Afers. Vol. XVII. Número 42/43. 2002. Joan Fuster

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

afers

42/43

DossierJoan Fuster

Coordinació i presentació

Vicent. S. Olmos i Tamarit

—Vol. XVII—

Catarroja, 2002

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

afersFulls de recerca i pensament

Revista fundada l'any 1985 per Sebastià Garcia Martínez

Director. Manuel Ardit Lucas

Cap de redacció: Vicent S. Olmos iTamaritConsell de redacció: Joan Bada i Elias, Evarist Caselles i Monjo, Agustí Colomines iCompanys, Ferran Fabregat i Cosme, Josep Ferrer i Ferrer, Pere Fullana i Puigserver,Joan Iborra i Gastaldo, Antoni Quintana i Torres, Vicent L. Salavert i Fabiani, Josep M.Torras i Ribé, Josep Torró i Abad, Pau Viciano i Navarro

Consell assessor. Rafael Aracil, Miquel Barceló, Miquel Batllori, Ernest Belenguer, JosepBenet, Domènec Campillo, James Casey, Alfons Cucó, Antoni Ferrando, JosepM. Fonti Rius, Josep Fontana, André Gallego, Albert G. Hauf, Josep L. Hernández Marco,Telesfor Hernández Sempere, Josep Juan Vidal, José M. López Pinero, Josep Massot iMuntaner, Víctor Navarro Brotons, Mariano Peset, Antoni Roca, Vicenç M. Rosselló,Núria Sales, Eva Serra, Sebastià Serrano, Vicent Simbor, François Sureda, Josep Termes

Assessor lingüístic. Ramon Ramon

English Summaries. Carme Pastor

Disseny. Rosa Muñoz Izquierdo

Portada: Obra d'Andreu Alfaro, Joan Fuster, 2002, dibuix (36 x 51 cm)

Redacció: PAÍS VALENCIÀ: La Llibertat, 12 / Apartat de Correus 267 / 46470 Catarroja/telèfon: 961 26 86 54/fax: 961 27 25 82/e-mail: [email protected] • CATALUNYA:

Pallars, 430, 2n, la / 08019 Barcelona • ILLES BALEARS: Verd, 68 / 07120 Palma

http ://www.provicom. com/afers

© Editorial Afers

Els treballs publicats a Afers s'inclouen als següents repertoris:—Bibliografía histórica sobre la ciencia y la técnica en España (Asdepio, Madrid)—índice español de humanidades (ISOC, Madrid)—índice histórico español (CEHI, Barcelona)

La reproducció total o parcial d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny de la coberta, resta prohibida. Aixímateix, no pot ésser emmagatzemada o tramesa de cap manera ni per cap mitjà, compresos la reprografia i eltractament informàtic, elèctric, químic, mecànic, òptic, o bé de gravació, sense la prèvia autorització de lamarca editorial. La distribució d'exemplars mitjançant lloguer o préstec públics resta rigorosament prohibidasense l'autorització escrita del titular del copyright, i estarà sotmesa a les sancions establertes per la llei.

Edita: Editorial Afers (Catarroja)Dipòsit legal: V-4082-2002Imprès a la Impremta Lluís Palacios (Sueca)ISSN: 0213-1471ISBN: 84-95916-04-5

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

Index

Joan Fuster

Vicent S. OLMOS I TAMARIT: Pensar Fuster, avui 265

Francesc PÉREZ MORAGÓN: Alguns moments de la vida de Joan Fuster 275

Faust RIPOLL DOMÈNECH: El món cultural valencianista a la València delsprimers anys de la postguerra 319

Enric PUJOL: Joan Fuster, símbol de la represa nacionalitzadora dels anyscinquanta 347

Josep Maria BUADES i JUAN: La cultura a Mallorca a la fi del franquisme(1962-1975) 361

Antoni FURIÓ: Notes sobre la correspondència de Joan Fuster 377

Ferran ARCHILÉS: Una posteritat de paper. Una dècada d'estudis i d'edicions

fusterianes (1992-2002) 393

Xavier FERRÉ I TRILL: Lectures de Nosaltres, els valencians (1962-1977) 435

Ferran GARCIA-OLIVER: Una estranya parella. Fuster i la universitat 459

Pau Vici ANO: La nació de Fuster. Revisions i persistències 473

Vicent PITARCH: Joan Fuster, d'esquena als polítics 489

Vicent RAGA: L'originalitat de Joan Fuster 505Xavier SIERRA LABRADO: Suggeriments per a una exegesi rigorosa dels afo-

rismes fusterians 515

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

Miscel·lània

Just CASAS: Els mecanismes de mediació, conciliació, arbitratge i consenssocial de la Generalitat de Catalunya (1931-1936) 523

Lluís DURAN: Arrelament i expansió de l'Associació Protectora de l'Ense-nyança Catalana (1914-1923) 537

Giovanni C. CATTINI: Una lectura franquista de Prat de la Riba 561

Josep FERNÁNDEZ TRABAL: El conflicte remença a la Catalunya del segle XV(1388-1486) 587

Postscríptum

Núria SALES: Templers, croats i excomunicats. Notes desordenades de lecturaentorn d'Oliver de Termes, «mestre de ginys» a la conquesta de Mallorca .. 627

Recensions

Josep JUAN VIDAL, Manuel ARDIT, VicentL. SALAVERTFABIANI, Anna AGUADO,

Núria SALES, Thomas F. GLICK, Antoni QUINTANA 635

Ressenyes culturals

Carme MOLINERO 665

Englísh Summaríes 669

Publicacions rebudes 677

Normes de presentació d'originals 687

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

VICENT S. OLMOS I TAMARIT

Universitat de València

Pensar Fuster, avui

Corregir i augmentar: això és la cultura.J. FUSTER, Consells, proverbis i insolències.

El llegat de Fuster

No és gens estrany que Afershaja volgut preparar un número dedicat a la figura deJoan Fuster totjust quan fa deu anys de la seua mort, esdevinguda el 21 de juny del1992. Recordé que, poc després del traspàs del primer director de la revista, SebastiàGarcia Martínez (1942-1986), vaig anar a Sueca a demanar-li si volia ser membre delconsell assessor que havíem pensat de crear. Va acceptar-hi de seguida, i des delnúmero 111:5/6 (1987) va ser-ne membre fins al moment de la seua mort, amb ManuelArdit com a nou director. Val la pena de recordar que Fuster havia estat testimonid'excepció del naixement de la revista, durant la celebració del I Congrés d'Històriade l'Horta-Albufera el 1981, del qual va ser president d'honor, mentre que SebastiàGarcia Martínez en fou el president efectiu.

Després, cada vegada que sortia un nou número —això ja ho he explicat en unaltre lloc—, vam establir una mena de ritual: anava, sol, o amb algun membre delconsell de redacció, aportar-li —a allargar-li, com ell deia— el seu exemplar a Sueca,cosa que vaig fer en set o vuit ocasions. Recordé que una vegada vaig anar ambAgustí Colomines i Joan Iborra, una amb Josep Ferrer, i una altra amb Evarist Case-lles. El darrer que li vaig allargar, els primers dies de maig del 1992, fou el VIL13(1992) que, coordinat per Josep Termes, havíem dedicat al tema «Cent anys de ca-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

266 VICENT S. OLMOS I TAMARIT

talanisme», quan feia un segle de l'aprovació de les Bases de Manresa. El lliuramentdel número sempre anava acompanyat d'unes llargues vetllades a casa seua, desprésde sopar en algun restaurant de Sueca. El número següent, el VIL 14 (1992), coordinatper Alfons Cucó i dedicat a l'anàlisi del nacionalisme a l'Europa central i oriental, jano li'l vaig poder portar.

A la primera pàgina d'aquest darrer número hi ha una breu nota de la redacció,datada el desembre del 1992, on fèiem constar algunes qüestions que ara mateix sónde plena vigència. Hi dèiem que «Joan Fuster ha estat l'intel·lectual català més lúcidi més complet que hem tingut al País Valencià», com també esmentàvem que enaquell moment feia trenta anys —enguany en fa quaranta— que havia publicat Nosal-tres, els valencians, inspirat en la Notícia de Catalunya de Jaume Vicens Vives (1960),«on feia un repàs de la història i de la cultura valencianes des de la conquesta cristia-na de Jaume I fins als nostres dies [escrit] en 'clau valenciana', sense complexos ides de la llibertat de pensament —almenys amb tota la llibertat amb què es podia ferl'any 62. Ens explicà que els valencians hem estat —som— un poble i ens posà alcos la por de deixar de ser-ho.» I això, certament, continua sent vigent a hores d'araquan —almenys des de la fi del franquisme— els vents polítics de ponent bufenmenys propicis que mai per al nostre país. Fuster, hi concloíem, «ha estat la veu queens ha empès a deslliurar-nos de tota mena de temors que havíem acumulat 'com apoble' al llarg del camí».

En aquell moment, al consell de redacció vam pensar i discutir sobre l'«obligació»d'Afersde dedicar-li un número. I en aquell moment, també, vam decidir que el pu-blicaríem l'any del desè aniversari del seu traspàs. No podia ser d'una altra manera,si volíem tenir la mínima perspectiva que necessita una revista d'història per aproxi-mar-se a qualsevol esdeveniment, en aquest cas a la figura de Joan Fuster, cabdal perals catalans, en general, i per als valencians, en particular.

En qualsevol cas, només voldria emfasitzar ara i ací que, probablement, ni la revistaAfers ni el projecte editorial que hi ha al darrere de les iniciatives de l'Editorial Afersno existirien —almenys com ho són ara— sense tenir en compte els estímuls decanvi cultural i nacional de les propostes fusterianes i la presa de consciència demolts dels qui encetàrem el projecte que se'n derivà, com també la militància enl'antifranquisme i en la lluita per la recuperació política i nacional del País Valencià.De fet, els que ens segueixen ja saben que l'estudi de les qüestions nacionals ocupenun lloc preferent a les nostres revistes (Afers i El Contemporani), alhora que dediquemuna col·lecció de llibres, «El món de les nacions» —coeditada amb la Universitat deValència—, a editar textos representatius sobre temes relacionats amb el fet nacional(per exemple de François Thual, Alfons Cucó, Ernest Gellner, Liah Greenfeld, Da-niele Conversi, Miroslav Hroch, Anthony D. Smith, Gerard Bouchard, Josep R.Llobera, etc.).

En aquest desè aniversari de la desaparició de Joan Fuster, no hem estat, certament,els únics a recordar-lo; ho han fet diverses publicacions que ara no cal enumerar

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

PENSAR FUSTER, AVUI 267

perquè ja hi ha un article —el de Ferran Archilés— que en fa un repàs bastantexhaustiu. Siga com siga, la nostra aportació, elaborada fonamentalment per historia-dors, encara que no només, pretén situar la figura i l'obra de l'assagista —i de l'histo-riador— en el seu context històric, social, cultural i nacional, alhora que dóna pistesdegudament contrastades sobre la incidència de la «polivalent» obra de Fuster en lanostra història més recent. Més endavant comentaré succintament les aportacionsincloses en aquest volum. Abans, però, voldria fer un parell o tres de reflexionssobre la figura i el llegat de Joan Fuster.

Fa un temps que s'ha suscitat certa discussió sobre l'obra del brillant assagista,així com també sobre el seu paper en la vida valenciana —política, intel·lectual,nacional, etc.— almenys des dels anys seixanta. Si deixem de banda els insults quetradicionalment li ha dedicat la dreta més reaccionària en diaris de marcada trajectòriaantivalenciana —especialment Las Provincias de l'etapa de María Consuelo Reynaiel darrer Diario de Valencia, dirigit pel marit d'aquesta periodista, Jesús SánchezCarrascosa— o en pamflets semiclandestins i opuscles desinformadors i sectaris,esplèndidament subvencionats per l'actual govern valencià del Partit Popular, un altpercentatge de les reivindicacions —i de les crítiques— de la figura de Fuster s'hanproduït més des del punt de vista polític que no pas des de l'anàlisi assossegada isistemàtica de la seua obra que és, indubtablement, el llegat més important que ensha deixat. I dic això, perquè el que ens hauria d'interessar dilucidar ara com ara no ésquina formació política actual és la que millor serva les possibles «essències» fusteria-nes, sinó l'anàlisi —sine ira et cum studio, això sí— de la seua obra. Així mateix, calconstatar com són d'absolutament ahistòriques i interessades les interpretacionssobre el llegat intel·lectual i la figura de Fuster que afirmen que si no hagués escrit opropugnat el seu pensament —la seua visió i les seues propostes sobre el país— nos'hauria produït la crispació que vam patir durant la transició política, una crispacióque en certa manera encara dura.

Aquest intent de culpar Joan Fuster i el nacionalisme valencià és absolutamentinteressat i respon només a la conjuntura política més «presentista». Es una evidènciaque, en major o menor grau, les forces que ocupaven l'espai polític valencià durantla Transició no van estar a l'altura de les exigències dels valencians ni de les esperancesque el País havia dipositat en el canvi de règim després de la mort del dictador,especialment des del punt de vista de la recuperació nacional i democràtica. Peradonar-se d'això només cal llegir el llibre que acaba de publicar Alfons Cucó, Roig iblau. La transició política valenciana (2002), que només és l'inici del que encaraqueda per estudiar.

Sobre les bestieses que ha sostingut —i sosté— la dreta cavernícola, només calrepassar els recents «exabruptes» contra tota raó del conseller de Cultura de l'actualgovern valencià. Efectivament, al periòdic-pamflet Diario de Valencia (12-IX-2002),Manuel Tarancón es despatxa a gust i sense cap mena de pudor contra Joan Fuster,el qual considera un escriptor letal per al País Valencià: «7a medicina que nos propuso

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Fuster ha sido letal. Letal sobre todo porque la han seguido las jóvenes clases emergentesque han tenido un peso decisivo en la política valenciana —hasta la llegada de EduardoZaplana al gobierno de la Generalitat en 1995—y sobre todo en la Universidad, dondeel 'valencianismo' fusteríano gobierna a sus anchas masacrando a quienes piensan distin-to, aplicando el fascismo ideológico a machacamartíllo. Letal porque ante el déficit deidentitdad colectiva, Fuster optó por diluirnos en otra conciencia nacional bien trabaday construida: la catalana» L'escrit del conseller —contestat amb contundencia i preci-sió per Vicent Alonso al' A vuí (30-IX-2002) i per Enric Sòria al Quadern, 210 (3-X-2002), de l'edició valenciana d'El País— només és una petita mostra de les ignominio-ses barbaritats que Tarancón vessa sobre la figura de Fuster, alhora que demostra elgrau d'intolerància —i fins d'odi— de la reaccionària dreta valenciana. Una intoleràn-cia i una hostilitat que arribà fins i tot a dos atemptats amb bomba al domicili deFuster que posaren en perill la seua vida el 1978 i el 1981.

El que cal és tractar Fuster, la seua obra i les seues propostes, ni més ni menys quecom qualsevol cultura «normal» fa amb els seus intel·lectuals més preclars, ambindependència que, paral·lelament, s'hi facen també lectures polítiques més o menysinteressades. Perquè, per exemple, dir que la dreta ha estat implacablement i sectà-riament contrària al pensament de Fuster és, certament, una evidència, però afirmar—com s'ha fet més d'una vegada— que una determinada força política valencianistaha perdut de vista l'horitzó fusteria, així, sense més ni més, és com a mínim política-ment interessat. I ho és perquè, si no s'afegeixen més consideracions, deixaria coma hereves de Fuster altres formacions polítiques que, entenc, són ben lluny de servarl'esperit ideològic que fou el principal fil conductor del pensament i de la lluita in-tel·lectual de l'autor de Nosaltres, els valencians. En aquest sentit, també és un errorafirmar, almenys sense fer massa matisos, que la Universitat de València és avui ellloc on es manté més vigent el llegat intel·lectual de Fuster.

Des d'una perspectiva més justa i més equilibrada es podria afirmar que, avui,l'oblit o el desdeny generalitzats cap a l'obra de Fuster, cap a tota la seua obra, desde la prosa d'idees fins a la més directament política, és una mostra eloqüent de lafalsa situació d'eufòria creativa i intel·lectual que alguns, i no sempre per motius de-sinteressats, voldrien detectar en la societat valenciana actual. L'«eclipsi» de Fustera què al·ludeix Francesc Pérez Moragón en aquestes mateixes pàgines, fins al puntque, a tall d'exemple, a la premsa de Catalunya el dia del desè aniversari de la mortde Fuster només Agustí Colomines va recordar-ho a l'article «Deu anys sense Fuster»{Avui, 24-VI-2002), és produït també —i molt— pel fet que determinats objectes,en general de molt menys valor, s'interposen conscientment entre la seua obra i lavisió del públic, que n'hauria de ser el receptor més immediat. Si l'actual governvalencià no fos tan sectari, la commemoració de la publicació del llibre més emble-màtic de Fuster i de la seua mort hauria merescut un bell reportatge a la televisiópública valenciana, com altres televisions han fet amb motiu d'aniversaris assenyalats(Verdaguer, Pla, Gaudi, Cernuda o Zola).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


No diré, perquè és evident, que l'anàlisi eminentment política no s'haja de fer ono siga important, però em fa l'efecte que ho és molt més estudiar la seua biografiai la seua obra sistemàticament per part dels estudiosos de les diverses disciplines perles quals es va interessar el Fuster del Descrèdit de la realitat (1955), de Les originali-tats (1956), de La poesia catalana (1956), de Nosaltres, els valencians (1962), delDiccionari per a ociosos (1964), d'Indagacions i propostes (1968), o de la Literaturacatalana contemporània (1972). Com diu Antoni Furió a Esquerra Nacional, 34(2002), Fuster no és un «productor d'ideologia», i la diversitat i el calat de la seuaobra, que va des de l'art, la història, la crítica literària o la poesia, fins al periodisme

0 la política, mostra la capacitat de síntesi que tenia i la immensa penetració de lesseues anàlisis. Una obra, en fi, si hem de fer cas de Josep M. Castellet, que fa anys vadepassar l'àmbit estrictament literari i s'ha «projectat sobre la vida cultural i civildels Països Catalans». Al capdavall, un pensament capital que tenia una voluntat«totalitzadora» sobre la nostra cultura o la nostra història. I una figura i un pensamentvàlids també com a model generalitzable, equiparables des de tots els punts de vistaamb els més reconeguts pensadors de renom universal.

Les coses, però, no han anat del tot per aquest camí. Encara que a primera vista noho semblaria, a poc a poc les propostes de Fuster han quedat relegades a un segonpla com a referent dels estudiosos del passat i del present valencià —i no cal dir dela catalanitat. Al perspicaç article de Ferran Garcia-Oliver sobre les relacions entreFuster i la Universitat, hi ha algunes claus per a entendre el que dic. Com explicaGarcia-Oliver, Fuster va produir la seua obra fora de la universitat, però no ho vafer mai d'esquenes a la institució acadèmica. Jo hi afegiria que moltes investigacionssorgides, entre d'altres, de les facultats d'Història, d'Econòmiques o de Literaturade la Universitat de València no s'entendrien sense la prèvia existència de l'obrafusteriana que, a més, suposava l'arribada de la «modernitat» en el somort panora-ma intel·lectual i universitari dels primers anys seixanta. Moltes de les preguntes,dels dubtes o de les afirmacions que Fuster havia plasmat a Nosaltres, els valenciansvan estimular força treballs de llicenciatura, tesis doctorals o articles d'investigació.

1 tot això amb la complicitat d'alguns professors, però especialment de molts alum-nes. La prova fefaent del que dic es pot veure amb claredat quan hom repassa elsíndexs de les actes del Primer Congrés d'Història del País Valencià (1971), coordinatper Emili Giralt, Alfons Cucó i Sebastià Garcia Martínez. En menys d'una dècada(1962-1971), les propostes historiogràfiques de Fuster havien impregnat els interes-sos d'una bona part dels investigadors valencians, molts dels quals esdevinguerenprofessors universitaris, de la mateixa manera que llurs investigacions i reflexionssobre la literatura catalana es tornarien imprescindibles.

Es això el que em sembla que ha canviat. Només cal resseguir els llibres, els articlesi les tesis d'història, d'economia, de sociologia o de literatura que s'elaboren a lesdiferents universitats valencianes —i d'arreu de l'àmbit lingüístic— per veure que lamajoria de vegades no hi ha ni una sola citació de l'obra de Fuster i, si n'hi ha, és

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


només testimonial. Això no vol dir —crec que s'entén— que sempre siga així i, pertant, que no hi haja treballs que tinguen en compte, per assentir-hi o dissentir-hi,l'obra de Fuster, però la tendència que apunte cada vegada s'accentua més. I és acíon pense que rau el problema, en el risc que amb el temps s'oblide la seua obra.Torne a citar l'article de Ferran Archilés, perquè és ell qui ens posa en guàrdia, peradvertir que, quan ja fa deu anys de la desaparició de Fuster, a més que encara nocomptem amb cap biografia, només s'han llegit tres tesis doctorals sobre la seuaobra: la de Josep Iborra, referida als seus estudis sobre humanisme i nacionalisme(1984); la d'Antoni Riera, centrada en la producció assagística (1990); i la de JoanBorja, que analitza el discurs fusteria des de la perspectiva de la teoria del coneixe-ment i de les estratègies comunicatives (2002). Segons que sé, actualment només sen'està redactant una, la del mateix Archilés, precisament sobre el nacionalisme i elfet nacional en l'obra de Fuster. Potser hi ha qui està treballant en secret, però elque és ben clar és que Fuster no forma part de les prioritats de recerca de les universi-tats del País Valencià. Ni de les del Principat. Ni de la de les Illes Balears. I tothomque tinga una mica de trellat sap, com ja he dit més amunt, que en un àmbit culturali intel·lectual distint —vull dir, normal—, una figura de la categoria de Fuster hauriaprovocat una espessa literatura acadèmica.

També és veritat, tot cal dir-ho, que hi ha en marxa alguns projectes importantíssimsper al coneixement i la consolidació de l'obra fusteriana, especialment la nova edicióde les Obres completes, el primer volum de les quals, a cura d'Antoni Furió i de Jo-sep Palacios, acaba de traure Edicions 62; i la impagable edició de la correspondènciade Joan Fuster —fins ara n'han sortit cinc volums—, imprescindible per entendreel nostre autor, però també insubstituïble per traçar-ne una biografia intel·lectual ipersonal més precisa, com afirma Antoni Furió al seu article, i com demostra FrancescPérez Moragón en les diferents aproximacions biogràfiques que ha realitzat de Fuster,en les quals ha anat utilitzant la correspondència que en cada moment estava editada.En aquest mateix número, per exemple, ens n'ofereix una amb dades noves sobre lavida i la personalitat de l'autor. I tampoc no hauríem d'oblidar un altre projecte apunt de posar-se en marxa: la imminent inauguració de la Casa Fuster a Sueca que,dirigida per l'escriptor Víctor Gómez Labrado, serà un referent obligat per a l'estudii la difusió del llegat intel·lectual de l'il·lustre escriptor sueca.

No crec que ni l'exaltació desmesurada ni la detracció infundada de l'autor deNosaltres, e/s vs/enczanssiguen les claus per a interpretar el seu pensament. Al contra-ri, el meu parer és que cal rellegir i re interpretar Fuster a la llum del present, examinarla validesa o no de les seues tesis avui i quines es mantenen vives i amb la mateixaforça que tenien en el moment en què les va formular. En definitiva, ens cal avaluarsi el seu pensament resisteix el pas dels anys. Aquesta és la millor manera de mantenirviu el llegat intel·lectual de Fuster i l'única manera racional i científica d'avançar.«Que la tradició literària en llengua catalana —ha escrit Enric Sòria al número 10 dela revista L'Espill (2002) — té en Joan Fuster un dels seus clàssics sembla una veritat

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


que no requereix demostració. (...) Amb tot, aquesta posició indiscutida no es veurefrendada, o no del tot, per una familiaritat del públic lector amb la seua obra.»Estic plenament d'acord amb Sòria, però ell parla del públic «normal» i jo, en canvi,faria extensiva aquesta afirmació als universitaris, als investigadors i als analistes dela realitat passada i present del nostre país, els quals haurien de tenir al cap l'obra deFuster perquè encara avui és imprescindible que així siga. No es tracta de fer-ho desde l'assentiment acrític, sinó amb el mateix esperit amb què Fuster va elaborar unaobra sortosament desempestadora, que és el seu llegat més valuós. Fet i fet, comdeia Fuster, «corregir i augmentar: això és la cultura».

L'homenatge d'Afers

He de dir que la majoria dels autors a qui vaig demanar la seua col·laboració vanacceptar immediatament. N'hi ha —pocs— que per motius diversos no van poderfer-ho, però el resultat respon a la idea que jo tenia del volum. Es clar que caliainiciar el recull amb un perfil biogràfic de Fuster que servís d'introducció generalper a la resta d'estudis, i no vaig trobar ningú més indicat per fer-lo que FrancescPérez Moragón, que a la seua aportació «Alguns moments de la vida de Joan Fuster»proposa una periodització d'etapes en la vida de l'escriptor, alhora que en desenvolupaalgunes, o bé s'atura, amb una atenció preferent, en aquells moments que es podrienconsiderar decisius en la trajectòria de Fuster.

També vaig creure necessari oferir tres aportacions més sobre l'ambient intel·lectuala València, Barcelona i Mallorca —al País Valencià, a Catalunya i a les Illes Balears, sivoleu—, durant els anys en què Fuster anà creant la seua obra i donant-se a conèixer.Així, Faust Ripoll, a «El món cultural valencianista a la València dels primers anysde la postguerra», descriu els grups i les entitats valencianistes i les activitats culturals(edicions en català, conferències, recitals poètics, cursos de llengua, etc.) que tingue-ren lloc a la ciutat de València en l'asfixiant postguerra, especialment durant el període1939-1949. Ripoll fa una anàlisi de les coordenades polítiques de l'època, marcadesper la forta repressió franquista de totes les iniciatives que el règim consideravaliberals, marxistes o nacionalistes.

D'altra banda, Enric Pujol analitza a «Joan Fuster, símbol de la represa nacionalitza-dora dels anys cinquanta» la seua consagració com un dels intel·lectuals de referènciade la cultura catalana contemporània, cosa que el convertí en un símbol de la represacultural i nacional. Pujol remarca un fet i una data que van marcar l'ascens de Fustera aquesta condició: el viatge el 1954 a Barcelona. Fou a partir d'aquella experiènciaque la seva renovadora definició de l'àmbit nacional, els Països Catalans, va anaradquirint força—per bé que era una idea queja estava implícita en un article apareguta La Nostra Revista el 1950—, fins al punt que a la dècada dels setanta fou ratificadaper la comunitat científica en el decurs del Congrés de Cultura Catalana (1975-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


1977). I, efectivament, en aquell article tan primerenc («València en la integració deCatalunya») Fuster afirmava: «Mentre el problema de València no serà consideratpels catalans estrictes com un problema llur, i com un problema rigorosament nacio-nal des dels punts de mira econòmic, polític i cultural, el catalanisme no deixaràd'ésser un moviment fracassat en potència.»

Finalment, en aquest primer bloc hi ha l'aportació de Josep Maria Buades que, a«La cultura a Mallorca a la fi del franquisme (1962-1975)», mostra el context políticdels anys seixanta a les Illes Balears, quan davant les incerteses sobre el futur de ladictadura després de la mort de Franco el règim incrementà l'activitat repressiva.Una repressió que anà acompanyada d'una nova articulació de l'oposició (partitsd'esquerra i sindicats) que reclamava la democratització del país. Buades descriu elmón cultural illenc i els canvis que va suposar l'arribada massiva del turisme o bé elpaper de l'Obra Cultural Balear en el redreçament cultural de les Illes. Així mateix,ens aproxima a la generació literària illenca dels anys seixanta que més es va identifi-car amb les propostes fusterianes, a la recepció de Nosaltres, els valencians i als intentsde fer-ne un llibre equivalent, que es materialitzà en la publicació d'Els mallorquinsde Josep Melià (1967).

Ferran Archilés, a «Una posteritat de paper. Una dècada d'edicions i estudis fuste-rians (1992-2002)», comenta els escrits —llibres, epistolari, etc.— de Joan Fusterapareguts als darrers deu anys, com també la producció bibliogràfica. Així mateix,fa una anàlisi —que no pretén ser exhaustiva— del context cultural i de l'escenaripolític en què l'obra de Fuster ha estat rebuda. Una de les conclusions és que ladimensió política de l'obra fusteriana ha condicionat la valoració i les perspectivesanalítiques sobre la totalitat de la seua producció. Finalment, Archilés ens prevésobre el perill de «canonització» de la figura de Fuster i discrepa de les posicionsd'alguns reconeguts fusterians.

Antoni Furió, a «Notes sobre la correspondència de Joan Fuster», ens ofereix unavaloració quantitativa (impressionant), però sobretot qualitativa, dels intercanvisepistolars que va mantenir Fuster al llarg de més de cinquanta anys. Més de vint milcartes, entre les enviades i les rebudes mostren la importància —la centralitat, diuFurió— de la seua obra i de la seua figura en el món intel·lectual català de la segonameitat del segle XX. Una centralitat corroborada tant pels temes que tracta comper la diversitat i la qualitat dels seus interlocutors. Així mateix, a la correspondènciatrobem —ja ho deia abans i ja ho havíem vist als volums editats fins ara— detallsprivats, personals; imprescindibles si algú ha d'escometre amb èxit una biografiadefinitiva de l'assagista. De la importància del material epistolar, en dóna compteFurió al llarg del seu paper, però vull ressaltar les notes a peu de pàgina, on ens faveure amb intensitat i amb l'exhaustivitat que permet les dimensions de l'article lariquesa del personatge i del seu pensament. En definitiva ens trobem davant unapart de la seua obra —la correspondència— que no podem entendre en absolut coma «menor» dintre del conjunt de la seua producció.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Xavier Ferré i Trill, a «Lectures de Nosaltres, els valencians», analitza com el llibremés emblemàtic de Joan Fuster ha esdevingut un clàssic de la modernitat en plantejarunes bases crítiques sobre la consciència històrica de la societat valenciana i delsPaïsos Catalans. Així mateix, resseguint les notícies, comentaris i ressenyes que vasuscitar l'obra, intenta esbrinar com era llegit l'assaig als anys seixanta i setanta enun context de transformació social quant a la configuració socioeconómica canviantdel País Valencià. Ferré conclou que després de trenta anys el llibre encara és plena-ment vàlid.

Ferran Garcia-O li ver, a «Una estranya parella. Fuster i la Universitat», es preguntasi un Fuster universitari hauria estat un altre Fuster. Segons Garcia-O li ver, la univer-sitat obliga a complir uns tràmits docents i universitaris, i bona part de les seuesindagacions haurien d'haver insistit en l'erudició, en l'especialització, justament enallò que se situa als antípodes de l'estil fusteria. Però alhora hauria pogut engegarprojectes que sempre acaronà, com ara una història social de la llengua que no vapoder elaborar mai. Així, quan el gener de 1983 es convertí en professor, després desalvar moltes travetes, com explica detalladament Pérez Moragón al seu article, Fusterja havia optat pel silenci. Havia optat, doncs, per retirar-se cap a la rereguarda delmoviment cívic i cultural. La càtedra universitària, en definitiva, li va proporcionarel temps per indagar el que sempre li havia interessat, els problemes de la Decadènciai la història cultural del País Valencià.

PauViciano, a «La nació de Fuster. Revisions i persistències», revisa les tesis «nacio-nals» del pensament fusteria. Segons ell, en un món tan complex com l'actual, lesllengües tornen a guanyar capacitat per crear una identitat potencialment nacional.Aquest, diu Viciano, no és el cas de les grans llengües parlades per centenars demilions de persones, sinó el de llengües d'abast més reduït, com el català, que a mésestan amenaçades de desaparició. A parer seu, la nació de Fuster es presenta a migcamí entre el model descarnat de la nació cívica —una pura il·lusió de l'esperit,diu— i les ambigüitats i els perills de la nació estrictament ètnica. Així, el moll de laproposta de Fuster és una comunitat nacional, integradora i oberta a totes les aporta-cions, que té en la llengua catalana l'ingredient mínim d'identitat imprescindibleper a la cohesió social del territori.

La relació de Fuster amb els polítics, o la seua opinió sobre aquells que es dediquena la política, és el tema que escomet Vicent Pitarch a «Joan Fuster, d'esquena alspolítics», on constata com Fuster, no sense certa amargor, denuncia el dèficit depolítics que pateix la societat valenciana; això és, de professionals que exercesquende cara a la realitat del país i amb un sentit nacional, en comptes d'agenollar-sedavant Madrid. Per a Fuster, la política va anar rodolant cap al descrèdit. SegonsPitarch, el «programa polític fusteria» es concentra en sis fronts principals: l'idioma,la cultura, la identificació del país, la comarcalització, els símbols i la conscièncianacional. Un programa, li sembla i em sembla, que a hores d'ara continua essentplenament vigent.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Finalment, el dossier es clou amb dues aportacions una mica més curtes, però nomenys interessants. Es tracta dels articles de Vicent Raga («L'originalitat de JoanFuster») i Xavier Sierra Labrado («Suggeriments per a una exegesi rigorosa delsaforismes fusterians»). El primer analitza el fet queja el 1952, a l'assaig Les originali-tats, Fuster desplegà la seua consideració del «jo», del seu «jo» com a escriptor, comla font última de significat i de valor. Enuncià en prosa el queja havia avançat en laseua obra poètica anterior: la convicció profunda en la universalitat d'aqueix «jo» ila part que li atribueix explícitament quan analitza el fenomen cultural en general.Així doncs, Les originalitats esdevenen el primer desplegament que va fer Fuster dela seua opció per la crítica. Aquest assaig és, segons Raga, l'escrit fundacional de laseua trajectòria ulterior, ja que només amb la contundent afirmació del «jo» Fusterpodia iniciar i donar solidesa a la seua obra «col·lectiva».

Xavier Sierra, en darrer lloc, assenyala alguns aspectes que haurien de ser conside-rats en estudiar els aforismes de Fuster. Ens mostra com, ben sovint, la idea expressa-da en un aforisme ha estat també tractada en un assaig o en un fragment d'assaig.L'atenció a aquests altres escrits, per tant, ens pot facilitar en algun cas la tasca in-terpretativa, però a més ens dóna informació sobre la manera com els aforismes hanestat confegits. Sierra analitza casos que van des de l'aforisme que ha sorgit paral·lela-ment a la redacció d'un escrit més llarg fins al plagi dissimulat, tot passant per casoson la influència d'autors que habitualment ningú no relaciona amb Fuster és benvisible. Això ens hauria de portar a emprendre un estudi més rigorós de les fontsutilitzades per Fuster.

No crec que és cap excés retòric si dic, per acabar, que hem aconseguit d'aplegarunes magnífiques contribucions, les quals ens permetran d'entendre millor la figurai l'obra de Joan Fuster. Vostès diran si ho hem aconseguit. Nosaltres hi hem posatl'esforç.

Agraïments i projectes

No vull acabar sense agrair a la Regidoría de Cultura de l'Ajuntament de Sueca laseua col·laboració en l'edició del número, com també als autors que immediatamentse sumaren al projecte i acceptaren de col·laborar-hi. També vull anunciar ací queaquest any a l'Editorial Afers publicarem dos llibres sobre Joan Fuster. El primerreproduirà les entrevistes que li van fer al llarg de la seua vida i que van aparèixer endiverses publicacions, ràdios o televisions. Serà un llibre que ens mostrarà el Fustermés àgil i fresc. La recopilació dels materials i l'epíleg és d'Isidre Crespo i la introduc-ció d'Enric Sòria. D'altra banda, Ferran Archilés —ho comentava més amunt— ul-tima un estudi sobre el nacionalisme i el fet nacional en l'obra de Fuster que tambépublicarem. Seran, juntament amb aquest número de la revista, la nostra petita aporta-ció a recordar-lo i a estudiar-lo.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

FRANCESC PÉREZ MORAGON

Alguns momentsde la vida de Joan Fuster*

Des que va morir, es podria pensar que l'obra escrita de Fuster és l'única cosa queen queda, a banda el llegat material —la casa, la biblioteca i l'arxiu, sotmesos a tantesdilacions i disputacions absurdes per algunes de les parts que havien de fer complirl'«última» voluntat de l'assagista1. En queda molt més: un llegat d'idees, de formesde pensar el país, d'analitzar-ne el passat o el present o de projectar-ne el futur quees pot trobar ara mateix reflectit com a programa implícit en el treball d'altres perso-nes, sobretot dedicades a activitats intel·lectuals i polítiques. Es una herència moral,difusa però certa, que no es troba sencera enlloc ni en ningú, però que es descobreix,amb més o menys facilitats, pertot arreu. No hi ha fusterianisme ni fusterianistes,per bé que alguns hagen utilitzat aquests termes amb la pietosa intenció d'ocupar ellloc que Fuster va deixar buit o d'amagar-lo sota runes retòriques. Ara, ningú nopodrà negar que, fragmentàriament, aprofitada per cadascú en allò que li és útil, latasca de Fuster té avui reflexos múltiples, ni que siga a contrario.

Sens dubte, no hi ha en tot plegat res de casual i en qualsevol cas confirma, per siencara calia, la força de les propostes de l'assagista. Fuster era un tipus intel·lec-

* Avance en aquest article materials d'un estudi biogràfic en curs d'elaboració —una elabo-ració massa dilatada, certament—, becat per la Càtedra Joan Fuster de la Universitat deValència. Agraesc la col·laboració que, per enllestir el que publique, m'han donat Heike vanLawick i Vicent Raga.

1 El llegat es regeix per un testament signat I'l de juny de 1974. Anys després, Fuster vapensar sens dubte a rectificar-hi algunes disposicions, amb un nou document, però no hova arribar a fer.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

276 FRANCESC PÉREZ MORAGÓN

tualment ambiciós —econòmicament, no—, que ja des de la seua irrupció en l'escenapública es va proposar de modificar el rumb de la societat valenciana si més no ambtres línies d'actuació: el debat i l'aclariment de les perplexitats nacionals que envolta-ven i encara envolten el país; la modernització de les perspectives culturals amb ladifusió d'idees i punts de vista rebutjats pel franquisme —i després diluïts pels agentssuccessors i beneficiaris d'aquell sistema—; i, finalment, la formació de grups i perso-nes capaces de continuar, ampliar i escampar aquestes propostes.

Des d'aquesta perspectiva, serà difícil desconèixer la unitat bàsica de tota l'obrade Fuster i fins i tot de la seua activitat. Jo no sabria trobar separacions insalvablesentre el Fuster que en un determinat moment proporciona una visió nova sobre lahistòria del País Valencià i el que, al mateix temps, s'acara —és clar que amb recursosinformatius ben precaris— a problemes culturals i polítics universals del seu tempsi que planteja en públic les seues indagacions per mitjà d'articles i llibres. Aquestaunitat, d'altra banda, identifica al meu parer una visió més optimista sobre les possi-bilitats de canvi cultural i social de la que habitualment s'atribueix a «l'escèptic»Fuster, que era al capdavall més capaç probablement d'íl-lusíonar-seque moltes altrespersones del seu temps, d'un realisme cru i sense concessions. En unes altres paraules:quan Fuster es mirava el passat o el present, ho feia sense enyoraments, però tambésense satisfaccions immediates. Més aviat pensava en un futur més just i més amableper a les persones i per a les col·lectivitats que formen. Ni apocalíptic ni integrat,per emprar la ja vella terminologia d'Umberto Eco, sinó potser tocat, ni que sigaen part, d'aquella fe en el progrés humà que formà part del bagatge moral dels il·lustrats.

El meu propòsit no és, ni podria ser, fer balanç d'aquesta herència intel·lectual icivil, o valorar-la. Tampoc no pretenc de fer un esbós resumit de la vida de Fuster,amb la suficient aportació de dates i dades, referències bibliogràfiques i altres notíciesexigibles en un paper d'aquelles característiques. Sense perdre de vista la cronologiavital de Fuster, però sense resseguir-la amb detalls, miraré de fer-ne una mena deretrat, probablement més impressionista i menys precís del que caldria.

Després del 1992, s'ha reeditat alguns dels seus llibres, s'ha reprès l'edició de lesseues obres catalanes completes, s'ha tractat de recollir en volum alguns dels moltsarticles esparsos i, sota la direcció d'Antoni Furió —autor d'un ajustat esbós biogràficde l'escriptor—2, s'està publicant una part substancial de la seua abundant correspon-dència epistolar, tan plena d'interès. Són operacions de justícia, no sempre acompa-nyades per la sort. En qualsevol cas, la confecció d'una biografia extensa i raonable-ment completa de l'escriptor encara no s'ha produït3.

2 A. FURIÓ: Àlbum Fuster, IVEI, València:1994.3 No espot considerar així el llibre de J. M. MuÑOZ PujOL: El falcó de Sueca, Proa, Barcelona:

2002, definit per l'autor (p. 9) com «una recreació literària d'un període històric d'un grupintel·lectual i de la figura de Joan Fuster, que intenta acostar-se a la veritat des de la versemblan-ça que només la llicència d'un exercici narratiu permet». En realitat, d'acord amb convencionsestablertes per entens generalment acceptats de probitat intel·lectual, entre la veritat i la

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

ALGUNS MOMENTS DE LA VIDA DE JOAN FUSTER 277

Sobre Fuster plana una mena de fat que l'amaga al coneixement de moltes personesque ara mateix podrien fer útil la seva lucidesa, prolongar i multiplicar aquella visióseuadelmón—començada pels espais més pròxims—, guanyada amb una disciplinaintel·lectual autoimposada, feta a base de moltes hores de llegir i d'escriure, de solitudi de conversa, d'explotar la sensibilitat i la intel·ligència fins a quedar retut i exhaust.

Es ben probable que aquest eclipsi parcial, i cal suposar que momentani, de l'obrafusteriana es puga relacionar amb el darrer període de la seua vida, marcat per unsquants anys de silenci voluntari, d'allò que ell anomenava la seua «mort», situadacronològicament abans de la desaparició física, una defunció «virtual» en la qualconcorrien moltes causes personals i la influència d'unes altres, d'abast col·lectiu.Es per això que, per a comprendre millor la trajectòria vital de l'escriptor, serà potserútil començar pel final, per aquella mort «virtual» i abans d'hora, per un silenci méseloqüent perquè procedia de qui tant havia escrit i parlat.

Un acte de silenci

«I morir deu ser deixar d'escriure». Aquesta frase de Fuster fou copiosament recor-dada arran de la mort de l'escriptor. No s'ha de descartar que ell la tingués presentquan va decidir «morir-se», si fa no fa pel mateix temps en què va deixar d'escriureen els periòdics, de concedir entrevistes i, al capdavall, quan va limitar molt lesactivitats públiques. La fórmula retòrica no li era estranya. Aquesta equivalènciaentre plegar d'escriure i acabar la vida havia tingut, en Fuster, un altre ús, en el qualla frase podria haver estat: «I morir deu ser deixar d'escriure en català». Per això, en1955, es referia a «un conegut intel·lectual català -que va morir, segons diuen, benjove, cap a l'any vint o això, i que es firmava Xènius»4.

Si més no des 1970, Fuster començà a declarar-se vell, en converses, en algun escrit. El22 de novembre d'aquell any, en fer els quaranta-vuit anys escrivia a un editor: «Emsento vell. Potser ho sóc, però sobretot tinc la sensació de ser-ho, i molt.»5 Era una

versemblança hi ha distàncies que Muñoz Pujol sembla haver saltat massa lliurement, ambla facilitat que proporciona estalviar-se la comprovació de dades, la consulta de fonts docu-mentals fidedignes i el simple respecte a la realitat dels fets. En qualsevol cas, invocar per atal exercici «narratiu» alguna mena de «llicència» ja indica que Muñoz Pujol ni tan sols preteniaseguir les pautes habituals en una reconstrucció biogràfica, per més lliure i literària que siga.Un lector ben perspicaç, J. GARÍ: «Diez años después», El País (4-VIII-2002), denunciavaY «evidente voluntad de mixtificación» d'aquest llibre. Jo no dina tant. El falcó de Sueca estàescrit per algú que es pensa haver conegut una persona i que, a les ignoràncies acumulades,afegeix el pes negatiu d'informacions alienes que en algun cas podrien ser interessades i de-formadores.

4 J. FUSTER: «Fragment sobre la poesia», Figures de temps, pròleg de Josep Iborra, IVEI,València:1993, p. 189.

5 A. FURIÓ: Àlbum...y op. c/f., p. 165.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


sensació, potser només momentània, perquè encara els anys posteriors desplegaria unagran activitat. En acabar la dècada, però, i coincidint amb la confusa situació políticavalenciana —i espanyola— de la Transició, les declaracions es farien més enèrgiques.Una de les més clares, eloqüents i patèticament sarcàstiques és aquesta: «Ara mateix,quan escric aquestes ratlles, és ja la matinada del 23 de novembre. Ignore l'hora del diaque la meua mare em va parir, però segons el Registre Civil va ser un 23 de novembre.Com que la cosa va passar l'any 1922, avui comencé a tenir cinquanta-set anys: és unaedat respectable. ¿O comencé a tenir-ne cinquanta-vuit? Tant se val. Ja sóc vell. I honote, sobretot, moralment. El meu cos, molt deteriorat —les artèries s'endureixen, elscardiogrames fan pronòstics luctuosos, i encara que el fetge i els ronyons aguanten, jano se m'empina—, sí, molt deteriorat, el meu cos, de moment, no em fa patir. Però maicom ara m'he sentit tan irascible. Sempre havia cregut que la ira era una cosa pròpia delsjoves. I no: com més avance en edat (...) més m'irrite. (...) El panorama de la polí-tica local no pot ser més miserable. (...) Es trist arribar a la vora dels seixanta, i sentd'esquerra, descobrir que la 'meua' esquerra és una bona merda.... 'Cumpleaños feliz...'»6

Les referències als problemes físics no són el més revelador del text; el desencíspolític hi té tota la força: una declaració d'ànim —irascible— i d'expectatives —negres. Comprovar el fracàs dels seus projectes sobre el País Valencià li devia resul-tar en part un fracàs personal, per bé que confirmava les previsions que havia fet,assenyalant les dades d'una tendència històrica: no hi havia política pròpia en «unpaís sense política», per reprendre el títol d'un article seu reutilitzat després per alrecull que l'incorporava (1976). La pervivència del sucursalisme —un concepte queell havia encunyat feia molt— es manifestava sense embuts a cada ocasió i, comdiria en un discurs d'homenatge a Josep Renau, la València de la Transició no eragaire distinta, en termes de potència civil pròpia, de la que el f otomuntador comunis-ta, retornat parcialment de l'exili, havia conegut de jove7.

El 1980, la intervenció de Fuster clausurant els Premis Octubre contenia una durís-sima crítica de la situació política, especialment pels perills que se'n derivaven per a lallengua catalana al País Valencià: «Hem assistit a una sèrie d'operacions deliberada-ment insidioses contra l'idioma, enfront de les quals no s'han alçat tantes ni tan claresrespostes com hauria calgut. No sé si per negligència o per timidesa, potser per mancade convicció en sectors que hi estaven obligats, però el cas és que la barrabassadaque s'intenta exigia de tots nosaltres una reacció més decidida, més eficaç, més rotun-da. Hi ha hagut excepcions, i ben honorables. ¿Eren suficients? ¿Han trobat la resso-nància militant de què eren mereixedores? íO és que hem perdut la noció del perill?»

El discurs contenia, a més d'una afirmació personal («Jo sóc dels qui creuen que no-més hi ha una línia salvadora: la que puga unir les aspiracions classistes —de les clas-

ÍJ J. FUSTER: «Cumpleaños feliz», QuéyDónde, 90 (3/9-XII-1979), reproduït a Notes d'undesficiós, Almudín, València:1980, p. 41.

7J. FUSTER: «Parlament en l'homenatge a Renau i Estellés», a Destinat (sobretot) a valencians,Eliseu Climent, València: 1979, pp. 129-138.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


ses populars—, la llibertat màxima i el redreçament nacional»), un final que molts es-coltaren amb una certa estupefacció: «Ja us he cansat prou. I ja m'he cansat jo. El 81,si no m'erre, els Premis Octubre compliran deu anys. El discurset més o menys finalque sempre m'heu adjudicat, ja podria fer-lo alguna altra bona ànima. Ha arribat l'ho-ra de jubilar-me, i l'ocasió de l'aniversari amb números rodons facilitaria el rellevament.Jo ja sóc un vellet arxivable, i em fallen les forces. En una recapitulació final, no esticdescontent del que he fet i del que he dit. Hi he ajudat tant com he pogut i sabut.I trobar-vos a vosaltres ací, tants i tan entusiastes, és per a mi la millor recompensa.No em farà ser optimista. Em costa ser optimista. Deu ser una qüestió de les artèries,que es lignifiquen. Però tots vosaltres, i els qui com vosaltres us vàreu manifestar en-torn del 9 d'Octubre amb una decisió diàfana, amb una bandera, amb una llengua i ambuna implícita il·lusió revolucionària, sereu sempre els 'meus'. No diré, per acabar, allòde 'la commedia è finita!'. No és una comèdia, sinó un drama, i probablement unatragèdia. Però sí que us dic 'adéu'. Ara: això sí, un 'adéu' de confiança...»8

En les converses amb Molla, Fuster abordà aquesta seua mort en vida: «En unmoment determinat, que jo no sé ara datar exactament, vaig decidir morir-me i emvaig morir. (...) La veritat és que arriba un moment en què ja no tenia massa interèsa continuar viu. Una miqueta de cansament físic i una altra miqueta, també, decansament moral, si vols dir-ho així. Ho sumes tot sumat i ja ho tens: et mors i s'haacabat tot. S'ha acabat de col·laborar en la premsa, s'han acabat les entrevistetes, icomences l'altra vida. També és veritat que és un moment en què tampoc no tens lanecessitat material de guanyar-te les pessetes i que t'abelleix fer unes altres coses i,llavors, et retires a les teues coses. Et canvien els interessos i, a més, els seixanta-i-tants anys és una bona edat per a morir-te.»9 Hi ha, en tot això, pistes útils de resse-guir: hi hagué un canvi d'interessos i, com a home públic, cansament, físic i moral.

Les causes d'aquella «mort» voluntària no sempre foren interpretades així des defora. Molla en reporta d'altres sobre les quals s'especulava: un «segrest» venal pelPS OE, amb la intervenció de Cipria Ciscar, conseller de Cultura, Educació i Ciènciade la Generalitat Valenciana; un emprenyament amb Eliseu Climent. Fuster (pp. 32i 37-38) els descartava tots dos: Ciscar «és la persona més discreta del món! (...) nitan sols s'hauria atrevit personalment a dir-me res» i «jo no crec que l'Eliseu hajatingut línies ideològiques ni coses per l'estil. Ell ha anat navegant per veure comtirava endavant els seus tinglados \ s'ha acabat.»10 La publicació a El Temps d'una

8 Publicat a Trellat, 2-3 (estiu-tardor 1980). Molts anys abans, amb un recurs retòric sem-blant, havia acabat així l'escrit de comiat formal del grup de Torre: «Espere que, quan estigatirat Va morir tan bella, me l'enviareu desseguida. Serà, per dir-ho en termes teatrals, 'el comiatde la companyia'», A. FuRIÓ: Àlbum..., op. cit., p. 74.

9 T. MOLLA: Joan Fuster, converses inacabades, Tàndem, València: 1992, p. 31.10 Arran de l'aplec celebrat a Castelló de la Plana el 1982 com a homenatge a les Normes

de 1932 i a Sanchis Guarner, Eliseu Climent especulava en converses privades sobre el fetque Fuster hagués llegit un parlament menys enèrgic del que tenia previst com a conseqüència

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


entrevista no autoritzada de Fuster havia produït el seu trencament amb l'editor11.D'altra banda, també a El Temps, s'havien publicat uns versets que insistien en elsupòsit que Fuster s'havia venut. Després foren rectificats d'una manera tan grotescaque l'esmena difícilment arribaria a enganyar ningú12.

De tota manera, els darrers temps, Fuster encara va reprendre una certa activitatpública, manifestada en entrevistes, la més extensa i ambiciosa de les quals fou la jaesmentada, i inconclusa, de Molla13. Fins i fot va acceptar de fer una conferència, enl'obertura de l'exposició «Josep Pla, escriptor i periodista», a la Casa de la Cultura

d'una visita d'alguns membres del PSPV-PSOE, entre els quals Alfons Cucó, que l'haurienconvençut per a rebaixar les tintes i donar un vot de confiança al seu partit. Cucó em va des-mentir aquest intent d'influir sobre Fuster (entrevista a València, abril de 1994). Resulta in-teressant una interpretació de Climent, anys després, sobre aquell silenci de Fuster: «es frutode la transición. Se sintió traicionado por todas las fuerzas políticas, tanto las españolas como lasvalencianas. (...) Optó por callar porgue era un poquito honrado»; X. MoNTANYÀ: «La actitudFuster», suplement «Culturas», La Vanguardia (7-VIII-2002), p. 3 (la rodona és meua).

11 V MARTÍ: «Fuster incòmode», El Temps, 154 (1987), pp. 8-18. Fuster ja no tornà a estarpresent als Premis Octubre, tot i que un dels convocats duia el seu nom, però no s'ha de dei-xar de subratllar aquesta absència voluntària, ja que acudí a actes semblants, com ara el quecelebrà la Unió de Periodistes del País Valencià el 1987, quan concedí el Premi «Llibertatd'Expressió» a Vicent Ventura.

12 Signats per «La puça del Túria». Formaven part d'una mena de «llibret de falla», algunsasseguren que escrit per Antoni Beneyto (Tom Mestre) i es titulaven «Conte d'un bell rapi-nyaire ara esdevingut captaire»: «El bell i altiu esparver / sembla que ha perdut les ales / i aracom certes cucales / menja al puny del falconer. / (S'ha oblidat de la batalla / i del que restaper fer? / ¡El llançarem a la falla! / (Sant Josep era fuster)», El Temps, 300 (19/25-111-1990),p. 48. Al número següent, la revista incloïa uns versets pretesament disculpat o ris, on s'atribuïaa una errada d'impremta el mot «llançarem», per compte de «l'indultarem». Resulta evidentque la càrrega de l'anònim no estava en això, sinó en la totalitat del poema satíric.

13 La primera entrevista a què Fuster va cedir en aquest període va ser probablement la pu-blicada per José Gozálbez a Hoja del Lunes (22-IV-1991). El setmanari hi posà com a títoluna frase de l'escriptor: «Mi muerte ocurrió ya hace cuatro años, y ahora, en cierto modo,soy postumo». El periodista, amb un fotògraf, havia trucat un dia a la porta de Fuster, senseconsultes prèvies, s'havia presentat i havia exposat el propòsit de fer-h unes preguntes. I, fetrevelador, Fuster no el va enviar amb excuses o renecs i es va sotmetre a l'interrogatori. Apartir d'aquest brot d'accessibilitat, hí hagué altres entrevistadors que aprofitaren la suspensióde la veda. I el «difunt» Fuster va respondre a E. SÒRIA: «Ser Fuster, reflexionar, debatre,donar llum», L'illa, 6 (1992), pp. 3-13; S. ENGUIXÍ V PARTAL: «Joan Fuster rompe su silencio»,La Vanguardia (6-X-1991), í V SANCHIS: «Fuster transparent», El Contemporani, 13 (1997),pp. 16-23 (originalment, sense la introducció, havia estat publicada al suplement «Idees»d'El Observador(23-11-1992), pp. IV-VIIIi (l-III-1992),pp IV-VII). En les respostes mostra-va la perspicàcia habitual i, parapetat en recursos que ja no eren retòrics sobre l'envellimenti la fatiga que sofria, feia una anàlisi de la situació política i cultural dels Països Catalans id'altres qüestions amb els ulls del qui encara no se'n vol anar del món documentada i atentaa l'actualitat.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


de Bellreguard, l'abril del 1992 sobre la qual hi ha publicats un vídeo i la transcripció.Tanmateix, aquesta revifalla va ser curta i la mort es va imposar. Es des d'aquell fetque podem començar ara a pensar en els anys anteriors de Fuster.

Una vida en etapes

Com a simple sistema de treball, es pot dividir la vida de Fuster en etapes marcadesper circumstàncies individuals o per fets d'abast col·lectiu que li indicaren un canvid'orientació. Els períodes podrien ser, titulats amb rètols aproximatius: infantesa (1922-1936), adolescència (1936-1942), estudis universitaris i nous descobriments (1942-1947),la recerca d'un lloc (1948-1961), una plenitud vigilada (1962-1975), esperances frustra-des (1976-1982) i les vicissituds finals (1983-1992). Per a establir els límits d'aquestasuccessió d'etapes, m'he valgut d'un encreuament de fets que em semblen decisorisen els canvis de trajectòria del personatge; n'hi ha que s'insereixen en el ritme quasivegetatiu de l'evolució vital i n'hi ha d'altres carregats d'una evident connotació política.

Aquests darrers no són forçats en la intenció de la meua tria, ni tenen res a veure ambels debats, més o menys formalitzats i en qualsevol cas valoratius, que distingeixenentre l'obra civil de Fuster i aquella altra en què els temes tenen un caire menys localo temporal —si és que aquesta darrera perspectiva no resulta del tot falsa, com crec.Passats els estadis inicials de creixença física i d'integració social —sempre més aviatrelativa—, la vida de Fuster —escriptor: i escriptor en català; intel·lectual crític, capaçde projectar una certa voluntat de canvis per al seu país— quedà probablement mésmarcada per esdeveniments polítics que per vicissituds exclusivament personals.

Per a servir-me de reforç en la periodització, em guiaria també per la bibliografiade Fuster. Ales o mans, el primer llibre de poemes, és del 1948; Les originalitats, del1956; del 1962 són Nosaltres, els valencians, El País Valenciano, Poetes, moriscos icapellans'i Qüestió de noms; del 1976, Un país sense política i La Decadència al PaísValencià; en el 1983 només hi trobe algun paper d'encàrrec ( Veure el País Valencià),però del 1984 és Sagitari, que, amb alguns altres reculls posteriors de textos prece-dents (Pamflets polítics, 1985, Punts de meditació (dubtes de la «Transición»), 1985,Set llibres de versos, 1987, i Llibres i problemes del Renaixement, 1989), poden serconsiderats, en més d'un sentit, com una recapitulació de temes i, en el cas de l'aplecde poemaris, com un balanç definitiu. Com un balanç o com una reconciliació del'autor amb si mateix o, si més no, amb els seus inicis literaris.

Des de casa, tanmateix

Si la vida de Fuster experimentà els canvis indicats en la periodització que apunte,els féu tenint com a centre un lloc geogràfic estable, un espai de referència permanent

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


que tal vegada es podria considerar la seua pàtria, amb més raó que qualsevol altreterritori i amb totes les connotacions que el terme puga tenir. La casa —al carrer deSant Josep, de Sueca, en una finca de tres plantes i façana neogòtica que la famíliahavia rebut per herència— era el lloc: durant molts anys, només hi va ocupar laplanta baixa, després, la segona de l'edifici. No hi va nàixer14, però hi va viure desdels vuit anys, si fa no fa, i hi va morir. Només n'estigué fora amb una certa regulari-tat mentre estudiava a la Universitat de València; després, l'abandonava de tant entant per fer estades de pocs dies a València o a Barcelona, o alguns viatges curts.Totes les aventures intel·lectuals de Fuster, bona part de les seues descobertes i delsseus retorns tingueren aquest escenari. Primer, amb els pares, a partir del 1966, tot sol.

En la literatura habitual sobre Fuster se sol valorar en un grau molt alt aquestasolitud i encara més el fet que hagués decidit viure sempre a Sueca, com si la ciutat—petita ciutat, poble gran— fos un lloc abominable o difícil de suportar: com siviure-hi fos una mena de sacrifici personal ofert a no sé sap quin déu local —delpaís. Ben al contrari, la població té alguna de les qualitats que un escriptor professionalperò dotat d'una certa independència de mitjans pot estimar com a envejables: laproximitat a una capital mitjana, la possibilitat d'aïllar-se, la tranquil·litat d'un ambientencara rural, que, tanmateix, sempre ha ofert alguns serveis —bars i restaurants i, apartir d'un moment, també llibreries— i, en qualsevol cas, ben distint de la ficciócounfryprojectada sobre una part del País Valencià des de la fi del segle XX. A més,potser a poc a poc, Fuster degué valorar el fet que la distància de València o de Bar-celona l'afavoria; creava una dificultat d'accés que dissuadia —o podia dissuadir, enel millor dels casos— les visites intempestives i potser no desitjades. No tenir telèfon—només en disposà d'un els darrers mesos— reforçava la muralla: les comunicacionsexteriors a Sueca només podien arribar a través del correu postal, del telègraf o depersones interposades. Era tota una estratègia per a qui havia decidit establir fronteresde refugi. Una altra consistia, molt sovint, a no obrir la porta quan algú hi trucava iel propietari estava massa enfeinat o massa cansat de rebre visites.

Viure a Sueca, a més, no devia ser una exhibició d'heroisme, per a Fuster. Ni amora la terra —en el sentit ruralista—, ni dificultat per a desarrelar-se —en un sentit«patriòtic», impensable en ell—, ja que, posats en aquests termes, igual es podriahaver trobat a casa a Barcelona. Degué ser, més aviat, una qüestió pràctica. Teniauna casa a Sueca —una casa bona i gran: un detall de gran importància per a qui vaacumulant milers i milers de llibres i papers—; podia treballar des d'allí i el punt deresidència li estalviava les despeses que una altra instal·lació li hauria produït.

A casa de Fuster hi havia, penjada a la paret, una fotografia que em va obsessionarsempre, on es veia l'escriptor en pantalons foscos, mànigues de camisa i cara de por

14 Va nàixer al número 30 del carrer de la Punta, en un edifici estret, de dues plantes, queencara existeix amb escasses modificacions, segons em diu Josep Palacios, que també hi vanàixer i hi va viure després un temps amb la seua família.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


i perplexitat alhora, escoltant una explicació, o potser una ordre o un renec, d'unllaurador canònic: vell i amb gorra. Durant molt de temps vaig creure que el segonde la fotografia era el pare de Fuster, però després —m'ho va dir Josep Palacios—he sabut que no. Aquell retrat, potser l'escriptor el devia tenir penjat al costat delpetit reducte on s'enfrontava amb la màquina d'escriure, i en bona part a la vida, pertal de no oblidar el benefici que havia rebut dels qui l'havien separat d'unes possibili-tats professionals potser més rendibles, però incòmodes.

Sueca va ser una ciutat ben adaptada a les necessitats de l'escriptor, de tal maneraque, probablement, si alguna vegada va pensar seriosament d'anar-se'n, no fou cap aValència o cap a Barcelona —ni cal dir cap a Madrid—, sinó fora de l'estat: unaemigració en regla, per a la qual li van mancar més d'una vegada decisió i ajuts15.D'on es pot deduir que allò que li pesava, el que podia induir-lo a marxar, no eral'amanosa població on havia nascut, sinó una inadaptació ben explicable a un espaipolític i cultural que podia arribar a ofegar-lo i que el va definitivament negar. Lapervivència del poder real de la dreta a la ciutat de València —i, des d'ella, sobrebona part del País Valencià— no era menys visible ni es manifestava d'una maneramenys abrupta el 1992, malgrat que el PSOE governava l'estat i la Generalitat local,que el 1939 o el 1963.

Mentre visqueren els pares, la vida de Fuster s'emmotllava dòcilment a la de lafamília, al ritme de la casa. En el seu dietari hi ha una anotació de la nit de TotsSants, la de I'l de novembre de 1957, que, amb algunes digressions, porta una descrip-ció viva de la quotidianitat16. En primer lloc, sobre com la gent rebia la notícia d'unamort pels tocs de les campanes: «Els 'drangs' de Sueca, del dialecte de Sueca, són decampana, de campana fúnebre, exactament. Els veïns en sabem el sentit: tants drangs,vol dir que s'ha mort un home; tants altres, que s'ha mort una dona. Les campanescontinuen sent un senyal entre nosaltres. A migdia, després de l'àngelus, toquen amorts. La meva mare s'alerta. 'Calleu! A vore!...' Para l'orella. Compta els drangs.'Es dona!', diu. O: 'Es home!'. Aquell dia, però, el calendari eclesiàstic el reserva pertots els desapareguts.

15 Cap als vint-i-nou anys, Fuster pretenia fer una estada a París i, sens dubte, s'haviaaconsellat de Sanchis, que li deia: «ja en vaig parlar fa un mes amb En Garcés, que, segonssaps, hi viu amb una beca de l'Institut francés de Barcelona, i em va dir que el pretext podriaser que tu estudiasses a fons alguna figura literària moderna, que en publicasses alguna cosa,i que et recomanassen els de l'Aliança Francesa de València»; carta de Sanchis Guarner aFuster, datada a Palma de Mallorca el 14 d'abril de 1951. Epistolari Fuster, vol. 4, a cura d'An-toni Ferrando, Universitat de València/Tres i Quatre, València:2000, p. 115. Es refereix alcompositor Vicent Garcés i Queralt, autor després del ballet Marinada, amb text de Fuster.Durant la dècada de 1960, aprofitant la presència a la Universitat de València de diversos ca-tedràtics amics, Fuster pensà a llicenciar-se en Filosofia i Lletres per tal d'accedir a algun llocacadèmic fora d'Espanya, però el projecte no va prosperar.

u J. FUSTER: Obres Completes (OC), 2, Edicions 62, Barcelona:1969, pp. 308-310.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


»Avui, els drangs són per tothom. Pels morts d'ahir, pels de demà, pels de sempre.L'Església commemora els seus difunts. Que són, ben mirat, els de tot el poble. Esveu que a Sueca mai no han abundat els dissidents. Al costat del cementiri catòlic,gran, ornamental, pulcre, existeix un cementiri 'civil' insignificant, on la brossa esmultiplica despietadament contra una dotzena de tombes. Entre maçons i suïcides,una dotzena. (...) Els drangs es repeteixen, feixucs, diàfans, amb una augusta preci-sió canònica. Tota la nit. (...) A casa hem encès 'minetes': tantes com difunts tenim—recordats— en la família. El mot 'mineta' deu ser una corrupció d"animeta'. Enun plat ple d'oli, suren els petits blens propiciatoris. Fan una llum groga, tremolosa.Puden una mica. I cal resar el rosari sencer: les tres parts, les quinze denes. Més unrastre interminable de parenostres, en sufragi de parents, amics i coneguts. 'Perl'ànima de la tia Presentació... Per l'ànima de la tia Josepa-Maria... Per l'ànima de lameua cosina Maria... Per l'ànima del senyor Llorenç...' ¿Qui fou aquest senyorLlorenç? Metòdica, la meva mare esgota els seus recursos d'evocació. 'Per l'ànimade la sogra del meu germà...' Sobre un fons de campanes tètriques, les pregàries vanarticulant-se fins a formar un petit mapa de sentiments i de records que jo ja no pucseguir ni gairebé arribo a entendre. (...) Els carrers deuen estar buits, solitaris. No fafred, però és com si en fes. Una mica de fred arrossega quatre fulles seques...»

En aquestes línies apareix un retrat directe de la situació de Fuster, en aquell temps,ja dedicat a una intensa activitat literària, allunyat de les creences religioses, però alcostat dels pares i altres familiars en els costums atàvics d'una religió plena de ritus:«hem encès minetes», diu, amb una primera persona verbal claríssima; i participant,si més no amb la presència, en el rés del rosari. En l'apunt de 1957 hi ha també larelació maurrasiana entre els morts i la col·lectivitat que en prové. La commemoraciócatòlica és «de tots els difunts», sense exclusió de temps ni d'espai, i Fuster anotava:«L'Església commemora els seus difunts. Que són, ben mirat, els difunts de tot elpoble. (...) Els morts són el passat, són un passat indiscernible, opac. Només 'retor-nen' —si això és retornar— en la ràpida titil·lació de la nostra memòria, mentredura un parenostre. En cada casa, ara, es practica aquesta breu resurrecció del clan.»

Era el mateix Fuster que pocs mesos abans havia escrit en un diari, descrivint lacelebració principal del seu poble: « Una fiesta —una fiesta mayor— es siempre algopuntual con la estirpe y con la tierra. (...) Quien sea de pueblo, lo comprenderá, y locomprenderá en seguida.» I, més endavant: «Cuando, anochecido, la imagen de laVirgen recorre el trayecto habitual, entre cirios y vítores, el pueblo entero se conmuevecon una ilusión piadosa. Incluso los no creyentes no consiguen sustraerse al hechizo delmomento: en última instancia, 'aquello' es la sustancia desu tribu, el latido conservadode múltiples generaciones.'»17

17 J. FUSTER: «Sueca, 8 de setiembre», Levante (7-IX-1957), reproduït a Elogi del meu po-ble, a cura d'A. Funó, Afers, Catarroja: 1997 (2a ed.),pp. 71-73, amb el títol factici «La nit deTots Sants».

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


L'horari per a Fuster, ja adult, fou quasi sempre el mateix. S'alçava del llit tard, capa migdia, i també se n'anava a dormir tard. Quan no tenia amb qui parlar, llegia oescrivia, sovint amb l'acompanyament de la música —«els músics italians del XVIIi del XVIII tenen una virtut sedant extraordinària», digué en una ocasió. Fora d'algunviatge ocasional i curt —una vegada a l'Alguer, alguna altra a França i, ja molt després,a Alemanya, Grècia, els Estats Units d'Amèrica i Canadà, Itàlia, i nombroses visitespel país—, només eixia de casa per fer alguna gestió pel poble. Dilluns solia ser diaextraordinari. Durant un temps, després de la decisió de continuar vivint a Sueca, elpassava a València, on dormia i s'estava fins a dimarts, per veure els amics o fercompres. Però, des de principi dels anys seixanta, l'estada a València es reduïa a uneshores, de matí, o de matí i de vesprada, per assistir a alguna tertúlia, comprar llibreso participar en alguna reunió. L'escurçament de les estades a València, a la primeriadels anys seixanta, fou produït per la necessitat d'atendre els pares, malalts, unaocupació que, segons tots els testimonis, va encarar d'una manera abnegada i comple-ta, d'acord amb els principis més acreditats d'una educació tradicional.

En 1965 va morir Maria Ortells, i un any després, Joan Baptista Fuster. L'enterra-ment del pare de l'escriptor va ser seguit per una petita multitud, en què es barrejavala gent del poble, companys carlins i gent d'altres ideologies polítiques, que hi erenper tal de mostrar la seua simpatia al fill que, ara ja, quedava com a únic estadant dela planta baixa de la casa número 10, al carrer de Sant Josep. Setze anys més tard,l'escriptor recordava l'enterrament del pare: « Cuando murió, con unparkínson avan-zado, deliraba con recuerdos del 36: tiros y cárceles. Cuando le enterramos, sus correligio-narios no se atrevieron a ponerse la boina roja. Quizá ya me tenían miedo. Pero medio mucha pena. El difunto se merecía un 'Oríamendí' de charanga y un telegrama del'pretendiente'. Diez o doce amigos clérigos —no suyos, míos—, aun siendo posconciliares,le rezaron un responso. Hubo mucha sotana en el acto: sotanas anticarlistas. Insólitas.»18

En general, la vida de Fuster fou molt sedentària, amb una regularitat que s'ajustavabé amb els seus hàbits personals, en què l'escriptura i la lectura li ocupaven molteshores. Sedentarisme no volia dir aïllament. Fins al final—quan, per exemple, parlavaamb Toni Molla sobre la fi dels règims comunistes a l'est d'Europa, en les que rebrienel títol de Converses inacabades—, tingué una extrema curiositat per l'actualitat através dels diaris, les revistes i la televisió, que consumia.

Malgrat estar immergit en els articles, en els llibres o en altres feines, dedicava unagran quantitat d'hores a conversar amb gent que volia parlar amb ell —molt sovintsense haver-ho demanat. El seu domicili constituïa un punt d'atracció permanentper a escriptors més o menys coneguts o aspirants a fer-se conèixer, polítics en lesmateixes circumstàncies, periodistes, investigadors i, simplement, bona gent delpaís que volia xarrar amb ell, fer-se dedicar un llibre o poder presumir després d'haver-hi parlat.

18 J. FUSTER: «Confesiones de un hijo de carlista», La Vanguardia (10-X-1982).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Tot plegat el situava en aquell espai incomodíssim que s'ha denominat «l'exiliinterior». Més d'una vegada devia sentir —ja ho hem apuntat— la necessitat d'anar-se'n cap a «l'exili exterior», com ho van fer altres escriptors del seu temps, com araJuan Goytisolo, tips del franquisme per una incompatibilitat política i per l'angúniade sentir-se perseguits fins i tot en opcions més íntimes. Potser, la declaració mésexacta de la frustració aconseguida després d'optar entre marxar o resistir des dedins es troba en la «Carta a Josep Renau, i potser no calia escriure-la», de la qualextraure només allò que duu de confessió personal: «Has patit l'exili. Però n'hastret un rendiment que ací (...) no tenies al teu abast. Tu has fet el que has volgut fer(...) jo, acorralat per la censura de Franco (...) no he pogut escriure el que hauria vol-gut i pogut escriure. Poc o molt, tu t'has 'realitzat': el verb 'realitzar-se', en reflexiu,està de moda. Jo no: no m'he 'realitzat'. No he escrit els papers que m'urgia escriure.»15

Renau, aquest amic que venia «del fred», féu reviure en Fuster, en la seua ingenuï-tat —em sembla que aquesta era la seua manera bàsica de ser— un retrobament deprojectes perduts i ja impossibles, com ara el d'anar-se'n.

Infantesa (1922-1936)

La família era de llauradors. La primera excepció va ser el pare, que aprengué aValència l'ofici de tallista i fabricant d'imatges religioses. Després, al poble, a mésde fer classes de dibuix en centres privats, tingué aquesta professió, molt lligada almón eclesiàstic, que de tota manera no li devia resultar llunyà, ja que era carií. Ladedicació docent del pare facilità a Fuster la gratuïtat d'una part dels estudis mitjans,que l'economia familiar potser no hauria permès. L'adscripció política paterna tambél'influí, si bé, com el mateix Fuster va declarar, el seu pare era un carií «prou estrany»,«un carií d'extracció popular, que és una forma d'anarquista de dretes» i que, d'unaaltra banda, li deixà llibertat per a llegir el que pogués trobar i voler, a les bibliotequesd'alguns amics, sense restriccions ideològiques.

19 J. FUSTER: «Carta a Josep Renau, í potser no calía escriure-la», a V ANDRÉS ESTELLÉS:Lletra al pintor valencià Josep Renau, Tres i Quatre, València: 1978, i a J. FUSTER: Destinat...,op. c/f., pp. 139-144 (la meua citació, a les pp. 142-143). En 1978, en unes Setmanes Catala-nes a Berlín, Fuster passà al Berlín oriental on vivia Renau: «amb uns amics travessàrem lafrontera que divideix la ciutat. El Berlín occidental feia l'efecte de compartir l'eufòria correntde les grans urbs capitalistes, encara no afectades per la crisi econòmica: aparadors brillants,restaurants ben dotats, gent mudada i somrient, locals preparats per a l'amenitat —visual ono— del sexe. A la banda oriental, l'aspecte de la via pública era més aviat trist. Molts edificiscontinuaven mostrant les ferides de l'altra guerra, la Mundial-II; les botigues eren modestes:resultava difícil trobar un taulell on beure cervesa; els vianants vestien opacament»; J. FUSTER:«Josep Renau», Serra d'Or (novembre 1982), reproduït a Punts de meditació (Dubtes de la«Transición»), Eliseu Climent, València:1985, pp. 167-168.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Molts anys després, en un article, Fuster recordava aquell ambient: «quedamosunos cuantos hijos de carlistas, personal de mí edad, sexagenarios, que fuimos educadoscon los tópicos propíos de la 'Comunión', que teníamos colgado en una pared de casaun cuadro con Carlos VII, su barba y su perro, que oímos conversaciones persistentesacerca de una inmediata conspiración.,»20 En un altre lloc, declararia: «Mi árbol genealó-gico no puso demasiado empeño en enriquecerse, o no tuvo suerte, si acaso se lo propuso.Lo ignoro todo, o casi todo, acerca del particular. Nunca fui muy comunicativo, ni lofueron conmigo mis parientes: apenas puedo contar algún detalle ancestral.»21

En la vida familiar tenien certa importancia els capellans, autoritats religioses i mo-rals —en algun cas hem de suposar que també coreligionaris en les expectatives polí-tiques, atesa la importància que el carlisme atorgava al clero— o si més no clientsdel taller patern. Un d'ells era també tot un personatge a Sueca, «un clérigo amigo demi familia, franciscano exclaustrado y erudito local, autor de una considerable cantidaddelibros: el padre Amado de Cristo Burguera y Serrano»22 —un personatge, segons Fus-ter, capficat en alguna experiència de sectes místiques, amb aparicions de la Mare deDéu o de Satanàs pel mig. En qualsevol cas, devia tenir alguna capacitat premonitòria,o d'anàlisi política. «Nunca olvidaré—diria Fuster— que, en plena euforia bélica delEje, el referido cura me avanzó el final de Mussolíní, a tenor de sus 'revelaciones '.»ri

«Jo vaig poder estudiar —recordava Fuster— per la senzilla raó que mon pare, a ban-da de fer sants, feia també classe de dibuix en una escola i, aleshores, els fills dels profes-sors no pagaven.»24 Els canvis i les convulsions que la societat que l'envoltava estavaexperimentant, no modificaven de moment les idees rebudes a casa: «Per aquells anys,potser afortunadament, m'afectava una desdenyosa aversió a l'èmfasi progressista.»25

Entremig es va produir un canvi de residència decisiu en la vida de l'assagista. El 193 0,en morir l'avi matern, la família deixà el carrer de la Punta i passà a viure al de Sant Josep,en un edifici bastit en 1917 per «un senyor ric que es dedicava a comprar i a vendrecavalleries als hostals», de qui l'avi de Fuster era empleat, «precisament, el que anavapels hostals a portar les cavalleries cap ací per vendre-les als llauradors». La filla delpropietari llegà l'edifici a Maria Ortells. La possibilitat de proporcionar el batxillerat alfill i el canvi de domicili eren senyal d'ascens social per a la família Fuster-Ortells.

20 J. FUSTER: «Confesiones de un hijo de carlista», art. cit. Durant les obres en curs a la casade Fuster, els obrers van trobar una pistola, probablement d'aquella època, amagada en unforat de l'estructura.

21 J. FUSTER: «Preparativos del verano», Tele/Exprés (11-VI-1973), reproduït a J. FUSTER:Elogi..., op. cit, pp. 239-243 (la citació, a les pp. 239-240).

22 J. FUSTER: «Un episodio entretenido», Tele/Exprés (29-111-1976), reproduït aj. FUSTER:Elogi..., op. cit., pp. 261-265 (la citació, a la p. 262).

23 Ibidem, p. 262.24 T. MOLLA: Converses..., op. cit, p. 44.25 J. FUSTER: Figures de temps, ed. a cura de Josep Iborra, IVEI, València: 1993, p. 35 (anota-

ció de l'li de juliol de 1952, quan Fuster tenia 29 anys).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Esparsos en escrits sobre altres qüestions, es troben en l'obra de Fuster —sobretotals articles— records de la vida infantil o detalls sobre l'existència al poble abansque ell fos adult, però sense que tot plegat puga constituir unes memòries ni tansols fragmentàries. Abans d'arribar als cinquanta anys, en una sèrie de col·laboracionsa Serra d'Or prodigà aquesta mena de notícies. Per exemple, en parlar sobre elscanvis en la higiene privada: «La 'higiene' se'ns ha convertit en una ètica rigorosa iindiscutible. La pretensió general és d"anar nets' i que l'asèpsia ens envolti. S'haavançat molt per aquest cantó, sens dubte. Els nens de la meva generació —vull dir,nosaltres, quan érem nens—, quan tornàvem a casa després d'unes hores d'escola ide joc, solíem fer una impressió lamentable: la cara empastifada de mocs i de llàgrimes,les mans obscures, uns genolls fabulosament densos de matèries estranyes.»26

En un article de la mateixa sèrie i del mateix any, parlava sobre la importància delcarrer com a lloc de vida compartida, en el passat, i novament adduïa la memòriapròpia, duta cap al 1927 o 1928: «Quan jo era petit... Em fa la impressió que hoexplicaré millor amb un plantejament anecdòtic. Quan jo era petit, no parava a casasinó a les hores imprescindibles de menjar i de dormir: anava a escola, i en sortir-ne,el meu món era el carrer. Devia tenir cinc o sis anys, a tot estirar, i ja m'hi deixavencórrer. Al carrer, jugàvem, renyíem, apreníem males paraules i secrets increïbles.Era una altra 'escola', allò: potser no gaire selecta; ben útil, tanmateix (...) La influèn-cia de la llar i de l'aula, generalment oclusiva, hi tenia (...) aquest contrapès.»27I acíintroduïa, ja que l'anècdota personal, local, era purament il·lustrativa, una de lesconseqüències positives d'aquella antiga llibertat. El «contrapès» actuava favorable-ment, per exemple, amb la qüestió de l'idioma: «En estendre's la moda castellanit-zant a les famílies acomodades del món rural, els infants víctimes de la maniobraeren —i són— reabsorbits pel vernacle rutinari en les relacions del carrer.»28

Tampoc l'alimentació no era la mateixa d'abans i una de les grans modificacions aressenyar-hi era la pràctica desaparició del pa en la dieta quotidiana: «Procedeixod'un temps en què el pa encara era un menjar preciós. Tenia un valor noble de símbol,sens dubte: per motius de tipus religiós. Però sobretot, ens venia a les mans amb elprestigi esborronador de l'aliment escàs i necessari. Nosaltres, que el trobàvem ataula, havíem de respectar-lo i d'agrair-lo com una sort impagable. Entre les clàusulesd'una educació elemental, figuraven preceptes d'estricta reverència: si el crostó o lallesca ens queia a terra, calia recollir-lo i besar-lo, abans de reincidir-hi en el mos. Ino ens era consentit de deixar-ne un trosset tan sols residual, per falta de gana:havíem d'acabar-nos-el. (...) Als pobles, era ben corrent de fer almoina als captaires,no amb cèntims, sinó amb un bocí de pa. Un bocí o un canteu, segons els límits delsrecursos i de la caritat. De vegades —sovint, ai!— el bocí o el cantell eren durs, de

2Í J. FUSTER: «Sobre uns determinats excessos» , Serra d ' O r (març 1972) , recollit a OC, 4, p. 385.27 J. FUSTER: «Importància del carrer», Serra d'Or (octubre 1972), recollit a OC, 4, p. 398.28 Ihidem.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


difícil masticació, romanalles tristíssimes; però creien justificar-se amb l'esperançade no defraudar el pobre absolut.»25

Aquesta llibertat no era permanent. En un dels escrits en què Fuster ironitzaria sobrela pedagogia renovadora dels setanta, inclogué dos comentaris autobiogràfics: «Obser-vo que, en la euforia 'progre' de la pedagogía mas de moda, casi nadie habla del árbol.En mis tiempos, cuando los maestros que sufríamos —el 'maestro' es alguien que el críoha de sufrir— se contentaban con Pestalozzi, intentaron inculcarnos el 'amor al árbol'.(...) Nuestros 'maestros', mal pagados, sujetos a un hambre 'proverbial', organizabanla 'Fiesta del Árbol'. (...) Recuerdo —tuvo que ser avanzado el 31 o ya entrado el 32—que, en mí pueblo, organizaron la 'Fiesta del Árbol'. Nos llevaron a los escolares a parti-cipar en una ceremonia de plantar o trasplantar arbolítos. Eran unas plantaciones sin futu-ro, pero de buena intención. Volvía casa con una banderola tricolor, de papel, y mi padre,que era más carlista que Don Carlos, me obsequió con un enérgico pescozón. Fue mi pri-mera experiencia política. A mi progenitor no le importaban los árboles, pero sí — 'cruza-do de la Causa'— las banderas. Son cosas que ocurrían, y que siguen ocurriendo.»30

Adolescència (1936-1942)

Hem vist el Fuster que participa en els jocs de carrer, en les falles, com un xiquet dela seua edat, a Sueca. L'adolescència li va portar canvis de conducta; per exemple, co-mençà a llegir, si bé aquesta afició se li incrementaria per les circumstàncies ambien-tals durant la guerra d'Espanya. Hi havia els escassos llibres de la biblioteca familiar,els que li deixava algun amic, com ara José Albi, la família del qual s'instal·là el 1932, coma llogaters, al primer pis de la casa de Sant Josep, 10, ja que el pare havia estat destinata la secretaria de l'ajuntament de Sueca. A través de la seua biblioteca, Fuster tin-gué accés a clàssics de la literatura popular recreativa del XIX i del XX, però tambéa autors ambiciosos. I hi hagué també la descoberta del valencià. Fermí Cortès dóna unadada preciosa sobre les primeres sorpreses de Fuster, enfrontat a les diverses formes deplasmar gràficament la seua llengua quotidiana31: «El primer paper escrit en valenciàllegit per Fuster, no en tinc cap dubte, fou una edició de La Donsayna> de Bernati Baldoví, que publicà el setmanari sueca Mosaico32, text que contrastà amb el Valencià'en què estava escrita la producció floralesca que recollien els almanacs de Las Provincias.33

29 J. FUSTER: «Final del pa», Serra d'Or (desembre 1972), recollit a OC, 4, pp. 400-401.30 J. FUSTER: «Paisaje con un árbol al fondo», La Vanguardia Española (26-IX-1971), repro-

duït fragmentànament a J. FUSTER: Elogi..., op. cit., pp. 253-254, d'on prenc la citació.31 A. FURIÓ (cur.): Escrits de Fermí Cortés, Bromera, Alzíra:1993, p. 26.32 Mosaico, subtitulat «semanario independíente», va aparèixer en 1934.33 Val a dir que els almanacs dels anys trenta ja publicaven, en ortografia de l'IEC, narracions

i poemes no floralescs de joves escriptors de l'època (Almela, Salvador, Carreres de Calatayud,Navarro i Borràs, etc.).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


»La perplexitat que pogueren causar-li aquestes dues maneres d'escriure el Valencià'fou plenament resolta per l'entrada en la seua incipient biblioteca d'un exemplar delpetit opuscle que popularitzava les Normes de Castelló34.

»Fuster (...) començà a familiaritzar-se amb la llengua comuna a través d'una lecturaparcial de LAtlàntída i, qui ho diria, amb els Idil·lis i cants místics de Verdaguer.»

Aquest «qui ho diria», escrit per un amic tan cordial de Fuster després que aquesthavia deixat la religió, evoca un temps i un ambient familiar que l'assagista recordava:«Jo, des de petit, he conviscut amb capellans. A casa érem carlins, i, de més a més, elmeu pare es dedicava a confeccionar marededéus i nostresenyors amb la gúbia. Tantasotana al meu voltant, i en una infància perplexa, no fou massa favorable per a lameua salut 'espiritual'. De fet, eren uns capellans joves, incauts, d'una colossal igno-rància, però de bona fe. Durant els primers mesos de la guerra d'Espanya, els vanassassinar, i algun era de la família. ¿Era imprescindible eliminar-los físicament?»35

A Sueca, el Front Popular va guanyar les eleccions de febrer de 1936. Per a la famí-lia Fuster-Ortells, el resultat només podia augurar problemes, a conseqüència de lamilitància carlista del pare. Pocs mesos després, el fracàs de la conspiració militar alPaís Valencià complicaria encara més les coses. Segons records de Fuster, «el 1936 —jotenia tretze anys— la maquinació militar contra la II República era tema de conversa-ció normal al casino carií de Sueca, amb pèls i senyals»36. Amb l'inici de la guerra,la clientela natural del taller familiar —capellans, frares, monges, membres de confra-ries religioses femenines i masculines— va desaparèixer: uns perquè foren assassinatsi uns altres perquè es van amagar o van fugir. En qualsevol cas, les capelles i les esglé-sies que no foren destruïdes quedaren desafectades del culte i els locals adquiriren des-tins insospitats. Si per a la família Fuster això suposava un daltabaix econòmic difícilde resoldre, en la vida personal hi hagué encara més complicacions. El 1937, J. Fus-ter Seguí estigué empresonat vuit mesos. El futur escriptor es quedà en el límit deser enviat al front; no ho fou perquè el final del conflicte s'esdevingué quan li faltavenvuit mesos per a complir els disset anys, edat llavors suficient per a ser cridat a les armes.

Aquesta guerra fou, «per al nostre amic —diu Pla—37 una etapa boirosa i exaspera-da. No me n'ha volgut mai parlar en detall: cap al·lusió concreta. A la fam i a la por

34 Publicat per l'Ajuntament de València en 1933. Vora cinquanta anys després, Fuster enprologà de manera anònima un facsímil, editat per la mateixa institució en 1982. Les duesedicions eren de distribució gratuïta.

35 J. FUSTER: «Nota sobre l'anticlericalisme», Serra d'Or (desembre 1979), recollit aj. Fus-TER: Punts de meditació..., op. cit, pp. 49-52.

36 J. FUSTER: «La 'Operación Valencia'», Diario de Valencia (28-11-1981), recollit, en traduc-ció catalana —per la qual cite—, a J. FUSTER: Punts de meditació..., op. cit., pp. 86-91, i a J.FUSTER: Elogi..., op. cit, pp. 304-308. Vegeu la coincidència amb el record de V Ventura (A.BELTRAN: Converses amb un ciutadà. Vicent Ventura, Tàndem, València: 1993, p. 86) sóbrelesreunions que pel mateix temps i a la seua casa, a Castelló de la Plana, mantenien alguns con-jurats carlins amb el seu pare, preparant-se a participar en la insurrecció pròxima.

37 J. PLA: «Joan Fuster», Homenots, OC, 29, Destino, Barcelona:1975, p. 367.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


s'afegiren les anomenades crisis de l'adolescència. Per un cabell no el portaren alfront; potser no ho hauria suportat ni físicament ni moralment. En aquells anysterribles, Fuster fou un noi anèmic, nerviós i obsedit».

La insurrecció es produí quan Fuster tenia tretze anys; la victòria definitiva deFranco quan en tenia setze. Se sap molt poc sobre la seua vida en aquell períodedecisiu. Hi ha coincidència, però, en una dada fonamental: mentre continuava elsestudis de batxillerat al Centro Politécnico sueca, el jove —d'un caràcter «tímid iintrovertit», on ja apuntaven «les primeres manifestacions d'una ironia —la queserà tan d'ell— que només un tímid esbós d'una manera molt personal de defensa id'inexistent aplom»—38 se submergí en la lectura i començà a adquirir llibres percompte propi. D'acord amb una estadística feta per ell mateix, on registra els volumsingressats en la biblioteca entre 1936 i 19503?, en 1936 comptà 37 volums: 8 encatalà, 26 en espanyol i 3 traduccions a l'espanyol; en 1937, 15 volums: 1 en català(que ben bé podria ser Històries del País Valencià, d'Igual Úbeda, publicat aquellany), 13 en espanyol i una traducció a l'espanyol; en 1938, 32 volums: 8 en català, 22en espanyol i 2 traduccions. Pel que fa al 1939, l'estadística no distingeix entre obresadquirides en els mesos inicials, sota l'agònic règim republicà, i les que ho forendesprés de la «Victòria»; en qualsevol cas, el total fou de 53: 11 en català, 35 en espa-nyol, 1 traducció al català i 6 a l'espanyol.

Després del 39, l'amplíssima derivació de les seves lectures en cap moment nos'afeblí. «No me'n planyo pas —deia a Pla—. Es molt possible, però, que la mevacultura reposi sobre l'hàbit de la incoherència —si puc dir-ho així— que aleshoresvaig contreure. El fet potser explica que la meva cultura sigui caòtica i dèbil»40. Ambl'inventari de la biblioteca de Fuster a la vista, potser serà possible afinar més elconeixement sobre les seues lectures d'aquells anys i dels posteriors, ja que manteniaun registre numèric i cronològic de les adquisicions —més o menys regular i mantin-gut— i, amb això, aclarir aspectes de la seua evolució intel·lectual.

Cortès fixà el canvi del castellà al català, en l'escriptura de Fuster, durant el curs1937-1938. Li havia prestat uns estudis d'història local i, quan Fuster li'ls retornà,en un hi havia posat sis notes al marge: les tres primeres en castellà i la resta «jaescrites en un valencià molt correcte, si tenim en compte les circumstàncies»41. Leslectures de tota mena, l'acostament cultural a la llengua del país, devien ser recursosmentals ben útils per a l'adolescent que creixia, unes defenses enfront d'un ambientincòmode i dur. Un record de Fuster, col·locat com a anècdota en un article sobre elcanvi dels costums alimentaris, feia referència a la fam del període: «la meva generació—adolescents de la guerra i de la postguerra— encara hem tingut una altra experiència

38 J. ALBI: «Joan Fuster, adolescencia y amistad», a Fuster, entre nosaltres, Conselleria deCultura, València:1993, p. 279.

39 A. FURIÓ: Àlbum..., op. c/f., p. 41.40 J. PLA: «Joan Fuster», art. cít., pp. 367-368.41 A. FURIÓ (cur.): Escrits..., op. cit., pp. 27-28.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


del pa: la del pa 'inexistent'. No n'hi havia, aleshores. Durant mesos i mesos, gens.Foren els anys de la carestia total. Devoràvem uns succedanis increïbles: llonguetsconfeccionats amb farines insòlites, si farines eren, o moniatos, o Déu sap què. Vampujar amb l'enyorança del pa mític: blanc i tou, amb perfum de forn i d'oracions. Iencara no ens n'hem assaciat. De tant en tant em sorprenc de veure'm mastegantsupèrf luament una mica de pa: sense apetit, gairebé per vici. Deu ser una reminiscèn-cia d'aquella ansietat...»42

Acabada la guerra, el seu pare formà part de la gestora que per ordre governativadirigí l'ajuntament sueca, fins que en fou apartat. Segons recordava Fuster, «va deixarel consistori per haver defensat els drets d'alguns llauradors contra els propietarisde les terres que cultivaven»43. Per a Furió, «el líder carií, home pacífic i poc inclinata les exhibicions del nou règim, reticent també a la unificació forçosa amb els carlistes,només durà set mesos en el càrrec: el 16 de novembre d'aquest mateix any [1939]era substituït, com a cap local del movimiento (...) Joan Baptista Fuster, que nomésaprofità les seues influències polítiques per a intercedir per un parent de la seuadona, encausat per anarquista en un consell de guerra, es va retirar de seguida al'anonimat de la militància carlina en el casino de 'La Lealtad' i de les classes dedibuix en el Politècnic i en l'Escola Municipal d'Arts i Oficis»44.

En una entrevista de 1982,45 Fuster recordava: «yo era un hijo de carlista, de uncarlista bastante extraño. Que había estado en prisión, pero cuando la posguerra ya nole gustaba la tramoya aquella de don Javier y todas estas cosas y fue, no claudicandodesde el punto de vista ideológico, pero sí apartándose de todo esto. Ya mi me dejó unacierta libertad, por no decirte toda la libertad, para que leyera libros, que en su casanunca había habido, pero como artesano que era me construyó una bonita biblioteca.»I encara el mateix any, en un article, matisava aquests records: «La tradicional 'hambrehispánica'(...) explica muchas cosas. ¿Explica el carlismo? Mi familia era pobre: sin unpalmo de campo de su propiedad, criando una cabra y unas gallinas, y una cerda paravender las crías. Y eran carlistas. Cierto: iban a misa. (...) Y de eso deriva uno. Y uno,que, desde que tuvo uso de razón, no pudo ser carlista, por muy hijo de carlista quefuese, nunca ha dejado de estar obsesionado por el hecho. Quizá si mi padre no hubiesesido devoto, habría tendido al anarquismo o al socialismo. Al terminar la guerra deEspaña le hicieron jefe local', y atiborrado de encíclicas y de los 29 puntos', se propusohacerla 'reforma agraria' en Sueca: le mandaron al carajo rápidamente. Y no se desenga-ñó. Le costó mucho esfuerzo, como carlista, desconfiar de Franco. ¿Fal Conde, Rodezno?¿La 'reina madre', o sea don Esteban Bilbao?-»^

42 J. FUSTER: «Final delpa», art. cít., p. 401.43 S. VlLAR: Protagonistas de la España democrática. La oposición a la dictadura, Aymà, Bar-

celona:1976, p. 330 (la ed., Ediciones Sociales/Librería Española, París:1969).44 A. FURIÓ: Àlbum..., op. cit, p. 42.45 M. MUÑOZ: «Joan Fuster, un viejo liberal», El País Semanal (17-XI-1982).46 J. FUSTER: «Confesiones de un hijo...», art. cít.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Fuster fou afiliat de les joventuts del Movimiento i després automàticament inscrit,a l'edat corresponent, en la Falange, però va plegar de seguida. D'altra banda, féuuna evolució que el dugué a abandonar la religió catòlica heretada. Lectures, reflexionsi observacions de la realitat l'anaren distanciant, doncs, de l'ambient a què semblavadestinat, en un procés íntim que no degué resultar-li fàcil ni còmode47.

La Universitat: noves perspectives (1942-1947)

Aprovat l'examen d'estat, el 1942 Fuster ingressà a la Universitat de València,gràcies al «moment de relativa eufòria» econòmica que experimentà en la postguerral'ofici patern —diria després l'escriptor—, quan calgué reposar les imatges destruï-des a les esglésies, entre elles les d'Abdó i Senén, per a l'ermita dels Sants de laPedra, que des d'un pujolet domina l'arrossar i el terme de Sueca48. L'elecció decarrera, la deixà explicada Fuster en alguna entrevista i, en primer lloc, apareix relacio-nada en l'«homenot» de Pla: «com que personalment no sabia quina carrera seguir,li aconsellaren la de lleis. Es el que en casos així sol passar quasi sempre. D'aquestamanera, per indecisió, Fuster obtingué la llicenciatura de Dret.»4? Una versióposterior de l'interessat fa intervenir més la decisió personal i inclou algun projecteprofessional que després no s'acompliria50.

El posaren a viure en una pensió situada al carrer de la Mar, a molt poca distànciadel carrer de la Nau, on, a l'edifici de l'anomenada Universitat Literària, coexistienel rectorat, la biblioteca i els estudis de Dret, Filosofia i Lletres i Ciències. La pensióera propietat d'un campaner carií d'Algemesí (la Ribera Alta), coreligionari i potser

47 J. FUSTER: «Nota sobre l'anticlericalisme», Serra d'Or (desembre 1979), recollit a j . Fus-TER: Punts de meditació..., op. cit., pp. 49-52.

48 J. FUSTER: «L'Albufera de València», reproduït a Elogi..., op. cit, p. 222. «A l'altar del'ermita, les imatges de sant Abdon i sant Senén fan una impressió relativament trista. Són,per cert, obra del meu pare, que es guanyava la vida —la d'ell i la meva, cal dir-ho tot— tre-ballant fusta amb la gúbia. Durant la revolta del 36 algú va cremar els antics simulacres delsBenissants, i després del 39, quan tot hagué de tornar a ser com sempre, el clero ordenàrefer-los. El meu pare reproduí atentament les imatges desaparegudes, valent-se de fotografiesmés o menys clares. Els models resultaven poc brillants. A la parròquia de Sant Pere, de Sue-ca, n'hi havia unes altres, barroques, airoses, en actitud intermèdia entre la dansa i el repòs,que resultaven prou elegants. Però s'imposava la retroacció més literal, i en conseqüència, lamanufactura hagué de ser anodina.»

49 J. PLA: «Joan Fuster», art. cít., p. 368.50 «Vaig haver de triar carrera. I, clar, hi ha unes carreres que tenen molta eixida i unes

altres que en tenen poca. Medicina, per exemple, en tenia molta. Però, clar, la medicina noera una cosa que m'entusiasmàs. I vaig triar dret. Vaig fer la carrera pensant sempre en leseixides, com tots els estudiants de totes les èpoques: notari, advocat, etc.»;T. MOLLA: Conver-ses..., op. cit., p. 47.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


conegut del pare. Josep L. Bausset, que ja hi vivia, ha recordat així les circumstànciesen què va conèixer l'estudiant: «Fuster, alt i prim, al menjador de la pensió, noparlava, ni entrava en les discussions que, a viva veu, teníem els hostes. Jo (...) eraclient habitual de les llibreries de segona mà del carrer de la Nau i d'aquell rotgle.Comprava llibres de Valle-Inclán, Dostoiewski, de Papini, de Shakespeare i altres, itambé els pocs fulls en valencià que hi havia. I en una d'aquelles llibreries vàremcoincidir i em parlà de la seua afició per tot el que tenia relació amb la llengua i elPaís. Aleshores, li vaig dir que jo havia estat soci del Centre d'Actuació Valencianistai de l'Agrupació Valencianista Republicana (...). Això fou el que [produí que] conge-niàrem ràpida i totalment. Em digué que ell havia sospitat que jo no era germanòfil,com la majoria dels hostes de la pensió, i que jo desentonava, lleugerament i a sottovoce, del parer de la majoria.»51 Fuster guardava un bon record d'aquell allotjamenteventual: «La veritat és que aquella pensió estava molt bé, perquè (...) et donavamolta independència i llibertat de moviments. No era d'aquelles pensions o residèn-cies en què havies de fitxar a tal hora.»52

La Universitat de València era un establiment devastat per les conseqüències de laguerra. I no perquè les bombes haguessen destruït l'edifici, sinó perquè la vindictadels franquistes hi havia establert una buidor intel·lectual de grans repercussions.Fuster no podia adonar-se'n, perquè no tenia cap element de comparació: els desco-briria més tard. La impressió que va deixar-li el pas pel vell edifici del carrer de laNau era en tot cas desfavorable53.

I a la intensa activitat lectora iniciada en l'adolescència, seguí l'escriptura. De1944 és el primer text publicat de Fuster, segons Furió54: «Significació espiritualde la Montanyeta dels Sants»55. Hi ha l'inevitable plany sobre «la crisi de les valorsespirituals ocorreguda en la darrera centúria» i que «ha malaguanyat en part» lesantigues tradicions, a més d'una reivindicació del camp en què ressonen no solsecos tradicionalistes i conservadors, sinó potser també uns altres de les consignesnazis i feixistes sobre el «retorn a la terra» que el franquisme divulgava i del qual hiha ecos ben visibles al llibre de Martí Domínguez Alma y tierra de Valencia (1941),que Fuster recordaria molt després com una lectura incitant56: «Hem, però, de reco-

51 J. L. BAUSSET: «In memoriam», Levante (26-VI-1992). Vegeu també S. VALLÉS: Bausset,Tàndem, València:2001.

52 T. MOLLA: Converses..., op. cit, pp. 47-48.53 Vegeu R PÉREZ I MORAGÓN: «Entre dues dictadures», a Cinc segles i un dia, Universitat

de València, València:2000, p. 182, on reproduesc un fragment d'una carta adreçada el 1950 aVicenç Eiera Llorca, on Fuster caracteritzava l'atonia política del seu curs, amb un comunista,dos o tres falangistes i dos valencianistes entre vuitanta alumnes.

54 A. FURIÓ: «Presentació», a J. FUSTER: Elogi..., op. cit, p. 9.55 Es publicà, sota el nom d'un altre, Jacinto Talens, a la Memoria de los VI Juegos Florales

convocados por la Jefatura Local del Movimiento y patrocinados por el Excelentísimo Ayunta-miento de Sueca, València:1945, reproduït a J. FUSTER: Elogi..., op. cit., pp. 17-33.

56 Al pròleg a D. VALLS: Els veritables altres catalans, Selecta, Barcelona:1973.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


néixer també —deia Fuster en aquell primer article— que en estos últims anys hi hahagut una revifalla, una reivindicació estimativa de les excel·lències espirituals i econò-miques del Camp, tan oblidades. La vida moderna, per massa asèptica i urbana,patix d'avitaminosi i anèmia: i el que és pitjor, d'avitaminosi i anèmia espirituals. Is'ha convençut que en el camp es troben els gèrmens únics per a un possible redreça-ment físic i moral de les nacions. Però el camp no deixa d'estar exposat a moltsperills: si hom vol que no es faça malbé esta possibilitat salvadora, ha de procurar-semantindré viu el foc imprescindible de la fe, d'una fe d'entranya religiosa que s'unixcaa eixe sentiment elemental de la Pàtria que és el paisatge.»

La religiositat de Fuster, en aquell temps, sembla molt carregada d'elements essen-cialistes, fins al punt que la religió li serveix per a explicar els grans movimentspolítics i socials de l'època: el feixisme i el nazisme, el comunisme, l'anarquisme...:«Ennuestra tierra hemos podido ver cómo iban vacilando, rindiéndose, todos los vehícu-los ideales, hasta los que parecían más fuertes, como el patriótico, mientras el religiosoha permanecido casi intocado. Y en otros países, donde este sentimiento religioso colectivoparecía ceder, o ha cedido en efecto, se le ha sustituido, no por ideologías —una moral,una política—, sino por nuevos, verdaderos misticismos nacionalistas o intemacionalis-tas.»57 I convé remarcar que, al mateix escrit, demanava per a certs esdevenimentslitúrgics —com ara la processó de la Mare de Déu de Sales— la restauració delselements folklòrics i locals —danses, misteris... «I cuídese también—deia— que nose acabe por hacer de la procesión algo enjuto, triste, jansenista', rayendo las esenciaspopulares y pueblerinas que la nutren.»58

L'existència a Sueca, com a tot arreu, però especialment als pobles, estava impregna-da de nacionalcatolicisme. Molts anys després, l'escriptor narraria una anècdotaben il·lustrativa, que d'altra banda li servia per a un comentari polític: «A mis veinteaños, el cura y el alcalde del pueblo, virtuosamente confabulados, tenían prohibidobailar a todo quisque, bajo amenaza de multa. Hasta era arriesgado intentarlo en elárea privada de un domicilio particular. Durante las fiestas de Pascua Florida, que enmí país se celebraba con efusivos pactos entre chicos y chicas, los guardias municipalesde Sueca espiaban las casas para cazar el leve sonido de una gramola de manivela:donde detectaban algo, llamaban a la puerta, y sanción al canto...

»Me permitiré un inciso. Quizá los historiadores que mañana hayan de puntualizarel asunto de la posguerra consideren ridículo tener en cuenta detalles como el que acabode aducir. Por supuesto, había problemas más importantes: hambre, cárceles, penas demuerte, estraperlo, mordaza general y lo demás. Pero la cosa llegaba más lejos: la pasiónde fastidiar autoritariamente al prójimo alcanzó cotas increíbles. De aquellas circunstan-cias, todos salimos tarados: quién más, quién menos, pero todos. Nunca se podrá valorarel daño que nos hicieron, porque fue un daño sin posibilidad de cuantiñcación por el

57 J. FUSTER: «Tradición mariana de Sueca» [1947], a J. FUSTER: Elogi..., op. cit, p. 52.58 Ibidern, p. 49.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


sistema de estadísticas. Es probable que los eruditos del futuro precisen cifras, en cuantoa la población penal, los negocios sucios, los papeles censura dos, el cupo de calorías quedaba de sí el racionamiento para alimentar a una familia, y lo que los datos de archivoofrezcan. El miedo, en cambio, no consta en documentos. Ni el fraude cultural. Ni eltrágala permanente. Mucho menos, en efecto, la cruzada contra los muchachos: con elbailoteo como síntoma, si me toleran la insistencia.

»Bueno. A lo que iba: bailé poco cuando era la ocasión. Vistas las dificultades, mícuadrilla de amigos nos dedicamos, provisionalmente, a la baraja y a un coñac barato,y sobretodo, a la lectura de autores nefandos y nefastos.-»^

Com durant la guerra, el clima polític dels anys immediatament posteriors el con-duïa a la lectura i a la reflexió.

La recerca d'un lloc (1948-1961)

Mentre estudiava, havia iniciat la trajectòria literària en Verbo i havia col·laborat aY Almanaque de Las Provincias, amb un balanç sobre el quart de segle de poesiavalenciana precedent i amb «Tres petites elegies». La fi dels estudis de llicenciaturauniversitària i el temps immediatament posterior van marcar un giravolt significatiuen la vida de Fuster. En uns pocs anys, molt pocs, se li van obrir tot de perspectivesi de relacions, moltes de les quals contribuïren a crear el marc enmig del qual viuria.La integració social i la recerca d'un espai professional, juntament amb el desplega-ment de les aspiracions com a escriptor, just començades a definir però de seguidareconegudes, són els factors principals d'aquest període, que s'encetà amb bonssignes: el maig de 1947, un vell escriptor valencianista escrivia sobre ell amb admiracióen un diari de València; el juny, es llicencià en dret; el novembre, féu la seua primeralectura pública de poemes dins el grup Torre.

El primer esdeveniment va ser el més inesperat i en qualsevol cas delatava l'aïllamenten què havien quedat els escriptors en català al País Valencià, sense revistes ni altresplataformes de comunicació que no fossen les tertúlies, recloses sovint en relacionstancades per la por a la delació i per la impotència. Així, una mica a les palpentes,Carles Salvador —que només coneixia de Fuster les col·laboracions a Y Almanaquede Las Provincias dels anys anteriors— escrivia sobre ell: «No conocemos personal-mente al nuevo poeta valenciano; no sabemos si es joven —aunque por sus versos asiloparece— o si ha rebasado ya la treintena. Desconocemos otras circunstancias como lasde lugar de nacimiento, formación humanística, profesión, que nos ayudarían a conside-rarle más perfectamente. (...) Este nuevo poeta que se firma Joan Fuster, 'incorpora aun fondo de sencillo —de puro— clasicismo el aliento del lirismo desnudo y extremo

59 J. FUSTER: «Bañar al son que tocan», Tele/Exprés (21-VI-1976), reproduït a J. FUSTER:Elogi..., op. cit.y p. 281.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


de las más recientes experiencias', como él mismo ha escrito refiriéndose a otro poetacontemporáneo, aunque cabe precisar más añadiendo a este juicio que Joan Fuster estáentroncado con las escuelas que desprendiéndose del vanguardismo se acercaron porlos caminos íntelectualístas al clasicismo formal.

»Es un poeta que no se asemeja a ninguno de los actuales valencianos: pero conoce, abuen seguro, la obra poética de López-Pícó y la de Caries Riba, los dos excepcionalespoetas catalanes, sin que esto quiera decir que tenga con ellos concomitancia alguna.

» Gramatícalmente es un gran conocedor de nuestro idioma y lo escribe sin concesionesde ninguna clase. Su formación, pues, es perfecta (...) Joan Fuster, poeta valencianodesconocido personalmente por nosotros, es ya un escritor maduro y hasta sospechamos,dada la manera de aparecer los luceros en nuestro cíelo literario, que Joan Fuster no seaun nombre de pila, sino la vulgaridad de un seudónimo.

»¿Fn qué se apoya nuestra sospecha? En que sus vacilaciones lingüísticas [entre lesformes orientals i occidentals del català] parecen voluntarias como si el poeta quisieraencubrir su personalidad —posiblemente destacada ya en disciplinas filológicas— sinadvertir que así la adquiere mayor.»60

Sembla evident que Caries Salvador devia pensar en Sanchis Guarner, arreceratdes del 1943 a Mallorca després d'uns anys de presó, quan es referia al filòleg encobert.Tot i les interpretacions sobre la personalitat del nou poeta, i l'excés d'argumentacionsgramaticals i dialectològiques que els dubtes l'obligaven a desenvolupar, l'article deCarles Salvador reconeixia un fet difícil d'explicar: un desconegut escrivia uns poemesen català que sobrepassaven de molt el que es podia esperar d'un principiant, i aparei-xia d'una forma inhabitual—no segons «la manera de aparecer los luceros en nuestrocielo literario»—: com un escriptor format, fins a un cert punt, però amb una qualitatremarcable, i Salvador, puntual comentarista de novetats literàries —sobretot, perraons òbvies, abans del 1936—, li donava la benvinguda. Es podria pensar—coneixentdeterminats judicis que després manifestaria Adlert, sobre l'excessiva mànega amplade Salvador i el seu grup—61 que l'entusiasme de l'autor de Vermell en to major davantel nou escriptor era formulari, més basat en una bona voluntat patriòtica que encriteris de qualitat estricta. Tanmateix, la lectura del comentari ja fa veure que estàdictat per una impressió sincera i una anàlisi encertada.

Un altre esdeveniment d'aquell 1947 va ser el contacte amb el grup Torre, formalit-zat amb una lectura de poemes presentada per Xavier Casp i presidida per MiquelAdlert62. Hi havia establert relació a través de Francesc de Paula Burguera i deljesuïta barceloní Joan B. Beltran, poeta en català i en castellà que introduí els dos

60 C. SALVADOR: «Un nuevo poeta», Las Provincias (10-V-1947).61 M. ADLERT: «La literatura valenciana com a excepció i com a normalitat», Ariel, 21 (1951),

pp. 29-30.62 J. BALLESTER: Temps de quarantena (1939-1959), Tres í Quatre, Valèncía:1992, pp. 174-

175. «Fuster (...) començà a vindré en octubre de 1947», confirma Adlert en una entrevistaamb Francesc Ruiz, Murta, 19 (1979), p. 13.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


suecans en aquella tertúlia on Casp i Adlert pontificaven, envoltats d'antics membresd'Acció Valenciana, el seu partit de preguerra, i també en companyia més o menysocasional de valencianistes liberals o d'esquerra.

El mateix any, doncs, el jove escriptor es va veure rebut amb interès per dos sectorsde la literatura catalana del País Valencià de la postguerra, que arribarien a grausd'enfrontament tragicòmics. Pocs anys després d'acabada la guerra, quan tot just espodia començar a publicar en català, allunyats de nuclis mínimament extensos delectors, els pocs escriptors que carregaven sobre si la responsabilitat de salvar per ala llengua l'estatus mínim que socialment s'atorga a un instrument de creació literària,s'embrancaren en l'antropofàgia. Aquesta és la literatura valenciana «viva» que trobàFuster, poc després de donar-se a conèixer. Hi prengué partit, eventualment, peròel clima d'exclusions, d'insults i violències morals el va forçar a apartar-se'n per talde salvar una posició personal independent, una llibertat d'opinió i de pensamentque al capdavall resultaria sospitosa per als dos bàndols en conflicte. Quan, en 1963,Almela va escriure una anònima rebentada d'El País Valenciano, publicada a Levantei Las Provincias, de seguida trobà la complicitat d'Adlert i Casp, disposats a remarcarles diferències amb l'autor atacat sense possibilitat de rèplica. I, tanmateix, Fustertenia una bona opinió d'Almela com a poeta, fins al punt que molts anys desprésprologaria la reedició de L'espill a trossos. Més encara, el seu allunyament del grup deTorre havia pres com a motiu immediat el fet que Casp li prohibís publicar unspoemes en una revista, Glorieta, que Almela dirigia63.

La relació de Fuster amb el grup de Torre no va ser massa llarga, ni potser tanintensa com es podria imaginar. En les poques actes de reunions del grup fins araconegudes64 Fuster no hi figura, i Furió recull la notícia que Adlert li retreia la mancad'assistència a les sessions col·lectives65. Després d'una sèrie d'incidents, se'n separàformalment el febrer de 1951. A banda el fàstic moral que Fuster sentia davant lesimposicions capritxoses, val a dir que entre ell i Casp i Adlert —els dos provinents delcarlisme i després d'Acció Valenciana— hi havia diferències polítiques i ideològi-ques profundes. Fuster era ja un opositor evident del Régimen, que col·laborava enpublicacions de l'exili al costat d'esquerrans conspicus i que, si no era ateu, ho semblava66.

La independència de Fuster, respecte als grups en què estava dividit el valencianis-me, unida a l'efecte que anaven causant els seus articles i llibres, li meresqueren deseguida un prestigi real, i no solament a Barcelona, a Mallorca o a l'exili. Fins i tot,aquest prestigi li era reconegut a Lo Rat-Penat, on el 1956 fou convidat a llegir la

63 J. FURIÓ: Àlbum..., op. cit., pp. 68-74, explica detalls de la difícil relació de Fuster amb eltàndem Casp-Adlert, a partir de textos conservats a l'arxiu epistolar de l'assagista i reprodueixla carta de trencament.

ÍA J. BALLESTER: Temps..., op. cit, pp. 175-175.hi Ibidem, p. 68.66 En un moment que ara no puc datar, durant una conversa que mantinguérem cap al

1974, l'assagista qualificà Casp i Adlert com a «franquistes sociològics».

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


conferència de clausura dels cursos de llengua. Sens dubte, es divertia fent aquestspapers, que fins a cert punt posaven en evidència la relativa porositat d'una institucióque per a Casp iAdlert representava un enemic menyspreable. En una carta a SanchisGuarner, el conferenciant narrà de manera sarcàstica les interioritats del singularesdeveniment67. El 1958 fou jurat del Premi València de Literatura, patrocinat per laDiputació de València, i començà a ser-ho de molts d'altres, sobretot a Barcelona.L'Ateneu Mercantil de València el convidava a fer una conferència el 1954. Era accep-tat, doncs, i reconegut, pel valencianisme ratpenatista, per les fuerzas vivas de Valènciai, alhora, pels nuclis nacionalistes resistents del Principat, de les Illes i de l'exili.

D'altra banda, el cercle d'amistats de Fuster s'anà ampliant i diversificant també ala fi de la dècada de 1940. Cap al 1948 o el 1949, en alguna tertúlia, potser al ClubUniversitario, que depenia del Sindicato Estudiantil Universitario, va conèixer elperiodista Vicent Ventura. Una mica abans, en una conferència d'algun jerarca falan-gista vingut de Madrid, a l'hora del col·loqui, Ventura li havia preguntat sense embuts:« Oye, ¿y tú crees que Franco es falangista?»^ La provocació era evident, i degué crearuna bona impressió en Fuster, que sens dubte s'estimava aquestes expansions since-res, que creaven desconcert en l'auditori. A través de Ventura, coneixeria JosepGarcia Richart i Josep Iborra i probablement Josep Espasa, que seria canonge de laseu de València. De la mateixa manera que l'amistat amb Albi li havia proporcionatl'ocasió de fer Verbo, Ventura l'invitaria a escriure a la revista Claustro, de la seccióde premsa i propaganda del Frente de Juventudes, de la qual ell va dirigir uns pocsnúmeros inicials, i a través de Casp i Adlert seria col·laborador de la breu aventurad'Esclati publicaria alguns llibres en l'editorial que aquell duet comandava. Si feiauns pocs anys Fuster a penes tenia més amics que el grup de Sueca, als que féumentre estudiava a la facultat n'anà incorporant d'altres.

I encara hi ha un altre fet coincident en aquell temps. A partir del 1950, l'assagis-ta establí contacte amb catalans exiliats a Amèrica des de 1939 (o a Europa, com Jor-di Arquer). La relació, com ja ha estat assenyalat per Rafael Tasis, Albert Manent oSanti Cortès65, tingué una especial rellevància en el desenvolupament de l'obra fus-teriana, en l'obertura de relacions al Principat i, sens dubte, en la recepció d'idees ipunts de vista impossibles d'adquirir a l'Espanya dominada pel franquisme i en unaValència on l'esforç d'un autodidacte forçat com ell estava ple de dificultats, fins itot informatives. En revistes publicades per aquells grups d'exiliats, i també en algunaeditorial, van aparèixer textos del nostre autor; alguns marquen un canvi de perspec-tiva en el seu pensament. El fet que paral·lelament anava obrint-se camí com a col·la-borador en periòdics de València degué crear-li una mena de doble sistema d'escripturaque caldria analitzar, una hàbil capacitat per a adaptar-se a públics i condicions diversos.

" Epistolari Fuster, vol. 4, op. cit, pp. 244-245.68 J. FUSTER: «Quaranta-Í-tants anys de Vicent Ventura», Saó, 152 (1992), p. 34.69 Aquest recollí i prologà els Textos d'exili fusterians, Comissió per al V Centenari del

descobriment d'Amèrica, València: 1991.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Les perspectives professionals de Fuster s'anaren definint a poc a poc, potser amesura que abandonà l'horitzó d'unes oposicions o altres, a què els estudis de dretsemblaven abocar-lo, i a mesura també que es va descobrir —o suposar— poc hàbilper a l'exercici lliure de l'advocacia70. Va treballar (1949-1950) en una empresa expor-tadora de cítrics —recordava amb una especial simpatia l'etapa en l'oficina d'exporta-ció de taronges de Norbert Ferrer, un personatge quasi mític en aquesta mena denegoci71, i a continuació obrí a casa dels pares un modest bufet —a la porta, durantmolts anys, hi havia una placa de trets modernistes: «Juan de la Cruz Fuster. Aboga-do»—, però aquesta possibilitat tampoc no va reeixir.

Aquestes dificultats i potser també certa resistència a adaptar-se als horaris rigoro-sos de les oficines o als trencacolls dels plets, més els bons indicis que l'acompanyarencom a escriptor gairebé des que hi féu les primeres passes, el degueren situar enfrontd'aquest horitzó com a única via acceptable i fins agradable de guanyar alguns diners.Perquè fou llavors que es començà a donar a conèixer com a poeta, assagista i articu-lista, de primer en la revista alacantina Verbo, de la qual fou codirector entre 1946-1956, a Y Almanaque de Las Provincias i, ¡a després, als diaris de València Levante iJornada. Clares que eren coses dis tintes. Verbo era la plataforma per a les inquietudsliteràries, sense guanys econòmics, un mitjà per a sentir-se immers i relacionat ambel món de la cultura i dels llibres, en bona manera un món a part. L'almanac de LasProvincias era. una plataforma del mateix estil. Més enllà d'això, col·laborar en diaris,per mísers i provincians que fossen, era una entrada imperceptible en un altre tipusd'àmbits, en què un article podia ser no sols publicat sinó fins i tot cobrat, i lesexigències de la periodicitat —amb la necessitat d'ingressos personals— demanavauna dedicació estricta i oferia, per a qui volgués pensar en això, certa esperança deprofessionalització.

D'entrada, en 1952, als trenta anys, una edat més aviat distinta de la imatge que espodria tenir del «jove que comença», guanyà un premi de poesia convocat per Levante,per a un gènere líric molt propi del temps: una «Corona poética en loor de NuestraSeñora de los Desamparados»72. A Levante, a més, li donaren la possibilitat de publicar-li algun article. Va acceptar la invitació i es convertí en col·laborador regular del periòdic,particularment del suplement setmanal «Valencia», que coordinava Almela, i també delvespertí Jornada, igualment de la cadena de mitjans de comunicació del Movimiento73.

70 Es pot pensar, a la vista de la seua trajectòria intel·lectual, que posseïa excel·lents qualitatsper a persuadir i argumentar, per a contraargumentar i per a adquirir i fer ús d'uns coneixe-ments adequats a les seues finalitats, unes capacitats que ben probablement haurien fet d'ellun bon jurista.

71 Sobre el personatge hi ha dades a R. BELLVESER: «Norberto Ferrer Marege: 93 años delucidez», Las Provincias (6-VI-1982), «El Dominical», pp. VII-VIII.

72 A. FURIÓ: Àlbum..., op. cit, p. 84 (facsímil del poema en p. 86).73 Hi ha un recull de les primeres col·laboracions a J. FUSTER: Llegint i escrivint. Artículos

periodísticos en Levante-EMV (1952-1957), ed. d'A. Furíó, Prensa Ibérica, Madríd:1995.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Era, en bona manera, l'inici d'un procés de prof essionalització i, en termes generals,la base d'una recerca de mitjans suficients per a guanyar-se la vida. Una de les qüesti-ons importants que cal esbrinar en la biografia de Fuster és l'econòmica. Ni llavorsni després, les col·laboracions periodístiques, els drets d'autor dels llibres o els premisno devien aportar quantitats notables a la caixa de l'escriptor74. Probablement, lacombinació de tot plegat establia un sistema viable per a la supervivència, l'adquisicióde llibres, periòdics o discos i poca cosa més. D'acord amb les pautes de les societatspreindustrials, les despeses en roba se li devien ajustar a l'estricta necessitat de vestir-se o a les exigències d'anar ben presentat —amb corbata només excepcional, a partird'un determinat moment— en un acte públic o altre. Professionalitzar-se com aescriptor no va ser mai, per a Fuster, una garantia econòmica suficient ni regular,però tampoc no sembla que fos aquest el mòbil principal de la seua activitat75. Tanma-teix, ací i allà es referí als seus problemes materials. En un article diria: «Mis antepasa-dos^..) no se distinguieron por las dimensiones de su patrimonio. Otro gallo me cantarasí mí herencia hubiese sido medianamente pingüe: no estaría yo escribiendo para ustedesen este momento, pueden creerlo. Mí ideal de vida ha sido 'vivir de renta': es lo que hevisto a mi alrededor, desde mi adolescencia, y voy ya por los cincuenta. Mi mundo,rural y resignado, se contenta con eso: con 'vivirde renta'. Yo no tenía la menor posibi-lidad de disfrutar de esa ventaja.»76

D'altra banda, els interessos de Fuster no s'adreçaven al periodisme informatiu—únic que podia garantir un sou fix— o a la vida reglada de redacció. Ell volia seruna altra cosa. Alhora que les primeres col·laboracions regulars a la premsa, va iniciaruna aventura, com a lector i com a escriptor, que resultaria una de les més fructíferes

74 «Si no treballo, no menjo, tampoc no tinc dret a les vacances. I, veuràs, la vellesa s'acosta»,declarava a Montserrat Roig l'agost de 1976; Montserrat RoiG: Retrats paral·lels 3, Publicacionsde l'Abadia de Montserrat (PAM), Barcelona:1978, p. 154. I l'entrevistadora afegia pel seucompte (pp. 154-155): «Els amics d'en Joan Fuster diuen que, com és natural, no el deixaranmorir de gana. Però el que és cert és que una de les més grans personalitats de la culturacatalana té un futur insegur i un present just, econòmicament parlant (...) sap que si algundia ja no pot escriure s'haurà de morir.» Recordé que durant un període, entre els darrersanys dels setanta i fins al 1984, si fa no fa, un grup d'amics reuní cada mes una pensió per amantenir Fuster. En devien formar part Adolf Pizcueta, Enric Beltran, Vicent Ventura —dequi potser va nàixer la idea— i algun altre, de València i potser de Barcelona.

75 Fuster reconegué sempre la importància que tingué en la seua formació, o potser més enel seu descobriment del català com a llengua de cultura, l'atzar d'haver trobat, sostret i llegitalguns fascicles del Glosari d'Eugeni d'Ors. Es podria pensar que hi havia, i fins a quin puntel va marcar, aquell text del 1909 titulat «On és encara contradit un discurs abominable» ique és l'elogi de l'obra ben feta: «No l'amor a la paga, sinó l'amor a la perfecció, és el principide l'ètica del treball»; vegeu E. D'ORS: Obra catalana completa. Glosari Í906-Í9Í0, Selecta,Barcelona:1950,pp. 1026-1027.

1(1 J. FUSTER: «Preparativos del verano», Tele/Exprés (11-VI-1973), reproduït a J. FUSTER:Elogi..., op. cit, pp. 239-243 (la citació a la p. 239).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


de la seua vida. L'article «Lectura» del Diccionari per a ociosos17 conté una interessantconfessió del Fuster lliurat incansablement a aquesta activitat.

Aquest devia ser ja el Fuster de trenta-i-pocs anys, que entre 1954 i 1962 col·labo-rà amb articles interpretatius sobre textos i autors medievals en la Revista Valencianade Filología, a instàncies d'Arturo Zabala, que la dirigia. La redacció dels assaigssobre Ausiàs Marc, Vicent Ferrer, Jaume Roig o Isabel de Villena li obriren lecturesi preocupacions que després es mantingueren fins als darrers anys de l'escriptor. Jano era només ocupar-se dels escriptors i les escriptores del millor període de laliteratura local; era, també, anar interessant-se per l'etapa que anomenem Decadència.I era, igualment, ingressar al món sorprenent i a banda dels sabers erudits, mésapassionants que no la glossa sobre els temes permanents de la poesia, sobre leslectures immediates o sobre els temes que l'actualitat proporcionava. Al suplement«Valencia», va publicar diversos articles relacionats amb la seua immersió en la litera-tura i la història antigues del país. Els escrits, breus o llargs, amb aparat crítico sense, anaven construint bona part de les inquisicions fusterianes sobre el pas-sat. D'ací eixiria una part important dels seus primers llibres. I el tema d'algun delsdarrers.

Però la seua voluntat d'entendre no quedava limitada a això. Practicava alhoral'assaig més general, una mena d'examen intel·lectual a través del qual passen totamena de fets, sense distinció d'èpoques o de geografies, formant part d'una ricaimatge del món. Són els escrits que es troben a El descrèdit de la realitat (1955), Lesorígínalíta ts (19 5 6), Figures de temps (1957), Indagacions possibles (19 5 8), o a Judicisñnals (1960).

Gràcies a la seua magnífica entrada en ambients intel·lectuals de la resta dels PaïsosCatalans —les primeres visites a Barcelona i Palma de Mallorca van ser el 1954—vaestablir relació d'amistat i laboral amb editors prestigiosos: Josep Maria de Casacu-berta78, Josep M. Cruzet i Francesc de B. Moll7?. Havia connectat també amb inicia-tives literàries de la resta de l'estat. Així, participà en el III Congreso de Poesía(Santiago de Compostel·la, 1954) i a les Conversaciones Poéticas de Formentor(Mallorca, 1959)80.

77 «Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre elnostre temps. I fins i tot per comprendre el passat, el qual, en última instància, és també pas-sat nostre, passat d'avui... I el que no sigui això, serà perdre el temps, és a dir, perdre el nos-tre temps.». J. Fuster: Diccionari per a ociosos, a OC, 6, Edicions 62, Barcelona:1991, p. 83.

78 Miquel Nicolás prepara un volum de l'epistolari fusteria amb Casacuberta i altres erudits.79 Vegeu les cartes amb Moll i Sanchis Guarner, entorn d'aquestes col·laboracions a l'editorial

del primer, als volums 4 i 5 de la Correspondència de Fuster.80 Hi ha diverses notícies sobre la participació en els dos esdeveniments al primer volum

de la Correspondència.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Una plenitud sota vigilància (1962-1975)

El 1962 va ser un annus mirabilisen la vida de l'escriptor, que, amb quaranta-dosanys, passà a ser conegut del gran públic, no ja pels articles sinó per dos textosd'orientació política —Nosaltres, els valencians i Qüestió de noms— i per una guiade viatges —El País Valenciano— que, si bé van proporcionar-li contrarietats fins itot materials, també van donar una sòlida projecció a la seua obra.

Des de ben jove, s'havia preocupat pel País Valencià, amb un interès que ell mateixva anomenar «passió» i «obsessió» i que es mostra en bona part dels seus escrits iactivitats. Entre els diversos aspectes que meresqueren la seua atenció té un llocdestacat el de l'adscripció nacional del poble valencià, per a ell inequívocament catala-na. Reprenia, doncs, una posició defensada per escriptors del primer terç del segle(Eduard Martínez Ferrando, Miquel Duran i Tortajada, Emili Gómez Nadal i d'al-tres), però la va desenvolupar en diverses direccions, si bé la defensa del fet lingüístici cultural, en un ambient polític plenament hostil, hi fou predominant. El fet d'optarper escriure en català, en la seua època inicial, ja significava una tria a favor delsdrets decapitats del seu poble. Aquest propòsit, el va servir sempre, tot advertintque el seu «nacionalisme» només era un gest mantingut de resistència enfront denacionalismes agressius i destructors81. «Amb llargues i tedioses meditacions perso-nals», segons expressió d'ell mateix, Fuster es va encarar amb tota mena de problemesque el seu poble tenia plantejats, amb una òptica combinada: des d'una visió directadel fet valencià i des de l'afirmació unitària d'allò que Iborra ha anomenat «la premissanacional catalana»82.

Els fets han estat narrats diverses vegades, però hi ha diferents explicacions sobreel seu origen: la publicació de la guia El País Valenciano, a la fi de 1962 —coincidintamb les festes de Nadal—, donà lloc a una campanya de premsa contra l'obra il'autor, que s'inicià a Jornada a final de gener de 1963, però que va prendre tota laseua virulència a partir del 2 de febrer, quan Levanteva. traure una extensa crítica delllibre, confeccionada amb una antologia d'«errors» o de frases poc elogioses, despec-tives o displicents sobre costums, poblacions o altres temes propis d'una guia deviatge. El comentari i la selecció eren anònims, però s'han atribuït sempre, probable-

81 Elegir com a marc de referència els Països Catalans responia, entre altres causes, a unavoluntat d'eficàcia. Així s'entén el següent paràgraf: «Eúnica perspectiva del prosista valenciàés, doncs, haver d'imposar-se, primer, com un escriptor més, sense handicap regional, entreels escriptors de llengua catalana i imposar-se, per tant, al públic que aquests ja tenen. Aixís'evadirà de la fatalitat geogràfica, que li impedia créixer i avançar: trobarà editors i podràpermetre's el luxe de sentir-se, modestament, home de lletres.» J. FUSTER: «La narrativa alPaís Valencià», a OC, 5, pp. 356-357, publicat com a pròleg a l'antologia Recull de contes va-lencians, Albertí, Barcelona: 1958. Pel mateix cantó anaven, sens dubte, les seues consideraci-ons sobre l'estàndard lingüístic que s'havia d'utilitzar.

82 J. IBORRA: Fuster portàtil, Tres í Quatre, Valèncía:1982.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


ment amb raó, a Francesc Almela i Vives, responsable del suplement «Valencia», onaparegué l'atac, i d'altra banda home ben informat sobre la matèria i ben dotat per ala ironia i el sarcasme. L'endemà, Las Provincias reproduí a tota plana la selecció deldiari del Movimiento i el dia 5 una altra selecció de frases igualment descontextualit-zades. A més, es publicaren diversos escrits acusatoris en les seccions de cartes aldirector i, finalment, com també ha estat reiteradament recordat, en alguna falla esva cremar simbòlicament l'escriptor sueca, que havia transgredit les normes no escri-tes, però intangibles, del més feroç patriotisme local83. Les cartes al director favora-bles al llibre incriminat quedaren inèdites ja que, deia Levante, «no podemos abriruna taquilla para que cada cual diga su parecer». El 26 de febrer es presentà als directorsde Levante—Adolfo Cámara— i Las Provincias—José Ombuena—una carta signa-da per cent seixanta joves valencians que demanaven un debat obert sobre els temesabordats per El País Valenciano. Finalment només apareixeria a la revista universitàriaConcret —un butlletí ciclostilat molt pròxim al PSV i, per tant, a bona part delssignants de l'escrit—, al setmanari La Marina i a Serra d'Of1*1.

De tot plegat hi ha dues interpretacions: una, que podríem denominar política,seguida per A. Cucó85, i una altra que descansa, sobretot, en mòbils personals per al'atac, i que ha estat defensada per Francesc de P Burguera. En la meua opinió, tot ique indubtablement hi havia pel mig factors personals —tots els participants esconeixien i tots coneixien l'autor objecte de la campanya—, la importància del factorpolític com a desencadenant de l'atac és absoluta i sens dubte està connectada ambla primera. A una banda hi havia franquistes convençuts —Ombuena, SevillaAndrés—, al costat de persones que més bé o més malament havien anat adaptant-se al règim, dintre d'allò que es denominaria el franquisme sociològic —entre elsquals Casp i Adlert, potser un Almela necessitat d'integració. Enfront, un Fuster jasituat inequívocament enfront del règim. I insistesc en el fet que això se sabia, abanda la major eficàcia de la policia —la Brigada Político-Social— i dels serveisd'informació del Movimiento, precisament perquè «tots es coneixien» i perquè, desdel franquisme, hi havia llavors una extrema preocupació per l'aparició d'uns oposi-tors que ja no eren els de l'estricta guerra d'Espanya o els de la immediata postguerra.Fuster, d'altra banda, estava connectat —i això no podien ignorar-ho els promotorsde la campanya— amb aquesta petita però sorollosa eclosió de nou antifranquismei també amb la no més gran, però també important, de l'exili.

El País Valencianova. aparèixer a la fi del 1962, un any marcat per les vagues a lesmines asturianes, per un estat d'excepció a Astúries, Biscaia i Guipúscoa, la condemnaa mort de l'anarquista Jordi Conill, la detenció del dirigent del PCE Julián Grimau

83 J. FUSTER: «Reflexions d'un ninot de falla», a El llibre de tothom, Alcídes, Barcelona:1964,i després a Combustible per a falles, Bromera, Alzira:1992, p. 100, introducció i notes d'A.Funó (la ed. Garbí, València:1967).

84 A. Cucó: «Crónica del País Valencià», Cap d'Any. Raixa (1964), pp. 59-62.85 A. Cucó: País i estat: la qüestió valenciana, Tres i Quatre, València: 1989, pp. 28-297.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


(seria executat l'any següent), la primera assemblea d'Euzkadi Ta Askatasuna (ETA)i altres fets que el franquisme rebia refermant totes les forces que el componien ique, alhora, el feien contradictori internament. En 1962 es produí un canvi de governen què per primera vegada hi havia un vicepresident, Agustín Muñoz Grandes, mentreque Manuel Fraga Iribarne era nomenat ministre d'Informació i Turisme —duesmatèries preocupants per al règim. El ministre d'Afers Estrangers Fernando Castiellahavia presentat davant la Comunitat Econòmica Europea una petició d'ingrés queseria llargament deixada de costat, mentre es produïen centenars de detencions arreude l'estat.

A escala valenciana, tot plegat tingué alguna repercussió: al contubernio de Municva assistir un exfalangista tan notòriament amic de Fuster com Vicent Ventura; arrandels petits moviments locals de solidaritat amb Astúries, van ser detinguts, jutjats iempresonats Màrius Garcia Bonaf è, Jaume Pérez Montaner i Eugeni Boscà, membresdel PCE i compromesos amb el nacionalisme emergent de final dels cinquanta;començava a funcionar el que seria finalment el PSV, a partir de la publicació d'unfull clandestí, Lluita. I, de tota manera, cal pensar que tot l'aparell de vigilànciapolítica del franquisme —incloent-hi la censura de premsa i de llibres— hauria detec-tat ja en Fuster un enemic evidentíssim, que provenia, d'altra banda, d'un ambientperiodístic i polític controlat pel mateix Movimiento. El franquisme es definia perun conjunt de grups de poder entorn del Caudillo, que es vigilaven i s'agredienentre ells, però que també tenien mecanismes de vigilància i agressió interna. AValència —on els estudis sobre el franquisme local encara són lamentablement escas-sos— es devien reproduir, per delegació, els mateixos esquemes de conducta. En1962 —i ja abans— Fuster només podia ser expulsat de l'àmbit en què es movia:escriure -és a dir, opinar i per tant crear opinió. Era un àmbit reservat per als fidelsal franquisme, que d'altra banda publicaven poc —«quien escribe se proscribe»— irenunciaven a expressar qualsevol pensament propi confiats en els articles arribats deMadrid. Ser franquista militant o aprofitar aquella situació consistia, entre altres coses,en una de molt simple: esquematitzar, reduir-se i reduir els contraris —i oblidar també.Sevilla Andrés havia de fer oblidar el seu passat en les JAP o en la CEDA, com Al-mela, amb tot el que li degueren fer passar els vencedors després de I'l d'abril de 1939.

I, al capdavall, el franquisme vigilant ja en devia tenir prou, amb la conducta políticade Fuster, que recentment havia signat en 1962 un escrit col·lectiu clarament contrarial Règim, malgrat les cauteles retòriques. Arran de la repressió policial contra elsvaguistes d'Astúries, intel·lectuals i artistes espanyols, amb algun polític, s'adreçarenper escrit al ministre d'Inf ormación y Turismo franquista, Fraga Iribarne. Reivindica-ven, entre altres drets ciutadans que el Règim teòricament respectava, fins i tot en laseua legislació, l'aclariment sobre rumors de tortures i maltractaments a homes idones. Això va produir escrits posteriors, un d'ells encapçalat per Ramón MenéndezPidal, on s'advertia —entre altres denúncies bastant explícites— que «la informacióna la opinión pública no se practica en España con la debida lealtad> —una observació

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


que certament posava en el seu lloc la tasca que feia realment Fraga, presentat per ellmateix, com e¡ non plus ultra de la liberalització del Règim. Al juny, 130 intel·lec-tuals catalans se sumaren al manifest originat a Madrid amb un altre, en el qual, a lesdemandes sobre els drets de vaga i d'expressió i la denúncia de la repressió duta aterme a Catalunya «conparticular dureza en algunos casos, entre obreros, estudiantese intelectuales», exposaven la voluntat a favor ¿'«una completa libertad cultural paralas diversas minorías nacionales comprendidas dentro del Estado Español, de acuerdocon los principios de la UNESCO, de los cuales España es signataria». Fus ter era undels adherits a la declaració86.

Des d'aquell moment fins a molt després, la seua signatura va aparèixer en totamena d'escrits semblants. A favor de les màximes llibertats. De la llibertat. Signarmanifests i peticions era una forma de compromís polític. A partir d'un cert moment,quan hi havia la possibilitat que fins i tot la premsa publicada a Espanya amb autorit-zació del Règim en donés notícia, signar escrits col·lectius denunciant la manca dellibertats, amb algun motiu concret, o denunciant un abús particularment salvatge,era una forma de protesta antifranquista especialment útil, dins i fora de les fronteresde l'estat. El sistema degué començar a la primeria dels seixanta, coincidint amb laLlei de Premsa. Hi havia una certa reiteració en els noms, i qui signava passavadirectament a ser objecte de persecucions oficials, que podien anar de la retirada delpassaport a l'interrogatori policial i encara a tota mena de travetes i obstacles en lavida professional.

La punició contra Fuster, prenent excusa en El País Valenciano, era una respostaabsolutament política a posicions polítiques que el franquisme no podia —l'hi anavala vida— consentir que es desenvolupessen lliurement. Ara, també és clar que noméspodia ser una resposta circumstanciada pel moment: les condicions de 1963 obligavenels franquistes a fingir petits canvis d'actitud, barrejats, com ho van estar fins al'últim moment, amb la insistència en la pura brutalitat feixista originària. I el fran-quisme era cruel amb l'enemic, però no podia ser bonancenc amb els qui, haventestat «dins», se n'anaven cap a fora -però no s'exiliaven. En un moment o altre de ladictadura, es va crear un gueto especial on havien de viure «los que se autoexcluyen»—gran troballa de la retòrica—, on forçosament havien d'habitar gent com Fuster.Ja no els podien eliminar físicament; no sempre era fàcil d'empapelarlos ni d'empreso-nar-los; reduir-los al silenci destruïa la fantasia d'evolució que una part dels franquis-tes volien projectar a Europa.

Bí El text i el facsímil de les signatures, a España hoy (1963), París, Ruedo Ibérico, pp. 168-170. La relació d'adherits era ben significativa. Fins i tot Guillem Díaz-Plaja hi figurava, alcostat de Ferran Soldevila, Jordi Rubió, Joan Brossa, Salvador Espnu, Josep Mana Castellet,Alexandre Cinci Pellicer, Joan Oliver, Joan Sales, Tomàs Garcés, Claudi Ametlla, RafaelTasis, Ramon Aramon i Serra, Jordi Carbonell, Joaquim Molas, Albert Ràfols-Casamada,Maurici Serrahima, Manà Manent, dos dels germans Goytisolo, els germans Lluch, JoanTeixidor, Jaime Gil de Biedma, Romà Gubern o Gabriel Ferrater.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Fuster és l'exemple més clar i prolongat de la concreció a escala valenciana d'allòque s'entenia ací, a partir de la ratlla de 1960, com un «intel·lectual compromès», unespècimen que té les seues arrels modernes en el cèlebre pronunciament de Zolaenfront de la injustícia comesa amb Dreyfus, i que es projecta durant bona part delsegle XX. Els moments de major incidència d'aquest compromís són les grans lluitesde la centúria: socials, colonials o internacionals: les dues grans guerres mundials,l'oposició entre el capitalisme i les diferents ideologies que es reclamen de les classestreballadores —l'anarquisme i el sindicalisme, la socialdemocràcia, el comunisme—,les lluites d'alliberament a l'Àfrica, Amèrica i Àsia —índia, Algèria, Cuba, Vietnam,etc.—, les d'algunes nacions sense estat a Europa —Irlanda, Euskadi, Catalunya;ara les de l'antiga Iugoslàvia... El lloc de Fuster se situa, doncs, en una línia que, enel seu temps, a partir dels anys cinquanta, reuneix els noms de Sartre o de Camus,d'Arthur Miller, de Günter Grass, de Passolini, de García Márquez... El seu compro-mís té uns vincles locals, en pronunciaments concrets, però no n'eludeix d'altres demés amplis. A més, per a ell, aquest compromís és inseparable d'una certa teoritzaciósobre el paper de l'intel·lectual —és canònic el seu assaig sobre Erasme i són benaclaridors comentaris més esparsos sobre Silone o Orwell, per exemple.

Fuster era tanmateix una víctima molt fàcil; per atacar-lo, ni tan sols calia argüir mo-tivacions directament polítiques: era prou recórrer a un vell dimoni familiar que Almela,Ombuena, Sevilla o qualsevol jerarca del Movimiento sabien eficaç, a València:l'anticatalanisme. Amb la condemna per aquest pecat s'exorcitzava tot, ja d'entrada,d'acord amb una cadena lògica ben lligada: si era un mal valencià perquè era catalanista—i, per tant, mal espanyol—, també era un mal valencià perquè criticava determinatscostums o paisatges: «en un diari —deia Fuster—, un senyor m'acusà textualmentd"heterovalenciano'. í'Heterovalenciano'? En principi, vaig dubtar si això s'oposava a'ortovalenciano' o a 'homovalenciano': no se sap mai. Els esdeveniments posteriorsm'aclariren que es tractava, en efecte, d'una denúncia per delictes de ¡esapatria chica.»87

Fuster continuà treballant incansablement. A partir de 1961, inicià una col·labo-ració regular en diaris barcelonins: El Correo Catalán (1961-1966), El NoticieroUniversal(1967-1971),Tele/eXprés(1969-1977), La Vanguardia (1969-1984), [A Serrac/'Or (1959-1983), i, amb més o menys regularitat, en algun diari madrileny: Informa-ciones (1972-1978).

Cap al 1966-1967 declarava en una entrevista: «el meu socialisme no sé ben béquin és exactament. En realitat jo m'he trobat massa bé per a ser marxista. Es a dir,el marxisme trobe que és tota una concepció del món tan radicalment distinta a laque estem acostumats els no marxistes que procedim d'una altra formació, que adhe-rir-se en bloc a Marx és com passar de la geometria euclidiana a la geometria noeuclidiana. Per tant, jo no seria mai capaç de sentir-me marxista cent per cent. Peròhi ha moltes coses del pensament marxista, tan clares i tan útils, siga com a instrument

87 J. FUSTER: «Reflexions d'un ninot de falla», a Combustible..., op. cit. , p. 100.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


de comprensió del món i de la societat, i també com a instrument d'acció política,que no diré que les haja fetes meues d'una manera molt ferma, però sí les he assumidesprou. En definitiva jo crec que sóc un liberal.»88

La transcendència de la seua obra va obtenir un suport públic irrebatible ambl'aparició del primer volum de les obres completes, el 1968, titulat «Llengua, literatura,història» (Barcelona, Edicions 62), un fet que donà motiu a un homenatge a l'AteneuMercantil de València. Fins al 1975 n'apareixerien tres més.

Esperances frustrades (1976-1982)

La mort de Franco i l'inici de la Transició política foren un escenari nou per aFuster, que per primera vegada podia començar a parlar des dels periòdics —i desd'alguna altra tribuna— sense censura administrativa. A les col·laboracions habitualsn'afegí d'altres: d'esporàdiques a El País (1979-1986) i ABC, i de regulars a PorFavor (1977-1978), Jano (1977-1981), Qué y Dónde (1979-1984), El Món (1981-1983) o El Temps (1984-1985). També publicà a Valencia Semanali Diario de Valencia,dues capçaleres innovadores en la premsa valenciana. Les seues opinions eren escolta-des. Entre altres motius, perquè alguns dels qui prenien part en la política activa, ifins i tot en el poder, les seguien de feia temps. Tanmateix, la mateixa evolució delsfets, el pes de la continuïtat franquista sota altres formes, les concessions de l'esquer-ranes restriccions que la Constitució Espanyola del 1978 imposava a les nacionalitatsi les peripècies de l'autonomia valenciana decantaren molt les posicions. I Fusterquedaria situat una vegada més als afores del sistema.

En 1979, una revista econòmica de Madrid el situà en una llista dels «100 espanyolsmés influents». Fuster hi va respondre amb un article irònic: «Jo influent? I tanmarcadament influent? No sé qui haurà tingut la generosa idea de col·locar-me entrenoranta-nou senyors més, tots ells ministres, directors de consells d'administració,capitans generals, personatges dinàstics, bisbes... Moltes gràcies. Però, pobre demi!, on arriba la meua suposada 'influència'? (...) De fet, jo només sóc un intel·lec-tual de poble, considerablement tímid, descarat en rares ocasions, inclinat a la cosaerudita, antimetafísic, i anticlerical —de tots els cleros possibles, i no solament delprofessional—, i antinacionalista, i... Poques coses més. (...) Si la llista fos dels'100.000 españoles más influyentes', la cosa seria diferent.»85

88 S. VlLAR: La oposición a la dictadura. Protagonistas de la España democrática, Aymà, Bar-celona: 1976, pp. 331-332. Es difícil d'evitar la temptació d'interpretaries repetides declaraci-ons en què Fuster es definia com a «liberal» sense tenir en compte que aquesta mena d'indivi-dus eren l'«ennemi à abatre» per al carlisme que havia vist tan de prop. La lluita entre carlinsi «liberals» —una etiqueta amplíssima, segons la visió dels primers— va produir algunesguerres civüs a Espanya, entre les quals la de 1936-1939. Tenint en compte això, Fuster es vapassar, del bàndol patern, al contrari.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


En realitat, Fuster se sabia allunyat del sistema, tal com s'anava configurant através de la Transició. A la primeria de 1979, Fuster va publicar un article absoluta-ment desdenyés per als polítics en exercici, «un bloc solidari, còmplice i amistós,per sobre la ingenuïtat de la ciutadania que milita seriosament en les discrepàncies,o que les observa amb reticència». Eren una mena d'individus que ho aguantaventot per tal de tenir un càrrec, que no fóra estrany que no tinguessen vergonya i que,per damunt de les opcions «tots són iguals, i ja s'ho apanyen». Dretes i esquerres«fan el simulacre, alhora, de ser amics i enemics», ficció a la qual Fuster reconeixia,si més no, una utilitat, la d'«ajornar» la guerra civil. La «política» —amb cometes:identificada amb la política parlamentària— si no era una estafa, s'hi acostava: «Laimatge que els 'polítics' parlamentaris donen és la d'un tongo idiota i capciós.» Clarés que l'autor reconeixia la seua absoluta incapacitat per a prendre part en aquestsexercicis: «Un parell de vegades, i no més, m'he vist embolicat en anècdotes d'aquelleson es pasta i es cou una determinada operació política. M'hi he avorrit tremendament;m'hi he impacientat. Jo no sóc un 'polític' nat. Ja m'ho deia el senyor Pla, de Palafru-gell: 'Vostè menja poc i és antipàtic; no podrà ser un bon polític'. Menge poc i sócantipàtic: d'acord. Però quan els 'polítics' mengen molt i són simpàtics, algú paga elcompte. El 'poble' (...). Jo no tinc la fusta de 'polític'. M'espanta la possibilitat queem prenguen per 'polític'. Ho sóc a la meua manera, perquè tot és política. (...)Sempre m'he reservat el dret a fer la contra. ¿Cosa d'intel·lectual? No. Tots els 'po-lítics' en funcions són també intel·lectuals.»50

Amb els darrers anys de la dictadura i els primers del règim democràtic, el compro-mís civil de Fuster havia pogut fer-se més públic que abans i, d'alguna manera, confiaten les possibilitats que el canvi de règim previsiblement obriria. Així, va impulsar laredacció d'un projecte d'Estatut d'Autonomia per al País Valencià (simbòlicamentdatat a Elx i que rep el nom d'aquella ciutat) i va participar en aplecs i altres actes.En col·laboracions periodístiques i fullets manifestà opinions i dubtes amb una parti-cular contundencia expressiva, especialment àcida quan tractava qüestions valencia-nes, enmig d'una campanya d'intoxicació informativa que sens dubte l'havia d'irritar.D'aquell temps, i d'aquesta orientació temàtica, són els escrits recollits en Destinat(sobretot) a valencians (1979), El blau en la Senyera (1977), Notes d'un desfícíós(1980), Ara o mai (1981), Punts de meditació (Dubtes de la «Transición») (1985) iPaís Valencià, per què? (1982). Hi rebé moltes respostes, entre les quals, a banda elsatacs verbals, tres atemptats d'importància creixent.

El primer incident es va produir en 1977, quan uns «incontrolats», al migdia d'undiumenge de juliol —sense amagar-se, per tant—, van omplir la façana de la planta

89 J. FUSTER: «Qüestió d'ínfluèncíes», Qué y Dónde, 86 (5-11 novembre 1979), reproduït aNotes..., op. cit, p. 37.

90 J. FUSTER: «La dificultat de ser polític», Serra d'Or (abril 1979), reproduït a Punts de me-ditació..., op. c/f., pp. 20-23.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


baixa de Sant Josep 10 amb pintades contra el propietari i habitant de l'immoble.L'escriptor va comentar el fet en un article51, on menyspreava el insults —«traïdor»,«venut a l'or català», «borratxo», «Fuster Diu que Es català. Per això és Un TraïdorA València» (acròstic, realment forçat, de «f. de puta»)— i denunciava la passivitat—o la «complicitat»— de la policia municipal o governativa de Sueca. «El conceptode 'orden público', en los pueblos—deia—, continúa siendo olímpicamente fascista.»Segons Manuel Zarzo, un dels protagonistes de l'atac, en la manifestació prenguerenpart «una quarantena de persones», pertanyents al Grup d'Acció Valencianista, elGrup Cultural il·licità Regne de València, dirigit per Josep Marín Morell, i el GrupCultural Novelder Regne de València, comandat per Miquel Navarro Sala desprésimplicat en alguns fets violents i a qui, diu Zarzo, «no li feya oix entrar en l'acciofisica radical», fins al punt que en una ocasió s'havia ofert per proporcionar «cartuchosde dinamita per a lo que fera falta»52.

Un any després, la matinada del 18 de novembre de 1978, un explosiu —no massapotent, però amb metralla— va esclatar en la reixa que protegeix un dels finestralsde la mateixa planta baixa. En un article53, la víctima explicava els fets i en treiaconseqüències. A l'hora d'assenyalar la procedència ideològica dels inductors, Fusterexcloïa els «grupos llamados 'democráticos' que circulan por mi territorio» i explicitavala seua col·laboració independent, amb una declaració que era tot un programa deconducta: «Todos ellos, desde la UCD hasta los extraparlamentarios más rotundos,pasando por mis amigos del Consell preautonómico, ya saben que no coincido contodos, y que voy a la mía, pero saben también que encuentran en mí una comprensiónliberal' a la vieja usanza, y una adhesión rotunda en todo lo que puedan hacer porsacar el País Valenciano del provincianismo, del sucursalismo de la inanidad. Seríauna estupidez atribuir el estropicio a un ultra. Los ultras están para eso, desde luego.Pero, ¿quien los manipula?.» L'acusació de Fuster era directa: ell pensava en «7a listade burgueses, catedráticos, periodistas, y lo que sea, que con la excusa de ser 'anticatala-nistas', son 'antivalencianistas'y que, puestos a pagar, sufragarían mi explosivo —lohan sufragado—y mucho más». Amb coneixement de causa, afirmava: «yo deseo queel incidente se olvide. Pero que no se repita», tot i que abans havia pronosticat: «quizámañana vuelvan a la carga.»

Uns mesos més tard, en un text inserit a la revista El Sueca, òrgan local del PartitComunista del País Valencià, parlant de les dificultats d'articular una política conjuntaantifeixista dels partits democràtics, i fins i tot adduint el precedent del Front Popularde 1936, escrivia: «Jo veig els toros des de la barrera. I tothom em mira malament.

91 J. FUSTER: «Pintar como querer», Por Favor, 164 (22-VIII-1977), p. 24; reproduït a Elo-gi..., op. cit., pp. 291-295. A A. FURIÓ: Álbum..., op. cit., pp. 188-189, es reprodueixen algunesde les pintades.

92 M. ZARZO: Valencians front al catalanisme, Valèncía:1995, pp. 134-137.93 J. FUSTER: «Una bomba en la ventana», La Vanguardia (23-XI-1978), reproduït a Elo-

gi..., op. cit., pp. 277-281.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Però, tant se val. Ja sóc vell. O em sent vell. Qualsevol dia em moriré de qualsevolcosa: d'una bomba, d'un infart, d'una cirrosi hepàtica.»54

L'intent de colp d'estat del 23 de febrer de 1981, amb les accions de Tejero alCongrés dels Diputats, de Milans del Bosch des de la Capitania General de Valènciai d'altres militars i civils que en bona part quedaren sense descobrir ni jutjar, tinguerencom a resposta un article de Fuster displicent i allunyat. Tanmateix, la conducta deFuster la nit del 23-F, negant-se a fugir de casa i a acceptar el recer que alguns amicsli oferiren, era d'una coherència completa. Poc menys de tres anys abans ja haviaavançat pistes suficients per entendre-la, arran d'un intent anterior de colp de forçaultra: « Cuando, semanas atrás, la prensa dio la noticia de un 'golpe de mano' —eufemis-mo por 'golpe de Estado'—y de diversas anécdotas que el código de Justicia Militar yel Diccionario de la Academia Española calificarían limpiamente de 'sedición \ el vecinovulgar y corriente, por poco observador que sea, se ha encogido de hombros. La alarmacundió entre los circuitos del 'sistema', pero la gente de la calle, que no tiene nada queperder, porque ni siquiera podía perder un mínimo de libertades' que aún no le hansido devueltas, no hizo demasiado caso de la aventura»

El raonament de l'escriptor era d'un realisme aclaparador, mentre que —deia—«la ideología del 'golpísmo' (...) es de una inocencia tremenda», perquè els problemesde la societat espanyola —ja s'havia vist— no els podia resoldre un règim de dictaduracom el franquisme, sinó que havien reaparegut intactes després de la mort del Caudi-llo. Hi havia l'atur, la joventut, els plets nacionals, una certa revolució moral: «con elprocedimiento del 'garrotazo y tente tieso' se puede acogotar provisionalmente al perso-nal, pero no se le domestica.» A més, els projectes revolucionaris havien quedat ajornatssine die'i la supervivència de l'economia capitalista estava assegurada per a moltsanys. Es per això que, després de relacionar els problemes a resoldre —i que unainvolució no resoldria—, Fuster acabava dient: «Los aspirantes a dictadores que puedanincubarse en estos territorios habrían de pensárselo bien antes de sacar el sable. La'patria' es todo eso que acabo de indicar, y mucho más: el comercio exterior, las divisas,la moneda, el contexto internacional diplomático y militar, la sanidad, tan complicada,laenseñanza —no hace falta invocar la 'cultura'—, el campo y sus miserias, lasmígra-cíones dolorosas... No se trata de un fantasma cuartelero: es una 'sociedad', con susmúltiples contradicciones. Ignoro sí los entusiastas de la Constitución del 78 —unos'doceañístas' bastante rebajados— se saldrán con la suya. La 'clasepolítica' que sufrimoses inepta y titubeante. Pero desenvainar el alfange, ahora, además de ser grotesco, seríauna nueva tragedia. Los banqueros podrían calcular su costo social. Los demás, en lacárcel o en la tumba, no podríamos hacer nada.»95

Hi ha entre els articles de 1978 i 1981 una línia coherent i, alhora, una visió clara de

94 J. FUSTER: «Ara Í ací, amb l'esperança compartida», El Sueca (Nadal 1978), pp. 3-9,reproduït a Elogi..., pp. 282-286.

95 J. FUSTER: «La inutilidad del franquismo», Destino, 2.150 (21/27-XII-1978), p. 43.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


les possibilitats que el panorama oferia. Un colp militar triomfant hauria suposatsens dubte la presó o la tomba per a Fuster. Ell no ho ignorava. Simplement, se situa-va en públic davant aquesta eventualitat i, més que res, reflexionava sobre els errorsque podrien produir-la. La decisió, tant en 1978 com en 1981 —i com en 1936—,no estava a les mans de la gent com Fuster ni del «vecino vulgar y corriente». La deci-sió era d'uns altres. Dels banquers, per exemple, ben representats per Rafael Termesal capdavant de la manifestació madrilenya de resposta al colp fracassat de 1981.

El perill feixista no havia passat, per a Fuster. L'intent de suprimir l'intel·lectual esva repetir a la matinada de I'l 1 (Diada de Catalunya) al 12 de setembre de 1981. Elsautors mai no van ser trobats per la policia. Més encara avui, catorze anys després,es podia dir en un llibre: «Al principi de l'existència del grup [Grup d'Acció Valencia-nista] es diu inclus que els del Grup tiren bombes. I per a que aixo tinga visos derealitat mes d'u, com Vicent Ventura, que des de ser un 'primera fila' de la Falangepassa, a poc a poc, a ser un dels mes convençuts comunistes del, per ad ells, 'PaísValencià', acusa al GAV de posar-li bombes en el seu despaig. Tots hem cregut sempre,no ha hagut mai cap de demostració ni a favor ni en contra, que foren uns 'petarts'que ell mateix es posà i feu explotar. Pràcticament lo mateix passà en casa de JoanFuster.»56 Es la mateixa acusació cínica de què va ser víctima Sanchis Guarner, perpart d'un activista d'extrema dreta, Pasqual Mart in-Villalba, president del GAV, ique no va ser considerada delictiva per un jutge57.

Les vicissituds finals (1982-1992)

Fuster tenia ja seixanta anys. Contra el que es podia esperar, la darrera etapa d'unescriptor ja reconegut, estimat per un gran nombre de lectors i de conciutadans,premiat per les institucions (rebé la Creu de Sant Jordi i el Premi de les Lletres delPaís Valencià el 1983), no fou gens plàcida. Les maniobres polítiques, la anormalitatdel país, el continuaran perseguint fins al final. Pedra d'escàndol un dia, pedra d'escàn-dol per sempre; en una societat en què els valors culturals tenen escassa cotització ion centenars de milers de vots donen suport a opcions electorals que se situenfrontalment contra reivindicacions civils que Fuster havia encapçalat —per exemple,i per citar una reivindicació de mínims, la plena normalització lingüística.

% M. ZARZO: Valencians..., op. c/f., p. 118.97 Vegeu el dossier amb interpretacions més que interessades: «Proceso a Pascual Martín-

Villalba», Todos. Tots (10-1-1982), pp. 6-10. Aquesta revista era un òrgan del Círculo CulturalAparisi i Guijarro, entitat del carlisme íntegrista, en el qual militava el mateix Martín-Villalbai on havien pronunciat conferències els darrers anys Francisco Elías de Tejada, Miquel Adlert,Gustavo Villapalos i altres de la mateixa significació. Al número citat, per exemple, la secció«Recortes de prensa» només reprodueix un article d'El Alcázar contra Omnium Cultural iuna carta al director apareguda a Las Provincias.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


La dècada última, en la vida de Fuster, està marcada per dos fets relacionats entresi. D'una banda, un canvi de professió, quan, després d'una sèrie d'intents frustratsd'incorporar-se a les tasques docents, I'l d'abril de 1983 fou contractat per la Univer-sitat de València com a encarregat de curs al Departament de Filologia Valenciana;d'una altra, l'abandó voluntari de qualsevol manifestació pública de les seues opinions,amb un silenci força sorollós per contrast amb tants anys de presència periodísticai amb les radicals denúncies de la immediata Transició58.

Amb la desaparició de la dictadura, UCD es va enfrontar amb un problema particu-larment visible a la Universitat espanyola, i que tenia dos vessants: d'una banda, es feianecessari retornar les càtedres a algunes persones que se n'havien vist desposseïdes oque hi havien renunciat perquè havien defensat posicions antifranquistes; d'una altra,calia facilitar l'accés als màxims llocs de la docència a personalitats que, per la políticacultural del règim anterior, ni tan sols s'haurien plantejat d'entrar en el magisteri univer-sitari. Es clar que l'extrema durada del règim dictatorial impedia que aquesta operaciópogués beneficiar els qui havien patit la persecució o l'exili com a conseqüència imme-diata de la derrota republicana de 1939. De tota manera, la mesura era útil perquèreingressessen Agustín García Calvo, José L. López Aranguren i d'altres, expulsatsde les seues càtedres per haver encapçalat una manifestació d'estudiants a Madrid en1966, o José Maria Valverde, que havia renunciat a la seua en solidaritat amb els ante-riors. En efecte, aquests damnificats de la repressió van retornar, ni que fos per poctemps, al lloc que havien perdut. La segona alternativa, tot i que difícil, si els qui po-dien no aplanaven el procés, semblava feta a posta per a facilitar que Fuster poguésculminar el seu mestratge, fins en aquell moment exercit amb investigacions i publi-cacions privades, i mantenint una mena de càtedra independent posada a casa seua.

Vist l'episodi amb certa distància cronològica, resulta massa fàcil deduir com haviad'acabar. Per a Fuster, com per a qualsevol altre en les seues circumstàncies, Yesprítde corps d'una universitat farcida d'anacronismes i d'interessos creats era un obstacledifícil de vèncer. S'hi afegia la seua fama, injusta, de personatge incòmode i indócili, sobretot, les dificultats es reforçaven per les condicions polítiques del País Valencià,amb una dreta i un centre —dins d'UCD— disposats a impedir que la llengua catalanaassolís l'ús social ple, i per als quals Fuster era, precisament, la representació vivent,obstinada i estentòria de la reivindicació d'aquell dret. Potser aquell episodi foul'últim gran esforç personal de l'escriptor, una vegada més tractat de manera injustaal seu país i, aquesta vegada, per persones obligades —com a universitaris— a calibraramb estricta equanimitat els mèrits científics de l'aspirant i —com a demòcratesque es deien— a jutjar en la seua alta importància el valor que per a la Universitathavia de tenir la incorporació del nou docent.

La campanya perquè Fuster fos catedràtic de nomenament extraordinari començàa la primavera de 1981 i tenia tots els components d'una mobilització civil, en la

98 Es imprescindible, sobre el període, A. Cucó: Roig i blau, Tàndem, València:2002.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


qual estaven implicats molts membres de la comunitat universitària de València,però també molts ciutadans i institucions. En un fullet publicat en aquella ocasió,s'hi deia: «Per la seua formació primera, Fuster és un universitari. Però, la Universitatque ell va conèixer estava, no ja desinteressada per la realitat valenciana, sinó explíci-tament orientada a diluir aquesta realitat i a soscavar-la. Així, Fuster ha hagut detreballar en bona part amb els seus mitjans, obrint-se ell mateix el camí de la investi-gació, reprenent idees que la guerra de 1936-39 havia decapitat, establint contacteamb sistemes de pensament que ací estaven absolutament prohibits, forçant portesnecessàries, traçant mines inesperades per davall o per damunt de la ideologia oficial-ment i rígidament establerta.

»Alhora que ell feia la seua labor, el producte del seu treball i la seua pròpia influèn-cia personal han servit com a indicatius perquè molts universitaris i molts investiga-dors ja fora de la Universitat treballassen en un cert sentit i amb unes certes perspec-tives. La historiografia actual sobre temes culturals de distints segles s'ha servitsovint d'aquests indicatius, com ho han fet també nombrosos treballs sobre qüestionspolítiques, literàries, sociològiques, econòmiques (...).

»La societat valenciana no pot permetre's el luxe de mantenir allunyats del marcdocent personalitats tan lúcides i rigoroses com el nostre escriptor.»55

L'I de febrer de 1982 la junta de la facultat de Filologia acordà proposar Fustercom a catedràtic extraordinari de literatura catalana100. Dos dies més tard, el vicedegàJoan Oleza (degà en funcions, perquè el càrrec era vacant des de la jubilació deSanchis Guarner) remeté un escrit al rector Colomer Sala en què li comunicava laproposta, que s'acollia a la Llei d'Educació i a un decret que preveia el nomenamentde catedràtic extraordinari per a personalitats destacades en la investigació científica.A Filologia es van començar a rebre mostres d'adhesió d'altres facultats. Uns diesdesprés, Colomer comunicà a Oleza que s'havia rebut un tèlex del Ministeri d'Educa-ció segons el qual la comissió permanent de la Junta Nacional d'Universitats, ensessió de 26 de gener, després que el ministre hagués informat sobre les catorzepropostes rebudes de catedràtics de nomenament extraordinari, havia acordat, asuggeriment del ministre: «que tanto las propuestas que en este momento ya han sidoformuladas, como las que puedan producirse más adelante, serán reconducídas y encau-zadas por el decreto 2.259/1974, medíante el cual se regula el nombramiento de catedráti-cos extraordinarios contratados.» Tot seguit, Colomer indicà a Oleza que Fuster nopodia accedir a aquesta nova via, perquè no era doctor.

99 R PÉREZ I MORAGÓN: L'obra de Joan Fuster, Secretariat de l'Ensenyament de l'Idioma,València:1981,s/p.

100 Seguesc una extensa cronologia substanciada de fets i documents, publicada pel periodistaJesús Sánchez Carrascosa. La informació sembla provenir de Joan Oleza, catedràtic de litera-tura espanyola. J. SÁNCHEZ CARRASCOSA: «Los papeles del asunto Fuster», Noticias al Día(6-X-1983), pp. IV-V del suplement «Campus».

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


El canvi de ministeri, amb el triomf electoral del PSOE, deixà sense efecte l'acordesmentat, que no arribà a tenir vigència. L'li de gener de 1983,1a junta de la facultatde Filologia remeté al rectorat una proposta perquè Fuster fos nomenat professorno numerari. El 3 de març, Colomer respongué que sotmetria a estudi la proposta iel 28, en un nou escrit, que Filologia tenia via lliure per a actuar, ja que cap problemano ho impedia. El 16 de juny, la secretària d'Estat per a Universitats, Carmina Virgili,declarava que el ministeri veuria amb bons ulls el nomenament de catedràtic extraor-dinari, encara possible per haver decaigut el propòsit legislatiu d'UCD plasmat enla proposta ministerial ja al·ludida, de febrer del 1982. El 20 de juny, la junta deFilologia reiterà la proposta de nomenar Fuster catedràtic extraordinari i demanà alrector que la inclogués en l'ordre del dia de la següent junta de govern de la Universi-tat. Dos dies després, Colomer comunicava a Oleza que la sol·licitud d'inclusió nopodia ser atesa, ja que l'ordre del dia de la junta que s'havia de celebrar el 28 de junyestava tancat.

Seguint la informació periodística que utilitze, el 22 de juny reblà el clau en elprocés: «al rechazar Colomer la entrada de la propuesta en la orden del día, se desaprove-cha la última oportunidad existente para conseguir que Joan Fuster pueda ser catedráticoextraordinario». Segons el periodista, Colomer sabia, com a president de la Conferèn-cia de Rectors i per una carta de Carmina Virgili, que el 7 de juliol es reuniria perúltima vegada el Consell de Rectors, abans de l'entrada en vigor de la Llei de ReformaUniversitària (LRU), última oportunitat per a tractar un nomenament com el quees proposava, d'acord amb la legislació anterior. «La carta que Carmina Virgili ledirige al rector—diu Carrascosa— no es dada a conocer ni a los profesores que elevanla propuesta ni al resto de la junta del [sic] gobierno.»

A la reunió de la junta, no es tractà el tema, cosa que provocà la protesta d'Oleza,el qual assenyalà que en altres ocasions s'havien inclòs nous punts a l'ordre de lasessió, fins i tot el mateix dia. Una resposta del vicerector d'Ordenació Acadèmica,Ángel Ortí, en què reiterava que la proposta no havia arribat a temps de ser inclosa,fou també contestada per Oleza, el qual demostrà que el document que la sustentavahavia ingressat al registre del rectorat cinc dies abans de la reunió.

Després que el 7 de juliol el tema no fos abordat en l'últim Consell de Rectors, lafacultat de Filologia envià un escrit aprovat unànimement en què demanava explicaci-ons i exigia que fos llegit a la pròxima junta de govern de la Universitat, el 15 dejuliol. L'escrit, tot i que aquesta vegada havia arribat al registre només quatre diesabans de la junta, fou inclòs a l'ordre del dia. Al segon punt, es preguntava a Colomer:«¿Es cierto que, como se ha informado en TVE y en diversos medios de comunicaciónescrita, el rector se opuso a la propuesta de nombramiento de Joan Fuster como catedrá-tico extraordinario en el último Consejo de Rectores, conociendo como conocía la pro-puesta de dicho nombramiento efectuada por la Facultad de Filología en oficio de 3 defebrero de 1982, apoyado entonces por otras facultades? ¿Por qué no se consultó entoncesa la junta de gobierno?»101

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


La junta posposà la qüestió, ja que el setembre podria haver un altre Consell deRectors. L'endemà, A/òficiasa/Dia publicà una entrevista amb Colomer, que desmen-tia la nota del gabinet de premsa del Ministeri d'Educació llegida en TVE i que elnomenament de Fuster fos tractat al Consell de Rectors al·ludit. A més, rebutjaval'escrit de Filologia «por defecto deforma» i indicava que la facultat havia de plantejarla proposta de manera adequada perquè es conegués en tots els centres i una pròximajunta de govern pogués discutir-la i elevar-la a l'organisme corresponent.

El 23 de juliol, el cap del gabinet de premsa del Ministeri d'Educació i Ciència,Miguel Àngel Barroso, dirigia una carta oberta a Colomer, a través de la premsa,recordant-li que era inútil pretendre continuar el procés de nomenament de Fustercom a catedràtic extraordinari, ja que el Consell de Rectors no es tornaria a reunir,tal com Carmina Virgili havia dit al rector en la carta personal ja al·ludida. El que hihauria, el 28 de setembre, seria una reunió de la Junta Nacional d'Universitats (troba-da entre els rectors i representants del ministeri). Dolgut per l'estúpida marxa delprocés, Fuster publicà un article titulat «Yo, ex catedrático»102.

Al setembre, Filologia reiterà la proposta de nomenament, pensant que la Juntapodria tractar-la. El 14, Colomer adreçà a Oleza un escrit en què li comunicava elsrequisits que la tramitació exigia. El 15, els membres de la junta de govern de laUniversitat rebien una convocatòria de reunió per a l'endemà, on figurava la propostade nomenament de catedràtic extraordinari per a Fuster, si bé, en el transcurs de lasessió, s'ajornaria aquest punt fins al 20. Abans de començar la reunió, es repartíaisassistents xerocòpies de l'article esmentat de Fuster.

Finalment, el 20 de setembre, la junta de govern aprovà la tan reiterada proposta.Votaren a favor deu representants (Filologia, Matemàtiques, Químiques, Físiques,Biològiques, Geografia i Història, Magisteri de València, Magisteri de Castelló, Insti-tut de Ciències de l'Educació i Escola d'Infermeria); en contra, vuit (Medicina,Dret, Escola d'Empresarials, Farmàcia, Filosofia, Econòmiques i dos membres del'equip rectoral); en blanc, cinc membres de l'equip rectoral.

Tot plegat era inútil i Colomer no podia ignorar-ho. El 23 de setembre, l'endemàde l'entrada en vigor de la LRU, Ricardo Cid, cap del gabinet tècnic de la Secretariad'Estat per a Universitats i Investigació, assenyalava a títol personal: «EIrector Colo-mer no se está comportando correctamente al enviar la documentación al ministerio ypermitir que los universitarios abriguen la esperanza de ver a Fuster catedrático extraor-dinario, cuando él sabe perfectamente y desde hace tiempo que tal extremo es ya del

101 Al mateix document, la Junta de la Facultat de Filologia demanava «Por qué el rector, sinconsultara la junta de facultad de Filología ni a la junta de gobierno, propuso y obtuvo del mi-nisterio (Orden de 22 de abril de 1983, BOE del 23 de junio) el cambio de denominación de laasignatura 'Introducción a la Historia de la Literatura del País Valenciano'por el de 'Introduccióna la Historia de la Literatura Valenciana'?»

102 La Vanguardia (9-VIII-1983), p. 5.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


todo imposible.» Efectivament, a la reunió de la Junta d'Universitats del 28 no estractà —ni s'hi podia tractar— la qüestió. Colomer, que havia quedat al descobertper les declaracions dels portaveus del ministeri, arribà a dir a Carmina Virgili—d'acord amb el testimoni periodístic que utilitze— «me habéis hecho la puñeta».

El propòsit d'integrar Fuster en la docència universitària havia xocat, sens dubte,amb obstacles polítics, i no sols col·locats per la dreta. Mentrestant, I'l d'abril delmateix 1983, Fuster havia signat un contracte com a professor encarregat de curs,un estadi subaltern que, tanmateix, l'incorporava a la Universitat103. Les seues tasquesdocents es concretaren en una sèrie d'exposicions sobre història cultural i literàriadel País Valencià entre els segles XV i XIX, dictades durant el curs 1983-1984.

Ja hem vist que el fet de no tenir el doctorat li impossibilitava d'accedir a unacàtedra. Tanmateix, la LRU permetia l'exempció d'un altre requisit, si el ministeri lireconeixia suficients mèrits com a investigador: haver exercit tres anys la docènciacom a professor titular d'Universitat. Hom pensà que un doctorat honoris causacobriria la primera exigència. Així, el mateix 1984 l'escriptor seria nomenat doctorhonoris causa per la Universitat de Barcelona i per la Universitat Autònoma de Barce-lona. Calia, però, tenir un doctorat convencional, la qual cosa requeria presentaruna tesi. Fuster preparà l'edició filològica i un estudi historicocultural sobre unmanuscrit cinccentista de la seua biblioteca: la Regla del convent de Sant Josep deValència™. El 1986 va obtenir la càtedra. L'any després, en complir seixanta-cincanys, li arribà la jubilació i fou nomenat professor emèrit.

Fuster exercí la docència amb el rigor i amb la puntual regularitat que semprehavia posat en els compromisos professionals. Dictava cursos de doctorat, ateniaconsultes dels alumnes, formava part de tribunals de doctorat i també mantenia unpermanent intercanvi d'informacions i punts de vista científics amb altres col·legues.

103 A. FERRANDO: «La trajectòria universitària de Fuster», Serra d'Or, 395 (1992), pp. 17-20, reproduït a Fuster, entre nosaltres, op. c/f., pp. 205-211.

104 Editada el 2002 per la Universitat de València.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

FAUST RIPOLL DOMÈNECHUniversitat d'Alacant

El món cultural valencianistaa la València dels primers anys de la postguerra

Intentar abraçar el valencianisme de postguerra sembla una tasca complicada atèsque el marc cronològic d'aquesta és, dissortadament, molt extens. En aquest treballens centrarem en la dècada dels quaranta, encara que ens endinsarem puntualmenten la dels cinquanta, ja que alguns fenòmens no es poden acabar d'explicar si noprojectem una perspectiva de llarga durada. Tampoc no analitzarem tot el valencianis-me, sinó solament aquells grups més rellevants, aquells que més influència van teniren la seua època, i que justament es localitzen a la ciutat de València. De fet, enscentrarem bàsicament en Lo Rat Penat (de caràcter institucional) i en el grup alvoltant de l'editorial Torre, de caràcter privat. El mateix Joan Fuster1, en una carta aRiera Llorca del 2 de novembre de 1950, diu sobre això: «Els dos grups valencianistesque avui fan alguna cosa, es limiten a l'estrictament cultural. Un és el del Rat i l'altreTorre. En el Rat et ses envírons hi ha uns quants valencianistes d'esquerra, alguncapellà, alguns valencianistes de dreta, un president idiota i alguns regionalistes queno saben el que volen. En Torre s'apleguen gent de dreta, com Adlert i Casp, d'esquer-ra com Sanchis Guarner, i algú radicalment escèptic en matèria de formes i fons degovern, com jo mateix.»2

1 Sobre la biografia de Joan Fuster, vegeu A. FuRIÓ: Àlbum Fuster, Alfons el Magnànim,València: 1994; i F. PÉREZ MORAGON: «Fuster: un esquema biogràfic», a Homenatge a JoanFuster, Generalitat Valenciana, València: 1994. Per a una aproximació a la figura de Fuster,vegeu L'Espill, 10 (2002), 2a època, i j . IBORRA: Fuster portàtil, Eliseu Climent, València: 1982.

2 J. FERRER i J. PUJADAS: Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca, Curial, Barcelona: 1993, p. 61.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

320 FAUST RIPOLL DOMÈNECH

Condicionaments polítics

La València dels anys quaranta, com a territori roig que havia romàs fidel a la IIRepública, va patir una dura repressió de les noves autoritats franquistes3. L'exili, lapresó, la mort, la depuració o el silenci van ser les alternatives a què es van veureabocats els qui estaven vinculats amb alguna institució, partit, entitat o organitzacióde caràcter esquerrà o, simplement, republicà. Aquesta repressió, però, no s'aturàen els primers anys de la postguerra, sinó que també va continuar fins a l'acabamentde la dictadura4. El nou estat franquista, dos-cents anys després dels decrets de NovaPlanta, va fer una altra vegada taula rasa, amb uns efectes especialment devastadorsper al món cultural català, ja que als territoris de parla catalana Vhidra rq/apresentavaencara un altre cap en forma de cultura autòctona (associada a moviments nacionalis-tes o regionalistes), que les autoritats franquistes van voler tallar, emmordassar o,en tot cas, reaprofitar en benefici propi5. En el cas del País Valencià, el redreçament

3 Per a una panoràmica global, vegeu J. A. GÓMEZ RODA: «Investigacions recents sobre elrègim i la societat del primer franquisme», Afers, XI: 25 (1996), pp. 675- 699; i també, centratespecíficament al País Valencià, A. GÓMEZ RODA i I. SAZ: «Valencia en la etapa franquista:política y sociedad», a De la revolución liberal a la democracia parlamentaria. Valencia (1808-1975), Biblioteca Nueva/Universitat de Valencia/Fundación Cañada Blanch, València: 2001,pp. 255-283. Ambdós treballs recullen bibliografia.

4 «El aparato represor de la dictadura permaneció en buena medida vigente durante los casicuarenta años que duró el régimen. Las relaciones entre cultura, ideología, represión y economíapolítica durante el franquismo demuestran que las formas de poder existentes fueron salvaguarda-das en gran parte, al tiempo que iba produciéndose una evolución.» Vegeu M. RICHARDS: Untiempo de silencio. La guerra civil y la cultura de la represión en la España de Franco, 1936-1945, Crítica, Barcelona: 1999, p. 11. També Ismael Saz comenta pel que faalcas: «Sin embargo,la dictadura franquista, a diferencia de las fascistas, nunca concibió la violencia y la represióncomo un expediente transitorio a la espera de que los nuevos mecanismos de integración y movili-zación permitieran ampliar las bases del apoyo popular. (...) la voluntad de revancha, venganzay exterminio del enemigo político, la ausencia de un proyecto integrador y la propia inseguridadde un proyecto puramente reaccionario, se combinaron para hacer de la represión un elementoestructural de la dictadura. (...) Alternativamente, sin embargo, la represión política sobre lospropios connacionales alcanzaría en España una extensión y unas cotas de crueldad susceptiblesde provocar la estupefacción de los mismísimos Farinacci o Himler.» Vegeu I. SAZ: «Entre lahostilidad y el consentimiento. Valencia en la posguerra», a El franquismo en Valencia. Formasde vida y actitudes sociales en la posguerra, Episteme, València: 1999, pp. 28-29. Vegeu tambéJ. CASANOVA et al.: Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco, Crítica,Barcelona:2002.

5 Vegeu, entre altres, J. BENET: L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya,PAM, Barcelona:1985; J. FERRER I GIRONÈS: La persecució política de la llengua catalana,Edicions 62, Barcelona: 1985; J. SAMSÓ: La cultura catalana: entre la clandestinitat i la represapública (1939-1951), PAM, Barcelona: 1995, 2 vols.; S. CORTÉS: València sota el règim franquista(1939-1951). Instrumentalització, repressió i resistència cultural, PAM, Barcelona:1995; J.BALLESTER: Temps de quarantena. Cultura i societat a la postguerra (1939-1959), Eliseu Climent,

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

ELS PRIMERS ANYS DE LA POSTGUERRA 321

de la cultura valenciana, que s'havia consolidat i expandit durant els anys previs a laguerra civil, es va aturar en sec amb l'arribada del franquisme6.

Trobem un exemple de l'actuació de les noves autoritats en la figura del primergovernador civil de València i província després de la guerra civil: el militar FranciscoJavier Planas de Tovar (governador entre 1939 i 1943), conegut per la seua brutalitat7,no solament —per bé que especialment— amb els rojos enemics del règim, sinótambé amb qualsevol que intentés alguna iniciativa de caràcter polític al marge delque marcava la línia oficial del règim, encara que fos del bàndol de la dreta, compodem comprovar en aquest testimoni que ens aporta Xavier Casp: «El dia mateixque en Valencia es donà per acabada la guerra, tres persones: Miquel Adlert, RicardSantmartí i el meu germà Vicent s'ajuntaren en el local social que havia segut d'AccióNacionalista Valenciana. (Yo no estava en ells perquè ya portava no se quant detemps tancat al camp de concentració que els nacionals tenien en Torremolinos).Ells, en un intent de salvar l'entitat, posaren al balcó un llançol en el que havienescrit en grans lletres: 'Acció Valenciana', i penjaren una bandera valenciana i unaespanyola. D'alli, se n'anaren al local de Lo Rat Penat, en el Palau de l'Escala, en laPlaça de Manises; la porta estava tancada i entre els tres l'obriren a la força, enrealitat, el meu germà que era el mes fort del tres; prengueren possessió mirant loque hi havia; tancaren com varen poder i anaren a donar la clau al Sr. CasanovaDalfó que era el president quan començà la guerra. Pero al poc, començà la tristanovetat dels presidents designats pel Governador Civil i, clar, la 'depuració' en LoRat Penat, com en totes les entitats. El Governador Civil que nos tocà en aquella

València:1992; i J. MASSOT: Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950), PAM, Barcelona:1978.

6 Sobre el valencianisme cultural d'abans de la victòria del franquisme, vegeu R. BLASCO:«El valencianisme cultural durant la guerra civil (1936-1939)», L'Espill, 1 i 2 (1979), pp. 95-169; itambé els articles de M. AZNAR: «Redreçament iruptura de la cultura valenciana (1927-1936)», Els Marges, 12 (1978), i «La ruptura del procés de redreçament cultural al País Valencià(1936-1939)», ElsMarges, 13 (1978).

7 «.Brusco, violento, mal educado, con modales despóticos, sin pelos en la lengua y presto a laacción de su bastón de mando, daba una imagen exacta del prototipo crimimal nazi», a C.LLORENS CASTILLO: La primera década, Fernando Torres, València: 1983, p. 139. Aquest mateixautor, empresonat durant la postguerra al monestir de Sant Miquel dels Reis de València perla seua filiació comunista, ens dóna més mostres del tarannà de Planas de Tovar: «El 'camarada'Planas de Tovar tenía metida en la cabeza una inconmovible creencia: que podía imponer suvoluntad y hacer prevalecer sus ideas políticas sobre las leyes económicas de la oferta y la demanda.Órdenes, disposiciones, notas de prensa y alocuciones reflejaban su concepción idealista de losmóviles que rigen los actos de la sociedad. Todo su despotismo político se centraba en imponermiles de multas, decomisos, requisas y encarcelamientos» (p. 140). «Otras de las costumbres deTovar, seguramente en sus horas de aburrimiento, era la de darse un garbeo por las Comisaríasde la ciudad [de València], para tener el placer de abofeteara algunos reclusos preventivos quea diario atestaban estos locales o de darles bastonazos con su vara de manda» (p. 142).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


rifa fou un militar al que li dien Planas de Tovar i al que alguns valencians, en contede Planas de Tovar, li dien 'Ganas de Estorbar' i els altres valencians li diem el 111,perquè començava en u, seguia en u i acabava en u. I a eixe 'exemplar' Governadoranaren de Lo Rat Penat a posar una denuncia contra Acció Valenciana. El 111 nosclausurà immediatament l'entitat i no nos tanca en la preso als directius, perquè uncanonge li digué que érem tan bons catòlics com bones persones. El Governadordigué que nos salvava l'olor a cera [sic].»8

Pel que fa al valencianisme, i al marge de la instrumentalització que en fa el règimd'alguna de les activitats que durà endavant Lo Rat Penat —com veurem posterior-ment—, «ni tan sols és possible escriure l'adreça d'una carta en valencià. De fet, unavegada Nicolau Primitiu escriu l'adreça d'una carta en valencià, i això li costauna quantiosa multa.»9 Miquel Adlert, a instàncies de Xavier Casp, que volia publicaruna revista literària en valencià, ens narra un episodi significatiu sobre la sensibilitatde les noves autoritats envers la cultura valenciana: «Era maig de 1939. Per cert,intentàrem la revista i m'acompanyà al govern civil el president [d'Acció NacionalistaValenciana] perquè Xavier [Casp] no podia. Fou inenarrable! Doní la instància alque atenia estes coses i, a mida que llegia, vea que se li encenien els ulls i, en acabar,tirà la instància sobre la taula i, bramant, digué que com se nos ocorria demanarpermís per a publicar una cosa en valencià i no sé què més. I en un moment quedescansava del furor, el president digué per a què nos salvara l'olor de cera, únicadefensa que podíem tindré: Es que nosotros somos católicos. I contestà l'altre mésfuriós encara: ¿ Católicos, Católicos? ¡En esto son peores los católicos! I agarrí la instàn-cia en una mà i en l'altra al president, duent-lo a arrastrons poc manco —jo erajove— i ixquérem abans que ell poguera cridar per què nos tancaren; i sense lainstància no podia buscar el meu nom [sic].»10

8 X. CASP: «Parle del meu amic», a Miquel Adlert. Homenage, Lo Rat Penat, València: 1990,p. 64. Casp i Adlert eren militants d'Acció Nacionalista Valenciana, partit fundat el 1933 perdissidents de l'Agrupació Valencianista de la Dreta i un nucli d'escindits del Centre d'ActuacióValencianista. L'orientació ideològica d'Acció Nacionalista Valenciana s'inspirava en la doctri-na de l'Església catòlica i en un nacionalisme valencià radical. Entre 1934 i 1936 editarenAcció. Periòdic semanal al servei de la Patria Valenciana, el secretari del qual fou Xavier Casp,qui a més hi publicà poemes i, com també Adlert, articles. Casp, com que havia lluitat enl'exèrcit republicà, fou tancat durant més d'un mes al camp de concentració de Torremolinos,i tornà a València el maig del 1939. Del 29 de juny de 1939 fins al 19 de maig de 1942, Caspféu el servei militar a Madrid.

9 Rosa GÓMEZ CASAN: Nicolau Primitiu Gómez Serrano (1877-1971). Una aproximació alaseua vida, Generalitat Valenciana, València: 1997, p. 120.

10 F. Ruiz LÓPEZ: «DOS hòmens sempre en primera línia del valencianisme. Xavier Casp.Miquel Adlert Noguerol», ÀíWa, 3 (1978), p. 15.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Condicionaments materials

A aquest ambientpolític s'ha de sumar les dures condicions materials, de subsistèn-cia, dels valencians. De fet, encara en Y Almanaque de Las Provincias de 1949, referital 1948, alapàgina26, tot parlant del mes d'abril, hi trobem: «La situación económicadel país era poco lisonjera, a causa de la carestía de la vida y de la mala calidad del pan,el cual no podía ser peor. Las quejas y las lamentaciones estaban a la orden del día.»Trobem documentada aquesta descripció de la situació econòmica en tots els anuarisdels anys quaranta11. Per al món editorial, l'escassesa de paper durant els primersanys de la postguerra fou important, fins al punt que de vegades solament gràciesals amics es poden portar endavant alguns projectes, com podem observar en aquestacarta que envià Miquel Adlert a Francesc de Borja Moll el 19 de febrer de 1946:«Distingit amic: amb aquesta us lliurarà l'amic Sanchis [Guarner] un exemplar deLa inquietud en calma, dedicat per l'autor. Això és un pobre testimoni del nostreagraïment envers vós, per haver-nos facilitat el paper de fil per a l'edició especial.»12

A més de la falta de paper i diners, les dificultats per a la distribució i venda delsllibres i revistes en valencià eren notables. Pel que fa a l'editorial Torre, fundada perMiquel Adlert i Xavier Casp, aquesta tenia, sobretot en els primers anys, un caràctergairebé artesanal, ja que venia directament els llibres als amics o interessats. Tambéalguna llibreria, com ara la Llibreria Rigal13, oferia als seus prestatges els volums deTorre. Una altra manera de vendre llibres era donar alguns exemplars a amics comara Sanchis Guarner o Moll per tal que els venguessen a clients seus a les Illes. Defet, Adlert venia llibres de l'editorial Moll i a Mallorca se'n venien de Torre14; com aprova citem aquesta carta que Adlert envià a Moll el 17 de setembre de 1952: «Nocal dir com celebre que s'hagen venut dues Gramàtiques [la Gramàtica valenciana,de Sanchis Guarner], l'import de les quals he rebut ahir, motiu pel que esperavaescriure-us per tal de acusar-vos rebut del gir.

»Pel correu a banda i certificat, us enviem contra reembossament Proses en carn, deXavier Casp. El seu preu és de pessetes 25'—que com veureu és un preu que ens va a fereixir amb les mans al cap, més encara perquè hem acordat fer als subscriptors de L'Espigael mateix descompte que si es tractàs de la col·lecció, quan algun subscriptor ho demane.»15

11 Així, per exemple, a la pàgina 24 de VAlmanaque de 1947, referit al 1946, hi trobem elsegüent comentari sobre el mes de març: «.Escaseaban el arroz y el aceite, no había patatas, lasverduras, lo mismo que la carne, vendíase a precios m uy elevados.»

12 Carta conservada a l'arxiu de l'editorial Moll. El llibre a què fa referència Adlert és elpoemari de Xavier Casp editat per Torre el 1945.

13 La Llibreria Rigal (que estava al número 21 del carrer Fèlix Pizcueta de València) erapropietat de Joan Garcia Rigal, teòsof i autor de Torre.

14 Sobre la distribució de llibres de Casacuberta pels editors de Torre, vegeu X. FERRÉ: NOtot era Levante Feliz. Nacionalistes valencians 1950-1960, Alambor, Benicarló:2000, pp. 72-74.

15 Carta conservada a l'arxiu de l'editorial Moll.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Unes altres vegades Adlert envia a Moll la nota de liquidació d'alguns dels llibresque li ha venut, com és el cas d'Escumes, de M. Ferrando, del qual n'ha rebut vint,n'ha venut dotze i n'ha retornat vuit16. La tasca de trobar subscriptors per a lespublicacions de Torre (en concret per a la col·lecció «L'Espiga») era una obsessiód'Adlert, ja que representaven ingressos fixos per cada llibre17. Per les dades quedóna Joan Fuster a Riera Llorca en una carta del 17 de febrer del 1951, coneixemque «'L'Espiga' té gairebé un centenar de subscriptors»18.

Segons que en tenim notícia, les editorials valencianes no comptaren amb cap distribuï-dora fins que el 1958 es va crear a València la delegació de la Distribuïdora General perFrancesc Codonyer, tal com podem deduir de la carta que el 15 de maig de 1959 JosepCodonyer (germà de Francesc) va escriure a Moll en què s'oferia a distribuir-li algunescol·leccions: «Des del mes de juny del passat any, existeix a València, la DistribuïdoraGeneral, creada amb la finalitat d'expandir les nostres lletres per tot el País Valencià.

»Els nostres amics de Barcelona, En Santiago Albertí i N'Alfred Vilaplana ja lihauran informat de la tasca que estem realitzant, per tant no volem extendre-nos enmés consideracions sobre el particular.

»En tant es trameten els Documents Oficials de la nostra Societat, gira la nostraraó social a nom de Francisco Codonyer Caballero (...)

»Nosaltres distribuïm a València (i a la resta del País) en exclusiva: Editorial Selecta,Editorial Barcino, Nova Col·lecció de Lletres, Ocell de Paper, Col·lecció Nova Euro-pa, Editorial Torre, Lletres Valencianes i Arimany, esperant que en breu temps altresEditorials Catalanes ens confiaran la distribució dels seus llibres.»19

Trobem el precedent de la Distribuïdora General20 en la creació, l'any 1957, d'AccióEditorial Coordinada (una iniciativa d'intercanvi de propaganda de novetats editorialsentre editorials catalanes, mallorquines i valencianes), que es va gestar a començamentde 1956 entre Anna Moll i Santiago Albertí21. Finalment, i amb motiu d'un sopar

16 Nota conservada a l'arxiu de l'editorial Moll.17 «Com ja coneixes de sobra l'afany de subscriptors espiguerils que té l'Adlert», carta de

Joan Fuster a Bru Vidal (27-X-1950). J. A. MILLÓN: «Empremtes d'una amistat. Epistolariinèdit (1950-70): Joan Fuster-Santiago Bru i Vidal», Abalorio, 26/27 (1999),p. 29.

18 J. FERRER i J. PUJADAS: Epistolari..., op. cit., p. 104.19 Carta conservada a l'arxiu de l'editorial Moll.20 Sobre la Distribuïdora General, vegeu X. FERRÉ: Abans i després de 'Nosaltres els valencians'.

Moviment polític de construcció nacional als anys seixanta, Curial, Barcelona: 2001, pp. 71-81.21 Anna Moll envia una lletra a Santiago Albertí el 3 de febrer de 1956, on diu: «Benvolgut

company de maldecaps editorials: (...) Jo volia parlar-vos també d'un possible intercanvi depropaganda de les nostres col·leccions. Com que en aquests moments (i segurament permolt temps) les editorials catalanes no estan en pla de competència, sinó que com més llegeixla gent més disposada està a adquirir llibres catalans, he pensat que podria ser convenient pera tots, posar prospectes de Raixa en els vostres llibres. Ja sé que és possible que molts delsactuals subscriptors, sobretot de Barcelona, ho siguin ja de les dues col·leccions, però nodubto que deu haver-hi un contingent interessant que només en coneix una i que seria aprofita-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


celebrat a Barcelona el 2 de març de 1957 entre Joan Crusellas, Santiago Albertí,Francesc de Borja Moll, Joan Ballester i Alfred Vilaplana, es dóna llum verd a AccióEditorial Coordinada i s'acorda incloure-hi València, com ho podem comprovarper la carta de Joan Crusellas del 3 de març de 1957: «Senyors Santiago Albertí, /Francesc de Borja Moll, / Joan Ballester, / Alfred Vilaplana.

»Estimats amics:»Em complau manifestar-vos la meva satisfacció per haver sopat amb vosaltres. I

no solament per la satisfacció d'haver-vos vist o perquè les faves fossin magnífiques,sinó perquè crec que els acords presos seran de conseqüència.

»He elaborat una mica més encara la idea de coordinació publicitària, i aquest és elmotiu de la present. Us adjunto un petit esquema de com crec que ha de resultar la cosa.

»Com podeu veure, els mots Acció Editorial Coordinada' crec que haurien depresidir el conjunt amb un tipus de lletra adequat a cada col·lecció. I la cloendahauria d'ésser la llista de telèfons per a informació immediata. (...)

ble per l'altra (per exemple, suposo que Ralxa està bastant més estesa que Lletresa Mallorca,i estic segura que passa el contrari en altres comarques catalanes). Ja em direu si us intere-sa i, en cas afirmatiu, quants prospectes de Ralxa necessitaríeu. Nosaltres en necessitemalmenys dos mil per al moment mateix de sortir el llibre, i bastants més si voleu que en por-tin també els que distribuïm a les llibreries. El n° 9 sortirà d'aquívuit dies, de manera que perincloure els prospectes en aquest caldria que els enviéssiu immediatament, però en tot caspoden anar al n° 10, que sortirà a mitjan març.» Santiago Albertí respon a Anna Moll en unacarta datada el 5 de febrer de 1956: «Distingida Senyoreta: La vostra carta ha estat per a miun motiu de veritable satisfacció. En primer lloc, perquè des de bon començament, m'hemostrat fortament partidari d'aquest gènere de col·laboracions. Segonament, perquè pensavafer-vos jo mateix aquesta proposta d'aquí a poc temps. Sens dubte, això es devia al fet de serla gent de 'RAIXA' —amb la de 'L'OCELL'— l'única que he vista amb l'esperit obert ila ideolo-gia que cal per a aquestes coses. Precisament havíem concertat una entrevista amb l'amicBallester per a la setmana entrant, de cara a convenir sistemes d'ajuda. Crec que la vostraapreciació és exacta. Segurament, les nostres col·leccions tenen un nombre total de subscrip-cions molt semblant. Es possible que gairebé la meitat siguin comunes. Però la resta poroferir-nos magnífiques possibilitats. Deixant a part que a la mateixa Barcelona bé podemtenir 200 subscriptors no comuns i que a la regió valenciana m'atreviria a preveure lleugeresdescompensacions a favor vostre en la zona de la capital i a favor meu en les castellonenques,no hi ha dubte que les diferències fortes es produeixen on les senyaleu: a les Illes i a les co-marques del Principat. En opinió meva, la cosa deu afectar més de 600 subscripcions. Totplegat, doncs, les possibilitats són grans. Actualment tinc en circulació un únic imprès que,per gruix i tamany potser no és gaire escaient per a ser encartat en llibre. Possiblement seriaoportú preparar-ne un altre. De tota manera, com que l'aparició del vostre pròxim volum ésimmediata, resultarà més assenyat prendre amb més calma aquestes decisions de tipus tècnici deixar la cosa per al vostre volum de març. (...) Si us sembla bé, us escriuré d'aquí a pocsdies, quan hauré rumiat millor l'aspecte tècnic de la cosa i fet el projectat canvi d'impressionsamb en Ballester. La idea queda acceptada, però, sense cap mena de reserva i a termini imme-diat.» Ambdues cartes es troben a l'arxiu de l'editorial Moll.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


»Com que vàrem decidir ajudar València, envio nota de la present a L'Espiga i elDiccionari de la Rima, que poden ocupar l'espai que fa quatre o un o dos més,sempre que puguem. Aquella quan tregui un volum, i aquest de tant en tant.»22

Pel que fa als tiratges dels llibres, eren bastant curts. Quant als volums de la col·lec-ció «L'Espiga», segons Fuster, són de dos-cents exemplars23. Segons les dades queens proporciona M. José Cuesta pel que fa a la producció en català al País Valencià,«elporcentaje del total de obras escritas en esta lengua es el 4,3%, referido al total de laobra catalogada de 1940 a 1960. Teniendo en cuenta que la novela evasiva no es represen-tativa del tipo de novela en que la escrita en catalán podría incluirse, la descontamosdel total, y observamos que el porcentaje de aquéllas es entonces del 11,8%. Es interesanteobservar también el aumento: en la primera década, quitando la evasión, la escrita encatalán es el 3,2%, y en la segunda, haciendo también la misma exclusión, el 17,6%. Esdecir: del total de obras escritas en catalán, sólo el 11 '1% corresponde a la primeradécada; en la segunda se hizo el resto, el 88,8%. Falta por saber el lugar de edición de

22 Carta conservada a l'arxiu de l'editorial Moll. Francesc de Borja Moll envia una carta al'editorial Torre el 5 de març en què els explica l'acord: «En una reunió tinguda a Barcelonael dia 2 d'aquest mes, acordàrem una acció de cooperació publicitària recíproca entre les em-preses editorials 'Nova Col·lecció Lletres','Raixa', 'Els Autors de l'ocell de Paper', 'Quartcreixent' i 'Nova Europa'», a les quals pertanyien els reunits. Per unanimitat acordàrem tam-bé invitar a formar part de la mateixa organització aqueixa Editorial Torre com a empresàriade la col·lecció 'L Espiga', i l'empresa del Diccionari de la Rima, perquè hi figurassen elementsvalencians que tenim en la més alta estima. Em vaig encarregar de formular-vos aquestainvitació, cosa que faig per la carta present. L'organització, que no és cap personajurídica nicap contracte formal, sinó un simple conveni amical sense compromisos, portaria el nom deAcció Editorial Coordinada' i no tindria (almenys de moment) altra manifestació que posaral final de cada volum que els 'coordinats' publicassen, dues pàgines que contindrien unanunci conjunt de les diferents col·leccions esmentades, cadascuna amb un 'slogan' que endues ratlles resumeixi el caràcter de la col·lecció, i amb indicació del volum de pròximapublicació, el seu preu i l'adreça de l'editorial o distribuïdora respectiva. Tot això ha d'anarencapçalat amb el títol Acció Editorial Coordinada' i terminat amb la indicació dels númerostelefònics als quals es puga trucar demanant informació sobre totes les empreses interessades,a Barcelona, a València i a Mallorca. Us agrairé que, a base del facsímil provisional adjunt,examineu la conveniència d'adherir-vos a la dita organització, ens comuniqueu la vostraconformitat o disconformitat i ens digueu, en cas favorable, quin telèfon hem d'anunciarper a la informació a València, quin 'slogan' escolliu i quin és el títol del primer volum que had'aparèixer dins la col·lecció 'L'Espiga'. Podeu fer aquesta comunicació a Públia (Consell deCent, 281, Barcelona), no sols perquè allà radica la centralització de les empreses barcelonines,sinó perquè jo he de passar a Barcelona des del dia 13 fins al 18, i per tant, podré saber allà lavostra resposta demanant a Públia que me n'informi. Crec que aquesta cooperació publicitàriaha de resultar profitosa per a tots els elements cooperants i ha de produir en el públic unaimpressió de solidesa i de cordialitat inspiradora de confiança i, en conseqüència, beneficiosaper a tots.» Carta conservada també a l'arxiu de l'editorial Moll.

23 Carta de J. Fuster a Vicenç Riera Llorca del 17 de febrer de 1951, a J. FERRER i J. PUJADAS:Epistolari..., op. cit, p. 104.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


estas obras: sólo el 8,4% del total de lo escrito en esa lengua está editado fuera de Valen-cia»161. Durant els primers anys de la postguerra la producció en català al País Valenciàés mínima. Entre 1939 i 1945, inclusivament, només tenim notícia de la publicacióde setze llibrets, i de caràcter líric25.

Condicionaments ideològics

La victòria del franquisme va representar l'extirpació dels corrents de pensament decaràcter liberal, marxista i nacionalista de la vida cultural oficial26, la qual en un primermoment va girar els ulls cap a un passat gloriós portador d'unes preteses essències es-panyoles que el règim s'entestava a imprimir en l'imaginari col·lectiu de la ciutadania is'encarregava de difondre per tots els mitjans possibles. El tall amb el pensamentde tradició il·lustrada, la repressió i la propaganda nacionalcatòlica i falangista, confor-men el panorama d'aquests anys de plom i de silenci dels primers anys quaranta i influ-eixen decisivament en l'orientació ideològica i estètica de les produccions literàries.

L'instrument clau de control, la censura, va determinar de manera decidida el ritmed'aparició de llibres, el gènere, òbviament el contingut i, fins i tot, els títols delsvolums27. De fet, els dos primers llibres de poemes de Xavier Casp, Volar... (1943) i

24 M.José CUESTA GARCÍA DE LEONARDO: Catálogo de la narrativa editada en el País Valencia-no de 1940 a 1960, Alfons el Magnànim/IVEI, València:1986, p. 10.

25 Són els següents: El rose ret de Sant Antoni, de Rubert Candau (1939); Mals consells sónels cels, d'Eduard Mallent Albert, obra premiada als Jocs Florals de 1939 convocats per LoRat Penat i editada pel mateix autor (1939); Festívoles, de Bernat Artola (1941); Desde SanVisènt Ferrer a la Fira de Chuliol, de Paco Lujan i Mondeja (1941); Els sonets de la llar, d'En-ric Duran iTortajada (1942); El tòcdeia «Doctrina», de Vicent López Martí (1942); Nadal,ñor cordial, de Carles Salvador (1943); Volar..., de Xavier Casp (1943); Les cançons de l'horta,d'Enric Duran i Tortajada (1944); Gloria Vicentina, de diversos autors (1944); Auca novavicentina, de Jocabai Anton—pseudònims (1944);/! l'ombra del campanar, de Bernat Artola(1945); La inquietud en calma, de Xavier Casp (1945); Poema de València, d'Enric Duran iTortajada (1945); Cant i encant de Benassal, de Carles Salvador (1945); i Les Trobes en laborsdeia Verge Maria—facsímil del llibre original de 1474 (1945). Per a la producció en l'àmbitdel País Valencià, vegeu F. PÉREZ MORAGON: Publicacions valencianes (1939-1973), ArtesGráficas Soler, València: 1974. Per a l'àmbit català en general, J. CREXELLÍA. MANENT: Bibli-ografia catalana dels anys més difícils (1939-1943), PAM, Barcelona: 1988, i ÍD.: Bibliografiacatalana: cap a la represa (1944-1946), PAM, Barcelona: 1989. També podeu consultar l'articlede J. SAMSÓ LLENAS: «L'activitat editorial en català entre el 1939 i el 1951», Afere, X:22 (1995),pp. 555-569.

26 Per a la descripció de la cultura espanyola en la postguerra i la gradual recuperació delpensament de caràcter liberal, democràtic i d'esquerra, vegeu E. DÍAZ: Pensamiento españolen la era de Franco (1939-1975), Tecnos, Madrid: 1983.

27 Per al tema de la censura, vegeu Maria Josepa GALLOFRÉ: L'edició catalana i la censurafranquista (1939-1951), PAM, Barcelona: 1991.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


La inquietud en calma (1945), porten títols bilingües; en principi, els títols proposatsper al primer poemari eren Nuesa o Voladissa2^. De vegades obtenir permisos de lacensura depenia de consideracions tan arbitràries com el fet que la persona que sen'encarregava a Madrid fos conegut dels sol·licitants. En el cas dels editors de Torre,a més del preceptiu informe que s'havia de presentar a la censura, Xavier Casp aprofi-tava els viatges que havia de fer a Madrid per motius laborals per entrevistar-se ambels responsables dels quals depenia l'aprovació d'un determinat llibre. Com que elcap de publicacions i edicions era l'exvalencianistaJoanBeneyto Pérez, aellrecorre-gueren diverses vegades per obtenir l'autorització pertinent29. Vegem-ho, a talld'exemple, en aquesta carta que Casp envià a Sanchis Guarner el 17 de juliol de1949: «aquest mes i mig d'anar amunt i avall, m'ha estat variat i, a Madrid, profitósper a Torre i per a Murta. (...)

»Del que dius que no serà fàcil l'autorització d'aquest original [conferència deFrancesc Navarro], com he parlat amb Beneyto (qui resulta que em té una admiracióque va llegint tots els comentaris que troba sobre la meua obra, parlant-me la darreravegada àdhuc d'un article —esplèndid, segons ell— del P. Batllori en Quaderni,afegint: ' Y lo que dice el P. Batllori debemos aceptarlo como artículo de fe)30, com etdeia, com he parlat amb En Beneyto dels nostres projectes editorials, també ell féuorelletes en llegir el títol del treball de Navarro; per cert que, davant meu i referint-se als oficis que ens denegaven la publicació dels llibres de Sanç Moià i de Valor ambto prou dur, digué a la seua oficinista: ' Que hagan inmediatamente las tarjetas deaprobación de estos dos libros, y ya les tengo dicho que todo lo que venga solicitadopor Xavier Casp que me lo consulten, cosa que no han hecho en este casó1.»31

Altres vegades recorrien a l'aval d'algunapersonalitatper tal d'obtenir l'autoritzaciód'un llibre. Per exemple, per aconseguir l'aprovació de la Gramàtica valenciana deSanchis Guarner, Mateu i Llopis va fer una carta de suport32, com ho testimonien

28 Fins i tot Casp i Adlert tingueren problemes amb la censura per tal que Volar... apareguésfirmat per Xavier Casp i no per Javier Casp. Segons el testimoni de Casp, pogueren convèncerla censura perquè comptaven amb un precedent, el del periodista Xabier de Echarri, que fir-mava amb x.

29 Sobre Joan Beneyto, vegeu el que li comenta Fuster a Riera Llorca en una carta del 17 defebrer de 1951. En aquesta mateixa carta, Fuster hi diu: «En les distintes dificultats que hemtingut amb la censura (una dificultat a cada llibre de prosa: els denegaven automàticament),s'ha recorregut a ell [a Beneyto], i les ha salvades. Sempre és una sort.» J. FERRER i J. PUJADAS:Epistolari..., op. cit, pp. 106-107.

30 No sabem si el pare Batllori i Beneyto es coneixien personalment. Sí que coneixerienl'obra (o part de l'obra) l'un de l'altre, ja que tots dos escrigueren en català abans de la guer-ra, amb regularitat i durant uns quants anys, als Anales del Centro de Cultura Valenciana. Be-neyto hi continuà escrivint (però ara en castellà) després de la guerra (ja al número de 1940hi trobem la seua firma), i el pare Batllori no ho féu fins al 1951 amb l'article «Antoni Conca,jesuïta valencià en l'exili (1746-1820)».

31 Carta conservada a l'arxiu Sanchis Guarner de la Biblioteca Valenciana.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


aquestes paraules de Sanchis a Mateu i Llopis del 28 de desembre de 1949: «Estracta del llibre que tu vas recomanar a Beneyto perquè la Censura no ens posaradificultats.»33

Panorama literari

La producció literària a la València dels primers anys de la postguerra fou escassaen quantitat i en qualitat, i tant en castellà34 com en català35. Si fem una ullada al quecomenten els autors i els crítics, en traiem una imatge més aviat negativa. VicenteCalvo Acacio, autor de les cròniques «El año literario», que publica a XAlmanaquede Las Provincias entre 1940 i 1949, fa una descripció i una valoració de la literaturaen castellà i català, any rere any, on predomina aquesta perspectiva pessimista. Sobreel 1942, per exemple, comenta: «A/b debe extrañarnos que en la región valenciana notuvieran las letras ni un mediano esplendor. (...) Como el año anterior, se reflejó enValencia la causa general de estas penurias, de estas vacilaciones, de estos estancamientos

32 Mateu i Llopis, Sanchis Guarner i Joan Beneyto eren amics de joventut, ja que tots treshavien pertanyut a Acció Cultural Valenciana (1930). Segons Xavier Casp, a aquest grup,se'l coneixia com «els sabios». També Adlert coneixia Beneyto de l'època d'estudiants univer-sitaris (tots dos estudiaren Dret). Mateu i Llopis va ser director de la Biblioteca Central deBarcelona (antiga Biblioteca de Catalunya) durant la postguerra.

33 A. FERRANDO et al: Manuel Sanchis Guarner: el compromís cívic d'un filòleg, Universitatde València, València: 1998, p. 86.

34 En castellà, a més de la literatura que representen noms com Samuel Ros o Vicente Es-crivà (sense aturar-nos en els escriptors apologistes del règim), és interessant el grup depoetes que s'apleguen al voltant de la revista Corcel, nascuda a València el novembre de 1942i animada per Ricardo Juan Blasco. Hi col·laboren, entre altres, José Luis Hidalgo (poeta ipintor de Cantàbria que va residir a València entre 1939 i 1946 i que va morir a Madrid el1947), José Hierro, Vicente Aleixandre, Dámaso Alonso i Carlos Bousoño. El grup de Corceles reunia a la tertulia del Bar Galicia de València i a la d'El Gato Negro, que animava PedroCaba. Hidalgo va publicar a València, el 1944, el llibre de poemes Raiza Ediciones Cosmos.No tenim notícia que hi hagués lligams entre aquestes tertúlies i les que tenien els valencianis-tes. L'única notícia que hem trobat és la que ens proporciona Josefina ESCOLANO: «Los ojosdel poeta» (publicat al número de Corcel del 19'47 José Luis Hidalgo. Recuerdo yhomenaje desus amigos, dedicat al poeta després de la seua mort): «Recuerdo que una noche se sumó Maximi-liano Thous, veterano en el ejército de la poesía valenciana.» (p. 380).

35 Per a la literatura catalana de postguerra al País Valencià, vegeu Caplletra, 10 (1991)(monogràfic sobre la literatura de postguerra al País Valencià); J. BALLESTER: La poesia catalanade postguerra al País Valencià, Eliseu Climent, València: 1995; Assumpció BERNAL i Mavi DOLÇ:«El moviment poètic de la postguerra valenciana», Els Marges, 40 (1989); F. CARBÓ iV SIMBOR:La recuperació literària en la postguerra valenciana (1939-1972), PAM, València-Barcelona:1993; iF. CARBÓ iS. CORTÉS: El teatre en la postguerra valenciana (1939-1962), Eliseu Climent,València: 1997.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


literarios»36 Sobre el 1945, hi diu: «el año literario 1945 pobre en calidades y hasta encantidad de publicaciones, aunque sea grato el hecho de haberse dado a conocer nuevosvalores.»'61 A partir de les cròniques de 1946 es mostra, però, més optimista: «&/ambiente literario valenciano, en cuanto a calidad de las producciones, acusó ciertamejoría por haberse dado a conocer valores nuevos, en determinados géneros literarios;en cuanto a cantidad de publicaciones, tal vez fuera menor que la del año anterior.»^

En unes dates una mica allunyades d'aquestes, també trobem una valoració negativadel panorama literari i cultural valencià. A la «Crònica de València» que escriu XavierCasp per al Cap d'any 1956, hi diu: «He intentat seguir l'any intel·lectual i artísticde València. Déu meu, quina fatiga! ¿Per la quantitat de moviment? Bé, la quantitatpot arribar a fatigar, però el que m'ha fatigat és la monotonia. Conferències, conferèn-cies !, conferències!! Concerts, concerts!, concerts!! Exposicions, exposicions!, expo-sicions !! Massa plurals, senyors, massa plurals entre els que a penes podem trobar lasingularitat. Bé, però, ¿i llibres?, ¿i revistes? Poc, poc, massa poc.»39 L'any següent,al Cap d'any 1957, Fuster diu al seu article «Panorama literari valencià durant el curs1955-1956»: «Quan, en els temps que corren, i per gusto per servei, hom s'obliga arecapitular l'any literari del País Valencià, els resultats a què sol arribar disten proud'ésser ni modestament satisfactoris. Una quinzena de llibres —terme mitjà optimis-ta, i deixant-ne a banda la valoració— és tot el que podem oferir als lectors de dinsi fora de casa.»40

De tota manera, i coincidint amb la fi dels anys cinquanta, trobem indicis d'unreviscolament del món literari en català a València (i també a la resta de territoris deparla catalana), segons el testimoni d'Adlert en una carta a Moll del 24 de novembrede 1959: «El panorama nostre a València és ara molt esperançador pel gran estol dejóvens que anem trobant interessats per aquestes coses; la nostra tertúlia de Torreés ara, en la quasi totalitat, de xicots que volten els vint anys. Entre ells hem 'desco-bert' tres poetes i un prosista, i ja tenim per a l'Espiga un original del prosista i und'un dels poetes41. Ja podeu imaginar-vos la satisfacció que açò és per a Xavier i pera mi, que fins la 'descoberta' de Fuster en 1947, vam estar vuit anys creient devegades que seríem 'els últims romàntics' en no trobar en les generacions següentsque s'interessàs per les coses 'nostrades' que diria Sicania. A Casp aterrava la ideade ser ell el poeta que clogués la renaixença iniciada al segle passat. Avui ja podemllançar les campanes al vol —valga el tòpic— perquè 'açò no s'acaba'.»42

36 Almanaque de Las Provincias para 1943, p. 57.37 Almanaque de Las Provincias para 1946, p. 49.38 Almanaque de Las Provincias para 1947, p. 365.39 «Cap d'any 1956», Raixa, Moll, Palma de Mallorca, p. 47.40 «Cap d'any 1957», Raixa, Moll, Palma de Mallorca, p. 29.41 Pensem que podrien ésser Francesc Codonyer, Alfons Cucó i Emili Rodríguez Bernabeu,

que publiquen llurs obres en «L'Espiga» entre 1959 i 1964.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


La concepció dels valencíanístes sobre la situació de la cultura valenciana als primersanys de postguerra

Per als valencianistes de la postguerra, la situació en què es trobava la culturavalenciana no podia ser més difícil i feble. Per a Fuster, i pel que fa al valencianismede postguerra, «partíem de zero»43. Per a Josep Lluís Bausset, la València de la imme-diata postguerra era «una ciutat fantasma, en què no es menejava ni el gat sensedemanar permís»44. Així mateix, Jaume Bru i Vidal ens comenta: «El curs 42-43,vaig arribar a València. A la Universitat, em vaig fer amic d'un estudiant de primerde Dret amb qui compartia inquietuds literàries. Es deia Joan Fuster i Ortells. Peròde literatura, no se'n feia molta; alguna coseta de llibrets de falla i prou. Hi haviauns quants senyors queja havien escrit algunes coses abans i després de la guerra,com Duran i Tortajada, Carles Salvador, Bernat Artola, Almela i Vives, Josep M.Bayarri, Xavier Casp... però eren molt distants i ens miraven per damunt del muscleals més joves: Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Francesc Burguera, Maria Beneyto,o jo mateix. El cas de Casp era una miqueta diferent, perquè ell estava entre aquestsvenerables senyors i nosaltres. Xavier Casp i Miquel Adlert, clar! Perquè sempreanaven junts, mai se separaven.»45 Per a Casp i Adlert, com veurem més endavant,fou molt decebedor comprovar que els vells valencianistes d'abans de la guerra alsquals es dirigiren per intentar reconstruir un nucli valencianista no volien saber-ne res.

42 Carta conservada a l'arxiu de l'editorial Moll. Moll contesta a Adlert en una carta del 29de novembre: «Em plau tot el que em dieu de les vostres activitats i sobretot de la continuïtatque aneu trobant en els joves. Es un fenomen que també experimentam a Mallorca, on hi hahagut temporades llarguetes d'estroncament que no era més que aparent. Ara també hiha promocions noves, i tot fa creure que aquestes també tindran successió. El perill real és eldel gran públic, o sia, de la massa, amb la tendència cada vegada més accentuada a usarel llenguatge foraster com a mitjà d'expressió amb els infants.» Compareu aquesta informaciósobre l'arribada de noves generacions que donen Adlert i Moll amb la carta de SantiagoAlbertí a Anna Moll del 15 de maig de 1957 conservada també a l'arxiu de l'editorial Moll:«Sembla que passen els temps d'extrema penúria d'originals i aquells en què m'oferien ambingenuïtat commovedora novel·les de vuit-cents folis, reculls de rodolins o corals poètiquesper a tres-cents personatges. Gent com Pedrolo, Espinas, la Capmany, Benguerel, Folch,Calders, Guansé, etc. m'han format ara una reserva notable. Déu sia lloat. Ara, llevat d'unparell de cosetes que ja tenia aparaulades, em podré permetre el luxe de rebutjar tot el que nofaci el pes. Te'n faig especial menció, perquè això deurà augmentar el pelegrinatge d'originalsde genis incompresos. Prepara't.» Sembla que en els tres territoris ja s'incubava el gran enlai-rament de la literatura catalana dels anys seixanta.

43 Vegeu T. MOLLA: Converses inacabades, Tàndem, València:1992, p. 37.44 Vegeu S. VALLÉS: Converses amb l'home subterrani, Tàndem, València: 2000, p. 97.* Abalorio, 26/27 (1999), p. 68.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


La Universitat de València

Amb quasi vint anys, acabat el batxillerat i aprovat l'examen d'estat el 28 de juliolde 1942, Joan Fuster deixà Sueca per començar els estudis de Dret a la Universitatde València durant el curs 1942-1943. El curs acadèmic es va inaugurar a mitjanoctubre amb una conferència del cap del SEU —segons era preceptiu des del curs1940-1941, per ordre del ministre d'Educació, José Ibáñez Martín46— i una altra delcap del claustre de professors sobre la indústria i les propietats químiques del suro47.

La Universitat que trobava Fuster no podia estar més allunyada dels interessos dequalsevol universitari que, amb unes mínimes inquietuds intel·lectuals, aspirés aanar més enllà del cercle ideològic de ferro que imposava el «nuevo estado»48. LaUniversitat no fou, òbviament, un espai per a exercir la crítica i formar-se ambllibertat. El discurs («oración», destaca el cronista de Y Almanaque de Las Provincias)d'obertura del curs 1939-1940 de la Universitat de València va ser llegit pel «decanode la Facultad de Filosofía y Letras don Francisco Alcayde Villar, quien disertó profunda-mente sobre 'El concepto de nación en José Antonio'»49. Si el 1942 la conferènciad'obertura del curs tractava sobre les propietats químiques del suro, el 1943, perexemple, a més del discurs preceptiu del cap del SEU, el catedràtic de la Facultat deFilosofia i Lletres Manuel Ballesteros Gaibrois feia un discurs sobre «Valencia y losReyes Católicos (1479-93) »so. Justament aquell any es va aprovar la LOU (Lleid'Ordenació Universitària) —vigent fins al 1970—, que organitzava la universitatde manera jeràrquica i la sotmetia completament al nou règim i als seus principisideològics, ja que calia adaptar-la «a las normas y al estilo de un nuevo Estado, antítesisdel liberalismo y ejecutor implacable de la consigna sagrada de los muertos: devolver aEspaña su unidad, su grandeza y su libertad»51. La LOU «quiere ante todo que laUniversidad del Estado sea católica. Todas sus actividades habrán de tener como guíasuprema el dogma y la moral cristiana y lo establecido por los sagrados cánones respectode la enseñanza. Por primera vez, después de muchos años de laicismo en las aulas, serápreceptiva la cultura superior religiosa.» Això sí, sense deixar de banda que la universi-tat també havia de ser fidel «als ideals de la Falange»52.

46 Sobre la situació de la Universitat de València durant els primers anys de la dictadura,vegeu B. SANZ DÍAZ: «Tiempo de silencio: la dictadura franquista sin oposición. Universidadde Valencia, 1939-1965», a Memoria del antifranquismo. La Universidad de Valencia bajo elfranquismo, 1939-1975, Universitat de València, València: 1999, pp. 29-74, iM. BALDÓ: «JoanFuster i la universitat dels anys quaranta», Mètode, 9 (1997).

47 Almanaque de Las Provincias para 1943, p. 34.48 R. CHUECA i J. R. MONTERO: «Fascistas y católicos: el pastiche ideológico del primer

franquismo», Revista de Occidente, 223 (1999), pp. 7-24.49 Almanaque de Las Provincias para 1940, p. 185.50 Almanaque de Las Provincias para 1944, p. 34.51 B. SANZ DÍAZ: «Tiempo de silencio...», art. cit., p. 44.52 Ibidem.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


En aquest ambient, controlat fèrriament per les autoritats acadèmiques i pel SEU53,difícilment podia prosperar algun espai de llibertat. Si en trobem cap relacionat ambla Universitat de València que s'allunya d'aquests paràmetres són les plataformesculturals que va crear, a partir del 1943, el catedràtic de literatura espanyola l'andalúsFrancisco Sánchez-Castañer54: la revista Mediterráneo. Guión de Literatura, el 1943,la tertúlia Los Nocturnos de «Mediterráneo»55 i l'Aula Mediterráneo la primaverade 1944 . Durant aquests anys Sánchez-Castañer va desenvolupar una frenètica acti-vitat cultural, especialment en el marc de l'Aula Mediterráneo, que acollí conferènciesd'escriptors, estudiosos i crítics com, entre molts altres, el pare Miquel Batllori(«El lulismo en Valencia desde el siglo XIV hasta el XVIII», el 30 de març de 1944),Carlos Bousoño («La poesía de Vicente Aleixandre», el 21 de març de 1946), XavierCasp («Literatura catalana moderna», el 28 de març de 1946), Gregorio Marañón(«Un proceso ruidoso en tiempos de Cervantes: el proceso de Antonio Pérez», el23 de novembre de 1946), Dámaso Alonso («España y la novela (Introducción alestudio de la novelística cervantina)», el 5 de desembre de 1946), o Allison Peers(«Cervantes en Inglaterra», el 17 de maig de 1947). Sánchez-Castañer també impulsàrecitals poètics, on trobem, per exemple, dos de Xavier Casp (un del 10 de gener de1946 sobre el seu llibre La inquietud en calma, i un altre del 28 de març del mateixany sobre «Antología de la Literatura Catalana Moderna») i un altre de Josep MariaLópez-Picó del 30 de març de 1946 sobre «Antología de poesías propias e inéditas».Sens dubte, Sánchez-Castañer té el mèrit d'incorporar autors catalans i valenciansd'expressió catalana a aquestes activitats. A més, la revista Mediterráneo va acollirtreballs, entre altres, de Bernat Artola, Xavier Casp, J. M. López-Picó, Pere Bohigas,Miquel Batllori, Jordi Rubió Balaguer, Miquel Dolç, Joan Pons o Miquel Fortezajuntament amb altres autors com Gerardo Diego, Dámaso Alonso, José Hierro,Emilio Alarcos o Vicente Aleixandre. El número 9-11 de 1945 (monogràfic) es vadedicar a Jacint Verdaguer amb motiu del centenari del seu naixement, i el número21-22de 1946 (monogràfic) a Miquel Costa i Llobera amb motiu del XXIV aniversaride la seua mort.

53 Justament l'octubre de 1942, «.se encargó a la Milicia Universitaria el mantenimiento delorden dentro de la Universidad, en vista de las divisiones que se habían manifestado entre losescolares» {Almanaque de Las Provincias para 1943, p. 34).

54 Vegeu una relació completa de les seues activitats entre 1943 i 1948 al seu llibre Un lus-tro de actividad literaria en Valencia (1942-43 a 1947-48), Mediterráneo, València: 1953.

55 Xavier Casp (amb el nom poètic de «Sombra»), el pare Joan B. Bertran —que va posarFuster en contacte amb Casp— (amb el de «Miedo»), Teodor Llorente Falcó (amb el de«Tranquilidad») o Lluís Guarner (amb el de «Recelo»), entre altres, formen part dels compo-nents d'aquesta tertúlia poètica que es volia successora de l'Academia de Los Nocturnos delsegle XVII i que es dedicava a conversar, segons Sánchez-Castañer, «sobre temas de actualidadliteraria» i a llegir poesies, assaigs, obres de teatre o novel·les dels autors que s'hi incorporaven.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Lo Rat Penat

Una institució que havia desenvolupat les seues activitats des del mateix momentque havia finalitzat la guerra va ser Lo Rat Penat. Controlada —i tolerada— per lesautoritats franquistes (de fet, els seus presidents eren nomenats pel governadorcivil), aquesta societat es va convertir en l'única entitat visible i supervivent de laguerra de caire valencianista i de caràcter popular (el Centro de Cultura Valenciana,l'altre supervivent, tenia un caràcter molt més restringit i elitista, com veurem mésendavant). El fet que el capità general Antonio Aranda (que va entrar a València alcapdavant de les tropes franquistes el 30 de març de 1939) visités Lo Rat al juliol delmateix 1939, o que Carmencita Franco Polo fos reina dels Jocs Florals el 1940,donen una idea del grau d'imbricació entre el règim i la societat valencianista. Aquestaactitud política de Lo Rat ha estat qualificada de «petainisme» per Alfons Cucó56.No oblidem que la seua junta directiva estava constituïda per antics militants valenci-anistes de dreta, tant d'Acció Nacionalista Valenciana (partit nacionalista i confessio-nal de dreta), com ara el president de l'entitat entre 1939 i 1941, Josep Monmeneu,com de l'Agrupació Valencianista de la Dreta o de la Derecha Regional Valenciana57,alguns dels quals, a més, ja formaven part de lajunta abans de la guerra. Per a aquests,el franquisme representava, a tot estirar, un entrebanc, però mai un enemic ni untall radical amb el seu passat. A més, en la mesura que el règim va copsar que elvalencianisme de dreta que representava Lo Rat no constituïa una amenaça, sinómés aviat una oportunitat per a consolidar la seua base social i, per tant, que calia«protegir-lo», els dirigents de Lo Rat, ateses les circumstàncies del moment i la seuaideologia ultrac on servad ora, van anar fent amb el seu peculiar valencianisme a basede convocatòries dels Jocs Florals, concursos de «Milacres» de Sant Vicent, de «Lli-brets de falla», de «catxerulos», xocolatades, recitals poètics, vetllades en honor dela Mare de Déu dels Dolors, etc. No fou fins uns anys més tard, concretament el1948, amb motiu del nomenament de Manuel González Martí com a president i laincorporació d'alguns vale ne ian is tes d'abans de la guerra com ara Carles Salvador,que Lo Rat Penat es distancià una mica d'aquesta política servil envers el franquisme.De tota manera, aquest tímid colp de timó, en un context internacional i nacionaldiferent del de la immediata postguerra, no implicà de cap manera una reorientacióideològica de fons de l'entitat ni un canvi d'estratègia pel que fa a les seues activitats58.

56 A. Cucó: País i estat: la qüestió valenciana, Eliseu Climent, València: 1989, p. 225.57 Sobre la col·laboració de dirigents polítics de la Derecha Regional Valenciana i els llocs

que ocuparen en el nou règim, vegeu R. VALLS: La Derecha Regional Valenciana (1930-1936),Alfons el Magnànim-IVEI, València:1992, pp. 243-253.

58 Es interessant comprovar l'opinió d'alguns membres de Lo Rat respecte a la unitat de lallengua catalana i els orígens del valencià durant aquesta data de 1949. Així, aV Almanaque deLas Provincias para 1950, a la pàgina 265 (que recull les activitats del 1948), llegim: «El dia19 del mateix mes de gener pronunciava una conferència don Josep M. Jiménez Fayos sobre

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Hi continuen les xocolatades, els «catxerulos», els Jocs Florals, els concursos de«mones de Pasqua», etc.; això sí, comencen a fer-se cursos de llengua per part de laSecció de Literatura i Filologia que dirigeix Carles Salvador. A més, des de l'entitat,o des dels seus environs, com diria Fuster, es continua encoratjant el retorn alneollorentinisme en literatura, aquell «paisatgisme sentimental» immarcescible iportador dels valors eterns del conservadorisme valencià.

Joan Fuster i el seu amic Fermí Cortés van demanar l'ingrés en Lo Rat Penat el1939, segons ens consta per la carta de contestació de l'entitat datada el 7 d'agostd'aqueix any, que diu: «Srs. Cortés y Fuster. Sueca. Distinguidos Srs.: En contestacióna la carta del 30 del pasado, he de manifestarles que para pertenecer a esta Sociedad esindispensable llenar la hoja de ingreso medíante la presentación firmada de dos Sociosy pagar la cuota mensual de Dos pesetas en esta Ciudad. Hoy está en suspenso el nombra-miento de Socios Corresponsales hasta nueva reorganización. No hay reglamentos porhaber desaparecido en estos tiempos pasados. Saben pueden disponer de este suyo affmc.y s.s., q.e.s.m., saludo a Franco ¡Arriba España/»59

Finalment, Fuster fou designat secretari de la Joventut de Lo Rat Penat el 25 denovembre de 194360. En una carta a Sanchis Guarner del 19 de desembre de 1949,ens hi explica alguna de les seues activitats: «Un detall ben gràfic: farà uns cincanys, ens reunírem al Rat Penat una colla d'universitaris, procedents tots de la Facul-tat de Dret, amb l'optimista intenció de confeccionar —no res!— un vocabularicastellà-valencià. (...) El vocabulari acabà, com diem per ací, a males dinades.»61 Enuna carta a Carles Salvador del 10 d'abril de 1949, i en resposta a una invitaciód'aquest, observem que Fuster es trobavaja ben lluny dels plantejaments ratpenatis-tes: «El cas és que d'aleshores ençà he pres una por terrible a les vetllades literàrio-musicals ratpenatistes —que, segons m'han contat, segueixen idèntiques normes(romances de sarsuela inclusivament) que en l'època a què em refereixo. La mevapoesia i jo ens trobaríem relativament incòmodes en la' Casa Pairal'. Incompatibilitatde caràcters, en certa manera. Llegir versos meus, allí, em faria l'efecte d'una irreverèn-

el tema apassionat en els medis lingüístics i que havia estat posat d'actualitat pel filòleg donManuel Sanchis Guarner. El Sr. Giménez Fayos dissertà 'Sobre els llenguatges hispànics i elllenguatge valencià' anterior a la reconquesta. Les conclusions a què arribà el conferenciantforen. Primer: que els llenguatges hispànics que es parlaven abans de la denominació musulma-na subsistiren en la península i resorgiren després de la Reconquista. Segon: que el llenguatgevalencià és el parlat pels ibers modificat pel temps i per la influència dels llenguatges delspobles que vingueren a la nostra terra; per tant que no és portat ací per les tropes del ReiJaume I, i tercer: que no obstant la unitat lingüística, indiscutible, del parlar de catalans, ma-llorquins i rossellonesos nosaltres debem nomenar valenciana la nostra llengua vernácula.»

59 Carta mecanografiada. Arxiu Joan Fuster, Sueca.60 A. FURIÓ: Àlbum..., op. cit, p. 52.61 J. FUSTER: Correspondència 4. Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Germà Colom, a

cura d'A. Ferrando, Eliseu Climent, València:2000, pp. 71-72.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


eia (en particular per allò del catalanisme, que és la 'bèstia negra' del ratpenatismetradicional). I em penso que totes les regines de la reglnoteca estarien intranquil·lesdurant la lectura, les pobretes, elles que en sa vida no havien parlat valencià ni interes-sat per la poesia. Per altra banda, aquells retaules gòtics de cartó-pedra, aquellesxemeneies patriòtiques, (...) allò que fa d'aquesta Casa la falla que inexplicablementencara no han cremat —em posa nerviós.»62

Editorial Torre

Xavier Casp i Miquel Adlert començaren les seues activitats en el valencianismepolític i publicaren els primers textos abans de la guerra civil. Es van conèixer al sidel partit Acció Nacionalista Valenciana i, des d'aquell moment, fonamentat en larelació d'amistat que forjaren, van actuar com un tàndem en totes les iniciatives decaràcter cultural i cívic que impulsaren. En acabar la guerra, i més concretament el1942, en tornar Casp de Madrid de fer el servei militar, van començar a posar mà al'obra als seus projectes, que ja s'havien esbossat als anys anteriors63. Refer un nuclivale ne ian is ta, editar una revista i muntar una editorial són els primers projectes.

El primer objectiu, que ateses les circumstàncies polítiques es redueix a una tertúlialiterària i se mielan destina a casa de Casp o d'Adlert, els va costar d'assolir en elsprimers anys, ja que, a causa de la dispersió que va provocar la guerra en tota unageneració i la negativa general dels vells vale ne ian is tes a integrar-se en nous projec-tes64, només comptaren bàsicament, fins a la incorporació de noves generacions,amb els incondicionals d'Acció Nacionalista Valenciana. A la tertúlia, i a poc a poc,hi van acudint, en un primer moment, tant antics amics o coneguts d'abans de laguerra (com Carles Salvador, Josep Lluís Bausset65 o Manuel Sanchis Guarner), com,

62 Carta mecanografiada. Arxiu Joan Fuster, Sueca.63 Adlert, al pròleg al llibre de Xavier Casp, D'arnar-te, amor, 1963, pp. 13-14, hi explica:

«[X. Casp] no hi perd el contacte pels permisos que li permeten algunes estades en ella [Va-lència], i pels viatges quejo faig a moment i em va enviant tot el que fa en una superaciócontínua. Alimentem molts projectes il·lusionats —encara som joves— i és en un viatgemeu a Madrid en desembre de 1941 quan, passejant pel Retiro i mentre començava a nevar,els hi donem estructura que encara tardarà a materialitzar-se.»

64 Casp comenta sobre la negativa dels vells valencianistes: «Només dos eixemples: unsenyor que ostentava els tituls de Lo Rat Penat de Mestre en Gai Saber i d'Honorable Escritor,estranyat de la nostra actitud [voler que torne a participar en el valencianisme]', nos digué acrits: '¿Qué a mi no me furtaren les cadires els rojos? ¡Arriba España!' Gran rao de pesia deles cadires. I un valencianiste molt efervescent abans de la guerra, quan anàrem a vore'l nossentencià: '¡S'ha acabat per a sempre el jugar a patries i patrietes!'»; vegeu X. CASP: «Parledel meu...», art. cit.

65 Bausset reprèn el contacte amb Casp a partir d'una trobada casual: «A qui primer emvaig trobar va ser a Casp, a la plaça de la Reina. Ens vam abraçar i xarràrem de com estava tot.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


en una segona etapa, joves com ara Francesc de Paula Burguera o Joan Fuster66. Amés, i a mesura que Casp i Adlert eixamplen la seua influència en els cercles literariscatalans i mallorquins durant els anys quaranta i cinquanta, formaren part de lestertúlies personalitats com, per exemple, Miquel Batllori, Jaume Vidal Alcover oFrancesc de Borja Moll quan hi eren a València67.

No va ser, però, fins la publicació de Volar... que s'intensifiquen les relacions il'interès dels catalans per València i s'esdevé la primera anada de valencians a Barcelo-na. A la fi d'octubre de 1943, Casp, Santmartí, Adlert i Carles Salvador (el qual aca-bava de publicar Nadal, ñor cordial) van a Barcelona «per fer una lectura de poemesCasp i jo [Carles Salvador] en la sessió d'octubre dels Amics de la Poesia'. Es féu lalectura i es publicaran uns llibrets.»68 La presentació en Amics de la Poesia anà acàrrec de Maurici Serrahima. Durant aquest viatge («Casacuberta és qui ho ha prepa-rat tot»), coneixen Carles Riba, Clementina Arderiu, Miquel Dolç i Dolç (el qualanà a la lectura poètica a posta des d'Osca), la vídua de Joan Creixells, Miquel Colli Alentorn69, J. V Foix, Josep Maria de Sagarra, Octavi Saltor, Josep Maria López-Picó (el qual visiten) i Pere Bohigas, entre d'altres70.

Els comentaris, com era normal, eren molt negatius. Entre les males notícies que intercanvià-rem, Xavier em va dir que Bayarrija no volia saber res del valencianisme. Per boca d'ell vaigsaber que, com que era molt beat, els del Comité del seu barri li havien fet la vida impossible.Em digué que, en els primers anys de la guerra, els rojos li llevaren la plaça que tenia deBelles Arts i que l'acovardiren. Estava tan fotut que, a Casp, li comentà que estava fart deld'abans, i que si Franco li diguera que no tornara a parlar valencià, que ell obeiria sensecontradir-lo.» Vegeu S. VALLÉS: Converses..., op. cit., p. 97.

66 Sobre com es va produir el contacte entre Fuster i Adlert i Casp, F de Paula Burgueraens diu: «Pel que fa a l'encontre de Fuster amb Miquel Adlert i amb Xavier Casp, hi vaigtenir una certa participació. Al col·legi de jesuïtes, quejo havia deixat el 1942, havia arribat elpare Joan Bta. Bertrán, provinent del Principat i poeta en la nostra llengua. Durant aquestcurs de 1946-47, i aprofitant quejo vivia a València pràcticament tota la setmana, anava alcol·legi a visitar el pare Bertrán de tant en tant. I en dir-me, una vegada, que li agradariaconèixer Fuster, una vesprada ens acostàrem al col·legi. Va ser en aquella conversa que elpare Bertrán ens parlà d'Adlert i de Casp i la conveniència de conèixer-los. I així va ser. Elpare Bertrán s'encarregà de concertar l'entrevista. A la qual jo no vaig assistir perquè, si norecordé malament, aquella entrevista entre Fuster, Adlert i Casp es produiria en passar l'estiud'aquell any de 1947.1 aleshores jo me n'havia anat ja a Madrid a estudiar Ciències Econòmi-ques»: vegeu F de P BURGUERA: Es més senzill encara: digueu-li Espanya, Eliseu Climent, Va-lència:1991,pp. 70-71.

67 Pel que fa a com s'originen els contactes entre valencians, catalans i mallorquins, vegeuX. FERRÉ: NO tot era Levante..., op. cit.

68 Carta de Carles Salvador a Enric Soler i Godes datada el 4 de novembre de 1943, a A.Cucó iS. CORTÉS: Llengua i política, cultura i nació. Un epistolari valencia durant el franquisme,Eliseu Climent, València:1997, p. 40.

69 Segons X. FERRÉ: NO tot era Levante..., op. cit., p. 51, nota 34, «la relació amb MiquelColl provenia de l'avantguerra, ja que Unió Democràtica de Catalunya establí relacions amb

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


D'aquesta visita dels valencians a Barcelona li arriben notícies a Moll a travésd'una carta que li envia Ramon Aramon el 14 de febrer de 1944: «Fa poc vam tenirEn Carles Salvador i tres amics més a Barcelona. Ara manca que vingueu vosaltres(En Ferrà, En Massot i algun altre, els primers dies d'abril? Us rebríem amb elsbraços oberts).»711, així mateix, Maurici Serrahima anota el 30 d'octubre de 1943:«Sopar a Cal Francès —darrera el mercat de la Boqueria— amb uns quants amics,en obsequi a Xavier Casp, Carles Salvador i altres escriptors valencians. Fa alegriade veure que allí també hi ha gent que es mou i que sent la proximitat entre ells inosaltres.»72 A partir d'aquest viatge, les relacions entre València i Barcelona ja no esvan interrompre, i bé de vegades van a València poetes com Riba o López-Picó73, béels valencians van a Barcelona per fer conferències o lectures poètiques74.

També hi ha documentades estades a Mallorca des de 1944. La dada, ens l'aportaLlorenç Moya: «El 6 de juliol de 1944 vengueren a Mallorca dos poetes i un periodista[Adlert?] valencians, coneguts de Miquel Dolç. A Can Angelí, lloc on estiuegen elsgermans Massot, donaren el seurecital els dos germans Casp: Vicent i Xavier. L'obraVolar de Xavier, quejo tenia, me la signà amb una bella dedicatòria el poeta. L'endemàens reunírem a Can Colom per a donar-los a conèixer quelcom de poesia mallorquina,

nuclis valencianistes d'ideologia pròxima, tal com s'esdevingué amb Francesc Soriano i Bueso».De fet, a Acció publicà Pau Romeva, diputat al Parlament per Unió Democràtica de Catalunya.

10 Ibidem, pp. 40-41.71 Carta conservada a l'arxiu de l'editorial Moll.72 M. SERRAHIMA: Del passat quan era present, Edicions 62, Barcelona:1972, vol. 2, p. 140.73 López-Picó va fer un recital poètic el 30 de març de 1946 (el que feia tretze) a l'Aula

Mediterráneo sobre «Antología de poesías propias e inéditas»; vegeu F. SÁNCHEZ-CASTAÑER:Un lustro de actividad literaria en Valencia (1942-43 a 1947-48), València:1953, p. 40.

74 Per exemple, per una carta que Casp envia a Sanchis Guarner el 9 de desembre de 1946ens assabentem del següent: «I bé; després, la nostra estada a Barcelona va estar més oficialmenttriomfal, o siga amb més demostracions d'admiració al poeta i d'apreciació al patriota. Noamb l'agradívol tarannà amical teu. Vàrem estar objecte de veritables homenatges, principal-ment d'una banda per Bertran Oriola i Saltor, i d'altra per Casacuberta, Aramon i Coll Alen-torn. Vaig fer uns recitals (seguint la selecció que tu em feres), i els poetes jóvens, sota elguiament d'Aramon, varen fer-me una sessió de llurs produccions a l'Ateneu. Aquesta ideaafalagadora que es té allà de mi, m'ha permès d'entrar fins els més extremats punts directorisde tot allò i, tristament t'ho dic, he tret la impressió que hi ha molt més entusiasme, tasca ioptimisme que bona orientació.» El 19 d'octubre de 1947, ens assabentem també de la lecturadel «poeta català de València» Xavier Casp en la tertúlia del passatge Permanyer. El va presentarOctavi Saltor. Casp va llegir poemes d'Aires de cançó i Jo sense tu. Aquesta estada a Barcelonaera la continuació de l'estada a Mallorca en commemoració de l'homenatge a Costa i Llobera.Així ens ho fa saber Maurici Serrahima en una anotació del 24 d'octubre de 1947: «Dillunspassat, vam dinar a Les Set Portes amb en Xavier Casp i en Miquel Adlert, escriptors valen-cians —l'Adlert és advocat—, que eren per aquí de tornada de Mallorca, on havien anat perl'homenatge a Costa i Llobera. Eren al dinar en Benet, en Pere Puig Quintana, en RocaCaball, en Duran i Canyameres, en Rosquelles i l'Aramon.»

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


però els valencians vengueren tard degut a un retràs inesperat en la seva excursióper l'Illa. No obstant don Miquel Ferrà els llegí una antologia de la seva obra, idesprés el meu poema Quaresma. Acabada la lectura anàrem al Círcol Mallorquí onobsequiaren als poetes valencians amb un sopar de germanor. Degut a les circumstàn-cies de l'hora, el brindis es féu a can Colom, dedicant Xavier Casp un bell poema aMallorca que contestà, amb un altre, el Sr. Colom. Aquestes salutacions s'imprimirena la carta del sopar i les firmàrem tots per a portar-nos a casa un record perdurablede l'homenatge.

»Un cop acabat el sopar recorreguérem la Murada i els carrers senyorials de Palma:Ca La Torre, La Portella, Can Formiguera, foren l'escenari de la nostra eixida, mentreuna lluna rodona i resplendent surava dins la volta blanca i diàfana, amarada pelsgessamins parfumats que guaitaven per entre els merlets dels murs dels jardins.»75

Malgrat els intents, la iniciativa de la revista tampoc no va tenir èxit fins al 1948que publiquen Esclat, de la qual només editen tres números durant aqueix any76.Més èxit, però, malgrat les nombroses dificultats amb la censura, van tenir en lapublicació de llibres. El 1943 editen el primer poemari de Xavier Casp, Volar..., ifins a la publicació del primer número de la col·lecció «L'Espiga» el 1949 publiquendiversos llibrets depoesiai/?7aí/uefte,s77. El 1966 van tancar l'editorial a causa, segonsels fundadors, de l'entrada en vigor de la Llei de Premsa, la qual els obligava a consti-tuir-se en una entitat comercial.

La publicació de Volar... va obrir una via poètica diferent al neollorentinisme.Fuster ben aviat es va fer ressò del llibre. A l'article publicat a VAlmanaque de LasProvincias para 1945, «Vint-i-cinc anys de poesia valenciana» (p. 396), hi diu: «En

75 L. MOYA: «Memòries literàries. Primera part (1916-1944)», Lluc (juny 1971), p. 15.; ve-geu també X. FERRÉ: NO tot era Levante..., op. cit., p. 77.

76 La revista fou la plataforma de publicació i de llançament dels poetes que s'aplegaven alvoltant de Torre com ara Sanç Moià, Emili Roca, Rafael Villar, Lluís Margarit, Bru Vidal oFuster. Esclat també recull traduccions, articles, estudis sobre la llengua (de Sanchis Guarner,d'Enric Valor) i, com no podia ser d'una altra manera, l'orientació de la poètica del grup,defensada a l'article de Xavier Casp «Sobre València, el valencianisme i llurs coses», publicatal número dos. En aquest número Casp també es burla (i per això empra el pseudònim deSereneta, queja havia utilitzat al Pensat i Fet per als textos humorístics), en «Cosetes d'ara»,del sotmetiment dels intel·lectuals als «ismes» de moda. Sembla que cap al 1950-1951 hihagué un intent de tornar a publicar la revista, com ho demostren les gestions de Fusterdavant Riera Llorca, al qual sembla que li demana en un determinat moment que cerque unmecenes. En una carta del 27 d'agost del 1950, Fuster li diu: «Potser la reprenguem [Esclat]l'any que ve, si hom veu que la nova provatura d"Ariel' no té conseqüències desastroses.» J.FERRER i J. PUJADAS: Epistolari..., op. cit, p. 32.

77 Segons Adlert i Casp («Torre, editorial», a Gran Enciclopedia de la Región Valenciana,vol. 11), l'editorial Torre va publicar 62 títols, dels quals 51 corresponen a la col·lecció «L Espi-ga». Suposem que Adlert, entre els 62 títols, no hi inclou les plaquettes, ja que els nostres re-comptes sumen un total de 72 títols.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


ell [el silenci que imposà la guerra civil], encara, s'ha gestat la darrera promoció poèti-ca, encesa en prometenses. Xavier Casp, un dels més sobresortits d'ella, en Volar... (1943),incorpora a un fons de senzill —de pur— classicisme l'alé del lirisme despullat i estre-nu de les més recents experiències.» Fuster, des que va entrar en contacte amb Casp iAdlert, s'implicà en les seues activitats i hi participà activament. De fet, Torre li va ser-vir de plataforma de llançament, ja que hi va publicar els primers llibres de poemes78,algun treball a Esclat19 i, aprofitant la xarxa de relacions que Casp i Adlert teixien, esva donar a conèixer en diversos cenacles literaris i revistes, com ara al número 21 d'Ariel,de gener de 1951, en què publicà un poema de Criatura dolcíssima.

La primera batalla entre valencíanístes de la postguerra

Al cap de poc d'acabada la guerra, trobem la primera batalla de València entre elsratpenatistes i el tàndem Casp i Adlert, els quals van ser expulsats de Lo Rat Penata començament de la postguerra per «separatistes»80. Vegem el resum que Casp fa aSanchis Guarner en una carta del 12 de setembre de 1951 dels atacs rebuts per partdels ratpenatistes: «I ja ens fa riure bastant l'oir parlar de 'guerra' i nosaltres tantranquils i àdhuc et diria que sense assabentar-nos. Perquè nosaltres no fem cap de'guerra', la fan ells i la nostra indiferència i la continuació de la nostra tasca la consi-deren un 'atac'. (...) Per una vegada, que espere que serà la darrera que parlaré seriosa-ment de la 'guerra', intentaré ésser ordenat i et donaré alguns detalls dels que emmolesten però que ara és precís: actes meus en la Universitat (1945 i 1946); sessionsde Torre (1947 i 1948); Esclat (1948). Totes aquestes actuacions són anteriors inclúsa l'entrada d'ells al Rat, i a totes se'ls va obrir els braços a tothom sense cap mena dedistinció. Recorda que en la teua conferència en Torre (30 de juliol del 1948) el Sr.Santmartí et va interrompre perquè vares fer una al- lusió contra el Rat. Posteriorment:lectura meua al Saló de Corts de la Generalitat (no vingué ningú d'ells; menys malque l'enorme saló hi era ple)81; sessions de Murta82 (tu fores testimoni del sabotatge

78 Sobre Narcís [plaquette], el 1948, i Ales o mans, el 1949, en la col·lecció «L'Espiga».També, suposem que amb l'ajuda material (paper, impremta) de Casp i Adlert, va publicariaplaquette Va morir tan bella , però no porta el logotip de Torre.

79 En concret, hi publica «Poemes» (Esclat, 1, p. 9) i l'article «Una primera nota sobreEuropa» (Esclat, 3, pp. 41-43).

80 Podem trobar una interpretació del conflicte aF. de P BuRGUERA: Es més senzill encara...,op. cit., pp. 73-83, on n'assenyala com a causa no les diferències sobre criteris estètics (llorenti-nistes contra moderns) sinó l'afany de protagonisme de Casp i Adlert, que volien liderar ensolitari el moviment valencianista. Pel que fa a l'expulsió d'Adlert i Casp de Lo Rat Penat,Adlert comenta: «nos expulsaren de 'Lo Rat Penat' per separatistes als quatre de la directivad'Acció Nacionalista Valenciana que érem del Rat: el nostre president [Josep Vila Cabanes],Sanmartín, Xavier i io [sic].» Vegeu F. Ruiz LÓPEZ: «Dos hòmens...», art. cit.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


en la de Guillem Colom); Col·lecció l'Espiga (no arriben a mitja dotzena —de mésd'un centenar— els subscriptors que poden considerar-se vinculats a ells); Gramàticateua (crec que no cal parlar-te dels atacs, però t'adjunte una estadística interessant)83;Premi de la Diputació (exclusió del meu llibre buscant-li tres peus al gat, peticióurgent d'un llibre al Sr. Almela i intent de processar a Miquel perquè restas en vagade braços caiguts)84; Jocs Florals de Perpinyà (denúncia i sabotatge a l'homenatge);elecció de president d'Amigos de la Poesia', amb possibilitats de molta actuació enprofit del valencianisme (em denuncien al governador pels Jocs de Perpinyà). I noet faig relació dels articles i notes, ni tampoc de dites, perquè seria el conte deno acabar i on arriben fins a aquell acte públic al Rat on el Sr. Almela féu un comentarisobre mi no com a poeta sinó com a marit infidel85. Això no és lluita.»86

Aquesta batalla va perjudicar notablement la projecció literària de Casp87 i va ultra-passar les fronteres locals88. Fuster, durant aquests anys, defensava la línia de renova-ció que representaven els plantejaments poètics de Casp respecte al grup ratpenatista.

81 L abril de 1949, Casp fa una lectura d'On vaig, Senyor? al saló de Corts deia Generalitat.82 Recitals poètics que es feien en nom de la Diputació de València.83 Vegeu la nota 89.84 L'obra que Casp presentà al Premi València de Literatura (poesia) de 1950, Braçat, fou

exclosa pel jurat perquè, segons aquest, no era inèdita. Casp li escriu a Sanchis Guarner: «Elmeu llibre no ha entrat a concurs, ja que el Jurat 'competentíssim' me l'ha exclòs perquè hantrobat en ell dues o tres poesies que havien estat publicades al Almanaque de Las Provincias»(carta a Sanchis Guarner del 30 de juny de 1950, Arxiu Sanchis Guarner de la BibliotecaValenciana); vegeu també S. CORTÉS: València sota el règim..., op. cit, pp. 266-268.

85 Aquest atac d'Almela dol moltíssim a Casp. En una carta enviada a Sanchis Guarner el17 de juliol de 1949 li diu sobre el tema: «M'ha arribat a oïdes que es queixa [Almela] perquèjo parlí malament d'ell en la meua conferència a la Universitat; ell no va assistir-hi i, per tant,s'ha hagut de refiar de qualsevol malintencionat. Done gràcies a Déu que em demanaren quetal conferència fos escrita; ara t'adjunte una còpia del que digui d'ell; tu jutjaràs. (...) ell s'hallançat a atacar-me barroerament vinga o no vinga a to, fins a l'extrem que en la seua lecturaal 'Rot-pagat' digué públicament que l'escandalitzava quejo, essent casat, dediqués el meudarrer llibre a una dona que no és la meua. Creus, amic Manolo, que açò és seriós! Creus quepuc fer cas?»

86 Carta conservada a l'Arxiu Sanchis Guarner de la Biblioteca Valenciana.87 A I'Almanaque de Las Provincias de 1950 (que recull els esdeveniments de 1949), ja no

trobem l'habitual col·laboració de Casp i Adlert (ni tampoc d'altres escriptors catalans i ma-llorquins, com era habitual fins aleshores), i sí la col·laboració d'escriptors de l'àrea ratpenatis-ta. Això coincideix amb el canvi de director de Las Provincias'. Teodor Llorente Falcó mor el1949 i és substituït per Martí Domínguez. Tampoc ni Casp ni Adlert no entren a formar partde la comissió del Diccionari català-valencià-b alear a causa de la baralla; i, a l'últim, Casp esdesvincula de la seua participació en la revista Raixa i deixa de fer les cròniques de Valènciaper al «Cap d'any» que edita Moll (de fet, només hi col·labora en el volum de 1956).

88 Sanchis Guarner i també Josep M. de Casacuberta es convertiren en testimonis i, de ve-gades, en forçats àrbitres de la situació.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


A Y Almanaque de Las Provincias para 1949, a les pagines 200-202, trobem un articlede Fuster (amb el pseudònim de «T. Blanch») titulat «Subvencionem la literatura» enquè, entre altres coses, diu: «I, per l'amor de Déu! Que no se'ns objecte amb l'argu-ment dels premis als Jocs Florals. Des de que es fundaren els del Rat-Penat —citem-los només per més coneguts— hom ve dient-ne: o renovar-se o morir. I, com és natural,no s'han renovat. Ni s'han mort, segons l'opinió dels organitzadors.» En aquests anysde la fi dels quaranta, segons el comentari anterior i el fragment de la carta que hemreproduït abans adreçada a Carles Salvador, Fuster estava allunyat, si no decidida-ment en contra, dels plantejaments estètics de Lo Rat. De tota manera, a causa dela virulència que va adquirir el conflicte entre els ratpenatistes i Torre89, Fuster esva distanciar a poc a poc de Casp i Adlert no pas sense que aquests li ho retraguessen90.

La unitat de la llengua catalana, per contra, no fou objecte de polèmica durant elsprimers anys de la postguerra i, de fet, els escriptors seguiren el model de les Normesde Castelló. Solament trobem una nota discordant quan, el 1947, elvell valencianistai anticatalanista Josep M. Bayarri va publicar unes «normes anormals d'ortografia iEl vers valencià», en paraules de Xavier Casp91. No va tenir ressò aquesta proposta

89 Com a exemple del mal ambient literari valencianista que es vivia a València a la fi delsanys quaranta i començament dels cinquanta, llegim el que escriu Fuster a Riera Llorca enuna carta del 4 d'agost de 1951: «Amb l'ajut d'aquests dos 'escriptors' [Rosa Soriano i Gonzá-lez Martí] aconseguiren fer-li la vida impossible a Casp en la Institució Alfons el Magnànim,primer, d'on hagué de dimitir, i ara, quan anava Casp a intervenir en uns Amigos de la Poesía,a fi de convertir-ho en Amics de la Poesia, l'han denunciat per roig i separatista, ja que vaanar als Jocs de Perpinyà, etc. El governador ha posat el veto a Casp i la policia li ha fet unparell de visites sense importància. En total resumit: que els del grup Adlert (del qual ja men'havia separat) han quedat arraconats i ara es limiten ales seues edicions... amb prou feines(perquè quan aparegué la Gramàtica de Sanchis, Salvador s'apressà a publicar-ne una altra—unes «lliçons», molt elementals— que, venent-se a 10 pessetes, ha desbaratat la vendade l'altra, i així l'editorial Torre té un dèficit imponent; un altre detall: Salvador, quan publi-cà la seua gramàtica declarà a la premsa que no hi havia res en aquest ram abans d'aque-lla obra mestra, i Sanchis, amb tota la raó, se n'ha molestat moltíssim). El grup Salvador, pelseu compte, es dedica a fer molt de soroll —la Taula de Poesia, els Jocs del Rat, concursos,etc.—; però com que llevat del mateix Salvador, d'Almela i potser d'algun altre, la restal'únic que fan es posar en ridícul la literatura i el bon nom de València (voldria que veiessesalgunes coses!), en realitat llurs activitats són absolutament estèrils.» Vegeu J. FERRER i J.PUJADAS: Epistolari..., op. cit., p. 130.

90 Així, Casp, en una carta a Sanchis Guarner, li comenta: «Lactitud de Fuster, malparlanttambé del caràcter de Miquel, és com la d'ells i, dissortadament, bé a reforçar-la. (...) Lactitudde Fuster és descoratjadora, Manolo, perquè és d'una comoditat (per no dir egoisme) que situ, Miquel, jo, pensàrem així, no hauria estat possible Fuster en el panorama valencianista per-què el valencianisme seria una cosa museable»; carta conservada a l'Arxiu Sanchis Guarner de laBiblioteca Valenciana. Vegeu també A. Cucó iS. CORTÉS: Llengua i política..., op. cit., pp. 98-103.

91 Segons explica Xavier Casp a Manuel Sanchis Guarner en una carta datada el 14 de juliolde 1947 i conservada a l'Arxiu Sanchis Guarner de la Biblioteca Valenciana.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


ortogràfica de Bayarri, encara que Joan Fuster, amb el pseudònim de Llorenç Mari-ner92, li va replicar amb l'article «Sobre ortografies i coses per l'estil» en què, entrealtres coses, afirma: «Es d'una inefable inconsciència no adonar-se que, vui, qualsevolcosa encara que només siga que la prolongació del desori ortogràfic, pot ser perillosa,quasi fatal, per a l'esdevenidor literari de la llengua.»93

El Centro de Cultura Valenciana

El Centro de CulturaValencianaJuntamentambLo Rat Penat, fou l'altra entitat queben aviat començà de nou les seues activitats. El 1939 el governador civil va constituiruna junta de govern provisional i va nomenar Teodor Llorente Falcó degà de l'entitat,que ho fou fins al 1941. Aquest any el governador civil va nomenar nou degà Francis-co Martínez Martínez94. Sembla, de tota manera, que l'activitat del Centro de Culturano fou gaire intensa durant aquells primers anys de postguerra, com ho demostra elfet de la poca activitat que s'hi va desenvolupar95. A més, cal destacar que tot i queel 1940 es va tornar a emprendre l'edició de la revista del Centro, els Anales del Centrode Cultura Valenciana, no es publicà cap article en valencià fins al 194996, malgrat queabans de la guerra hi era corrent l'aparició d'articles en aquesta llengua. Entre altres, hiescriviren en català: Miquel Batllori, Josep Beneyto Pérez, Nicolau Primitiu, SantiagoCarreres Zacarés, F. Carreres Calatayud i F. Mateu Llopis. De fet, el Centro tenia perobjectiu el conreu de la història regional97; i ja abans de la guerra es van crear una sèrie deseccions de treball que estudiaven temes de llengua i literatura, etnografia, folklore,història i arqueologia, prehistòria i antropologia98. Aquest caràcter erudit i tancat delCentro, la junta directiva del qual estava formada pels prohoms de la ciutat de València,va fer que no tingués pràcticament cap impacte en el món valencianista de la postguerra.

92 Sabem que Llorenç Mariner és un pseudònim de Fuster per una carta que Xavier Caspenvia aSanchis Guarner (datada el 14 de març de 1948 i conservada a l'Arxiu Sanchis Guarnerde la Biblioteca Valenciana), en què, en una postdata a mà, escriu: «A VAlmanaque va unarticle signat per Llorenç Mariner; és seudònim [sic] de l'amic Fuster; així no penses qui serà».

93 Publicat a V Almanaque de Las Provincias para 1948, pp. 451-453.94 F ROCA TRAVER: La Real Academia de Cultura Valenciana, Generalitat Valenciana, Valén-

cia:1996, p. 34.95 «Una de les coses que més sorprèn de les anotacions de Nicolau Primitiu als seus dietaris,

especialment les dels anys immediats a l'acabament de la guerra, és la seua presència a lesreunions, per ex., del Centre de Cultura Valenciana a les quals només acudeix ell i, com amolt, un altre, durant un llarg període de temps»; vegeu RosaGólvlEZ CASAN: Nicolau PrimitiuGómez Serrano..., op. cit., p. 128.

96 L'article en concret és «De Paleotoponímia Valenciana. Onda i Quartonda», de Nicolaude Sueca (Nicolau Primitiu), pp. 65-99.

97 F ROCA TRAVER: La Real Academia..., op. cit., 24.98 Ibidem, p. 34.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Institució Alfons el Magnànim

A l'abril de 1948 es va crear la Institució Alfons el Magnànim, dependent de laDiputació de València. Aquesta Institució, organitzada en diferents seccions (Litera-tura, Història, Economia, Musicologia i Folklore, Estudis Artístics i InvestigacióPrehistòrica), va representar per a la vida cultural valenciana disposar d'una platafor-ma estable, amb recursos econòmics, oberta a la cultura autòctona" i amb una granprojecció, sobretot si tenim en compte que a València no hi havia cap organismed'aquesta mena. La secció de Literatura i Estudis Filològics va crear la col·lecció«Murta» que, segons la propaganda, «publica textos de poesía contemporánea en caste-llano, catalán, valenciano y mallorquín». Aquesta col·lecció, portada pel pare JoanB. Bertran i Xavier Casp, va publicar llibres del mateix Casp, de Josep M. López-Picó, de Francesc Almela i Vives, d'Ernest Martínez Ferrando, de Caries Salvador ide Joan Fuster100; i a partir del 1951 la Revista Valenciana de Filología. El 1950 la Insti-tució va convocar els Premis València en les modalitats de poesia, narrativa i teatre.

Altres plataformes culturals í tertúlies

A més de les institucions, altres vehicles que van permetre l'expressió de literaturaen català van ser algunes publicacions periòdiques. A més de la revista fallera Pensat1 Fet, que el 1940 ja es va publicar en valencià, i d'Esclat, destaca 1' Almanaque de LasProvincias, en particular el període que vades del 1940 fins al 1950101. Durant aquestsanys, i sota la direcció de Teodor Llorente Falcó, hi publiquen autors valencians,catalans i mallorquins, com ara Josep M. de Casacuberta, Miquel Ferrà, Joan Fuster102,Xavier Casp, Rosa Leveroni, Enric Duran i Tortajada, Carles Salvador, Miquel Dolço Josep M. López Picó, entre molts altres.

Teodor Llorente Falcó va aixoplugar poemes o treballs d'autors que difícilmentpodien publicar ales seues terres d'origen, ja siga Catalunya o Mallorca. Ja hem vist

99 De fet, ja al desembre de 1948, Sanchis Guarner hi va fer quatre conferències sobre lin-güística valenciana; Almanaque de Las Provincias para 1949, pp. 41-42.

100 Els títols en català i l'any de publicació són els següents: X. CASP: On vaig, Senyor?Sen-sacions de la Passió (1949); J. M. LÓPEZ-PICÓ: Tríptic de la fidelitat (1950); F. ALMELA I VIVES:La columna i les roses (1950); E. MARTÍNEZ FERRANDO: Les llunyanies suggestives (1952); C.SALVADOR: El fang i l'esperit (1952); i J. FUSTER: Escrit per al silenci (1954).

101 S. CORTÉS: «Premsa literària valenciana de postguerra: el cas del' Almanaque de las Provin-cias, Caplletra, 10 (1991).

102 Fuster hi publica: «Alguns poemes» {Almanaque de Las Provincias para 1947, pp. 507-508), «Quatre sonets» {Almanaque de Las Provincias para 1948, pp. 241-242), «Dol per aun mort nostre» (poema), i els articles «Subvencionem la literatura» {Almanaque de Las Provin-cias para 1949) i «Sobre ortografies i coses per l'estil» {Almanaque de Las Provincias para 1948).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


que el seu nom figura en algunes institucions valencianistes, com ara el Centro deCultura. Llorente Falcó va ser un dels valencians que van fugir en començar la guerracivil a la «zona blanca» (com deia ell mateix) i, en concret a Sant Sebastià, i que vanfer campanya per exculpar el País Valencià de qualsevol intent separatista103: «Siendolo que era natural que ocurriese, que el Gobierno de la ciudad [Sant Sebastià] adoptaramedidas para impedir que continuara aquella anomalía [que es parles més català ibasc a Sant Sebastià el 1937que castellà], yque siendo en realidad la cruzada contravascos y catalanes recalcitrantes, vinieran a pagarlo los inofensivos valencianos, que

jamás utilizaron su verbo más que para expresar sus sentimientos íntimos y con el quenunca renegaron de la patria común.»m A més, i tot parlant de l'èuscar, aprofità perreivindicar per a la dreta la defensa de la llengua i la cultura autòctones: «Sabía yoque en San Sebastián había, antes del Movimiento, varias entidades con la misión decultivar y difundir la lengua vasca, como Euzkal-Esnales, que se publicaba una 'RevistaInternacional de Estudios Vascos 'y otra escrita en castellano y en vasco titulada Euzka-lerriare-Alde', elocuente manifestación de que la lengua euskara se apagaba en la ciudady del ansia muy natural de impedirlo. Porque yo no puedo creer que los separatistas ylos rojos que en tropel abandonaron la capital guipuzcoana, fueran los únicos que habla-ran constantemente y en todas partes el vascuence.»10S

El fet és que amb la mort de Llorente Falcó el 1949 i el canvi de director de LasProvincias, que passà ara a les mans de Martí Domínguez, Y Almanaque deixà depublicar articles i poemes dels autors de l'òrbita de Caspi Adlert—incloent catalansi mallorquins— i es va nodrir d'escriptors de la tendencia defensada pels ratpenatistes.D'altra banda, pel que fa a les tertúlies, a més de la que es feia a casa d'Adlert o deCasp, també se'n feia una altra al Cercle de Belles Arts (on acudia Carles Salvador),la dels «Nocturnos», la del Gato Negro (animada per Pedro Caba) i la dels comediò-grafs valencians, entre altres106.

El canvi de dècada

El 1948-1949, per tant, marca un canvi substancial en el món cultural valencià.D'una banda, Lo Rat Penat es reestructura, amplia les seues seccions i comença elscursos de llengua; al mateix temps, l'altre gran pol cultural valencianista de caràcterprivat, Torre, adquireix més rellevància (mig clandestina amb la revista Esclat, i a lallum amb la col·lecció «L'Espiga») i influència als àmbits culturals catalans i mallor-

103 S. CORTÉS: València sota el règim..., op. cit, pp. 44-53.104 T. LLORENTE FALCÓ: Los valencianos en San Sebastián, Impremta F. Domènech, València:

1942, p. 48.105 Ibidern, p. 164.106 V CALVO ACACIO: «El año literario», Almanaque de Las Provincias para 1947, p. 366.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


quins. D'una altra, la creació de la Institució Alfons el Magnànim representa unaimportant base per a desenvolupar projectes i animar el món literari valencià.

La campanya de promoció del Diccionari català-valencià-balear—que es va exposardel 12 al 23 de desembre del 1951 a l'Ajuntament de València— va representarespecialment un fort impuls per al valencianisme, ja que va mobilitzar molts activistesi va rebre el suport dels mitjans de comunicació locals107. A més, continuen lestertúlies com ara les de Torre, les que tenien lloc a les llibreries Dávila i Rigal, l'esmen-tada dels «Nocturnos», o les organitzades per Mariscal Herrando (pare del dissenya-dor Xavier Mariscal), on acudien, entre altres, el pintor Pedro de Valencia i el poetaVicente Gaos108. En altres àmbits culturals, el 23 d'octubre de 1956 alguns intel·lec-tuals i artistes, amb el patrocini de 1'Instituto Iberoamericano de Valencia, van crearel Grup Parpalló, i la revista Claustro. Portavoz universitario falangista, encara queen castellà, va acollir la firma de Joan Fuster, Francesc de Paula Burguera, JosepIborra i el pare Juan Bautista Bertran, SJ, entre altres. Els anys cinquanta veuran, amés de la consolidació d'una nova generació d'escriptors (Fuster, Burguera, JaumeBru Vidal, Rafael Villar, Joan Valls o Vicent Andrés Estellés), la tornada de Mallorcade Sanchis Guarner i l'arribada a la Universitat de València de Joan Regla i MiquelTarradell, la creació de l'editorial Sicània i la revista del mateix nom de la mà deNicolau Primitiu, i la publicació (i, per tant, projecció fora de l'àmbit local) d'obresd'autors valencians en editorials com Moll o Albertí.

107 X. FERRÉ: NO tot era Levante..., op. cit., pp. 97-140.108 Per a aquestes dades del món cultural valencià dels cinquanta, vegeu Fernanda ZABALA:

La Valencia de los años 50, Carena, Alaquas:1998.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

ENRIC PUJOLHistoriador

Joan Fuster,símbol de la represa nacionalitzadora

dels anys cinquanta

Les raons d'un «miracle»

Els anys cinquanta foren per a Joan Fuster els de la seva consagració com un delsnous valors intel·lectuals del moment. Fins i tot hi ha una data concreta que marcael seu ascens al «nucli dur» de la intel·lectualitat de l'època: el 1954, l'any que visitaBarcelona i es presenta davant el reduït cercle de les figures capdavanteres de laresistència cultural. La seva renovadora proposta de superació del provincianismepropi (i del de tots plegats), centrada en la definició de quin era l'àmbit nacionalcomú, creà un tal impacte, ja des de la seva formulació primera exposada en l'article«València en la integració de Catalunya» (1950)', que molts dels seus contemporanisarribaren a considerar-lo, senzillament, un «miracle»; una consideració que es veiéacrescuda pel fet que era una veu que provenia de València. El seu gran mèrit fou eld'haver estat capaç de precisar, de manera coherent i brillant, allò que d'altres potserpensaven però que no podien o no s'atrevien a definir obertament.

Per què Fuster va ser capaç de fer-ho? Primerament hi ha, sens dubte, una qüestióde geni personal. La combinació dels seus dots de pensador amb els d'escriptor li

1 Publicat a La Nostra Revista, Mèxic (juny 1950). Reproduït modernament a J. FUSTER:Textos d'exili, edició i estudi introductori a cura de Santi Cortés, Generalitat Valenciana,València: 1991, pp. 47-49.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

348 ENRIC PUJOL

possibilitaren exposar i desenvolupar la seva proposta d'una manera que defugial'encarcarament dogmàtic i sentimentalista. Va saber utilitzar la raó, amb no poquesdosis d'escepticisme metòdic i d'una ironia que podia arribar a ésser sarcàstica2.Així, evità la rigidesa i aprofundí el rigor de la seva argumentació. Segonament, calconsiderar la seva condició de «perifèric», que li possibilità ser més agosarat en elsplantejaments i exposar més obertament una problemàtica que la majoria d'intel·lec-tuals del «nucli central» barceloní defugien (i encara defugen) per pur provincianismeoperpor de ser desautoritzats amb expressions com «expansionistes», «pancatalanis-tes» i d'altres blasmes similars. Gràcies a la seva condició, ell va poder realitzar unaproposta clarament unitària i, al mateix temps, respectuosa amb la complexitat nacio-nal de la qual, precisament, partia el seu plantejament. Cal tenir en compte unadarrera consideració: la coincidència de la seva maduresa personal (malgrat els condi-cionaments de tota mena als quals estava sotmès) amb un moment de maduresacol·lectiva, d'inequívoca represa cultural i nacional, després d'una dècada d'angoixósresistencialisme. Això li concedeix avui un inequívoc valor simbòlic, de brillant expo-nent d'una cultura que no tan sols havia aconseguit subsistir, sinó que a més haviapogut emprendre nous camins de renovació3.

Uns anys paradoxals

La dècada dels cinquanta pot ben bé titllar-se de paradoxal. Mentre que, d'unabanda, es visqué una evident represa cultural i nacional catalana, d'altra banda foutambé l'època de la consolidació del règim franquista. El manteniment de la dictaduradel general Franco fou possible per la nova conjuntura internacional provocada perl'inici de la guerra freda, que va reduir pràcticament a la condició de fenomen testimo-nial les protestes internes contra la dictadura —com ho fou la vaga de tramvies deBarcelona del 1951, que pot ésser considerada com el primer moviment de massesantifranquista d'ençà del final de la guerra d'Espanya. Dos fets de caire diplomàticforen els que marcaren aquesta nova etapa d'afermament del règim: els pactes amb

2 Recentment, Júlia Blasco ha reivindicat la categoria de Fuster com a pensador a JoanFuster: converses filosòfiques, Tres i Quatre, València:2002.

3 La noció de represa, entesa com a reelaboració del passat orientada al futur, ja es trobavaen l'obra del filòsof danès Soren Kierkegaard i Josep Carner l'aplicà al cas català en la presen-tació que féu, el 1947, de la Revista de Catalunya, quan aquell any reaparegué editada a París.Com ha explicat Joan Triadú, el grup de la revista clandestina Ariel, de Barcelona, recollí elmot d'ordre de Carner i procedí a realitzar «una anàlisi històrica vàlida de tot allò que eraincorporable, integrable, salvable» (Una cultura sense llibertat, Aymà, Barcelona:1978, p.46). Encara recentment, l'escriptor Alain Robbe-Grilletha defensat aquesta noció de represacom a procediment bàsic de renovació de la cultura europea contemporània (entrevista deJean-Jacques Brochier, Magazine littéraire, 402, octubre 2001).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

LA REPRESA NACIONALITZADORA DELS ANYS CINQUANTA 349

els EUA i amb la Santa Seu, ambdós signats el 1953. El reconeixement del blococcidental implicà també, però, el final de l'autarquia franquista i, doncs, de la conti-nuïtat de l'etapa d'aïllament polític i econòmic practicat pel règim durant tota ladècada dels quaranta. A partir d'aleshores, encara que en principi fos molt tímida-ment, començaren a sentir-se les repercussions dels grans canvis que es produïrenarreu d'Europa d'ençà del final de la Segona Guerra Mundial i que a la llarga —espe-cialment durant els anys seixanta— comportaren una modificació profunda de lasocietat constreta políticament al franquisme. Ja als anys cinquanta, malgrat leslimitacions de la dictadura, aquestes importants modificacions d'escala continentalcomençaren a sentir-se en determinats sectors de l'elit cultural.

L'establiment del model econòmic keinesià a la denominada aleshores Europaoccidental (base del que s'ha conegut com a «societat de consum» i com a «estat delbenestar») fou el punt d'arrencada d'un dels períodes d'auge econòmic més impor-tants de tots els temps, cosa que comportà la formació d'un nou model social dotatd'un seguit de valors i d'una mentalitat que aleshores foren considerats com a «nous»i com l'encarnació mateixa de la «modernitat». Superada la fase inicial de la recons-trucció de les destrosses materials produïdes per la guerra, aquest auge no féu sinóaugmentar acceleradament fins a principi dels anys setanta (i va arribar al seu puntàlgid durant la dècada dels seixanta). La idea d'un creixement econòmic sense fi fouassumida col·lectivament i va anar lligada a la noció d'un progrés social també indetu-rable. En el terreny de les idees, sorgiren nous corrents (com ara l'existencialisme oels neomarxismes) que van somoure profundament el pensament de l'època. Detota aquesta efervescència econòmica i intel·lectual, no n'arribà, als territoris catalansde l'estat espanyol, sinó un ressò força esmorteït per les restriccions del règim dicta-torial, per bé que fou transcendental per a la cultura i la intel·lectualitat de l'època4.

La resistència cultural dels anys quaranta havia assolit el seu principal objectiu:evitar la pura desaparició de la llengua i la cultura pròpies. Era molt llunyà, però,l'objectiu de l'oposició política de fer caure la dictadura. Davant aquest doble feno-men d'afermament del règim dictatorial i de contenció del genocidi cultural, s'impo-sava una nova estratègia: la represa pública. Així ho ha formulat un dels destacatsimpulsors del moviment (i antic resistent de la dècada anterior), Joan Triadú: «amesura que el règim subsistia, l'exili i la clandestinitat (cultural) perdien part delseu sentit o esdevenien insostenibles i la tasca principal se centrava en la represapública i, amb ella, en la dura i llarga resistència contra el descoratjament, la rutina,el tancament en una reserva cultural (...), en definitiva, contra una nova decadènciaper al ben morir.»5

4 Cal dir, en aquest sentit, que la intel·lectualitat de l'exili en quedà molt més afectadad'aquests grans canvis culturals (fins i tot la que es trobava al continent americà) per noestar subjecta aun control ideològic tan ferri com el que patia la intel·lectualitat de l'interior.

5 J. TRIADÚ: «La resistència cultural», a Ulisses. Enciclopèdia de la recerca i la descoberta, E.Ulisses, Barcelona: 1978, vol. XI, p. 88.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

350 ENRIC PUJOL

Per part del règim dictatorial hi hagué fins i tot cert canvi d'actitud, fruit de laperseverança resistencial, que ha estat registrat per Maria Josepa Gallofré: «Els docu-ments interns del règim parlaven, a la tardor del 1951, de 'nuevas normas sobreidiomas regionales' per referir-se a l'esperit amb què eren tractats; és a dir, que de laprohibició total del 1939, passant per la mínima tolerància del 1946, s'arribà a les'nuevas normas'. Ara bé, aquestes, igual que les antigues, tampoc no foren mai expli-citades, tot i que continuaren sent el resultat de l'aplicació, totalment excloent osimplement molt restrictiva, de la normativa de censura prèvia vigent des dels anysde la guerra. Les 'nuevas normas' van significar una despenalització de l'edició dellibres, sobretot la de textos originals catalans. Però, inicialment, les expectativeseren molt més àmplies.»6

Aquesta mínima «despenalització» no tan sols activà l'edició en català, sinó que amés permeté instituir un seguit de premis literaris que serviren com a plataformesde divulgació i d'estímul i com a testimoni públic de la persistència d'una literaturacatalana més o menys adequada als nous temps. Així mateix, es va poder comptaramb eines bàsiques com diccionaris i gramàtiques, ja que, per exemple, foren reeditáisel Diccionari general de la llengua catalana (1954), la Gramàtica catalana (1956) i lesConverses filològiques (1954-1956) de Pompeu Fabra7. Malgrat aquests elementsclarament positius, existiren encara unes limitacions molt fortes, ja que, com haexplicat la mateixa Gallofré, durant tota la dècada continuà la prohibició de traduiral català obres estrangeres i la publicació legal d'una revista en l'idioma propi fouuna empresa «impossible» de dur a terme8.

Els avenços en la recuperació de la cultura pròpia comportaren també una represaen l'articulació de les relacions entre els territoris catalans. Si als anys quaranta lesrelacions se cenyien bàsicament als vincles estrictament personals (poetes i intel·lec-tuals de València o de Mallorca que assistien als cenacles culturals barcelonins iviceversa), ja a principi dels anys cinquanta es consolidà una plataforma comunaque serví perquè les relacions entre els diferents territoris prenguessin un inequívoccaire orgànic: l'Obra del Diccionari català- valencià-balear. La iniciativa de reprendreel diccionari concebut per Antoni M. Alcover (abans de la guerra només n'haviensortit dos volums, l'un el 1926 i l'altre —ja adaptat a la normativa de l'IEC—, el1935) partí del seu deixeble Francesc de Borja Moll, que hi havia col·laborat ja desdel 1920 i que des del primer terç dels anys quaranta va poder comptar amb l'assistèn-

6 M. J. GALLOFRÉ: «La represa cívica i cultural», a Història. Política, societat i cultura delsPaïsos Catalans, Enciclopèdia Catalana, Barcelona: 1997, vol. IX, p. 332.

7 Convé remarcar que fins itot algunes d'aquestes obres eminentment filològiques patirentambé els rigors de la censura. Així, al Diccionari general s'hagueren de modificar algunsdels exemples deies veus. Vegeu «Reincorporació al Diccionari general de la llengua catalanade les supressions atribuïdes a la censura», a Documents de la secció filològica I, Institutd'Estudis Catalans, Barcelona: 1990, pp. 73-75.

8 M. J. GALLOFRÉ: «La represa cívica...», art. cit., p. 348.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


eia d'un altre gran filòleg, el valencià Manuel Sanchis Guarner9. Paral·lelament a aquestainiciativa globalitzadora, els diferents territoris tendiren a reforçar els nuclis propisper tal d'assajar un intent de represa cultural generalitzada, per bé que en alguns casoscomençaren a sorgir divergències profundes motivades per imperatius de renova-ció conceptual i generacional (que no eren aliens al ja esmentat canvi de mentali-tat profund que es vivia a l'Europa de l'època). Així, a València, en el grup de l'edito-rial Torre fundat per Xavier Casp i Miquel Adlert a principi dels anys quaranta (i desd'un primer moment molt ben relacionat amb Barcelona i Mallorca i amb els impul-sors del Diccionari català-valencíà-balear) es produí, vers el 1951, una ruptura que vatenir una notable transcendència. El protagonista d'aquesta dissidència era Joan Fuster.

Vigència del món cultural de l'exili

Fuster s'havia incorporat al grup comandat per Casp l'estiu del 1947 (quan haviaacabat ja els seus estudis de dret i tenia vint-i-cinc anys), cosa que li va permetre, al llargdels quatre anys següents, no tan sols participar del món literari de la ciutat de València,sinó també connectar amb distingides personalitats d'arreu de l'àmbit lingüístic com F.B. Moll, M. Sanchis Guarner (aleshores resident a Mallorca), Miquel Batllori, MiquelDolç o Josep M. de Casacuberta10. No en va aquest cenacle ha estat qualificat per PauViciano com «el referent més sòlid del valencianisme cultural de la postguerra»''. Aixímateix, al si d'aquest grup, Fuster es donà a conèixer com a poeta, ja que l'editorial Tor-re li publicà els seus primers llibres de poesia: Sobre Narcís (1948) i Ales o mans (1949).

Aquesta, però, no era pas l'única plataforma literària de què disposava. Un anyabans de la seva incorporació al cenacle de Casp, el 1946, havia participat en lafundació, conjuntament amb José Albi, de la revista Verbo. Es tractava d'una publica-ció editada a Alacant i redactada en espanyol en la qual Fuster maldava per incloure-hi a cada número alguna poesia en català o algun article sobre literatura catalana. Permés que aquesta fos una experiència editorial condemnada a esgotar-se ràpidament

9 L'historiador Xavier Ferré ha fixat el moment de l'inici dels nous treballs a Mallorca el1948, i ha explicat que el secretariat barceloní es constituí el 1950 (amb Joan Ballester alcapdavant, secundat per Manuel Blasi i Joan Mateu) i que el valencià ho féu el 1951 (ambJosep Cano Marquès, Joan B. Carles Llamosí, Leopold Martínez Vidal i Enric Valor —quefou substituït per Emili Beüt el setembre del mateix 1951). Vegeu X. FERRÉ: NO tot era'LevanteFeliz'. Nacionalistes valencians (1950-1960), Alambor, Benicarló:2000, p. 98.

10 Sobre les anades de J. M. de Casacuberta a València i, en general, sobre les relacions quealeshores es mantenien entre el nucli barceloní i el valencià, vegeu X. FERRÉ: NO tot era'Levante Feliz'..., op. cit., pp. 49 i ss. Pel que fa a la relació entre Fuster i M. Sanchis Guarneri F B. Moll, vegeu respectivament els dos volums de Correspondència de l'escriptor de Sueca:vol. 4 (a cura d'Antoni Ferrando, Tres i Quatre, València:2000) i vol. 5 (a cura de JoanPuchades, Joan Ferrer i Josep Ferrer, Tres i Quatre, València: 2002).

11 Josep Pla-Joan Fuster, El Temps, València: 1997, p. 275.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

352 ENRIC PUJOL

pel decidit decantament de Fuster envers el conreu de la llengua pròpia, tinguéindirectament un paper en la seva descoberta del món intel·lectual de l'exili. Verbomantenia intercanvi amb la Revista de Indias, on aparegué un article signat pel profes-sor mallorquí Francesc de Sales Aguiló, aleshores exiliat a Colòmbia, que despertàl'atenció de Fuster sobre les activitats culturals realitzades a l'exili i que el va mourea escriure una carta al seu autor el desembre del 194912. En la relació epistolar ques'establí, Aguiló l'informà de la inexistència d'una publicació periòdica en català aColòmbia i li parlà de la importància de La Nostra Revista, que s'editava a Mèxic13.Així, a principi de març del 1950, Fuster escriví al director d'aquella publicació,Avel·líArtís i Balaguer, per tal de fer-hi una possible col·laboració i rebé una respostasignada pel secretari de la revista, Vicenç Riera Llorca, en què s'acceptava el seuoferiment. D'aquesta manera s'inicià la seva fructífera participació en la premsa del'exili (que es perllongà fins ja entrats els anys seixanta), com també una rica corres-pondència amb Riera Llorca, que es convertí en un interlocutor privilegiat14. Caltenir present que Riera Llorca estava molt interessat en la participació de gent d'arreudels territoris catalans en la definició d'un projecte nacional conjunt. Ell mateixhavia defensat aquesta opció unitària des de les pàgines dels Quaderns de l'exili (onhavia col·laborat amb el nom de Vicenç Llorca), jaque aquesta revista tenia precisa-ment com un dels punts programàtics que «Catalunya, València i Balears són trespaïsos i una sola nació»15. I aquesta concepció bàsica fou una constant de les sevescol·laboracions en altres capçaleres i en la mateixa publicació de la qual era secretarialeshores. No ha de sobtar, doncs, que fos Riera Llorca qui proposés a Fuster que,en el seu primer article, tractés aquesta qüestió. Així, es gesta l'escrit «València en la

12 Larticle en qüestió era «Mireya cumple noventa años», aparegut al número 109 (maig-juny 1949). Vegeu J. FUSTER: Correspondència, vol. 2, a cura de Santi Cortés, Tres i Quatre,València: 1998, p. 16. En aquesta obra, Cortés matisa (com s'encarrega d'explicitar ell mateix)la versió dels fets que anteriorment havia donat a Textos d'exili (Generalitat Valenciana, Valèn-cia: 1991). Sobre Francesc de Sales Aguiló existeix una semblança reivindicativa a J. MASSOTI MUNTANER: Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme, Publicacions de l'Abadia deMontserrat, Barcelona:1992, pp. 181-209.

13 Albert Manent l'ha definida com una «plataforma cultural amb atenció a la política» il'ha caracteritzada ideològicament d'aquesta manera: «La lluita per la catalanitat sense partitla féu eclèctica en estètica i, fins on és possible, en ideologia, per bé que hi predominava elpensament de figures lligades a Esquerra Republicana i a Acció Catalana». Vegeu A. MANENT:La literatura catalana a l'exili, Curial, Barcelona:1989, 2a ed., pp. 78-79.

14 Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca, a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas, Curial,Barcelona: 1993.

15 Publicada a Coyoacán —Mèxic— durant el període 1943-1947, fou impulsada sobretotper Joan Sales, Raimon Galí, Lluís Ferran de Pol i Josep M. Ametlla. N'existeix una ediciófacsímil editada el 1982 pels Estudis Nacionalistes i una breu antologia realitzada per Barcelo-nesa d'edicions el 1994. Segons Francesc Vilanova, fou la revista de l'exili que «va tenir unideari més definit i el va defensar fins a les darreres conseqüències». Vegeu F VILANOVA:«Les primeres revistes de l'exili», a Història. Política..., op. cit, vol. X, p. 89).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


integració de Catalunya», aparegut en l'exemplar de juny del 1950, on ja es defineix«d'un cop per sempre —com apuntà Albert Manent— la seva trajectòria patriòticaunitària»16. Efectivament, Fuster hi era clar i contundent, i l'argumentació brillantevidenciava la seva categoria d'alta figura intel·lectual. Hi criticava el catalanisme depreguerra per «la seua incompletud nacional, la seva insuficiència». Així mateix,denunciava que la noció de «Gran Catalunya», que es troba en alguns textos clàssicsdel catalanisme doctrinal, «era un somni, i com a somni feia bé en determinadescircumstàncies i calia prescindir-ne en d'altres». Per això, «la història de València noera la història de Catalunya més que marginalment: tema d'apèndix». La conclusiófinal era que «mentre el problema de València no serà considerat pels catalans estrictescom un problema llur, i com un problema rigorosament nacional (...) el catalanismeno deixarà d'ésser un moviment fracassat en potència».

Després d'aquest article, en seguiren un parell més a la mateixa revista, però lacol·laboració de Fuster en la premsa de l'exili se centrà sobretot en les pàgines dePont blau, nova publicació marcadament literària fundada el 1952, també a Mèxic, idirigida per Riera Llorca17. Per més que la premsa de l'exili tingués una distribuciómolt limitada a l'interior, era l'única existent que era redactada i concebuda en català(naturalment, llevat de les iniciatives «alegáis» de l'interior com ara Ariel). Aixímateix, era un mitjà plausible perpoder tractar determinats temes i poder expressarobertament certes idees amb una llibertat impensable en la premsa de l'interior.Aquest requisit devia ésser altament valorat per Fuster, ja que no el tenia en lesseves tribunes de premsa valencianes (on començà a col·laborar regularment a partirde 1952)18 i, de fet, constituïa la mateixa base de la seva producció d'aquells moments,perquè fou aleshores que es decantà cap al conreu de l'assaig, cap a una literatura«d'idees». Cal tenir també present que la col·laboració als mitjans de l'exili facilitavael contacte amb una intel·lectualitat d'indubtable categoria que no vivia constretaper les restriccions ideològiques d'una dictadura com la franquista i era més permea-ble als grans canvis culturals experimentats al món de la postguerra mundial19, i que,

16 A. MANENT: Solc de les hores. Retrats d'escriptors i de polítics, Destino, Barcelona: 1988, p. 182.17 A Textos d'exili, Cortès ha aplegat la totalitat deia seixantena llarga d'articles que Fuster

hi publicà durant el període 1952-1963. En el volum de l'epistolari entre Fuster i Riera Llorcahi ha una caracterització de l'ideari de la publicació (que defensava explícitament la unitatdel conjunt de territoris de parla catalana i que situava en una òrbita políticament esquerrana)i també hi figura una relació dels principals redactors: Riera Llorca, Ramon Fabregat, AbelardTona Nadalmai, Josep Soler Vidal, Pere Calders i Agustí Bartra.

18 Aquell any inicià la seva col·laboració al diari Levante, l'any següent ho féu a Jornada i el1954 a València (suplement cultural del primer rotatiu esmentat).

19 Aquesta influència arribà a ésser molt profunda i, per exemple, afectà els models literarisadoptats, com és el cas del mateix Riera Llorca, que en la seva novel·la Tots tres surten perl'Ozama (1946) adoptà molts recursos deia narrativa nord-americana del moment (fragmen-tarisme, simultaneïtat, objectivisme...), cosa que era totalment impensable per als literats del'interior d'aquella època.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

354 ENRIC PUJOL

a més a més, podia tenir una visió de la realitat catalana força diferent de la quetenien els qui hi vivien immersos, cosa que devia ésser mentalment força estimulant.La relació dels noms amb qui Fuster va mantenir relació epistolar contribueix areforçar aquest supòsit. A part de l'esmentat Riera Llorca, caldria consignar-hi AgustíBartra, Domènec Guansé, Ramon Fabregat i Miquel Ferrer, entre d'altres20. Nopodem menystenir el fet que, al llarg de tota la dècada dels cinquanta, l'exili culturaldonà mostres encara d'una indubtable vitalitat que no davallà d'una manera visiblefins a la dècada següent21. Per això destacats intel·lectuals de l'interior s'interessarenper establir un vincle permanent amb l'exili i viceversa. La mateixa revista Pont blautenia aquest propòsit. I aquest era també un dels objectius rectors de l'activitat d'unaltre destacat col·laborador de la publicació, Rafael Tasis (que signava molts delsseus articles com a «Blanquerna»). Però, a part dels implicats directament en unaparticipació periòdica en els mitjans de l'exili, d'altres cercaren també interlocutorsde l'exterior per tal d'establir-hi un fructífer intercanvi d'opinions. Així doncs, JaumeVicens Vives va recollir i va integrar, després d'una interessant relació personal iepistolar iniciada el 1954, bona part de les conclusions que Josep Ferrater Morahavia exposat a Les formes de vida catalana (Santiago de Xile, 1944) en la segonaedició de Notícia de Catalunya (1960). En la primera carta que Vicens adreçà alpensador exiliat, el 19-III-19 54, deia explícitament: «Combrego absolutament ambel pensament de Trueta que, per a la tasca de Redreç, els catalans ultraatlàntics hande posar a contribució una experiència i uns valors de què els del país n'estem man-cats.»22

L'inici de la col·laboració de Fuster amb la premsa de l'exili no fou ben vist pelgrup de Casp, ja que tant aquest com el seu més directe col·laborador, Adlert, erenpolíticament conservadors i veien els redactors de PonfiS/aucomunsesquerranososde catalanisme dubtós. A partir d'ací s'obrí una escletxa en la relació mútua que noféu sinó aprofundir-se acceleradament fins a convertir-se en una autèntica rupturairreversible vers el febrer del 195123. Per contra, aquesta intervenció periodística als

20 La correspondència amb els autors esmentats és recollida al ja citat vol. 2 de la sevaCorrespondència, en què també es recull alguna carta de Xavier Benguerel, Odó Hurtado,Josep Soler Vidal, Josep Roure Torent, Abelard Tona Nadalmai i d'altres.

21 Riera Llorca mateix féu una lúcida anàlisi d'aquest punt d'inflexió a l'article «El proble-ma de l'exiliat català», Revista de Catalunya, 106 (setembre 1967), pp. 71-75. Cal advertirque tot i que Mèxic hi figura com a lloc d'edició, aquest exemplar de la revista fou «cuinat»a l'interior, com ha explicat A. MANENT: La literatura..., op. cit, pp. 72-73.

22 Epistolari de Jaume Vicens, a cura de Josep Clara, Pere Cornellà, Francesc Marina iAntoni Simón, Cercle d'Estudis Històrics i Socials, Girona: 1994, p. 73. El llibre conté dotzesucoses cartes que Vicens adreçà a Ferrater Mora. L'afirmació de Josep Trueta a la qual al·lu-deix l'historiador gironí era extreta de Lesperit de Catalunya (Mèxic: 1950).

23 Pau Viciano ha explicat que a partir d'aleshores es multiplicaren les tensions de caràcterideològic (com ara la conveniència de fer articles de caràcter polític o el grau de dialectalismesque calia usar en la llengua escrita) i es barrejaren amb una indubtable dosi de recels personals.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


mitjans de l'exili no tan sols li comportà posseir una important tribuna pública i unveritable laboratori d'idees, sinó que a més li serví «d'estratègia de penetració» (coml'ha definida Josep Guia) en l'elit cultural del moment24. La connexió entre l'exili il'interior es feia, naturalment, a partir del «nucli dur» establert a Barcelona, quetambé s'encarregava de coordinar els contactes d'arreu de l'àmbit nacional i lingüístic.Per la via de la intel·lectualitat exiliada i dels encarregats que des de l'interior espreocupaven de mantenir-hi un vincle, Fuster va poder ésser presentat a la flor inata de la intel·lectualitat resistent en el decurs d'una estada a Barcelona que féu elfebrer de 1954. L'excusa de la visita fou propiciada per la presentació del llibre Poesiacatalana fins a ¡a Renaixença, que precisament Riera Llorca li havia editat a Mèxicfeia poc. Els «padrins» de Fuster foren, per tant, els intel·lectuals vinculats a l'exilicultural. Però a més cal tenir present que va poder comptar amb l'aquiescència delgrup de Xavier Casp (que, malgrat que se n'havia distanciat des del 1951, haviacontribuït a donar-lo a conèixer a Barcelona com a poeta)2S i amb el suport d'algunespersonalitats queja l'havien tractat força, com Jesús Ernest Martínez Ferrando,Miquel Arimany, Octavi Saltor o Josep M. de Casacuberta, que tenien pes en elscenacles culturals barcelonins26. Aquesta circumstància explica la gran expectacióque el seu viatge despertà i mereix ésser tinguda en compte perquè ens indica lacomplexitat del joc d'interconnexions entre els diferents nuclis a què havia arribatla resistència cultural de l'època.

La consagració d'un intel·lectual madur

El viatge de Fuster a Barcelona el febrer de 1954 significà la seva consagració comun dels intel·lectuals de referència de la cultura catalana del moment. No en vacoincidí —com ja s'ha apuntat— amb un moment de plena maduresa personal, puix

El punt de ruptura, però, no es produí fins que Casp pressionà Fuster perquè no publiquésuns versos a la revista Glorieta que dirigia Francesc Almela i Vives; vegeu Josep Pla-JoanFuster, op. cit., p. 279.

24 J. GUIA: «Llibres, camins i dies porten saviesa», L'Espill, 5 (tardor 2000), p. 174.25 Ja en una carta de Casp a la poeta Rosa Leveroni del 10-IV-l 948 es parla de Fuster com

a «nou poeta valencià i bon company» (citada per X. FERRÉ: NO tot era Levante Feliz'..., op.cit, p. 60) i trobem dues mostres de poesia fusteriana a l'exemplar deia revista /Iriei cor respo-nent al gener de 1951 dedicat a la situació literària valenciana.

26 Les cartes amb Martínez Ferrando ocupen tot el volum 3 de la Correspondència, edicióa cura de Vicent Alonso, Tres i Quatre, València: 1999. Pel que fa a Miquel Arimany és Fustermateix que explicà, en una carta a Riera Llorca del 18-11-1954, que anteriorment al seu viatgehi mantenia una correspondència assídua (Epistolari..., op. cit, p. 331). De la seva relacióanterior al viatge amb Casacuberta i amb Saltor, vegeu X. FERRÉ: NO tot era Levante Feliz'...,op. cit., pp. 49 i ss.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

356 ENRIC PUJOL

que aleshores havia aconseguit una clara posició d'emancipació intel·lectual (comevidenciava la ruptura amb Casp) i havia pogut donar prou mostres de la seva inequí-voca voluntat d'incidència pública, que el duia cap a un accelerat decantament enversel periodisme i l'assaig en detriment de la poesia. En aquest sentit, les col·laboracionsa la premsa de l'exili i de l'interior n'eren una prova fefaent, com ho era el fet d'haveriniciat, des del 1952, la redacció d'un dietari personal que no era cap mena de registred'intimitats, sinó un aplec de reflexions «brutes» que podiareelaborar posteriormenten escrits que havia de publicar27.

La principal font sobre la crònica del seu viatge va ser donada per ell mateix a lescartes que va escriure a Riera Llorca28. La intencionalitat de la seva estada a Barcelonaera explicitada ben clarament a la carta del 29-1-1954: «no m'interessa fer-hi devedette per uns dies, sinó conèixer gent i fer-me'n una idea». També hi explicava queels organitzadors dels actes eren Tasis i Casacuberta, que el volia posar en contacte«amb la colla dels més jóvens, de Manent fill i companyia29. Així mateix, manifestavainterès per conèixer Joan Triadú, «amb qui vull parlar especialment». No era aliè aaquesta voluntat l'encàrrec que Riera Llorca li havia fet, el 24-1-1954, de redactarper a Pont blau una recensió favorable de Y Antología de la poesia catalana de Triadúper tal de contrarestar les dures crítiques que Antoni Ribera i Rafael Tasis li havienfet arribar perquè les publiqués a la revista. Fuster va acceptar de grat l'oferiment:«Triadú mereix una defensa i els seus llibres també». Així mateix, Riera Llorca liencarregà, el 5-II-1954, que durant l'estada a Barcelona establís contacte no tan solsamb els col·laboradors habituals de Pont blau (com ara Tasis, Ribera o Serrahima),sinó que a més intentés aconseguir la participació de Joan Oliver, els germans Ainaud(Joan i Josep M.), Jordi Carbonell i J. E. Martínez Ferrando30.

Inicialment, el programa del seu viatge contemplava una estada de cinc dies, quefinalment s'allargaren un xic més. El dimecres 8 partí de València i el dimecres 15 sen'hi tornà. A la carta del 18-11-1954 a Riera Llorca féu una crònica detallada del seusojorn i dels contactes que hi féu. Així, sabem que el tren arribà a Barcelona ambtres hores de retard i que l'havien anat a esperar Tasis, Arimany i Ramon Aramon.L'endemà, va anar amb Casacuberta a la Biblioteca de Catalunya, visità Josep M.Cruzet, de l'editorial Selecta, dinà amb Saltor i féu un parlament i una lectura depoemes a casa de Josep Iglésies davant de Josep Puig i Cadafalch, Carles Riba, Cie-rnen tina Arderiu i Josep M. López Picó, entre d'altres. D'aquesta primera reunió,

27 Quan es publicà aquest dietari en forma de llibre (al vol. II de V Obra completa, Edicions62, Barcelona: 1969), Albert Manent afirmà la seva creença que «del Diari, 1952-1960en surtel chef d'oeuvre del primer assagista català del segle XX».

28 Epistolari..., op. cit., pp. 313-338. Sino es precisa el contrari, totes les citacions d'aquestapartat corresponen al llibre esmentat.

29 Albert Manent ha deixat constància de la visita de Fuster a Solc de les hores.30 Sobre aquest darrer precisava que la seva col·laboració li interessava molt «si amb el

temps aconseguim esvair els seus recels»; Epistolari..., op. cit., p. 328.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


en va treure una molt bona impressió, ja que va poder constatar «com tota aquestagent, que divergeix en tantes coses, sap 'conviure' almenys durant unes hores», unacosa que ell considerava impossible que es realitzés a la València de l'època. El diven-dres anà a Montserrat amb Tasis i Aramon, on féu una llarga sobretaula amb MaurBoix, i a la nit féu una lectura del seu llibre en presència de Jordi Rubió, Pere Bohigues,Martínez Ferrando, Triadú, Serrahima, Joan Oliver, Antoni Ribera, Ferran Canyame-res i d'altres. D'aquesta jornada, en va treure dues conclusions que convé remarcar.L'una fou que Aramon, aleshores secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans,era «un dels hòmens més interessants i valuosos que he tractat a Barcelona», especial-ment per la feina que desenvolupava al si de l'Institut (cosa que indicia la puixançaque tingué aquesta institució durant la dècada dels cinquanta). L'altra que l'efusióque dos especialistes com Rubió i Bohigues manifestaren envers la seva xerradanocturna el va dur apensar que hi havia alguna mena de «trampa» que, en una entrevis-ta molt posterior als fets, arribà a formular: «Ací tu ets el valencianet que està salvantla flama d'allà baix que s'extingeix.»31 Aquesta impressió va provocar en Fuster unareacció contundent: «Des d'aquell moment, vaig deixar ben clar quejo volia sertractat com els altres escriptors, o més valia deixar-ho estar.»32

El dissabte visità juntament amb Saltor el Col·legi d'Advocats, dinà a casa deTasis, anà a can Casacuberta (on trobà Triadú i Josep Romeu Figueres) i, finalment,féu una xerrada sobre la situació a València a un grup d'universitaris. L'endemà assistía una ballada de sardanes a la plaça del Rei i féu una visita a Riba, que li serví perredoblar l'admiració per aquest escriptor que no dubtà a titllar d'«home excepcional».El dilluns veié Martínez Ferrando i assistí a una reunió del grup que editava la revistaAriel, durant la qual Triadú afirmà que considerava que Pont blau era massa «polític»,cosa que motivà aquest comentari de Fuster: «Sembla que tenen una certa experiència'policíaca', que no voldrien veure repetida».

El balanç que el mateix Fuster féu de la seva experiència fou molt positiu, perquèa més dels contactes fets va poder detectar en tothom «un interès clar i sincer perl'estat de València». Naturalment aquest era un punt fonamental, puix que ell s'haviaerigit (i tots plegats l'acabaven de ratificar com a tal) en el nou contacte entre elnucli central i les terres del sud. Ell havia d'assegurar una major organicitat de larelació mútua. Però, com ja s'ha dit, havia deixat ben clar d'entrada que no es resignavaa fer un paper de delegat regional. La seva proposta anava molt més enllà: era unaveritable reformulació del catalanisme que no afectava només una part del territori,sinó tot el conjunt nacional.

31 M. ALBEROLAÍV MARTÍ: Fuster sabàtic, Aigua de mar, Altea: 1994, p. 46. No cal pressupo-sar, però, que Fuster no tingués en bona consideració aquests dos erudits, precisament alcontrari: considerava Jordi Rubió «l'home més important de la cultura catalana des del segleXVI fins el dia d'avui»; ibidern, p. 31.

32 M. ALBEROLA i V MARTÍ: Fuster..., op. cit., p. 46.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

358 ENRIC PUJOL

A més dels contactes suara esmentats, el viatge li va possibilitar establir-ne d'altresque tingueren una gran transcendència en la seva trajectòria posterior. Un dels princi-pals fou l'arquitecte Oriol Folch, que li fou presentat per Arimany33. Folch era unamena de delegat a Barcelona del mecenes Rafael Patxot (exiliat a Suïssa) i membredestacat de l'Associació de Cultura Occidental. Ell fou qui posà Fuster en contacteamb Raimon Galí (impulsor dels Quaderns de l'exili que havia retornat de l'exilimexicà el 1948) i amb un nucli d'estudiants que havien assumit la reivindicaciónacional unitària, entre els quals hi havia Joan Garrabou, Armand Carabén i JoaquimMaluquer. Aquest fou qui, anys més tard, el 1961, facilità l'entrada de Fuster alCorreo Catalán i, doncs, al nucli d'economistes, periodistes i industrials vinculatsal món del cotó que donaven suport a aquell diari: Jordi Nadal, Joan Sardà Dexeus,Fabià Estapé, Manuel Ibáñez Escofet, Armand Carabén, Manuel Ortínez... Tambécom a conseqüència directa de la seva estada barcelonina, Fuster va poder tractarJosep M. Cruzet i Josep M. Castellet, que afermaren la seva posició al món editorialde Barcelona.

En definitiva, el viatge del 19 54 possibilità a Fuster establir, d'una manera immedia-ta o en els anys més pròxims a aquest any, una relació aprofundida amb els gransnoms i amb els membres més actius del món cultural barceloní. Cal tenir presentque al llarg de la dècada entrà en relació amb els principals referents de la intel·lec-tualitat catalana. Un esment especial mereixen els historiadors Jaume Vicens Vivesi Ferran Soldevila, per la importància que va ocupar l'argumentació històrica en laformulació fusteriana. Amb Vicens, que arran de l'aparició de la primera edició deNotícia de Catalunya (1954) es convertí en l'indiscutible intel·lectual de referènciadel període, va mantenir el 1960, just abans de la mort de l'historiador, una polèmicad'una excepcional transcendència. A l'article «Apunts per a una rèplica a VicensVives», reclamà als historiadors del Principat que no limitessin llurs estudis al «frag-ment que s'estén entre els Pirineus i l'Ebre» i analitzessin «el passat complet de lesnostres terres»; és a dir, que elaboressin «una síntesi d'història dels Països Catalans»34.La seva crida anava adreçada als historiadors principatins perquè pensava que estavenmés ben preparats que no pas els valencians i els mallorquins per «trencar amb lesvelles prevencions particular is tes i encetar els criteris unitaris que necessitem». Fouprecisament l'absència d'una resposta en aquest sentit que el va moure a escriureNosaltres, els valencians (1962), per tal de posar les bases a la futura síntesi històricaglobal que reclamava. El model que havia de seguir l'anhelada síntesi era el quehavia establert Ferran Soldevila amb la seva Història de Catalunya (1934-1935),caracteritzat, segons el mateix Fuster, per la lucidesa a l'hora de determinar els grans

33 Així ho afirma X. FERRÉ: NO tot era 'Levante Feliz..., op. cit., p. 145, en què analitzadetalladament la relació entre Folch i Fuster.

34 Serra d'Or (novembre 1960). També reproduït al Diari, 1959-60, El Observador/Edicions62, Barcelona:1991,pp. 67-76.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


tombants històrics i per una gran capacitat literària35. Devia haver conegut Soldevilaja en la seva estada del 1954 i l'historiador barceloní l'anà a trobar (infructuosa-ment) el 1957 a Sueca36. Entre tots dos s'establí una afinitat amical, però tambéideològica que motivà que, en aparèixer Qüestió de noms (1962), on Fuster exposavade manera més elaborada la seva formulació unitària, Soldevila l'escrivís per dir-li«completament d'acord»37.

El final de la dècada dels cinquanta coincidí amb la mort de Carles Riba, que pera Fuster s'havia arribat a convertir, com ja s'ha dit, en una de les màximes figuresintel·lectuals contemporànies. Però també el 1959 fou l'any que Josep Pla el va anara trobar a casa seva per tal de conèixer-lo personalment i iniciar així una sòlidaamistat que tingué com a base un acord que l'escriptor empordanès explicità en«l'homenot» que dedica al de Sueca: «Conceptuo l'aparició de Fuster en la nostraàrea lingüística com un fenomen considerable. Si a les Illes F. de B. Moll ha estat elprimer element pràcticament integrador, a gran escala, de la nostra àrea lingüística,Joan Fuster ho ha estat (...) a València. Aquesta és la feina decisiva que hi ha de fer:crear la unitat de la nostra àrea lingüística. La finalitat única —encara que sovintinconscient— de l'anomenat renaixement català no és més que aquesta.»38

La «consagració» de Fuster a Barcelona li serví per tenir veritablement una incidèn-cia arreu del conjunt nacional. No ha de sobtar, doncs, que el llibre que el donà aconèixer com a assagista, El descrèdit de la realitat (1955), fos publicat a l'editorialMoll de Palma. Ni que també fos aquesta mateixa editorial que, posteriorment, lipubliqués Indagacions possibles (1958) i Judicis finals (1960). A València mateix, laseva posició com a gran intel·lectual de referència es veié consolidada en detrimentdel paper que fins aleshores havien tingut Xavier Casp i Miquel Adlert, cosa quemotivà la defecció d'aquests dos intel·lectuals de la causa comuna. La seva claraaposta per la represa interior motivà un distanciament envers algunes de les figuresmés significatives de l'exili cultural, com fou el cas d'Agustí Bartra, tot i que elcontacte amb Riera Llorca es mantingué fins i tot després del retorn del seu exilimexicà, el 1969.

A manera d'epíleg

Els anys cinquanta, doncs, foren els de preparació del gran desplegament queexperimentaren els pressupòsits fusterians (i la seva figura com a intel·lectual capda-vanter) ales dues dècades següents. Els seixanta, amb l'aparició, ja des del 1962, de

35 Vegeu la crítica que féu Fuster de la col·lecció «Biografies catalanes» a Destino (19-111-1960): «Libros catalanes. Los primeros condes reyes».

36 R SOLDEVILA: Dietaris de l'exili i del retorn, Tres i Quatre, València: 2000, p. 354.37 Arxiu Joan Fuster, Sueca: carta 16-IX-1962.38 Homenots. Quarta sèrie, vol. 29, Obra completa, Destino, Barcelona:1982, p. 364.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

360 ENRIC PUJOL

la trilogia Qüestió de noms, Nosaltres, els valencians i El País Valenciano —en quèdesenvolupava la noció de «Països Catalans» i argumentava la catalanitat del PaísValencià—, fou una etapa d'expansió del seu ideari, que arribà a ésser assumit pelconjunt de la comunitat científica catalana a la segona meitat dels setanta en eldecurs del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977). Els avatars del procés de dero-gació del franquisme i d'institucionalització autonòmica arreu dels territoris catalanssubjectes a l'estat espanyol provocaren l'anatematització de la via unitària defensadaper Fuster39. Tanmateix, la tossuda dinàmica dels esdeveniments (amb la consolidaciód'Andorra com a estat reconegut per l'ONU, la demanda de relacions de Perpinyàamb Barcelona, l'establiment de relacions institucionals entre els governs autonòmicsdel Principat i les Illes o la força del moviment nacionalitzador al País Valenciàmalgrat la bel·ligerància contrària del govern autonòmic) demostra la vigència de lareflexió fusteriana. Una aportació que, naturalment, pot ésser revisada, reformulada,refeta, però que no ha estat, ara com ara, superada perquè senzillament no ha estatassolida. Ens trobem, doncs, encara dins el paradigma fusteria. La cultura i la naciócatalana que als cinquanta inicià la seva represa no ha aconseguit, en aquest inici delsegle XXI, la normalitat a la qual aspirava. Això no implica, però, que s'hagi renunciatcol·lectivament a un tal objectiu. Ens trobem, doncs, encara en un moment de represa,de combat. I en aquesta perspectiva, la reflexió fusteriana constitueix un referentineludible.

39 Vegeu els efectes que això provocà sobretot en l'àmbit historiogràfic a E. PujOL: Eldescrèdit de la història, Llibres del Segle, Girona: 1993.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

JOSEP MARIA BUADES I JUANHistoriador

La cultura a Mallorcaa la fi del franquisme (1962-1975)

El context polític

Durant els anys seixanta la dictadura franquista presenta uns contorns ben diferentsdels que havien dominat les dues dècades anteriors. Els ideals de «Croada» i de«Revolució nación als in dic alista» foren relegats a un segon pla. El règim ja no sentianecessitat de justificar-se; la desmobilització política i el benestar econòmic que esgenerava en àmplies capes de la societat feien que la dictadura no necessitàs fonamentsideològics complexos per explicar la seva raó de ser. El règim es mostrava com unbon administrador de la pau i la tranquil·litat i des de 1959 està ben clar que lesprioritats del govern eren el desenvolupament i l'estabilitat econòmica. El lucredels negocis substitueix els discursos incendiaris i la mateixa figura del general Francoés mostrada d'una manera distinta. El dictador no és ja el Gran Capità de la Croadacontra marxistes i maçons, sinó que és presentat com un pare i avi que protegeix laseguretat dels espanyols d'idèntica manera com ho fa amb la seva família.

El règim desitja treure's de sobre les màcules del totalitarisme falangista i intentaadoptar una imatge de democratització ma non troppo: la democràcia orgànica deldiscurs oficialista. El reconeixement d'alguns drets humans, sempre mínim i subjectea arbitrarietats, permetrà que l'activitat intel·lectual pugui dur-se a terme durant elsanys seixanta en un clima de llibertat molt superior al dels vint primers anys delfranquisme.

Només serà a partir de la fi de la dècada dels seixanta —amb les consegüentsincerteses sobre el futur de la dictadura després de la mort de Franco— que el règim

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

362 JOSEP MARIA BUADES I JUAN

incrementarà l'activitat repressiva. Aquesta repressió serà acompanyada d'una novaarticulació de l'oposició (partits d'esquerra i sindicats) que reclamarà una autènticademocratització del país.

L'entorn econòmic i social

Els darrers quinze anys de la dictadura foren una època d'optimisme econòmic.El turisme semblava ser el mannà arribat del cel en vols xàrter. Amb ells, hi venienturistes de pell pàl·lida, amb unes normes de conducta per complet alienes a les del'encotillada moral catòlica, i —sobretot— amb les butxaques plenes d'unes divisesque tanta falta feien a una economia que havia après a superar la seva misèria endèmicaper mitjà del contraban i l'emigració.

Es tractava d'un creixement econòmic empès pel sector dels serveis i que començàa donar els primers fruits al llarg dels anys cinquanta, per continuar creixent exponen-cialment al llarg dels seixanta. Bastaven quatre o cinc anys per duplicar la xifra devisitants, que passaren de 98.081 l'any 1950 a 188.704 l'any 1955 i a 400.029 l'any1960. Els turistes espanyols, que eren quasi el 70% del total de visitants a les Illes acomençament dels cinquanta, passaren a ser menys del 20% en tan sols deu anys.

El sector terciari, que a l'any 1955 representava tan sols el 24% del PIB illenc,assolí al 1973 una quota del 71% sobre el total de riquesa produïda a l'arxipèlag.Aquesta pujança dels sectors econòmics vinculats al turisme anà en detriment delssectors tradicionals. L'agricultura passà de representar el 38% del PIB balear de1955 a un quasi inapreciable 7% el 1973. També la indústria perdé pes relatiu a lesdades estadístiques. Del 34% de 1955 passà a un més discret 13% el 1973. Això nosignifica necessàriament que la indústria perdés producció en nombres absoluts,sinó que simplement el sector terciari creixé a un ritme molt superior al dels altressectors econòmics, i guanyà terreny any rere any en la quota de creació de riquesaque li corresponia.

Amb el turisme arribaven els diners, i amb els diners una prosperitat no sempreben distribuïda. El creixement econòmic també comportava noves necessitats demà d'obra que atengués la demanda dels sectors de l'hoteleria, la restauració i laconstrucció. Les Balears, tradicional terra d'emigrants, es convertiren en pocs lustresen centres de recepció d'un important contingent immigratori. Durant el períodecomprès entre 1960 i 1965 el saldo migratori va duplicar el creixement vegetatiu.L'origen d'aquests immigrants era bàsicament l'Espanya meridional: les regions d'An-dalusia (39,76%), Castella-la Manxa (15,8%) iMúrcia (8,67%) són les que proporcio-naren un nombre més elevat.

L'arribada sobtada de milers d'immigrants obligà a improvisar àrees urbanes onpoguessin residir. Al voltant de la ciutat de Palma i en altres nuclis turístics importantscomençaren a créixer nous barris habitats per immigrants de baixa renda i que en la

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

LA CULTURA A MALLORCA A LA FI DEL FRANQUISME 363

majoria dels casos no comptaven amb un equipament urbà mínim (zones verdes,escoles, centres de salut). Alhora, aquests immigrants modificaven el panorama lin-güístic de Mallorca. Els natius ja estaven acostumats a la diglòssia: aprenien el caste-llà a l'escola i l'utilitzaven en les seves relacions amb l'administració. Fins i tot n'hihagueren que optaren per castellanitzar-se per complet i educar els seus fills encastellà, com a mitjà per marcar les diferències amb unes classes inferiors que acostu-maven a expressar-se en català. Però fins llavors mai no havien coexistit amb unacomunitat lingüísticament castellana. Si bé hi hagué el risc d'una «guetització» perpart dels nouvinguts, que conduís a un recel o àdhuc a una oberta oposició entre lesdues comunitats, la realitat demostrà que, tot i algunes dificultats, la coexistèn-cia fou pacífica. I hi abundaren els matrimonis mixtos entre «forasters» i mallor-quins.

Conseqüències del turisme al món de la cultura

Tot i que el boom del turisme modificà l'entorn i, de retruc, condicionà l'activitatdels intel·lectuals mallorquins, hi podem trobar algunes influències directes del turis-me en l'activitat cultural. En primer lloc, hom percep un renovat interès, tant de lesinstitucions públiques com de particulars, per millorar les infraestructures museísti-ques de Mallorca. Dels sis museus existents a l'illa el 1955 hom passà als vint-i-dosmuseus i sis col·leccions privades del 1970. Presentar adequadament al públic lahistòria i l'antropologia de Mallorca era l'objecte d'un ambiciós projecte museístic.La intenció era establir una xarxa de museus que mostrassin els vestigis de les activi-tats humanes des de la Prehistòria fins al segle XX. Aquesta xarxa estaria constituïdapel Museu de Mallorca, que allotjaria les peces de la Societat Arqueològica Lul·lianai de l'antic Museu Provincial de Belles Arts; un museu a Pollentia (Alcúdia) centraten aquesta ciutat romana; un museu de la cultura talaiòtica a Ses Païsses (Artà); el jaexistent Museu Marítim; el museu d'antropologia de Muro; i dos museus monogrà-fics, un dedicat a l'oli i un altre al vi. Aquest pla només pogué dur-se a terme parcial-ment. També en l'àmbit de la música hom percep esforços, tant des d'instànciespúbliques com —en la majoria dels casos— fruit de la iniciativa privada, per oferiruna programació de qualitat als turistes. El Festival de Pollença, que encara se celebraavui dia, és una mostra d'aquestes iniciatives reeixides.

A més del treball per constituir unes infraestructures culturals per atendre elsvisitants estrangers, el turisme també fou objecte d'anàlisi per part dels intel·lectualsde l'illa. Els articles de tipus econòmic o geogràfic continguts al butlletí de la Cambrade Comerç, Indústria i Navegació ens permeten fer un seguiment dels temes queatreien l'atenció dels investigadors d'aquesta àrea. Però també la narrativa es mostràaviat interessada a explorar el tema del turisme. Novel·les com Les fures de LlorençVillalonga, 39° a l'ombra d'Antònia Vicenç, Cròniques de la molt anomenada ciutat

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


de Montcarrà de Maria Antònia Oliver aborden, des de punts de vista ben dife-rents, els canvis provocats pel turisme. En alguns casos l'escriptor coneixia de ben aprop el sector turístic, ja que hi havia tingut alguna experiència laboral. Aquest fouel cas d'Antònia Vicenç, Gabriel Tomàs, Jaume Santandreu, Maria Antònia Oliver iGuillem Frontera, que treballaren en l'hoteleria o en activitats relacionades amb elturisme.

Canvis a 1'Església

Un dels principals poders fàctics durant el franquisme —santificador de la guerracivil, qualificada de croada— emprengué canvis substancials en el seu tarannà, espe-cialment pel que fa a les relacions amb la societat. Els textos resultants del ConciliVaticà II mostren una nova actitud de la Santa Seu envers els problemes de la humani-tat. A la diòcesi de Mallorca tenen lloc alguns símptomes d'aquests canvis, fins i totabans que el concili fes públiques les seves conclusions. Un cas significatiu foul'ordre que donà el bisbe Jesús Enciso el 1961 d'ensenyar el catecisme en català alsinfants que empraven aquesta llengua com a vehicle normal de comunicació.

Una altra mostra d'aquests canvis fou la nova orientació que rebé la revista Lluc,publicació de la Congregació dels Sagrats Cors. A partir de 1962 aquesta revista co-mençà a incloure articles en català, de tipus literari o cultural; i des de 1968 —uncop finalitzades les limitacions governamentals a l'edició de revistes en català—s'edità exclusivament en aquesta llengua. Llueva atreure alguns dels intel·lectualsmés importants de les Illes i tingué com a objectiu convertir-se en un referent culturalen llengua catalana, seguint l'empremta oberta per Serra d'Or.

L'Obra Cultural Balear

Gràcies a una actitud més tolerant de les autoritats franquistes respecte a les activi-tats culturals autòctones, fou possible la fundació de l'Obra Cultural Balear (1962).Imitant en part el model d'Omnium Cultural, fundada feia poc, l'OCB tenia com aobjecte preservar les senyes d'identitat de les Illes. Entre els fundadors de l'OCB,hi figuraven patums de les lletres illenques, caracteritzades pel seu conservadorismepolític, cosa que feia que aquesta associació fos acceptable pel règim.

El pla d'acció inicial de l'OCB consistia a organitzar cursos de llengua i literaturacatalanes, col·laborar amb la revista Lluc en el foment de la cultura illenca, impulsarla normalització lingüística als llocs de culte —una activitat que es portaria a termeamb el vistiplau de l'episcopat— i atreure els joves a les manifestacions culturals delpaís per mitjà de grups de teatre, publicació d'obres de joves literats, foment de larecerca, organització de cursets, etc.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


La generado literària dels anys seixanta

Els nous literats mallorquins no havien conegut la realitat anterior a la guerra imostraren una actitud crítica envers l'Escola Mallorquina, la qual acusaven d'excessi-vament conservadora, acrítica i poc compromesa políticament. Si bé aquestes críti-ques no sempre eren justes, és comprensible que la preocupació estètica pel paisatge,en què s'havien inspirat tants poetes mallorquins de generacions anteriors, fos vistapels nous escriptors com un elitisme despreocupat de la realitat social. Els autorsd'aquesta generació (entre els quals hi comptam, entre d'altres, Bartomeu Fiol,Llorenç Vidal, Baltasar Porcel, Gregori Mir, Miquel Barceló, Josep Melià, MiquelBauçà i Joan Julià Maimó) foren influïts per l'existencialisme, el cristianisme progres-sista i un nebulós marxisme.

El contacte amb els escriptors mallorquins de més edat es feia normalment a lestertúlies literàries. Les més conegudes eren la del cafè Riskal i la del cafè Alhambra.Congruents amb el rebuig a l'Escola Mallorquina, aquests joves autors begueren deles fonts d'aquell que era l'antítesi d'aquest model literari: Llorenç Villalonga. L'autorde Bearn exercí una gran influència sobre els escriptors de les generacions dels seixan-ta i els setanta i contribuí a la promoció d'algunes de les seves obres. Malgrat que enel passat de Villalonga hi figuras la temptació feixista dels anys trenta —que àdhucdurant la guerra el va portar a fer pública defensa dels ideals falangistes i a criticaragrament els intel·lectuals mallorquins de tendències catalanistes—, la posició críticad'infant terrible palesa a obres com Mort de Dama i el seu esperit vital de lliurepen-sador del segle divuit en feren un model a imitar per uns joves escriptors que sentienuna rebel·lia envers uns models literaris massa ancorats en el passat. Davant el neutreembadaliment en les descripcions dels paisatges de Mallorca practicat pels poetesde l'Escola Mallorquina, Llorenç Villalonga presentava una dissecció crítica i àcidafins a extrems caricaturescs de la realitat illenca. Encara que defensas posicions polí-ticament conservadores, la seva obra s'endinsava en camins estilístics poc exploratspels autors anteriors i es preocupava per incorporar els models de la literatura france-sa, que tant admirava.

Reflexions sobre el fet nacional

Seran aquestes noves generacions d'escriptors les que reprendran el debat sobrela personalitat col·lectiva dels mallorquins i la seva integració als Països Catalans, al'Estat espanyol i a l'Europa unida que s'estava construint. I serà precisament unautor valencià, Joan Fuster, qui encengui aquestes inquietuds. Francesc de BorjaMoll recorda a les seves memòries la recepció que Nosaltres els valencians tinguéentre els intel·lectuals illencs l'any 1962 i els intents de fer-ne un llibre equivalent.Tant Moll com Josep Maria Llompart van ser temptats d'analitzar el passat i el present

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


de la realitat illenca des d'una òptica semblant a la de l'autor de Sueca. Malauradament,els compromisos professionals i les càrregues familiars no els permeteren de fer-ho.Va ser un jove estudiant d'Artà, anomenat Josep Melià, qui gosà emprendre aquestatasca. El resultat fou l'assaig Els mallorquins, que romangué censurat durant quasitres anys. Només el 1967, un cop entrada en vigor la llei Fraga de premsa, fou possi-ble que el llibre sortís a la llum pública.

Els mallorquins és un assaig que vol fer entendre al lector qui són els mallorquinsi d'on vénen. Podríem sintetitzar tot el discurs de l'autor en dues idees principals.La primera és que cap mallorquí no se sent descendent dels primitius habitants deles Illes. La personalitat illenca no es pot entendre sense l'element català que li dónaforma. La segona idea és que les Illes han estat sempre dependents de l'exterior. Elsmoments d'independència han estat sempre molt breus i fràgils, la qual cosa hacomportat l'acceptació del poder exterior per part de les elits locals com una cosainevitable i, fins a cert punt, desitjable. A més, Melià contribueix a la desmitificaciód'alguns temes defensats per la historiografia romàntica. De fet, la mateixa Renaixen-ça és atacada durament al llibre. L'artanenc qualifica l'actitud dels lletraferits de laRenaixença d'«irresponsable», «producte bord» i «reformisme de via estreta» i elsacusa d'excessiu elitisme i de manca de preocupació pels problemes reals del país.En algunes de les crítiques al passat i sobretot en la descripció «antropològica» quefa dels mallorquins, Melià és massa simplista i moltes vegades cau en el presentismei el reduccionisme històric. En aquesta obra, hi trobam molts judicis de valor nosempre ben succeïts. En defensa seva, tanmateix, hem de reconèixer que som davantuna obra d'un autor de vint-i-pocs anys que escriu un text que no tenia cap precedentpròxim (únicament el llibre de Fuster) i que s'aventura en un terreny per forçapolèmic.

A més d'Els mallorquins, Josep Melià investigà les característiques de la societatmallorquina en obres com El dret civil de les Illes, Per una interpretació de la històriade Mallorca, Informe sobre la lengua catalana i Estimem la nostra llengua, un volumescrit a mitges amb el filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner. Altres companys degeneració de l'artanenc s'endinsaren en l'estudi de la qüestió nacional i ens oferirenobres avui dia clàssiques. Es el cas, per exemple, de Gregori Mir, qui publicà a Parísel 1975, sota el pseudònim d'Anselm Llull, l'estudi Elmallorquinismepolític. 1840-1936. Del regionalisme al nacionalisme, una obra de referència per al coneixementdel regionalisme i el nacionalisme mallorquí anterior a la Guerra Civil.

Des d'una perspectiva més filològica també hem de destacar l'aportació de JosepMassot i Muntaner amb Els mallorquins i la llengua autòctona (1971). En aquestestudi, Massot hi dóna resposta a tres qüestions bàsiques sobre la llengua dels mallor-quins: el mallorquí és una llengua o un dialecte?, és independent o no del català? iha de ser tingut en compte o és millor prescindir-ne? Massot continua l'esforç dereconstrucció nacional a través de la pedagogia reiniciat per Francesc de B. Moll (ala tasca del qual Massot ret homenatge) a la fi dels anys quaranta, i que anà aparellada

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


a l'enllestiment de l'obra del Diccionari Català-Valen cià-B alear. Així com el llibrede Melià està marcat per un esperit de pessimisme sobre l'ésser col·lectiu dels mallor-quins, al llibre de Massot hi trobam optimisme respecte al futur. El benedictí lloal'activitat editorial de Moll, com també els projectes de l'Obra Cultural Balear i del'editorial Daedalus, i veu una nova efervescència en el camp de les ciències socials iles humanitats. Aportacions com les de Mascaró Pasarius, Rosselló Verger, Llompart,Antoni Pons, Miquel Forteza, el pare Ginard i el mateix Melià li fan preveure unfutur venturós.

Les tesis catalanistes defensades en aquests textos foren contestades des de dife-rents àmbits. D'una banda, l'estudiós del món islàmic Miquel Barceló brindà en unasèrie d'articles polèmics una interpretació de la història de Mallorca feta des delpunt de vista dels pobladors musulmans de l'illa, que foren conquerits i sotmesos alpoder dels colonitzadors catalans. Les tesis arabistes de Barceló, llançades a l'opiniópública en uns temps de Guerra Freda i descolonització, van atreure l'atenció d'ungrup de joves intel·lectuals d'esquerra, però al cap de poc temps foren oblidades.D'altra banda, una cosa semblant succeí amb la «Polèmica d'en Pep Gonella», unbescanvi de cartes obertes i articles d'opinió al Diario de Mallorca entorn del temadel secessionisme lingüístic. Els gonellistes, que en tot moment es mantinguerenanònims sota un pseudònim que fa referència al protagonista d'una tonada popular,atacaren els defensors de la unitat de la llengua catalana (entre ells, Francesc de B.Moll i Josep M. Llompart) i defensaren els trets propis dels dialectes illencs. A me-sura que avançava la discussió quedava més palesa la feblesa dels arguments dels go-nellistes, els quals finalment hagueren de renunciar a part dels seus postulats inici-als. Malgrat tot, la polèmica serví per sentir les veus d'alguns dels intel·lectuals mésassenyalats de l'illa, com els ja citats Francesc de B. Moll i Josep M. Llompart, peròtambé Lluís Ripoll, Jaume Vidal Alcover, Llorenç Villalonga i Josep Forteza-Rey.

La polèmica sobre els xuetes

La llengua catalana no era l'únic punt polèmic en l'anàlisi de la societat illenca.N'hi havia un altre que encara continuava considerant-se tabú: la discriminació delsdescendents dels jueus conversos, coneguts popularment amb l'apel·latiu de xuetes.Fou a la fi de 1966 quan Miquel Forteza Pinya, membre destacat de la comunitatxueta —havia estat cap d'Obres Públiques de la Diputació Provincial de Balears,pertanyia a una nissaga de significats literats i polítics i era aleshores president del'Obra Cultural Balear—, publicà Els descendents dels jueus conversos de Mallorca.Quatre mots de la veritat. En aquest llibre Miquel Forteza fa un periple històric alllarg de cinc-cent anys de persecució i segregació i teoritza sobre les raons queexpliquen que aquesta discriminació s'hagi donat només a l'illa de Mallorca i siguidesconeguda tant a la resta d'illes balears com en altres indrets de la Mediterrània.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Forteza apunta com a responsables tant l'Església catòlica (àvida dels béns confiscatsdels conversos condemnats en actes de fe) com l'aristocràcia, que s'aprofità de laposició social intermèdia dels xuetes per ascendir socialment i marcar les distànciesrespecte a la pagesia. En aquest punt l'autor posa com a exemple la caricatura vexatòriaque Llorenç Villalonga féu de la «poetessa xuetona» Aina Cohen, personatge de lanovel·la Mort de Dama.

Aquest assaig ens aporta valuoses dades objectives i experiències personals perentendre el significat i la magnitud d'aquesta segregació. Ara bé, les conclusions ales quals arribà Miquel Forteza no agradaren a tothom i, com a resultat, s'encetàuna forta polèmica entorn d'aquest llibre en concret i sobre la qüestió xueta engeneral. Una de les crítiques més dures a Forteza vingué de Josep Zaforteza (advocatde llinatge nobiliari i futur hereu de Llorenç Villalonga). En canvi, per part de lajerarquia eclesiàstica només li caigueren felicitacions. Així ho feren tant el bisbe deMallorca com el d'Eivissa, que reconegueren que aquesta discriminació era cosa delpassat i que s'havia d'acabar per complet. No obstant això, no era cosa d'un passatmassa llunyà; el primer membre xueta del capítol de la seu de Mallorca no fou nome-nat fins al 1963, i no sense cert descontentament dels sectors més conservadors del'Església.

Més enllà de la polèmica, el llibre de Miquel Forteza posava de manifest l'extempo-raneïtat d'un preconcepte ètnic que tenia poc a veure amb la nova realitat social del'illa arran del desenvolupament del negoci turístic. A més, augmentà l'interès per larecerca científica d'una matèria que durant segles havia estat objecte de silenci.

Els mitjans de comunicació i la cultura

A pesar que les limitacions imposades per la censura continuaven sent grans, lallengua i la cultura catalanes de Mallorca pogueren fer-se lloc als mitjans de comuni-cació. La fundació de Ràdio Popular contribuí a la presència del català a les oneshertzianes. A partir de 1960 Francesc de B. Moll s'encarregà de formar un grup deteatre per representar les Róndales Mallorquines recopilades per mossèn AntoniMaria Alcover. També Radio Juventud (malgrat formar part de la Cadena Azul deRadiodifusión) mostrà interès a incorporar algun programa en català. Així naixerenles lliçons de llengua i literatura mallorquines, conduïdes per Francesc de B. Moll iJosep M. Llompart.

Més tardana fou, emperò, la introducció del català a la premsa escrita. Com jahem apuntat abans, la primera revista cultural íntegrament en català fou Lluc, desde 1968. Amb Lluc hom viabilitzava el malaguanyat projecte de Raixa, que unadècada abans havia estat aturat per les autoritats franquistes. Els diaris, tot i serpublicats íntegrament en castellà, serviren de marc per a aferrissades polèmiques iadquiriren cada cop més pes en l'articulació política, a mesura que s'acostava la fi de

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


la dictadura. D'especial importancia foren els diaris Ultima Hora i Diario de Mallorca,que publicaren textos de dissidents —com la plataforma Tramuntana— i obrirendebats al si de la societat illenca.

La música

Aviat arriba a Mallorca la remor de la Nova Cançó i algunes veus de l'illa nodubtaren d'integrar-se en el moviment liderat pels Setze Jutges. Un dels pioners vaser Joan Ramon Bonet, influït —com tants altres cantautors catalans de la mateixageneració— per l'existencialisme i la cançó francesa, en què destaca la figura deBrassens. A Joan Ramon Bonet, el seguiren poc després la seva germana Maria delMar Bonet, Miquelina Lladó, Queta i Teo, Guillem d'Efak, Els Valldemossa, Els 4d'Assís, Tomàs Horrach, Aina Planes, Esperança Ensenyat, Antoni Parera i GerardMates, entre d'altres.

Dins la promoció d'aquesta nova cançó en llengua catalana, s'hi han de destacar elsdos festivals a l'hotel Jaume I (1964 i 1968) i les trobades al castell de Bellver (1966 i1967). Si el fet de cantar en català no estava benvist per les autoritats, el contingutreivindicatiu i de protesta de moltes lletres servia de pretext per a l'actuació de les forcesde l'ordre. No era infreqüent la censura de cançons, la intervenció de la policia perrecollir els números del DNI dels assistents, o la simple denegació de permís per al'esdeveniment. Particularment vigilada fou l'actuació de Raimon a la Sala Born de Palmal'octubre del 1967. En aquest recital, la policia hi prohibí al cantautor valencià d'oferircinc de les cançons programades, entre elles Ahir (diguem no) i He deixat ma mare, perpor d'aldarulls a la platea. També Maria del Mar Bonet va experimentar els efectes de lacensura. La cançó Què volen aquest gent?, que narra la mort d'un estudiant a Madrid, vaaixecar les ires dels censors i el disc va ser retirat del mercat.

Paral·lelament al creixement de la Nova Cançó s'expandiren els nous ritmes de lamúsicapopular. Començaren a proliferar les discoteques, els disc-jòqueis i les bandesde pop i rock. Ben aviat les emissores de ràdio desplaçaren de les seves programacionsels gèneres musicals més tradicionals i s'acostaren als gustos de la població juvenil,a qui oferiren els últims èxits de la música comercial. D'altra banda, en el terreny dela música clàssica, hem d'assenyalar la inauguració de l'Auditòriumde Palma el 1969,fruit de l'empenta personal de Marc Ferragut.

Intel·lectualitat i dissidència política

Després de quasi vint anys d'absència, el 1968 es reorganitzà el Partit Comunistad'Espanya a Mallorca. Els ideals marxistes es difonien entre els intel·lectuals desd'algunes llibreries, com ara Logos, Tous i Ull de Vidre. Val la pena destacar que les

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


llibreries, a més de dedicar-se al negoci de la venda de llibres, solien acollir tertúliesde caràcter literari, erudit i polític. En aquests establiments, hom hi podia adquirirobres de Luckàcs i Gramsci —editades legalment a Espanya—, així com també posar-se al corrent d'aquells textos publicats a l'estranger que havien estat prohibits pelrègim.

El PCE reclutà alguns militants entre els intel·lectuals illencs. Els més destacatsforen Antoni Serra, Ignasi Ribas i Miquel Miravet. Un altre partit d'esquerres queaconseguí tenir una important presència en la clandestinitat va ser l'OrganitzacióComunista d'Espanya-Bandera Roja, d'ideari marxis tale ninis ta i maoista, que aconse-guí atreure individus que provenien del món catòlic, com ara Antoni Tarabini (exje-suïta) o Francesc Obrador (qui, juntament amb Jaume Santandreu, fou un delsprimers exemples mallorquins de capellà-obrer). Persones provinents del catolicismesocial també tingueren un paper protagonista en l'articulació del moviment sindicala la darreria del franquisme. L'obrerisme catòlic donà lloc a dos sindicats, ComissionsObreres i la Unió Sindical Obrera, que trencaren el monopoli de què fins llavorsgaudia el sindicalisme vertical. El sector de l'hoteleria va ser un dels més actius en lamobilització dels treballadors.

El moviment veïnal fou una altra mostra del nou dinamisme associatiu a les acaba-lles de la dictadura. Les associacions de veïns foren un factor d'articulació de movi-ments de protesta entorn de reivindicacions de millores de les condicions de vidade les barriades. Integraren els conceptes de solidaritat veïnal, juntament amb preocu-pacions pel medi ambient i per les infraestructures educatives, sanitàries i els mitjansde transport.

El moviment democràtic s'articulà al voltant de diverses plataformes. El 1971 esconstituí la Comissió Cívica, integrada per Francesc de B. Moll, Fèlix PonsIrazazàbal, Climent Garau (aleshores president de l'Obra Cultural Balear) i JosepM. Llompart. L'abril del 1972 es creà la Mesa Democràtica de Balears, que comptava,entre d'altres, amb Antoni Tarabini, Climent Garau i Josep M. Llompart. Al juliolde 1974 es formà a París la Junta Democràtica d'Espanya, encapçalada pel PCE i elPSP, que poc després donà lloc a la constitució de la Junta Democràtica de les Illes.

Dins l'àmbit de la plena legalitat, Josep Melià presentà una alternativa política alsquadres dirigents del règim. Aprofitant que havia quedat vacant un escó de procura-dor a Corts pel terç familiar de Balears, l'autor d'Els mallorquins es presentà candidata aquest càrrec i competí amb altres dos candidats del Moviment. El resultat va serque aquesta elecció fou molt més que un simple tràmit de renovació de càrrecs.Amb el suport d'una part dels mitjans de comunicació que no estaven controlatspel partit únic, Josep Melià obrí un debat que conduí a la confrontació de dos idearisclarament definits: el de l'obertura i la democratització que l'escriptor presentava; iel de l'autoritarisme i l'immobilisme de Julio Barrado, el seu principal contrincant.Les eleccions del 26 de juny donaren la victòria a Melià, que d'aquesta manera accediaa les Corts espanyoles i posava de manifest els anhels de canvi polític d'un sector

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


majoritari de la població balear. La reacció del règim, en canvi, va ser ben distinta.Els partidaris del búnquer guanyaren força a Madrid i el nou governador civil deBalears, Carlos de Meer, era una personalitat marcadament d'extrema dreta. DeMeer va encruelir la censura i la persecució política. Amb l'objectiu que cap activitatde tipus cultural no pogués servir d'empara a l'oposició, arriba a prohibir esdeveni-ments tan innocus com les Serenates d'Estiu, els cicles de concerts de música clàssi-ca que cada any organitzen les Joventuts Musicals.

Era un fet que moltes activitats de tipus erudit en realitat emmascaraven reunionsde caràcter polític. I fins i tot, atesa la situació del moment, els mateixos esdeveni-ments que s'havien organitzat amb una finalitat purament acadèmica o il·lustradadonaven peu a debats polítics i socials. Un exemple d'aquesta desviació de la culturacap a la política són les aules de poesia, teatre i novel·la, organitzades entre els anys1966 i 1968. Aquestes aules donaven una oportunitat per a escoltar el pensament deles principals figures de la íntelligentsia aliena al règim, o obertament oposada a ladictadura, com Alfonso Sastre, Joan Oliver o José Luis Aranguren (aquests forencensurats i llurs conferències hagueren de ser cancel·lades o transformades en conver-ses informals). Aquestes aules eren freqüentades per destacats dirigents comunistes,com Francesca Bosch, els germans Ginés i Maria Quiñonero, com també per provo-cadors d'extrema dreta. Una conferència d'Antoni Serra dins l'aula de novel·la, titu-lada «La frustración en los narradores españoles», explorà les dificultats que patirenels escriptors espanyols per culpa de la censura, la qual cosa ocasionà un boicot perpart d'elements ultradretans. Les provocacions creuades entre els assistents motiva-ren la intervenció de la Brigada Social, que suspengué l'acte i detingué el conferencianti alguns dels presents.

El Seminari de Cultura de Mallorca (Monti-Sion, Porreres, agost-setembre 1974)va ser un altre punt de trobada dels intel·lectuals compromesos amb la democràcia.Organitzat per l'Obra Cultural Balear i sota la coordinació de Sebastià Serra, aquestseminari comptà amb la participació d'Antoni Serra, Antoni Tarabini, Antoni Ramis,Eduard Berenguer, Vicenç Matas, Andreu Ferret i Román Orozco. Després de cadaconferència s'obria un col·loqui amb el públic, que normalment derivava en debatssobre temes polítics polèmics. Les activitats «subversives» es completaren amb laprojecció ú1 El cuirassatPotemkín d'Eisenstein o el recital de Julia León, que dedicàun tema a Julián Grimau i Salvador Puig i Antich. Finalment, la distribució de fulletsde la Junta Democràtica d'Espanya comportà la intervenció de la policia i la subse-güent multa al coordinador de l'esdeveniment.

Els anys setanta són també el moment d'inici dels moviments socials de la «novaesquerra». Feminisme i ecologisme són conceptes que comencen a tenir presènciaals mitjans de comunicació i, tot i ser acceptats per una part important dels partitsd'esquerres, finalment es consolidaren com a moviments autònoms, deslligats delsaxiomes marxistes que serviren de font ideològica a la majoria dels partits socialistesi comunistes durant la transició. L'articulació de moviments d'oposició al franquisme,

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


el renaixement del Partit Comunista i l'organització del sindicalisme foren contem-poranis a l'inici d'estudis històrics que analitzaren el passat del moviment obrer aMallorca. En aquest sentit, no podem deixar d'esmentar l'estudi sobre l'obrerismepublicat per Pere Gabriel a Barcelona l'any 1973.

El panorama literari dels anys setanta

Des dels darrers anys de la dècada dels seixanta una nova collita d'escriptors comen-cen a mostrar les seves creacions. Són, en general, molt més d'esquerres que elsautors de la dècada anterior i introdueixen als seus escrits noves reflexions sobrel'opressió, la revolució, el fet nacional i —val la pena destacar la novetat d'aquesttema— la sexualitat. Podem afirmar que la generació literària dels setanta és filladirecta del moviment juvenil nascut del Maig del 68 francès i del festival de Woods-tock americà. Tot i que el franquisme es va preocupar per minimitzar la repercussiód'aquests esdeveniments al territori espanyol, la supressió de la censura prèvia, l'aug-ment del poder adquisitiu que permetia viatjar a l'exterior i, sobretot, el contacteamb turistes europeus feren que algunes mostres d'aquest moviment de protestaarribassin també a Mallorca.

La renovació poètica va venir de la mà d'una sèrie de projectes editorials, comforen les col·leccions «Balenguera», «Tomir», «Guaret», «La Baldufa» o «La Sínia»,a l'entorn de les quals es reuniren autors com Guillem Frontera, Jaume Pomar,Damià Pons, Bernat Nadal, Josep Albertí, Jaume Santandreu o Damià Huguet. Amig camí entre aquesta generació i l'anterior està l'obra de Miquel Àngel Riera, unautor que escandalitzà amb el primer vers dels seus Poemes a Nai, que deia així:«T'estim, però me'n fot».

En el camp de la narrativa s'ha de destacar que la generació dels setanta comptàamb un important nombre d'escriptores. D'aquesta manera s'iniciava un punt d'infle-xió en la trajectòria majoritàriament masculina de les lletres illenques. Des de la fidels seixanta les dones adquiriran cada cop més pes al nostre panorama literari.D'aquests anys, n'hem de mencionar les aportacions d'Antònia Vicenç (guanyadoradel Premi Sant Jordi de 1967 amb 3&1 a l'ombra), Maria Antònia Oliver i CarmeRiera.

El realisme social és present en les obres primerenques dels autors d'aquesta gene-ració. Influïts pel marxisme i molt sovint involucrats en moviments contra la dictadu-ra, les seves novel·les reflecteixen el compromís social. Aquesta voluntat és palesaen les primeres narracions de Gabriel Janer Manila, en els llibres d'Antoni Serra (aqui fins i tot la censura va segrestar la seva novel' la Màrius), Llorenç Capellà (fill delcomediògraf Pere Capellà), Guillem Frontera, Gabriel Tomàs i Miquel López Crespí.Potser és en aquest autor on el compromís amb la problemàtica social és més evident.D'altra banda, l'homosexualitat és un tema present a la literatura de Biel Mesquida,

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


l'obra del qual no pot ser definida exactament ni com a poesia ni com a narrativa.Textos com El bell país on els homes desitgen els homes i L'adolescent de la sal sóncreacions literàries amb una gran dosi d'experimentalisme.

Pel que fa als autors més veterans, hom s'adona que la voluntat de reconstruir elpassat hi és ben present. La darreria del franquisme propicia, si bé amb limitacions,la reflexió sobre el que avui anomenaríem la «història del temps present». Autorscom Llorenç Villalonga, Llorenç Moya, Guillem Colom, Josep Maria Llompart iFrancesc de Borja Moll s'endinsen en l'exploració dels records propis i ens ofereixenobres de forma i continguts ben dispars. Villalonga utilitza un joc de màscares peramagar-nos part de la seva biografia i opta per l'autobiografia novel·lada, on realitati ficció s'entremesclen a parts iguals. Salvador Orlan és la personificació d'aquellsegment de la biografia que el narrador vol fer públic. Moya aprofita els apunts d'undiari dels anys quaranta per fer-nos un esbós del món literari mallorquí de la postguer-ra. Colom i Llompart se centren més en el lirisme que no pas en la indagació històricai ens ofereixen unes obres de gran riquesa literària, però amb un valor més relatiuper als historiadors. En canvi, Francesc de Borja Moll, a la seva biografia en dosvolums, ens mostra el ric panorama cultural de l'illa des de començament del segleXX, amb les seves contradiccions, assoliments i misèries. L'obra de Moll és abundosaen dades i anàlisis, com no podia ser d'una altra manera en un autor que sempredestacà per la pulcritud del seu treball.

L'èxode a Barcelona

Des de la segona meitat dels anys seixanta es produeix una fugida d'intel·lectualsmallorquins cap a altres centres de creació, especialment la capital catalana. Això, sibé no era un fet inèdit —recordem que els contactes entre Mallorca i el Principatsempre foren intensos i que literats com Miquel dels Sants Oliver s'havien assentata Barcelona en el primer quart del segle XX—, s'accentuà durant aquests anys. Hiconfluïren diverses causes que expliquen aquest fenomen. La primera era la mancança,o existència encara molt embrionària, d'una universitat a l'illa. A aquest fet, s'hi hade sumar que el dinamisme cultural d'una ciutat com Barcelona no es podia compararal clima més de província de Palma i que les oportunitats al Principat eren molt mésnombroses que a Mallorca, especialment per als conreadors de les arts musicals oescèniques. Alguns dels més destacats membres de la Nova Cançó, com Maria delMar Bonet o Guillem d'Efak, optaren per instal·lar-se permanentment a Barcelona.

També destacats autors teatrals mallorquins trobaren a l'illa poc espai per exercir lesseves activitats. El Teatre Líric de Palma fou enderrocat a la darreria dels seixanta i elTeatre Principal tancà les portes el 1970 i no les va reobrir fins vuit anys més tard. LaCompanyia Artis, agrupació teatral emblemàtica del ressorgiment del teatre mallorquía la fi dels quaranta, es dissolgué l'any 1969. En conseqüència, els autors millors dotats

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


per a les arts escèniques es mudaren cap a Barcelona. Així ho féu Jaume Vidal Alcover,a l'any 1968. Allà col·laborà amb Guillem d'Efak en la fundació del cafè teatre La covadel drac, lloc on portaren a terme representacions de teatre experimental que mesclavaelements propis del cabaret i de la revista. Seguint les passes d'aquests autors, tambéFrancesc Barceló es decantà per l'entorn barceloní, on s'assentà el 1970.

La cultura popular

Les transformacions del turisme posaven fi a tradicions seculars. La Mallorca dela pagesia, que durant segles havia estat el fonament econòmic i social de l'illa, estornava cada vegada més un record del passat. Simultàniament a aquesta gradualdesaparició d'antics costums i tradicions, s'incrementen els esforços per conservarel màxim possible d'aquest llegat. El resultat foren obres cabdals, com El cançonerpopular de Mallorca, recopilat pel pare Rafel Ginard, com també altres iniciatives,que tingueren una sort diversa. Hi cal destacar les aportacions de Gabriel Llompart,Andreu Ferrer, Antoni Pou i els estudis continguts a les actes del III Congrés Nacio-nal d'Arts i Costums Populars, celebrat a Palma el gener de 1975.

Quant a la cultura popular viva en aquells moments, els programes de festes conser-vats a la Biblioteca Pública de Mallorca ens testimonien el tipus d'activitats lúdiquesamb més predicament durant els anys finals de la dictadura. La música pop i rock ila influència de la televisió conviuen amb manifestacions culturals més tradicionalsde l'illa. Així, hi coexisteixen des dels glosadors i el ball de bot fins a les cançonscomercials de Georgie Dann.

La recerca en les ciències socials i les humanitats

El butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana continuà sent la revista de referènciaper als estudis locals. En aquesta etapa, hi destaquen sobretot els estudis d'arqueologia—a càrrec de Guillem Rosselló Bordoy, Giovanni Lilliu, Josep Mascaró Pasarius, GabrielLlompart i Cristòfol Veny entre d'altres—, però també s'hi palesen les inquietuds de lanova fornada d'investigadors, que són atrets per temes poc tractats fins aleshores comara les Germanies, la història econòmica o la història de l'art del segle XIX. L'altra referèn-cia bibliogràfica és el butlletí de la Cambra de Comerç, que principalment publicà estudisd'història contemporània i de geografia. Sota la direcció de Bartomeu Barceló, en aquestarevista col·laboraren, entre d'altres, Isidor Macabich, Cosme Vidal, Joan Pou Muntaneri Vicenç Rosselló Verger. D'altra banda, la represa dels estudis universitaris a l'illa permetéque s'engegàs el projecte editorial de Mayurqa, una revista publicada per la Facultat deFilosofia i Lletres. Mayurqa serví de vehicle per a la divulgació de les recerques de profes-sors i estudiants d'aquestajove institució.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Bibliografía sumaría

ARNAU, Pilar (1999): Narratívaí turisme a Mallorca (1968-1980), Documenta Balear,Palma.

BENÍTEZ, J., RIPOLL, Antonia i SERRA, S. (coords.) (1994): Turisme, societat i economiaa les Balears, Fundació Emili Darder, Palma.

BUADES, J. M. (2001): Intel·lectuals i producció cultural a Mallorca durant el franquisme(1939-1975), Cort, Palma (en preparació).

DELGADO, Matilde (1996): Historia de la ràdio a Mallorca. 1933-1994, El Tall, Mallorca.FULLANA, M. (1991): Els deu primers anys de l'Obra Cultural Balear, Documenta

Balear, Palma.GINARD i FÉRON, D. (1998): L'oposició antifranquista i els comunistes mallorquins

(1939-1977), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.MANRESA, J. (1987): 25 anys de Nova Cançó a Mallorca, Ajuntament de Palma, Palma.MARIMON, A. i SERRA, S. (coords.) (1998): Simposi 25 anys IdEB. La transició a les

illes Balears, IdEB, Palma.PAYERAS, M. (coord.) (1995): Memòria viva. Mallorca des de la mort de Franco fins

avui: 1975-1995, Promallorca, Palma.— (1999): Les utopies esvaïdes. Crònica política de la transició democràtica a les Illes

Balears, 1974-1978, Cort, Palma.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

ANTONI FURIOUniversitat de València

Notes sobre la correspondènciade Joan Fuster

El dia que Fuster es va quedar a Sueca i no va marxar a París, aquell dia Fuster vatriar Montaigne en comptes de Sartre. L'afirmació de Costanzo Di Girolamo, prolo-guista de la traducció italiana del Diccionari per a ociosos, no deixa de ser enginyosai suggeridora, recolzada com està sobre un fons de veritat i de complicitats literàries.Fuster, com el seu admirat Michel Eyquem, senyor de la Muntanya, hauria preferitel distanciament i la serenor fecunds de la província a l'enrenou tèrbol de la capital.Hauria preferit la reflexió moral i un tant escèptica a la intervenció pública i el man-darinisme intel·lectual. O, en una interpretació menys pietosa, s'hauria resignat a lafatalitat d'un exili intermedi, als afores dels grans centres de presència i projecciócultural. Però, com sol passar amb les afirmacions ocurrents i incisives, aquesta nodeixa de ser també una mica enganyosa. Perquè, en tots dos casos, en Montaigne ien Fuster, la renúncia a «París» —al «centre», que en el cas de Fuster no podia sercap altre que Barcelona— no comportava la reclusió interior i l'apartament absolutde l'esfera de l'actuació pública. Montaigne no sols va ser conseller al parlament deBordeus i fins i tot alcalde d'aquesta ciutat, sinó que va exercir un paper molt destacaten les guerres de religió del seu temps, gràcies a les bones relacions que manteniaamb els caps dels dos exèrcits contendents, el rei de França i el de Navarra. I els seusEssais, tan personals i, alhora, tan universals, tan atemporals, no deixen d'estar amaratsd'una intensa experiència pública, inclosa la vida en la cort. I, pel que fa a Fuster, laseua permanència a Sueca —tan apartada no ja de París i Barcelona, sinó fins i tot deValència— no li impedí assolir una enorme projecció sobre el conjunt de la culturacatalana, mantenir estretes relacions amb els grans noms d'aquesta mateixa cultura,

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

378 ANTONI FURIÓ

exercir un fecund mestratge intel·lectual i contribuir decisivament a la reconstrucciócivil, al redreçament cultural i polític, del país.

Però, és cert, Fuster no va marxar mai a «París». Almenys al seu «París» propi inatural, que era Barcelona. Potser hi hauria anat si no hagués hagut d'ocupar-se, fillúnic com era, dels seus pares, vells i malalts1. O si, quan aquests van morir, nos'hagués trobat també ell mateix ja massa cansat i vell2. Potser també, si hi haguésanat, s'hauria vist sepultat per les urgències i els compromisos circumstancials deles grans capitals, o atrapat per les trifulgues entre les capelletes literàries i polítiques3.

1 La salut dels pares apareix com una constant al llarg de tota la correspondència de Fuster,fins a la mort d'aquests a mitjan anys seixanta, en el moment més fecund de la seua activitatliterària, i determina no sols la seua residència a Sueca sinó també la freqüència i la duradadels seus viatges, particularment els que requerien un més llarg desplaçament. Les cartesdeixen entreveure com de condicionada estava la vida de Fuster per aquesta contingència icom subordinava sempre l'acceptació d'una invitació a Barcelona, Mallorca o altra ciutat queexigís almenys uns dies d'estada, a l'empitjorament o la milloria de l'estat dels pares.

2 Una altra constant en la correspondència són les reiterades al·lusions a la seua edat «provec-ta», que li impedeix traslladar-se o acceptar invitacions o encàrrecs que ultrapassen les seuesja minvades forces. Encara que aquestes al·lusions són anteriors fins itot a complir els quarantaanys! La decrepitud, més imaginària que real, o en tot cas més una actitud que no un fet con-trastat —llevat de quan, ja als anys setanta ivuitanta, l'Eliseu Climent el passejava il'exhibiapel país en suport de la causa nacional, i aleshores sí que haurien estat més justificades lesapel·lacions a la decadència física—, va ser una idea que l'acompanyà sempre i que no deixàd'argumentar, ni que fos de manera retòrica, per desistir d'algun projecte o per subratllar ladistància cronològica amb amics i deixebles, la majoria més joves, però tampoc no tant. Erauna manera, també, d'acreditar, indirectament, la seua autoritat.

3 La correspondència és també, en aquest sentit, un impagable testimoni dels impossiblesequilibris que havia de fer Fuster per mantenir relació al mateix temps amb grups igrupusclesque estaven aferrissadament enfrontats entre ells. Per mil raons: literàries, lingüístiques,polítiques i estrictament personals. Joan Sales i molts dels «vençuts» en la guerra no podiensuportar la «coronació», ni que fos en els àmbits certament minoritaris de la universitat i elmón erudit, de què eren objecte Martí de Riquer i altres «vencedors» de la contesa civil, quehavien entrat a Barcelona amb corretjam i la pistola al cinyell, acompanyant les tropes franquis-tes, ni tampoc el prestigi cultural o els acostaments al catalanisme dels intel·lectuals falangistesque impulsaven la revista Destino o que, com Josep Maria Castellet, acabarien evolucionantcap al marxisme. De fet, molts antics republicans d'esquerres, com el mateix Sales, d'iniciscomunistes, feien un camí invers, que els portaria cap a un catolicisme liberal i un anticomunis-me vehement. En altres casos, les dissensions o almenys les reticències es produïen dins ma-teix dels nuclis catalanistes, entre, per una banda, els grups d'activistes que tractaven de con-jugar l'humanisme cristià, enlaliniade Mounier, i el nacionalisme, i que, en l'estela de RaimonGalí, s'agrupaven entorn d'Oriol Folch, Joaquim Maluquer ila Fundació Patxot, i, per altra,els joves montserratins de Germinaba, primer, i Serra d'Or, després, com Ramon Bastardesi Max Cahner, l'altre gran interlocutor i amic de Fuster a Barcelona, junt amb Maluquer, i,com aquest, marmessor del seu testament. Les baralles es feien ja interminables quan estractava de temes lingüístics —el model de llengua literària, especialment sensible a les Illesi al País Valencià— i, sobretot, literaris, amb les infinites capelletes que es disputaven els

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

NOTES SOBRE LA CORRESPONDENCIA DE JOAN FUSTER 379

La distancia de Sueca el preservava d'aquestes petites misèries, el protegia de la im-mediatesa i de les lluites pel poder i la influència en el sempre agitat món de lacultura4, però no li impedia ser present —a través dels seus escrits, publicats majori-tàriament en la premsa i les editorials de Barcelona— en aquests mateixos escenarisi fins i tot, gràcies a la força i l'originalitat de la seua obra, especialment a la insòlitadensitat de la seua reflexió civil, ocupar un lloc central, protagonista, en l'àmbit dela cultura catalana de la segona meitat del segle XX.

La llunyania física l'obligava, això sí, a mantenir una intensa relació epistolar ambuna cada vegada més àmplia i diversa nómina de corresponsals, que li assegurava uncontacte discret i suficient amb el món exterior i que, al mateix temps, el deixava enplena disposició per a treballar, per a escriure5. Tancat a la casa familiar de Sueca,d'on només eixia un dia a la setmana, el dilluns, per anar a València, Fuster es passavales hores escrivint6. Escrivint, en primer lloc, i de manera peremptòria, articles per a

premis que es concedien al Principat i dels quals Fuster n'era invariablement jurat. Lex-cen-tricitat de Fuster, el fet de viure a Sueca i no a Barcelona, i alhora la seua condició rara i exò-tica d'interlocutor valencià únic, amb el qual no es podia trencar, l'estalviava d'aquestes amar-gors, encara que no del tot de les sol·licituds dels diferents bàndols i dels amics i conegutsque havien presentat alguna obra a concurs. També en això, la correspondència resulta delicio-sament instructiva.

4 Fins a un cert punt només, perquè tant la seua condició de jurat gairebé permanent i in-defugible en els principals premis literaris en català, com el fet de ser un dels pocs críticsprofessionals en aquesta llengua, primer a Destino i després ala premsa barcelonina, li confe-rien una autoritat i una influència que, si bé eren generalment acceptades, sobretot en la se-gona meitat dels cinquanta i primera dels seixanta, també van ser contestades en algun cas,com testimonien molt bé, per exemple, les polèmiques amb Joaquim Molas, Joan Ferraté oJoan Lluís Marfany.

5 Per a escriure, també, a més de llibres i articles, cartes. Centenars al llarg de l'any comtestimonia la carta enviada a Riera Llorca el 1965, citada més avant, i uns quants milers entotal, segurament moltes més de les dues mil dues-centes conservades a l'Arxiu Fuster deSueca, que són només aquelles de les quals en va fer còpia abans d'enviar-les al destinatari.No és estrany que molts interlocutors es queixessen —o que el mateix Fuster es disculpés—pel retard amb què de vegades responia o per les dificultats de mantenir una correspondènciaregular, i que en molts casos acabà determinant la interrupció de la relació epistolar, represaesporàdicament per algun motiu concret, peròja sense continuïtat o almenys sense l'assiduïtatd'abans. Això fa també que cada correspondència tinga una temporalitat ben definida i permetasituar cronològicament els diferents interlocutors de Fuster, especialment els més pròximso aquells amb qui va mantenir successivament una relació més intensa.

6 «Escric molt: potser escric massa coses que no m'interessen; però no hi ha més remei.Visc a Sueca, on la vida és tranquil·la. Cada setmana faig una escapada a València, de vint-i-quatre hores, per veure gent i xerrar-hi. De tant en tant, pujo a Barcelona. Sembla que tincmolts amics, i no em falten algunes persones que m'odien cordialment, no sé per què. Sócun gran treballador —aquesta virtut no vull que me la neguin—, i l'únic que lamento és quela necessitat de guanyar-me la vida a força d'escriure em deixi, ara, tan poc de temps per

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

380 ANTONI FURIO

periòdics i revistes, perquè era d'ací d'on provenia la seua principal i gairebé únicafont d'ingressos. Més de quatre mil col·laboracions en la premsa de València i Barce-lona en poc més de trenta anys donen mostra de la seua enorme capacitat de treballi, també, de l'estat sempre precari de la seua economia, que li impedia relaxar-se iafluixar el ritme. Escrivint també, ja sense retribució, centenars de pròlegs i presenta-cions a llibres, discs i catàlegs d'art, discursos i parlaments per a tota mena de convo-catòries literàries i cíviques, en un país encara tan necessitat d'aquestes convocatòriesper a reconèixer-s'hi i resistir, i estudis d'història cultural, a cavall entre l'exigènciaerudita i l'amenitat divulgadora. Escrivint quan podia, entre foli i foli per als periòdics0 arrapant hores al son, les pàgines més intenses i personals del seu diari i de la seuacreació literària en general, fragmentària, discontínua i plural, en el temps, l'extensió1 la temàtica7.

I escrivint, també, o sobretot, cartes. Moltes cartes. Ho explicava ell mateix, enuna d'elles, adreçada a Vicenç Riera Llorca, l'agost de 1965: «He d'escriure tantspapers cada dia —útils o inútils—, que després em fa mandra d'agafar la correspon-dència i despatxar-la. I no creguis que, tot i això, no hi dedico temps: aquesta és lacarta 223 que expedeixo enguany (ho porto controlat), i no tinc secretària!»8

Una al dia de mitjana. De moltes d'elles, les més interessants per la raó que fos oles més elaborades i extenses, en treia una còpia que arxivavajuntament amb les querebia. Avui, aquest conjunt de cartes, unes vint mil, datades entre el 1939 i el 1992—que segurament augmentarien d'un terç si hagués fet còpia de totes—, fa de lacorrespondència de Joan Fuster una de les més importants, pel seu volum i pel seuinterès, de la cultura catalana contemporània.

Les cartes, les enviades i les rebudes, corroboren aquella centralitat a què abansem referia de la figura i l'obra de Fuster dins el panorama de les lletres catalanes dela segona meitat del segle XX, malgrat la seua radicació perifèrica, lluny dels centres

llegir. Llegir és l'única cosa que m'ha divertit, sempre.» Informe autobiogràfic enviat a JosepPla per a la confecció de VHomenot dedicat a Fuster, reproduït a J. FUSTER: Correspondència.I. Carner, Manent, Riba, Pla, Espriu, Villalonga, a cura de Francesc Pérez Moragon, Tres iQuatre, València: 1997, p. 277.

7 N'he donat successius avanços del catàleg deia producció literària de Fuster en els home-natges que li han retut la revista Saó (núm. 130, maig 1990, pp. 49-53), la Conselleria deCultura (Fuster, entre nosaltres, València: 1993, pp. 311-313) i el Consell Valencià de Cultura(Homenatge a Joan Fuster, València: 1994, pp. 365-379) ien prepare actualment la publicaciódefinitiva, que inclou, entre llibres, articles i col·laboracions de tota mena, unes quatre milcinc-centes entrades. D'altra banda, el setembre de 2002 ha aparegut el primer volum de lanova edició de les Obres Completes, impulsada conjuntament per Edicions 62, la Diputacióde Barcelona i la Universitat de València. En total, es preveu que l'obra completa en catalàocupe set volums, d'un miler de pàgines aproximadament cada un.

8 Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca, a cura de Josep Ferrer i Josep Pujadas, Curial,Barcelona: 1993, p. 428.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


normals de poder i referencia cultural. I, al mateix temps, aquesta centralitat fa de laseua correspondencia un observatori privilegiat dels avatars de la cultura catalanaen el seu conjunt en els darrers cinquanta anys, des dels temps foscs de la repressiói l'exili o els primers intents de recuperació i reconstrucció, encara en la postguerra,a les esperances i les decepcions de la transició democràtica. Amb una especial signi-ficació, com és natural, per al País Valencià i la seua història recent, en la qual el pro-tagonisme de Fuster ha estat encara més gran i decisiu. Però també per a la construcciói l'arrelament de la idea mateixa de Països Catalans, de la qual era un dels principalsimpulsors, convençut com estava que l'única possibilitat de futur per als valencians,per al manteniment de la seua identitat pròpia i diferenciada, implicava precisamentreforçar els lligams culturals i lingüístics, nacionals, amb la resta de les terres deparla catalana9.

La correspondència de Joan Fuster, conformada dia a dia durant més de cinquantaanys, constitueix així en primer lloc, pel volum, la diversitat i la qualitat dels seusinterlocutors, una font preciosíssimaper al coneixement i l'estudi d'un període parti-cularment difícil de la història, la cultura i la societat catalanes. Hi trobem reflectits,a través de la seua mirada i de la dels seus corresponsals, i expressats en les seuesparaules, els principals esdeveniments de l'època, especialment els que afectavenmés de prop la cultura catalana, i els sentiments, entre el desànim i l'esperança, queaquests esdeveniments despertaven. Hi ha, així, com a tema obsessionant duranttota la postguerra, la persecució i repressió de la llengua i cultura catalanes. Peròtambé els esforços de reconstrucció: la represa del valencianisme de preguerra, elscontactes amb el món català de l'exili i amb els nuclis resistents del Principat,els premis literaris, les trobades d'intel·lectuals castellans i catalans, les editorials iles revistes en català, l'efervescència i la renovació de la universitat, la unitat de lallengua, el model de llengua literària, el sacseig d'una societat «en perpètua somnolèn-cia digestiva», el valencianisme i el catalanisme polítics, la fi del franquisme i la tran-sició democràtica, l'estatut d'autonomia, les esperances i els avanços reals en la recu-peració cultural i lingüística, i també les dificultats, les regressions i els desenganys.

9 Aquesta catalanitat bàsica (de fet, més aviat «realista» o «política» —en el sentit de ser,abans que res, una proposta de futur—, que no «essencialista», com de vegades se l'ha volgutdesqualificar de forma grollera) de la identitat nacional dels valencians —tan vaporosa comho pot ser qualsevol altra identitat nacional— li ha valgut sempre l'hostilitat dels sectorsmés reaccionaris de la dreta local i d'una part de l'esquerra espanyolista, i últimament tambéde l'anomenat valencianisme polític, que malda per desmarcar-se a corre-cuita de les tesisfusterianes. Sempre he pensat que el valencianisme estricte, el que limita el seu horitzó polí-tic, cultural ilingüístic, és a dir, nacional, a l'àmbit de les tres províncies, no deixa de ser, enel fons, una forma d'espanyolisme, d'acceptació del marc estatal i, amb ell, de la identitatnacional que li és propia. I les recents revisions de la figura i 1'obra de Fuster, que els considerengairebé una «anomalia» en el que hauria estat l'evolució «normal» del valencianisme i, pertant, un obstacle per a la maduració d'un nacionalisme autòcton, estrictament valencià, nosemblen sinó confirmar-ho.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

382 ANTONI FURIO

En les seues cartes, Fuster anota i comenta aquests esdeveniments, dóna les seuesimpressions i demana les dels seus interlocutors, escriu la història del seu temps:una història a fragments i dispersa entre els diferents destinataris de les cartes, peròque l'edició en curs de l'epistolari ens permet ara ajuntar i reconstruir, llegirde manera seguida i amb el contrapunt dels seus corresponsals, escriptors i gent delletres en la seua majoria, però també professors i artistes, polítics i capellans, i engeneral una nombrosa i variada representació d'allò que en diríem la societat civil.

Hi podem també reconstruir, a través de les cartes creuades i de les referències atercers, les diverses trames de relacions intel·lectuals i de sociabilitat que configuravenel món cultural català i a les quals havia anat incorporant-se el mateix Fuster10. Laseua raresa com a corresponsal valencià, juntament amb la simpatia i el respecte quesuscitaven els seus escrits, el convertien en un interlocutor preferent i insubstituïbleper a la gent del Principat i de les Illes, mentre que la seua condició un tant exòtica,perifèrica, li permetia mantenir-se lluny o al marge de les inevitables topades entreels diversos grups literaris i intel·lectuals, conservar la seua independència i relacionar-se amb tots al mateix temps. Encara que, lògicament, no sempre ho aconseguia. AlPaís Valencià, per contra, la seua posició era més central, i tot —des dels aspectesmés estrictament literaris fins als de caràcter més, diguem-ne, cívic o patriòtic, i entots els seus vessants, creatiu, acadèmic, periodístic i polític— passava d'algunamanera per ell. A favor o en contra, però sempre amb ell i la seua obra o les seuesidees com a referència. D'ací l'interès de la seua correspondència per a la reconstruc-ció de l'entrellat cultural i polític valencià i del paper del mateix Fuster en la conforma-ció d'aquest entrellat. Un paper certament determinant, com a instigador de tantesiniciatives culturals i literàries i, sobretot, com a referent ètic i civil per a moltsvalencians. Per bé que ell mateix no deixava de mirar-s'ho tot de manera un tantdistant i escèptica, arquejant les celles i arrufant el nas —a la manera de les fotografiesfusterianes més tòpiques—, i preferís conservar tota la força d'un pensament crític

10 Precisament el primer viatge de Fuster a Barcelona, el febrer de 1954, va ser organitzatper Vicenç Riera Llorca i els catalans exiliats a Mèxic, a través de Rafael Tasis. En la preparaciódel viatge intervingué també l'editor i erudit Josep Maria de Casacuberta, que havia acabatde publicar-li un llibre de versos, Terra en la boca. Tots dos, Tasis i Casacuberta, li confeccio-naren un programa ben atapeït, de conferències i lectura de versos, que li permetés connectaramb els diferents ambients literaris de Barcelona. Per una banda, els poetes consagrats: CarlesRiba i Clementina Arderiu, Josep Maria López Picó, Marià Manent i Pere Quart; per altra,els historiadors i erudits: Jordi Rubió, Pere Bohigas, Puig i Cadafalch, Jesús Ernest MartínezFerrando, Miquel Batllori i Josep Maria de Casacuberta; i per altra, la jove i brillant generacióde potes i crítics, encapçalada per Albert Manent, Maurici Serrahima i Joan Triadú. A totsells s'hi afegiran, de seguida, l'arquitecte Oriol Folch, administrador del mecenes RafaelPatxot, i, a través seu, Joaquim Maluquer i els seguidors de Raimon Galí; Josep Maria Caste-llet i els sectors literaris més progressistes; Joan Sales i els nuclis resistencialistes; i una llarganòmina d'escriptors, historiadors, erudits i intel·lectuals en general, no sempre ben avingutsi, més aviat, enfrontats permanentment entre ells.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


i independent a veure's encimbellat —i desactivat: neutralitzat— a la venerable condi-ció de pare de la patria.

Al llarg de la correspondencia sura constantment la recança per la sobredimensiópolítica que pateixen la seua obra i la seua figura, i sempre que pot no s'està de rei-vindicar la seua condició primera d'escriptor. I de moderar també l'abast de les seuespropostes polítiques. Com ara, en aquesta carta a Vicent Ventura —un Ventura exiliata París per la seua participació en el «contubernio» de Munic—, del 30 d'agost de1962, l'any de la publicació de Nosaltres els valencians i també d'El País Valenciano,Qüestió de noms i Poetes, moriscos i capellans: «Pel que fa a mi, a pesar de tota lameua apariencia d'intel·lectual pur, també estic tocat del mal celtibèric d'arreglar elpaís. Massa que ho saps. Tant, queja comencé a estar una mica fart que la clientelaem considere més 'polític' que 'literat'. En això sí que pateix la meua vanitat. El Plaha perpetrat un 'homenot' en aquest sentit. I he hagut de fer tots els paperets del'auca: des d'adoctrinar criatures aparlamentar amb jerifaltes', des d'escriure pamfletsa Nosaltres els valencians. No tinc la menor pretensió de passar pel que no sóc, i elfet de no tenir 'seguidors' ni de ser 'líder', sinó simplement allò que diuen 'unaautoritat moral', em fa més còmodes les operacions (...).

»I pense que la cosa que jo, i gent com jo —per exemple, tu (perquè, no t'enganyes,tu ets tan poc home d'acció com jo)—, podem fer, en uns moments com els quevivim, és, més o menys, crear 'consciència'. La fórmula és pretensiosa: demane lesexcuses corresponents. Per 'crear consciència' entenc qualsevol mena de labor quetendisca a situar els nostres compatricis davant els termes exactes dels problemescol·lectius. Jo no sé si aquesta 'activitat' —mera irradiació d'influència intel·lectual,si vols— és complementària o contradictòria de l'activitat que realitza el políticprofessional. Però estic segur que, híc etnunc, és més útil. No m'atreviré a dir quemés 'urgent', sí més 'útil' (...).

»No em faig il·lusions. Sóc el senyor que mai no es fa il·lusions. A vegades puc ferla impressió de proposar-me, en les poques idees polítiques que confesse professar,unes metes impossibles: per exemple, en això del catalanisme dels valencians. Però,en primer lloc, no les crec impossibles, sinó solament difícils. I en segon lloc, que,pel fet de ser 'impossibles', jo no veig perquè m'hauria de passar a l'enemic. Per altrapart, ni aquest país ni cap país del món no poden ser 'arreglats' d'una volta per asempre. Els 'programes' perfectes mai no es realitzen. Cal tindré un 'progra-ma' —i un programa perfecte: utòpic i tot—,però amb una prèvia renúncia a veure'lrealitzat. La contingència de la 'política diària' —quan n'hi haja— permetrà d'acon-seguir-ne una o altra mesura de realització parcial. Això és la vida. Per tant, quanet deia allò de 'crear consciència', no vull insinuar que amb això ja n'hi ha prou',ni que 'un dia tothom serà 'conscient'. Tracte d'afirmar que sense això, merda.»11

11 J. FUSTER: Correspondència 6. Vicent Ventura, a cura d'Adolf Beltran (en premsa).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

384 ANTONI FURIO

Una mostra de realisme —que estan lluny de concedir-li els seus detractors actuals,entestats a accentuar la distància entre les propostes fusterianes i el país real— id'insistència en el treball intel·lectual, en la tasca de «crear consciència», que tambéapareix en la carta i l'informe autobiogràfic enviats a Josep Pla el 13 d'abril de 1962:«No sé, si en realitat, sóc més polític que escriptor: en tot cas, seria un polític senseclientela! Però, bromes a part, estic persuadit que, ara i ací, jo no podia fer sinó elque faig. Que no és massa, sigui dit de passada. S'hi podria fer més, molt més.Aquest tros de país on visc, passa actualment per una etapa bastant propícia a una'presa de consciència', que repercutiria favorablement en el seu futur. De més amés, comencem a comptar amb gent útil: jove i encara inexperta, però útil (...).

»I no voldria morir-me sense haver deixat en funcionament i 'en forma', al PaísValencià, uns quants equips d'intel·lectuals i de no intel·lectuals capaços de remoure—o almenys d'intentar-ho— aquesta societat en perpètua somnolència digestiva.. .»12

La correspondència també permet acostar-nos a un Fuster més inèdit, més personal.Hi ha tots els ingredients per a una biografia: les relacions amb els pares, la casa, elsamics pròxims13, els disgusts i les satisfaccions, les irritacions, les malalties, els viatges,les visites inesperades —com la primera anada a Sueca de Pla—, les bombes imprevi-sibles, les tertúlies, les hores de treball, les lectures, les preferències musicals, elsocis i, sobretot, les angoixes econòmiques, dominants i peremptòries fins als darrersanys de la seua vida, quan la incorporació a la universitat li proporcionà una seguretatque no havia gaudit mai abans. No hi ha, no n'hi podia haver, correspondència sobreel seu patrimoni, llevat dels rebuts de la contribució per la casa i unes poques faneca-des de terra. Tampoc no abunden, i això ja no és tan comprensible, les liquidacionsenviades per les editorials per la venda dels seus llibres. Per contra, moltes de lesseues cartes reflecteixen la preocupació per la precarietat crònica dels seus ingressos,quan no estan totalment dedicades a precisar la seua retribució per un encàrrec edi-torial, una traducció o una col·laboració periodística. «Sóc un perjudicat més per lescircumstàncies», escriu amb motiu de la riuada que inundà València el 1957. «Comja saps, una bonapart dels meus mòdics ingressos mensuals procedeix de les col·labo-racions als periòdics. L'aigua i el fang han fet malbé la maquinària dels dos diaris queem donaven les pessetes... Això vol dir, senzillament, que estic en 'atur forçós' isense gaires reserves per a aguantar.»14 No hi havia cap exageració en les seues paraulesi la situació es tornaria a repetir més tard algunes altres vegades.

12 J. FUSTER: Correspondència 1..., op. cit., pp. 117 i 277.13 Per exemple, aquesta descripció de Josep Palacios, en una carta a Oriol Folch, del 3 de

març de 1958: «El meu amic, com veuràs, és un xicot molt tímid i discret. Potser massa i tot:el doctor Riba afirma que, després d'estar dos dies passejant i dinant amb nosaltres, no haviaarribat a sentir-li la veu... Riba exagerava; però el noi —no sé si t'he dit que ha nascut en elmateix poble, el mateix carrer, la mateixa casa i la mateixa habitació quejo (a molts anys dedistància, però, i naturalment de pares distints...), que comença a escriure coses interessantsi que m'és molt addicte— peca més aviat de silenciós...» (Arxiu Joan Fuster, Sueca).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Les cartes ens introdueixen, doncs, en l'esfera privada de l'escriptor. Però només fins a un cert punt. Mai no ens deixen penetrar del tot la seua intimitat, el món méssecret i interior dels seus pensaments i les seues emocions. Hi ha sempre una certareserva, una distància púdica, que no deixa lloc a la confidència, a la comunicació delsseus sentiments més personals. Les seues relacions, les seues amistats, estan fundadesprimordialment sobre afinitats intel·lectuals i literàries i en alguns casos, en els d'altresescriptors, sobre un respecte i una admiració recíprocs. I és sobre això que tracten prin-cipalment les cartes. D'altra banda, tancat a Sueca i a casa, Fuster no té apenes «biogra-fia». Una escapada setmanal a València, ja ho he dit, i alguna altra de més esporàdica aBarcelona. I poca cosa més15. I a casa escriu, llegeix o conversa amb els amics que elvisiten. La seua és sobretot una aventura intel·lectual, literària, exposada en els seusescrits, les seues converses, i les seues cartes. Són elles les que ens informen del nombrei la diversitat dels seus contactes exteriors, de la geografia i la matèria d'aquests con-tactes, dels detalls més concrets dels seus interessos i les seues preocupacions. Les quemés ens acosten al seu món personal, interior. Però sense deixar-nos-hi entrar del tot16.

14 Val la pena reproduir in extenso el contingut de la carta, en la qual Fuster descriu de ma-nera corprenedora a Oriol Folch els efectes de la riuada i les conseqüències particulars queha tingut també per a ell: «Benvolgut Oriol: Súpose que per la premsa t'hauràs assabentat dela trista catàstrofe de què han estat víctimes València i la seua comarca. Fou una cosa, potserno sense precedents en la història local, però sí prou insòlita, i sobretot prou greu, perquèens haja deixat literalment colpits d'estupor. En unes poques hores la ciutat quedà convertidaen una gran bassa creixent i amenaçadora, i avui, que l'aigua ha desaparegut, hi ha carrers enquè una capa de fang d'un metre d'espessor revela les proporcions de la inundació. Encarano està massa clar el número de morts que hi ha hagut; els danys materials, en cases i botigues,es poden apreciar a simple vista, però, i seran realment impressionants. La vida de la ciutatha quedat pràcticament paralitzada per una temporada llarga.

«Afortunadament, el riu de Sueca —el Xúquer— ha estat més benigne que el Túria, i no sen'ha eixit de mare. Jo era a València el dia mateix de la inundació, però tampoc no vaig passarcap altra dificultat que l'angoixa de contemplar aquell terrible espectacle. De tota manera,sóc un perjudicat més perles circumstàncies. Com ja saps, una bona part dels meus mòdicsingressos mensuals procedeix de les col·laboracions als periòdics. L'aigua i el fang han fetmalbé la maquinària dels dos diaris que em donaven les pessetes, i probablement durantunes quantes setmanes, si més no, llur publicació no es farà normal. Això vol dir, senzillament,que estic en 'atur forçós' i sense gaires reserves per aguantar.

»I se m'ocorre acudir a tu (realment no tinc ningú més a qui acudir amb confiança). ¿Nohi hauria manera de poder-me encarregar alguna petita feina —quejo pogués fer, és clar!—,a canvi d'unes poques pessetes? Ja sé que això serà difícil, perquè ni jo mateix no acabe deveure clar quina mena de feina podria ésser: si em treuen de les meues ocupacions habitualssóc un senyor completament inútil. No sé. Hauria d'ésser alguna cosa que pogués fer aquí,a casa, de tipus d'estudi o alguna cosa per l'estil...» (Arxiu Fuster, Correspondència ambOriol Folch, carta del 23 d'octubre de 1957).

15 Dos o tres viatges a Mallorca, la visita a París, on estava exiliat Ventura, i, ja als anys setantai vuitanta, alguns viatges més llargs, però igualment excepcionals, a Grècia, Itàlia, Berlín i Nova "ïòrk.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

386 ANTONI FURIO

I en això no hi ha massa diferències entre les cartes, els escrits i les converses,publicades o privades. Al capdavall, les cartes no són sinó la prolongació de lesconverses, interrompudes per la separació o la distància. I tant en les unes com enles altres, el component intel·lectual i literari s'imposa sobre les consideracions méspersonals. També, però, fins a un cert punt. Disperses, escampades entre milers decartes, és impossible no trobar-hi notícies de caràcter més privat, petites traces d'unavida, que un bon biògraf sabria reconstruir i aprofitar.

Per contra, la disponibilitat és total pel que fa a la seua obra. La correspondènciano sols ens permet datar els seus escrits, el moment en què foren concebuts i redac-tats, sinó també conèixer les motivacions que l'impulsaven i l'opinió que ell mateixen tenia. Ens permet determinar les circumstàncies concretes de cada llibre o article,la procedència de l'encàrrec i les relacions amb els editors, la lluita amb la censura, ladistribució i la venda, les liquidacions, l'acollida crítica, i les seues impressions sobreaquesta acollida, les polèmiques literàries i extraliteràries... Com ara, l'agra discussióamb Joan Ferraté sobre la poesia de Salvador Espriu, vista i comentada a través de lacorrespondència amb el mateix Espriu17, i la reacció esperpèntica —inclosa la cremaen efígie de l'escriptor, a la manera dels antics actes de fe— que va originar la pu-

16 Fuster és un home fred, impenetrable. Amb tot, i malgrat el rigorós autocontrol ques'imposa, les cartes no deixen de traspuar de vegades el seu estat d'ànim. Rarament es permetuna confidència massa personal o l'expressió d'un sentiment de desànim o melancolia, comara en algunes cartes a Eulàlia Duran. Més sovint, en canvi, deixa escapar la seua irritació o elblasme, certament poc pietós, contra terceres persones.

17 «Estimat Fuster: Acabo de llegir el vostre paper 'sobre l'art de saber llegir' i agafo de se-guida bolígraf per agrair-vos la defensa que hi feu de mi i del sentit de la meva obra poètica,perquè és evident quejo —i no pas vós, encara que en aparença 'rebíeu' més i més en primerterme— era el veritable destinatari de l'atac del professor Ferraté. I no sé què li he fet aaquest senyor, o què he fet al seu germà Gabriel (que es dedica a dir pestes de mi i de la mevaobra), o a tants d'altres que em són més o menys obertament contraris, excepte l'insultd'existir, un delicte que es veu que en aquest país no es perdona mai.» Carta de Salvador Es-priu a Joan Fuster, del 18 de febrer de 1969, J. FUSTER: Correspondència I..., op. cit, pp. 202-203. «La polèmica amb el professor encara pot durar una mica més (...). Al punt que hemarribat, l'amor propi d'aquest distingidíssim crític no es resignarà al silenci (...). El lloc haesdevingut un intercanvi d'impertinències, entre ell i jo (...). En tot això hi ha ben poca ho-nestedat professional. Davant la vostra poesia no adoptarà l'actitud 'neutra' del crític. Liho impediria el seu partit-pres d'hostilitat alhora estètica i personal (i fins i tot política, en elsentit més ampli del terme) (...). El que més em fot de tot això, és que aquest fulano s'interfe-reix en la pobra i anémica literatura catalana 'des de fora'. Ell, remot i subvencionat, posa enel mateix sac Machado i Carner, Espriu i Guillén, A i Z, com si tothom fos tothom. De la'cúspide' nord-americana en què se situa, segons sembla, 'todo el monte es orégano'. I unaliteratura és molt més que un entreteniment acadèmic. Potser ara l'ingenu sóc jo. Però, instal·-lats a Sueca, a Barcelona o a Reus, l'ofici de viure, i per tant, l'ofici d'escriure, és tot un pro-blema. I no precisament un problema retòric.» Carta de Joan Fuster a Salvador Espriu, del17 de juny de 1969, Ibidem, pp. 210-211.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


blicació ú1 El País Valenciano, tractada en les cartes amb Josep Pla i Llorenç Villa-longa18.

Possiblement tota aquesta informació subministrada per les cartes no aportaràres de substancial a una obra feta, que és absoluta i s'ha de llegir per ella mateixa, enclau estrictament literària. Sí que n'aportarà en el detall: n'il·luminarà la lectura,proporcionarà pistes i nous enfocaments a partir d'un millor coneixement de l'escrip-tor i del seu entorn. I, sobretot, contribuirà a definir millor el seu perfil humà i in-tel·lectual.

Ara: les cartes no són només una mina d'informacions. Un excel·lent materialdocumental per a la història de la cultura catalana contemporània o per a la històriarecent dels valencians. Són també, o per damunt de tot, un producte literari. Petitespeces escrites sempre amb una gran exigència estilística, amb la mateixa força i elmateix rigor dels altres escrits. Fuster i els seus corresponsals són i se saben «escrip-tors», fins i tot, o més encara, quan s'escriuen cartes. No hem de fer cas, per tant, deles protestes, aproximadament retòriques, del mateix Fuster pel to en aparença im-provisat de les seues cartes, a causa de la pressa amb què les ha d'escriure, o per laseua infidelitat com a corresponsal, que permet que se li acumule el retard enla resposta. Són també pretexts literaris. Fuster, ho reconeix en la carta citada aRiera Llorca, portava un control tant de les cartes que rebia com de les que expedia.D'aquestes últimes, ja ho he dit, en feia sovint una còpia, utilitzant a l'efecte un fullde paper de calc, motiu pel qual la majoria de les seues cartes estan escrites a màquina.Cosa que contribueix a diluir encara més els límits entre la correspondència i l'obraliterària, a considerar aquella com una prolongació d'aquesta. Si més no, en l'ordrematerial, físic: les cartes estan escrites en la mateixa màquina i sobre el mateix paperamb què escrivia els llibres i els articles.

I totesjuntes, les originals rebudes i les còpies de les enviades, les guardava, classi-ficades i ordenades alfabèticament en carpetes individuals, en uns grans arxivadors

18 «Benvolgut amic Pla: D'ençà de fa unes setmanes m'he convertit en un autèntic 'homenot'als ulls dels meus paisans (...). I ara han aprofitat l'ocasió de la 'guia' per desencadenar unaofensiva contra mi i contra el llibre, i sobretot contra la ideologia quejo represento a València'.Els dos únics diaris del matí de la capital s'han fet solidaris en l'actitud hostil. Han publicatcoses com les que ara us adjunto (...) i es neguen en rodó a inserir ni una sola de les moltescartes favorables que han rebut. A València i als pobles, el tema actual de conversa en cafès,oficines i antesales és el meu llibre. En fi, ja podeu imaginar quin és l'enrenou que s'haarmat, típic d'un ambient provincià com és el d'aquest país.» Carta de Joan Fuster a JosepPla, del 7 de febrer de 1963, Ibidern, pp. 128-129. «Admirat i benvolgut amic: No vull passarsense dir-li que em trob al seu costat. He llegit els comentaris de Levante i Las Provincias.Estic segur que els dos periòdics saben que Joan Fuster és el primer crític i el de luxe, primerescriptor de València. I, no obstant, quan el crític ejerceix la crítica, s'indignen... No dubtique molt aviat el públic llegirà El País Valenciano i pensarà: el temps col·loca les coses al lloccorresponent.» Carta de Llorenç Villalonga a Joan Fuster, del 12 de febrer de 1963, Ibidern,pp. 228-229.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

388 ANTONI FURIO

metàl·lics. Avui, aquests arxivadors, que continuen dipositats a la casa de l'escriptor,al número 10 del carrer de Sant Josep, de Sueca, contenen, ja ho he dit abans, més devint mil cartes. No és ja una xifra aproximada, sinó un recompte precís, fruit del'inventari i catalogació del fons que van fer fa sis anys Antoni Domingo i Luis Pa-blo Martínez Sanmartín, amb una beca concedida per la Universitat de València, através de la Càtedra Joan Fuster, i com a base prèvia i necessària per a l'edició de lacorrespondència19. D'aquestes vint mil, només dues mil, la desena part, són seues,escrites per ell. Són les còpies que el mateix Fuster va tenir la precaució —o l'inte-rès— de fer d'algunes de les moltes cartes que envià. Determinar-ne el volum exacteés ara com ara impossible i caldrà esperar que el treball de preparació de cada volumde la correspondència ens permeta localitzar, com ha estat el cas en els cinc volumsja publicats, les cartes originals de Fuster en els arxius privats dels seus destinataris0 dels hereus d'aquests.

En principi sembla bastant lògic pensar que el balanç entre les cartes rebudes i lesenviades devia estar bastant equilibrat. I així devia ser, si més no, els primers anys,quan totes les cartes rebudes devien tenir la seua resposta, a les quals s'afegien lesque ell mateix enviava per iniciativa pròpia. Es també el període més intens i demajor interès de la correspondència20. Però després, des de les acaballes dels setanta1 fins a la seua mort, Fuster segurament devia rebre moltes més cartes de les queenviava21. No teniaja el temps ni les ganes per contestar-Íes. I això s'adverteix tambéen la menor cura que posava en la conservació i ordenació de les cartes rebudes enaquests darrers anys. A més, moltes d'aquestes cartes són encàrrecs d'articles i confe-rències, invitacions a actes, salutacions i lletres de compliment, o estan relacionadesamb les moltes institucions, cíviques i culturals, que va arribar a presidir.

En conjunt, la correspondència de Joan Fuster cobreix un dilatat període de mésde cinquanta anys, que s'estén entre el 1939 i el 1992. La primera de totes és unacarta enviada per Lo Rat Penat, quatre mesos després d'acabada la guerra, a uns jo-

19 Precisament la desproporció entre les cartes rebudes iles enviades per Fuster constitueixun greu entrebanc per a la publicació de la correspondència. En molts casos, l'interlocutorno guardava les cartes rebudes o les ha anat perdent al llarg dels anys, dificultant així lareconstrucció del diàleg escrit entre ambdós corresponsals. Fuster s'intueix, s'endevina, enles cartes dels seus interlocutors, i l'interès documental justifica sovint la publicació d'aquestacorrespondència parcial, incompleta. Però es perd la seua veu i també la dimensió literària del'epistolari. Dos arguments, el literari i el documental, que es contraposen en qui era, abansque res, un escriptor, però també moltes coses més, i que cal sospesar acuradament en lapreparació de cada volum.

20 8.666 cartes entre 1939 i 1970, de les quals 413 abans de 1950, 2.682 entre 1951 i 1960 i5.571 entre 1961 i 1970.

21 6.604 cartes entre 1978 i 1992, deies quals només 780 enviades per Fuster. Deies rebudes,una bona part són cartes de solidaritat, d'adhesió o de condol amb motiu dels dos atemptatsque va sofrir, el 1978 i el 1981, l'homenatge organitzat ala plaça de bous de València el 1981i la seua mort el juny de 1992.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


veníssims Joan Fuster i Fermí Cortes, de només setze anys encara22. Però la relacióepistolar no comença veritablement fins dos anys després, l'estiu de 1941, quanJosé Albi —el seu veí i amic d'adolescència, amb qui compartia afeccions i projectesliteraris, alguns dels quals fructificarien més tard, com la revista Verbo— marxa aBilbao acompanyant el seu pare, que hi havia estat destinat com a secretari de l'ajunta-ment. Els Albi es traslladarien de seguida a Alacant, on el càrrec i la influència delpare farien possible la publicació de Verbo en la impremta de la Diputació Provincial.El projecte d'adolescència, ara ja una realitat, tindria una gran importància en el de-senvolupament tant de l'obra literària de Fuster com de la seua correspondència, nosols per la relació més intensa a què estava obligat amb Albi per a dur la revista, sinótambé pels múltiples contactes que aquesta li proporcionava o li permetia de reforçar.Entre ells, a més d'alguns grans noms de la poesia castellana de l'època, com VicenteAleixandre o Gabriel Celaya, o de laja mig recuperada literatura valenciana de lapostguerra, també, de manera casual, amb el món català de l'exili. El punt de partidad'aquests contactes, que de seguida es revelarien tan fecunds i li obririen també lesportes de Barcelona, va ser justament una carta de Francesc de Sales Aguiló enviadaa la redacció de Verbo a final de 194923.

Mentrestant, la nòmina de corresponsals havia anat ampliant-se amb qualificatsrepresentants del valencianisme de pre i postguerra —Carles Salvador, Bernat Artola,Xavier Casp, Miquel Adlert, Manuel Sanchis Guarner, Santiago Bru, Joan Valls Jordài el jesuïta Joan Baptista Bertran—, tots ells contactáis en la segona meitat dels anys

22 «Lo Rat-Penat. Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes. Valencia a 7 de agosto de1939. Año de la Victoria. Srs. Cortés y Fuster. Sueca. Distinguidos Srs.: En contestación a lacarta del ou del pasado, he de manilestarles que para pertenecer a esta oociedad es indispensablellenarla hoja de ingreso mediante la presentación firmada de dos Socios y pagar la cuota mensualde Dos pesetas en esta Ciudad. Hoy está en suspenso el nombramiento de Socios Corresponsaleshasta nueva reorganización. No hay reglamentos por haber desaparecido en estos tiempos pasados.Saben pueden disponer de este suyo affmo. y s.s. q.e.s.m. SALUDO A FRANCO. ¡ARRIBA ESPAÑA!»(Arxiu Joan Fuster, Sueca).

23 « B e n v o l g u t a m i c : A h i r a r r i b a a l e s m e v e s m a n s l a v o s t r a a m a b l e c a r t a d e l 2 . X I 1 . 4 9 ( . . . ) .Quina sorpresa i quina alegria m'han donat les vostres paraules. Pensar que heu posat i fixatla vostra atenció en unes humils paraules meves, recordança a 'Mireia', damunt les pàginesde la Revista de las Indias, i que devem a aqueixa circumstància casual el poder conversar aracom a veritables amics i germans espirituals, que parlen i escriuen la mateixa llengua, sota elsigne benevolent de la mateixa mar, dels mateixos pins, de la mateixa ànima mediterrània(...). Si vosaltres desitgeu rebre noves d'ací i dels que ens trobem ací, fàcilment podeu com-prendre que nosaltres —alguns de nosaltres, almenys— els que 'vivim', en pobresa i soledat,d'enyorança i amb l'esperança del retorn possible, necessitem renovar aquest contacte espiri-tual i aquesta relació amistosa, queja ens unien de sempre i ara ens uneixen per sempre.»Carta de Francesc de S. Aguiló a Joan Fuster, del 10 de gener de 1950, J. FUSTER: Correspondèn-cia. 2. Agustí Bartra i altres noms de l'exili americà, a cura de Santi Cortés, València, Tres iQuatre, 1998, pp. 51-52.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

390 ANTONI FURIÓ

quaranta. El regust encara arqueològic d'aquests anys difícils deixa pas en els cinquan-ta a una atmosfera més esperançada i fecunda. Són els anys decisius en la trajectòriad'un Fuster ja en la ratlla dels trenta. Hi ha, d'una banda, l'aposta decidida pel catala-nisme, tant a través de l'exili —Avel·lí Artís Balaguer, Agustí Bartra, Vicenç RieraLlorca, entre els principals interlocutors— com, sobretot, de l'interior —Josep M.Ainaud de Lasarte, Santiago Albertí, Ramon Aramon i Serra, Miquel Arimany, Anto-ni Badia i Margarit, Joan Ballester, Miquel Batllori, Xavier Benguerel, Blai Bonet,Max Cahner, Josep Carner, Josep Maria de Casacuberta, Josep Maria Castellet, JoanCoromines, Josep Maria Cruzet, Salvador Espriu, Marià i Albert Manent, JoaquimMaluquer, Gregori Mir, Joaquim Molas, Francesc de Borja Moll, Joan Oliver, JosepPla, Jordi Pujol, Carles Riba, Martí de Riquer, Jordi Rubió, Joan Sales, Octavi Saltor,Jordi Sarsanedas, Maurici Serrahima, Ferran Soldevila, Josep Tarradellas, Rafael Tasis,Joan Triadú, Jaume Vidal Alcover i Llorenç Villalonga, entre moltíssims altres i enestricte ordre alfabètic. Però sense perdre de vista la realitat local, la d'un valencianis-me encara marginal i no sempre ben avingut —Francesc Almela i Vives, Vicent An-drés Estellés, Vicent Badia Marín, Josep Lluís Bausset, Maria Beneyto, Emili Beüt,Francesc de R Burguera, Josep Antoni Garcia Richart, Nicolau Primitiu GómezSerrano, Gaetà Huguet, Josep Iborra, Joaquim Maldonado, Jesús Ernest MartínezFerrando, Felip Mateu i Llopis, Enric Soler i Godes, el grup Torre, Enric Valor iVicent Ventura. Ni tampoc la referència peninsular: Vicente Aleixandre, CamiloJosé Cela, Antonio Gala, José Luis López Aranguren, Carlos Edmundo d'Ory, Gre-gorio Peces Barba, Dionisio Ridruejo i Antonio Saura.

A partir d'ací, la llista es fa inacabable, impossible ja de sintetitzar en uns quantsnoms. Hi ha els artistes —Alfaro, naturalment; però també Boix i Heras, AntoniMiró, Arranz Bravo & Bartolozzi, Joan Ponç o Manuel Cusachs— i hi ha Raimon,Eliseu Climent, Lluís V Aracil, Joan Francesc Mira, Valerià Miralles, Jaume PérezMontaner, Francesc Pérez Moragon i tots els joves universitaris dels anys seixanta isetanta, els deixebles més directes de Fuster. I hi ha també, ja als anys vuitanta, elspolítics socialistes que protagonitzaren la transició democràtica i l'establiment del'autonomia: Joan Lerma, Cipria Ciscar, Ricard Pérez Casado, Manuel Girona, AlfonsCucó... Les cartes parlen d'un passat encara recent, immediat, i com les d'èpoquesanteriors, constitueixen un material d'indubtable interès per a la comprensió d'unmoment certament convuls i decisiu en la conformació actual de la societat valenciana.

Barcelona, Mallorca i València són els principals punts de destinació i procedènciad'un epistolari que té com a geografia primordial, bàsica, el món de la cultura catala-na. Fins i tot quan les cartes vénen o van fora dels Països Catalans. París, Brussel·les,Londres, són, com Mèxic, Bogotà i d'altres ciutats europees i americanes, escenarisde l'exili català o residència transitòria de professors i escriptors catalans. I la relacióepistolar amb els intel·lectuals castellans gira també, en bona manera, sobre les relaci-ons entre ambdues cultures. D'altra banda, com ja he apuntat més amunt, la majoriadels corresponsals són escriptors i gent de lletres —de diverses generacions: des de

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


les anteriors a la guerra fins a les més recents, formades ja després de la transició de-mocràtica i durant l'autonomia— i, en menor grau, polítics, artistes, periodistes imúsics. Gent tota, d'una manera o altra, del món de la cultura. La correspondènciade Joan Fuster constitueix així un formidable document per a la història de la culturacatalana contemporània. Tant en els seus aspectes interns, estrictament literaris,com en els més àmpliament extraliteraris, des de la reconstrucció civil del país, delsPaïsos, a la lluita per la normalització cultural i lingüística. Les cartes de i a JoanFuster, un escriptor excepcional i una figura clau en tot aquest procés de lluita ireconstrucció, ens endinsen en l'avantcambra d'aquest procés, ens revelen els detallsd'un dels períodes més crítics i decisius de la nostra història.

Precisament per aquest interès, alhora literari i documental, la correspondènciade Joan Fuster ha començat ja a ser publicada i posada a l'abast de l'estudiós i dellector interessat, a penes cinc anys després de la mort de l'escriptor, gràcies a la im-plicació i la col·laboració de nombroses persones i institucions. Des de l'hereu, JosepPalacios, i els marmessors, Max Cahner, Eliseu Climent i Joaquim Maluquer, quen'han autoritzat la publicació, fins a la Universitat de València, que en el seu mo-ment decidí la creació d'una Càtedra Joan Fuster, per honorar la memòria i difondreel llegat intel·lectual de l'escriptor, i que ha volgut participar activament en el projected'edició de la correspondència. A aquest efecte, ja va consignar el 1996 una beca pera l'inventari i la catalogació del corpus epistolar, punt de partida indispensableper al seu estudi i la seua publicació. I des d'aleshores ha vingut dedicant cada any ladotació pressupostària de l'esmentada càtedra a finançar els treballs preparatoris del'edició de l'epistolari. La publicació, finalment, és assegurada per l'editorial Tres iQuatre, a través d'un conveni entre les diferents parts implicades, que ha volgutconfiar-me la direcció del projecte editorial. Fins al moment han aparegut ja cincvolums, a cura de diferents i competents especialistes — 1 . Carner, Manent, Riba,Pla, Espriu i Villalonga, a cura de Francesc Pérez Moragon; 2. Agustí Bartra i altresnoms de l'exili americà, a cura de Santi Cortés; 3. Ernest Martínez Ferrando, a curade Vicent Alonso; 4. Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner i Germà Colon, a cu-ra d'Antoni Ferrando; i 5. Francesc de Borja i Aina Moll, Josep Maria Llompart iJoan Coromines, a cura de Joan Ferrer, Josep Ferrer i Josep Pujadas—, i n'hi had'altres cinc en preparació —Vicent Ventura, a cura d'Adolf Beltran; Joaquim Malu-quer, a cura de Xavier Ferré; Josep Maria de Casacuberta, Jordi Rubió, Martí de Ri-quer, Miquel Batllori i altres erudits, a cura de Miquel Nicolás; el valencianisme dela postguerra, a cura de Faust Ripoll; i Xavier Casp i el grup Torre, a cura de JosepBallester.

El lector ja s'ha pogut fer, doncs, una idea de quin ha estat el criteri general deselecció i publicació dels materials. Resultava difícil, per moltes raons, limitar l'edicióde la correspondència de Joan Fuster només a les cartes escrites per ell. En bonalògica un veritable epistolari hauria d'haver-s'hi limitat. Sobretot quan el corpusepistolar conservat —i passat pel sedàs del mateix Fuster que, en decidir de quines

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

392 ANTONI FURIÓ

cartes treia còpia, ja estava fent-ne una tria—, d'unes dues mil cartes, ja és prouimportant per a encarar una edició gruixuda i vigorosa, en quatre o cinc volums. Latemptació era gran. Hauria quedat millor definida la dimensió literària de l'escriptor,la qualitat del seu univers interior, la força del seu pensament, transmesa a la seuaprosa epistolar. I l'edició hauria estat més delimitada i controlable. Però, a mésd'aquesta dimensió purament literària —la que ell reivindicava per a la seua obra perdamunt de qualsevol altra—, la correspondència de Joan Fuster té així mateix unvalor innegablement testimonial, com a producte i document d'una època històrica.Un valor que s'ha volgut tenir en compte també en el moment de la seua publicació,i que porta a incloure-hi les cartes dels seus corresponsals. L'«Epistolari» es transfor-ma així en «Correspondència», en edició completa d'aquest «diàleg entre escriptors»que constitueixen les cartes creuades entre Fuster i els seus interlocutors. Es clarque això suposa prolongar en el temps, ien el nombre de volums, l'empresa editorial.Una empresa que implicarà en els pròxims anys nombrosos col·laboradors i multitudd'esforços, localitzant, establint i anotant les cartes. Però que queda absolutamentjustificada pel seu interès —insistesc: literari i testimonial— i pel caràcter excepcio-nal, central, de la figura i l'obra de Fuster en la nostra cultura i la nostra històriarecent24.

24 Una primera versió d'aquest article, sense notes ni reproducció de documents, va aparèixercom a pròleg a l'edició en el primer volum de la Correspondència, el 1997, pp. 7-26.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

FERRAN ARCHILES

Universitat de València

Una posteritat de paperUna dècada d'edicions i estudis fusterians

(1992-2002)

L'any 2002, com és sabut, es compleixen deu anys de la mort de Joan Fuster, iquaranta anys de la publicació de la seua obra més característica, Nosaltres, els valen-cians. Per això, aquesta data més o menys rodona s'ha aprofitat per a celebrar l'anome-nat «any Fuster». Les commemoracions normalment solen servir per a acomplirdiverses funcions, i quan es tracta d'escriptors, no és pas la menor la d'estimularedicions i reedicions de textos de l'autor i fomentar l'aparició d'estudis sobre ell.En el cas de Joan Fuster, podem dir que aquesta darrera funció s'ha acomplert mésque no pas la primera, però en tots dos casos s'ha aprofundit en unes tendènciesengegades al llarg de la darrera dècada. En realitat, aquest «any Fuster» no ha marcatuna data clau de referència, una fita en la producció bibliogràfica sobre l'autor sueca,la qual cosa, sens dubte, ha de ser objecte de reflexions. I no tant en quantitat (no éspas menyspreable el volum d'edició assolit) com sobretot en qualitat, amb algunesexcepcions naturalment. El canvi, en definitiva, pel que fa a l'àmbit dels estudis iedicions de l'obra fusteriana, s'havia produït ja als anys anteriors.

Com veurem tot seguit, en aquests darrers deu anys la producció bibliogràficasobre l'obra fusteriana s'ha incrementat notablement, fins al punt que no hi ha capmena de dubtes que ha superat en volum tota la producció prèvia, tota la produccióapareguda en vida de l'autor. Però tot i que aquest canvi és ja un fet incontestable,curiosament s'hi arrosseguen algunes característiques de la producció bibliogràficaanterior1.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

394 FERRAN ARCHILES

Potser podríem resumir en tres els trets més remarcables d'aquesta produccióbibliogràfica fins al 19922. En primer lloc, l'escassetat d'estudis acadèmics produïtssota el format de tesis de doctorat o treballs de llicenciatura3. En segon lloc, elnombre reduït de monografies específicament adreçades a la figura de l'escriptorsueca, i concebudes com a tais4. En tercer lloc, en definitiva, tindríem el predominide textos breus (inclosos els de format acadèmic), si no estrictament textos de cir-cumstàncies, alguns dels quals són ben suggeridors però la majoria són d'escassaentitat. Caldria afegir, a més, una quarta característica que es deriva de quin ha estatl'objectiu d'atenció prioritari, és a dir, quin Fuster, millor dit, quins textos fusterianshan estat objecte d'atenció. Amb molt poques excepcions, el Fuster reflectit enaquests estudis és el que s'obté amb la lectura de la seua obra publicada en format dellibre. Els textos periodístics fusterians, malgrat representar una part decisiva en laseua producció global, han estat sovint negligits. I encara, dels llibres normalmentobjecte d'anàlisi, una part dels textos més antics —certament menys interessantsdes d'una perspectiva que no siga estrictament històrica— no han merescut gaireinterès. I això, malgrat que alguns d'aquests títols sí que figuraven als sis primersvolums de l'obra completa fusteriana.

1 Els balanços bibliogràfics més complets de què disposem fins avui dels textos fusterianssón els d'A. FURIÓ: «Bibliografies. (I) Obres de Joan Fuster», a A. GÓMEZ i A. MARTÍ(coords.): Fuster, entre nosaltres, Generalitat Valenciana, València: 1993, pp. 311-313, i «Laproducció bibliogràfica de Joan Fuster», a J. IBORRA (coord.): Homenatge a Joan Fuster,Consell Valencià de Cultura, València:1994, pp. 365-379. Sobre la producció bibliogràficadedicada a Joan Fuster, J. BALLESTER: «Bibliografies. (II) Sobre l'obra de Joan Fuster», a Fus-ter, entre..., op. cit., pp. 315-318. Sobre tots dos aspectes, vegeu també J. BORJA: Els aforismesde Joan Fuster. Viatge cap a un univers literari, Institut Juan Gil-Albert, Alacant:1996, pp.213-239. Unes actualitzacions, a Butlletí de l'Associació Joan Fuster, 1 (1994), pp. 5-7, 2(1995), pp. 6-7,13 (1996), pp. 6-7.

2 Val a dir que estic d'acord amb la valoració que n'ha fet Guillem Calaforra quan afirmaque: «En vida de Joan Fuster, les anàlisis sobre la seva obra es podien comptar amb els dits.Si buscàvem llibres sobre ell, els podíem comptar amb els dits d'una mà. Els escrits circums-tancials sobre ell —articles, ressenyes, capítols de llibres— feien una impressió estranya:d'una banda eren textos breus i difícils de trobar, més aviat superficials; al mateix temps isorprenentment, eren els mateixos textos que exalçaven la figura de Fuster i n'afirmaven re-petidament la categoria de clàssic català del segle XX. Que un fet es contradiu amb l'altre, éscosa evident. El que més sorprèn, però, és que cap dels comentaristes no se n'adonés de laparadoxa.» G. CALAFORRA: Paraules, idees i accions. Reflexions «sociolingüístiques» per a lingüis-tes, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV)/Publicacions de l'Abadia deMontserrat (PAM), València/Barcelona: 1999, p. 189.

3 Si no vaig errat, només s'han llegit dues tesis doctorals, la de J. IBORRA: «Humanisme inacionalisme en l'obra de Joan Fuster», Universitat de València, Facultat de Filologia, 1984,i la d'Antoni Riera sobre l'assaig fusteria, llegida el 1990, de la qual ignore el títol exacte.

4 Són dues les monografies escrites, les de M. LLORIS: Aproximación a Joan Fuster, Almudín,València: 1979, i J. IBORRA: Fuster portàtil, Eliseu Climent, València: 1982.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

UNA DÈCADA D'ESTUDIS I D'EDICIONS FUSTERIANES 395

En realitat, el balanç dels estudis apareguts fins al 1992 mostra que la figura deJoan Fuster ha estat sobretot estimada i odiada, però en el fons poc estudiada. Enaquest sentit, la producció que s'ha ocupat de l'obra de l'assagista està marcada,diguem-ne, per una forta historicitat A grans trets la valoració de la seua produccióha estat intensament influïda per la valoració de la seua figura pública5. L'ascens deFuster a tòtem (i tabú) de la cultura catalana al País Valencià (en grau menor alPrincipat) ha afectat en definitiva la qualitat i la naturalesa de la producció analíticadedicada a la seua obra. Així doncs, és absolutament cert que els «crítics» o elsadversaris de Fuster no han estat a l'altura de l'assagista, si no s'han dedicat al pur isimple insult6. Tampoc no deixa de ser cert, però, que els qui sí que van dedicar laseua atenció a l'obra de Fuster, escrivint des de l'admiració i el respecte, s'han dedicata un exercici sovint autocelebratori de la seua figura.

Per tant, no hi ha dubte que els efectes de la transició política van crear un climamolt enrarit i el paper públic assolit per Joan Fuster en aquests anys ha dificultatl'aproximació crítica a la seua obra. En aquest sentit, alguns «fusterians» (una defini-ció difícil, sovint negligida per aquells a qui hauria d'englobar), reals o retòrics, hancontribuït a crear una imatge hegemònica de la figura fusteriana, difícilment sotmesaa la crítica i altament patrimonialitzada. Potser era més o menys inevitable, en vistadel desenvolupament polític del País Valencià, però els resultats pel que fa a l'obradedicada a Fuster són els d'una producció visiblement marcada pels desequilibris.

Precisament per això podríem mirar d'interrogar-nos sobre què és el que ha passatamb l'obra més obertament «política» de l'assagista sueca. Lògicament, tenint encompte la situació política a què al·ludit, aquesta obra hauria d'haver merescut uninterès primordial atesa la seua transcendència. Quants estudis «analítics», però,quantes recerques (acadèmiques, per exemple) s'hi van dedicar? Quants estudisque regiressen les fonts emprades per Fuster, el context de gènesi de la seua obra?La resposta és potser sorprenent: pocs, o no cap.

La pregunta s'hi imposa: hi ha hagut una interpretació «ortodoxa» de la figura deJoan Fuster? Em sembla innegable que així ha estat. Com es pot explicar, si no,l'aparició d'una «heterodòxia», d'una «heretgia» des de dins les files del mateix fuste-rianisme? Vull fer notar, ara, que de nou aquest debat ha tingut una dimensió políti-ca absolutament aclaparadora. En 1986 apareixia l'obra de Damià Molla i EduardMira De Impura Natíonei en 1988 l'obra col·lectiva Document 88. Aquestes obresvan ser qualificades de «revisionistes» i van ser objecte d'una oposició molt intensa

5 Unes interessants reflexions en aquest sentit, A. SEVA: «La militància independent», L'Es-pill, segona època, 10 (2002), pp. 31-46.

6 Segons la meua opinió, l'única excepció remarcable ha estat l'obra de Manuel Lloris, jaesmentada. Per més que hom discrepe d'aquest llibre i les tesis defensades, em sembla que eltractament de l'obra fusteriana és molt respectuós. En aquest sentit, no s'entenen gaire elscomentaris que va fer Fuster i que comparteix Júlia BLASCO: Joan Fuster: converses filosòfiques,Eliseu Climent, València:2002, p. 24.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

396 FERRAN ARCHILES

i contundent (exactament igual de contundent que havien estat les obres que vanpromoure el debat) per part del fusterianisme7. Naturalment, no és objectiu d'aques-tes planes dedicar-se a l'anàlisi d'aquest debat i el seu significat en termes polítics,tot i que cal apuntar que el llegat d'aquest context va ser el trencament —intel·lec-tual, si més no— més important produït dins les files del nacionalisme polític enmolts anys8. El meu objectiu és fer notar com, un cop acabada la transició, el revifa-ment del debat al si de l'àmbit d'influència del fusterianisme va tornar a polaritzar-se9. El resultat va ser, de nou, l'enrariment del clima intel·lectual que havia d'ocupar-se de l'anàlisi de la figura de Fuster. Aquesta fractura, com veurem, s'ha mantingutviva en anys posteriors i ens ajudarà a entendre la situació present quan arribem al'anàlisi dels darrers anys.

Cal apuntar, d'altra banda, la importància que va tenir el mateix Joan Fuster en ladarrera dècada de la seua vida. Des de 1983, aproximadament, Fuster va entrar enun silenci públic considerable, amb escasses presències a la premsa o al debat políticdirecte, mentre es concentrava en la seua nova vessant de professor acadèmic tantardanament assolida, per raons ben conegudes. Però això no vol dir que la seuaopinió no fos igualment contundent pel que fa al nou clima intel·lectual. En lameua opinió, cal redordar que Fuster va mostrar sempre el seu rebuig a les tesispolítiques «revisión is tes» de la seua obra.

Al mateix temps, i això és el que m'interessa destacar, Fuster no va voler acceptarcap revisió de les tesis bàsiques de la seua obra quant a la refutació que des de diversosàmbits d'investigació s'havia anat acumulant. Perquè, significativament, l'obra deJoan Fuster va impulsar des de ben aviat l'aparició de recerques i programes d'inves-tigació sobre la història, la societat i l'economia valencianes. Però si al principi lesinvestigacions es feien explícitament des de dins del paradigma fusteria, i encaraaprofundint en les línies centrals de la seua argumentació, des de la segona meitatde la dècada dels setanta aquesta perspectiva va anar canviant. Sociòlegs com JosepVicent Marqués i Damià Molla, economistes com Ernest Lluch i una àmplia nòminad'historiadors10 van anar mostrant una visió del passat i de la societat valenciana

7 A. MoLLÀ: La utopia necessària (nacionalisme i societat civil), Bromera/El Mèdol, Alzira:1994, pp. 163 i 166.

8 Em vaig ocupar breument d'aquesta qüestió a F. ARCHILES: «...O no serà. Vint anys denacionalisme polític al País Valencià», L'Avenç, 214 (1997), pp. 26-32.

9 Cal apuntar, però, que a partir de 1982 el triomf electoral del socialisme valencià va ferque certs plantejaments derivats del projecte fusteria (certs elements de nacionalisme culturali un programa de modernització econòmica i social de la societat valenciana) s'intentessendur a la pràctica. Les propostes polítiques relatives a l'àmbit nacional, però, van ser totalmentmarginades d'aquesta actuació política. Per això, el debat sobre el significat polític del fusteria-nisme va quedar a les mans dels àmbits nacionalistes estrictes, mentre que la resta de l'esquerramantenia un fusterianisme polític retòric per bé que es dedicava a assolir altres objectius.

10 Un balanç per als estudis sociològics, J. Picó: «País Valencià: sociologia de la sociologia»,Debats, 17 (1986), pp. 12-18; E. LLUCH: La via valenciana, Afers, Catarroja-Barcelona:2001

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


distinta de la que Fuster havia dibuixat11. I no es tractava només de matisacions iretocs, sinó també de canvis de gran abast. Un exemple ben destacat va ser el debatal voltant de la naturalesa agrària de l'economia valenciana als segles XIX i XX i lamancança d'un procés d'industrialització. Un cop iniciada la revisió dels seus plante-jaments, Fuster no va entrar en diàleg amb aquestes discussions i es va mantenirferm. No em sembla un pur caprici, ja que no es tractava en absolut d'un debaterudit, sinó que Fuster havia abordat aquestes qüestions amb uns altres objectiusde més ampli abast. El llegat més clar d'aquesta actitud serà el manteniment d'unaimatge del passat valencià i de la societat del present relativament intocada i unreplegament cap a posicions defensives. En la meua opinió, cal cercar la raó de l'adop-ció d'aquesta actitud en la sospita raonable que bona part de la proposta ideològicadel programa nacionalista fusteria depenga, en part si més no, de les propostes inter-pretatives dibuixades per Fuster en la seua concepció global del passat de la societatvalenciana. Un cop més la vessant política resulta decisiva per a entendre el manteni-ment de certes posicions entre els analistes i continuadors de l'obra fusteriana.

Encara restaria per fer una darrera apreciació, relativa a l'atenció dedicada a Fustera la resta de l'àmbit lingüístic català. Fins ara he dedicat molta atenció a la valoracióde la seua figura en l'àmbit i el context valencians fins a la data de la seua mort. Laraó no rau en cap intent de sostraure Fuster del seu àmbit cultural natural, que és elconjunt del domini lingüístic. Em sembla incontestable, però, que l'atenció dedica-da a la seua obra fins al 1992 fora del País Valencià ha estat molt menor que la dedi-cada ací. En principi, naturalment, no hauria de tenir cap rellevància si un estudisobre Fuster és produït al País Valencià o a Mallorca. A la pràctica, però, el tipusd'estudis dedicats sí que depenen molt del context de gènesi. Quantitativament (laqual cosa, a més, no vol dir que alguns dels millors estudis no s'hagen produït forade les terres valencianes) la diferència hi resta. I més enllà de la mera quantificació,l'atenció en general dedicada a l'obra i la figura de Fuster (malgrat els reconeixementsinstitucionals, i el pes editorial del Principat en l'edició de l'obra fusteriana) tampocno fa dubtar que, especialment a la darrera dècada, l'interès va decaure. Aquestatendència, com veurem, s'ha aguditzat als deu anys següents.

Molt més senzill és valorar l'interès que fora de l'àmbit lingüístic català ha merescutl'obra de Fuster: gens. Malgrat que Fuster va escriure centenars d'articles a la premsai revistes de Madrid (com ara Informaciones), fins al punt que va arribar a ser conside-rat una de les figures més influents de tot l'Estat espanyol durant els anys de latransició, i que alguns dels seus llibres més importants han estat traduïts al castellà,

(la ed., Eliseu Climent, València: 1976); E Ruiz TORRES: «Consideraciones sobre la nuevahistoriografía valenciana de los años 60 y 70», a J. AZAGRA, E. MATEU i J. VIDAL (eds.): De lasociedad tradicional a la economia moderna, Institut Juan GIl-Albert, Alacant: 1996, pp. 15-33.

11 En canvi, ha estat l'àmbit dels estudis literaris i culturals el que ha actualitzat menys laproducció segons les revisions dels plantejaments interpretatius bàsics de Fuster.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

398 FERRAN ARCHILES

la seua obra no hi ha generat cap interès ni influència visible. Més enllà d'alguna polè-mica puntual o del suport donat a Fuster per algunes figures de la cultura espanyolaamb motiu d'algun homenatge, la seua presència a l'àmbit cultural espanyol és gaire-bé inexistent. En certa manera, això no és gaire sorprenent, atesa la poca atenció quesol prestar-se des de la cultura espanyola a les llengües perifèriques. Tampoc no hoés, però, davant el fet constatable que Fuster tenia ben poc a oferir des d'un punt devista polític, si atenem als seus plantejaments estrictes. Tota una altra cosa, naturalment,és el que s'hi esdevé amb la resta de la seua producció assagística d'abast més general.

Tots aquests elements, en definitiva, conformen el context intel·lectual i analíticque el juny de 1992 va envoltar la mort de Joan Fuster. La producció de la dècada1992-2002 de la qual m'ocuparé tot seguit deriva i transforma al mateix temps aquestllegat. Al meu parer, és precisament aquesta tensió la que caracteritza aquesta dècadad'estudis i edicions. Una tensió que prové d'arrossegar situacions polítiques i cultu-rals molt cristal·litzades en el temps i en el seu tarannà polèmic, i de l'aparició denoves perspectives i interessos. Perquè, al cap i a la fi, el llegat fusteria per al futur,la seua vigència depèn, i molt, no només de la qualitat intrínseca de la seua obra sinótambé de la qualitat de la interpretació que ha de fixar-la.

Edicions de textos inèdits i recuperats escrits per Joan Fuster

Arran de la mort de Joan Fuster, i com apuntàvem més amunt amb un volummolt considerable, es va iniciar una important tasca d'edició dels seus textos. Natural-ment no parlaré ací de la reedició de textos de Fuster que estaven al mercat en elmoment de la seua mort, però sí d'aquells queja feia temps que romanien fora decirculació i que han estat recuperats12. En primer lloc, s'ha d'apuntar l'edició en1994 del volum setè de l'obra completa (Obres Completes/7. Llengua, literatura, his-tòria, 2, Ed. 62, Barcelona: 1994), un volum que havia estat preparat pel mateix Fusterperò que va aparèixer sense cap pròleg seu a diferència dels volums anteriors. Aquestvolum estava format per un text no tornat a editar des de 1972 i diversos articlesespecialitzats apareguts en publicacions acadèmiques13. Com la resta de l'obra com-

12 No obstant això, cal destacar que en 1992 la Generalitat va editar una edició commemora-tiva de Nosaltres, els valencians, un llibre reeditat amb molta regularitat. En 1993, s'hi vatraure una edició commemorativa del llibre de poemes Terra en la boca, a càrrec de l'editorialAfers i amb el suport de diverses institucions, un bell volum amb il·lustracions de ManuelBoix. A més, el 1999, Península va reeditar el llibre del 1977 Contra Unamuno y los demás,descatalogat feia anys. El mateix 1999, va ser objecte d'una edició especial El descrèdit de larealitat, tant en versió catalana com castellana, que feia molts anys que estava fora del mercat,a càrrec de la Universitat Politècnica de València. També va ser reeditat l'any 2000 la traducciócastellana del Nosaltres.

13 Un text inclòs en aquest volum, L'aventura del llibre català, va ser reeditat per Empúriesel 1992.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

UNA DECADA D'ESTUDIS I D'EDICIONS FUSTERIANES 399

pleta fusteriana, no estava concebut com una edició crítica, de manera que no hihavia cap indicació ni comentari sobre els textos inclosos al marge dels breus pròlegselaborats com a presentació. Ni aquest volum, ni cap dels anteriors, no va incorporarun estudi introductori de l'obra fusteriana. Amb aquest volum quedà interrompudal'edició d'aquesta obra completa, però al 2002 se n'ha anunciat la represa14. Cal dir,però, que aquesta nova edició serà distinta a la iniciada en 1968, amb una ordenaciói continguts modificats. No obstant això, continuarà basant-se en l'obra publicadaen català; així doncs, els articles escrits en castellà, si no és que han estat republi-cats en català per l'autor, no hi apareixeran. D'altra banda, el primer volum anunciatincorporarà dos dietaris inèdits dels anys 1954 i 1955 a l'edició completa del dietarifusteriàja conegut. Aquests textos, però, són la transcripció d'uns escrits fusteriansno pensats per a l'edició sinó que funcionaven com a banc de proves de l'escriptor.Cal dir que el primer d'aquests dos volums de dietaris ja era conegut, ja que va serpublicat en edició facsímil en 1994, després d'una sorollosa polèmica15.

Una de les iniciatives més interessants, iniciadaja als darrers anys de vida de Fuster,va ser l'anomenada «Biblioteca Joan Fuster» editada per Edicions Bromera, que s'haencarregat de la reedició de textos alguns dels quals no s'havien tornat a editar desprésde la seua primera aparició16. Aquesta biblioteca aparegué amb una marcada voluntatdidàctica i adreçada a un públic escolar. Per això tots els volums inclouen una intro-ducció i unes notes didàctiques per al seu aprofitament. Cal dir que, a més de lesreedicions estrictes, aquesta biblioteca ha inclòs tres volums creats ex professo per ala col·lecció incloent el primer aparegut, encara en vida de Joan Fuster, el 1991,l'antologia Ser Joan Fuster. Antologia de textos (a cura de J. A. Fluixa i A. Martínez).Els títols de la col·lecció i els responsables de l'edició són, al marge de la primeraantologia: Combustible per a falles (a cura d'Antoni Furió), publicat l'any 1992;L'albufera de València (a cura de Josep Franco), publicat l'any 1993; Sagitari (acurad'Enric Sòria), publicat l'any 1993; Un país sense política (a cura de Joan FrancescMira), publicat l'any 1995; Misògins i enamorats (a cura d'Albert G. Hauf), publicatl'any 1995; BabelsiBabílòníes (a cura de Vicent Salvador), publicat l'any 1997; Lesoriginalitats (a cura d'Antoni Martí), publicat l'any 2000; i Aforismes (a cura d'IsidreCrespo), publicat l'any 2000. Com es pot comprovar, la nòmina dels col·laboradorsés important i diversa, i així ho són les mateixes introduccions, algunes de les quals,però, són vertaderes monografies, de què ens ocuparem més endavant.

14 Una ressenya avançada del primer volum de la nova edició de l'obra completa, a càrrecde Josep Iborra, ha aparegut a L'Espill, segona època, 10 (2002), pp. 207-212.

15 Aquest dietari, el va publicar Vicent Martí, després de presentar-lo als Premis Octubrede l'any anterior amb la voluntat que el mateix Fuster en resultés guanyador del premi queportava el seu nom. Finalment fou editat com a J. FUSTER: Dietari inèdit (3Í/VII/54-2/X/55), Edicions Aigua de Mar, Altea: 1994.

16 Vegeu una valoració global d'aquesta «Biblioteca Joan Fuster» a J. ESPINÓS: «La 'BibliotecaJ. F' de l'Editorial Bromera», L'Espill, segona època, 10 (2002), pp. 218-223.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

400 FERRAN ARCHILES

Al marge d'aquesta iniciativa, en 1993 es reedità l'obra del 1956 Figures de temps(a càrrec de Josep Iborra, Institut Valencià d'Estudis i Investigacions, València: 1993).Els continguts d'aquest volum, en realitat, ja havien estat editats entre els volumssegon i quart de l'obra completa, però el llibre tal i com havia aparegut en la primeraedició mai no havia estat reeditat. S'hi incorporava, a més, un pròleg d'Iborra17. Ensentit estricte, l'únic inèdit que s'ha editat com a llibre ha estat el text que Fuster vapreparar com a tesi doctoral i que mai no havia vist la llum. No es tracta exactamentd'una monografia sinó de l'edició crítica d'un text del segle XVI amb un estudiintroductori que ha estat finalment publicat l'any que commemora la mort de l'escrip-tor {Les constitucions del convent de Sant Josep de València (segle XVI), edició a curade J. Fuster, Universitat de València, València:2002). D'altra banda, una interessantnovetat en aquests anys va ser la traducció a l'anglès i a l'italià d'un dels llibres mésinteressants de la producció fusteriana, el Diccionari per a ociosos: Dictionary for theidle, Acadèmic Press, Sheffield:1992, traduït per un equip sota la coordinació deDominic Keown, i Dízíonarío per ozíosí, Tulio Pironte ed., Nàpols:1994, traduïtper Donatella Siviero.

Una atenció especial mereix l'edició d'antologies dels textos fusterians. Probable-ment no trobarem cap altre autor de les lletres catalanes contemporànies que hajaestat objecte de tantes i tan diverses edicions amb caràcter antològic. Si en vida deFuster havien aparegut tres antologies, als deu anys següents n'han aparegut nou.Tres d'elles són antologies de caràcter general, amb presència de textos de tota l'obrafusteriana, i estan plantejades com a edicions didàctiques {Literatura d'idees, a càrrecd'Antoni Riera, Bruño, Barcelona:1992; Indagacions i propostes: antologia de textosassagístícs, a cura de Josep Ballester, Edicions 62, Barcelona: 1995; i Joan Fuster. Raonsi paraules, a cura d'Isidre Crespo, Hermes, Barcelona: 1999). Tres més s'adrecen atemes literaris i culturals, una antologia formada per textos estrictament d'històriacultural {Estudis d'història cultural: antologia de textos, a càrrec de Francesc PérezMoragón, Universitat Jaume I, Castelló: 1992), una altra de textos poètics {Antologiapoètica, a cura de Josep Ballester, Proa, Barcelona: 1993) i una darrera sobre qüestionsrelatives a la llengua catalana {Joan Fuster. Escrits sobre la llengua, a cura de MarisaBolta i Toni Molla, Tàndem, València: 1994). Les altres tres antologies són les relativesals textos més directament polítics, una d'elles dedicada en exclusiva als textos sobrenacionalisme {Contra el nacionalisme espanyol, a cura de Jaume Pérez Montaner,Edicions 62, Barcelona: 1994) i les altres dues a textos polítics de tot abast {Breviaricívic, acura de Josep Iborra, Edicions 62, Barcelona:1996; i Agitar idees, pensamentpolític de Joan Fuster, a cura de Pau Viciano, ACPV, València: 1998). Amb molt poquesexcepcions, aquestes antologies estan fetes a partir de seleccions de textos de l'obra

17 Tot i que no és estrictament la reedició d'un llibre fusteria, el text que va ser publicat el1959 dins del volum Un món per a infants (i queja havia estat reeditat uns anys abans) va sereditat novament el 1999 perla Impremta Lluís Palacios, amb il·lustracions de Manuel Baixauli.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


publicada per Fuster en format de llibre. No hi han estat incorporats, per tant, elstextos periodístics escrits per Fuster i mai recopilats en forma de llibre18. Cal destacarespecialment que els textos escrits en castellà no hagen estat considerats. Certament,el fet que totes les antologies estiguen escrites en català és ben simptomàtic (i quanhi ha algun text procedent d'articles en premsa originalment escrits en castellà, hanestat traduïts). D'altra banda, tampoc molts dels textos apareguts en català en diversespublicacions, periòdiques o no, no hi han estat incorporats. D'aquesta manera, através de les antologies es perpetua una imatge del corpus fusteria sensiblementparcial. Si bé és evident que una part decisiva de l'obra de Fuster és la que es trobaeditada en format de llibre, no ho és menys que els articles de premsa per quantitati qualitat tenen una importància igualment decisiva (i cal encara recordar que algunsdels llibres ja considerats canònics no tenen el seu origen sinó en textos periodístics).

D'altra banda, cal assenyalar que aquestes antologies han estat compostes segonscriteris d'ordenació temàtica o organitzades segons gèneres literaris. Amb la parcialexcepció de la compilada per Jaume Pérez Montaner, el criteri d'ordenació cronològi-ca no hi ha estat considerat. L'obra de Fuster ens hi apareix concebuda com un tothomogeni en què la data d'escriptura resulta relativament irrellevant. Si bé això ésperfectament justificable atès l'objectiu que aquestes antologies es marquen, dissor-tadament contribueix aperpetuar una visió ahistòrica de l'obra fusteriana, i en dificul-ta, en última instància, una correcta comprensió.

Al marge dels textos ja publicats com a llibre, a partir de la mort de Fuster s'hanrecuperat alguns escrits que, en no haver aparegut en format de llibre, no havienestat mai reeditáis després de la seua primera publicació. Destaca en primer lloc elvolum que agrupa els textos publicats per Fuster a les revistes d'exiliats d'AmèricaLlatina, bàsicament mexicanes {Papers d'exili: assaigs, polèmiques i recensions (1950-1967), a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas, Curial, Barcelona: 1995). Aquest llibremostra textos escrits des de l'inici dels anys cinquanta i al llarg de més de duesdècades. Si en alguns casos es tracta de textos assagístics de gran altura, en d'altresl'interès rau sobretot en l'evolució ideològica mateixa de Fuster al llarg d'una dècadatan decisiva en la seua formació com van ser els anys cinquanta. Una bona partd'aquests textos havien estat ja recopilats uns anys abans19, però la presència de totsen un sol volum ha estat sens dubte una de les iniciatives més interessants.

Així mateix, destaca l'única edició que s'ha fet fins ara de textos periodístics,abans mai apareguts en format de llibre i que mai no havien estat reeditáis desprésde la seua aparició, elaborada per Antoni Furió amb articles procedents del diariLevante {Llegint i escrivint. Artículos periodísticos en Levante-EMY 1952-1957, Prensa

18 D'aquests articles periodístics —dels quals ens ocupem tot seguit— només s'han editatuna part dels publicats als anys cinquanta al diari Levante.

19 Santi Cortés va recopilar un bon nombre d'aquests papers a S. CORTÉS: Textos d'exili,Generalitat Valenciana, València: 1991.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

402 FERRAN ARCHILES

Ibérica, Madrid: 1995). En aquesta edició s'han recuperat els articles publicats entre1952 i 1956, aproximadament un terç dels més de dos-cents publicats com a col·la-boracions a les planes generals del periòdic. Aquesta iniciativa és molt rellevant, jaque ens ha permès disposar de textos que només la recerca en hemeroteques feiaassequibles. Cal destacar, a més, que és també l'única edició de textos de Fusterrecopilats dels que va escriure en castellà, que és la llengua de la majoria d'aquestsescrits. L'interès d'aquests articles evidencia, un cop més, la importància de no margi-nar la producció fusteriana escrita en castellà.

Un llibre heterogeni, amb textos procedents de publicacions molt diverses, és elque es va confegir, i de nou a cura d'Antoni Furió, amb un bon grapat d'escritsfusterians sobre el seu poble natal {Elogi del meu poble, Sueca, Afers, Catarroja: 1993).En aquest volum, s'hi inclouen vuitanta-quatre textos pertanyents a tota la producciófusteriana al llarg del temps, i per exemple s'hi inclou el primer text mai publicatper Fuster20. Lògicament, el text té sobretot interès com a testimoni de l'estima deJoan Fuster per Sueca, però és una mostra de la quantitat de recursos que les hemero-teques ofereixen. Cal assenyalar que ha estat el primer volum que ha inclòs textosprocedents de la premsa valenciana {Levante, Jornada i els seus suplements) i catalana{Fele/estel, EI Correo Catalán) i de publicacions periòdiques, tant locals com d'àmbitgeneral. Dissortadament, aquesta manera de procedir, com ja he apuntat, no hasovintejat gaire.

Una altra edició amb textos fusterians exhumats de fons hemerogràfics ha estattambé adreçada a un objectiu monogràfic. Es el volum que Isidre Crespo ha dedicatals textos que Joan Fuster i Josep Pla van dedicar-se mútuament {De Fuster a Plaamb camí de tornada, CEIC Alfons el Vell, Gandia:2002). En aquest volum, s'hihan inclòs escrits procedents de premsa i publicacions valencianes (com ara Verbo,Claustro, Jornada...) i catalanes {Destino, La Vanguardia...), la qual cosa ha resultatun interessant exercici de recuperació de la visió global de Fuster sobre Pla (i al'inrevés).

Poca cosa més pot afegir-se pel que fa a l'explotació dels recursos que ofereixenpremsa i publicacions periòdiques21. Convé no oblidar que els articles de premsasumen prou més de dos milers, a més dels que es troben esparsos en diverses publica-cions. Com ja ha estat dit, la major part d'aquests articles van ser publicats en castellà,però això no hauria de ser un obstacle per a la seua consideració. Alguns dels apare-guts a El Correo Catalán i a La Vanguardia, per exemple, estan a l'altura dels millorstextos fusterians i caldria recuperar-los. No estic plantejant que s'haja de procedir auna edició exhaustiva de la totalitat d'aquests escrits o d'altres. Per exemple, molts

20 El 1997 l'Editorial Afers va fer-ne una segona edició, afegint cinc textos nous.21 Caldria ressenyar, per exemple, els textos inclosos als annexos dels diversos volums de

l'epistolari (del qual m'ocuparé més amunt) o els quatre articles reproduïts en facsímil a PorFavor. Una historia de la Transición, Crítica, Barcelona:2000.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


dels escrits apareguts als suplements culturals del Levante i de Jornada, com tambémolts textos de circumstàncies, tenen un interès molt escàs més enllà de l'estricta-ment erudit. Hauria de ser possible, però, trobar un camí intermedi entre una concep-ció autocelebratòria que considera digne d'interès gairebé qualsevol text fusteria, il'oblit de bona part d'aquesta producció, ja siga per criteris lingüístics o qualssevol altres.

D'altra banda, i per acabar amb els textos exhumats de fonts no bibliogràfiques,cal assenyalar un text menor, com ara l'edició dels papers que Fuster va dedicar a lessolapes i introduccions de discos {Notes per a ¡a cançó, Associació Joan Fuster,Sueca: 1996), i també l'edició d'un volum singular com ara Trenta vinyetesísís dibuixos1947-1950 (Associació Joan Fuster, Sueca: 1995). Es recuperava així una faceta menorperò molt interessant de l'activitat fusteriana.

Amb tota probabilitat l'aportació de textos fusterians més important que ha vistla llum en aquests darrers deu anys ha estat la publicació del seu epistolari. Es tractade textos que, llevat de poques excepcions, havien romàs inèdits fins avui i ques'han convertit en una font decisiva per al coneixement de l'obra i la figura de l'escrip-tor sueca. No és gens exagerat afirmar, atès el volum de cartes que ens són conegudesi l'escàs nombre d'altres textos fins ara inèdits que s'han publicat, que ens trobemdavant d'un esdeveniment capital per al coneixement de la producció fusteriana. Elprimer volum que es va publicar va ser el de la correspondència amb Vicenç RieraLlorca {Epistolari Joan Fuster-VicençRiera Llorca, a cura de Josep Ferrer i Joan Pu-jadas, Curial, Barcelona: 1993). Es tractava d'un volum dedicat a la correspondènciaamb un dels escriptors catalans a l'exili mexicà amb qui Fuster va mantenir una mésestreta relació, i els curadors del volum eren els mateixos que s'havien ocupat d'altrestextos fusterians relacionats amb el món de l'exili. Aquest llibre ha evidenciat quemoltes de les cartes escrites per Fuster tenen la mateixa coherència i rigor intel·lec-tual que qualsevol dels seus escrits publicats com a articles o assaigs. Naturalment,això ens dona una pista de la consideració que Fuster donava al seu epistolari, laqual cosa ens fa suposar que es tracta d'una producció que l'autor conservava benconscientment i amb la voluntat de fer-la pública.

L'aparició d'aquest volum va encoratjar la decisió de dur endavant una edició elmés exhaustiva possible de l'epistolari fusteria. En 1997 aparegué el primer volum ifins avui se n'han publicat quatre més, i encara estan previstos un nombre semblantde volums. Aquest epistolari, sota la direcció d'Antoni Furió, és el resultat de lacol·laboració entre l'editor Eliseu Climent i la Universitat de València, a través de laCàtedra Joan Fuster, així com també d'altres suports institucionals. En realitat, l'epis-tolari ha estat editat com una «correspondència» amb els interlocutors de l'escriptorsueca, de manera que, a més de les dues mil cartes escrites per ell, s'hi inclouen totesles localitzades d'aquells. La cronologia prevista abraça des de 1939 fins a la seuamort, amb la qual cosa es pretén cobrir un espai de més de cinquanta anys. Aquesta«correspondència», en definitiva, és una edició anotada que inclou un estudi introduc-tori a càrrec de l'autor o autors encarregats de preparar l'edició i un índex onomàstic

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

404 FERRAN ARCHILES

de cada volum. Com es veu, es tracta d'una edició distinta a l'obra completa fins arapublicada, cosa que significa una edició molt més acurada. A més, cada volum incor-pora uns annexos en què es reprodueixen diversos textos tant de Fuster com delsaltres autors que hi apareixen, relatius a algun dels aspectes esmentats en algunes deles cartes i que complementen l'edició. La correspondència ha estat editada segonsuna organització «temàtica»; així doncs, la cronologia és l'eix intern de cada volum,però l'edició dels volums no respon a aquest criteri. Els volums editats fins avui (iels seus curadors) són: volum primer (1997): Carner, Manent, Riba, Pla, Espríu,Víllalonga (a cura de Francesc Pérez Moragón); volum segon (1998): AgustíBartraí altres noms de l'exili americà (a cura de Santi Cortés); volum tercer (1999): ErnestMartínez Ferrando (a cura de Vicent Alonso); volum quart (2000): Manuel SanchísGuarner, Josep Giner, Germà Colon (a cura d'Antoni Ferrando); i volum cinquè(2002): Francesc de Borja Moll i Aína Moll, Joan Coromines, Josep Maria Llompart(a cura de Josep Ferrer i Costa, Joan Pujadas i Marqués i Joan Ferrer i Costa)22.

A més d'aquests volums, s'han publicat també algunes cartes esparses no reproduï-des encara a l'epistolari. En el mateix any que s'iniciava l'edició de la correspondènciacompleta aparegueren 38 cartes en un volum dedicat a cartes d'escriptors valenciansen la postguerra {Llengua i política, cultura i nació. Un epistolari valencià sota elfranquisme, a cura d'Alfons Cucó i Santi Cortés, Tres i Quatre, València:1997). Estractava de cartes escrites per Fuster o adreçades a ell, algunes de les quals (com lesde la correspondència amb Riera Llorca) ja eren conegudes. D'altres (com les creua-des amb Sanchis Guarner o Moll) no apareixien en l'edició completa fins anys méstard, i un nombre important no han estat encara editades en cap volum d'aquesta.

Tampoc no han estat incorporades fins avui a l'edició completa les tretze cartesaparegudes al monogràfic commemoratiu de la revista LFspíllpublicat l'any 200223.Són cartes adreçades a Antoni Comas, Joan Triadú, Max Cahner o Ernest Lluch,escrites als anys cinquanta i seixanta, les quals no porten cap estudi introductori nivan anotades, i sembla que es tracta d'un avançament de la seua edició a l'epistolaricomplet. Finalment, cal assenyalar la publicació d'unes cartes entre Joan Fuster iJaume Bru i Vidal, i l'edició en facsímil d'unes cartes creuades amb Júlia Blasco, toti que el seu contingut ja era conegut per una transcripció anterior24.

22 L'epistolari de Joan Fuster amb Joan Coromines ha estat objecte d'una edició separadai a càrrec dels mateixos curadors de l'edició del volum cinquè deia correspondència fusteria -na, i amb un estudi introductori de Jaume Pérez Montaner {Epistolari Joan Coromines &Joan Fuster, Curial, Barcelona: 2002). D'altra banda, en aquest volum cinquè hi ha, a més deltext introductori dels curadors, un pròleg d'Aina Moll. Es la primera vegada que un delscorresponsals de Fuster hi ha participat amb un text que no siga l'estrictament epistolar i onrecorda les circumstàncies d'aquest intercanvi.

23 «Correspondència inèdita», L'Espill, segona època, 10 (2002), pp. 166-197.24 Les cartes amb Jaume Bru i Vidal aparegueren a la revista Abalorio, 26-27 (1999); Júlia

BLASCO: Joan Fuster: converses..., op. cit, pp. 305-322, l'edició anterior a Júlia BLASCO: «Les fi-losofies de Joan Fuster», a Miscel·lània Joan Fuster. Vol. VII, PAM, Barcelona: 1993, pp. 325-348.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


La publicació d'aquesta correspondència ens mena, en tot cas, a preguntar-nosquants textos de Fuster resten inèdits. D'una banda, em referesc a textos que peruna raó o una altra mai no van veure la llum. Espigolant entre entrevistes i algunesreferències a l'epistolari, Fuster hi al·ludeix almenys a tres llibres que mai no vanaparèixer. Eren simples projectes o és que van romandre inèdits? Hi ha disponiblesesborranys25 o materials que podrien il·luminar noves perspectives? No cal exagerarmassa per a destacar l'interès que l'edició del «Dietari inèdit» dels anys 54 i 55 hatingut, i del qual s'ha anunciat l'existència d'un quadern que el continua. D'altrabanda, cal saber quants d'aquests textos van poder patir els efectes de la censura26.Existeixen encara els originals? Si no una edició integral dels textos, sí que caldria,si se'n confirmés l'existència, donar-los a conèixer als investigadors. En tot cas,mentre que no sapiguem més, només ens resta fer conjectures sobre el seu valor.

Per acabar les referències als textos fusterians apareguts a la darrera dècada, quedariaacostar-se a un tipus de materials una mica distints. Es tracta dels dos volums deconverses enregistrades amb Joan Fuster publicats en aquest període27. El que vapreparar Toni Molla {Joan Fuster. Converses inacabades, Tàndem, València:1992)mostra una edició elaborada de les entrevistes, la qual cosa fa que, si bé es manté elto conversacional, hi haja un grau important de preparació amb vista a l'edició, comel mateix autor reconeix. El que ha elaborat Júlia Blasco {Joan Fuster: converses filo-sòfiques, Tres i Quatre, València:2002), en canvi, és presentat com la transcripcióliteral de les converses, i manté una aparença de mostrar el text més cruament. Eltext de Molla està conformat per unes converses desenvolupades en el darrer any dela vida de Fuster, mentre que en el de Blasco van desenvolupar-se entre el 1979 i el1981. Els continguts abordats per Molla van desde certes evocacions de la trajectòriavital del mateix Fuster fins a les opinions del present valencià i mundial. Les conversesde Júlia Blasco (amb la col·laboració de Josep Lluís Blasco), tot i que amb digressionsdiverses, tenen la intenció d'ocupar-se de certs aspectes filosòfics del pensamentfusteria.

25 S'ha donat a conèixer l'original, sensiblement diferent al finalment publicat, del text«Països Catalans, entre el problema i el programa», que va ser publicat a la revista Nous Ho-ritzons el 1978 i republicat un any més tard a Destinat (sobretot) a valencians. El text originalaparegué a El Temps (5/11-IX-2000), pp. 35-42.

26 Si no vaig errat, només s'ha publicat un text inèdit que hauria d'haver aparegut a Verboique va donar a conèixer J. PÉREZ MONTANER: «Joan Fuster i l'aventura literària de 'Verbo'», aA. FERRANDO i A. G. HAUF (curs.): Miscel·lània Joan Fuster Vol. V, PAM, Barcelona:1992,pp. 278-281; a més de les parts suprimides del llibre Raimon, que foren reintegrades a la se-gona edició del 1988 (La Magrana).

27 Caldria, potser, afegir en aquest apartat les entrevistes recopilades, entre d'altres textosperiodístics, per M. ALBEROLA i V MARTÍ: Fuster sabàtic, Aigua de Mar, Altea: 1994. Es tractad'algunes entrevistes molt interessants queja havien aparegut en altres publicacions i queara han estat reeditades en format de llibre.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

406 FERRAN ARCHILÉS

Textos sobre Fuster (1992-2002)

La producció bibliogràfica sobre Joan Fuster no ha fet sinó créixer al llarg delsdarrers deu anys, i d'una manera molt més intensa del que ho havia fet fins aleshores.Bona part d'aquesta producció, però, està composta per textos breus, aproximacionsmenors, amb un interès molt variable. El lector interessat pot consultar, per exemple,els repertoris bibliogràfics elaborats per Antoni Furió (que són l'aportació més sòlidaen aquest sentit)28. Jo no m'ocuparé, per tant, més que d'aquells textos que, al meuparer, representen la producció més significativa o més interessant sobra la figurade l'assagista sueca.

He organitzat el comentari al repertori bibliogràfic d'estudis i aproximacions al'obra de Fuster en aquests darrers deu anys dividint la producció en tres blocs. Elprimer d'ells correspon als cinc primers anys des de la mort de l'assagista, un perío-de en què la producció va incrementar-se de manera molt notable i que, de fet,presenta la major quantitat de publicacions. El segon bloc arranca amb la celebracióel 1997 d'un primer «any Fuster» que va impulsar algunes iniciatives importants. Al'últim, dedicaré una atenció especial a la producció apareguda amb motiu del nouany Fuster, el 2002.

Com era lògic, la mort de Fuster el juny del 1992 va fer que proliferaren una sèriede textos, sobretot en premsa, com un primer homenatge a la figura de l'assagista,però dels quals no m'ocuparé atesa la seua naturalesa merament ocasional29. Com jaapuntava abans, immediatament després de la desaparició de Fuster, entre 1992 i1997, es produí un evident salt quantitatiu en la producció fusteriana, i en algunsdels aspectes estudiats també un salt qualitatiu. A més de l'aparició de nombrososarticles, crida l'atenció l'aparició per primer cop d'un elevat nombre de monografi-es. Malgrat tot, la quantitat d'investigacions acadèmiques continuà sent molt escassa(dues tesis de llicenciatura, si bé les monografies d'Antoni Riera es basen en unatesi doctoral escrita uns anys abans).

28 Els repertoris bibliogràfics més complets sobre els estudis dedicats a l'obra de Fuster, amés dels ja esmentats en una nota anterior, són: X. LLUNA: «Lestat de la qüestió fusteriana»,Llengua & Literatura, 7 (1996), pp. 434-457; iE VICIANO: «Fuster després de Fuster: reedicionsi estudis», a Josep Pla/Joan Fuster, El Temps, València: 1997, pp. 449-453. De menor interèsés el text d'A. LONCA: «Aproximació bibliogràfica a Joan Fuster d'ençà de la seva mort. Unacopiosa posteritat de paper», Serra d'Or, 436 (1996), pp. 28-30, que fou esmenat per G. MU-ÑOZ: «Bibliografia de Joan Fuster», Serra d'Or, 438 (1996), p. 5.

29 Es pot consultar un ampli repertori d'aquestes publicacions al Butlletí de l'AssociacióJoan Fuster, 1 (1994), pp. 5-7. Malgrat tot, cal destacar el dossier «Joan Fuster, mestratgeperdurable», publicat a Serra d'Or, 395 (novembre 1992), amb articles de Joaquim Maluquer,JoanTriadú, Vicent Simbor, Antoni Ferrando, Francesc Pérez Moragón i Josep Maria Cadena.A més, la revista Saó va reproduir el juliol del 1992 el dossier «Joan Fuster» que li haviadedicat al número 130 dos anys abans.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Els primers estudis d'ampli abast, que immediatament es convertiren en peces dereferència indefugibles de la producció bibliogràfica sobre Fuster, van ser quatreobres col·lectives publicades com a homenatge a la seua figura, totes elles a càrrecd'institucions públiques, un fet que ja no tornaria a repetir-se en anys posteriors (almarge de la Universitat de València)30. Com es podrà comprovar, molts dels nomsque col·laboren en aquests volums es repeteixen sovint, però fins i tot així la nòminade participants és força extensa. Cal destacar, en definitiva, que aquestes obres col·lec-tives van abordar, sovint per primer cop, l'estudi de diversos aspectes de l'obra fuste-riana mal coneguts fins en aquell moment. A més, bona part de la producció méssòlida desenvolupada als anys posteriors es troba entre la nòmina dels qui hi partici-paren. També és veritat, però, que això ens obliga a reflexionar sobre les possiblesconseqüències de certa repetició de noms i, sobretot, de plantejaments. Com podemcomprovar, a partir de 1997 es detecta certa caiguda de l'interès per l'estudi de l'obrade Fuster i això, potser, es deu al fet que aquells qui havien aportat la seua contribuciója ho havien fet; així doncs, calia una renovació de noms que, si bé s'ha produït enalgun cas, tampoc no ha estat el més habitual. Fet i fet, la major part dels estudis del'obra de Fuster han estat elaborats per persones que el conegueren directament ique se'n consideren deixebles o mostren una clara acceptació de les seues propostes(i, com l'altra banda del mirall, els desencisats amb la seua figura són conseqüentmentels més crítics). L'impacte vital de Fuster en els qui l'ha analitzat és un tret importantsobre el qual cal reflexionar, ja que afecta tant el tipus de producció que podemtrobar com el futur de les noves generacions que no han tingut contacte directeamb ell.

De les obres col·lectives a què em referia, tres van aparèixer el 1993. Em referiréen primer lloc a Homenatge universitari a Joan Fuster (a cura d'Antoni Ferrando iManuel Pérez-Saldanya, Universitat de València, València:1993). Aquest volum, amés dels textos de l'homenatge acadèmic a Fuster que la Universitat de València vaorganitzar, inclou una semblança biogràfica a càrrec de Francesc Pérez Moragón ionze estudis breus sobre diversos aspectes de la seua obra. Bàsicament, els estudisaplegats són aproximacions al Fuster historiador de la llengua i la literatura (a càrrecde Modest Prats, Albert Hauf o Jaume Aulet) o al seu estil i gèneres d'escriptura(Enric Balaguer, Lluís Messeguer, Vicent Salvador), i també algun estudi sobre laseua actitud lingüística (Joan Solà).

La segona de les obres col·lectives apareguda en 1993 va ser el volum coordinatper Antoni Gómez i Antoni Martí (Fuster, entre nosaltres, Generalitat Valenciana,València:1993). Es tracta d'un importantíssim volum, editat en format gran, que

30 El novembre del 1992 se celebrà a la UIMP de València el seminari «A propòsit de l'obrade Joan Fuster», el qual no ha estat publicat com a volum. Alguna de les comunicacions,però, sí que ho han estat, com ara la de V RAGA: «Joan Fuster: l'estil i la influència», L'Espill,8/9 (2001), pp. 121-127.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

408 FERRAN ARCHILES

compta amb quaranta-cinc col·laboracions de caràcter relativament breu, a més d'unaparell gràfic molt remarcable i unes útils bibliografies de i sobre l'obra fusteriana.Lògicament, hi va prevaler una participació extensiva, i el lector pot trobar des d'evo-cacions personals de la figura de Fuster fins a petits estudis de la pràctica totalitatde la seua dimensió intel·lectual. En aquest volum, al capdavall, s'hi apuntaren molteslínies de recerca, algunes de les quals van concretar-se en els anys següents i d'altresno tant, però en tot cas es tracta d'un volum d'obligada referència.

La tercera d'aquestes obres, finalment, és el catàleg de l'exposició (que comptàamb Francesc Pérez Moragón com a comissari) Joan Fuster: dies i treballs (GeneralitatValenciana, València: 1993), un volum bellament editat, de gran format, que comptaamb nombroses il·lustracions. El llibre porta nou textos amb aproximacions diversesque van des l'ideal idiomàtic de Fuster (a càrrec d'Antoni Ferrando) fins a l'estudide l'estil fusteria (de Vicent Salvador), passant per l'assaig (Josep Iborra) o el perio-disme (Adolf Beltran), amés d'algunes evocacions personals (per Vicent Ventura) iun esbós biogràfic (per Francesc Pérez Moragón). Com es pot comprovar, en moltscasos es tracta d'autors i temes àmpliament representats a la resta de volums a quèfem referència.

El 1994 va aparèixer la quarta de les obres col·lectives esmentades, Homenatge aJoan Fuster (coordinat per Josep Iborra, Consell Valencià de Cultura, València).Aquest volum estava format per vint-i-dos estudis, amb la voluntat d'abraçar gairebétotes les dimensions de la seua obra, de poeta a historiador, passant per l'assagista il'historiador de la literatura. En la meua opinió, aquesta és l'aportació més sòlida ala producció fusteriana fins llavors, no només per la nòmina dels col·laboradors,sinó també perquè la major part dels textos que hi apareixen són estudis rigorososi no textos més o menys circumstancials. Si s'hagués de destacar alguns dels escritsd'aquest volum, caldria ressaltar els textos de Vicent Salvador sobre l'escripturaaforística i el d'Enric Sòria sobre l'estil; les interpretacions generals del pensamentfusteria de Gustau Muñoz o sobre la seua visió del món de l'art a càrrec de J. A.Blasco Carrascosa; les reflexions d'Alfons Cucó sobre el pensament nacionalitaride Fuster i de Manuel Ardit sobre la història o els textos de Vicent Simbor, AlbertHauf o Joan-Lluís Marfany sobre el Fuster historiador de la literatura.

Com dèiem abans, una de les novetats més interessants al llarg d'aquests primerscinc anys de producció va ser que, a més d'aquestes importants obres col·lectives,començaren a aparèixer tot un seguit de monografies de gran importància, un fetno gaire habitual fins aleshores. Una novetat que, alhora, s'ha tornat en excepció, jaque en els cinc anys posteriors al 1997 han aparegut només dues monografies més (iencara, com veurem, no es tracta ben bé de monografies en sentit estricte).

En primer lloc, destacarem aquells estudis dedicats a l'anàlisi del pensament fuste-ria, als continguts de la seua obra i a la recerca en el conjunt de la seua construccióintel·lectual. En aquest sentit, una de les aportacions més sòlides de la bibliografiafusteriana, de la qual —als diversos volums col·lectius esmentats—ja s'havien vist

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

UNA DECADA D'ESTUDIS I D'EDICIONS FUSTERIANES 409

algunes mostres31, han estat sens dubte les dues monografies d'Antoni Riera: Laraó moral de Joan Fuster (Curial, Barcelona: 1993) i Rellegir Fuster. Textures filosòfiquesde l'assaig fusteria (Bromera, Alzira:1995). Es tracta de dues aproximacions globalsal pensament fusteria fetes per un filòsof en què s'estudia, de manera privilegiada,l'articulació i la fonamentació d'aqueix en diàleg amb el debat filosòfic general. Aixòno obstant, sobretot al segon dels estudis, es dedica també certa atenció a l'estil i lesformes d'escriptura de l'assaig fusteria. L'obra fusteriana que ha analitzat Riera esbasa sobretot en els textos publicats en forma de monografia, però cal assenyalarque també utilitza altres articles de publicacions diverses, la qual cosa contribueix aarrodonir la interpretació global considerablement. En la meua opinió, dues serienles crítiques més importants que caldria fer a aquests llibres, d'altra banda fonamen-tals. En primer lloc que, un cop més, el pensament de Fuster tendeix a ser vist demanera una mica ahistòrica. Interessa més mostrar el seu desplegament temàtic queno la seua formació o evolució. No és que Riera no tinga en compte el contextintel·lectual en què la seua obra es produeix, però no n'extrau les implicacions per al'anàlisi de l'obra fusteriana. Així, per exemple, quan Riera comenta el marxisme ol'existencialisme en l'obra fusteriana, el resultat és insatisfactori. Per exemple, respec-te del marxisme conclou que Fuster «hi desplega la seua proposta d'independènciamoral —independència que ja havia reclamat com a requisit del quefer intel·lectual—,tot recusant tant les actituds penedides, a l'entorn del 1968, per exemple, pel pecatd'ingenuïtat que comporten, com les posicions, militantment antimarxistes, despla-çades, aquestes, cap a altres formes d'ideologia, sovint formulades des d'irracionalis-mes de signe contrari»32. Si bé Riera té una part de raó en aquesta afirmació, emsembla que és una lectura molt selectiva de l'aproximació de Fuster respecte delmarxisme. En realitat, sí que és possible trobar textos, sobretot dels anys cinquanta,en què Fuster, apropòsit de la independència de l'intel·lectual, desplega una argumen-tació anticomunista. De la mateixa manera, i per paradoxal que semble, passats elsanys serà possible trobar textos en què la influència del marxisme és molt més intensa,gairebé omnipresent. D'altra banda, com que no s'ocupa de la producció més histo-riogràfica de Fuster, no detecta el pes extraordinari que l'aproximació marxista vatenir en les seues concepcions del passat valencià i la seua actitud nacional. No calanar més lluny que constatar la influència del gramscisme en la seua obra a partir dela segona meitat dels anys seixanta, la qual Riera no analitza. No es tracta d'afirmarque Fuster era un «marxista» —d'un o altre dels marxismes possibles—, però tampocno es pot deduir de la innegable independència de la seua posició intel·lectual una

31 A més, cal destacar l'extensa introducció de l'autor a la seua antologia Literatura d'idees.Joan Fuster, Bruño, Barcelona: 1992. En aquest text, Riera fa un recorregut pels contingutsde l'obra i una anàlisi de l'escriptura fusterianes, i anticipa alguns dels continguts de les mo-nografies.

32 Vegeu A. RIERA: La raó moral de Joan Fuster, Curial, Barcelona:1993, pp. 72-73.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

410 FERRAN ARCHILES

presència menor de la que realment va tenir en la configuració del seu pensament.Aquesta influència, a més, va créixer amb el temps, de manera que mentre podiamantenir, com sempre, la seua distància crítica del «partidisme», també entre lesescoles del marxisme, la seua interpretació de la realitat era contundentment defiliació marxista.

Si fa no fa, s'esdevé el mateix amb la influència de l'existencialisme, de la figura deSartre, per exemple. Un cop més, no és que no tinga raó Riera quan assenyala queFuster no combrega absolutament amb cap corrent, ni en l'existencialisme. Ara bé,la influència del model d'intel·lectual que Sartre representa fou enorme. De fet, elparal·lelisme és inevitable, ja que, un cop trencat el compromís partidista de Sartreamb els comunistes, Fuster no farà sinó emmirallar-se en ell. Passats els anys, elgrau de compromís de tots dos respecte a les posicions més radicals també els aproxi-marà, amb tots els matisos, és clar. D'altra banda, i ho assenyala Riera com de passa-da, l'humanisme fusteria no s'entén al marge de la recepció de la cultura francesa depostguerra. De fet, abans d'aquesta, la influència més important en el pensamentfusteria era la d'Ortega i la cultura centre europea, un aspecte que tampoc no ésanalitzat. I és que, sobretot, el que més pesa és la voluntat de l'autor de mostrar lavalidesa i l'actualitat del pensament fusteria, pecant una mica de presentisme, amb laqual cosa, certes dimensions, vistes amb perspectiva històrica, són menys atractives

0 tenen un grau menor d'interès. Perquè, sens dubte, un dels valors més remarcablesdel llibre és l'esforç que fa Riera per vincular el pensament fusteria amb el mónintel·lectual dels anys noranta. Igual que passa, però, en mirar a certes actituds intel-lectuals del passat, en mirar a certes actituds del present l'argumentació no és tan con-vincent, com en el cas de les relacions entre el pensament fusteria i la postmodernitat.

També sobre la construcció intel·lectual fusteriana, si bé no com a monografies,en aquests primers anys després de la mort de Fuster es van publicar uns quantsestudis. Així, Francesc Pérez Moragón va agrupar a Joan Fuster El contemporanicapital (Germania, Alzira: 1994) diversos estudis sobre l'obra de Fuster, alguns inèdits1 d'altres publicats. Aquest petit volum aborda l'estudi de diferents aspectes de laproducció fusteriana, si bé, atesa la naturalesa de recull de textos del llibre, d'unamanera asistemàtica. Així i tot, l'obra té una voluntat reivindicativa clara de la impor-tància de la figura de Fuster, que és el que, en tot cas, li dóna unitat. També JosepBallester ha assajat, de manera més estructurada, una introducció a l'obra (i tambél'estil) de Fuster a la seua introducció a l'antologia Joan Fuster Indagacions i astúcies.Antologia de textos assagístics (Edicions 62, Barcelona: 1995). Es tracta d'un text nogaire innovador però útil com a introducció a la complexa obra fusteriana33.

Curiosament, altres aspectes de la construcció intel·lectual fusteriana han merescutuna atenció molt més limitada. Un tema tan destacat com el nacionalisme ha rebut

33 Del mateix autor es publicà J. BALLESTER: «Diari (1952-1960): un quadern o un dipòsitfonamental d'apunts literaris», Revista de Catalunya, 79 (1993), pp. 111-123.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


una consideració proporcionalment molt menor. En realitat, al marge dels treballsde Josep Iborra i Alfons Cucó, són ben pocs els textos que s'han ocupat d'aquestaqüestió. En tot cas, els comentaristes s'han dedicat a la glossa (a l'elogi o al blasme),però no a l'anàlisi efectiva dels seus continguts, de la seua formació34. Ha predominat,al cap i a la fi, la lectura política immediata, la defensa de la proposta política, l'afirma-ció de principis, però no l'estudi. En la introducció a l'antologia compilada per ell(Contra el nacionalisme espanyol, Curial, Barcelona: 1994), Jaume Pérez Montanern'ha fet alguns comentaris, però aquest text està lluny de ser una anàlisi exhaustiva.D'altra banda, també Joan Francesc Mira li va dedicar un breu article a l'anàlisi de laconcepció nacional fusteriana35. En bona manera, pot interpretar-se que alguna deles seues obres posteriors no són sinó un diàleg amb el llegat fusteria.

Un text una mica diferent, ja que aborda l'estudi de la proposta nacional fusterianades d'una vessant sociològica, és el de Xavier Ferré, que forma part d'una investigaciómés global sobre el nacionalisme valencià a la postguerra que veuria la llum anysmés tard36. Malgrat el seu innegable interès, aquest estudi parteix d'una acceptacióacrítica de la posició fusteriana, i encara de la concepció dels subjectes nacionals, laqual cosa fa que la teorització de fons reste afectada. En definitiva, hi ha pocs treballsespecíficament adreçats a l'estudi d'un àmbit tan absolutament decisiu, una perspec-tiva que no ha canviat gaire als anys següents37.

A mig camí entre l'estudi del pensament fusteria i el seu estil, Joan Borja va elaborara Els aforismes de Joan Fuster. Viatge cap a un univers literari (Institut Juan Gil-Albert, Alacant: 1996) una de les aportacions més sòlides a la bibliografia fusteriana.Els aforismes han estat un dels àmbits més intensament estudiats de tota l'obrafusteriana i especialment en aquests anys —i no només, com veurem—, en què, amés de l'obra de Borja, trobem els estudis d'Enric Balaguer38 i Xavier Lluna39, sense

34 Caldria citar com a excepcions parcials, atès que es tracta de textos breus, les interes-sants reflexions de M. CAHNER: «Com arribà Joan Fuster a plantejar-se la qüestió nacional»,Serra d'Or, 401 (1993), pp. 16-19, com també «La gènesi de Nosaltres, els valencians», a Fus-ter, entre nosaltres..., op. cit., pp. 247-254.

35 Vegeu J. F. MlRA: «Sobre la nació de Joan Fuster», a Hèrcules i l'antropòleg, Fliseu Climent,València: 1994, pp. 159-168. Aquest article, malgrat la brevetat, fa algunes anàlisis suggeridoresperò que el mateix autor no acaba d'aprofitar. Per exemple, Mira hi reconeix el caràcter es-sencialista de la concepció nacional fusteriana, però no extrau les conseqüències que, lògica-ment, se n'haurien de derivar si aquesta afirmació fos certa; cal destacar la importància de J.F MIRA: Sobre la nació dels valencians, Eliseu Climent, València: 1996.

36 X. FERRÉ: «Aportació de Joan Fuster al pensament social: de l'estructura al subjecte dela realitat nacional», Revista de Catalunya, 87 (1994), pp. 11-33.

37 Potser podríem afegir, per la seua representativitat respecte de cert tipus de lecturasobre la reflexió nacional valenciana, J. GUIA: «Joan Fuster i la catalanitat dels valencians»,Revista de Catalunya, 76 (1993) pp. 45-60.

38 E. BALAGUER: «La doctrina d'un escèptic: aproximació als aforismes de Joan Fuster»,Revista de Catalunya, 74 (1993), pp. 111-123, i «Desfascinar i altres aspectes de la prosa afo-rística de Joan Fuster», Revista de Catalunya, 76 (1993), pp. 131-142.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

412 FERRAN ARCHILES

oblidar els queja li havia dedicat Vicent Salvador. Aquesta obra, però, és potser la demés ampli abast ja que, a través de la pluralitat d'aspectes abordats per Fuster, dibuixaen realitat tot un mapa intel·lectual de l'escriptor sueca40. De tota manera, i potseren alguna ocasió per un seguidisme excessiu de la literatura secundària sobre Fuster,l'anàlisi de certs aspectes d'aquest mapa intel·lectual (com ara el marxisme o el nacio-nalisme) resulten desdibuixats. La cosa no tindria més importància en tractar-sed'un llibre dedicat monogràficament als aforismes. En posar, però, en relació aquestsaspectes de la construcció mental fusteriana amb la resta de laseuaobra—un aspecte,d'altra banda, no sempre aconseguit— pot produir-se alguna mala interpretació.Sobretotperqué, un cop més, la producció aforística i el conjunt dels plantejamentsfusterians són tractats ahistòricament, descontextualitzadament, amb el risc de per-dre una dimensió important del seu pensament.

Diverses aportacions al pensament i l'obra fusteriana van aparèixer, finalment,dins els volums col·lectius Tres lectures de Joan Fuster (Associació Joan Fuster, Sueca:1995) i Fusteriana 2 (Associació Joan Fuster, Sueca:1996). Es tracta de volums depetit format basats en conferències; per tant, de vegades mantenen certa oralitat.Del conjunt deies vuit aportacions, jo en destacaria, per la seua profunditat i perquèsón les que tenen un caràcter menys evocatiu i més analític, les d'Antoni Martísobre la intertextualitat en Joan Fuster, a què em referiré de nou més endavant, i so-bretot la de l'historiador Manuel Ardit. En aquest text, titulat «Una lectura historio-gràfica de 'Nosaltres, els valencians'», Ardit ens ofereix una de les reflexions mésinteressants que s'han fet sobre l'obra més emblemàtica de Fuster, i que és, significa-tivament, una rara a vis en la producció bibliogràfica sobre aquest41. Perquè, malgratla importància sens dubte evident d'aquest llibre, són ben pocs els estudis que s'handedicat a esbrinar com va ser escrit, amb quines eines, des de quines tradicions.Ardit aborda una anàlisi dels eixos centrals del llibre i una revisió de les seues insufi-ciències, mirant de fixar Fuster en el seu context intel·lectual. En realitat, les reflexi-

39 La tesi de llicenciatura de Xavier Lluna va ser llegida l'any 1994 amb el títol «Els aforismesde Joan Fuster: anàlisi dels marcadors discursius», Universitat de València, Facultat de Filolo-gia. Alguns dels seus continguts estan publicats a «La vella i acreditada fórmula de l'aforismeen Joan Fuster», a Actes del Desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes,Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), PAM, Barcelona: 1995,pp. 194-213, i «Els aforismes (semijinèdits de Joan Fuster», a Miscel·lània Germà Colon, 7,PAM, Barcelona:1996.

40 Aquest autor s'ha ocupat d'altres aspectes del pensament fusteria a J. BORJA: «Joan Fusteri el Levante», aAttidel VI Congresso delí Associazione Italiana di Studi Catalani, Càller: 1995,pp. 248-260.

41 Aquest mateix historiador és autor d'un altre dels textos més rigorosos i suggeridorsescrits sobre l'obra de Fuster i la seua relació amb la història, com és «Joan Fuster i la històriadel País Valencià», a Homenatge a Joan Fuster.., op. cit., pp. 271-284, que anticipa l'altreescrit al qual em referesc.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


ons d'Ardit van molt més enllà de l'aspecte estrictament historiogràfic i són unapedra de toc per a la reconstrucció de tot el projecte intel·lectual i també polític deFuster.

D'altra banda, un dels àmbits que varebre més atencions dels estudiosos de l'obrafusteriana en els primers anys després de la seua mort va ser la producció literària iassagística vista des de l'anàlisi de l'estil i el gènere42. Així, el llibre de Vicent Salvador,Fuster o 1'estratègia del centaure (Edicions del Bullent, València: 1994), s'ha convertiten una de les peces més sòlides de la producció fusteriana. Aquest estudi, que agrupadiversos textos ja publicats per l'autor però que incorpora versions d'articles i textosnous, s'ocupa sobretot de l'anàlisi del discurs fusteria43. Salvador aborda l'estudi deles diverses estratègies discursives de l'obra de Fuster (del jo discursiu al recursautolegitimador del pròleg, passant pel conversacionalisme), l'estil de la seua escrip-tura i les implicacions que tot plegat té en els gèneres adoptats per Fuster, de l'assaiga l'aforisme. A més, el text fa interessants incursions en aspectes globals de la cons-trucció intel·lectual fusteriana, la qual cosa demostra que Salvador és un excel·lentconeixedor de l'obra de Fuster. A més d'aquest llibre, Antoni Martí va elaborar aObagues de l'escriptura. Llegir i escriure segons Joan Fuster (AFLC, Barcelona: 1995-1996) una interessant aportació sobre la construcció de l'escriptura —en el sentitbarthesià— en Fuster i els significats de la intertextualitat en la seua obra44.

D'altra banda, i també en 1995, Jordi Suïls analitzava la crítica literària en Fuster(a Núria Perpinyà (ed.): Lectures al quadrat. Les arts crítiques de J. Molas, J. M. Cas-tellet,]. TríadúíJ. Fuster, Pagès editors, Lleida: 1995). Aquest estudi, que s'ocupa dela concepció de la crítica que tenia Fuster però que també analitza exemples concretsde la seua tasca crítica (d'Ausiàs Marc a Pla, sense oblidar Camus), si bé no té l'exten-sió d'una monografia, és un dels textos més interessants de tota la producció fuste-riana d'aquests anys. L'autor demostra un coneixement molt acurat de l'obra fus-teriana i és capaç d'oferir una anàlisi integrada dels plantejaments fusterians i delseu quefer crític amb el context intel·lectual de cada moment. La visió que ofereix

42 Al marge d'aquest tipus d'aproximacions han aparegut alguns —tot i que pocs— estudissobre l'activitat literària fusteriana des d'un plantejament més històric. Vegeu el molt interes-sant estudi de J. PÉREZ MONTANER: «Joan Fuster i l'aventura literària...», art. cit., pp. 259-281. Vegeu també J. BALLESTER i L. BALLESTER: «La relació literària entre Joan Fuster i CarlesRiba», a A. SCHONBERGER iT. D. STEGMANN (curs.): Actes del Desè Col·loqui internacional dellengua i literatura catalanes, AILLC/PAM, Barcelona:1996, pp. 39-55.

43 Un altre text destacat d'aquest autor és «Els marcadors discursius en l'assaig: algunesestratègies de l'escriptura de Joan Fuster», Catalán Review, VIII: 1-2 (1994), pp. 323-334.Una aportació també interessant és la de X. LLUNA: «Fuster a través de l'espill», Papers de laCostera, 9 (1994), pp. 42-46.

44 Una altra aportació destacada d'aquest autor és «Les ombres de l'escriptura. Una teoriade la intertextualitat en Joan Fuster», a Tres lectures de Joan Fuster, Associació Joan Fuster,Sueca: 1995, pp. 33-61. Vegeu també el treball de J.-E. ADELL: «Mijaíl Bajtin y Joan Fuster»,a J. ROMERA et al. (eds.): Bajtínyla literatura, Visor, Madrid:1995, pp. 141-152.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

414 FERRAN ARCHILES

Suïls, inclosa l'evolució, de les concepcions fusterianes a partir d'una activitat tanfonamental en Fuster al llarg de molts anys com fou la crítica literària, fan d'aquesttext una aportació que desborda l'àmbit estricte del seu estudi.

Per acabar amb el bloc d'estudis apareguts en els cinc primers anys després de lamort de Fuster, cal assenyalar que la seua dimensió biogràfica, a més dels textos es-crits per Pérez Moragón, va ser abordada per Antoni Furió a Àlbum Fuster (IVEI,València: 1994). Aquest volum, editat en petit format (a la manera de la col·leccióque edita Gallimard), està constituït per una àmplia selecció de fotografies i per untext informat que recorre, sobretot, la biografia pública de Fuster. El text de Furióes basa en testimonis molt diversos, des de l'epistolari (pràcticament inèdit en aquelladata) i altres materials de l'arxiu personal de l'autor sueca fins a la seua obra i diversesfonts he mero gràfiques, passant pel coneixement de primera mà de l'autor. Es tractadel més semblant a una biografia canònica de Fuster i, per exemple, és clar que haestat la base d'algunes aproximacions biogràfiques aparegudes als anys següents.Malgrat tot, per la naturalesa mateixa del text i la seua reduïda extensió, no supleix,ni ho pretén, una biografia en sentit estricte. Cal remarcar la importància i l'interèsd'aquest text, però, naturalment, un estudi biogràfic requeriria una consulta de fonts(sobretot externes) molt més àmplia. El text de Furió és, sobretot, un homenatge ala figura de Fuster, la qual cosa explica tant les innegables virtuts com les seueslimitacions.

L'any 1997, en complir-se cinc anys de la mort de l'assagista, va representar unpetit impuls per a la producció fusteriana. Però, en toteas, s'hi va començar a eviden-ciar una davallada quantitativa. Com apuntàvem, resulta significatiu que ja no aparei-xerà cap altra monografia en cinc anys. Podem parlar d'una pèrdua d'interès? Potsersí, almenys momentània, però també cal atribuir-ho a la relativa manca d'aparició denoms nous en la investigació.

Dues van ser les iniciatives editorials més importants. En primer lloc, destaca elvolum Josep Pla/Joan Fuster (Tres i Quatre, València: 1997). Es tracta de dos recorre-guts per la biografia i l'obra d'aquests grans escriptors, però que transcorren enparal·lel. La part dedicada a Fuster està coordinada per Eliseu T. Climent i comptaamb una àmplia nòmina de col·laboradors, tot i que la part més substancial deltreball està redactada per Pau Viciano i pel mateix coordinador. Aquesta obra, estruc-turada a través d'una ordenació cronològica que recorre la biografia de Fuster, s'ocupade diversos aspectes de la seua obra, però també del context social i cultural, ambun ús relativament extens de fonts. Es tracta, per tant, d'un esforç molt importantd'aproximació a la figura de l'escriptor sueca, sens dubte una de les obres més interes-sants de la producció bibliogràfica, ja que permet aproximar-se des d'una dimensiómés integrada a la relació entre l'obra i la biografia de Fuster. El llibre es completa,a més, amb un interessant aparell gràfic i amb la reproducció de nombrosos docu-ments. A la pràctica, es converteix en la biografia més extensa dedicada a Fuster finsavui. Com era d'esperar, és un volum escrit des d'una perspectiva d'admiració incon-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


dicional per la figura de Fuster, la qual cosa, al meu parer, fa que de vegades esressenta la redacció d'alguns dels apartats de l'obra.

El mateix any s'engegava també l'edició de la correspondència completa de Fusteramb l'aparició del primer volum. Ja m'he referit abans a aquesta importantíssimainiciativa, però ara cal assenyalar que els pròlegs que cada volum incorpora represen-ten una aportació destacada de la bibliografia apareguda als darrers anys. Atesa l'espe-cificitat de la seua comesa no es tracta de textos d'abast general, ni tampoc d'indaga-cions que busquen aprofundir un aspecte o altre del pensament fusteria (tot i quede vegades s'hi apunten suggeriments ben interessants), sinó que tenen la finalitatd'aclarir i fixar les característiques dels interlocutors. Són, sobretot, materials per aser aprofitats en el futur. L'any Fuster 1997 no va deixar gaires aportacions més,llevat d'alguns dossiers en la premsa periòdica i diverses publicacions45. En els cincanys següents, en definitiva, s'ha evidenciat aquest canvi de tendència en l'interèsper l'obra de Fuster al qual em referia abans.

Com es pot comprovar, la producció d'aquests darrers anys mostra el predominide treballs breus, ja siga en format d'article, capítol de llibre o contribució en congres-sos científics. Un bon grapat d'aquests treballs s'han dedicat a la producció assagisticafusteriana, bé com a valoració general bé aprofundint en algun aspecte més concret(com ara la influència de la cultura francesa en Fuster)46. Altres estudis, sense centrar-se en l'assaig, s'han ocupat de les concepcions literàries de Fuster o d'una reflexiósobre la literatura deljo en la seua producció periodística47. En canvi, no han sovintejattant els estudis sobre les dimensions estrictament estilístiques, en altres ocasionsmés intensament treballades48.

45 Destaquen els dossiers de Lletra de Canvi, 42 (1997), pp. 6-27, de Mètode, 18 (1997),pp. 12-25, titulat «Joan Fuster. El mestratge perdurable», i de Serra d'Or, 436 (1997).

46 Del Fuster dietarista, n'ha parlat E. SÒRIA: «Fuster versàtil», Incitacions, Tàndem, Valèn-cia: 1997 pp. 131-140, i també hi ha algunes planes ben interessants del mateix autor (algunesja publicades) a L'Espill de Janus, Proa, Barcelona:2000; una destacada aportació és la d'A.MARÍ: «Josep Pla i Joan Fuster: la construcció de l'assaig català contemporani», a Josep Pla,memòria i escriptura, Universitat de Girona, Girona: 2001, pp. 247-260 (el text pertany a uncongrés celebrat el 1997). Sobre la influència de la cultura francesa, vegeu els estudis d'I.CRESPO: «Els aforismes, un dels 'encunys' francesos de Joan Fuster», comunicació presentadaal Xilè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Université de Paris IV-Sorbonne (4/10-IX-2000), en premsa; i el text provinent del mateix congrés però publicat jade M. GARCIA GRAU: «Rabelais, Montaigne, Voltaire i Camus a través de l'obra assagistica deJoan Fuster», a Les suspicàcies metòdiques, PAM, Barcelona:2002, pp. 109-129.

47 Així, L. MESSEGUER: «El viatge de Joan Fuster» i «Les ides literàries d'un assagista», a Li-teratura oberta, PAM, Barcelona: 1997, pp. 197-232 i 233-264. Sobre la literatura deljo, vegeul'innovador estudi d'L CRESPO: «Fuster i el jo, un estudi dels seus articles de premsa», comuni-cació al II Simposi Internacional de literatura autobiogràfica, Universitat d'Alacant (29, 30i 31-X-2001), en premsa.

48 Vegeu les reflexions sobre la funció dels pròlegs en Fuster d'A. M. DEVIS: El llindar lite-rari, Eliseu Climent, València: 2001. Un altre estudi que aborda aspectes de l'estil del'escriptu-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

416 FERRAN ARCHILES

Potser, però, un dels àmbits amb aportacions més interessants ha estat el delsestudis dedicats a aspectes del programa intel·lectual fusteria. Així, per exemple,Xavier Vall ha abordat les relacions de Fuster amb l'existencialisme, Carme Gregoriha elaborat un retrat de la figura intel·lectual fusteriana molt ben travat, i GuillemCalaforra ha construït un estudi molt intel·ligent i suggeridor de diversos aspectesdel pensament «sociolingüístic» fusteria, un dels més lúcids dels que han aparegut49.D'altra banda, cal destacar l'interès d'algunes de les introduccions dels volums de labiblioteca «Joan Fuster» de Bromera. Així, alguns d'aquests textos, són estudis degran penetració que van molt més enllà de l'interès estricte d'una introducció general,com ara els treballs d'Albert Hauf {Misògins i enamorats), Antoni Martí (Les origina-litats) i Isidre Crespo (Aforismes).

Finalment, només restaria assenyalar la publicació d'una petita biografia divulgativa,i amb clara intenció pedagògica, que no pretén ser un estudi biogràfic en profunditati, doncs, no aporta gaires dades noves a les ja conegudes50. Al marge d'aquesta produc-ció dedicada específicament a l'obra de Fuster, cal esmentar una sèrie d'estudis quehan abordat el context històric i intel·lectual d'aparició de l'obra fusteriana pelque fa al País Valencià51. No podré referir-m'hi ací en profunditat, però cal destacardues característiques: en primer lloc, que omplen uns buits fins ara clamorosos enla comprensió del passat valencià més recent; i, en segon lloc, que ens ajuden asituar Fuster en el seu temps, encara que, en algun cas, aquest no haja estat l'objectiuexplícit dels autors. Cal destacar en aquest sentit la contribució de Xavier Ferré, el

ra fusteriana és el de Carme GREGORI: «L'humor segons Joan Fuster», Quaderns de Filologia,VI (2001), pp. 101-118. A més, cal esmentar les reflexions lingüístiques de V SALVADOR:«Dialectologia fusteriana», a Els arxius del discurs. Episodis valencians d'història social de lallengua i la literatura, IIFV/PAM, València-Barcelona:2001, pp. 199-205.

49 X. VALL: «Joan Fuster i l'existencialisme», a Les literatures catalana i francesa al llarg delsegle XIX i Les littératures catalane et française au XIXème siède, PAM, Barcelona:1997, pp.366-384; Carme GREGORI: «Joan Fuster: el compromís d'un escèptic», a Les literatures catalanai francesa: postguerra i engagement, PAM, Barcelona:2000, pp. 187-212; i G. CALAFORRA:«Sobre Joan Fuster», a G. CALAFORRA: Paraules, idees i accions..., op. cit., pp. 180-212. D'altrabanda, cal apuntar també l'estudi de J. BORJA: «Joan Fuster: el descrèdit dels absoluts», Revistade Catalunya, 167 (2001), pp. 22-33.

50 F X. BLAY et al.: Joan Fuster des de Sueca. Setanta anys de vida i obra, Nau Llibres, Valèn-cia: 1998.

51J. BALLESTER: Temps de quarantena (1939-1959), Eliseu Climent, València: 1992; S. CORTÉS:València sota el règim franquista (1939-1951), IIFV/PAM, València-Barcelona: 1995; B. SANZi M. NADAL: Tradició i modernitat en el valencianisme, Eliseu Climent, València: 1995; J. A.SoLVES: El pensament nacionalista valencià. Les reflexions sobre el fet nacional valencià: 1962-1997, tesi doctoral publicada en microfitxa, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona:2000, de la qual es pot llegir un resum titulat «Pensament social i qüestió nacional al País Va-lencià» a R. L. NlNYOLES (ed.): La societat valenciana: estructura social i institucional, Brome-ra, Alzira:2000, pp. 369-387.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


qual als seus dos volums sobre el nacionalisme valencià de la postguerra, tot i noocupar-se explícitament de Fuster, en certa manera el converteix (millor dit, la pro-posta fusteriana) en el centre de la seua reflexió52. Ferré, a partir de la seua identifica-ció plena amb el projecte fusteria, ens ofereix una interpretació canònica del naciona-lisme catalanista al País Valencià, la qual sovint s'acosta al tòpic. Siga com siga, elsseus llibres, que fan un desplegament empíric molt considerable i de gran interès,són de gran importància i ens ajuden a comprendre més acuradament el contextpolític valencià, encara que de vegades no demostren el que l'autor pretén.

L'aparició d'aquestes obres fa pensar, potser, en una creixent consciència de lanecessitat de preguntar-nos amb certa perspectiva quin és el lloc que ocupen Fusteri el fusterianisme en el nostre passat i en el nostre present. Lògicament, aquestareflexió afecta el significat futur, el llegat del pensament fusteria. Res millor per aplantejar aquesta dimensió que un debat al meu parer transcendental com és el pesdel passat, de la interpretació fusteriana de la nostra història.

Utilitzaré com a punt de partida l'opinió d'un excel·lent coneixedor de la historio-grafia valenciana com ho és Pedro Ruiz Torres, el qual ha reflexionat sobre els èxitsi les limitacions de l'herència fusteriana en l'àmbit de la recerca històrica. Ruiz parteixde la base del reconeixement a la decisiva importància i la fecunditat de l'obra fuste-riana en la renovació de la visió del passat valencià. No ens trobem, en absolut,davant un desconeixedor de l'obra de l'assagista ni de res semblant a un antifusterià.El que m'interessa destacar sobretot és que, a partir del primer impuls que va donarFuster, Ruiz detecta que «Mientras la investigación sobre el pasado valenciano transfor-maba enfoques y problemáticas, introducía nuevos y múltiples factores que no encajabanen puntos de vista demasiado simples o reduccionistas de nuestra historia y situaba losprocesos sociales en tiempos y en espacios diversos, la concepción nacionalista clásicade nuestra historia continuaba imaginando las naciones como sí fueran sujetos colectivossituados más allá del cambio producido por la propia historia. De ahí el divorcio crecienteentre historia científica y nacionalismo que parece haber creado actualmente una sepa-ración entre ambos: un número cada vez más grande de estudios de nuevo tipo secontraponen a ciertas síntesis históricas de carácter nacionalista que apenas toman encuenta los resultados recientes de la investigación histórica. No es seguro que ello acaberesolviéndose con la aparición, o bien de una nueva interpretación histórica, capaz dereforzar o de provocar otro tipo de conciencia nacionalista, o de un nuevo nacionalismodispuesto a pensar la historia de una forma distinta. Puede, por el contrario que lahistoria y el nacionalismo dejen de relacionarse tan estrechamente como lo han hecho alo largo de los dos últimos siglos.»53

52 A més de diversos articles que avançaven diferents aspectes, vegeu sobretot X. FERRÉ:No tot era Levante feliz. Nacionalistes valencians (1950-1960), Alambor, Benicarló:2000, iAbans i després de «Nosaltres, els valencians», Curial, Barcelona: 2001.

53 Vegeu E Ruiz TORRES: «Nacionalismo y ciencia histórica en la representación del pasadovalenciano», aE FRESTONÍI. SAZ (eds.): De la revolución liberal a la democracia parlamentaria.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

418 FERRAN ARCHILES

Podem discutir, però no és aquest el lloc, la conclusió final que apunta a la impossi-bilitat que des de certes posicions inspirades pel nacionalisme siga possible pensarel passat d'una manera no essencialitzant o ahistòrica, o encara que siga possible enabsolut pensar el passat sense cap adherència nacionalista de cap mena. Crec, però,que té raó Pedro Ruiz quan assenyala que s'ha produït una dissociació entre la produc-ció historiogràfica que als darrers vint anys s'ha anat acumulant i la elaboració desíntesis que oferien una narració del passat valencià d'inspiració nacionalista. Nocrec que aquesta dissociació es degà al fet que s'afirmés una noció ahistòrica de lanació54 (tot i que és cert que aquesta és essencialment definida en la tradició delnacionalisme valencià), mentre que estaríem al davant d'una historiografia dels anysposteriors que portaria implícita una impol·luta superació de tot nacionalisme. Mésaviat cal buscar-la en el fet de no haver estat capaç d'integrar les noves recerques.Això és, per exemple, el que s'ha esdevingut amb una obra com la de Joan FrancescMira, Sobre la nació dels valencians. En realitat, el significat polític del llibre haenfosquit el fet que, si bé les conclusions pel que fa a la identitat nacional delsvalencians s'han transformat, no ha passat el mateix amb els fonaments historiogràficsd'arrel fusteriana, que resten intactes55.

A més, la narració d'inspiració nacionalista sobre el passat valencià té el problemade no haver estat capaç de renovar el repertori de problemes a investigar. Notable-ment preocupada pels problemes del desplegament col·lectiu identitari (amb lesfrustracions i les possibilitats de futur incloses) no s'ha reciclat davant una societatque potser no es plantejaja el mateix tipus de preguntes. Res d'això no significa queno siga capaç de fer-ho, però aleshores li caldrà descentrar algunes de les assumpcionsbàsiques que organitzen els seus pressupòsits narratius.

Però, a més, em sembla que Pedro Ruiz ens ajuda a detectar el major problema enaquest moment. Per més que es pretenga dissimular, el fusterianisme, o meramentla inspiració de tall fusteria, ja no lidera els programes d'investigació ni els gransmarcs interpretatius en la historiografia valenciana. Almenys no ho fa en l'àmbit dela història contemporània ni en la modernista (i em sembla que es podria afirmarque tampoc en economia ni en sociologia, que sempre havien estat bastions forts).El fusterianisme és cada dia més quelcom destinat (sobretot) a nacionalistes valenci-ans, més o menys malavinguts.

Valencia (1808-1975), Biblioteca Nueva/Universitat de València/Fundació Cañada Blanch,Madrid-València:2001, pp. 19-48 (cit. de les pp. 47-48).

54 No tinc clar si Pedro Ruiz al capdavall invalida una visió nacionalista (que seria equivalenta restar més enllà del canvi històric) —valenciana o no— sinó qualsevol visió que parle delmanteniment d'un subjecte col·lectiu en el temps. Si el punt clau és que allunyar-se del na-cionalisme és no ser ahistòric, no puc sinó estar-hi d'acord (per al cas valencià o no), però noho estic si es tracta de negar qualsevol manteniment d'una identitat col·lectiva.

55 En aquest sentit, vegeu les reflexions de M. MARTÍ: «Alternativa nacional i història»,Hac, 1 (2001), pp. 23-38.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


No seré jo qui afirme que s'ha exhaurit el potencial que l'obra de Fuster va iniciar,ni de bon tros. En la meua opinió, però, resta obert el dubte del futur. Crec que,més que treballar des de dins del paradigma fusteria en exclusiva, cal comptar ambles seues aportacions, però cal mirar d'incorporar problemes i perspectives que per-meten una mirada al passat (i al present) valencià diferent. Crec que la llengua i lamemòria són dos elements centrals, però no exclusius per a convertir-los en l'eixque fonamenta la interpretació del passat col·lectiu dels valencians56. Cal repensarla identitat valenciana com a subjecte passat i present, però amb una definició que,al mateix temps que contemple la diferència, permeta una concepció no essencia-litzant.

Per acabar ja amb aquest repàs bibliogràfic cal referir-se a la celebració de «l'anyFuster» del 2002, que ha significat un darrer impuls a l'aparició de treballs dedicatsa l'estudi de la seua obra. Tres han estat les publicacions més re llevants fins al moment,tot i que se n'han anunciades algunes més abans que acabe l'any. Destaca, entrealtres coses per haver resultat guardonat amb el premi Octubre d'assaig 2001, JoanFuster: converses filosòfiques, de Júlia Blasco (Tres i Quatre, València: 2002). El grosdel llibre és la transcripció de diverses converses mantingudes entre Júlia Blasco, elfilòsof Josep Lluís Blasco i Joan Fuster entre 1979 i 1981. Aquestes converses haviende ser el germen d'una investigació acadèmica posterior sobre el pensament filosòficde Fuster que finalment no es va realitzar. Les converses, però, inevitablement desbor-den l'estricta temàtica que les havia originades i s'ocupen de qüestions i reflexionsdiverses de la política valenciana i d'altres de l'obra fusteriana en general. Abans dela transcripció de les cintes enregistrades, la introducció de Júlia Blasco fa un recorre-gut per alguns aspectes del pensament de Fuster, lògicament amb un especial èmfasien els temes filosòfics.

Som davant una aportació cabdal a la bibliografia fusteriana? La resposta, al meuparer, no pot ser positiva. D'entrada, i atesa l'extensió de les converses, la part quehi correspon hauria de ser la més valuosa del llibre. En canvi, i sense negar que hi hamoments d'indubtable interès, no crec que la transcripció literal represente unaaportació fonamental ni revele aspectes que no coneixíem de l'obra fusteriana. Defet, moltes vegades la conversa no passa d'un xafardeig amè i distret, el qual potserajuda a entendre el Fuster oral però no pas a fixar el seu pensament. En aquestsentit, una pregunta capital és saber fins a quin punt es tractarealment d'unes conver-ses filosòfiques. Inevitablement, de la mateixa manera que ho fa l'autora, el lectores veu obligat a qüestionar-se sobre la condició de «filòsof» aplicable a Fuster. Segonsla meua opinió, resulta molt instructiu l'intent de Júlia Blasco per relacionar i analitzarel pensament fusteria amb la filosofia del llenguatge, singularment amb l'obra deWittgenstein. Per més esforços que els interlocutors hi fan (sovint les aportacions

56 Aquesta és la proposta que fa A. FuRIÓ: «Nosaltres els valencians, la vigència d'una pro-posta historiogràfica i política», L'Avenç, 251 (2000).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

420 FERRAN ARCHILES

de Josep Lluís Blasco són les més aclaridores) resulta clar que Fuster no respiragaire per aquest cantó. Un altre exemple és el que representa la reflexió sobre latècnica, aquest sí correctament traçat per Júlia Blasco, però que, francament, nosembla cap originalitat de Fuster. Sens dubte, saber quina és la posició fusteriana ésinteressant, però no representa cap innovació ni cap il·luminació filosòfica de granabast57. I a la fi, potser, el que resulta més sorprenent és que, en canvi, no s'abordencom caldria l'anàlisi d'aquells autors o corrents que més han influït en el pensamentfusteria. Fuster —crec que es pot afirmar sense por d'equivocar-se— era sobretotun homme delettres i la seua formació provenia sobretot de l'àmbit literari. Subsidià-riament, com a intel·ligència inquieta i voraç que era, va absorbir lectures dels aspectesdel pensament més diversos. Al meu entendre, hi ha tres grans moments amb influèn-cies molt marcades en el pensament fusteria que no apareixen gaire explicitats alllibre. En primer lloc, als anys quaranta i cinquanta, en l'etapa de formació, Fusterva estar marcat per autors com Spengler, i sobretot Ortega, del qual tot just s'hi diures. De fet, com passava a la majoria dels millors joves de la seua generació, senseOrtega no s'entendria pas el pensament fusteria, incloent-hi els efectes de l'allunya-ment. En segon lloc, estaria la influència perdurable de la cultura francesa de post-guerra, amb l'existencialisme com a signe i la figura de Sartre com a símbol. Entercer lloc, cal esmentar la influència del marxisme, i especialment de Gramsci. Ambtot això no pretenc afirmar que Fuster seguís al peu de la lletra aquests autors, sinóque, distanciant-se'n o aprofundint-hi, va construir el seu món de pensament. D'altrabanda, el llibre no mostra massa interès a presentar l'evolució o les etapes de formaciódel pensament fusteria, sinó que, més aviat, el mostraja madur i tancat, però tambéuna mica ahistòric.

No és massa sorprenent, doncs, que si poc de tot això apareix a les converses,tampoc no ho trobem a la introducció58. Aquesta resulta més aviat prima, bastidafonamentalment sobre el contingut de les converses i un nombre bastant reduïtdels llibres i articles de Fuster, i encara menys de la bibliografia existent sobre laseua obra, poc representada. En aquest sentit no supera, ni de bon tros, aportacionscom les d'Antoni Riera sobre diversos aspectes del pensament fusteria. En algunaocasió, a més, l'exageració de la valoració del pensament fusteria arriba a extrems

57 Potser per a defensar millor aquesta posició, Júlia Blasco ha arribat a afirmar que «Fusterera un entusiasta de les tecnologies i de la ciència. Ara, per exemple, podria ser un fanàtic deCastells i de les noves tecnologies», entrevista de Lourdes Domínguez a Júlia Blasco al suple-ment Cultura de XAvui (6-VL2002). Una cosa, però, és una actitud general coincident i unaaltra de molt distinta actualitzar la vigència d'un pensament que caminava en una altra direcció.No podem oblidar que la visió que Fuster tenia dels mitjans de comunicació de masses (latelevisió, sobretot) era molt negativa. Difícil llegat per a l'era de la informació.

58 En realitat, la part més substancial del llibre ja havia estat avançada el 1993 per la mateixaJúlia Blasco a «Les filosofies de Joan Fuster...», art. cit., ones reproduïa la carta més interessantde les que, en facsímil, apareix a l'annex d'aquest volum de converses.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


francament compromesos. Per exemple, en parlar precisament de la caracteritzacióde Fuster com a filòsof, després que l'autora carregue, així com el mateix Fuster,contra la «púrria medieval», hom pot llegir: «Així, sentències com ara "hi ha unamena d'escriptors que podrien definir-se com 'senyors que no han llegit mai Plató',per exemple Pío Baraja", amb la qual, per dir-ho de manera col·loquial, mata dospardals d'un tret: la seua admiració per la prosa platònica, i la ignorància de la patumbarojiana. De fet, a parer de Fuster, és imprescindible, per a considerar-se part de lacultura occidental salvar Plató, Aristòtil, sant Tomàs, Descartes, Kant, Hegel. Unavegada assimilat tot això, podem passar a Sartre, Russell, Wittgenstein, perquè encas contrari, podria entendre's que la 'Història de la Filosofia és aquell capítol de laHistòria de la literatura on s'arraconen els llibres il·legibles'. Perquè, si el filosofésun literat il·legible, o tracta sobre temes que excedeixen la raó, el producte seranllibres il·legibles i per tant inútils.»59 Al marge que no queda gaire clar que el finaldel paràgraf es derive del començament, em sembla que resulta del tot excessiuconvertir el que és més o menys una boutade de Fuster (intel·ligent i malpensada,com solen ser les seues) en una lliçó d'història de la filosofia.

El segon dels textos més destacats apareguts enguany ha estat el llibre de Josep Ma-ria Muñoz Pujol El falcó de Sueca (Proa, Barcelona:2002). Aquesta obra es presentacom una ficció biogràfica sobre la vida de Fuster, i manté un equilibri inestable entre lacondició novel·lística i l'assaig biogràfic, potser no del tot reeixit en termes literaris.Està construït amb materials que van des de la memòria personal de l'autor sobre Fus-ter fins a altres testimonis que recull o reprodueix, passant per l'ús de materials provi-nents de textos del mateix Fuster. Quan se'ns hi ofereix una informació, resulta difí-cil saber fins a quin punt es prioritza més la versemblança literària que l'exactitud. Cer-tes vacil·lacions en la cronologia i algunes errades alerten el lector que aquesta obraés una ficció que cal llegir sense creure literalment el que s'afirma. No estem, per tant,ni ho pretén l'autor, davant una biografia en el sentit estricte de la paraula.

El problema és que el lector tampoc no acaba d'obtenir la sensació de trobar-sedavant una pura ficció, ja que el buscat «efecte» de realitat no deixa de ser un tretpresent al llarg de la novel·la. En la meua opinió, la crítica més important que cal feral llibre no rau en el fet de ser una ficció i no una biografia canònica (aquesta és unaopció perfectament legítima) sinó a no ser capaç de transcendir, precisament, ambèxit, aquesta dicotomia entre la realitat i la ficció. Malgrat això, no vull deixar deconstatar que l'autor fa algunes reflexions i mostra algunes intuïcions ben remarca-bles, que potser són el millor del llibre.

Muñoz Pujol hi parla —la qual cosa ha estat un dels elements més controvertitsdel llibre— de certs aspectes de la vida privada de l'escriptor sueca, endinsant-se endimensions sovintpoc contemplades en altres obres. D'altra banda, però, pel que faa la figura pública, el llibre queda pres en excés de la visió més tòpica de l'assagista.

59 Reproduescun paràgraf complet de Júlia BLASCO: Joan Fuster: converses..., op. cit., p. 76.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

422 FERRAN ARCHILES

Contravenint a una de les normes més importants en l'escriptura d'un text biogràfic,la figura i els pensaments de Fuster semblen estar traçats de manera precisa i inevitabledes del primer moment. En lloc d'una evolució, assistim a un desplegament de lafigura intel·lectual i, en definitiva, del mite. A més, aquesta caracterització tòpica deFuster se sustenta sobre una visió acrítica tant de la seua obra com del contextvalencià en què apareix. La visió que Muñoz Pujol té de les generacions influïdesper Fuster i del País Valencià és ortodoxament fusteríana. Així, per exemple, la valora-ció de la generació dels anys seixanta és prou ditiràmbica, mentre que el passatvalencià (en aquest llibre, gairebé tot el que hi ha abans de Fuster és passat valencià)resulta incomprensible60. Fuster, en alguns moments, sembla literalment un profetaen el desert, com quan s'afirma: «De moment no podia ser guia d'una ciutat que novol ser-ho, no podia ser Mestre d'un País que es nega a ser.»61 En aquest cas, l'autorde la novel·la comparteix plenament la visió que el mateix biografiat defensava, laqual cosa és legítima però complica encara més el projecte literari. Un altre exempleremarcable és l'aproximació a la transició democràtica valenciana que li resulta aMuñoz Pujol, literalment incomprensible, ja que la resistència o l'allunyament deles posicions fusterianes li semblen purament il·lògics.

Potser, ara com ara, l'aportació més interessant en aquest any 2002 ha estat l'ediciód'un número monogràfic sobre Fuster de L'Espill, una revista que va fundar ell mateix.A més de les cartes inèdites a què ja m'he referit, aquest número destaca per lapresència de catorze articles que aborden aspectes ben diversos de l'obra de l'assagistasueca. D'altra banda, aquests textos estan elaborats tant per autors que podem consi-derar especialistes en l'obra fusteriana com per autors que no s'hi havien dedicatmai. Amb extensió diversa, podem trobar algunes valoracions globals de la seuafigura (Antoni Furió, Enric Sòria o Josep Palacios) o bé articles específicament de-dicats a la història (Eva Serra) o aspectes de la història literària (Vicent J. Escartí), lacrítica literària (Antoni Martí) o l'art (Xavier Antich).

Al meu entendre, entre els estudis més extensos destaquen especialment algunsarticles com els d'Antoni Seva, que fa una intel·ligent valoració global de l'obrafusteriana i la permanència de la seua construcció intel·lectual, la imaginativa aporta-ció de Dominic Keown (no exempta de problemes) sobre la «localització» del pensa-

60 Per exemple, quan ha de dibuixar una conversa entre Eliseu Climent i Maria ConsueloReina (amb la presència de Vicent Andrés Estellés) per tal de vincular incriminatòriamentLas Provincias —quan aquest diari encara no havia entrat en el seu xuclador anticatalanis-ta— amb posicions retrògrades, l'autor la mamprèn amb Teodor Llorente. Aquest, anomenat«don Teodoro», és caracteritzat ni més ni menys que com a «perfecte intrigant i demagog»;ibidern, p 166.

61 Ibidern, p. 92. D'altra banda, en aquest llibre hi ha certa tendència a mantenir un llenguatgereligiós, una certa sacralització de diversos aspectes de l'activitat nacionalista fusteriana (vegeu,si no, com estan titulats alguns capítols, com ara «Santuari», «El nou testament», «Dies percreure que hem viscut»).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


ment fusteria, o l'excel·lent lectura poètica que fa Sam Abrams (probablement deles millors que s'han fet mai) farcida d'intel·ligència i sensibilitat.

A més d'aquestes aportacions, al 2002 s'ha editat el volum a càrrec d'Isidre Crespoamb els textos que Joan Fuster i Josep Pla s'hi van dedicar, i al qual ja m'he referit al'apartat anterior tot assenyalant els materials inclosos. Cal referir-s'hi ara per destacarque el llibre porta un breu pròleg on s'apunten algunes de les característiques quetenia la producció fusteriana respecte de Pla. Dissortadament, es tracta de meresinsinuacions, per suggeridors que siguen alguns dels camins traçats. Així doncs,com ja va passar amb el volum Josep Pla/Joan Fuster del 1997, continuem sense unestudi que aborde en profunditat aquest aspecte que pot resultar —atesa la continuadaatenció de Fuster per Pla— ben interessant.

Pel que fa a les investigacions acadèmiques, el panorama no ha canviat massa. Hidestaca la tesi doctoral de Joan Borja «Anàlisi del discurs fusteria: teoria del coneixe-ment i estratègies comunicatives en la prosa d'idees de Joan Fuster», llegida a laUniversitat d'Alacant l'abril del 2002. Aquesta obra resta encara inèdita, si bé l'autorens ha donat un brevíssim tast sobre el concepte de ciència en Joan Fuster que fasuposar la qualitat de la resta de la investigació62. A més, hi ha en marxa una altratesi doctoral sobre l'obra de Fuster63. Cal destacar que aquestes investigacions acadè-miques són dutes a terme per joves investigadors, i seria de desitjar que això fosl'indici de l'aparició de nous temes i enfocaments. Al llarg del 2002 també han apare-gut aportacions bàsicament de caràcter més breu en setmanaris i publicacions periò-diques com El Temps o Levante-El Mercantil Valenciano, de les quals, atesa la seuanaturalesa, m'ocuparé al darrer apartat64.

A part les publicacions en curs65 i altres aportacions laterals66, aquest és el balançfins avui. I el balanç és agredolç: d'una banda, hihacertareactivació de la producció,però de l'altra hi ha la sensació que no hi ha hagut un impuls suficient de renovaciódels estudis, ni en les perspectives ni en el canvi del clima intel·lectual, amb alguna

62 J. BORJA: «La ciència segons Joan Fuster», Mètode, 33 (2002), pp. 16-20. A més, enaquest any 2002 s'ha presentat el treball d'investigació de J. VlDAL: «El lideratge de JoanFuster», al Departament de Dret Constitucional de la Universitat de València (inèdit).

63 F ARCHILÉS: «Nació i nacionalisme en l'obra de Joan Fuster». A més, Faust Ripoll estàelaborant una tesi doctoral sobre el món cultural del primer valencianisme a la postguerra,

64 Dossier «Abans i després de Joan Fuster», El Temps (25/VI-1/VII-2002); dossier «Lavigència del pensament de Joan Fuster», Lluita, 225 (juny 2002), amb uns brevíssims articlesde Maria Conca i Xavier Lluna i una entrevista, que ocupa la major part del dossier, a JaumePérez Montaner; suplement cultural Tosdata del diariLeva/jfe-£'MV'(19-IV-2002), amb arti-cles de Manuel Ardit, Antoni Furió i Ferran Archilés.

65 L'editorial Afers, a més del present número monogràfic de la revista Afers, té en marxaper a aquest mateix any el projecte d'edició d'un volum que recull una àmplia selecció de lesentrevistes realitzades a Joan Fuster. D'altra banda, l'autor d'aquestes línies ha preparat l'article«Ni carn ni peix...? Joan Fuster i la identitat nacional dels valencians», El Contemporani, 25(2002), pp. 70-77.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

424 FERRAN ARCHILES

digna excepció, certament. La tensió a qué al- ludia al principi entre les herències delpassat en la manera de mirar l'obra fusteriana i els nous interessos no ha acabat deresoldre's, i potser això explica els dubtes que amb vista al futur presenta el llegatde l'obra de Fuster. Perquè encara la recepció d'aquesta depèn massa de polèmiquesdel passat i la producció que s'ha dedicat a la seua anàlisi pensa més en la defensa deconviccions que no a demostrar que el seu valor no ha estat simplement conjuntural.

En bona manera, la producció sobre Fuster ha estat feta per seguidors fidels seus.Com va dir un dels seus analistes (i no oposant-se, tot s'ha de dir), la bibliografiaque s'ha escrit sobre l'assagista «respon gairebé tota a uns plantejaments críticsanunciats i extrets directament de la seua obra». I és que, afirma Xavier Lluna, «Fusterno necessita intèrprets. D'ell mateix i de les seues idees n'ha parlat ell suficient, i dela manera més límpida. Només cal prestar-li atenció.»67 Naturalment, aquesta afirma-ció és una exageració, però expressa un punt de vista que, compartit conscientment0 no, molt sovint ha estat practicat pels estudiosos de Fuster.

Hi cal afegir que, a causa de la confusió de la vessant política amb la resta de l'obrafusteriana, l'anàlisi se n'ha ressentit. Ha dit Francesc de Paula Burguera: «Fusterens va obrir el camí: l'únic camí possible. No n'hi ha d'altres. (...) Ja sé que Fus-ter no era pas la Bíblia. Evidentment. En tot cas, però, va deixar escrit el Gènesi, elprimer llibre del Pentateuc. Si algú vol negar el Gènesi fusteria està en tot el seudret. Però haurà d'escriure, a continuació, el seu Gènesi alternatiu. I fins ara, ningúno ha estat capaç de fer-ho.»68 O en paraules de Ferran Garcia-O li ver, les perspectivesque va obrir Fuster: «Els Països Catalans, aquella'unitat en tràmit', era una possibili-tat, o més aviat l'única possibilitat.»69 Fins a nova ordre, Fuster apareix com l'horitzóinsuperable del nostre temps. Una posició legítima, però també problemàtica.

En definitiva, deu anys de producció sobre l'obra de Joan Fuster mostren avançosindiscutibles, però també una valoració global farcida de curiosos desequilibris. Perexemple, s'ha avançat molt en l'estudi dels aforismes fusterians (sens dubte una deles vessants més atractives de la seua obra), i fins i tot disposem de dos estudissobre els seus pròlegs. També la producció poètica ha merescut un continuat interès,així com també l'aproximació biogràfica. En canvi, hi ha àmbits complets de la seuaobra que a penes si han estat tractats, com ara bona part de la producció periodística.1 encara més sorprenentment, assaigs com Nosaltres, els valencians i bona part de la

66 Per exemple el llibre d'A. BELTRAN: Els temps moderns. Societat valenciana i cultura demasses al segle XX, Tàndem, València:2002. Aquest és un reportatge entre periodístic iassagístic en què s'aborden diversos aspectes de la societat valenciana del segle XX i en quèhi ha un diàleg amb, entre d'altres, l'obra de Fuster, tot i que no es tracta exactament d'unestudi sobre aquesta.

67 X. LLUNA: «Fuster a través...», art. cit., pp. 42-43.68 Vegeu F. de E BURGUERA: «Fuster indefugible», a A. GÓMEZ i A. MARTÍ (eds.): Fuster,

entre nosaltres..., op. cit., p. 245.69 Vegeu F GARCIA-OLIVER: «Fuster i 'nosaltres'», Caràcters, 5 (1998).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


seua obra política han estat molt citats i molt discutits però no pas analitzats. Quantindrem una edició anotada del Nosaltres, per exemple?

Epíleg: perill de canonització? Joan Fuster en l'any Joan Fuster

La celebració de l'any Fuster ha estat marcada per un clima ideològic i polític queajuda a conte xtualitzar millor la producció bibliogràfica ja esmentada, però que vamés enllà. A partir, sobretot, del mes d'abril i coincidint amb la data de la mort deFuster, al mes de juny, s'ha anat desenvolupant una polèmica amb molt diversesintervencions. Es tracta bàsicament d'una polèmica desenvolupada des de les pàginesde la premsa o de setmanaris, i bàsicament amb protagonistes valencians70.

El tret que més destaca als textos que s'han creuat i que marca, en definitiva, elcontext intel·lectual de recepció de l'obra als deu anys de la mort de Fuster, és el tode marcada polèmica política. D'aquesta manera, un cop més, la valoració de l'obrafusteriana depèn d'aquesta dimensió. I no es tracta només de la valoració dels textos«polítics» de Fuster, sinó també del conjunt de la seua producció. Entre altres coses,perquè la major part dels participants en el debat creuen que no és possible separarels textos d'assagisme més genèric dels més marcats pel context polític. A la fi, laconseqüència més directa és que la crítica i l'anàlisi dels continguts de l'obra fusterianaresten supeditats a la dimensió política, reproduint-se un cercle viciós d'afinitats ienemistats gairebé irreconciliables.

El segon tret més remarcable seria, al meu parer, l'adopció de posicions de caràcterdefensiu per part d'aquells que consideren que l'obra de Fuster ha estat sotmesa aatacs (lògicament, atacs polítics) inacceptables. Aquestes posicions anirien acompa-nyades d'un replegament cap a les certeses del discurs i contribuirien de maneraconsiderable, i potser involuntària, a dificultar la renovació dels coneixements i lesvisions del treball de Fuster. Perquè més enllà de la crítica a les posicions polítiquesen debat, a la fi i de manera inevitable, resta també afectada la valoració de qualsevolrenovació de caràcter intel·lectual sobre l'obra fusteriana que estiga en joc. Comque el discurs fusteria es cristal·litza sovint de manera granítica, es tanquen les portesde la renovació futura de la recepció del discurs fusteria, ja que, habitualment, aques-tes posicions responen al passat, a polèmiques de comportaments i actituds delpassat, no pas del futur.

En tercer lloc, però en estreta vinculació amb els dos trets anteriors, caldria mesurarfins a quin punt les reiterades defenses de l'obra fusteriana responen a atacs vertaders.Com hem vist en analitzar la producció, relativament abundant, apareguda amb

70 Fins ara els articles apareguts a la premsa catalana han estat molt més escassos, i unamica al marge de la polèmica desenvolupada al País Valencià. Vegeu A. CoLOMINES I COMPANYS:«Deu anys sense Fuster», Avui (24-6-2002).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

426 FERRAN ARCHILES

motiu de l'any Fuster, és impossible trobar-hi ni un sol text —ni un article ni unllibre ni fins un article de premsa— hostil amb Fuster. Certament, el silenci ha estatla resposta de les autoritats polítiques valencianes, un fet assenyalat amb tota justícia.Però, en canvi, s'ha passat d'esquitllentes sobre el fet que l'esquerra valenciana icatalana o els nacionalistes del Principat i els mitjans afins tampoc no han destacatprecisament per la seua activitat. Una altra cosa és, naturalment, que, a la fi, l'objectiuúltim de la crítica siga estrictament polític i s'haja de llegir en clau valenciana. Això,però, ens porta a la segona conseqüència que voldria assenyalar. Ja l'he apuntadamés amunt, però crec que és important reiterar per què la qualitat de la producciósobre l'obra de Fuster és tan limitada. Per què s'han generat tan poques investigaci-ons? Per què hi ha tan poca renovació generacional entre els estudiosos? Per quèfora de l'àmbit del País Valencià aquesta atenció és encara més reduïda? Naturalment,el context de producció de qualsevol tipus d'obra no explica ni determina que esproduescaono. Però el clima intel·lectual al voltant de l'obra fusteriana, i el manteni-ment de posicions poc favorables a la recerca, han fet que l'atenció sobre la seuaobra decaiga. Tenen raó els qui diuen que Fuster és poc llegit, però potser és per lesraons inverses a les que s'afirmen habitualment. Potser el que passa és que Fusterno es llegeix, perquè no «cal». Ja n'hi ha unes receptes bàsiques, una visió preestablertadel que la seua obra vol dir. Sobra la indagació, el dubte, el matís, també.

En aquest sentit, estic d'acord amb les remarques que ha fet Enric Sòria en assenya-lar un doble perill respecte de la recepció present de l'obra fusteriana. En primerlloc, que a Catalunya Fuster no passa de ser un mestre «perifèric», i Catalunya és ones concentren la part més important de lectors i indústria cultural en llengua catalana.Al País Valencià, en canvi, «la presència física de Fuster, sumada al fet que es tractavad'un escriptor únic, tant entre la seua generació com entre les que el voltaven, pelsconeixements, l'actitud intel·lectual i la traça literària, l'han convertit en una figura co-lossal, de dimensions mítiques, respecte de la qual només és acceptada la veneració»71.

Ha estat Joan Francesc Mira qui ha donat el crit d'alerta, davant la possibilitat queFuster resultés, amb motiu d'aquest any Fuster però no només, «canonitzat». Miraha denunciat que «volen (ho vol una certa 'esquerra': la dreta l'ignora o se'n fot comha fet sempre) que ens mirem Joan Fuster com una mena de patró institucional,venerable, intocable, per omplir-se la boca invocant-lo, i poca cosa més. (...) Unaimatge per a la beatería, un sant. I els seus llibres com la paraula de Déu, que ésintocable, però impracticable.»72 D'aquesta manera, Mira ha cridat l'atenció sobrela possibilitat d'emprar la figura de Fuster com un recurs merament retòric, undispensador de credencials d'autenticitat, la invocació reiterada del qual justificariaqualsevol pràctica per allunyada que puga estar del significat real del discurs fusteria.

71 E. SÒRIA: «La penombra (momentània) d'un dàssic», L'Espill, 10 (2002), pp. 80-85 (cit. p. 81).72 J. F. MIRA: «Fuster canònic», El País (27-VI-2002), d'on provenen les citacions, i també

a «Paraules de J. F», El Temps (2/8-VII-2002), p. 98.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Paral·lelament, també Martí Domínguez s'ha pronunciat en un sentit semblant i,com en el cas de Mira, escrivint des de l'admiració a l'obra fusteriana («Per poc queconrees la llengua, per poc que t'estimes el país, has de ser fusteria», ha afirmat).Això, però, no ha d'implicar per a aquest autor cap mena d'admiració incondicional.Així doncs, adverteix que «les posicions beatifiques, les adoracions genuflexes, a lallarga condueixen a un anorreament mental d'una esterilitat espaterrant». Per a MartíDomínguez, «Fuster escriu com els àngels, però... no era un sant! Fuster és un delsintel·lectuals més grans que ha donat darrerament aquest país, però... rai si no pensa-ves com ell! Alerta, si dissenties una miqueta...»73 Segons la meua opinió, MartíDomínguez posa ací el dit a la nafra en advertir que, en realitat, la crítica a Fuster haestat molt difícil. Criticar la seua obra —millor dit, criticar els seus plantejamentsideològics— immediatament situava a qui formulés una qualsevol posició semblanten el camp de l'enemic. Un enemic que, atesa la recent història valenciana, significavacaure en la més gran de les ignomínies. El resultat havia de ser el que va ser, un excésd'admiracions i poca perspectiva crítica.

Davant aquestes opinions, però, s'han alçat diverses veus negant que existescacap perill de «canonització». De fet, aquests autors prefereixen insistir que el ques'ha produït és justament el contrari: l'oblit de Fuster i una valoració cada cop mésa la baixa del significat de la seua obra. En aquest sentit, i amb una argumentació defons bastant semblant, s'han pronunciat el periodista Jesús Civera74 i Gustau Muñoz,escriptor i cap de redacció de L'Espill En realitat, la posició del darrer és una micaanterior a l'encreuament d'opinions que ens ocupa. Es tracta d'una entrada del seudietari A ¡'inici del segle datada, el gener del 20017S. Aquest llibre, però, finalista delspremis Octubre d'Assaig del mateix any, ha estat publicat en el 2002. Amés, aquestaentrada del diari fou publicada a part com a article d'opinió a L'Avenç coincidintamb la commemoració de la mort de Fuster, i cal considerar-lo amb caràcter generaldins el mateix debat que la resta dels textos que esmentem76.

El text de Gustau Muñoz resumeix a la perfecció els arguments que defensen elsqui no només no veuen cap perill real d'exageració de la figura fusteriana sinó que,a més, es mostren preocupats justament pel perill contrari. En realitat, Muñoz esmostra preocupat no per la posteritat literària de Fuster sinó que la clau de la seuaargumentació es desplaça obertament a l'àmbit polític. «Es la posteritat política laque és dura», afirma. I es mostra preocupat per una doble font de perills: «No ésnomés la dreta de sempre, defensora de valors eterns, però. Ara, després de lesdefeccions de la tercera via, assistim a la desqualificació bastant sistemàtica de l'obra

73 M. DOMÍNGUEZ: «Tòtem Fuster», ElPaís (ll-VII-2002).74 J. CIVERA: «La canonización inexistente de Fuster», Levante-EMV (13-VII-2002).75 G. MUÑOZ: A l'inici del segle. Un dietari de reflexions, Eliseu Climent, València: 2002, pp.

24-26, però hi ha més entrades al dietari que insisteixen en alguns dels arguments esmentatsen l'escrit datat el 20 de gener del 2001.

76 G. MUÑOZ: «Deu anys sense Fuster», L'Avenç, 270 (2002), p. 5.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

428 FERRAN ARCHILES

i les propostes de Fuster a càrrec de tota una sèrie de grups i persones adscrites alnacionalisme, que hi veuen la font i l'origen de tots els mals, acceptant o assumintimplícitament, d'aquesta manera, el diagnòstic de sempre de la dreta en totes lesvariants. Es el cas d'alguns plantejaments ideològics de gent que té alguna influènciaal si del BNV» Muñoz, però, no s'atura ací, i fa un pas més enllà, de manera quetambé les revisions de caire intel·lectual entren en el seu blasme: «...també d'elabora-cions i revisions històriques més sofisticades. De vegades fins i tot es projectenenrere, amb un anacronisme flagrant, visions lligades a percepcions actuals, moltrelacionades amb la demonització del nacionalisme, i que prenen Fuster com a objec-tiu. Injustament.» Muñoz no assenyala quins són els crítics als quals es refereix(uns crítics nacionalistes que, paradoxalment, demonitzen el nacionalisme?), i final-ment no queda clar si el que assenyala és que la revisió política i la intel·lectual sóntotalment equiparables. Tampoc no queda clar si aquesta darrera és finalment equipa-rable amb el govern de la dreta valenciana, però s'hi insinua. En resum, conclouMuñoz, el «que no s'admet és la significació històrica i política de Fuster, una posteri-tat difícil»; davant un estat de conformisme cofoi «Fuster continua sent subversiu».Aparentment, doncs, les crítiques a Fuster «militarien» en el mateix bàndol dels quil'ignoren, la dreta valenciana77. La subversió fusteriana, per tant, quedaria (intel·lec-tualment?, políticament?) en altres mans ni dretanes ni nacionalistes. Més enllà dela legítima lectura política que fa Gustau Muñoz, però, aquesta valoració no fa sinóconfirmar les dificultats en què pot trobar-se tota crítica als plantejaments fusteriansquan la barreja de l'anàlisi i la valoració política és tan intensa.

Amb més extensió, i amb una major amplitud analítica, també l'historiador PauViciano, s'ha referit als crítics de l'obra fusteriana78. Aquest autor ha dedicat elsseus esforços a defensar la validesa de la proposta nacional, de la proposta políticafusteriana. Paradoxalment, Viciano ha insistit a destacar que Fuster no era un políticni es dedicava —pel que fa a la qüestió nacional— a cap recerca de tipus acadèmic. Idic que resulta paradoxal aquesta afirmació perquè l'objectiu de l'anàlisi que aquestautor emprèn és, precisament, polític, i de nou resulta aquest l'element clau per ajutjar l'obra fusteriana, jaque, com ha afirmat, «malgrat tot, i potser malgrat Fustermateix, els papers sobre la matèria nacional constitueixen una part indestriable de laseua producció com a escriptor i, al capdavall, són les pàgines que millor o pitjorllegides i compreses han motivat la seua projecció no sols en els cercles de lectorssinó també en el conjunt de la societat». Un cop denunciat l'oblit i el menyspreuque la dreta valenciana ha tingut envers Fuster, queda clar que l'objectiu principalde la seua crítica es refereix a les tres onades «revisionistes» que l'autor detecta. Laprimera, pels volts dels anys seixanta, seria la protagonitzada per la dreta franquista.

77 Una argumentació molt semblant és la que manté A. FuRIÓ: «La vigència d'un llegat»,L'Espill, 10 (2002), sobretot a les pp. 15 i 16.

78 E VICIANO: «La nació de Joan Fuster i els seus crítics», El Temps (25-VI/l -VII-2002).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


La segona, en canvi, produïda als anys vuitanta i noranta, «eren veritables revisionsque provenien de les files dels fusterians frustrats políticament i ben aviat peneditsideològicament». En definitiva, aquesta seria la característica més remarcable de latercera via, que «podria haver servit per dotar la dreta menys barroera d'un discurspolític capaç de tendir ponts amb el nacionalisme i pacificar el país», però que «haservit per a minar les posicions del nacionalisme polític, per apartar-lo de la resta deforces d'esquerra i posar-lo en perill de ser satel·litzat pel regionalisme conservador»,en la mesura que ha penetrat en sectors nacionalistes importants. La tercera onadarevisionista, finalment, s'hauria afegit a aquest context: «A la fi dels anys noranta,se sumava una nova onada revisionista de les idees de Fuster, també sorgida del na-cionalisme, però ara en un clima intel·lectual dominat per la satanització dels nacio-nalismes.» Aparentment, aquesta tercera onada es caracteritzaria per no ser tan direc-tament política com adreçada a una revisió intel·lectual més general: «Encara que enmolts aspectes les dues revisions se sobreposen, aquesta darrera no critica el suposatintel·lectualisme de Fuster, sinó que indaga en el seupensament nacional per descons-truir-lo i traure a la llum les seues insuficiències intel·lectuals. El que es critica sobre-tot és la qualitat del raonament fusteria.» En concret, aquesta crítica s'adreçaria a laconcepció «essencialista» de la nació que Fuster defensaria. Davant d'aquesta,la tercera onada defensaria una concepció no «etnicista» (basada en la llengua i lacultura) sinó cívica de la nació, quelcom que Viciano anomena irònicament comuna mena de reprovable «patriotisme constitucional» a la valenciana79. Per a aquestautor, ni seria possible ni desitjable l'absència d'aquest contingut fortament cultura-lista en la definició nacional (catalana, com en qualsevol altre cas). Per això, el mante-niment de posicions en aquella direcció no serien sinó potencialment antinaciona-listes, fruit d'un clima polític rebutjable. D'aquesta manera, la discussió de la definiciónacional fusteriana seria inacceptable i, en lloc de ser vista com una possible alterna-tiva de futur per al mateix nacionalisme, seria convergent amb plantejaments quetracten d'anihilar-lo. En definitiva, la crítica intel·lectual d'aquesta tercera onada noseria sinó política i una modulació de les formulacions de la Tercera Via80. L'argumen-tació de Viciano es desplega per tant en dues direccions: en primer lloc, defensa lavalidesa de la proposta nacional fusteriana, basada en la llengua com a criteri definidor

79 Potser, però, caldria discutir si aquesta atribució que fa Viciano als autors d'aquesta ter-cera onada revisionista és correcta, ja que no queda clar si el que aquests autors discuteixenés la presència de components «etnicistes» en la definició nacional o que aquests siguen unafonamentació essencialista. El meu punt de vista, a F. ARCHILÉS i M. MARTÍ: «Ethnicity, regiónand nation: Valencian identity and the Spanish nation-state», Ehtnic and Racial Studies, 24:5(2001), pp. 779-797.

80 Aquest autor ja s'havia referit en 1997 amb els mateixos termes als crítics del fuste rianismetant de la dreta com els provinents del nacionalisme, abans doncs que la tercera onada revisio-nista aparegués, la qual cosa palesa la continuïtat que estableix per al present. Vegeu E VlCIANO:Josep Pla/Joan Fuster..., op. cit, p. 453.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

430 FERRAN ARCHILES

bàsic; en segon lloc, apunta que, fins avui, cal afegir totes les revisions al bàndol delsan tifus te rians i dels nacionalistes penedits o disposats a satanitzar el discurs naciona-lista. L'objectiu de la posició defensada per Viciano és construir una crítica contra elnacionalisme majoritari. Curiosament, no es fa cap crítica a la resta de sectors del'esquerra valenciana, potser perquè han mantingut incòlume el discurs fusteria, toti no aplicar-lo a la pràctica.

En definitiva, per a Viciano —la qual cosa sembla ser la clau final de la seua argu-mentació—, la revisió de les idees fusterianes pareix supeditada al fet de la validesade la proposta nacional. Resulten, així, indestriablement unides totes dues dimensi-ons. Curiosament, però, això invalida cap possibilitat que l'actualització o larefutacióde la investigació dels temes tractats per Fuster puga resultar efectiva. Perquè ales-hores o bé s'ha de desvincular la proposta política de la proposta analítica, o bé homs'ha de replegar cap a posicions defensives.

En aquest sentit, al mateix número del setmanari El Tempsen què apareixia l'articlede Pau Viciano, s'hi publicava la transcripció d'una conversa amb la participació delmateix Viciano, els medievalistes Antoni Furió i Ferran Garcia-O li ver, el filòlegJosep Iborra i l'escriptor Gustau Muñoz. En aquesta conversa, dedicada a la figurade Fuster81, es tracten diversos aspectes de la seua obra, però centrats bàsicament enla validesa que té davant les opinions crítiques.

Resulta molt significatiu que davant la pregunta que fa el periodista Juli Capilla(ja en si plena de curioses ressonàncies retòriques), i que clou la conversa, sobre enquè i per què es va equivocar Fuster, la resposta recaiga sobre la història. Més encara,les intervencions deriven cap al debat de la industrialització del País Valencià des delsegle XIX i el manteniment d'una naturalesa agrària. Doncs bé, després de més dedues dècades d'investigacions en aquest sentit que han aclarit notablement aquestspunts i han refutat bona part de la construcció fusteriana, les intervencions sóngairebé unànimes. Així, Garcia-Oliver diu: «Un dels retrets que li fan a Fuster fareferència al fet que es va equivocar radicalment en el tema de la industrialització.Però quan Fuster parla de la industrialització pensa globalment el país. I el PaísValencià, als anys seixanta, des de tots els punts de vista, respira profundamentencara, malgrat la incipient industrialització de ciutats com ara València o Alcoi, unambient fonamentalment rural.» També afirma Antoni Furió: «Es cert que les estadís-tiques de finals dels cinquanta i principis dels seixanta, en el moment d'escriureNosaltres, els valencians, els percentatges de població activa dedicada al sector secun-dari, a la indústria gairebé igualen els de l'agricultura. Però també és cert que enaquests percentatges s'inclou la petita artesania tradicional, els teulars, els molins,els forns..., i que això pot distorsionar una mica la imatge. El retret que se li fa aFuster sobre la seua imatge excessivament agrarista del país em sembla, doncs, injust.Les estadístiques, analitzades en brut, no serveixen de massa, perquè se sobredimen-

81 «Fuster, mesura de tot un país» (signada per Juli Capilla), El Temps (2 5-VI/I-VII-200 2).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


siona el pes de la industrialització al País Valencià, que es va produir substancialmenta partir dels anys seixanta, i, per tant, després de Nosaltres, els valencians:»62 JosepIborra, més contundent si és possible83, diu: «Quan van reeditar La via valenciana,vaig buscar les possibles discrepàncies de Fuster amb Lluch i no les vaig trobar.Crec que s'ha creat el tòpic que Fuster es va equivocar en l'anàlisi de la industrialitza-ció. A la pregunta de 'en què i per què es va equivocar Fuster?' podríem dir queFuster en tot cas es va equivocar de país.» Segons Iborra, doncs, és el país el qui esva equivocar, mentre que la proposta fusteriana resulta vàlida en qualsevol cas. GustauMuñoz, si bé adverteix que no pot pretendre's un Fuster «omniscient», també opi-na sobre la industrialització que «tot plegat forma part d'aquells petits errors queno afecten el nucli central del seu plantejament». Finalment, Pau Viciano, reprenentuna argumentació defensada també per Furió, matisa que la posició fusteriana no hade ser vista tant respecte a la industrialització com respecte a la presència d'unaburgesia al País Valencià i si aquesta era o no nacional. Per a Viciano, en tot cas, alsegle XIX, «no hi havia encara una cultura pròpia característica d'una societat indus-trialitzada»84.

Lògicament, cal plantejar-se el dubte de per què els participants en aquesta conversamantenen aquestes valoracions. Segons la meua opinió, detecten —i això els menacap a una actitud de clar replegament— que, amb la revisió d'aquestes posicions,està en joc la fonamentació última del projecte fusteria: del projecte polític85. Aquestaincapacitat per a acceptar les correccions a l'argumentació fusteriana (que, recordem-ho, comparteixen amb el mateix Fuster) sobre el XIX i XX valencians es deu al fetque resulta funcional per a l'explicació dels comportaments col·lectius i polítics

82 Resulta sorprenent trobar aquestes afirmacions si es contrasten amb l'opinió del mateixautor quan afirma: «en efecte, moltes de les impugnacions formulades a Fuster ho són a par-tir de fets verificats després de l'aparició de la seua obra, com l'arrencada industrial i el fortcreixement demogràfic derivat de l'altíssima immigració, però d'altres remarquen insuficièn-cies clares de la síntesi fusteriana. Com la poca consideració que hi mereix la trama industrialvalenciana des de final del segle XIX o, ben lligada a ella, la presumpció de la inexistènciad'una burgesia comme il faut», a A. FURIÓ: «Nosaltres els valencians. La vigència...», art.cit., p. 73.

83 Josep Iborra ja havia mostrat aquesta opinió a la ressenya que va escriure amb motiu dela reedició del llibre d'Ernest Lluch. Vegeu J. IBORRA: «La peripècia econòmica valenciana»,Lletres Valencianes, 5 (2001), pp. 81-82. Vegeu una interpretació alternativa ala introduccióde V Soler de la segona edició de La via valenciana de Lluch, pp. 11 -54.

84 Paradoxalment, Viciano reconeix que el model fusteria que de l'existència d'indústria iburgesia s'ha de derivar a una burgesia nacional i nacionalisme és massa mecànic, però encanvi afirma que al País Valencià del XIX «la llengua no ha adquirit la funcionalitat que li exi-geix una societat moderna». Aquesta afirmació és a la base mateixa de la teoria funcionalistaque diu criticar en Fuster, ja que pressuposa una llengua nacional i una societat moderna—és a dir, industrialitzada— amb una estructura social diferenciada.

85 Me n'he ocupat a F ARCHILÉS: «Ni carn ni peix...?...», art. cit.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

432 FERRAN ARCHILES

especialment. Abandonar-la hauria afeblit la seua argumentació i hauria fet menysevident la proposta política de futur basada en un nacionalisme catalanista modernit-zador de la societat valenciana. En deixar que haja prevalgut una valoració sobre lavigència política de l'obra fusteriana, el resultat és el tancament cap a certes renovaci-ons intel·lectuals que haurien d'haver-se aprofitat per a transformar el discurs fusteria,no per a cloure'l.

Paga la pena de ressenyar ara l'opinió de Ricard Pérez Casado al seu article «Nosal-tres, els valencians», el qual està plantejat també com una defensa oberta de la vigènciadel pensament fusteria i —cal suposar-ho— especialment de Nosaltres, els valencians.Més que dedicar-se a argumentar en aquest sentit, però, Pérez Casado ho fa contrales posicions adverses o crítiques. Situa la seua posició en assenyalar que «Ara, sotal'onada conservadora que dura dècades, és moda la revisió». Aquesta revisió, però,no afectaria només el País Valencià, sinó també tot Europa. Per a explicar-nos enquè està pensant Pérez Casado ens recorda certa trivialització de la història apropòsitdel nazisme, amb un exemple italià. La memòria apareixeria com la gran víctima.Les insinuacions que hom intuïa s'aclareixen quan Pérez Casado explicita que «Elsqui saben anticipar-se, sovint, se'ls té per endevinadors de desgràcies, a la manera deCalcas, l'insigne previsor de les desgràcies dels troians. O se'ls té per visionaris, aeliminar, no cal aclarir-ho, i que potser fou el cas de Fuster.»86 Encara més clarament,afirma: «Aquests revisionistes d'ara escriuen la història coneixent-ne el resultat. Esuna aportació estèril, miserable. Podem preguntar-los, des de l'extrema esquerra,partidària de la lluita armada, als voluntaris de l'ocupació política i cultural de latransició ençà, què feien, què han fet per superar la incitació al debat de Fuster?Demonitzar-lo, menystenir la seua capacitat.» Resulta sorprenent que l'historiadorPérez Casado faça una afirmació tan estranya com ara el fet que li sembla deplorablei estèril escriure la història quan hom coneix el resultat final. Això és precisament elque fan els historiadors, ja que en cas contrari viuen els esdeveniments potser coma protagonistes i encara no se sap el desenllaç, i aleshores difícilment poden actuarcom a tais. Potser ho poden fer com a cronistes o testimonis, però no pas com ahistoriadors. Segurament, Pérez Casado tracta d'afirmar que hom no pot escriurela història com si tot hagués de conduir indefectiblement al final, a les conclusionsque va tenir. Que hom no pot negligir les solucions eliminades finalment, peròpresents, possibles molt més enllà de com fos el final.

Potser s'aclareix la posició de Pérez Casado en assabentar-nos que l'enemic queté al pensament és «l'altra via, a la qual alguns ara s'hi apunten, era el ratpenatisme ila seua successió». Aquesta seria, per tant, l'única alternativa a Fuster, amb la qualcosa, i contra el revisionisme, la vigència del pensament fusteria s'hi mantindria.

86 No és la primera vegada que s'insinua un vincle entre la relectura del fusterianisme i elrevisionisme tal i com aquest és entès al debat historiogràfic europeu. Això ja ho va fer A.MOLLA: La utopia necessària..., op. cit., p. 163.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Un cop més es tracta d'un article obertament polític, i on les anàlisis del pensamentde Fuster resten absents. Tampoc no resulta fàcil saber si els «revisión is tes» sónnomés polítics o intel·lectuals també (el llibre més recent esmentat per l'autor ésdel 1976, curiosament l'obra de Lluch, i ja no apareix cap referència posterior, llevatd'una sola excepció). El manteniment de la memòria, la vigència del llegat fusteria ila justificació de la política seguida pels fusterians, tot això contra un revisionismeequiparat amb el negacionisme, construeixen una visió monolítica del passat, enquè la crítica sembla difícil. Com, si no, s'ha d'interpretar el paràgraf final del text?:«fer País, fer ciutat al país de les ciutats, continua essent molt més interessant querevisar, des de la comoditat dels escons, acadèmics o dels altres, una obra que encarano ha estat superada. Qüestió aquesta que mereixeria alguna atenció addicional perpart del revisionisme, que pot arribar, per què no?, a considerar que el franquismecontribuí a conformar una societat més oberta, més pròspera, i possiblement mésvalenciana.»87

Dissortadament, el manteniment d'una visió auto ce lebrato ría del discurs fusteriaque dificulta l'anàlisi serena de la seua obra està més generalitzat del que seria desitja-ble. Potser qui ho ha formulat amb més contundencia ha estat Jaume Pérez Montaner,president de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana), d'altra bandabon coneixedor de l'obra de Fuster. Amb un discurs molt característic, opina que«Els antifusterians i, molts d'ells inconfessos, solen atacar-lo amb frases demagògi-ques i reduccionistes. Es l'actitud quejo he vist en gent que, en el fons, el que vol-drien és substituir Fuster. I és impossible perquè en aquest monja no hi ha Fusterspossibles i per ser successor autèntic de Fuster cal treballar moltíssim més i bastirun pensament molt més clar.» Fuster, per tant, és caracteritzat com a insubstituïblei, en el fons, impossible de superar. A partir d'ací es deriva necessàriament la plenavalidesa del discurs fusteria. Per això, Pérez Montaner afirma que el «de Fuster ésun pensament tan sòlid que ningú realment no l'ha pogut rebatre». I es refereixexplícitament a la tercera via; però la cosa arriba molt més enllà: «Realment és moltdifícil estar en contra de Fuster racionalment. (...) Qualsevol que el llegeix, estàd'acord amb els seus raonaments a no ser que tinga un pensament tan integrista ireaccionari que discrepar-hi siga gairebé una qüestió de fe.»88 Però, de fe de qui,podem preguntar-nos. Perquè amb aquest plantejament hom se situa (i hi ha moltd'unapetició de principi en l'argument) en una cadena d'afirmacions molt discutible.

A la fi, però, més enllà de defenses aferrissades i afirmacions contundents, el quecontinua estant en joc és saber quina serà lapervivència del discurs fusteria, polítici no polític89. Certament, cal lluitar contra tot antifusterianisme primari i, com amínim, estèril, però repetir com un mantra la validesa de les seues propostes, real-

87 R. PÉREZ CASADO: «Nosaltres, els valencians», El Temps (23/29-IV-2002), pp. 17-18.88 Aquestes citacions provenen de l'entrevista a Jaume Pérez Montaner a càrrec d'Alícia

Toledo i Núria Cadenas, cit., pp. 13-15.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

434 FERRAN ARCHILES

ment, no servirà de gaire si no som capaços de demostrar que la seua obra continuaoferint respostes, o plantejant preguntes que interessen la nostra societat. Esticconvençut que, com diu Enric Sòria, la de Fuster és a hores d'ara una situació depenombra momentània. També crec, però, que només mirant cap al futur serà possibleactualitzar un pensament que està molt marcat per un temps i un país passats.

Acabaré parafrasejant una citació de Karl Marx que em sembla que no hauriadesagradat pas a l'escriptor sueca. Fins ara els estudiosos s'han dedicat a interpretarFuster; el que cal, però, és transformar-lo. Em sembla que aquesta és l'única manerad'assegurar una posteritat de paper (tan permanent però tan fràgil) en la qual deixard'escriure —més exactament, que escriguen sobre l'obra d'un mateix— no signifiquemorir del tot.

89 Em vaig referir a aquesta qüestió a F. ARCHILES: «Per què llegir els clàssics? Per què llegirJoan Fuster?», Avui (1-11-2001).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

XAVIER FERRÉ I TRILLHistoriador

Lectures de Nosaltres, els valencians(1962-1977)

Introducció

Quan Edicions 62 anunciava l'onzena edició de Nosaltres, els valencians1 destacavaque «va ser el primer intent seriós de presentar —en una sòlida visió de conjunt,densa d'incitacions civils i intel·lectuals— el passat i el present dels homes que vi-

1 Segons dades del Dipòsit Legal del Registre de la Propietat Intel·lectual de la Generalitatde Catalunya i d'Edicions 62, Nosaltres, els valencians va tenir una primera edició de 4.000exemplars, segons consta a Edicions 62. Vint-i-cinc anys (1962-1987), Barcelona:1987, p.190. Lassaig ha tingut un tiratge total de 13.000 exemplars entre 1962 i 1974. Entre 1974i 1977 no hi ha dades editorials. Ala sèrie «El Cangur» se n'han editat dinou edicions entre1977 i 2000, amb un tiratge total de 55.000 exemplars. Ledició de novembre del 2000 vaconstar d'un tiratge de 1.000 exemplars. Deia primera edició en espanyol de Península (maigdel 1967), no n'existeix informació numèrica; mentre que deia segona edició (novembre del1976) se n'editaren 7.000 exemplars. Joan Fuster reconeixia que, segons els editors, s'havienvenut «més de 100.000» exemplars. Això no ho he pogut contrastar amb les dades subministra-des per la mateixa editorial; vegeu V MARTÍ: «Fuster incòmode», El Temps, 154 (1/6-VI-1987), p. 17. Pel que fa a edicions institucionals, la Generalitat Valenciana en va fer unal'octubre de 1992 per a commemorar els deu anys d'autonomia, amb un preàmbul, «La lúcidaveu pública», de l'aleshores president Joan Lerma en què destacava que l'assaig «va saberconvertir la paraula en un instrument de la realitat, aprofundint en les arrels d'un poble iabordant al mateix temps l'horitzó del futur amb propostes fecundes, des del compromís dela reflexió polèmica, després d'un llarg període històric d'estancament», p. 5. Per a la gèneside l'assaig, vegeu M. CAHNER: «Gènesi de Nosaltres, els valencians», El Temps (5-VII-1993),pp. 74-82. Quant a aquesta gènesi, l'assaig de Fuster va superar la censura en les edicions de

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

436 XAVIER FERRÉ I TRILL

uen entre Morella i Elx. Avui, després de trenta anys, encara és plenament vàlid icontinua essent el millor sobre el tema.»2 Aquesta voluntat de mostrar la historicitatde territori obeïa, però, a una màxima de «veure els problemes amb claredat» com amillor opció per a «enfocar llur resolució»3. Però, com es va construir socialmentaquesta vigència des de l'àmbit de recepció?4 Com era llegit l'assaig als anys seixantai setanta en un context de canvi social quant a la configuració industrial del PaísValencià? Es tracta de veure ara com aquest assaig ha esdevingut, des del subjectehistòric, un «clàssic de la modernitat» en plantejar, com tractarem tot seguit, unesbases crítiques —despreses del seu «racionalisme humanista»5— de consciència histò-rica de la societat valenciana, i de la resta dels països catalans, inexistents fins alesho-res6 : «Joan Fuster no és, doncs, el primer valencià que opta d'una manera decidida

1962 i 1964. L'informe del lector déla primera edició—aprovada el 24-111-1962— destacava:V«.obra en la que el autor trata de las virtudes del pueblo valenciano y de la historia de suformación como parte [é] tnica de España. El autor lamenta reconocer que el valenciano no escomo el catalán fuert[e] en sus convicciones lingü [í] sticasy de clase sino m [á] s bien es blando yentregadizo al abandono de lo suyo; espera no obstante que con el tiempo este fenómeno cambiey resplandezca la cultura valencianista. Puede Publicarse. El lector, Edo: José de Pablo Muñoz»(Madrid, 22-111-1962). L'informe del lector deia segona edició observava: «La galerada 166es el prólogo para una segunda edición de la obra Nosaltres, els valencians, en él el autor secongratula del éxito de la primera edición que dice ha de ser igual en el contenido que la primerasin adiciones. Hace profesión de defender los intereses y lengua valenciana y anuncia un librosuyo ya publicado en castellano. Se ve que es regionalista pero no da pruebas de separatismo.Creo que se puede permitir su publicación. El Lector, E Aguirre.» (Madrid, 9-III-1964), ArchivoGeneral déla Administración: caixa AGA 13.825, exp. 1.345/62. Fuster va atribuir la publica-ció de l'assaig a un «descuida» de l'aleshores ministre espanyol d'informació i turisme ManuelFraga, que «no le concedió de inmediato mucha importancia»; «El ensayo incisivo en Joan Fus-ter», a A. BENEYTO: Censura y política en los escritores españoles, Euros, Barcelona: 1975, p. 225.

2 Diario de Barcelona (12-V-1962), p. 44, i Grup del llibre (abril-juny 1994), p. 34. L'actua-lització de l'assaig quant a l'activació de la conscienciació lingüística i el (re) coneixement dela historia de la cultura a través dels clàssics: L'indépendant (Perpinyà, 23-VI-1992 ) i R.TEROL: Ciudad (Alcoi, 7-VII-1992).

3 R. TASIS: «Situació de Joan Fuster», Pont Blau. Literatura. Arts. Informado (octubre-desembre 1963), p. 198.

4 Nosaltres... condiciona les bases del «pensament social valencià» a R. L. NlNYOLES: ElPaís Valencia a l'eixmediterrani, L'Eixam, València:1992, p. 15.

5 G. MUÑOZ: «Política i societat en el pensament de Joan Fuster», a Homenatge a Joan Fus-ter, Consell Valencià de Cultura, València: 1994, p. 157. Per a la dimensió crítica de l'assaig,vegeu J. PLA: Obra Completa. Notes per a Sílvia, Destino, Barcelona:1974, vol. 26, p. 181.

6 Pel que fa a l'orientació de l'obra, J. MlLLÀS: «Joan Fuster, un nacionalista recalcitrante»,Triunfo (15-1-1977), p. 36. La consideració de Fuster mateix com a «primer teòric» del valen-cianisme en plantejar un quadre d'història general, a M. MUÑOZ: «Joan Fuster. Un viejoliberal», El País (17-X-1982), p. 14. Quant a les extrapolacions nacionalitàries de l'assaig aCatalunya i les Illes, B. PoRCEL: «Joan Fuster, indagador», Serra d'Or (desembre 1965), p.102. Per a l'establiment de la «presa de consciència» en el marc de la tasca dels intel·lectuals

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

LECTURES DE NOSALTRES, ELS VALENCIANS 437

pel gentilici 'catalans' com a comú a tots els pobles que parlem aquesta llengua;però sí que és el primer a encarar-se lúcidament amb totes les conseqüències implica-des en el nom.»7

El setembre de 1967, Fuster va fer unes reflexions al voltant del Nosaltres... Deiaque el llibre era «un paper més o menys urgent per la circumstància actual del PaísValencià», «un pamflet polític» assumit també com a «compromís històric»: com aconseqüència d'una concepció projectiva i cívica de la història, que esdevenia «simbio-si entre mètode i ideologia». I aquesta vinculació entre objectivitat i projecte fou laque, segons Ernest Contreras, li féu concretar una «tasca creadora d'història» quearticulava una «consciència històrica» i/o «la nostra moral com a poble»8. «Es unllibre pensat per a suscitar en els valencians una inquietud per la seva consciència depaís». Contreras destacava del seu assaig, i en general de tota la seva tasca intel·lec-tual, el fet de «poder[-lo] fer des del País Valencià», que els valencians eren «ellsmateixos» i que pertanyien al «món cultural i nacional català»9; però «primerament

i el fet nacional, M. BALDÓ LACOMBA: «La actividad cultural», a Nuestra Historia, València:1980, p. 181. Pel que fa a la manca d'elaboracions historiogràfiques, J. FUSTER: Nosaltres, elsvalencians, «Pròleg a la segona edició», Edicions 62, Barcelona:1964, p. 7. Vegeu també VM[ANSANET]: «Vigència d'un llibre essencial», Presència (22-VI-1997). Una interpretació dela vigència de les tesis de l'assaig de Fuster quant a l'actualització de la memòria històrica (enel context del nacionalisme d'estat), a F TORRENT: «Un llibre», Diari de Barcelona (8-III-1992). Fuster mateix també en reconeixia la vigència des de «Jas premisas y lo sustancial dellibro, es decir, el análisis de la realidad del País Valenciano» (entrevista de Víctor Mansanet,El Periódico, 14-IV-1992). Qui fou impulsor de l'assaig, MaxCahner, en defineix la significacióper al pensament polític català: «Però Fuster, de fet, no va haver de fer altra cosa que posaren ordre les seves idees, molt ben travades i documentades, amb les quals havia contribuït ala renovació del pensament polític català, a través del debat intel·lectual, però també del'acció pedagògica», a M. CAHNER: «Com va néixer Nosaltres, els valencians», Set Dies (12-VII-1992), p. X. Aquesta explicació dels orígens de l'assaig és contextualitzada per Fuster:«En l'origen del llibre hi ha molts anys d'haver anat predicant una miqueta, com fèiem enaquella època, xerrant fent conferències pels pobles, i de reflexionar sobre els problemes delpaís. Bàsicament, ja tenia clars tant la meua presa de posició ideològica com el material, lesreferències històriques»; vegeu E. SÒRIA: «Ser Joan Fuster, reflexionar, debatre, donar llum»,L'Ma, 6 (hivern 1992), p. 4.

7 J. VALLÈS (pseudònim de Joan Sales): «Hem guanyat una batalla», Diàleg (París, novembre1962) ressenya de Nosaltres, els valencians.

8 Vicent Ventura definia l'assaig de Fuster com «un llibre polític, la resposta política deFuster a una etapa nova del procés del nacionalisme al País Valencià»; V VENTURA: «Notessobre Joan Fuster i la política», L'Espill, 15 (tardor 1982), p. 122. Vegeu també E. CONTRERAS:Fuster, un clàssic del nostre segle (text íntegre del discurs que va pronunciar en l'homenatge aJoan Fuster que va tenir lloc a l'Ateneu Mercantil el juny del 1968), p. 10.

9 Joan Fuster, tanmateix, volia projectar la concepció nacional de Nosaltres, els valenciansnacionalment. Loctubre de 1962 tramet a l'editorial Armand Caraben un «Projecte de llibresobre 'ELS PAÏSOS CATALANS'». Era una visió que tenia en compte les estructures bàsiques de la

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

XAVIER FERRÉ I TRILL

haurien de formar, els valencians, una comunitat»10. L'afirmació de Fuster sobre elseu llibre era feta en un moment polític, quan precisament el nacionalisme valencià

història dels Països Catalans. L'estructura era la següent: «Introducció / Primera Part, Elsfonaments històrics: 1) L expansió de Catalunya i la 'fundació' de Mallorca ideï País Valenciàcom a països 'catalans'. Procés polític i demogràfic d'aquest 'fet'. La 'indiferenciació' devalencians i mallorquins fins al s. XV La compenetració cultural, econòmica i política delsPaïsos Catalans durant l'Edat Mitjana. 2) Començos del diferencialisme. Quan apareixen elsgentilicis 'valencià' i 'mallorquí' amb valor polític. La divergència de la problemàtica socio-económica interna de les regions. La 'independència' mallorquina. La qüestió del nom de lallengua entre els valencians. La unió amb Castella iles seves repercussions. 3) La disgregaciódels segles XVI-XVIII. Els patriotismes locals i l'espanyolisme. Perduració, com a reminiscèn-cia, de la consciència unitària. Les relacions efectives entre els Països Catalans, en l'ordrepolític, econòmic i cultural durant aquesta etapa. 4) Re descobriment de la unitat, amb laRenaixença. L'ideal 'llemosinista'. La projecció cultural del Principat sobre les Illes i el PaísValencià en el XIX. La presència valenciana i mallorquina al Principat. Les resistències particu-laristes. El pancatalanisme / Segona Part, La versió política del problema: 1) Renaixença icatalanisme polític. Per què la Renaixença prospera al Principat i no tant a les Illes ni al PaísValencià. La negativa dels valencians a polititzar-se: polèmica V Balaguer versus Llorente. Lapassivitat dels mallorquins. 2) La imitació 'regional' del catalanisme històric. El catalanisme,moviment classista: burgesia industrial i proteccionisme com a base. Levolució posterior:les dissidències iles reaccions contra el catalanisme conservador determinen, encara, la limita-ció 'regional' dels partits catalanistes que se li oposen. 3) La idea de la 'Catalunya Gran'.Factors que la promouen: a) tradicionalistes (suggestió sentimental de la imatge 'gloriosa' i'federal' de l'antiga Corona d'Aragó); b) lingüístics (unitat de l'idioma, circumstància de serels clàssics 'catalans' mallorquins o valencians, en la majoria dels casos); c) polítics (conviccióque les tres regions unides —o federades— pesarien molt en la política espanyola). Atencióatribuïda pels polítics del Principat al 'projecte' d'una 'Catalunya Gran'. 4) Les repercussionsde la idea de la 'Catalunya Gran' al País Valencià i a les Illes. / Tercera Part: El projecteunitari iles resistències que trobarà. 1) Importància del particularisme regional a cada unade les regions. El concepte de poble (o de nació). Importància del sentiment espanyolista.El 'sucursalisme'. 2) El problema dels noms. Valoració i abast. Els altres prejudicis: els antago-nismes econòmics, les rivalitats de nivell folklòric, etc. Unitat i dialectalització de l'idioma.3) Raons per a la unitat: a) teòriques o doctrinarles; b) pràctiques. 4) Les solucions possibles.Els arguments tòpics: a) espanyolista o criptoespanyolista: l'imperialisme (absorcionisme)'català', projectat sóbreles Illes i el País Valencià; b) comunista: l'imperialisme deia 'burgesiacatalana' a través de la idea de la 'Catalunya Gran'. Epíleg. Naturalment, la disposició finaldels capítols serà una altra, perquè l'estructuració del material disponible no podrà ser defini-tiva sinó en l'últim moment. Però el contingut del llibre serà, si fa no fa, el que acabo detraçar. La fraseologia a emprar vindrà condicionada per l'espectre de la censura, no cal dir-ho: però amb un mínim de cautela es pot dir tot o gairebé tot.» (Arxiu Joaquim Maluquer).Aquesta vessant de relació entre València i Catalunya, també va ser reflectida com a «.únicaposibilidad, para quien escribe» a la ressenya de Nosaltres..., Revista Europa, 49 (setembre1962), p. 25.

10 Declaracions de Joan Fuster a Lluís Videl Batallé, el setembre de 1967 a Sueca (ObraCultural de Buenos Aires. Fonoteca de l'Omnium Cultural). Tot i així, aquestes apreciacions

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


ja havia adoptat una forma orgànica, directament hereva de la del Moviment Social-cristià de Catalunya: el Partit Socialista Valencià. Aquesta consideració del llibre deFuster s'emmarcava, doncs, en una progressiva politització envers el fet valencià,que es pot vincular a la fase B, de socialització cultural i política, en l'articulaciód'un moviment nacional: «la seva obra restarà com un monument pedagògic, en elqual s'abeuraran les futures generacions, que tindran al seu càrrec la reconstrucciófederal dels pobles de llengua catalana»11.

Cal dir que d'aquest context es desprenien unes lectures de Nosaltres, els valenci-ans12. En aquest sentit, es produïa una correspondència entre intel·lectual-teoria(assaig) i subjecte. El receptor de l'assaig procedia majoritàriament dels nuclis univer-sitaris13, que assumien el repte del coneixement crític duts a la idea de País per oposi-

no eren noves. En una lletra a Vicenç Riera Llorca (Sueca, 9-VI-1962), Fuster reflectia lesprimeres impressions sobre Nosaltres, els valencians! les motivacions civicopolítiques: «Acabad'aparèixer, i ha causat una certa sorpresa —benèfica, cal dir-ho— entre el públic barceloníi del Principat en general. S'hi està venent bé, em diuen els editors. Espero que ajudarà a fer'obrir els ulls' a alguna gent respecte al 'cas valencià'»; vegeu J. FERRER I COSTA i J. PUJADAS IMARQUÈS (eds.): Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca, Curial, Barcelona:1993, p. 420.

11 Per a la fase d'intervenció intel·lectual en el moviment de construcció nacional, vegeuM. HROCH: La naturalesa de la nació, Afers/Universitat de València, Catarroja-València: 2001,p. 21. La citació correspon a F SALVAT: «Director de nuclis», Pont Blau, 121 (febrer 1963), p.38. La voluntat de futur per la qual va ser confegit l'assaig, a «Pròleg a la segona...», cit., p.11. Aquesta orientació va ser compartida al llarg de la dècada dels seixanta per historiadorscom Emili Giralt, qui va referir-se a la definició d'una «comunitat» no com a «realitat eternao prefabricada» sinó com a perspectiva de «futur» d'acord amb els «mitjans per a continuaressent-ho». Vegeu el discurs d'obertura del curs 1966-1967 a càrrec d'Emili Giralt, pp. 3 i 4(València, 9-X-1966).

12 Com destaca Josep Iborra, el llibre de Fuster tenia un destinatari: «Relacionats [aquellsjoves] més o menys personalment amb Fuster, s'identificaven amb la seua proposta cívica— 'fer país'. Ells amb les seues iniciatives —amb pintades i 'rutes', amb papers impressos ociclostilats, amb la paraula i l'acció— van bombejar la consigna de la 'normalitat', del'antiprovincianisme, per a un poble, la identitat nacional del qual —catalans— havien desco-bert, i també un nom inequívoc —'País Valencià'— que des d'aleshores començaria a fer-sehabitual com una fórmula —de vegades crit— de reivindicació col·lectiva, de 'decisió defutur'», a J. IBORRA: «Humanisme i nacionalisme en l'obra de Joan Fuster», tesi doctoral,Universitat de València, 1984, vol. II. p. 90.

13 Malgrat tot, la interpretació d'aquest assaig també es va fer des de sectors valencianistesdels anys trenta. Va ser el cas del castellonenc Àngel Sánchez Gozalbo amb un comentari delNosaltres... al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (juliol-setembre 1962), p. 444.Aquest intel·lectual destacava que es tractava d'una proposta «d'història sociològica» ques'identificava més amb la tradició de Jaume Vicens que no pas amb «l'ortodòxia civil» deTorras i Bages. Sánchez Gozalbo remarcava, però, que l'assaig hauria tingut una altra orientaciósi hagués existit en la contemporaneïtat valenciana vuitcentista un Claret, un Balmes o unTorras i Bages. Tot i això, el llibre era un «laudable intent en la creació d'un corrent depensament que amb saviesa constructiva i coherent» posava les bases d'«una autèntica ideólo-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


ció aun «patriotisme quietista i voluptuós»14: «la obra de Fuster es más ambiciosa [encomparació de La llengua dels valencians], pues abarca todas las realidades valencianas,de las que lleva a cabo una completa disección y valoración.»1S El context era, dones,caracteritzat per la cerca de referents culturals que impulsessin el (re) coneixementdels valencians16.

Així doncs, Josep Maria Espinas exposa l'actitud de Fuster en el propòsit de l'assaig:« Queda claro que Joan Fuster reacciona ante esta insatisfactoria situación con la máshigiénica de las actitudes; enemigo de la blanda resignación nostálgica, de la irresponsableasepsia y de la simple frivolidad, se enfrenta con el problema de la frustración valencianaobjectiva y éticamente; estudia los síntomas de la enfermedad, valora sus aspectos negati-vos pero también sus aspectos positivos, y propone la necesaria terapéutica. Las caracterís-ticas étnicas, lingüísticas, económicas, sociales, todo se ordena según aquel plan de in vestí-gacíón y de trabajo. Y todo, a priori, iluminado por una 'decisión de futuro'..:»Tanmateix, el llibre servia de referent a la resta del país: «Pero decíamos al principioque esta obra interesará también a los catalanes de aquí y a los baleáricos. En primerlugar, por cuanto tenemos en común en la Historia, en el presente y en el futuro; y luegoporque, si bien la realidad valenciana presenta rasgos muy peculiares y marcados, no

gia valenciana». Una altra sessió divulgativa del text de Fuster, fora dels àmbits universitaris,va ser feta ala Casa de València de Barcelona el 30-V-1962 («Joan Fuster parlarà de Nosaltres,els valencians»); s'hi destacava: «acaba d'aparèixer un llibre molt important Nosaltres, elsvalencians. En aquesta obra Joan Fuster, un escriptor que ha posat tot el seu saber al serveide la llengua dels valencians, planteja una sèrie de problemes: ¿què són els valencians? ¿quinaés la seva consistència de poble? ¿i quins els problemes que condicionen el seu destí col·lec-tiu? I com que Joan Fuster a través de Nosaltres, els valencians ha volgut i ha sabut contestaraquestes preguntes, els joves de la Casa de València li hem demanat que vingui personalmenta parlar-nos de tot això perquè ens interessa i, perquè ho considerem important i actual.»(Arxiu Casa de València. Barcelona). En la dissertació Fuster «Acabó lamentándose de que enel siglo actual no haya aparecido aún la tan esperada historia de las tierras valencianas, a pesarde la abundancia de documentos y material existente en archivos y que tanto contribuiría aponer en claro puntos de capital importancia, casi omitidos o ligeramente referidos en los únicostratados existentes que vieron la luz en centurias pasadas;» («Disertación de Joan Fuster»,Boletín Casa de Valencia (agost 1962), p. 2.

14 La citació és de L. V ARACIL: «Notes sobre un segle de vida valenciana», Serra d'Or(juny 1966), p. 21. D'altra banda, Joan Riera, aleshores universitari, comprenia que «nopodem triar l'absurd ni el desconcert. No tenim dret a somiar una pau casolana, còmoda idesficiosa; però tampoc fomentar l'aventura o l'ambició individuals. Hi ha una cosa que esdiu fidelitat i coratge...»; J. RlERA: «Parlem d'una Generació», Diàleg. Butlletí de la CambraSindical de la Facultat de Dret, 3 (abril 1961), València.

15 J. FAULÍ: «Noticia de Valencia», Diario de Barcelona (16-VI-1962), p. 38 (ressenya deNosaltres, els valencians).

16 «Els valencians necessitem conèixer-nos per a tenir 'una decisió de futur'. I crec que enaquest terreny encara podem avançar molt de camí»; a V MIRALLES: «'Conèixer-nos'», Jornada(2-X-1964),p. 4.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


pocas de las consideraciones que Joan Fuster apunta sobre su pueblo tiene para nosotrosuna virtud informativa y aleccionadora que sería imperdonable despreciar.» u

Josep Pla, coincidint amb la crítica suara esmentada, explicitava que Nosaltres...plantejava «unproblema de conciencia colectivo, es decir social», tot evidenciant lescrítiques des del nacionalisme d'estat: «FI libro será combatido, porque el jacobinismoestá muy arraigado.» Ara, l'assaig obria perspectives de futur des d'una voluntat desíntesi18 i compromís social: «El libro, escrito pensando en el futuro, está destinado adurar muchos años (...). Es un libro destinado a crear una gran cantidad de posicionesmeditativas y producir referencias innumerables (...). Es un libro escrito pensando noen subrayar los méritos del autor, sino pensando en la colaboración con el lector, con ellector de todas las generaciones presentes y futuras a que el libro aspira a llegar. Libroprofundamente antiprovinciano, aspira a lograr la esencia de su propósito: suscitarreacciones personales, movimientos mentales.»19 Però l'escriptor també considerava—mostrant cert acord amb les impressions fusterianes esmentades de 1967— quel'assaig era una «espècie de pamflet histórico-polític», adreçat a «espavilar els seuspaisans»20.

Introspecció

Alfons Cucó a Cataluña Exprés reconeixia que abans de la publicació del text deFuster, València era, «intelectualmente, la 'hermana pobre' de los países catalanes»11.A més, situava l'assaig en la línia metodològica definida per Vicens Vives i adoptadaper Joan Regla: la història com a decisió de futur. Es a dir, en valorava la innovacióque suposava superar el localisme: «Es un hecho comprobado que en el campo históricolas obras de los historiadores valencianos modernos—con alguna escasísima y relevanteexcepción— han adquirido siempre un tono estrictamente municipal. Planteada así lacuestión resultaba casi quimérica la posibilidad de escribir una historia —una síntesishistórica— aceptable del país valenciano. Y si la Historia viene a ser la búsqueda de un

17 J. M. ESPINAS: «'Nosaltres, els valencians', de Joan Fuster», Destino (16-VI-1962), p. 47.18 La valoració de síntesi en l'assaig de Fuster des dels factors estructurals socials, polítics,

demogràfics i culturals com a context per a comprendre la crítica al provincianisme, a R.TASIS: «Recensions» {Nosaltres, els valencians), Pont Blau. Literatura, arts, informació, 115(juliol-agost 1962), pp . 216-217.

19 J. PLA: «Notas a un libro sobre Valencia», El Correo Catalán (24-VI-1962), p. 18. Pla, ala ressenya del llibre de Fuster Poetes, moriscos i capellans, insistia que Nosaltres, els valencians,«su libro mayor», era el que «resume los primeros años de su experiencia vital»; J. PLA: «Elúltimo libro de Joan Fuster», El Correo Catalán (20-X-1962), p. 14.

20 J. PLA: Obra completa. Homenots. Quarta sèrie, Destino, Barcelona: 1975, vol. 29, p. 373.21 A. Cucó: «Un libro que urgía: Nosaltres, els valencians», Cataluña Exprés (22/28-VI-

1962), p. 10.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


pasado en función de una problemática del presente, la ausencia de un libro que fueranuestra definición en el tiempo resultaba entonces trágica: significaba que renunciába-mos, en realidad a existir como colectividad en la Historia.» El llibre de Fuster era laconcreció valenciana del projecte de Vicens esbossat a «Presencia valenciana»: «Asísiguiendo el pensamiento del doctor Vicens Vives, resultaba evidente que no se podíaescribir una historia consistente de los países catalanes, sin tener como apoyo la evoluciónde sus porciones fundamentales.» El llibre de Fuster —segons Cucó— omplia, doncs,el buit valencia. Primer, Vicens havia escrit Notícia de Catalunya, i ara Fuster elcorresponia, quant a model, pel que feia a València. Fuster mateix reconeix que elseu llibre seguia un «paral·lel», un referent, en la «intenció última»: conèixer-nos.L'obra, per a Cucó, era innovadora quant a la manera de plantejar el quadre històricde la societat valenciana: «Pero en realidad más que el trabajo de síntesis, el libro tieneel alcance de una inteligente sugestión, tanto del problema como de posibles soluciones».No obstant això, i després de fer un recorregut al llarg del volum (en què comentaaspectes de cada part: «els fets», «les indecisions» i «els problemes»), es deté breumenten la pugna d'interessos de classe i econòmics que hom suposava que hi havia entreel Principat i el País Valencià, i anota, comentant la manca de projecte —d'«ambicio-nes»— de la classe dominant, el valor afegit de l'antinòmia tòpica: lliure canvi-protec-cionisme, «aunque, naturalmente, ni todo el Principado era industrial, ni todo el paísvalenciano un vergel agrícola». Per aquesta sèrie d'elements i de plantejaments elllibre «urgía»22.

Però l'assaig fusteria també produïa reflexions que proposaven una anàlisi de lafunció social dels sectors universitaris23. Una reflexió d'abast introspectiu sobre elllibre de Fuster, la va fer Ricard Pérez Casado en col·laboració amb Vicent Àlvarez.A més de preguntar-se quin havia de ser l'objectiu de la seva generació, apuntaval'adscripció de classe dels sectors universitaris més polítics. Ja hi havia, doncs, unaclariment ideològic: intervenir en la societat, sí, però per a qui?: «Per a nosaltres el

22 En una anàlisi actualitzada, Cucó continua pensant que aquell llibre no partia de zero: hihavia una sèrie de trajectòries, de «biografies» que plantejaven l'existència d'«un compromíscívic». El que fa el llibre de Fuster és «clarificar» les idees que s'havien establert amb l'activitatprèvia. D'altra banda, per a Cucó, l'assaig de Fuster creava «un model, un primer aglutinantteòric», la qual cosa no es donava amb el valencianisme dels anys trenta. Cucó interpretavaque el llibre de Fuster era una concepció referent, que historiogràficament contribuïa desdel projecte de Vicens a la construcció d'una història nacional a partir de cada formaciósocial; A. Cucó: País Valencià. Qüestió d'Estat, Tres i Quatre, València: 1989. Una interpretaciósobre la interpretació fusteriana del caràcter «hobbesià» de l'Estat (espanyol), a A. Cucó:«Notes sobre el pensament nacionalitari de Joan Fuster», a Homenatge..., op. cit., p. 267.

23 Per a una anàlisi de la funció conscienciadora de l'assaig quant a «incitació», R. NlNYOLES:«Una perspectiva de la sociologia valenciana», a Estructura social del País Valencià, Diputacióde València, València:1982, pp. 13-31, i J. Picó: «País Valencià: sociologia de la sociologia»,Debats, 17 (setembre 1986).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


món ens presenta una sèrie innumerable de relacions humanes, dintre les quals nosal-tres també som una petita part, som part de la societat i, per tant, al reflexionarsobre la realitat arribem a la conclusió de que nosaltres també podem representarun paper en eixa societat, perquè som espectadors i actors alhora. Nosaltres ja con-templem el món i prompte advertim que hi han moltes coses que no ens semblenbé, pareix com si les relacions socials no es desenrotUassen tan bé com el que caldriaesperar. (...) Al reflexionar sobre la conveniència o la no conveniència d'adoptaruna postura sincera i autèntica ens sentim animats perquè notem que som molts elsqui, amb humilitat i perseverança, han iniciat el camí d'aquesta autenticitat: la injustí-cia en les relacions socials no és un mal incurable, els problemes econòmics tampocno són irresolubles, i una major convivència humana no hi és un mite. Es clar que laposició conservadora a la d'inhibir-se podria agreujar els actuals problemes, i fóraaleshores quan la posició més sincera resultava absurda. Però, mentre siguem moltsels qui pensem en la possibilitat de superació, l'utòpic de les solucions serà unaexcusa per a estar tranquil. Per tant la nostra voluntat de caminar colze a colzerespectant-nos els uns als altres crec que deu ésser la més pròpia i sincera, nosaltresdevem de responsabilitzar-nos davant tota la societat, davant el nostre poble, delnostre país i davant dels problemes socials i econòmics de les classes menys afavori-des. L'actitud conformista dels qui tot ho troben bé és fàcil i per això no ens deuseduir mai, almenys si creguem en algo supra-natural, i més encara si ens consideremi definim com a cristians.»24 Aquesta interpretació depenia, de fet, de dues variables:la pràctica política i la interpretació pròpia de l'assaig. Se'n va fer una abstracciócontextualitzada en el sentit del que proposava Fuster: una decisió de futur; intervenirper a transformar la situació25. Així, Marià Manent, des d'una tradició noucentista,va avaluar que: -«El libro de Joan Fuster es un examen riguroso del pasado y el presentede su pueblo, pero no surge de una preocupación histórica o cientíñca, sino de un clarodesignio transformador El análisis conduce aquí al consejo, al proyecto de acción (...).Lo importante es saber distinguir y delimitar los núcleos culturales e históricos.»21'

I aquesta transformació s'esdevenia en el context d'una nova concepció nacionalque es volia crítica amb el vuitcentisme valencià literari i polític representat perTeodor Llorente27. Així, Vicent Àlvarez comentava els aspectes generals del que

24 R. PÉREZ CASADO: «Nosaltres i el món», Albatros, 8 (1963).25 J. FUSTER: Nosaltres, els valencians, Edicions 62, Barcelona:1980, p. 20.26 M. MANENT: «Crítica» (Nosaltres, els valencians), Revista de Occidente, IV (1964), pp.

120 i 122. Tanmateix, l'objectiu final era presentar aquest assaig com un factor de «buensíntoma» per al diàleg peninsular en el marc d'una «reestructuración» política, p. 123.

27 «.Frente al renacentismo burgués de Teodoro Llorente, que sesteaba silvelísticamente bajólafronda de su generoso bigote, Joan Fuster opone la nerviosa e irreparable insatisfacción. Llorenteera un hombre que se quedó en la mitad del camino que es Valencia, Fuster lo ha seguido todo,y ni Perpinyà ni Alguer tienen secretos para él»; vegeu «Joan Fuster el difícil camino de lacultura», Cataluña Exprés, 20 (16/22-111-1962). Aquesta concepció tenia ressò éntrela intel-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


significativament entenia per «nou valencianisme» i de la incidencia de les idees delNosaltres... en aquest nou context polític: «Des de fa poc temps estem assistint auna esperançadora evolució entre els joves valencians. Avui estem visquent un mo-ment de ràpida politització i la naixença de formes concretes d'acció i d'integraciósocial. Es un procés en el que l'afirmació de la pròpia personalitat col·lectiva escombina amb la lluita per una societat més justa i per una solució a la qüestió del'estat espanyol. Les idees de Joan Fuster, desenvolupades en Nosaltres, els valencianshan incidit decisivament sobre l'actual generació que entra a la vida política; d'aquestaforma la conformació ideològica d'una generació està marcada pel plantejament deFuster.»28 Àlvarez explicitava que el «nou valencianisme» incloïa una sèrie de manifes-tacions civicoculturals, entre les quals calia parlar de les cançons de Raimon.

La ressenya que va publicar aquest cantautor a Destino, amb un títol eloqüent:«Realidades», situava el llibre en l'àmbit del coneixement real del que havia estat elPaís Valencià. Hi conceptuava la proposta de Fuster com a «llibre-guia» que contesta-va el tòpic. Raimon situava l'obra d'acord amb el que podia aportar a la societatvalenciana dels anys seixanta. Deia, pensant en termes de «nuestro futuro»; «Creoque los valencianos hemos llegado a un punto de nuestra existencia, como colectividad,en que no nos basta ya la retórica del tópico y el elogio patríotardo, a un punto en queno nos interesa 'elJardín de ñores', 'el sol de alegría', ni la tierra de artistas', etcétera,mientras existen unos problemas acuciantes y vivos que nos muerden en la piel denuestra cotidiana vida. La agricultura valenciana está en un momento crítico, el procesode industrialización que comenzó una iniciativa privada no parece cuajar por falta deapoyo y de capital.» Raimon, doncs, lligava l'interès del llibre —el marc i l'òptica:l'orientació— cap als problemes, cap a la realitat social d'aleshores. Relacionava elfet de servalencià amb la globalitat social i econòmica. Es a dir, demostrava com unamanifestació política de la consciència nacional havia de reflectir també la qüestiósocial. I concloïa la seva reflexió tenint en compte aquests darrers aspectes: «Quèsom —què son— els valencians? Es hora de examinar a dónde queremos llegar y cuálesson las razones que nos han empujado a nuestra actual situación. Sólo conociéndonospodremos arribar a mejorarnos, a afirmarnos, a 'ser valencians' en definitiva. En este

lectualitat europea. Les critiques a la reproducció de les estructures —socials i polítiques—idealitzades que havien de superar els moviments nacionalitaris, a R. LAFONT: «Nouvellesvoies pourle regionalisme», Le Monde (31-VII-1968). R. Ninyoles també demanava de desen-volupar una «direcció intel·lectual que done sentit als esdeveniments»; R. NlNYOLES: «Cons-ciència lingüística. Vells tabús, noves exigències», Serra d'Or, 120 (15-IX-1969), p. 32. Sem-blantment, Salvador Salcedo inclou l'assaig de Fuster com a factor decisori del «canvi dementalitat» en sectors universitaris quant al fet nacional —cultural valencià (lingüístic, histò-ric) — als anys seixanta; S. SALCEDO: «Confusión en la cultura valenciana», Nuestro Tiempo,222 (desembre 1972), pp. 106-107.

28 V ÀLVAREZ (pseudònim Joan del Puig): «Realitats i perspectives del nou valencianisme»,Endavant, 141 (juny-juliol 1964).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


camino le debemos mucho a Joan Fuster por su seriedad científica, por su posiciónabierta a cualquier sugerencia y a punto para rectificar sí se le demuestra su error:»29

Des del vessant sociològic, Lluís Aracil aportava una altra concepció del Nosal-tres...30 Allò que en centra l'atenció és la historicitat. Es a dir, el que Fuster haguésapostat per «la preocupación por la Historia», cosa que l'havia de portar a veure queper a «Fuster, un país no es un espacio natural, ni tampoco una entidad metafísica, sinoun proceso»; aquest procés era el que, segons Aracil, duia a «las presuntas constantes[del país]», les quals han «de ser descubiertas en la línea evolutiva». Així doncs, unade les aportacions de l'assaig era contraposar els interessos polítics i econòmics de«las clases superiores y el pueblo». El marc historie conduiria Fuster a allò que Aracildenominava «elhilo de Ariadna» de l'assaig: la consciència de comunitat dels valen-cians31 (val a dir que, pera Aracil, el tema de la comunitat nacional, com a contraposi-ció a l'estat nacional i com a proposta estratégica, no era nou32). El tema de la cons-ciència de comunitat: les seves contradiccions en el cas valencià —allò que el mateixFuster havia reconegut com a «marginalisme»33— fou el tret que més accentuà Aracil,vinculat a la història. Segons aquest assagista, el que Fuster es preguntava en elllibre era com podia ser que, econòmicament, València fos dinàmica i, en canvi, pelque feia a consciència de país hi hagués una evolució estàtica (Aracil citaria del textde Fuster que els valencians eren «indiferentes o mistificados»). Aquesta era la contra-

29 LA COLUMNA DE RAIMON: «Realidades», Destino, 1.398 (23-V-1964), p. 59. Passats trentaanys de la primera edició, Raimon mantenia la vigència de les idees de Fuster: «ha fet moltavia. En alguns punts es nota el pas del temps. Es, però, un llibre magnífic, viu, molt viuencara», a «Commemorar», Diari de Barcelona (1-IIL1992).

30 Es tracta del comentari a la primera edició espanyola de l'assaig de Fuster publicada aPenínsula (maig del 1967), Revista de Estudios Políticos, 156 (novembre-desembre, 1967),pp. 310-312. Una altra nota que anunciava aquesta edició explicitava que Nosaltres, els valenci-ans «.abrió la caja de los truenos del nacionalismo valenciano al proponer un proyecto que favore-ciera 'aquella mentalidad común, unitiva, con la lengua de los Países Catalanes' {...). El volumenpretende trazar una historia del pueblo valenciano a partir de su contraposición a la realidad deCastilla. Joan Fuster, junto con el poeta Vicent Andrés Estellés, con el periodista Vicent Venturay el filólogo Sanchis Guarner, alentó la emergente conciencia nacionalista valenciana desdefinales del franquismo.»; Leer, 81 [1967?], Madrid (dossier «.Nosaltres, els valencians», Edicions62], Cal dir que aquesta primera edició espanyola (la segona consta del novembre de 1976)va ser obstaculitzada pel Ministerio de Información y Turismo, ja que considerà que EdicionsPenínsula era una editorial paral·lela a Edicions 62.

31 L. V ARACIL: [ressenya de Nosotros, los valencianos], Revista de Estudios Políticos (novem-bre-desembre 1967), pp. 310-312 (la citació és de la p. 311).

32 «.Naturalmente si hemos partido de la idea de una comunidad orgánica y escalonada, querecojay promueva la vida de los individuos en un proceso de integración social, debemos enfocarla cuestión práctica de estructurar las comunidades, y la cuestión estratégica de cómo conseguirlo,a partir de la realidad presente;» L. V ARACIL: «Comunidad nacional, comunidad supranacio-nal», Diàleg, 6 (març 1962).

33 J. FUSTER: Nosaltres, els valencians, Edicions 62, Barcelona:1980, p. 16.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


dicció fonamental del llibre, segons aquest sociòleg. El tema de l'antítesi entre forma-ció social dinàmica i formes de consciència de pertinença no era nou. Aracil deiaque Myrdal i Rostow havien plantejat la qüestió: «han subrayado la importancia dela conciencia de comunidad en el desarrollo económico». Tenint en compte aquestaspecte bàsic, Fuster obria aquella «decisió de futur». Segons Aracil —seguint Fus-ter— existeixen una sèrie de problemes palesos en el decurs de la història que, uncop establerts —mitjançant la introspecció, una manera de qüestionar-se aquestesdeficiències—, demanen una decisió. El que destaca Aracil és que el llibre de Fuster,pel sol fet d'incitar a la reflexió sobre el poble valencià en clau històrica, era ja«estructural»: «A/b se trata, sin duda, de ofrecer una caracterización superficial [morfo-lògica], sino profunda [estructural]. Más aun: dinámica. El leitmotiv del libro es justa-mente la preocupación por la historia». Era a través de la historia que s'arribava a lacomprensió d'aquell fenomen de desajust entre una formació socioeconómica i elseu vessant de mentalitat col·lectiva. Aquesta mancança en el poble valencià requería—segons Aracil— una explicació global dels fenòmens socials: «En este caso concretohabrá que relacionar más claramente las descripciones psicológicas con la estructurasocial.»u Aquest esforç de Fuster per donar una visió estructural del passat valenciàfeia dir a Aracil que l'assaig del pensador era, fins aleshores, la «única aproximacióninteresante a la historia del país valenciano», per bé que aquella obra consistia nomésen « un esbozo susceptible de correcciones y ampliaciones»35. L'eixida d'Aracil era propo-sar metodològicament una col·laboració entre historiadors i sociòlegs per continuarcontrastant dades empíriques com havia fet l'assagista36. Aquestes van ser les lecturesdels sectors universitaris sobre el llibre de Fuster37.

34 L. V ARACIL: «Comunidad nacional...», art. cit., p. 312.35 Ibidern.36 Fuster mateix concebia l'assaig obert a noves revisions de sociòlegs i historiadors. Vegeu

I. MORA: «Joan Fuster», Dise, 31 (març 1992), p. 20. Aquesta idea també és mantinguda aT.MOLLA: Joan Fuster. Converses inacabades, Tàndem, València:1992, pp. 83-84.

37 Ràdio Túria, una ràdio organitzada pels estudiants valencianistes, va dedicar una ressenyaa la secció «El món dels llibres» en què va destacar que el llibre de Fuster era «el primerintent, sòlid i eficaç, de presentar una síntesi de la història completa del País Valencià».Aquells universitaris també remarcaven el fet que, des d'una «forta homogeneïtzació valencia-na», presentava una «interdependència» amb la «història» de les Illes i el Principat. El nomde Nosaltres, els valencians'també va ser referent per al programa de ràdio que va entrar enfuncionament des de Vila-real el maig del 1969. Un dels seus impulsors, Vicent Pitarch,vinculava aquesta iniciativa a l'impuls mobilitzador dels nuclis nacionals de la Plana: «Pensemdoncs, que el nostre programa podia constituir-se en un cert punt de connexió entre tots elsgrups o gent aïllada que es preocupen pels autèntics problemes del país. Voldríem arribar acada poble i oferir la nostra col·laboració a les persones combatives i inquietes. I alhora queels oferim el nostre suport, també els demanem el seu ajut.» El programa s'adreçava a «divulgarla nostra cultura i prendre contacte pels mateixos problemes que nosaltres»; V PITARCH:«.Nosaltres, els valencians», L'Estel, 1 (tercera època, maig 1969).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

LECTURES DE NOSALTRES, ELS VALENCIANS AA7

Des de la historiografia, el text va ser valorat per la seva capacitat de donar unavisió global de la formació nacional valenciana. Joan Regla, &Y índice Histórico espa-ñol, n'extreia la comprensió de les bases del dualisme estructural valencià, que des-prés desenvoluparia a SaitabííZ. Es tractava d'un «ensayo sóbrela mentalidad valencia-na» paral·lel al Noticia de Catalunya, encara que apuntava significativament: «no enel plano ni en el criterio, síen la finalidadúltima». La conclusió de Regla era que l'as-saig « valora como fundamental la aportación catalana» i «marca un hito en la biblio-grafía valenciana»39.

La ressenya de Miquel Tarradell a Serra c/'Orreflectia qüestions estructurals, peròtambé aspectes sobre l'ordenació del territori. Insistia en el fet que Fuster oferiaper «primera vegada» una visió del passat i de l'immediat present del poble valencià40,però alhora situava l'obra en l'espai català, ja que servia als «altres catalans»41 pertenir «una visió de conjunt» innovadora, atès que el llibre superava la literaturaerudita i situava la reflexió en termes històrics, pensant en «un poble amb personalitatpròpia», al mateix temps que acabava amb els «tòpics habituals i la retòrica tradicio-nal». Tarradell entenia que havia de constituir —com també preveia Octavi Saltor42—tot un «examen de consciència col·lectiu» per al Principat, ja que «la majoria de lesxacres que Fuster denuncia en la societat valenciana també es troben a la Catalunyaestricta o enllà del mar». Calia, doncs, llegir l'assaig des d'una òptica de complemen-tarietat nacional: «El problema, per als uns i per als altres, no és pas d'acceptar enbloc o de rebutjar detalls del llibre de Joan Fuster.» Finalment, també palesava unproblema de la realitat d'aleshores: la no-articulació del País Valencià sota el provincia-nisme i la denominació «Levante». La conclusió a què arribaren la majoria d'intel·lec-tuals fou que l'assaig fusteria era el reflex d'un procés d'innovació metodològica ihistoriogràfica: «Un dels assoliments més escaients de la Renaixença ençà en lesnostres lletres correspon a la historiografia. Ja veiem com Joan Fuster reïx, senseprecedents, a donar-nos una història vivent del País Valencià, a desgrat de les serioses

38 «El dualismo en Valencia y sus desequilibrios», Saitabi, 18 (1967), esp. pp. 66-69.39 R e s s e n y a d e J . R e g l a a í n d i c e H i s t ó r i c o Español, v o l . V I I I ( m a i g - a g o s t 1 9 6 2 ) , p p . 2 1 1 -

212. Una interpretació historiogràfica posterior—partícip d'aquell nucli universitari vale ncia-nista a començament dels anys seixanta— que situa Fuster en una concepció introspectiva,a M. ARDIT: «Joan Fuster i la història del País Valencià», a Homenatge..., op. cit., pp. 271-272.La valoració de la vigència de l'assaig, a A. FuRIÓ: «.Nosaltres, els valencians. La vigènciad'una proposta historiogràfica i política», L'Avenç, 251 (2001), esp. pp. 74-75.

40 M. TARRADELL: «Un llibre important», Serra d'Or (juny 1962), pp. 33-35. Joaquim Molasen fa una valoració paral·lela quant al programa d'establir un «plantejament sociològic» noculturalista; vegeu Llibre de l'any 1962, Alcides, Barcelona: 1963, p. 180.

41 ïbidem, p. 34.42 «Joan Fuster Ortells ha sido, sin duda, el autor valenciano actual que más ha sentido el

deber de introspección colectiva»; O. SALTOR: «Examen de conciencia», El Noticiero Universal(2-VIII-1962), p. 3.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


dificultats de documentació amb què per força ha topat.»43 Però, què se'n deia, deltext, des d'Alacant, pel que feia a la posició de Tarradell sobre «Levante»?44

Des d'Alacant, Josevicente Mateo va incloure una ressenya del llibre al setmanaricultural d'orientació plural La Marina45. En destacava la vinculació entre sociologiai història que hi establia Fuster: «Ha aunado con destreza magistral la investigación yel testimonio, los hechos, del historiador y el sentido interpretativo del sociólogo», ambla conseqüència que 1''assaig «será imprescindible para saber cómo configuraron y reali-zaron un concreto esquema de vida social e individual los hombres que desde el sigloXIII habitan entre los 'Ports de Morella' y el 'Campd'Elx'». L'aportació del comentari,tanmateix, també raía en la metodologia crítica emprada per l'autor a l'hora d'acarar-se amb els fets i socialitzar una consciència comunitaria de país: «El análisis deFuster ha partido de los hechos para atacar los problemas. Justo porque ha ensayado unlibro operante y no una suma de sabiduría más o menos erudita. Aspira, es innegable,a trascender la esfera intelectual para incitar a una toma de conciencia, a la adopciónde actitudes sociales concretas, a que sus paisanos adquieran o sacudan la responsabilidadhistórica que mantienen letárgica y sonámbula desde hace mucho tiempo.» I gràcies aaquesta situació s'adonava de la realitat de la cultura catalana i espanyola a Alacanti a la ciutat de València: «La historia es irreversible y hostil a todo ínmovílísmo. Y lahegemonía catalana, la cultura catalana se repliega paulatinamente, se radica aquí, conexclusividad, en reductos domésticos. El proceso de asimilación castellana es cada díamás vigoroso. En particular en ese cruce de caminos que por fronterizo es Alicante,limite Sur (...) y la recatalanización de Valencia parece más que dudosa. Y de ser deseable¿se toleraría?» Malgrat tot, el crític mostrava un a perspectiva de futur: «Resignémonostodos a esperar que el libro de Fuster, ya que no de terapéutica, sirva a los hombres deestas tierras como instrumento para conocer y explicarse su historia, es decir, ellos mismos.Siempre será un impulso.»

Aquestes primeres consideracions sobre el llibre de Fuster reflectien el fet quehavia estat interpretat sobretot per intel·lectuals46, cosa que explicaria el limitat ressòde la crítica a la ciutat de València. En efecte, una ressenya de l'obra va anar a càrrecdels crítics literaris Jaume Vidal Alcover i Rafael Ferreres a Levanté11. Ferreres expli-citava que mantenia uns posicionaments «distintos» als de Fuster, i observa que elllibre era fet amb un punt de vista més «afectivo que objetivo», elaborat com a conse-qüència d'una «obsesión», «la de conocer con hondura entrañable la vida y el destino

43 J. TRIADÚ: «A la recerca de nosaltres mateixos», Vida Nova, 28 (juliol 1963), p. 24.44 Una crítica explícita de l'àmbit territorial del «Levante», a M. TARRADELL: «El País Valen-

ciano del neolítico a la iberización», Anales de la Universidad de Valencia, XXXVI (1962-1962) (octubre 1961), pp. 11-12.

45 J. V MATEO: «Carnet de lecturas. Nosaltres, els valencians, por Joan Fuster», La Marina,130 (8-IX-1962),p. 6.

46 M. ALBEROLA: «Entrevista a Joan Fuster», El Temps (13-1V-1992), p. 22.47 R. FERRERES: «Hacia una definición de los valencianos», Levante (22-VII-1962). p. 2.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


de su pueblo». I preveient «todo lo que pueda provocar», reconeixia que era «el mejorde cuan tos desde hace años se ha preocupado por señalar y definir Valencia y sus hombres,en sus fallos y en sus grandezas». L'assaig destacava la historia dels valencians «nocomo hechos fijados en un tiempo, sino como materia psicológica» i «7a comprensióndel alma valenciana». I des de Valencia Cultural se centrava el comentarien el sentitque Fuster havia apostat per l'adscripció catalana dels valencians a causa d'una mancade confiança en la pròpia capacitat de reacció interna: «El mestre Fuster pot ser hajaapel·lat a solució tan radical —que jugula i secciona sense remei la unitat del Reial-me— per manca de confiança en la capacitat expansiva dels valencians.»48 Tot i així,eren comentaris que se situaven dins l'àmbit de pertinença valencià, en contraposicióa comentaris que qüestionaven el projecte nacional fusteria: «Estos aires nuevos quesoplan, cuando se trata de catalanízar nuestra geografía, nuestra cultura y nuestra histo-ria, no podrán significar una 'renaixença' del valencianismo, sino un empeño de integrarestas libres tierras valencianas, en el ámbito y el dominio del país catalán (...). Y contraesta triste empresa, los nacidos en esta vieja ciudad o en este reino de esclarecido linaje,nos proclamamos valencianos de Valencia, porque la historia, la cultura, la lengua, nosimpulsan a gritar nuestra independencia, enraizados en esta tierra barrada y azul, dosveces leal y coronada:»^ En un sentit semblant, la «lectura» realitzada per l'alacantíVicente Ramos observava: «Desmesurado, romántico e inútil nos parece el esfuerzodialéctico y propagandístico que viene desplegando nuestro admirado y viejo amigoJoan Fuster. Desmesurado y romántico, por cuanto su objetivo primordial sobrepasa,por una parte, los límites de la misma historia, a la que constantemente recurre, a la parque, de otra, aboga, en alarde de transnochados ideales, por una integración de carácternacionalista de tan estrecho cauce que es más hija de la Edad Medía, que de nuestrotiempo tan universalista. De aquí, su carencia de posibilidad y hasta de sentido. Enlíneas esenciales [Joan Fuster], basándose en aquellos catalanes que, a partir de 1238,inmigraron al recién nacido Reino de Valencia y menospreciando la influencia de lospueblos aborigen y árabe, aragonés y castellano, sostiene una entitativa cataianidad deeste Reino.»50

L'assaig de Fuster, tanmateix, generà també opinions d'intel·lectuals occitans i dela resta dels Països Catalans. Pel que fa a Occitània, Pèire Pessamessa va escriure'nuna ressenya a la revista Ocen què deia que trobava en l'assaig de Fuster una aplicacióper a Occitània, ja que l'assagista tractava un «tema que sembla ben lò nostre, o fau

48 V BADIA i MARÍN: «No és tòpic, no», Valencia Cultural, 27 (juliol-agost 1962), p. 1.49 M. MARQUÉS SEGARRA: «Valencianos de Valencia», Las Provincias (23-1-1963), p. 9.50 V RAMOS: «NO somos catalanes», Información (12-VII-1964), p. 24. En un mateix sentit

de crítica al Nosaltres... pel fet de no reconèixer aquest mestissatge, Diego Sevilla Andrésexposava: «.Nadie pretenderá revivirtristes recuerdos mundiales hablando de razas puras, aunqueentre nosotros existe quien [Joan Fuster] señala a los valencianos no catalanes como mediosvalencianos»; D. SEVILLA ANDRÉS: Unas notas sobre la personalidad valenciana, Escuela Socialde Valencia, València: 1970, p. 13.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


diré, que l'autor metéis resumís en doas paraulas: El desfasament entre allò que somi allò que hauríem d'ésser. >>S1 El llibre, que també era entès per Pessamessa com la«cerca d'aquela consciència istorica», és aplicat al cas occità pel que fa a l'espanyolitza-ció de Valencia i a la francesització d'Occitània al segle XIX, en contrast —segonsl'occitanista— «amb un païs força mai descatalanitzat que lo Principat»: «Benlèu emai, que vers la fin dau segle passat o a l'acomença d'aqueu, i aguèt una mena deparallelisme perfiech. Dau temps que teniàm un Felibritge pichòt-gorgés encigalat decançons e de solèus amb copa santa e ideologia neblosa, lo païs valencian s'acontentavadau rat-penat', societat folkloríco-castelhanízats les beusprímíers, d'un localisme ensor-dissentque, coma uei es limita, de fet, a les tendres in significan ces del folklore, de larivalitat esportiva e de la ponderació del paisatge familiar '.» Aquest estat culturaltenia una correspondencia amb l'absència d'industrialització a València, i situava lano-industrialització dins el principi de «7a llei dau desvolopament ínegau dau capitalis-me en Europa deseuberta per Lenin», la qual cosa havia comportat el naixement d'unaburocràcia estatal «céntrala» i una industrialització excèntrica. Aquesta conjunturaera aplicable al cas occità, jaque «podem mirar in vitro quasiment lo debanament del'experiència». Aquest context comparable feia que l'assaig de Fuster aprofités «força»un «obratge seriós, saupicat d'esperit càustic e de matèria viva», amb el qual «siàmembarcats, dísíá ben Pascal, e la tartaneta de València es benlèu amb aquela que seriàmlo mièlhs per fer viatge ensems».

Des de Ciutat de Mallorca, Josep Maria Llompart emmarcava l'obra en el conjuntcatalà i reconeixia la influència introspectiva de Notícia de Catalunya, de JaumeVicens, en el cas valencià. En fer un repàs al llarg del volum observava que Fuster eraun escriptor que no es deixa entabanar per «cómodos espejismos», perquè «le duele supaís y por ello no vacila en someterlo a las más dolorosas disecciones». Llompart explici-tava les preocupacions de l'assaig fusteria: «El punto de partida del libro de Fusterestriba en la desazón que todo valenciano siente al interrogarse acerca de su propio sercomo miembro de una colectividad diferenciada, su incertidumbre, su conciencia deque tal colectividad falla como pueblo normal...» I es demanava quan sortiria un assaigsemblant per a les Illes: «En efecto, la historia de estas tierras y estos pueblos —el Prin-cipado, Valencia, nuestras islas— que, aun a riesgo de herir ciertas susceptibilidades deprovincia, llamamos 'catalanes', ha sido objeto de deformaciones demasiado grandes,demasiado confusionarias (...) para no justificar sobradamente la urgencia con queVicens Vives lanzaba su divisa: 'conèixer-nos'. De aquí que Notícia de Catalunya/Nosaltres, els valencians sean dos libros que se complementan recíprocamente, y queel primero sirva al segundo como punto de partida para establecer, sobre la base esencialde la catalanidad, los rasgos específicos y caracterízadores del país valenciano y analizarlos problemas que tales rasgos han planteado a través de la historia y plantean en laactualidad. (...) ¿Cuándo tendremos [en al·lusió a Els mallorquins, de Josep Melià]

51 R PESSAMESSA: «Ressenya de Nosaltres, els valencians», Oc, 226 (1962), pp. 41-42.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


en las manos un libro que se titula Nosaltres els mallorquins, o mejor, sí se quiere,Nosaltres els balears ? he aquí una pregunta que debiera ser contestada con urgencia:^2

Aquestes lectures del llibre de Fuster, llevat de les comptades crítiques al marcnacional que s'hi proposa, incideixen, doncs, en la necessitat d'orientar la històriacap a la realitat social i, alhora, concretar una línia metodològica que plantegi elementsde reflexió sobre el procés de construcció d'una comunitat nacional: «La històriadels pobles, en tant que representa la versió nítida dels esdeveniments verídics inobles, és la manera de posar a l'abast de les generacions posteriors allò que térelació amb la vida d'una col·lectivitat definida al llarg del temps (...). Es que lahistòria per bé que és la lliçó més veraç de l'evolució i fixació de l'esperit material isubstancial, també pot ser causa d'erroni capteniment, segons sigui qui faci la pròpiainterpretació (...). Nosaltres, els valencians diu coses que, sense gens de dialèctica,no són sinóelresultatjustde capir i d'enfocar larealitat amb trets verídics, descarnáis:entelèquia i pauperisme d'allò que és substancial perquè reïxi i, en harmonia, ambplenitud, l'obra perdurable empresa amb determinació de demà.» I Fuster, com aintel·lectual crític, s'acara amb «el drama del nostre procés històric» i diu «un seguitd'informes de veritats que, posat a donar conclusions, ara són axiomes. Aquestesveritats roents que han estat, en el decurs de tota la nostra història, el llast a què hahagut de veure's mediatitzada per mor dels factors adversos, que han influït qui-sap-lo, en les avinenteses de la nostra formació nacional. Es, tanmateix, obrir fines-tres que, fins suara, havien enterbolit l'enteniment de molts connacionals, endutsamb l'esguard de les glòries verídiques o no, de les gestes dels nostres avantpassats.»Les perspectives que obria Nosaltres... eren metodològiques: «Cal anar, doncs, no-gensmenys, a una revisió que doni a la gent catalana, la posició que li pertoqui, netade prejudicis però amb la petja ben ferma damunt la terra i amb la convicció de leserrors i les qualitats a què es fa creditor tot acoblament d'individus, sigui racial ohumà.»53

Perspectives i «crítiques»

Pel que fa a les interpretacions ideològiques i polítiques cal esmentar, primera-ment, la visió crítica d'Antoni Jutglar, en el comentari de la segona edició de l'as-saig, escrita a Promos, revista intel·lectual pròxima al Frente de Liberación Popular[FLP]. L'historiador situava el llibre de Fuster dins la «problemática regional española»

52 J. M. LL[OMPART]: Diario de Mallorca (21-VI-1962). Trenta anys més tard Llompartremarcava que l'assaig de Fuster «tot i ésser un assaig brillantíssim, catecisme de molts nacio-nalistes, responia més a un desig que a una realitat; responia més a una visió idealitzada queno a una anàlisi rigorosa de la realitat sociològica del País Valencià»; «Entrevista», Diario deMallorca (26-VI-1992).

53 J. GRAU-ELIES: «Després d'una lectura», Ressorgiment, 567 (octubre 1963), p. 9.107.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


i veient que Valencia «no acaba de aparecer como un conjunto encajado», que es debatiaentre un «castellanismo vergonzante y anticatalanismo furibundo», deia que el llibrede Fuster pretenia un «conocimiento auténtico, enlazado con la Notícia de Catalunya,de Vicens Vives». Però aquí començarien les crítiques de Jutglar a Fuster: la maneracom era dut aquell coneixement, ja que Fuster no s'alliberava, «como la mayoría delos escritores que han afrontado la problemática catalana o de los 'países catalanes',délos complejos estrechos y particularistas, tejidos no por un pueblo o por una comunidadsino por un pequeño sector privilegiado —vinculado, en su equivalente geográfico másconcreto, a encarnaciones y mentalidades burguesas— de manera que, en más de unaocasión, el pasado, el presente y el futuro de una clase o sector pretende ser el pasado, elpresente y el futuro de toda la colectividad.» Jutglar, des d'aquesta òptica, diu que elscasos que analitza Fuster no superarien aquells complexos, i menysvalora els «factoresestructurales» en detriment de la «mitología de las grandes y bonitas ideas, alzadascomo airosas banderas, pero desarraigadas de una realidad humana que, de ningunaforma, puede dejar de sustraerse a las relaciones económicas y a las tensiones sociológicasque enmarcan lo que ahora está de moda llamar vida comunitaria». A la base, li feiaunaproposta d'anàlisi: «¿no crees que valdría la pena que, todos los que nos preocupamospor los problemas del conjunto sociológico en el que nos ha tocado vivir, hiciéramos unesfuerzo por romper la mitología de las abstracciones y de la acumulación históricadesarraigada de las tensiones socioeconómicas; superar los tópicos manidos y losculturalísmos; reflexionar y analizar acerca de nuestra auténtica realidad estructural ypor último, hacer un esfuerzo por huir de elucubraciones inconcretas y para encarnar-nos, en cambio, en las circunstancias reales dentro de las cuales —y sólo a través de lascuales— pueden tener valor todos los ensayos intelectuales y políticos que podamospresentar y plantear con respecto a nuestras comunidades?»54 La crítica de Jutglar secentrava, per tant, en el fet que Fuster no havia centralitzat les causes estructuralsde classe. Aquesta crítica, però, reflectia la dialèctica entre marxisme i fet nacionalquant a posicions que preveien una contraposició entre nació i classe social.

El comentari de Vicent Alvarez —que havia abandonat el Partit Socialista Valencià(PSV) el setembre de 1966 i formava part del Front Obrer de Catalunya (FOC) —a Cuadernos del Ruedo Ibérico55 el 1970 afegia noves valoracions a les aportacionsfusterianes. Feia una anàlisi global del moment sociopolític valencià i deia que l'assaigde Fuster era innovador quant a la iniciativa d'analitzar estructuralment l'evolucióde la societat valenciana per a comprendre la no-hegemonia d'un procés de construc-ció nacional. A més, situava el llibre en el context de producció de l'assaig: «Elimpacto del libro fue un hecho relevante, tanto como para provocar un nuevo replantea-miento del problema político del País Valenciano (...). Es claro que existía un ambiente

•APromos, 27 (juny-juliol 1964), pp. 39-40.55 V ÀLVAREZ (pseudònim Juan Ferrer): «El país valenciano como problema», Cuadernos

de Ruedo Ibérico, 25 (juny-juliol 1970), pp. 53-57.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


propicio, de gran sensibilización política...» També destacava que al voltant del llibrees van elaborar dues opcions: «Por un lado las clases dirigentes advertidas por susideólogos, por otro, las opciones más o menos populares». En aquest cas, Alvarez esmen-tava el grup de la revista universitaria Diàleg «que se identificó totalmente con elideario fusteriano», per contra del PCE, que se «mostró muy reacio a admitir inclusoel hecho del País». El text, doncs, és un reflex de la conjuntura pel que fa a la realitatnacional: després de l'escissió del PSV, el FOC de Valencia assumia el debat sobre elfet nacional perqué «podía contribuir a politizar el ambiente, estudiando la forma dedar una solución socialista al problema».

El 1972, Vicent Alvarez mateix feia una observació crítica a Nosaltres... en termesd'actualització. Aquest fet, és a dir, llegir el llibre des de «dins» el propi marc, és unacaracterística de militants d'esquerra que consideraven el fil nacional com a conductorde la seva trajectòria política. L'article reconeixia que el llibre de Fuster era «realmentimportant, fora de sèrie», perquè «per primera vegada s'anava a intentar d'analitzarsense tòpics i seriosament què havia estat i què podia esdevindre al País que va deMorella a Elx» i perquè Fuster havia «aconseguit que molts valencians es preocupenseriosament de llur condició com a tais»56. Allò que calia revisar, d'altra banda, erenles explicacions referents als mecanismes de classe, no pas al marc general que denun-ciava el sucursalisme i el règim de dependència del poble valencià respecte de l'Estatespanyol. Alvarez proposava de revisar el «diagnòstic de la societat valenciana delsegle XX»57. Hi plantejava —en la centralitat del debat sobre la revolució burgesa aEspanya— l'anàlisi del sucursalisme endogen a la societat valenciana. Es a dir, mésque proposar la interpretació d'aquest fet central en el Nosaltres... com a resultat«dels esquemes de grups de fora», creia que calia centrar l'interès a «assenyalar quees tractava més aviat del trasplant dels interessos i la ideologia de les classes domi-nats sobre les dominades», que expliquen el desajust entre «centre» i «perifèria»58.A la base, doncs, calia demanar si el llibre establia canvis d'estructura econòmica,després d'haver transcorregut deu anys, pel que feia al procés d'industrialització.Fuster, queja havia avisatque les dades sobre la composició dels sectors econòmicseren de la fi dels anys cinquanta59, explicava que el País Valencià era bàsicament

56 V ALVAREZ (pseudònim Juan Ferrer): «.Nosaltres, els valencians'deu anys després», Gorg,29 (abril 1972), pp. 6-7. Aquestes interpretacions van ser explicades per l'autor com a actua-lització de les interpretacions fusterianes davant «la realitat sociològica determinant del PaísValencià (...) per a definir una via valenciana cap el socialisme»; V ALVAREZ: «Uns aclarimentsa Alfons Cucó», Levante (28-XI-1989).

57 Ibidem, p. 6.58 Ibidem, p. 7.59 J. FUSTER: Nosaltres..., op. cit, p. 189. Es basava en un treball de F de E Burguera, que va

obtenir el premi dels Jocs Florals de 1959. Una defensa de les posicions de Fuster des delvessat d'indicadors econòmics i ideològics, a F de E BURGUERA: Es més senzill encara: digueu-li Espanya, Tres i Quatre, València: 1990, pp. 223-235. Fer al debat sobre la industrialització

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


agrari. Però el 1972, com diu Àlvarez, la societat valenciana es trobava abocada a laindustrialització60. I aquest canvi social era el que calia revisar en el llibre de Fuster61;com també calia pensar si la diferència entre la burgesia valenciana i del Principat norestaria apaivagada si es tenien en compte les «afinitats de classe». De tota manera,aquesta anàlisi demostra que l'assaig continuava essent una «pedra llançada a la polè-mica i un vigorós estimulant».

Aquesta polèmica s'explicità en la primera meitat dels anys setanta des de sectorsideològics tradicionalistes. Es el cas de la interpretació carlina del nacionalisme valen-cià —desprès de les idees contingudes al Nosaltres...— identificat com a«neopositivis-ta», i Fuster conceptuat com a afrancesat (com a sinònim de racionalista): «Aunqueparezca absurdo, Joan Fuster pretende completarla obra demoledora de Felipe de Anjou.Quiere acabar de matar al Reino de Valencia. Y no con mentirosas hipócritas leyesdonde el absolutismo cubre su venenosa mercancía bajo el pabellón de supuestas leyescastellanas. Sino de manera más grave todavía: partiendo al Reino para consignarlecomo apéndice de Cat[a\ luna y de Castilla. En aras de un nacionalismo no ya valencia-no, pero hasta pancatalanísta, Joan Fuster aspira a matar a Valencia (...). La segundamisión del Carlismo es defender a Valencia contra los ataques del catalán Joan Fuster,heredero directo de Felipe V el francés:^2 Aquesta concepció cercava un retorn a laidea de comunitat com a societat tradicional oposada a Y associació, reflex de la societatindustrial.

Pel que fa a una autocrítica de la trajectòria cultural i política del valencianistaconservador dels anys trenta Miquel Adlert, veiem que constatava que «els anys 50,al socaire del Diccionari Català-Valencià-Balear adquirí espenta, a l'impuls de Barcelo-na, el pan catalanisme, i a partir d'aquell moment no solament lingüístic. I els anys60 s'inicià l'escalada per les obres de Joan Fuster: Nosaltres, els valencians i Qüestióde noms en 1962 i El País Valenciano en 1963. Fóuquan se m'obriren els ulls del toti, valencià abans que literat com soc, i en homenage de desgravi a Fullana a més, emdediquí exclusivament a retrobar l'autèntica llengua valenciana, mentres progressaval'escalada del pancatalanisme arribant a l'actualitat, coneguda per tots, en la que nosolament es considera el català la llengua valenciana sinó a València catalana.»63 Tanma-

preexistent, V SOLER: «Introducció», a E. LLUCH: La via valenciana, Afers, Catarroja-Barcelo-na: 2001, p. 19.

60 El canvi d'estructura econòmica era un debat al si dels primers nuclis d'economistesvalencians de la dècada dels anys setanta. Ricard Pérez Casado reconeixia, efectivament, que«ei sistema económico valenciano ha cambiado en el curso de la última década. De un paísagrario y con lamentaciones, se ha pasado a un país industrial, urbano y nada rural»; entrevistaapareguda a Valencia Fruits (24-1X-1972), p. 6.

61 El context de «canvis estructurals» que contextualitza Nosaltres, els valencians, a V SOLER:«Fuster: eixe referent necessari», Túria Extra, 1.265 (2-8 maig 1988), p. VI.

62 Aparisiy Guijarro, 15 (juliol-setembre 1974).63 M. ADLERT NOGUEROL: «Racó de l'Olla. M'enganyaren», Jornada (24-IX-1975).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


teix, davant una interpretació passatista hom creia que la societat valenciana haviaendegat un procés de transformació econòmica i social amb unes noves estratègiespolítiques: -«El proceso de transformación económica, con la movilidad social que provo-ca y la cohesión que van tomando las diversas fuerzas sociales, están en la base de lasnuevas inquietudes culturales y políticas que se detectan.»54 I en el postfranquismeaquestes «inquietuds culturals» es concretaren en la mobilització pel retrobamenthistorie i cultural. En efecte, en acomplir-se els catorze anys de la primera edició,se'n va fer una lectura des de la legitimació d'una practica política recuperadora dela nació cultural, que duia a terme una emergencia del moviment nacional: «Nosaltres,els valencians esdevingueren fa catorze anys la pedra de toc del nostre ressorgimentautòcton.» Aquest fet causà un eixamplament de la seva base «incorporant grupshumans de procedència tan diversa que la primitiva dualitat ha esdevingut un clamcomunitari de dimensions plurals, dinàmiques i altament populars». Així, la lecturade l'assaig catalitzà «des del 'dèficit de pàtria' que arrossegàvem» la possibilitat de«retrobar unes arrels i uns orígens, una identitat que ens havia estat escamotejadaper la història concreta»65.

I, en aquest marc de mobilització política, també es feien lectures de l'obra des dela vinculació cívica de l'intel·lectual. El polític mallorquí Josep Melià destacava enl'avinentesa de l'edició de 1977 que Fuster era «u/7 liberal progresista y antidogmático;un nacionalista racional y levemente agnóstico». I que l'assaig «reconstruye las páginasdesconocidas de la historia valenciana con la misma fuerza con la que puede dar uncontrapunto venenoso a aquellas otras consumidas por el tópico y elpatrioterismo habi-tual. El resultado, como no podía ser menos, es un libro de alta conciencia cívica, queha jugado un papel excepcional en el recobramiento de la personalidad política y culturaldel País Valenciano, y que incluso a nivel de denominación colectiva o de siembra deuna actitud cívica es de esas raras obras que consiguen ganarse a pulso no sólo un lugaren la historia literaria sino en la historia general.»m

El marc social general valencià dels anys setanta sembla, doncs, que requeria lanecessitat d'articular un espai nacionalitari per a endegar un àmbit propi de coneixe-ment de la realitat. Així doncs, per als nous científics socials dels anys setanta, l'assaigde Fuster (com areferent central d'hipòtesis a desenvolupar o a actualitzar en L'estruc-tura econòmica del País Valencià) «va donar la pauta a seguir en l'esforç comunitari

64 «La cultura en el País Valenciano. Síntomas de una problemática», Hechos y Dichos, 467(novembre 1975), p. 13.

65 A. FABREGAT: «Després de Nosaltres, els valencians*», Avui (28-IV-1976).66 J. MELIÀ: «Escrito en catalán. Nosaltres, els valencians», Abe (13-IV-1978). Val a dir que

l'assaig introspectiu de Josep Melià, Els mallorquins (1967), va ser una conseqüència de No-saltres, els valencians; «Els mallorquins, 25 anys. Josep Melià, la visió crítica i lúcida d'unfutur incert», Bellpuig, 470 (6-II-1993), p. 18. Per al text de Melià i la complementarietatentre Nosaltres, els valencians i Notícia de Catalunya, vegeu J. MELIÀ: Els mallorquins, Daeda-lus, Palma:1967, pp. 16 i 22.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


que calia desenvolupar per a analitzar sense sentimentalismes xenòfobs els esdeveni-ments històrics i la realitat actual del País Valencià»67. Vicent Ventura exposava enun balanç de l'economia valenciana als anys setanta que, complementàriament a lestransformacions econòmiques, calia una consciència de país per a cohesionar una

formació social: «a los valencianos nos falta un País, es decir, conciencia del contexto

histórico, cultural y político que nos personaliza y, por consiguiente, eso que los sociólogos

llaman conciencia de grupo.»68

Aquesta preocupació vehiculada per una relació entre els mecanismes socials i

culturals sembla que va guiar el sentit de les lectures de l'assaig de Fuster al voltant

d'«una indagació introspectiva del que havíem estat i del que érem els valencians

com a poble, un repàs agut i intel·ligent de la nostra trajectòria nacional i històrica»69.

Una indagació que, segons Vicent Ventura, constatava, amb les dades del moment,

1'«endarreriment del procés d'industrialització» i, centralment, establia «què som,

què poden ser encara, els que viuen en aquest país»70. Malgrat tot, aquesta hipòtesi

de perspectiva nacionalitària ha estat revisada des del mateix fusterianisme, en voler

establir una opció política estrictament de nació valenciana71, encara que Fuster

67 X. RIBERA: «Cap a unes comunicacions a nivell del País», Gorg (juny 1971), p. 12. Unavisió de conjunt de les aportacions intel·lectuals i nacionals de Fuster en aquest context denoves aportacions metodològiques, a M. DOLÇ: «Tributo de Joan Fuster a Valencia», LaVanguardia española (23-8-1968). Sociòlegs com Amando de Miguel asseguraven que el PaísValencià, i més concretament els valencianistes, vivien aleshores una etapa introspectiva iden-tificable com un nou 1898; «El País Valenciano ¿Pueblo decadente? Texto auténtico de laconferencia pronunciada en el Ateneo Mercantil de Valencia por Amando de Miguel, el 21 -enero-1975», p. 3. Per a la consideració dels efectes multiplicadors de l'assaig de Fuster enciències socials vinculat al procés d'institucionalització dels estudis d'economia, V SOLER:«Cap al Primer Congrés d'Economia Valenciana», El Temps, 10 (30-VII/5-VIII-1984), p. 18.

68 F VlDAL: «Recapitulación de diez años: agricultura e industria; factores sociales; universi-dad; empresariado y cauces. Una charla con Vicente Ventura», Valencia-Fruits (18-VI-1972),p. 8. La centralitat de la identitat nacional sostenia les anàlisis econòmiques de Vicent Venturaen el procés de reforma postfranquista: « Yo diría que el País Valenciano, en la medida en queha sobrepasado los niveles de subdesarrollo, lo ha hecho merced a la conciencia que le queda desu propia identidad, LLS por eso que con la ambigüedad en que se cae cuando se lalsea la identidadpara separarla del tronco común al que pertenece, se está descapitalizando la riqueza básica porla que siempre hay que empezar»; «La identidad como motor del desarrollo económico», LaVanguardia (25-1-1977), p. 14.

69 A. Cucó: «Dinàmica dels Països Catalans: una perspectiva valenciana», Arguments, 4(1973), p. 47. Per a la valoració del Nosaltres... des d'«una reflexió nacionalitària» sobre «latrajectòria civil d'aquest poble», A. Cucó: «Sine ira et studio», Levante (25-1-1987), p. 8.Quant a la hipòtesi de la no-superació de les tesis fusterianes del Nosaltres..., F PÉREZ MoRA-GÓN: «País Valencià: un Hamlet que no acaba», Revista de Catalunya, 8 (1987), p. 43.

70 V VENTURA: «Joan Fuster. Mestratge perdurable», Serra d'Or, 395 (1992), pp. 9-11.71 Per a un estat de la qüestió del debat entorn de Nosaltres, els valencians arran de la

posició pública de l'anomenada «tercera via», A. MONZÓN I ARAZO: «Societat valenciana i

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


mateix establia l'orientació de l'obra: «tiene una parte afirmativa de la catalanídaddel País Valenciano, y otra parte está dedicada a explicar a los valencianos que laevolución del problema nacional allí'[Valencia] no fue la misma que aquí [Principat].»72

Es clar, tanmateix, que aquests renovats debats no haurien estat possibles sense unscontextos i unes lectures que cercaven uns altres camins —a partir de la referènciapedagògica de l'assaig fusteria— per al conjunt de la societat valenciana.

qüestió valenciana: a propòsit de DG Impura Mati on e», Af&rs, IV: 8 (1988-1989), pp. 409-423.El debat es va reproduir en la convocatòria de les jornades «Nosaltres (i) els valencians»,Fundació Acta, Barcelona, 1990. Un dels participants, Vicent Soler, hi delimitava la significacióde l'assaig de Fuster, que «cridava a l'especiñcitat del poble, el nostre, per damunt de lesmoltes consideracions que l'autor fa en les seues pàgines respecte a la identitat nacionalcompartida amb els catalans». Encara que reconeixia, a la presentació del llibre esmentat,«eixe difícil equilibri entre l'especiñcitat valenciana i els vincles comuns amb els catalans»,vegeu V SOLER: «Nosaltres (i) els valencians», Levante. El Mercantil Valenciano (2 3-V-1990).Una lectura complementària, quant a la ruptura de la identitat entre llengua i nació, a E.LLUCH: «Vosotros, los valencianos», La Vanguardia (6-III-1992): «.Unidad de la lengua conimportantes variantes y personalidad política separadas es lo que debe proclamarse con claridad.»

12 La Vanguardia (28-11-1991).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

FERRAN GARCIA-OLIVERUniversitat de València

Una estranya parellaFuster i la universitat

El seixanta-vuit, any insigne i d'estupefaccions, es mire com es mire, a València esferen coincidir en un mateix dia i en un mateix lloc un parell d'actes d'una eminentsignificació cultural. Com no podia ser d'altra manera, tingueren el valor afegit dela revulsió cívica i de l'agitació de les idees en aquella mesocràtica i franquista fins almoll de l'os capital del país. Amb la presentació del primer volum de l'Obra Completade Joan Fuster la llibreria Tres i Quatre obria les seues portes. D'un sol colp, i noprecisament a causa de les entremaliadures de l'atzar, es produïa la consagració defini-tiva de l'escriptor de Sueca, en un ambient confiat i d'una alta condensació alternativa,i l'inici de la singladura d'un local que de ben d'hora s'insinuava com alguna cosamés que una botiga de llibres. Ja hi havia aleshores un grup consistent d'intel·lec-tuals i de treballadors de la cultura que havien cancel·lat l'autarquia cultural i prepara-ven la batalla final contra el règim, que encara s'allargaria durant set anys més. Entreles novetats que s'hi respiraven allà dins, en l'exultant inauguració de la llibreria, hihavia la d'un nou valencianisme que estenia les seues ales enllà dels cercles restringitsdels manobres de la ploma. Professionals de les arts plàstiques també s'incorporavena poc a poc a les ànsies col·lectives d'un país diferent i possible.

L'establiment es proposava insòlit fins en la decoració, i així els propietaris l'encar-regaren a l'Equip Realitat, els quals triaren Fuster com a motiu, aprofitant l'eixidadel primer volum que el convertia en un «clàssic» abans de la cinquantena. Unaapoteosi de colors plans i descaradament avantguardistes, totes les estridències delpop art, es posaren al servei de la imatge, o les imatges, de l'home de Sueca. Méspròxim al tractament del còmic i, doncs, a la transgressió dels cànons, Joan Fusteresdevenia llaurador de l'horta i dimoni banyut, jutge i l'as de bastons i altres figures

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

460 FERRAN GARCIA-OLIVER

més, sempre presidides per unes considerables ulleres que estotjaven aquells ulls inci-sius i perspicaços. Cardells i Ballester, els pintors de l'Equip Realitat, el representarentambé com a catedràtic, abillat amb la toga seriosa universitària i amb el medalló quepenja sobre el pit. De les mànigues, amples i balderes, ix una mà que no sabem si volcofar-se'l o traure-se'l, el birret del cap. Un rostre que sembla tocat per l'enuig, un certengavanyament del cos, suggereixen més aviat la incomoditat fusteriana, com volentfugir de qualsevol mitificació, bo i rumiant que, al cap i a la fi, «tots els homes sónmortals, ijo, més mortal que ningú». Amb tot, les intencions en fer de Fuster catedràticno eren més que el reconeixement d'un magisteri, d'un magisteri íntegre i benèfic, so-bre el conjunt de la societat valenciana. Com qui no vol, però, Cardells i Ballester posa-ven el dit a la nafra. A pesar del valor de símbol de la pintura, Joan Fuster, el 1968,quedava lluny, molt lluny, de la institució universitària i, si bé es mira, és una de lesparadoxes més desconcertants que jalonen les palpitacions culturals del País Valen-cià —i del conjunt dels Països Catalans, val a dir—, a la vista de les darreres giragonsesde la biografia de l'assagista i poeta de la Ribera, quan, per fi, aquesta mena de profetitzaciópictòrica de l'Equip Realitat es farà això mateix: «realitat». Un poc massa tard, però.

Resulta si més no estranya la relació de Fuster amb la universitat, o millor convin-dria dir entre la universitat i Fuster. Les urgents biografies que s'han confeccionatdel nostre escriptor només han subratllat l'etapa d'estudiant de Dret entre 1943 i1947, i en tot cas l'ingrés el 1983, en el tram final de la seua vida, a la Facultat deFilologia i per la porta del darrere com a modestíssim professor no numerari. Enl'endemig queden trenta-cinc anys d'un buit, d'una manca de vincles sòlids i estables,que espanta, perquè tant com esbossar el tarannà, les conviccions i les opinions deFuster sobre la universitat, radiografien l'estat moral de les diferents universitatscatalanes i, en particular, la valenciana. Els biògrafs no han pogut dir-ne res, enefecte. Fuster és el primer a esquivar opinions d'aquests centres productors i induc-tors de pensament, malgrat que ell parlava de tot, del món i la bolla, i sense pèls a lallengua. Com a «punt de meditació» s'interessa, per exemple, més pels «bisbes» quepels «catedràtics», més per la institució eclesiàstica que la universitària, contemporà-nia s'entén, perquè com a bon indagador del Cinccents Fuster també se n'ocupà del'Estudi General de València i la recepció de l'erasmisme. Així, doncs, en la seuavasta obra les referències al món universitari que l'envolta i no el reclama es podencomptar amb els dits, o almenys jo he estat incapaç de detectar-les.

Això no obstant, cal sospitar que la universitat havia d'interessar-lo, i seguramentli havia de produir cícliques reaccions fluctuants entre l'atracció i l'aflicció. Lesrelacions entre l'un i l'altra s'assemblen una mica als personatges de Guerra ípau,que descriuen unes trajectòries aparentment inversemblants, distanciades per preju-dicis, odis, fortunes i formes de ser, però que al capdavall s'encreuen i es lliguencom l'escorça a un arbre. La universitat acaba nuant aquell personatge molest, ara iadés refractari a les convencions de l'acadèmia, a les inèrcies burocràtiques de lesinstitucions, a les reduccions de la docència tradicional.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

FUSTER I LA UNIVERSITAT 461

El seu pas per les aules de Dret li deixà escassos entusiasmes. «A les escoles i aca-dèmies —confessarà més tard, el 1950, a Vicenç Riera Llorca—, se'ns donava, i esdóna, assignatures d' educación política y patriótica, i se'ns enrolava en les organitzaci-ons de joves de la Falange i després en el Sindicat d'Estudiants, SEU; però aquesta'educació' i aquest enrolament a penes ha deixat rastre en ningú. Recordé que en elmeu curs, a la Facultat de Dret, de vuitanta alumnes, hi havia un comunista, dos otres falangistes i dos valencianistes; la resta era una massa amorfa que s'estranyavaque hi hagués algú amb preocupacions d'aquesta mena. No cal dir que aquesta massaamorfa —els uns una mica de dretes, els altres una mica d'esquerres— traspua sola-ment d'una manera molt atenuada la ideologia dels pares.»1 Tampoc en la tria de lesLleis no hi estirava cap vocació profunda. La família i ell mateix hi veien l'«eixida»més plausible per a un jove de poble amb què solucionar el futur professional. Quinzeanys després d'haver conclòs els estudis, només serà capaç de recordar a Josep Plados catedràtics, «un que explicava Penal i que positivament en sabia, i un altre queintentava transmetre el tomisme amb un llenguatge decorativament orteguià»2. Auna edat emotivament tendra, receptiva com la de Fuster als estímuls del coneixe-ment, assedegada de saber, com ho proven a bastament les inversions bibliogràfiquesmalgrat penúries i minsos pressupostos, la topada amb un docent honest i incitadorpotser hauria canviat de dalt a baix aquest futur que eljove Fuster devia albirar mésaviat fosc. En tot estudiant mitjanament bo, i Fuster excel·lia, que creix amb elsllibres, les matèries i els professors, hi ha un moment en què en el seu interiors'albira ni que siga fugaçment la possibilitat de vincular-se a una càtedra. Fusterhavia de sentir-se més deixeble que mai, però faltava aquest mestre protector capaçd'adonar-se que davant seu hi havia un diamant en brut. La timidesa d'aquell xicotque ja confeccionava versos i papers d'història local degué complicar encara més lacaptació, al marge de la pròpia voluntat i de si els seus interessos rondaven per altresbandes. Basta la sol-licitació del professor perquè l'alumne silenciós i anònim, peròvàlid, es convertesca en deixeble, disposat a engegar un projecte de vida i estudi que nofigurava en els seus plans inicials. Aquesta mena de professor que projecta tutela, intuï-ció i afecte probablement no existia a les aules de Dret a la primeria dels anys quaranta.

A Fuster li mancava l'ingredient principal: les simpaties pel règim o, si més no, labovina indiferència, el còmode apoliticisme, que preservava la universitat de contami-nacions subversives. La universitat de València era una caserna de postguerra, quepassava comptes amb l'etapa republicana a frec de depuracions i ajusticiaments infa-mes. El destí tràgic del rector Joan Baptista Peset, afusellat a Paterna el 1941, mostravael rostre més venjatiu i miserable d'una universitat obedient i d'un col·lectiu deprofessors addictes, àvids d'escalafó pel ràpid i expeditiu procediment d'eliminar

1 Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca, a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas, Curial,Barcelona: 1993, carta del 2 de novembre de 1950, p. 60.

2 J. PLA: Obra Completa. Homenots. Quarta sèrie, Destino, Barcelona:1982, p. 368.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


col·legues amb biografies democràtiques. Fuster s'hi hauria sentit desplaçat, perhaver d'engolir-se'n de massa grosses i, sobretot, per les limitacions indefugiblesimposades a les idees dins aquell implacable control exercit per les autoritats acadèmi-ques, gossos guardians de l'ortodòxia franquista. I Fuster necessitava respirar.

L'ambient de decrepitud moral i intel·lectual de l'Alma Mater, corol·lari perfectedel que tot el país respirava, lluny d'enfonsar-lo en l'abdicació dels estímuls que librollaven alegrement i confusament, com escau al jove que ha de ser autodidacte ala força, l'encoratgen a superar les dificultats i, com aquell qui diu, a dotar-se d'unamena d'universitat pròpia, domèstica i portàtil, a base de llibres, contactes i treballs.La seua biblioteca es forma i creix esplèndidament gràcies a les llibreries de vell, onhan anat a raure carretades de llibres provinents del botí i la represàlia, o bé devendes precipitades per part de famílies encalçades per la fam. Antoni Furió n'haestablert el cens de les adquisicions a partir de les anotacions minucioses del mateixFuster: entre 1940 i 1947 compra 971 llibres de tota mena —literatura, història,dret, filosofia—, dels quals 211, un vint per cent, són en català3. Tan urgent comprocurar-se una biblioteca convenient es presentaven els contactes amb l'exterior,ja que Fuster ha decidit quedar-se a casa els pares, a Sueca, un poble, com tots elsvalencians d'aleshores, d'amargues limitacions. Una volta a la setmana es deixa caureen una tertúlia a València, una mena de seminaris on conflueixen idees i es discuteixen amable companyia. Ara bé, és la correspondència el mitjà amb què trencarà elcercle local, inclòs el de la mateixa capital, l'ambient de la qual tampoc no diferiagaire del seu poble. Prompte mantindrà intercanvis epistolars, regulars i recíprocs,amb intel·lectuals del Principat i fins i tot amb els de l'exili. Vicenç Riera Llorca lihabilita les pàgines de Pont Blau des del primer número, aparegut a la ciutat deMèxic el 1952, una oportunitat que Fuster sap ben bé aprofitar per posar a prova elsseus coneixements i les seues ja denses lectures. La confiança que de seguida inspira-ran els seus escrits als uns i als altres es tradueix en encàrrecs, en la confecció d'arti-cles, ressenyes, opuscles o llibres, de matèria literària prioritàriament. Les reflexionsresultants són al capdavall les classes que no donarà. Però Fuster ja ha guanyat unaprimera partida a la universitat: és ell i no els professors del carrer de la Nau l'interlo-cutor, l'únic interlocutor solvent, per a projectes d'una cultura catalana que maldaper eixir de les catacumbes.

Dos anys abans, en una carta a Riera, Fuster havia descrit amb pinzellades pessimis-tes la situació de València. En referir-se a la universitat el to encara és més negre: «Sila Universitat de València ha estat sempre una cosa morta, avui ho és més que mai.Els estudiants no tenen inquietuds polítiques ni culturals: pateixen de conformismeagut. El proselitisme, doncs, resulta dificultós. (Potser en quinze anys no arribarema mitja dotzena els universitaris que hem vingut al valencianisme).»4 Al cap de dos

3 A. FURIÓ: Àlbum Fuster, Alfons el Magnànim, València:1994, p. 85.4 Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca, op. cit, carta del 17 de setembre de 1959, p. 43.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


mesos, Fuster insisteix en l'amnèsia dels joves que transiten per les aules i el claustrepresidit per la figura de Joan Lluís Vives: «jo m'he trobat amb universitaris —i univer-sitaris no castellanitzats, procedents dels pobles valencians—, que, en parlar-los devalencianisme, confessaven simplement que no se'ls havia ocorregut plantejar-semai aquests problemes; no sabien que 'València' fos quelcom amb significació espiri-tual i política.»5

La universitat gira l'esquena al país, o almenys al país que Fuster voldria, però ellés conscient que no es pot fer ni improvisar cap país sense el concurs de la universitat.Primer de tot pel prestigi de la institució, l'única capaç d'aportar llustre al que finsara havia estat un valencianisme més voluntarista i espasmòdic que no pas un conjuntd'idees orgàniques, connectades tant al pensament contemporani de la teoria nacionalcom a les investigacions històriques, sociològiques i econòmiques del territori. Latragèdia contemporània que viu el País Valencià sota la dictadura reclama nous fona-ments del pensament valencianista, unareformulació integral, propòsit inviable senseles pertinents recerques d'equips d'investigadors amb estudis superiors. I en segonlloc perquè és del seu si que poden sorgir els futurs quadres dirigents en tots elsàmbits possibles, i no solament en el de la cultura. En sengles cartes reconeix aRiera que «a mi m'agradaria veure de preparar una nova generació, a base dels universi-taris que poguessen captar-se», i que la creació d'una revista seria un mitjà adequatper propiciar-ho, és a dir, hauria «de ser útil per a la captació de joves, universitarissobretot, i hem d'anar a ells, perquè ells no vindran a nosaltres (me'ls conec massa) »6.

Va ser un esforç duríssim, fet amb peus de plom ateses les circumstàncies polítiques,amb molta mà esquerra perquè les «captacions» fossen el fruit d'una «persuasió»,d'unes d'idees fresques i renovades, i no per mitjà de consignes buides o el fomentd'enyorances estan tisses. «Comprendràs —li diu una altra vegada al seu amic establerta Mèxic—, per tot el que en aquesta i en les altres cartes et vinc dient, la meuapreocupació per la conquesta d'algun universitari: amb aquest, almenys, ja tenimmés de mig camí fet.»7 Fuster se sabia desplaçat absolutament de la universitat, i entenia una opinió pèssima, però era suficientment lúcid per entendre que hauria estatun despropòsit, un suïcidi fins i tot, engegar la tasca de reconstrucció del país sensecomptar amb ella. Sota l'home d'acció nia l'intel·lectual que confia en els poders dela raó i del saber, desplegats en les múltiples irradiacions de l'humanisme. El projectedel país hauria de ser un projecte il·lustrat, i també l'empresa de l'home contral'estupidesa, la irracionalitat i la ignorància, com bé ha subratllat Antoni Riera8. La«llibertat» que reclamava per al país era la mateixa llibertat que reclamava per a

5 Ibidern, carta del 18 de desembre, p. 86.6 Ibidern, cartes del 4 d'agost de 1951, p. 129, ideï 17 de febrer de 1951, p. 105.7 Ibidern, carta del 16 de novembre de 1951, p. 146.8 A. RlERA: Rellegir Fuster. Textures filosòfiques en l'assaig fusteria, Bromera, Alzira: 1995,

pp. 95-103.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


la persona, alliberada de qualsevol dogmatisme: «la nostra 'sordesa' a la llibertat o lamanca de llibertat —medita Fuster, a Diccionari per a ociosos— si és crònica ensexposa a una deformació irreversible». La universitat, dipositària al cap i a la fi de les«Llums», era imprescindible.

El miracle es va produir. Els universitaris pels quals s'obsessionava l'home deSueca començaren a fer sentir la seua veu a les aules i fora d'elles. Era una generacióque no havia conegut la guerra, que rondava la vintena cap a la primeria dels anysseixanta i, no cal dir-ho, es beneficiava de les reflexions que regularment Fustertrametia cap a la impremta i els diaris. N'eren pocs encara, però amb una gran capaci-tat de treball i, per primera vegada, amb interessos per la política. La fantàsticacoincidència de l'arribada a València de Joan Regla, Miquel Tarradell i Miquel Dolç,dos historiadors i un filòleg, accelerà la presa de consciència d'aquest col·lectiu dinà-mic, trasbalsà les aigües tranquil·les de la Facultat de Filosofia i Lletres i preparà elterreny per a fecundes promocions d'universitaris. En una carta del darrer dia de1959, Fuster reconeixia a Riera Llorca els canvis positius i encoratjadors: «S'ha pro-duït darrerament una incorporació de joves molt estimable en nombre, tots ambganes de fer coses, i alguns amb capacitat de fer-ne de bones. El centenari d'A.March ha estat el pretext d'articular algunes manifestacions interessants: un acteacadèmic al paranimf de la Universitat en català, la creació de l'Aula A. March per aconferències i lectures en català a diverses institucions de València, representacionsteatrals interessantíssimes en llocs 'clau'; etc. El vell problema valencià de la continuï-tat de les minories —és l'única cosa que tenim, encara: minories—, ha rebut unaaltra solució providencial, quan més desesperat semblava.»9 L'esperança pel redreçd'una situació «desesperada» no el mena ni un instant, doncs, a l'eufòria. Fuster,primer que ningú, sabia quin pa s'hi coïa. Però si obrava és perquè hi creia, perquèsobre aquell país amb un lleu vernís nou dipositava aquell gra d'esperança, «que lespermet i les anima» les accions. Al capdavall «tot assaig se causa d'esperar», admetiaFuster, fent valer el versd'Ausiàs Marc que donarà títol a un dels seus llibres d'assaig.

D'aquesta sensació que alguna cosa es movia, que el País Valencià trencava ambuna covada letargia, se'n fa ressò Vicens Vives de Barcelona estant. El maig de 1960escriu l'article «Presència valenciana» a Serra d'Or, i a més de rebre amb entusiasmeles notícies que venien del sud de l'Ebre, advoca per una història dels Països Catalans.Ara bé, hi posa l'objecció que mentre els «nostres col·legues valencians i mallorquins»no hi bastissen els respectius compendis regionals, la síntesi comuna seria inviable.Els «col·legues» senzillament no estaven per la tasca. El personal de la universitat deValència no és capaç ni tan sols de respondre a les incitacions de l'historiador quehavia publicat Notícia de Catalunya, un llibre que, sens dubte, reclamava les respec-tives «notícies» del País Valencià i les Illes. Vicens s'adreça als col·legues, als professio-nals de la història, als catedràtics i professors avalats per tesis doctorals i tribunals

9 Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca, op. cit., p. 411.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


d'oposicions. Ningú no es va prendre la pena de contestar, si és que algun docteacadèmic arribà mai a llegir-lo. Serà, doncs, Joan Fuster qui es veu en l'obligaciód'intervenir i dir la seua, això sí, equipat amb el llenguatge de l'historiador i delsociòleg, aqueixa suggestiva combinació amb què és apunt de manufacturar Nosaltres,els valencians. A part de mostrar-se cautelós davant l'efervescència valenciana, Fustercreu en la urgent necessitat de bastir ni que siga provisionalment la història delsPaïsos Catalans, amb totes les rectificacions pertinents que calguessen en el futur10.La mort de Vicens avortà una discussió profitosa, però l'abstenció universitària pale-sava com la direcció moral i intel·lectual del país requeia sobre les esquenes de Fuster.

Les seues esperances no s'havien frustrat. Es veritat que no podia confiar en elvell escalafó de docents, impermeabilitzat contra les convulsions ideològiques quesacsejaven Europa, però Fuster continuava aferrat a la causa d'una espera. La miradaalternativa sobre el país només podia provenir d'una generació no contaminada, opoc contaminada, per les estretors del franquisme. I el de Sueca ja no estava tan sol.Un moviment incipient i encara difús sacsejava els pacífics aularis del venerablecasalot de l'Estudi General del carrer de la Nau. La novetat d'alguns dels joves poli-titzats no rau en el seu presumible esquerranisme, sinó en la voluntat de lligar reivin-dicació social a reivindicació nacional. Fan viatges formatius a Catalunya, comencena escriure coses interessants i no sols els poemes indefugibles, organitzen activitatsculturals fora i dins del recinte universitari, i n'hi ha que agafen la guitarra i es posena compondre i cantar cançons engagés, com Ramon Pelegero, un xicot de Xàtivaque es donarà a conèixer amb el sobrenom de Raimon. En un to desimbolt i riallerFuster refereix l'aparició del cantant: «Ja no recordo qui va ser el primer a parlar -me'n. Potser algun dels seus companys d'estudi, potser Miquel Tarradell: no ho sé.En tot cas, sembla que a la Facultat de Lletres era notícia coneguda i admirada: 'ElPele' s'havia inventat una cançó, precisament, d'aquelles que l'argot expeditiu delslocutors de ràdio sol qualificar de 'modernes'. De moment, la cosa no passava de seruna mera curiositat simpàtica. Fins i tot podia explicar-se, una mica, pel clima quealeshores començava a crear-se en la Universitat: uns grupets, autodefinits ja com a'catalanistes', hi havia desencadenat polèmiques, preocupacions i fervors, i el proble-ma de la llengua adquiria de sobte una vigència nova entre la inquieta població escolar.A les conferències i als col·loquis, a les modestes publicacions ciclostilades, ambquè el vernacle bivaquejava extraoficialment pels claustres de 1'Alma Mater valentina,s'hi unia una cançó.»11

Les cauteles de 1960 donen pas, tan sols dos anys després, a un moderat optimisme.En una carta del 13 d'abril del seixanta-dos li parla obertament a Josep Pla de la

10 J. FUSTER: «Apunts per a una rèplica a Vicens i Vives», Serra d'Or, 11 (novembre 1960),pp. 14-15.

11 Són paraules escrites el 1964, en la biografia que Fuster fa de Raimon, incompleta acausa de la censura i restituïda de manera completa el 1988; J. FUSTER: Raimon, La Magrana,Barcelona:1988, p. 19.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


colla de joves que han abraçat la causa del país. «Són universitaris —li diu— quetreballen força i fan coses que semblen impossibles en la València del 1962. Mai noha fet la impressió, mirada de lluny, de tan 'catalanitzada', la Universitat de València,com avui. Hi ha mesos del curs escolar que gairebé la meitat dels actes para-acadèmics—conferències, col·loquis— s'hi fan en català, a la Facultat de Lletres: no tant per latríade de catedràtics 'nostrats' que hi ha (Dolç, Regla, Tarradell), sinó per la pressiód'un petit grup d'alumnes. A la Facultat de Dret, l'òrgan oficial de la Cambra Sindicales titula Diàleg, i apareix redactat quasi tot en català. Etc. Aquests nois fan versos,és clar; però fan més coses que versos. Jo hi tinc molta confiança. Però ningú nopodria preveure què donaran de si, en el futur... Ara com ara treballen, jaus ho dic.Dins la Universitat i a fora: als pobles. Hi van a donar conferències; organitzenaquest truc que en diuen 'rutes'; hi fan circular llibres, etc. Una modesta efervescèn-cia, que podria multiplicar-se si disposéssim de mitjans.»12

Les autoritats acadèmiques, adherides fervorosament o passivament a Franco, méstard o més d'hora havien de començar a inquietar-se. L'ocasió es presentà amb lapublicació de la guia turística de Fuster El País Valenciano, un encàrrec exprés del'editorial Destino. Diego Sevilla Andrés, catedràtic de Dret i vicepresident de laDiputació de València, encapçalà un atac ferotge i difamador més que contra elllibre contra les idees que professava el qui havia estat antic alumne seu. En qualsevolcas és ben simptomàtic constatar que la primera vegada que un representant de launiversitat de València s'acara amb la producció de Fuster no és per discutir-la, comal capdavall hauria desitjat Fuster, sinó per bescantar-lo amb aquelles barroeres diatri-besde l'escarransida intel·lectualitat franquista que, sota l'amenaça d'un contubernio,hi veien en l'adversari l'encarnació del dimoni, un dimoni la mar d'estrany per estaral servei de la plutocracia catalana i alhora ser nazi, comunistoide i separatista13.L'episodi, a més del disgust i la brusca interrupció dels seus articles a la premsa re-gional, amb els quals es guanyava el pa de cada dia, li ensenyarà, comptat i debatut,que «és perillós de guanyar-se l'enemistat d'un estúpid, perquè els estúpids solenser més nocius que no pas els malvats. Però, de més a més, resulta moralment moltincòmode: amb un estúpid per enemic sempre tenim la sensació d'estar fent el ridícul.»

A partir d'ara Fuster veu com li creixen els adversaris, i com el seu nom i la seuaobra, que havien passat bastant desapercebuts pels departaments de la Facultat deLletres, inspiren malfiances. El campus és un món cancel·lat per a Joan Fuster, peròles seues indagacions i propostes enlluernen, com ja ho havia fet en els papers d'unaimpecable erudició relatius a Ausiàs Marc, sant Vicent Ferrer, sor Isabel de Villena ial paisatge literari de la València quatrecentista. Joan Regla l'acomboia per a projectes

12 J. FUSTER: Correspondència, I, a cura de Francesc Pérez Moragon, Tres i Quatre, València:1997, pp. 123-124.

13 L'atac de Sevilla Andrés aparegué en sengles articles a les pàgines del diari Levante,«Burguesía y separatismo» (22-XII-1962) i «Alerta a los valencianos» (29-XII-1962). Fusterhi replicà en el mateix periòdic amb «Mi vela en este entierro» (5-1-1963).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


de recerca, i de la unió d'esforços ix una nova mirada sobre el bandolerisme delBarroc. Com un historiador més s'afegeix a l'equip que redactarà la Historia delPaís Valencià, mentre que el conjunt de les idees fusterianes esperonen noves refle-xions, com les d'Emili Giralt relatives a la industrialització o les del mateix JoanRegla, el qual converteix a un llenguatge pròpiament historiogràfic el problema del«dualisme», una de les tesis que sostenen Nosaltres, els valencians^.

Fuster es multiplicava. Per una pura necessitat de viure intensificava les ocasionsper escriure papers conjunturáis, que d'una manera o altra li sostreien temps per aprojectes més ambiciosos. El pro pane lucrando, com també els mil i un compromisoscívics que el lligaven, el duien per aquell camí infernal tan comú en el món delsintel·lectuals actius de fer no el que vols sinó el que t'encomanen, situacions quepoden derivar en la frustració i en la vulgaritat dels treballs. Les urgències, però, maino es traduïren en una cessió de l'exigència expressiva i conceptual, encara que haguéde rebaixar el ritme de producció dels cinquanta i els seixanta. La solució, sensdubte, era l'entrada en la universitat, allà on podria deslliurar-se del periodisme desupervivència per consagrar-se en cos i ànima a la investigació. Quina universitat,però? El règim entrebancaria la menor vel·leïtat de vinculació acadèmica d'un homecorrosiu, altament perillós per la iconoclàstia que brandava i pel moviment de contes-tació que es generava entorn seu. Sembla que Joan Fuster, en la dècada dels seixanta,rumià la possibilitat de cursar Filosofia i Lletres, per optar en acabar els estudis a unlectorat en alguna universitat europea o americana, però finalment desistí i continuàpres en el remolí de l'article de consum immediat i dels compromisos ineludibles15.

Les distàncies s'abismen entre Fuster i la universitat. Atribuir-ho exclusivamental context hostil és inexacte per defecte. Hi havia també un «estil» que l'allunyavadels departaments, i que ni tan sols en les obres més escrupolosament erudites volun-tàriament hi renuncia. Enric Sòria ho ha advertit quan observa que Fuster «accepta,amb una mica de recança, les regles del joc acadèmic i posa sordina als trets mésvistents del seu estil. Amb tot, fins en els textos més doctes no pot evitar la digressió,l'estirabot i la humorada.»16 La comparació dels papers que manufacturaven els doc-tors de la universitat de València i els de Fuster posa en relleu les llunyanies insalva-bles, i que ell mateix, com un joc verbal que a la fi farà forat, es complau a remarcari fins a exagerar: a exagerar perquè Fuster també se sent a pler en els laberints del'erudició i els deleix per l'escrupolosa nota a peu de pàgina, per més que ho servescaen la safata d'una prosa desinhibida que rebaixa premeditadament la circumspeccióacadèmica. El seu programa escripturari queda condensat al pròleg d'Heretges, revoltesi sermons, de l'any seixanta-vuit. Admet que a les seues reflexions els manca «rigor

14 J. REGLA: «El dualismo en Valencia y sus desequilibrios», Saitabi, XVII (1967), pp. 51-69.15 F. PÉREZIMORAGON: «Dades en la biografia de Joan Fuster», a Joan Fuster: dies i treballs,

Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, València: 1993, pp. 19-22.16 E. SÒRIA: L'espill de Janus. Notes sobre literatura catalana, Proa, Barcelona: 2000, p. 188.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


tècnic» i els sobra una mica de llibertat en l'expressió. Rigor i motle són, fet i fet,condicions inexcusables en el discurs universitari. I Fuster no s'hi veu, no s'hi reco-neix, en els procediments formals que dicta l'ortodòxia universitària.

Sens dubte els escrúpols fusterians eren la seua manera subtil de preparar la captatíobenevolentia del lector, com demanant excuses de bestreta per si algú es duia a l'en-gany. Fuster no vol donar gat per llebre i ens avisa que els temes que es proposaexaminar mereixien l'ull dels professionals, dels qui tenen accés a revistes especialit-zades i disposen d'un utillatge i uns recursos expressius homologats, i que si finalmentell s'hi immisceix és totjust per les inhibicions de l'acadèmia. Les cauteles exornarentambé sis anys abans el pròleg de Nosaltres, els valencians. A algú, amb més competèn-cia i intenció, i no pas ell li corresponia la temptativa d'assajar un llibre d'aquellescaracterístiques, potser «un historiador, o un sociòleg, o, millor encara, un oportunís-sim centaure d'historiador i de sociòleg». Amb aquestes modèsties, amb aquestes«reprovacions preventives», Fuster no fa més que una declaració explícita del seucostós encasellament dins les molles mentals, i formals, que organitzen el discursdels «investigadors barbuts i meticulosos». El dogmatisme i l'ideologisme que im-pregnen poderosament moltes de les reflexions i dels debats universitaris, dels dossectors que s'escindien en «marxistes» i «burgesos», passen de lluny en els papersde l'home de Sueca. Fins i tot diria que a Fuster li interessen menys les respostesdefinitives que el camí, ondulant i dialèctic, farcit de paranys enginyosos i trapelleriesdel coneixement. Stendhal proposava espills que reflectissen el món que calia trascolara la literatura. Fuster fa el mateix, però els seus espills són còncaus i convexos, en unjoc que deforma les imatges habituals que posseïm de les coses i ens obliga a inten-sificar la mirada, per detectar tant millor la realitat com les causes de les deformacions.Ací no hi ha mètodes meticulosos, procediments d'escola, paradigmes consagrats.Es la raó, sustentada en una «tradició docta i somrient», la que avança lliurement isense cap partí prís: «La nostra propensió —admet a la clara— és d'imaginar unasocietat on la dialèctica dels interessos i de les filosofies pot funcionar pacíficament,com en un debat acadèmic, amb l'esperança que donarà un saldo positiu, de distensiói de progrés.»17 Fuster al cap i a la fi no pontifica mai, només «assaja», formula interro-gants i proposa solucions indefectiblement provisionals. Allà on els acadèmics hiveuen seguretats monolítiques, ell projecta suspicàcies, els recels d'un racionalistamoderadament escèptic, i, a sobre, amb esguits càustics i insolents que desconcerteni irriten els doctes togats, sobretot els que s'han inoculat del marxisme soviètic, que

17 Fuster, a pesar de la modèstia amb què ha anat presentant al lector la seua obra, quanarribarà l'hora de recapitular i ordenar l'obra completa, reivindicarà aquest saldo positiu pera la seua tasca. En el pròleg ara al volum V de V Obra Completa, la que reuneix assaigs deliteratura i llegenda, ens confessa que «el fet és, tanmateix, que, per guanyar-me la vida, heanat publicant una sèrie de coses tan diverses com desiguals, i que, ben mirat, malgrat tot,suposen un treball no exactament menyspreable. Vull creure-ho, almenys. En tot cas, jo hivaig posar els màxims escrúpols erudits al meu abast i, sobretot, una bona fe radical.»

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


és el que fa forrolla als seixanta i setanta. Fuster planteja un diàleg permanent obertamb els materials que construeix les indagacions, més decantat, com adverteix Sòria,a «denunciar mentides que a descobrir certeses». O «veritats», que són un dels objec-tius deontologies dels historiadors, perfectament prescindibles per a Fuster. Es peraixò que mai no es reconeixerà com a historiador, en les seues diverses gammesd'historiador de la societat, de la cultura, de la llengua o de la literatura, sinó simple-ment com un manobre de l'assaig, especialista en tot cas en idees generals: «quan hepublicat papers d'ambició erudita i amb les preceptives notes a peu de pàgina —diua la introducció del volum IV de l'Obra Completa—, el projecte [escriure assaigs]no variava, i ho he advertit a cada cas —'assaigs d'història cultural'—, i no són mésque assaigs, amb una mica de complement informatiu, de tràmit, determinades obresmeves que, en la superfície, poden semblar d"història' o de 'crítica'. Tot ve a ser unamateixa cosa. L'actitud intel·lectual implícita és constant i deliberada.»

Aquesta actitud intel·lectual que es desplega en un estil original d'escriure, esfonamenta en l'antidogmatisme i prefereix les visions generals —que de fet sovintesdevenen «globals»— a l'erudita i fragmentada especialització, entropessarà a l'horade les primeres serioses revisions de Nosaltres, els valencians, en particular quanabordaran el problema complex de la industrialització del país. S'hi oposaven, enefecte, dues maneres d'escriure i, doncs —no puc evitar el causal—, dues maneresd'interpretar la realitat, contemporània o de segles passats. S'hi oposaven el compe-tent acadèmic i l'assagista; s'hi oposaven la universitat i Fuster. Em fa la impressióque, tot i que procurà passar de puntetes pel debat, aquest assumpte el disgustà i nopoc, tant per les desavinences conceptuals com per les conseqüències polítiquesque se'n derivaven, destinades a sostenir un «paradigma» més, el d'una «via valencia-na» gens subsidiària d'altres projectes socials. Els economistes, capitanejats perErnest Lluch, bombardejaren Nosaltres, els valencians amb una bateria descomunald'estadístiques. Joan Fuster s'hi aferrà com mai a les seues opinions, condensadesen la sinuosa idea que «el camp ho és tot, al País Valencià».

Més que dirimir ara i ací qui tenia o continua tenint la raó, insistesc que hi hauríemde veure en la controvèrsia la incompatibilitat de dues formes d'aproximar-se a larealitat de les coses. Els professors de la universitat apel·laven a la irrefutabilitat deles fonts, l'home de Sueca a la «globalitat» d'un fet que, en efecte, desborda l'estadís-tica. També les fonts, amb el seu encís falaguer, poden esdevenir un parany, perquèen focalitzar l'objecte d'anàlisi correm el risc d'aïllar-lo d'altres variables menysvistents però igualment decisives, i d'això els historiadors més honestos en sónperfectament conscients. A Fuster li penjaren la llufa de l'agrarisme, i l'acusaciófregava l'esperpent. Per descomptat que el de Sueca no disposava de les recerquesque geògrafs, economistes i historiadors habilitaren en el transcurs d'una dècada,instigades tot siga dit per les suggestions fusterianes, com el mateix Lluch reconeixiasense manies, i l'erudició, no cal dir-ho, desmentia unes observacions que se soste-nien en la precarietat dels materials disponibles el seixanta-dos. Ara bé, com ja he

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


assenyalat en un altre lloc, convindria llegir cautelosament i no precipitadament laimatge que el camp ho és tot, al País Valencià. Fuster havia de tenir en compte laimmensa i mil·lenària llosa agrària que d'una manera o altra havia anant modelantuna «mentalitat» col·lectiva, els senyals de la qual s'estenien pertot: el paisatge, lagastronomia, la literatura, el sucre, la morera, la pansa i la taronja, el pes de la senyoriai la Desamortització, el folklore, les rondalles, les carlinades, les xarxes de reg, unpaís en definitiva de llauradors que encara als seixanta respirava pels quatre costats,malgrat les bases vigoroses ja posades de la industrialització regional.

No havien fet mai lliga la universitat i Fuster. Els anys immediatament posteriorsa Franco són els més àcids de l'assagista de Sueca. Moltes de les esperances quehavia acumulat pacientment se n'anaven en orris, i la timidesa democràtica i nacionalaccentuà la seua hostilitat envers les institucions que, en essència, continuaven donantrecer als mentors del que havia estat el Movimiento. Conspicus catedràtics d'Histò-ria, per si no fos prou, proporcionaven la coartada «científica» al blaverisme que,des de les entranyes de l'estat i amb el suport del franquisme regional passat per lessales de maquillatge democràtic, activava un poderós moviment polític per frenarles expectatives de redreç nacional que auguraven la Transició. L'anticatalanisme alPaís Valencià esdevenia la versió local de l'espanyolisme de sempre. Fuster, una vegadamés en un dels seus pròlegs, ara a la primera traducció de l'obra del pare Burns,reconeixia sense manies que «seria trampa si jo, ara, silenciés les meues suspicàciesrespecte als medievalistes universitaris del Franquisme. Abans del 1936, l'erudiciólocal fou deliciosament ingènua: entreteniment de canonges suaus, de capellans depoble, de propietaris rurals desenfeinats. La Universitat n'era absent. La Universitatfou, pel seu mecanisme burocràtic, d'una notòria indiferència respecte a la'història'del País Valencià. O no tant. Hi caldria fer matisacions. L'operació 'trastamarista'que posà en marxa el doctor Manuel Dualde amb els seus deixebles, fou una dolçacalcomanía de la 'unidad de destino en lo universal' que aleshores venia fomentadaper l'Estat espanyol. Més recent és una altra promoció de càtedra crispada pel doctorAntonio Ubieto, que podríem qualificar, a més d"espanyolista', 'aragonesista'. Erenunes interferències d'una 'ideologia' evident. Els medievalistes valencians que puguenser viables en el futur haurien de desintoxicar-se, com a higiene prèvia, del virus'nacionalista' en què s'han vist involucrats, via Dualde, via Ubieto.»18

Costaria d'entendre, vistes les mirades rebeques de Fuster, que cedís a l'operacióde vincular-lo orgànicament a la universitat. Però la vida també té les seues mésinexorables exigències. Calia posar fi a la bogeria de l'article, a la resposta sempreafirmativa de qualsevol encàrrec peremptori, a les domèstiques limitacions pressu-postàries de l'escriptor de minories, que manufactura «tebeos per a intel·lectuals». Ihi havia les compulsions de l'edat. Quan per fi el gener de 1983 es converteix enprofessor, després de salvar argúcies i insídies del que al capdavall era la ranera del

18 R. I. BURNS: Jaume I i els valencians del s. XIII, Tres i Quatre, València: 1981, p. X.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


franquisme, Fuster ja havia optat pel silenci, i voluntàriament es retirava cap a larereguarda del moviment cívic i cultural que ell havia començat a instigar des deSueca i sense telèfon feia uns quaranta anys. Joan Fuster, catedràtic i tot, poguétreballar els últims anys de la seua vida amb la tranquil·litat impossible d'antany

Probablement és el que li hauria agradat, o li hauria convingut, i per això en algunmoment abraçà la idea de marxar fora a temptar la fortuna en alguna universitatestrangera. Un Fuster universitari hauria estat un Fuster distint del que tenim? Calno descartar-ho. La universitat obliga a complir uns tràmits docents i universitaris,i bona part de les seues indagacions haurien d'haver insistit en l'erudició, en l'especia-lització, en la competència tècnica, justament en allò que se situa als antípodes delseu estil. Però alhora hauria pogut engegar projectes que ara i adés acaronà, comuna història social de la llengua que no passà de l'estat preliminar de recollida dedades. El de Fuster és un cas estrany, que es presta si volem a fantasiejar, amb lacertesa que hi perdrem el temps. Hi ha un sol Fuster eficaç, i no en pot ser capd'altre, i és elquejugàforade la pista universitària i, forçat per les circumstàncies, laprimera de les quals era sobreviure, donà el millor de si, quan les energies avalavenla tasca hercúlia d'escriure pels descosits. I després, quan aquestes mateixes circums-tàncies foren propícies, apostà per l'assossec, sempre relatiu, de la càtedra università-ria que habilitaria unajubilació mancada d'espasmes crematístics, i temps per indagarsense precipitacions el que sempre li havia interessat, els problemes de la Decadènciai la història cultural del País Valencià.

Joan Fuster i la universitat havien format sempre una estranya parella. Mútuesatraccions, mútues recances. Quan l'escriptor ingressa al Departament de Filologiaja s'ha acomplert l'etapa fonamental de les interferències encreuades. El magisteridecisiu l'havia exercit fora de l'aula i el seminari, no després, malgrat la direcció detesis i els cursos de doctorat atapeïts d'estudiants. El 1983, la universitat, o millordit, una part significativa de la universitat, ja estava «fusterianitzada». Preneu-me laidea amb la major elasticitat possible. No hi havia res d'orgànic, res que s'insinuéscom grups organitzats sota un paraigua ni molt menys un paradigma fusteria. El«fusterianisme» —un mot absolutament impropi— no té res a veure amb capellesni escoles i sí amb una multiplicitat d'estímuls intel·lectuals, particularment benèficsen els àmbits de la història i de la filologia. Darrere seu hi ha una obra que causaadmiració, manufacturada amb un discurs original, presentada amb una prosa im-pecable, que unes voltes ha insinuat i d'altres ha obert vies d'estudi i recerca impossi-bles en la universitat dels cinquanta i dels seixanta. En bona manera la nova històriaque es cuina als departaments d'història a partir de mitjan anys setanta—una històriaque descobreix els escenaris locals i els protagonistes subalterns—, parteix d'incitaci-ons d'aquell Fuster rigorós, d'una alta competència tècnica i erudita, d'aquell «cientí-fic social» recolzat en la nota a peu de pàgina, però que hi col·loca una adjectivaciódesconcertant i provocativa com volent escapolir-se d'arrapa i fuig del cànon profes-soral. No hi fa res que moltes de les seues insinuacions hagen estat posteriorment

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


esmenades o matisades. El coneixement històric sempre és provisional, rosegat pelcore de la caducitat generacional. L'important són els estímuls, l'estil de pensament,és a dir, l'aposta per uns àmbits globals de raonament, d'arrels declaradament marxia-nes, concretats ara i adés en subjectes discernibles que expliciten tot un seguit deconflictes i contradiccions, amb la precaució, però, de distanciar-se'n, per tal de noacabar sent víctima d'una molesta síndrome d'Estocolm pels seus personatges queli malmetrien justament els volantins enjogassats de la ploma.

Aquest és el Joan Fuster que enlluernà els universitaris. Els seus llibres, els seusarticles són el cavall de Troia amb el qual s'infiltrà dins una institució que el teniainterdit com un dimoni emplomat. Al Departament d'Història Medieval Nosaltres,els valencians, i la resta de la seua obra, estaven incloses en una mena d'índex inquisi-torial d'ús intern, al contrari de totes les edicions d'aquell libel infame de Los orígenesdel reino de Valencia perpetrat pel seu director Antonio Ubieto. La penetració deFuster, no la pogué aturar cap maniobra matussera. Als joves que acudien a l'aula oentraven per primera vegada en un arxiu, i no necessàriament nodríts de valencianis-me, els seduí aquesta forma de pensar i escriure allunyada dels excessos florals, delsencaixos xovinistes, del goticisme espanyol asfixiant. Fuster al capdavall representavala modernitat. Aquell vell somni del 1951, que confessà a Riera i Llorca, de prepararuna generació d'universitaris, l'havia acomplert amb escreix. El 1986, quan per fi esposarà el birret de catedràtic, pronosticat pictòricament per l'Equip Realitat, el paísben bé ja era un altre, com també la universitat. I Joan Fuster, no cal dir-ho.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

PAU VI Cl ANOHistoriador

Sobre la nació de FusterRevisions intel·lectuals

i actituds polítiques

Als quaranta anys de la publicació de Nosaltres, els valencians i una dècada desprésde la seua desaparició, les commemoracions al voltant de la figura i l'obra de JoanFuster han estat més aviat discretes. Hi ha hagut algun número monogràfic de revistesculturals1, l'edició de la seua tesi de doctorat2, diversos actes minoritaris i voluntario-sos i fins i tot una evocació literària del «falcó de Sueca»3. I poca cosa més. Sobretothan estat remarcables els silencis des del món de la política, especialment entre lesfiles del nacionalisme «real», del sud i del nord de la Sénia4. Fuster quasi semblariaun Prat de la Riba del segle passat, més apte com a objecte d'erudició historiogràficaque com a estímul per a la reflexió política actual. I, tanmateix, no han deixat d'alçar-se veus alertant dels perills de «canonitzar» l'assagista de Sueca5. En realitat, aquesta

1 A més del present monogràfic, L'Espill, 10 (2002), també ha dedicat un número especiala l'assagista.

2 J. FUSTER: Les Constitucions del convent de Sant Josep de València (segle XVI), Publicacionsde la Universitat de València, València:2002.

3 J. M. MUÑOZ PUJOL: El falcó de Sueca, Edicions 62, Barcelona: 2002.4 Aquest extrem ha estat destacat amb contundencia per J. ClVERA: «La canonización inexis-

tente de Fuster», Levante (13-VII-2002).5 Joan F Mira es lamentava de la practica inexistència de la commemoració pública de Joan

Fuster, però alhora denunciava «els qui s'entesten a sacralitzar els seus escrits —no tots, ésclar: només els que els convenen— com si ja foren paraula intocable de Déu»; J. F MlRA:«Paraules de J. F», El Temps (2/8-VII-2002), p. 98.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

474 PAUVICIANO

maniobra preventiva resulta supèrflua: els thínk tanks del nacionalisme majoritari elque tracten precisament és de superar la cultura política de tradició fusteriana, queencara es considera massa arrelada entre les seues mateixes bases6. L'ombra de Fuster—s'ha dit— és allargada. Malgrat que la majoria de la producció assagística i periodís-tica sobre el país, des de fa més de quinze anys, s'ha dedicat a qüestionar —i en casosextrems a satanitzar— d'una o d'altra manera les idees fusterianes, encara sembla queno n'hi ha prou. No és un balanç menyspreable per a un intel·lectual que no va entraren la política convencional ni fou un especialista en allò que se'n diu «ciència políti-ca». Tal com ell mateix remarcava, els escrits sobre la qüestió nacional sols havien repre-sentat una part reduïda de la seua obra7, i encara motivada sovint per les urgènciesdel debat civil, més que no pel desenvolupament sistemàtic d'un projecte intel·lectual8.De fet, quan va haver de triar un llibre per a traduir-se i presentar-se al públic europeuno va ser Nosaltres, els valencians, sinó Diccionari per a ociosos, una de les seues obresmés representatives com a assagista literari. Però malgrat tot, i potser malgrat Fustermateix, els papers sobre la matèria nacional constitueixen les pàgines que, millor opitjor llegides i enteses, l'han donat a conèixer —encara que sovint distorsionat—més enllà del cercle de lectors d'assaig, fins arribar a sectors socials relativament amplis.

La diversitat de registres temàtics de Fuster permet que puga tractar-se d'escindirl'assagista general o literari de l'ideològic o polític, a fi de salvar el primer com aclàssic mentre es considera superat el segon. L'obra de reflexió sobre el país —s'hadit si fa no fa— és menor —i no sols en termes quantitatius— comparada amb elsestudis d'història de la cultura i els escrits més literaris9. D'altres reconeixen el valor

6 En la redacció original de la ponència política debatuda en el II Congrés del Bloc Naciona-lista Valencià, titulada «Un País per a tots» i coordinada per Vicent Flor, es propugnava «laredefinició de la cultura política del nacionalisme valencià», atès que «En els darrers anys, imalgrat l'aparició de nombroses propostes que van iniciar una reflexió al si de la tradicióderivada de l'obra de Joan Fuster, aquesta no ha sigut capaç de fer front als nous reptespolítics i culturals». Pel que fa a Catalunya, les reflexions sobre el futur del catalanisme, tantles provinents de sectors convergents com socialistes, centrades en l'encaix a Espanya, nocontemplen, més enllà dels tòpics, l'articulació constructiva del Principat amb el País Valencià;vegeu una ressenya crítica d'alguns d'aquests llibres a J. V BoiRA: «Uns quants llibres recentssobre catalanisme», L'Espill, 8/9, 2001, pp. 177-182.

7 En una conversa de 1979 deia: «he escrit un deu, posa un quinze per cent, sobre el país,només; i la resta fins al cent sobre moltes coses. Quan algú ve cara a mi, jo sóc l'autor del deuo el quinze per cent. La resta queda exclosa.» J. BLASCO: Joan Fuster: converses filosòfiques,Tres i Quatre, València: 2002, p. 123.

8 Parlant del seu paper com a referent cívic, en 1992, poc abans de morir, admetia que«m'he vist obligat a escriure massa coses quejo, pel meu interès intel·lectual o per la meuacuriositat, no hauria escrit mai»; T MOLLA: Joan Fuster: converses inacabades, Tàndem, Valèn-cia:1992,p. 37.

9 Sense arribar tan lluny, alguns autors limitarien el Fuster «clàssic» als anys cinquanta iseixanta, deixant de banda, com a caducs, els escrits d'intervenció política de la transició; ve-geu F ARCHILÉS: «Per què llegir els clàssics? Per què llegir Joan Fuster?», Avui (1-II-2001).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

SOBRE LA NACIÓ DE FUSTER 475

cívic de l'assagista, però el circumscriuen als moments de penúria intel·lectual imoral del franquisme, quan el valencianisme tenia un pols imperceptible i, massasovint, tendia a confondre's amb el regionalisme autosatisfet i inoperant tolerat pelrègim. Llavors —diuen— els escrits de Fuster van ser una provocació positiva, unrevulsiu necessari per a reactivar la qüestió nacional, però les seues propostes catala-nistes havien de resultar forçosament inviables10. Amb l'inici de la transició i laduresa de les baquetes de la realitat —segons aquesta interpretació—, les idees políti-ques fusterianes, començant pels Països Catalans, deixaven de ser un estímul per aesdevenir un entrebanc, una «utopia prescindible», que calia arraconar en favor deposicions més realistes i pragmàtiques si es volia «fer política»11.

Per uns motius o altres, en determinats sectors del nacionalisme valencià, s'ha deci-dit que l'ideari nacional de Joan Fuster i la seua incidència pública és fruit d'un mo-ment molt concret de la història del País Valencià, una mena de desviació desafortuna-da de la tradició valencianista, un parèntesi queja és hora de tancar. Això és el que méso menys diuen els crítics des del cantó del nacionalisme, pràcticament tots fills desen-cantáis de Fuster, perquè des de l'altra vora, la de l'espanyolisme més desacomplexat,el de la dreta més grollera, el rebuig de les idees fusterianes no ha necessitat tantes sub-tileses: senzillament era un separatista, un renegat, un traïdor, un nazi o un comunista,segons convingués12. Recentment, amb l'adopció retòrica del «patriotisme constitucio-nal» i dels valors liberals, la dreta local s'ha vist legitimada per a difamar el projecte

10 A propòsit d'un debat sobre l'abandó per part del nacionalisme polític majoritari de lestesis fusterianes, l'escriptor Joan Garí afirmava que Fuster, «Enlluernat per Barcelona —icom podria ser d'una altra manera no enlluernar-s'hi, de València estant!—, volia despertarles restes de valencianitat genuïna per la via de la provocació. Fuster va fer bé, però moltsdels fusterians no han estat a l'altura.» J. GARÍ: «Un vot de confiança per a la UPV», El Pe-riòdic (gener 1997).

11 L'expressió pot atribuir-se a Joan F Mira, quan afirma: «I hi ha utopies necessàries, entant que horitzons ideals, i d'altres, com el més rigorós catalanisme polític al País Valencià,tan legítimes i atractives com perfectament prescindibles»; J. F MlRA: Sobre la nació delsvalencians, Tres i Quatre, València: 1997, p. 236. Cal remarcar, però, que el mateix autor hiafirma la conveniència de mantenir el projecte dels Països Catalans com a espai cultural. Elproblema és com pot aprofundir-se la comunitat cultural sense teixir lligams polítics, i enaquest sentit pot pensar-se raonablement que un catalanisme no tan «rigorós» continua sentuna «utopia necessària» per a la supervivència del País Valencià com a col·lectivitat diferenciada.Pel que fa a la voluntat de «fer política», és a dir, al gir pragmàtic del nacionalisme polític,s'ha de reconèixer que aquest llibre de Mira va constituir l'argument ideològic de fons per ajustificar l'abandó (tàctic o estratègic) del projecte nacional dels Països Catalans per part dela Unitat del Poble Valencià en 1997. En una taula rodona recent en què participaren AlfonsCucó, Ramon Lapiedra, Pere Mayor, Vicent Soler i Pasqual Molla, sols aquest darrer, dirigentdel corrent nacionalista d'Esquerra Unida del País Valencià, es va mostrar partidari delsPaïsos Catalans com a projecte polític, encara que fos a llarg termini i de manera molt matisada;vegeu-ne les intervencions a Quin espai nacional? quin espai polític?, Quaderns d'OrientacióValencianista, València: 2001.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

476 PAUVICIANO

nacional dels Països Catalans titllant-lo de fonamentalista —cosa de «talibans»— i rela-cionant-lo amb la violència ètnica i el terrorisme13. I no sols la dreta: certa esquerra «nonacionalista» hi veu també els gèrmens de l'exclusió i del fanatisme «etnicista»14.A diferència d'altres «catalanistes» ja desapareguts, cap a Fuster no s'ha fet el menorgest de reconciliació pública, segurament perquè, malgrat els seus mèrits literaris, sesuposa que menyspreava la cultura valenciana en «subordinar-la» a la catalana15. Aixídoncs, alguna cosa hi deu haver en la nació de Fuster que resulta tan incòmode, que sus-cita reticències o atacs dels nacionalistes espanyols —constitucionals i preconstitucio-nals— i, també, dels nacionalistes que promouen la construcció de la «nació valenciana».

De la llengua a la nació

«La nostra llengua és la nostra pàtria», va arribar a afirmar Fuster en alguna ocasió16.Malgrat que no li agradava parlar de pàtries ni dels sentiments inflamats que inspiren,

12 És conegut l'article de premsa del prohom franquista Diego Sevilla Andrés l'any 1962en què acusa Fuster —sense esmentar-lo— d'haver creat un moviment separatista i al serveidel capital català. L'assagista replicà que «la imagen de un 'separatista-nazi-comunista-al-servicio-de-la-plutocracia barcelonesa' [és] auténticamente sensacional: un monstruo de barracade feria política, acerca de cuya existencia quiero expresar mi más explícito y divertido escepti-cismo»; vegeu F. de E BURGUERA: ES més senzill encara: digueu-li Espanya, Tres i Quatre,València: 1991, pp 126-132, i, més recentment, l'estudi d'A. Cucó: Roig i blau. La transiciódemocràtica valenciana, Tàndem, València:2002, pp. 31-32. Curiosament, unantifusterià (polí-tic) obsessiu com Vicent Martí ha acusat l'assagista d'haver estat còmplice (intel·lectual)dels crims del comunisme soviètic, vegeu «Zones d'ombra», Levante (2-VII-2002), on atribu-eix a Fuster «una escandalosa defensa de l'ocupació de Txecoslovàquia pels tancs de l'imperitotalitari rus».

13 Aquesta hostilitat contra el fusterianisme —és a dir, el «catalanisme»— ha tingut com ablanc obsessiu Acció Cultural del País Valencià i d'altres institucions i iniciatives relacionades.Val a dir que, malgrat el seu caràcter polèmic, aquest nacionalisme «cultural» i el movimentper l'Escola Valenciana —la principal organització de masses valencianista—, a hores d'aratenen major capacitat de mobilització social que no els partits polítics nacionalistes.

14 Vegeu una desqualificació intel·lectual i política del «paradigma fusteria», des de l'àmbitde la sociologia acadèmica, a E J. BENEYTO: El asociacionismo empresarial como factor de mo-dernización. El caso valenciano (1977-1997), Publicacions de la Universitat de València, Valèn-cia: 2000, on es parla de <da ambición esencialista y omnicomprensiva de la populista historiografiade Fuster» (p. 123) i del «nacionalismo excluyante» que representa la proposta fusteriana (p.124). Sorprenentment, en aquest llibre no es considera el paper —ben poc «modern»— quealguns empresaris significatius tingueren en l'anomenada «batalla de València». En aquestalínia de crítica del «paradigma fusteria», vegeu també J. FANIAGUA: «Un solo territorio y va-rias identidades. El trauma del nacionalismo valenciano», Historia Social, 40 (2001), pp. 115-136.

15 Aquest era l'argument d'un destacat dirigent «liberal» valencià, amb responsabilitats degovern, per a negar un mínim reconeixement oficial a Fuster.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


aquesta idea de la nació de base lingüística era, certament, una de les seues escassesconviccions «decididament imprescindibles»17. Si hi afegim una altra definició con-tundent com «Dir-nos 'valencians', en definitiva, és la nostra manera de dir-nos'catalans'»18, hi trobem sintetitzat en forma d'aforisme el nucli de la seua concepcióde la nació dels valencians. No hi ha dubte que aquesta identificació entre llengua inació és la constant que sustenta tota la seua reflexió sobre la qüestió nacional valen-ciana. Tampoc no pot dir-se que fos precisament una idea nova: des del romanticismealemany fins a les definicions marxistes de la nació, el pensament europeu ha conside-rat el factor lingüístic com un element determinant de la identitat nacional19. Nol'únic, però, ni sempre el més important. Això ja depèn dels casos i dels momentsconcrets. Quan Fuster parla de la nació i del nacionalisme —una altra paraula que liprovoca moltes reticències— no ho fa en termes abstractes, com un estudiós cientí-fic del fenomen nacional, sinó que sol referir-se al cas que coneix i, sobretot, amb elqual està compromès: el del País Valencià i, en tant que valencià, el del conjunt delsPaïsos Catalans. De fet, Fuster no és un teòric del nacionalisme, fins i tot es complaua subratllar —a vegades divertit— l'ambigüitat del concepte de nació i la multitudde definicions insatisfactòries que se n'han fet20. La seua visió del fet nacional valenciàimplica, tal com es desprèn de les dues afirmacions aforístiques, que hi ha una identi-tat —no necessàriament «nacional» en el sentit contemporani— que comença ambla colonització catalana del segle XIII i que es perpetua fins avui sobretot com a fetlingüístic: la llengua catalana és el tret permanent que dóna una identitat individualit-zada als valencians desde la seua «acta de naixement» com a poble fins actualment21.

16 Citat per V PITARCH: «Opressió lingüística, opressió nacional», a Els valencians davantla qüestió nacional, Tres iQuatre, València: 1983, p. 16.

17 Així ho fa notar G. CALAFORRA: «Joan Fuster, sociolingüista?», a Aportacions terminològi-ques i interdisciplinars de 30 anys de sociolingüística valenciana (1962-1992), València, Estudisdel Valencià Actual, 1995-1996, una reflexió crítica on es vincúlala «passió nacional» de Fus-ter al que es considera «essencialisme» de la seua idea de nació.

18 J. FUSTER: Nosaltres, els valencians, Edicions 62, Barcelona:1989, p. 39 (la ed. 1962).19 Vegeu, pel que fa al plantejament fusteria, V PITARCH: «Opressió lingüística...», cit., p.

16. En general, els moviments nacionals han passat almenys per una fase de reivindicaciócentrada en la llengua; vegeu M. HROCH: «La interpretació social de les reivindicacions lingüís-tiques», a La naturalesa de la nació, Afers/Publicacions de la Universitat de València, Catar-roja-València:2001, pp. 69-101.

20 Sovint citava la frase que atribuïa a Eugeni d'Ors: «TV/ el Papa, ni Paul Valéry, ni usted niyo sabernos lo que es una nación.» Vegeu la seua reflexió sobre el tema, tot just insinuada, a J.FUSTER: «Ara m'agradaria escriure...», a Punts de meditació, Tres iQuatre, València: 1985, pp.156-159 (la publicació original del text és de 1982).

21 Potser cal recordar que aquesta «acta de naixement» és també la de la destrucció d'unasocietat i d'una implacable neteja ètnica; vegeu J. TORRÓ: El naixement d'una colònia. Domina-ció i resistència a la frontera valenciana (1238-1276), Publicacions de la Universitat de València/Institut de Cultura Juan Gil-Albert, València-Alacant:1999. Ara bé, això no nega l'alteritat

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

478 PAUVICIANO

I, en segon lloc, que aquesta identitat —fins i tot en termes nacionals— és unarealitat objectiva, independentment de la consciència col·lectiva o individual quese'n tinga. Tal com reconeixen fins i tot els crítics d'aquesta idea de nació, Fuster noafirma que en el passat el substrat ètnic o identitari basat en la llengua hagués tingutuna dimensió pròpiament nacional22. No parla dels Països Catalans com una naciórealitzada en el passat, sinó com una proposta de futur, això sí, amb la llengua comunacom a element identitari determinant. Amb tot, la definició de la nació com un fetdonat, exterior a l'individu, i la insistència a veure en la llengua un factor que defineixde manera permanent la identitat col·lectiva, han estat criticades com a concepcions«essencialistes»23.

Pot acceptar-se que en Nosaltres, els valencians —i en bona part dels seus escritsanteriors— hi «sura» un cert essencialisme ètnic24, si enteníem l'«essencialisme»com s'ha definit adés. Però aquesta mena d'«essencialisme» —si acceptàvem el ter-

del món islàmic local respecte als colons catalans que determinaren la identitat de la novasocietat valenciana. Els intents, des d'un multiculturalisme una mica beat, per integrar elsmusulmans locals com uns valencians —o espanyols— més en la història del país han tingutpoc d'èxit; vegeu M. BARCELÓ: «1898, a Espanya: segles abans i el dia després», L'Espill, 1(1999), p. 142, i l'entrevista a Pierre Guichard, «D'al-Andalús al Magrib», El Contemporani,20 (2000), p. 18. Amb tot, només recentment s'ha fet començar la narració històrica valencianaal segle XIII, amb la conquista i la colonització feudal catalana; vegeu la síntesi d'A. FuRIÓ:Història del País Valencià, IVEI, València:1995.

22 Així ho reconeix F. ARCHILÉS: «Ni carn ni peix...? Joan Fuster i la identitat nacional delsvalencians», El Contemporani, 25 (2002), p. 71, en una intel·ligent crítica de les idees fusteria -nes que, tanmateix, presenta una argumentació de fons —el rebuig dels Països Catalans coma projecte nacional pel seu caràcter essencialista— que no compartim. Vegeu també, en lamateixa línia, una síntesi històrica alternativa a la de Fuster a J. E. LÓPEZ I CAMPS (coord.):Temps de rebel·lió, Universitat de València, València: 2002, p. 35, on s'afirma que, malgrat elseu essencialisme lingüístic, «Fuster mai no va fer afirmacions historicistes de caire essencialis-ta i mai no va escoltar veus ancestrals».

23 G. CALAFORRA: «Joan Fuster...», art. cit., afirma que «la visió fusteriana de la realitat na-cional és bàsicament essencialista, presentada com un fet exterior a l'individu». F ARCHILÉS:«Ni car ni peix...?», art. cit., p. 72, considera que, des dels anys cinquanta i també després,Fuster va mantenir «una concepció de la nació de caire comunitarista (en què la identitatindividual queda inexorablement vinculada a la comunitat orgànica, i definida per la seuapertinença) potser arrossegada des d'uns orígens ideològicament tradicionalistes, i essencia-lista, basada en la llengua».

24 En una reivindicació de les idees fusterianes, A. FuRIÓ: «La vigència d'un llegat», L'Espill,10 (2002), p. 16, afirma que Fuster va abandonar «l'essencialisme 'etnicista' que sura en No-saltres —la catalanitat bàsica del país, per raons fonamentalment lingüístiques i culturals, i almarge de la consciència o la voluntat dels mateixos habitants— per un major protagonismede la consciència i l'acció socials, de les decisions polítiques individuals». Alhora l'autor re-corda, com ha remarcat Anthony D. Smith, que «també les nacions 'polítiques' sustentensobre fonaments ètnics, que els components ètnics i cívics són interdependents».

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


me— seria molt diferent del que vincula una llengua a un caràcter nacional, a unapsicologia col·lectiva immutable al llarg dels segles. Es cert que en l'extensa obrafusteriana poden trobar-se referències al caràcter col·lectiu dels valencians —normal-ment en clau negativa—, però aquests trets no es desprenen directament d'un fetpsicolingüístic, sinó més aviat sociolingüístic. No és la llengua catalana en ella mateixael que condicionales actituds col·lectives, sinó la pràctica social i l'experiència histò-rica lligada als seus usos i a les solidaritats i conflictes que ha generat. «Al capdavall,la unitat lingüística sempre és correlació d'una altra unitat subjacent, fet de societatviva o d'inèrcies no derogades.»25 En aquest sentit, la identitat de base lingüísticapotser té més trets «existencialistes» o «historie is tes» que no estrictament «essencia-listes». Una cosa, doncs, és afirmar que la llengua ha estat el marcador bàsic de laidentitat diferenciada i una altra —que Fuster no planteja— és que la llenguadetermine la psicologia col·lectiva d'un grup ètnic o nacional. Allò que Fuster afirmaclarament, tanmateix, és que en el cas català la llengua ha esdevingut el factor mésimportant de la nacionalitat: «jo sempre he confessat, això sí, que nosaltres, ací,tenim la llengua com a ingredient col·lectiu. I s'ha acabat.»26 No es tracta, doncs,d'una visió essencialista com la del nacionalisme de Herder i dels patriotes romàntics,que veien en la llengua la manifestació d'un Volksgeist, un esperit nacional abstractei preexistent. Poc abans de la seua mort ho deia amb ironia: «essencialista, no. Peruna senzilla raó: Déu Nostre Senyor, quan va fer el món, no va fer les nacions unaper una. Per tant, les nacions són històriques, són formacions històriques.»27

La llengua, per a Fuster, delimita el nucli de la cultura nacional, que al capdavall ésel que dóna contingut a la nació. De fet, en l'ideari fusteria la nació es contemplasobretot des de la perspectiva de la cultura i la llengua. L'assagista no se centra en lesconstruccions polítiques concretes, en els models de ciutadania que van aparellats ales reflexions polítiques sobre la nació, sinó que ressegueix al llarg de la història elselements que configuren la identitat col·lectiva, que al País Valencià s'han reduïtsobretot a la llengua pròpia i a la cultura que s'hi vehicula. No debades, el conflictenacional s'ha expressat sota la forma de conflicte lingüístic. La nació catalana definidaaixí no és una realitat monolítica. Encara que a l'hora de crear una cultura nacionalcritica durament els «regionalismes» i «particularismes» suïcides, en referir-se a lanació admet la seua diversitat, el pes de les històries particulars de cada territori:la nació catalana «és massa complicada per a ser commemorada 1' 11 de setembre»28.Definida la nació d'aquesta manera objectiva, la conseqüència lògica és que els indivi-dus que comparteixen aquests trets ètnics —llengua i sistema de referències cultu-rals—, en la mesura que són adquirits mitjançant la socialització al si d'una determina-da comunitat, formen part de la nació catalana amb independència de la seua cons-

25 J. FUSTER: Nosaltres..., op. cit., p. 39.26 T. MOLLA: Joan Fuster..., op. cit, p. 93.27 Ibidern, p. 92.28 J. FUSTER: «Ara m'agradaria escriure...», art. cit., p. 159.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

480 PAUVICIANO

ciència i de la seua voluntat. «Fins i tot els catalanòfobs valencians, en la mesura quese senten 'valencians', són 'catalans', nacionalment catalans.»29 O més concret: «Na-cionalment, ¿per què havia de ser més català Pi i Margall que Blasco Ibáñez? Evident-ment, Blasco no hauria admès que li diguessin 'català'. Però això és secundari.»30

Podria acceptar-se —i encara amb algunes reserves, si es va més enllà de la llen-gua— aquesta pertinença objectiva en el terreny de la comunitat etnocultural. Peròsi la nació no es redueix a un concepte taxonòmic cultural, sinó que es considera laseua dimensió pràctica, política, en l'àmbit de la ciutadania, poden formular-se severesobjeccions, des del punt de vista democràtic, a aquesta definició objectiva de lapertinença nacional31. Però cal remarcar que Fuster, quan parla de la nació, no creuala ratlla de definir drets de ciutadania32. Es més, ja influït pel marxisme i amb l'experiè-ncia política de la transició, el seu discurs nacional —segurament sense modificar-se en el fons— es fa més sensible als fets de consciència col·lectiva i a la voluntatpolítica dels ciutadans. En 1982, en un dels seus darrers escrits públics, deia: «DeSalses a Guardamar, i de Fraga a Maó, tothom és català, i molts no saben que ho són.La majoria. I no saber que ho són, vol dir que no ho són? (...) ¿'Som una nació'?Parlem-ne.»33 Aquesta invitació al diàleg, però, no suposava que, en termes d'identitat,Fuster hagués renunciat a la concepció cultural de la nació, però el seu sentit democrà-tic —i pragmàtic, potser— el duia a flexibilitzar el determinisme lingüístic. Pocabans, fent-se ressò del tema de la immigració, a la pregunta «¿Qui és català?»,responia que «és català el qui parla català o, a tot estirar, el qui, sense parlar-lo, creuque ha canviat de 'nacionalitat', de 'societat', de 'món'.» I encara afegia que els immi-grants «són irreversiblement 'catalans'. I ells ho saben. I més tard o més d'hora elcatalà esdevindrà la seua llengua.» Així, «creure», «saber», tenir consciència en defini-tiva, esdevenia un element rellevant de la identitat nacional. En aquest sentit, l'accés

29 J. FUSTER: Veure el País Valencià, Destino, Barcelona: 1983, p. 32.30 J. FUSTER: «Cultura nacional i cultures regionals als Països Catalans», a Els valencians

davant la qüestió nacional, Tres i Quatre, València: 1983, p. 52.31 Val a dir que ja al principi del segle XX, Antoni Rovira i Virgili considerava la identifica-

ció entre ètnia i nacionalitat una mostra de «nacionalisme doctrinari». Pel que fa als Països Ca-talans, afirmava que «València i Mallorca són Catalunya: jo també ho crec. Mes si haguéssim decrear l'Estat català, de segur que, per ara i tant, ni València ni Mallorca voldrien ésser-hi; dema-narien formar cadascuna un Estat particular. I no hi hauria més remei que avenir-s'hi.» A. ROVIRAi VIRGILI: Nacionalisme i federalisme, Edicions 62, Barcelona: 1982, p. 46 (ed. orig. de 1917).

32 Amb tot, és just assenyalar elriscpa/ifitd'una nació definida a partir de termes exclusiva-ment ètnics. En aquest sentit, s'ha plantejat la possibilitat de reduir el cens de votants d'unahipotètica consulta sobre l'autodeterminació a la comunitat catalanoparlant, excloent-ne laresta de ciutadans, com ha proposat J. GUIA: «El dret d'autodeterminació aplicat al cas català»,El Temps, 942 (2/8-VII-2002), p. 17. Aquesta perillosa deriva, sense haver de rebutjar el pro-jecte nacional dels Països Catalans, ha tingut una resposta oportuna i raonada de R. PLA:«L'autodeterminació dels Països Catalans», El Temps (16/22-VIL 2002).

33 J. FUSTER: «Ara m'agradaria escriure...», art. cit., p. 159.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


a la nació, en un acte de voluntat, podia deslligar-se —provisionalment— de la identi-tat lingüística, com succeeix quan Fuster es referia als «castellanoparlants que se'nsunesquen en una mateixa concepció nacional»34. Senzillament, considerava l'adopcióde la llengua catalana com un fet normal en el procés d'integració nacional en lasocietat d'acollida, tal com passa en qualsevol país.

Però més enllà d'aquestes consideracions sobre la idea de nació de Fuster, calremarcar que aquesta xoca frontalment amb la tradició del regionalisme valencià,que en definitiva era una forma d'encaix del País en la construcció de la nació espanyo-la. En primer lloc, l'assagista denuncia el mite del bilingüisme, que ha servit decoartada a la burgesia local i capes creixents de la població per a justificar la dimissiólingüística. En segon terme, la insistència en la llengua com a tret identitari condueix,retrospectivament, a l'afirmació dels orígens majoritàriament catalans del fet valencià,cosa que invalida el mite fundador —i distorsionador— de l'iberisme o laromanitatlocals35. I finalment, l'afirmació nacional i cultural catalana, com a alternativa enpeu d'igualtat a l'espanyola, trenca la possibilitat de la jerarquia d'usos lingüístics ide pertinences que permetia coexistir, des de la subordinació, una «patria chica»amb una Nació (espanyola), un dialecte —o una llengua vernacla— amb l'idiomaoficial. I per si això no fos prou, l'adscripció nacional que reclama per als valenciansés la catalana, la que des del naixement del nacionalisme espanyol ha jugat el paperde l'enemic interior, de l'«altre» que cal dominar i neutralitzar. Ara bé, aquesta rupturaamb bona part de la tradició regionalista era una arma de doble tall. D'una bandaaugmentava el caràcter conflictiu de la idea nacional de Fuster. Però en això no eranecessàriament negatiu: dues propostes nacionals per a una mateixa població en unmateix territori necessàriament han de resultar conflictives, els dos processos deconstrucció nacional han d'entrar en competència, però això no significa que elcontrast de pertinences no puga expressar-se de manera democràtica i civilitzada.El problema, doncs, no és tant de radícalítat de la idea nacional com de qualitat delmarc democràtic en què es manifesta. Aquesta ruptura amb l'ambigüitat regionalista—que en els anys seixanta i setanta tenia unes fortes connotacions conservadores itradicionals— va tenir una eficàcia civil de gran transcendència per a la història delPaís. Es cert que la contundencia —i la modernitat— de la proposta de Fuster compli-cava les seues possibilitats per a la mobilització popular —de certs sectors del poble

34 J. FUSTER: Ara o mai, Tres i Quatre, València: 1981, pp. 51, 55 i 58 (ed. orig. 1980).35 L'autoctonisme valencià, en el sentit de buscar l'origen ètnic en el passat ibèric local i

restar importància a la colonització del segle XIII, sembla sobretot una tendència del segleXX i no tant deia Renaixença. Tot i així, cal assenyalar que l'autoctonisme històric no equivaliaal secessionisme lingüístic: alguns autors afirmaven l'origen autòcton del parlar valencià,però consideraven que era la mateixa llengua que la catalana, formada simultàniament alsdos costats de l'Ebre a partir d'un substrat ibèric comú; vegeu E VlCIANO: «Erudició i autocto-nisme al País Valencià. La història eclesiàstica de Josep Sanchis Sivera (1920-1921)», Afers,36 (2000), pp. 399-420.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

482 PAUVICIANO

valencià que s'identificaven amb els tòpics regionals—, però per damunt d'això vapermetre de connectar el nacionalisme amb les noves fornades universitàries, demanera que la qüestió valenciana es lligava al futur, a la modernitat i a la voluntatde transformació social. Gràcies a l'ideari fusteria —i no sols al de tema nacional—la qüestió valenciana no va quedar reduïda a un afer casolà i folklòric, sinó que es vasituar al centre del debat civil i polític. Una altra qüestió és la immaduresa de lesforces socials i polítiques del «fusterianisme» i, sobretot, el poder aclaparador i lamanca d'escrúpols del bloc reaccionari que donaria lloc al blaverisme36. Però quanes parla de la derrota de les idees nacionals de Fuster en l'arena política i al carrer,caldria veure quants moviments de construcció nacional —sense presència institucio-nal, sense mitjans de comunicació de masses, sense suport econòmic i moral desectors influents de la societat— han tingut tant d'èxit com el «catalanisme» valencià.Però els avanços en la societat civil i la impregnació d'altres partits d'esquerra, detradició aliena al valencianisme, no són suficients, evidentment. Un procés de cons-trucció nacional ha de tenir un referent polític. I aquesta feblesa del nacionalismepolític exigia una explicació, que alguns van anar a buscar en l'arrel del plantejamentfusteria.

Les revisions de Fuster i el seu rere fons

Les crítiques que des de mitjan anys vuitanta s'han adreçat a l'ideari nacional deFuster són diferents de les primeres desqualificacions que va rebre arran de la publica-ció de Nosaltres, els valencíansi, especialment, d'El País Valenciano. Llavors els atacsprovenien de l'espanyolisme més intransigent, d'un franquisme sociològic i políticque es resistia a desaparèixer, i de la reacció d'un valencianisme conservador i tradicio-nalista que es veia superat per la ràpida evolució de la societat local i l'emergènciad'una nova intel·lectualitat de major preparació i més activa37. Fuster serà, així, elseparatista i el traïdor, però el pseudovalencianisme regionalista hagué de respondreal repte dels Països Catalans invertint l'argumentació de Fuster, però sense qüestio-nar-ne els mecanismes: la llengua determina la nació, però la nació valenciana ésdiferent de la catalana perquè el valencià és una llengua diferent del català. El secessio-nisme lingüístic, doncs, era l'afirmació retòrica d'una nació valenciana, retòrica per-què —tret d'algunes minories aïllades— el blaverisme no anà més enllà del regionalis-me de sempre, però expressat ara amb crispació i violència38. Durant els anys vuitanta

36 Sobre les mancances de la transició valenciana i les repercussions que encara s'arrosseguen,vegeu l'evocació, de referents viscuts, de F. de P. BuRGUERA: Es més senzill..., op. cit., i l'estudimés detallat d'A. Cucó: Roig i blau..., op. cit. Des de la perspectiva dels mitjans de comunica-ció, són interessants les reflexions d'A. BELTRAN: Els temps moderns. Societat valenciana icultura de masses al segle XX, Tàndem, València:2002, pp. 209-220.

37 Vegeu, entre d'altres, F. de E BURGUERA: Es més senzill..., op. cit, pp. 116-136 i 149-191.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


i noranta del segle passat, en canvi, les crítiques del projecte nacional fusteria erenveritables revisions, que provenien de les files deis fusterians frustrats políticamenti ben aviat penedits ideològicament. El rerefons en què es produïa aquesta revisióde l'anomenada «ortodòxia fusteriana», a càrrec del que es coneixeria com a «terceravia», era l'èxit electoral dels nacionalismes o regionalismes conservadors: Convergèn-cia i Unió al Principat i Unió Valenciana, amb totes les seues diferències, al PaísValencià39. Els crítics de Fuster es veien enlluernats per l'empenta política del blaveris-me i el fracàs del nacionalisme esquerrà. En un context intel·lectual mundial en quèentraven en crisi les certeses de l'esquerra i en què la postmodernitat servia d'excusaper al pragmatisme i el cinisme més descarnáis, els ideòlegs de la tercera via es remun-taren a les fonts del pensament nacional «catalanista» per a trobar el diagnòstic deles limitacions del nacionalisme polític. Fuster era culpable de tots els excessos: undiscurs massa intel·lectual, massa crític, massa d'esquerra, en definitiva. Aquest revi -sionisme, doncs, tenia un profund caràcter conservador, era una mena de revenjacontra totes les ideologies emancipadores que havien confluït en el nacionalisme«catalanista». La solució era construir un valencianisme poc agressiu, que revaloravaels mites regionalistes i es desmarcava políticament de l'espai de l'esquerra40. En laseua re interpretació de la història, es remarcava l'hibridisme fundacional del País ila rapidesa de l'aparició d'una identitat valenciana oposada a la catalana. Es rehabilitavael bilingüisme valencià i, òbviament sense passar el límit del reconeixement de launitat lingüística, es buidava de qualsevol operativitat nacional, per a reclamar una

38 El mateix Fuster, que en alguns moments podia veure aspectes positius en la reivindicacióde la «llengua valenciana» feta pels (escassos) blavers sincers, no dubtava a denunciar elrerefons feixista de la violència anticatalanista i de l'ambient moral que la feia possible: «Ientre les complicitats, sume les complicitats morals: les de tots aquells qui, en el fons, hanlamentat que les bombes de Sueca no hagen fet el dany que es proposaven fer. Són els quivolen ' extirpar el cáncer del pancatalanismd i' acuchillar no sé què (fàcil d'imaginar): vocabu-lari que revela fins a quin punt és prima la capa de 'democràcia' amb què tracten de dissimularel seu feixisme originari.» J. FUSTER: «I mai més ben dit, això», a Punts de meditació..., op. cit,p. 112 (ed.orig.de 1981).

39 Eduard Mira, coautor amb Damià Molla del llibre que obria la «tercera via» {De impuranatione. El valencianisme, un joc de poder, Tres i Quatre, València: 1986) ho expressava així:«ei nacionalismo necesita a lizondos»; E. MlRA: Las Provincias (10-II-1987). Aquesta revisióde Fuster es prolongaria amb V FRANCH et al.: Document88. Destinat (sobretot) a nacionalistes,Tres i Quatre, València: 1988, i ja des d'una altra perspectiva, la del postblaverisme, amb elspamflets de l'anomenada Joventut Valencianista.

40 Sobre el significat ideològic de la «tercera via», vegeu, entre d'altres, el documentat as-saig de V BELLO: La pesta blava, Tres i Quatre, València: 1988, pp. 193-215, on es qualifica de«neoblaverisme». Vegeu també T MOLLA: La utopia necessària (nacionalisme i societat civil),Bromera, Alzira: 1994, pp. 152-166. Sobre la interpretació distorsionada de l'anomenada «ba-talla de València» que s'ha fet des de la «tercera via», amb la intenció de desqualificar lesidees fusterianes, vegeu E VlCIANO: «La batalla imaginada. Una relectura ideològica del pas-sat», L'Espill, 5 (2000), pp. 5-24.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

484 PAUVICIANO

«regionalització» de la llengua paral·lela a la reducció de les fronteres de la nació al'espai autonòmic vigent41. Aquest valencianisme «políticament correcte» i conserva-dor —o «centrista», si es vol— podria haver servit per a dotar la dreta menys barroerad'un discurs polític capaç de bastir ponts amb el del nacionalisme. Però el cas és queha anat penetrant en sectors importants del nacionalisme, mentre que la dreta nos'ha mogut pràcticament dels seus postulats anticatalanistes. En lloc de servir per acivilitzar el blaverisme i crear un marc de mínims compartits per tothom, senseanul·lar l'especincitat de les propostes nacionals en competència, la tercera via haservit per a minar les posicions ideològiques del nacionalisme polític, per apartar-lode la resta de forces de l'esquerra i, en la mesura que dissol el seu missatge «catalanis-ta» i crític, podria posar-lo en perill de ser satel·litzat pel regionalisme conservador42.

A la fi dels anys noranta, se sumava una nova onada revisionista de les idees deFuster, també sorgida dels medis vale ne ian is tes, però ara en un clima intel·lectualdominat per la satanització del nacionalisme, sobretot de les idees de nació basadesen característiques ètniques com la llengua i la cultura43. El context local, però,continuaria sent el mateix: els límits electorals que troba el nacionalisme polític pera convertir-se en una força parlamentària. Encara que en molts aspectes les duesrevisions se superposen, aquesta darrera no critica el suposat intel·lectualisme deFuster, sinó que indaga en el seu pensament nacional per a desconstruir-lo i traure ala llum les seues insuficiències intel·lectuals. El que es critica sobretot és la qualitatdel raonament fusteria i no la seua dificultat de generar emocions populistes, comes feia des de la tercera via. En definitiva, es denuncia com a «essencialista» el plante-jament nacional dels Països Catalans, en el sentit que una comunitat de llengua noha de determinar una identitat nacional44. La proposta alternativa és la nació cívica,que no ha de basar-se en una llengua i una cultura determinada sinó en la voluntatdels ciutadans de viure en un territori amb uns mateixos valors i unes mateixes lleis45.

41 La proposta de models de denominació i de normativa particulars per al parlar valencià,com a precedent directe de la polèmica Acadèmia Valenciana de la Llengua, ja es troben a R.COMPANY: «De impura denominatione», a V FRANCH et al: Document 88..., op. cit, pp. 239-374. En certa manera, aquests plantejaments han tingut continuïtat en la proposta d'A. SARA-GOSSÀ: El valencià del futur. Una contribució ideológica, Alambor, Benicarló:2000.

42 En certa manera, aquest riseja havia estat denunciat àcidament per Fuster en un articlerarament premonitori, però aleshores adreçat contra l'esquerra parlamentària claudicant:«Les 'terceres vies'», Notes d'un desficiós, Almudín, València: 1980, p. 40 (ed. orig. 1979).

43 Vegeu una crítica d'aquest «pensament únic» i de com l'utilitza el nacionalisme espanyolen el monogràfic sobre «Neonacionalisme espanyol» de L'Espill, 3 (1999), amb contribucionsde J. S. Pérez Garzón, J. I. Lacasta-Zabalza, C. Nogueira, R. Cotarelo, J. F Mira i J. Ramoneda.

44 Vegeu F ARCHILÉS: «Ni carn ni peix...?», art. cit.45 Així, cal plantejar «una proposta no directament lingüística, sinó de ciutadania lligada a

la salvaguarda del territori (i, per descomptat, no de ciutadania indiferenciada, sinó basadaen la preservació de la diversitat cultural)», segons J. E. LÓPEZ I CAMPS (coord.): Temps de...,op. cit, p. 41.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Seria la versió valenciana del «patriotisme constitucional», però sense Constitució,amb Estatut. El problema d'aquest plantejament és que tota nació necessita un mí-nim d'identitat cultural i lingüística, en definitiva, una mínim d'«etnicitat» compar-tida46. Una nació basada purament en el dret i els valors democràtics universals enl'esfera pública i un multiculturalisme radical en la privada resulta difícil d'imaginar.No hi ha nacions amb una etnicitat zero: això sí que és una utopia prescindible. Imés difícil encara és basar un moviment nacionalista reivindicatiu, en el marc d'unEstat relativament modernitzat i formalment democràtic com Espanya, apel·lant ala defensa dels interessos d'un territori, sense cap contingut identitari fort. Ara bé,els valencians se senten espanyols —i segons la visió del nacionalisme cívic, pertant, «són» espanyols— i és dubtós que deixen de ser-ho, que canvien de nació, pera obtenir millores econòmiques o mediambientals. Es la vella història de la reivindica-ció anticentralista, que no passa de generar un regionalisme pidolaire. La qüestió,en aquestes circumstàncies, és com fonamentar l'especificitat col·lectiva. S'hi presen-ten dues possibilitats: propugnar una ciutadania clarament diferenciada de la nació«oficial» (independentisme o sobiranisme fort) o reivindicar una identitat cultural(ètnica, si es vol) amb contingut nacional. Aquesta darrera és rebutjada com a essen-cialistapels crítics de Fuster, però tampoc no es preconitza el sobiranisme, que esconsidera anacrònic en l'època de la globalització i del multiculturalisme i, en unsentit més pragmàtic, massa conflictiu i allunyat de la realitat espanyolitzada delspossibles electors valencians. Així, s'apel·la a conceptes vagues com el «mestissatge»i els «models d'adscripció nacional múltiples» (Europa, Espanya, País Valencià),que potser no es diferencien gaire del discurs «autonomista» dominant47.

La definició estrictament cívica de l'adscripció nacional presenta una paradoxa:seria possible que en la «nació valenciana» del segle XXI la llengua catalana quedésarraconada en illots rurals, mentre que les ciutats estarien totalment castellanitzades,envoltades de barris obrers on només se sentiria parlar àrab i romanès. Aquestaperspectiva, que teòricament no compromet el caràcter cívic i multicultural de lanació, tanmateix no resulta acceptable per als nacionalistes valencians, per més con-traris que siguen a l'essencialisme lingüístic. Com diria Fuster, només podria acceptar-se com a «natural» aquest canvi «sociocultural» si es contemplava des del punt de

46 Convé diferenciar entre l'« ètnic is me», que seria una forma excloent d'etnocentrisme, i1'«etnicitat» o els trets ètnics d'una nació plenament democràtica; G. BoLJCHARD: La nationquébécoise au futur et au passé, VLB Editeur, Montreal: 1999, pp. 20-30. Hi ha en premsa unaedició catalana amb el títol El Quebec: passat i present, Catarroja-València, Afers/Publicacionsde la Universitat de València.

47 Aquestes idees s'han concretat en les propostes del nacionalisme polític majoritari; vegeuV FLOR (coord.): «Un país per atots»..., cit. Cal remarcar que la compatibilitat de pertinencesnacionals i una certa reivindicació del sentiment regional contrasten amb la contundenciaamb què el País Valencià es definia des del «valencianisme nacional» com a única nació política,com a «àmbit suprem de lleialtat».

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

486 PAUVICIANO

vista de Sírius. Així, es considera que el «grup d'origen valencià» —quasi estaríemtemptats de llegir: els «valencians ètnics»— és «un element fonamental de la nostrasocietat. Fer abstracció d'aquest fet és oblidar laraó de ser d'aquesta entitat política.»48

D'aquesta manera es reconeix que, malgrat tot el discurs sobre el nacionalisme cívici multicultural, la identitat col- lectiva dels valencians necessita, com a tret definidor,el «grup valencià d'origen», és a dir, un llindar d'etnicitat que segurament té en lallengua catalana el seu element més característic. De fet, fins i tot les propostesnacionals que es consideren «postnacionalistes» exigeixen uns ingredients ètnicsmínims per garantir la cohesió social, entre ells una llengua compartida i una memòriahistòrica comuna49. Si, partint d'una concepció de la nació eminentment política,cal reconèixer la necessitat d'una etnicitat compartida, també és cert que la idead'una nació exclusivament ètnica resulta plena d'incerteses i de derives excloents.L'avantatge de la llengua és que constitueix un marcador ètnic d'intensitat molt mésbaixa que la religió o que determinats costums i tradicions, és fàcilment accessible ino exclou l'ús d'altres llengües i la pertinença a d'altres comunitats lingüístiquesdiferents de la definida com a nacional. Es més, una nació de base lingüística com lade Fuster, en el moment d'afrontar el repte dels immigrants, es remet a modelsd'integració «republicana» com el francès50.

Al capdavall, en un món en què les identitats es fan més complexes i menysexcloents, on els poders i les formes de pertinença tendeixen a perdre el seu referentterritorial únic5', les llengües tornen a guanyar capacitat per a crear identitat poten-cialment nacional52. Evidentment, no és el cas de les grans llengües parlades per

48 Ibidem.49 Vegeu les reflexions recollides a N. BlLBENY i À. PES (eds.): El nou catalanisme, Ariel,

Barcelona: 2001.50 Inversament, alguns autors han remarcat de França, el paradigma de la nació cívica, que

ha generat una identitat cultural (pràcticament una etnicitat) tan compacta o més que lad'alguns nacionalismes de base etnolingüística; G. BoLJCHARD: La nation québecoise op.cit, pp. 38-42.

51 La multiplicitat d'identitats a què es referia el valencianisme cívic no hauria d'excloureels Països Catalans, entesos com una comunitat cultural que necessita articulacions polítiquesper a perpetuar-se, ni deslegitimar-los com a projecte nacional si es propugnen des del respectea la igualtat dels ciutadans i a les seues decisions. Un exemple, encara que podríem dir que«flàccid» —reduït a la gestió econòmica—, de la consideració dels Països Catalans com undels marcs de la «interdependència» de Catalunya, a X. RuBERT DE VENTÓS: Catalunya: de laidentitat a la independència, Empúries, Barcelona: 1999.

52 Segons Manuel Castells, <da lengua, sobre todo tan plenamente desarrollada, es un atributofundamental de autorreconocimiento y para el establecimiento de una frontera nacional invisiblemenos arbitraria que la territorialidad y menos exclusiva que la etnicidad»; M. CASTELLS: Laera de la información: economía sociedad y cultura, Alianza Editorial, Madrid:1997-1998,vol. II, p. 75, citat per J. M. TRESSERRAS: «El capitalisme reestructurat: l'era de la informaciósegons Manuel Castells», L'Espill, 3 (1999), p. 155. Aquesta distinció entre llengua i etnicitatpodria tenir desenvolupaments interessants.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


centenars de milions de persones, en països escampats per tots els continents, sinóel de llengües d'abast més reduït —com el català— que, a més a més, estan amenaça-des de desaparició. Entre territoris petits, amb continuïtat espacial, que tenen lamateixa llengua com a element central de la seua identitat, és molt probable quela nova dinàmica mundial afavoresca processos de construcció comunitària i, possi-blement, amb lectura nacional. En aquest sentit, una vegada «traduïda» a les condici-ons intel·lectuals i culturals del segle XXI, la nació de Fuster es presenta a mig camíentre el model descarnat de la nació cívica —una pura il·lusió de l'esperit— i lesambigüitats i els perills de la nació estrictament ètnica. El nucli de la proposta fusteria-na és una comunitat nacional, integradora i oberta a totes les aportacions, que té enla llengua catalana —com a primera, segona o tercera llengua dels ciutadans— l'ingre-dient mínim d'identitat (i pràcticament «no ètnic») que resulta imprescindible per ala cohesió social d'un país.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

VICENT PITARCHInstitut d'Estudis Catalans

Joan Fuster, d'esquena als polítics

Si fèiem la prova d'inventariar les etiquetes que porta penjades l'homenàs de Suecan'obtindríem segurament un resultat suggeridor, potser desconcertant: assagista,escèptic, militant del racionalisme, volterià, dissenyador del catalanisme, moralista,lector voraç, humanista, líder civil, articulista, crític literari, historiador de la cultura,poeta... i, encara, «xarrador empedreït, culturalment polifacètic» (Molla 1992, pp.16-19). La llista podria allargar-se considerablement. Josep Pla, d'un sol tret, li n'adju-dicava tres, d'etiquetes: «vós sou un escriptor, un crític, un historiador», i tot d'unaarrodonia el diagnòstic: «Però al meu entendre sou sobretot un polític» (Pérez Mora-gonl997, p. 116).

En qualsevol cas, a través de la biografia personal i dels escrits de Joan Fusterpodem resseguir el prototipus de polític valencià que ell s'havia anat bastint i quealhora considerava com un dels dèficits clamorosos que entrebancaven la marxa delpaís vers la normalitat. Per cert, em plantege, en aquesta contribució a mantenirencesa la flama de l'ensenyança del Mestre, de traçar el perfil de model de políticque Fuster dissenyà i, en concret, m'agradaria de posar-hi en relleu els trets quehaurien de marcar la identitat del polític valencià i que, per cert, els nostres represen-tants en aquest ofici no acaben d'assumir.

El perfil ideològic

Precisament la condició de polític amb què Pla exemplificava el tarannà de Fusterera la condició que aquest percebia com a menys grata. I m'avance a aconsellar que

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

490 VICENT PITARCH

tinguem en compte les reticències inicials amb què es captenia envers l'ofici dels quies dediquen a la política. De fet, refusà en termes oberts de ser incrustat dins lacolla, la «fauna», dels polítics: «En tot cas jo no tinc la fusta de 'polític'».

Davant d'una tal eventualitat, Fuster més aviat es considerava liberal, escèptic i,convé no oblidar-ho, profundament apassionat pel seu país, amb el qual mantinguéuna «meditació» permanent, perquè allò que l'obsedia «és el tema del meu poble».Amb una insistència sostinguda s'autoproclamava ciutadà nacional, una percepció—remarcada ací mitjançant la cursiva— que emfasitzava la seua aversió oberta atota mena de nacionalismes. Al capdavall, el seu perfil ideològic queda acceptable-ment definit en el retrat amb què es presentava davant els lectors de Qué y dónde:«Jo només sóc un intel·lectual de poble, considerablement tímid, descarat en raresocasions, inclinat a la cosa erudita, antimetafísic, i anticlerical —de tots els clerospossibles, i no solament del professional—, i antinacionalista.»

Això és: antimetafísic, anticlerical i antinacionalista. Ja ho veieu, se sentia, doncs,a gust entre les alternatives morals que comparteixen una desconfiança vigilant isistemàtica davant l'ordre establert i, en conseqüència, s'autoreconeixen com a pro-postes situades al marge del sistema o, si es prefereix, obertament antí. En definitiva,Fuster és un ciutadà antisistema. I és així que ens expliquem el seu escepticisme i,per extensió, la seua reticència envers els polítics. De tota manera, el seu és unescepticisme matisat precisament pel sedàs de la seua consciència intensa de servalencià, de la qual emergeix, més que no pas un compromís cívic per tota la vida,un autèntic imperatiu ètic. Ben clara que ressona ací aquella coneguda proclama quequalsevol lector de l'obra fusteriana sap situar tot d'una entre les primeres pàginesde Nosaltres, els valencians: «No tinc altra autoritat que aquesta: la d'haver-me apas-sionat fins a l'obsessió per la vida i el destí del meu poble. Potser és l'única passiónoble que reconec en mi.»

I bé, la representació d'un escèptic abraçat a un compromís pot fer l'efecte d'unacontradicció clamorosa. No ho és pas en el cas de Fuster, l'escepticisme del qual noté res de gratuït ni de paralitzant. Es simplement el producte immediat de la seuareflexió crítica i alhoraresponsable sobre el volum de tòpics i prejudicis que enterbo-leixen el panorama ideològic dominant, davant el qual l'única eixida viable, assenyada,és la coneguda consigna d'aquest creador genial d'aforismes: «Conviccions se n'hande tenir, però poques: les estrictament necessàries per a anar pel món.» En aquestsentit, Fuster és qualsevol altra cosa que un «passota», el terme que circulava ambprofusió als anys setanta, fins al punt que va escolar-se entre la terminologiafusteriana: «La meua tendència a cagar-me en la mare que els ha parit, als parlamenta-ris i als extraparlamentaris, ¿no serà un 'passotisme' suïcida?... Potser sí, però emnegué a creure-ho. La 'militància', en les mediocres ofertes que ens proporcionenels partits parlamentaris i les excrescències no parlamentàries, no és una alternativa.»

Així doncs, és ben lluny de Fuster qualsevol mena d'apatia envers la realitat social.Es tractava més aviat d'unavisió personal radicalment intransigent que el feia situar-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

JOAN FUSTER, D'ESQUENA ALS POLÍTICS 491

se sovint al marge del sistema. I aleshores esdevenia un fustigador implacable de lairracionalitat, una activitat que va desenvolupar sense treva ni condescendències.De fet, no hi hagué «autoritat» ni «doctrina» que pogués estalviar-se del rigor de lesanàlisis fusterianes. Considere, per cert, que entre les insídies que Fuster va atacaramb una acritud més decidida hauríem de situar la colla de fal·làcies que la culturadel nostre entorn ha anat ordint al voltant del fenomen conegut, i demonitzat, coma «nacionalista». La seua independència ideològica, unida al seu escepticisme radical,li permeteren disposar d'una llibertat de judici que ben sovint resulta colpidora. Enefecte, mai no va mossegar-se la llengua si considerava que havia de manifestar-secontra els mites posats en circulació —qualsevol que en fos el promotor—, i a feque hi escometia amb més coratge si era l'esquerra, especialment una patum del'esquerra ritual, qui hi actuava d'oficiant principal. Una bona perla d'aquest mostrari,pot constituir-la el diagnòstic següent: «La paradoxa actual és que algú pot invocarLenin o Stalin o Mao, sense adonar-se que està repetint Menéndez Pidal (...). Si undia els Carrillos, els Felipes —incloent-hi els venerables 'felipes', amb minúscula,que passaren per la presó—, i els trostkos i els àcrates supervivents, arriben a despren-dre's del nacionalisme que han mamat de la 'classe dominant' el futur començarà aser més fluid.» Definitivament, no hi ha intocables per al Fuster crític, el qual esmanifesta, si convé, tan incontinent que més aviat pot encomanar la imatge d'uniconoclasta. Ben mirat, sovint s'expressava mitjançant judicis immisericordes, enconcret en el seu combat personal i irreductible que menava contra els adversarisdel seu poble, els quals passaven a engrossir el grup que identificava sota el pronomentre cometes «ells», el díctic que esdevingué un tret inconfusible de la prosafusteriana. No em negareu que resulten tan agosarades com lúcides invectivesd'aquesta mena: «Entre Calvo Sotelo i el doctor Negrín hi havia més afinitats quediferències.»

Amb aquest caràcter insubornable, Fuster difícilment podia encaixar en cap deles plataformes, dels tinglados, que el sistema tenia disponibles per brindar-li. No sési ha estat posat en relleu com calia l'elegància moral amb què va renunciar a partici-par en certes reunions d'altes instàncies de la cultura del país —que arribà a considerarridícules—, malgrat que podien reportar-li unes gratificacions econòmiques, unsubsidi substanciós, a la seua economia desvalguda.

Modelat mitjançant un pessic d'àcrata («qualsevol poder és abús de poder. Aixòva en la mateixa naturalesa de les coses») i un altre d'escèptic, a Fuster li plau de re-conèixer-se liberal. Un liberal, val a dir, que se sent atret pels valors ètics que reivindical'esquerra i que, a l'hora d'analitzar certes realitats, hi recorre a pler a l'instrumentteòric del marxisme. Fet i fet, el geni fusteria és un empelt encreuat de llibertari imarxista i, en tot cas, marcat amb un segell nítid de personalitat intransferible. Elliberalisme fusteria, doncs, implica, per damunt de tot, la defensa a ultrança de lesllibertats, d'individus i de pobles, així com també un respecte incondicional a la di-mensió humana de les persones; per aquest cantó, el seu liberalisme constitueix un

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

492 VICENT PITARCH

repte personal per assolir la independència de criteri i de conducta. D'altra banda,aquest zel per la pròpia autonomia personal —això és, la dimensió liberal fusteriana—havia de suscitar les incompatibilitats corresponents en una persona sensible a lesadversitats històriques que afecten la mateixa societat, tal com va observar oportuna-ment Vicent Ventura en remarcar la condició de «liberal després de Marx, és a dir,liberal d'alguna manera marxià» i alhora «la inevitable contradicció de la vida d'unFuster que mai no voldria considerar-se militant de res» (Ventura 1980, p. 9).

Definitivament, l'escepticisme fusteria no condueix pas al derrotisme, sinó que mésaviat troba el seu contrapès en l'energia vital que conserva el mateix país, i que perdescomptat no va passar desapercebuda per al nostre autor. Hi ha una reflexió seua queés especialment oportuna en aquesta hora present, caracteritzada per l'impacte mundialdels fluxos migratoris. En efecte, recordem que Fuster considerava altament significativa«l'energia social, la fortalesa de 'poble' que hem sabut generar al llarg de la històriadavant d'un fenomen que ens ha marcat tant com, posem per cas, el de la 'reabsorciócontinuada d'immigrants'». L'observació no solament ofereix un plus d'interès que derivade la seua actualitat, sinó que, a més, aquesta energia vital que mantenim com a pobleretroalimenta l'estímul per un futur esperançador, precisament «quan podem acusar-nos de tantes febleses». Al capdavall, l'escèptic que Fuster mai no deixà de ser tampocno va arribar a estroncar la seua esperança profunda en el futur del seu poble, «de cara aun demà que tots —¿tots?— voldríem més net, més lliure, més actiu».

Intel·lectual o polític: un dilema fals?

Més amunt m'he permès d'adduir l'avaluació que Josep Pla feia de l'activitat deFuster: «sou sobretot un polític». Val a dir que en aquest diagnòstic han insistitanalistes de l'obra fusteriana, com ara Josep Iborra, Joan F. Mira, Francesc PérezMoragon o Joan Borja i Sanz. Fou, en tot cas, una mena de polític singular —políticinorgànic— per tal com no devia la seua capacitat d'incidència social als recursospropis d'alguna plataforma política que tingués al darrere, sinó que l'autoritatfusteriana tenia les arrels precisament en la lucidesa de les anàlisis a les quals sotmetiala realitat social i en l'oportunitat de les reflexions de caire cívic amb què acudia, demanera sistemàtica, a socórrer el veïnat davant les perplexitats que experimentava. Iés per aquest cantó que trobarem indissociables, mútuament complementàries, lesdues facetes d'intel·lectual i politicen la vida i en l'obra d'un personatge com Fusterque esdevé, fet i fet, «un cas excepcional d'intel·lectual compromès amb la seuasocietat i el seu temps» (Molla 1999, p. 22). Precisament per això, «Fuster no haestat només un intel·lectual d'inqüestionable vigor, sinó que ha estat l'intel·lectualde fora del sistema que més poder fàctic ha arribat a acumular al llarg de les últimesdècades», d'acord amb el diagnòstic de Rafael L. Ninyoles, que esmentava ToniMolla (1999, p. 23).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Es sabut que el veí del carrer Sant Josep, 10, veia de bon grat que se'l considerés el«solitari de Sueca», precisament perquè la seua era una soledat de portes obertes a lagernació d'amics, coneguts i admiradors que hi acudia, cada dia, a experimentarpersonalment els efectes que produïa una conversa captivadora i lucidíssima. Perdescomptat, Fuster no tenia res de l'intel·lectual que es lliura a contemplar-se elmelic, amb elucubracions metafísiques o deliris lírics. No sé si és per ací que convin-dria indagar les causes de la seuaprofunda aversió a la metafísica, o de la seua renúnciaa conrear les pròpies habilitats de poeta, o la seua incapacitat per ordir una tramanarrativa elemental... Ni metafísic, ni artista, el seu ofici el situa en l'activitat obsessivad'indagar-se, com a via a la indagació sistemàtica de la realitat col·lectiva, en unaoperació que no es resol en la simple curiositat intel·lectual, sinó que rep l'estímulde conèixer aquesta realitat per l'imperatiu de transformar-la. Així doncs, el seuexercici mental interrelaciona amb el compromís amb la sort del país que li ha tocat.Es aquesta la condició pròpia d'un intel·lectual, o més aviat la d'un polític? En lasituació fusteriana, si més no, el plantejament disjuntiu esdevé un dilema fals.

En qualsevol cas, a causa de les exigències morals que ell mateix s'imposa en aquestaactivitat, cal reconèixer que Fuster distava força —potser se situava als antípodes?—del polític convencional, que ell considera més aviat caigut en el descrèdit. «Es la'política'. ¿Una estafa? Seria excessiva la qualificació.» Siga com siga, «la imatge queels 'polítics' parlamentaris donen és la d'un tongo idiota i capciós». Al mateix articleen què havia deixat anar un judici tan corrosiu, «La dificultat de ser polític», hianotava Fuster les cinc servituds amb què havia de carregar, segons ell, qui es decidísa «ser un 'polític' com Déu mana»: en primer lloc, «una sensibilitat coriàcia»; segona-ment, «un pragmatisme elevat»; a continuació, «fer un bloc solidari, còmplice iamistós» amb el conjunt de la classe política i per damunt de discrepàncies, atès queels polítics «són uns individus que ho aguanten tot, a condició de continuar en elcàrrec»; la condició quarta implica ser un «poca-vergonya»; i finalment, els políticshan de dedicar temps i paciència a «les seues maniobres, generalment inútils o estèrils,fallides». Davant d'una tal perspectiva, la tria era clara: Fuster no tenia fusta de polí-tic. I per tal que no l'hi confonguessen, reblava el clau: «M'espanta la possibilitatque em prenguen per 'polític'». De fet, de la mateixa manera que en certa ocasió elseu amic Josep Pla li havia detectat alguna vena de polític, en d'altres se n'haviadesdit. «Ja m'ho deia el senyor Pla, de Palafrugell: 'Vostè menja poc i és antipàtic:no podrà ser un bon polític'.»

Certament, com a integrants d'un col·lectiu social no podríem estalviar-nos delcontacte amb la política, perquè tot allò que ens afecta n'és, de polític. Ara: si el tretdiferencial que separa l'intel·lectual del polític, l'ha de constituir la reivindicació dela llibertat d'opinió, això és, una actitud constant de resistència i de reticència davantel sistema establert —«sempre m'he reservat el dret a fer la contra»—, aleshoresFuster emergeix com un intel·lectual estricte. Ben sovint fa l'efecte d'aspirar a esdeve-nir un polític en negatiu i, en tot cas, la seua biografia admetria d'ésser considerada

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

494 VICENT PITARCH

com a pròpia d'un polític de carrer, més que no pas d'un polític de carrera. Ell ma-teix expressava aquesta condició mitjançant uns termes gràfics, ben coneguts: «Nosé si, en realitat, sóc més polític que escriptor: en tot cas, seria un polític senseclientela!» Segurament tampoc no el preocupava gens, un dèficit com aquest, perquèels plans de la biografia fusteriana mai no van considerar la disponibilitat de gransmasses de seguidors, ni tampoc de votants. Més aviat ell sempre considerà prioritariala formació d'un estol —ni que fos de dimensions reduïdes però d'eficàcia decisi-va— de valencianes i valencians, a partir del reducte universitari, que posés les basesd'unaregeneració en profunditat dels mecanismes de conducta, i dels hàbits d'opinió,del seu propi país. Al capdavall, es tractava de canviar la clientela habitual que mante-nen els polítics de torn per uns deixebles selectes que fossen capaços de subvertir larealitat política ambiental. Amb cert toc d'ironia, la realitat va encarregar-se de testi-moniar que el «polític sense clientela» que fou Fuster va disposar sovint de clients-polítics de diversa significació, que no solament seguien el mestre mitjançant elconducte de la lectura, sinó que de vegades s'atansaren a la llar de l'intel·lectual deSueca, talment com si el casalici venerable de llaurador de casa bona s'hagués consti-tuït en una mena de meca valenciana de la política on solien acudir amb certa càrregade devoció laica líders i militants de coloració variada.

Un país sense polítics

Un dels grans fils conductors de tota la reflexió civil fusteriana és precisamentque el seu és un país sense política, a causa de les tares cròniques que aquest arrossegade societat desvertebrada, desassistida i alienada, una situació que ell esquematitzamitjançant aquella caricatura colpidora: «Som el buit de l'Espanya establerta». Sensdubte, en aquest panorama deprimit hi ha un dèbit considerable de responsabilitatque cal carregar a compte dels polítics.

En teoria, són aquests els qui haurien de redimir la societat valenciana de la seuaprostració històrica. Tanmateix s'hi mostren intrínsecament incapacitats, atès quela primera consigna que assimilen, a l'hora d'exercir el seu ofici, és el sucursalisme.Per contra, l'acció del polític s'ha de dissenyar i concentrar ací, no pas a Madrid,«covachuela cortesana», on la política és marcada pel centralisme i, doncs, per lescorresponents derivacions del caciquisme. Definitivament, Madrid domestica elspolítics, qualsevol que siga el bàndol de procedència. La situació, d'altra banda,deriva en la paradoxa que «Madrid», «els espanyols» —«ells», en definitiva—, ni ensentenen ni ens entendran mai.

Aleshores, de polítics valencians, no en tenim constància, ni a nivell individual, nitampoc en el pla de les organitzacions. El resultat de tot aquest dèficit és que, en elpanorama valencià, «pràcticament, mai no hi ha hagut partits 'formals'. Aquí hi hahagut carlins, republicans, monàrquics, dretes, esquerres, tot el que vulgueu: però

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


com a 'dependències' de Madrid». Com a conseqüència, la realitat immediata quepesa damunt la gent de casa, els seus drames materials i espirituals, ha restat històri-cament distant de l'atenció dels nostres polítics professionals, per als quals les preocu-pacions centrals no són «les realitats vives del país» —de fet, hi viuen d'esquena—,sinó que més aviat concentren els seus grans esforços a presentar-se a «les eleccionsper guanyar-les» i prou. Un tal abstencionisme per part dels clans de la política haafavorit que la societat valenciana haja exhibit una imatge de poble desassistit, unasingularitat que Fuster percep com a intensament amarga («gairebé mai no es parladel 'cas valencià'», «no ens té en compte ningú»), i en la denúncia d'aquesta margina-ció crònica va esmerçar bona part de les seues anàlisis i propostes.

Per descomptat, en l'òptica fusteriana hi ha un parell de raons que explicarien lamisèria que acompanya els polítics valencians: d'una banda, «la manca de sentitnacional» i, d'una altra, l'absència de «visió política», això és, la incapacitat de pensari actuar en termes de govern. De polítics d'ací que s'hagen mostrat dotats d'unmínim d'aquesta mena de visió política, Fuster només en reconeix un, Blasco Ibáñez,de l'actuació del qual, tanmateix, foren ben minsos els beneficis que se n'havien dederivar per al país, per tal com «sempre milità en l'oposició». Situat en una perspectivade futur, allà pel 1962 Fuster descobria un parell d'esperances per a la política valencia-na en les persones de Martí Domínguez i de Vicent Ventura, però les circumstànciespolítiques de l'esdevenidor tampoc no foren propícies a unes tais expectatives.

Convé recordar ací l'obsessió amb què el nostre autor es movia entre el binomifer política i manar, un binomi clau per a la normalitat del país i que, tanmateix, difí-cilment podia escometre's des de la perifèria d'un estat en el qual les forces polítiquesi econòmiques competeixen per consolidar-hi l'estructura jacobina. En el fomentd'aquesta competència coincideixen, ací, els «polítics» de casa i el conjunt de laburgesia valenciana —o si es vol, els elements susceptibles d'ésser adscrits a aquestaclasse, que l'ull fusteria mai no identificà amb nitidesa, com és sabut—, la classedominant que ha seguit una vella trajectòria de distanciament respecte del seu entornnatural i, encara, de deserció explícita davant qualsevol responsabilitat social que lapogués connectar amb el país. En lloc de situar a casa les seues activitats i de progra-mar-hi l'exercici de la quota de poder que els pogués pertocar, els inversors localss'inclinen per operar en empreses de fora. Val a dir que, en aquest sector concret, hiconstituirien l'excepció digna de ser remarcada dos homes de finances notables, elmarquès de Campo i Ignasi Villalonga. Ara: unes mínimes excepcions meritòriesno invaliden, ni de bon tros, el fet determinant que «el poder econòmic més decisiuja no està en mans d'indígenes» i, naturalment, amb ell el poder polític s'ha instal·laten la distància. Es així que la capital d'Espanya exerceix una atracció morbosa damuntels burgesos i polítics amb aspiracions de fer carrera. Als antípodes de les conductesclaudicants que elegeix aquesta extensa fauna de personatges genuflexos davant elpoder central, el ciutadà Fuster va optar per la fidelitat més estricta al seu poble, laqual va materialitzar en una passió i en un compromís ètic exemplars, i fins i tot va

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

496 VICENT PITARCH

exhibir-la en unes pautes de conducta tan expressives com, posem per cas, la decisiód'establir com a definitiu el propi veïnatge a la seua Sueca nadiua.

I del seu poble estant, aquest sueca insubornable ha de tenir una percepció decidida-ment càustica del món de la política local, que «no pot ser més miserable», un mónque es belluga conduït per una autèntica «fauna» d'individus que no arriben ni a«classe», sota els quals la política valenciana no tenia cap més alternativa que lad'esdevenir un «pur caos».

Davant d'aquesta situació de tons més aviat desoladors, l'esperança hauria d'emer-gir per la banda de l'esquerra, una eventualitat, però, que no passa de ser una il·lusióvana, i és amb amargor que ho reconeix Fuster: «Es trist arribar a la vora dels seixanta,i sent esquerra, descobrir que la 'meua' esquerra és una bona merda», o com assegura-va en una altra ocasió: «L"esquerra', al País Valencià, és tartamuda, volàtil i hipotèrmi-ca», enfront de la dreta casolana que ell considerava completament burra, pura cavernatroglodítica. Naturalment, és de 1'«esquerra» que se'n queixa amb motius —en lamesura que la sent d'«una imbecil·litat gloriosa»— i, doncs, se'n lamenta amb frustra-ció personal el nostre autor. Heus ací un drama que experimenta en les seues carns.A l'altre costat de l'arc polític, la situació no li devia resultar gaire estranya: «LaDreta fa el seu fet: és una opció de classe, de religió i de flatulències regionalistes».Fet i fet, «l'escassa serietat de què fa gala la 'classe política' local, de dreta i d'esquerra,tampoc no mereix massa respecte».

Així doncs, parlar de política, de «política valenciana», no podia representar gairemés, en la percepció de Fuster, que prendre consciència d'un drama crònic quemanté paralitzat aquest país.

Política per a un país

El conjunt de les reflexions que fa l'humanista de Sueca a l'entorn de la política esconcentra en un objectiu que, d'acord amb la terminologia fusteriana, coneixemcom a cohesionar el país, o si es vol, bastir-lo. Heus ací la fita suprema de l'activitatpolítica, per descomptat una comesa àrdua que reclama, naturalment, una clara «deci-sió de futur» com a punt de partida d'un compromís militant, atès que «és 'transfor-mar' el que ens interessa». I bé, no és pas una indagació de perfils purament especula-tius la faena intel·lectual que Fuster s'imposa, sinó més aviat una decisió explícitad'actuar —de «fer»— damunt la situació concreta del seu poble, amb el benentèsque sense aquesta militància activa «tota indagació seria un entreteniment sòrdid igratuït». Al capdavall, doncs, la reflexió fusteriana és totalment una acció política;de fet, no hi ha res, de tot allò que cau dins l'activitat humana, que deixe de tenir uncaire polític, tal com va reconèixer en termes explícits i més d'una vegada.

Ras i curt, havent-se imposat amb consciència clara el repte de contribuir a laconstrucció nacional, tot d'unaplanteja que el repte implica, com és normal, l'exigèn-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


eia prèvia de desalienar la nació, això és, d'alliberar-la de les nombroses manifestacionsde submissió que aquesta pateix i que li barren el pas vers la necessària existènciaque hauria de viure amb dignitat. Ben mirat, la submissió nacional —exemplificadaen la feliç etiqueta de «muelles», que ens aplicà el valido Olivares— en comportad'altres, com ara l'econòmica, o la cultural, o..., totes les quals constitueixen vexacionsdecididament ignominioses.

Com a antídot a una tal situació, Fuster es posa a contribuir en un ambiciós projectede redreçament nacional, al servei del qual articula un cos doctrinal substanciósjuntament amb una colla de propostes estratègiques ben suggeridores. De totamanera, no hauríem de perdre de vista que ell reivindicà sempre la condició de mi-litant no adscrit («no sóc un polític») i, doncs, mai no havia de sentir-se ambl'obligació d'elaborar cap programa de govern. Es notori, però, que tot sovint aconse-llava polítics en actiu i, d'altra banda, ell mai no va amagar la seua participació personal—com a integrant de la «comissió de tècnics»— en aquella proposta d'organitzaciópolítica del País Valencià que fou enllestida l'octubre del 1975 i que coneixem coma Estatut d'Elx.

No descobriré res de nou en assegurar que, entre els pilars que sustenten les granslínies ideològiques de la política que dissenyà Fuster, hi ha els dos fets bàsics se-güents: «el fet radical de la comarca» i «el fet general de la comunitat idiomàtica icivil»; això és, la llengua catalana com a exponent del col·lectiu nacional i la realitatcomarcal.

Així doncs, tot acceptant com a opció estratègica la via autonomista («jo semprehe postulat una altra cosa: no l'autonomia. Però l'autonomia era i és una alternativa»),bé podríem concentrar el «programa polític fusteria» per als temps que corren enels sis punts següents: a) política lingüística, b) política cultural, c) identificació delpaís, d) comarcalització, e) símbols, i f) utopia nacional.

a) Sens dubte, al capdavant dels estímuls que mouen l'obra fusteriana ha de figurarnecessàriament la reivindicació de la llengua catalana, «signe diàfan de la nostraidentitat de 'poble'», la qual, precisament per aquest motiu, «ha estat objecte demanipulacions estúpides» tot al llarg de la nostra història i, amb graus d'intensitatascendent, d'ençà que s'afluixaren els nostres vincles de cohesió nacional. En concret,a l'època de la «transició democràtica espanyola», la llengua fou instruirien tali tzadafins al paroxisme, dins d'una campanya global d'intoxicació cívica —titllada, demanera absurda, de «batalla de València»—, de la qual derivaren episodis salvatgesdel tipus d'atemptats amb bombes, com ara els que patiren el mateix Fuster, o SanchisGuarner, o llibreries..., o bé la crema en efígie de l'autor de Nosaltres, els valenciansal si d'una falla simbòlica. Enfront d'aquella «barbàrie», Fuster no va cessar de clamarperquè fóssem capaços, si no de resoldre el problema, almenys de sotmetre'l a unmínim de racionalitat. Per a desgràcia col·lectiva, la consigna fusteriana, també enaquest punt, continua mantenint un grau considerable de vigència. Pel que fa a l'actua-ció política, la consigna fusteriana se centrava en la reivindicació de l'oficialitat del

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

498 VICENT PITARCH

català, per damunt d'una cooficialitat que sempre considerà una opció perversa. Alcapdavall, la llengua és la raó última de la nostra condició nacional i la motivació defons de qualsevol activisme polític consistent a casa nostra: «Sense la llengua, elcatalanisme potser hauria estat només això: regeneracionismo.» Si ara descendim alnivell de les aplicacions concretes, l'oficialitat del català obria, en l'òptica fusteriana,unes possibilitats d'eficàcia imprevisibles dins el món de l'ensenyament. La seuaeufòria en aquest àmbit puntual queda reflectida en una ben coneguda provocació:«I jo m'estime més una 'escola valenciana', si l'aconseguim, que tres o quatre coalici-ons —mal coaligades— que seran tan 'nacionalistes' com vulguen però que no alcenun gat pel rabo».

b) Naturalment, en relació directa amb la política lingüística Fuster situava la po-lítica cultural. I ací paga la pena de remarcar que ell solia insistir, pel que fa a l'àmbitcultural, en l'eficàcia que hi assoleix l'acció civil, fins i tot enfront de la intervencióinstitucional. Hi ha en aquest sentit un judici seu força contundent, que va emetreen un text en què comentava el moviment renaixentista del Principat: «Ací s'ha'construït' una cultura de cap a cap, gairebé sense precedents, pas a pas, amb latenacitat i la il·lusió de la nostra gent com a únics recursos (...). Tot sortí, si bé esmira, de la 'iniciativa privada'.» Es a dir, que en el camp de l'activitat cultural, sensdubte considerat decisiu dins els esquemes de «política» fusteriana, el marge demaniobra més extens hi és atribuït a la societat civil. Les institucions públiques, toti disposar d'una autonomia considerable en la parcel·la cultural, no estan disposadesa dur a terme una política amb cara i ulls. Hi consideren suficient de subvencionarquatre actuacions ostentoses, amb vista a la galeria, i avall. De fet, Fuster solia insistirque els organismes oficials havien de plantejar-se seriosament la promoció del llibrecatalà, atès que Madrid no els permetria gaires actuacions més, fora d'aquesta activitat.A tot estirar, doncs, podem esperar que les institucions oficials subvencionen algunespublicacions en català, i poca cosa més. Poca cosa, certament, per bé que, com ésnotori, aquest fill de la Il·lustració conreava una fe extraordinària en la capacitatregeneradora que conté la lectura: «La trinxera del llibre. Jo sóc dels qui hi creuen:dels que creuen que el paper imprès, a la llarga, té les de guanyar.»

c) L'obra segurament més emblemàtica, i potser més controvertida, de Fuster—no pas la que ocupava les seues preferències personals, tal com recordava a T.Molla (1992, p. 65): «a mi, personalment, m'interessen els petits assajos, el treballsobre el pensament concís, la frase curta i, si pot ser, aguda i suggerent»—, Nosaltres,els valencians, constitueix el replantejament «polític» radical de la societat valenciana,la qual hi és analitzada d'acord amb la seua condició de tija integrant de la mata dejonc, segons la metàfora clàssica de Muntaner. Des d'una tal òptica, el poble valenciàés de constitució dual, format, doncs, per una comunitat de nissaga aragonesa —laqual hauria d'optar entre ratificar, o rectificar, la seua pertinença definitiva a la societatvalenciana—, i una altra de llinatge català. Aquesta hi és la majoritària i la que marcala dinàmica històrica del país. Per descomptat, l'evolució de la política contemporània

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


avala que el corònim adient a aquest col·lectiu social és el de «País Valencià» (PaísValencià, per què?), davant el qual l'oficialització de «Comunitat Valenciana» deixaen evidència uns polítics acomplexats i servils.

d) Hi ha també el fet de les comarques. Les fronteres interiors figuren entre elsfactors que han exercit un pes més decisiu en la desvertebració nacional que clivellala catalanitat; en una tal acció disgregadora va actuar l'organització regnícola durantl'època foral, així com avui dia actua la segmentació provincial, originària del segleXIX. L'antídot, doncs, contra aquesta «absurda inadequació de fronteres» no potser cap més que la proposta comarcalista, des de la convicció fusteriana que «lesactuals 'regions' poden esvair-se i només el fet radical de la comarca i el fet generalde la comunitat idiomàtica i civil seran importants».

e) «En el procés de recuperació de la nostra 'consciència de poble', els 'símbols'no podien ocupar el primer lloc. Hi havia unes estacions prèvies, de lluita i de treball,que calia guanyar», sentencià Fuster. En efecte, la batalla pels símbols no podia serprioritaria, però així mateix havia d'arribar l'hora de reclamar-los; senzillament,perquè tots els pobles, així que accedeixen a la normalitat, generen els seus símbolsde referència i d'adhesió. Sens dubte, a causa d'aquesta mena de mecanismes col·lec-tius elementals, ens van caure al damunt problemes com els de la senyera (El blauen la senyera) i d'altres; ben mirat, falsos problemes: «mitja dotzena de paranoicss'han dedicat a sembrar-hi la confusió més sorprenent». L'himne o la bandera nacio-nals constitueixen recursos habituals en les societats estructurades, als quals nopodríem renunciar, ni tan sols havent pres consciència de l'ingredient d'irracionalitatque contenen: «Sóc partidari d'una utòpica política sense banderes, sense himnes isense visques: partidari d'una política sense ingredients irracionals.» Ara: calia deixarassentat, en termes inequívocs, que «'limno' m'horripila» i «ens repugna». Per aFuster, doncs, el futur de l'himne de l'Exposició hauria de ser la cambra dels malsendreços, a la qual hauria d'anar a raure, agranat per un vast programa de recuperaciódel folklore nacional, que inclouria la corresponent campanya de desintoxicació detocates esgarrifoses andalusistes o de jotes aragoneses de xim-xim pum.

f) Finalment, com a corol·lari del programa polític fusteria hi ha la utopia nacional.Ningú no ignora que a Fuster li plaïa de declarar-se i presentar-se «com un catalànacional del País Valencià». Ara: potser no recorda tothom que, per a ell, escriuresobre política és bàsicament descriure la pròpia nació, els seus drames i les seuesesperances. Ben mirat, no hi ha cap ideòleg, al llarg de tot el segle XX, que hajacontribuït a la causa de la catalanitat mitjançant unes aportacions tan lúcides, consis-tents i autoritzades com les del pensador nacional de Sueca, sense el qual la utopiaengrescadora dels Països Catalans potser no hauria estat sinó una proposta borrosai tímida. Fuster va establir-la amb convicció: «Personalment penso que l'acostamentdel País Valencià al Principat és un punt essencial per al futur dels valencians.» Nocal dir que tenia consciència plena de com era d'àrdua la fita que proposava, alhoraque admira la profunda confiança amb què Fuster conreava les pròpies conviccions:

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

500 VICENT PITARCH

«Tenim dret a esperar —per molt llunyana que se'ns presente aquesta esperança-que un dia serà suficient dir catalàper al·ludir a la nostra condició de poble únic.)

Fuster «inèdit»

Havent transcorregut deu anys des de la mort de Fuster, hem de convenir que elseu llegat «polític», en els temes i aspectes substancials, si més no, roman ocult, onegligit, «inèdit», entre els polítics de casa. Hi ha, d'entrada, en aquest llegat, lavessant personal, ètica, això és, la conducta exemplar que manifestà en tot momentel nostre ciutadà. I bé, considere que aquesta no és l'ocasió propícia per plantejarfins a quin punt la faceta ètica de la biografia de Fuster il·lumina el personal que esdedica al «servei de la cosa pública». Ell, en coherència estricta amb el propi compor-tament, reclamava que els professionals de la política posessen el bé públic per davantdel benefici personal.

En tot cas, la política institucional dels temps que corren es manté a una distànciaconsiderable, i ben sovint als antípodes, del programa fusteria que acabe d'enunciaren termes esquemàtics a l'apartat precedent, i no cal dir com és d'insalvable el vallque s'interposa entre el tarannà dels nostres polítics d'ofici i la percepció personalque sobre el fenomen «polític» tenia l'humanista de Sueca, una percepció el perfilde la qual resta esbossat als apartats 2 i 3 de les notes presents.

Es clar que hi ha postulats fusterians que admeten —i àdhuc reclamen— d'ésserrevisats, exposats al debat públic, ni que fos en l'aspecte concret de la seua oportunitaten la conjuntura present. Aturem-nos, doncs, tant com convinga davant certes fór-mules expositives de la catalanitat, amb el benentès que potser resulta suïcida lademonització que les instàncies oficials, i paraoficials, fan del projecte fusteria, escan-dalosament marginat, que propugna una cooperació decidida entre els diversos PaïsosCatalans, dins una política conjunta en les àrees de la comunicació (lingüística, cultu-ral, d'infraestructures), l'economia, el turisme, l'assistència, etc.

Segurament és oportú de debatre qüestions com ara el corònim institucional aplicata la societat valenciana, o la senyera o l'himne... Pel que fa a la peça original deltàndem Serrano-Thous, entenc que difícilment admet un mínim d'indulgència, nique ens la deixessen muda; ni tan sols el seu to sarsueler no resisteix unes exigènciesmínimes de sensibilitat auditiva. Al cap i a la fi, el problema dels símbols identitarisdel país no ha estat mai un problema de noms, ni de faixes blaves ni de tonades ambun deix més o menys madrileny, sinó de percepció del paper que valencianes i valen-cians vulguem assignar-nos dins casa nostra i al si de l'Europa del segle XXI. Val adir que amb els paràmetres ideològics fusterians encaixava perfectament que la «gentde la Dreta Paleolítica» disposés la seua batalla particular en el terreny dels símbols.Ara: on Fuster va descarregar les seues invectives fou contra la conducta condescen-dent, pactista, amb què les «esquerres», els «seus», camuflades de terceres vies, s'hi

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


van arrupir: «Sembla que els polítics locals d'esquerra, tan conciliadors ells, ja comen-cen a manifestar una certa tendència a afluixar, en les matèries considerades 'conflic-tives': el nom, la llengua, la bandera.» Al capdavall, «els polítics locals que, ells sí,han trobat en el 'pactisme' una coartada per a les seues vel·leïtats con fusión àries oper als trucs que anomenen 'pragmàtics'».

Naturalment, la política instal·lada a casa nostra no ignora que és l'adscripciónacional que atorguem a la societat valenciana la que determina la planificació comu-nicativa tant com la política econòmica i assistencial. En termes crus, el problemapendent de la nostra compactació social i, en definitiva, de la nostra via vers Europa—el tema obsessiu de la indagació fusteriana— descansa damunt el dilema que ensposa l'alternativa per la qual ha d'optar definitivament el País Valencià: espanyolitato catalanitat. No cal dir per quin cantó s'hi decanta el sistema establert. Ara: tampocno hi podem menystenir la «utopia» fusteriana de la catalanitat, la qual certamentno és pas cap broma, ni ha perdut vigència, malgrat els ressorts colossals posats encirculació per tal de desacreditar-la.

De tota manera, tot fa indicar que el revulsiu que ha provocat el «polític» JoanFuster damunt la dinàmica actual del país és de dimensions notòries, difícils dequantificar. La mateixa política institucional s'ha deixat orientar, en alguna actuaciópuntual, per les indicacions del mestre. Paga la pena de recordar, en aquest sentit,l'eufòria mesurada amb què el solitari de Sueca rebia la promulgació de la lleid'Alacant i, en concret, la introducció del català dins el sistema educatiu. Sens dubteles expectatives que unes tais decisions obrien bé invitaven a l'esperança, especialmenten un moment en què acabàvem de superar aquella «barbàrie» de la UCD que enshavia instal·lat «en una Conselleria d'Educació una mena de safanòria». Fuster alesho-res cedia als estímuls gratificadors que li produïa la política renovadora del consellerCiscar: «De moment té la meua adhesió». Ben mirat, tanmateix, l'actuació dels polí-tics valencians —i ací hem de cenyir-nos necessàriament als adscrits a 1'«esquerra»—més que no pas adoptar certes orientacions fusterianes donava la imatge de sentir-se atrapada entre l'ombra del mestre i les servituds pròpies de l'ofici, les quals inclouenel xantatge que hi tenen parat les forces vives del sistema.

Ningú no podrà ignorar l'empremta que ha deixat dins la política valenciana elpas de Fuster entre nosaltres. Com a punt de referència, si més no, ben sovint esdevéclarament indefugible. Pel cap baix, ha estat el toc d'atenció decisiu que ha fet desvet-llar la consciència valenciana davant abundants qüestions que manteníem en letargiaabsoluta. Tot i això, els ritmes que ara mateix manté el procés de desalienació delsvalencians no queda clar que responguen a les expectatives que podia preveure Fuster.Comptat i debatut, el projecte nacional de país que aquest ens va llegar sembla ques'haja reduït a una incidència gairebé imperceptible damunt la política valencianaoficial de les darreres dècades.

Ara: si a nivell institucional els rèdits són escassos, haurem de reconèixer que enl'àmbit civil la doctrina de Fuster ha produït un impacte formidable, que encara no

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

502 VICENT PITARCH

ha analitzat ningú però que sembla consistent i engrescador. Si aquesta percepciófos correcta aleshores l'anàlisi i el diagnòstic fusterians sobre el país, en definitiva,les seues previsions, no haurien estat desenfocades; en certa manera, fins i tot hemd'acceptar que han reeixit, ara com ara. No oblidem que, l'esperança d'un futurdigne per a aquest país, Fuster l'havia dipositada en la xarxa cívica, més que no pasen la institucional. Convé adduir ací, posem per cas, l'entusiasme amb què ell saludàen diverses ocasions l'emergència del «grup impressionant» dels universitaris catala-nistes dels anys seixanta. Tinguem en compte, d'altra banda, l'entusiasme amb quècontemplava la consolidació d'un altre dels seus projectes civils més prometedors, ique deixà manifest amb aquestes expressions de to testamentan: «I no voldria morir-me sense haver deixat en funcionament i 'en forma' al País Valencià, uns quantsequips d'intel·lectuals i de no intel·lectuals capaços de remoure —o almenys intentar-ho— aquesta societat en perpètua somnolència digestiva.» Per descomptat, la preocu-pació fusteriana per incorporar els recursos humans més actius de la societat, universi-taris i no universitaris, al seu projecte de país forma part de les conviccions quesempre mantingué en l'eficàcia dels dispositius que conserva la catalanitat per adaptar-se a les adversitats.

Al capdavall, la intuïció fusteriana que ja preveia el protagonisme creixent queassoliria el teixit cívic en la dinàmica de les societats contemporànies aporta un avalsuplementari a l'encert dels seus diagnòstics. Així doncs, en la mesura en què el fus-terianisme es manté actiu en sectors d'avantguarda de la catalanitat, ens és permèsd'augurar-li un paper rellevant dins els processos socials que es generen per aquesteslatituds en la nova era de la globalització.

Bibliografía

BOLTA, M. i MOLLA, T. (1994): Joan Fuster. Escrits sobre la llengua, Tàndem, Valencia.BORJA I SANZ, J. (1996): Els aforismes de Joan Fuster. Viatge cap a un univers literari,

Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant.FLUIXA, A. i MARTÍNEZ, A. (1991): Ser Joan Fuster. Antología de textos fusteríans,

Bromera, Alzira.FUSTER, J. (1962): Nosaltres, els valencians, Edicions 62, Barcelona.— (1976): Un país sense política, La Magrana, Barcelona.— (1977): El blau en la senyera, Eliseu Climent, València.— (1980): Notes d'un desfícíós, Almudín, València.— (1982): País Valencià, per què?, Eliseu Climent, València.IBORRA, J. (1982): Fuster portàtil, Eliseu Climent, València.— (1996): Joan Fuster. Breviari cívic, Edicions 62, Barcelona.MIRA, J. F (1982): «Joan Fuster, polític», & Joan Fuster en els seus millors escrits, Mi-

quel Arimany, Barcelona, pp. 79-110.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


MOLLA, T. (1992): Joan Fuster. Converses inacabades, Tàndem, València.PÉREZ MORAGON, F. (1982): «Sobre els estudis d'història cultural de J. Fuster», a

Joan Fuster en els seus millors escrits, Miquel Arimany, Barcelona, pp. 111-156.— (1997): Joan Fuster. Correspondència, vol. I, Eliseu Climent, València.VENTURA, V (1980): «Lliçons d'irritació», a FUSTER J. (1980), pp. 5-11.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

VICENT RAGA

L'originalitat de Joan Fuster

«Un home, en tota la seva vida literaria, no escriusinó una sola obra, la seva obra. A desgrat dels canvis,de les contradiccions, de la varietat, de l'evolució que,pel temps, s'hi pugui rastrejar, aquesta obra —junta odispersa— és sempre una... i única. (...) la unitat, en lapresent ocasió, sóc jo; jo sóc tota la justificació quenecessita —i que admet— aquest llibre.» Joan Fuster,Les originalitats.

L'anunci d'una nova edició de les Obres Completes de Joan Fuster omple d'unasatisfacció genuïna els seus lectors més assidus tot i que, aquest mateix fet, potsuscitar-hi una certa perplexitat. L'edició anterior (1968-1994, amb set volums, repe-tidament reimpresos al llarg d'aquests anys i posteriorment), publicada dins la sèrie«Clàssics Catalans del segle XX», no havia arribat a concloure's ni mai tampoc s'haviatingut notícia de l'abast que hom preveia de donar-li, per bé que aquesta primeraedició s'ajustava —segons que era notori— a la idea que al seu moment se'n féul'autor. Això li donava un prestigi afegit, que ens hauríem estimat de preservar nique fos pel gust de veure perpetuades algunes decisions que el mateix Fuster haguéde prendre sobre la pròpia obra. Ara, la forma canviant de les estructures de l'ediciói les exigències comercials que segons sembla la provoquen, han donat lloc a aquestanova i més ambiciosa presentació. No s'hauria de deixar passar massa temps, però,entre l'inici d'aquest nou lliurament i la culminació del que ha estat projectat. Hompreveu l'aparició de set volums, aquests d'unes mil pàgines cadascun, per donarcabuda al que els curadors —Antoni Furió i Josep Palacios— consideren que és

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

506 VICENT RAGA

l'obra consolidada. De l'obra esparsa, se n'hi integra una bona part. Caldria tambéafegir-hi que, tan afermada com ho està la seua figura com a escriptor de referència enla literatura catalana, s'hauria de recuperar —arbitrant-ne la fórmula adient— la seuaingent producció en castellà. Perquè l'exclusió d'aquesta part, si fos definitiva, supo-saria una greu pèrdua: hi ha fins i tot èpoques senceres de la producció fusteriana —perno dir el conjunt de la trajectòria literària de l'autor— que no s'entendran mai del totsi no es consideren aqueixes parts del seu treball que, circumstancialment, es presen-taven en castellà i que només en algun cas excepcional han estat reintegrades —traduï-des— al corpus de la seva obra. Siga com siga, el volum que ara s'anuncia té, pel que faal seu contingut, un interès extraordinari. Curat amb competència i rigor inqüestio-nables, consta de tres grans seccions —poesia, diaris i obra aforística (amb el comple-ment d'una selecció de dibuixos del mateix autor) — que conformen un conjunt unitari.

L'assaig titulat Les originalitatsforma part idealment d'aquest conjunt i és la conclu-sió o el punt cimer de l'època de formació de l'escriptor. Per això, la ubicació d'aquesttreball en un futur segon volum, juntament amb els assaigs que el seguiren pocdesprés, mantindrà la coherència interna i l'interès que també té aquest. En tots dosplegats es trobaran els trets de la personalitat literària de l'autor que volem repassaren aquesta nota. En l'ordre cronològic de redacció el segueix El descrèdit de la reali-tat (1954; publicat l'any següent), un text que, tot i preservar el to personal que enendavant caracteritzaria l'autor, té un abast més ampli i objectiu, per tal com Fusterprocura ja de proporcionar-se —per sempre més— una forma en la qual el nucliestricte de la seva personalitat s'esvaeix, si més no aparentment, per tal d'enfrontaramb major eficàcia assumptes d'interès públic més ampli i explícit (la fórmula haviaestat proposada per Joan Maragall i reiterada amb insistència per Josep Pla). Sotaaquesta condició —la de que calia ser eficaç — volgué situar el conjunt de la seuaobra posterior. Una decisió que anuncia el mateix Fuster a l'assaig que completa elvolum de Les originalitats, «Maragall i Unamuno, cara a cara», i amb el qual li dónaun contrapunt significatiu.

Les poc més de trenta pàgines que contenen l'assaig titulat «Les originalitats» —es-crit el 1952 i publicat quatre anys més tard, del pròleg del qual procedeix la citacióque encapçala aquest escrit— són el primer fruit d'un procés d'autocreació intel·lec-tual, que havia de donar lloc i estendre's tot al llarg de l'obra posterior. Una obra, nocal dir-ho, insòlita entre nosaltres pel que fa a la seua intensitat, el valor i l'oportunitat.

En aquestes pàgines, seguint un corrent consolidat a l'època —el que procedeixdel romanticisme i que afavoreix l'aparició de les formes més exasperades de l'indivi-dualisme i la subjectivitat (des de l'existencialisme fins al surrealisme)—, Fuster hidesplega la seua pròpia consideració del «jo», del seu «jo» com a escriptor, com lafont última de significat i de valor1. Es aquí on l'autor enuncia per primera vegada

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

L'ORIGINALITAT DE JOAN FUSTER 507

en prosa el que ja havia avançat en la seua obra poètica anterior: la convicció profundaen la universalitat darrera d'aqueix «jo» i la part que atribueix explícitament a aquestmateix «jo» en la seua anàlisi del fenomen cultural en general. Aquesta anàlisi liserveix —almenys en la consideració retrospectiva que ara en podem fer— per re-construir conceptualment el camí que havia de seguir la seua cultura, el seu país—una suma de jos—, per obtenir la vitalitat que ell jutjava necessària2.

El que pretenem en aquesta nota és, doncs, d'assenyalar-ne el relleu i el sentit ques'ha de donar a Les originalitats dins el conjunt de l'obra de l'escriptor3. Convé

1 Les originalitats va aparèixer finalment (amb el subtítol «Assaigs») a l'editorial Barcino,dins una col·lecció de difusió força limitada. Antoni Martí n'ha fet una lectura perspicaç iacurada, sensible i alhora intel·ligent, imprescindible per a l'estudi d'aquesta obra germinal.Martí anota que el tiratge d'aquest llibre en aqueixa primera edició «no va anar més enllà dels360 exemplars» i que, a més, no es va reimprimir fins al 1975, al volum quart de la primeraedició d'Obres completes (OC). El mateix Martí observa que el fet de no haver comptat ambuna edició diferenciada al seu moment ha mantingut aquest llibre fins fa poc en «estat d'invi-sibilitat editorial». Sobre aquests i altres detalls de la peripècia soferta pel llibre, vegeu A.MARTÍ: «Solstici de Joan Fuster», introducció a Les originalitats, Bromera, Alzira: 1999, pp. 13-14. Martí, hi veu, al llibre, el relat de «com es constitueix la mirada de (1') escriptor», i hi apor-ta una visió del conjunt i consideracions de detall que fan el seu estudi imprescindible (pp. 9-39).

2 Sobre el «jo» en Joan Fuster i sobre la seua particular concepció de la «literatura del jo»,Josep Iborra ha insistit recentment. Justament a propòsit de Les originalitats, escriu: «SiMontaigne declarava que ell mateix era la matière del seu llibre, crec que Joan Fuster podriahaver afirmat que ell n'era la forma. No es tracta, però d'unjo formal. (...) Si unja és original,ve a dir, no cal preocupar-se per ser-ho. El que cal i importa és evidenciar aquesta parcel·laoriginal, gran o petita, que cadascú porta dins la humanitat comuna. Aquesta idea, però, enFuster, no és pura teoria, sinó una exigència pràctica, moral i estètica alhora. Si més no, ell la vafer seua com un imperatiu que era un imperatiu de fidelitat a ell mateix, al seu jo', integral-ment entès...» J. IBORRA: «Joan Fuster i la literatura del jo», L'Espill, 2a època, 10 (2001), p. 210.

3 Deixant de banda, expressament, la consideració de l'obra poètica, no perquè és subsidi-ària sinó perquè això exigiria un plantejament del tot distint del que té aquesta nota. Lautor,d'altra banda, optà per abandonar-ne el conreu ja abans de publicar Les originalitats. Trenta-tres anys més tard, però, en tindria lloc, significativament, la reedició conjunta (Set llibres deversos, Tres i Quatre, València: 1987). De fet, hi ha motius per creure que —com diu ambperspicàcia Jaime Siles— la «relación [de Fuster] con la poesía está en el centro de su más com-pacto y completo sentimiento»; J. SlLES: «Joan Fuster lector y crítico de Gerardo Diego», aFuster, entre nosaltres, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València: 1993, pp. 93-97. L'observació resulta pertinent sobretot si es té en compte la importància que Fuster atri-bueix —en aquest mateix llibre, Les originalitats— al que Siles anomena «sentiment». Lapoesia de Fuster hauria de veure's, si més no, com una il·lustració —la millor que ell mateixpodria adduir en aquell moment— de les idees que defensa a Les originalitats. Per copsar-nela qualitat i obtenir-ne una consideració crítica, vegeu l'excel·lent treball de Sam Abrams so-bre un sol dels seus poemes, «Criatura dolcíssima», publicat el 1954 dins Escrit per al silencii dos anys posterior, per tant, a la redacció de l'assaig esmentat; S. ABRAMS: «Com s'estimenles coses marcescibles», L'Espill, 2a època, 10 (2001), pp. 92-105.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

508 VICENT RAGA

reiterar que aquest és el seu text més personal, on s'ocupa de si mateix de la maneramés explícita. Aquesta característica li dóna —com intentarem de fer veure— laparticular consistència que aporta al conjunt i a la intenció de l'obra futura. Comhavia d'encarar la seva pròpia tasca, l'escriptor? I com ho havien de fer altres quecom ell també s'ho proposaven, autors hipotètics al seu mateix medi cultural?

Al temps que Fuster escrivia aquest assaig, que convé de llegir juntament ambaquell altre que va escollir com a «complement» —si volem donar-nos resposta a lesdues preguntes que acabem de posar i obtenir-ne una visió global—, la identitatpersonal de l'autor maldava per prendre forma definitiva. Aquest sentiment d'identi-tat era però, en el pla col·lectiu, gairebé inexistent. Pocs anys després d'acabada laguerra, l'experiència vital de l'escriptor i el context social en què vivia devien serdesoladores. Als trenta anys d'edat, l'aportació que Fuster en fa té el mèrit quetrenca amb les mancances i les servituds que dominaven el seu entorn i obre unhoritzó nou. En el centre del seu treball hi ha, des d'un principi, la insistència obses-siva en el valor de l'individu. Es a partir d'aquest reconeixement que proposa derestablir la relació que l'artista ha de mantenir amb ell mateix i amb l'entorn. D'aquestentorn, en parla a l'assaig complementari esmentat, on s'esforça ja per esbrinar algunsdels senyals d'identificació col·lectiva. El conjunt format pels dos textos ofereix,doncs, la primera manifestació del tret que en caracteritzarà l'obra entera: el seucompromís, reiterat fins a l'extenuació, amb els ideals de l'emancipació. Aquestsentesos, en primer lloc, en una escala individual i, en segon lloc —tot i que de maneraque considera indestriable—, com a constitutius del marc més ampli que configurenels seus conciutadans4. Es tracta, doncs, d'una mena de declaració de principis on esfonen ja d'entrada l'afirmació dels drets que podríem anomenar de primera generació(els que afecten l'individu com a tal) i aquells altres que tenen a veure amb el grup,amb interdependencia inevitable. Sobre aquesta qüestió, que es debat ara amb inten-sitat, Fuster començava a albirar-hi la seva resposta. Perquè és només des del jo quehom pot aspirar a fer el camí que s'ha de seguir per constituir-se en alguna cosa, i és—com abans apuntàvem— només amb la identificació amb una constel·lació devalors compartits —és a dir, amb significació moral positiva i socialment rellevant(que troba, per exemple, de nou en l'obra de Maragall i en l'actitud d'aquest davantUnamuno)— que un grup pot reconèixer-se.

Ara bé, cal assenyalar que, com a tret distintiu, en els textos a què al·ludim, Fusterno hi dóna cap mostra de conformitat amb el que hi ha. Sinó tot el contrari. El títolmateix del primer assaig, i que acull tots dos, n'és explícit. Si tornàvem a la citacióque hi ha al començament d'aquesta nota, hi trobaríem l'expressió del compromísde l'escriptor amb una obra que havia de ser, per sobre de qualsevol altra consideració,

4 La lectura atenta d'aquest i d'altres llibres seus ens descobreix que Fuster mai no parla —contràriament al que hom vol suposar— de cap subjecte «col·lectiu» si no és introduint-himatisacions sempre pertinents.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


una i única (OC, vol. 4, p. 162). Aquesta obra, l'havia ja encetada —convé insistir-hi— amb els seus llibres poètics, tan injustament tractats per ell (si més no, comapuntàvem abans, en aparença). El que ens interessa veure aquí és com es justifica icom es realitza, ja a partir d'aquest llibre primerenc, la idea anunciada. Avançant-nos un moment al final del seu assaig hi trobem, extrets de Carles Riba, uns versosque l'inspiraven: «...No hi ha inútil / cap esperit, si creix lliure en la seua virtut».

El sentit que en desprenia Fuster pot palesar-se tot al llarg de l'assaig, que ambaquests versos arriba a la seua conclusió. Ara bé, poques línies abans de donar lloc aaquesta citació, intercala al seu text —de manera que pot semblar extemporània—una observació que en fa difícil una lectura complaent: «Hi ha —escriu— l'originalitatnatural de cadascú. Hi ha encara —nietzscheanament— unajerarquia natural d'espe-rits.» En nota al peu, postil·la (pensant potser en aquells que, per afectació o malafe, no voldrien donar-se per assabentats del que acabava d'escriure en un lloc tandestacat com ho és el que precedeix la conclusió del seu escrit): «en referir-me al'originalitat natural de cadascú, no intente de fer cap democràtica equiparació devalors. Per altra banda, si en dic natural, no és perquè considere l'originalitat comun mer accident biològic: va implícit en això el reconeixement de factors no natius,de formació, d'atzar, de voluntat, que hi contribueixen tant, i a vegades més, que elmateix talent espontani de l'artista.» (p. 194 i n.).

Extreta aquesta citació del context en què la posa Fuster no farà sinó confondre ellector o, pitjor encara, podria contribuir a mantenir-lo instal·lat confortablementen una interpretació superficial o errònia. Donem lloc, doncs, a una exposició unamica més detinguda del contingut d'aquest assaig, intentant d'identificar-hi els ele-ments clau i el sentit que se'n pot desprendre.

D'entrada, Fuster hi constata un fet de cultura que li sembla singular i inquietant:la voluntat que experimenta l'individu contemporani de perseverar en la seua indivi-dualitat, l'afany que mostra per distingir-se, «de fer sentir la seua presència, de vèncerl'anònim i el nivell» (p. 165). Hi assenyala, per un costat, la novetat del fenomen i,per un altre, el fet en aparença paradoxal que la singularitat buscada no pot créixermés que al si de la comunitat —ja ho hem vist—, tot i que no floreix sinó en la mésestricta solitud. La condició perquè arribe a donar-se té, doncs, una doble i aparent-ment contradictòria vessant: aquest afany per l'originalitat s'ha fet, al temps queescriu Fuster, per una banda, indefugible5 i, per una altra, ha posat en perill lapervivència del cànon. Aquestes són algunes de les tensions més rellevants que expe-rimenta l'època, tal com la percep l'autor.

5 Pla mateix n'és un bon exemple: en posar l'èmfasi sobre la vulgaritat no fa —escriu Fus-ter— sinó assegurar-se l'excentricitat que buscava (OC, vol. 4, p. 166).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

510 VICENT RAGA

Tot seguit, Fuster situa la genealogia d'aquest fenomen en el Renaixement i en elque n'ha resultat d'un llarg i penós procés a través del qual s'ha arribat al paroxismedel que ell anomena «la singularització estètica». L'autor contempla tot aquest dilatatperíode (incloent-hi —com ja s'ha apuntat— el moviment romàntic des del seuinici com un punt d'inflexió decisiva) i hi reconeix el camí que ha conduït a la desin-tegració d'una forma hegemònica de cultura i a l'aparició d'una multitud d'estils,«plurals, independents, contradictoris» (p. 170). Situa el punt àlgid d'aquest procés—de manera que resulta sorprenent en aquest context— en la reacció que va suscitarl'industrialisme6. L'uniformisme i el sentiment de desarrelament que aquest fenomenimposava fou sentit com una amenaça intolerable, de manera que —escriu— s'hi vaproduir tot un moviment en reacció: «¿I com no havia d'erigir-se, enfront de l'exaspe-ració uniformista, l'exasperació singularitzadora? La uniformitat s'accepta perquèno hi ha més remei; però el seu territori està ben delimitat. Es al marge d'aquest, enla petita zona lliure —lliure de moment— , que comença la singularització. Ser jo',jo per damunt de tot, jo d'allò més jo, rabiosament jo, procurar ser-ho, represental'única eixida que ens queda, el sol espai no mediatitzat, reducte de confiança i derespir.» (p. 171). L'observació, que se situa així en un pla íntim, personal —el que ésel propi de l'artista o del pensador—, deixa explícita també una referència a l'homemitjà pel fet que, a aquest, el fenomen del desarrelament li provoca, si més no detant en tant, «un calfred d'espant».

En resum en queda la idea que s'ha obert, a mitjan segle XX, una nova època.L'autor ho anota—cal remarcar-ho, el 1952— avançant-ne l'anàlisi de les conseqüèn-cies del que s'havia esdevingutja de manera clara —segons escriu— durant el perío-de d'entreguerres. En la consideració crítica que fa d'aquesta tendència Fuster esmanté en l'anàlisi del pla cultural més elitista, aquell on s'havia difós àmpliament ellema «lerare c'estle bon». «Es considerà llavors que un primer —que un sol— precepteobligava l'artista: el de no assemblar-se als seus predecessors ni, si podia, als seuscontemporanis. Això significava l'adopció, com a punt de partida, del principi de lanovetat permanent: ser sempre nous, infatigablement nous, nous sobre totes lescoses.» (p. 172). Ara bé, per si de cas se l'entenia de manera excessivament simplista,

6 Els darrers anys se n'ha difós aquesta mateixa interpretació. Fuster s'hi avança amb aquestaapreciació. Són aquests mateixos fets de cultura, la tendència i l'orientació que hi detecta, elsque —en camps diferents del conreat per ell— han estat assenyalats per diversos autors ques'han proposat de caracteritzar els fenòmens socials i culturals de relleu més ampli i profundque han tingut lloc al segle passat. El comentari de Fuster presenta ja el caràcter intuïtiu il'expressió fugissera que el caracteritzaran més endavant i pel qual optava ja aleshores ambdeliberació. Hom ha tractat indegudament Fuster quan s'ha deixat de prendre en considera-ció el particular registre en què operava; així, per exemple, quan se l'ha acusat de no veure-hi—el 1962— queia societat valenciana s'havia industrialitzat. Fuster posava les seues observa-cions, deliberadament i dolorosament reticents, en un terreny que les estadístiques i d'altresapreciacions tècniques sobre el procés seguit no podien desmentir.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


procedeix tot seguit a una distinció —que, segons sembla, li interessa molt de fer—entre «novetat» i «originalitat». Només pot merèixer la qualificació d'«original» la«novetat» que deté valor formal i que és valuosa també pel seu contingut (un contin-gut que, tan relativament com es vulga, ha de trobar-se «vinculat al permanenthumà»). En aquest punt, Fuster es complau a esmentar Ausiàs Marc —que «subsisteixvaluós, viu, actual, per a nosaltres com per a la totalitat de la nostra història literà-ria»—justament perquè li serveix de manera exemplar per il·lustrar el que ha establert.(Com li serveixen també Picasso, Kandinski o Miró.) En l'altre extrem, del costatde la novetat, situa el cas de l'impacte produït per l'estrena de YHernaní i hi afegeixla consideració retrospectiva que en pot fer. El text s'enriqueix —de nou avançant-se a aportacions que es generalitzaran dues dècades més tard— amb observacionsmolt suggeridores sobre el paper de les minories i la significació històrica i social deles avantguardes (pp. 171-173). La conclusió és que la «novetat» ha de passar la pro-va de c/ir quina és la seua «originalitat». Perquè, de la mateixa manera que «no hi hados que 'superposats', coincideixin», tampoc no hi ha dues maneres de dir, de dir-se, que siguen idèntiques. «'Únic', és el mot adequat. Tots som únics. Poc o molt,cadascú se sent distint dels altres. (...) La consciència de ser únics (...) se'ns apareixcom consubstancial amb l'home, gairebé com una condició d'humanitat —com lapura i estricta condició humana. (...) Tothom —tothom que n'és conscient— té al-guna cosa a dir: alguna cosa que no podrà dir mai altri per ell. I, precisament estracta de dir-nos.» (pp. 178-179).

Tot seguit s'hi elabora la idea de dicció. La dicció, entesa com un art —i coml'element constitutiu de l'art vertader en general— no és, per a Fuster, tan solsl'expressió d'una emoció, ni tampoc del que podria semblar més ambiciós, la d'unaexperiència. La dicció és l'encarnació de l'home, de «tot l'home, de tot l'home junt».Aquí la contundencia retòrica s'imposa per tal de guanyar-hi tota la força que l'autorvol donar a la seua idea (p. 179). Així és com l'home, considerat ell mateix «un fetnatural», porta la seua obra a la categoria de fenomen estètic en donar lloc a la mani-festació, genuïna i exacta, de si mateix. El que origina aquest procés és la necessitatde reconeixement que sent l'individu —«l'orgull del propi jo»—; i la condició perquèen persistesca el resultat del seu esforç com a obra d'art és que responga amb eficàciaa la necessitat de ser comprès. Darrere d'aquest moment germinal hi ha la conviccióque cap autor no escriu per a ell mateix i que l'art —com el llenguatge— és enteni-ment. «En realitat—escriu—, [la comunicació entre l'autor i el seupúblic] ésl'únicmòbil de la creació artística». Ningú no escriu per a ell mateix (p. 190). Aquesta ésla raó per la qual a l'originalitat ha d'atribuir-se-li una naturalesa personal, mentreque la novetat es troba urgida i condicionada pel temps. Per això tot gran artista esveu emplaçat a defugir l'estil consagrat —l'emprat col·lectivament en el seu temps—i a crear-ne un de nou. Fuster excel·leix una vegada més en la imatge que posa enparlar d'«una erupció vertical, isolada, perdurable» que és l'obra de Beethoven. Perfixar-ne definitivament el perfil de la seua idea escriu —en una figuració ben arrisca-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

512 VICENT RAGA

da— que l'artista genuí és gran no pel fet que no imite cap altre sinó per no admetreimitadors. Si en veritat s'ha excedit al seu temps, no hi seran possibles les rèpliques(les vàlides, s'entén) (p. 183).

En el cinquè paràgraf del seu llibre, que n'és el darrer i el més extens, l'autorcomença amb una impugnació d'Ortega7. Segons la interpretació de Fuster, Ortegas'equivocava en afirmar que la metàfora consistia a eludir el nom habitual d'unacosa emprant un altre mot pel fet de veure-hi una certa semblança i crear, amb això,una certa sorpresa. La idea de Fuster —la intencionalitat de la qual podrà esbrinarfàcilment el lector— és la de que quan l'escriptor se serveix de la metàfora ho faperquè amb el mot escollit per practicar-la no vol referir-se a la cosa genèrica (queés la denotada habitualment amb el «seu» mot), sinó a l'aspecte concret d'aquestaque hom malda per destacar, segons «la intuïció personal que en té». L'assumpteimporta perquè és justament aquí on té lloc, segons ell, el moment crucial de lacreació literària, que és el de «la lluita del poeta amb la insuficiència de l'idioma».Aquest és el camí, recte, esforçat, que ha de recórrer l'escriptor per guanyar l'exacti-tud, una exigència bàsica del seu treball (p. 184). Aquesta observació li permet detornar sobre una de les qüestions que l'obsedeixen i a la qual ja ens hem referit: laqüestió de l'estil. La «metàfora» (o la simple catacresi, si és afortunada), entesa dela manera en què ho fa Fuster —i que va, com acabem de veure, més enllà de la ideaque en té Ortega i més enllà també del sentit que recullen els diccionaris en la seuadefinició—, és el nom d'un dels mecanismes en què té lloc aquella lluita de l'escriptoramb el llenguatge. Del seu ús, quan és l'adient, resulta que allò que en principi nopot dir-se amb paraules queda, finalment, dit. Perquè «Transmutar l'inefable en afableés la missió que el poeta cerca d'acomplir» (p. 184). Una vegada més insisteix Fusterque l'estil vigent en una època no serveix —no ha de servir, no ha de poder fer-ho—als designis de l'artista. La forma, la creació de la qual és la tasca principal de l'artista,l'obliga a aquest esforç titànic. Els exemples més reeixits són els d'aquells —Homer,Virgili, Boccaccio; Velázquez, Palestrina, Bach— que més s'han allunyat de la pròpiaèpoca, capaços com ho han estat de mantenir, al mateix temps, un rar equilibri entrel'idioma comú, a l'abast de tothom, i el propi llenguatge, el dialectal, ¡'original, elque ells sols han creat.

7 Fuster ha estat un lector pertinaç i atent de J. Ortega y Gasset. Ho reconeixia emprant elto afectadament displicent que, en ell, no tenia a veure gaire amb el menyspreu. (De fet,aplicava aquest mateix to —com hem dit— a la consideració de la pròpia obra poètica.) Lainfluència que va exercir sobre ell l'autor de La deshumanización del arte i de I'España inverte-brada ha estat assenyalada reiteradament (per exemple, encara que de manera informal, hohan fet Adolf Beltran i Pere Maria Orts); convindria, però, examinar-la més a fons. En qualse-vol cas, aquesta influència fructifica en la mesura que Fuster se sent esperonat constantmenta contradir Ortega. Aquest n'és un exemple, diríem que primari, del tipus de relació establertamb l'escriptor castellà i que és paradigmàtic de moltes altres de les seues relacions intel·lec-tuals més intenses.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Així doncs, per més que «el germen i la determinació de la personalitat sencera»de l'escriptor són presents ja —com dèiem— a l'obra poètica i en altres escrits del'època (els que ara apareixen ordenats als volums que inicien la nova edició de lesObres completes), és a Les originalitats on trobem el primer desplegament que, demanera explícita, Fuster fa de la seua opció per la crítica. Aquesta és l'opció que, enpoc temps, havia d'ocupar tot l'espai en el seu ofici d'escriptor. Les originalitats hade ser considerat, doncs, no sols com el llibre fundacional de la seua trajectòriaulterior, sinó encara com alguna cosa més. Es també el llibre en el qual es posen elsfonaments de Xobra sencera : només amb la contundent afirmació del «jo» que, demanera obsessiva fa al llarg de les pàgines d'aquest assaig, podia donar solidesa al'obra que tot seguit emprendria. La de parlar de «nosaltres», de la ingent multitudde «jos» que l'envoltava.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

XAVIER SIERRA LABRADO

ÍES Joan Fuster (Sueca)

Suggeriments per a una exegesi rigorosadels aforismes fusterians

És indubtable que els reculls d'aforismes han estat una de les parts de l'obra deFuster que més fascinació han produït entre els seus lectors. Aquest és un fet literariremarcable, perquè en la literatura catalana anterior no hi havia una tradició sòlidade conreu d'aquest gènere a la quall'escriptor de Sueca pogués acudir a la recerca demodels orientatius. Naturalment, tampoc no hi havia un públic habituat a aquestamena de papers.

Fuster tingué sempre la voluntat de fer-se llegir; va voler ser un escriptor clar iamè, assequible a un públic culte corrent, sense caure, però, en la facilitat i en lamatusseria. Aquesta orientació bàsica, programàtica, volgué mantenir-la en tots elsàmbits del seu treball, tant en els assaigs i articles periodístics més volanders com enels estudis d'història i crítica literària. També a l'hora d'escriure aforismes, és clar.«Si hi ha alguna cosa que em repugni és semblar sibil·lític o confús», escrivia, precisa-ment, en el pròleg al primer dels seus reculls importants —Judicis finals (1960).

L'aforisme, però, per les seues mateixes característiques formals, pot presentaralguns problemes a l'hora d'aconseguir la claredat desitjada. La concisió extremaque exigeix fa impossible —o pràcticament impossible— matisar les opinions, expli-car-les, posar exemples, argumentar... En conseqüència, l'aforisme pot resultar devegades un petit enigma per al lector.

Hi ha hagut autors d'orientació elitista que han vist en la formulació d'aforismesun mitjà idoni per a practicar l'hermetisme i s'han aplicat a la intencionada ocultacióo difuminació del contingut. No és, com hem dit, el cas de Fuster. Els seus aforismessolen ser clars, explícits, fàcilment comprensibles. Amb ells, segons declara manifes-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

516 XAVIER SIERRA LABRADO

tament, vol persuadir el lector, no confondre'l o conduir-lo a la perplexitat. De totamanera, de vegades l'enigma hi és. No s'ha pogut evitar. O, fins i tot, s'ha buscat,per joc, o per incitar a la reflexió. Seran gairebé sempre enigmes solubles en ellsmateixos, perquè Fuster és un partidari de la intel·ligibilitat. A més, hi ha tota unasèrie de textos més llargs escampats pel conjunt de la seua obra que ens podenajudar en la interpretació: textos que desenvolupen i expliquen la matèria, el tema,que en l'aforisme, a causa de l'obligat laconisme del gènere, totjust ha estat apuntat.Així, per exemple, els aforismes següents: «La vigília d'una guerra, sovint, o gairebésempre, sembla una festa» i «El perill atreu perquè altera la rutina», que pertanyentots dos al recull Proposicions deshonestes —que va ser publicat juntament amb lareedició de Judicis finals amb el títol general de Consells, proverbis i insolències(1968)—, enuncien de forma sintètica, respectivament, un fet sorprenent, anòmal,extravagant però cert, que demana una explicació i la hipòtesi que tracta d'explicar-lo, Yexplicandum i Yexplicans, que constitueixen l'entrellat de l'article «Guerra» delDiccionari per a ociosos: La població dels estats moderns —diu resumidament l'arti-cle—, malgrat haver patit, al llarg dels segles XIX i XX, cada cop més directamentles conseqüències nefastes de les guerres i disposar de mitjans d'acció civil per aimpedir-ho, no s'ha mostrat refractaria a entrar en guerra quan els seus dirigentspolítics ho han considerat oportú, i laraó d'aquesta estranya conducta col·lectiva hade buscar-se en el cansament i el tedi que la vida rutinària provoca indefectiblement.Cansament i tedi que poden arribar a ser tan insuportables que qualsevol possibilitatd'aventura, per bé que comporte perills, pot ser rebuda com un alliberament i undescans.

El mateix Fuster, en el pròleg a Judicis finals, ens confessa que els aforismes querecull el llibre no són altra cosa que «minses escorrialles o notes marginals a d'altresescrits més extensos». Aquesta declaració, doncs, ens informaria del modest origendels aforismes, de la senzilla manera —senzilla en teoria— en què haurien estatconcebuts i redactats. Serien: o bé residus d'aquests altres escrits, una mena desíntesis realitzades a posteriori; o bé idees o pensades que, per algun motiu, no hanpogut ser encabides en l'escrit que s'estava preparant.

En el cas dels exemples que acabem d'esmentar tot sembla indicar que Fuster, almateix temps que redactava l'article «Guerra», separava i condensava en unes fórmu-les sintètiques la informació més sucosa. Fet i fet, un aforisme, tal com aquest termeapareix definit en algun diccionari, no és altra cosa que una «proposició breu quesintetitza una doctrina» {Diccionari Alcover-Moll). Per tant, Joan Fuster tenia dreta construir els seus aforismes d'aquesta manera i haver-ho confessat sense embutsdóna prova de la seua honestedat intel·lectual. Ara bé, això que és aplicable, sensdubte, a molts dels seus aforismes —sobretot als d'aquest primer recull: Judicisfinals—, faríem malament de generalitzar-ho i creure, per tant, que tots els aforismesde Fuster han estat construïts de la mateixa manera: a partir d'una senzilla operacióde síntesi i fent intervenir una certa dosi d'enginy i d'elegància expressiva en l'enun-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

PER A UNA EXEGESI RIGOROSA DELS AFORISMES FUSTERIANS 517

ciació. I ésque, al costat d'aquests aforismes que han estat produïts simultàniamenta la redacció d'un altre escrit més extens i del qual condensen el sentit, o en parteixenper tal de disparar-se en una fuga elucubrativa, hi ha aforismes que han aparegutsolitàriament, que expressen pensaments que no han tingut mai un tractament pa-ral·lel en un escrit més extens o no n'han tingut fins molt més tard. El següentaforisme —del recull Proposicions deshonestes (1968)— n'és un exemple dels mésevidents: «Saintes baïonettes de France... (Michelet). Totes les guerres volen serguerres de religió.»

El pensament contingut en aquest aforisme no va ser desenvolupat en un escritmés llarg fins al moment —que podem datar amb seguretat entre 1978 i 1981— queFuster no es va sentir inclinat a introduir una matisació important. Aquesta matisacióés introduïda en l'article «Contra les guerres». Allí, Fuster, després d'escriure: «Pot-ser, en definitiva, qualsevol guerra sempre és 'guerra santa', i la història de la humani-tat n'és plena d'exemples que ens induirien a creure-ho. Cada exèrcit, en el combat,es pensa que té Déu al seu favor. I si no es tracta exactament del Déu —per dir-hoaixí— clàssic, un altre mite poderós i excitant hi juga el mateix paper», que, al cap ia la fi, no és altra cosa que una bona explicació de l'aforisme de l'any 1968, fa un pasenrere en l'assimilació o anivellament que havia proposat i afirma que, de tota manera,encara hi ha una diferència important de virulència i de fanatisme en els combatentsentre les guerres diguem-ne «seculars» i les «guerres santes» de debò.

Constatem, doncs, que aforismes i assaigs, en Fuster, es troben sovint interrelacio-nats, que a vegades un mateix afer, una mateixa problemàtica, és tractada per curt iper extens. Ara bé, en aquesta relació i aprofitament no hi ha una regularitat que escomplisca sense excepcions, no hi ha un mètode de treball amb uns passos bendefinits que siga aplicat sempre. De vegades, la redacció d'un escrit extens, si contéidees inusuals, allunyades del lloc comú, pot donar origen a un o més aforismes;altres vegades, davant de la necessitat de precisar-ne el sentit, o corregir-lo, o matisar-lo, o, simplement, de desenvolupar-lo i fer-lo explícit, un aforisme ha donat lloc aun escrit més extens, a un assaig. Hi ha també, és clar, aforismes sense assaig paral·leli assaigs sense aforisme. Els que ens interessen ara, però, són els aforismes que síque tenen un text llarg —assaig o fragment d'assaig— associat, perquè aquests textosparal·lels més llargs, més desenvolupats, no sotmesos a l'imperatiu de la concisió,poden contenir indicacions o pistes sobre la manera en què l'aforisme o aforismesassociats han estat produïts.

Així, per exemple, en el mateix recull a què pertanyia l'aforisme que igualava totesles guerres a guerres de religió —Proposicions deshonestes (1968)— trobem un altreparell d'aforismes que tracten el tema de la veritat en les matemàtiques i que hanestat també represos, anys després, per donar lloc a un assaig. Els aforismes sónaquests: «Hi ha impostures útils. La geometria, per exemple» i «Es una llàstima,però 2 i 2 no fan 4, sinó sobre el paper, i encara no és gaire segur. Potser, sobre elpaper, dir que 2 i 2 fan quatre no passa de ser un pleonasme».

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


I l'assaig on les idees que aquests aforismes expressen sintèticament han estatrepreses i desenvolupades —assaig que porta el títol de «Geometria, per exemple» ique, de la mateixa manera que «Contra les guerres», ha estat recollit en la secció«Reincidències» del llibre Sagitari (1985)— diu així: «En un punt de lectura trobeuna cita que em fa una certa gràcia de recordar. Deu fer molts anys que la tincanotada. No sé quants. Era una època en què encara un llibre de Poincaré no resultavapassat de moda. Henri Poincaré fou un home de ciència il·lustre: em sembla queben important. La Science etl'Hypothèse es titulava l'obra en qüestió. En conserveuna idea vaguíssima. Però la frase, aïllada, com totes les 'frases', sense més contextque la pròpia aventura enunciadora, no deixa de ser suggestiva. Potser ho és més itot que no s'ho proposava l'autor. ¿O si? Diu: 'Lagéometrie n'estpas vraie: elle estavantageuse'. I dit això per un matemàtic...» I més endavant: «¿Es que les 'paral·leles'—dues ratlles que projectades a l'infinit, mai no es troben— són una 'veritat'? ¿Es'veritat' que dos i dos fan quatre? Potser no. Potser les paral·leles i el quatre nopassen de ser convencions lògiques. De segur que ho són. La seva eficàcia ens autorit-za a acceptar-les.» En aquest cas, doncs, no trobem en l'assaig únicament una for-mulació més matisada, més raonada, més explícita, del pensament tancat en els estretslímits de l'aforisme: hi trobem, per poca atenció que hi posem, informació moltprecisa i sorprenent, sobre la seua gènesi. Fet i fet, hi trobem una confessió de plagi.

Efectivament, si en la frase de Poincaré «La geometria no és pas vertadera; ésavantatjosa» substituïm «no vertadera» per «impostura» i «avantatjosa» per «útil»,el resultat és aproximadament el primer dels aforismes que ara examinàvem. Fusterllegí, doncs, el llibre La Science et l'Hypothèse i va trobar que les idees que s'hidefensaven eren convincents, perfectament assumibles. A més, es fixà en l'esmentadafrase de Poincaré i arribà a la conclusió que, treta de context, aïllada, podia constituirun excel·lent aforisme. Després, fa les substitucions escaients per dissimular-nel'origen i presenta la frase com a resultat —diríem— de la pròpia elucubració, coma troballa personal.

Es de sobres coneguda la posició de Fuster sobre l'originalitat i el plagi. Senseanar gaire lluny, en el mateix recull a què pertany l'aforisme plagiat, hi trobem elsaforismes següents: «Tot això quejo ara penso i escric, ho han pensat i ho han escritmolta, moltíssima gent, abans quejo. Si no fos així, no tindria mèrit», o «ORIGINALI-TAT.- Entre tots ho pensem tot.»

Es malgrat tot el mateix Fuster qui, al cap de més de deu anys, ens confessa elplagi. I dic ens «confessa» perquè sense les indicacions que ens dóna difícilmenthauríem pogut detectar-lo —almenys, jo no l'hauria pogut detectar. Aquestes indica-cions, a més del contingut mateix de l'article, són: el seu títol —«Geometria, perexemple»—, que en repetir lletra per lletra la segona meitat de l'aforisme ens hiremet directament, i, fins i tot, el títol de la secció del llibre on l'article és reproduït—«Reincidències»—, que podria considerar-se com una inequívoca invitació a desco-brir el lloc on el tema havia estat tractat abans.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

PER A UNA EXEGESI RIGOROSA DELS AFORISMES FUSTERIANS 519

A més d'aquesta honestedat, no se li pot negar a Fuster un altre mèrit: el d'haverdescobert, inserida en el llibre de Poincaré (s/d, p. 114), la perla de l'aforisme. En elpròleg a Consells, proverbis i insolències, diu: «Tothom segrega 'aforismes', de tanten tant, i possiblement sense voler. En la lectura de qualsevol escriptor, solem entro-pessar amb clàusules rodones, llampants, que, si les trèiem del seu context, podrienpassar per màximes, sentències, apotegmes o moralitats de l'espècie més típica.»

Fuster té un gran sentit literari per a la captació d'aquestes frases que, separadesdel context, esdevenen màximes, sentències, apotegmes... Fet i fet, molts dels seusaforismes no són sinó citacions, frases d'altres autors que, tretes de context, resultensuggestives. En uns casos, la citació va seguida d'un breu comentari que en precisael sentit, o el qüestiona, o el contradiu; en d'altres, apareix precedida d'un títol que,d'alguna manera, la situa en un context nou; en d'altres, finalment, es dóna la citacióneta i pelada, sense cap comentari o afegit. Vegem-ne alguns exemples: «' Was bleibeta-ber, stíften es díe Díchtef. Que vol dir —diuen— 'Tot allò que perdura, ho hanfundat els poetes'. Ho assegura un poeta, naturalment.», «REGLA GENERAL.- 'Algunavez se contradice Zapata, como todos los escritores llamados ensayistas..' (M. MenéndezPelayo: Orígenes de la novela, cap. IX)», «CLOV— Tu croís à la viefuture?, HAMM—La míenne Va toujours été (S. Beckett: Fin departie):»

Ací, i en molts altres casos que podríem adduir —-ja que aquest recurs és bastantutilitzat per Fuster—, les frases emmanllevades apareixen sempre entre cometes oen cursiva i, generalment, van seguides de la indicació del nom de l'autor i del llibrede què han estat extretes. Es el procediment habitual. Ja hem vist, però, que, almenysen un cas —un cas que el mateix Fuster ens revelava—, això no ha estat així: lescometes han estat suprimides; els noms de l'autor i del llibre han estat silenciats; lesparaules originals han estat substituïdes per unes altres; la citació, en definitiva, haesdevingut plagi.

Tampoc no cal, però, que ens posem ara a llegir Fuster per buscar-li els plagis. Enmolts casos el manlleu tindrà un caràcter del tot diferent. Serà, posem per cas, lacondensació en una frase brillant, admirablement escrita, d'una idea continguda enel llibre d'un autor clàssic. No el producte d'una mera substitució de mots. Així,per exemple, qui pot dubtar del ressò clarament nietzschià del següent aforisme:«La capacitat d'oblidar és, sense dubte, un símptoma clar de salut física i moral.» Iencara menys si és el mateix Fuster qui, en un altre lloc, ens declara la seua afeccióper l'autor alemany: «Personalment, m'agrada repassar Nietzsche de tant en tant: téestones d'aperitiu, i en té d'emètic. No es pot pas dir això del catàleg sencer de lesfilosofies occidentals, cristianes o anticristianes.» («Es la vida...», a Sagitari, p. 133).

O, qui no pensarà que la confecció de l'intrigant i jocós aforisme de Sagitari: «Latortuga no ha deixat de ser un animal filosòfic. Observeu-la» li va ser suggerida perla lectura d'aquell fragment de L'Anticrist (fr. 14) que diu: «En altre temps es veiaen la consciència de l'home, en T'esperit', la prova de la seva procedència superior,de la seva divinitat; per tal de fer perfecte l'home li aconsellaven que, a la manera de

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


la tortuga, retragués cap a dins d'ell els sentits, que interrompés el tracte amb lescoses terrenals, es despullés del seu embolcall mortal: aleshores quedava el principald'ell, T'esperit pur'.»

Amb plagi o sense plagi la meua idea és que, a banda dels aforismes que se li vanacudir mentre elaborava els seus textos, o de les pensades que li venien soltes i senseordre i que necessitava d'alguna manera fixar, molts dels aforismes de Fuster vansorgir deia seua ploma per un procediment semblant al de l'aforisme de la geometria:simples notes de lectura que, sotmeses a una reelaboració posterior, a una acuradaestilització de la forma, a un admirable afuament de l'expressió, haurien esdevingutaforismes. Seria molt interessant, doncs, treballar en aquesta direcció i encetar untreball rigorós d'investigació de les fonts de Fuster. L'accés als seus llibres —queprobablement contenen anotacions als marges o punts de lectura on, com en el casde l'aforisme sobre la geometria, s'hi ha escrit alguna cosa— i als seus papers, seriadecisiu en aquest sentit. La biblioteca de Fuster i el seu arxiu personal continuen,però, deu anys després de la seua mort, sent inaccessibles al públic estudiós.

Bibliografía

BALAGUER, E. (1993a): «La doctrina d'un escèptic. Aproximació als aforismes deJoan Fuster», Revista de Catalunya, 1A, PP. 11-123.

— (1993¿>): «Desfascinar i altres aspectes de la prosa aforística de Joan Fuster»,Revista de Catalunya, 76, pp. 131-142.

BORJA, J. (1996): Els aforismes de Joan Fuster. Viatge cap a un univers literari, Institutd'Estudis Juan Gil-Albert, Alacant.

CRESPO, I. (2000): «Introducció», a J. FUSTER: Aforismes, Bromera, Alzira.FUSTER, J. (1960): Judicis finals, Moll, Ciutat de Mallorca.— (1964): Diccionari per a ociosos, A. C , Barcelona.— (1968): Consells, proverbis i insolències, A. C , Barcelona.— (1981): Indagacions i propostes, Edicions 62, Barcelona (aquesta edició conté el

recull Consells, proverbis i insolències, pp. 217-316).— (1991): Obres completes VI Assaigs, 2, Edicions 62, Barcelona (conté el Diccionari

per a ociosos, pp. 11-181).— (1993): Sagitari, Bromera, Alzira (n'hi ha una anterior, avui introbable: Sagitari,

Diputació de València, València: 1985).NIETZSCHE, F (1974): El Anticristo, Alianza, Madrid.POINCARÉ, H. (s/d): La Science et l'Hypotèse, Flammarion, París (edició definitiva).SALVADOR, V (1994a): «La sentenciositat: càpsules de doctrina», & Fuster o l'estratègia

del centaure, El Bullent, València, pp. 133-143.— (1994¿): «L'escriptura aforística», a Homenatge a Joan Fuster, Generalitat Valencia-

na, València, pp. 43-59.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

Miscel·lània

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

JUST CASASUniversitat Autònoma de Barcelona

Els mecanismes de mediació,conciliació, arbitratge i consens social

de la Generalitat de Catalunya (1931-1936)

Les competències de la Generalitat en matèria social

Restaurada la Generalitat de Catalunya —com a conseqüència de les atribucionsobtingudes pel decret de 21 d'abril de 1931 del govern provisional de la Repúbli-ca—, Francesc Macià, mitjançant un decret del 28 d'abril, estructurà el seu governprovisional i inicià la configuració de les institucions jurídiques i polítiques sobreles quals s'havia d'assentar el govern català. A partir d'aquest fet, s'imposava l'elabo-ració i aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, el marc legal que dibuixariales atribucions, les competències i els límits de l'actuació del govern de Catalunya.

El denominat Estatut de Núria fou aprovat definitivament per les Corts espanyolesel 9 de setembre de 1932, i se signà, simbòlicament, el 15 de setembre a Sant Sebastià.El text final de l'Estatut, al títol II relatiu a les atribucions de la Generalitat de Cata-lunya i a l'article 6, especificava: «La Generalitat organitzarà tots aquells serveis quela legislació social de l'Estat hagi establert o estableixi. Per a l'execució dels serveisi aplicació de les lleis socials, estarà sotmesa a la inspecció del Govern, per tal degarantir directament el seu estricte compliment i el dels tractats internacionals.»

La solució donada s'adeia perfectament amb el que disposava l'article 15 de laConstitució espanyola: « Corresponde al Estado español la legislación y podrá corres-ponder a las regiones autónomas la ejecución, en la medida de su capacitación política,ajuicio délas Cortes, sobre las siguientes materias: Ia Legislación penal, social, mercantil

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

524 JUST CASAS

y procesal...» —amb el ja especificat també a l'Estatut—, control i inspecció en laseva execució.

El decret de traspàs de l'aplicació de la legislado social

El 15 d'abril de 1931 Francesc Macià proclamà la República catalana i nomenàresponsable de la cartera d'Economia i Treball Manuel Serra i Moret, membre de laUnió Socialista de Catalunya (USC). Dissolta la República catalana, Serra i Moretserà conseller d'Economia i Treball entre el 28 d'abril de 1931 i el 2 d'octubre del1932 —durant els dos governs provisionals de la Generalitat. Fou substituït en elcàrrec per Francesc Xavier Casals i Vidal d'Esquerra Republicana de Catalunya(ERC), el qual fou successivament conseller de Treball (3-X-32/18-XII-32), de Tre-ball i Assistència Social (19-XII-1932/23-I-1933) i de Treball i Obres Públiques(24-I-1933/3-XII-1932), fins que fou substituït pel també militant d'ERC MartíBarrera i Maresma fins als anomenats Fets d'Octubre del 1934. El posterior BienniNegre suposà la suspensió estatutària, l'estret control polític de la Generalitat perpart del govern de l'Estat, i la imposició a dit, primer per les autoritats militars idesprés pel Consell de Ministres, dels seus successius presidents fins al retorn a la nor-malitat democràtica que significaren les eleccions del 16 de febrer de 1936 i el triomfde les candidatures del Front Català d'Esquerres (Front Popular a la resta de l'Estat).

Durant aquest període de temps, la Conselleria de Treball fou ocupada per membresde les formacions polítiques que donaren suport al nou estat de coses: Àngel Torrensi Dalmau d'Acció Popular Catalana/Confederación de Derechas Autónomas (APC/CEDA), del 15 de maig de 1935 fins al 13 de novembre del mateix any, i AlexandreGallart i Folch de la Lliga Catalana (L1C), del 14 de novembre de 1935 fins al 16 defebrer de 1936. Amb la restauració democràtica de la Generalitat, Martí Barreraocupà de nou el càrrec des del 29 de febrer de 1936 fins que s'inicià la Guerra Civil.Serà Martí Barrera i Maresma el primer conseller de Treball amb competències depar-tamentals en matèria social: els anteriors consellers ho eren sobre el paper, ja quel'Estat encara no havia traspassat les competències en aquesta matèria.

El decret de traspàs sorgí de l'acord pres el 10 d'agost del 1933 per la ComissióMixta per a la implantació de l'Estatut de Catalunya i tingué validesa a partir de 1' 1de setembre; s'hi agrupaven dintre del concepte de la legislació social que la Genera-litat havia d'aplicar quatre apartats: a) legislació sobre assegurances socials; b) legisla-ció que regula les condicions i els conflictes de treball; c) legislació que estableix lainspecció de l'Estat sobre les institucions que practiquen les assegurances generalsi sobre les d'estalvi i capitalització; i d) legislació sobre el foment de cases barates.

El decret, a més, constava de cinc articles en els quals s'assenyalaven les competèn-cies, els serveis i els organismes assumits, començant pels relacionats amb l'elaboraciódels pactes col·lectius i les bases de treball i arbitratge, els jurats mixtos i els tribunals

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

ELS MECANISMES DE MEDIACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 525

de treball, la confecció del Cens Electoral Social (CES), i també els organismes quehavia de crear la Conselleria per tal de coordinar-los: el Consell de Treball i l'Organis-me d'Assegurances Socials de la Generalitat de Catalunya.

També s'hi especificava la relació dels serveis traspassats que havia d'executar laGeneralitat: els relatius a col·locació obrera, preferència de treball als obrers agrícoles,associacions professionals de patrons i obrers, jornades i descansos, seguretat i higie-ne dels treballadors i altres condicions referides a les disposicions dels contractesde treball, vagues i aturs. D'altra banda, es donava un termini d'un mes a la planti-lla de funcionaris de l'Estat afectat pels traspassos per a optar per continuar sentfuncionaris de l'administració central o dependre de la Generalitat.

Prèviament, davant la proximitat del traspàs dels serveis de treball i mitjançant undecret del 28 d'agost de 1933 ja s'havia creat l'Assessoria Jurídica del Departamentde Treball, dirigida de manera interina per Manuel Andreu i Querol, membre delsserveis jurídics de l'antiga Diputació de Barcelona i de l'Acadèmia de Jurisprudència,que confirmà en la provisionalitat els inspectors auxiliars de treball com a inspectorsprovincials de treball a les províncies de Girona, Tarragona i Lleida, i el 28 de setembrede 1933 la Delegació Provincial de Treball de Barcelona es convertí en Delegació delTreball de Catalunya.

En definitiva, la Generalitat començà a es truc turar-se en matèria d'aplicació de lalegislació social vigent a redós dels mecanismes que contemplaven les lleis de la Re-pública. Aquests estaven dirigits bàsicament a la mediació, conciliació i arbitratge—però també al control social—, a partir d'una política que en matèria social i senseqüestionar el capitalisme vigent intentava llimar-lo en les seves arestes més punyents,donant un protagonisme més o menys tutelat a les classes treballadores. Posadesaixí les coses i en els períodes democràtics, la Generalitat necessitava en la mesurade les seves possibilitats contribuir a la consolidació i la supervivència del fet nacio-nal català: això passava, inexorablement, per la pau social i, per tant, per aconseguirarrossegar el conjunt del poble català a la plena acceptació del nou règim implicant-lo en la seva defensa. El fracàs en aquest sentitpodia arrossegar la caiguda no solamentde la Generalitat sinó també de la institució republicana i, doncs, qualsevol projectenacional per a Catalunya, més o menys radical i més o menys ràpid i/o efectiu.

Mediació, conciliació, arbitratge i control social: aquestes foren les claus de la po-lítica que en matèria social dugué a terme la Generalitat. Els seus instruments: elConsell de Treball; l'Institut Contra l'Atur Forçós (ICAF); els jurats mixtos; els tri-bunals industrials; les oficines de col·locació obrera; i el Cens Electoral Social (CES).

El Consell de Treball

El naixement d'aquest organisme sorgí com a conseqüència de l'article quatre del'acord del 10 d'agost del 1933: «s'ha conferit al Conseller de Treball i Obres Públi-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

526 JUST CASAS

ques del Govern de la Generalitat de Catalunya la facultat de resoldre els recursoscontra les resolucions que, sobre reclamacions individuals o de dret privat, dictinels Jurats Mixtos, amb jurisdicció limitada al territori català.» Així, el mateix acordestablia que la facultat resolutiva traspassada seria exercida per un Consell de Treball,que la Generalitat havia d'organitzar d'una manera semblant al Consell de Tre-ball creat pel Ministeri de Treball i Previsió Social del govern de la República.

El Consell estaria format per un president i un vicepresident nomenats lliurementi directament pel conseller de Treball. Aquest, així mateix, nomenaria un secretarique assistiria a les sessions del Consell —amb veu i sense vot— i un assessor—sense vot— que només hi assistiria quan fos reclamat. També formaran part delConsell sis vocals patrons efectius amb sis suplents, i igual nombre de vocals repre-sentants obrers efectius i suplents, els quals havien de ser elegits per llurs associacionsprofessionals, després de la confecció prèvia del Cens Electoral Social (CES). Atesala urgència de crear el Consell per la necessitat de resoldre els recursos pendentsper resolucions dels jurats mixtos, s'acordà el nomenament provisional, per partdel conseller de Treball i per a un termini màxim de sis mesos, de tots els seusmembres vocals i suplents. El nomenament dels primers membres del Consell deTreball de Catalunya s'efectuà el 6 de novembre del 1933. El mateix decret preveiaque el nomenament dels vocals, en principi, tingués una durada màxima de sis mesos,i sorgiren dels elements obrers i de la patronal que ja pertanyien a algun dels juratsmixtos vigents llavors.

El Consell de Treball, doncs, s'anirà convertint mitjançant els corresponents de-crets, tal i com s'especifica a l'article cinquè, en el «Cos Consultiu Superior delGovern de la Generalitat en tot el que afecti a l'execució de les Lleis del Treball ihaurà també d'informar al Conseller d'aquest Departament sobre els recursos inter-posats contra les resolucions dels Jurats Mixtos i sobre la interpretació o encertadaaplicació de les lleis en els recursos contra les resolucions dels dits Jurats, fonamentatsen infracció de la Llei»1. D'aquesta manera, també s'especificava que els recursosque estiguessin fonamentats per infracció de la llei serien tramesos directament alConsell de Treball pels corresponents jurats mixtos. En aquest cas, el Consell s'haviade pronunciar si aquests afectaven o no l'encertada interpretació i aplicació d'aquella.

Pel que fa als recursos contra resolucions dels jurats mixtos, havien de ser presentatsdirectament al conseller de Treball i Obres Públiques i als jurats mixtos que haguessindictat les resolucions recorregudes, els quals enviarien recursos i expedients al Con-sell de Treball, que finalment informaria el conseller de les confirmacions o revocaci-ons de les sentències. De fet, serà mitjançant el Consell de Treball, interpretant lleisi sentències dels jurats mixtos i tribunals industrials, que la Generalitat de Catalunyai la seva Conselleria de Treball podran fer la seva política. No cal oblidar, però, queentre les atribucions dels jurats mixtos hi havia també l'elaboració dels pactes col·lec-

1 Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya (BOGQ, 119 (14-XI-1933).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


tius i les bases de treball que la Conselleria i el Consell de Treball podien ratificar ono i, davant un possible conflicte, exercir l'arbitratge mitjançant un laude d'obligatcompliment.

La seva constitució efectiva s'havia de produir amb la confecció del CES, peròs'endarreria pel lent procés de conformació d'aquest, al qual no era del tot aliena laposició contrària de la CNT, els sindicats de la qual no empadronaren els seus afiliatsper a poder elegir els vocals als jurats mixtos. Aquesta actitud, juntament amb laprogressiva oposició d'amplis sectors de la patronal, frustrà en gran manera l'intentmodernitzador republicà en el camp de les relacions laborals.

D'altra banda, el volum de reglamentacions, impugnacions, laudes, constitucióde nous jurats mixtos, de noves seccions d'aquests, etc., canalitzats per l'actuaciódels jurats mixtos de treball als quals el Consell havia de fer front provocaren, ja almes de juny de 1934, un decret de la Conselleria de Treball i Obres Públiques queallargava el període d'interinitat del Consell a causa que el CES no havia estat encaraacabat, tot i haver transcorregut, i amb excés, els sis mesos assenyalats com a màximper a l'actuació interina del Consell. Per altra banda, el mateix decret anunciaval'augment de les vocalies obreres i patronals de sis a vuit2.

L'esmentada manca de representació de grans nuclis obrers responia a la resistènciamés o menys activa de mols afiliats a la CNT i dels seus sindicats en molts sectorsproductius on eren majoritaris a integrar-se en el nou model de relacions laboralsque s'estava implantant. La seva acceptació significava la renúncia a l'acció directa,una de les peces clau de la seva política sindical.

El 31 d'agost del 1934 tindrà lloc l'escrutini general d'on sorgiran els 24 vocalsobrers, els 24 vocals patrons i llurs respectius suplents que permetran la constituciódefinitiva del Consell de Treball durant el setembre d'aquell mateix any, onze mesosdesprés de la seva constitució interina el novembre del 1933 i cinc mesos després de—finalitzada almenys teòricament— la seva interinitat. L'escrutini general i públichavia d'ésser presidit i fiscalitzat per una junta d'escrutini creada a aquest efecte perla Conselleria de Treball el 17 d'agost del 1934.

El Consell de Treball arribarà a quedar constituït definitivament el 26 de setembredel 1934. Però no de manera completa: de fet, no ho serà mai, almenys durant la Ge-neralitat democràtica, jaque els quatre nous vocals procedents de la darrera amplia-ció per decret del Consell del mes de setembre no arribaren a prendre possessióoficial del càrrec a causa dels successos i les repercussions dels Fets d'Octubre. Elmateix passà amb els nomenaments que el conseller es veié obligat a efectuar ensubstitució d'aquells vocals obrers i patrons que havien d'haver estat representantsdels diversos grups3 del CES, que per boicot de la CNT o de la patronal no havien

2 BOGC, 170 (18-VI-1934): «Es tracta de l'ampliació del nombre de Vocals en l'actualitatevidentment insuficient, no sols per l'excés de treball que pesa sobre el Consell, sinó tambéper la manca de representació en què es troben grans nuclis obrers.»

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

528 JUST CASAS

efectuat les prescriptives inscripcions o no havien participat en les posteriors elecci-ons de representants. En total quedaren sense ocupar cinc càrrecs de vocals obrerspertanyents als grups 2 (indústries agrícoles), 3 (indústries alimentàries), 5 (siderúr-gia i metal·lúrgia), 7 (material elèctric) i 13 (arts gràfiques), mentre que per partpatronal en quedaren dos, els pertanyents als grups 1 (indústries del mar) i 18 (aigua,gas i electricitat).

De nou mediació, conciliació, arbitratge i control social. Aquestes eren les pautes.La Generalitat, mitjançant la Conselleria de Treball amb l'assessorament del Consellde Treball, intentaria avançar-se amb la mediaciói la conciliació als possibles conflicteslaborals i socials, i amb l'arbitratge solucionar els que no s'haguessin pogut evitar.Aquesta seria la política de mediació, que afavoria el màxim acord pactat possibleentre patrons i obrers d'una determinada branca de l'activitat econòmica, i de conci-liació mitjançant l'elaboració de les normes i reglaments que havien de regir lescondicions de treball de sectors sencers de la producció. La Conselleria ho havia decomplementar tot amb una visió àmplia pel que fa a la interpretació de les lleislaborals en un sentit afavoridor per als treballadors i una adequada política de nome-naments als jurats mixtos: la Generalitat, de tot aquest conjunt, n'hauria de treureel control social.

Realment, aquesta política funcionà a grans trets a l'inici, malgrat els greus i cons-tants conflictes laborals i socials que esclataren durant el breu període de temps quela Conselleria de Treball exercí les seves funcions. S'endegà una carrera frenèticad'aprovació de pactes col·lectius, bases de treball, resolucions, laudes, etc., fins alsFets d'Octubre de 1934, a partir dels quals el procés de normatització i reglamentaciólaborals, tot i que no va desaparèixer del tot, sí que es va alentir força, fins al puntque no s'elaboraran ni nous pactes col·lectius ni nous reglaments de treball, llevatnomés els que podien quedar pendents del període anterior o l'adaptació a les cir-cumstàncies del moment de molts dels ja aprovats, fins que fos recobrada de nou laGeneralitat amb les seves competències després del triomf electoral del Front Popularal febrer del 1936. El sollevament feixista i els esdeveniments revolucionaris quetingueren lloc a Catalunya posteriorment deixaren de banda aquest tipus de políticasocial de pacte col·lectiu i crearen noves situacions objectives que empenyeren laresolució dels conflictes i el conjunt de les relacions de poder a Catalunya versaltres sistemes i mecanismes d'actuació, els quals tingueren en compte els canvis detota mena sobtadament establerts.

3 1) Indústries del mar; 2) indústries agrícoles; 3) indústries alimentàries; 4) indústries ex-tractives; 5) siderúrgia i metal·lúrgia; 6) petita metal·lúrgia; 7) material elèctric; 8) indústri-es químiques; 9) construcció; 10) fusta; 11) indústries tèxtils; 12) indústries de la confecció;13) arts gràfiques; 14) transports ferroviaris; 15) altres transports; 16) transports marítims;17) aigua, gas i electricitat; 18) comunicació; 19) comerç; 20) hostaleria; 21) serveis d'higie-ne; 22) banca i oficines; 23) espectacles; i 24) altres.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Els delegats í inspectors de treball

Aquests dos cossos funcionaríais, en el moment del traspàs de competències a laGeneralitat, estaven incomplerts en haver desistit molts dels seus membres a formarpart de l'administració pública catalana essent substituïts pel Ministeri de Treball,Sanitat i Previsió Social quan encara tenia competències a Catalunya de manerainterina, fins que la Generalitat preveiés definitivament les places mitjançant concursoposició.

S'ha de considerar també que, quan es traspassen aquestes funcions a la Conselleria,ni el Ministeri de Treball tenia tot l'organigrama dels seus serveis complerts. Així, laConselleria de Treball hagué d'anar cobrint progressivament les vacants produïdesi fins i tot les que encara no s'havien dotat, tot i estar pressupostades ja a la ComissióMixta d'Adaptació de Serveis Govern-Generalitat. El que primer féu la Conselleriafou centralitzar aquests serveis a l'antiga Delegació de Treball de Barcelona, aixícom també reglamentar les atribucions del personal interí mitjançant una ordrecircular, fent dependre aquesta delegació directament de la Conselleria4.

Per tant, amb l'assumpció de les delegacions de treball, la Conselleria assumia lesseves funcions, que bàsicament eren esdevenir caps provincials de tots els serveisde l'administració encomanats al Ministeri de Treball, actuant com a representantsd'aquest en la resolució dels conflictes laborals col·lectius i integrant i desenvolupantles atribucions que en matèria laboral poguessin tenir els governadors civils provincials.

Les funcions concretes dels delegats i inspectors de treball van ser regulades perun decret del 23 de juny del 1932: portar el registre de les associacions professionalsobreres i patronals de cada província, el control dels seus reglaments interiors, inspec-cionar-les i suspendre-les si no complien la legislació vigent quant a formes o actua-cions, així com també controlar el procés de nomenament dels jurats mixtos detreball i la confecció del CES presidint els consells provincials de treball. Hi serienajudats pels auxiliars de les delegacions de treball en els aspectes executius, i pelsinspectors i inspectors auxiliars en les funcions d'inspecció. Aquestes consistien avetllar als centres de treball per l'observança de les disposicions relatives a la seguretati a la higiene d'aquests, a les condicions generals de treball, com també pel compli-ment dels acords laborals i la legislació del treball vigent en qualssevol aspectes.

De tota manera, la Conselleria de Treball tampoc no aconseguí bastir l'organigramacomplet del personal necessari per al normal desenvolupament de les tasques encoma-nades a les delegacions i inspeccions de treball. De nou, els Fets d'Octubre ho impedi-

4 BOGC, 98 (28-IX-193): «Els Inspectors auxiliars de Treball amb nomenament interíd'Inspectors Provincials (...) s'abstindran en absolut d'exercir cap de les facultats reservadesals Delegats de Treball (...). Tots els expedients, documents i qüestions que hagin d'ésser re-solts per les Delegacions de Treball, seran sotmesos immediatament per l'Inspecció provincialcorresponent a la Delegació de Barcelona (...) la qual ha de funcionar com a Delegació delTreball de Catalunya.»

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

530 JUST CASAS

ren. També en aquest aspecte —de la mateixa manera que succeí amb el Consell deTreball, les assegurances socials, amb molts jurats mixtos i tribunals industrials—l'estructura organitzativa no va ser coberta totalment, i la Conselleria no va poderconformar el seu organigrama administratiu i de funcionament durant aquest període:s'anà treballant sobre la marxa i omplint els buits a mesura que es presentaven, i esfeia ineludible arbitrar solucions en una situació altament conflictiva.

La confecció del Cens Electoral Social (CES)

La seva elaboració era bàsica per a l'estructuració i eficàcia dels organismes d'aplica-ció de la legislació social: era l'element clau de la seva representativitat social, iaquesta era precisament la justificació de la República i de la Generalitat pel que faa la seva legitimitat en matèria social. De l'elecció dels representants de les organitza-cions obreres i patronals que s'hi havien d'inscriure s'havien de fornir el Consell deTreball, els jurats mixtos, les oficines i els registres de col·locació obrera, l'InstitutContra l'Atur Forçós i en general tots els instruments de la política social republicana:«El Decret del Govern de la República del 2 de setembre d'enguany traspassant a laGeneralitat els serveis d'execució i aplicació de les lleis de Treball, estableix en el seuart. 10, que la Generalitat donarà les facilitats necessàries per a la perfecta coordinaciódels serveis d'informació i de compensació sobre col·locació obrera i dels d'Associa-cions professionals de patrons i obrers, Cens Electoral Social i Estadístiques especialsde Treball.»5

L'ordre contenia tres resolucions. La primera instava amb urgència totes les associa-cions, tant obreres com patronals, com també les societats civils i companyies mer-cantils, que trametessin directament les instàncies d'inscripció degudament emplena-des a la Conselleria, fent constar les característiques generals d'aquestes: nom,domicili social, data de constitució, camp laboral de les seves activitats i nombre demembres patrons, d'obrers empleats o bé membres obrers afiliats segons els casos.La segona feia referència al termini —un mes— del qual gaudien les associacions,societats i companyies ja establertes per fer efectiva l'esmentada ordre. Les entitatsque es constituïssin a partir de la data de publicació d'aquesta ordre alBOGC haviende sol·licitar la inscripció dintre dels trenta dies següents a la seva constitució. Final-ment, la Generalitat es comprometia a trametre una còpia del CES de Catalunya alMinisteri de Treball i Previsió per tal que procedís a la seva inscripció al Cens Socialdel Ministeri.

La confecció del CES no era una simple formalització estadística de dades: signifi-cava quelcom més. D'una banda, era un referent del grau d'acceptació per part deles forces socials de Catalunya, tant obreres com patronals, del conjunt de la legislació

ñBOGC, 137 (19X11-1933).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


social vigent i dels seus sistemes d'implantació. D'altra banda, la Generalitat, comque exercia la seva confecció i aplicació, mostrava alhora, d'alguna manera, la capacitatde poder efectiu i moral sobre gran part del cos social de Catalunya i la seva incidència.

De la rapidesa, participació, exactitud i veracitat de les dades contingudes a lesinscripcions enviades al CES, en depenien aspectes com l'acceptació de la políticalaboral i social de la República, la rapidesa i concreció de la seva aplicació i el grau derepresentativitat de tots els organismes sobre els quals descansava, i a Catalunya, amés a més, el grau de credibilitat de la Generalitat davant la República per fer complirles seves resolucions i davant la societat catalana com a gestora de gran part delsseus interessos.

Finalment, el 27 de juny foren publicades les llistes definitives del CES en lesdues seccions que la componien, obrera i patronal, agrupades però per grups d'activi-tats, especificant en cada cas el municipi on constava la domiciliació social, les qualsllistes van ser ampliades per la publicació el 15 de juliol d'una de nova complementàriad'entitats inscrites ja fora de termini, però acceptades per la Conselleria de Treball iObres Públiques.

La creació de l'Institut Contra l'Atur Forçós (ICAF)

La primera mesura de la Generalitat per a solucionar el problema de l'atur fou lapresentació al Parlament d'un projecte de llei per a la creació de l'Institut Contral'Atur Forçós (ICAF). El decret de la Presidència que autoritzava el conseller deTreball Francesc Xavier Casals a presentar l'esmentat projecte es produí el 8 d'abrilde 1933, cinc mesos abans de l'assumpció plena de les competències en matèria delegislació social. Les solucions al problema, segons la Conselleria de Treball, hauriende ser imposades des de fora, és a dir, com a conseqüència de les mesures adoptadesper les economies més avançades les quals, alhora, es veien més afectades per la crisii el problema de l'atur encara era més greu.

Ara bé, dintre el seu petit àmbit d'actuació i marge de maniobra, la Generalitat síque es podia endegar tot un conjunt de mesures que, almenys, ajudessin a conèixermillor el problema i el seu abast, en quins sectors econòmics i productius tenia mésincidència, i millorar i agilitar la maquinària técnico administrativa en el coneixementde les solucions que calia aplicar i de les mesures, considerades parcials, que caliaadoptar. Aquestes mesures, de manera genèrica, consistien en laretribució econòmicade l'aturat a canvi del seu treball en obres d'interès general o de caràcter social, i,d'altra banda, en el foment d'un règim complementari d'assegurances socials decaire mutualista amb bonificacions incloses, sense oblidar, però, la creació del finan-çament econòmic que ho fes possible. Per tal d'aconseguir aquests objectius sorgiriala iniciativa de crear l'ICAF.

LTCAF estava constituït per un ple del qual formaven part: el conseller de Treball,

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

532 JUST CASAS

que el presidia i que, en la seva absència, podia delegar en un vicepresident nomenatpel Consell Executiu de la Generalitat que podia ser a proposta seva, quatre represen-tants patronals i quatre representants obrers i vuit persones tècniques, expertes oespecialitzades en les tasques que calia dur a terme. També en podien formar part, siaixí ho decidia el ple, representants d'organismes oficials i corporacions públiquesamb les quals es mantingués una relació de cooperació, ja fos aquesta puntual oestable.

El ple de l'ICAF havia de nomenar una comissió executiva entre els seus membres,formada per un president, un vicepresident, un representant patronal, un d'obrer iun expert. D'altra banda, un reglament establia el conjunt de seccions que haviend'acollir els diferents serveis de l'Institut: 1) estadística i biblioteca economicosocial;2) intervenció econòmica i aportacions; 3) coordinació del treball; 4) intervenciósocial i inspecció; 5) estudi analític de les causes de l'atur i dels mitjans de solució;6) ordenació financera; i 7) relacions exteriors i serveis comarcals.

El primer ple de l'ICAF es constituí de manera i amb càrrecs provisionals el 20 dejuny del 1933 i es mantingué amb algun canvi aïllat fins als Fets d'Octubre, enarribar als quals encara no s'havien produït els nomenaments dels representantsobrers i patronals definitius d'acord amb el CES. Durant el Bienni Negre els seuscomponents foren substituïts menys dues excepcions i, en retornar la normalitatdemocràtica, es tornà a constituir amb tots els seus elements el 6 d'octubre de 1934.

Pel que fa a les oficines i els registres de col·locació obrera (amb implantació encada municipi amb vocals obrers i patrons i un president designat pel municipi, quela Generalitat havia declarat de creació obligatòria mitjançant el decret del 17 denovembre del 1933), en fou suprimida l'obligatorietat mitjançant un nou decret del26 de febrer de 1934 en què s'especificava que «han desaparegut els motius queaconsellaren l'adopció de l'esmentada decisió, sens perjudici de declarar d'ara enda-vant l'obligatorietat d'aquelles Oficines de Col·locació que les circumstàncies facinque siguin d'absoluta necessitat (...) sens perjudici de resoldre els casos que es presen-tin en endavant, adoptant l'esmentada mesura en cadascun d'ells...» Els motius podienser diversos. El decret no esmenta cap causa concreta. D'una banda, la majoria delsjurats mixtos —per no dir tots— van constituir les seves borses de treball, comtambé la majoria dels sectors productius i organitzacions sindicals. També, comque en general no era obligatòria la contractació patronal a les oficines i als registres,esdevenien una càrrega per als pressupostos municipals, i a més la Generalitat haviacreat la seva borsa de treball i els esmentats organismes només podien servir com afont d'estadística.

L'exemple de les oficines de col·locació reblaria la política sovint precipitada icontradictòria que, en matèria d'aplicació de la legislació social a Catalunya, tenia laGeneralitat. De fet, rebé les competències en plena crisi econòmica i social i senseexperiència pràctica de govern i, en bona part, desbordada per l'agitació social delmoment.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Els jurats mixtos i la reglamentació del món laboral

El 27 de maig de 1931 un decret del govern de la República estableix la creaciódels jurats mixtos de treball. La seva posada en marxa —un decret del 7 de maigd'aquell any— regulava també l'aparició dels jurats mixtos agraris. Tècnicament elsjurats mixtos eren una continuació dels comitès paritaris sorgits durant la Dictadurade Primo de Rivera. Ara bé, malgrat les similituds pel que fa a organització i funcions,hi havia diferències evidents. La primera i fonamental és que responien a dues concep-cions ideològiques diferents del que havien de ser les relacions socials: els comitèsparitaris formaven part com una peça més d'una determinada concepció de la vidasocial, el corporativisme, mentre que els jurats mixtos havien estat dissenyats per aexercir funcions de mediació i conciliació en una concepció política liberal d'econo-mia mixta. La segona i no menys important és que, malgrat que les dues institucionstenien com a objectiu fonamental impedir els conflictes, els comitès actuaven comun esglaó més de la política repressiva de la Dictadura sobre el món laboral, mentreque els jurats mixtos, dins un règim de llibertats reconegudes, permetien una ordena-ció de les relacions laborals basada en el diàleg i el compromís. En el que sí coincidi-ren fou en el fet que la UGT els va utilitzar per promocionar-se com a organitzaciói legitimar la seva línia d'actuació sindical: «£/ control efectivo de tan importanteinstrumento de creación y aplicación de normas laborales lo ejerció la UG T, en cuyofavor actuó no sólo el apoyo del Ministerio de Trabajo y Previsión, sino la automar-gínacíón del otro gran poder sindical, la CNT...»e

Largo Caballero, com a ministre de Treball de la República, recollí l'herència delscomitès paritaris de l'època anterior concretant-la en els jurats mixtos, els quals comen-çaren a funcionar, almenys teòricament, durant el desembre del 1931. Els jurats mixtosde treball es classificaren en 24 grups dividits per raons d'activitat econòmica. Aquestadivisió seria utilitzada per la inscripció dins el CES de les entitats obreres i patronals,que en definitiva les havien de constituir de manera paritaria. La presidència ivicepresidència, així com els comitès paritaris, eren nomenades pel Ministeri de Treball,i a Catalunya, apartir del traspàs de competències, pel conseller de Treball. Aquests càr-recs sorgien de diverses propostes efectuades per les parts obrera i patronal i, posat casque no hi hagués acord, per la Delegació de Treball provincial, mentre que els secretarisformaven part de l'administració i accedien al càrrec mitjançant concurs oposició.

Els acords dels jurats eren presos per majoria absoluta a la primera convocatòria i permajoria simple en una segona. En cas d'empat, el vot de la presidència determinava lare-solució final. Les seves atribucions també eren, com en el cas dels comitès, determinarles condicions generals de la reglamentació del treball: salaris, jornada, festes, hores ex-traordinàries, durada dels contractes etc., que en conjunt conformaven les bases de treball.

6 A. MONTOYA MELGAR: Ideología y lenguaje en las leyes laborales de España (1873-1978),Civitas, Madrid:1992, pp. 225 i ss.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

534 JUST CASAS

D'altra banda, el fet de gaudir de certa independencia econòmica i capacitat recap-tadora, la funció de pronunciar-se validant o no acomiadaments, reclamacions sobrejornals i hores extraordinàries fins a una quantitat màxima de 2.500 pessetes, i el fetd'inspeccionar i jutjar el compliment de les bases de treball acordades feia que fossinvistos per amplis sectors de la patronal com un instrument de «control obrer» id'interferència obrera i institucional en el lliure mercat laboral i de contractaciómés que no pas el que realment eren: una eina per integrar les classes treballadoresdins el marc juridicoinstitucional de l'Estat i no pas per destruir aquest o crear unmarc social on la patronal se supedités als treballadors i, menys encara, per abolirles classes. La seva missió era, precisament, evitar «la lluita de classes».

Els jurats mixtos van ésser la peça clau de la política sociolaboral de la República.La Generalitat, com ja s'ha vist, rebé l'execució de la legislació que regulava les con-dicions i els conflictes de treball a partir de I'l de setembre del 1933, per acord de laComissió Mixta d'Adaptació de Serveis del 10 d'agost d'aquell any Pocs dies després,una altra ordre de la Conselleria de Treball, del 6 de desembre, donà compte d'undecret del Ministeri de Treball que autoritzava la Generalitat a nomenar presidentsi vicepresidents, secretaris i la resta de personal administratiu dels jurats. Fins alsFets d'Octubre, i en poc més d'un any, els jurats mixtos aprovaren 99 acords de re-glamentació del món laboral, la majoria dels quals —56— corresponien a acords debases de treball. Durant el Bienni Negre foren pràcticament inoperants.

Els tribunals industrials de treball

Foren creats per llei el 19087 i reformats el 19128. Sorgiren de la voluntat interven-tora de l'Estat en la resolució dels conflictes de tipus civil, privat i individual entreels patrons i els treballadors. L'esfera del conflicte col·lectiu quedava al marge de laseva intervenció, la qual erajurisdicció primer dels comitès paritaris creats el 1922 ien part dels jurats mixtos sorgits amb la República el 1931.

La seva aparició a les capitals de província i als caps de partit judicial també fouvista pels patrons des d'un bon principi com una amenaça: en primer lloc, perquèempenyia els obrers a exigir contractes de treball, un fet que no es donava aleshoresen la gran majoria de les relacions laborals, i en segon lloc perquè els tribunals fomen-taven la seva extensió per tal de justificar-ne l'existència9. Una funció bàsica delstribunals era solucionar els conflictes laborals individualitzats abans que esdevingues-

7 Ley de Tribunales Industriales de 19 de mayo de 1908.8 Ley de reforma de Tribunales Industriales de 22 de julio de 1912.9 Sobre l'inici i el funcionament dels tribunals industrials, vegeu J. MONTERO AROCA: LOS

Tribunales de Trabajo (1908-1938). Jurisdicciones especiales y movimiento obrero, Universitatde València, València: 1976; i G. GREAL: «La ley sobre Huelgas y Tribunales Industriales», ElTrabajo Nacional, 40 (1908), Barcelona.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


sin col·lectius, tot concedint capacitat processal als treballadors majors de divuitanys sense distinció de sexes.

Estaven formats per un president designat pel govern, sempre pertanyent a la car-rera judicial, que regularment corresponia al jutge de primera instància del partitjudicial on radicava, i per un nombre igual i variable en el temps de vocals patrons iobrers efectius i suplents designats per llurs associacions. Durant la República, apartir de la confecció del CES, dels tribunals sorgiran les designacions obreres i pa-tronals per formar-ne part, les quals eren remunerades econòmicament per diesd'assistència.

La tasca burocraticoadministrativa era realitzada per auxiliars i subalterns contrac-tats i remunerats essent-ne gratuït el procés, que contemplava un acte de conciliacióprèvia i les seves resolucions apel·lables al Tribunal Suprem. Les sentències erenpreses mancomunadament per tots els membres del tribunal, i era el jutge i capd'aquest l'element director dels aspectes tècnics instructors i processals, així comtambé de moderació i equilibri entre les parts obrera i patronal representades en eltribunal.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera foren reformades, sistematitzades i clara-ment fixades les seves competències, que no foren objecte de modificació per la Re-pública: qualsevol tipus de reclamació civil que sorgeixi entre patrons i obrers oentre els mateixos obrers sobre l'incompliment o rescissió unilateral de contractesd'arrendament de serveis i de contractes de treball, ja sigui a nivell individual o col-lectiu, així com també dels contractes d'aprenentatge. A més, s'ocuparan dels pletsque sorgeixin de l'aplicació de les lleis sobre accidents de treball en empreses privades0 de qualsevol organisme de caire oficial, com també de qualsevol aspecte que afectireclamacions per incompliment de les lleis i disposicions de caire social que notinguessin assenyalat cap procediment especial, ja sigui governatiu o judicial.

Durant la proclamació de la República, els tribunals tenien una disminuïda compo-sició pel que fa al nombre de membres, la qual cosa n'entrebancava l'operativitat iamenaçava el col·lapse. En aquesta situació, i davant l'amuntegament de les causespendents de resolució i l'augment de la conflictivitat social en aquells anys de crisi,la Generalitat, fent ús de les prerrogatives competencials quant a legislació social aCatalunya, promulgà un decret de la Conselleria de Treball i Obres Públiques, signatpel conseller Martí Barrera, per solucionar la interinitat permanent dels tribunalsindustrials per manca de la preceptiva renovació.

El decret del 15 de juny de 1934 tenia un doble sentit. En primer lloc, havia derenovar i dotar completament els tribunals malgrat que fos provisionalment a partirde representants d'associacions obreres i patronals inscrites al Cens Electoral Social1 a l'espera de la confecció definitiva del cens, d'on havien de sorgir els seus membresobrers i patrons definitius per un nou període de quatre anys mitjançant el procéselectoral corresponent. En segon lloc, utilitzant la llei del 1909, havia d'implantar laseva constitució en aquelles localitats cap de partit judicial on encara no s'havien

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

536 JUST CASAS

constituït mai. D'altra banda, a més dels objectius de tipus pràctic, s'aprofità l'avinen-tesa per introduir-ne d'altres de caire politicomoralpropagandístic, especificats almateix decret: «La justícia popular no és un professionalisme, sinó que, perquèsigui popular, és precís que es regeixi periòdicament per les persones que siguinelegides, i no fer-ho així, fóra tant com negar l'origen legítim de la seva funció de-mocràtica, raó per la qual es fa necessari que els Jurats Populars siguin renovats (...)cal ampliar i intensificar la tasca dels Tribunals Industrials...» De fet, molts delstribunals pràcticament no van poder exercir llurs funcions, perquè a principi del1935, durant el Bienni Negre, van ésser directament suprimits.

Els tribunals industrials de Catalunya emeteren des del principi del 1933 (quan laGeneralitat es fa càrrec del conjunt de la legislació social republicana) fins als Fetsd'Octubre del 1934 (per tant, en un període lleugerament superior als 21 mesos) untotal de 1.584 edictes de sentència publicats al BOGC, dels quals 1.077, el 68%,estan relacionats amb l'incompliment del contracte de treball principalment quanta l'impagament del salari pactat, però també amb les indemnitzacions per acomiada-ment injustificat, reclamació d'hores extres impagades, cessament de les activitatslaborals per part de l'empresa, etc.; mentre que la resta, 507, el 32%, estan relacionatsamb el pagament de salaris per baixa d'accident, indemnitzacions per incapacitatsparcials definitives i absolutes, com també amb els salaris per malaltia professionali pensions per invalidesa. En conjunt, malgrat que les seves resolucions fossin majo-ritàriament de caire individual, però també de petits grups de cinc, sis o set treballa-dors en cas de tancament d'empreses, el cert és que els tribunals industrials eren degran importància per a la Generalitat per mantenir una mínima pau social o, si mésno, per intentar evitar que la conflictivitat social la desbordés.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

LLUÏS DURANHistoriador

Arrelament i expansióde l'Associació Protectora

de l'Ensenyança Catalana (1914-1923)

La Protectora, les administracions públiques i la formació dels mestres

La projecció de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC) no eslimitava a les escoles. Des de la seva independència, també volia incidir en els gransorganismes públics dedicats a l'ensenyament. Atesa la seva naturalesa privada, lacol·laboració amb els poders públics, habituals en una administració «prima» comla Mancomunitat, era per a l'APEC una porta oberta envers sectors més amplis. Aaquests poders públics, no se'ls demanava adhesió sinó coresponsabilitat davant unobjectiu concret: impulsar el català a tot l'ensenyament. Sens dubte, doncs, cal desta-car la relació que va mantenir la Protectora amb l'administració mancomunal, laqual actua durant un període estable d'hegemonia catalanista.

D'entrada, les expectatives no hi eren gaire bones, atès que la prioritat política dela Mancomunitat eren els ensenyaments superiors o professionals1. Al desinterèsde la Mancomunitat per intervenir en l'escola, hi cal sumar les males relacions quetenia amb els mestres públics, una situació que l'APEC volia millorar. Aquesta relació

1 Afirmava Josep Grant i Sala: «Encara que sembli una gosadia, mirant cap a la nostra mo-dèstia, ens aventurarem a senyalar el fet que, de vegades sembla que les corporacions oficialscatalanes no donguin remarcables preferències a l'ensenyament primari en català, tenint-los,però, a benefici d'ensenyaments superiors o tècnics», «Memòria de tresoreria», MemòriaAPEC 1922.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

538 LLUÍS DURAN

difícil es reflecteix en una carta del mestre Tomas Vicens en què manifesta la diferenciaque hi ha entre el seu col·lectiu professional i els catalanistes; també hi esmenta elsendarreriments de nòmina per part de les diputacions provincials on els catalanistesgovernaven (la Protectora s'adreçà a la Mancomunitat perquè això es resolgués). Amés, hi cal afegir que, en general, els ajuntaments desatenien l'ensenyament primari,com també el fet que els polítics catalanistes locals adoptaven una actitud dirigistavers els mestres2.

La carta va provocar la poc habitual resposta del president de l'APEC ManuelFolguera i Duran. L'opinió del president sobre els mestres públics partia, com ladels representants de la Mancomunitat, d'una prevenció contra l'estament docentoficial que subratllava el paper dels mestres com a agent descatalanitzador i com aelement de l'estat centralista. Malgrat tot, Folguera no deixava de donar la raó aVicens: «Si alguns titulats nacionalistes, fins entre els més caracteritzats, semblaque menyspreïn el problema de la cultura primària, i si algunes corporacions oficialscatalanes (...), no han atès els mestres oficials, com ells i nosaltres hauríem desitjat,no és això prou motiu perquè els mestres catalans sien contraris a les reivindicacionsnacionals del país.»3 A més, Folguera sabia que les iniciatives de l'administraciólocal per la catalanització escolar eren migrades4. L'APEC, doncs, restava al bell migdel desinterès dels uns i la crítica al catalanisme dels altres.

Dos anys més tard, tot i que l'APEC maldava per trobar un marc de relacionspositiu amb els mestres «nacionals», el panorama no havia canviat gaire. Per exemple,per a Jesús Sanz, no calia crear un cos de mestres catalans diferenciat de l'estatal(que es podien fàcilment contraposar), sinó millorar les condicions econòmiquesde tots els mestres i oferir-los cursets normals complementaris, els quals s'iniciaren

2 «Algunes de les Diputacions catalanes, desde fa molt temps tenen atrassats els pagamentsd'augments graduals de sou als mestres. Això crea per part d'aquestos funcionaris un recelenvers les dites corporacions, qual recel tendeix a originar dintre'l Magisteri corrents d'opiniócontràries a l'implantació de l'autonomia en l'ensenyança.» M. ROSSELL I VlLÀ: «Memòria»,Memòria APEC 1917. Vegeu també BAPEC, 8 (XI-1918). Trobem la mateixa perspectiva enarticles de l'òrgan dels mestres públics catalans El Magisteri Català; L. DURAN: Pàtria i escola.LAssociació Protectora de 1 Ensenyança Catalana, Afers, Catarroja:1997, p. 116.

3 Afirmava el president de l'entitat: «L'amor a la Pàtria deu estar molt per damunt de lesmisèries dels homes; és per això que quan ella perilla li ofereixen igualment la vida els ricsque els pobres, sense amidar els avantatges que cada un d'ells n'aprofita». M. FOLGUERA IDURAN: «Carta oberta», BAPEC, 9 (XII-1918).

4 Entre 1917 i 1923 hem esmentat les poblacions de Vic, Sant Carles de la Ràpita, Vilafrancai Falset. A Pau Romeva, li correspongué continuar la millora de les relacions amb els mestrespúblics. Per això, durant la campanya en favor de l'autonomia, destacà els avantatges que po-dien aconseguir els mestres amb aquest nou règim, com ara un estatut concret per a l'ús delcatalà a l'escola i per a la normalitat cultural catalana, a més de la integració del mestre en el«patrimoni cultural nacional» i, per tant, l'eixamplament de l'acció social de l'escola. P RoivlE-VA: «Els mestres oficials catalans», BAPEC, 9 (XII-1918).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

LA PROTECTORA DE L'ENSENYANÇA CATALANA (1914-1923) 539

el 1917S. L'any següent, 1' APEC realitzà un curs de Gramàtica —a cura de PompeuFabra—, un de Nocions de Fonètica, un de Geografia i Historia de les LlengüesRomàniques i un d'Història de Catalunya6. Paral·lelament, el 1917, a les primeresedicions del BAPEC, s'hi anuncià la convocatoria del Premi República Argentina,que s'adjudicava a un projecte per a cursos normals complementaris als oficials7; elpremi va ser atorgat a Josep Palau i Vera, qui poc després morí8. Aquesta propostapermetia, dins la formació complementària, una lenta i voluntària catalanització desectors de l'ensenyament oficial, sempre que fos possible —cal tenir en compte elrisc que suposava apartar-se de la norma ministerial. Els cursos s'adreçaven a unpúblic ampli: tant als futurs mestres d'escoles catalanes com a la resta de professio-nals. Anomenats Estudis Normals, començaren l'octubre de 1920 fets per la Manco-munitat de Catalunya9.

La relació de l'APEC amb la Mancomunitat no es limità a aqueixos cursos. Laconnexió entre totes dues s'incrementà especialment des que Eugeni d'Ors va marxarde la institució el 1920. Col·laboraren, per exemple, en la Comissió Inspectora d'En-senyament del Català, en l'Obra de Biblioteques Populars, en la representació en la

5 J. SANZ: «Envers una veritable política catalana», BAPEC, 1 (1-1919).6 BAPEC, 4 (IV-1918); els cursos es feren al local del Centre Excursionista de Catalunya;

hi participaren Barnils, Montoliu i Valls i Taberner.7 Es premiava «el millor Projecte de creació d'un curs complementari a les Escoles Normals,

destinat principalment als Mestres i Mestresses de terres de llengua catalana que desitginaconseguir una preparació completa i adequada per a regentar establiments d'ensenyança encatalà». «Premi República Argentina», BAPEC, 2 (XI-1917). Entre els aspectes que havia detractar calia «consignar-se les assignatures que ha de comprendre el Curs, els esquemes essen-cials dels programes de cada una d'elles, els professors necessaris i els llibres de text més in-dicats, la forma més convenient d'instal·lació i un pressupost general de despeses i ingressos».

8 El jurat, d'alta qualificació, estava format per Eugeni d'Ors, director d'Instrucció Públicadeia Mancomunitat, Pompeu Fabra, del'IEC, Manuel Ainaud, de l'Ajuntament de Barcelona,Llorenç Jou, president de la comissió tècnica, Pau Romeva, assessor tècnic, Felip Solé i Oli-ver, director de l'Escola Normal de Lleida, i Anna Canalias, professora de l'Escola Normalde Girona; BAPEC, 6 (VI-1918). Vegeu també «Premi República Argentina», BAPEC, 7(X-1919), 6 (VI-1918) i 4 (IV-1919). El projecte de Palau i Vera incloïa dues grans líniesd'estudi: un grup d'estudis complementaris i un grup de pràctiques i educació física. Enconjunt, incorporava assignatures com ara psicologia, història de la cultura, filosofia i pedago-gia, geografia i història de Catalunya, català i estudis de la localitat, instrucció cívica i dibuix.

9 «Curs complementari a les escoles normals», BAPEC, 9 (XII-1919). La implicació del'APEC en el projecte, malgrat que fos regentat per la Mancomunitat, va portar-la a sostenirels estudis en el període dictatorial. BAPEC, 7 (X-1919), 6 (VI-1920) i7 (X-1920). Aquestss'estructuraren a partir de tres grups de matèries: humanitats catalanes, matèries professionalsi matèries diverses. J. CARBONELL: L'escola normal de la Generalitat (1931-1939), Edicions62, Barcelona: 1977, pp. 135-136. La Protectora aconseguí un lloc en la direcció dels EstudisNormals— BAPEC, 8 (XI-1921)— i convocà concursos per a beques, BAPEC, 9 (XI-1921)i Memòria APEC 1922. La quantitat esmerçada per aquests suports fou de 2.000 pessetesanuals, i se'n realitzaren dues convocatòries.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

540 LLUÍS DURAN

Comissió de l'Escola d'Estiu i, sobretot, en la Comissió d'Educació General10. Amés, a l'assemblea de la Mancomunitat, a partir de la Ponència d'Estudis Normals,es proposà constituir el Patronat de l'Escola Catalana, un organisme que, ultra formarmestres i confeccionar llibres i programes, havia de promoure les escoles catalanesi distribuir-hi els mestres formats als Estudis Normals. La Dictadura, però, n'impedíel desenvolupament11.

A més dels Estudis Normals, la Protectora volgué incidir en la resta d'àmbits deformació de futurs professionals, ço és, en els inscrits a les Normals de l'Estat.D'aquesta manera, es possibilitava el pas de mestres de l'escola estatal als cursoscomplementaris de la Mancomunitat. Les primeres passes s'iniciaren el 1915, quanhom es proposà garantir l'ensenyament del català als alumnes normalistes (en aquestany, aquesta és l'activitat més destacada de la Protectora). La proposta de fer uncurs de català a les escoles estatals de mestres sorgí d'Ermengol Puig i Sais i deTomàs Carreras i Artau, i fou ratificada en un consell general de la Protectora. Uncop obtingut el vistiplau oficial, es convocà un concurs per proveir-se de professori, inicialment, es cobriren les places de Barcelona i Lleida12.

Per tal de legalitzar la «intervenció» d'una entitat privada en el camp de l'administra-ció pública, el consell directiu de l'APEC encarregà al seu secretari, Frederic Culí,un «Dictamen sobre la situació legal de l'ensenyança catalana a l'escola pública»13.

10 La comissió era un punt de confluència entre l'administració i la societat civil. El seuobjectiu era fomentar l'educació física, la moral, la natalitat i la puericultura per aconseguir«l'enaltiment i la dignitat de la Raça». M. FoLGUERA I DURAN: Una ñama de la meva vida,memòries, Col·legi de Doctors i Llicenciats, Sabadell: 1996, p. 208. El president de l'APECformava part de la direcció. En les activitats del «Servei de Conferències Populars», hi desta-quen dos conferenciants: Tomàs Iduarte i Pau Romeva, tots dos assalariats de l'APEC. Elsdos càrrecs de la Protectora van elaborar un cicle complet de conferències amb projeccionssobre història de Catalunya, amb títols d'innegable significació catalanitzadora com ara «Lescolonitzacions de Catalunya», «Catalunya romana», «Orígens i formació del poble català»,«El compromís de Casp», «Decadència de Catalunya», «Significació de la Mancomunitat»,«Catalunya aràbiga i visigòtica», «Els primers reis de Catalunya», «Els grans reis catalans»,«Pere I de Catalunya», «Jaume I el Conqueridor», «Pau Claris i la Guerra de Secessió»; ve-geu MANCOMUNITAT DE CATALUNYA: L'obra realitzada (cultura i instrucció) 1914-1923, Barcelo-na: 1923, pp. 57-73.

11 L. DURAN: Pàtria i escola..., op. cit, p. 58. L'avenç que esmentem hauria significat uncanvi important en la funció de l'APEC, que hauria vist retallada la seva tasca en beneficid'un organisme públic superior. Ateses les dificultats que havia tingut la Protectora ambAcció Catalana per la qüestió dels grups escolars barcelonins iles seves relacions amb l'ense-nyament oficial, no creiem que fos simplement una manera de promoure l'ensenyança catalana(tenint en compte que ho proposava el grup nacionalista) sinó un projecte que tenia la perspec-tiva d'absorció de la iniciativa privada.

12 Gestionaren entrevistes amb el rector de la Universitat i amb el director de l'EscolaNormal. «La càtedra de català a la Normal», Memòria APEC 1915, i «Càtedres de normals»,Memòria APEC 1916.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Malgrat el caràcter optatiu dels cursos de català, la Protectora procurà d'implicar-hidiversos sectors del sistema educatiu per proveir-se de suports davant una possiblenegativa de l'administració. Per exemple, 1' APEC ratificava el nomenament del mes-tre designat, que pertanyia al sector públic14, i les administracions locals col·laboravenen el sosteniment de les classes a les Normals, com s'esdevingué a les diputacionsde Lleida, Tarragona i Girona. D'aquesta manera, com que la Protectora aportavatots els fons15, ja que comptava amb el suport de les administracions locals, lesescoles no assumien cap cost en el desenvolupament dels cursos. Malgrat això, nohi hagueren gaires facilitats. Segons Folguera, per exemple, el director de l'EscolaNormal de Barcelona va posar «dificultats a les lliçons de Gramàtica Catalana»16.

D'altra banda, si bé la Protectora manté contactes més o menys intensos ambl'Estat i molt estrets amb la Mancomunitat, té poca relació amb l'Ajuntament deBarcelona. L'Ajuntament feia escoles noves, modernes, que usaven el català, la gratuï-tat de les quals topava amb les escoles de la Protectora17. Al BAPEC, hi trobemdiverses referències sobre les iniciatives de l'Associació per vetllar per la catalanitatde les escoles municipals. Hi apareix l'aprovació que fa l'Ajuntament d'una declaracióen què s'indica que l'ensenyament hi serà fet en català i amb matèries humanístiques

13 Al document es responien, afirmativament, les següents preguntes: «Es pot usar el catalàen l'escola pública?», «S'hi pot ensenyar?» i «S'hi poden usar llibres en català?», MemòriaAPEC 1916.

14 Quan Anna Canalias, professora de la Normal de Girona, és traslladada, la Protectora esposa en contacte amb la direcció de la Normal per buscar-ne la substituta, BAPEC, 8 (XI-1921) i 1 (X-l 917), i M. FOLGUERA I DURAN: «Lletra de la Protectora al Ministre d'Instrucció»,BAPEC, 3 (XII-1917).

15 BAPEC, 1 (X-l917). Segons Folguera: «Foren molt laborioses les gestions per assolir-ne l'autorització de l'Estat, que fou condicionada amb el detall que havia de ser la Protectoraque pagués als mestres i les despeses extres.» M. FoLGUERAI DURAN: Una ñama..., op. cit, p.226.

16 «Grups escolars», Memòria APEC 1921. També la Normal femenina de Barcelona vasuspendre les classes durant un període {BAPEC, 8, XI-1921). El professorat va ser: a Barcelo-na masculina, Pere Barnils; a Barcelona femenina, Emili Vallès; a les dues de Lleida, EnricArderiu; a Girona masculina, Mn. Jordà; a Girona femenina, Anna Canalias; a les dues deTarragona, Montserrat Bertran. Al llarg dels anys, s'hi van produir canvis: en morir Arderiu,va ser substituït per Jesús Sanz, i Carme Julià substituí Canalias. El 1922 Barnils fou substituïtper Manuel de Montoliu, i Josepa Potau substituí Bertran, Memòries APEC 1917, 1921 i1922.

17 Hi ha una qüestió que també cal tenir en compte: el 1922, en un lloc tan destacat comara la Via Laietana de Barcelona, s'hi inaugurà el Grup Baixeras. El mateix any es tancarenescoles catalanes certament pròximes: les del districte II i VI. Així mateix, és curiosa larelació entre l'obertura del Grup Pere Vila i el tancament de l'escola Verdaguer (la Verdaguerera situada al número 359 del carrer Aragó). Vegeu A. GALÍ: Història de les institucions cultu-rals i del moviment cultural a Catalunya (1900-1936). La llengua, Fundació AG, Barcelona:1979, p. 207.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

542 LLUÍS DURAN

relacionades amb el país18. En canvi, Galí ens diu que els reials decrets de 1919 i1922, en què s'establia la formulació del Patronat Escolar de Barcelona i els grupsescolars municipals, no feien cap referència a l'ús del català. Sembla, doncs, quel'Ajuntament practicava una política lingüística amb vista a l'Estat i una altra ambvista a l'opinió pública catalana19. Aquesta era una clara diferència que la Protectorai la Mancomunitat tenien respecte de l'Ajuntament de Barcelona: mentre que lesprimeres manifestaven públicament la seva catalanitat, el segon, no.

Allí on es palesà més clarament la divergència entre els models educatius de l'APECi l'Ajuntament fou en la creació del Grup Escolar Baixeras. Aquesta difícil relaciós'havia iniciat amb motiu de la negativa municipal a subvencionar les colònies de laProtectora. El 1921 l'Associaciójahaviaprotestatper la intencióque el grup Baixeraspassés a ser gestionat com a annex a la Normal estatal20. Segons la Memòria del'APEC del 1922, l'enfrontament entre el nounat partit Acció Catalana a l'Ajunta-ment i l'Associació era clar: «No s'ha oblidat tampoc el problema que han suscitatels Grups Escolars convertits exclusivament per l'Ajuntament i, malgrat el qual,aquest els entrega a mestres de l'Estat.» Sens dubte, s'hi palesa la vella aspiració dela Protectora, ja esmentada per Flos i Calcat el 1886, de mantenir de totes totes laindependència respecte de l'administració educativa estatal i les seves estructures21.

18 Amb motiu de la primera pedra de les escoles Baixeras, la Protectora insisteix que se'npromogui el «caràcter catalanesc», BAPEC, 3 (XII-1917). Vegeu també BAPEC, 8 (XI-1918); el document sencer és a J. MONES: La llengua a l'escola (1716-1939), Barcanova, Barce-lona:1984, pp. 256-258.

19 A. GALÍ: Història de les institucions culturals i del moviment cultural a Catalunya. Ensenya-ment primari, Fundació AG, Barcelona:1978, pp. 221-222. Del conjunt d'escoles que creaentre 1914 i 1923 l'Ajuntament de Barcelona, que són la del Bosc, la del Patronat Domènech,la Baixeras, la Farigola, la del Mar i Pere Vila, Galí només qualifica d'escoles catalanes la delMar, la Baixeras i la Farigola; A. GALÍ: Història de les institucions... (La llengua), op. cit., pp.209-210.

20 BAPEC, 9 (XII-1921); Galí en transcriu tota la documentació a A. GALÍ: Història de lesinstitucions... (La llengua), op. cit. Anteriorment, l'Ajuntament ja havia manifestat la sevapredisposició que l'Estat n'exercís l'alta inspecció, A Galí: Història de les institucions... (Ense-nyament primari), op. cit, p. 214.

21 L'enfocament de Nicolau d'Olwer des de l'Ajuntament de Barcelona divergia totalmentde la perspectiva de la Protectora: «Si nosaltres, de la Comissió estant, no cerquéssim altracosa que un èxit personal i una satisfacció d'amor propi. Escoles municipals model (...) beninstal·lades, amb bon professorat, bon material, bons mètodes pedagògics (...) al costat d'elles,les Escoles nacionals en pisets bruts, foscos (...). Sol·licitud de les institucions populars,incúria de l'Estat!» Aquesta era la diferència amb la trajectòria deia Protectora, que no voliareformar l'ensenyament estatal ni intervenir-hi. La filosofia dels regidors d'Acció Catalanaes concretava, doncs, en el següent: «El nostre deure de regidors de Barcelona, que és el devetllar per tots els ciutadans amb una mateixa cura (...) [ens duu a] intentar avenir-nos ambl'Estat per organitzar l'ensenyament de tal manera, que aquella Escola nacional arcaica inefasta desaparagués de Barcelona, i això és el R. D. de 17 de febrer. Decret que posa ampla-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Els concursos escolars

Els concursos de lectura i escriptura, els quals porten sovint l'afegitó «història deCatalunya», s'iniciaren el 1902 amb el que organitzà la Lliga Regionalista de laBarce-loneta, i ja el 1913 s'aconseguí un dels certàmens més estables d'abans de la Dictadura:el concurs de l'Orfeó de Sants (també n'hi hagué un a Sabadell el 1914). Als concursosde lectura i escriptura, s'hi manifesta la senzillesa del missatge patriòtic: conèixer lallengua i generar una adhesió patriòtica. A més, el concurs escolar era una tarja depresentació d'un grup local en favor de l'escola catalana; per això esdevenia un actede propaganda22. Així mateix, era una oportunitat per al mestre i per a tota la comuni-tat educativa local per declarar-se en favor de l'aprenentatge del català i de la culturacatalana, com també era una forma de recollir suports entre personalitats i grupslocals, un acte patriòtic que, de passada, apropava la Protectora a la ciutadania.

Des del 1913, i sobretot des del 1917, hom s'entusiasma per la realització delsconcursos. Això és lògic, ja que les escoles catalanes encara tenen un arrelamentlimitat, la Protectora té pocs socis i la difusió de les Normes Ortogràfiques és totjust a les beceroles. La tasca a fer és, doncs, immensa. Tant en l'elaboració delsconcursos impulsats per la Mancomunitat com en la difusió de les Normes, nonomés hi col·laborà l'APEC sinó també la major part de la premsa catalana, elsescriptors (amb les festes de la poesia), els governs i les entitats (molt assenyalada-ment Nostra Parla). Segons Galí: «Només la modestíssima Associació Protectora(...) tota sola sense gairebé auxili de ningú, va proposar-se la tasca ingent i poclluïdora d'ensenyar a llegir i a escriure el poble català. Es a dir, mentre els homes del'Institut d'Estudis Catalans feien el veritable miracle d'aixecar unes grans teuladesa l'aire, la Protectora mirava d'anar posant els invisibles i indispensables fonaments.»23

ment en mans del Patronat que crea (...) la formidable facultat de triar els seus mestres entretots els d'Espanya.» Així mateix, garantia la catalanitat de totes les institucions creades pelpatronat escolar. Vegeu Correspondència entre Lluís Nicolau d'OIwer i Jaume Bofill i Mates,Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAM), Barcelona:1999, pp. 228-229. Jaume BofÜlens recorda el canvi de perspectiva que s'havia consolidat dins Acció Catalana després de laDictadura, queja no volia intervenir en el camp públic sinó accentuar la intervenció en elcamp privat, cosa que marcà el suport clar d'AC a la Protectora durant la República: «¿No ésla orientació d'ara la de sostenir les institucions lliures, espontàniament creades o millorades,més que no esmerçar els cabals en una xarxa de creacions oficials que, en canviar la política,són les primeres que es tornen aiguapoll?», Ibidem, p. 207.

22 Així ens ho assenyala Josep Miracle referint-se al concurs de l'Orfeó de Sants: «Enaquella època, pràcticament tots els nois i totes les noies de l'Orfeó estàvem engrescats enuns concursos que anualment convocava l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.Es tractava d'uns concursos de lectura, d'escriptura i d'Història de Catalunya, que se celebra-ven en les entitats culturals com ara l'Orfeó, i que eren una gran manera de captar lajoventutcap als ideals de la Protectora.» J. MIRACLE: Quatre coses del meu temps, La Paraula Viva, Bar-celona: 1976, p. 138.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

544 LLUÍS DURAN

D'altra banda, les denominacions dels concursos són diverses: «lectura i històriade Catalunya», «d'ensenyança catalana» o «de lectura i escriptura i història de Catalu-nya». Les bases dels concursos no són gaire complexes, atès el públic a qui s'adreceni el poc coneixement que hom té d'unes Normes Ortogràfiques acabades d'aprovar.Per exemple, en el cas del concurs de lectura catalana i història de Catalunya deVilassar, hi ha un premi de lectura i un altre d'història: «L'exercici de lectura catalanaconsistirà en llegir en veu alta la composició o el fragment d'una obra facilitada enaquell acte pel Jurat (...). L'exercici d'Història de Catalunya, d'una sola secció, con-sistirà en respondre a les preguntes que faci el Jurat als concursants, a la lliure elecciód'aquells.» Es premiaven tant el mestre com els alumnes, els quals es dividien ambel tall dels deu anys. El mateix plantejament s'especifica a les bases del concurs dellengua i història catalanes de l'Orfeó de Sants, però s'hi afegeix un dictat i preguntesd'història sobre un període determinat, en aquest cas de Guifré a Martí l'Humà. Elconcurs de Lleida canvia la normativa i hi introdueix la prova de dictat i preguntessobre gramàtica24.

El 1920 no apareixen més bases de concursos al BAPEC, i el 1921, des que hiintervé Galí com a cap de la comissió tècnica, les noves bases comencen a tenir unaorientació distinta, com si l'any vint hagués estat un temps de reflexió amb vista auna nova orientació dels concursos; no debades, llavors ja era possible que un primercontingent d'alumnes hagués après les Normes Ortogràfiques. Aquest aprofundi-ment pedagògic es reflecteix, per exemple, en el concurs de Vilafranca, en el qual esdesenvolupa un grup només de lectura fins als dotze anys, i de lectura i escripturafins al catorze. També es pot accedir a un premi extraordinari llegint un fragmentliterari i escrivint una carta o preparant un text. En el cas de Mataró, es fa un exerci-ci de lectura fins als deu anys, i a partir d'aquesta edat, un dictat en què es valora elnombre de faltes ortogràfiques comeses. Al dictat que es fa al concurs de les BorgesBlanques hi ha també una gradació general més clara d'acord amb l'edat dels alumnes.I al concurs del Poblenou, de Geografia, Història i Llenguatge, es demana als alumnesdibuixar en un mapa mut els principals accidents de Catalunya; en el d'història,s'estableixen dues seccions: una de coneixements generals i una altra de civilització.Al concurs de llenguatge es tenen en compte nocions de llenguatge, lectura, dictati redacció. En general, hi ha un perfeccionament creixent en la graduació i la qualitatde les proves, fruit d'una major exigència escolar i pedagògica, i també com a conse-

23 A. GALÍ: Història de les institucions... (La llengua), op. cit, p. 213.24 «Concurs de lectura catalana i història de Catalunya a Vilassar de Mar», BAPEC, 1 (I-

1918). «Concurs de llengua i història catalanes de l'Orfeó de Sants», BAPEC, 5 (V-1918).S'utilitza el mateix plantejament al concurs de Lleida, però s'hi afegeixen nocions de geografiai s'hi accepta la normativa no fabriana; BAPEC, 3 (III-1918). «IV Concurs Anual d'Ensenyan-ça Catalana», BAPEC, 1 (1-1919). Es publiquen les bases d'un concurs a Vic i a Olost ambpoca concreció pedagògica. Vegeu també R. SOL i C. TORRES: Lleida en temps de la Mancomu-nitat de Catalunya (1913-1924), Virgili i Pagès, Lleida: 1989, pp. 67-71.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


qüència de l'expansió de 1'escola catalana i del major coneixement de les NormesOrtogràfiques25.

Des del 1915 podem començar a perfilar l'evolució del nombre de concursos. Amés de l'antic de l'Orfeó de Sants, sabem que se'n fan al Centre Català de Sabadelli a l'Ateneu Montgrí. L'any 1916, ultra els concursos de Lleida i de l'Orfeó de Sants,se'n fan a l'Associació Regionalista de Terrassa i al Centre Sang Nova d'Hostafrancs26.El 1917, segons la Memòria de l'APEC, se'n fan a Lleida, a l'Orfeó Gracienc, al'Es-cola Choral Martinenca, a Balaguer, a l'Orfeó de Sants i a Vilassar, i també a Perpinyài a Valencia. L'any 1918, segons la Memoria anual, se'n fan a Centelles, a Vilassar, alCentre Sang Nova, a l'Orfeó de Sants i a Olost de Lluçanès (en aquest cas, no s'hiesmenta el concurs que de nou es fa a València)27. L'any 1919 es mantenen, comapunta la Memoria, els concursos de Lleida, d'Olost i de Vilassar, i s'hi afegeix el deVic. El 1920 se'n fan a Vilassar —és ja el tercer any—, a Mataró, a l'Orfeó de Sants,al Casal Nacionalista Martinenc i a l'Associació de Professors de Centres de Culturade Catalunya28. Destaca, però, el que organitzà Abelard Fàbrega, que és el primer iúnic d'àmbit comarcal dels que hem trobat fins al 1939: el de la comarca selvatana29.

25 «Concurs de lectura i escriptura (Vilafranca del Penedès)», BAPEC, 2 (11-1921). «Con-curs de lectura i escriptura d'història de Catalunya a Mataró», BAPEC, 5 (V-1921). «Concursd'ensenyança catalana a les Borges Blanques», Ibidern. «Comissió Delegada del Poblenou»,BAPEC, 3 (IIL1922).

26 El 1915 hi ha molts projectes que no tenim constancia que s'arribin a concretar, com elde l'Associació Regionalista de Terrassa, el Casal Catalanista delDte. III, l'Agrupació FeminalCatalanista i l'Associació Catalanista de Valls. Al barri barceloní, hi assisteixen 170 alumnesi a la vila empordanesa, 20; «Concursos per a infants», Memòria APEC 1915. Vegeu també«Concursos escolars», Memòria APEC 1916. A Sants, hi assisteixen 160 alumnes, a Lleida47, i a Terrassa entre 125 i 150.

27 El concurs de l'Escola Choral Martinenca es mantingué fins a la República; per tant, fouun dels que més continuïtat tingué, aleshores ja amb la denominació d'Orfeó Martinenc. Elconcurs de Balaguer va ser organitzat pel Centre Nacionalista Català local; BAPEC, 1 (X-1917). El de Vilassar és sota la protecció de l'Ajuntament (BAPEC, 1,1-1918). El de Lleidaés convocat pel Consistori dels Jocs Florals, la delegació local i el Centre Excursionista(BAPEC, 3, III-1918). Com diu la Memòria, a València, els concursos són realitzats per laJoventut Valencianista, i a Perpinyà, per la Societat d'Estudis Catalans. El concurs de Valènciacompta amb la col·laboració de la Joventut Nacionalista de València i Nostra Parla; BAPEC,7 (X-1918). Vegeu I. GRANA: L'acciópancatalanista i la llengua: Nostra Parla (1916-1924),PAM, Barcelona: 1995, pp. 72-7'4. El de Centelles, l'organitza l'Agrupació Regionalista.

28 El concurs de Lleida era convocat per les entitats de l'any anterior. Al concurs de Lleida,hi són presents 42 alumnes. A Olost era convocat per l'Ateneu i l'Ajuntament; el de Vic, encanvi, correspon ala delegació local iaia Revista de Vic (BAPEC, 1,1-1919, i 6, VI -1919). Elconcurs de Mataró és impulsat per la delegació local; BAPEC, 6 (VI-1920).

29 Fàbrega té un interès especial per aplegar tots els sectors; per això recull Antoni Sansalva-dor, diputat de la Lliga i membre de la Protectora, el diputat republicà Salvador Albert i elclergue gironí Josep Pou, a més dels professors de les Normals. Tot i que intenta que s'hiafegeixi el Centre de Fraternitat Republicana de Llagostera, a la fi té el suport del Centre

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

546 LLUÍS DURAN

El canvi general de les bases deis concursos, coincideix, doncs, amb una convocato-ria més àmplia, una tendencia que, amb petits alts i baixos, ja no es modifica. El1921 se'n fan a Vilafranca, a l'Orfeó de Sants, a Mataró, a les Borges Blanques, a labarriadadel Pedró, a Sant Feliu de Guíxols (la segona edició del concurs de la comarcaselvatana, ampliat al Baix Empordà), a Castelló d'Empúries, a Gràcia, a Caldes deMontbui, a l'Escola Choral Martinenca i a Sant Andreu. Fora del Principat, es fa elIII Concurs de Lectura Valenciana. L'augment del nombre de concursos, per tant,comporta la implicació de noves entitats; de fet, es produeix un creixement doble:s'amplia el territori i es guanya més suport social. Així, doncs, creix el nombred'entitats catalanistes que volen fer concursos30. D'altra banda, hi ha concursos queassoleixen el suport de l'ajuntament i, a partir d'aquí, el d'entitats locals, com ara elde les Borges Blanques, la comarca selvatana i Mataró (i possiblement el de SantFeliu)31. L'any 1922 es manté l'estabilitat del creixement. Se'n fan al Poblenou, aVilafranca del Penedès, a Igualada, a les Borges Blanques, a Perpinyà, a l'Orfeó deSants, a Sant Martí de Provençals i a la barriada del Pedró32. El 1923 es consolidaplenament la tendència iniciada el 1921. L'any del cop militar, es fan concursos aVilafranca, al Poblenou, a Sabadell, a Figueres, a Valls, a l'Orfeó de Sants, a Manresa,a Sitges, a Arenys de Mar, a Sant Cugat del Vallès, a Horta i a la B arce loneta33. Entre1915 i 1923, se'n fan un total de més de 60.

Els resultats d'un concurs no són mesurables només pel nombre d'alumnes inscrits—caldria tenir-hi en compte anàlisis detallades a nivell local. El que sí que es potcopsar és l'impacte que generen en la marxa del moviment per l'ensenyança catalana.En un 90% hi ha coincidència entre els llocs on es fan concursos i on s'ha establerto s'establirà una delegació. Pel que fa a la relació entre realització de concursos iestabliment d'escoles catalanes, no és tan mecànica, perquè l'esforç de constituiruna escola és molt diferent; ara bé, podem afirmar que també hi ha certa coincidència,perquè en un 20% de llocs on es fan concursos s'hi farà, després, una escola34. Hi

Regionalista, del Casino i del Sindicat Agrícola, a més d'un nombre inusual d'ajuntamentsde poblacions de dimensions mitjanes: Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Cassàde la Selva, Caldes de Malavella i Llagostera. BAPEC, 8 (XI-1920) i6 (VI-1920).

30 «Concursos», Memòria APEC1921. Les entitats que n'organitzen són: el Centre Nacio-nalista Català de Castelló d'Empúries, l'Associació Catalanista de Gràcia, l'Associació Catala-nista de Caldes de Montbui, el Centre Popular Catalanista de Sant Andreu, amés dels habitu-als de l'Orfeó de Sants i de l'Escola Choral Martinenca. BAPEC, 7 (X-1921) i9 (XII-1921).

31 Aconsegueix l'adhesió del Centre Demòcrata Republicà, el Centre Jaumí (carií), la Joven-tut Catalanista, el Foment Borgenc i el Sindicat Agrícola; BAPEC, 5 (V-1921). A més, a lacapital del Maresme s'hi adhereixen les entitats locals.

32 Memòria APEC 1922. Tenim notícia, no confirmada a posteriori, de concursos a Figueresi a Girona; BAPEC, 3 i 4 (III-IV 1922).

33 BAPEC, A, 5 , 7 i 8 (IV V X, XI-1923).34 Vilassar, les Borges Blanques, Vilafranca del Penedès, Plaça del Pedró, Centre Sang Nova,

Igualada, Manresa, Vic, Sant Martí, Gràcia, Sabadell i el Poblenou.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


ha, però, un aspecte que hom no pot obviar: el pes de l'organització de concursosrecau sobretot en entitats locals —no pas com a partir del 1930, que recaurà en lesdelegacions—, perquè la seva expansió territorial encara no s'ha consolidat prou i,tot i que es creen delegacions, poques n'arriben a arrelar.

El Concurs Nacional d'Història de Catalunya

El Concurs Nacional d'Història de Catalunya (CNHC) era un acte públic per adivulgar la història de Catalunya. Els CNHC van celebrar-se des del 1913 i van tenircom a seus Barcelona (1913, 1914, 1916, 1918 i 1921), Lleida (1915), Girona (1917),Tarragona (1920) i Sabadell (1922). Galí no s'està de concretar la diferència d'aquestsconcursos respecte als de llengua: «La tasca dels tribunals, havent de valorar uns coneixe-ments purament memorístics, era tan defectuosa i ingrata com la de qualsevol tribunald'exàmens dels que s'estilen en el règim docent espanyol.» Per tant, fins a cert punt, elmajor grau de dificultat era compensat pel valor afegit que significava l'afirmació patriò-tica35. Pel que fa als coneixements d'història, les bases especificaven el següent: «Elsinscrits a les dues primeres seccions hauran de demostrar coneixements sintètics i con-junts d'Història de Catalunya, especialment de la successió cronològica dels seus sobirans.Podran consultar els compendis de Mossèn Norbert Font i Sagué, Antoni Bori i Fontestà(...). Els inscrits a les segones deuran donar detallades explicacions sobre els fets mésremarcables de cada època i regnat (...). Els que figurin en les terceres seccions tractarandels fets, costums i civilització de l'antiga Nacionalitat Catalana, des de sa fundació finsa la pèrdua de les seves llibertats.»36

El concurs s'adreçava a nois de 10 a 18 anys i a noies de 10 a 20. Se subdividia enseccions (nivells) segons les següents edats: 10-12 anys, 12-15 anys i 15-18 o 15-20anys. Per a cada secció s'establia un primer i un segon premi; hi havia, paral·lelament,un premi al millor mestre i al millor alumne, tot i que la generositat dels donants oles circumstàncies podien establir més premis o bé distribuir-los. Al llarg del temps,la matèria a avaluar va ésser la mateixa, tot i que s'hi van afegir uns qüestionaris dediferents nivells. La manera d'avaluar va millorar; de fet, ja avançava l'orientacióque prengué el concurs durant la República, el qual es va centrar en el treball d'aula.

35 A. GALÍ: Història de les institucions... (La llengua), op. cit, pp. 216-218. Ja ho diu forçaclarament Folch i Torres: «Als concursos escolars s'hi va generalment amb la intel·ligènciaen funció, però els nostres concursos és amb el cor bategant i amb l'esperit ple d'afanys, quehi anem, i molt sovint també, amb els ulls plens de ñames o amarats de llàgrimes, segons hihagi estat més pertinaç la visió de les jornades glorioses de la vida d'or de Catalunya, o lesombres paoroses de l'esclavitud que encara dura.» «Memòria de J. M. Folch i Torres del VIIIConcurs Nacional d'Història de Catalunya», BAPEC, 6 (VI-1921).

36 «VI Concurs Nacional d'Història de Catalunya», BAPEC, 3 (III-1918), i «X ConcursNacional d'Història de Catalunya», BAPEC, 2 (11-1923).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

548 LLUIS DURAN

Així doncs, des del vuitè CNHC, el 1922, el premi al millor mestre ja no és per laquantitat d'alumnes que porta al concurs sinó per la qualitat de la memòria que hipresenta per a l'ensenyament de les matèries37. El 1923 aquesta tendència s'accentua,i allò que era una demanda per al mestre esdevé una demanda per a l'alumne, quedes d'aleshores s'examina i aporta els seus treballs38. El 1923 també s'incorpora unnou element: el I Concurs de Geografia de Catalunya, que havia de tractar delsaspectes més usuals de l'estudi de la geografia física però també «de la Geografia deCatalunya, estudiant els centres agrícoles, industrials i les riqueses del país»39.

Quin era el resultat d'organitzar el CNHC?40 Segons la presència d'escoles i elnombre d'assistents, el CNHC no era un acte de masses sinó de militància. Perexemple, al concurs de Girona, hi assisteixen alumnes de sis escoles, de les qualscinc corresponen a la demarcació41. El 1918, a Barcelona, hi són presents setze escoles,de les quals set no són subvencionades per la Protectora ni poden ser consideradescatalanes; el nombre d'inscrits és de cent setanta. El 1920, a Tarragona, les escolestampoc no hi són gaire nombroses (vuit)42 i s'hi inscriuen vuitanta-cinc alumnes,

37 En aquest sentit, s'afirmava: «Serà concedit un Premi en efectiu de 500 pessetes i Diplomad'Honor, al professor que, a judici del Tribunal, hagi demostrat amb la presentació dels seusalumnes més entusiasme i intel·ligència en respondre a la present crida; essent necessari pera optar-hi que 15 dies abans de la data del concurs [es presenti] una Memòria exposant elmètode seguit en l'ensenyament d'Història de Catalunya i els resultats obtinguts», «IX Con-curs Nacional d'Història de Catalunya», BAPEC, 1 (1-1922).

38 «Els concursants de totes tres seccions hauran de presentar, quinze dies abans de la datadesignada per al concurs, els estudis, treballs, mapes, etcètera que hagin fet durant l'any»,«X Concurs Nacional d'Història de Catalunya», BAPEC, 2 (11-1923). El concurs anavaaparellat a una altra activitat: un curs d'història de Catalunya. El 1917 és impartit pel Dr.Pou, el 1918 per Ferran Soldevila, el 1922 per Antoni Riera a Barcelona, i el 1923 per Romevaa Sabadell. «El Concurs Nacional d'Història de Catalunya», BAPEC, 2 (XI-1917). «Cursetsde l'any 1918», BAPEC, 2 (XI-1917), i «Cursets de l'any 1918», BAPEC, 4 (IV-1918).BAPEC, 4 i 3 (IV-1922, III-1923).

39 BAPEC, 2 (11-1923).40 Repassar la llista de premiats en el concurs ens ofereix força casos de precocitat, com ara

Osvald Cardona, Pere Calders, Jordi Arquer (fill del mestre catalanista Jaume Arquer), Sem-pronio, els seus germans Víctor i Octavi, Eduard Nicol i Josep Soler Vidal. Els mestres queobtenen premi són Carme Auguet i Sebastià Pla (V CNHC), M. Ventura Martí, Maria Carbo-nell, Pere Vergés, Antoni Riera i el pare escolapi Lluís Vergés (VI CNHC), Enriqueta Sèculii Jaume Arquer (VII i VIII CNHC), Josep Parunella, Lluís Rodés, Joan Trigo (IX CNHC),J. Parunella i C. Magrinà (X CNHC).

41 Es tracta d'alumnes de dues escoles diferents de les Dominiques; de l'escola de SebastiàPla; de l'escola de Pere Blasi, de Torroella de Montgrí; de l'escola de Mn. Miquel Boada, deSant Feliu de Guíxols; i de l'Escola Nacional Catalana, de Bellcaire d'Urgell.

42 Les escoles presents són: les Escoles Catalanes del Districte VI, l'Escola Pia de Sabadell,l'Escola Nacional Catalana de Bellcaire, l'Escola Catalana del Districte III, l'Escola de Banye-res del Penedès, l'Escola de Maria Baldó, l'Escola Benèfica de Tarragona i l'Escola CatalanaVerdaguer, BAPEC, 6 (VI-1920).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


amb un mateix nombre d'escoles catalanes i no catalanes. El 1921, a Barcelona creixel nombre d'inscrits (cent noranta-dos)43 i, en canvi, són poques les escoles assistents(vuit), sis de les quals són catalanes44. A Sabadell, malgrat l'evident proximitat deBarcelona, el 1922 només hi assisteixen sis escoles i pomells de joventut locals45.L'últim any de celebració, el 1923, el creixement de la Protectora era força rellevant;en canvi, el nombre d'escoles encara és minso (nou)46. A diferència d'altres iniciativesde l'APEC, aquesta té uns resultats discrets, tot i el suport que li donaven els millorsprofessionals del ram47. D'altra banda, quin ajut rebia dels donants particulars? Lesgrans entitats del catalanisme (el CADCI, els orfeons, l'excursionisme) no hi sónpresents, llevat d'excepcions. Sí que és més clar el suport d'entitats catalanistes localscom ara el Centre Català de Sabadell, el Foment Republicà Nacionalista de Reus, laLliga i la Unió Nacionalista Republicana de Tarragona. Un indicador d'aquest poccreixement és el nombre de donatius per als dos grups de premis, que entre 1918 i1923 passa de 28 a 17 i de 38 a 14. El CNHC no aconseguí, doncs, un bon nivell derealització48.

43 BAPEC, 6 (VI-1921).44 Són l'Escola Nacional Catalana de Bellcaire, l'Escola del Districte III, l'Escola Catalana

del Districte VI, l'Escola de l'Ateneu Democràcia, la Mossèn Cinto, la de l'Ateneu Vilassanèsde la Classe Obrera i l'Escola Pia de Sabadell, BAPEC, 6 (VI-1921).

45 BAPEC, 7 (X-1922); les escoles inscrites són l'Escola Verdaguer, la del Dte. III, l'EscolaMossèn Cinto, la del Dte. VI, la del Poblenou i l ' E N C .

46 BAPEC, 6 (1918, 1920, 1921 i 1923). Els alumnes procedien de l'Institut Feminal, del'Escola del Districte III, de l'Escola Mossèn Cinto, de l'Escola Prat de la Riba, de l'EscolaSang Nova, de l'Escola del Poblenou, de l'Escola Pia de Castellar del Vallès, de l'Escola deSanta Eulàlia i el Casal Català de Caldetes; BAPEC, 5 (V-1923).

47 El jurat del concurs del 1923 estava format per Rosa Sensat, Celestina Vigneaux deCoromines, Ferran Valls i Taberner, Francesc Martorell, Artur Martorell i Francesc Flos{BAPEC, 6, VI-1923). En edicions anteriors hom havia rebut el suport de Joaquim Miret iSans, Ferran de Segarra, E. Martínez Ferrando, F. Soldevila, E. Cubas, Ramon d'Abadal iJosep M. de Casacuberta {BAPEC, 6, VI-1918), i el pare Joan Profitós, el doctor Cardó, FFlos i Manuel de Montoliu {BAPEC, 6, VI-1921).

48 Fora de l'àmbit públic, la Protectora va convocar concursos per a professionals de l'ense-nyament; a més del que es féu per a constituir els Estudis Normals, hi ha el concurs per a unrecull de jocs d'infants, que es féu gràcies al donatiu de Julià Pujol {Memòria APEC 1918).Fou també el II Premi República Argentina (el primer havia estat dels Estudis Normals) quecompartiren Danés i Serra i Boldú {Memòria APEC 1919); L. DURAN: «Editorial Pedagògica.Empresa Catalanista», Afers, XIII:31 (1998). Finalment, aquest projecte es concretà així:«El present estudi, inèdit fins al moment, constitueix la primera part d'un recull sobre culturapopular infantil encarregat a Ramon Violant i Simorra per l'Associació Protectora de l'Ense-nyança Catalana. Quedà enllestit durant els mesos de juliol i agost de 1937, i, molt possible-ment, al llarg de 1938 se'n preparava l'edició...»; R. VlOLANTlSlMORRA: La joguina tradicional,Altafulla, Barcelona: 1996, p. 7. En relació amb el premi República Argentina per a EstudisNormals, es convocà el I Premi Mendoza per a la certificació d'estudis primaris {MemòriaAPEC 1919). El premi es declarà desert. D'altra banda, els diferents premis Pi i Sunyer

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

550 LLUÍS DURAN

L'expansió de la Protectora

De quins mecanismes es basteix l'APEC perquè les circumstàncies favorables nose'n vagin en orris? El suport a les escoles catalanes, a les que es catalanitzaven, alsconcursos per a escolars i ais cursos per a mestres, tot plegat s'havia de fonamentardes d'una estructura que necessitava el suport individual i el col·lectiu. Així mateix,calia respectar la pluralitat del catalanisme per recollir-ne totes les aportacions possi-bles. També calia trobar un nou líder amb prou ascendent per superar les baralles ique es pogués imposar per la seva independència i patriotisme, com ara ManuelFolguera. Per poder recollir fons calia ésser independent, justament perquè no esdonés prioritat a cap tendència. Ampliant el suport al màxim, a partir de les petitesquotes dels socis de la Protectora, s'evitava el favoritisme. La diversificació, doncs,era garantia d'independència. Ara bé, el mecanisme indiscriminat de recaptació i dedistribució posterior podia crear dificultats, com ara no poder realitzar un projecteen l'àmbit local49. Per això calia apropar-se com a grup amb l'activitat dels concursos,els quals feien present l'entitat arreu amb un cost moderat.

Com es podia desenvolupar la Protectora al territori? Com s'hi desenvolupaven

giraven al voltant de la millora personal en l'educació; la primera convocatòria tractà sobre«Lequilibri que deu existir entre l'educació espiritual i el foment del desenvolupament somàticdels infants, per tal d'assolir el millorament integral de la raça», BAPEC, 8 (XI-1920). En laprimera edició es declarà desert. La nova convocatòria versava sobre «el millor equilibrientre els aspectes, físic, cultural i patriòtic de la seva funció educativa», BAPEC, 8 (XI-1921). Certament, era un tema complex de desenvolupar. L'últim, el tercer, sí que va reeixir,iva tractar sobre «la millor cartilla contenint una sèrie de preceptes sobre higiene i educaciófísica a les escoles», Memòria APEC 1922. Tot això originà, finalment, el llibre de FagellaSalut, editat per l'Editorial Pedagògica. Hi ha també dos concursos Aleu, un per a un mapadels Països Catalans —BAPEC, 8, (XI-1920) — i un altre pera petites biografies patriòtiques;L. DURAN: «Editorial Pedagògica...», art. cit., i Memòria APEC 1921. Altres mapes editatsper l'Editorial Pedagògica foren, ultra el de Mallorca, un planisferi, del Mediterrani, de la pe-nínsula Ibèrica, d'Europa, d'Àsia, d'Amèrica, del Principat i d'Oceania (vegeu web del Consor-ci Bibliotecari de les Universitats de Catalunya, veu «Editorial Pedagògica»). Pel que fa a lesbiografies, el projecte era antic en els objectius del catalanisme, del 1889: «Un altre premideclarat desert (...) fou l'ofert per la Lliga de Catalunya 'a la millor col·lecció de biografiespopulars', en forma concisa i animadora, de personatges de l'antiga història de Catalunya...»R. TASIS: Els Jocs Florals de Barcelona en l'evolució del pensament de Catalunya, Diputacióde Barcelona, Barcelona: 1997, p. 177.

49 Aquest és un dels motius que es percep en la discussió oberta en la delegació de BuenosAires, quan alguns socis reclamen capacitat de decisió per a l'ingrés de socis i autonomia pera administrar les quotes locals; BAPEC, 3 (III-1918). Una mateixa percepció s'extreu de lacarta de R. Godó a Folguera del 19 de setembre del 1929 (Arxiu de l'IEC: Fons Editorial Pe-dagògica, 1924-1930), quan aquell afirma: «Creiem senzillament que les Delegades tenenl'obligació de conèixer l'obra deia Protectora per estimar-la (...). Serviries Delegades exclusi-vament per cobrar les quotes, és senzillament una trista missió.»

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


les comissions delegades?50 Les dues primeres foren les de Sabadell i Manresa, a lesquals s'afegiren el 1916 Girona i Lleida. El 1917 són presents en sis poblacions51.L'any de la fi de la I Guerra Mundial les delegacions són cinc52. El ritme creixent dedelegacions fundades disminueix el 1919: només se'n funden tres53. El 1920, nomésse'n constitueixen dues54. El suport de les institucions polítiques es concreta en laMancomunitat, les quatre diputacions provincials i els ajuntaments de Barcelona,Lleida, Girona i Reus. El nombre total de socis passa de set-cents el 1917a dos milel 192055.

Quina era l'evolució de les entitats adherides a l'Associació? El 1917 les entitatsde la Lliga Regionalista són clarament minoritàries respecte a les del catalanismed'esquerra o de la Unió Catalanista56. El 1919, en canvi, es percep clarament l'entradad'entitats vinculades a la Lliga57. Com més va més, la Protectora es distancia de la

50 No hem recollit l'evolució de les delegacions americanes, atès que la seva dinàmica i elsseus condicionaments eren ben diferents dels continentals. Apuntem només que a l'inici delperíode de creixement, el nombre de delegacions americanes representen el 50% del conjuntde l'entitat, i esdevenen, doncs, un important impuls per al creixement general. Així mateix,el període republicà, després del crac del 29, significà l'assumpció plena per part de les delega-cions catalanes de la marxa de la Protectora.

51 Reus, Tarragona, Vilafranca, Olot, Balaguer i Igualada. Memòria APEC 1917. A Balagueres demana a l'Associació Catalanista i al Centre Nacionalista Català que creïn la delegaciólocal, BAPEC, 3 (XII-1917). Al'acte inaugural de la delegació de Reus, hi va Ignasi Iglésies(BAPEC, 1,1-1918).

52 Mataró, Badalona, Terrassa, Bellcaire d'Urgell i Mallorca. Fabra és l'encarregat de consti-tuiria delegació badalonina i n'és el primer president {BAPEC, 3, III-1918). La delegació deMallorca és presidida per Mn. Antoni M. Alcover; BAPEC, 5 (V-1918). Jaume Arquer consti-tueix la de Bellcaire (BAPEC,%, XII-1918).

53 Hi ha delegacions a Figueres, Sarrià i Vic. Memòria APEC 1917. A Sarrià la reunió cons-titutiva de la delegació es fa al Centre Regionalista (BAPEC, 8, XI-1919).

54 Són les de la Barceloneta i Mollerussa, BAPEC, 7 (X-1920).55 El 1918 són 1.200 socis i el 1919, 1700. Gràfic a la Memòria APEC 1921.56 Així, doncs, podem establir les següents adscripcions d'entitats adherides a l'APEC.

Vinculades a la Lliga, hi trobem el Centre Regionalista (Badalona), l'Ateneu DemocràticRegionalista (el Poblenou), el Centre Catalanista de Girona i sa Comarca i Lliga Regionalista(Reus). I sense relacions amb la Lliga, hi trobem Gent Nova (Badalona), Centre NacionalistaCatalà (Balaguer), Unió Catalanista, CADCI, Cooperativa Mutual Catalana, la Coronela,Joventut Escolar Nacionalista, Agrupació Nacionalista Republicana, Ateneu Democràcia,Centre Nacionalista Català, Secció de Propaganda del Casal Nacionalista Martinenc, CentreNacionalista Radical (Mataró), Foment Republicà Nacionalista (Reus) i Centre Català (Saba-dell) ; Memòria APEC 1917.

57 Per aquest temps, entra a formar-ne part l'Associació Autonomista del Dte. V la LligaRegionalista de Gràcia, la Lliga Regionalista de Barcelona i el Casal Popular Catalanista deSant Andreu, a més de les entitats per a joves, molt sovint vinculades a les entitats locals dela Lliga, com ara la Joventut Nacionalista de la Barceloneta, del Districte V i de Sant Gervasi,però també l'entitat nacionalista independent Pàtria Nova, Memòria APEC 1919.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

552 LLUÍS DURAN

Unió58. Això és lògic, ja que el creixement de la Protectora passava per un distancia-ment clar vers la Unió, que, bé que estava força debilitada, encara era una rèmoraper a la independència de l'APEC, més encara si tenim en compte que els joves de laUnió, superada ja l'etapa de Martí i Julià, s'emmirallaven en noves organitzacionscom ara la Federació Democràtica Nacionalista o l'Estat Català, d'inspiració proir-landesa59. Aquesta orientació radical ensopegava amb la tàctica moderada i possibilistade l'APEC. El 1921 es manifesta amb tota claredat l'entrada d'entitats adherides alprograma de la Lliga Regionalista60, mentre que la Protectora abandona el local de laUnió i s'instal·la pel seu compte en un pis al número 1 del carrer dels Arcs.

Tornant al nombre de delegacions constituïdes, el 1921 no sembla un any gairepròdig. Malgrat els encàrrecs per crear representacions de l'APEC, només se'n fanen tres localitats, un resultat ben migrat61. Després d'un període discret quant aaugment de socis i de delegacions, a partir del 1922 el creixement de la Protectoraesdevé imparable; només cal comprovar el nombre de poblacions noves on és present:vint-i-tres62. Aquest creixement és provocat per l'impacte del cartell de propaganda

58 En la documentació conservada per Jordi Flos es comprova que el 19151a documentacióinterna de l'APEC encara porta segells de la Unió Catalanista. Tot i que Grant i Sala el 1918assisteix al consell de representants de la UC com a dirigent de l'APEC, aquesta ja haviadonat suport a un missatge de lajunta de l'entitat que demanava que la Unió s'apartés «de lapolítica militant per atendre sols els aspectes culturals i socials del moviment nacionalista»(BAPEC, 3, XII-1917, i 8, XI-1918). Malgrat tot, devia haver-hi un lligam difícil de trencaro afluixar perquè es prengués una decisió radical. El 1919 no assisteix ja al consell de represen-tants de la veterana associació (BAPEC, 8, XI-1919). Aquest any la UC fa una col·lecció detarges postals entre les quals n'hi ha una de dedicada a la Mancomunitat, n'hi ha una altraamb el motiu central de la bandera de l'entitat i les efígies de Guimerà i Folguera i Duran,sota la qual hi ha el nou logotip de la Protectora.

59 D. CARDONA: La batalla i altres textos, introducció a cura d'Enric Ucelay da Cal, La Ma-grana-Diputació de Barcelona, Barcelona:1984, pp. XXII-XXIV

60 Tot i que s'hi adhereix la Falç, hi trobem les adhesions de les entitats lligaires: AteneuNacionalista Verdaguer, Ateneu Obrer Català de Sant Martí, Casino de Sants, La Veu de Ca-talunya, el Casal Nacionalista de la Barceloneta i els centres regionalistes de Llagostera, Sar-rià i Manresa; Memòria APEC 1921.

61 Les delegacions constituïdes són el Poblenou, Sant Feliu de Guíxols i Llagostera. Benminsos es devien considerar els resultats quan no se'n feia esment a la memòria del 1921,atès que, malgrat intentar-ho, no es constitueixen delegacions a Linyola, les Borges Blanques,Llagostera, Sant Feliu de Guíxols i Tortosa. BAPEC, 2 (11-1921), 3 (III-1921), 5 (V-1921),6 (VI-1921), 7 (X-1921), 8 (XI-1921) i9 (XII-1921).

62 Es tracta de les poblacions de Caldes de Montbui, Arenys de Mar, Valls, Montblanc,Sallent, la Bisbal d'Empordà, Berga, Sant Martí de Provençals, Vilavert, Tortosa, Canet deMar, Caldetes, Palamós, Sant Boi de Llobregat, Vilanova i la Geltrú, Cornellà, Capçanes,Cardedeu, Granollers, Sant Carles de la Ràpita, Santa Coloma de Queralt, Blanes i Sant An-dreu. Hom encarrega fer les gestions a l'Associació Nacionalista de Caldes; BAPEC, 3 (III-1922). Hom encarrega fer les gestions a l'Associació Catalanista de Valls; BAPEC, 5 (V-1922). Vegeu també Memòria APEC 1922. El BAPEC recull les gestions que es fan per

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


de l'entitatque vafer Obiols?63 El 1923, un any d'exercici incomplet, ja es consolidael creixement, i trobem vint-i-una delegacions (no sabem, però, si se n'arribaren aconstituir quatre més)64.

Segons aquestes dades, el missatge de la Protectora començava a tenir ressò. Elsajuntaments també s'hi anaven adherint, en part gràcies a la comunicació que haviafet la comissió de foment a totes les delegacions perquè en cerquessin l'ajut65. El1921 apareixen noves corporacions com ara la de Sabadell, Vilafranca, Vic, Molinsde Rei, Figueres, Igualada i Badalona. Un any després, s'hi sumen els ajuntamentsde Balaguer, Berga, Blanes, Cassà de la Selva, Lloret de Mar, Manresa, Monistrol deMontserrat, el Prat de Llobregat, Sallent, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma deFarners, Tarragona, Terrassa, Torroella de Montgrí, el Vendrell, Vilanova i la Geltrúi Vilassar66. Alhora que creixien les delegacions ho feien els socis, que passaven detres mil el 1921 a vuit mil cinc-cents l'inici del 192367.

Així, doncs, podem fer tres observacions generals. En primer lloc, cal dir que elcreixement de la Protectora es dispara el 1922-1923, després de l'increment ques'havia produït als anys anteriors; a tot estirar, la meitat dels seus socis poden teniruna antiguitat de dos anys en iniciar-se el Directori. En segon lloc, cal dir que lesentitats de la Lliga i el catalanisme no polític anaven creixent, mentre que no esproduïa cap adhesió d'Acció Catalana (ben diferentment del que passà durant laRepública). Cal destacar que entre les adhesions d'entitats catalanistes polítiques,hi ha un important grup d'entitats nacionalistes independents que mantenen semprela categoria de «coixí» entre tendències oposades, que encaixaven amb l'APEC pelseu caràcter especialment cultural. El 1917, de les trenta-una entitats adherides,catorze corresponen a una categoria independent68. Els anys 1921 i 1922 hi ha, en

constituir una delegació a Palafrugell (2, 11-1922); en canvi, no esmenta la constitució de ladelegació del Clot ni la de Sentmenat (2, 11-1922, i 9, XII-1922).

63 Durant el viatge a Itàlia Obiols va ser substituït per J. V Foix en el càrrec d'assessorartístic de l'Associació; Correspondència Foix-Obiols, Quaderns Crema, Barcelona: 1994, pp.39, 50 i 228.

64 Les delegacions constituïdes són les de Sant Celoni, la Seu d'Urgell, Santa Coloma deGramenet, Camprodon, Palafrugell, Tàrrega, Malgrat, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Bàrba-ra, Capellades, Santa Cristina d'Aro, Bellpuig d'Urgell, Móra d'Ebre, Sant Just Desvern,Cabrils, Castelló d'Empúries, Monistrol, Gandesa, Torroella de Montgrí, Sant Cugat delVallès i Molins de Rei. BAPEC, 1-8 (I-XI-1923). Es tracta de les delegacions d'Amposta,Sants, Súria i Port Bou; ibidem.

65 BAPEC',4 (IV-1920).66 Memòria APEC 1921 i 1922.67 Ibidem. Hom parla de 10.000 socis durant el 1923, una xifra lògica d'assolir si s'haguessin

mantingut els paràmetres de creixement de l'any anterior; vegeu la referència que s'hi fa al'acte d'homenatge del XXV aniversari del CSJ {BAPEC, 6, VI-1923). Ala veu «Protectora»del Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana, Salvat, Barcelona:1930-1935, s'eleva a12.000 el nombre de socis a la tardor del 1923.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

554 LLUÍS DURAN

termes generals, una bona presencia d'entitats catalanistes independents69. Malgrattot, dins la Protectora, encara hi havia un gruix considerable d'entitats catalanistesd'esquerra i radicals. La presència d'un grup d'entitats nacionalistes i d'esquerra vaser per a l'entitat una garantia de futur quan l'hegemonia del catalanisme passà aaquest sector polític. I, en tercer lloc, cal dir que el 1923 la Protectora és present engairebé totes les comarques catalanes, llevat del Pallars Sobirà, el Jussà, la Cerdanya,el Solsonès, la Segarra i la Vall d'Aran.

La millora de l'organització

Després del marc definit el 1912 i 1914, la Protectora continuà la reforma internade la mà de Folguera. Sembla que després d'un primer èxit constatable (1915-1917),que permet un primer creixement, l'APEC pot aventurar-se en nous projectes que,sens dubte, milloren l'organització interna. La voluntat de dinamització interna perpreparar-se millor per al creixement social, a partir de la propaganda i de la recercade nous recursos, es concreta el 1917 en noves mesures, un nou impuls que donavauna imatge de dinamisme. La primera mesura d'aquesta etapa d'expansió és l'ediciód'un butlletí propi: el Butlletí de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.Els Estatuts del 1915 ja deien que la Protectora havia de publicar una «revista difusorade l'ensenyança catalana, que puga ésser orgue de propaganda dels fins socials i guiaper als mestres en la moderna pedagogia». Amb només mil socis, la Protectora tansols podia optar per una mena d'eina que servís «de llaç de comunicació al miler desocis»70. Lògicament, optava pel butlletí social en lloc del pedagògic. Folguera iDuran indicava que la necessitat de disposar d'un butlletí es produïa perquè, sovint,no apareixien les notes que freqüentment enviava la Protectora a la premsa, la qualcosa provocava incomunicació amb el soci i el públic en general71.

68 Entre els quals cal tenir en compte el Centre Excursionista de Catalunya, els orfeonsCatalà, Gracienc i de Sants, el CADCI, Nostra Parla i la Cooperativa Mutual Catalana.

69 El 1921, d'un total de vuitanta-quatre, trenta-tres no tenen vinculacions partidistes;mentre que el 1922, d'un total de cent cinquanta-dos, seixanta no tenen altres dependències.

70 «Modestes aspiracions», BAPEC, 1 (X-1917).71 Indicava el president: «I així no podíem seguir, mig aïllats del públic, quan el nostre èxit s'ha

de basar principalment en la divulgació, en la constant comunicació dels directors amb els diri-gents, en el contacte incessant amb el poble, per crear un ambient de catalanitat no assolit enca-ra...», M. FOLGUERA i DURAN: «El per què del nostre 'Butlletí'», BAPEC, 1 (X-1917). Malgrat tot,íü BAPEC, sempre s'hiva publicar la nota «Un prec i un aclariment» en què es deia: «Autoritzemtots els periòdics que vegin el nostre Butlletí a reproduir allò que del mateix els interessi publicar;i no solament els autoritzem a fer-ho, sinó que expressament els preguem que en benefici del'ensenyança catalana facin públiques les dades que es refereixen a l'actuació de la Protectora.» Elvolum d'informació al període 1917-1923 inclosa al .HAPÍJCera molt superior que la del períoderepublicà. N'era director Llorenç Jou {BAPEC, 2,11-1918).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Entre l'«esclat públic» que representa el BAPEC (1917) i les bases que havia esta-blert Folgueraper al nou funcionament de l'entitat (1914), hi ha una petit períodede temps en què coexisteixen dues comissions permanents: la tècnica (responsabledel suport a les escoles) i la de propaganda, amb dues comissions especials, l'editorialpedagògica i la de catàleg i biblioteca, i un organisme no gaire definit com ara l'obrade biblioteques populars72. Sembla que, fins que no s'aclareixen les pretensions dela Mancomunitat en el camp editorial, l'APEC no tira endavant la comissió editorialpedagògica. La comissió editorial, com la tècnica, també té caràcter permanent.L'estructura editorial estable facilitava el creixement de les escoles catalanes: erapossible fer escola catalana amb caràcter general sense tenir llibres ad hoc? El cerclees tancava amb la comissió de propaganda (també permanent), que passà a denomi-nar-se de foment, la qual tenia comissions delegades que n'havien de permetre elcreixement73. No ens sembla casual que el creixement de la Protectora s'associï alfet que millora la comunicació amb la societat quan disposa de butlletí i comença aeditar llibres.

La comissió tècnica, que havia de fer un seguiment de les escoles catalanes quevolien o ja eren subvencionades, s'havia reforçat amb la creació de l'assessor tècnic,que correspongué durant tot el període que estudiem a Pau Romeva. Les seves tasqueseren inspeccionar les escoles, examinar els alumnes, contestar les consultes a particu-lars, continuar l'elaboració del catàleg bibliogràfic, mantenir l'estadística d'escoles idespatxar, quan n'hi hagués, les preguntes sobre el consultori d'escriptura catalana74.Un altre pilar en què se sustentava el bon acompliment de les tasques tècniques iadministratives era la secretaria. La primera persona nomenada per a aquest càrrecva ser Manuel Alcántara i Gusart, qui va ser substituït per Tomàs Iduarte i Aragonèsqui, des d'aleshores, mantingué en ple funcionament la complexa màquina adminis-trativa de la Protectora i de l'editorial pedagògica75. Els grans objectius d'Iduartevan ser, ultra elaborar les dades per al pressupost i mantenir amb regularitat l'estatde comptes, garantir el funcionament de l'editorial, fer els encàrrecs als autors, trame-

72 Memòria APEC 1916. Són membres d'aquesta obra Albert Bastardas, Joaquim Folguerai Francesc Layret (Memòria APEC 1915).

73 Quant a les funcions atribuïdes a les comissions permanents, vegeu els estatuts del1922. BAPEC, 2 (11-1918) iL. DURAN: Pàtria i escola..., op. cit, pp. 63-67.

74 «Concurs per al nomenament d'un tècnic assessor (annex)», Memòria APEC 1916. Alllarg del període que va del 1914 al 1923 el càrrec de secretari de l'entitat (noia secretaria ha-bilitada que correspon a Iduarte) és ocupat per personalitats que foren rellevants a la Catalu-nya republicana com ara Pere Màrtir Rossell i Vila, Martí Esteve, Andreu Nin, Josep M.Folch i Torres o Frederic Culi i Verdaguer; vegeu Memòries de 1APEC 1915, 1916, 1917,1918, 1920, 1921 i 1922.

75 BAPEC, 1 i 2 (X i XI-1917). Es creava una comissió per nomenar-lo, formada pel presi-dent, el secretari i el tresorer. Es podien fer proves o demanar informes. BAPEC, 3 (XII-1917). Sobre Iduarte, vegeu L. DURAN: «Editorial Pedagògica...», art. cit.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

556 LLUÍS DURAN

tre galerades, fer les compres de paper, encarregar-se de l'estampació de cobertes ide la impremta i conservar la xarxa comercial arreu del país. A més, per al bonfuncionament de l'entitat, s'havien de cobrar les quotes mitjançant les delegacionsforanes i atendre les seves demandes més immediates. Així, a més del president i elsecretari, sempre hi havia dos càrrecs fixos responsables. Entre 1915 i 1917, elscanvis havien estat importants: canvis de denominació de comissions permanents,creació de nous càrrecs i noves comissions. Tot plegat significava que, a la millorade la comunicació, s'hi afegia el desplegament pel territori: millorant la comunicació,cercant més diners, invertint en serveis i en les escoles i fent «agitació» amb elsconcursos.

Calia reformar els estatuts del 1915 per adaptar-los a un creixement més sòlid. Elprojecte d'estatuts fou tramès a tots els socis; d'aquesta manera, hom volia assolirun suport molt més ampli que el que podia significar una simple aprovació en unconsell general76. La presidència, inicialment, proposà que es portés a terme «la mociópresentada en el darrer Consell General sobre el nomenament d'una Comissió deDones adjunta a la Comissió de Foment, amb certa autonomia per a poder actuarisoladament d'ella quan s'estimi convenient». Al capdavall, es proposava una duplica-ció de funcions de la comissió de foment77. Paral·lelament, de bell nou la presidènciarecollí una demanda del consell general mitjançant la qual es convocava metges «pera dictaminar sobre la millor forma d'organitzar un servei d'inspecció sanitària en lesescoles catalanes subvencionades per la Protectora»78. Finalment, s'acordà «facultara la presidència per nomenar i constituir una nova Comissió Permanent en la Protec-tora titulada d'Higiene Escolar». Els Estatuts foren aprovats a la fi de 1921, desprésque es recollissin totes les aportacions i esmenes. Així doncs, van quedar establertesles cinc comissions permanents: la tècnica, la de foment, l'editorial pedagògica, lade dames i la d'higiene escolar79.

76 «També manifesta que essent ja difícilment aplicables els estatuts de la Protectora a lacreixença que aquesta ha anat experimentant se sent la necessitat de redactar-ne uns de nous,i amb l'objecte que es pugui conèixer l'opinió dels socis residents fora de Catalunya proposaque s'enviï una circular a tots ells demanant-los que indiquin llurs parers sobre els punts delsestatuts actuals que s'estimen reformables a fi de servir de base a la Ponència que's nomenaràoportunament per presentar sa modificació...», BAPEC, 3 (III-1920). Amb un text que havienredactat Albert Bastardas, Santiago Andreu, Pere Corominas, Antoni Salvador i FredericCuli i Verdaguer. BAPEC, 1 (1-1921).

11 BAPEC, A (IV-1921).78 Els metges que van fer les primeres gestions per formar aquesta nova comissió permanent

foren Jacint Laporta, Ermengol Puig i Sais, Eduard Xalabarder i Narcís Fuster i Domingo.BAPEC, 7 (X-1921).

19 BAPEC, 7 (X-1921).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


La propaganda per 1 'escola catalana

Per a 1'escola catalana, la propaganda era una eina fonamental en la consolidaciódel pagament de la quota (d'una pesseta mensual durant els anys trenta). La quota—base del finançament de l'APEC— era un acte voluntari en què calia tenir encompte dues qüestions: en primer lloc, com que es volia projectar sobre tot el territo-ri, localment no oferia un resultat concret a curt termini; en segon lloc, es projectavaen un àmbit, com ara l'escola, que no s'entenia com un servei públic, perquè totjustaleshores es despertava, com deia Galí, l'interès col·lectiu per l'educació. Hom nopot oblidar, a més, que les escoles de la Protectora acostumaven a ser populars, laqual cosa podia generar un impacte públic més tebi. Al cap i a la fi, la quota de socide l'APEC no era per un servei tangible i material sinó per un compromís cívic ambels més desatesos.

Fet i fet, hem d'entendre les demandes de la Protectora en clau patriòtica: «Lamagnitud de la tasca que ens hem imposat i la inajornable obligació en què enstrobem els catalans de palesar la nostra voluntat en matèria tan trascendental coml'ensenyament en el propi idioma, migren, per comparació, la ufania que va atenyentla Protectora, i ens fa albirar aquesta creixença com un inici tan sols de aqueixa obragrandiosa i urgentíssima.» Com que l'objectiu era aconseguir unaxarxa escolar nacio-nal, la corda havia d'estar contínuament tibada, i això no era tan fàcil80. Sens dubte,hi era imprescindible disposar d'una bona propaganda. Concretament, es féu neces-sari la confecció d'un cartell publicitari que difongués pertot arreu una imatge atracti-va de la Protectora. Per aconseguir aquest cartell es comptà amb l'aportació econòmi-ca del II Premi Mendoza. Aquest concurs, però, es declarà desert i s'acordà«encarregar directament la confecció del referit Cartell de Propaganda deixant adita Comissió Editorial l'elecció de l'artista que se n'hagi de cuidar»81. En aquestes

80 Memòria APEC 1919. Fins i tot quan el cicle de creixement dels socis està plenamentconsolidat, com afirma Frederic Culi: «Si d'uns quants anys ençà es repassen les memòriesde la Protectora s'observarà un fet interessant, acaronador i altament suggestiu. Consisteixen el creixement enorme, veritablement important, de la nostra entitat.» F CuLÍ I VERDAGUER:«Memòria del Secretari», Memòria APEC 1921; podem trobar altres versions com la de Foix,que s'oposava a un plantejament cofoi: «Una entitat com l'Associació Protectora de l'Ense-nyança Catalana en un país qualsevol amb mitjana possessió d'una consciència ciutadanahauria atès l'adhesió de més de la meitat del cens dels súbdits del país. Ací, entre nosaltres,una educació ciutadana deficient permet que aquest tant per cent visqui allunyat d'aquestesorganitzacions que, tanmateix molts d'ells en llurs converses reclamen...» J. V Foix: «Lenti-tud», BAPEC, 9 (XII-1922).

81 BAPEC, 7 (X-1919). El plec de condicions per a l'elaboració dels projectes concretava:mides de 100 x 65, llibertat per a l'autor per a determinar la llegenda que acompanyi elcartell, on ha d'aparèixer el nom sencer de l'entitat. Tot plegat amb un màxim de cinc tintes.«Premi Mendoza», BAPEC, 8 (XI-1919). El jurat estava format per Miquel Utrillo, JoaquimFolch iTorres, Josep M. Junoy Josep Aragay i Josep Obiols. BAPEC, 3 (III -1920).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

558 LLUÍS DURAN

circumstàncies, s'acceptà el cartell que presentà Josep Obiols, tècnic artístic de l'enti-tat82. El resultat fou reeixit: «Sense aquesta valuosa ajuda entusiàsticament secundadaper les càlides campanyes de la nostra Comissió de Foment, sense els bells cartellsque tothora pregunten arreu de la Pàtria i fora d'ella 'Ja sou de la Protectora?' bensegur que l'augment de socis no seria de bon tros tan considerable.»83

El 1917, després del canvi de logotip —el de Flos pel d'Obiols—, el cartell marcàdefinitivament la imatge de l'APEC. No debades, es convertí en el «primer cartellde masses que va tenir un gran ressò a Catalunya»84. El cartell es presentà en duesversions, de despatx i d'aparador o paret; amés, s'editaren dos opuscles, Breu Histo-rial de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i els estatuts socials, i pocdesprés la comissió de foment donà a conèixer les postals i els segells85 amb la figurade l'infant86. Ultra la Festa d'Infants i Flors organitzada pel CADCI i altres entitats

82 BAPEC, 7 (X-1921). En un primer intent, com diu Pilar Vélez i la CorrespondènciaFoix-Obiols, op. c/f., pp. 75 i 214, l'encàrrec va ser per a Xavier Nogués. La imatge del cartell,amb fons quadribarrat, s'oferia com a síntesi perfecta d'un protagonista ideal, l'infant, quees definia així: «Es el noi català! Un noi bell, sanitós, bon estudiant, amb els vestits moltnets, tot polit que es pot mirar, amb un capet de perfecta configuració, front ample, cararodó,bonic perfil, faccions nobles, tot ell ple de gràcia candorosa i de simpatia. Aquest noi éspintat per en Josep Obiols, l'admirable, que mai no ha fet una ratlla vulgar i que mai no hacaigut en cap snobisme ni ximpleria ultraïsta, perquè té el seny i la noblesa i la normalitat dela nostra raça, germana de la grega...», EL GUIA JOAN: «De vuit en vuit», La Mainada (24/III /1922). Al llarg de la seva història aquest no seria l'únic cartell deia Protectora: n'hi ha undel 1930-1931, de propaganda conjunta amb Palestra, un altre de fons vermellós que incentival'alta de soci, del 1934-1935, i el del I Congrés Nacional de l'entitat.

83 J. GRANT I SALA: «Memòria de tresoreria», Memòria APEC 1922.84 P VÉLEZ: Josep Obiols, 1894-1994, obra cívica, Generalitat de Catalunya-Departament

de Cultura, Barcelona:1994, pp. 30-34.85 També edità un carnet amb propostes de socis —BAPEC, 3 (III-1922)— i poc després

la comissió de foment donà a conèixer les postals i els segells amb la figura de l'infant.86 El text de la tarja situava la relació entre escola i Renaixença i l'elevat grau de compromís

moral que comportava ser soci de la Protectora: «Fomentar l'ensenyament català és una cosaessencial per a la Renaixença de Catalunya. L'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalanafou instaurada a aquest fi. Subvenciona escoles, convoca concursos i, sobretot, edita llibresdocents (...). Pera aquesta obra calen cabals. Els cabals els proporcionen els socis. Ésser sociesdevé, doncs, un deure. L'apòstol en el soci és una conseqüència.» BAPEC, 2 (11-1920).Fins i tot Grant i Sala demana que els infants catalans, com havien fet les dones catalanesamb la UC, oferissin una bandera a la Protectora i J. B. Alà presenta un projecte de distintiude l'entitat. L'esposa d'Alà va fer unes banderetes amb motiu de 1' 11 de setembre (BAPEC,8, XI-1918). Pilar Vélez, al llibre citat, recull uns anells en forma de segell de la comissió defoment. Guillem d'Oloró féu també mocadors decoratius amb l'infant d'Obiols. Aquestaacció propagandística arribà fins tot just abans de la revolta militar del 1936. En trobem undetall inaudit en un poema de M. Pepa Alcover i Gralla publicat a En Patufet, el 7 de setembredel 1935, amb el títol «¿Ja sou de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana?» : «Fentla sesta reposada / sota el meu Uençolet blanc / he vist que al mur dibuixada / groga franja

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


catalanistes, la festa de suport a l'APEC també era un acte de propaganda, el qualrepresenta el vessant lúdic de l'escola catalana, així com ho era Flos i els alumnes delCSJ des del 1898. Finalment, cal dir que també s'organitzen actes de propagandaamb els millors oradors catalanistes87, festivals de cultura catalana en favor de laProtectora, festes per l'arribada de delegacions de catalans d'Amèrica —que vénen,de fet, a veure en què s'esmercen llurs esforços econòmics—, etc. Totaixò, juntamentamb els concursos escolars, constitueix el vessant pedagògic i propagandístic del'APEC.

n'ha quedada / amb quatre ratlles de sang. / / De nostra ensenya barrada / n'ha sortit un bellminyó / cartera al costat penjada, / i deia amb veu assenyada: / ¿Ja sou de l'Associació? / /L'Ensenyança Catalana / necessita el nostre ajut, / donem-li de bona gana/ per la llenguasobirana / que enaltir sempre hem volgut. / / Per segell de nostra raça, / el bon Déu ens ladonà; / prenem-la, doncs, per cuirassa / i del risc que l'amenaça / nostra Pàtria lliurarà. / / Imentre el minyó s'allunya / esborrant-se la visió / la veu encara retrunya: / Nois, i noies deCatalunya: / ¿Ja sou de l'Associació?».

87 Una visió expressionista d'aquests actes, malgrat algun error cronològic, al capítol«L'equip d'oradors de la 'Protectora'» de D. DE BELLMUNT: Anecdotari inèdit de cinquantaanys de periodisme català (1920-1978), El Pilar d'Almenara, Barcelona:1978, pp. 23-28.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

GIOVANNI C. CATTINIUniversitat de Barcelona

Una lectura franquistade Prat de la Riba

Aquest estudi planteja seguir el debat polític cultural que s'ofereix als mitjans decomunicació, tant del règim franquista com de l'oposició, amb motiu del 50è aniver-sari de la mort de Prat de la Riba I'l d'agost de 1967. La nostra intenció és registrarl'intent de l'aparell propagandístic cultural de la dictadura d'utilitzar i rellegir l'expe-riència del president de la Mancomunitat de Catalunya com a expressió històrica afíque podia ésser assumida pel Nou Estat espanyol en la seva recerca de consolidacióen els sectors socials del catalanisme polític conservador. Aquesta iniciativa es potenquadrar en una línia interpretativa franquista que pretenia uniformar el passatcatalà i que es traduïa, des de mitjan anys quaranta, en certa permissivitat cap a lescelebracions i els homenatges tributáis a personatges de la cultura catalana. Ambaquesta estratègia el règim podia demostrar una tolerància rendible que, juntamentamb la intenció d'evitar contrasts entre els mateixos falangistes, li atorgava el suposatdret de fer propaganda amb un nou discurs cultural on la història, la cultura i lamateixa llengua de Catalunya no eren més que expressions regionals dins una Espanyaunida i uniforme1.

En aquest marc analitzem l'intent de la dictadura d'apropar-se a aquell sector delcatalanisme conservador que en la seva majoria no podia encaixar activament en lanova realitat, com han argumentat Borja de Riquer, al seu estudi sobre l'actuació

1 G. LARIOS, X. PUJADES i C. SANTACANA: «Els intel·lectuals catalans durant la dictadurafranquista», aj. CASASSAS (coord.): Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1808-1975), Pòrtic,Barcelona:1999, p. 342.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

562 GIOVANNI C. CATTINI

d'en Cambó i de la dreta catalanista davant del primer franquisme2, i Carles Santacana,al seu assaig sobre els informes del Consejo Nacional del Movimiento3. Aquestaàrea política s'hauria pogut considerar un element de suport factible del règim i, siaixò no es donava, era per la naturalesa «espanyolista» de la dictadura. Un apropamentimpossible, una arítmia l'essència de la qual brinda un dels nodes fonamentals delfranquisme, que basava els seus programes, des del principi i amb clarividència, enl'aniquilació de tota identitat que no fos espanyola, ultracatòlica, antiliberal, antimar-xista i antidemocràtica. La vella tendència centralista i «castellanitzadora» arriben alpunt més àlgid en el «Nou Estat», que treu per decret totes aquelles coses quepuguin fer referència a les identitats basques, gallegues i catalanes4.

A l'àmbit català, cal destacar que els estudis de Josep Benet5, Josep Maria Solé iSabaté i Joan Villaroya6, o Francesc Ferrer i Gironès7 ens il·lustren i matisen allòque ha estat un «intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya». En aquestquadre observarem que les celebracions de Prat de la Riba, que coincideixen amb lapublicació del polèmic llibre Catalanisme i revolució burgesa de Jordi Solé Tura8,representen una anomalia més al context cultural franquista i ens donen el senyald'un vigorós despertar d'una cultura nacional catalana que celebrà l'aniversari enclau contestatària a les directrius de les institucions.

Antecedents í quadre històric

Els elements clau que ens ajuden a evocar el context en el qual es realitza l'homenat-ge a Prat de la Riba són els que troben, el 1967, un any de ruptura9. Des del punt de

2 B. DE RIQUER: L'últim Cambó (1936-1945). La dreta catalanista davant la guerra civil i elprimer franquisme, Eumo, Vic: 1996, explica la rotunda contradicció i manca de possible comu-nicació entre els sectors franquistes, genèticament anticatalanistes, i la majoria de la dretacatalanista.

3 C. SANTACANA: El franquisme i els catalans. Els informes del Consejo Nacional del Movi-miento (1961-1971), Afers, Catarroja-Barcelona-Palma:2000.

4 B. MUNIESA: Dictadura y monarquía en España, Ariel, Barcelona:1996, p. 23.5 J. BENET: L'intent franquista de genocidi cultural contra Cataluña, Publicacions de l'Aba-

dia del Montserrat (PAM), Barcelona: 1995.6 J. M. SOLÉ i J. VILLARROYA: Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes

(1936-1975), Curial, Barcelona:1993.7 F. FERRER GIRONÈS: La persecució política de la llengua catalana, Edicions 62, Barcelona: 1985.8 J. SOLÉ TURA: Catalanisme i revolució burguesa, Edicions 62, Barcelona: 1967.9 Si tota la periodització és convencional —com ens recorda A. BALCELLS: El nacionalismo

catalán, Historia 16, Madrid: 1999, pp. 171-172—, aquí s'assumeix, per enquadrar l'esdeveni-ment de l'aniversari de Prat de la Riba, la divisió temporal de dit autor, que situa l'evoluciópolítica de la Catalunya antifranquista entre 1962 i 1975 en tres períodes: 1) 1962-1967,d'articulació d'un naixent moviment de massa i de recuperació de la identitat i cultura catalana;

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

UNA LECTURA FRANQUISTA DE PRAT DE LA RIBA 563

vista institucional, el desembre de 1966 es vota el referendum que sanciona la LeyOrgánica del Estado, per la qual s'introduïen unes exigües reformes d'estilliberalitzador que, sense posar en discussió l'essència de la dictadura, dibuixaven elfutur de l'estat sota una monarquia amb el suport d'un govern fort i unes Cortslegislatives fiscalitzadores. Tant la cambra alta com la baixa es caracteritzaven per laconsuetudinaria representació «orgànica», on l'element que més sobresortia era elcanvi de llenguatge, que passava d'una retòrica feixistitzant a un argot funcionalista,aparentment asèptic10. En aquesta tendència pseudoemancipadora, però vista ambesperances per l'oposició, estava la Ley de Prensa e Imprenta, obra de Manuel FragaIribarne, ministre d'Informació i Turisme des de 1962, any en el qual havia succeïtArias-Salgado. La llei (que passà a la història com a «llei Fraga») havia estat votadael 18 de març de 1966 i establia la fi de la censura prèvia, en vigor des de 193811. Amés, garantia teòricament la llibertat d'expressió, malgrat que fos subordinada aY «acatamiento a los principios del Movimiento Nacional y demás leyes fundamentales»12

i a altres restriccions que contemplaven la moral i l'«ordre públic». El decret incloïasancions administratives, civils i penals, per a autors, directors i editors que fossinmanifestament inorgànics al règim. Ambdues normes es traduïen en un trastorn delmarc jurídic, en particular la Ley Orgánica que, publicada el 10 de gener de 1967,

2) 1967-1971, de crisi de l'organització de l'oposició per la repressió i l'elecció continuistadel règim; i 3) 1971-1975, de recuperado massiva de l'antifranquisme impulsat perl'Assembleade Catalunya i a causa de la percepció difosa de l'esgotament del règim. Altrament, a G. LA-RIOS, X. PUJADES i C. SANTACANA: «Els intel·lectuals catalans...», art. cit., la divisió temporalutilitzada, per raons de síntesi, reparteix l'experiència dels intel·lectuals en quatre períodes:de 1939 a 1945, en què destaca la forçada implantació d'una nova dinàmica cultural; de 1945a 1954, quan emergeixen els límits del model cultural oficial i la recerca d'espais alternatiusd'expressió; la llarga dècada 1954-1966, d'articulació d'un ric entramat cultural que obreescletxes en el monolític món cultural del règim; i finalment, de 1966 a 1975, amb l'eclosiód'una cultura de massa antifranquista, en un arctemporal divisible en dos subperíodes connec-tats per l'any 1970, quan es confírmala direcció de les opcions elegides pels intel·lectuals alsanys anteriors. Finalment, recordem que a B. DE RlQUER i J. B. CULLA: El franquisme i latransició democràtica (1939-1988), vol. VII de la Història de Catalunya dirigida per PierreVilar, Edicions 62, Barcelona:2000 (la ed. 1989), el període considerat ha estat dividit entres fases: una que abraça de 1959 a 1964, on l'enfocament és sobre les grans transformacionssocials en un règim que no intenta reformar-se; una altra de 1964 a 1970, de creixementsmaterials i d'explosió dels moviments antagònics a la tirania; i finalment, la dels anys 1970-1975, de crisi i fi del franquisme. Tant la cronologia de Balcells com la de Larios, Pujadas i Santa-cana, i la de Borja de Riquer i J. B. Culla, ens serviran per enquadrar l'objecte d'aquest estudi.

10 B. MUNIESA: Dictadura y monarquia..., op. cit, p. 99.11 Malgrat l'enfocament a vegades excessivament estructuralista, ens sembla molt útil recor-

dar l'anàlisi detallada de la llei i del seu context històric i periodístic feta per J. TERRÓN MON-TERO: La prensa de España durante el régimen de Franco. Un intento de análisis político, Centrode Investigaciones Sociológicas, Madrid:1981.

12 Carme MOLINERO iP YsAs: Catalunya durant el tanquisme, Empúries, Barcelona: 1999, p. 100.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


permetia els «contrastes de pareceres» i, a més, contenia un article —el núm. 45— pelqual es donava la possibilitat d'establir agrupaments territorials que abracessin algu-nes províncies. En certa manera hi havia una institucionalització del concepte de«regió» i se'n reconeixia l'existència real, històrica, cultural i econòmica, però nojurídica. D'aquesta manera, l'estat franquista intentava dibuixar un «nou regionalis-me» que pogués integrar les diferents identitats presents sota el seu domini13.

Per aquest tomb liberalitzador, el 1967 és l'any en què l'oposició, i només l'oposició,comença a debatre temes als mitjans de comunicació, que aviat s'enfrontaran a lesdisposicions repressives. Però, altrament, aquest període es caracteritzarà per lavertebració d'una cultura catalana antagonista a la dictadura. Després d'una llargadècada (1954-1966) —durant la qual es posen les bases de la cultura del' antifranquis-me, fruit de la trobada de diferents factors—, la intensificació de les prohibicions idels abusos policíacs del règim —que cauen tant sobre els estudiants de la Caputxi-nada com sobre la manifestació de sacerdots14—, sembla indicar-nos l'any 1967 comuna etapa d'inflexió i d'obligada recuperació de les forces.

Aquest any és també de «prova» de la «llei Fraga» sobre la premsa que, malgrat elssegrests preventius, les multes i el pes de les represàlies de tota mena, inaugura unanova etapa en el tractament de la informació i en els continguts permesos a la premsadiària i periòdica. En aquest marc, una de les publicacions que més destaca és ElCorreo Catalán, que des de mitjan anys seixanta és el diari més llegit pels universita-ris crítics contra 1'«ordre de les coses». El Correo, antic portaveu de l'entorn carlistai reaccionari, s'apropa a unes posicions progressistes i regionalistes sota la direcciód'Andreu Rosselló Pàmies i la sotsdirecció de Manuel Ibáñez Escofet15. Aquest

13 M. PARÉS I MAICAS: La ideologia regional de la premsa espanyola, Edicions 62, Barcelona:1982, pp. 5-6; el text ofereix un interessant ventall de les diferents ideologies expressadespels mitjans de comunicació davant el tema de la regionalització des del 1967 fins al 1973.

14 Tant de la Caputxinada com de la manifestació dels capellans hi ha una rica bibliografia.Si la Caputxinada comença com una reunió il·legal d'una multitud d'estudiants preocupatsper crear un sindicat democràtic, en obert contrast amb el falangista Sindicato EstudiantilUniversitario, assumeix en perspectiva el paper d'aglutinador significatiu de les forces demo-cràtiques. Tindrà també una funció dinamitzadora entre els sectors de cristians progressistes,i serà el primer antecedent unitari de l'oposició catalana; vegeu J. CREXELL: La Caputxinada,Edicions 62, Barcelona: 1987. Altrament és molt important no oblidar el pes del catolicismeprogressista al si del món cultural català de l'època. En un context de profunda renovació«socialreformista» oberta pel Concili Vaticà II de 1962-1965 deixaran una empremta les en-cícliques Mater et Magistra contra les desigualtats econòmiques de 1961, i la Pacem in Terrisde defensa de les minories nacionals de 1963.

15 A. J. GuiLLAlvlET: Premsa, franquisme i autonomia. Crònica catalana de mig segle llarg(1939-1995), La Flor del Vent, Barcelona: 1996, p. 94. El paper d'Ibànez Escofet és subratllaten tota la bibliografia, de manera destacada a J. M. CASASSÚS: Periodisme que ha fet història,Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona:1991, pp. 145 i ss., a més de la interessantautobiografia La memòria és un gran cementiri, Edicions 62, Barcelona: 1990.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


tindrà un paper decisiu en la creació de les pautes del nou periodisme sota la dictadura,com també —com veurem— en la celebració de l'aniversari de Prat de la Riba. IbáñezEscofetés al darrere de la important experiencia de Tele/eXprés, creat el 1964 i dirigitper Caries Sentís. Més significativa és la lliçó de Tele-estel, el primer setmanari encatalà que apareix després de la Guerra Civil, el juliol de 1966, i que obrirà les sevespàgines a la col·laboració de diferents periodistes anteriors a la contesa de 1936-1939, amb la qual cosa permet el contacte entre aquests professionals, silenciats pelfranquisme, i les noves generacions d'operadors de la informació. Entre les novesrevistes cal destacar Presència que, nascuda el 1965 sota la direcció de Carmen Alcaldei M. Rosa Prats, es caracteritzà per la seva incompatibilitat amb el règim, que laperseguirà amb sancions fins a la seva suspensió. A més d'aquestes publicacions elreferent més significatiu per a tota la cultura antifranquista continuava sent el mensualSerra d'Or11' de l'Abadia del Montserrat, creat el 1959. D'altra banda, diaris comSolidaridad Nacional o La Prensa, portaveus del règim, viuen períodes difícils ambeloqüents disminucions de les vendes. Així, és suggeridor evidenciar l'evolució capa un catalanisme possibilista de la revista Destino, nascuda a Burgos durant la GuerraCivil i el director de la qual, Néstor Lujan, arribà a ésser processat el maig de 1968per «atacar a la unidad de la nación española o promover o difundir actividadesseparatistas»11. Això ocorre després que el 1967 la publicació hagi sofert deu expedi-ents (dos més li'n cauran l'any següent) i dos mesos de suspensió per haver publicat,a l'octubre, una carta amb el títol «El catalán se acaba»18.

Les commemoracions de personatges de la cultura catalana per part del règim

L'específica naturalesa de la dictadura franquista d'imposar una espanyolitzacióuniforme a tota la península, però enriquida amb les varietats regionals, és la clauper entendre la permissivitat relativa amb la qual el règim promogué la celebració depersonatges de la cultura catalana des dels anys quaranta. En particular, la derrotade les potències nazifeixistes a la Segona Guerra Mundial obrí un període de granexpectació en l'oposició antifranquista que, aviat, es desil·lusionà per la manca de

16 Per a la història de Serra d'Or, una font copiosa de dades és la tesi doctoral de C. FERRÉPAVIA: «Serra d'Or Intel·lectualitat i cultura resistents al segon franquisme (1959-1977)»,Universitat Autònoma de Barcelona, Bellatera: 1998. La tesi ha estat publicada amb el títolIntel·lectualitat i cultura resistent «Serra d'Or», 1959-1977, Galerada, Barcelona:2000.

17 C. GELI i J. M. HUERTAS CLAVERIA: Las tres vidas de «Destino», Anagrama, Barcelona: 1991,p. 134.

18 Per a una anàlisi del període i els consegüents canvis en la premsa, G. LARIOS, X. PUJADESi C. SANTACANA: «Els intel·lectuals catalans...», art. cit., en particular el capítol 4rt, «La culturade l'antifranquisme (1966-1975)», pp. 369-392, i P GABRIEL (cur.): Història de la culturacatalana, Edicions 62, Barcelona: 1998, vol. X, pp. 85-92.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


voluntat de les nacions democràtiques d'aplicar resolucions concretes que poguessinacabar amb el Règim. Altrament, aquests anys determinen uns canvis de trajectòriaen la dictadura que, per intentar adaptar-se a la nova diplomàcia internacional hos-til, comença un procés de recanvi del seu personal polític per apropar-se cada copmés al Vaticà i a la democràcia cristiana europea, i finalment poder jugar un paper debaluard anticomunista en un context mundial dividit per la guerra freda.

En aquest marc, com ens recorda Joan Samsó19, la dictadura percebia la impossibi-litat de continuar, a Catalunya, amb la seva política educativa d'«unitat», que estraduïa en una rígida imposició d'una cultura i una llengua. Per això es difonguél'opció d'una política «contemporitzadora», que pogués assumir en clau espanyolistatant els coneixements com els personatges il·lustres de la història catalana. El primerprobi viri que sofrí aquest tracte fou Jacint Verdaguer, el centenari del naixementdel qual se celebrà al maig de 1945, i va ser utilitzat pel règim com a exemple de laseva nova política normalitzadora d'un fet cultural català que es podia inscriure enel marc unitari de la literatura espanyola. En aquest context, L'Atlàntida, escritaen català, era interpretada com una de les obres que millor immortalitzà la nacióespanyola i que, a més, fou escrita «en una lengua española»20.

D'una manera encara més explícita, el 1948 se celebrà el centenari de la mort deJaume Balmes, convertit en apologista de l'ortodòxia catòlica i autor clàssic de latradició espanyola. Mentre que l'evocació de Verdaguer havia estat celebrada en unasituació de legalitat però sense remarcables actes commemoratius per part de lesinstitucions, l'aniversari de Balmes fou objecte de la màquina propagandística de ladictadura, que organitzà actes amb la participació de les màximes autoritats, entreles quals destacava la de Joaquim Buxód'Abagair, president de la Diputació de 1949a 1967. Aquest subratllà que l'obra delfilòsof representà una «defensa solida y tenazde la verdad católica, que es la verdad secular de España», i donà suport a « una ideapolítica cuyo objetivo sustancial no era otro que aquella unión efectiva de los españoles(...), integrando en el país a toda la masa de opinión católica y conservadora». Buxóacabà la seva dissertació reconeixent a Franco haver realitzat aquests projectes21.

Si per un costat aquests actes es poden interpretar segons la política vaticanista,per l'altre destaca l'interès que la dictadura posava a ressaltar l'obra d'una personali-tat catalana com Balmes, un pensador que escrivia en castellà i que, inclòs a la tradicióespanyola, podia reforçar-ne i legitimar-ne la política d'imposició d'una culturaunitària a tot l'Estat22.

19 J. SAMSÓ: La cultura catalana entre la clandestinitat i la represa pública, PAM, Barcelona:1994, p. 58.

20 Ibidem, pp. 58-60.21 Carme MOLINERO i E YsAs: «La Diputació de 1949 a 1977», a B. DE RIQUER: Història de

la Diputació de Barcelona, Diputació de Barcelona, Barcelona: 1994, p. 55; per ala interessantfigura de Joaquim Buxó i la seva obra de govern, vegeu les pp. 45-78.

22 J. SAMSÓ: La cultura..., op. cit, pp. 107-109.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Així, des de 1949 es pot registrar un tímid procés despenalitzador i de parcialreaparició pública de la literatura catalana com de revaluació dels seus diferentsexponents. A més, des de 1948, la llengua catalana havia tornat a ésser admesa alsJocs Florals; fins i tot es podien premiar composicions en «llengua regional». Si lacelebració de figures de la intel·lectualitat catalana era permesa en cert grau, la delspolítics resulta d'una naturalesa molt més complexa.

En 1946 apareix el llibre La unidad hispánica. España y Cataluña (1892-1939)2'6

l'autor del qual, Pelayo Meléndez Solà, il·lustra eficaçment la que pot ser la posicióoficial més dialogant de la dictadura franquista cap al catalanisme polític. Meléndez,«de sangre castellana por parte de padre y de sangre catalana por parte de madre»,pretén revelar als nacionalistes catalans els seus errors i la impossibilitat de dur aterme els seus projectes perquè, segons ell, «las lecciones al enemigo se dan en tonode superioridad, y no para enseñar ningún camino, y el que las recibe las ha de tomarcomo lección de arrepentimiento; pero no se han de dar ni se han de recibir para cumpliro llevar a cabo nuevas empresas»24.

Amb aquesta premissa suggeridora i en un quadre historie que inicia a l'Edat Mitja-na i conclou en la dictadura franquista, Meléndez esbossa la importancia i el pesadquirits pels nacionalistes catalans, i reafirma el perill que l'estat espanyol haviacorregut davant la deflagració del problema català. En particular, l'obra i la políticade Prat de la Riba són les que canvien la configuració i la capacitat de pràctica delnacionalisme català, o segons paraules de Meléndez: «durante la actuación de la Man-comunidad bajo su presidencia, y haciendo un abuso de las atribuciones que le eranconferidas por las leyes del Estado, al margen de los gobiernos que parecían dormidos,Prat de la Riba empezó por crear un sinfín de instituciones de carácter cultural de tipo'nacionalista'», tant que «en aquellos tiempos, al entrar en territorio catalán, parecíaque uno entraba en un territorio extranjero»25. Meléndez no amaga el fet que «haciendohonor a la realidad, a la verdad de las cosas y a la idea de los hombres, los españolesestuvimos de enhorabuena con la muerte prematura del primer presidente de la Manco-munidad. Este hombre supo levantar la bandera de la cultura recogiendo el ambientesentimental del pueblo, con fines políticos trascendentales de carácter muy profundo,cosa que ningún hombre político de Cataluña ha sabido ni comprender ni superar.Para la unidad de España este hombre era un peligro. El autor de La Nacionalitatcatalana supo hacer el milagro de desenterrar un muerto y hacerlo andar:»2B

Ens hem aturat a analitzar aquest text perquè, amb les obligades matisacions, espot considerar com una bona mostra del pensament dels intel·lectuals orgànics delfranquisme. Aquesta percepció —que troba en els exponents del catalanisme polític

23 E MELÉNDEZ SOLA: La unidad hispánica. Españay Cataluña (1892-1939), s/e, Barcelona: 1946.2i Ibidem, p. 10.25 Ibidem, pp. 45-46.26 Ibidem.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


uns enemics derrotats però, en certa manera, potencialment presents— fou constanta les altes esferes del règim. Aquestes no tardaran a assabentar-se de no haver aconse-guit l'hegemonia dins del món conservador català i, des de principi dels anys seixanta,intentaran noves estratègies d'integració, condicionades així mateix —com veuremde seguida— pel Zeítgeíst europeu de l'època, favorable a una regionalització. Essignificatiu comprovar com aquests replantejaments, en el cas català, foren condicio-nats també per les cerimònies d'homenatge a Joan Maragall, a la primavera de 1960,que van assumir un emblemàtic valor per la coneguda contestació al Caudillo alPalau de la Música de Barcelona. Una afirmació d'oposició a la dictadura per partd'una nova àrea política catalanista que, el bienni 1959-1960, protagonitza campanyescom la d'escriure la lletra «P» de protesta als pobles o la mobilització ciutadana queporta al desplaçament de Galisonga, director de La Vanguardia, culpable d'un obtúsanticatalanisme27. Aquests esdeveniments podrien demostrar a la dictadura que elsseus intents d'apoderar-se de la cultura catalana, proposant lectures alineades a lesseves directrius, són cada vegada més lluny d'aconseguir el seu objectiu. Així doncs,a les celebracions, Joaquim Buxó presenta Joan Maragall com a sostenidor d'unamonarquia nacional, amb posicions d'un «regionalismo fervoroso» però lligades a un«españolismo sin tacha», pel qual l'exèrcit és «7a única institución fiel a la realidadnacional y la única por tanto, que ha movido y puede mover los destinos de España»731.

Poder local i recerca del consens

Des d'aquesta perspectiva de recerca del consens és important mencionar l'eficientpaper desenvolupat per les articulacions de l'estat, subordinades al centralisme fran-quista que arremetien, des de les seves albors, la totalitat del poder al Ministeri deGovernació, responsable de tota l'estructura del poder local des del governadorcivil fins als ajuntaments i les diputacions, en un marc paradoxal determinatper una«democràcia orgànica» fonamentada en les eleccions amb el «sistema de terç»29. Enparticular assumia rellevància el tall social, polític i econòmic, ocorregut els anys1957-1959, i el parcial recanvi de classe política, representat per l'arribada dels tecnò-crates de l'Opus Dei i el conseqüent conegut Pla d'Estabilització. Les novetats reper-cutien a Barcelona ja el 1957 quan fou nomenat batlle José María de Porció les Colo-mer, per voluntat de la sotspresidència del govern personificada per Carrero Blancoi el seu fiduciari, el català Laureà López Rodó. Aquesta elecció traduïa l'intent del

27 B. DE RIQUER i J. B. CULLA: El franquisme..., op. cit, p. 301.28 Carme MOLINERO i R YsAs: «La Diputació...», art. cit., pp. 65-66.29 Ibidern, p. 43. Els autors expliquen la naturalesa de la Ley de Bases del Régimen Local de

1945, en la qual sobresortia la total manca de democràcia en l'elecció del «sistema de terç»,per la qual els regidors eren elegits en una tercera part pels «veïns caps de família», un altreterç per l'Organització Sindical, i l'últim pels regidors votats dels dos terços anteriors.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


nou ministeri de desenvolupar una política d'integració dels sectors empresarialscatalans en una activa col- laboració filogovernativa, una línia que havia estat perseguidatambé pel governador civil Felipe Acedo, el candidat del qual es trobava ara desplaçat30.

L'alcaldia de Porcioles es caracteritzà per una política de façana de «regionalismeben entès», simbolitzada per la política de les tres C (Carta Municipal, Compilaciódel dret civil català, devolució a la ciutat del Castell de Montjuïc), i substancialmentper una fase de descontrolada urbanització i reestructuració de l'àrea urbana barcelo-nesa, en una febre especulativa sense precedents. Per això, la Carta Municipal servía Porcioles per tenir les mans lliures al govern ciutadà, per crear-se un espai demaniobra on la compilació del dret civil va tenir poques conseqüències pràctiques,com tampoc la cessió del castell no tingué cap transcendència. Aquests fets de «saregionalisme» foren instrumentalitzats per l'alcalde, que els presentava com un èxitpolític31.

Cal destacar que la dècada dels seixanta s'obria en un marc d'atenció al conceptede regió a Europa —en la seva perspectiva tècnica, econòmica i administrativa— ique aquesta suggestió arribà a l'estat espanyol en una fase de profunda transformaciósocial i de ràpida urbanització i industrialització de l'àrea barcelonesa. Els mateixosmitjans de comunicació de la Falange s'interessaven pel tema i publicaren articlessobre un possible desenvolupament regional a Espanya32. Aquesta propensió foucompartida per les més altes esferes del Movimiento, tant que al seu novè consellnacional dues de les quatre ponències desenvolupades expressaren aquestes inquie-tuds. El tercer informe tingué com a tema la política d'unitat i l'estudi del separatisme,i el quart, les mesures polítiques i culturals per a superar els conceptes nacionalistesdisgregadors. La comissió, amb l'encàrrec d'estudiar el cas català, presentà a lesseves conclusions la persistència d'una identitat regional malgrat la retòrica del règim.Aquesta consciència regional, problema latent a Espanya, s'aguditzà amb l'acció del'antifranquisme catalanista i per les expectatives d'integració europea. La soluciód'aquest problema consistia —segons l'informe— en noves polítiques que poguessin

30 Per a una descripció més detallada, M. MARTÍN CORBERA: «Dels '25 años de paz' a la criside la dictadura», a Carme MOLINERO i R YsAs: De la dictadura a la democracia (1960-1980),vol. XI ú' Historia. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, dirigida per B. de Riquer,Enciclopèdia Catalana, Barcelona:1992. Martín ofereix una interpretació del «porciolisme»llunyana d'aquells que han volgut veure en Porcioles el defensor d'una política catalanista ioberturista, i ens parla del Porcioles especulador la finalitat del qual era «capitalitzar unanova etapa en la vida económica d'una ciutat en plena expansió» (p. 263); vegeu també M.MARTÍN CORBERA: Catalanisme, clientelisme i franquisme. Josep María de Porcioles, Institutd'Estudis Catalans, Barcelona:2000.

31 C. SANTACANA: El franquisme..., op. cit., p. 29.32 Ibidem; Santacana, a les pp. 30-31, assenyala que a la revista Clímax, I (gener 1962),

aparegué com a monogràfic amb l'insinuant tema «Las regiones: actualidad y futuro de lasociedad española», i les mateixes Ediciones del Movimiento publicaren un llibre titulat Eldesarrollo regional de España, Madrid: 1962.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


integrar el «fet català» però que no donessin pretexts a cap reconeixement jurídic dela regió. S'establien unes estratègies que determinaven una revitalització de les provín-cies en detriment de la subversiva capital barcelonesa i una admissió de les «peculiari-tats» catalanes amb la finalitat de difondre-les al conjunt de l'estat perquè frenessinles tendències separatistes. Així mateix, es va considerar com a prioritat la importàn-cia de no criminalitzar la llengua i la cultura catalanes per no oferir armes a l'oposiciói es va proposar que l'idioma fos estimulat literàriament i acadèmicament. ElMovimiento havia d'assumir els aspectes positius de les tradicions pròpies de laregió. Finalment s'avançà la proposta de promoure catalans per a càrrecs de responsa-bilitat a Madrid33.

Seguint aquestes pautes intentà actuar la presidència de la Diputació de Barcelonade José María Muller de Abadal, successor d'en Joaquim Buxó que, després de 17anys de «compromís» amb les institucions, caigué per un enfrontament d'interessos:Buxó havia apostat per controlar els treballs per a l'obertura dels túnels del Tibidaboi havia perdut. La contraposició entre els grups de poder de Joaquim Buxó amb elsde Porcioles s'havia solucionat amb la victòria del batlle, que podia col·locar unfamiliar seu a la direcció de la Diputació.

Muller de Abadal pertanyia a una família de l'oligarquia catalana coneguda en laproducció vinícola, i era el nebot de l'historiador i exdirigent de la Lliga RegionalistaRamon d'Abadal. A més, en el seu currículum destaca: la participació a la Croadafranquista, la presidència de la Creu Roja, la vinculació al Reial Cos de la Noblesade Catalunya, a les Congregacions Marianes i a l'Escolania de Montserrat. Altrament,la seva activitat econòmica l'enllaçava a interessos propers a Porcioles, com ara laseva proximitat al Banco Condal, a la Unión Condal de Seguros i a la immobiliàriaSpai, i també estava vinculat a La Maquinista, La Seda, Autopista del Mediterrani iEnher. Com han subratllat Carme Molinero i Pere Ysàs, no era gens estrany laperfecta sintonia que es donava entre Muller de Abadal i Porcioles34. De tota manera,el nou president de la Diputació suscità notables expectatives entre els opositors dela dictadura per les seves paraules pronunciades al discurs de presa de possessió idedicades a la defensa de la llengua i de la cultura catalanes35. El seu primer acteoficial fou confirmar la celebració de l'aniversari de la mort de Prat de la Riba, esta-blerta per l'anterior administració36, i, per no espatllar les relacions amb persones

33 C. SANTACANA: El franquisme..., op. cit., pp. 51-58. El text íntegre de la ponència, a lespp.97-111.

34 Carme MOLINERO i R YSÀS: «La Diputació...», art. cit., pp. 78-79.35 Ibidem, p. 80. El discurs fou publicat a la revista San Jorge, 67-68 (1967), i apareix com

a annex 1 a la presentació de J. Ma. MULLER Y DE ABADAL: Un lustro de Gestión Corporativa21 de junio 1967-31 dejunio de 1972, Diputació de Barcelona, Barcelona:1972.

36 El Diario de Barcelona (18-VI-1967) anunciàalap. 21: «.Cincuentenario de la muerte dePrat de la Riba. Será conmemorado por la Diputación con diversos actos, exaltando la figura yla obra del primer presidente de la Mancomunidad de Cataluña», i, el mateix dia, La Vanguardia

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


clau del règim, a principi de juliol Muller va anar a explicar les seves intencions aFraga. El llavors ministre d'Informació i Turisme, en les seves memòries, anotavaquasi desinteressat: «miércoles 12: entre las numerosas audiencias, recibo a Muller yA badal, nuevo presidente de la Diputación de Barcelona; aristocrático, treinta trajes,sesenta corbatas, pariente de los Abadal, etcétera; viene a hablarme del cincuentenariode Prat de la Riba.»zl

El primer a destacar la importancia de l'acte fou el diari Tele/eXprés, que s'avançàa la resta de la premsa en dedicar un espai al primer president de la Mancomunitat;ja el 20 de juny38 publicava la primera part d'un reportatge en el qual s'exaltaven lesqualitats de Prat de la Riba. En particular, s'evidencià la dècada 1907-1917 per la«labor cultural extraordinària», que es traduïa en la creació de diferents instituts,com ara l'Institut d'Estudis Catalans, i en 1'importantíssim treball d'homogeneïtzaciólingüísticarealitzatper Pompeu Fabra. El periodista continuava analitzant la capacitatde Prat d'envoltar-se de les persones més vàlides sense prejudicis ideològics, entreles quals Joan Maragall fou de gran ajuda en la tasca de crear la Biblioteca de Catalu-nya. La segona part del relat aparegué el 21 de juny39 i aprofundia en el trienni 1914-1917, quan Prat treballà a favor de les institucions i entitats culturals catalanes.Contemporàniament, el polític de Castellterçol es dedicava juntament amb JaumeBofill i Mates a edificar la Mancomunitat, que es constituí el 6 d'abril de 1914, unmes després de la important creació de l'escola de funcionaris, fundada amb la finalitatd'aportar personal competent a les administracions. El cronista finalment destacavala importància de valorar i reconèixer l'experiència de les actuacions de Prat de laRiba i remarcava que «aquelgobierno no tuvo enemigos a nuestra tierra».

La notícia del canvi de línia de la Diputació retronà entre l'oposició i arribà fins itot a l'Amèrica del Sud. Un exemple fou una carta publicada a Ressorgiment, portaveudels catalans exiliats a Buenos Aires, on es comentà la notícia amb amargor: «Eltitulat marquès de Castell-Florite ha estat substituït per Josep Maria Muller d'Abadala la presidència de la Diputació Provincial de Barcelona. En la presa de possessió, hafet unes declaracions que han estat interpretades com catalanistes. I com que aquestcanvi de col·laboradors ha coincidit amb els preparatius de l'homenatge a Enric Pratde la Riba amb motiu de commemorar-se el cinquantenari de la seva mort, més dequatre catalans els ha semblat veure en l'excombatent de les forces franquistes unnou 'seny ordenador' de Catalunya.» L'autor de l'article continuava reportant les

Española, a la p. 27, informà: «.Exposición sobre la obra de don Enrique Prat de la Riba. Conmotivo del cincuentenario de su muerte y dentro de un programa de actos en su memoria;» Tele/eXprés (19-VI-1967) publicà la noticia a la p. 3: «La diputación provincial conmemora el 50aniversario de la muerte de Prat de la Riba.»

37 M. FRAGA IRIBARNE: Memoria breve de una vida pública, Planeta, Barcelona: 1980, p. 204.38 FIGUERAS: «¿Quién era Prat de la Riba?», Tele/eXprés (20-VI-1967), p. 3.39 Ibidem.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


paraules de suport al fet català del nou president, i li recorda que com «el seu anteces-sor havia programat els actes d'homenatge a Prat de la Riba, si vol donar-se satisfaccióa si mateix té molta feina a fer». Acabà fent-li present la prioritat de tornar el bustdel president de la Mancomunitat al seu lloc, reintegrar a la vida pública barceloninal'Institut d'Estudis Catalans i, finalment, substituir el nom de Biblioteca Centralper l'original de Biblioteca de Catalunya40. Aquest canvi de la guàrdia suscità moltaexpectativa tant en Jordi Rubió com en Ramon d'Abadal, oncle del nou presidentde la Diputació; ambdós esperaven que l'arribada de Muller representés un tall en lagestió de l'administració franquista i pogués, a més, permetre la legalització de l'Insti-tut d'Estudis Catalans41.

El 50è aniversari de Prat de la Riba i la producció bibliogràfica

La proximitat de l'aniversari de la mort de Prat de la Riba no es reflectí únicamenta la premsa sinó també a la producció d'un parell de textos que es plantejaren ladifusió i el coneixement de la vida i obra del primer president de la Mancomunitat.El primer fou l'àgil text firmat per Xavier Fort i Bufill42, publicat el mes de maig, enel qual s'intentava oferir una imatge no èpica d'aquella història més propera —«d'unquart de segle ençà»— que les noves generacions desconeixien pel procés de relegara l'oblit el passat més immediat com a conseqüència de la dictadura. Altrament, allòque sobreviu dels records dels testimonis d'aquells temps es troba afectat per unapolarització que o mitifica o aniquila. En aquest marc, Xavier Fort es proposà matisarlatrajectòriavitaldePratde la Riba, responsable d'haver dotat el país d'unes «institu-cions bàsiques que encara avui dia en regeixen la vida cultural»43. Aquestes entitatseren «l'única cosa que ens ha quedat després de les sotragades del segle actual. Ell haestat el primer governant amb sentit modern que ha regit, tan precàriament com esvulgui, però amb eficàcia, el poble»44. L'autor finalment va subratllar que molts delsaspectes de Prat eren encara ben actuals: «si més no, perquè ell, actuant com a verita-ble president de Catalunya des de la institució que va saber crear-se, ajuda a desmentir,

40 INDIBIL: «Cartes de Barcelona. Canvi de guàrdia a la Diputació», Ressorgiment, 6/12(1967), Buenos Aires.

41 F. VILANOVA: Ramon d'Abadal: entre la història i la política, Pagès, Lleida: 1996, pp. 634-638. Per a la trajectòria de l'Institut d'Estudis Catalans durant el franquisme, A. BALCELLS:«L'institut d'Estudis Catalans i la Diputació de Barcelona sota el règim franquista», Afers,XVI:39 (2001), pp. 413-436.

42 X. FORT BUFILL: Prat de la Riba, Bruguera, Barcelona: 1967. Destaquem que tres anys abanss'havia publicat una altra biografia de Prat de la Riba amb motiu del cinquantenari de la Man-comunitat de Catalunya; vegeu R. OLIVAR BERTRAND: Prat de la Riba, Aedos, Barcelona: 1964.

43 Ibidem, p. 7.u Ibidem, p. 109.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


una vegada més, la llegenda de la incapacitat de la nostra gent per exercir amb encertles funcions de govern. Si, ara com ara, la figura de Prat de la Riba servia per a ferprendre consciència d'aquest sol fet, tot treball que s'emprengui per tal d'actualitzar-la esdevindria absolutamentjustificat.»45 Fort escrigué una síntesi clara tot apropant-se a l'obra social del polític de Castellterçol, en què afegí apreciacions amb unamanifesta finalitat militant.

D'un altre caire fou el llibre de Jordi Solé Tura —Catalanisme i revolució burge-saAB—, que es publicà el juny del mateix any, un treball d'una profunda transcendènciaque obrí un aspre debat entre les files de l'antifranquisme català. En particular, elsnacionalistes el consideraren «un atac directe al seu nacionalisme i, en general, comun atac directe a la pàtria catalana»47. De fet, el text, rellegit avui, ens mostra perfecta-ment el Geístzeít d'una època i de les seves aspiracions conceptuals: per això hitrobem un producte que és fruit de la barreja de la cultura i de l'anàlisi marxista ambl'estudi de la gènesi del catalanisme modern que es vinculava a la burgesia i al fracassatintent de fer la seva revolució a Espanya. La impossibilitat de la consolidació d'aquestarevolució burgesa determinà la deflagració de nacionalismes centrífugs, entre elsquals el cas català s'assumia com a prova paradigmàtica del sistema. L'onada de críti-ques a aquest mecanicisme interpretatiu de Solé Tura farà que l'autor rectifiqui lessuccessives edicions del seu assaig48. Ell mateix, en la seva autobiografia i naturalmenta posteriori, reconeix que el llibre fou una síntesi dels seus interrogants sobre elfutur de Catalunya, en particular de les relacions entre una lluita per a l'autonomiai les llibertats del país en el context de l'estat franquista. La seva preocupació estraduïa, doncs, en unareflexió sobre el paper de les diferents classes socials i finalmentsobre les estratègies utilitzables per a implicar una classe obrera castellanoparlanten aquesta pugna. El seu estudi sobre la Catalunya moderna desembocava en unasíntesi de la naturalesa dialèctica del fet nacional i la necessitat d'establir qui haviad'ocupar el paper dirigent en els processos polítics i socials i en els grans canvis49.Segons aquestes tesis, «la conclusió a què arribava era que calia reconèixer l'aportaciópolítica i doctrinal de Prat de la Riba i els nacionalistes de primer de segle però queales altures de la segona meitat del segle la lluita per la nova Catalunya (...) havia deser dirigida per un altre sector social queja no seria aquella burgesia inicial ni capforça política que es proclamés la continuadora d'aquella.»50

45 Ibidern.46 J. SOLÉ TURA: Catalanisme..., op. cit.47 J. SOLÉ TURA: Una història optimista, Edicions 62, Barcelona: 1996, p. 255.48 G. LARIOS, X. PUJADES i C. SANTACANA: «Els intel·lectuals catalans...», art. cit., pp. 384-

385, analitzen el debat entre marxisme i discurs nacionalista i subratllen el paper del text deSolé Tura.

49 J. SOLÉ TURA: Una història..., op. cit., pp. 256-259.50 Ibidern, p. 260.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


La polèmica que envolta el llibre de Solé Tura —i que es plantejà sobretot a Serrad'Or— tenia com a crític implacable Josep Benet, que redactà un llarg article en elqual volia demostrar la confusió i les mancances científiques que caracteritzavenl'obra en qüestió: li reprotxava una falta de criteri en seleccionar les fonts, un tracta-ment superficial d'aquestes, i fins i tot posava en dubte la preparació acadèmica del'autor51.

De tota manera, ja a la vigília de I'l d'agost, data de l'aniversari de la mort de Pratde la Riba, es publicaren unes notes sobre catalanisme i revolució burgesa de WilfredoEspina a El Correo Catalán, que eren el presagi de futures polèmiques. El periodista,comentarista polític del diari, parafrasejava el pròleg de Solé Tura i acabava amb lainterrogació retórica: «Pero ¿es lícito y correcto —preguntamos— 'Interpretar a unhombre y un movimiento' de hace medio siglo 'con ojos de 1966'?»''2

La iniciativa

Els homenatges de I'l d'agost53 tingueren lloc al matí amb una missa a la ReialCapella de Sant Jordi del Palau de la Diputació, a la qual assistiren Muller de Abadali tota la corporació: directors de les institucions provincials i funcionaris. En repre-sentació de l'ajuntament assistí l'alcalde accidental Beltran Flórez, i es registrà lapresència de la filla de Prat, el secretari de l'Orfeó Català i el secretari de l'Institutd'Estudis Catalans. A la tarda s'inaugurà, al Saló de Tapissos de la Biblioteca Central,una exposició bibliogràfica d'escrits i documents que Prat havia donat a la institució,i hi va tenir lloc una conferència en la qual intervingueren Muller de Abadal i elprofessor Guillermo Díaz-Plaja, membre de la Reial Acadèmia Espanyola i directorde la revista San Jorge. Díaz-Plaja posà èmfasi en el llegat de l'obra cultural delprimer president de la Mancomunitat, que no fou « un conspirador, sinó un institucio-nalizador>yA. Després d'enumerar totes les entitats culturals creades, l'historiador

51 C.FERRÉ PAVIA: «Serra d'Or. Intel·lectualitat...», cit., pp. 191-192 i 231-232, tracta de les

crítiques suscitades pel llibre de Solé Tura. L'article de J. BENET: «Sobre una interpretació dePrat de la Riba», Serra d'Or, 100 (1968), pp. 39-43, ha estat reeditat a Afers, VIII: 16 (1993),pp. 531-541.

52 W ESPINA: «Una interpretación de Prat de la Riba», a la secció «El hombre —las ideas —los hechos. Cada cual con su opinión, publica un article», El Correo Catalán (diumenge 30-VII-1967).

53 Tots els periòdics presentaren la ressenya de Tacte; aquí seguim la crònica «Homenajede la Diputación a Prat de la Riba», San Jorge, 67-68 (1967), pp. 113-118. El discurs foureeditat el 1969 per la Casa Provincial de Caritat, i finalment sortí com a annex 2 al llibre Unlustro de gestión..., op. cit., pp. 206-210. Una descripció de Tacte, a Carme MOLINERO i PYsAs: «La Diputació...», art. cit., pp. 80-81.

54 «Homenaje de la Diputación...», art. cit., p. 113.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


de la Reial Academia evidenciava que l'actual Diputació de Barcelona continuava enla mateixa direcció i recordava el paper de l'Institut d'Estudis Catalans en l'activacol·laboració amb la Biblioteca de Catalunya de la Diputació Provincial, amb l'espe-rança -«puramente personal» de poder restablir «aquellos vínculos queia historia paralelaparecía reclamar, (...) en una atmosfera de mutua consideración y respeto, al serviciodel bien común»55.

Tot seguit, l'acte de cloenda fou el parlament del president de la Diputació: desd'una perspectiva quasi apologètica Muller de Abadal reivindicava l'experiència dePrat i, contemporàniament, en matisava aquells elements i idees que podien enfron-tar-se amb la «filosofia franquista». La seva anàlisi anacrònica arribava a establirpunts de contacte entre el primer president de la Mancomunitat i la dictadura militar.Així doncs, obria el seu discurs recordant el lloc de Prat «al acervo histórico comúnde la Patria España». Continua la seva presentació del personatge amb aquesteseloqüents paraules: «cuando uno quiere verdaderamente aproximarse a un hombrecreador, de talla excepcional, sus ideas importan poco, (...) lo que importa, para lasgeneraciones actuales como para las del futuro de nuestro país, es la Obra, la obraingente, en este caso, de Prat de la Riba.» I com que, segons Muller de Abadal, les«idees importen poc», la seva narració passava a evocar les circumstàncies familiarsde Prat de la Riba i, citant Vicens Vives, posava èmfasi en la importància de l'entorn—on la muntanya era vertebradora de la mentalitat catalana— en la configuraciódel «seny» del jove Prat.

Però el quid de la intervenció de Muller era aclarir les causes del «radicalismo delas posiciones adoptadas por el regionalismo a lo largo de todo un siglo». La dilucidacióes trobava en una profunda i visible «desconfianzay desilusión que se experimentabaen todas las capas de la sociedad catalana, especialmente entre los intelectuales y la bur-guesía, más sensibles al hecho político, a consecuencia de la espantosa desorganizacióndel Estado, la ineficacia de la Administración, la farsa de las elecciones con el turno delos partidos y la inanidad del régimen parlamentario; el predominio del caciquismo y,sobre todo, la incompetencia en materias económicas, industríales y financieras, lo quenos ponía siempre a merced de los intereses económicos extranjeros»^. En un contextde crisi de l'estat, de desastre colonial i de pessimisme intel·lectual, condemnat ferma-ment per l'actual Movimiento Nacional i el seu cap d'estat, el Generalísimo Franco,Muller d'Abadal justificava com a conseqüent i patriòtica l'obra de Prat, que sempres'havia plantejat salvar Espanya partint de l'exemple i de les virtuts del poble català.El president de la Diputació continuava il·lustrant el projecte re generación is ta delpatrici de Castellterçol, la filosofia econòmica del qual era fins i tot anticipadoradels moderns dirigismes i dels plans de desenvolupament franquistes. Dues interven-cions, la pratiana i la franquista, agermanades —sempre segons Muller— per la volun-

55 Ibidern, p. 115.56 Ibldem, p. 116.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


tat de reformar l'Estat espanyol «con equidad y justicia, con una organización másadecuada y perfecta»11

Muller acabà el seu parlament repassant l'actualitat i tocant l'espinós tema quehavia costat l'encàrrec al seu immediat antecessor, Joaquim Buxó: «en un orden deideas, no ajeno al que vengo exponiendo, deseo expresar aquí, públicamente, lasatísfac-cíón que me ha producido la extraordinaria acogida que, por parte del Ayuntamientobarcelonés, ha tenido la iniciativa de colaboración y de coordinación en problemas ynecesidades comunes. Días pasados dábamos feliz formulación a un acuerdo coordinati-vo, en lo concerniente a los túneles de Barcelona, que puede ser el inicio de otras colabora-ciones en terrenos de mayor interés social y comunitario.» Per això Muller agraïa aTomás Garicano Goñi, el governador civil, la gestió «serena i equànime» i expressavala seva admiració al batlle Porcioles, definit com a nou «seny ordenador de Barcelona».Les últimes paraules que segellaven el seu discurs anaven dirigides al «cariño y profun-da comprensión hacía los problemas de Barcelona y de Cataluña, en todo momentomostrados por S. E. el Jefe del Estado, Generalísimo Franco. Al Caudillo envío, enesta hora solemne, el testimonio de fidelidad y de gratitud de la provincia barcelonesa,por cuanto representa aquella Espanya gran' que tanto pedían y solicitaban Prat de laRiba y los hombres de su generación. Un Estado fuerte, creador, dinámico, bajoelcualpudieran sentirse libres y en paz todos los españoles.»1* Com han subratllat CarmeMolinero i Pere Ysàs59, l'entusiasme mostrat per Muller no fou compartit pels altresrepresentants franquistes; a les cerimònies no participaren ni el batlle Porcioles nitampoc el governador civil Garicano Goñi, un contrast evident amb les anteriorsparticipades celebracions amb motiu de l'aniversari del cardenal Isidre Goma.

L'I d'agost, l'ambient era força tens: les autoritats que vigilaven l'acte deixarenentreveure senyals de nerviosisme, com es pot deduir d'una carta enviada a Destino,en la qual un jove denuncià haver estat interrogat i haver sofert un escorcoll per partde dos suposats inspectors a la sala de Tapissos de la Biblioteca. Per la carta sabemtambé que les autoritats, al dia següent, suprimiren l'exposició «per falta de públic»60.El mateix dia també Ràdio Barcelona s'afegí als actes i dedicà els seus espais a glossarla personalitat de Prat de la Riba, amb intervencions de Muller de Abadal, PabloRoig, vicepresident de la Cambra de Comerç, Felip Lagarriga Eixarxh, secretari delCol·legi d'Advocats, i el periodista Manuel Vigil61.

^ Ibidem, p. 117.58 Ibidem, p. 118.59 Carme MOLINERO i P. YSÀS: «La Diputació...», art. cit., p. 81.60 J. CARDONA: «Carta al director», Destino (19-VIII-1967), p. 3.61 Vegeu «Emisión extraordinaria en Radio Barcelona», La Vanguardia Española (I -VIII -

1967), p. 19.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Tractament de l'aniversari a la premsa diària

La premsa diaria recollí àmpliament el controvertit aniversari. Solidaridad Nacio-nal, òrgan dels falangistes barcelonins, obria les seves columnes de I'l d'agost ambl'editorial, sense firma, «Per Catalunya i l'Espanya gran»62. El text es desmarcà deles citades posicions d'en Meléndez Solà —«los españoles estuvimos de enhorabuenacon la muerte prematura del primer presidente de la Mancomunidad»— i oferí unexemple manifest d'aquella línia del règim de rellegir el passat català per emmarcar-lo en els seus esquemes culturals. L'article feiareferència a la possibilitat d'interpretarel polític de Castellterçol com a «hombre eficaz» o «ideólogo», però sempre com ahome de «nuestro 98». Si per un costat es realitzava una captati o bene volen tiae idealit-zant el treball de creador d'instituts i d'organitzador de cultura, altrament s'afirmavaque «bastantes de sus ideas, a la luz de los actuales acontecimientos históricos, aparecencaducadas y con una carga inhabilitadora de romanticismo». Però el nucli interpretatiudel periodista era posar en evidencia les presumptes afinitats entre el règim franquistai l'homenatjat: «Sin embargo, y es un hecho curioso, que en otras de sus posicionesintelectuales, Enrique Prat de la Riba se adelanta a nuestro tiempo y hasta coincidacon él: por ejemplo, su desdén por los partidos políticos. (...) Su defensa del 'voto corpora-tivo 'y del sufragio orgánico; es decir, el ejercido a tra vés de la familia, el Municipio, lasinstituciones profesionales y culturales, en lo que coincide con Maragally con las tesisjoseantoniana» Així continuava reportant les idees socials de Prat, les que menyss'apropaven al liberalisme i que contribuïen, segons l'autor de l'article, a fer que elproletariat català se sentís més aviat espanyol com a contraposició a la burgesiacatalanista, una burgesia que el text acusava d'haver fet proclamacions contra l'exèrciti haver tingut sentiments antimonàrquics. I acabava: «cuando se analizan los actos,de determinados miembros de algunas clases sociales, a la luz de nuestros días, se observaque toda inconciencia tiene su antecedente histórico.»

Si Solidaridad Nacional era el portaveu explícit del règim i per això era naturalque fes una interpretació filofranquista d'en Prat, és interessant analitzar el Diariode Barcelona i La Vanguardia Española, premsa igualment conservadora però ambun altre tarannà a l'hora d'analitzar el llegat del polític de Castellterçol. Octavi Saltor,al Diario de Barcelona1'3, subratllà la importància del cinquantenari i, citant Y Itinerariohistórico de la España contemporánea del català Eduardo Aunós, ministre durant lesdictadures de Primo de Rivera i de Franco, recordà que en l'evolució de «lapolíticahispana de fin del pasado siglo y de la primera década del XX, la concepción y laactuación de Prat de la Riba, tendieron a evitar, en el país, el desbordamiento írresponsa-

62 «Hoy se cumple el 50 aniversario de Prat de la Riba. 'Per Catalunya i l'Espanya gran'»,Solidaridad Nacional (I-V1U-IQ6T), p. 1.

63 O. SALTOR: «Prat de la Riba, prototipo del gobernante», Diario de Barcelona (1 -VIII-1967), p. 5.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


ble, masivo y gregario, de los fermentos disolventes, y a comunicar, por educación ciuda-dana, a la opinión media, una conciencia solidaria de resistencia al desorden». Enaquest sentit, Saltor interpretava i exalçava l'obra de govern del polític de Castellter-çol, capaç d'aconseguir el suport de tot el ventall polític —de la dreta monàrquica al'esquerra—, deixant com a herència una política de fets admirables.

La Vanguardia Española dedicà a l'aniversari dues pàgines amb quatre articles,que repassaren el context de les obres i de la ideologia del primer president de laMancomunitat. Claudi Ametlla64 n'evidenciava la capacitat d'envoltar-se de «tota lajove intel·lectualitat catalana», sense cap distinció que no fos la meritòria «ciènciaposseïda». A més, Prat destacava, en el seu guiatge de la Mancomunitat, per nohaver actuat mai com a home de partit: «hizo el milagro de realizar algo que parecióun pequeño Estado, porque logró que todos, gobernantes y gobernados, lo juzgaran así:porque logró que los catalanes amasen su gobierno, lo que no había sucedido desdesiglos». A la mateixa pàgina Luis Valeri65 delineava les analogies entre el pensamentde Prat de la Riba i Torras i Bages, en un article que, pels primers paràgrafs, podiaconsiderar-se en la línia de les interpretacions franquistes sobre el «fet diferencialcatalà», i que acabava amb una ambigüitat considerable. Així l'escriptor66, autor deBeatituds, perfilava l'estreta relació entre el polític i el bisbe de Vic, que anava mésenllà de l'amistat per consolidar-se en la compartida weltanschauungcatòlica i tradi-cionalista. Valeri remarcava que tant Torras i Bages com Prat de la Riba no haviendesenvolupat les seves teories sobre el fet català en un sentit separatista, i admetiaque el president de la Mancomunitat, d'acord amb les teories explicades a la Naciona-litat Catalana, «supo encauzar, dentro de los límites que la realidad imponía, la políticade nuestro pueblo. Su actuación en el ámbito cultural es la herencia más preciosa quenos ha dejado aquel genio propulsor de nuestra tradicional ideología, que junto con laexpuesta sabiamente en 'La Tradició Catalana' de Torras y Bages, constituyen dos monu-mentos excepcionales de grandeza y de amor patrio.» Malgrat que Valeri acabés fentun paral·lelisme entre la ideologia dels dos catalans i l'actualitat, les referències d'exal-tació als dos textos cabdals del catalanisme resultaven força llunyanes de les directriusfranquistes d'un «sa regionalisme».

També a La Vanguardia Española del mateix dia aparegué un article de De CampsArboix67 que perfilava tres aspectes de Prat: la seva capacitat d'ésser «definidor dedoctrina, el mentor de un partido político y el gobernante». De Camps en subratllava

64 C. AMETLLA: «El primer presidente de la Mancomunidad de Cataluña», La VanguardiaEspañola (\-Vlll-1967), p. 18.

65 L. VALERI: «Ideologías paralelas. Prat de la Riba y Torras y Bages», La Vanguardia Española(l-VIII-1967), p. 18.

66 L. Valeri guanyà el 1954 el premi Ciutat de Barcelona amb Beatituds; vegeu G. LARIOS,X. PUJADES i C. SANTACANA: «Els intel·lectuals catalans...», art. cit., p. 347.

67 J. CAMPS ARBOIX: «Un esquema sobre el personaje», La Vanguardia Española (l-VIII-1967), p. 19.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


« una frase lapidaría que no ha sido debidamente valorada por la incomprensión o lamalicia de sus debeladores: 'el nacionalismo catalán que nunca ha sido separatista...'[cap. VIII] para terminar el párrafo con una exaltación déla unidad ibérica», en unaevolució política que —segons l'autor de l'article— portava Prat de la Riba a escriureel manifest «Per Catalunya i l'Espanya Gran». De Camps recordà també els elementsnegatius del president de la Mancomunitat, com ara el rebuig a la publicació d'unacarta de clemencia de Joan Maragall per a Ferrer i Guardia. En aquest sentit, DeCamps saludava la nova historiografia catalana que, amb el llibre de Josep Benet,Maragall i la Setmana Trágica, i l'últim de Solé Tura, demostrava, amb els matisosinterpretatius fins i tot divergents, l'interès de lajove generació pel passat català, enel qual l'obra presidencial de Prat era fonamental. Tancaven els reportatges de LaVanguardia unes notes de Juan Maragall69 que ressaltaven la saviesa i la maduresa del'homenatjat.

Sempre en un marc de legalitat però amb un tarannà més modern i progressistaeren els diaris Tele/eXprés i sobretot El Correo Catalán, que en aquest aniversaridestacà per les crítiques implícites al règim. Tele/eXprés dedicà al cinquantenari unespai relatiu: -«dos amplios y completos reportajes a la gran figura de Prat de la Riba,tan pronto como fue anunciada la conmemoración por parte de la Diputación Provincialdel medio siglo de su fallecimiento». Aquesta política editorial provocà unes quantescrítiques entre els lectors, com es dedueix d'una carta que afirmava: «en la fecha dela conmemoración, todos los periódicos glosaban la obra de Prat de la Riba con diversosartículos y trabajos, excepto Tele/eXprés. Yes esto lo que me causó extrañeza. Porque,'haberse ocupado de él hace dos meses', es como el que prepara una gran boda y luegono está presente en el día de su celebración.» La redacció li contestà que l'homenatge«debía abarcar a todo el año, como han sido siempre las grandes conmemoraciones,actos de los que, por lo demás, Tele/eXprés se ocupó ampliamente aquel día. El símil dela boda, por lo demás, no creemos pueda ser acertado, por que ésta se celebra sólo unavez y todavía resultarán oportunos y plenamente vigentes los homenajes y actos que enel transcurso de este año se celebren en honor de Prat de la Riba.»10

El Correo Catalán fou el gran protagonista entre els diaris per portar una veucrítica al si de les celebracions. En particular destaca l'article d'opinió de ManuelIbáñezEscofet71que, com ha evidenciat Josep Maria Casassús Hurí, «pel seu contin-gut i la seva extensió, excepcional respecte a la que emprava l'autor en aquella època,

68 Aquesta és la frase més citada pels que volien oferir la visió «espanyolista» de Prat de laRiba; vegeu E. PRAT DE LA RIBA: La nacionalitat catalana, Edicions 62, Barcelona: 1978 (laed. 1906), p. 105.

69 J. A. MARAGALL: «Al servicio de una ideología», La Vanguardia Española (l-VIII-1967),p. 19.

70 Ambdós texts a «Los lectores nos escriben», Tele/eXprés (9-VIII-1967), p. 3.71 M. IBÁÑEZ ESCOFET: «Prat de la Riba cincuenta años después», El Correo Catalán (1-

VIII-1967), p. 7.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


van atorgar a la peça una recepció molt especial, tant entre els lectors d'aquell diaricom entre les autoritats que esguardaven la premsa»72. Casassús recorda que la resse-nya d'Ibáñez Escofet suscità una reacció indignada del govern, fins al punt queFraga Iribarne amonestà Rosselló Pàmies, director ú1 El Correo Catalán, i l'advertíque el diari estaria vigilat més atentament a partir d'aleshores73. L'article es dividiaen dues parts. A la primera es reconstruïa el context i l'actuació històrica del primerpresident de la Mancomunitat, obligada pel fet que «es imprescindible devolverlo alpatrimonio común, a la conciencia del pueblo. Es inaplazable dar a conocer en toda sudimensión el hombre y la tarea, independientemente de los pequeños regateos de quienesquedaron a su derecha —los que suprimieron el busto del Patío de los Naranjos de laDiputación— o a su izquierda —los que han emprendido una labor crítica, oportuna,pero acaso injusta, de su positiva gestión—. Prat de la Riba, afortunadamente, estáporencima.» Aquestes paraules sonaven a polèmica oberta contra l'administració fran-quista i contra la línia revisionista, capitanejada per Jordi Solé Tura, al qual no liestalviava les crítiques més directes: «Al cabo de medio siglo es muy fácil criticar. Elmundo nuestro es distinto al de Prat deia Riba y nos gustaría ver como habrían obradoen 1915 los críticos de hoy. Posiblemente trabajarían en el 'Institut d Estudis Catalans'y serían pratistas convencidos.» Ibáñez Escofet ressaltava la tenacitat i la capacitat dePrat de la Riba i n'evidenciava la immensa càrrega espiritual: «hay algo que no puedesometerse a una interpretación materialista de la historia y es el escalofrío, esta conmocióníntima ajena a la voluntad que deja en la piel y en el alma una señal pasajera, peroindeleble. El hombre se explica cada vez más cosas, vence a la naturaleza y cree que sumundo puede regirse por leyes nuevas, las leyes que ha descubierto. Pero sigue siendoun arcano la capacidad de emoción, esa frontera ante la que unos se paran, porque nopueden explicarla, y otros atraviesan confiadamente, irreflexivamente, irracionalmente.»

A continuació, Ibáñez Escofet destacava els temes de la revolució burgesa presenten Prat i la seva obra de govern. Després d'aquesta unitat ens trobem davant unaaltra en la qual Ibáñez decidia comprometre's: «Prat de la Riba forma parte de mivida. Yo nací en el día que murió. Los cincuenta años de su muerte son los cincuenta demi vida.» Amb una lírica intimista, el periodista recordava el significat en la seva«geografia familiar» de l'obra del «senyor Prat» i, amb un to in crescendo, afirmavaque «todos llevamos un poco del alma de Prat. Aunque no queramos. Aunque nos pese.Aunque dedicándonos al deporte nacional de Catalunya, la antropofagia, intentemosdevorar a nuestros hombres representativos. Creo que ha llegado el momento de prohibirel bocadillo de hombre ilustre, porque es malo para la salud pública.» Ibáñez podia aixíconcloure, amb les paraules pronunciades en una conferència seva en la qual demana-va llum verd per a una premsa catalana a l'Ateneu de Madrid: «Sé que en un mundoque busca la luna, que rompe las leyes físicas, que tritura viejos conceptos, parece un

72 J. M. CASASSOS: Periodisme..., op. cit., p. 146.1Z Ibidem, p. 147.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


anacronismo hablar como lo he hecho yo. Pero, precisamente por eso, creo firmementeque no hay más garantía de supervivencia del hombre en su escalofriante magnitud quela defensa del palmo de tierra nutricio que será su tumba: en Galicia, en Castilla, enAragón, en Cataluña...»

Al mateix número ú1 El Correo Catalán aparegué un article de Serrats Ollé74 quetractava l'obra de govern de Prat de la Riba. El dia següent El Correo dedicà unampli espai a ressenyar la iniciativa de l'homenatge institucional75 i afegia un article,fruit dels records dels col·laboradors de Prat76. Claudi Ametlla en recordava aixíl'evolució política i la capacitat de diàleg, el doctor Agell, un dels fundadors del'Escola d'Indústries Químiques, n'evidenciava la tasca en suport de la recerca cientí-fica, mentre que el dr. Rubió, president de l'Institut d'Estudis Catalans, en subratllaval'aportació inoblidable al món de la cultura.

L'homenatge a la premsa periòdica: Destino i Serra d'Or

Entre les publicacions que dediquen un especial a l'aniversari destaquen, sens dubte,Destino i Serra d'Or11. El 29 de juliol, Destino lliurà als lectors un especial sobre elgran polític català, que li costà el sisè expedient78. L'article incriminat, obra de XavierFort, reportava les opinions sobre la mort de Prat expressades pels diaris de 1917.L'àmplia sèrie de reportatges s'obria amb un article de Jordi Rubió79 sobre els dosequips de Prat: el primer dels joves intel·lectuals, que treballaren a la Diputació iforen elegits per les seves capacitats i no per adhesions a programes polítics, i elsegon pels seus coreligionaris amb els quals escrivia periòdics i organitzava mobilitza-cions amb una finalitat política. L'èxit del president de la Mancomunitat fou, segonsRubió, mantenir separats aquests dos equips. Hi seguien unes notes biogràfiques iun article de Ramon d'Abadal80, que il·lustrava la relació de Prat de la Riba amb lesdisciplines històriques, tant perquè feia referència a la «pagesia ancestral» com alsantecedents del poble català des de l'època romana. La importància d'aquests ele-ments portaren a la creació de l'Institut d'Estudis Catalans el 18 de juliol de 1907,que actualment vivia —segons l'amarg comentari d'Abadal— «del caudal acumulado

74 J. SERRATS OLLÉ: «La obra de gobierno de Prat de la Riba», El Correo Catalán (I -VIII-1967), p. 8.

75 La portada ressalta àmpliament, amb fotos a tota pàgina, i a la p. 18 es ressenyava Tacte,El Correo Catalán (2-VIII-1967).

76 «La generación de Prat de la Riba. La opinión de sus colaboradores», p. 20.77 Una ressenya de breus opinions fou publicada per Tele/estel (4 i 11-VIII-1976).78 C. GELI i J. M. HUERTAS CLAVERIA: Las tres vidas..., op. cit., pp. 128-129.79 J .RUBIO: «LOS dos equipos de Prat de la Riba», Destino, 1564 (29-VII-1967), p. 26.80 Les «Notas biográficas» són a les pp. 30-31, i l'article deR. D'ABADAL: «Prat y la Historia»,

a les pp. 32-34.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


en aquellos primeros años» i -«sigue viviendo con cierta languidez a través de todos losnefastos avatarespolíticos». D'altra banda, José María Pi Suñer81 explicava la gèneside 1'escola de funcionaris —que fou possible per la brillant intuïció de Prat, quetransformà l'«empleat» de la Diputació en un modern «funcionari»—, i Noguer iComet, com a membre del consell permanent de la Mancomunitat de Catalunya, encomentava l'escassetat de resultats en polítiques socials82.

Altrament, Octavi Saltor delineava la ideologia de Prat de la Riba83, que es traduïaen la deducció del -«derecho de su país al ejercicio del propio gobierno». Saltor acabaval'escrit amb un record autobiogràfic de quan era veí de la casa de l'homenatjat: «enmí infancia, pude auscultar, por así decirlo, el latido doméstico de la família de Prat dela Riba, y que me pareció siempre (a mí y a todos) tan ejemplar, armónico, metódico,natural, discreto y sincero como su ejecutoría pública». Amb un to autobiogràfic estavaescrit també el següent article de Claudi Ametlla84.

El procés que portà a la constitució de la Mancomunitat era estudiat per CampsArboix85, amb una anàlisi que començava amb la Solidaritat Catalana de 1907 i lapresidència pratiana de la Diputació de Barcelona i arribava fins al gran èxit del 13de desembre de 1913. La dictadura de Primo de Rivera posava fi a aquesta experiència;el seu últim acte, en relació amb Prat, fou «7a disposición de quitar el busto levantadoen su memoria en el Patio de los Naranjos de aquel antiguo palacio de la Generalidadde Cataluña, de cuya restauración fue Prat de la Riba iniciador entusiasta y motorprincipal».

Enric Jardí86 analitzava les aportacions de l'homenatjat a la secció «Misceláneajurídica» de la Revista Jurídica, Santiago Nadal87 evidenciava la doble naturalesa delpolític català com a doctrinari (per les seves especulacions teòriques) i com a possibi-lista (per la seva obra pràctica de govern), i Jordi Solé Tura88 n'explicava les ideessocials. L'últim assaig era el citat inicialment de Xavier Fort i Bufill89, que determinàel sisè expedient per a Destino, per conculcar els principis del Movimiento Nacionalen un punt tan sentit com el de la «unión de los hombres y de las tierras de España»90.Fort havia recopilat retalls de premsa de l'època de la mort de Prat; d'aquests frag-ments, el de Joan Esterlich molestà les autoritats, publicat a La Veu de Mallorca el 2d'agost de 1917, qui després havia evolucionat fins a arribar paradoxalment a donar

81 C. Pi SUÑER: «Prat de la Riba y los funcionarios», pp. 35-38.82 R. NOGUER COMET: «La política social de la Mancomunidad de Cataluña», p. 39.83 O. SALTOR: «Prat de la Riba, ideólogo», pp. 40-44.84 C. AMETLLA: «Mis recuerdos personales de Prat de la Riba», p. 45.85 J. CAMPS ARBOIX: «El arduo proceso de la Mancomunidad», pp. 46-48.86 E. JARDÍ: «Prat de la Riba, jurista», p. 49.87 S. NADAL: «Doctrinario y posibilista», pp. 50-51.88 J. SOLÉ TURA: «Las ideas socials de Prat de la Riba», p. 52.89 X. FORT BUFILL: «La prensa en la muerte de Prat de la Riba», p. 53.90 La citació a C. GELI i J. M. HUERTAS CLAVERIA: Las tres vidas..., op. cit, p. 129.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


supórtala Croada de Franco91. De tota manera, Esterlich escrigué: «Prat de ¡a Ribaes el Moisés de la Nueva Cataluña. Como libertador, legislador y conductor del pueblojudío hacía la tierra de promisión:» A més, remarcà que havia alliberat «su pueblo dela esclavitud de una cultura forastera» i l'havia conduït «por la áspera ruta de la luchacontinua hasta la victoria final». Com «Moisés había de morir sin haber podido entrar,con el pueblo escogido, en la tierra de Canaán... Y el Moisés de Cataluña ha tenido quemorir, también, por ley inexorable, cuando su pueblo se halla a punto de alcanzar ladeseada autonomía. (...) Pero antes de morir ha podido ver la victoria de Cataluña yadmirar la maravillosa y amplía perspectiva, pletóríca de luz y de esperanza, de todoun pueblo que se mueve al unísono a fin de liberarse, de toda una tierra poblada delleialtat 'que experimenta en sus entrañas los estremecimientos precursores de una nuevay más potente vida...»

Aquestes línies parlen per si mateixes i no és gens estrany que desencadenés unairada resposta dels censors del règim. El número de Destino tancava el monogràficamb un apartat dedicat a l'obra realitzada per Prat de la Riba i un altre a la sevabibliografia92. També Serra d'Or celebrà l'homenatge amb una sèrie de textos que,segons la intenció dels redactors, eren una «invitació a un diàleg seriós iaprofundidor»93. Miquel Coll i Alentorn94 n'analitzava el treball començant des dela Diputació provincial de Barcelona fins a la presidència de la Mancomunitat; desd'aquell 9 de gener de 1914, «Prat és més que mai l'home de tots els catalans». Colli Alentorn insistia en la capacitat de Prat d'engegar les institucions i polítiques cultu-rals, que es dedicaren tant a la llengua catalana com a l'educació de la classe treballado-ra. Les seves últimes paraules evocaven, seguint la línia d'Esterlich, una comparacióentre aquella enyorada Catalunya i la construcció de l'estat d'Israel. L'obra culturalde Prat era objecte específic de l'estudi d'Enric Jardí95 —que subratllava la naturalesaextraordinària de les realitzacions d'uns projectes quasi visionaris—, mentre queSolé Tura96 en delineava la ideologia, recordant-ne la barreja d'aspectes reaccionarisi progressistes. Solé Tura desenvolupava les conegudes tesis sobre el fracassat intentde la burgesia catalana, i afirmava que «en definitiva, Prat de la Riba esdevingué eldirigent polític i ideològic de la burgesia catalana perquè li donà el programa i lavisió del món que aquesta esperava, el programa i la visió que més s'adeien ambla seva realitat social. En això radicava la seva força i la seva feblesa. La seva força,perquè es basava en el fonament sòlid d'una classe social hegemònica. La seva feblesa,perquè sempre fou presoner dels límits i les contradiccions que reduïen aquestaclasse a la impotència.»

91 Ibidem.92 «La obra realizada», p. 58, i «La bibliografia de Prat de la Riba», p. 59.93 Editorial: «Prat de la Riba cinquanta anys després», Serra d'Or (agost 1967), p. 15.94 M. COLL I ALENTORN: «Prat de la Riba governant», pp. 16-21.95 E. JARDÍ: «L'obra cultural de Prat de la Riba», pp. 21-23.96 J. SOLÉ TURA: «Prat de la Riba l'ideòleg», pp. 24-25.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


El monogràfic de Serra d'Or acabava amb les reflexions de Rovira i Virgili97, queveien en Prat de la Riba un record «més intel·lectual que cordial». Si reconeixienl'insuperable «organitzador de la cultura» i l'«estructurador de la vida col·lectiva»,no podien amagar la responsabilitat de «la coloració burgesa, conservadora, clericali plutocrática que als ulls d'una gran part del nostre poble prengué el catalanisme(...). Abans de la Lliga, l'element popular mirava al catalanisme com una extravagàn-cia, però no el mirava amb odi. L'odi nasqué per l'oposició que es creà entre la massarepublicana i la Lliga.» Els mesos següents, Serra d'Ortingué l'oportunitat de tornara parlar de Prat a causa de les polèmiques que involucraren el llibre de Solé Tura, unadiscussió que rebotava també a les pàgines de Destino95.

Conclusions

A l'hora d'avaluar el sentit de la celebració del cinquantenari de la mort de Prat dela Riba és lícit ressaltar els diferents significats que assumeix. En aquest marc, l'home-natge institucional resultà una paradoxa sense els èxits esperats: fou una commemo-ració de segona categoria que exemplifica bé —com han evidenciat Carme Molineroi Pere Ysàs"— l'etapa d'«assaig de regionalisme franquista», que, iniciada el 1967, esquedà a la superfície i no canvià la naturalesa espanyolista i centralista del règim.Les crítiques a aquest acte ja es manifestaren en l'opinió dels seus contemporanis,com testimonia la carta —citada anteriorment— enviada a Destino, que revela comles autoritats feren desaparèixer sense pretext l'exposició. Josep Melià, a Y Informesobre la lengua catalana100, feia referència al tema: «7a exposición ni siquiera fue abiertaal público. El mismo día de su inauguración se empezaron a poner pegas al públicovisitante. Después, la 'mostra 'fue clausurada sin más explicaciones.» Podem llegir unaaltra valoració negativa de l'acte en una irónica carta de Pere Bosch-Gimpera a RafaelOlivar Bertrand, en la qual Bosch es mostra sorprès d'haver rebut el discurs deMuller i Abadal «acompanyat d'una tarja en la qual havia escrit a mà en català: Ambcordial afecte'». Bosch-Gimpera satiritzà el contingut de la conferència i l'actuaciódel president de la Diputació de Barcelona, «l'home es ve a presentar com inspiraten la seva gestió provincial per les directrius d'en Prat!»101

97 «Prat de la Riba vist per un adversari polític: Rovira i Virgili», fragments seleccionatsd'A. ROVIRA i VIRGILI: Els polítics catalans (1929), p. 26.

98 Per a Serra d'Orvegeu la citació feta a l'apartat dedicat al text de Jordi Solé Tura, que ésel text de C. Ferré Pavia. Altrament, a Destino, 1.566 (12-VIII-1967), aparegué una llargacarta del fill de Prat en què criticava les interpretacions de Solé Tura.

99 Carme MOLINERO i P YSÀS: «La Diputació...», art. cit.; amb ells concorda C. SANTACANA: Elfranquisme..., op. cit., p. 63, iB. DE RlQUERiJ. B. CULLA: El franquisme..., op. cit, els quals subrat-llen el fet que la commemoració fos «plena de cauteles», mirall d'un «esvaït 'catalanisme'», p. 318.

100 J. MELIÀ: Informe sobre la lengua catalana, Edasa, Madrid: 1970, p. 237.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Una altra significativa font de l'època, el butlletí SINC (Servei d'Informació Nacio-nal Català), editat pel Consell Nacional Català amb seu a Londres, feia una síntesipolítica de l'acte en un article102. Aquí s'insinuava que la commemoració del cinquan-tenari havia estat «permesa fins a cert punt, i fins i tot instigada en certs aspectes perles autoritats espanyoles», i s'insistia a reforçar la catalanitat de Prat de la Riba, elqual havia estat «barroerament tergiversat a la major part dels discursos i dels articlesque aquests dies s'han pronunciat o s'ha publicat, amb comptades excepcions quehonoren els qui n'han estat els autors». Altrament, constatem que els mitjans decomunicació introduïen un debat que, a la llarga, fou totalment incompatible ambles directrius culturals del franquisme, caracteritzades per una immobilitat de llacparmenià103. Els censors del règim vigilaren, detalladament, tots els articles que espublicaren en homenatge al líder del catalanisme, amonestaren el director ú1 El CorreoCatalán per l'escrit d'Ibáñez Escofet, i obriren un expedient a Destino pel text deFort i Bufill. L'eco d'aquestes preocupacions arribà fins a la població de Manresa,on el cronista local, Josep Maria Gasol, escrigué una peça que suscità les vehementsprotestes del Movimiento, que respongué que era «indigno, escandaloso eintoleranteque el cronista de la ciudad [fes] propaganda separatista»104.

Així doncs, les noves possibilitats obertes per la Llei de Premsa determinaren quees pogués recuperar un personatge eminent de la cultura catalana que, al capdavall,assumia un manifest valor antifranquista. A aquesta tasca contribuïren, de maneraimportant, els professionals de la cultura d'anteriors generacions, l'aportació delsquals es consolidà pel contacte amb la nova generació d'intel·lectuals compromesos.

Finalment, destaquem l'editorial firmada per Babel105 publicada a la revista Xalocde juliol-setembre de 1967, en la qual es reflexiona sobre el cinquantenari de Pratper criticar «qui està convençut que hem de tornar a començar pel començament iaixò els fa fer gestions, regionalistes o provincianes, els fa enquadrar entre els sectorspolítics minimalistes i els fa criticar els discrepants i més optimistes, acusant-losd'entrebancar llurs relacions diplomàtiques confidencials amb monàrquics o llursdiàlegs amb republicans i socialistes espanyols». La crítica als epígons de l'obra dePrat no pot ser més contundent, com també a les pretensions de tornar a donar vidaa les antigues institucions. L'autor de les notes reporta amb amargor que uns sectorscatalanistes es volen posar «al costat del nou president de la Diputació de Barcelona»i «que hi ha qui el pren per un nou Prat de la Riba, per les seves primeres declaracions

101 R BOSCH-GIMPERAÍR. OLIVAR BERTRAND: Correspondència, 1969-1974, Proa, Barcelona:1974, pp. 21-22.

102 «Recordant Prat de la Riba», SINC, 57 (25-VIII-1967).103 Amb aquesta definició B. MuNIESA: Dictadura y monarquia..., op. cit., pp. 79, i passim,

sintetitza eficaçment la política cultural del franquisme.104 J. M. SOLÉ i J. VILLARROYA: Cronologia de la repressió..., op. cit., p. 215.105 BABEL: «Editorial», Xaloc, 20 (juliol-setembre de 1967), Mèxic DF.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


públiques de tipus cultural». Babel prosseguia: «en aquest cinquantenari de la mortde Prat de la Riba, cada dia som més els que valorem l'esforç gegantí d'aquell català,teoritzador d'un nacionalisme amb pretensions imperialistes —aleshores i ara inad-missible—, que va morir quan encara no tenia 47 anys i després d'haver bastit, damuntla sorra, un edifici que era simplement provincià espanyol i que no va treure cap ares». Finalment, subratllava la necessitat de subordinar qualsevol pacte polític a l'ac-ceptació d'unes garanties d'autodeterminació del poble català, i amb una capacitatde previsió de futur sentenciava: «no som pas pocs els que més aviat som partidarisd'una integració directa a la nova Europa de les nacionalitats, que, tard o d'hora,haurà de substituir a l'actual Europa formada per Estats plurinacionals.»

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

JOSEP FERNANDEZ TRABALUniversitat de Barcelona

El conflicte remençaa la Catalunya del segle XV

(1388-1486)

Quan el mes de juliol de 1448 el rei Alfons el Magnànim legalitzà els sindicatsintegrats específicament pels homes propis, sòlids i de remença del Principat deCatalunya, el procés d'emancipació de la condició servil protagonitzada per un sectormolt important —però no majoritari— dels camperols catalans va assolir seguramentun punt de no-retorn. Tanmateix, i a despit del suport de la monarquia i d'un grupmolt consistent de juristes, l'anomenat conflicte remença es va allargar durant quatredècades i va originar dues guerres camperoles de continguts clarament subversiusen els anys 1462 i 1484. Tenint en compte que l'existència d'una agitació constantque tendia a l'alliberament dels mals usos està documentada des de la dècada de1380, resulta que el món rural català va experimentar un dels processos emancipadorsmés llargs de l'Europa baixmedieval, allò que Pierre Vilar va anomenar «la Guerradels Cent Anys del camp català»1.

L'origen i la generalització dels anomenats mals usos ha merescut en els darrersanys l'atenció de diversos historiadors. Paul Freedman i Gaspar Feliu han insistitque, a la fi de l'Edat Mitjana, la remença, la intestia, l'eixorquia, la cugucia, l'àrsia, laferma d'espoli forçada i el dret de maltractar constituïen els senyals inequívocs de lacondició servil, és a dir, de l'especial situació de degradació jurídica d'una bona part

1 E FREEDMAN: «Dues guerres pageses: remenees catalans i camperolas alemanys», Pedral-bes, 14 (1994), p. 50.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

588 JOSEP FERNÁNDEZ TRABAL

del camperolat de la Catalunya Vella2. Correspon a Paul Freedman, particularment,la presa en consideració de la crisi demogràfica i econòmica del segle XIV com undels factors clau que conduïren a la definitiva fixació de l'estatut servil3. Aquestestatut, ben establert a mitjan segle XIV sobre la base de la remença i els mals usos,no identificava la majoria de pagesos que poblaven els camps catalans, ni menysencara del conjunt de la Corona catalanoaragonesa4. Com a conseqüència de lescircumstàncies que van presidir la instauració i l'expansió del feudalisme a la Cata-lunya medieval, les formes que va prendre la servitud catalana al nord del Llobregatvan ser peculiars en comparació de les condicions de dependència que també caracte-ritzava la resta de poblacions dels camps catalans, valencians i mallorquins, quevivien immerses en el mateix ordre feudal. La situació dels altres pagesos, simplesemfiteutes, no era tampoc envejable, tenint en compte que també havien de pagardelmes i censos i estaven sotmesos igualment a un elevat grau d'arbitrarietat senyoria!Aquest fet explicaria la participació d'altres pagesos en la lluita remença, i que final-ment la sentència arbitral afectaria tres categories diferents: els remenees, els subjec-tes a mals usos i els altres pagesos5. Allò que separava els homes propis i sòlidscatalans dels camperols valencians i mallorquins —recordem que aquests darrerstambé es van rebel·lar l'any 1450— era una qüestió jurídica, mentre que les condicionsmaterials tendien a la unificació6.

L'estatut servil català era plenament homologable a Europa. Catalunya, tanma-teix, no es va afegir a l'onada de revoltes camperoles de la fi del segle XIV sinó queentrà en un llarg conflicte que desgastà el camp durant més d'un segle. La classesenyorial catalana —endurida per una crisi econòmica llarga i persistent, però eficaç-ment protegida per lleis incrustades en l'edifici constitucional del país— va resistirel doble embat dels moviments camperols i de l'actuació política d'una monarquia

2 E FREEDMAN: Els orígens de la servitud pagesa a la Catalunya Medieval, Eumo, Vic: 1993;G. FELIU: «El pes econòmic de la remença ideïs mals usos», Anuario de Estudios Medievales,22 (1992), pp. 145-160.

3 L'estat de la qüestió sobre les imbricacions entre pesta negra i conflicte remença es trobaa J. M. SALRACH: «La pesta negra i els orígens deia problemàtica remença», a Pere el Cerimoniósi la seva època, CSIC, Barcelona: 1989, pp. 13-34.

4 Tot i que la submissió als mals usos afectava en principi pagesos de tot el Principat, a labaixa Edat Mitjana el seu àmbit s'havia reduït als bisbats de Girona, Vic, Urgell i Barcelona;vegeu G. FELIU: «El pes econòmic...», art. cit., pp. 147 i 151.

5 G. FELIU: «El pes econòmic...», art. cit., p. 149.6 Alguns autors han cercat equivalències entre els remenees i la situació jurídica de les

comunitats mudèjars de l'Ebre i del regne de València, particularment a partir de les prestaci-ons de treball obligatori (sofres) i de les limitacions a la mobilitat que imposaven els senyorsde les aljames. Sobre aquesta qüestió, vegeu E. GuiNOT: «Sofras y prestaciones personalesen los mudejares valencianos», a VI Simposio Internacional de Mudejarismo, Instituto deEstudios Turolenses, Terol: 1993, pp. 329-356; i F GARCIA-OLIVER: Terra de feudals. El PaísValencia en la tardor de l'edat mitjana, Alfons el Magnànim, València: 1991.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

EL CONFLICTE REMENÇA A LA CATALUNYA DEL SEGLE XV 589

emergent interessada a rompre el poder dels estaments privilegiats. L'escenari resul-tant fou un llarg espai dilatori de gairebé cent anys, que va sumir el món rural catalàen la crisi més greu de la seva història. El nostre interès se centra en l'anàlisi de lesclaus interpretatives del moviment remença en el segle XV que des dels seus planteja-ments inicials reformistes —abolició pactada de les servituds personals— evolucionàfins a plantejaments radicals obertament revolucionaris i subversius.

Un problema de dret constitucional

Basta una ullada a les Constitucions de Catalunya, on s'hi troben dos títols dedicatsespecíficament als camperols sotmesos a la servitud («De hòmens propris, amasats0 borders y de remensa», Lib. IV Tit. XXXII; i «De hòmens propris e de remensa»,Lib. IV de les Pragmàtiques, Tit. XIII), per a entendre que l'anomenada condicióremença s'havia concretat a començament del segle XIV en una legislació positivaemanada de les Corts catalanes, és a dir, del caràcter contractual que determina-va les relacions dels estaments privilegiats del Principat amb el príncep. Després dela promulgació per Pere II en la cort de Barcelona de la constitució «En les térras ollocs» (1283), que fou confirmada en successives corts, l'edifici constitucional catalàva admetre i assimilar un conjunt de prerrogatives molt dures que els senyors s'ator-gaven sobre els seus camperols sotmesos, a les quals havia de sumar-se el ius maletrac-tandio dret de maltractar reconegut molt clarament a la cort de Cervera (1202). Laconstitució ítem ordinamus et statuimus (cort d'Alfons II a Montsó de l'any 1289)prenia mesures contra els pagesos que abandonaven masos i bordes. La constitucióítem quod alíquís homo (cort de Jaume II a Barcelona de l'any 1291) confirma lasituació adscripticia dels pagesos i renova la prohibició de sortir de la potestat delsenyor sense llicència d'aquest. La constitució Statuimus et etiam ordinamus (cortde Jaume II a Girona, de l'any 1321) reconeix de nou el ius maletractandi establintque ningú, ni el mateix rei, no pot defensar els pagesos de remença contra els seussenyors. La pragmàtica reial de Pere III, del 9 d'agost de 1339, prohibeix que alsllocs reials i als eclesiàstics s'hi acullin pagesos de remença fugitius7.

Les corts catalanes sancionaren un cos legislatiu repressiu, que tenia un tripleobjectiu: la protecció al màxim nivell institucional del conjunt d'usos i consuetudsque definien les relacions socials agràries; l'impediment del rei i dels seus oficialsper a interposar-se entre senyors i camperols en les anomenades causes emfitèutiques;1 la implicació d'aquestes mateixes autoritats per a perseguir els pagesos fugitius.Malgrat el fracàs reiterat dels senyors per obtenir una solemne constitució que defi-nís explícitament la condició servil i tanqués definitivament les portes als intents

7 J. M. PONS I GURÍ: «Motivacions jurídiques de la sentència arbitral de Guadalupe», a Reculld'estudis d'història jurídica catalana, Fundació Noguera, Barcelona: 1989, vol. III, pp. 264-265.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


emancipadors8, el sistema jurídic emanat de les corts oferia al bloc senyorial unabase defensiva prou sòlida, car no podia ser revocat per la sola voluntat del rei, perpragmàtiques ni per sentències de l'audiència regia. Com ha afirmat Pons i Guri, eldret agrari català va romandre estancat durant més de dos segles9.

La imbricació entre dret i servituds va tenir moltes conseqüències. Com que el dretcatalà digerí el conjunt d'usos i costums que definien la condició servil a Catalunya, lesànsies emancipadores de la població sotmesa havien de topar permanentment amb l'es-tructura legal que garantia les llibertats del Principat. Els grups socials i econòmics do-minants no dubtaren a recórrer al dret i a la història per a defensar llurs privilegis declasse. Els arguments a favor i en contra de les servituds s'estructurarien com a mitescontraposats d'origen històric i els mals usos es justificarien d'acord amb la història dela nació10. Aquests arguments van servir de fonament al greuge presentat a Ferran elCatòlic a la cort de Barcelona de 1480-1481, que va obtenir la revocació de les sentènci-es i disposicions reials favorables als remenees: «des que la ley de la pàtria foren conditas,foren hòmens propris ab les dites servituts reyals y personals, les quals vuy volen ape-llar mals usos, y ab aquelles los senyors conserven lurs alous, lo que fet no hagueren, yaquelles són aprovades per la majestat reyal y com acte deduydes y jurades, y qui ditesservituds vol metre en dispensa és disputar e confondre totes les leys cathalanes.»11

La crisi baíxmedíeval i les relacions socials agràries

La crisi demogràfica i econòmica va tenir efectes contraposats. D'una part promo-via la recopilació i sistematització dels drets senyorials, una estratègia que es vaplasmar en la fixació definitiva dels drets de propietat sobre la terra i —a la CatalunyaVella— de la condició servil. D'altra part fomentava les contradiccions internes delsistema feudal i els afanys alliberadors de la pagesia. Les modificacions que, arran deles epidèmies, es van introduir en les relacions socials agràries al capdavall van confi-gurar el mapa de les servituds catalanes caracteritzat per la concentració dels malsusos en determinats territoris situats al nord i a l'est del Llobregat12. A la Catalunya

8 Com la petició continguda als Capítols de Justícia de les Corts de Tortosa de 1429-1430:«Que los pageses de reemença e altres visquen axí com han acustumat de viure e que no ha-gen facultat de aiustar-se ne proclamar altra libertat» {Cortes de los antiguos reinos de la Co-rona de Aragón, XII, pp. 349-350).

9 J. M. PONS I GURI: «Motivacions jurídiques...», art. cit., p. 264.10 P FREEDMAN: «Dues guerres pageses...», art. cit., p. 52.11 Arxiu Històric Municipal de Barcelona (AHMB): Processus familiaris curie generalis

Cathalonie per magestatem regiam Barchinono convocare quinta die novembris anni millessi-miCCCCLXXXJ. 191r.

12 No tota la Catalunya Vella va ser escenari dels mals usos. En alguns territoris pirinencsafectats per una pèrdua demogràfica constant (Cerdanya, Urgell, Pallars) els mals usos tambévan recular ràpidament.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Nova la desaparició dels mals usos es va produir majoritàriament a través de redemp-cions col·lectives. Gaspar Feliu, a partir de les cartes de població, ha fet notar quegairebé havien desaparegut al segle XIV fins al punt de fer perdre pràcticament lamemòria que també aquesta zona es regia pels Usatges. A la Catalunya Vella, encanvi, predominaven els alliberaments individuals. Les permutes de mals usos enpagaments en diner o en espècie hi van ser més freqüents després de la Pesta Negra,particularment per part d'una elit pagesa que s'havia beneficiat del buit causat perles epidèmies, ampliant les explotacions amb la integració dels masos i terres abando-nades i millorant la seva qualitat amb la permuta de les terres mediocres per altresde millors13. Es cert que també es troben alliberaments universals que podien efectuarels senyors recorrent a determinades estratègies per a retenir la mà d'obra i atreurenous pobladors14, però en general els propietaris de la Catalunya Vella van ser absolu-tament contraris als alliberaments servils. La interdicció dels enfranquiments esconvertí en dogma de les grans institucions monàstiques, com ho proven les visitescanòniques dels cenobis de la congregació benedictina tarraconense, que els conside-raven actes de malversació patrimonial i de pèssima gestió15. La constatació de GasparFeliu resulta particularment suggestiva per entendre les diferents evolucions delrègim senyorial català i l'impacte desigual de les servituds. Allà on els mals usospertanyien al senyor territorial, és a dir, al titular del conjunt de drets de la senyoriacastral, havien anat essent suprimits perquè eren prescindibles. I ho eren perquèl'expansió feudal del segle XII es plasmà a la Catalunya Nova en un règim senyorialplanificat i ben arrelat sobre la base d'àmplies senyories econòmicament i demogràficaviables, amb forts poders jurisdiccionals i amb una major integració de les viles dins

13 En aquest context de millora selectiva de les explotacions crec que s'han de situar lesnombroses renúncies als predis poc fecunds, tot al·legant que les parcel·les relinquides eren«inutilia et dampnosae atque magisprofítosae» i que els censos eren excessius; A. RlERA: «Elbisbat de Girona al primer terç del segle XV Aproximació al context sòcio-econòmic de lasèrie sísmica olotina (1427-1428)», Anuario de Estudios Medievales, 22 (1992), p. 175.

14 Lany 1383 Ramon de Torrelles, senyor del castell de Rubí, enfranquívint-i-quatre pagesosi els seus descendents de la remença, l'eixorquia i la cugucia; J. OLLÉ: «Rubí medieval, seglesX-XV», a Aproximació a la història de Rubí, Ajuntament de Rubí, Rubí: 1986, p. 85. Els senyorsdel castell de Sant Marçal, a la mateixa comarca del Vallès Occidental, havien commutatremença i mals usos per censos en diner en una data desconeguda de mitjan segle XV; M.SÁNCHEZ: «El domini del monestir de Sant Cugat al territori de Sant Marçal (s. X-XV). Unaaproximació al problema de les jurisdiccions compartides», a XL·IlAssemblea Intercomarcald'Estudiosos, Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallès:2000, p. 234.

15 Ala visita canònica de Sant Benet de Bages (21 de febrer de 1441) hom denuncià l'abatperquè «.per suam malam sugestionen! et caliditatem, absolvit et relaxavit ab omni servitute etdominio quendam hominemproprium vocatum en Riudor. qui eratheresetprincipalis cuiusdammansi dicti monasterii, et hoc fecitin máximum dampnum etpreiudicium iam predicti monas-terii»; Arxiu de Montserrat: Col·lecció de capítols provincials de la Congregació BenedictinaTarraconense (acta de 3-V-1441).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


la xarxa senyorial. En canvi, allà on els mals usos s'havien «privatitzat», és a dir,havien quedat en mans dels senyors alodials de la terra —no necessàriament gransnobles o eclesiàstics, ni tampoc els senyors dels termes castráis—, els havien afegita l'obligació de tenir afocat el mas16. La remença, particularment, collava el conjuntde drets alodials sobre la terra i en garantia la permanència. Per això la redempcióobligatòria era vital a la Catalunya Vella, on les circumstàncies en què es desenvolu-pà el feudalisme desembocaren en un tipus de senyoria dispersa, amb els drets juris-diccionals fragmentats i fortament mediatitzada per una atapeïda xarxa de ciutats ivil·les privilegiades que es podien convertir en el refugi de la població sotmesa.

La resposta dels grans propietaris rurals —la noblesa i l'Església— als reptes plante-jats per la nova conjuntura demogràfica i econòmica planteja encara interrogants iombres. S'ha acceptat generalment l'òptica indiscriminada d'una classe senyorialamenaçada en les bases econòmiques per la caiguda sobtada de les rendes i la pèrduade tinents, que va protagonitzar una furiosa reacció contra els camperols sotmesos,incrementant el poder de coerció i fent ús de les prerrogatives jurisdiccionals per tald'aturar la lògica del mercat que jugava a favor de les capes més pròsperes de lapagesia. Aquest« durcíssement féodale», emprant la coneguda expressió de Jean PierreCuvillier17, utilitzà les pràctiques de submissió ja conegudes abans i molt odiadespels pagesos —el dret de maltractar i la redempció obligatòria— i conduí a la darrerai definitiva expansió de la servitud ala Catalunya Vella18. Caldria, tanmateix, estudiara fons fins a quin punt els senyors van ser incapaços d'aturar el descens de la renda.Una institució prou significativa com la Pia Almoina de Barcelona neutralitzà l'im-pacte de la crisi amb una gestió intel·ligent dels seus dominis, utilitzant a fons lespossibilitats del contracte emfitèutic per assegurar el conreu de les terres per tinentsestables i desarticulant, mitjançant compres, les senyories mitjanes que una cadenade subestabliments havia creat des de començament del segle XIV En el vast dominide l'Almoina, només 87 famílies eren homes propis i sòlids d'un total de 2.500capbrevadors. Els gestors d'aquella institució, però, s'havien avançat als esdeveni-ments catastròfics de 1348 perquè feia dècades que les propietats de l'Almoina pati-en els efectes d'abandonament de terres i la institució va canviar de política moltabans de la Pesta Negra19. L'Almoina del Pa de Girona també va superar l'impactede la crisi gràcies a una gestió encertada. Segons Christian Guilleré, el canvi de larecaptació directa dels batlles pel seu arrendament i l'àmplia base territorial de

16 G. FELIU: «El pes econòmic...», art. cit., p. 148.17 J. E CUVILLIER: «Les communautés rurales de la Plañe de Vich (Catalogne) au XIIIe et

XIVe siècles», Mélanges de la Casa de Velázquez, I (1968), p. 94.18 E FREEDMAN: Els orígens de la servitud..., op. cit, pp. 177-195.19 T. LÓPEZ FIZCUETA: La Pia Almoina de Barcelona (1161-1350). Estudi d'un patrimoni

eclesiàstic català baixmedieval, Fundació Noguera, Barcelona: 1998, p. 312; i ÍD.: «El uso delcontrato enfitéutico en la gestión del dominio territorial de la Fia Almoina de Barcelona(siglos XIII-XIV)», Cuadernos de Investigación Histórica, 17 (1999), pp. 155-189.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


la institució li van permetre fins i tot augmentar els ingressos20. Com ha afirmatFerran Garcia Oliver, les senyories que realitzaren les adaptacions oportunes resisti-ren millor els embats de la pesta i fins i tot obtingueren balanços positius21. L'anàlisidel comportament de les rendes de la institució gironina a la parròquia de Camós(Gironès) mostra que el descens aproximat d'un 20% dels censos després de l'epidè-mia fou àmpliament compensat per l'increment enorme delslluïsmes —de 216 sousa 1.371 sous—, és a dir, de les taxes que ingressava l'Almoina per autoritzar la mobili-tat de les tinences camperoles. A diferència de l'Almoina barcelonina, la institucióhomònima de Girona no va afluixar cap dels lligams dels seus tinents i continuàexigint els pagaments derivats de la remença i els mals usos —particularment laferma d'espoli— que en la comptabilitat s'integraven al capítol dels foriscapis. RosaLluch ha trobat que els ingressos per aquest concepte no augmentaren, sinó quevan disminuir lleugerament després de la Pesta Negra (de 568 sous a 504), mentreque els lluïsmes —un dret derivat de l'emfiteusi— van experimentar un incrementespectacular que va compensar amb escreix el descens dels censos22. L'estudi efectuatper la mateixa autora sobre la política de redempcions de l'Almoina gironina en latotalitat del seu domini mostra que el cobrament de redempcions no es va aturarfins a l'any 1457, després de la sentència reial que suspengué els mals usos, però quedavallà significativament a partir de 1425. Els ingressos per redempcions no vanexperimentar variacions sobtades després de la Pesta Negra, com tampoc els preus.L'anàlisi del comportament d'aquella institució benèfica denota una gestió dels dretssense defalliment i que entra dins la normalitat més absoluta. Les redempcions fornei-xen ingressos econòmics i no s'observa que sigui utilitzada per a frenar les migraci-ons ni forçar la residència. A Sant Boi de Llobregat, una població molt allunyadadel nucli gironí i molt propera a Barcelona, el senyor del castell va continuar cobrantels mals usos fins que van ser definitivament suspesos pel rei l'any 145723.

Tot i admetre que no tots els senyors, particularment la petita noblesa, tenien elsressorts de les grans institucions eclesiàstiques urbanes, els esmentats treballs ensadverteixen sobre la necessitat de mesurar adequadament la reacció senyorial quehom suposa després de les epidèmies, i que el comportament de la classe senyorialcatalana, després de la crisi, no s'adequa del tot a la pauta acceptada de brutalitat iirracionalitat. D'una banda, intentaren recuperar les terres abandonades per tal d'esta-

20 Ch. GuiLLERÉ: Diner, poder i societat a la Girona del segle XIV, Ajuntament de Girona/Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAM), Girona: 1984, pp. 176-188.

21 F. GARCIA-OLIVER: «Estructura agrària i crisi rural. La Corona d'Aragó en el tombant del'Edat Mitjana», a E. SARASA iE. SERRANO (coords.): La Corona de Aragón y el Mediterráneo,SiglosXVyXVI, Institución Fernando el Católico, Saragossa:1997, p. 55.

22 Rosa LLUCH: «Remença i mals usos: el cas de Camós (1331-1399)», a Rosa CONGOST i L.To (eds.): Homes, masos, Historia. La Catalunya delNord-Est (seglesXI-XX), Universitatde Girona/PAM, Girona-Barcelona:1999, pp. 151-184.

23 J. CODINA: A Sant Boi de Llobregat (segles XIV-XVII), Columna, Barcelona: 1999, p. 166.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


blir-les a nous possessors, seguint el procediment legal establert en els costums delbisbat de Girona24. A partir de 1349 els senyors de la Catalunya Vella iniciaren latramitació dels expedients judicials amb la publicació de crides públiques que dema-naven la compareixença dels possessors útils25. D'altra banda, intentaren preservarla unitat jurídica del mas —la cèl·lula bàsica de les prestacions reals i personals—,contra els efectes disgregadors dels subestabliments i la tendència constant a la sevaampliació amb l'annexió de masos i terres d'altres senyors directes. Els costumsgironins entenien unides al mas originari o caput mansum (capmàs) les terres adquiri-des pels pagesos i posseïdes durant trenta anys. Dintre dels trenta anys de l'adquisi-ció, el pagès podia vendre-les sense el consentiment del senyor directe del mas onradicaven. Passat aquest període, les terres s'entenien com a pertinences del mas is'havien d'alienar juntament amb aquell, salvant els lluïsmes dels diferents propietaris.Tanmateix, si el senyor directe del mas demostrava que sense les possessions annexio-nades no es podien pagar els censos i les servituds, en podia prohibir la venda26.L'esmentada pràctica s'invocava també en moltes comarques del bisbat de Barcelonai fou qualificada de «laudabilís consuetudo» pel monjo de Santes Creus que, a comen-çament del segle XV redactà el memorial de drets i rendes del monestir al terme deCastellvell de l'extrem de la Marca (Penedès)27. A les corts de Tortosa de 1429-1430, els tres braços intentaren convertir el costum en constitució elevant-lo alrang de dretpaccionat, però el rei no va creure oportuna la proposta28. Els propietarisdirectes gaudien a més de dos mitjans molt eficaços per a controlar l'evolució de lesexplotacions: el dret a nomenar el jutge en les causes emfitèutiques que els enfronta-ven amb llurs tinents29; i el deure dels senyors útils a capbrevar les possessionssempre que fossin requirits pels senyors directes, els quals a més tenien l'obligacióde provar la possessió presentant les corresponents escriptures. A partir de 1348, lacapbrevació es convertí en una pràctica habitual dels propietaris, els quals feienconstar als capbreus, a més de les rendes i servituds, els censos que percebien elstinents com a conseqüència dels subestabliments. La Sentència Arbitral de 1486reafirmà aquest dret, convertit en un dels fonaments del règim senyorial.

24 Capítol 31 «ítem si aliquis mansui»; J. M. PONS I GURÍ: Les col·leccions de costums de Gi-rona, Fundació Noguera, Barcelona:1988, p. 43.

25 A. PLADEVALL: «La disminució de poblament a la Plana de Vich a mitjans del segle XIV»,Ausa, 44 (1963), p. 362.

26 J. M. PONS I GURÍ: Les col·leccions de costums..., op. cit., p. 39.27 E. FORT I COGUL: El senyoriu de Santes Creus, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barce-

lona:1972, pp. 145-148.28 Lítem 43 dels Capítols de Justícia s'intitulava «Que les peces de terra qui han stat ultra XXX

anys no^spuixen separar de la gleva del mas»; Cortes de los antiguos reinos..., op. cit, pp. 363-365.29 Tots els ordenaments basats en el dret emfitèutic reconeixien aquest dret. Els furs de

València atorguen als propietaris el poder «donarjutge no sospitós ijutge d'apel·lacions», i amés regulen les causes i les circumstàncies en què el jutge assignat pot ser recusat per algunade les parts; vegeu G. COLÓN i A. GARCIA: Furs de València, IV pp. 230 i 231.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Els grans propietaris també van prendre mesures per a frenar la fugida il·legal delscamperols a les ciutats i viles i, en general, els territoris de reialenc. Aquest objectiudevia ser més fàcil quan els propietaris directes eren alhora els senyors jurisdiccionalsdels termes d'on fugien els pagesos. El baró de Mataplana als anys 1357 i 1358imposà multes als fugitius i nomenà procuradors especials per obligar els emigratsde la Cerdanya a retornar a la baronia o pagar la redempció30. Tanmateix, la majoriade propietaris rurals eren membres de la petita noblesa de cavallers i donzells titularsde quadres, torres, cases alodials, forces o, simplement, del domini directe de masosi bordes esparses, que no podien beneficiar-se de l'exercici dels dretsjurisdiccionalsque es reconeixia únicament als castells termenats i que havien de recórrer per forçaa l'autoritat dels oficials reials o de les cúries senyorials. La proposició que el braçmilitar va presentar a les corts de Perpinyà de 1350-1351, en què exigia al rei mesuresefectives per evitar que els pagesos desertors es refugiessin als llocs reials, indica simés no que les disposicions de les corts en aquesta matèria no es complien31.

Després de la Pesta Negra es van desenvolupar normes molt estrictes per a contro-lar les famílies camperoles sotmeses, regulant el matrimoni dels pagesos —la vianormal d'entrada i sortida del mas— i reforçant el domini personal sobre la totalitatdels seus membres. Vers el 1380 s'havia generalitzat al bisbat de Girona la pràcticad'alliberar les donzelles, és a dir, de les dones que deixaven el mas patern per entraral del seu marit, en la quantitat de 2 sous i 8 diners, una suma moderada que conveniaa tots els senyors, atès que el matrimoni constituïa l'element clau de reproducció dela força de treball de les explotacions. El preu de la redempció dels altres membresde la família podia ser fixat lliurement pel senyor, mentre que no excedís del valord'una tercera part dels béns del pagès, un costum que s'observà als bisbats de Girona,Vic i Barcelona. Els senyors també van exercir una severa vigilància dels anomenatsíuvení homo, nom amb què es coneixien a la Catalunya Vella els barons que, senseésser hereus o titulars de la senyoria útil, estaven sotmesos a la prestació de l'home-natge, la remença i els mals usos. Si el propietari els autoritzava a treballar fora del'explotació, els podia exigir un cens simbòlic d'un parell de gallines, o el seu valorequivalent, en prova de reconeixement de la relació de dependència personal32.

30 J. SERRA i VILARÓ: Baronies de Pinós i de Mataplana, Biblioteca Balmes, Barcelona: 1930,vol. 2, p. 343.

31 Els membres del braç militar van demanar que els remenees fugitius fossin lliurats allurs senyors per les autoritats urbanes i forçats a pagar la redempció, les intesties i les eixorqui-es: «Perquè sia supplicat al senyor rey que sia provehit de aquestes aytals [els remenees]haien ésser remeses a lurs senyors per los officials de les dites ciutats, viles ho lochs, totaveguada que^n sien requests, no contrestants temps lo qual haguessen habitat en les ditesciutats, viles ho lochs, e si és cas que muyren entestats ho axorchs, que dret d'entestia haienlurs senyors entegrament, segons que haurien si morien fora les dites ciutats, viles ho lochs»;Cortes de los antiguos reinos..., vol. 1 (2a part), pp. 418-419 i 445-447.

32 J. M. PONS I GURÍ: Les col·leccions de costums..., op. cit, p. 45.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Després de la Pesta Negra, a més de la supervisió constant de les rendes, els senyorsdirectes van exercir una estricta comptabilitat dels homes. Comptant amb l'activacol·laboració de notaris i de juristes —els funcionaris clau de les administracionssenyorials— es va generalitzar un tipus molt perfeccionat d'escriptura de reconeixe-ment i homenatge, en la qual l'exigència dels mals usos i la remença es fusionarencom a senyes d'identitat de la servitud. Aquell recurs jurídic s'utilitzà com a mecanis-me jurídic de renovació dels vincles servils, de la mateixa manera que l'obligació decapbrevar era l'element clau de la reproducció dels drets de propietat. La praxi jurídicade la segona meitat del segle XIV va fusionar els mals usos i la remença, com asenyes de la servitud, amb els drets del domini directe i la relació personal de depen-dència feudal. Malgrat que alguns juristes haguessin insistit que no eren serfs niesclaus33, basant-se en els Usatges i les constitucions aprovades a les Corts la majorpart dels jurisconsults, des de Pere Albert fins a Joan de Socarrats, tendiren a unificarels lligams de dependència personal i la redempció, com afirmà clarament Joan deSocarrats al segle XVI34. Poc importa la distinció entre homes propis, sòlids i afocatsi homes de remença, és a dir, sobre l'abast dels termes affocatus, amansatuso borderíusque apareixen repetidament als documents. En moltes comunitats situades fora delbisbat de Girona, i per tant de l'àmbit d'aplicació dels costums gironins, el termeafocat s'admetia com a sinònim de la condició remença. Així ho afirma Jaume Codina,que a la fi del segle XV troba vint-i-cinc famílies subjectes als mals usos a Sant Boi,que van pagar els talls del gran sindicat, sense que es faci menció de la seva condicióde pagesos remenees35. Com constaten els historiadors de l'edat moderna, un copabolida la remença per la sentència arbitral de 1486, els camperols van continuarprestant sagraments i homenatges i confessant la seva condició d'homes afocats da-vant els senyors, sense que aquella condició comportés ja l'obligació de redimir-se.

L'Església catalana va acceptar la situació degradada dels camperols i s'avingué asancionar canònicament la remença i els mals usos a l'interior dels dominis eclesiàs-tics. Les constitucions de Contra invasor!bus, aprovades pels sínodes de la provínciaeclesiàstica tarraconense a partir de 1239 contra els defraudadors dels béns i lesrendes eclesiàstiques, s'utilitzaren per a fulminar amb excomunions els pagesoscontumaços. L'any 1355, un sínode de l'Església gironina havia disposat que els

33 El principal dels juristes contraris a la servitud fou Tomàs Mieres, que condemnà elsmals usos per ser contraris a la llei natural; T. MlERES: Apparatus súper constitutionibus curiarumgeneralium Cathalonie, Barcelona:1621, vol. 2, collatioXl, p. 514.

34 «Homines solidi qui non sunt milites sunt sic astricti dominis suis, quod filii eorum suntnomines dominorum suorum, sic quod non possunt contrahere matrimonia nec de mansi recedere;quod si fecerint, oportet quod redimant se»; J. DE SOCARRATS: lohannis Socarratis lurisconsultiCathalani in tractatum Petri Alberti canonici Barchinonensis, de consuetudinibus Cathalonieinter dominós et vassallos..., Barcelona: 1551, p. 501.

35 J. CODINA: Els santboians de 1490. Com es vivia fa 500 anys a la vila de Sant Boi deLlobregat, Ajuntament de Sant Boi/PAM, Barcelona:1990, p. 65.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


homes propis de les dignitats i beneficis del bisbat no podien redimir-se si no eraper matrimoni o després del pacte previ de redempció36. El concili provincial deTarragona de 1369 va intentar tallar una de les vies de sortida de la condició servil,prohibint l'ordenació dels pagesos de remença sense l'autorització prèvia dels se-nyors37. Tanmateix, la mesura no va ser efectivament complerta i diferents prelatsconferien els ordes sagrats a camperols de remença, en greu perjudici dels senyorslaics. La inclusió d'aquest greuge als capítols elevats pel Parlament de Barcelona del'any 1416 al rei Alfons el Magnànim indica, si més no, que no existia unanimitat al'interior de l'Església en aquesta qüestió38.

Pagesos de mas í pagesos de vila

La consolidació econòmica, social i institucional de les petites viles semirurals,tan importants als grans dominis monàstics i aristocràtics de la Catalunya Vella,obrí profundes esquerdes, no únicament entre els senyors i llurs vassalls, sinó tambéa l'interior de la pagesia. La confusió interessada de l'homenatge personal, és a dir,de l'acte de constitució i reconeixement de la relació de vassallatge feudal, amb lesservituds i particularment la remença, va servir als senyors per a coartar la llibertatde moviments dels habitants de les viles, molts dels quals eren camperols. A l'entorndels sagraments i homenatges va transcórrer bona part de la lluita entre senyors ipagesos. L'any 1333 els habitants de Banyoles mantingueren un llarg enfrontamentamb l'abat del monestir respecte de l'obligació de prestar-li homenatge de fidelitat,justificant la negativa en el fet que darrere aquesta exigència s'amagava el propòsitde sotmetre'ls als mals usos. Un grup de pobladors van abandonar Banyoles perestablir-se a la parròquia immediata de Mata, on compraren al rei les terres d'un masen lliure i franc alou per a construir les seves cases. La concòrdia de l'any 1335confirmà als habitants de Banyoles la franquesa de remença, intestia, eixorquia icugucia, però el conflicte no es va apaivagar fins que una sentència definitiva de lacort reial, de l'any 1355, establí que els vilatans havien de prestar homenatge a l'abat,el qual, emperò, no els podia exigir els mals usos39.

La victòria dels vilatans en moltes poblacions de la Catalunya Vella comportà,tanmateix, el sacrifici dels anomenats pagesos forans. L'any 1336, per exemple, l'abat

36 F. ROMAGUERA (comp.): Constitutiones synodales diòcesis gerundense, Girona: 1961, lib.III, tit. Y cap. 2.

37 J. M. PONS I GURÍ: «Relació jurídica de la remença i els mals usos a les terres gironines»,Revista de Girona, 118 (1986), p. 40.

38 Cortes de los antiguos reinos..., op. cit., vol. XVI, pp. 45-46.39 A. RIERA: «El bisbat de Girona...», art. cit., p. 176; J. VICENS VIVES: Historia de los remensas,

Vicens Vives, Barcelona:1960, p. 33; E ALSIUS I TORRENT: Ensaig històrich sobre la vila deBanyolas, Estampa de F. Mateu y Vilardell, Banyoles:1895.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


de Santa Maria d'Amer alliberà els habitants de la vila d'Amer de la remença, laintestia i l'eixorquia, atenent que la llibertat era una aspiració natural dels homes,un tresor que no es pot comparar a cap altre («cum homines appetant naturaliterlibertatem que thesauro alícuí non potest ullatenus comparan»), però també amb elcàlcul més prosaic que molts homes que fugien de la servitud d'altres senyoriess'establirien a la vila en lloc d'anar a llocs de jurisdicció reial. L'abat féu constar,tanmateix, que de cap manera no podien beneficiar-se de la franquesa els remeneesdel monestir que abandonessin llurs predis: «nec in homíníbus nostros qui de condítío-ne síntredímendí sí adpopulandum venerínt ad díctam víllam.»40 Es troben enfranqui-ments semblants al segle XV com la carta de franqueses concedida pel bisbe de Vicals habitants de Sallent (1436) i laque va concedir, l'any 1450, el noble Galceran dePinós als pobladors de la seva vila del castell de Gironella (Berguedà), alliberant-losde la remença i els mals usos. El noble, que no dubtà a qualificar els mals usos de«multum odíosi», va excloure de l'enfranquiment els homes propis residents als masosde fora la vila: «Retinemus tamen, nobís et nostrís, et a presentí franquítate excludímuset exceptamus, omnes alíos homines et femínas nostros propríos qui sunt vel fueruntpopulatí extra díctum lochum, víllam seu castrum Girondelle.»41

Les conseqüències de l'expansió de les llibertats municipals a petita escala sobreel món rural immediat i les relacions socials agràries van ser per tant molt greus,perquè molts pagesos supervivents refeien la vida a les viles atrets per l'alça delsjornals i per les oportunitats de treball, sense haver obeït les lleis que obligavenabans a pagar la redempció i a retornar els predis als propietaris directes. Tenint encompte que molts dels habitants de les viles eren també pagesos i possessors demasies, el procés emancipador dels petits municipis senyorials va provocar a l'interiorde la pagesia la distinció de dues categories radicalment diferents des del punt devista de la condició jurídica personal. Les famílies pageses que habitaven a les parrò-quies rurals estaven plenament sotmeses als mals usos i la remença, com a senyalsinequívocs de servitud. La condició degradada dels pagenes o rustícus, segons erenanomenats pels habitants de les ciutats, es traduïa en una in fr aval oració per part deles altres classes i estaments. Contrastant amb ells, els pagesos que havien aconseguittraslladar llur domicili a les viles privilegiades podien disposar sense limitacions dellurs explotacions i gaudien d'absoluta llibertat personal. L'evolució del segle XIVestablí un solc entre els habitants de la vila i els ocupants dels masos, que enlairavaels primers i sotmetia els segons. La concentració de riquesa s'aplegava en els residentsa la vila, que també retenien la incidència social i política, mentre que els ocupantsdels masos entraren en via de dependènciajurídica i de creixent submissió exactora.

40 E. PRUENCA: Diplomatari de Santa Maria d'Amer, Fundació Noguera, Barcelona:1995,pp. 351-353.

41J. M. FONT i Rius: Cartas de población y franquicia de Cataluña, CSIC, Madrid-Barcelona:1969, vol. I, pp. 566-569.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Flocel Sabaté ha analitzat els conflictes entre els habitants de Piera (Anoia) i elscamperols forans («hominum comorantium in termino dicte ville in diversos mansisseparatis») al llarg del segle XIV provocats per l'injust repartiment de la càrregafiscal, en una situació que recorda la dels forans mallorquins revoltats l'any 1450.Mentre que la vila tenia ressorts per apaivagar els efectes de la crisi econòmica idemogràfica, molts pagesos del terme es van arruïnar sota els efectes de l'endeuta-ment generalitzat i crònic. S'entrà aleshores en la dinàmica dels masos rònecs i en latransferència constant de la terra als residents urbans. A la fi del segle XV la poblaciódispersa del terme de Piera es mostra com un poblament escampat, disgregat, fractu-rat i sota clara dependència de la vila42.

S'hauria d'examinar amb deteniment l'actitud dels diferents sectors de la pagesiaen els aixecaments camperols. Durant la primera guerra remença consta que elscamperols forans del terme de Ripoll van adherir-se a Verntallat, mentre que elspobladors de la vila —entre els quals s'hi trobaven pagesos— s'hi van oposar ambles armes43. Caldria considerar també fins a quin punt els pagesos residents a lesviles van exercir drets de reprès en tati vi tat política a través dels síndics de les petitesuniversitats reials, que començaren a ser convocades a corts precisament al segleXV com varecordar Santiago Sobrequés44. El problema de les migracions camperoles,sense el qual no es pot entendre la gran crisi social del camp català, originà un greuproblema polític perquè les viles de senyoria on s'acollien els immigrants, malgratque gaudissin de franqueses atorgades pels senyors, es volien passar a la jurisdiccióreial. Propietat i jurisdicció eren els dos vectors del conflicte que enverinà les relaci-ons socials agràries en els dos segles baixmedievals.

Conñíctívitatpagesa i emancipació dels vincles servils. Els orígens del moviment remença

Existia al món rural català una llarga tradició de denúncia de les coercions i violèn-cies senyorials, que s'adreçava particularment contra el dret arbitrari del maltracta-ment i contra un conjunt d'exaccions anomenades genèricament pels pagesos malosusaticos o parvas consuetudines*5. La violència senyorial va crear un vocabulari de

42 F. SABATÉ: «Història medieval», a Història de Piera, Pagès, Lleida: 1999, pp. 169, 214 i 238.43 Carta dels cònsols de Ripoll als diputats del General (1-VIII-1462): «Carlos pagesos de

aquest terme no si són gens recullits, abans són tots ab en Verntallat de pochs en fora, noobstant que lo dit dissabte de gran matí ab so de via fora fossin cridats per ajustar-se enaquesta vila, e de fet se ajustaren però defora»; M. DE BoFARULL Y DE SARTORIO: «Levantamientoy guerra de Cataluña en tiempos de don Juan II. Tomo IX», Colección de documentos inéditosdel Archivo de la Corona de Aragón, XXII, Imprenta del Archivo, Barcelona: 1862, pp. 333-337.

44 S. SOBREQUÉS: «La política remença de la monarquia en temps d'Alfons el Magnànim», aS. SOBREQUÉS i J. SOBREQUÉS: La guerra civil catalana del segle XV. 1/ Causes i desenvolupa-ment de la crisi, Edicions 62, Barcelona: 1973, pp. 11-39.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


gests opressius que es perllongaria en el temps46. El malestar originat pels efectes dela crisi econòmica originà un estat de tensió latent del camp català —molt perceptibleals segles XIV i XV— que explotava en forma d'aixecaments esporàdics i aïllats. Lapresència reiterada de moviments rústics d'àmbit local sembla confirmar que el mónrural del Principat a la baixa Edat Mitjana es caracteritzava pel fràgil equilibri i l'estatde violència soterrada. Des de començament del segle XIV s'han documentat diversosavalots de pagesos provocats pels abusos dels oficials senyorials, és a dir, per lapresència reiterada del conegut dret de maltractar, que es manifestava sovint enconfiscacions indiscriminades dels béns dels camperols47.

Tanmateix, després del «mal any primer» i de la Pesta Negra, les notícies d'aixeca-ments rurals sovintegen molt més i apareixen provocades per una diversitat mésgran de causes relacionades amb la crisi econòmica, com poden ser les caresties,l'endeutament i la pressió fiscal. No és un fet casual que la inquietud dels pagesosforans de Piera, manifestada l'any 1333, provoqui la intervenció reial per a protegirels jueus de la vila, durant la Setmana Santa, i fer que els jurats distribuïssin la càrregafiscal amb major equitat48. Una menció especial mereix la participació de grups decamperols en les revoltes protagonitzades per les classes baixes urbanes. Els pagesosde la Plana de Vic tingueren part activa en l'assalt i l'incendi de l'arxiu de la pabordiade Palau —el centre administratiu del monestir de Ripoll a la Plana de Vic—, del'any 1353, en els de Girona i en els pogroms antijueus de 1391, en què destruïrenels registres judicials on s'inscrivien les penes de terç49.

La institució del sagramental, una milícia popular sostinguda per l'autoritat reialque tenia la missió fonamental de perseguir els malfactors i de mantenir l'ordre en

45 Sobre aquest tema, vegeu T. H. BlSSON: «The crises of the Catalonian franquises (1150-1200)»,a La formació i expansió del feudalisme català, Estudi General, 5-6 (1985-1986), pp. 153-172.

46 E F R E E D M A N : « D u e s g u e r r e s p a g e s e s . . . » , ar t . c i t . , p . 5 1 .47 La causa de la revolta dels camperols del terme del castell del Far (Vallès Oriental), de

l'any 1319, era que el batlle senyorial els havia requisat les falçs; Coral CUADRADA: «Elsgreuges del sagramental en les corts catalanes (segles XIV-XV)», a Les Corts a Catalunya,Generalitat de Catalunya, Barcelona: 1991, pp. 208-209; M. Riu: «La primera revolta delssegadors i la justícia a la Catalunya del segle XIV», a Studia Històrica et Philologica in honoremM. Batllori, Instituto Español de Cultura, Roma: 1984, pp. 411-416. Lany 1332, un grup depagesos de la vall d'en Bas van assaltar i destruir els molins del vescomte perquè aquest elshavia confiscat blats, polls, objectes de la llar i utillatge agrícola sense causa justificada;vegeu M. SÁNCHEZ MARTÍNEZ: «Violencia señorial en la Cataluña Vieja: la posible prácticadel ius maletractandi en el término de Castellfollit (primer tercio del siglo XIV)», Miscel·là-nia de textos medievals, 8 (1996), pp. 199-229.

48 F . S A B A T É : « H i s t o r i a m e d i e v a l » , a r t . c i t . , p . 2 1 1 .49 A. RIERA: «El bisbat de Girona...», art. cit., p. 177. R. D'ABADAL: Pere el Cerimoniós i els

orígens de la decadencia de Catalunya, Edicions 62, Barcelona:1972, p. 56; F FITA: «Estragode las juderías catalanas en 1391. Relación contemporánea», Boletín de la Real Academia dela Historia, XIV-XVII (1840), pp. 432-445.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


els districtes rurals propers a les grans ciutats, va canalitzar en bona part el malestarsocial50. Al llarg dels segles XIV i XV consta que grups de camperols de les vegueriesde Barcelona, Vallès i Maresme, emparats pels privilegis i les ordinacions del sagra-mental, feien ús de la facultat de congregar-se en situacions de legítima defensa i,amb els estendards reials alçats, defugien el control de les autoritats i atacaven elsbéns i les possessions dels senyors, arribant a assaltar castells i fortaleses, com succeía la Roca del Vallès (1386), Far (1413), Mataró (1390, 1419) i Torre Burgesa deViladecans (1425)51. Malgrat que els privilegis insistien que el sagramental haviad'actuar d'acord amb els senyorsjurisdiccionals, en molts casos les seves actuacionsprengueren un marcat to an tino biliar i. El braç militar va incloure sistemàticamentles denúncies contra les actuacions del sagramental als capítols de greuges de lescorts de Perpinyà (1350-1351) i Barcelona (1412-1413 i 1454-1458)52. En lareformadel sagramental arrencada a Ferran I a les corts de Barcelona de 1412-1413, un delscavalls de batalla fou la participació dels homes propis i sòlids en les milícies i laprohibició formal de la integració dels pagesos en el sagramental sense l'autoritzacióde llurs senyors. Tanmateix, en el delicat joc de poders que caracteritza la Catalunyabaixmedieval, el rei i les ciutats van coincidir en la defensa del sagramental, com unaregalia bàsica de la corona i com una poderosa arma de repressió de la violèncianobiliària. El sagramental es va estendre a les vegueries del Moianès a la fi del segleXIV a la tant decisiva de Girona l'any 1430, i al Penedès l'any 145453. L'existènciad'una milícia ben organitzada, present en tot el territori, dirigida per capitans o

50 Sobre els orígens i la trajectòria del sagramental, vegeu J. M. MADURELL: «Els sagramentalsdel Vallès, Maresme i Llobregat. Contribució a la seva història», a VII Congrés d'Història dela Corona d'Aragó, Imp. Vda. de Fidel Rodríguez Ferran, Barcelona: 1962, vol. III, pp. 183-192; Coral CUADRADA: «Els greuges del sagramental...», art. cit., pp. 208-216; M. T. FERRERMALLOL: «El sagramental: una milícia camperola dirigida per Barcelona», Barcelona. Quadernsd'Història, 1 (Barcelona, 1995), pp. 61-70.

51 Coral CUADRADA: «Els greuges del sagramental...», art. cit., pp. 210-211; R. SALICRÚ: «Afoc, A foc. Assalt, incendi i destrucció del castell de Mataró per part del sagramental a mitjansegona dècada del segle XV», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 60 (1998), pp. 6-14. J.FERNÁNDEZ TRABAL: «Aprofitaments comunals, prats i pastures al delta del Llobregat (seglesXIV-XV). Conflictes per a la utilització de l'espai a la baixa edat mitjana», Acta històrica etarchaeologica mediaevalia, 10 (1989), pp. 216-217.

52 A les corts de Perpinyà de 1350-1351, el noble Berenguer de Sant Vicenç, en nom delscavallers de les vegueries de Barcelona i el Vallès, es queixà del perill que representava lamilícia armada de camperols, denunciant que «en la dita vegueria ha un malvat i terrible úsho ley, que apellen sagramental, lo qual és contra Déu, el senyor rey e contra tota bonacostuma, e per lo qual són seguits molts e fats e cru ells damnatges axí com avalots, sens totaraó, queds pageses del dit sacremental fan soven e envés los hòmens de paratge e encaraclergues e altres bones persones»; Cortes de los antiguos..., op. cit., vol. XI, pp. 226-227, ivol.XXIII, pp. 231-252.

53 Coral CUADRADA: «Els greuges del sagramental...», art. cit., pp. 211 i 213.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


sobreposats nomenats entre la mateixa pagesia i amb la facultat de congregar-se iformar sindicats per defensar-se judicialment i imposar i recaptar talles entre elscamperols, fou un element decisiu per al desenvolupament del conflicte agrari català.L'actuació del sagramental es troba íntimament imbricada amb el moviment remença.Com afirmà Vicens Vives, el sagramental donà als camperols una eficaç experiènciad'organització i d'actuació armades i oferí als cabdills remenees la suposició de lega-litat en virtut de l'apel·lació constant al sometent54.

Estem mancats d'un estudi global de la conflictivitat pagesa als segles baixmedie-vals, que permetria identificar, en el conjunt de les manifestacions pageses, les reivin-dicacions específicament remenees. Les dades documentals indiquen que, durant eldarrer quart del segle XIV la contestació camperola es transformà: d'un movimentespontani i desvertebrat passà a ser un autèntic front que perseguia l'abolició delsmals usos. Sens dubte, en l'aparició d'un moviment remença estructurat i amb objec-tius ben definits hi van jugar diversos factors. A la fi del segle XIV era evidentl'existència d'un sector de la pagesia que no havia pogut traduir el benestar econòmicen un estatut personal més favorable. Els projectes emancipadors de la monarquiarecolliran únicament les peticions dels pagesos benestants, que no buscaven desmun-tar el sistema feudal sinó reinstal·lar-s'hi amb millors condicions55. Un altre factorfou la influència d'un nucli de juristes, molt escoltats a la cort reial, que eren contrarisa les servituds i que havien entrat en contacte amb els anteriors arran dels sindicatsque impulsava la monarquia per a sufragar el retorn al patrimoni reial de les jurisdic-cions alienades. No es pot afirmar l'existència d'una reivindicació específicamentremença fins als darrers anys de la dècada de 1380, quan la monarquia va impulsardiversos projectes d'abolició pactada dels mals usos. A la fi de 1388 el rei Joan I,persuadit pels representants dels remenees queja no tenien vigència a Catalunya lesservituds a què, segons les cròniques, foren sotmesos els pobladors dels comtatscarolingis, ordenà al batlle general de Catalunya que busqués a l'arxiu reial els testimo-nis documentals de l'abolició dels mals usos56. La iniciativa del monarca indica queen aquells moments es començaven a rebatre les justificacions historicistes delsorígens de la servitud. D'acord amb el discurs que afirmava la superioritat de l'autori-tat reial, hom creia que els comtes sobirans de Barcelona havien suprimit els costumsindignes imposats per Carlemany, i que era la noblesa la responsable de la seva injustaperpetuació. Per això el rei creia que es podien trobaren l'arxiu reial els vells privile-gis de franquesa que justificaven l'abolició57. Atès que el rei no tenia autoritat sobre

54 J. VICENS VIVES: Historia de losremensas..., op. cit, pp. 54 i 65.55 A. RIERA: «El bisbat de Girona...», art. cit., p. 177; J. M. SALRACH: «La pesta negra...», art.

cit., p. 34.56 «E com hajam entès que-1 temps de la servitut en la quan foren estrets e obligats tots los

habitands e habitadors de Cathalunya la Veyla, ço és, dellà llobregat, de pagar exorquia,intestia, cugucia e altres drets, segons les cròniques, és ja passat e axò deja ésser en lo nostroarxiu...»; A. RIERA: «El bisbat de Girona...», art. cit., pp. 178 i 198.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


l'Església, sol·licità la intervenció del papa per a forçar la conversió dels mals usosen censos perpetus. El 20 de gener de 1395, atiat pel descontentament popular quehavia esclatat en els fets sagnants dels assalts als calls hebreus, va proposar al totjust consagrat Benet XIII, l'aragonès Pere de Luna, una abrogació general, als dominiseclesiàstics, de la cugucia, l'eixorquia, la intestia, l'àrsia i la remença a canvi d'unaindemnització de deu lliures per foc i el cens perpetu de quatre florins anuals, ques'havien de repartir el papa i el rei. Es important aquest document perquè quantificaper primera vegada les llars remenees catalanes, que situava entre 15.000 i 20.000focs58.

El 1402, mentre que Martí l'Humà impulsava un ambiciós programa de recupera-ció del patrimoni reial alienat als nobles, eclesiàstics i burgesos, la seva esposa Mariade Luna va reprendre els contactes diplomàtics amb la cúria d'Avinyó, presididaencara pel seu parent Benet XIII59. La iniciativa de la Corona perseguia una vegadamés que la jerarquia eclesiàstica, sota la pressió conjunta del papa i del rei, acceptésla permuta de les càrregues servils per rendes en metàl·lic, amb el convenciment quel'alliberament dels homes de l'Església portaria inevitablement a l'enfranquimentdels camperols dels altres propietaris rurals, que no podrien resistir la pèrdua de lamà d'obra. En la petició, la reina es cuidà de fer constar que restarien indemnes eldret de propietat, els censos i el vassallatge. La nova ofensiva de la cort es feia en unmoment de greu alteració del camp català que preocupava molt la corona60. Aquestnou intent de la reialesa no va reeixir, no únicament per la debilitat del papa d'Avinyó,sinó més probablement perquè la Corona es malfiava de les assemblees de campe-rols que, amb el pretext de constituir els sindicats i recaptar els diners de lesredempcions jurisdiccionals, es decantaven sovint vers actituds subversives moltallunyades de les iniciatives més moderades de permutar les servituds per censos

57 Segons el mite de l'origen carolingi dels mals usos, les servituds eren el càstig imposatper Carlemany als cristians covards que no lluitaren contra els musulmans en el temps de laconquesta de la Catalunya Vella. Fou donat per bo i recollit en moltes cròniques catalanesmedievals, com la Històries e conquestes delsreys de Aragó e comtes de Cathalunya de Pere To-mich. Vegeu E FREEDMAN: Els orígens de la servitud..., op. cit., pp. 214-219.

58 A. RIERA: «El bisbat de Girona...», art. cit., pp.178 i 198.59 Sobre això, vegeu F. FlTA: «Lo papa Benet XIII y los pagesos de remensa. Abolició dels

mals usos intentada per lo rei d'Aragó don Joan i la reina dona Maria de Luna», La Renaixensa.Revista catalana de literatura, ciencias i arts, any V-II (1875), pp. 11-16, 81-85 i 122-130; A.L. JAVIERRE: Maria de Luna, reina de Aragón, CSIC, Madrid: 1942, doc. 87, p. 255. A. RIERA:«El bisbat de Girona...», art. cit., pp. 185-188 i doc. 4.

60 La reina manifestà que no la movien interessos econòmics, sinó la intenció legítima derestaurar la pau i la tranquil·litat al camp: «per foragitar e exterpar diverses inconvenientsqui'S són seguits d'aquest fet e s poden seguir, per indegudes opressions que moltes de vegadessón stades fetes a mà de les dites males servituts, de què'S són fetes nafres, morts, bandos ealtres grans mals»; A. RIERA: «El bisbat de Girona...», art. cit., p. 186.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


pecuniaris61. Un exemple de les forces contradictòries que el programa de recupera-ció del patrimoni reial desfermava entre la pagesia, es troba en la negativa dels cam-perols de remença de Llançà («homines redemptionis seu de remença ac proprios etaffocatos») de capbrevar les possessions, censos i serveis, i de prestar l'homenatgede fidelitat a l'abat de Sant Pere de Rodes. El moviment dels remenees, que va tenirlloc l'any 1404, dos anys després de la incorporació del comtat d'Empúries a lacorona, no va ser acollit favorablement pel monarca: l'any 1405 el rei donà la raó al'abat i condemnà els pagesos a procedir a la capbrevació62.

La percepció de desordre social del camp va incrementar-se entre els senyors cata-lans, els quals iniciaren, des del mateix moment de l'entronització de la nova dinastiacastellana, una dura ofensiva parlamentària. L'aristocràcia aprofità el canvi de dinastiai les dificultats inicials del nou sobirà per a arrencar-li, a les corts de Barcelona de1412-1413, un seguit de mesures legislatives que intentaven posar ordre en el camp,refermar els drets dels propietaris directes i frenar l'estat d'anarquia63. La constitució«Com a molt entenents» no s'adreça especialment als remenees, però indica unestat d'extrema agitació i violència latent de lasocietatrural. Els camperols s'oposavenfrontalment a les causes emfitèutiques menades pels jutges senyorials, que finalitza-ven sovint amb el decomís de les terres per part dels senyors, i resistien les execucionsjudicials instades pels creditors, que solien tancar-se també amb el seu embargament64.Cal recordar que després dels pogroms de 1391, la majoria dels creditors dels camperolsja no eren jueus, sinó famílies de la burgesia urbana que, amb una encertada gestió delcensal i el debitori a curt termini, teixien la teranyina de deutes on quedava atrapada lapagesia. Davant l'expropiació de les terres, els pagesos proferien amenaces contra elsnous possessors, depredaven els fruits de les collites que consideraven seves i —fent úsd'elements simbòlics— plantaven creus i excavaven fosses en senyal de possessió65.

61 Davant el caire revolucionari que prenia el procés assembleari de la pagesia, el rei haviarevocat el febrer de 1401 tots els sindicats, prohibint les reunions espontànies de camperolssense la presència d'oficials reials i restringint la temàtica a debatre al rescat de les jurisdic-cions; A. RIERA: «El bisbat de Girona...», art. cit., p. 183; M.T. FERRER I MALLOL: «El patrimonireial i la recuperació dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la fidel segle XIV», Anuario de Estudios Medievales, 7 (1970-1971), p. 427.

62 M. T. FERRER I MALLOL: «Llançà, senyoriu del monestir de Sant Pere de Rodes en elssegles XIV-XV», a II col·loqui d'història del monaquisme català, Sant Joan de les Abadesses,1972, Abadia de Poblet:1972, p. 225.

63 El context i el desenvolupament d'aquestes corts han estat estudiades per J. SoBREQUÉS:«El pactisme en l'origen de la crisi política catalana: les Corts de Barcelona de 1413», a LesCorts a Catalunya, Generalitat de Catalunya, Barcelona:1991, pp. 79-85.

64 Cortes de los antiguos reinos..., op. cit., vol. XI, pp. 226-227.65 «De fet o de paraula no dupten a fer manasses, per les quals a los fruyts per provisió

celestial als camps donats destruir o aquells camps en moment dels dits fruyts despoblar edespullar no dubten, o fosses, creus o altres senyals mort designants en los dits camps fere posar assagen»; Cortes de los antiguos reinos..., op. cit., vol. XI, pp. 226-227.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


La constitució facultava les autoritats per a perseguir els pagesos delinqüents com aforagitats de pau i de treva, declarant que no podien trobar refugi en cap indret deCatalunya de la jurisdicció reial o baronial. Una segona constitució, «Als scàndolsvia precloents», intentava frenar el frau dels traspassos del domini útil sense el co-neixement i l'autorització dels propietaris directes i afegia a les penes habituals la depagar doble lluïsme66.

El moviment remença va rebre un nou impuls quan Alfons el Magnànim va rescatarel programa de redreç del patrimoni reial del punt mort en què es trobava i, novamentamb el concurs dels pagesos, reinicià la recuperació de rendes i senyories. Al Parla-ment de Barcelona de 1416, els braços intentaren convertir en greuge la protecció isalvaguarda que el rei oferia als habitants dels termes que volien retornar a la corona.A les corts de Sant Cugat del Vallès de 1419-1420 protestaren expressament perquèels oficials reials incloïen pagesos de remença en els sindicats que havien de recaptarels diners de les lluïcions67. La primera ofensiva del Magnànim per a recuperar elpatrimoni alienat va haver de temperar-se a les Corts de 1421-1423, quan la reinahagué de transigir davant els braços nobiliari i eclesiàstic per obtenir el subsidi,però el camp català vivia immers en un clima molt enrarit. L'increment de la tensióanava acompanyat d'un empobriment real de les condicions de vida d'àmplies capesdel camperolat, com a conseqüència de la duresa senyorial, la sobrecàrrega fiscal i elcost de les redempcions jurisdiccionals. De la documentació privada que ens haarribat es desprèn que, en el primer quart del segle XV van ingressar en la servitudmolts més camperols que no pas en van sortir68. Les condicions de vida dels camperolseren força més dures a les contrades muntanyenques que no pas a les terres planes.La situació era especialment greu a la Vall d'Hostoles, on la població va experimentaruna forta caiguda i la manca de recursos no permetia als pagesos pagar les pensionsdels censáis. En aquesta conjuntura adversa, Alfons el Magnànim pressionà els credi-tors el mes de febrer de 1427 perquè els concedissin una moratòria69. Les especials cir-cumstàncies del món rural a la Garrotxa, la Selva i les Guilleries són a la base de la futuraaparició, a les terres de la Muntanya gironina, de l'epicentre de la revolució pagesa.

Els primers anys de la dècada de 1430 marquen l'apogeu de la pressió dels senyorssobre la Corona per tal de conservar la iniciativa i el control del conflicte agrari. Ales corts de Tortosa de l'any 1429, presidides per la reina Maria com a lloctinent del

m Ibidem, vol. XI, pp. 226-227.67 «Com per vós e officials vostres sien stades dades licencies a alguns vassalls de fer sindicats

e manleutes de monedes, e forçats vassalls propris o de remenses»; ibidem, vol. XII, p. 75.68 Pot servir d'exemple la gestió del patrimoni rural dels Farners, castlans de Santa Coloma

de Farners (la Selva) en aquest període. Fins a la dècada de 1430, l'arxiu d'aquesta famüiaconserva un elevat nombre de capbrevacions i homenatges, mentre que els enfranquimentssón realment escassos; E GlFRE iS. SOLER: Els Farners: vassalls de senyors i senyors de pagesos,Centre d'Estudis Selvatans, Santa Coloma de Farners:1996.

69 A. RIERA: «El bisbat de Girona...», art. cit., p. 192 i doc. 5.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Magnànim, els eclesiàstics, els nobles i els patricis van presentar al monarca un projec-te legislatiu que reflectia fidelment el punt en què es trobava la qüestió agrària aCatalunya70. Els «Capítols de Justícia» de l'any 1429 constitueixen un veritableprograma conservador, on confluïen els interessos dels senyors alodials i dels jurisdic-cionals. Un primer bloc de capítols demanaven al rei que es declarés perfecte en elsterrenys civil i criminal els drets jurisdiccionals dels senyors dels castells termenats,fora dels casos de pena de mort i mutilació de membres, i que en conseqüència esllevés a la corona la facultat d'autoritzar sindicats i d'autoritzar la recaptació detalles i altres imposicions a les comunitats vilatanes dels termes castráis71. El capítolXXIV, intitulat significativament «Que los pageses de reemença e altres visquen axícom han acustumat de viure e que no hagen facultad de ajustar-se ne proclamaraltra llibertat», contenia l'al·legat més dur en contra dels intents emancipadors de lapagesia servil i posava de manifest l'existència d'un moviment molt considerabled'opinió al camp. Segons els senyors, «alguns sediciosos e concitadors de pobles»,amb doctrines estranyes («fingint e pretenent haver títols de París e de Roma»)incitaven a l'abolició de les servituds72. Després de fundar la legalitat de la remençai els mals usos en les lleis positives del regne, els braços proposaven al rei una consti-tució que vedés perpètuament als pagesos «provocar llibertat alguna de les servitutse usos dessús dits, ans hagen a viure sots la condició, stament, servituts e ussos en lapossessió dels quals o de les quals vuy se troben» i castigués amb presó perpètuatots aquells que es reunissin per a aquest fi. Un darrer grup de capítols preteniaenfortir els drets dels propietaris directes sobre la terra, obligant els camperolsemigrants a treballar les terres que posseïen en alou dels senyors i a reconèixer totesles prestacions i serveis, remença inclosa, o bé avendre-les apersones no prohibides,és a dir, que no fossin eclesiàstics i cavallers; en cas contrari, serien desposseïts delsseus béns i restituïts a llurs senyors directes73. Un altre capítol establia que, en el casde restitució de les masies, els camperols havien de deixar a la disposició dels senyorsles bótes i els vasos de fer vi74. Amb la intenció d'obligar els conreadors a residir ales explotacions, els propietaris directes s'atorgaven també la facultat de nomenarun jutge especial per a declarar si els pagesos podien viure de llurs possessions i per

70 Cortes de los antiguos reinos..., op. cit., vol. XII, pp. 334-365.71 «Que tot castell termenat haia tota jure dicció civil» (cap. XI). «Que en los dits castells

termenats no^y hage batle reyal, ans la juredicció criminal hage ésser regida per lo veguer»(cap. XIII). «Que en los dits castells termenats lo senyor rey no puixe atorgar licencia deaiuntar-se» (cap. 14). «Que los dits castells lo senyor rey nol-s puixa atorgar imposicions»(cap. XIX); Cortes de los antiguos reinos..., op. cit., vol. XII, pp. 340-345.

72 Ibidem, vol. XII, pp. 349-350.73 Sobre aquesta qüestió vital, el braç militar puntualitzà «que^y sia anadit que ultra les

coses damunt dites los de reemença hagen a reembrelurs persones»; ibidem, vol. XII, p. 371.74 El braç militar pretenia que els camperols lliuressin també als senyors «los scrinys a

tenir blat e los truylls aptes al fet del oli»; ibidem, vol. XII, p. 371.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


tant «fer foch e estada». Si la sentència era favorable al senyor, el pagès restariaobligat a residir al mas encara que als capbreus no consti la seva condició d'homeafocat. Finalment, el capítol XLIII demanava elevar al rang de constitució els costumslocals que entenien unides permanentment a la gleva del mas, i per tant posadessota el control del propietari directe d'aquell, les peces de terra adquirides pel titulardel domini útil un cop transcorreguts trenta anys.

D'aquest conjunt de reivindicacions senyorials, que els braços presentaren nova-ment a la consideració del rei ales següents corts de Barcelona (1431)7S, sols acon-seguiren la constitució «Commemorants», confirmada pel rei el 29 de maig de 1432a canvi d'un donatiu de 80.000 florins76. La nova constitució tenia un àmbit d'aplicacióuniversal perquè s'adreçava als «homes de reemença e no de reemença». A més derenovar els acords de les corts anteriors, i en particular la constitució de l'any 1413,disposava la immediata recuperació pel propietari directe del domini útil de les terresdel mas, al cap d'un any d'haver estat abandonades pels pagesos de remença. Esposava un èmfasi especial en la qüestió dels títols dels béns, perquè s'obligava elspagesos a restituir els documents probatoris del domini útil o, en el cas de no conser-var-se, a declarar sota jurament que no existien. Així mateix, la constitució declaràque els camperols que fossin requerits per llurs senyors amb carta o crida pública enel termini d'un any, i no retornessin al lloc de partida, podien ser perseguits pelsveguers amb clam de pau i de treva com a malfactors.

La via del sindicat í de l'audiència regia

La legislació repressiva aprovada a les Corts, immediatament abans que el rei aban-donés definitivament Catalunya, empitjorà la situació social del camp català. Seria,tanmateix, la darrera constitució que els senyors aconseguirien de la Corona durantmig segle. L'agitació agrària va experimentar un canvi qualitatiu a la Catalunya Vellaa partir de 1445, quan la monarquia reprengué les gestions per activar la lluïció deles jurisdiccions empenyorades, encomanant la tasca revisionista de l'statu quo juris-diccional a Pere Besalú, secretari i conservador del patrimoni reial77. L'impuls delslluïsmes jurisdiccionals en una escala desconeguda des dels temps del rei Martí noresponia únicament a les necessitats financeres de la Corona, sinó també a una pe-

75 Ales corts de 1431 els braços van afegir el capítol «Dels delmes e altres drets de expletso blats», que pretenia convertir en universal i obligatori el sistema de pagar els delmes, lesprimícies, les tasques i els agrers en garba; ibidern, vol. XVIII, pp. 197-198.

76 J. VICENS VIVES: Els Trastàmares (segle XV), Vicens Vives, Barcelona: 1988, p. 123.77 Entre 1445 i 1453 uns trenta pobles de l'Empordà estaven en litigi contra els seus senyors;

S. SOBREQUÉS: «L'alta noblesa del nord de Catalunya», a S. SOBREQUÉS i J. SOBREQUÉS: Laguerra civil catalana del segle XV. 2/La societat catalana durant el conflicte, Edicions 62, Bar-celona:1973, pp. 36-37.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


remptòria necessitat política. Es altament significatiu que Alfons el Magnànimemprengués el gir decisiu de la seva política agrària qüestionant en primer terme, ifrontalment, l'equilibri de poders existent al camp català, la ruptura del qual eraimprescindible per avançar en la solució del plet social. La reintegració de les jurisdic-cions a la Corona ensorrava les pretensions del baronatge d'aconseguir la plenajurisdicció civil i criminal, tal i com es va plantejar als capítols de justícia dels anys1429 i 1431, i obria una via que havia de conduir, necessàriament, a la qüestió remença.L'acció debel·ladora dels mals usos, empresa tot seguit per l'elit remença, lluny d'optarper l'acció revolucionària es decantà per la via judicial. Si els pobles podien lluir lesjurisdiccions acudint al tribunal del rei, per què no utilitzar el mateix camí per allibe-rar-se dels mals usos, fent ús dels mateixos mètodes i instruments, és a dir, delsindicat i els «talls»? En contrast amb la cautela mostrada enfront del movimentsindical de començament de segle, aquesta vegada la corona no s'atemorí i recone-gué l'existència d'un moviment adreçat específicament a l'emancipació dels vinclesservils. A partir de l'any 1447 la reina autoritzà els homes propis i sòlids per aplegar-se, elegir síndics i fer talles per a recollir diners, no tan sols als llocs reials sinótambé als de jurisdicció baronial, que eren la majoria. La nova de les congregacionspageses fou rebuda pels braços de les corts catalanes amb gran alarma. A la sessiódel 8 d'abril de 1448, van presentar un greuge relatiu a les reunions remenees: «ítem,plàcia a vos, senyora, sobreseure en manar sobreseure per spai al menys de sis mesosen qualsevol causes e processos de luïcions fets e fahedores, e per lo dit tempssobreseure e no permetre per via alguna als homes propis de poder-se ajustar per loperill que se'n poria seguir.»78 La llicència de les corts de Barcelona sense cap acordsobre el subsidi (11 de maig de 1448) activà l'entesa de la Corona amb els camperols.El mes de juny de 1448 quatre síndics del bisbat de Girona oferiren a la reina, ennom de les universitats subjectades alluïsme, el pagament conjunt de 64.000 florinsper la intervenció de la Cort en l'assoliment de llurs reivindicacions. Els artífexs dela negociació foren els notaris Jaume Serolí i Miquel Ombert, de Vic i Girona, respec-tivament. Com ha afirmat Santiago Sobrequés, la qüestió de la remença i els malsusos, que està íntimament relacionada amb la de les lluïcions jurisdiccionals, formavapart de les negociacions i no va trigar gaire a merèixer l'atenció del rei79. L'I de juliolde 1448, Alfons el Magnànim confirmà les disposicions de la reina Maria i atorgàuna autorització general als pagesos per aplegar-se i crear sindicats. La transcenden-tal provisió capgirava totalment el pronòstic del conflicte, perquè legalitzava lesreunions dels homes propis i les encarrilava definitivament per la via tradicional delsindicat. El rei donava llicència als pagesos «dictorum vulgaríterpropríí et solide sívede redimençia, qui sub íugo solídatís et multíplícís servitutis diversorum preiatorum etalíorum ecclesíastícorum atque baronum, mílítum et alíarum personarum postí estís,

78 Cortes de los antiguos reinos..., op. cit., vol. XXI, p. 347.79 S. SOBREQUÉS: «La política remença...», art. cit., p. 19.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


guí malí usus vulgaríter nuncupatur de remença», perquè es poguessin congregar enun nombre no superior a cinquanta homes —sempre amb la presència d'un oficialreial— «pro tractando de libértate et inmunitate predíctorumjudícíalíter seu per Justi-cíam, seu alias modo lícito, legítimo et honesto obtinenda»w. Els sindicats així consti-tuïts podien nomenar síndics que els representessin davant la justícia reial, signarconcòrdies, imposar talles, distribuir les imposicions per focs i embargar béns delscontribuents morosos. A canvi els camperols prometien al rei un donatiu de 100.000florins. Així mateix, el rei ordenava als seus oficials que donessin suport a l'acciódels síndics i exigia als senyors jurisdiccionals de no impedir el dret de reunió, obli-gant-los a signar un compromís de no maltractar els pagesos; tot això sense perjudicidels homenatges i sagraments que no entenia disminuir ni perjudicar de cap manera.El 16 de gener de 1449 la reina Maria féu pregonar un edicte requerint «tots loshòmens de remensa e qui són retinguts sota servitud de mals usos» a pagar un tallde tres florins per foc per a fer front a les despeses del plet que s'albirava81.

En sis mesos el capteniment de la monarquia respecte de les reivindicacions pageseshavia experimentat un viratge fonamental. En reconèixer l'existència d'una litis, laCorona reconduïa cap a l'esfera judicial la solució del conflicte agrari, limitant l'objec-te de la controvèrsia al fet de la remença i dels mals usos i deixant de banda altresreclamacions. El programa de la monarquia Trastàmara era essencialment reformadori no qüestionava cap element fonamental del règim social i econòmic vigent al campcatalà. Tampoc no afegia res de nou als projectes ja existents de bescanvi de lesservituds per rendes en diner, que foren elaborats durant els regnats de Joan I iMartí l'Humà. Tanmateix, en erigir-se ell mateix en jutge suprem i descartar larecercade suports externs per a l'abolició de les servituds, com ho havien intentat els esmen-tats monarques a la cort pontifícia d'Avinyó, Alfons el Magnànim afirmava els dretsde sobirania de la Corona82. Per això la qüestió agrària, tot i el seu contingutbàsicament social, era també una qüestió política i l'oposició a la política reial nofou encapçalada per un partit de propietaris sinó pel bloc integrat pels grans senyorsjurisdiccionals laics i eclesiàstics, que eren alhora els principals propietaris directes83.Amb el suport de la Diputació del General i del Consell de Cent barceloní, elsbarons catalans van obstruir permanentment la tasca dels síndics remenees. En un

80 J. VICENS VIVES: Historia de los remensas..., op. cit, p. 51.81 S. SOBREQUÉS: «La política remença...», art. cit., pp. 11-39.82 Per als consellers reials, la mediació en el conflicte agrari era un afer de regalia. El rei

estava obligat a impartir justícia, com va escriure el monarca als consellers de Barcelona el 29de febrer de 1449: «e en ésser administrada justícia, per exhibició de la qual són constituhitslos regnes e senyories, e que axí egualment sie tratat lo pobre com lo rich e lo chich com logran»; F. CARRERAS CANDI: La ciutat de Barcelona, a Geografia General de Catalunya, Ed.Albert Martín, Barcelona:1912-1918,p. 504.

83 El caràcter polític del conflicte remença també ha estat copsat per F. GARCIA-OLIVER:«Estructura agrària...», art. cit., p. 59.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


memorial que van presentar a lareina lloctinent, els diputats van denunciar el caràcterrevolucionari de la tasca dels síndics, erigint-se en defensors de la llei i l'ordre idenunciant els objectius radicals del moviment camperol, que era presentat siste-màticament com a subversiu84. Per això els dirigents camperols negaren la legitima-ció de la Diputació del General per a intervenir en el conflicte i en denunciaren laparcialitat i manca de representativitat85.

El conjunt de mesures adoptades per la monarquia en els anys 1448 i 1449 i lesque, a pesar dels dubtes i les vacil·lacions, vindrien a continuació, van atorgar a lacasa reial un ascendent ferm sobre el moviment camperol que li seria decisiu en elfutur. La legalització dels sindicats remenees provocà una onada d'entusiasme alcamp, sobretot al bisbat de Girona, que emergia com el nucli director i més benorganitzat de la lluita abolicionista. Els retòrics preàmbuls de les actes de constituciódels sindicats gironins, alguns dels quals ens han pervingut, mostren fins a quinpunt els plantejaments emancipadors d'arrel bíblica i evangèlica, basats en el conceptede radical igualtat del gènere humà que es derivava del sacrifici de la creu i del baptis-me, suplantaven les argumentacions tècniques, molt més sofisticades, dels juristes ipenetraven amb força als medis rurals86. Tanmateix, caldria interrogar-nos fins aquin punt determinats sectors de la pagesia es van resistir a la políticareial i particular-ment a la provisió de la reina lloctinent que imposava el tall de tres florins per foc,que de fet afegia noves exaccions a l'elevada càrrega fiscal queja suportava el campcatalà i s'allunyava de les seves pretensions d'emancipació absoluta. Sembla que elshomes propis i afocats, la condició remença dels quals no constava expressamentals contractes i capbreus, es resistien a la integració en els sindicats i a la satisfacciódel tall, al·legant diferents causes d'exempció. A la vegueria de Barcelona, on ladefinició de la condició remença de molts camperols era dubtosa, la reina Maria vanotificar al veguer, Joan de Sabastida, que considerava compresos en el tall tots elshomes propis, solius i afocats «no obstant que en las cartas que mostren no sia fetamentió de la intestia, cugucia e exorchia»87. De fet, si el moviment sindical i la recap-tació del donatiu avançà ràpidament va ser gràcies al suport decidit de l'administració

84 «Aixequen els pobles amb sediciosos scàndols y predican la llibertat dels pagesos yabollició de juraments y homenatges; (...) diuen, divulguen y publiquen que no seran méstenguts ja els dits pagesos a pagar censos i altres servituds»; J. PELLA Y FORGAS: Historia delAmpurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Catalunya, Au bert Impres-sor, Olot: 1980, p. 667.

85 «Que no pagaran els tributs de la Diputació perquè tindrien el govern a llurs mans,escollint un, dos o tres diputats del General perquè ells són més que tots els altres staments»;ibidem, p. 667.

86 Sobre el contingut de les actes dels sindicats, vegeu E FREEDMAN: Els orígens de la servi-tud.., op.cit, pp. 210-214 i 247.

87 E. HlNOJOSA: El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña durante la edad media,Librería General de Victoriano Suárez, Madrid: 1905, p. 302.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


reial. A la fi de 1449, prop de 23.000 llars pageses s'havien integrat en els sindicats iel rei havia rebut uns 36.000 florins. Les nòmines de contribuents elaborades enaquest període van servir posteriorment de punt de partida de la tasca del GranSindicat Remença que es constituí per a fer complir les clàusules pecuniàries de lasentència arbitral de Guadalupe de 1486. Els dirigents sindicals van creure que elmoment era prou oportú i van formalitzar a l'audiència reial una demanda contraels senyors per obtenir la sentència d'abolició dels mals usos. Admesa la demanda,la reina va citar públicament la part demandada —els propietaris directes— el 21 degener de 1450, la qual cosa va obrir una profunda esquerda entre els senyors, perquèmentre que els petits propietaris es van mostrar en general disposats a seguir la viajudicial, els barons no van reconèixer l'existència del plet i es van negar a respondrea les requisitòries reials. El clima d'alta tensió al nord de Catalunya va provocaresclats de violència, com els intents de rebel·lió dels pagesos d'Osona, a Gurb, il'enfrontament de dos bàndols de camperols vallesans a Sant Andreu de Palomar.Aquest incident, que va tenir lloc el 25 de febrer de 1450, va inquietar molt elsconsellers de Barcelona, els quals advertiren la reina «que assò són primicias de totmal, car après del tro ve la gran pluja»88. La situació al migdia del riu Llobregat ésmolt desconeguda, tot i que algunes dades —com l'anada de l'escrivà de la DiputacióJaume Safont a Piera, el mes de desembre de 1448, per l'afer remença— indiquenque el malestar havia arribat també a aquells territoris89.

A partir de 1450, la conducció del plet agrari va dependre de les cada vegada mésdifícils relacions del rei amb els estaments del Principat. La reina esperava obtenir de lesCorts inaugurades a Perpinyà, la primavera de 1450, un important ajut econòmic pera les guerres italianes del seu reial consort. Tot just obertes les sessions, els braços vanrecollir les protestes de la Diputació del General de Catalunya sobre l'afer remençaen forma d'un greuge solemne («com a hoïda de la dita Cort sia novellament perven-gut que per exequtar cert dotzè [tall] imposat als hòmens de remença e de mals usosasserts se fassen alguns enantaments e greuges, e en lo procés iniciat a instància delsasserts síndichs dels dits hòmens se fan algunes assignacions e procehiments...»),que feia recaure el fracàs de les negociacions parlamentàries sobre els mals consellersdel rei90. El novembre de 1452 les Corts oferiren un subsidi de 400.000 florins i, peraconseguir-lo, els reis van sobreseure temporalment el plet remença almenys dues ve-gades. Els propietaris directes aprofitaren les crides públiques, que renovaven l'obli-gació de prestar sagraments i homenatges, per a recuperar les posicions perdudes.

La llicència de les Corts de Perpinyà el mes d'octubre de 1453, sense l'anhelatacord sobre el subsidi, deixà el camí obert a la Corona per a emprendre mesures

88 Rúbriques de Bruniquer, 2, pp. 298-299.89 J. M. SANS I TRAVÉ (dir.): Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Volum I, anys 1411 a

1539, Generalitat de Catalunya, Barcelona:1994, p. 108.90 Cortes de los antiguos reinos..., op. cit., vol. XXII, p. 205.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


molt més enèrgiques i doblegar l'oposició dels braços. El mes de novembre delmateix any el nou lloctinent general del Principat, el cavaller Galceran de Reque-sens, seguint instruccions precises de la cort napolitana, va suspendre les eleccionsdels consellers de Barcelona i va lliurar el govern de la capital de Catalunya al partitantioligàrquic de la Busca. Amb aquest acte de força el rei esperava alterar l'equilibripolític de les Corts, que van ser convocades a la ciutat comtal l'octubre de 1454, idecapitar l'oposició dels estaments dirigents del Principat encapçalada per Barcelona.Com va copsar Santiago Sobrequés, les Corts de 1454-1458 corresponen a un períodedemocratitzant, car hi van assistir —gràcies al suport del municipi buscaire— ungran nombre de petites viles rurals de reialenc, que mostraven clarament el noumapa polític provocat per les redempcions del patrimoni reial, particularment alnord de Catalunya. El desenvolupament tan conflictiu de les darreres Corts delregnat d'Alfons el Magnànim era la translació al nivell institucional de les diferènciesinsuperables que separaven el rei de les classes dirigents catalanes i que conduirienfinalment a la guerra civil. Els greuges elaborats per les Corts es feien ressò del'estat d'extrema agitació i desordre en què, segons els braços, s'havia precipitat elPrincipat per culpa de l'autoritarisme monàrquic, l'incompliment de les lleis i lapassivitat del tron davant dels moviments de contestació social que prenien un caireclarament subversiu91. Diversos greuges es referien a la qüestió agrària. Un dels mésdurs (-«Súper homíníbus de redímentía») denunciava les actuacions de la Corona enel plet agrari per ser contràries a les constitucions («moltes provisions e rescritsmolt contràries e totalment contràries a mols usatges de Barchinona, constitucionsde Cathalunya, capítols de cort, usances e consuetuts e altres leis e drets de la terra»),negava la jurisdicció del rei en el conflicte i demanava la revocació de les provisionsemanades sobre la matèria: «suplica la dita Cort sia mercè Vostra revocar e anullar onullas declarar totes qualsevol provisions, anantaments, processos e qualsevol actesen lo dit negossi fetes e fets». La part més ofensiva de l'exposició era la denúncia deldonatiu secret dels 100.000 florins («e entre lo senyor rey e los ditspajesos és stadafeta certa avinença o empraniment, segons se diu, que donant ells al senyor rey centmília florins fosen desliurats de les dites servituts e senyoria») que, segons els braços,bastava per a desqualificar la política reial malgrat l'aparença de legalitat («prenentsobre açò certes maneras e colors de justícia»)92. Alfons el Magnànim, tanmateix,no compartia el mateix pronòstic ni tenia la mateixa percepció del problema. El 4d'octubre de 1455 féu publicar una sentència interlocutòria, que condemnava elssenyors per contumàcia i suspenia provisionalment la remença i els mals usos finsque aquells no responguessin judicialment a la demanda dels pagesos93. Després de

91 Sobre el desenvolupament de les corts i en particular els greuges, vegeu S. SOBREQUÉS:«Los orígenes de la revolución catalana del siglo XV Las Cortes de Barcelona de 1454-1458», Estudios de Historia Moderna, II (1952), pp. 3-96.

92 Cortes de los antiguos reinos..., op. cit., vol. XXIII, pp. 231-252.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


noves vacil·lacions, el 9 de setembre de 1457 el rei va confirmar la sentencia interlocu-tòria, revalidà la suspensió provisional de la remença i els mals usos i restituí plena-ment la llibertat als camperols, com a mesura de força per obligar els senyors aprendre part en el plet. Les noves disposicions de la Corona foren immediatamentpregonades per ordre del lloctinent general, Joan de Navarra, el 27 de juny de 145894.A partir d'aquell any les comptabilitats senyorials enregistraren el cessament totalde la satisfacció dels mals usos, segons es troba als registres de l'Almoina del Pa deGirona o als protocols notarials de Sant Boi de Llobregat95. Quan Alfons el Magnà-nim morí poc temps després a Nàpols, els pagesos podien ben creure que llursdemandes havien obtingut una victòria gairebé completa.

Les guerres camperoles de 1462 í 1484

Joan II continuà la política traçada pel seu germà i va mantenir en vigor la suspensióde la remença i els mals usos. De la seva cancelleria s'expediren diferents ordres alsoficials reials i als senyors que insistien sobre la validesa dels decrets d'Alfons elMagnànim96. El príncep Carles de Viana, actuant com a lloctinent general del seupare, també expedí un decret que renovava els termes de la sentència interlocutòriade 145597. La Corona, tanmateix, va ser incapaç de forçar els senyors a pledejar i detreure el plet del punt mort en què es trobava, com tampoc d'avançar en el cobramentdels 64.000 florins que els remenees devien a la cort. La solució judicial, tal coml'havien plantejada els consellers del rei Alfons, era inviable des del punt de vista

93 Per a Santiago Sobrequés era evident la relació directa de la sentència de 1455 amb lesgreus dificultats de la Corona per a obtenir una pròrroga de la data del retorn del rei a Ca-talunya, que era la condició imposada pels braços per a concedir el subsidi de 400.000 florins;vegeu S. SOBREQUÉS: «La política remença...», art. cit., pp. 33-34.

94 «Per ço lo dit senyor rey de Navarra, loctinent general damunt dit, volent-se conformarab la voluntat del dit senyor rey e per exequció de aquella, a gran instància e requesta delssíndichs dels dits pagesos, sospèn e interdiu ara de present les servituts que-ls dits senyorspretenen e dien haver sobre los dits pagesos, ço és, de redempció de persones, de exorquia eintestia e cugucia e de àreina e de entrades e ferma de espoli volents, fins per los dits senyorsla dita lur contumàcia sia purgada o en altra manera hi sia per sa magestat proveït»; J. CoROLEU:El Feudalismo y la servidumbre de la gleba en Cataluña: ensayo histórico-jurídico, Imprenta yLibrería de Vicente Dorca, Girona: 1878, pp. 63-65.

95 Rosa LLUCH: «Remenees redimits...», art. cit., p. 880.96 J. VlCENS VlVES: Historia de los remansas..., op. cit., p. 62. La reina Joana Enríquez també

va revalidar les disposicions reials sobre el conflicte agrari, dictant dues provisions que mante-nien la suspensió dels mals usos i obligava els pagesos a pagar els censos i les tasques; vegeuN. COLL JULIÀ: Doña Juana Enríquez, lugarteniente real en Cataluña, 1461-1468, CSIC,Madrid:1953, vol. II, pp. 290-292.

97 J. VICENS VIVES: Historia de los remensas..., op. cit, pp. 62 i 68.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


jurídic i polític, perquè emparats per les constitucions els senyors mai no van admetrela legalitat de la demanda ni van reconèixer el rei com a jutge competent.

La duplicitat de poders existent a Catalunya amb motiu de l'empresonament delpríncep Carles de Viana obrí una nova situació política en la qual els remenees vanser l'objecte de propostes diferents per part de les dues institucions rivals, la monar-quia i la Diputació del General. Mentre que la Corona perseverava en la seva posiciótradicional, els diputats i el consell assessor van assumir la direcció de la qüestiócamperola a través d'un arbitratge que s'obrí pas molt dificultosament i que finalmentno va reeixir perquè la major part dels pagesos dirigits per Vern tallat es decantarenpel partit reialista. S'ha perdut el text de la sentència arbitral, que es promulgà aBarcelona el 8 de juny de 146398. El seu contingut essencial es coneix per l'actad'una concòrdia preliminar, que va ser pregonada a Vic el 29 de maig de 1462, en elsmoments més incerts de la revolta agrària". Segons l'esmentat document, els repre-sentants dels senyors es mostraren inicialment d'acord en l'abolició de la remença iels mals usos («sien lavats remença de hòmens e de fembres, intestia, cugucia,exorquia, àreia, ferma d'espoli»), sempre que es pugui fer amb certes condicions igaranties. La intestia, l'eixorquia, la cugucia i la ferma d'espoli es mantenien encasos excepcionals i la seva taxació es limitava a dos sous sobre el valor en lliuresdels béns mobles dels pagesos100. La remença forçada i l'àrsia desapareixien a canvid'indemnitzacions pecuniàries101. Els senyors admetien la relaxació de les prestacionsde treball obligatori (joves, batudes, llaurades, femades, tragines, podades, veremadesi cavades), condicionant el seu consentiment a la quantia de la indemnització. Algunsdrets que també foren reclamats pels pagesos, com el de la primera nit i l'obligaciódels fills dels pagesos de servir el senyor sense paga, no van ser reconeguts pelssenyors atès el seu caràcter deshonest i infamant102. Els propietaris es van reservar

98 Ibidern, pp. 88-97; C. FORT MELIÀ: «La Diputación de Cataluña y los payeses de remensa:la sentencia arbitral de Barcelona», a Homenaje a Jaime Vicens Vives, Barcelona: 1965, vol. I,pp. 203-226.

99 E. HINOJOSA: El régimen señorial.., op. cit., pp. 361-374.100 La intestia es limitava als casos que el pagès morís intestat i sense fills i néts; l'eixorquia

únicament tenia vigència per als pagesos que morissin amb més de trenta anys i sense haver-se casat i no podia exigir-se si el pagès no havia contret matrimoni a causa d'una malaltiaincurable; la cugucia i la ferma d'espoli només es podien exigir quan el senyor donava expres-sament béns al pagès per a constituir-los en dot; en tots aquests casos, els senyors podiencobrar els mals usos sobre els béns mobles dels tinents, a raó de dos sous per lliura.

101 Làrsia es relaxava totalment. Sobre la remença forçada, es pactà que «de gràcia sia remesae relexada ab alguna deguda compensació, la qual compensació és remesa als senyors deconsellers e consell de Barchinona e deputats e consell lur del Principat de Cathalunya».

102 Sobre el primer, els senyors declararen que «no saben ne crehen que tal servitut sia en lopresent Principat ni sia mai per algun senyor exhigida; si així és veritat com en lo dit capítolés contingut, renuncien, cassen e anullen los dits senyors tal servitut com sie cose moltinjusta e desonesta».

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


per a una ulterior concordia la resposta sobre algunes prestacions que els pagesostambé van presentar amb la finalitat d'obtenir la seva abolició103. Dues clàusules—molt favorables als camperols— impedien als propietaris directes de renovar elsvincles servils sobre masos enfranquits aprofitant nous establiments, i es permetiaals camperols que havien pactat redempcions particulars de servituds a canvi decensos perpetus de beneficiar-se de la concòrdia i permutar els esmentats censosper indemnitzacions104. Els senyors prou que vetllaren per excloure els drets jurisdic-cionals de la controvèrsia i aconseguiren deixar-ne fora de la concòrdia alguns demolt dubtosos, com les obres de castells enderrocats i el dret de la mesada del vi,que posteriorment la sentència arbitral de 1486 va anul·lar105. En contra de l'opinióde Vicens Vives, segons el qual l'intent de conciliació impulsat per la Diputació eraoportunista i perseguia únicament separar els pagesos moderats del partit reialista,cal valorar positivament alguns dels plantejaments de l'arbitratge que contenia dispo-sicions més favorables als pagesos que la sentència arbitral de Guadalupe106. Algunespoblacions s'hi van acollir, com feren els habitants de la baronia de Centelles l'any1471 en un memorial de peticions adreçat al baró Bonfill de Iudice107. El projecte deconcòrdia de la Diputació del General seria el fonament de la futura solució arbitraldel conflicte agrari, que seria adoptat com a propi per la Corona a partir de 1481, uncop derogada formalment la sentència interlocutòria de l'any 1455108.

A la fi de l'any 1461 el conflicte agrari es va precipitar al nord de Catalunya pelcamí de l'aixecament armat. Aprofitant la debilitat de la monarquia, els senyorsgironins donaren per morta la suspensió de les servituds i començaren a reclamarals pagesos tinents els homenatges i les prestacions senyorials, sense distingir entre

103 Es tracta dels ous xarbots, els pollets d'astor, les cossures, la brocadella, la flassada delcap de casa i el blat d'acapte, que els propietaris van deixar de banda fins «seran per los ditshòmens ben declarades e per los dits senyors enteses».

104 «Moltes cases de pagesos són stades del tot reduïdes de ramença e dels mals usos e totesaltres servituts personals. E après vents en los masos novéis posaïdors no sabents tais reducci-ons e quitatments fossen fets, capbrevant los senyors los dits masos ab los capbreus antichats,han-los tornar subjugar aquells mansos e térras en aquella remença, mals usos e servitutspersonals o altres censos que eren ans de lla reductió e liberació (...). Com molts dels ditsmals usos són reduïts a certa peccúnia en loch dels dits usos, així mateix demanen e suppliquensia levat si'S vulla se prenga en loch de cens, car axí com són impertinents lo dits usos axímatex pretenen e dien ésser en possessió o quasi de no pagar e fer la dita declaració.»

105 Els drets que els senyors consideraven de jurisdicció, i que per tant no van acceptar denegociar, eren el lloçol, el mes de la veda del vi, obres de resclosa i moles, censos de castlanies,guaites i obres de castells enderrocats.

106 E. SERRA RÀFOLS: Femando el Católico y los payeses de remensa. La solución del pleitoagrario en Cataluña, Tipografía Mariana, Lleida:1925, p. 15.

107 J. M. FONT I Rius: «De l'antiga senyoria de Centelles. Les aspiracions d'enfranquimentde les col·lectivitats populars», Centellas, Fiesta Mayor (Centelles: 1966), pp. 41-47.

108 J. M. PONS i GURÍ: «Motivacions jurídiques...», art. cit., p. 281.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


les rendes de la terra i les prestacions que derivaven de les servituds personals i elsmals usos. Això enervà els ànims i es produí un gran aixecament dels pagesos del'Empordà que s'estengué ràpidament pel vescomtat de Bas i els altres territorismuntanyencs del bisbat de Girona. L'alçament camperol recollí la llarga tradiciómilitar del sometent i els pagesos s'organitzaren en capitanies, segons comunicà elbaró de Llagostera el mes de febrer de 1462: «convoquen pobles, fan capitanies, nodubten res dir ni executar.»109 El caràcter subversiu de larevolta, que des del comença-ment desbordà el marc estricte de la lluita contra les servituds per a reclamar l'abroga-ció general de càrregues senyorials, i el gran perill que representava per a la jerarquiasocial, fou copsat immediatament pels propietaris laics i eclesiàstics del bisbat deGirona que s'havien reunit a la capital de la vegueria110. A Barcelona, l'escrivà majorde la Diputació del General, Jaume Safont, escrigué al seu dietari: «Molts pagesoss'eren levats mà armada contra lurs senyors denegant-los pagar censos, delmes ealtres rendes; e anaven per tot Empurdà e altres parts del dit Principat combatentviles e castells, axí com són Castellfollit, Sancta Pau, Banyoles e altres lochs molts.E prenien los cavallers e gentils hòmens, entrant-los per força per lurs cases, e robant-los tots los béns mobles que^y trobaven, axí com són roba, argent, diners, sclaus,sclaves, mules e cavalls, e tot se'n ho portaven, e metien-los groça cadena pel coll estacaven-los a la paret.»111 Les autoritats barcelonines veien la monarquia com ainstigadora de l'aixecament. L'esmentat cronista no s'oblidà d'anotar «que totsaquests excessos feyen aquests pagesos, segons molt e molts d'ells deyen pública-ment, per spatles que havien del rey e de la reyna, qui'ls prometien que si ells ajuda-ven metra lo rey en Cathalunya que d'aquí avant no pagarien censos ne delmes nenegun altre dret a senyor»112. Per això, al pregó dels diputats i consellers de juny de1462, que declarava el rei Joan enemic del Principat de Catalunya, hom va esmentarentre els càrrecs imputables al monarca la seva aliança amb els remenees113.

109 J. VICENS VIVES: Historia de los remansas..., op. cit, p. 72.110 Narració dels esdeveniments de 1462 pel canonge gironí Andreu Alfonsello: «A causa

dels homes vulgarment anomenats de remença, els quals obtingueren una sacrílega peticióde la sereníssima reina Maria, ja fa XIII anys aproximadament, contra els senyors, proclamantla llibertat i pretenint ser absolts de cinc usos o costums, tota la pàtria fou commugada itorbada; els quals, no contents de l'esmentada provisió, fins i tot pretenien ésser exemptsdel pagament de tasques i altres drets eclesiàstics subvertint totalment l'estat de l'Església; iper aquesta causa fou iniciada una guerra crudelíssima en el Principat de Catalunya...»; F.FlTA: LOS reys de Aragó i la Seu de Girona desde l'any 1462 fins al 1482. Col·lecció de actescapitulars escritas per lo doctor Andreu Alfonsello, vicari general de Girona, Estampa Catalanade L. Obradors iE Sulé, Barcelona:1873, p. 4.

111 J. M. SANS I TRAVÉ (ed.): Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484) de Jaume Safont,Fundació Noguera, Barcelona:1992, p. 164.

112 J. M. SANS I TRAVÉ (ed.): Dietari o Llibre de Jornades..., op. cit, pp. 158-159.113 Ibidem, pp. 158-159.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


La revolta dels pagesos gironins va ser àmpliament superada per les circumstànciespolítiques i els continguts específicament socials restaren subordinats a les peremptòri-es necessitats militars i estratègiques dels dos partits enfrontats durant la guerra civil.Per això l'alçament remença de l'hivern de 1462 restà aviat fortament mediatitzat perl'actuació d'un partit reialista —organitzat pel donzell Francesc de Vern tallat entorn dela reina Joana Enríquez assetjada a la força gironina— i degenerà en una llarga contesaque, a la pràctica, convertí el bisbat de Girona en un front intern de la guerra entre lesinstitucions catalanes i el rei. El rerefons social del conflicte al nord de Catalunya féuque, a les terres gironines, la guerra tingués les característiques d'un moviment guerri-ller amb un clar component de lluita antifeudal. Per això el final de la guerra civil no vacomportar la pau social al territori remença. La capitulació de Pedralbes (el 8 d'octubrede 1472) tancà el conflicte polític i militar entre el rei i les institucions, però deixà sensesolucionar el problema agrari, que es trobava en l'arrel del gran alçament camperol de1462 i de la mateixa guerra civil. Tanmateix, per a molts dels coetanis la victòria militari diplomàtica de Joan II sobre les institucions catalanes representava al mateix temps eltriomf de la causa remença. Per això es veié com a imminent la represa del plet intro-duït a l'audiència regia pels síndics dels camperols, l'any 1450, i la publicació de la sen-tència reial que havia d'abolir definitivament els mals usos. Així doncs, quan l'any 1473la senyora Francesca de Rajadell va acordar amb els prohoms de la baronia de Castell-galí (Bages) la reducció dels mals usos i d'altres càrregues senyorials, es va incloure a laconcòrdia la clàusula següent: «Que si per lo senyor rey era declarat ésser nullos [dela remença i els mals usos] los dits hòmens del dit castell se'n puxen alegrar.»114

Per entendre el retard en la liquidació d'un conflicte tan antic, cal considerar elcaràcter persistent de la crisi econòmica que va paralitzar el país durant una llargapostguerra115. De la victòria reial contra les institucions que li havien discutit elpaper d'àrbitre suprem en el conflicte remença, Joan II no va extreure les conseqüèn-cies que podien semblar lògiques, de manera que la monarquia triomfant no valiquidar definitivament les diferències entre senyors i pagesos. L'actitud dubitativadel rei tenia l'arrel en el joc polític i diplomàtic que féu possible el seu triomf, iparticularment la trama d'aliances i pactes que aconseguí de posar sota la banderareial els principals barons i senyors de remenees. Joan II morí el 19 de gener del'any 1479 mantenint en tot el seu vigor la sentència interlocutòria de suspensiódels mals usos, proclamada per ell l'any 1458, és a dir, sense desdir-se de la líniatradicional de la monarquia, però sense donar cap pas decisiu per avançar en la soluciódel plet agrari. Les gestions de l'administració reial s'adreçaren a recuperar el control

114 A. VlLA: El feudalisme de remensa ab notes referents a Castellgalí, Impremta i Enquaderna-cions de Sant Josep, Manresa: 1911, pp. 12-13.

115 Sobre la situació catalana al final de la guerra civil, vegeu M. J. PELÁEZ: Catalunya desprésde la guerra civil del segle XV Institucions, formes de govern i relacions socials i econòmiques(1472-1479), Curial, Barcelona:1981; Eulàlia DURAN: «La difícil sortida a la crisi del segle

XV», a Les Germanies als Països Catalans, Curial, Barcelona: 1987, pp. 83-140.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


de les fortaleses ocupades pels remenees, com el castell de Finestres que pertanyiaals Oms, però no es va produir cap mesura efectiva de desmobilització de l'exèrcitcamperol que havia actuat durant la guerra civil. El sobirà recompensà els serveisprestats per Francesc de Verntallat amb la donació en alou del vescomtat d'Hostoles,amb el títol del seu nom i la plena jurisdicció civil i criminal sobre els castellsd'Hostoles, Pujalder i Rocacorba i un elevat nombre de parròquies rurals situadesal cor del territori remença (el 23 d'octubre de 1474)116. Més enllà de la lecturaestrictament política, com a premi dels serveis militars prestats a la Corona, la mesurareial tenia una evident transcendència per a l'ulterior desenvolupament del conflicte,car concedia al sector més afí a la reialesa el control d'un ampli territori refugi, unreducte gairebé feudal a la «muntanya», on la reivindicació remença es mantindriaviva i on els cabdills camperols podien actuar amb llibertat117. Es evident que laforma com es liquidà la primera revolta remença no va contribuir en absolut ala pacificació de l'agre gironí. La pervivència d'un poder camperol militar i autònoma les regions muntanyoses, fou sempre percebuda com una amenaça per part delsestaments privilegiats del bisbat. El sínode diocesà de Girona de l'any 1474 decretàl'interdicte contra les bandes remenees que ocupaven els béns eclesiàstics, acusantFrancesc de Verntallat de convocar un nou sagramental contra els senyors i l'Església:«Pregonant un nou sacramental en què hi poden ser tots els vassalls del rei, l'Esglé-sia i els barons; amb tal finalitat que, si els senyors reclamen llurs drets, els ditsvassalls i persones clamin Via Fora Sacramental!, i així puguin envair els llocs delssenyors i altres persones, procedint segons la seva lliure voluntat i sense pagar elsdrets capbrevats.»118 Les forces remenees van provocar nombrosos incidents, coml'ocupació del castell i la vila de Corçà (març de 1475), que fou el punt de partidad'un moviment subversiu dirigit pels cabdills remenees des dels seus bastions de la«muntanya»119. El mes de juny de 1475, Francesc de Verntallat publicà una crida aSant Vicenç de Constantins en què incitava els remenees a no pagar cap mena deprestacions. Al final de 1476, tropes pageses havien ocupat diverses poblacions al'Alt Empordà120. A mesura que la resolució de la crisi social agrària s'endarreria,augmentà la inquietud dels camperols i el temor dels propietaris.

116 L. G. CONSTANS I SERRATS: Diplomatari de Banyoles, Centre d'Estudis Comarcals deBanyoles, Banyoles: 1991, vol. Y pp. 350-352.

117 J. CANAL I ROQUET: «Els remenees a les valls d'Hostoles i d'Amer», Revista de Girona,118 (986), pp. 50-56; J. CANAL I ROQUET i M. HOMS BRUGAROLAS: «Verntallat i la Muntanyaremença», L'Avenç, 202 (1996), pp. 62-67, i «Cronologia del procés remença», Patronat d'Estu-dis Històrics d'Olot i Comarca. Annals (Olot, 1996-1997), pp. 73-97.

118 El braç eclesiàstic exposà al rei, a la Cort reunida a Cervera, la pobresa dels clerguesperquè no es pagaven els delmes: «e axí són venguts molts dels preveres a cerquar la miserablevida sua, logant-se a segar e a batre e cultivar de ses mans»; F. FlTA: Los reys de Aragó..., op.cit., p. 24; J. PELLA Y FORGAS: Historia del Ampurdán, op. cit, p. 691.

119 p FITA: Los reys de Aragó..., op. cit, pp. 23-66.120 J . V I C E N S V I V E S : Historia de los remensas..., op. cit, p p . 1 1 9 i 1 2 2 .

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


La qüestió agraria es va convertir en el principal dels esculls de les primeres Cortsdel regnat de Ferran el Catòlic, de les quals el monarca esperava obtenir la pacificaciódel Principat i un important donatiu per a defensar el reialme de Nàpols contra elsturcs. El suport dels síndics de Barcelona a les reivindicacions dels estaments militari eclesiàstic —l'oligarquia havia recuperat el govern de la capital catalana i l'etapademocràtica de la Busca restava enrere— obligà el monarca a doblegar-se davantl'ofensiva senyorial. El 5 de març de 1481, els braços presentaren un duríssim greugeque plantejava obertament la inconstitucionalitat de la sentència interlocutòria de1455 i advertien el rei que mai no consentirien a aprovar el donatiu si aquella no eraformalment derogada. Veient perillar l'obra de les Corts, el rei catòlic aprovà laconstitució «Com per lo Senyor» (8 d'octubre de 1481), per la qual es derogavala sentència interlocutòria d'Alfons el Magnànim i es restituïa als propietaris alodialsel pleníssim ús de les servituds i drets sobre els remenees121. La llei pactada entre elsobirà i els estaments aniquilava totes les disposicions favorables als remenees i feiaretrocedir el conflicte a l'estat en què es trobava trenta anys enrere. Immediatamentdesprés d'obtenir el donatiu de 300.000 florins, el rei abandonà el Principat deixantl'agre gironí en un estat de commoció de conseqüències funestíssimes. Els senyorsvan tenir enormes dificultats per fer aplicar la nova constitució perquè els camperolstenien el suport d'un moviment remença fort, estructurat i ben dirigit des del reductede la «muntanya». A partir de 1481, a mesura que la constitució «Com per lo Senyor»era imposada amb violència, s'anaren formant les condicions d'una segona revoltarural a la Catalunya Vella.

El fet determinant del nou esclat subversiu es va produir a l'interior del movimentcamperol, progressivament desdoblat en una facció moderada i una altra de radical.La primera era integrada pels síndics remenees, és a dir, pels representants tradicionalsnomenats a les assemblees de pagesos legalment convocades, que mantenien l'objec-tiu de tancar el conflicte a través de l'arbitratge del sobirà i no havien perdut elcontacte amb la cort reial. Al costat dels defensors de la via política, existí sempreuna facció remença partidària de l'acció militar i de la revolta, com a únic mitjà pera forçar una negociació en termes favorables a la causa camperola. A desgrat del'intent del monarca de mantenir expedita la via del compromís, autoritzant de noul'acció dels sindicats per a reactivar les negociacions (Salvaguarda de Còrdova del24 d'agost de 1483), les circumstàncies concretes que es donaren a Catalunya l'any1484 van silenciar al capdavall les opcions polítiques a favor de la revolta armada.Aquesta esclatà la tardor de 1484, arran de la victòria militar de Pere Joan Sala, antic

121 «Ab la present constitució revocam e anullam la dita sentència, e volem e ordenam quelos senyors alodiaris e directes de les dits remenees sien tornats e de present tornam aquellsen aquella possessió e recepció de tots censos, tasques, jornades, servituds e altres drets, úse exercici de aquells, e en què eren abans de la promulgació de la dita sentència»; J. VlCENSVIVES: Historia de los remensas..., op. cit., p. 127.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


lloctinent de Vern tallat, contra l'expedició repressiva de l'algutzir reial Gilabert Salbà,a Mieres (el 22 de setembre de 1484).

La segona guerra remença, com l'han anomenada els historiadors, fou un amplimoviment subversiu del sector radical remença contra els fonaments de l'ordre feu-dal, que féu cruixir durant uns mesos tota l'estructura política del Principat. Lasimplicitat del missatge de Pere Joan Sala, resumit en la proclama que els seus segui-dors serien «franchs e liberts de qualsevols servicis, drets e responcions a les qualsfossen en qualsevulla manera obligats», bastava per encendre de nou el foc de larevolta, que no s'havia apagat mai del tot des del 1472122. Tot i que l'alçament s'iniciàa la «muntanya», la guerra no es va desenvolupar als tradicionals «feus» remenees,perquè els objectius estratègics de Pere Joan Sala eren els centres de poder polític iper això l'exèrcit camperol combatia les fortaleses, les ciutats i les viles clau delterritori123. A mitjan desembre de 1484 s'inicià a Osona una segona revolta dirigidaper Bartomeu Sala, de Montornès del Vallès, nebot de Pere Joan. El mes de gener de1485, els dos cabdills van caure amb llurs forces sobre el Vallès i van ocupar diferentsviles de la comarca amb la col·laboració evident de part de la població (Caldes deMontbui, Granollers, Terrassa i Sabadell) i amenaçaren les vies de comunicació delMaresme i Llobregat, que eren vitals per a Barcelona. La derrota del veguer Antonide Rocacrespa a Montornès (el 3 de gener de 1485), en el curs d'una operació enquè l'exèrcit de peons reclutat als pobles de la vegueria mostrà molt poc entusiasme,va alarmar extraordinàriament les autoritats barcelonines. L'exèrcit, format per mésde mil camperols, amenaçava directament la capital del Principat en un momentespecialment crític, car els consellers mantenien un fort enfrontament amb el rei acausa de la introducció forçada de la Inquisició a la ciutat, es malfiaven del monarcai temien no sense fonament que el poble menut de la capital i de les poblacions de larodalia fessin costat als rebels124. Una vistosa host integrada i mantinguda per la flori nata de les classes dirigents (Consell de Cent, nobles i eclesiàstics), sota el comanda-ment del conestable d'Aragó —un fill del comte de Cardona—, derrotà i féu presonerPere Joan Sala a Llerona el 24 de març de 1485. Conduït a Barcelona, el cabdillremença fou degollat i esquarterat i la seva testa penjada en una de les torres de la

122 Ibidem, p. 146.123 En una carta de novembre de 1484, adreçada pel lloctinent Enric d'Aragó al governador

de Catalunya, Requesens de Soler, l'infant resumia l'acció de Pere Joan Sala: «seduhint pobles,prenent viles e castells e posant capitans e fahent altres coses indebites a gran deservey delsenyor rey metent en gran revolució lo dit Principat». Vicens Vives féu notar que era la pri-mera vegada que apareixia als textos la paraula revolució en el sentit modern {ibidem, p. 156).

124 Alguns historiadors van interpretar la indecisió de Ferran II com la prova que la Coronaestava al darrere dels remenees o que utilitzava la revolta per a pressionar els consellers deBarcelona perquè acceptessin els inquisidors. Sobre això, vegeu S. SANPERE I MlQUEL:«L'Alsament de Mieres», a Jochs Florals de Barcelona, any XXI de llur restauració, Estampade la Renaixensa, Barcelona: 1879, pp. 121-153.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


muralla per a l'escarment públic. El perill s'allunyà de Barcelona, però la revoltaremença va persistir encara durant mesos i va sumir el Principat en un estat d'emer-gència social i política125.

Els esdeveniments de l'any 1485 evidenciaren que la simple repressió no serviaper a retornar l'ordre i frenar l'anarquia i van posar de manifest el fracàs de la via dela restauració autoritària de la legalitat feudal, representada per la constitucióde l'any 1481. La radicalització del conflicte era el resultat, també, de la impoten-cia de les forces socials implicades i la incapacitat política de les institucions pròpiesdel país per forçar una sortida negociada del conflicte. Els dirigents remenees vanconsiderar sempre les Corts com un organisme contrari, perquè van ser precisamentels estaments que hi tenien representació els qui arrencaren del monarca la constitució«Com per lo Senyor», i la resta de disposicions contràries als plantejaments emanci-padors126. Així doncs, l'any 1485, la monarquia emergia com l'única institució ambla necessària autoritat per imposar una sortida consensuada i tancar definitivamentel contenciós social i polític. Prova de l'activitat de la cort en aquell temps fou elprojecte de concòrdia emès a Sevilla el 13 de gener de 1485, que preveia la supressiódefinitiva dels sis mals usos i el manteniment íntegre de la resta de drets senyorials.L'esmentat projecte fou la base de la sentència arbitral promulgada al monestir extre-meny de Santa Maria de Guadalupe el 21 d'abril de 1486. Ferran el Catòlic va emetrela declaració no solament en virtut del poder conferit pels senyors i els pagesos, ésa dir, fent ús d'una facultat pròpia del dret privat català, sinó també d'acord amb laseva suprema potestat de sobirà. El text consta de dues parts diferents. D'una banda,la sentència reglamentava les relacions jurídiques i socials del camp (capítols 1 a17). Es tracta de la part més coneguda que no creiem necessari comentar perquè hasigut objecte de nombroses valoracions. La segona part (capítols 18 a 24) tenia uncontingut més contingent, perquè en ella es troben les mesures per a restaurar elprincipi d'autoritat, castigar els culpables de les revoltes agràries i pacificar el campcatalà. El rei ordenava la restitució dels castells i fortaleses retingudes pels cabdillsremenees, l'alliberament dels pagesos detinguts en presons privades i el pagamentde 6.000 lliures en concepte d'indemnització als propietaris pels estralls de la segonaguerra remença. El sobirà condemnava a mort i confiscació de béns uns 60 pagesos

125 «Vehem despullades les esglésies e necessàriament se ha de lexar lo servey a NostreSenyor Déus; vehem destroïts tots los hòmens de honor, vehem perduts tots los censáis, carsilos senyors no reebenles rendes no poden pagarlo que fan als altres (...). No fou mai vistani legida tant gran confusió en una terra, que par stigam sens rey e sens ley»; J. VlCENS VlVES:Ferran IIi la ciutat de Barcelona 1479-1516, Universitat de Catalunya/Facultat de Filosofiai Lletres i Pedagogia, Barcelona: 1936, vol. III, pp. 160-162 i 360.

126 El rei va fer constar la parcialitat de la màxima institució representativa del Principat alcapítol primer de la sentència arbitral, quan afirmà que els pagesos no en reconeixien lalegitimitat «majorment dient que no eren part en la Cort»; Constitucions de Catalunya, LlibreIV de las Pragmáticas y altres drets de Catalunya, p. 128.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


identificats en una cèl·lula annexa a la sentència, que es consideraven els capitostsradicals remenees i els principals autors o inductors dels crims perpetrats durantl'alçament de Pere Joan Sala, però no per això es donaven per extingides les responsa-bilitats criminals col·lectives. Als altres pagesos —tots els qui eren afectats per lasentència— els eren commutades les penes i sobresegudes les causes criminals peruna multa de 50.000 lliures, que havien de lliurar al tresor reial en el termini de deuanys. Aquesta quantitat corresponia, com va indicar Vicens Vives, als 64.000 florinsque els sindicats encara devien a la Corona de l'època d'Alfons el Magnànim127.

Conclusió

La lluita social va continuar després de 1486, atès que els senyors interpretarenabusivament alguns aspectes de la sentència en interès propi i diversos cabdills radicalscontinuaren les accions armades. Van caldre dues declaracions reials sobre els dospunts més conflictius: el contingut dels sagraments i homenatges i l'obligació delspagesos de redimir els mals usos dels masos rònecs128. Llevat d'algunes operacionsimportants com l'assalt del castell de Santa Coloma de Farners, el moviment remençaradical degenerà en bandolerisme afavorit per la proximitat de la frontera amb elregne de França, que en aquell temps ocupava el Rosselló. No es coneixen les xifresexactes de la repressió, que fou dirigida pel lloctinent Enric d'Aragó fins a l'extirpaciógairebé total de la resistència organitzada, però segurament fou superior a la que lamajoria dels historiadors han considerat tradicionalment. Per fer front a les indemnit-zacions i la multa es va constituir l'any 1488 l'anomenat per Vicens Vives GranSindicat Remença, una organització absolutament controlada per l'administracióreial d'una naturalesa molt diferent als sindicats camperols de 1448. Aquest sindicatfou l'encarregat d'elaborar les nòmines de les llars contribuents a partir de criterisforça pragmàtics: els focs que es van inscriure en el sindicat d'Alfons el Magnànimi els qui havien homologat la sentència arbitral, fossin remenees o no. Segons VicensVives, van ser obligades apagar la multa unes 8.900 famílies camperoles distribuïdesentre els bisbats de Girona, Barcelona, Vic i Urgell, que l'autor considera el censefectiu de la població antigament subjecta als mals usos129. Cada família va satisferentre multes i indemnitzacions uns 156 sous de mitjana —més del doble dels 60sous que costava la redempció dels mals usos— distribuïts en vuit talls o derrames,

127 J. VICENS VIVES: Historia de los remensas..., op. cit, pp. 256-264; V GUALVILÀ: «El mónpagès a la Catalunya Nova i a la Catalunya Vella (1480-1530)», a E. BELENGUER (coord.): Dela unión de coronas al imperio de Carlos V, Sociedad Estatal para la Conmemoración de losCentenarios de Felipe II y Carlos V Madrid:2001, vol. I, pp. 334-335.

128 J. VICENS VIVES: El gran sindicato remensa..., op. cit, pp. 287-288.129 Ihidem, pp. 5 i 82.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


que van significar una recaptació total de 58.000 lliures, de les quals 47.700 van anara la reial tresoreria130. El personatge clau del sindicat fou el notari Antic Mateu,escrivà de la Batllia General de Catalunya, que va comptar amb el suport de lesautoritats reials. La liquidació del conflicte remença derivà finalment en una enormeoperació fiscal i financera a favor de la monarquia, que serví per a finançar la políticaexterior de la Corona a Itàlia i Granada.

La significació de la sentència arbitral ha rebut diverses interpretacions. VicensVives hi veié la substitució del pagès remença pel camperol emfiteuta i el triomf dela llibertat personal sobre la servitud feudal. Paul Freedman, tot i reconèixer que elrègim senyorial no fou completament suprimit i que la sentència no va millorarsignificativament la situació econòmica dels sectors camperols inferiors, insisteixnovament en el fet que el laude reial de 1486 és l'única abolició oficial de la servituda Europa131. Contra aquestes visions, Eva Serra ha opinat que fou una eina de recom-posició i reorganització del sistema feudal i un instrument de reforçament dels page-sos grassos de mas; una visió que qüestiona fortament el concepte de Guadalupecom una victòria de la pagesia132. Gaspar Feliu ha resituat la importància del pletremença en el conjunt del panorama agrari català i ha recordat que fou un conflicteparcial que afectà una part certament significativa però no pas majoritària de lapagesia catalana133. Recentment, i prenent com a base l'evolució del domini de l'Al-moina del Pa de Girona al terme de Brunyola (Selva) als segles XV i XVI, Pere Gi-fre i Rosa Lluch han constatat les enormes continuïtats del règim senyorial catalàabans i després de Guadalupe: continuïtat de les prestacions i dels pagaments per laterra, persistència de les obligacions del sagrament i homenatge personal, i supervi-vència dels altres drets feudals com la fàbrega i la castlania. El cas de Brunyola con-dueix els autors a qüestionar radicalment la consideració que la sentència arbitral deGuadalupe hagués estat un triomf del pagès134. Els darrers estudis posen de nou sobre lataula la sobrevaloració de què ha estat objecte la sentència reial de Guadalupe perpart dels historiadors del dret i la necessitat de jutjar adequadament la seva significació.

Si allò que ha estat valorat com un triomf pagès, la llibertat, era quelcom aconse-guit des de mitjan segle XV què foren en realitat les guerres pageses de 1462 i 1484i quin sentit tingueren? Com a conclusió, emergeix la necessitat de replantejar latotalitat del procés remença i revisar de nou l'obra de Vicens, rellegint les nombrosesfonts treballades per ell i incorporant-ne de noves, particularment les contingudes

130 J. VICENS VIVES: Historia de losremensas..., op. cit, pp. 320-328.131 P. FREEDMAN: «Dues guerres pageses...», art. cit., p. 39.132 Eva SERRA I PUIG: «El règim feudal català abans i després de la sentència arbitral de Gua-

dalupe», Recerques, 10 (1980), pp. 17-32.133 G. FELIU: «El règim senyorial català als segles XVI i XVII», Pedralbes, 16 (1996).134 P GlFRE i Rosa LLUCH: «Continuïtats del mas català abans i després de la sentència

arbitral de Guadalupe (segles XV-XVI)», a El mas català durant l'edat mitjana i la moderna(segles IX-XVIII), CSIC, Barcelona:2001, p. 610.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


als arxius municipals, senyorials i eclesiàstics que s'han obert als darrers anys. Afegei-xo únicament que en aquest ambiciós programa l'objecte d'investigació hauria deser prioritàriament la pagesia. Si Jaume Vicens Vives estudià el comportament de lamonarquia en el conflicte agrari —no es pot oblidar que el seu objectiu era la reha-bilitació dels Trastàmara i que el seu esturi és en el fons un treball d'història políti-ca—, en un futur immediat s'hauria de reprendre el procés remença com una qüestióbàsica d'història agrària.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

Posts criptum

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

NURIA SALES

Templers, croats i excomunicatsNotes desordenades de lectura entornd'Oliver de Termes, «mestre de ginys»

a la conquesta de Mallorca

Fundat cap al 1118-1120 i abolit el 1307-1312, l'orde del Temple no durà gaire, aescala d'altres ordes militars (mil·lenaris, quasimil·lenaris o plusquammil·lenaris).Hi ha una extensissima bibliografia sobre ordes militars en general, però cap d'ellsno sembla haver-ne suscitat tanta com «la Cavalleria», o «la Milícia», com sovint endeien els coetanis, dels templers, i com es reflectí a la toponímia: de «La Cavaleria»al Larzac, a 1'extorre de «la Milícia» prop de Tortosa, evocada per Antoni Virgili1.

L'interès suscitat pels templers ha conegut alts i baixos, però no correspon a unamoda passatgera i recent. Ja al segle XVIII, R. R Mansuet es planyia d'allaus d'escritsde tema templer poc fiables: «Ces chevalíers ne semblent avoír figuré dansle théatredu monde pensant 184 ans que pour ètre un écueíl perpétuel à l'Hlstoire.»2

Hi ha la massa de llibres i d'articles sensacionalistes, esotericoperiodístics i dequarta mà, centrada en els suposats secrets, tresors o clandestines continuïtats tem-pleres, però en el camp de la historiografia seriosa també trobem, entre especialistesde l'orde, freqüents febleses. Així, a causa de coneixements insuficients de llatí medie-

A. VlRGILi: Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Turtusa i la formació de la societatfeudal (1148-1200), Universitat Autònoma de Barcelona/Universitat de València, València:2001, 258 pp., p. 200.

2 Citat per J. SlMON: Templiers du Pays d'Oc et du Roussillon, Loubatières, Portet-sur-Garonne:1998, p. 7.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

628 NURIA SALES

val, de paleografia... o d'història (i geografia) de les terres on s'implantaren i actuarenels templers, monografies que altres especialistes del Temple ens presenten com a«rigoroses» i d'obligada referencia van plenes de mals plantejaments, males transcrip-cions i pèssimes traduccions: els uns, naturalitzant retrospectivament francesa totaprovíncia templera del segle XII que s'estenia, en tot o en part, per terres més enda-vant —sovint segles després d'extingit l'orde— absorbides pel Regne de França,van repetint que el Regne de França era el de màxima implantació, densitat i extensiótemplera a Occident; d'altres —i també, de vegades, els mateixos— tradueixen,també referint-se al segle XII, l'«i/? Províncíe et ad partes Yspaníe» de l'àmbit d'actua-ció del mestre templer corresponent, per «Provença i Espanya». En l'expressió —idemarcació— original, «Provença» era la part principal, i les «partes Yspanie» l'annexuna mica indefinit —però no gens panpeninsular—, la llenca de terres sarraïnes peron Ramon Berenguer I de Provença i III de Barcelona, o Ramon Berenguer II deProvença i IV de Barcelona, podien eixamplar-se amb l'ajut, entre altres, dels tem-plers: un sentit d'«Yspanie» prou acostat al d'«Ad detrímentum Yspaníe»z.

Nombrosos semblen els especialistes del Temple que ignoren les declinacionsllatines. Altrament no s'entén que sovint deixin en el datiu, ablatiu o genitiu de lafrase on els troben els cognoms que hauria calgut reduir a l'indicatiu. Afegim-hi lafreqüent resistència a utilitzar els noms en la llengua original (quan aquesta, al segleXX, no correspon a la llengua estatal) i tenim estrambòtics noms de templers cata-lans: «Raymond de Laurono» (Ramon de Llauro), «William Folz» (Guillem Folch),«Peter of San Justo» (Pere de Sant Just), «Arnaud de la Tour Rouge» (Arnau deTorroja), «Geoffrey of Castrinovi» (Jaspertde Castellnou), «Rostagno Walter» (Ros-tany Gualter), «R. de Bacho» (R. Desbac o Dez Bach) o «Fierre Rubei» (Pere Roig),sense parlar d'algun «Pierre, comte de Salses» (Pere Comte, de Salses) i de les infinitesvariants del «Núñez Sánchez» en què és convertit Nunó Sanç (o Nunyo Sanç). Rarés que els autors de treballs sobre els templers i hospitalers rossellonesos procurindonar també en català els noms de lloc. Però un dels pocs que, recentment, ho hafet, converteix «Bayullis de Asperis» (Banyuls dels Aspres) en «Bajóles on the riverAsper», i «Villarnaldo» (Vilarnau, futur descampat però perfectament documentaten treballs d'Alart i d'Aymat Catafau) el dóna com a «unidentified»4.

3 A. VIRGILI: Ad detrímentum Yspanie..., op. cit, p. 21.4 A. LUTTRELL: «The hospitaller commanderies in Roussillon: 1373», a L'Orde de Malta, el

regne de Mallorca i la Mediterrània, Palma: 2000, p. 98. Entre altres treballs d'Aymat Catafauon trobem l'« unidentified» 'Vilarnaldo' rossellonès, tenim Les celleres et la naissance du villageen Roussillon, El Trabucaire/Presses Universitaires de Perpignan, Perpinyà: 1998, p. 671. Unllibre recent, basat en fonts templeres on, a més d'estranys híbrids i de cognoms deixats enllatí sense traslladar-los tan sols a l'indicatiu, trobem nombrosos exemples de crassa ignorànciaen matèria historicogeograficoinstitucional, és el de L. VERDÓN: La terre et les hommes enRoussillon aux XIIe et XUT sièdes. Structures seigneuriales, rente et société d'après les sourcestemplières, Publications de l'Université de Provence, Ais de Provença:2000, on l'emfiteusi

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

TEMPLERS, CROATS I EXCOMUNICATS 629

I què pensar d'«homes propis i solius» rossellonesos, serfs del Mas Déu, que paga-rien en moneda anglesa els tres sous anuals que els pertoquen? Més d'un —i més dequatre— especialistes interpreten així els «Illsterüngos [o sterlinos, stellinos] argentífiní» dels textos. Però l'expressió —i les seves variants— s'aplicava també en aquellssegles a moneda de Flandes, Colònia, Xipre i molts altres llocs. I podia voler dirmoneda de bona plata, senzillament. Els templers en manipulaven de tota mena,de moneda, i de tot trobem als seus textos: besants, masmudines, morabatins, lliu-res i sous melgoresos, barcelonins, jaquesos, tornesos, angevins, tolosans, i unllarguíssim etcètera. El que resulta poc creïble és que fos un serf (o suposat tal) ros-sellonès qui pagava en moneda anglesa: l'argument, reiteradament adduït, és la supo-sada proximitat amb l'«Aquitània anglesa», ignorant doncs que els dominis delsPlantagenet tenien, cadascun, la seva pròpia moneda —com tenien les seves pròpiesinstitucions— i tenien com a duc el rei d'Anglaterra, però no eren pas «anglesos»5.

(«l'acapte») hi és definida (a partir de manuals de dret civil francesos dels segles XIX-XX?)com un arrendament, si bé perpetu; dels Vernet (de qui sembla ignoraria condemna i la des-possessió, les parcials recuperacions, «canvieres» i definitives pèrdues de jurisdicció i patrimo-ni) en diu, per exemple, «les vrais maítres du Roussillon sont les seigneurs de Vernet» (p. 48).

5 L explicació més plausible dels «solidos sterllngorum boni argenti et finí» prevists en matèriade censos, als mateixos documents del Mas Déu del darrer terç del segle tretze on 1'«intrata»0 altre pagament inicial s'estipula en sous barcelonins, la suggerí Brutails fa més d'un segle,1 la retrobem en obres recents d'història monetària medieval com les de Peter Spufford: elcens que s'hauria de pagar, indefinidament, cada any era estipulat en la moneda més forta—la de llei suposadament inalterable—, sense que això volgués dir que s'hagués de pagarprecisament en aquesta moneda, sinó en el seu equivalent segons les cotitzacions del momentd'ulteriors terminis, en la moneda corrent que fos. Vegeu, per ex., E SPUFFORD: Money andits use in Medieval Europe, Cambridge University Press, Cambridge: 1988; R. WEILLER: Lacirculation monetaire et les trouvailles numismàtiques en Pays de Luxembourg, Luxemburg: 1975;M. BOMPAIRE i F. DUMAS: Numimastique médiévale, Brépols, Turnhoot:2000; T. LAMBROS:Monnaies inèdites du Royaume de Chypre, Bolonya:1876. Sense que, en casos individualscom el de Guillem Bonet que el 1282 prestà sagrament i homenatge al preceptor del MasDéu com a «hominem proprium et solidum» (com aoblat o com a confrare), quedi exclòs quees pogués tractar de gent relacionada amb la importació-exportació de llana o de drap ique manipulés esterlins anglesos o flamencs efectius, com també suggereix R. VlNAS: L'Or-dre du Temple en Roussillon, Trabucaire, Canet: 2001, 220 pp., pp. 64-65, 181, 197-198. La re-ferència esterlina hauria estat una peculiaritat dels templers rossellonesos? No la trobem alscartularis templers de la Selva i de Dozencs, objecte d'edició modèlica (P GERARD i E. MAG-NOU: Cartulairesdes TempliersdeDouzencs, CDIHF, París: 1965; P OURLIAC iA. M. MAGNOU:Le Cartulaire de la Selve. La terre, les hommes etle pouvoir en Rouerge auXIT siède, CNRS,París:1985); les referències monetàries hi són a sous raimondencs (tolosans), caorcencs,melgoresos, rodanesos —i al marc d'or fi— en el segon cas, i també a «morabatinus marinusetmelechinos» en el primer, al costat de sous diners narbonesos, melgoresos i de Carcassona.Tampoc no trobem esterlins a A. UBIETO: Cofrades aragoneses y navarros del Temple (sigloXIII), vol. III de l'obra Aragón en la Edad Media, Anubar, Saragossa:1980, pp. 24-91 Nitampoc, d'altra banda, en el capbreu de 1264 publicat per Cebrià Baraut en el volum d'Etudes

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

630 NÚRIA SALES

De vegades, és l'historiador amateur local qui corregeix el gruixut error de tir del'especialista confirmat. Així, Jean Simón interpreta correctament Y «in partes Yspa-nie» de Y«in Províncíe et ad partes Yspanie» com «7a zone de combats». En suggerirque era en dominis del rei d'Aragó que cal buscar «7a plus imposante des provincestemplières d'Occident», potser en comet també, d'extrapolacions abusives, però ensajuda a relativitzar-les totes: tant les seves com les dels tòpics historiogràfics habi-tuals6. Ell ens recorda que és Ramon IV de Barcelona i II de Provenga, vescomte deMillau, el Carladès i qui-sap-lo, qui, deu o dotze anys després de la conquesta deTortosa, cediria als templers les terres del Larzac, des d'on dominarien immensitatstranshumants actualment travessades per la més moderna de les autopistes franceses,l'euroautopistade Montpeller a Clermont-Ferrand, on el viatger pot aturar-se a «LaCavalerie», «La Couvertoirade» i «Le Caylar» templers i, fent marrades, arribar-se al'Aubrac dels hospitalers. Una visió, la dels territoris ramonberenguerians com elsde màxima implantació templera a les «parts cismarines», no gaire desmentida—encara que l'autor no s'ho plantegi en aquests termes— per algun dels mapespublicats per Malcom Barber. D'aquest autor, queja el 1970-1972 havia publicat arti-cles sobre templers als Studia Monàstica monserratins, ha estat publicat un recull d'ar-ticles7 en què trobem, entre altres, el liminar «Supplying the Crusader Kingdoms».

Si bé el «Llibre de la Creu», o cartulari templer del Mas Déu, continua deplorable-ment sense editar, col·leccions diplomàtiques d'enorme interès, corresponents acomandes templeres de la Catalunya Nova, han estat publicades recentment. Es elcas de la Col·lecció Diplomàtica deia Casa del Temple de Barberà (945-1212), a curade J. M. SansiTravé8, o deia Col·lecció Diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny(1070-1200), a cura de Ramon Sarobe i Huesca9. Tenim també Els templers de les

Roussillonnaises, ofert a E Ponsich (Le Publicateur, Perpinyà:1987, pp. 175-180), on trobemen canvi freqüent referència a sous i diners melgoresos, però sobretot a sous i diners inespeci-ficats. Com que l'època i l'àrea abastades prou concorden, en part, amb les del «Llibre de laCreu», la impressió és que la referència monetària triada —si més no, en els resums consti-tuïts en capbreus— devia dependre del preceptor o del claver locals —o encara, de l'autoritatque demanava comptes.

6 J. SIMÓN: Templiers du Pays d'Oc..., op. cit.7 M. BARBER: The New Knighthood, Cambridge University Press, Cambridge:1994, p. 22,

iíD.: Crusaders and Herètics, 12th-14th centúries, Variorum, Aldershot:1995. «Supplying theCrusader Kingdoms» és el número XII del recull, on cada article conserva la paginació origi-nal. El número XI, també molt interessant, és «Catharism and the Occitan Nobility thelordships of Cabaret, Minerve and Termes...», que conté referències a Oliver de Termes, dequi també parlava J. VENTURA: «El catarismo en Cataluña», Boletín de la Real Academiade las Buenas Letras de Barcelona (1959-1960), Barcelona, pp. 75-169.

8 «Textos Jurídics Catalans», Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Barce-lona: 1997.

9 Fundació Noguera, Barcelona:1998, 2 vols. Els coetanis, però, Jaume I inclòs, no endeien més aviat «maisó» o «masó». La paraula ha donat lloc a un gran nombre de topònims

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


terres de l'Ebre (Tortosa) de Jaume I a l'abolició de l'orde (1213-1312), de Laureà Pagaro lasi Sabaté10, que inclou una part d'estudi (vol. I) i totun volum de transcripció documen-tal a partir de les fonts arxivístiques més diverses11. Laureà Pagarolas, que coneix moltbé les terres i els llocs de què parla, «uneix a les seves qualitats de recercador natuna sòlida formació en arxivística, paleografia, diplomàtica i llatí medieval» —escriuManuel Riu al pròleg12— i és director de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. El1984 ja havia publicat La Comanda del Temple de Tortosa: primer període (1148-1213).

Les templiers enpayscatalanl?> recull les actes d'un col·loqui de 1997, coordinadesper Aymat Catafau, que en fa balanç (pp. 7-12), i encapçalades per la intervenció deRobert Vinas, «Coup d'oeil sur l'histoire de l'ordre du Temple dans les pays catalansau nord des Pyrénées» (pp. 13-38)14. Entre altres contribucions al col·loqui, el recullinclou la de Joan Fuguet, «L'arquitectura dels templers catalans a la Catalunya Nord»(pp. 159-213), la de J. M. Sans i Travé, «El procés dels templers catalans (1307-1312)» (pp. 131-158), i la de R V Claverie, «'La cristiandat en mayor peril' ou laperception de la question d'Orient dans la Catalogne de la fin du XI1T siècle» (pp.91-130). A «Unebastide templièreen Fenolhedes...?» (pp. 59-80), Gauthier Langloissembla haver identificat una implantació dels templers del Mas Déu a les Fenolledes,fins aleshores desconeguda; l'annex documental que acompanya aquesta contribucióconté, per error, alguns documents que no corresponen ni a la Bastida de Camps nials templers, sinó a Oliver de Termes i els seus (pp. 72-75 i 77-79).

Benvinguda badada —prou significativa de la fascinació que «n' Oliver» exerceixsobre l'autor— per al lector que, havent tingut ocasió, després, de llegir la documen-tadíssima i apassionant biografia del mateix G. Langlois —Olivier de Termes, le ca-thare etle croisé (vers 1200-1275)—, s'hagués quedat tanmateix amb les ganes d'algunacompanyament documental15. Malgrat el subtítol, poc sembla que «n' Oliver» n'ha-

potser relacionats amb antigues implantacions templeres? Ni més ni menys que en el cartulari,en occità, de la Selva?

10 Diputació de Tarragona, Tarragona:1999, 2 vols.11 Inclosos alguns documents d'època anterior a l'indicat al títol; ibidern, vol. II, pp. 261-272.12 Ibidern, vol. I, p. 11.13 Trabucaire, Canet:1998, 216 pp.14 Robert Vinas, que el 1961 ja havia presentat una tesina pionera basada en el «Llibre de la

Creu», la reprendrà en part a L'Ordre du Temple..., op. cit. Després d'haver escrit que el«Llibre de la Creu» continuava «deplorablement sense publicar», rebo una nota de ChristineLangé, directora dels Archives Departementales des Pyrénées-Orientales, de Perpinyà: «LeCartulaire du Mas Déu doit étre edité par la Fundació Noguera. C'est unjeune historien d'ici,Rodrigue Treton, qui devreit d'en charger...»

15 Privat, Tolosa de Llenguadoc: 2001, 288 pp.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

632 NÚRIA SALES

gués estat, de càtar (pp. 29-31). Al terrible setge de Termes, l'any 1210 (pp. 39-61)poc sabem si s'hi trobà, però fill, nebot i cosí de faidits pel costat patern, la croadadels albigesos el deixà orfe, desheretat i fent olor de socarrim per sempre més (pp.14-54). En créixer, prou reprengué el castell de Termes, situat al cor del Termenès,on els seus tenien disputats i imbricats sotsfeus i consenyories, que havia estat de laseva família, i n'expulsà la guarnició reial el 1226-1227, però el perdé definitivamentel 1228 (pp. 73-81). Alguns autors han descrit Oliver de Termes com un traïdor queoposen a la figura de Jacbert o Xabert de Barbairan (pp. 145-153 i 249-256). G.Langlois divideix la vida de «n'Oliver» —i divideix el llibre— en una primera part«Au service des princes occitans et catalans», fins a 1243, una part «Au service duroi de France», de 1247 a ca. 1260, i un final «Au service de Dieu», des de ca. 1260fins a la seva mort, a Sant Joan d'Acre, el 12 d'agost de 1274, data ben ponderada iestablerta per G. Langlois (pp. 232 i 269, n 506). Es certament del costat del rei deFrança que actuàaQueribus, i contra Xabert de Barbairan, el 1255-1256, com tambéen el moment del traçat de la nova frontera, arran del tractat de Corbeu de 1259:tractat que inclogué, del costat francès, alguns dels castells i termes centrals de lafamília de Termes. Però el 1262, Oliver de Termes és un dels principals testimonisdel casament de l'infant Pere amb Constança de Hohenstaufen, i el 1269, a TerraSanta, és amb els contingents enviats per Jaume I que el trobem, tot i que la majoriadels seus múltiples «passatges a Oltramar» —a Damieta com a Terra Santa— ho sónen el seguici, o en iniciatives, de Sant Lluís. I mentre visqueren els últims raimondins,mentre quedà un «vescomte natural» de Besers i un «comte natural» de Tolosa,Oliver de Termes els seguí en els seus intents de recuperació del territori, guerres irevoltes contra el rei de França o contra els seus representants i aliats, inclosa laguerra de Ramon VII de Tolosa contra Berenguer Ramon V de Provença, l'últimcomte de Provença del casal de Barcelona, amb la mort del qual la dinastia s'extin-geix a la mateixa època que laraimondinaaTolosa, respectivament el 1245 i el 1249.Oliver de Termes participà als intents de 1224, 1228, 1230, 1234-1236 (guerra deNarbona) i 1240-1241, congriant-se cada vegada conjuminades ires papáis i reials,amb conseqüents excomunicacions i confiscacions de l'intermitentment parcialmentrecuperat patrimoni (pp. 71, 80 i 90-114). «Prendre la creu» i anar a combatre aTerra Santa (o «ad partes Yspanie») serà requisit previ indispensable, després decadascun d'aquests episodis, a remissions i rerecuperacions patrimonials, el 1246-1250 (pp. 121-137) com potser ja el 1229-1230, quan efectivament ell i el seu germàparticiparen en la conquesta de Mallorca? (pp. 83-97). Evocant les penes a què forensotmesos els revoltats (contra la Inquisició, entre altres) de Narbona el 1237 (haviende «prendre la creu», fos a Terra Santa, fos al setge de València), l'autor es preguntasi Oliver de Termes no hi hauria participat també, a aquest darrer i en la mateixaocasió (p. 101).

El cas és que si, fins a 1249, com a condició síneí/uae.nanalallevad'excornunicaci-ons i de confiscacions, «prendre la creu» —anar en croada— pogué ser imposició

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


externa, a partir de 1260 es converteix en activitat voluntaria i favorita d'Oliver deTermes, que acabà dedicant-hi la més gran part del producte de successives vendesde possessions re-re-recuperades, o recentment adquirides per primera vegada (pp.180-185 i 201-211) i deixant desheretat de fet el seu fill (pp. 185-192).

La mare d'Oliver de Termes era Ermessenda de Cortsaví, i en segones núpciess'havia casat amb Bernat Hug de Serrallonga, de qui tingué cinc fills sobrevivents, amés dels quatre que havien sobreviscut del seu casament amb Ramon de Termes(pp. 18-21 i 64-65). En els seus cinc o sis «passatges a Oltramar», a Terra Santa o aEgipte, i també, ben abans, a la conquesta de Mallorca, acompanya o és acompanyatde germans i de mig germans, de cunyats, de nebots, de marits de nebodes i d'altresparents del costat matern (Canet, Saguàrdia, altres Serrallonga, i també algun Urtxi algun Pinós). L'autor subratlla els lligams, particularment forts, d'Oliver de Termesamb la seva família catalana (pp. 83, 128, 192, 195-197, 219 i 221-225) i creu queactuà com a autèntic cap de clan, i que com a cap de clan el succeí el seu nebotpreferit, Guillem de Canet (p. 197). L'hauria precedit, com a cap del clan, BernatHug de Serrallonga, de qui ja trobem el nom en conspiracions dinasticonobiliàriescontra Jaume I i contra el vescomte de Castellnou, senyor major dels Serrallonga idels Cortsaví el 1223 (p. 71), com trobem el de Guillem de Canet a les de 1275?Curiosament, si el setge de Queribus el 1255 oposà Oliver de Termes a Xabert deBarbairan, el setge de Perpinyà de 1223, en tot un altre context, oposavaja aquestdarrer a Bernat Hug de Serrallonga.

Per què Oliver de Termes, que havia fet testament demanant ser enterrat en capellao cementiri templer si moria a Terra Santa, i al monestir cistercenc de Fontfreda simoria «en parts cismarines», va ser enterrat probablement a Fontfreda, tot i havermort a Terra Santa? (pp. 207-232). I per què, sobretot, va ser enterrat a Fontfreda,a la Narbonesa, el vallespirenc Bernat Hug de Serrallonga, tenint com tenia a lesseves terres Santa Maria de Serrallonga, on serien enterrats descendents seus? O almonestir de Vallbona, a l'Albera, de què ell i Ermessenda de Cortsaví havien estatbenefactors? Em pregunto si la resposta, o part de la resposta, no rau en l'amenaçaque la Inquisició significava no sols per als vius, sinó també per als morts. Viu omort, tot ex-excomunicat, si ho havia estat per heretgia o per tractes amb «faidits»—companyonia d'armes en combats dinástico territorials inclosa—, corria el risc denous processos, o revisions de processos, inquisitorials. I tant Bernat Hug de Serra-llonga com Oliver de Termes ho havien estat encara, d'excomunicats, la dècada delsanys quaranta del segle XIII, arran del setge de Carcassona (pp. 105-107). Prescindintara de la principal amenaça que pogués pesar sobre els ossos de«n'Oliver» si l'enter-raven els templers de Terra Santa (la inexorable progressió sarraïna) i encara que elstemplers prou s'avinguessin a donar terra sagrada a excomunicats (vers i falsos faiditsinclosos), un enterrament en capella o cementiri templer no oferia cap garantiacontra fúries inquisitorials. Robert Vinas prou ho recorda en el cas de Ponç de Vernet,Arnau de Mudagons i Pere de Fenollet16. Pere de Fenollet, parent llunyà i sobretot

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

634 NÚRIA SALES

company d'armes el 1228-1229 i el 1240-1242 de Bernat Hug de Serrallonga i d'Oliverde Termes, havia mort en hàbit templer al Mas Déu el 1243, però dinou anys desprésels seus ossos eren exhumats i cremats, i el patrimoni transmès als seus néts confis-cat17. Un orde aleshores tan influent com el cistercenc —i amb olor de pontifíciasantedat— i especialment els seus monestirs més importants, oferien potser mésgaranties, si més no pel que fa a ossos desenterráis i cremats?

Impressionant en tot cas és l'exemple dels Foix-Castellbò. Mentre Arnau i Ermes-senda de Castellbò són objecte de procés inquisitorial quaranta anys —i més—després de morts, i els seus ossos, enterrats a la sotscomanda o comanda templerade Costoja, exhumats i cremats, el gendre i el marit respectiu, comte de Foix, enterratal monestir cistercenc de Bolbona i ni més ni menys «faidit» —i enemic del bisbed'Urgell—, pel que sembla, que els anteriors, descansarà en pau18.

16 R. VINAS: L'Ordre du Ternple..., op. cit, pp. 112-115.17 Com recorda, entre d'altres, Pere Ponsich a Catalunya Romànica, XXV (1996), p. 287.

Claudine Pailhès, en la seva introducció al segon volum del Cartulari del monestir benedictíde la Grassa —de què els Termes eren principals feudataris, i sucessivament benefactors i«usurpadors» o rivals—, defineix la cistercenca Fontfreda com a «citadelle de l'orthodoxie».Modèlica edició, i riquíssim contingut, el del Cartulari de la Grassa, que —com els de Dozencsi la Selva— no hauria de faltar en cap biblioteca universitària, ni mitjanament important,d'aquestes terres: Recueil des Chartes de l'abbaye de la Grasse, vol. I acurad'ElisabethMagnou-Nortier i d'A. M. Magnou (documentació fins a l'any 1119), vol. II a cura de Claudine Pai-lhès (documentació fins a 1279), CTHS i CDIHF, París: 1996 i 2000, respectivament.

18 Ja el 1748 s'hi referia A. Fiter i Rossell, al seu ManualDigest Andorrà, recentment reedi-tat per la Fundació CaixaBank i el Consell General del Principat d'Andorra, Andorra:2000,668 pp., pp. 522-525. Que els ossos dels comtes de Foix hi descansessin en pau (fins alsaqueig i la destrucció del monestir, cap al 1567-1569, en plenes «guerres de religió») no volpas dir que la vida hi transcorregués gaire pacíficament, a Bolbona: els conflictes hi forenconstants —i sovint, armats— amb els monestirs benedictins i agustinians, i amb els senyorslaics —faidits o croats— d'una vastíssima rodalia. Exemples a \'Histoire Genérale duLanguedoc, Privat, Tolosa de Llenguadoc: 1885, vol. VIII, cols. 1.883-1.992; R. ARMENGAUD:Boulbonne, le Saint-Denis des comtes de Foix, Mairie de Mazeres, Mazeres:1993, i, amb anàli-sis de les moltes imbricacions, en treballs de Claudine PAILHÈS: «Moines et chanoines dupays de Foix pendant et après la Croisade contre les Albiieois», a Montségur. La mémoire etlarumeur, Foix:1995, ialtres.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

Recensions

M. ARDIT, M. A. BADENES i J.S. BERNAT:

El País Valencià en el cens d'Aranda,Universitat de València/UniversitatJaume I, València:2001, 464 pp.

El cens d'Aranda, realitzat al darrerterç del segle XVIII, va ser el primer re-compte estadístic d'Espanya fet ambdimensió estatal, que ha merescut elqualificatiu de cens demogràfic modern.Es fonamentà per primera vegada en elconcepte d'habitants, agrupats d'acordamb la seva edat, sexe i estat civil, i no enel de veïns, l'usat fins llavors. Pretenguérecollir la població total sense deixar debanda grups socials que en anteriorsrecomptes no interessaren per no afectarla finalitat de la seva realització: nobles,clergues, militars, vídues, pobres, etc.Com que fou el primer cens espanyol iun dels primers europeus —anterior alsfrancesos i als anglesos— presenta no-gensmenys les mancances pròpies de la

inexperiència. L'elaboració d'aquestcens fou encarregada a l'Església, com ainstitució amb una organització consi-derada superior a la del mateix estat.L'ordre de confecció de Carles III foutramesa pel comte d'Aranda, aleshorespresident del Consell de Castella, alsarquebisbes i bisbes de la monarquiaespanyola I'l de setembre de 1768. Elsprelats enviaren els detalls d'estat i unesinstruccions a cadascun dels seus rec-tors, els quals, entre la fi de 1768 i prin-cipi de 1769, els van tornar omplerts ales respectives seus episcopals, des deles quals passaren a la secretaria de lapresidència del Consell de Castella.Gairebé tota la documentació originalde les parròquies ha desaparegut, peròafortunadament a la Biblioteca de laReial Acadèmia de la Història s'ha con-servat una còpia dels detalls de la majoriade les diòcesis existents aleshores, trans-crita el 1772 per tres dels seus acadèmics.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

Les dades de cadaparròquia són reco-llides en un imprès que té tres parts di-ferenciades. La primera és l'àread'iden-tificació, en la qual s'indica el nom de laparròquia, la localitat i el seu rang jurídic(ciutat, vila, lloc, reialenc, senyoria laica0 eclesiàstica), així com també el bisbat1 la província o el corregiment al qualpertanyia. La segonaésl'àread'informa-ció estadística, que està dividida en: a)distribució de la població per sexe, estatcivil (solters i casats) i edat (pàrvulsfins a 7 anys, de 7 a 16 anys, de 16 a 25,de 25 a 40, de 40 a 50 i de 50 endavant)amb els seus respectius totals; i b) elnombre de veïns exempts (per noblesa,reial servei, reial hisenda, croada i inqui-sició) . La tercera és l'àrea amb altres da-des complementàries, com les següents:eclesiàstics i servents d'església; con-vents de religiosos; convents de monges;hospitals; hospicis i cases d'expòsits;jutjats; estudis; col·legis; edificis nota-bles; santuaris; ermites; administracionsde rendes i estancs; almodins; mines;fàbriques; boscos i boscatges; munta-nyes; rius; llacunes; produccions natu-rals; mercats; fires; hostals; deveses,etc. Aquesta part només està omplertamajoritàriament pel que fa a les dadeseclesiàstiques, mentre que les notíciesdels altres apartats apareixen més espo-ràdicament. El títol del màxim responsa-ble de la parròquia i la data en la qual vasignar el document és una informacióhabitual.

El territori del País Valencià ala darre-ria del segle XVIII estava distribuït enquatre demarcacions eclesiàstiques: l'ar-quebisbat de València i els bisbats d'Ori-ola, Sogorb i Tortosa. Les diòcesis

d'Oriolai Sogorb excedien les fronteresactuals del País Valencià i comprenienalguns pobles de províncies limítrofs,aragoneses en el cas de Sogorb i una vilamanxega en el d'Oriola, mentre que ladiòcesi de Tortosa era a cavall entre Va-lència i Catalunya. D'altra banda, existi-en enclavaments dins València de lesmitres de Saragossa, Terol, Cartagena iConca. A laBiblioteca de la Reial Acadè-mia de la Història es troben els detallscorresponents ales diòcesis de València,Oriola, Sogorb, Cartagena, Terol i Sara-gossa, però hi falten els de Tortosa iConca. La manca de dades del bisbat deTortosa és la maj or limitació que presen-ta el cens d'Aranda per al coneixementde la població valenciana de l'època. Lazona valenciana dependent del prelattortosí comprenia al cens de Florida-blanca, el 1787, vuitanta-cinc parròqui-es, que suposaven llavors el 14,72% dela població de tot el País Valenciàd'aquell moment. La manca de dades del'altiplà de Requena-Utiel és menysgreu, no sols pel menor nombre de par-ròquies —set— i habitants, sinó tambéper la seva tardana incorporació al terri-tori valencià. Per altra part, és interes-sant assenyalar que no hi manca cap deles parròquies que van pertànyer als or-des militars de Montesa i Santiago, quesuposaven cap a 1760 el 7,95% de lapoblació valenciana. Per tant, no és certaper al País Valencià l'afirmació que elcens no recollia informació dels poblessotmesos als ordes militars ojurisdicci-ons nullius.

Els resultats globals del cens de 1768-1769 foren inclosos en la publicació delcens de Floridablancael 1787. Allàs'ofe-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

RECENSIONS

riren, desglossats per bisbats, el nombrede pobles i parròquies que comprenienla població, distribuïda per sexe i estatcivil, els dependents de l'Església (ecle-siàstics i llecs) i els exempts. Aquestainformació es presentà també en unaltre estat per a la població total espa-nyola, en què es detallava la distribucióper edat, sexe i estat civil. La informaciódel cens d'Aranda que es publicà quasidues dècades després de realitzar-se alcens de Floridablanca es dóna amb unscriteris que la fan pràcticament inutilit-zable en molts estudis d'àmbit regional,comárcalo local, per la manca de coinci-dència dels límits de les diòcesis amb elsutilitzats després de províncies.

Un repàs de la bibliografia històricaque més s'ha emprat en les darreres dè-cades ens confirma lamolt escassa utilit-zació que s'ha fet del cens d'Aranda i lacreença predominant de la incorrecciódels seus resultats, amb uns casos perconsiderar que pecaven per excés i enaltres per defecte. Desde 1985 hi ha unatendència reivindicativa en la qual cadavegada són més nombrosos els historia-dors que l'han anant rehabilitant com adocument històric vàlid per al coneixe-ment de la realitat demogràficadel segleXVIII espanyol, encara que amb dife-rents matisos. La utilització del censd'Aranda per part de la historiografiavalenciana ha estat semblant a la de laresta de l'Estat, tardana i amb escassaanàlisi crítica. L'opinió majoritària fouque el cens d'Aranda oferia resultats ac-ceptables, però patia una ocultació que,per compensar-la, calia incrementar lesseves dades entre un 5 i un 15,7%, ambun percentatge global probable del 8,6%.

Atès que avui disposam dels suficientsmitjans analítics per valorar el grau defiabilitat d'aquests tipus de fonts, elsautors del llibre han considerat que noés acceptable no realitzar una anàlisicríticade les seves dades mitjançant l'úsde diferents proves de validació. Conèi-xer si la font abraça la totalitat o noméspart de la societat, la data més exacta dela seva realització i l'espai geogràfic quecobreix, corregir els possibles errorsmatemàtics comesos pels seus autors iprovarlacoherència interna de les dadessón anàlisis que s'han de realitzar abansde l'ús de qualsevol cens, i que els autorsd'aquest llibre s'han proposat efectuarper al País Valencià.

El cens d'Aranda és laprimera estadís-tica en la història de lapoblació valencia-na de la qual ha estat possible fixar lacronologia exacta de la seva elaboració.La majoria dels detalls parroquials deSogorb i València se signaren l'octubrede 1768 i els d'Oriola el novembre delmateix any. Només sis fulls es van om-plir abans d'octubre, i tretze entre de-sembre i els dos primers mesos del1769. Aquestes notícies permeten fixaramb absoluta seguretat que el censd'Aranda al País Valencià es va confec-cionar en l'últim trimestre de 1768. Elfet que la unitat bàsica d'informació fosla parròquia significa molts avantatges.Es aquest el cens en què es comptenamb més dades desagregades de tots elsdel segle XVIII. A les ciutats es podendiferenciar el nucli urbà del seu terme. Elgrau de concreció de les informacionsés molt elevat. Són més detallades alcens d'Aranda que en qualsevol altre censo recompte valencià del segle XVIII.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

De la prova dels dígits finals de les da-des delrecompte es dedueixen resultatsmolt bons. En cas d'haver-se produïtalgun arrodoniment, només s'hauriaoperat en una desena d'informacionsparroquials. Es constata així que el censfou realitzat mitjançant un treball decamp. Una de les proves de coherènciainterna del cens és la detecció de possi-bles errors de sumes. Fou un mig milerel nombre de rectors que ompliren elsimpresos originals, amb gran disparitatde formació i coneixements. Cada feli-gresía fou distribuïda en sis grupsd'edats, dos sexes i dos estats civils, demanera que es compta amb vint-i-quatredades individualitzades, i altres vint-i-set totals deduïdes d'aquelles. Amb tan-tes sumes és lògic que es produïsquenmolts errors que, encara que siguenmenors, es van arrossegant fins a l'ob-tenció de les quantitats globals. S'handetectat i corregit les deficiències d'ad-dició que apareixen en 115 localitats.Aquestaxifravoluminosanohad'induira creure en la manca de qualitat de lafont, ja que en seixanta-vuit casos lesdivergències són inferiors a deu perso-nes, en altres vint-i-quatre no arriben ala mitja centena, i en deu es tracta d'unerror de suma en assignar una unitat demés o de menys en les centenes. Elserrors més greus s'observen només enonze parròquies d'un total de quatre-centes cinquanta set.

Una altra de les proves de coherènciainterna consisteix aexaminar lapossiblecoincidència del nombre d'homes i do-nes casats per grups d'edat: la majorprecocitat de les dones en el casament,la mortalitat diferencial i altres factors

produeixen importants divergènciesentre les xifres de casats per sexe en totsels grups d'edat. Quan les xifres detots els grups d'edat en un detall d'estatsón idèntiques reflecteixen una manipu-lació. En les dades parroquials del censd'Aranda aquest fet només apareix ensetze ocasions, un excel·lent resultatque torna a mostrar la meticulositat deltreball de camp i el bon coneixementdels rectors valencians de la realitatsocial dels seus feligresos. La prova dela sex-ratío, o la proporció establertaentre els dos sexes d'una comunitat,tant per al seu conjunt com per als dife-rents grups d'edat, mostra que les da-des valencianes del cens d'Aranda sónmolt coherents. Les possibles ocultaci-ons selectives afectarien una xifra infe-rior al 2,5% del total de la població va-lenciana d'aquell moment.

Un dels problemes que plantegen elsdetalls d'estat parroquials del censd'Aranda és que no expliciten si la xifraque ofereixen com a total de l'estructuraper edat, sexe i estat civil, inclou tots elshabitants o si s'hi han d'afegir les perso-nes que apareixen en altres apartats delsdocuments. Els autors creuen que a lesdades d'estructura per edat, sexe i estatcivil no s'han d'afegir els exempts ni lapoblació comunitària no conventual, ique aquelles xifres s'han d'augmentaramb els membres del clergat secular iles poblacions conventuals, indepen-dentment del seu estat religiós. Serien7.850 clergues i religiosos i 1.799 religio-ses les que s'haurien d'afegir als totals.

La comparació de les dades de pobla-ció dels censos d'Aranda i de Florida-blanca ens dóna un creixement anual

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

RECENSIONS

acumulatiu de la població valencianapròxim al 0,8%, una taxa elevada que,segons els autors, és perfectament rao-nable per a una societat de la fi delXVIII, la qual cosa els permet deduirque la validesa del cens d'Aranda noqueda allunyada de la del de Floridablan-ca. Crec que és un creixement prouimportant, que podria haver fetreflexio-nar als autors que es tracta d'un índexindiscutible que les xifres que serveixende punt de partida estan in fr aval or adésen comparació de les del punt d'arribada,en una època de reducció de la fecunditati de l'increment de les mortalitats extra-ordinàries i que posa en relleu que elsdos censos nopresentenelmateix índexd'ocultació.

La comparació de les dades dels doscensos amb les sèries sacramentals debatejos de més d'un 25% de parròquiesvalencianes representatives de les dife-rents àrees delpaís dóna una taxa mitja-na de natalitat per al cens d'Arandad'un 45 per mil, i d'un 42 per mil per alde Floridablanca. Admetent que hi vahaver una davallada de la natalitat aldarrer terç del segle XVIII i pensant enpossibles taxes de natalitat d'un 42 permil per a 1768 i d'un 40 per mil per a1787, els autors creuen que els dos re-comptes patirien ocultacions, un 7,4%per al cens d'Aranda —una xifra quedonen com a definitiva— i un 4,2% peral de Floridablanca. Sens dubte, la pos-sessió de dades locals hauria permès alsautors seleccionar les parròquies ambdades més fiables de les menys fiables,i deduir amb conclusions i no nomésamb estadístiques, on precisament esdóna amb més força la subinscripció i

on és millor el cens, segons el treballacurat o no dels diferents autorsd'aquest. El 1994, Bernat i Badenes havi-en arribat a la conclusió amb el maneigde dades de batejos, inferiors en nombrea aquestes, que el cens d'Aranda pecavaal País Valencià d'omissions compresesentre el 15,7 i el 5%, amb una xifra pro-bable del8,6%, mentre que elde Florida-blanca es movia entre I'l 1,4 i el 0,8%amb un percentatge probable del 4,4%.Ara rebaixen lleugerament aquests dospercentatges.

D'acord amb aquesta conclusió, queel cens pateix una ocultació d'un 7,4%al País Valencià pel que fa a les seves da-des, aquestes s'han manipulat en aquestpercentatge per tal d'obtenir lapoblacióabsoluta el 1768. Segons les dades con-servades, la població valencianasum ariaun total de 588.609 habitants. En aques-ta quantitat, ni hi són tots els valenciansde l'època, en haver-se perdut els docu-ments de la diòcesi tortosina, ni tots elsque s'hi inclouen eren aleshores valenci-ans, ja que hi havia localitats que perta-nyien ala Corona de Castella. Per resol-dre el problema de la mancança delsdetalls de la diòcesi tortosina, s'haacudita la hipòtesi que el seupes al conjunt delterritori valencià seria el 1768 molt sem-blant al que tenia en 1787. Segons aquestrecompte, ales 85 entitats que depeniendel bisbe tortosí vivien 115.229 perso-nes, la qual cosa suposava el 14,72%dels valencians. En cas d'haver-se man-tingut la mateixa proporció, en 1768 hiviurien 110.111, iper tant el total d'habi-tants seria de 682.822. Per tal d'obtenirel total d'habitants del marc territorialactual cal afegir la població de les viles

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

pertanyents a altres diòcesis conegudesi, per a les desconegudes, utilitzar elmateix sistema que per a les comarquesseptentrionals. Això ens dóna una po-blació total de 703.459 habitants. Final-ment, si aquestes xifres pateixen unaocultació del 7,4%, deduïda de l'aplica-ció del test de natalitat, caldria incre-mentar-les amb aquest percentatge, iaixí arribem als 755.515 habitants que,segons els autors, seria la població delPaís Valencià el 1768.

La població valenciana havia assolitjaen aquesta època una densitat elevadaproperaa uns 35 h/km2, gairebé el doblede l'espanyola. Ara bé, les diferènciescomarcals eren força importants. L'exis-tència de dades locals permet als autorsagrupar-les per comarques i realitzaruna distribució espacial de la població.En aquesta es detecten forts contrastosentre el nord i el sud i una importantdicotomia entre l'interior i la costa. Lessis comarques més poblades estaven si-tuades al sud del Camp de Morvedre iquatre d'elles eren banyadesperlaMedi-terrània. Les comarques menys habita-des pertanyien a l'interior central i sep-tentrional, en concretles muntanyes deValència i Castelló. Les terres de l'inte-rior mostren densitats al voltant dels 10h/km2, mentre que una dotzena de co-marques de les valls i planes centrals imeridionals se situen entre els 40 i els50 h/km2, i alguna els supera com ara laSafor, de les quals destaca l'Horta deValència amb 74,4 h/km2. Aquestasitua-ció havia estat producte de la tendènciaa la concentració del poblament, inicia-da amb l'expulsió dels moriscos, que vaconèixer un fort impuls en els dos pri-

mers terços del segle XVIII. A l'èpocadel cens d'Aranda l'expansionisme de-mogràfic del sud i la costaja començavaa frenar-se.

Els 588.609 habitants comptabilitzatses distribuïen en 457 nuclis, d'una gran-dària mitjana de 1.300 habitants. Aques-ta és una xifra elevada per a l'època, jaque per al conjunt de la monarquia es-panyola era inferior als 600 habitants.Les entitats que tenien menys de 1.000habitants eren un 70,2%, però en aques-tes poblacions només vivien el 24,3%dels valencians. Els municipis mitjans,entre 1.000 i 5.000 habitants, arribavena 124 —el 27,1%— i concentraven al43,9% de la població. Les de més de5.000 habitants eren tan sols 12 —el2,6% de les entitats— però agrupavenel 31,8% de la població. Malgrat que elpoblamentvalenciàen 1768 es pot consi-derar predominantment rural, té unsnivells d'urbanització gens menysprea-bles per a l'època. S'ha comprovat que,al llarg del segle XVII i els dos primersterços delXVIII, es concentraren cadavegada més valencians en poblacionsprogressivament majors, sobretot al suddel país, a la diòcesi d'Oriola. Entre lesciutats, destaca València, que amb76.904 habitants ocupava el quart llocdel conjuntespanyol, darrere de Madrid,Barcelona i Sevilla. El 1768, a Valènciavivien, aproximadament, un de cada deuvalencians. Superaven els 10.000 habi-tants quatre nuclis: Oriola amb 17.703,Alacant amb 17.170, Elx amb 16.600 iXàtiva amb 10.785, mentre que set estrobaven entre els 5.000 i els 10.000:Alcoi, Alzira, Ontinyent, Llíria, Sagunt,Gandia, Monòver, Vila-real i Vinaròs.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

RECENSIONS

Un de cada tres valencians vivia en nu-clis amb població superior als 5.000habitants. Gairebé tots aquests nucliseren pròxims a la costa i eren més abun-dants al sud. De tora manera, les ciutatseren molt diverses i s'han detectat com-portaments demogràfics molt variables:des de ciutats relativament grans ambcaracterístiques demogràfiques rurals,com Oriola o Elx, fins a nuclis més pe-tits amb comportaments netament ur-bans, com Gandia, Alzira o Xàtiva.

Pel que fa a l'estructura per edat, elcens proporciona la piràmide que eraesperable obtenir, és adir, lacaracterísti-ca d'una demografia tradicional, ambuna àmplia base, conseqüència d'unaelevada fecunditat i una ràpida, encaraque irregular, disminució en les genera-cions posteriors. Lapoblació eramajori-tàriamentjove, amb excepcions comar-cals com les muntanyes meridionals,que semblen pròximes a la fase de transi-ció cap a una població envellida, aixícom també les Marines i les Planes cen-trals, que manifesten aquesta tendència,encara que de manera molt menys acusa-da. Sembla observar-se la influència dela immigració masculina fins a 1760,però aquest corrent disminuïa, o àdhuccanviava de sentit, al mateix decenni deconfecció del cens. La natalitat eraeleva-da, però començava a davallar, com esdesprèn de la comparació amb els censosde Floridablanca i de Godoy. Aquestfenomen només pot explicar-se perl'elevació de l'edat nupcial femenina,que ha estat documentada en altres estu-dis de reconstrucció de famílies valen-cianes. Aquest fet seria la típica respostamaltusiana, connectada amb el fort aug-

ment de la població a la primera meitatdel segle, els límits al creixement queimposava l'estructura socioeconómicadelpaís i les dificultats del darrer terç delacentúria. El càlcul de l'edat del primermatrimonide les dones, seguint el mèto-de de Hajnal, mostra un augment supe-rior a un any entre els censos d'Arandai Floridablanca. De tota manera, és des-tacablelarelativaprecocitat de Is valenci-ans, i en especial de les dones a l'horad'esposar-se, i les elevades taxes de nup-cialitat. La comparació amb les dadesmitjanes d'Espanya mostra que les do-nes valencianes es casaven gairebé unparell d'anys més joves.

Finalment, tenim la publicació de lesdades del cens perquè siguin a l'abast detothom. Els estats parroquials estanordenats per municipis i comarques. Lainformació s'ha agrupat amb el següentordre: 1) l'encapçalament amb el muni-cipi i el lloc al qual correspon, l'advoca-ció sota la qual estava aleshores la parrò-quia i el bisbat i el corregiment al qualpertanyia; 2) el quadre estadístic delsgrups d'edat, sexe i estat civil, amb elspossibles errors de sumes de l'originalcorregits; el total general que es dóna alfinal de tots els quadres correspon a lasuma del quadre anterior més els mem-bres del clergat secular i la poblacióconventual, que no consten en aquestquadre; 3) quadre estadístic delsexempts per noblesa, reial servei, reialhisenda, croada i inquisició; 4) la restad'informacions que contenen els detallsd'estat han estat reorganitzades per talde mantenir un ordre: entitats i mem-bres vinculats a l'Església, agrupats perclergat secular, clergats regular masculí

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

i femení, germans de religions, deman-dants, síndics, etc.; i entitats com arahospitals, hospicis, col·legis, etc. i lespe rsones vinculades aaquestes, adminis-tració civil, economia, senyoria, organit-zació territorial, municipal iparroquial,notícies diverses (geografia, història,edificis, sanitat, toponímia, etc.), i ladata en què l'encarregat local va omplirel full.

Aquest treball ens il·lustra sobre lapoblació i les seves característiques de-mogràfiques d'una comunitat autòno-ma actual sobre la base d'unafont demo-gràfica estatal del darrer terç del segleXVIII, que pot encoratjar altres investi-gadors que segueixen el mateix camíque ells han intentat obrir.

Josep Juan VidalUní versítat de les Illes Balears

Núria SALES: De Tiïïra Catarroja. Estu-dis sobre institucions catalanes i de laCorona d'Aragó (seglesXV-XVII), «Re-cerca i Pensament/14», Afers, Catar-roja:2002, 229 pp.

Hi ha historiadors que publiquen laseua producció fonamentalmenten for-ma de llibres, d'altres que ho fan permitjà d'articles i uns darrers, la majoria,que fan servir ambdós vehicles d'expres-sió. Núria Sales és d'aquests darrers,però la seua producció dispersa, consis-tent en articles publicats en revistesespecialitzades o contribucions a con-gressos, és abundant. Només per aques-

ta raó ja s'ha d'agrair la publicació delllibre que comente, ja que la major partdels treballs de l'autora que recull estroben disseminats en revistes de difícilaccés o en actes de congressos més difí-cils encara d'aconseguir. El títol del lli-bre, De Tuïr a Catarroja, reprodueix eld'uns dels assaigs recollits, el primer, id'alguna manera simbolitza l'abast terri-torial dels treballs publicats i també del'obra historiogràfica de l'autora. El sub-títol és menys exacte. Efectivament hihaarreplegats estudis sobre institucionscatalanes i de la Corona d'Aragó, peròd'altres ultrapassen amb escreix l'àmbitde lahistòria institucional. Des del meupunt de vista Núria Sales és una historia-dora excepcional, atorgant a la paraulael seu significat etimològic, és a dir, quees tracta d'una classe d'historiadoraque no és gaire fàcil de trobar. D'unabanda és una historiadora erudita, moltpreocupadaper l'exactitud conceptual ila crítica de les fonts, que domina a laperfecció les tècniques tradicionals deladisciplina. Ben difícil serà, sino impos-sible, trobar un error en la seua obra, sino és atribuïble a la impremta. Però almateix temps és una historiadora que esplantejaproble mes inolasimple recons-trucció positivista de fets. Tenim bonshistoriadors positivistes i tenim tambébons teòrics, però un que siga les duescoses alhora és difícil de trobar. NúriaSales és un d'aquests, com comprovaremen repassar les contribucions arreplega-des al llibre que ara comentaré.

El primer assaig, «De Tuïr a Catar-roja», és una reflexió sobre la riquesad'informació que pot trobar-se habitu-alment en les fonts locals, tant si es

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

RECENSIONS

tracta de l'arxiumunicipal de la localitatrossellonesa de Tuïr com del llibre decomptes del consell catarrogí, que en1985-1986 van publicar i estudiar VicentS. Olmos i Tamarit i Antoni LópezQuiles. Es tracta de la vella, i aparent-ment inacabable discussió sobre la grani lapetita història. Es història gran aque-lla que tracta de localitats grans o depersonatges grans? O potser és mésgran aquella petita història que parla dela gent sense història? L'autora diu enl'advertiment del llibre que, quan vapublicar el volum titulat Els segles de laDecadència de la Història de Catalunyadirigidaper Pierre Vilar, algú li varetrau-re que s'hi parlava més de Tuïr i de SantaColoma de Queralt que nopas de Barce-lona i que mai no anomenava la capitalde la monarquia. Es gran, doncs, la his-tòria de Madrid i de Barcelona, i petitala de Tuïr i la de Catarroja? La històriaés història, tout court, i tant se val ques'adopte la perspectiva de Tuïr com lade Barcelona. Tan locales la història deCatarroja com la de Madrid, perquèambdós són llocs, punts d'observació,perspectives historiogràfiques. El re-guitzell de petits esdeveniments quepodem trobar tant al llibre de consellsde Catarroj acornar 7/7 ve/7faire5o/mnai-re des Archives Communales de Thuír,forma en el seu conj unt una gran històriaperquè hi trobem els homes, les seuesexpectatives i misèries, els seus proble-mes quotidians, la vida mateixa, comdiu l'autora, que batega constantmententre línies.

Aquesta mateixa és l'orientació, si béno exactament igual, de l'assaig titulat«Imposts municipals, muralles iremen-

ces», conjunt de reflexions ben enriqui-dores sobre el tema de les finances locals,molt àrid, com diu l'autora, si el reduïma les sèries de xifres, però ben ric si estenen en compte les seues innombra-bles imbricacions. Imbricacions amb lahistòriamonetària, els projectes d'obrespúbliques, la història del paisatge agrarii urbà, la guerra i amb tants altres aspee -tes. Però no totes les imposicions muni-cipals eren en moneda. L'emmuralla-ment es feia sovint mitjançant serveispersonals, moltes vegades rebutjats,igual que els jornals de vila per a la com-posició de camins, escurament de sèqui-es i altres obres. Finalment unareflexiósobre les grans senyories, aquests petitsestats que tenien les seues petites corts,tan semblants a les grans, amb els seusbraços i les seues assemblees. En ocasi-ons aquests senyors tenien baronies es-teses per diversos regnes, com seria elcas, analitzat amb detall, de la baroniade Cabrenç.

En aquest exemple l'autora assenyalalanecessitat d'evitar l'aplicació retroac-tiva de demarcacions històriques actualsen història. La mateixa reflexió apareix,més desenvolupada, en el següent arti-cle, «Les vegueries del Rosselló-Valles-pir i el Conflent-Capcir dins de monar-quiespluriestatals (seglesXIII-XVII)».Els historiadors francesos, amb el seujacobinisme habitual, proporcionenexemples abundants d'aquests anacro-nismes, com aquell passatge de Calmet-te quan deplorava que sant Lluís nohagués reclamat el 1258 els comtats delRosselló i la Cerdanya «redonnant à laFrance ses fron tíères na ture lles». Aque s -tes identificacions retrospectives dels

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

antics territoris amb els estats actualssón molt abundants en la historiografiafrancesa i britànica, especialment quanes refereix als regnes i corones hispàni-ques. Saint-Simon confon, per exemple,regne i corona d'Aragó, i estén lajuris-dicció de l'Audiència de Saragossa atota la corona quan tan sols la tenia alregne estricte. Més greus són encaraaquestes identificacions quan es confonEspanya amb la corona de Castella,errors que podem trobar d'altra bandaen historiadors espanyols, com Mara-vall. Igualment podríem dir de les trans-cripcions incorrectes de noms catalans:un Eiximenis transformat en Ximénezo una Càller del segle XVI convertidaen Cagliari. Gravíssima és la ignorànciade les fronteres dels regnes hispànics iels seus espais legislatius, com quanalgun hispanista francès pensa que laA/uevai?ecOjCy7acid/7castellanaera d'apli-cació al regne de València. Aquest des-coneixement ha fet que algú afirmésque 1' Usatge Stratae era al Capcir, delsegle XVII al XIX, «un droítpaysan etpopulaireopposé au droit de l'Etat»,igno-rant que es tracta d'una constitució ca-talana i, per tant, un «droít d'Etat» benpur. Són tants els exemples d'anacronis-mes adduïts, potser en alguns casosgens innocents, que seria molt llargenumerar-los, però en tot cas considereaquest article de lectura imprescindible.Reflexions semblants són les que podemtrobar al'estudi titulat «On raul'estata-litat en monarquies plurals?». De noutrobem les incorreccions i els anacronis-mes resultants d'aplicar al passatremotesquemes que en tot cas tan sols serienescaients en moments molt posteriors,

després de la fixació definitiva dels estatsmoderns. Com que s'ignora la realitatd'unes unions de corones o unaplurali-tat d'estats diferents, molts autors entrauen la conclusió de la inexistència del'estat o que sí existia però descentralit-zat o fins i tot amb «autonomies».

Molt important és sens dubte l'assaig«Guadalupe. Un cop d'ull a uns quantsmalentesos». En 1980 Eva Serra va mo-dificar, en un article fonamental, la inter-pretació que fins aleshores s'havia fetde la sentència arbitral de Guadalupe de1486. Núria Sales amplia i enriqueix, enaquesta aportació, la innovadora inter-pretació de Serra. En primer lloc propor-ciona abundants proves que l'engrandi-ment dels masos és un fenomen anteriora Guadalupe, dels segles XIV iXV, pro-duït per l'adquisició de masos rònecs.Es tracta en bona manera d'un procésde concentració que jugà a favor delsmasos grans en detriment dels petits, jaque no tots els «masos rònecs» erenrealment rònecs i deshabitats o, si hoeren, no fou exclusivament a conse-qüència de les grans mortaldats. Enaquesta matèria la sentència de Guadalu-pe, en donar tres mesos de termini alpagès per tal de reocupar el mas «aban-donat», significà un pas enrere en matè-ria de seguretat en la tinença de la terra.No perdia, però, el seu domini eminento directe el senyor que tenia el seucastell enrunat ni deixaven de cobrardrets derivats del domini jurisdiccionalels senyors que no impartien justícia.Fins i tot l'emfi te usiperpètuai transmis-sible sembla anar perdent terreny enmolts indrets després de Guadalupe. Ino parlem dels títols VII, XI, XIII i

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

RECENSIONS

XIV de la sentencia que estipulen que alsenyor no li calen títols per tal de demos-trar els seus drets sobre el pagès, però sía l'inrevés. I què hi ha de l'abolició de laremenea i dels mals usos? D'entrada, lasentència no els aboleix sinó que els de-clara redimibles. A més a més, no erenels sis mals usos redimibles els únicsque implicaven condició servil. Moltsaltres continuaren vigents després deGuadalupe, igual que els sis mals usosclàssics si no van ser redimits. Tampocno podem dir que la sentència instaurésla pau al camp català. En coneixem, detorbacions posteriors, i no s'hauriend'oblidar les penes de mort a Sala o alsparents i seguidors de Verntallat. Proun'hi ha, de mostres de lluites pageses alssegles XVI i XVII! Curiosa victòriapagesa la de Guadalupe!

«Naturals i alienígenes» és el curióstítol d'un altre treball que ens parlad'extraterrestres, d'estranys a la terra,de l'estatut d'estrangeria a les edatsmitjana i moderna, i del procés assimi-lador contrari, la naturalització. Hihaviauna estrangeria lleu, la de l'estrany alregne, i una altra d'agreujada, la de quino era ni tan sols súbdit del monarcacomú. Laseuaposicióeramésdèbilienocasions aquests col·lectius van ser ob-jecte d'expulsions ignominioses, sobre-tot en moments d'hostilitats bel- liqües.L'autora ens dónanotícia de naturalitza-cions angleses, i sobretot franceses,entre els segles XIV i XVI, així comtambé del seu complicat procés. Es llar-ga, i molt interessant, la llista de deman-des de naturalització presentades a lescorts catalanes de 1599, on els deman-dants addueixenraons com el seuorigen

català, el fet d'estar casats amb una ca-talana o la seua llarga residència alPrincipat, elogiant de vegades la terrad'adopció. En trobem uns quants devalencians, com aquell Joan Jeroni Nu-nyes, nebot de Pere Joan Nunyes, resi-denta Catalunya des de feia setze anys,lapse en què «havia cobrada tantaafficióad aquesta nació»; un membre de l'ex-tensafamíliaCentelles, Cristòfol, des-cendent per tant «de la casa y solar delsbarons de Centelles del present Princi-pat de Cathalunya»; Jeroni Santàngel ialtres. No erafàciladquirir lanaturalit-zació catalana, ja que en aquelles cortstan sols està documentada la d'un delsdemandants, Diego de Covarrubias, iprobablement rebutjada la del presti-giós jurista d'origen aragonès JaumeCàncer, que vivia a Catalunya des defeia més de vint anys i era casat amb ca-talana. Una cosa era la naturalesa catala-na, que generalment implicava ser natu-ral del territori o com a màxim deterritoris sufraganis de diòcesis catala-nes, i una altra la «nacionalitat», unconcepte molt lligat a la llengua comu-na. Sant Vicent Ferrer, Ramon Munta-ner i Anselm Turmeda eren «de naciócatalana», i els valencians i mallorquinsdepenien a l'Orient dels «cònsols de lanació catalana». De totamanera, els con-ceptes van anar variant a l'Edat Moderna.

Contra les males interpretacions delllenguatge, amés de moltes altres coses,ens prevé un altre i ben interessant ar-ticle, «'Torbacions' populars (seglesXV-XVII)». Com diu l'autora, i d'aixòté experiència qui escriuaquestes línies,és ben difícil interpretar i fins i totdetectar allò que en diríem torbacions

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

populars a l'Antic Règim. Entre altrescoses perquè el llenguatge de l'època noera com el nostre, ni pel seu significat nipel seuèmfasi. De vegades algunes frasesals nostres ulls grandiloqüents podenamagar en realitat un petit avalot o finsi tot una discussió alsi del consell munici-pal; al contrari, una simple referènciasense epítets pot fer al·lusió a un greu al-darull. Cal parar atenció a les paraulesque han canviatde significat. Terratinent,al'Antic Règim, eraelpropietari foraster,que no era vassall del senyor però teniaterra a la baronia, ni que fos un quartó defanecada. Subversió tampoc no significa-vael mateix que ara, malgrat que implica-va l'incompliment de la norma. Per a lacorona significava fonamentalmentusurpació de regalies, una cosa ben llu-nyana de la torbació popular. Això potconfondre l'historiador, un fet ques'agreujasovintperlamancaoprecarietatde les fonts. Amb algunes torbacionss'hi comptava, potser perquè no eren deltot il·legals, com les captures de formento les banderes alçades d'unes ciutatscontra altres o contra senyories. Lesconstitucions de Catalunya reprimien larebel' lió però les normes són molt disper-ses, fins i tot en ordinacions locals. L'au-tora en dóna uns quants exemples aixícom també una llarga llista de turbulènci-es dels anys 1580 i següents, de caràcterpolifacètic, i del darrer terç del segle XVII.

«'Bandoliers espaignols' i guerres dereligió franceses» ens parla de les conni-vències entre els protestants francesos iels bandolers catalans. Els testimoniatgesdocumentals en són nombrosos i l'autoraensproporcionaunaextensarelació. Nosempre aquests documents confirmen

la pretesa connivencia, com quan en1587 els canonges de la Seu d'Urgell esvan negar a contribuir per tal de perse-guir els bandolers i hugonots, o altresresistències semblants d'Osca, Montea-ragón o San Victorián. En altres casosels testimoniatges no són gens clars,com els dels cònsols de Bagà. En moltesocasions es va tractar de simples lladres,convertits en suposats hugonots. Peròaquesta versió dels fets va ser creguda aMadrid, d'on deriva la coneguda inter-pretació de Regla d'una ménade «quin-tacolumna de la pressió calvinista a lafrontera». S'ha arribat apensar, i aquestahipòtesi va ser sostinguda pel mateixRegla, que el bandolerisme català ajudàa finançar les guerres de religió france-ses. Això tampoc no està gens clar.Com diul'autora, d'aquestes connivèn-cies abunden els rumors però en man-quen les proves. De segrests de cape-llans, va haver-n'hi molt abans quehaguessen nascut Luter i Calví. El con-traban de cavalls era tradicional a lafrontera, com també la importaciód'aquests animals. Els processos per lu-teranisme de la Inquisició de Barcelonaentre 1560 i 1600 són bàsicament contraestrangers, la qual cosa evidencial'escas-sa rellevància dels «contagis». Tampocels historiadors aragonesos no han tro-bat proves de la suposada infiltracióprotestant per la frontera. Són mol-tes més les informacions i reflexionsdel més alt interès que podem trobar enl'article, però en toteas l'autora demostrala complexitat del tema i la impossibilitatde reduir-lo en uns esquemes simplistes.

La història del bandolerisme catalàdel Barroc haestat profundamentreno-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

RECENSIONS

vadaen els darrers anys, bàsicament desde l'aparició dels llibres de Xavier Tor-res. En l'article «Existí un bandolerismecatalà del Barroc?» Núria Sales aportanous elements de reflexió. L'existènciade nombroses quadrilles de bandolers ala Catalunya dels segles XVI i XVII ésun fenomen indubtable, però encaraens hem de preguntar si era un fenomencaracterístic i per què. Algunes hipòte-sis, com diul'autora, aforçade repetidesacaben acceptant-se com a veritats de-mostrades. S'ha dit moltes vegades,basant-se en la terminologia dels docu-ments, que les guerres privades erengairebé universals. Un altre tòpic ésque el canvi de la ruta Laredo-Anvers,per tal de portar el metall preciós ameri-cà als Països Baixos, per la ruta Barcelo-na-Gènova va fomentar el bandolerismecatalà, i això tampoc no està gens clar.Tan sols es coneix un robatori de mone-da del rei de 1613, quan feia gairebé migsegle que els combois travessaven Cata-lunya. Tampoc no era el mot «bandoler»el que s'utilitzava en els segles XV oXVI per tal de designar el que ara ente-nem com a tal, sinó més aviat vagabunds,mals homes o males gents, persones alservei dels senyors en les seues contesesprivades que cometien malifetes. Unbandoler era específicament un homede bàndol i bandolejar era participar enla guerra privada, entre senyors o entrecomuns. Sembla que fou al llarg de lasegona meitat del segle XVI quan elmot adquirí el seu sentit actual, peròsense perdre l'antic. El fenomen, tant sil'entenem en el seu sentit antic com enel modern, no és dels segles XVI i XVIIsinó ben anterior, ni tampoc no és espe-

cífic de Catalunya ni de la Coronad'Aragó sinó més aviat europeu.

Una ben característica barrejade refle-xions interessants, de vegades inquie-tants, podem trobar al curt assaig titulat«La Catalunyadel Barroc dins la Coro-na d'Aragó». Els territoris de la Coronad'Aragó tenien, al seu darrer segled'existència, lligams molt forts, però devegades els contrasts interiors eren mésgrans que les diferències externes i l'au-tora ens en dóna uns quants exemples:guerres de pastors, monedes, pesos imesures, províncies eclesiàstiques, ju-risdiccions senyorials. La mateixa Cata-lunya no es pot estudiar tancada en ellamateixa. Les solidaritats ultrapassavenfreqüentment el marc territorial catalài les tensions eren sovint internes, espe-cialment en temps de guerra, de fam od'epidèmia. Una Catalunya on predo-minaven les classes mitjanes, si femabstracció d'una alta noblesa reduïda,castellanitzada i absentista, un país demenestrals i pagesos, gent que no era«de qualiténi condítíon», paraules quel'autora reprodueix procedents de lacorrespondència Trobat-Noailles de1689. Extraordinàriamentsuggestivaésla reivindicació de la literatura popularper tal de conèixer lamultifacèticareali-tat de la Catalunya barroca, la reflexiósobre la música o el paràgraf que dedicaa l'art barroc del XVIII o a l'opció gò-tica popular que encara es manifesta alsegle XVII o fins i tot al XVIII.

Els darrers treballs publicats són méspròpiament institucionals. «Diputació,síndics i diputats. Alguns errors evita-bles» és un escrit polifacètic ple, comsempre, d'idees i d'avisos per a nave-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

gants. L'autora lamenta, malgratl'exis-tència d'investigacions ben estimables,el dèficit d'estudis sobre les institucionscatalanes anteriors a 1714, i molt espe-cialment les corts. Però al mateix tempsadverteix dels perills que planteja eldesconeixement del tema i de la termi-nologia. Com escriu Núria Sales, lamanca de coneixements porta a una ge-neral i constant impropietat de llenguat-ge. I no tan sols això, sinó que fins i totpodem trobar errors terminologies iconceptuals en manuals i monografies.L'autora hi ha trobat la confusió entrela defensa de la res publica amb la procla-mació de la república, o entre lluïsme illuïció, errors francament imperdona-bles. I com aquests, ens proporcionamolts altres exemples, d'idèntica o ma-jor gravetat. I alguns procedents d'au-tors de vàlua reconeguda, com Bennas-sar o Artola. Com conclou l'autora,molts són els paranys que aguaiten aquis'endinsa en els processos de cort cata-lans i que tan sols són evitables amb unprofund coneixement del llenguatge ide l'època. Per a qui pretenga endinsar-se en aquest terreny historiogràfic, elpetit article que comente és un indispen-sable manual de navegació. Una caracte -rització semblant s'hauria de fer del se-güent assaig publicat al llibre quecomente. En «Les institucions políti-ques catalanes en vigílies de la sevaabolició» l'autora reivindica—cosa queha fet en moltes altres ocasions— lanecessitat de publicar la compilació deles Constitucions de 1588-1589 i elsProcessos de Corts de 1585-1705, jaque molts autors citen aquests texts desegona o tercera mà, interpretant-los

malament. De nou trobem en aquestassaig una llista d'errors evitables. Enels darrers temps les coses han començata canviar i l'autora es felicita per la pu-blicació d'algunes obres interessants iestimables, com el llibre de Víctor Ferrosobre el dret públic català, però l'ediciód'aquells textos continua essent urgent.La ràpida lectura que l'autora en fa enpoques pàgines és un autèntic projected'investigació ben atractiu. Ple de sug-geriments és també el darrer article delllibre, «Abans del 1714», un text d'unaconferència —sermó, en diu l'autora—feta un 10 de setembre, on Núria Salesrepassa un bon grapat de tòpics sobre laGuerra de Successió.

Manuel ArditUniversitat de València

Francisco CARLES, Isabel MUÑOZ, Car-men LLOR i Pedro M ARSET: PsicoanálisisenEspaña (1893-1968), «Estudios/26»,Asociación Española de Neuropsiquia-tría, Madrid:2000, 341 pp.

Lapsicoanàlisi és un fenomen culturalque ha marcat el segle XX. La superaciód'una psiquiatria biologicista per unaaltra de psicològica, que explorava enles profunditats més incomodes i fos-ques de la realitat humana, exhibia elsfantasmes que tots portem dins de no-saltres i que sovint no volem acceptar, iva remoure profundament les consci-ències benpensants, que veien com aflo-raven al primer rang de l'estudi psicolò-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

RECENSIONS

gic confidències que fins llavors havienquedat relegades a l'ambient secret delconfessionarii només escoltaven i inter-pretaven persones amb formació morali religiosa reconeguda: els capellans.Precisament, aquest caràcter ideològi-cament revolucionari i les exigències dela pràctica psicoanalítica han marcat elseu desenvolupament i han viciat laseua difusió, ja que aviat va transcendirla discussió acadèmica i impregnà eldebat ideològic i polític, a més d'influirmolt decisivament en l'activitat creativade totes les arts. En resum: la psicoanàlisiés un fenomen històric determinant i,per tant, l'historiador no pot ignorar.Es per això que m'he deciditde ressenyaraquest llibre en una revista d'històriageneral, però que també és una publica-ció molt preocupada pel pensament.

La introducció de la psicoanàlisi alnostre país va centrar l'interès de Tho-masF. Glick, quidesdel982hapublicatdiversos treballs sobre el particular, peril·lustrar la seua proposta metodològicad'un model d'expansió de les grans teo-ries científiques i la seua assimilació perpart de comunitats científiques margi-nals als grans centres de producció denovetats científiques. Aquest projected'investigació és articulat a partir de lestres grans teories de la ciència contem-porània: el darwinisme, la psicoanàlisi ielrelativisme als àmbits hispà i hispano-americà. Per això, els estudis de Glicksón de caràcter fonamentalment inter-pretatiu, mentre que el llibre que araressenyem ens ofereix l'estudi positivis-ta, el bastiment que pot ajudar a propo-sar noves interpretacions i fins i tot aobrir noves línies de recerca. En efecte,

aquest llibre recull les síntesis atapeïdesde les tesis doctorals de F. Carles, I.Muñoz i C. Llor, elaborades sota la di-recció de l'historiador valencià, a mésde polític i europarlamentan, P. Marset,catedràtic d'història de la ciència a laUniversitat de Múrcia. Així, la decisióde l'AEN de reunir els tres treballs enun sol volum ens permet de fer-nos unaidea cabdal de les vicissituds de l'assimi-lació de les teories de Freud al nostrepaís, on podríem pensar d'antuvi que elgran pes social i polític de l'Esglésiacatòlica n'hauria constret la difusió.

La introducció de la psicoanàlisi vaproduir-se en una data sobtadamentprecoç amb la traducció a la Revista deCiencias Médicas de Barcelona d' un ar ti -ele de Josef Breuer i Sigmund Freud—que fou reproduït simultàniament ala Gaceta Médica de Granada—en 1893,el mateix any en què haviaestatpublicatal WíennerMed. Blátt. Fins al 1897 notornem a trobar una altrareferència a laqüestió; aquesta vegada fou Luis Dolsa,qui vaescriure el primer treball autòctonque s'ocupava de la psicoanàlisi, encaraque ho feia críticament, jaque defensavael biologicisme determinista des de laperspectiva degeneracionista de Morel.De nou segueix un llarg silenci, quecorrespon a l'època de major activitatde Freud, i en 1908elprestigióspsiquia-tre César Juarros publicà els seus pri-mers treballs, inspirats també per lateoria de la degeneració mental, en quèrefereix les propostes de la psicoanàlisii començà així una important tasca dedifusió d'aquesta teoria al nostre país.A partir de llavors, els principals metgesvan conèixer lespropostespsicoanalíti-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

ques, especialment a través de lapsiquia-tria alemanya i francesa, i adoptaren ha-bitualment una actitud crítica, però pocsrebutj aren lapsicoanàlisi totalment; perexemple, un dels principals censors,Fernández Sanz, l'acceptava teòrica-ment encara que no ala pràctica. L'escolade Cajal va adoptar una actitud oberta,tot i que, com refereix Glick, van llegirFreud com si fos un biòleg; així doncs,entengueren la seua teoria com una es-peculació ideològica i no els interessàgaire. Però la teoria ja era coneguda icomençàa ser debatudaen publicacionsi reunions científiques, alhora que en1918 apareix a El Soléis primers articlesdivulgadors de metges que s'ocupavende temes psicoanalítics, i així comencena infiltrar-se als cercles intel·lectuals,especialment a partir de la traducció deles obres completes de Freud, a iniciati-va d'Ortega, entre 1922 i 1925. En aques-ta època, a més, la psicoanàlisi marcàuna frontera ideològica, ja que fou vistacom una amenaça pertorbadora de l'or-dre científic establert. Personatges comaraVillaverde hi iniciaren una autènticacroada en contra, mentre que augmenta-va el nombre de metges de prestigi queacceptaren més o menys críticament lateoria: Lafora, Sanchis Banús, Mira iLópez o Marañón. Ara bé, la interpreta-ren com un sistema complementari a lavisió biologicista i el resultat fou la in-corporació dels seus pressupòsits a lapràctica clínica, encara que es féu demanera heterodoxa en la major partdels casos, fins i tot Mira, un dels intro-ductors més destacats de les innovaci-ons de la tècnica psicoanalítica, tant alsseus escrits com en la clínica.

El debat obert va aprofundir-se ambl'arribada de la República, quan les pro-postes freudianes sobre sexualitat forenesgrimides pels defensors de les posici-ons ideològiques més progressistes il'Esglésiaadvertia del perill de la difusiósocial de lapsicoanàlisi, car amenaçavaels fonaments de la moral catòlica. Almateix temps, la psiquiatria viurà elsanys de màxima esplendor i la pràcticapsicoanalítica va ser impulsada per l'ac-ció del primer psicoanalista ortodox:Àngel Garma, format a Berlín, l'únicespanyol reconegut per l'AssociacióPsicoanalítica Internacional, el qual in-tentà seriosament formar una escola.Durant aquest període, la psicoanàlisipenetrà completament en la psiquiatriaespanyola, tant doctrinalment com a lapràctica, i així s'observa en l'actitud depersonatges com Sanchis Banús, qui vaacollir Garma al seu servei, o Lafora,que se n'havia distanciat però que tornàa interessar-s'hi i, si bé mantingué unaactitud eclèctica, començàarecomanar-la com a mètode terapèutic. Paral·lela-ment, observem la desaparició dels au-tors que fins llavors s'havien mostratasèptics o contraris, com és el cas deVallejo-Nàjera, qui maino va interessar-se per la psicoanàlisi. Entre els crítics,podem recordar López Ibor, qui, ambun bon coneixement de la bibliografiasobre el particular, desaprovava el dog-matisme de Freud, el qual hauria desen-cadenat una heretgia, per la qual cosacalia derivar els fonaments psicoanalíticsvers una anàlisi antropologicofenome-nològica.

Després de lacontesa, la creació d'unapsiquiatria d'acord amb el nou règim,

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

RECENSIONS

que marcà com a valors màxims la reli-giositat i el militarisme i imposà doctri-nalment la filosofia escolàstica, resultavaincompatible amb els fonaments de lapsicoanàlisi, la qual serà «adaptada»,però, a la idiosincràsia espanyola per lapsiquiatria oficial. Mentre que ÀngelGarma va exiliar-se a Buenos Aires, onorganitzà un moviment psicoanalític, iMiguel Prados va ser el fundador de laSocietat Canadenca de Psicoanàlisi, latendència organicista pròpia de la psi-quiatria acadèmica i la filosofia escolas ti-ca deixaven insatisfets molts estudiants,que paradoxalment acudiren alapsicoa-nàlisi i fins i tot posaren en marxa elmovimentpsicoanalític. J. Molina, met-ge militar que s'havia format a la Resi-dencia de Estudiantes i havia contactatamb Garma, al final dels quaranta vamarxar a Buenos Aires, on va acabar laseuaformaciójuntamentambell. Direc-tor del manicomi de Guadalajara, vaconvèncer el seu col·lega R. Portillo,qui s'havia format al servei de Lafora,per marxar aBerlín, on entren en contac-te amb l'Associació Psicoanalítica Ale-manya, i tots dos convencen MargaritaSteinbach perquè vinga a Madrid com aanalista didacta, la qual comença la seuatasca en 1951 i té entre els seus alumnesRof Carballo i la catalana J. Corominas.Però morí de manera estranya en 1954i estengué una imatge encara més negati-vasobre la psicoanàlisi; al mateix temps,Molina i Portillo s'enfrontaren i totplegat va dificultar la institucionalitza-ció de la psicoanàlisi. Molina, al cap i ala fi, és expulsat de l'Associació Psicoa-nalítica Alemanya, però va animar unaactivitat heterodoxa de la psicoanàlisi,

especialment des de 1962, quan en com-panyia de diversos col'legues de l'exèrcitvaformar la primera comunitat terapèu-tica: la clínica Peña Retama a la localitatmadrilenyad'Hoyo de Manzanares, se-guidora del model psicodin amic, que vavincular amb l'Institut de PsicoteràpiaAnalítica, que havia de proporcionar laformació psicoterapèuticateòricaipràc-tica. Aquest grup heterodox i seguidorde Laforge, qui sempre mantingué unaactitud de distanciament de l'API, vaaconseguir una empenta internacionalamb motiu del IV Congrés Mundial dePsiquiatria (Madrid 1966), presidit perLópez Ibor —qui els havia posat encontacte amb Laforge—, durant el qualdonaren a conèixer les seues experiènci-es i la constitució de l'Associació Espa-nyola de Psicoteràpia Analítica, que pu-blicàunarevistaapar tir de l'any següent.A partir de 1968, però, les diferènciesinternes donaren lloc a les primeres es-cissions i, el 19 71, al trencament definitiu.

A Catalunya, el Centre d'Estudis An-tropològics i Humanístics Erasme vafundar-se el 1947. En formaren part al-guns metges d'ideologia progressista,que a més trobaren en la figura de Sarróunaactitud més oberta respecte a la psi-coanàlisi que els seus col·legues de Ma-drid. P. Bofill, P. Folch i J. Corominasiniciaren les anàlisis didàctiques apartirde 1950. Amés, ambfinançamentprin-cipalment de l'OMS, in vitaren psicoana-listes a fer conferències i el 1958 van or-ganitzar a Barcelona el IV CongrésInternacional de Psicoteràpia com a re-coneixementalaseua tasca, que rebé unfort impuls al'any següent, quan l'Asso-ciació Psicoanalítica Internacional ac-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

ceptà la Societat Lusoespanyola de Psi-coanàlisi, proposada per ells, en què tam-bé s'integraren alguns membres deMadrid, la qual tingué un paper decisiu enla difusió de la psicoanàlisi al nostre país.

Així doncs, la psicoanàlisi va seguiruna trajectòria difícil a Espanya i nogaudí de plena normalització fins als se-tanta, quan va aparèixer una generacióde nous psiquiatres d'idees més obertesque, especialment a partir de l'arribadade la democràcia, pogueren desenvolu-par la seua activitat en un ambient mésnormalitzat i de llibertat de pensament.Els autors, que exposen clarament totaaquesta història complexa, fan un úsmolt adequat de les tècniques historio-gràfiques i dels nous mètodes de treball,com els corresponents a la història oral,sense els quals no haurien pogutrecons-truir el període més contemporani, delqual queda molt poca documentacióescrita, precisament per la feblesa insti-tucional. A més, aquestrelat ens trencaesquemes apriorístics i ens ofereix unaimatge molt complexa de la constitucióde la psiquiatria espanyola del franquis-me, en què observem un cos poc homo-geni. Així, la Universitatva tenir un pa-per important en la constitució del grupde Barcelona, mentre que el de Madridestava format per metges militars, ambbones relacions amb els representantsmés preclars de lapsiquiatria franquista.Un cop més, les visions maniquees iacrítiques s'ensorren davant una realitatmoltméscomplexaipolièdrica. En resum:unllibrepledereferènciesid'ensenyances.

Vicent L. Salavert FabianiUniversitat de València

Santiago LA PARRA LÓPEZ (coord.): Lamemòria amagada. Dones en la històriade Gandia, Ajuntament de Gandia,Gandia:2002, 275 pp.

La història de les dones —o millor, lahistòria del gènere, en un sentit mésampli i precís alhora— és en el momentactual un actiu referent de renovacióhistoriogràfica, que s'ha desenvolupata partir de l'evolució de la història sociali del qüestionament de les perspectivesmés rígidament estructuralistes de ladisciplina. La reflexió crítica sobre elcaràcter androcèntric i genèricamentesbiaixat del coneixement històric—tant del tradicional com del derivatde la història social clàssica— és una deles aportacions més innovadores i fructí-feres de la història del gènere, dintre ladiscussió teòrica sobre els «prejudicis»de la disciplina històrica i dels seus pa-radigmes clàssics. Així, des de la històriadel gènere es tracta d'avançar en aquestconeixement històric tot partint d'unsubjecte d'estudi tan significatiu —nimés ni menys que altres, i amb unes li-mitacions ni majors ni menors que al-tres— com són les dones, o com són lesrelacions de gènere —és a dir, les relaci-ons socials entre dones i homes— tanten les pràctiques socials com en les re-presentacions culturals. Es a dir, lesrelacions de gènere són una variablemés en el procés d'explicació i de com-prensió històrica, tan important comles altres, i que, com qualsevol d'aques-tes altres, no ho explica tot —perquères no ho explica tot si no es vol caureen esquematismes o simplificacions—;però que, tot al contrari, permet desen-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

RECENSIONS

volupar una història més complexa iamb major capacitat explicativa del con-junt de les relacions i dels processos decanvi social.

Així doncs, la història de les dones,entesa no com un «tema més» puntual0 escindit de la història amb majúscules,sinó com un observatori privilegiat dela història social tàntal món públic coma l'espai privat, cal anar desenvolupant-la a partir d'investigacions concretes.Investigacions històriques com les quepoden trobar-se als diversos estudisque conformen el llibre coordinat perSantiago La Parra La memòria amagada.Dones en la història de Gandia, publicatper l'Ajuntament de Gandia, que reculluna primera aproximació microhistò-rica —des d'un àmbit comarcal i desd'unes interessants fonts i documenta-ció arxivis tica— aunaproblemàticahis-toriogràficapràcticament inèdita dintrela historiografia específica saforenca.

Elprimer dels cinc estudis que confor-men el llibre és un ampli treball de Vi-cent Olaso, que amb el títol «La donacom a mercaderia. Sexe i prostitució aGandia» presenta un extens repàs cro-nològic del tractament jurí dic, ideològic1 moral de la qüestió de la prostitució almunicipi de Gandia des de l'Edat Mitja-na fins al segle XX. L'estudi parteixd'una anàlisi de la misogínia des del'època medieval, des de la qual pot ex-plicar-se tant la marginalitat com el re-coneixement precari de la prostitució.Les dones, tractades sempre com a me-nors d'edat, i qualificades dicotòmica-ment bé com a «àngels» o bé com a «di-monis» —«lúbriques auxiliars del dimo-ni», com deia l'Església—, només eren

considerades aptes per a procrear, per aser «esposes» d'un home, o bé «esposesde Déu». Fora d'aquestes situacions,les dones, ipertantelsexe,són«elmal»i potencials prostitutes, i la millor mane -ra d'impedir que «facen maldat» és en-quadrar-les dins d'un ordre. A partirdels segles baixmedievals, en què es fo-menta la virginitat com a valor de lesdones amb vista a la seua funció d'espo-ses i mares, la prostitució es consolidacom unapràctica «útil» per al funciona-ment del sistema, com a mecanisme decanalització de les «passions virils» per-què aquestes no suposen un perill per al'equilibri del sistema. La prostitucióoficial, propiciada pel poder polític iadministrada des dels municipis, es pre-senta com un «servei» necessari per agarantir la pau social, de tal manera quea la Gandia del segle XIV el bordellentra a formar part de les «ordinacions»i els «establiments» locals.

Davant aquesta situació inicial de laprostitució com a ofici regulat pública-ment, l'estudi de Vicent Olaso mostracom al llarg de l'Edat Moderna es vaproduir la decadència de la visibilitat dela prostitució com a «servei públic», acausadelaprogressiva reacció virulentadels moralistes, a partir del Concili deTrento i la Contrareforma, davant el«mal exemple» que podia representarper a la resta de les dones la llibertat deles meretrius i el dret a l'amor «natural»enfront dels límits marcats per les exi-gències matrimonials. El Concili deTrento de 1563 suposarà un punt d'in-flexió definitiu que vaportaralaprohibi-ció dels bordells i a la degradació accele-rada de la prostitució. A partir de la

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

Il·lustració s'intentaria de nou la regla-mentació —que comptaràamb partida-ris i detractors, fins arribar en 1847 alprimer reglament espanyol específic—«para la represión de los excesos de laprostitución en Madrid»—, que significa-rà un provisional triomf del reglamen-tisme sobre l'abolicionisme, en què estolerava la prostitució però se 'n reprimiael lliure trànsit. Sols al Sexenni Demo-cràtic, en 1869, es redacta un primerreglament en el qual es recull la imatgede la prostituta com a víctima i no comaculpable, perquè la prostitució era unafont complementar iad'ingressos davantl'empobriment de les dones treballado-res. De qualsevol manera, les contradic-cions polítiques i ideològiques al voltantd'aquesta pràctica seran sempre evi-dents, perquè la suposada «transgressió»en realitatreforçalaideologia dominantal voltant de la sexualitat masculina i ladoble moral vigent, de tal manera que,fins actualment, cap de les velles posici-ons —reglamentisme o abolicionisme—no hasolucionat aquest tema, enquadratprofundament dintre l'imaginari simbò-lic patriarcal.

Com l'altra cara dicotòmica dels mo-dels tradicionals de feminitat —«dona-àngel» versus «dona-dimoni», «dona-pecat»—, l'article de Santiago La Parraanalitza la situació de les dones reclosescom a monges al convent de Santa Clara,dintre el context històric de la Gandiadels Borja. L'estudi d'aquest «espai fe-mení» tradicional mostra la vessantd'es-pai de control sobre les dones, però al-hora de poder d'unes dones sobre altres,i a més a més el mostra com una alternati-va vital a manera de refugi, decidida per

les famílies —particularment pels pa-res— sobre les filles. Així, siper aMarga-ret L. King la història dels convents fe-menins és la història de l'empresona-ment femení, juntament amb aquestavisió excessivament esquemàtica la do-cumentació històrica mostra que algu-nes dones de l'alta societat no es priva-ven de les seues comoditats habitualspel fet d'entrar al convent, o que lespràctiques de vida de vegades no es cor-responien necessàriament amb les reglesmorals imperants. La vida a l'interiordel convent no era exactament, en aquestsentit, una vida a banda de l'exterior.

Tanmateix, i com es pot trobar a lesconclusions de l'estudi de Santiago LaParra, això no significa en absolut queel convent fos una opció de vida alterna-tiva i menys encara voluntària o lliureper ales dones, les quals en molts casosentraven al convent des de petites —devegades amb set o vuit anys, o fins i totamb tres. El convent, fins i tot per a unafamílianoble com els Borja, es convertiaen una eixida per a les filles, a les qualsno sempre es podiapagar un dot escaiental rang social. I, d'altra banda, l'estudide La Parra mostra com les diferènciessocials pròpies de la societat estamentalde l'Antic Règim es reproduïen al con-vent, de tal manera que tot el temps queva durar l'hegemonia sociopolítica delsBorja a Gandia, el convent de SantaClara va estar dirigit per una donad'aquesta família. Es a dir, una vegadamés es comprova que cal parlar de donesen plural i no de dona en singular, o ditd'altra manera, que cal interrelacionaren la investigació històrica la variablegènere amb la variable classe o perti-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

RECENSIONS

nençasocial, per tal de poder fer explicaci-ons més acurades de les relacions socials.

Pel que fa als treballs d'història con-temporània recollits al llibre, el de LluísSevilla sobre les treballadores a Gandiadurant el primer terç del segle XX s'em-marca dintre la reflexió general sobre larenovació dels estudis sobre el treballfemení. En efecte, les dones, amb laseua participació en els processos pro-ductius o en accions reivindicatives,han estat tan presents al món del treballcom al món de la domesticitat, una ex-periència històrica que ha estat concep-tualitzada com a «doble presència». Així,les dones han treballat sempre, tant enel treball remunerat com en el treball noremunerat, tant a l'època preindustrialcom al'època in dus trial, en tallers, fàbri-ques o a domicili. L'especificitatd'aquest treball femení a la societat con-temporània es troba en el fet que esde-vindrà més visible —amb la fàbrica coma espai laboral separat de l'espai domès-tic—, i aquesta «visibilitat» és la que fouanalitzada al seu moment des dels femi-nismes, però també des de l'Església iels sindicats catòlics, que la considerarancom un perill amb funestes conseqüèn-cies per a la institució familiar i per almanteniment de l'ideal de dona domès-tica. Lluís Sevilla estudia totes aquestesqüestions dintre el marc de la Gandia deles primeres dècades del segle XX, totanalitzant en concret la creació per partdel catolicisme social d'entitats peratraure les treballadores i allunyar-lesdel sindicalisme de classe: associacionsde dames catòliques, premsa com araLaRevísta de Gandía, etc. En definitiva,tots aquells instruments amb els quals

l'associacionisme confessional va in ten-tar fer front a un associacionisme declasse, present cada vegada amb unamajor força també entre les dones treba-lladores de Gandia, particularment enel context de la II República.

D'altra banda, l'estudi d'Àngels Mo-reno «La dona invisible» analitza lesmanifestacions i expressions del règimfranquista com a règim fortament pa-triarcal que radicalitzà fins a extremsesperpèntics l'ideal femení de «donadomèstica» imare. L'article estudiacomaquestes pràctiques normatives forma-ven part de la vida diària de la Gandia del'època franquista. El patriarealismefranquista —entre altres qüestions—va restringir, frenar, controlar i fins itotprohibir l'activitat laboral de les do-nes, en funció del cicle vital femení o dela pertinença a una classe social o altra,i en funció també de la limitació a aquellstreballs considerats «típicament feme-nins»: modistes, dependentes de co-merç, mà d'obra del servei domèstic, amés de treballadores als magatzems detaronja, a la fàbrica de seda o a la fàbricade sucs La Vital. Però tots aquests tre-balls «subalterns», realitzats sols per«necessitat» econòmica, estaven subor-dinants a la funció prioritaria de donadomèstica i al matrimoni. En aquestsentit, és molt significativa la citació ar-replegada per Àngels Moreno de la fraseirònica d'una dona de Gandia, relativaal matrimoni com a únic i inevitable destífemení: «Vull casar-me amb un aviador»,i davant l'estranyesa de la gent, afegia:«Sí, amb un home que 'm'avie' la casa».

Finalment, el treball de Gabriel GarciaFrasquet «La Dona recreada. Literatura

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

ala Safor (1833-1936)» fa un recorregutper la literatura saforenca contemporà-nia, des de principi de la Renaixençafins a la Guerra Civil, tot cercant el tra-dicional discurs androcèntric i dicotò-mic sobre la dona, concretat bé en elmodel de la sublimació bé en el modelde la misogínia i de la inferioritat femeni-na. Així, als textos analitzats es potcomprovar com aquestes visions dicotò-miques sobre les dones estan reproduï-des constantment en la producció literà-ria fins alpunt que, efectivament, contri-bueixen a crear ideologia i no sols a re-produir-la, és a dir, contribueixen aconformar les representacions culturalsi l'univers simbòlic androcèntric al vol-tant de la feminitat.

En definitiva, treballs com els que po-dem trobar en aquest llibre, coordinatper Santiago Laparra, són els que propor-cionen la investigació empírica necessà-ria, i encara escassament desenvolupada,per a poder avançar en la reflexió teòri-ca i metodològica que proporciona lahistoria del gènere a la disciplina històrica.

Anna AguadoUniversitat de València

Youssef RAGHEB: Lesmessagers volants enterre d'Islam, CNRS, París:2002, 346 pp.

Impressionant és la quantitat, varietati minúcia de dades, tretes de pluridisci-plinàries (historiogràfiques, literàries,arqueològiques i columbòfiles) i pluri-lingües fonts, reunides en aquest volum

per Y. Ragheb, director de recerques alCentre National de laRechercheScien-tifique i autor —entre altres treballs—d'estudis sobre ritus funeraris, mercatsd'esclaus imarxants, en terres de l'Islam.

Contràriament a alguna definiciód'enciclopèdia, el «colom missatger»no constitueix cap raça específica: diver-ses races (l'autor parla de vegades de«races» i de vegades d'«espècies») podenproduir bons coloms missatgers, des-prés de llarguíssim aprenentatge (pp.66-67 i 113-122); en tot cas, molt mésque d'aquestes races, l'autor ens parlade la importància i varietat dels colors(pp. 83-85), dels pedigrís (pp. 68-72),de les característiques individuals mésestimades (pp. 90-92), dels preus excep-cionals assolits pels millors coloms,molt més alts que els cavalls de puraraça i que cap altre animal: un ou de boncolom podia costar tant com un esclau(pp. 70-72). Els coloms blancs o blan-quinosos eren els menys apreciats, per-què «atreien l'ull de l'enemic» (pp. 61 i87, notes 76-78).

El Bagdad abbàssida, «el centre delmón», el «melic de la terra» (p. 5), era elcentre de veritables xarxes postals aèries:gràcies als coloms gent de Bagdad sabia alvespre les notícies del matí a Besora,RaqqaoMossul(a400,600opropde800km) i viceversa (p. 5). Segons l'autor, imalgrat molt grans diferències individuals,el colom seria, en vol sostingut, el més rà-pid dels ocells (pp. 184-187, 195). DelMediterraniarEufrates, d'AlepaBagdado, encara, del Mar Roig al Golf Pèrsic,missives alades trigaven dos dies, quan laposta de dromedaris en trigava 15 o 20, iles caravanes d'1 a3mesos (pp. 184-187).

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

RECENSIONS

Aquestes xarxes serien destruïdes, aixícom també les torres-colomar, pels sel-júcides al segle XI, reconstituïdes—amb altres centres i àmbits— abansde la primera croada, i destruïdes enpart pels mongols el 1258 (pp. 7-10).Els croats se n'inspirarien, i els fatimitesi altres dinasties també, però haurienestat sobretot els mamelucs que hauriendut el correu alat —paral·lelament a lapostade cavalls i de dromedaris— als seusmàxims perfeccionaments (pp. 216 iss.).

Naturalment, el colom era un missat-ger força vulnerable. Els perills quel'aguaitaven, les maneres d'esquivar-los,el cas de missives interceptades i falsifi-cades per l'enemic, són tractats en pàgi-nes de palpitant interès (pp. 195-200 i252-275). Una notícia particularmenturgent i greu era enviada per diferentscoloms —en diferents vols— i a inter-vals. Entre els molts relats fascinadorsque el llibre conté, hi ha els que tractendels coloms missatgers al setge d'Acrede 1190-1191 (pp. 217-218), dels mildos-cents coloms que dugueren les pri-meres cireres de l'any, de Damasc alCaire, al califa fatimita Aziz (p. 116),dels missatges alats escrits en sang ambquè Roger I de Sicília sembrà la desolacióintramurs de Palerm l'any 1068 (p. 220).

A l'Imperi otomà, durant segles, elsmercaders d'Alep mantingueren «líniesaèries» particulars que els permetien sa-ber el contingut i les cotitzacions d'ex-pedicions marítimes arribades d'Orienta la Meca i d'Europa a Alexandreta/Is-kenderun, dies abans —en el segoncas— o mesos abans —en el primer—de l'arribadaefectivade les mercaderies.Bandits kurds, impacients per saber

quines riqueses contindrien o deixariende contenir les caravanes procedents dela Mediterrània o de l'Índic, n'escopete-jaren tants, de coloms missatgers, queferiren de mort aquestes connexionsregulars, definitivament interrompudescap al segon quart del segle XVIII. Estambé al segle XVIII que les xarxes decorreu alat d'estat, a l'Imperi otomà,semblen declinar (p. 52).

Núria SalesRABLB

Pierre GUICHARD: Al-Andalús frente a laconquista cristiana. Los musulmanes deValencia (siglos XI-XII I), «Història/16»,Biblioteca Nueva/Universitat de Valèn-cia, Madrid-València:2001, 782 pp.

Vaig llegir el llibre de Guichard pocdesprés que es publiqués (a Damasc,per l'Institut Francès) en 1990. M'hasorprès, en rebre la traducció que aracomente, recordar la data de la publica-ció original. Això és així perquè l'ombrade Guichard és allargada i la seua obrade fa quinze o vint anys sembla encaramolt fresca avui i continua influint en larecerca actual. Es realment un paradig-ma (en el sentit de Kuhn, és a dir, unconjunt d'hipòtesis que guien la recercanormal), i efectivament aspectes de laseua obra han atès un estatus paradigmà-tic. Aqueix paradigma és el que descriuels assentamentsrurals aXarq-al-Ànda-lus i alregne de Granada, els dos territo-ris en què els assentaments rurals han

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

estat estudiats sistemàticament. Heanomenat «complex hisn-qarya» elpara-digma de Guichard Jaque prediuassen-taments formats per un grup d'alqueriesreunides entorn d'unaestructuradefen-siva (hisn), les quals inclouen una fontd'aigua usada per al reg. Aquesta cons-trucció és paradigmàtica perquè ara elsinvestigadors es dirigeixen rutinària-ment al seu camp de treball esperanttrobar una estructura com aquesta.

Han estat suggerides variacions delparadigma. El grup de la UniversitatAutònoma de Barcelona (Barceló,Kirchner i els seus col·legues) han des-crit sistemes d'alqueria sense «husun»(a les Balears) i han proposat (correcta-ment, des del meu punt de vista) unparadigma en què l'aigua és la variableindependent i el «hisn» i les alqueriesles variables dependents. La variant deCressier (que no ha estat provada,pense) és que la funció del «hisn» ésprotegir la font d'aigua. Es tracta, detota manera, de variacions sobre el temade Guichard.

Als anys vuitanta i els primers norantavaig tenir dificultats amb la hipòtesi deGuichard perquè aquest paradigma esta-va massa fermament ancorat en la meuament, ja que havia arrelat a les universi-tats. No estic segur de si abans de Gui-chard existia en la forma «preparadigmà-tica» o era, al contrari, en un sentitformal, un paradigma ben definit. Allòque va precedir el paradigma de Gui-chard fou la noció d'unes àrees ruralscontrolades per, i en constant tensióamb, les ciutats. Els orígens d'aquestconcepte estan claramenten l'experièn-cia dels administradors colonials france-

sos a l'Àfrica del Nord i al PròximOrient, els quals van experimentaraquesta situació a la fi del segle XIX icomençament del XX. Va ser d'aquestaexperiència d'on va procedir la dicoto-miaentrebledal-makhzen/bledal-siba,exposada per Henri Terrasse, en la qualhi havia un Estat (el makhzen) en tensiópermanent amb una «terra de dissidèn-cia», el bled al-siba. Aquesta noció, tanòbvia, per exemple, en les tensions entreberbers i àrabs al Marroc i especialmenta Algèria durant el període colonial, esva traslladar amb molta facilitat al passatper Terrasse i altres autors que havientingut experiències semblants, com Eva-riste Lévi-Provençal.

Però és important entendre, per tald'avaluar la contribució de Guichard, queels historiadors maíno han fet cap intentde provar o refutar el model bled al-makhzen/bled al-siba en períodes que nofossen moltrecents. Ací està el nucli de ladiscussió i l'explicació de la impotèn-cia dels oponents espanyols de Guichard.

Vaig conèixer Guichard per primeravegada en una reunió científica sobreal-Àndalus aRiyadh en 1993. No sabiaquè n'esperava, però sentia certa apren-sió. Després de tot vam discutir sobreuna mitja dotzena de qüestions, amunti avall, principalment sobre notes a peude pàgina publicades durant un períodede deu anys. Ell havia estat demonitzatpels historiadors tradicionals com aneo-marxista —signifiqués això el que signi-fiqués— i jo esperava trobar un enfantterrible agressiu. Per descomptat, ellera tot el contrari: reflexiu, de parlasuau i fins i tot cavallerós. Enfront delsseus crítics vamostrarunamenad'ator-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

RECENSIONS

diment sorneguer, en gran contrast ambel verí d'aquells que l'atacaven. Clara-ment estaven equivocats els que s'havi-en sentit ofesos d'alguna manera peruna percebuda agressivitat de Guichard.No l'havien entès bé.

Per què? Simplement, crec, perquèell havia transitat un territori familiaramb mètodes nous, amb una nova pers-pectiva, fonamentada en el correntprin-cipal de la ciència social, que era total-ment estranya als arabistes tradicionals.Es més, en tant que els berbers jugavenun paper essencial en els punts de vistade Guichard sobre els assentamentsmusulmans, havia reivindicat un territo-ri que era totalment més enllà de lacompetència de l'elit dels arabistes, iells ho sabien.

Alprimer capítol de la seua obra discu-teix tot un conjunt de temes teòrics, enparticular la noció d'una societat tribu-tària —com la va definir Samir Amin—,en què els camperols controlen la terrade manera col·lectiva i no hi ha unanoblesa que tinga drets sobre aquesta.Hi ha, com ell observa, un acord generalsobre aquesta definició de la societatislàmicaentre historiadors tan diferentscom Barceló, Reyna Pastor i PedroChalmeta. Ell diu que és estructuralista,no pas marxista. Així, és interessantquan al- lude ix ala construcció de ClaudeCahen de la ciutat com la seu de totesles institucions, no per criticar el vellparadigma de l'assentament rural sinóper reafirmar l'advertència de Cahensobre el fet que les fonts literàries sóndeformades per l'origen urbà dels seusautors. En el context de l'obra de Gui-chard, aquestaconfessió és unajustifica-

ció natural de lanecessitat de l'arqueolo-gia extensiva.

En una discussió sobre la naturalesade l'Estat islàmic, Guichard mostra elpoder de la seua anàlisi (que de passadadirem que és més «funcionalista» que«estructuralista»). El paper dels ulemesi fuqahas (la classe jurisprudencial) enel govern és interpretada de maneratípica pels arabistes occidentals segonsla tensió entre din (religió) i da wla (Es-tat) que és, des d'aquesta perspectiva,inherent a la teoria social islàmica. Allòque argumenta Guichard és, en contrast,que els ulemes, encara que no desenvolu-paren cap ofici, eren un element del sis-tema estatal (p. 61). Aquesta és unaperspectiva funcionalista. S'ha de mi-rar allò que els ulemes fan realment, nopas allò que la seua teoria del reialmepúblic pot haver-hi estat.

Així mateix, presenta un a perspectivapenetrant del jurisconsult de l'Àfricadel Nord al-Mawardi, que va teoritzar,si no sobre un estat secular, sí sobre unde laic al cap i a la fi, després dels desor-dres de la dissolució del califat abbassí.La propagació de les idees de Mawardi(de la seua legitimació de plantejamentspolítics ja existents) va significar unalegitimació de les autoritats locals inde-pendents, com les dels regnes de taifa.En un estat així els ulemes devien actuaral servei de l'Estat (p. 86). Destaqueaquests temes per mostrar la profundi-tat, varietat i multifocalitat de la visióde Guichard de l'Islam en acció, persubratllar la insipiditat absoluta delsseus crítics, que s'han centrat, fins a lanàusea, en trivialitats com arala identifi-cació de tal tribu o tal topònim, per bé

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

que molt d'allò que ofereix encaixa di-rectament amb les grans tradicions del'arabisme occidental, defensat tan egrè-giament pels seus oponents.

Cal dir que aquest és un llibre quedemana una lectura en la plenitud delsestudis islàmics, més que no pas lecturesparroquials, que són les que han estatcorrents en el debat sobre les seuesidees. Finalment, cal remarcar l'esplèn-dida traducció de Josep Torró, comtambé el seu profund coneixement dela matèria, que ha contribuït a aconse-guir una claredat d'expressió inusual enaquesta mena de llibres traduïts d'unaaltra llengua.

Thomas F. GlickBoston Uníversíty

Carles MARISTANY I TIÓ: El «Dietari»del rector Pra delí i altres cinc estudis (se-gles XVI-XVI I I), Associació d'EstudisReusencs, Reus:2001, 154 pp.

Montserrat Bertran, rector del Pradellde 1684-1685 fins al 1722, probable-ment (pp. 15-30), no és cap glòria de lesnostres lletres, per més que mal podríemretreure-li l'ús del passat perfet en llocdel perifràstic com a exemple de lesseves «grans limitacions de llenguatge»(p. 18). No manca, però, ocasional forçaexpressiva a les notes profanes que inter-cala en diferents llibres sacramentalsque Carles Maristany ha tingut la bonaidea de reunir, transcriure i analitzar(pp. 11-93).

Mossèn Bertran evoca el Camp deTarragona tot nevat dins del seu «de capa cap de roques» (l'arc de muntanyesque el delimita, p. 48), o «Sant Miquelque isqué a redolí» per combatre la pla-ga, en ser detectadala«festa de la llagos-ta» al'arxidiòcesi (pp. 49-50). Pel que faa les rogatives de pluja de la primaverade 1705 a «el Camp, Ribera, Montanya,Aragó [que peramossènBertran semblaincloure Morella, p. 82], Urgelly altresparts», amb les «prop de deu mil perso-nes y moltes de penitentes (...) crechque hi havia gent de cinquanta viles»,que s'haurien aplegat el 13 de maigd'aquell any pels volts de l'ermita de laMare de Déu de Puigcerver, «que era unterratrèmol de crits de misericòrdia,que retumbava tota aquella montanya»(pp. 66-67), el més eloqüent no seria elsilenci? D'altres romiatges i ermitesens consta, aquell mes de maig de 1705,que serviren també de punt i excusa dereunió de conspiradors —o preconspi-radors— austriacistes. Però les al·lusi-ons a fets polítics o a la mateixa guerra,tot i no ser totalment absents (pp. 51,54,58,62), hi són breus, cautes iescadus-seres en contrast amb l'omnipresentmeteorologia i les conseqüents bones omales collites i devocions propiciatòries.

A més d'aquest fins ara inèdit «dieta-ri», el recull engloba cinc articles deCarles Maristany, publicats entre 1984i 1989, basats en bona part en duesmenes de fonts manuscrites locals noprou utilitzades en historiografia: els«Llibres de Stims» (o d'«Estimes») i els«Llibres del blat de la botiga». Indispen-sables són per al coneixement d'aquestainstitució de previsió documentada a

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

RECENSIONS

les nostres terres si més no des del se-gle XV-XVI, la «botiga del blat comu-nal», els treballs de Ramon Planes iAlbert i els de Carles Maristany aquíreeditáis (pp. 111-118 i 145-153) o in-dicats (p. 91).

Aquest bon mostrari de treballs deCarles Maristany, que també és l'autorde Senyoria 1 població al Camp de Tar-ragona: la vila de Cambrils (segles XII-XVII), publicat el 1986 i que convin-driareeditar, constitueix el número 106de les publicacions de la benemèritaAssociació d'Estudis Reusencs, quel'any 2002 fa cinquanta anys. De lariquesa —i de la varietat— d'aquestespublicacions, així com també de la di-versitat en la gamma dels autors queinclou (entre altres Josep Iglésies, mon-senyor E. Junyent, R. Violant i Simorrai Pere Anguera), donaran idea algunsdels títols: XAmor a patria y reí deCeledoniFilà (1952), el DíplomatarídeSant Bernat Calbó (1956),els,4.na7&silaGuerra Civil de los Siete A ñosd' Andreui d'Anton de Bofarull respectivament(1959 i 1999-2000), Los alfareros y lacerámica de reflejo metálico de Reus deLluís Vilaseca (1964), on veiem moris-cos del regne de València i la Riberad'Ebre refugiant-se a Reus, abans i ar-ran de l'expulsió final, la reedició facsí-mil de La Veu del Campde 1885-1890,amb estudi i índex de Mercè Costafreda(1993-1998), o els treballs toponímics—o onomasticotoponímics— de Ra-mon Amigó (1957, 1985, 1990).

Nuria SalesRABLB

Josep A. ALCOVER, Damià RAMIS, JaumeCOLL iMiquelTRIAS: «Basesper al conei-xement del contacte entre els primerscolonitzadors humans i la naturalesa deles Balears iPitiüses»,£ftaíms, 24 (2001),pp. 5- 57.

La prehistòria de les illes té la virtutde plantej ar qüestions molt interessantsals investigadors. Quan arribaren elsprimers humans? Des d'on arribaren?Per què es decidiren a navegar des delsseus llocs d'origen? En el cas dels arxipè-lags, per quina illa començà la colonitza-ció? O va ser simultània?

Si ara traslladam aquest seguit de pre-guntes a les illes Balears i Pitiüses, enstrobam que la historiografia clàssica par-lava d'una arribada molt tardana, de l'èpocadel bronze per ser més concrets. Així hopublicà Colomines els anys 20 del segleXX en excavar Vernissa (Santa Margali-da) , Els Antigors (Ses Salines) i Capocorbvell (Llucmajor). Quan l'americà Waldrenva publicar a final dels seixanta/principidels setanta les seves troballes als jaci-ments de Moleta (Sóller) i Son Matge(Valldemossa) vamodificarel que se sabiafins en aquell moment i situà l'arribada enel VI millenni abans de la nostra era.

D'aleshores ençà, el coneixement dela prehistòria de les illes Balears iPitiüsess'haconstruït apartir d'aquestes dataci-ons. L'article que ara comentam revisa,precisament, les datacions que ara donà-vem com a certes i amb aquest exerciciresitua gairebé tot el coneixement sobrela primera colonització de les illes Bale-ars i Pitiüses.

Josep Antoni Alcover, paleontòleg,Damià Ramis i Jaume Coll, arqueòlegs,

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

i Miquel Trias, espeleòleg, han tornat avisitar i han tornat a estudiar desset ja-ciments prehistòrics, tretze a Mallorca,dos a Menorca i dos a Eivissa. D'això elsautors en diuen realització d'higienescronològiques i documentals fent servirun terme anglosaxó. En principi han re-butjat totes les datacions realitzadessobre carbons vegetals per considerarque datar fustes condueix a resultatsincerts, puix no sabem si les dates es re-fereixen a fusta d'un arbre viu, d'unarbre mort o a fusta amarada d'aigua dela mar. L'exclusió s'ha fet perquè els au-tors consideren que si es tracta de datarun moment tan crucial per a la prehistò-ria com l'arribada dels primers humans,aquestes mostres han d'anar acompa-nyades d'altres evidències.

A més, s'han interrogat sobre lafiabili-tat de les sincronies que s'han deduït enun mateix nivell estratigràfic. Això voldir que no és necessari considerarculturalment coetànies dues restespro-cedents d'un mateix nivell, bé perquè lasedimentació pot haver-hi estat lentís-sima, bé perquè el jaciment ha viscutintensaactivitathumanaquehamodifi-cat els estrats.

Aquestes dues revisions —el rebuigdels carbons i la interrogació sobre lasincronia cultural d'un mateix estrat—són part important de tot l'estudi, peròel gruix de la investigació consisteix enuna nova lectura i, sobretot, una novainterpretació de les datacions de carboni14 que es coneixien fins ara.

Per entendre-ho correctament, ésnecessari saber interpretar els resultatsque ens fan arribar els laboratoris quanels enviam restes. El primer que ens fan

notar els autors és que les datacions sónprobabilístiques. De cada resta s'obte-nen diferents intervals de datació; endefinitiva, una peça no dóna mai unadata concreta, sinó que dóna diversesdatacions. Els valors obtinguts per acada cas es representen gràficament enuna corba de Gaus que té valors modals ivalors extrems. Dels valors obtinguts,quins tenen més probabilitat de ser certs?Doncs no els modals, sinó els extrems.

La nova lectura d'aquesta informacióés el que permet als nostres autors plan-tejar una hipòtesi sobre el primer pobla-ment que difereix substancialment delque s'havia publicat des del 1970 finsara. En boca d'Alcover, Ramis, Coll iTrias els intervals de datació són exacta-ment això, intervals de probabilitat. Elsautors, per donar solidesa ala seva apro-ximació, es basen sols en dates per a lesquals existeix més del 95% de probabili-tat de ser certes. Aquestes dates sónmolt més recents que les aportades finsara i permeten als autors fixar un ter-mínus ante quem, és a dir, una data en laqual sabem que ja hi havia humans encadascuna de les illes Balears i Pitiüses.Aquesta data no és data d'arribada, és ladata de les evidències més antigues. Elshumans hi arribaren abans, però quantabans?

Per respondre plantegen el següent:sabem quan hi ha humans (2030 aC aMallorca, 1930 aC a Menorca i 1880 aCa Eivissa), doncs fixem ara quan no hihavia humans; és a dir, tractem de datarl'absència d'humans. Això pot semblarridícul dit així, però té l'avantatge cientí-fic que permet situar el marge cronolò-gic d'arribada dels humans. Establir

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

RECENSIONS

aquest marge és important no sols persaber quan arribaren els humans sinótambé per explicar-ne l'arribada, perquèhaurem de veure què passa al continenten aquest marge cronològic que forçal'emigració d'humans cap a illes.

I com ho fan per determinar l'absènciahumana? Doncs a través d'indicis paleo-cul turáis, paleofaunístics, paleobotànicsi sedimentològics. El consens en aques-tes dades els indica que a Mallorca i Me-

norca hi ha indicis d'absència el 3000aC i a Eivissa devers el 4500 aC.

Ves per on de la investigació es dedu-eix que Mallorcai Menorca forenpobla-des tardanament i l'explicació en la tar-dança segurament s'ha d'anar a cercaren el que passava al continent entre el3000 i el 2000 aC.

Antoni QuintanaHistoriador

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

Ressenyes culturals

CENTRE D'ESTUDIS SOBRE LES ÈPOQUES

FRANQUISTA I DEMOCRÀTICA (CEFID)

La recerca sobre el període franquistai l'etapa democràtica avança abon ritmea les universitats espanyoles. A la Uni-versitat Autònoma de Barcelona s'aple-guen un bon nombre de professors iinvestigadors que estudien aquestperío-de històric des de diferents disciplinesi això va permetre crear el CEFID elpassat mes de juliol. El Centre d'Estudissobre les Èpoques Franquista i Demo-cràtica és un centre especial de recercade la UAB format per més de vuitantainvestigadors de diferents disciplines—historiadors, filòlegs, politicòlegs,comunicòlegs, sociòlegs, economis-tes— especialitzats en l'estudi d'aquestperíode històric; la majoria estan ads-crits a diversos departaments o grupsde recerca de la UAB, però també enformen part professors i investigadors

d'altres universitats catalanes i espa-nyoles.

El CEFID té diferents objectius. D'unabanda, vol bastir la infraestructura bàsi-ca per a la recerca del seu àmbit d'espe-cialització amb tot un seguit de projec-tes, complementaris els uns dels altres.D'altra banda, els investigadors delCEFID consideren que la universitats'ha de comprometre en l'extensió i di-vulgació dels coneixements acumulats enla recerca; així doncs, el Centre impulsael debat cívic sobre la nostra històriaimmediata, tan preséntala societat actual.

El CEFID està estructurat en seccionstot i que un bon grapat d'investigadorss'han incorporat a títol individual, jaque alhora formen part de grups quetenen àmbits de recerca parcialmentdiferents al del CEFID. Les seccionsmés nombroses són el Grup de Recercasobre l'Època Franquista (GREF) i elGrupo de Estudios del Exilio Literario

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

(GEXEL). També està integrat en elCEFID l'equip d'investigació sobre par-tits polítics de l'Institut de CiènciesPolítiques i Socials. D'altra banda, elCEFID té relacions de col·laboraciópermanent amb el Servei d'Història Lo-cal de Catalunyaiel Centre Documentalde la Comunicació, tots dos de la UAB.

El Grup de Recerca de l'Època Fran-quista és un grup d'investigació consti-tuïtper historiadors de laUAB i d'altresuniversitats catalanes iper altres investi-gadors. El GREF desenvolupa diferentstipus d'activitats. D'una banda, té coma objectiu donar suport al treball d'in-vestigació dels seus membres i impulsarel debat historiogràfic sobre l'èpocafranquistai la transició; en aquest sentit,manté un seminari permanent de debatsobre el franquisme, on investigadorsespanyols i estrangers han presentatmoltes de les recerques més innovadoresdels darrers anys. D'altrabanda, assesso-ra projectes de recerca externs i organit-za o col-laboraen l'organització de con-gressos, simpòsiums, jornades, etc. decaràcter científic i de debat social sobrela nostra història immediata. Entre lesactivitats més recents cal destacar elsimposi «El franquisme. Un balanç desde la fi del segle» (20-22 de novembrede 2000), o el congrés «Els camps deconcentració i el món penitenciari du-rant la guerra civil i el franquisme» (21-23 d'octubre de 2002).

El Grupo de Estudios del Exilio Lite-rario és un grup d'investigació de laUAB, que treballa en l'estudi, l'edició ila divulgació del patrimoni culturali literari de l'exili republicà de 1939.Des de l'octubre de 1994 prepara, amb

finançament institucional, un «Diccio-nari biobibliogràfic dels escriptors, edi-torials i revistes de l'exili republicà de1939», que es publicarà durant l'any2003, on col·laboren investigadors delGEXEL id'universitats d'arreu delmón.Ha organitzat dos congressos interna-cionals sobre les literatures de l'exili,celebrats a Bellaterra durant els anys1995 i 1999, i va coordinar el congrésplural «Sesenta años después», celebraten dotze universitats de l'Estat. Amb lacol·laboració de l'Asociación para elEstudio de los Exilios y MigracionesContemporáneos, organitzàaBellaterral'any 1998 un seminari internacionalsobre «Literatura y cultura del exilioespañol de 1939 en Francia». El GEXELdisposa de publicacions pròpies i actual-ment impulsa, amb les editorials Renaci-miento i Ediciós do Castro, lapublicaciód'una nova col·lecció editorial: la «Bi-blioteca del Exilio».

L'equip d'investigació sobre partitspolítics de 1TCPS té com a objectiu l'es-tudi de la creació i la institucionalitza-ció dels partits polítics a Catalunya desdel període de transició a la democrà-cia fins actualment. Ha posat èmfasi es-pecial en l'estudi de les elits dirigents,membres dels governs, parlamentaris,etc. A hores d'ara es desenvolupa unestudi sobre els congressistes dels partitscatalans i n'està pendent de publicacióun altre sobre els dirigents de les joven-tuts d'aquests mateixos partits. Es desen-volupen també estudis en profunditat decadascun dels partits amb representacióparlamentària. En cada curs es realitza unseminari, amb l'assistència d'investigadorsespanyols i estrangers, on es repassen

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

RECENSIONS

els aspectes teòrics de les noves recerquesen matèria de partits i d'elits polítiques.

D'altra banda, el Servei de Documen-tació d'Història Local de Catalunya,creat el 1987 dins del Departamentd'Història Moderna i Contemporàniade la Universitat Autònoma de Barcelo-na, ha elaborat una base de dades que hapermès centralitzar bona part de la in-formació bibliogràfica dispersa en bi-blioteques i centres d'informació de totCatalunya. Actualment, aquest fonsd'història local (http://www.diba.es/fonshl.htm) contémésde82.000regis-tres que responen a un ampli ventall detipologia documental (monografies,manuscrits inèdits, publicacions periò-diques, articles de revista, parts de mo-nografies, tesis i tesines, biografies,memòries, etc.). La informació no télimitació cronològica.

El Centre Documental de la Comuni-cació (CEDOC) aplega des de fa tresdècades totamena de materials impresossobre la història polític a i social catalanai espanyola del 1939 ençà. Entre els seusfons, hi destaquen uns 5.000 llibres iunaxifra similar de cartells, 7.700 títolsde revistes de temàtica política, sindicali associativa (tant clandestines com le-gals, de l'interior i de l'exili), materialsde totes les campanyes electorals demo-cràtiques, documentació congressualdels partits, un arxiu de fulls solts i vo-lants, com també un altre d'enregistra-ments videogràfics. A més, promoul'elaboració de catàlegs de premsa i al-tres estudis sobre els fons que posseeix.

Actualment, el CEFID desenvolupadiferents projectes. En particular treba-lla en la creació d'una base de dades do-

cumental sobre el període franquista aCatalunya. La base de dades «Catalunyadurant el franquisme» està conformadaper quatre bases de dades relacionades,amb un tesaurus específic, que abraçarandiversos camps ifuncions per al coneixe-ment històric de la Catalunya de l'èpocafranquista. Les bases són les següents:biogràfica i institucional, bibliogràfica,fonts documentals i de terminologiahistoricopolítica. Cada una d'aquestesbases s'elaboraràautònomament, en di-verses fases del projecte, i són indepen-dents entre si, tot i que finalment s'arti-cularan en una base únicaiinterconnec-tada. L'articulació d'aquesta base dedades permetrà, per tant, agrupar i trac -tar la ingent informació existent, enaquests moments dispersa documental-ment i bibliogràfica, en una sola eina detreball elaborada per centralitzar i acce-dir al coneixement sobre l'època fran-quista a Catalunya. Pensem que la basede dades esdevindrà una eina indispensa-ble per accedir en millors condicions ala investigació, economitzar els tempsde recerca per a futures investigacions,relacionar camps de larecercaen l'àmbitde les ciències humanes i socials, i esta-blir una infraestructura que permeti in-vestigacions de llarg abast inassumiblesamb les condicions actuals. No es tractanomés, doncs, de millorar l'accés a lainformació bibliogràfica i documental,sinó també d'elaborar-la de manera quepermeti un salt qualitatiu en les investi-gacions que des de diversos camps abor-din el període franquista a Catalunya.

Carme MolineroDirectora del CEFID

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

English Summaries

Thinking Fuster today, by Vicent S. OLMOS I TAMARIT

In the presentation of the dossier devoted to the figure of Joan Fuster, one of themost important intellectuals in Valencian Country and of Catalan culture, Olmosmakes an assessment of his figure while demanding greater attention to the intellectualaspects of his works, which during the last years have been losing the strength theyhad in former decades. That, according to the author, is due among other things tothe poli tic isation of the figure of the author of Nosaltes, els valencians (1962), a workthat is the reference for the Valencianist resumption of the last fifty years.

Some moments of Joan Fuster s life, by Francesc PÉREZ MORAGÓN

This paper suggests, as a working hypothesis, a periodization of phases in the lifeof the Valencian essayist Joan Fuster (1922-1992), one of the thinkers who in his daymost influenced the intellectual and political life of Valencian Country and CatalanCountries. Besides, the article develops some of these phases, or either pauses to payspecial attention to some moments that, according to Pérez i Moragón (author ofvarious related contributions), can be considered decisive in the development of thewriter's career. Thus, this paper is meant to be a general introduction to readers forthe rest of studies in this monograph.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

670 AFERS

The cultural Walencianist world during the first post-war years in Valencia, by FaustRIPOLL DOMÈNECH

This paper gives a description of the groups and entities with a Valencianistcharacter as well as the cultural activities (edition of books and magazines in Catalan,conferences, poetry readings, courses of Catalan language, etc) that took place in thepost-war years in the city of Valencia, specially during the period 1939-1949, thoughreferences are made to the 1950 decade. This analysis reflects the political coordinatesof the historic context, in which any initiative with a liberal, Marxist or nationa-list orientation was subject to the hard repression of Franco's regime. The authoralso studies the relationships among the groups themselves, between the groupsand the authorities and also between the groups and other nationalist groups fromother Catalan-speaking territories, particularly from Catalonia and the BalearicIslands.

Joan Fuster, symbol of the 1950s national resumption, by Enric PUJOL

The 1950s were for Joan Fuster the years of his establishment as one of the intellec-tuals of reference for the contemporary Catalan culture. That makes Fuster a realsymbol of the cultural and national resumption that took place during those years.There is a particular fact and date that mark his rise to such a condition: his trip in1954 to Barcelona. Thanks to a large extent to the contacts made, his definition ofthe national scope (the «Catalan Countries») —already outlined though not explicitlyin an article published in 1950 in an exile magazine (La Nostra Revista)—, becameaccepted by an increasing amount of people, to the extent that it was ratified in the1970s by the own scientific Catalan community in the Conference of the CatalanCulture (1975-1977).

Culture in Majorca at the end of Franco s regime (1962-1975), by Joan Maria BUADES

I JUAN

The author shows us the political contextduring the 1960s in the Balearic Islands,when the regime, facing the uncertainties about the future of dictatorship afterFranco's death, increased repressive activity. Repression was combined with a newapproach of the opposition (left-wing parties and trade unions), which demanded

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

ENGLISH SUMMARIES 671

the democratisation of the country. He shows us the cultural world of the islands andthe changes that the emergence of massive tourism provoked, or the role that ObraCultural Balear (Balearic Cultural Organisation) played in the cultural unbending ofthe islands. Likewise, the author brings us closer to the 1960s literary generation thatmost identify with Fuster's proposals, or to the reception in 1962 that Nosaltres, elsvalencians had among island intellectuals and the attempts to write an equivalentwork: Els mallorquins of Josep Melià.

Notes about Joan Fuster's correspondence, by Antoni FURIÓ

This essay constitutes a first approach to Joan Fuster's correspondence, aroundtwenty thousand letters from 1939 to 1992. Despite Fuster's peripheral location, farfrom the centres of power and cultural reference, his letters, the ones he sent as wellas those he received, prove the centrality of his figure and work within the Catalanliterature during the second half of the 20th century. At the same time, that centralityturns his correspondence into a privileged observatory for the ups and downs of Ca-talan culture for the last fifty years, from the obscure age of repression and exile orthe first attempts of recovering and reconstruction, still in the post-war period, tothe hope and disappointments during the transition period towards democracy. Theamount, diversity and quality of his interlocutors makes his correspondence,beyond its literary dimension, a very interesting source of knowledge and study fora particularly difficult period of the Catalan history, culture and society.

A posterity made of paper. A decade of editions and studies about Fuster (1992-2002),by Ferran ARCHILÉS

The author makes some remarks about the writings of Fuster —books, collec-ted letters, etc— that appeared during a period of ten years after his death, as wellas other bibliographic production published during that time. The article finisheswith an analysis —which does not attempt to be exhaustive— of the recep-tion context of the works of Fuster during the decade after his death, whiledescribing the political and cultural context in which his work was received. One ofthe conclusions of this revision is that the political dimension of his works has clearlyconditioned the assessment and analytical approaches applied to the whole of hisproduction.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

672 AFERS

Readings of Nosaltres, els valencians, by Xavier FERRÉ I TRILL

When Edicions 62 announced the 11th edition of Nosaltres, els valencians itemphasised that the book was the first serious attempt to present —in a solid, all-embracing view, full of civil and intellectual incitements— the past and present ofpeople living between Morella and Elx. Today, after 30 years, the book is stillcompletely valid and keeps on being the best about the matter. Yet, this will to showthe historicity of territory arises from looking with clarity at problems as the bestoption to focus on their solving. But, how was this validity socially built from thereception sphere? How was the essay read during the 60s and 70s within a contextof social change as regards the industrial shaping of Valencian Country? This articleattempts to analyse how Nosaltres, els valencians has become, from the historicsubject, a classic of modernity by laying critical bases —derived from its humanistrationalism—for the historic awareness of Valencian society and the rest of, till thatmoment non-existent, Catalan countries.

An odd couple. Fuster and the University, by Ferran GARCIA-OLIVER

Should an academic Fuster have been different from the one we have? Perhaps. For theuniversity some educational and academic procedures are binding, and a great part of hisinvestigations should have put emphasis on erudition, specialisation, and technicalcompetence, just on that at the antipodes of Fus ter's style. But at the same time he wouldhave been able to undertake projects he always had in mind, such as a social history ofthe language that never went beyond the preliminary stage of capturing data. Whenfinally he became a professor in January 1983, after the typical nit-picking and snares ofthe last years of Franco's regime, he had already opted for the silence, and voluntarilychose to move back to the rear of the civil and cultural movement he had begun incitingfrom Sueca. Joan Fuster could work during the last years of his life with the tranquillityunreachable in former times. The professorship offered him a retirement withoutfinancial spasms, and time to research without haste into that he was always interestedin, the Decadence problems and the cultural history of the Valencian Country.

The nation of Fuster. Reviews and persistence, by Pau VICIANO

In a world in which identities become more complex and less excluding, wherepowers and ways of pertaining tend to lose their unique territorial reference,languages are recovering their ability to create a potentially national identity.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Obviously, this is not the case of big languages spoken by hundreds of millions ofpeople, but of languages with a more limited extent—like Catalan— that, moreover,are threatened with extinction. Within small territories, with spatial continuity,which have the same language as a central element of their identity, it is very likelythat the new dynamic of the world favours processes of community constructionand, possibly, with a national reading. In this sense, circumscribed to the intellectualand cultural conditions of the 21st century, Fuster's nation locates midway betweenthe gaunt model of civic nation —apure illusion of the spirit— and the ambiguitiesand dangers of the strictly ethnic nation. The core of Fuster's proposal is a national,integrating, open to every contribution community, which finds in its Catalan lan-guage —as a first, second or third language of citizens— the minimum ingredient ofidentity essential for the social cohesion of a country.

Joan Fuster, turning away from politicians, by Vicent PITARCH

Joan Fuster, with an incorruptible character and a caustic mood, recogniseshimself as sceptical but at the same time profoundly committed to society andhopeful of the future. For that reason, he bitterly states and fiercely denounces thegreat lack of politicians from which Valencian society suffers, that means, professionalsworking by facing the reality of the country (with a national sense) instead of actingkneeled down before Madrid. In general, he considers that politics has fallen intodisrepute. In any case, the challenge of giving support to the country (the decisionwith the best prospects) claims for political activity, which must be based on militantcompromise, like in the case of Fuster. In this sense, «Fuster's political programme»focuses on six main spheres: language, culture, country identification, comarcaslayout, symbols and national awareness. Here there is a programme that seems notto be outdated, despite the official demonisation it has always undergone.

Joan Fuster's originality, by Vicent RAGA PUJOL

Fuster's essay Les originalitats—written in 1952— is an unusual work for us becauseof its intensity, value, and relevance. Following a consolidated trend at that time —whichcomes from romanticism and favours the emergence of the most exasperated ways ofindividualism and subjectivity (from existentialism to surrealism)—, Fuster unfolds hisconsideration of the «self», his «self» as a writer, as the final source of meaning and value.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

674 AFERS

Here he states for the first time in prose what he had already put forward in his previouspoetic works: the deep conviction about the universality of that «self» and the part thatexplicitly he attributes to it when he analyses the cultural phenomenon in general. Thus,in Les originalitatswe find the first display Fuster does about his option for the critique.This essay has to be considered, therefore, as the foundational book of his subsequentcareer: only with such a determined assertion of the «self» could Fuster initiate andconsolidate his «collective» work.

Suggestions for a rigorous exegesis of Fuster's aphorisms, by Xavier SIERRA LABRADO

In this paper the author underlines some aspects that any study about Fuster'saphorisms should take into account. First, the author argues that some of the ideasexpressed in his aphorisms are very frequently part or the focus of some of his essays.Attention to these other writings, therefore, may facilitate our task of interpretation,but also provides us with information about the way that aphorisms were written.In this paper the author analyses cases that range from those aphorisms that cameout while the writing of a longer text was taking place to the hidden plagiarism, goingthrough cases in which the influence of authors who are not usually related withFuster is evident. The latter confirms the need of further, more rigorous research ofthe sources used by Fuster.

The mechanisms of mediation, conciliation, arbitration and social consensus ofGeneralitat de Catalunya (1931-1936), by Just CASAS

Following the decree of April 21st 1931 from the Republic provisional government andthe Statute of Autonomy in September 1932, the Generalitat de Catalunya was restoredand powers regarding social legislation were transferred from the state to the Generalitat.The latter focused on four questions: a) social insurance; b) regulation of workingconditions and conflicts; c) setting-up of state inspection over institutions dealing withgeneral insurance and those concerning with savings and capitalisation; and d) promotionof low-cost houses. Concerning social issues, mediation, conciliation, arbitration andsocial consensus were the keyaspectsofthepoliticalframeworkdeveloped by Generalitatde Catalunya, its instruments being the Work Council; the Institute Against ForcedUnemployment (ICAF); industrial tribunals; employment offices; and the SocialElectoral Census (CES). This paper analyses the areas of competence of these institutions.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


Consolidation and expansion of the Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana,1914-1923, by Lluís DURAN

In this paper the author examines the mechanisms used by the AssociacióProtectora de l'Ensenyança Catalana (Association for the Protection of the Teachingin Catalan) to take roots and expand in the Catalan society. Support to Catalanschools, to those that were becoming Catalan, to competitions for schoolchildrenand training for teachers had to be promoted from a structure that needed individualas well as collective support. Likewise, the plurality of Catalanism had to berespected in order to gather all kind of contributions. It was also necessary to finda new leader with enough ascendancy to overcome fights and who could imposehimself thanks to his independence and patriotism, such as Manuel Foguera, etc.Diversification was indeed a guarantee of independence. Political institutional sup-port came from the «Mancomunitat», the four provincial governments («Diputa-cions») and the local governments of Barcelona, Lleida, Girona and Reus.

A pro-Franco reading of Prat de la Riba, by Giovanni C. CATTINI

The author revises the political debate in pro-Franco media and the opposition onthe occasion of the 50th anniversary of the death of the catalanist leader Enric Pratde la Riba. Particularly, he underlines the attempt of the dictatorship to use theexperience of Mancomunitat de Catalunya to reread the meaning and promote aconservative regionalism within a united, uniform Spain. The purpose was clear, toattract some sectors of the conservative catalanism towards the regime: an impossibleapproach given the centralist, ultracatholic, anti-liberal and undemocratic characterof the dictatorship.

The Remença Conflict in 15th century Catalonia (1388-1486), by Josep FERNÁNDEZ

TRABAL

The study of the Remença Conflict has a long historical tradition in Catalonia,from the contributions made by law historians in the 19th century up to the currentanalyses on society, economics and micro-history. This article offers a syntheticview of the key moments in the farmers' movement from the middle of the 15thcentury until the Legal Sentence in 1486, putting a special emphasis on the two wars

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

676 AFERS

of 1462 and 1484. The author introduces results from the most recent studies andlocates the conflict in the context of the early medieval agrarian crisis, providingsome of the keys that may help understand the development of such a long conflict.In conclusion, the author asks for a deep review of the analysis of the RemençaConflict, since even today there is a lack of a comprehensive interpretation able toupdate the one done by Jaume Vicens Vives more than half a century ago and purelybased on political assumptions.

Templars, crusaders and excommunicated people. Jumbled reading notes aroundOliver de Termes, «master of war machines» in the conquest of Majorca, by Núria SALES

Founded around 1118-1120 and abolished 1307-1312, the Templar order did notlast very long in comparison with other military orders. The interest aroused byTemplars has faced ups and downs but it is not a fleeting, recent fashion. Setting asidethe mass of books and articles that focus on Templar secrets and treasures, in thefield of rigorous historiography we also find, among specialists of the order,frequent weaknesses. Thus, due to apoor knowledge of Medieval Latin, palaeographyor history (and geography) of the lands where Templars settled into and acted,monographs that other specialists of the Templar order present us as accurate andessential reference are full of weak approaches, bad transcriptions and awfultranslations. Dealing with these questions, the article of Núria Roca concentrates onthe figure of Oliver de Termes, master of war machines in the conquest of Majorca.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

a f e r s 42/43 (2002)

Publicacions rebudes

ABU-LIGHOD (Lila), ed: Feminismo ymodernidad en Oriente Próximo, «Fe-minismos/70», Càtedra/Publicacionsde la Universitat de Valencia (PUV),Madrid:2002,426pp.

Acta Histórica et Archasologíca Medíaeva-iza, 20-21, vol. 1 (1999-2000), «Home-natge al Dr. Manuel Riu i Riu», Publi-cacions de la Universitat de Barcelona,Barcelona, 766 pp.

ÁGUILA (Juan José del): Larepresíón délalíbertat (1963-1977), Planeta, Barcelo-na:2001,560pp.

AGULHON (Maurice): De Gaulle. Histoire,symbole, mythe, «Pluriel/1008», Ha-chette, París:2001,166pp.

ALCOVER (AntoniM.): Dietaris de leseMdes(1900-1902), «Biblioteca Marian Agui-ló/33»,PubHcacionsderAbadiade Mont-serrat (PAM), Barcelona:2002, 216 pp.

ALFORD (Stephen): Kingshíp and Polítics intheReign ofEdward VI, Cambridge Uni-versity Press, Cambridge:2OO2, 234 pp.

ANDERSEN (Jennifer), SAUER (Elizabeth),eds.: Books andReadersinEarlyModernEngland. Material Studies, Universityof Pennsylvania Press, Philadelphia:2002, 306 pp.

AND RIEU (Claire): Pourl'amour de la Ré-publique. La Club Jean Moulin, 1958-1970, «Pour une histoire duXXe siècle»,Fayard, París:2002, 608 pp.

ANGOSTO VÉLEZ (Pedro L.): Sueño y pesa-dilla del republicanismo español. CarlosEsplá: una biografía política, BibliotecaNueva/Universitatd'Alacant/AsociaciónManuel Azaña, Madrid:2002,430 pp.

AQUERRETA (Santiago): Negocios y finan-zas en el siglo XVIII: la familia Goyene-che, Ediciones Universidad de Navarra,Pamplona:2002, 354 pp.

ASSOCIACIÓ CATALANAD'EXPRESSOS POLÍ-

TICS: Notícia de la negra nit. Vides i veusa les presons franquistes (1939-1959),Diputació de Barcelona, Barcelona:2001, 430 pp.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

AYMES (Jean-René), SALAÜN (Serge), eds.:LemétissageculturelenEspagne,Pressesde la Sorbonne Nouvelle, París:2001,338 pp.

AZPIAZU (José Antonio): Picas vascas enFlandes. Historias de armas de EuskalHerria, «Estudios», Ttarttalo, Donos-tia:2002, 220pp.

BARBER (Malcom): Leprocèsdes Templiers,Presses universitaires de Rennes, Ren-nes:2002, 308 pp.

BARÓN (André): Menéndez Pelayo, sonEspagne, etla France. Quands 'íncubaítlaguerrecivilede 1936- ./&?£, L'Harmat-tan, París: 2001, 206 pp.

BAS (Nicolás): El cosmógrafo e historiadorJuanBautistaMuñoz (1745-1799), «CincSegles/11», PUV, Valencia: 2002,254 pp.

BATTILOSSI (Stefano), CASSIS (Youssef),eds.: European Banks and the AmericanChallenge, Oxford University Press,Nova York:2002, 228 pp.

BECHTLOFF (Dagmar): MadagaskarunddieMissionare. Technisch-ZivilisatorischeTransfersin derfrüh- undendphaseEuro-páischer Expansionsbestrebungen, FranzSteinerVerlaf,Stuttgart:2OO2, 258 pp.

BELL (David A.): TheCultoftheNationinFrance. Inventing Nationalism, 1680-1800, Harvard University Press, Lon-dres: 2001, 304 pp.

BEN-GHIAT (Ruth): FascistModernities.Italy, 1922-1945, University of Califor-nia Press, Berkeley-Los Ángeles-Lon-dres:2001,318pp.

BERARDI (Roberto): LascuolanelSettecen-to. Ricerche e documenti sulla provinciadi Cuneo, «Storia e Storiografia/XVIII», Societàper gli studi storici, ar-cheologici ed artistici della provincia diCuneo, Cuneo:2001, 294 pp.

BERARDI (Roberto): La scuolanella primarepubblica. Dai taccuini di un ispettorecéntrale, «Scaffale aperto», Armando,Roma:2001,318pp.

BEREND (Nora): At the Cate of Christen-dom. Jews, Muslims and «Pagans» inMedieval Hungary, c. 1000-c. 1300,Cambridge University Press, Cambrid-ge:2001,340pp.

BERNAL (Assumpta), COPERÍAS (MaríaJosé), GIRONA (Núria), eds.: Narrativai historia, «Quaderns de Filologia. Es-tudis Literaris/7», PUV, València:2002,202 pp.

BERNERI (Carnüló) \ Mussolinialia conquis-ta delle Balean, Galzerano, Casalveli-noScalo:2002, 170pp.

BESSIE (Dan), ed.: AlvahBessie'sSpanishCivil War, The University Press ofKentucky, Lexington:2002, 156 pp.

BIANCHI (Paola): Onoreemestiere.Larifor-me militar! nel Piemonte del Settecento,Silvio Zamorani Ed., Torí:2002, 338 pp.

BILLER (Peter): The Waldenses, 1170-1530BetweenaReligiousOrderandaChurch,Ashgate, Aldershot:2001, 320 pp.

BONAZZA (Marcello): II fisco inunastatua-lità divisa. Impero, principi e cetiin áreatrentino-tiroles nella prima età moder-na, II Mulino, Bolonya:2001, 530 pp.

BONNÍN (Pere): Sangre judía. Españolesde ascendencia hebrea y antisemitismocristiano, Flor del Viento, Barcelona:2001, 382 pp.

BORGOLTE (Michael), dir.: DaseuropaïscheMittelalterim Spannungsbogen des Ver-gleichs. ZwanzinginternationaleBeitragezu Praxis. Problemen und PerspektivendeshistorischenKomparatistik, «Europaim Mittelalter/1», Akademia Verlag,Berlín:2001,422pp.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

PUBLICACIONS REBUDES

BRAUDEL (Fernand): Las ambiciones de lahistoria, Crítica, Barcelona: 2002, 504 pp.

BREMMER (Jan N.): The Ríse and Fall oftheAfterlife. The 1995 Read-TuckwellLectures at the University of Bristol,Routledge, Londres-Nova York:2002,238 pp.

BURLEIGH (Michael): El Tercer Reich. Unanueva historia, Taurus, Madrid:2002,916 pp.

CANFORA (Luciano): Critica dellaretoricaafemocratíca,Laterza,Roma-Bari:20021

120 pp.CANTIER (Jacques): L'Algériesouslerégime

de Vichy, «Histoire», Odile Jacob, París:2002, 418 pp.

CAPATTI (Alberto), MONTANARI (Massi-mo): Lacuisineitalienne. Hístoired'unecultura, Le Seuil, París:2002, 422 pp.

CARRARD (Philippe): Poétique de la Nou-velle Histoire. Le discours français deBraudel à Chartier, «Sciences humai-nes», Payot, Lausana:1998, 254 pp.

CASANOVA (Julián), comp.: Guerras civilesen el siglo XX, Ed. Pablo Iglesias, Ma-drid:2001,112pp.

CASASSAS (Jordi), GHAMINE (Albert): Ho-menatge a Francesc Pi i Margall, 1824-1901. Intel·lectual i política federal, Ge-neralitatde Catalunya, Barcelona: 2001,260 pp.

CASTAGNARI (Giancarl): L'uomo il foglioilsegno.Studidistoriadellacarta,«.Co\[a.-nadistoriadellacarta/8»,PiaUniversitàdei Cartai, Fabriano:2001, 350 pp.

CAVELL (Stanley): En busca de lo ordinario.Líneas del escepticismo y romanticismo,«Frónesis/33», Cátedra/PUV, Madrid:2002, 280 pp.

CAVICCHIOLI (Silvia): L eredita Cadorna.UnastoríadífamíglíadalXVIIIalXX

secólo, Carocci/Comitato di Torinodeiristitutoperlastoriadelrísorgimen-to italiano/XXIII», Roma-Torí:2001,404 pp.

CERUTTI (Mauro), GUEX (Sébastien), Hu-BER (Peter), eds.: LaSulsseetVEspagnedeia Républíque à Franco (1936-1946),Antípodes, Laussana:2001, 604 pp.

CHACHOUA (Kamel): L'íslam kabyle(XVIIF-'-XX siècles). Religión, ÉtatetsociétéenAlgérie, seguit de 1 'Epitre (Ris-sala), d'IbnouZakñ (alger, 1903), Muñidéla GrandeMosqueed'Alger, Maison-neuve/Larose, París: 2001, 448 pp.

CHASTANG (Fierre): Lire, écrire, transcrire.Le travail des rédacteurs de cartulairesenBas-Languedoc (XVa-XVIIIs siècles),ÉditionsduCTHS,París:2001,460pp.

CIRIACONO (Salvatore): La rivoluzioneindustríale: dalla proto-industrializza-cione alia produzione ñessibile, «Testi epre testi», Bruno Mondadori,Milà:2000,224 pp.

COHN (Samuel K.),Jr.: The Black DeathTransformed: Disease and Culture inEarlyRenaissanceEurope, Arnold, Lon-dres:2002, 318 pp.

COLLADO SEIDEL (Carlos): Angst vordem«Vierten Reich». Die Alliierten und dieAusschaltungdesdeutschenEinñussesinSpanien, 1944-1958, Ferdinand Schò-ningh, Padeborn:2001, 508 pp.

Comprendre. Revista catalana de filosofía,IV: 1 (2002), Facultat de Filosofia, Uni-versitat Ramon Llull, Barcelona, 116 pp.

CONNELL (William J.): Lacittà dei Crucci.Fazioni échentele in uno stato repubbli-canodel '400, NuovaToscanaEditrice,Florència:2000, 318 pp.

CORREIA FERNANDES (Maria de Lurdes):A biblioteca de Jorge Cardoso (1669),

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

autor do Agiológico Lusitano. Cultura,erudíçàoesentimento religioso no Portu-gal Moderno, Universidade do Porto,Porto:2000, 294 pp.

CRESPO REDONDO (Isidre): De Fuster a

Pla amb camí de tornada, CEIC Alfonsel Vell, Gandia:2002,416pp.

DEMARCO (Domenico): II crollo del regnodelle Due Sícílíe. La struttura socíale,«Opere didomenico Demarco/8», Edi-zioniScientificheItaliane,Nàpols:2000,234 pp.

DEMARCO (Domenico): Storícíedecono-místi tra due secolí, I: 1750-1900, II:1900-1950, «Opere di domenico De-marco/9», Edizioni Scientifiche Italia-ne, Napols:2001, 284 i 330 pp.

DESSERT (Daniel): Tourville, Fayard, Pa-rís:2002, 372pp.

DÍAZ (Furió): Scríttí e díscussíoní storío-grafíche, Scuola Nórmale Superiore,Pisa:2000, 306 pp.

DOMÈNECH I CASADEVALL (Gemma): Elsoficis deia construcció a Girona, 1419-1833, Institut d'Estudis Gironins, Giro-na:2001,428pp.

DOMÈNECH SAMPERE (Xavier): Quan elcarrer va deixar de ser seu. Movimentobrer, societat civil i canvi polític. Saba-dell (1966-1976), «BibliotecaSerrad'Or/289», PAM, Barcelona:2002, 390pp.

DOUBLEDAY (SimonR.): The Lara Family.Crown andNobility in Medieval Spain,Harvard University Press, Londres:2001, 198 pp.

DREYFUS (Michel), GROPPO (Bruno), IN-GERFLOM (Claudio), LEW (Roland),PENNETIER (Claude), PUDAL (Bernard),WOLIKOW (Serge), dirs.: Le siècle descommunismes, Les Editions de l'Atelier,París:2000, 542 pp.

EPSTEIN (Simón): Les dreyfusards sousl'Occupation, «Biblothèque AlbinMichel Histoire», Albin Michel, Pa-rís:2001,360pp.

ESPONA i BAYÉS (Candi): Entre el roig i elblau. Memòria de la guerra i altres coses:1934-1942, «Biblioteca Serra d'Or/285», PAM, Barcelona:2002, 334 pp.

ESTEBAN (León): Cultura yprehumanísmoen la curia pontíñcía del papa Luna (1394-1423), PUV, Valencia:2OO2, 238 pp.

Estudis de Llengua i Literatura Catalanes,XLIII (2001), «Miscel·lània GiuseppeTavani», PAM, Barcelona, 336 pp.

Europa de les Nacions, 48 (2002), «Dos-sier: Pobles, estats i nacions en la novaEuropa», Ciernen, Barcelona, 52 pp.

FARINÓSDASÍ (Joaquim),coord.: Geogra-ña regional d Espanya. Una nova geogra-ñaperalaplaníñcacíóí el desenvolupamentregional, PUV, Valencia:2002,482 pp.

FERRO (Marc): Le choc del Islam, XVIIIS-XXIa siècle, Odile Jacob, París:2002,267 pp.

FERRO (Marc): Les tabous de 1'Histoire,Nil,París:2002, 156pp.

FIOR (Michel): Lesbanquessuísses, le francetl'AUemagne. Contributíon à une his-toire de la place financiare suísse (1924-1945), Droz, Ginebra:2002, 174 pp.

FIUME (Giovanna): II Santo Moro. I pro-cessi di canonizzazione di Benedetto daPalermo (1594-1807), «Storia», FrancoAgneli, Milà:2002, 302 pp.

FRANCHINI (Silvia): Edítorí, lettrící estampa di moda. Gíornalí di moda e difamíglía a Milano dal «Corriere dellaDame» aglí edítorí dell Italia uníta, Fran-co Angeli, Milà:2002, 336 pp.

FRESQUET (José L), LÓPEZ (M. Cruz),dirs.: Archivo Rodrigo Pertegás. Siglo

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


XIX, PUV/Fundación Marcelino Bo-tín, Valéncia:2002, CD.

Fusi (Juan Pablo): Espagne: Nacions,natíonalítés et natíonalísmes du RoísCatholiquesàlaMonarchieConstitutio-nelle, Presses Universitaires de Rennes,Rennes:2002, 222 pp.

FUSTER (Joan): Les Constitucions del con-vent de Sant Josep de València (segle XVI),«Fonst històriques valencianes/11»,Servei de PUV,València:2OO2,114 pp

GALLANT (Thomas W.): ExperiencingDominion. Culture, Identity, andPowerin theBrítishMedíterranean, Universityof Notre Dame Press, Notre Dame:2002, 252 pp.

GARCIA (Xavier): Història i cultura locala Catalunya al segle XX, El Mèdol,Tarragona:2002, 128pp.

GARCÍA-ARENAL (Mercedes), dir.: Con-versions islàmiques. Identítés relígieusesen Islam médíterranéen, «Individu etsocieté dans le monde méditerranéenmusulmán», Maisonneuve/Larose, Pa-rís:2001,460pp.

GARCÍA FERNANDEZ (Ernesto), coord.:La tierra de Ayala, actas de las jornadasde estudios históricos en conmemoracióndel 600aniversario de la construcción dela Torre de Quejaría, Arabako ForuAldundia, Gasteiz:2002, 340 pp.

GARCIA GRAU (Manel): Les suspicàcies

metòdiques, «Biblioteca Serra d'Or/287», PAM, Barcelona:2002, 132 pp.

GARCÍA MARSILLA (Juan Vicente): Histò-ria de l'art medieval, PUV, Valèn-cia: 2002, 404 pp.

GARCÍA Rico (Eduardo): Vida, pasión ymuerte ate Triunfo. De cómo se apagóaquella voz del progresismo español, Flordel Viento, Barcelona:2002, 240 pp.

GATES (David): TheSapnish Ulcer.AHís-tory of the Peninsular War, Da CapoPress, Cambridge:2001, 556 pp.

GAVALDÀBATALLA (Jordi), ed.: PauNuet,records i vivències de l'exili a l'alcaldiade Valls, Fundació d'Estudis Locals Jo-sep Recasens, Reus: 2002, 174 pp.

GEARY (PatrickJ.): TheMyth ofNations.The Medieval OriginsofEurope, Prince-ton University Press, Princeton:2002,200 pp.

GEE (Malcom), KIRK (Tim), eds.: PríntedMatters. Printing, Publishingand UrbanCulture in Europe in the Modern Períod,«Historical Urban Studies», Ashgate,Aldershot:2002, 210 pp.

GOFFMAN (Daniel): TheOttomanEmpíreand Early Modern Europe, «New Ap-proches to European History», Cam-bridge University Press, Cambridge:2002, 274 pp.

GOLDMAN (Wendy Z.): Women at theGates. GenderandIndustryinStalín'sRússia, Cambridge University Press,Cambridge:2002, 294 pp.

GOMMEL (Rainer), DENZEL (Markus A.),dirs.: Weltwirtschañund Wírtschañsor-dung. Festschríñ fur Jürgen Schneíderzum65. Geèurfefag; FranzSteinerVer-lag,Stuttgart:2002,410pp.

GossiAUX (Jean-Francois): Pouvoírseth-níques dans les Balkans, «Ethnologies»,PUF, París: 2002, 224 pp.

GUHA (Ranahit): Las voces de la historia yotros estudios subalternos, Crítica, Barce-lona:2002, 114 pp.

GONZÁLEZ-AGÀPITO (Josep), MARQUÈS(Salomó), MAYORDOMO (Alejandro),SUREDA (Bernat): Tradició i renovadopedagògica, 1898-1939. Historia del'educació. Catalunya, Illes Balears, Pais

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

Valencià, «Biblioteca Abat Oliba/233»,PAM, Barcelona: 2002, 738 pp.

GORDON (Bruce), MARSHALL (Peter),eds.: The Place ofthe Dead Death andRemembrance in Late Medieval andEarly Modern Aurope, Cambridge Uni-versity Press, Cambridge: 2000,3 24 pp.

GRENDLER (PaulF.): The Uníversítíes ofthe ItalíanRenaíssance,The}o\ms\-{ap-kins University Press, Baltimore-Lon-dres:2002, 592 pp.

GROSSBOLTING (Thomas): SED-DiktaturundGesellschaft. Bürgertum. Bürgerlich-keít undEntbürgerlíchungin Magdeburguns Halle, «Studien zur Landesges-chichte», Mitteldeutscher Verlag, Ha-lle:2001,518pp.

GUERREAU (Alain): L'avenir d'un passéíncertain. Quelle hístoire du Moyen Ageau XXIS siècle?, Seuil, París: 2001, 350 pp.

GUGERLI (David), SPEICH (Daniel): Topo-grafíen derNation. Polítik, kartograñscheOrdnungundLanschañím 19. Jahrhun-dert, Chronos, Zuric:2002, 264 pp.

GUGLIELMOTTI (Paola): Comunita e ter-ritorio. Villaggi delPiemontemedievale,Viella,Roma:2001,254pp.

GUZMAN (Eduardo de): El año deia victo-ria, Vosa, Madrid: 2001, 398 pp.

HALL (Jonathan M.): Hellenicity. BetweenEthnícíty and Culture, The Universityof Chicago Press, Chicago-Londres:2002, 312 pp.

Hérodote, 105 (2002),«LanguesetTerri-toires», La Découverte, París, 204 pp.

HIGHAM (John): HangingTogether: UnityandDíversítyin American Culture, TheJohns Hopkins University Press, Balti-more:2001,334pp.

Historia, Antropología y Fuentes Orales,27 (2002), «Aparienciay compromiso»,

Asociación Historia y Fuente Oral,Barcelona, 192 pp.

Historia Contemporánea, 23-II (2001),«Nuevos estudios sobre las élites», Eus-kal Herriko Unibersitatea, pp. 413-894.

IMIZCOZBEUNZA (JoséMaría), dir.: Redesfamiliares y patronazgo. Aproximaciónal entramado social del País Vasco yNavarra en el Antiguo Régimen (s.XV-XIX), Euskal Herriko Unibersitatea,Bilbao:2001,302pp.

JAMES (Harold), TANNER (Jakob), eds.:Enterprise in the Períod of Eascism ini?urope,Ashgate,Aldershot:2002,284pp.

JENSEN (Geoffrey): Irrational Triumph:CulturalDespaír, MilitaryNationalism,and Ideological Origins of Franco sSpain, University of Nevada Press, Re-no-Las Vegas:2002, 238 pp.

KAPLAN (Alice): The Collaborator. TheTrial andExecution ofRobertBrasillach,The University of Chicago Press, Chi-cago-Londres:2000, 308 pp.

KELFF (Patrice): Ceux de Verdun. Lesécrivains et la Grande Guerre, «Eton-nants Clàssiques», Flammarion, París:2001, 126 pp.

KERROU (Mohamed), dir.: Public et privéen Islam. Espaces, autorítés et libertes,Maisonneuve et Larose/Institut de re-cherche sur le Maghreb contemporain,París:2002, 344 pp.

KIAN-THIÉBAUT (Azadeh): Les femmes íra-niennes entre Mam. Etat etfamille, Mais-sonneuveetLarose,París:2002, 318pp.

KIRSHNER (Julius), MAYALI (Laurent):PrivüegesandRíghtsofCítízenshíp.Lawand the Jurídícal Construction of CivilSociety «Robbins Collection Publica-tions», University of California at Ber-keley, Berkeley:2002, 300 pp.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


KOSTO (Adam J.): Making Agreements inMedieval'Catalonia. Power, Order,andtheWritten Work, 1000-1200, Cambridge Uni-versity Press, Cambridge:2001, 366 pp.

KROES (Rob): dudadaníayglobalización.Europa frente a Norteamérica, «Fróne-sis/32», Cátedra/PUV, Madrid:2002,286 pp.

LAFUENTE (Isaías): Esclavos por la patria.La explotación de los presos bajo elfranquismo, Temas de Hoy, Madrid:2002, 344 pp.

LAGUEUX (Maurice): Actualitédelaphilo-sophiedelhistoire,PressesdeYUni\er-sité de Laval, Québec:2001, 230 pp.

LATINI (Carlotta): II privilegio dell'im-munità. Diritto d'asilo e giurisdizionenell'ordinedell'etàmoderna, A. GiuffrèEditore, Milà:2002, 480 pp.

L Avenç. Revista d'Història i Cultura,271 (2002), «Dossier: La nova Alema-nya», L'Avenç, Barcelona, lOOpp.

L Avenç. Revista d'Història i Cultura,272 (2002), «Dossier: Barcelona 1905-2004. La perspectiva urbana d'un segle»,L'Avenç, Barcelona, 84 pp.

LE BOTERF (Hervé): La Bretagne dans laguerre (1938-1945), France-Empire,París:2000. 612 pp.

LOMBARDI (Daniela): Matrimoni di anticoregime, IlMulino, Bolonya:2001, 514 pp.

LONG (Pamela O.): Openns, Secrecy,Authorship, Technical Arts and theCulture of Knowledge from Antiquityto the Renaissance, The Jhons HopkinsUniversity Press, Baltimore-Londres:2001, 364 pp.

LUDWIG JANSEN (Katherine): Preaching

and Popular Devotionín the LaterMíd-dle Ages, Princeton University Press,Princeton (NJ):2001, 390 pp.

LUSTIGER (Arno): ¡ Shalom libertad ¡Judíosen la Guerra Civil española, Flor delViento, Barcelona:2001, 492 pp.

MACCLANCY (Jeremy): The Decline ofCarlísm, University of nevada Press,Reno:2000, 392 pp.

MAITTE (Corine): La trameíncertaine. Lemonde textile de Prato, XVIS-XIXS síè-cles, «Histoire etcivilisations», PressesUniversitaires du Septentrión, Ville-neuve d'Ascq:2001, 494 pp.

MARÍ I GARCIA (Enric): Documents per a

la historia de Benifaió: els Falcó deBelao-chaga (1612-1872), Edicions de la Bi-blioteca Municipal de Benifaió, Beni-faió:2002, 228 pp.

MARTÍ FERRÁNDIZ (José J.), ed.: Antoni

LlidóMengual. Unes mirades retrospecti-ves, «Fòrum de Debats/7», PUV, Va-lència:2002, 210 pp.

MARTÍNEZ ESTÉVEZ (Aurelio): La concen-

trado del poder econòmic, lliçó magis-tralllegidaenelsolemneacted'oberturadel curs 2002-2003, Universitat de Va-lencia, Valencia:2002, 60 pp.

MARTÍNEZ HEREDIA (Fernando), SCOTT

(RebeccaJ.), GARCÍA MARTÍNEZ (Orlan-do F.), coords.: Espacios, silencios y lossentidos de la libertad, Cuba entre 1878y 1912, Unión, El Vedado-l'Havana:2001, 360 pp.

MASSOT I MUNTANER (Josep): Aspectes de

la Guerra Civil a les Illes Balears, «Bi-bliotecaSerrad'Or/288»,PAM,Barce-lona:2002, 356 pp.

MASSOT I MUNTANER (Josep): Els viatges

folklòrics de Marià Aguiló, Discurs llegitel dia 6 de juny de 2002 en l'acte de re-cepció públicade Josep Massó i Munta-neralaReialAcadèmiadeBones Lletresde Barcelona i contestació de l'Acadè-

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

mic numerari Joaquim Molas i Batllori,Reial Acadèmia de Bones Lletres deBarcelona, Barcelona:2001, 96 pp.

MATAS (Josep), PRATS (Enric), VILA (Pep),eds.: Les cartes de les famílies Roger iRosés. Notícies de Palafrugell dels seglesXVIIIíXIX, Centre d'Estudis del Ba-ges, Manresa:2002, 122 pp.

MAYORDOMO GARCÍA-CHICOTE (Francis-co) : La Taula de Canvis. Aportación ala historia de la contabilidad valenciana(siglos XIII-XVII), «Oberta/82»,PUV,Valencia:2002, 260 pp.

MCCORMICK (Michael): Origins of theEuropean Economy. Communicationsandcommerce, A. D. 300-900, Cambrid-ge University Press, Cambridge:2001,1.102 pp.

MOEGLIN (Jean-Marie): Les bourgeois deCalais. Essai sur un mythe hístoríque,Albin Michel, París:2002, 462 pp.

MOHAMMAD-ARIF (Aminah): SalamAmerica. L'islam indien en diàspora,CNRS, París:2000, 392 pp.

MOLLA (Toni), ed.: Llengües globals, llen-güeslocals, «Graella/4», Bromera, Alzi-ra:2002, 184 pp.

MONTANARI (Daniele), cur.: Monti dipietae presenza ebraica ín Italia (secolí XV-XVIII), «Quaderni di Cheiron/10»,Bulzoni, Roma:1999, 284 pp.

MONTANARI (Daniele), ONGER (Sergio),dirs.: I ricoveri delia città. Storía delleístítuzioní di assístenza e benefícenza aBrescía (secolí XVI-XX), «Grafosto-rie», Grafo Fondazione civitàbresciana,Brèscia:2002, 352 pp.

MUCHEMBLED (Robert): L'ínventíon dela France. Monarchíe, cultures etsocíétés(1500-1660), «U-histoire», ArmandColin, París:2002, 272 pp.

MUSET i PONS (Assumpta): Una empresasedera catalana del segle XVIII IgnasiParera i Cía, de Manresa, Centre d'Estu-dis del Bages, Manresa:2002, 122 pp.

PABLO (Santiago de), MEES (Ludger), RO-DRÍGUEZ RANZ (José Antonio): El pén-dulo patriótico. Historia del Partido Na-cionalista Vasco, 11:1936-1979, Crítica,Barcelona:2001, XV+484 pp.

PAIVA (Eduardo Franca): Escravídào euniverso cultural na Colonia Minas Ge-rais, 1716-1789, UFMG,Belo Horízon-te:2001,286pp.

PASCUET (Rafael), PUJOL (Enríe), coords.:Caries Fages de Climent (1902-1968).Poètica i mítica de 1 Empordà, Ajunta-ment de Figueres, Figueres:2002,226pp.

PAVAN (liaría), SCHWARZ (Gurí), curs.:Gliebreíin Italia trapersecuzione fascistae reintegrazione postbellica, Giuntina,Florència:2001,200pp.

PEIRÓ MARTÍN (Ignacio), PASAMAR

ALZURIA (Gonzalo): Historiadors espa-ñoles copntemporáneos (1840-1980),Akal, Madrid:2002, 700 pp.

PESCHANSKI (Denis): La France des camps.L'internement, 1938-1946, Gallimard,París:2002,456pp.

PITARCH (Vicent): Converses amb JoanSimón, Enríe Valor í Rafael Súria. Ho-menatgea lesNormes de Castelló, Alam-bor, Benicarló:2002, 158 pp.

PLOUX (François): Guerrespaysannes enQuercy. Violences, conciliationsetrépres-sion pénale dans les campagnes du Lot(1810-1860),LaBoutiquedeVhistoire,París:2002, 376 pp.

Quaderni Ibero-Americani, 90 (2001),Associazione Studi Iberíci, Torí, 138 pp.

REIG (Ramiro): Vicente Blasco Ibáñez, «Bio-grafías», Espasa, Madrid:2002, 274 pp.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com


REY-GOLDZEIGUER (Annie): Auxoriginesde la guerre dAlgéríe, 1940-1945. DeMers-el-Kebir aux massacres du nord-Constantinois, «Textes à l'appui», LaDécouverte, París:2002, 402 pp.

RIVET (Daniel): LeMaghrebàl'epreuvedela colonisation, Hachette, París:2002,460 pp.

ROBIN (Florent): Les representants en mis-sion dans l'Isère. Chronique d'une Ter-reur «douce», 1793-1795, «Historiensde demain», ADHE, París:2002,462 pp.

ROMEO (M. Cruz), SAZ (Ismael), eds.: Elsiglo XX. Historiografía e història, «Ober-ta/80», PUV, València:2002, 278 pp.

Ros MIRAGALL (Anna): Una veu solidà-ria, Ajuntament de Xeraco, Xeraco:2002, 184 pp.

SALES (Núria): «Lallenguadelsdocumentsbaronials.Uncopd'ullapapersrossello-nessos de l'arxiu del marquès d'Alfarràs(c. 1660-1860)», a Miscel·lània d'home-natge a Modest Prats, I, Estudi General,21 (2001), Universitatde Girona, Giro-na, pp. 261-281.

SÁNCHEZ SOLER (Mariano): Ricos por laPatria, Plaza & Janés, Barcelona:2001,384 pp.

SANTASUSAGNA (Joaquim): Els editorials deLes Circumstàncies (1931-1933), edicióa cura de X. Ferré i Trill, Associaciód'Estudis Reusencs, Reus:2001, 326 pp.

SAUMELL SOLER (Antoni): Viticultura i

associacionisme a Catalunya. Els cellerscooperatius del Penedès (1900-1936),Diputació de Tarragona, Tarragona:2002, 418 pp.

SIMEÓNRIERA (J. Daniel): El mite d'Àfrica.Els exploradors vuitcentistes i la seuavisió de l'alteritat africana, «Oberta/79», PUV, València:2002, 306 pp.

SCHWEITZ (Arlette): Les parlamentairesde laSeinesous laTroisième République,2. Dictionnaire biographique, «Histoirede la France aux XIXe et XXe siècles/55», Publications de la Sorbonne, Pa-rís:2001,638pp.

SCOTT (Hamish M.): The Emergence ofthe Eastern Powers, 1756-1775, Cam-bridge University Press, Cambridge:2001, 286 pp.

SEIDEL MENCHI (Silvana), QUAGLIONI

(Diego), dirs.: Matrimoni in dubbio.Unioni controverse e nozze clandestinein Italia dal XIVal XVIIIsecólo, II, /processi matrimoniali degliarchivi eccle-siastici italiani, II Mulino, Bolonya:2001, 580 pp.

SMITH (Anthony D.)\ La nació en la histò-ria, «El món de les nacions/7», Afers/PUV, València:2002, 132 pp.

STARCK (Rodney): One True God. Histo-ricalConsequencesofMonotheism,Prin-ceton University Press, Princeton-Ox-ford:2001,320pp.

Stvdia Històrica. Historia Moderna, 21(2000), «Informe: Tiempo de penum-bra: España, 1500-1521», Universidadde Salamanca, Salamanca, 314 pp.

SUCKER (Ulrich): Das Kaiser- Eilhelm-Institut für Biologie. Seine Gründungs-geschichte, seine problemgeschichtlichenund wissenschaftstheoretischen Voraus-setzungen (1911-1916), Franz SteinerVerlag, Stuttgart:2002, 228 pp.

TALAMONI (Jean-Guy): Cequenoussom-mes/Ciò che no simu, DLC/Ramsay,París:2001,258pp.

TER (Philipp), SUNDHAUSSEN (Holm),dirs.: Nationalitàtenkonflikte im 20.Jahrhundert. Ursachen voninter-ethnis-cherGewaltim Vergleich, «Forschungen

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

zur osteurapàischen Geschichte/59»,Harrassowitz Verlag, Wiesbaden-Ber-lín:2001,268pp.

THIESSE (Anne-Marie): La création desidentitésnationales.EuropeXVIIIs-XXs

síècle, «Points Histoire/296», Seuil,París:2001,314pp.

TODESCHINI (Giacomo): I mercantí e íltempío. La socíetà cristiana e íl circolovirtuoso delia ricchezza fra Medievo edEtà moderna, «Collana di storiadeH'economiaedelcredito»,IlMulino,Bolonya:2002, 532 pp.

TORAN (Rosa): Vida i mort dels republi-cans als camps nazis, «Temps d'Histò-ria/33», Proa, Barcelona:2002, 348 pp.

Torrens. Estudis i investigacions de Tor-rent i Comarca, 12 (2000), Arxiu, Biblio-teca i Museu de l'Ajuntament de Tor-rent, Torrent, 294 pp.

TOURAULT (Philippe): La résistance bre-tonne du XV siècle à nosjours, «Pourl'histoire», Perrin, París:2002, 310 pp.

TRUXILLO (Charles A.): By the Sword andthe Cross. The Històrica! Evolutionof theCatholic WorldMonarchyinSpainandtheNew World, 1492-1825, GreenwoodPress, Westport-Londres:2001,124 pp.

VALE (Malcom): ThePrincelyCourt. Me-dieval Courts and Culture in North-WestEurope, 1270-1380, Oxford Uni-versity Press, Oxford:2001, 422 pp.

VAN DER VEER (Peter): Imperial Encoun-ters. Religión and Modernity in índiaand Britain, Princeton UniversityPress, Princeton-Oxford:2001,206pp.

VAQUER BENNASAR (Onofre): El comerçmarítim de Mallorca, 1448-1531, ElTall,Mallorca:2001,456pp.

VERNA (Catherine): Le temps des moulines.Fer.techniqueetsociétédanslesPyrénées

centrales (XIII -XVI siècles),«Histoireancienne et médiévale/67», Publicaci-ons de la Sorbonne, París:2001,426 pp.

VIALLANEIX (Paul): Michelet, les travauxet lesjours, 1798-1874, «Bibliothèquedes Histoires», Gallimard, París: 1998,592 pp.

VICIANA (Martí de): Libro tercero de laCrónica de la ínclita y coronada ciudadde Valencia y de su reino, ed. a cura deJoan Iborra, «Fonts històriqesvalencia-nes/9», PUV, Valencia:2002, 482 pp.

WEIS (Rene): Glí ultimí catarí. La repres-síone di un'eresía. Montaillou, 1290-1329, Mondadori, Milà:2002, 444 pp.

WIEBE (Robert H.): Who WeAre. A His-toryofPopular Nationalism, PrincetonUniversity Press, Princeton-Oxford:2002, 282 pp.

WITTKE (Margarete): Mord und Totschlag?Gewaltdelíkte im Eürstbistum Münster,1580-1620 Táter, Opfer undjustiz, As-chendorff Verlag, Münster: 2002,356 pp.

WOLVERTON (Lisa): Hastening TowardPrague. Power and Societyinthe MedievalCzech Lands, University of Pennsylva-nia Press, Philadelphie:2001,406 pp.

YARDENÍ (Myriam): Le Refuge huguenot.Assimilationet culture, «Vie des hugue-nots/22», Honoré Champion Editeur,París:2002, 232 pp.

Zeítschrift fur Katalanistík, 15 (2002),Romanisches Seminar der UniversitatFreiburg, Friburg im Breisgau, 232 pp.

ZÚÑIGA (Jean-Paul): Espagnols d"outre-mer. Emigratíons, métíssageetreproduc-tíon socíale à Santiago du Chílí, au 17S

síècle, EHESS, París:2002, 448 pp.ZYSBERG (André): La monarchíe des Lu-

mières, 1715-1786, Le Seuil, París: 2002,552 pp.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

Normes de presentado d'originals

1. Les col' laboracions, redactades en cata-là, hauran de versar sobre qualsevol as-pecte de la recerca i el pensament en elcamp de les humanitats.

2. Els articles no podran excedir de 20pàgines DIN-A4, mecanografiades peruna sola cara, a doble espai (30 líniesper 70 espais). En aquests límits s'in-clouen les notes, quadres, gràfics, apèn-dixs documentals, etcètera.

3. Les col·laboracions destinades a lesseccions Postscriptum, Documenta, Re-censionsiRessenyesCulturalsnopodransuperar el límit de 5 pàgines, amb lesdimensions anteriorment indicades.

4. Els originals es lliuraran per duplicat ianiran acompanyats de l'adreça i el nú-mero de telèfon de l'autor o autors. Enuna de les còpies no ha de constar elnom de l'autor. Afersno es comprometa retornar els originals acceptats per a laseua publicació.

5. Afers presentarà els originals a l'arbitridels seus especialistes. Les indicacionsapuntades per l'àrbitre i pels assessorslingüístics, cas que n'hi hagen, seransotmeses al parer de l'autor i en casd'arribar a un acord, la revista agrairà latramesa de la versió definitiva en dis-quet, en qualsevol programa de tracta-ment de textos compatible amb el sis-tema DOS d'IBM, així com les duescòpies impreses. Seguirà un resum enanglès, d'un màxim de 150 paraules,precedit per la traducció del títol. Si

l'autor estructura el treball en apartats,el títols aniran en minúscula cursiva almarge esquerre.

6. Les notes aniran numerades de formacorrelativa a peu de pàgina, sempre que elprograma emprat ho faça automàtica-ment, i s'hauran de referenciar en el textamb números volats. Els quadres i elsgràfics s'hauran de presentar, per separat,igualmentnumeratsien condicions clara-ment reproduïbles.

7. Les abreviatures seran coherents alllarg de tot el treball i identificablesamb facilitat. En cas de considerar-senecessari s'inclourà una llista final ambel significat de cadascuna.

8. Per a les referències bibliogràfiques, elsautors podran optar per incloure en lanota les dades completes de l'obra cita-da, com és tradicional en les publica-cions d'història, o per la menció delcognom de l'autor, la data i la pàgina opàgines, tot remetent a una bibliografiafinal d'obres citades, segons el sistemahabitual en d'altres ciències socials.

8.1. En cas d'optar per la primera fórmula,cal incloure el títol i les dades de localit-zació completes de cada publicació odocument citat per primera vegada, enl'ordre i forma que s'especifica a conti-nuació, segons es tracte d'un llibre,d'un article o d'un document d'arxiu:

8.1.1. Llibre: Inicial(s) i cognom(s) del'autor: Títol del Llibre, Editorial, lloc

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

AFERS

d'edició:any, pàgines a què es fa refe-rència. Exemple:

S. GARCIA MARTÍNEZ: Els fonaments delPaís Valencià modern, Lavínia, Barcelo-na: 1968, pp. 32-38.

8.1.2. Article: Inicial(s) i cognom(s) del'autor: «Títol de l'article», Títol de laRevista, volum: número (mes i any),pàgines. Exemple:

T. F. GLICK: «Molins d'aigua a l'HortaMedieval de València: observacions aun article de Vicenç M. Rosselló», Afers.Fulls de recerca i pensament, Vr:9 (1990),pp. 9-22.

8.1.3. Document: Arxiu on és dipositat:Nom de la secció, número de la caixa i/o del lligall, folis o pàgines (data). Exem-ple:

ARV: Governació, Litium, 2221, llig. 6,ff. 15-16 (27-LV-1419).

Les remissions successives a les mateixesobres es faran de forma abreujada, ambel cognom de l'autor (si n'hi ha) i una odues paraules inicials o més significa-tives del títol (sempre en cursiva si estracta de llibres i entre cometes quansiguen articles o documents d'arxiu).Per tal d'evitar confusions no s'hand'usar les expressions loe. cit. o oh. cit.;pel que fa a Xihid. o ihidem, sempre encursiva i només en el cas de repeticionsabsolutament immediates.

8.2. Per als articles en què predomine ladiscussió teòrica o bibliogràfica, a judicide l'autor, pot optar-se pel segon siste-ma. En aquest cas, en les referències (sigaen forma de notes o, preferiblement, en

elmateixtext, entre parèntesi) es faran enl'ordre i forma següent: cognom (s) del'autor(s) any de la publicació, pàgina opàgines de què es tracte. Exemple: (Vl-LARl964,pp. 132-138).

Les referències aniran, en aquest cas, com-plementades per una llista bibliogràficafinal, per ordre alfabètic d'autors i, din-tre de cadascun d'ells per ordre cronolò-gic. Quan dues obres d'un mateix autorsiguen del mateix any, s'afegirà a la datauna lletra (a, h, c, etc.). L'ordre i la for-mad'especificació de les dad es d'aquestallista seran similars als exposats al punt8.1., però s'hi destacarà, immediata-ment després del nom de l'autor, l'anyd'edició (i, en el seu cas, la lletra afegida)que és, en aquest sistema, fonamentalper poder identificar la publicació.

9. La transcripció de documents es faràd'acord amb les normes seguides perles edicions dels textos clàssics catalansde l'Editorial Barcino en la seua col·lec-ció Els nostres clàssics. Els castellanss'ajustaran als criteris utilitzats per l'edi-torial Espasa Calpe en la seua col·leccióClásicos Castellanos. En el cas d'altresllengües, s'aplicaran les normes mésusualsper a cadascuna. Per a la traduccióde textos clàssics, s'utilitzaran, preferi-blement, traduccions normalitzades, es-sent les preferibles per al català les publi-cades per la Institució Bernat Metge.

10. L'autor o autors tindran dret a unexemplar de la revista i a quinze sepa-rates. En cas de necessitar un nombremajor de separates o de revistes, li seranfacilitades apreu de cost, prèvia deman-da a la revista durant el període de re-dacció i una vegada acceptat el pressu-post corresponent.

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

Aquest número d'Aferss'acabà d'imprimir

el 23 de novembre del 2002,80è aniversari del naixement,

i any del 10è aniversaridel traspàs

de Joan Fuster.• 1992-2002 •

ww

w.e

dito

riala

fers

.com

ww

w.e

dito

riala

fers

.com