: ".. para poder comunicar musicalmente en 42
minutos el hondo sentido de la narración de
Camus, concentró Gerhard la multiplicidad de per
sonajes que intervienen en la misma en dos úni
cos protagonistas: el narrador que explica el com
portamiento de aquellos, i el pueblo castigado por
la peste. El tono impersonalmente neutral en que
está escrito el relato se transmite a través de lo
voz de tono y ritmo indeterminados del narrador,
evitando en todo momento que el melodramd seo
tratado melodramáticamente, y actúa como un
elemento casi musical que se conjunta con las
intervenciones de la orquesta y el coro en una
organización sonora que los engloba a todos. La
Cantata consta de 9 secciones..." del Cata
leg de I 'exposició sobre "La música en la genera
ción del 27. Homenaje a Lorca"(l9¡5-l939)"
Granada, 1986 INAEM
I 6) que em féu pensar tot seguit en un fragment
prou explícit de la primera carta de R.Gerhard a
A.Schónberg: " Sempre vaig estimar i respectar
Pedrell, i el fet d'haver d 'abandonar-lo un any
abans de la seva mort va produir-me un dolor
inmens; tot i això, hoíg d'agrair-li gairebé tot el
millar que tinc, eli va mostrar-me el meravellós i
ignorât llegat de la nostra auténtica música tradi
cional,..." Centenari de R.GERHARD, Dep.Cultura
G.C., (¡996).
17) els escriptors son: X.Benguerel, j.Brossa, ¡.Cór
ner, S.Espriu, j.V.Foix, JMaragall, C.Riba, A.Sala
Cornado, S. Sánchez-juan, j.Salvat Papasseit,
M.Torres.
col laboració
Diputació Barcelona
xarxa de municipis
a quatre veus v 23
articles abril
Els fonaments d'un
bon so coral Un bon so coral prove del concep-
te que el d i rector tingul sobre la produc-
ció de la veu. Si ens sentim insegurs
sobre aquest t ema potser seria conve
nient consultar, de tant en tant, un espe
cialista de la veu per guiar el Cor.
El so és la materia pr ima amb la que
trebal lem i cal que siguem capacos de
modelar-la per aconseguir un so net, sa
i amb bona ressonáncia.
flexible per produi r vocals i consonants.
Totes aqüestes habilitáis requereixen
coord inado i experiencia, de manera que
15 minuts al comencament de cada
assaig haurien de produir resultats apre
ciabas. Les veus que treballen de mane
ra inapropiada, aviat es cansen i es con-
verteixen en mediocres.
Observo que els cantaires de cor
generalment es mostren desitjosos d'a-
prendre a treballar llur ¡nstrument i es
mostren encantáis da l ló que hi passa.
Qualsevol altre instrumentista po t veure
i sentir el qué están fent, ment re que els
cantaires no. Les nostres sensacions
Al l iberem el eos de tensions
Per ser capacos de canviar el so, cal
entendre la seva naturalesa i com funcio
na l ' instrument vocal, així com també la
relació entre la veu i el procés fisiológic.
Caldrá afinar la nostra oTda a les delica-
des subtileses del so corréete.
El cant requereix una gran flexibilitat
de nombrosos múseuls -som com atletes
- p e r bé que els múseuls nostres son
petits. El cant és la suma de nombrases
destreses, i per adquir i r les cal una gran
paciencia, no només per par t deis can-
taires sino també del d i rector
Per produi r un so vibrant, sa i lliure,
haurem d'aprendre com dominar la res
p i rado mantenint el eos lliure i fent ser
vir la mandíbula i la llengua d u n a fo rma
mentres cantem no son, probablement,
una mostra segura del que s'esta p ro
duct psicolôgicament. A i x ô ens obliga a
desenvolupar una Sensibilität correcta.
Es evident que per fer f ront a les
exigèneies del cant, eis nostres cantaires
han d'adquirir qualitats mo l t importants.
La pr imera d'elles és la Postura per can
tar
La postura o actitud per cantar
Una Ifnia imaginaria, hauria de caure,
com si fos t i rada amb plomada, des de la
coroneta del cap fins al centre que for
men els peus. Les orelles han de formar
línia amb les espatlles, les espatlles amb
els malucs, i els malucs amb el centre deis
peus, ment re que els genolls s'han de
mantenir relaxais. La par t superior del
cap apuntará al sostre però mantenint la
barba (ni elevada ni baixa) al seu nivell. El
coli ha destar situât i équil ibrât sobre la
columna vertebral . El cap pesa uns 6,3
kgs. i exigeix un euros equilibri de tal
manera que la laringe descansi en una
cómoda posició baixa.
Tot això és impor tan t perqué els
múseuls que ajusten el so treballen sota
la laringe. Si es produeix tensió en mús
euls equivocats, la qualitat del so sen
veurà afectada. A i xò que diem es veu difi-
cultat quan s'utilitzen par t i turas. . . En
aquests casos caldrà assegurar-se que les
partituras se sitúen prou altes per a man
tenir l'equilibri sobre la columna ver te
bral.
Manteniment de la respirado
Mantenir el so amb una pressió cons
tant d 'aire, és fonamental per a una bona
emissió. N o s'han de produi r tensions a la
mandíbula, llengua, llavis, coli i espatlles.
La pressió correcta de la respirado i de la
part inferior de la glotis, és un deis factors
mes importants per a un bon cant i una
veu sana. El cant exigeix una gran habilitât
en el domini del flux de l'aire i de la pres
sió de la subglotis, perqué vo lum i afmació
han de ser controláis amb independencia
i igualats segons les exigèneies de l'articu-
lació. En les inspiracions, els múseuls del
ventre s'han de moure amb rapidesa, des-
prés es contrauen i es posen ferms
durant les expiracions, la qual cosa ajuda
a produir un flux d'aire équi l ibrât Els can-
taires han d 'emprar les seves própies
mans per reconéixer quan els múseuls
abdominals, laterals i posteriors están
actius en la zona de la cintura.
L'expiració es controla mantenint l'e
quilibri i la posició de la caixa torácica.
A i x ò permet treballar els múseuls abdo
minals i el diafragma. N o hem de perme-
tre que la caixa torácica es relaxi i baixi de
la seva posició. La columna vertebral cal
que es mantingui estirada i amb les cos-
telles obertes. Existeix una relació dinà
mica sempre canviant entre les forces que
cont ro len que entr i aire en el eos i les
que pe rme ten que surt i . Es produeix
2 4 j aquatreveus
una momentàn ia fase de suspensió en
que les forces s'equil ibren i no hi ha ni
entrades ni sort ides.
Q u a n s'inicia l'emissió, comença el
procès d'expiració i els músculs de l'ex-
piracló segueixen actius com un c o n -
trapès i afavoreixen i fins i t o t pressio-
nen l'aire fins el final. Mitjançant l'assaig i
e r r o r es f o rma un concepte mental de
cada fase i un cont ro l équi l ibrât de la
respi rado.
Vegem uns exercicis utils per fami -
liaritzar-nos amb els músculs abdom i
nals:
I - Inspireu c ô m o d a m e n t , sense
omp l i r fins al limit. Imagineu-vos que
esteu inflant mo l t a poc a poc un globus.
Adoneu-vos de l'esforç cada cop mes
gran del supo r t abdominal a mesura
que aneu bufant. Les mans descansen
ais dos costats de la pa r t Inferior de
l 'abdomen.
2 - Manteniu una nota i deixeu anar
lentament l'aire; els cantaires t rebal len
imaginant l 'expulsió de l'aire com una
"combus t ió lenta".
3 - Feu exercicis c o m per exemple
comptar, que resulta mo l t útil per una
contracció diafragmàtica rápida, una alll-
beració sobtada de la paret abdominal i
una re-inspiració t ranqu i l l a . . . Així : 123,
respiració, 1234, respiració, 2345, respi
rano , 123456, respiració... i aixi'fins a IO
o 15. S'ha de fer lentament amb espais
per a la inspiració i anar-los accelerant
progressivament, fins que els mùsculs
abdominals puguin ser alliberats de cop,
abans d'una inspiració profunda i ràpida.
4 - Feu sonar una "r", ascendint i des-
cendint en l'àmbit de la veu, o fent com
un nen quan imita amb el " b r r r r " el so
del m o t o r d'un cotxe. Els mùsculs abdo
minals es contrauen a mesura que el so i
la intensitat s'eleven, i es relaxen quan
baixen. A i x ò permet també moni tor i tzar
la columna d'aire. Quan la columna d'ai
re cessa, la " r " saturare. A i x ò proporc io-
na una gran flexibilitat a la paret abdomi -
nal i el cantaire ho associa amb la sensa-
ció d'una creixent pressió subglòtica a
mesura que el so va augmentant.També
ajuda a alliberar la base de la llengua amb
la qual cosa es redueix la constricció de
la faringe. Per suposat, la frase cantada té
tendència a necessitar el "mè tode del
globus" de progessiva contracció muscu-
lar abdominal.
Llibertat del "tracte" vocal
Es impor tant alliberar el t racte vocal
de tensions innecessàries. Cal tenir en
compte:
1 - La presa silenciosa de respiració a
través de la boca normalment fa baixar la
laringe i produeix una amplia separado
de les cordes vocals véritables i falses.
2 - Els cantaires necessiten sentir que
passa al començament d'un badall: el
paladar s'alça, la mandíbula es relaxa, la
llengua eau, s'alliberen els músculs de la
faringe i baixa la laringe
3 - Taral-larejar amb la boca tancada
ajuda també a alliberar la tensió de la
llengua i la constricció de la faringe i per
me t que les cordes vocals desenvolupin
t o ta la seva llargària. Els exercicis poden
començar amb boca tancada (hm) i gra-
dualment obrir-se a una vocal.
4 - També cal treballar per all iberar la
llengua i la mandíbula:
(a) Recorreu als embarbussaments
per alliberar la llengua;
(b) Moveu la llengua amb rapidesa
per t o ta la boca i davant i darrera les
dents;
(c) Canteu "ng-ah" amb rapidesa i en
sentit descendent de l'escala;
(d) Mastegueu mentres canteu. A i x ô
ajuda a alliberar la mandíbula. Canteu 3 o
5 notes en escala i mastegueu al mateix
temps. Comenceu per un costat de la
mandíbula i repetiu per l'altre.
5 - Es po t aconseguir una obe r tu ra
de la mandíbula mes relaxada, imaginant
que la mandíbula super ior po t ser ober-
ta cap enlaire. Naturalment, aixô no és
fisicament possible pero evita un excès
d 'ober tura de la mandíbula. El registre
superior po t requer ir a mes una o b e r t u
ra mes pronunciada de la mandíbula, cap
endavant i cap avall.
Equilibri de la ressonància
L'equilibri de la ressonància p ro
dueix el so ll iure i sa que to ts desi tgem.
La posic ió de la llengua és crucial en
aquest cas: si esta ret reta, el so sera
massa fose o pastos. Si el so es p r o
dueix amb la laringe elevada i la llengua
cont re ta , el so sera metàHic i dur. Cal
un esforç constant per al l iberar els
músculs de la laringe i de la mandíbula.
La punta de la llengua ha de descansar
aquatreveus v 25
El director «moldeja i construeix l ' instrument vocal»
dar rere les dents ¡nferiors I els costats
han de cont inuar relaxats. La posició
avançada de la llengua t ambé afavoreix
l'articulâcio.
L'afinació curosa en l'aparell f onador
de ressonàncies especif iques ens p ro
porc ionará el so desitjat. A fi que les
vocals ressonin en di ferents nivells i
p rodue ix in un so igualat en t o t el regis
t re , cal fer ajustos a la cambra de res
sonància, i això involucra la llengua, el
paladar t o u , la faringe i a vegades els Ila
vi s. També es po t aconseguir mit jançant
la modi f icació gradual de les vocals a
mesura que ens anem élevant en l'es
cala.
L'objectiu de to tes les vocals és
ten i r equi l ibr i de ressonància. Foscor i
br i l lantor han de ser présents en to tes
les vocals i a to tes les altures. A i x i
mate ix cal igualar el t i m b r e de les
vocals que se succeeixen en una línia
vocal. Una " u " ex t remadamen t fosca
seguida d'una bri l lant " i " desentonará a
les nostres oïdes. Les vocals de les
paraules han de mantenir-se tan t de
temps c o m sigui possible i t ransmet re
la ressonància de vocal a vocal. La l len
gua necessita moure 's ràp idament per
ar t icular les consonants. A ix i , la llengua
hauria de ser mes activa que la mandí
bula. N o cal una excessiva o b e r t u r a o
tancament de la mandíbula.
Per fer ressonància hi ha d'haver ll i-
be r ta t i espai. La laringe ha d'estar rela
xada; així sera beneficiosa i a mes p ro
porc ionará una co lumna de ressonància
mes àmplia. El tancament d'alguna de
les cambres de ressonància amb una
llengua apinyada i tensa po t anul-lar
alguns harmonies.
La base de la llengua ha d'estar rela
xada per crear un espai mes lliure al
fions de la gola i el paladar t o u s'ha
d'alçar per tal d'ajudar a crear espai a la
laringe. A m b exercicis apropiáis realit-
zats al llarg del temps, els músculs es
fan mes for ts , incloent-hi els músculs de
les cordes vocals.
C o m mes agudes son les notes,
mes pet i t s'ha d' imaginar el so; la vocal
s'ha d'haver modi f icat gradua lment al
mate ix t emps que la mandíbula ha
d'estar o b e r t a i relaxada. Men t re es
canten notes agudes la caixa torác ica
ha d'estar ampia i la respiració s'ha d'e-
me t re amb c o m p t e . Si la nota ha de
ser f o r t a , els músculs abdomina ls
necessiten ser contrets . Si ha de ser
piano, les costel les han d'estar ober -
tes pe rò la intensi tat de la respiració
disminuida. Si la frase s'inicia sobre
una no ta aguda es p o t provar de
començar la no ta amb un pet i t so
" n g " i ob r i r cap a la vocal. Per eme-
t r e notes agudes t a m b é és i m p o r t a n t
que la resta del eos estigui lliure de
tensions. Si la no ta aguda és tensa, cal
que els cantaires mogu in la mandíbu
la i la l lengua m e n t r e canten i que
s'assegurin de que el col i , espatlles i
genolls estiguin ll iures de tensions.
Algunes vegades p o t ajudar a eme t re
no tes agudes demanar - los que
empeny in les espatlles cap avall.
Els d i rec tors de cors moldegen i
const rue ixen l ' inst rument vocal mi t
jançant la manera que t enen de donar
instruccions. Cada g rup coral t indrà
un so coral unie depenen t de la c o m
b inado de veus, i a ixò és un repte per
al director. Mol ts cantaires de cors
uti l i tzen les veus amb un vo lum més
f o r t del necessari. Q u a n un m e m b r e
del co r canta co r rec tamen t p o t ser que
ni tan sols senti la seva prop ia veu. Sen
t i r el so és t o t a la seguretat que neces
siten. El fet de confiar en la sensació
més que no pas en el so redue ix el can-
sament. El d i rec to r ha de canviar les
veus de Hoc fins a t r a b a r el so òp t im .
En el meu cor, de terminades veus al
costat d'altres, p rodue ixen un so massa
familiar, que les fa sobresort i r . Per això
trasl lado els meus cantaires a diferents
posicions dins del co r fins que obt inc el
so équi l ibrât i agradable que encaixa
amb la meva oïda.
La bellesa de so d'un co r ben équ i
l ibrât po t fascinar l'oïda i emoc ionar els
cors del public més que qualsevol altre
ins t rument . Per això, és i m p o r t a n t que
a judem els nostres cantaires a p rodu i r
un so bonlc tan t per a la seva satisfac
cio com per al public. •
P a m e l a C o o k
2 6 j a quatre veus
articles
Una recomanació
de Cesar Géoffray
Voldr ia so tmet re a la cons iderado
dels lectors algunes cites del t e x t amb
qué César GEOFFRAY ánima durant
tants anys del mov imen t coral " A coeur
jo ie" , pro longa el l l ibret de J. Y Hamel i -
ne, Le chant grégorien (París, 1961) * .
Si d u n a banda, el que hi diu t é sempre
vigencia quant a la práctica del gregoriá
per par t de les corals, les seves refle
xions guanyen avui en urgencia
-qua ran ta anys mes t a r d - ates
que la practica cultual de l'Es-
glésia, sembla haver arraconat
aquest r e p e r t o r i secular i
excepcional. Potser toca a les
corals sa lvar lo de l'oblit, mes
enllá dels propis valors técnics
i estétics, c o m un reconeixa-
men t agráit ais orígens de la
nostra música occidental; seria
bo d' incloure sistemáticament
algunes mostres d'aquest ar t
en els nostres concerts, a con -
dició - é s c ia r - que siguem
capacos d' interpretar- les amb
un mínim de fidelitat a les
seves exigencies especifiques.
Potser aquesta perspectiva ens
obligará a elementáis reciclat-
ges, en els quals t ambé t robar í -
em bona par t dels beneficis
que per a to ts anuncia Géof
fray en el seu tex t .
" A alguns els sorprendrá
veure aparélxer en una col-lec-
ció d 'obres técniques, reserva
da a les disciplines comp le
mentar les al vol tant del cant
coral , un llibre consagrat al
cant gregoriá, cant "of ic ial" de l'Església...
Caldrá recordar a aquests lectors que el
cant gregoriá és, -a is ulls d ' O c c i d e n t - la
fon t mateixa de la seva música, sota
qualsevol de les formes que prendr ia al
pas dels segles, com a mínim fins a ra
p a n d o del dodecafonisme (...).
aconseguit apagar la monod ia gregoria
na i encegar la seva font pura. (...) Tan-
mateix, les raons d 'ordre espiritual o
estétic que justif iquen aquest a r t sagrat
passen a segon t e r m e davant la nécessi
tâ t de defensar els t résors que donen
test imoni de la grandesa cristiana, en
aquest instant de la historia en qué es
precipi ten sobre el m ó n gegantines for
ces profanes que destrueixen de mane
ra conscient t ô t allô que t é a veure amb
el passât Quantes lliçons p o d e m rebre
encara avui d'aquest a r t perfecte, mal-
grat una evolució accelerada (...).
Comunió Nadal, missa de mitjanit.
ITS1 co- ' i. vif; / r Ps. 109, 3
N splendo- ri-bus sanctA
-y an-te lu-ci- fe-ruro * gé~ nu- i te.
Comunió del Diumenge V de Quaresma.
CO. i fi Sens
lo. 11, 33. 35. 43. 44. 39
V turn • . _ I "
~T~i r—r—r I-dens DÔmi-mis • fientes so-r6- res Lá-za-ri ad mo-
i " -
numen- turn, lacrima-tus est co ram. Iudaé-is, et clamà-bat : • J; if A r <• ' . y<
Lá-za- re, ve-nl fo- ras : et prod- \- it H-gí-tis má-ni-bús
Z±2Z
f / ! * t
et pé-di-bus, qui fu- e- rat quatri-du- á-nus m6r- tu-
* Extrets del Graduale Triplex.
L'arribada de la polifonia, però, d 'on
sor t i r ien les subtileses, els sortilegis, les
compl icac ions harmon iques , no ha
Acabem de constatar que ha influi i
en t o t el desenvolupament musical de la
nostra velia Europa. Parlant només de
polifonia - p l en i t ud de la veu en la músi
ca- , en el seu m o m e n t més àlgid amb
Palestrina, Victor ia, Lassus, l 'aportació
del gregoriá es fa palesa en rest ructura
melòdica de cada pa r t (modal i tat, r i t
me), la lògica de les cadencies d'on sor-
t i ran de seguida i inévi tablement les Neis
de l'acord, l 'harmonia.
I quina varietat en les formes! Q u i
nes diferencies en res t ruc tu ra d'un
Introït, d'un Graduai , d'un Responsori ,
d'un Himne!. A q u í la salmodia desgrana
les seves siTlabes en un c ò m o d e inter-
canvi ent re els dos cors responsorials;
alla, les jubilacions al-leluiàtiques e m -
penyen els seus melismes fins a cims
al tament expressius. Tot plegat ho re-
t r oba rem fora de l'Església en les diver
ses formes vocals i instrumentais. (...)
* N o ens consta que aquest intéres
sant trebal l de Mn. Jean-Yves Hamel ine
hagi estât t radu i t a casa nos
t ra.
Encara que el plaer musical
eixi t de la pol i fonia sigui mo l t
di ferent del que procura el
cant gregor iá - " f u n c i o n a l " ,
atesa la seva naturalesa litúr
gica, però que ofere ix t ambé
una joia musical tant a qui l'e-
xecuta c o m als o ien ts - , el
d i rec to r d 'un co r pol i fonie
t indrà mo l t interés a llegir
aquesta exposició. Per f ru i r
p lenament de l 'harmonia de
les quatre parts, cal p r imer
que cadascuna sigui perfecta
en la seva execució ("justesa"
del so en aleada i durada, junt
a una emissió ferma i del ibe
rada, per pe rme t re una inter
p re tado del t e x t exacta i sen
sible).
El gregor iá o fere ix l 'exemple
d'aquella i n t e r p r e t a d o vér i
tab le en qué no hi ha ni
med ioc r i ta t ni vel- leitat. A
més, - i a ixò servirá t a m b é en
po l i f on ia - la seva execuc ió
exigeix veus individuáis diste
ses en la tens ió f lexibles en la
fermesa, netes i sòbries, qualitats to tes
que convenen al co r pol i fonie que vu l -
gui reeix i r la música i el p o e m a de la
peca (...).•
Joan Josep M o n f e r r e r
a quatre veus v 27
articles abril
Equilibri psíquic i
cant Reproduïm a cont inuado un article
del D r Joan Corbella, publicat a l'Avui el
27/1/02
El cant és molt exigent, pero ajuda a
donar equilibri emocional.
Cantar és una de les actlvitats artisti
ques mes exigeais i, a la vegada, mes gra
tificante de totes les que pot fer l'ésser
huma. Els historiadors del món de topera
han prêtés explicar el fracas de la segona
ópera de Verdi, Un giorno di regno, i el jus
tifiquen amb els trbgics esdeveniments que
va viure el mestre en el temps que la va
eschure. En els anys que van transcórrer
des de íestrena de la seva opera prima,
Oberto, fins a la segúent, el compositor Ita
lia va veure com morlen de manera conse
cutiva els seus dos filis i la seva esposa, I, a
mes, tenia sedosos problèmes per ser
acceptât entre els autors a l'Scala de Milà.
Semblarla évident que el seu estât danim
no podía ser deis mes adients per com
pondré una obra de carácter lúdic amb
argument cbmic. Tôt i que, certament, l'o-
bra va ser un fracas, fots els experts están
d'acord en considerar-la una obra
¡ntel-ligent, ben estructurada, divertida i
amb una gran comicitat. Roger Alier en diu:
"Es una òpera plena de vida i de gracia".
No sembla pas que l'estat danlm del seu
autor es veles reflectit en l'esperit de l'obra.
Calaría preguntar-nos si això II hauria pogut
passar a un intèrpreti Seria capaç de can
tar una òpera bufa un cantant o una can
tanti que estigués passant per unes cir-
cumstàncies personáis semblants a les que
va viure Verdi?
Apressem-nos a dir que segurament no.
La vivencia de la mort dessers estimais,
sobretot la de/s filis i l'esposa, per com afec
ten l'entorn afectiu immédiat, so/en ser
motiu desencadenant d'un ànim depressiu
que tendeix a incapacitar la persona per a
l'expressló de les emocions i, fins i tot per
sentirles. Per poder expressar sentiments
cal poder-Ios sentir, i per poder-los exposar
en un lllbret cal, sobretot, conèlxer la seva
existencia.
L'estat danlm ha de ser un condicio-
nant, si no decisiu si molt déterminant, a
l'hora d'interpretar. A l'hora de cantar, no
sembla del tot extrapolable el tbpic del
pallasso capaç de fer riure els espectadors
mentre el seu esperit plora les seves penes.
Potser alguns professional experimentats
han après a separar amb prou contunden
cia les seves emocions personals, per pesa-
roses que siguin, de les que han d'interpre-
tar doit de l'escenah. A una gran majoria
de contants, afortunadament els resulta
impresclndible una certa pau Interior per
poder-se posar a la peli d'un personatge i
fer-lo creole a l'espectador.
Per altra banda, quan l'agressló és de
caràcter menor, quan la persona passa per
situations conflictives que l'amdinen, tenir
la possibllltat de cantar suposa tenir una
gran oportunitat per alleujar els neguits. Els
contants de corals i orfeons coneixen bé els
efectes balsàmlcs de deixar-se portar per
les partitures I, sobretot, per la nécessitât
de seguir les instructions del director, per
harmonitzar la seva veu amb la de/s altres
companys. Sens dubte és una forma de
deixar de banda les cabbries quotidianes
per una estona i aconseguir relatlvitzar-les,
encara que sigui temporalment.
El cant pot ser la mes exigent de les
actlvitats artistiques i, a la vegada una de
les millors ajudes per aconseguir un equili
bri emocionalM
D r . Joan C o r b e l l a
Art ic le publicat a IAVUI el 27/1/02
a quatre v e u s b u t l l e t a de subscripció
Nom i cognoms Professió
Adrega Telèfon
Poblado Codi Postal
Desitjo subscriure'm a partir del número Quota anual de 6 € Corresponent a 2 números
Fare efectiu l'import mitjancant: Taló bancari adjunt Domiciliació bancària
Entitat Agencia DG Núm.Compte Titular:
Signatura:
Envieu aquesta butlleta a:
Federado Catalana d'Entitats Coráis • Via Laietana, 54, 2n.despatx 213 • 08003-BarceLona • Tel.93 268 06 68 Fax: 93 3197436
a quatre veus
abri. entrevistes
G é r a r d C l a r e t
director de l'Escota Superior de Mûstca
de Catalunya (ESMUC)
"L'ESMUC és un
canvi valent" Ja fa mes d'un any, els conservator is
I els estudlants de mûsica catalans van
protagonl tzar manlfestaclons I p ro tes
tes con t ra el pro jecte de creaciô de la
nova Escola Super ior de Mûsica de
Catalunya (ESMUC), que acusaven de
néixer amb una clara vocaciô elitista, ja
que ofer ia un n o m b r e de places consi
dérab lement mes rédui t que el dels
conservator is existents fins llavors. Les
recol l ides de f irmes, perô, van servir de
poc i el passât mes de se tembre s'inau-
gurava una f lamant ESMUC, una escola
que avui ja fa temps que és en marxa.
Ar r iba ts al final del p r ime r quadr imes
t r e d'aquest curs, par lem amb el seu
director, Gé ra rd Claret, per tal de
conè ixer millor, des de dins, la realitat
d'aquest centre.
- ( A l b e r t T o r r e n s ) En p r i m e r
Hoc, fe l ic i tats p e r la nova escola.
Faci 'ns un balanç d 'aquest p r i m e r
q u a d r i m e s t r e de v ida de l 'ES-
M U C .
- (Gérard Claret) El balanç gênerai és
positiu, en el sentit que velem que tothom
esta content de la feina que s'ha fet
durant aquests prlmers quatre mesos, tant
l'alumnat, corn el professorat, corn els
départements, com ïequlp dlrectlu. A
vegades, sents veus que diuen que una
escola superior no és un Hoc per fer expe
riments. Jo dirla que alxò, per un costai és
ceri, però per un altre, no som una escola
superior amb una historia com teñen
altres escoles europees I estem parlant de
íaplicació d'un nou pia d'estudls. I per
tant, des d'aquest punt de vista, ¡'aplicada
d'un nou pia d'estudls no delxa de ser
d'alguna manera experimental. Des d'a
quest punt de vista, estem molt satlsfets
de com ha anat aquest primer quadrimes
tre que, al matelx temps, ens ha servit per
treure ja conclusions I veure quines coses
hem de rectificar, millorar o canviar. Evi
demment, hi ha coses que farem diferent
en el segon quadrimestre.
- Q u a n a r r i b a r á l ' E S M U C al p ie
r e n d i m e n t ? C o i n c i d i r á a m b el seu
t ras l la t a l 'Audi tor i?
-En principi, el desenvolupament de
l'ESMUC san quatre anys fins que s'omplin
els quatre cursos. Després, si fem un ter
cer cicle o no, ja ho veurem. A l'inlti del
quart any, hem destar en l'oferta màxima
de l'alumnat Si hi arhbarem o no, alxò ja
és un altre tema.
-S 'ha sent i t a d i r q u e l ' E S M U C
si tua d e f i n i t i v a m e n t el g rau supe
r i o r al nivell q u e li c o r r e s p o n . Fins
a quin p u n t a ixò és résu l ta t de la
nova escola o del nou pia d 'es tu -
dis?
-Si parlem de qualitat, en aquest
país sempre hi ha hagut grans professio
nals que s'han dedicat al man de ien-
senyament. Per tant, tampoc no hem de
pensar que ara, perqué comença l'ES
MUC, es fan les coses ben fetes. Molts
de nosaltres som fruit dels ensenya-
ments que hi ha hagut abans I, per tant,
seria renegar del passai Jo cree que,
mes que pensar si la qualitat será dife
rent, el que convia és ¡'estructura. S'es-
tan ensenyant coses molt diferents del
que s'ensenyava fins ara en el sentit d'u
na formado global. Una de les nostres
preocupacions és: es pot donar al
matelx temps una formado global i una
formado específica? A nosaltres ens inte
ressa que les persones que surtln d'aquí
al cap de quatre cursos ho facin amb
una targeta de presentado però que, al
matelx temps, tlnguin una formacià glo
bal. Jo no crée -séria molt trist pensar-
ho- que les dues coses estiguin renyldes.
-Es inév i tab le q u e p a r l e m de
les p ro tes tes q u e van a c o m p a n y a r
el n a i x e m e n t de l ' E S M U C . A q u e s -
tes queixes fe ien r e f e r è n e i a mes
aviat a quest ions logist iques q u e
no pas pédagogiques?
-Jo crée que la majorio de les queixes
que va haver-hi es van deure a la por del
desconegut. Potser, des d'aquest punt de
vista, la gent jove és massa conservadora I
té por. Dorant d'un canvi, que passarà?
Evidemment, es dôna un canvi, pero com
pots innover sensé que es produeixl un
canvi? Esta clar que l'ESMUC, aquî a
Catalunya, ha suposat un canvi molt fort,
pero aixb és molt valent. Es la primera
vegada que es produeix un canvi aixi en
moites de les coses que s'han fet al pais
des del punt de vista musical. Els résul
tats, ja els veurem. De moment, el primer
quadrimestre, son positius.
- C e n t r e m - n o s en el m o n c o r a l .
D e q u i n a m a n e r a p o d e m re lac io -
n a r l 'especia l i ta t en d i recc iô
s imfôn ico-cora l q u e s ' i m p a r t e i x a
l ' E S M U C a m b la r e a l i t a t de l mon
cora l ca ta là , f o r m a t b à s i c a m e n t
p e r cors amateurs?
-Situem-nos com un estudiant de
direcciô coral o d'orquestra que suri d'uns
estudis superlors d'un conservatori. Jo, si
m'hi trobés, anlria a dirigir qualsevol cor
que tlngués al davant. Em sembla que,
per adqulrir experléncia, és necessah. M'i-
magino que moltissims, si no tots els direc-
tors professionals de cors, han dirigit en
algun moment déterminât cors d'afeccio-
nats. En un altre sentit, tombé diria que
tant de bo tinguéssim la possibilitat que
sortlssin mes cors professionals al pais.
- U n a de les noveta ts q u e ha
i n t r o d u i t l ' E S M U C és l ' equ ipara -
ciô de la m û s i c a t r a d i c i o n a l i
p o p u l a r - o n s' inclou la m û s i c a
cora l - al m a t e i x nivell q u e , fins
a r a , n o m é s t é n i a la mûs ica clàssi-
ca. . .
-A l'estat espanyol, en aquests
moments i que em consti, som l'unie cen-
aquatreveus v 29
entrevistes abril
tre superior que reuneix totes aqüestes
musiques al mateix nivell. Des d'aquest
punt de vista, jo cree que som molt
avançais. La ¡dea és que un estudiant de
jazz i un de flamenc, de música contem-
porània, de musicología o del que siguí tln-
guin unes assignatures troncáis que son ¡a
formaaó básica. Després, h¡ ha assignatu
res especifiques de cadascun, que és on es
palpa la diferencia. Perb, a mes d'aixb,
cada estudiant que és dins d'un àmbit
especial pot fer incursions en els altres
àmblts com a segon Instrument, com a
assignatures optatlves, com a assignatures
de lliure eleccló, etcétera. Per tant, una
vegada mes, afavohm aquesta formado
global. Avul dia, la imatge de la persona
que estudia un instrument per ser solista I
per fer una gran carrera cada vegada és
mes difícil i potser cada vegada la societat
ho demana menys. Es important que el
músíc siguí pouvaient. I, per tant, que un
múslc de clàssica sàpiga, en un moment
déterminât, fer jazz i a l'inrevés, i que un
compositor sàpiga fer tant música de
pel.lícules com per séries de televlsia com
arranjaments com música simfonica.
-En aquest sent i t , la m ú s i c a
p o p u l a r t é un r e c o n e i x e m e n t .
D ' a l t r a banda , p e r ò , són suficients
els recursos q u e hi des t inen els
politics?
-Cadascú ha de lluitar pel seu territori.
I la música tradicional es mereix el que li
pertoca, que és teñir les mateíxes opcions
que els altres. Un país ha de defensor la
seva música tradicional. A vegades, quan
hi ha un excés de prodúcelo, la música
tradicional es veu com una cosa llunyana i
de museu. L'ideal seria que la música tra
dicional també tingues aquesta voluntat
d'adaptar-se a la societat i de poder estar
en evolucló constant dins del seu genere.
De fet, potser no haurla d'haver-hi tantes
diferencies entre el que és una música i
l'altra: la música és música. Quan parlem
de música culta i música popular, fem una
diferencia, i potser no n'hi ha tanta, de
diferencia.
- Q u é ho fa, dones, q u e ens fal t i
t o t a una t rad ic ió d 'una m í n i m a
convivencia a m b la mús ica q u e
a l t res pa'ísos ja teñen? Q u é p o t fe r
l ' E S M U C p e r c o r r e g i r aques ta
situació?
-L'ESMUC té ¡'obligado díntentar inno
var en tots els camps, perb jo cree que
aixb va una mica mes enlla de les seves
posslbilitats. Estem parlant de l'ensenya-
ment general, i l'ESMUC no deixa de ser
un ensenyament específic, professional. SI
no s'lntrodueix mlllor la música a l'ensen-
yament general, és difícil. Perb l'ESMUC
pot treballar -ha de fer-ho- en la formada
de pedagogs dínstruments i, per tant, des
d'aquí, estem en contacte amb escoles de
música i conservatoris, priváis o públics,
que ens permeten saber qué és el que ells
volen com a professorat i fer que els peda
gogs que surtln de l'ESMUC tinguin la seva
incidencia en aqüestes escoles de música i
conservatoris. Potser l'ldeal seria que hi
hagués un institut de pedagogía, que hau
rla de teñir la seva Incidencia sobre aixb.
- F i n a l m e n t , q u é op ina de la
v ida musical de casa n o s t r a i, en
concre t , de Barcelona? Fins a quin
pun t la profusió de cicles i con-
cer ts respon a una d e m a n d a rea l
del public?
-Jo cree que està bé que hi siguí tot, i
que per la ciutat de Barcelona -com tam
bé per la resta de Catalunya- hi passin les
grans figures de la música. Una altra cosa
és la programada que es fa a les sales de
concerts. Al Palau de la Música, jo cree
que han aconseguít una programado de
nivell popular ¡mportant -els concerts que
fan els diumenges són plens de geni o
siguí que hi ha public-. L'Auditori, que és
una cosa nova, també està treballant en
aquest sentit, i aquest any té una progra
mado didáctica ¡mportant. Jo cree que
están treballant de cara al futur. Ara bé,
hi ha grans cicles que están una mica
pendents de consolidado. Però això passa
a totes les grans ciutats, i una cosa no
haurla destar renyida amb l'altra. Jo el
que valoro mes és que en els últims quln-
ze anys sha fet tota una xarxa descoles
de música i conservatoris. Confio molt en
la tasca que s'hí fa, i espero que l'ESMUC
servelxi de punt de referencia, de catali
zador de tots aquests esforcos. Jo el que
els demanaria, bàsicament, és que entre
ells estiguin molt relacionáis i que es facin
moltes coses. No val la pena que existei-
xln assodacions si després cadascú fa
com un petit món dins de la seva escola.
Cada escola és lliure de fer el que vulgul,
però no hi ha prou relació a nivell hori
zontal pedagogie. Jo cree que, en això,
l'ESMUC pot servir de punt de referencia.
Haurla de ser així. u
A l b e r t T o r r e n s
• d a g o ioxin hntian rio rniivirn 9
aquatreveus
abril uè podem cantar
Repertori comú El Consei l de la FCEC proposa tres
cançons de Reper to r i C o m ú per a
to tes les coráis federades, per tal d 'am
pliar el n o m b r e de cançons que sapi-
guem to t s els cantaires. Així , quan hi ha
t robades hi ha també cançons comunes
per cantar.
Les que es proposen ara son:
• D A N S A DE CASTELLTERÇOL
(FCEC N ú m . 156)
Tradicional catalana.
Arranjaments per a cobla:
Jaume Serra.
Adaptado coral I per a plano:
Manuel Oltra
Adaptado del text Agnès Armengo l
En la part i tura d'aquesta obra hi figu
ren uns comentaris or ientadors sobre els
seus orígens i la seva evolució histórica.
Es intéressant llegir-los en aquest sentit i
tenint présent la personalitat deis insig
nes músics que han esmerçat el seu
saber en les diferents elaboracions de la
dansa. En si, la peca no ofereix dificultáis
tècniques. Q u a n t a la i n te rp re tado ,
resulta fàcilment assequible atès que és
prou coneguda a casa nostra.
En restructura s'hi poden distingir
tres parts i cadascuna es caracteritza per
un aire part icular tant en la música com
en la coreografia.
DANSA DE CASTELLTERÇOL TRADTOONM CATALANS
JOAQUIM SERRA
AOARRACIÂ CCTTU I REA A PIA MANUEL OLTRA
• • I L
m i CATALANA DEIM7ITAT3 COHAL3
En la pr imera, compassos de I' I al 40,
les sopranos exposen la senyorial i popu
lar melodia, acompanyada pel ritme sub
til i els contrapunts de les altres veus.
Atenc ió al canvi rítmic, amb les veus dia-
logant -compassos del 33 al 4 0 - que cal
mantenir al mateix tempo .
La segona part, compassos del 41 al
48, indicada com a Sardana, s'inicia amb
un nou t e m p o t o t canviant a compás
binari-ternari. I a la tercera, les Pavanes
-compassos 40 a 8 1 - mantenen el t e m
po i passen a binari-binari amb un r i tme
saltironat en les veus masculines; aquest
fragment cal cantar-lo de manera ágil i
graciosa, però sense correr. En el compás
64 d'aquestes Pavanes es recupera el
ternar i - ternar i i l 'obra acabará de la
mateixa manera, amb la reexposició de la
Sardana Final al compás 82.
C o m hem dit al començament, l 'obra
és fácil i agraïda. Sobretot, cal entendre'n
la forma, posar atenció ais matisos i res
pectar les indicacions metronómiques, ja
que és una dansa viva. La par t de piano
que figura a la part i tura po t ser un supor t
ais assajos i en les interpretacions que
requerixin mes sonoritat.
I... la recomanació d'un convençut
castellterçolenc d'adopció: a finals d'a-
gost, per la Festa Major, visiteu la vila de
Castellterçol i assistiu a la Diada de la
Dansa, a carree de joves parelles de
balladors que cada any fan reviure aques
ta festa tradicional. N o en dubteu: s'ho
vai.
• U N A M ATI N A D A FRESCA
(FCEC N ú m . 167)
Tradicional catalana.
Harm.: Josp Llufs Guzman i Ant ich
Es una de les varietats que t r o b e m
d'aquesta peça en el nostre cançoner t ra
dicional. L'autor de l'arranjament, Josep
Llufs Guzman i Ant ich, music i musicòleg
- c o m es po t comprovar en l'article del
quai publ iquem la segona de les tres
parts en aquest número de la revista-
que conrea la composició coral amb p ro -
liferació i compétent personalitat.
L'arranjament presenta sis estrofes,
quatre de les quais son en la versió con-
UNA MATINADA FRESCA TRADICIONAL CATALANA
TX» Jrl Cancan AJPIATI- au Catalunya'
KARUCMTZAC«Û
JOSEP LLLHS GUZMAN I ANTICH
• I I I
Mil CATALAKA
vencional del cançoner La primera, com
passos de I' I al 8, esta harmonitzada a
dues veus d'home. La segona -compassos
del 9 al 16-, la quarta -de l 21 al 2 8 - i la
sisena, lleugerament conclusiva, - d e l 37 al
f ina l - son identiques i harmonitzades a
quatre veus mixtes.
Les estrofes tercera -compassos del
17 al 2 0 - i cinquena - d e l 28 al 3 6 - res-
tringides de tex t i alterades en la música,
son breus transicions harmoniques amb
réminiscences rítmiques de la tonada.
Aqüestes transicions convé cantar-les amb
poc protagonisme per donar natural
rellevància a les estrofes convencionals
entre les quais estan situades
Respectem rigorosament els matisos,
cohérents i meticulosos, que l'autor acos-
tuma a indicar en les sèves partitures.
A i xô ens permetrà fer ressaltar la trans
parencia que la composició suggereix.
• EL MEU AVI (FCEC N ú m . 168)
Havanera. J. Onega Monasterio.
Versió coral de fróncese Vila
La producció coral de Francesc Vila
és extensíssima, amb obres suggestives i
adequades a la majoria de les nostres
coráis, ja que no sobrepassen la dificultat
mitjana. A i x ô és mot iu perqué es man-
tinguin vigents en els reper tor is des de fa
temps. N o m é s mencionant un dels tftols
aparentment mes simples, el Canon del
Rellotge, queda reflectit el mestratge que
poseeix per escriure música coral.
agi/afre veus >31
que podem cantar abril
L'havanera El m e u avi, de J. O r t e g a -
Monaster io , cal remarcar-ho, és una
pet i ta peça fe l içment reeix ida gracies a
la con junc ió d 'un t e x t i d 'una música
que han calât en la Sensibilität popular,
L'arranjament coral que en fa Francese
Vila t é la v i r t u t de la simpl ic i tat i, és ciar,
no presenta dif icultáis. Està concebu t
amb acompanyament ' ins t ruments als
quais és fácil accedir i a mes, hi ha a l'a-
bast una reducció pe r a piano. D'al t ra
banda, l 'escriptura coral de l 'obra, per
m e t que es pugui cantar a capella; na tu-
ra lment , però, amb résultats menys
plens.
Sigui quina sigui la vers ió que s'in-
t e rp re t i cal vet l lar que les veus a ten-
guin eis matisos, pe r ta l que sobresur-
t i la melod ia situada a les cont ra l ts
- compassos del 10 al 2 0 - i que el
pedal super io r que les sopranos can
t e n al mate lx t e m p s soni quasi a boca
dosa . Seguidament, les sopranos recu-
llen la melodia, que passa després a
moda l i ta t ma jo r i ja no la de ixen fins al
f inal.
El mate ix t e x t i eis matisos indicats
pe r l 'autor faci l i taran la in terpre tac ió
de l 'obra. Si hi in te rvenen ins t ruments
caldrà no descuidar- los i equi l ibrar-ne
el vo l um amb el de les veus.
M a n u e l C a b e r o
Equip Tècnic de la FCEC
• LA C A N Ç Ô DE L' INSTANT
josep Vila.
Text Miquel Desclot
El comen tan d'aquesta par t i tu ra ,
fet per Josep Prats, es va publ icar al
n ú m e r o 16 d'aquesta revista, co r respo-
nent al mes de gêner de 2 0 0 1 .
Reco rdeu que la FCEC t é en
existencia mes de 174 par t i tures, que
consten al Catàleg édi tâ t el 2 0 0 1 , del
quai par làvem en l 'anter ior número
d'aquesta revista. Tant el Catàleg c o m
les par t i tu res es venen a preus mo l t
assequibles.
Novetats
Part i tures editades des de la
darrera revista:
FCEC-169
C A N T DE VESPRADA I D ' A D É U
Trad, alemanya SAH
Harmonitzaao: Franz Burkhart
Es po t considerar com a cont inuado
de les obres per a tres veus editades amb
els números 159 a 162, mo l t adequades
per a corals amb poques veus d 'home,
per a corals juvenils, etc. Desconeixem
l 'autor de la traducció.
FCEC-170
N Á D A L A DE L'ERMITA SATB
Música: Matilde Salvador (n. 1918)
Text Jacint Heredia (n. 1948)
Una nádala mes de la prolifica autora
castellonenca, per ais cors que vulguin
ampliar els repertor is de Nadal. N o és
precisament fàcil, però si hom aprèn bé
cada veu per séparât, la poden cantar la
majoria de corals.
FCEC-171
ROSSINYOL Q U E VAS A F R A N Ç A
Trad, catalana sS+SATB
Harmonitzaao: Alberto Grau (n. 1937)
Arran jament realitzat l'any 1974 per
a l'Escola Can to rum de Caracas. N o
conté, però, elements rítmics pròpia-
ment sud-americans; es t racta d'una har-
moni tzac ió amb un marca i carácter
nostalgic, accentuât per dues modula-
dons al semitò super ior (que t renquen
la possible monoton ia ) i per una ampia
"coda".
FCEC-172
LA REINA DEL PLACER
Havanera SATB
Recollida per X. Montsalvatge (n. 1912)
Harmonitzaao: Alain Langrée (n. /927)
La versió original, recollida per X .
Monsalvatge, és a una veu fins al c. I I i a
dues veus iguals a part i r del 12. L'arran
jament per a cor mix t d'Alain Langrée és
tan ben fet que sembla consubstancial a
l 'obra. N'accentua el carácter d'havanera,
sense treure-l i res de la gracia i simplicitat
originals. Una obra d'art.
FCEC-173
EN JAN DE L'ESCLOP
Trad. deis Páisos Baixos SATB
Harmonitzaao: Piet Rippen
Traducció i adaptado:
Joan Soler i Amigó-(n. 1943)
O b r a similar en diversos aspectes, a
les tradicionals alemanyes recentment
editades. Aquesta, però, a quatre veus.
Es de la regió nord-europea de la Frisia
Or iental , avui a cavali entre Alemanya i el
Pai'sos Baixos. L'adaptació al cátala d'en
Joan Solé i A m i g ó li confere ix un
excel-lent carácter de frescor i d 'espon-
tanéftat.
FCEC-174
SALVE REGINA Núm. 4
"Tempore consolatlonis" SATB
Música: Joan Thomas i Sabater ( 1896-1966)
Aquesta ob ra f o r m a pa r t de la
col-leccio de 4 Salves t i tulada "Partita
super Salve Regina", composta el 1959
per a la Capella Clàssica de Palma de
Mallorca (agrupado coral d 'extraordinà-
ria qualitat que funda i dirigí el propi
compos i to r ) . El l lenguatge harmòn ic
emprat és complex, amarat t o t eli d'arrel
gregoriana.
Reedicions
A mes, degut a la bona marxa de
les comandes, hem reeditat les següents
partitures que s'havien exhaurit:
FCEC-24
ULLS, DEU-ME PLORS SATB
W e e p O mine eyes.
Música:John Bennet (ca. 1575-ca. 1614)
Adaptació del text
Joaquim Maideu (1938-1996)
FCEC-32
PER PRIMAVERA SAH
D e r Kühle Maien
Música: Johann Hermann Schein (1586-1630)
Adaptado del text
Joan Costa (1914-1997)
32 ; ai/uarreveus
uè podem cantar FCEC-42
EL CAVALLER E N A M O R A T
Sardana SATB
Músico: pan Manén ( 1883-1917)
Versió coral: Ángel Colomer (1915-2001)
Text révisât per: Joan Costa i Oriol Martorell
FCEC-57
J O A N DEL RIU.
Trad, del Rosselló SATB
Harmonització: Manuel Oltra (n. 1922)
FŒC-I53 LA MARIA DE LES TRENES
Sardana SATB
Música:
psep Saderro i Puigferrer (1883-1970)
Versió coral: Simon phnson (1934-1993)
FCEC- 155.2
EL C A N T DELS OCELLS
Nádala popular catalana SATB
Harmonització:
Francese Vila i Gimferrer (n. 1922)
FCEC- I56
D A N S A DE CASTELLTERCOL
Trad, catalana SATB
Arranpments per a cobla:
paquim Serra (1907-1957)
Adaptacio coral i per a piano:
Manuel Oltra (n. 1922)
Text adaptat Agnes Armengol (1852-1934)
Dos .libres
intéressants...
I l i Cànons de tot arreu
Tots sabem que Joan Costa (q.e.p.d.)
va ser un trebal lador infatigable que va
apor tar valuosos serveis en molts dels
àmbits del nostre cant coral. A la nostra
Federació en guardem un record d'agraït
reconeixement. Però, a par t de les moites
hores que va dedicar a exercir les sèves
responsabilitats, Joan Costa, per vocació,
era un defensor apassionat de la interpre-
tació de cançons estrangeres traslladades
al català. Savi i constant no va deixar mai
de t raduir cançons de qualsevol estil i
idioma, a través de les quais manifestava
també els seus dots poètics i el seu amor
a la muntanya i a la natura.
ESCOLUT5 I TRADUITS AL CÁTALA PER
J O A N COSTA
La seva vfdua, Neus Marce, fidel a la
seva memòria, es va proposar deixar tes
t imoni de l'inestimable llegat d'en Joan
amb la publicació d'uns opuscles fntims i
d'un index exhaustiu de to ta la seva obra
traduïda, el quai l'Orfeo Català ha acollit
en els seus arxius per donar servei als
consultors interessats.
I ara, ha culminât el seu propòsi t amb
aquest llibret, recull de cànons traduits al
català: I I I Cànons de t o t arreu, en el
quai la FCEC s'ha sentit en el deure de
coHaborar-hi. Sens dubte sera una mo l t
bona eina de treball pels afeccionats a
cantar i pels professionals del cant coral.
El contingut és rie en varietat temàtica, i
l'edició, de Clivis, mo l t acurada. Es un lli-
bre digne de recomanar.
M a n u e l C a b e r o
Totes les comandes d'aquests dos lli-
bres realitzades per les corals directa-
ment a la FCEC gaudiran d'un descomp
te especial. Informació: 93 268 06 68.
Les Nadales del Madrigal
L'Agrupació C o r Madrigal, amb la
voluntat de felicitar el Nadal als amies i
familiars t o t fent música i alhora incre
mentar el reper tor i coral català, al llarg
de la seva historia ha anat encarregant
l 'arranjament de nádales del nost re
canconer tradicional a un compos i to r del
país, i la seva il-lustració a un artista del
m ó n de les arts plàstiques. Aquesta idea
m
albadi
»liilHI i LES NADALES
PEI, MADRIGAL
L
es va iniciar el 1967, i pràcticament no
s'ha in terromput .
Tots els membres de l 'Agrupació
C o r Madrigal van acordar que la cele
b rado dels cinquanta anys de la Funda-
ció del C o r Madrigal era una bona oca-
sió per editar un llibre amb aqüestes
nádales, i així posar-les a l'abast de to ts
els cors del nostre país i de fora.
A l l ò que gairebé era un somni ara
és realitat, i es mater ia l i tza en un l l ibre,
m o l t ben ed i ta i per Clivis, del qual l'A
grupac ió C o r Madrigal es p o t sent i r
orgul losa. Son 30 nádales de d i fe rent
di f icul tat que poden ajudar a ampl iar el
r e p e r t o r i de les coráis. •
a quatre veus v 33
www.laCaixa.es
V u l i g e s t i o n a r e l s m e u s d i n e r s a l m o m e n t
Venda d' Entrades A m b u n c l i c , t e n i r
l e s m e v e s e n t r a d e s
p e r a l c i n e m a i p e r
a a l t r e s e s p e c t a c l e s
laCaixa.es El teu primer portai personal P e r q u é n o tots v o l e m el m a t e i x , "la Caixa" t ' o f e r e i x el t e u p r i m e r
por ta l p e r s o n a l . A m b e ls s ervé i s f i n a n c e r s i p e r s o n á i s q u e tu tri ïs .
P o d r á s v e u r e to t s e l s t e u s c o m p t e s e n u n a s o l a p a n t a l l a .
T i n d r à s a c c è s a l e s b o r s e s m e s i m p o r t a n t s d e l m o n . Et
f a c i l i t a r e m les n o t i c i e s q u e m e s t ' i n t e r e s s e n . Sabras q u i n
t e m p s fa a la teva c i u t a t . T i n d r à s la teva p r ô p i a a g e n d a .
P o d r á s c o m p r a r les teves e n t r a d e s p e r al c i n e m a i p e r als m i l l o r s
e s p e c t a c l e s , i t a m b é e s t a r al d i a d e la c a r t e l l e r à . I, f ins i t o t ,
p o d r á s triar e n t r e m i l e r s d e p r o d u c t e s d e to te s les n o s t r e s
b o t i g u e s , fer la c o m a n d a d e l s u p e r m e r c a t o t robar el p is
q u e e s t á s b u s c a n t . A m é s , et d o n e m c o r r e u e l e c t r o n i c
gra tu i t . C o n n e c t a ' t a www. laCa ixa . e s i fes - te el t e u por ta l .
3 * l aCa ixa
abril si voleu anar pel món... Si voleu anar pel món...
• International Choral Singing Festival
Nancy, Franga
06 - 12/05/2002
E-mail: [email protected]
• 4th Rhodes International Music Festival
Rhodes, Grecia
08 - I 1/05/2002
E-mail: [email protected] OR:
• 2nd Yurlov's International Choir Conductor's Competition
Yekaterinburg, Russia
Maig 2002
Tel.: + 7 34 32 517180
• Ith International Folk Songs Choir Festival
Praga, República Txeca
02 - 05 /05/2002
Fax: +42026843270
• 50th European Music Festival for the Youth
Neerpel t , Bélgica
01 - 05/05/2002
Tel: + 3 2 I I 662339
Fax: + 3 2 I I 665048
• 23rd International Children's Choir Festival
Halle/Saale, Alemanya 02 - 05 /05/2002
E-mail: [email protected]
W e b : http://amj.allmusic.de
• Europa Cantat International Study Tour for Choral Conductors
Sofia and Plovdiv, Bulgaria
05 - 13/05/2002
E-mail: [email protected]
W e b : ht tp: / /www.EuropaCantat .org
• /2th Festival of Choral Singing
Nancy, Franga
06 - 12/05/2002
E-mail: [email protected]
• I Oth Choir Festival in Vaasa Vaasa, Finlandia
08 - 12/05/2002
E-mail: [email protected]
W e b : http://www.vaasa.fi/choirfestival
• 4th International "Robert Schumann" Choir Competition and Festival
Zwickau, Alemanya
16 - 20/05/2002
E-mail: [email protected]
W e b : ht tp: / /www.musica-mundi.com
• Festival Música Sacra International Mark toberdor f Alemanya
17 - 21/05/2002
E-mail: [email protected]
http://www.musica-sacra-international.de
• X X X Festival of Songs Olomouc 2002
Olomouc , República Txeca
05 - 09/06/2002
E-mail: [email protected]
W e b : http://www.festamusicale.cz
• "Songbridge doubled" Espoo, Finlandia
07 - 14/06/2002
E-mail: [email protected]
http:/ /www.choralespoo.f i
• 3rd Choral Singing Contest of South American Folk and Popular Music
Ciudad de La Plata, Argent ina
13 - 1 6 / 0 6 / 2 0 0 2
Fax: + 5 4 221 4258326
• (7th International Festival of Academic Choirs
Pardubice, República Txeca
28/06 - 03/07/2002
E-mail: [email protected]
W e b : http:/ /www.ipos-mk.cz
• 4th CANTUS MM Choir and Orchester Festival
Salzburg, Austr ia
28/06 - 02/07/2002
E-mail: [email protected]
http://www.austrianvoice.chorusculture.at
• 8th International Chamber Music Competition for Solo Voice
Gorizia, Italia
01 - 04/07/2002
E-mail: [email protected]
http://www.seghizzi.it
http://utenti.tnpod.rt/imontig/zeghizzi 17.html
'41th International Choral Competition
Gorizia, Italia
04 - 07/07/2002
E-mail: [email protected]
http://www.seghizzi.it
http://utenti.tripod.it/imontig/zeghizzi 17.html
• 7th Tuscany International Children's Chorus Festival
Florencia, Italia
01 - 08/07/2002
E-mail: [email protected]
http: / /www.musicamundi.com
• I Oth International Choral Kathaumixw
Powell River Canada
02 - 06/07/2002
E-mail: [email protected]
ht tp: / /www.kathaumixw.org
• 4th International Choir Festival
Parnu, Estonia
03 - 07/07/2002
E-mail: [email protected]
W e b : ht tp: / /www.prkf .ee
• TOUCH THE FUTURE Rheinland-Pfalz, Alemanya
03 - 09/07/2002
E-mail: [email protected]
• 20th International Choir Festival ofPreveza. 8th International Competition of Sacred music
Preveza, Grecia
04 - 07/07/2002
E-mail: [email protected]
• 39th International Choir Competition
Schloss Porcia. Spittal an der Drau,
Austria
04 - 07/07/2002
E-mail: [email protected]
agtvatVeveus v 3 5
si voleu anar pel món... — • Kurt Thomas Conductors' Course
Utrecht , Holanda
5 - I 3/7/2002
E-mail: [email protected]
W e b : h t tp : / /www.snkn!
• IV International Singing Week Zrenjanin, Yugoslavia
05 - 15/07/2002
E-mail: [email protected]
• XXXV// jornades Intemacionals de Cant Coral
Barcelona, Catalunya
08 - 14/07/2002
E-mail: [email protected]
W e b : www.fcec.info
• Inaugural Vox Feminae International Women's Chorus Festival
Florencia, Roma, Italia
08 - 17/07/2002
E-mail: [email protected]
W e b : ht tp: / /www.musicamundi. com
• 4th International Choir Competition
Miltenberg, Alemanya
I I - 15/07/2002
E-mail: [email protected]
W e b : ht tp: / /www.mil tenberg.de
• Europa Cantat junior 3 Namur, Bélgica
13 - 21/07/2002
E-mail: [email protected]
• Europa Cantat Int'l Study Tour for children's choir conductors
Namur, Bélgica
13 - 21/07/2002
E-mail: [email protected]
• Pacific Rim Children's Chorus Festival
Honolu lu , Hawaii
16 - 24/07/2002
E-mail: [email protected]
W e b : http:/ /www.musicresources.org
• Festival (nternacionaf de Música de Cantonigrós
Cantonigrós, Catalunya
18 - 21/07/2002
Tel.: +34932326444
• 3rd International Choir Festival of Sacred Music
Rottenburg/Neckar Alemanya
18 - 22/07/2002
E-mail:
• 22nd International Youth Music
Days St. Andreasberg/Oberharz, Alemanya
16 - 26/07/2002
E-mail: [email protected]
W e b : http://amj.allmusic.de
• Sth International Recitals of Choirs "Hora Cantavi 2002"
Suvaki, Polonia
18 - 20/07/2002
E-mail: [email protected]
• Musique en Morvan 2002 Autun , Franga
18 - 28/07/2002
E-mail: [email protected]
W e b : http://acj.MusicaNet.org
• Setmana Internacional de Cant Coral
Tarragona, Catalunya
20 - 28/07/2002
E-mail: [email protected]
http://www.geocit ies.com/acctmusic
• Academia Europea de Cant Coral
Foix, Franga
20 - 30/07/2002
E-mail: [email protected]
http:/ /www.eurochoracad.free.fr
• Choral Music Experience Institute for Choral Teacher Education
Maynooth College, Co. Kildare, Irlanda
20 - 28/07/2002
E-mail: [email protected]
W e b : ht tp: / /www.boosey.com
http://www.choralmusicexperience.com
• 8th Festival Internacional de
Polifonía i Habaneres Torrevieja, Espanya 20 - 28/07/2002 E-mail: [email protected]
[email protected] W e b : http://www.habaneras.org
• Europa Cantat - European Academy for Young Choral Singers
Weikersheim, Alemanya
21 - 31/07/2002
E-mail: [email protected]
W e b : ht tp; / /www.EuropaCantat .org
• 4th Taipeh International Choral Festival
Taipeh, Taiwan
21 - 27/07/2002
E-mail: [email protected]
W e b : h t tp : / /www.tpf . tw
• 1st International Choir Festival Randers, Dinamarca
24 - 27/07/2002
E-mail: [email protected]
• Curs Internacional de Lleida Técnica vocal: 24/07 - 02/08/2002
Direcció coral: 2a. quinzena d'agost
E-mail: [email protected]
• Europa Cantat International Singing Week
Loughborough, Gran Bretanya
28/07 - 04/08/2002
E-mail: [email protected],
http://www.singing.weekbtinternet.co.uk
E-mail: [email protected],
http://www.singing.weekbtinternetco.uk
• 4th fntemationaf Youth Chamber Choir Meeting
Usedom, Alemanya
01 - I 1/08/2002
E-mail: [email protected]
W e b : http://amj.allmusic.de
• "Vivace 2002" International Choir Festival
Veszprem, Hongr ia
02 - 05/08/2002
E-mail: [email protected] httpy/www.vmkveszprem.hu/events.html
• 6th IFCM World Symposium on
Choral Music Minneapolis, USA 03 - 10/08/2002 E-mail: [email protected]
• San Juan Coral 2002 San Juan, Argent ina 15 - 20/08/2002
E-mail: [email protected]
3 6 j a quatreveus
abril si voleu anar pel món... • 50th "Guido d'Arezzo" Choir
Competition
Arezzo, Italia
19 - 25/08/2002
E-mail: [email protected]
• Vocal Jazz Days Soesterberg, Holanda
24 - 30/08/2002
E-mail: walterf@worldonl ine.nl
www.debiltstars.nl/Vocaljazzdays.htm
• Europa Cantat International Singing Week
Nevers, Franca
25/08 - 0 1 / 0 9 / 2 0 0 2
E-mail: [email protected]
http://www.vil le-nevers.fr
• Alpe Adria Cantat Lido di Jesolo, Italia
01 - 08/09/2002
E-mail: [email protected]
http://www.feniarco.it
• Europa Cantat - European Academy for Young Choral Conductors
Fano, Italia
01 - 08/09/2002
E-mail: [email protected]
ht tp: / /www.EuropaCantat .org
• Concurs Internacional de Cant Popular "Europa i els seus cants"
Barcelona, Catalunya
18 - 22/09/2002
E-mail: [email protected]
www.amicimusicasacra.com
• Tonen 2002
Monster Holanda 20 - 22/09/2002
E-mail: [email protected]
ht tp: / /home.kabelfoon.nl /~vranken
• "Indian Summer" - Singing Week for More Mature Singers
Lake Balaton, Hungría
26/09 - 02/10/2002
E-mail: [email protected] O R
http:/ /www.vmk.veszprem.hu
• 8th European Convivial Wine Song Festival
Pecs, Hongria
27 - 30/09/2002
E-mail: [email protected],
http://extra.hu/winesongfestival
• "Songbridge" La Plata Argent ina
29/09 - 5/10/2002
E-mail: [email protected]
www.aamcant.org.ar
• 2nd International Competition for Young Choral Conductors
Talinn, Estonia
02 - 06/10/2002
E-mail: [email protected]
ht tp: / /www.EuropaCantat.org
• 2nd Choir Olympics 2002 Busan, Rep. de Corea
19 - 27/10/2002
E-mail: [email protected]
http: / /www.choirolympics.com
• In the Footsteps of Beethoven and Schumann
Bonn, Alemanya
29/10 - 03/1 1/2002
E-mail: [email protected]
ht tp: / /www.EuropaCantat.org
• International Vocal Group Festival 2002
Tilburg, Holanda
01 - 3/1 1/2002
E-mail: [email protected]
http://www.snk.nl
• XlXCertamen Coral Villa de Aviles 9, 16, 23 i 30/1 1/2002
Tel.: 985 542882 - 985 563422 -
985 564103
• World Youth Choir European Session
Namur Belgica
Desembre 2002/Gener 2003
E-mail: [email protected]
• Happy Birthday Handel Halle/Saale, Alemanya
21 - 23/02/2003
E-mail: [email protected]
http:/ /www.happy-birthday-handel.de
• 1st Europea Jazz Days 2003 Praga, Rep. Txeca
24 - 27/04/2003
Fax: +42026843270
• 8th /nternat/onai Choir Festival "Tallinn 2003"
Tallinn, Estonia
24 - 27/04/2003
E-mail: [email protected]
http:/ /www.kooriyhing.ee
• 8th International Chamber Choir Competition Marktoberdorf
Marktoberdorf , Alemanya
05 - I 1/06/2003
http://wvw.int-kammerchor-wettbewerb.de
• 8th Tuscany International Children's Chorus Festival
Florencia, Italia
30/06 - 08/07/2003
E-mail: [email protected]
http: / /www.musicamundi.com
• Festival EUROPA CANTAT XV
Barcelona, Catalunya
18 - 27/07/2003
E-mail: [email protected]
ht tp: / /www.EuropaCantat .org
• / Ith EUROTREFF
Wol fenbüt te l , Alemanya
27 - 31/08/2003
E-mail:
http://amj.allmusic.de
• 6th /nternationa/ Choral Competition
Trelew, Argent ina
16 - 21/09/2003
E-mail: [email protected]
• (Oth Athens International Choir Festival, Choirs Olympiad
Atenes, Grecia
10 - 14/1 1/2004
E-mail: rama@compul inkgr
aquatreveus i37
calaix de sastre abril
Cançonerde
butxaca
El Cent re de Promociô de la Cultura
Popular i Tradicional Catalana ha coeditat
conjuntament amb Edicions El Mèdol
(Cartagena 15-A, 43004 - Tarragona) un
cançoner que pretén -segons s'expllca a
la con t rapo r t ada - posar a l'abast de la
gent un reguitzell de cançons (lletra i
mûsica) per a ser cantades en molts I
diversos moments de la vida. N o es trac
ta, per tant, d'un recull de cançons t rad i -
cionals en un sentit estricte, sinô d'un
conjunt d'obres de diversa procedència,
utils tant per animar una vetllada, una
sobretaula, un viatge, com d'eina per a
corals, mestres de mûsica, etc. Efectiva-
ment, hi podem t robar balades, balls t ra -
dicionals, canons, cançons a veus (iguals i
mixtes), cançons de joc i també obres
d'autor (Serrât, L lach, . . . ) . Una bona eina
que ens po t ajudar a l'hora de fer cantar
t o t h o m .
Cançoner de butxaca
Sempre hi ha una canco
MARCEL CASELLA;. RAMON MANENT.
RAH-MON ROMA, RAMON VILAR
C.H.O.I.R. 2002 C o m cada any, el Depa r tamen t d'En-
senyament de la General i tät de Catalun
ya en co l . laborado amb la Landesakade
mie für die musizierende Jugend in
Baden -Wür tenbe rg p r o m o u e n la par t i
c ipado de joves cantants catalans al
C.H.O.I.R. 2002. Aquesta és una t r aba
da de cantaires de diverses regions
europees que preparen con juntament
un programa de música simfónico-coral
sota la direcció de dos prestigiosos
di rectors alemanys. La t rabada t indrá
lloc entre el 17 i el 29 d'agost a O c h -
senhausen (Alemanya). El viatge i l'allot-
jament deis aspirants sel.leccionats és
gratui't. Aquel ls joves cantants ent re 16 i
24 anys que hi estiguin interessats cal
que demanin per fax: 93 426 40 99 o
per e-mail: choi rcat2002@hotmai l .com
el full de sol-l icitud.
Intercanvis amb
coráis El C O R DE LLÍBER de la Marina Alta,
del País Valencia, desitja poder fer inter
canvis amb coráis catalanes. Podeu con
tactar amb ells per teléfon: 96 573 31 46
o bé 655 34 47 59, o bé per correu
electrónic a [email protected].
El C o r de Cambra TE D E U M A D O -
RAMUS de Sofia, Bulgaria, desitja fer un
intercanvi amb una coral catalana. Podeu
contactar amb ells per correu electrónic:
te@cbl inknet o bé [email protected].
La coral ZRINYI I L O N A G Y M N A -
Z I U M de Miskoll (Hongria) desitjaria fer
un intercanvi amb una coral catalana. Es
un cor de noies i els podeu contactar per
mail: [email protected]
Coral de Sicilia (Italia) desitja fer un
intercanvi amb un cor cátala durant l'es-
t iu. Son 30 membres i els podeu contac
tar a: [email protected]
M o l t sovint rebem pet ic ions de
coráis estrangeres que desitgen fer un
intercanvi amb una coral catalana. Aqües
tes peticions normalment arr iben amb
mol t poca antel- lacio i ens és difícil fer
arribar la in formado, t o t i que estem
segurs que moltes de les coráis de la
FCEC hi podr ieu estar ¡nteressades.
Es per aixó que properament ob r i -
rem una nova secció a la nostra página
web, en la que in formarem de totes les
peticions d'aquest tipus que ens arribin.
Si a mes desitgeu rebre la informació
directament, només ens heu d'enviar un
correu electrònic a [email protected] que
digui: ESTEM INTERESSATS EN REBRE
LES PETICIONS D ' INTERCANVIS A M B
CORALS ESTRANGERES.
En aquests moments només ten im
els correus electrànics d'un 10% de les
corals membres. D e m o m e n t encara no
és gaire, però esperem que de mica en
mica aconseguirem ten i r una adreça
electrònica per cada coral, de manera
que aquesta via de comunicació, ràpida i
econòmica, es converte ix i en la via habi
tuai de comunicació amb to tes les corals
de la FCEC.
Mes coses Indian Summer Singing W e e k per als
Cantaires Mes Grans
25/09 - 02/10/2002
Hongria, Llac Balaton
La Setmana Cantant " Indian Sum
mer " està organitzada per als cantaires
mes grans - indiv iduals o en g r u p s - que
se senten una mica "sols" enmig de les
noves generacions de cantaires i que
encara vo len cont inuar cantant, sent int
el r ep te d ' i n t e r p r e t a r grans peces
corals sota la batuta de reconeguts
d i rectors.
Si la teva coral , els teus amies can
taires ja " re t i ra ts" , o t u mate ix corn a
cantaire individuai, per tanys a aquesta
"categor ia" , si us plau veniu i d iver t iu -
vos amb nosaltres! Els cantaires hi
poden anar acompanyats amb els còn -
juges o amies no cantaires: s'ofereix una
comple ta exper ièneia cultural i turfstica
per a cadaseli. " Indian Summer " us o fe-
reix una fantàstica setmana a Hongr ia,
al famós i meravel lós lloc de vacances
Balaton.
C o m que el 2002 és any Kodâly, es
trabal lare la Missa Brevis c o m a t r i bu t al
gran mestre hongarès. La Missa Brevis
és una bonica compos ic ió per a veus
mixtes, solistes i o rgue. D i rec to r : Lasz-
lo Heltay (GB).
TERMINI D' INSCRIPCIÓ: 31/03/02
Per a més détails:
F C E C : Tel.: 93 268 06 68 •
38 j a quatre veus
2002 abril entretenicors
Encreuats musicals
Mélodiques Harmoniques 1. Pedra, sardana i pissarra. 1. Els musics s e n solen p rendre i ben fet que fan.
2. A l t r a m e n t dit, largo. Variacions mister iores de n'Elgar 2. 1 ara poc a poc. H o fa la Rita quan canta malament
3. Indici d' indicació musical a l'India. 3. Canoo originaria de I'lndia. Enemies de les Orques tes Andor ranes .
H i ha oboès que ho són. Mi Ma jo r 4. Ga t angles mut . Si Ma jor D ibbu ix d 'un ppai's ppianissim.
4. Bona T r o m p e t a Irene, i doblada. Indica N o u Rj tme In termedi . 5. Mater ia d' inspiracio. Vigila: alta tensio. Vo lem Una Lfrica Open'st ica.
5. Segona de Re. La Major Relatiu a la capacitat pu lmona r 6. Escala ascendent.
6. Riu d 'o r wagner ià. Alguns, c o m en Beethoven, s'hi encaminen. 7. Per quan un t e m a se t ' indigesta. Si t ' ho diu en Gard iner entra.
Lletra muda i escapcada. Ella canta a capella.
7. Alguns d i rec to rs el desmengen quan desafmem. 8. Vila famosa per la seva banda. Si e t d iuen a ixo vo len d i r D o .
O b r e pentagrames i po r tes . La Lola canta sense consonants.
8. Veu mi l i tar poc melodiosa. Ocel ls de cant musical. 9. Anagrama que n o sona. Tantals desordenats amb el capo a la coda.
D o n ve la mùsica escandinava. 10. Famosa huaratxa d'en Bernstein. Si n o en resp i rem no can tem.
9. Famós au to r de tangos. D a capo a coda. D e vegades ens q u e d e m sense a mitja frase.
10. A ra , para de cantar A r a canta una oda. A r a un La. 1 1. Qualsevol cantaire ho es. Es b o fer-ho amb el pa i amb ins t ruments
1 1. Os t i na to de Las. El metal l d'aquell r iu. de vent, pe ro no amb els politics.
Pep Solé
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
La solució la podeu t rabar a la nostra pàgina web: www.fcec.info
aquatreveus v 39
g ra va-te" Is al cap!
atenció ciutadana
Informació general í servéis El telèfon 012 informa sobre els diferents servéis i organismes de la General i ta t de Catalunya i sobre infinitat de servéis d'arreu del país.
El telèfon 112 facilita l'accès dels ciutadans de Catalunya ais servéis d'emergències. Un unie telèfon per a totes les emergencies.
0) lu in
Oool-t per í e r (Viol-t per viure
o ü Generalitat de Catalunya
w w w . g e n c a t . n e t