Embed Size (px)
Citation preview
1juliol-agost 2014
1912
butlletí informatiu juliol-agost 2014
"Catalunya"Excursionista
Agrupació
Joan
Cabr
é i Ro
ger S
ant a
l cim
del C
anigó
2juliol-agost 2014El foc al cim del Canigó d'on surtiran les diferentes flames (foto: Roger Sant)
Joan Cabré prop del cim del Canigó (foto: Roger Sant)
3juliol-agost 2014
T
edito
rial
Í N D E X
3 EDITORIAL: Deures d'estiu per la història de l'AEC 4 MUNTANYA: La Flama del Canigó 6 MUNTANYA: El foc del Canigó; Missatge de la flama del Canigó 2014 8 AEC: Diada del soci 9 MUNTANYA: 50a Festa de la cançó de Muntanya 11 CULTURA: Ruta modernista per TerrassaAGENDA D'ACTIVITATS: 16 Calendari MUNTANYA, CAIAC,
NFANTILS-JUVENILS i altres activitats 17 Calendari S.E.A.M. i GLACERA 18 MUNTANYA: Torrent de la Cabana 19 MUNTANYA: Travessa del Carlit 20 MUNTANYA: Senderisme Ter 8 22 MUNTANYA: Cicle d'excursions per Collserola24 SOCIS: Agraïment a en Xavi Díez25 MUNTANYA: Siurana-l'Arbolí27 L'ITINERARI: Cim del Montclar30 A.E.C.: Diversos
DEURES D'ESTIU PER LA HISTÒRIA DE L'AEC
Ha arribat l'estiu i una bona part del socis tenim entre els nostres objectius:
anar a fer muntanya, senderisme, alpinisme, escalada, btt, turisme eqüestre, campaments,
avencs... i, amb aquest ampli escenari, se'ns obre l'oportunitat de fotografiar
tant les vivències personals com el paisatge pel que ens movem.
Tenim doncs una bona opor-tunitat de fer alguna fotogra-fia, de muntanya, del Pedra-
forca, de fauna i flora o de curses de muntanya, per presentar-les a la VIII edició del Memorial Agustí To-rrents i Barrachina, un concurs en el que l'Agrupació forma part de l'organització.
També quan al vespre gaudim de les postes de sol, del sopar, de
l'observació de les estrelles o l'esclat de la tempesta, podem prendre alguns apunts de l'ocorregut durant la jornada per, un cop a casa, ajudar a escriure la història de l'AEC fent articles pel butlle-tí sense importar-nos possibles errades ortogràfiques o l'idioma amb el que l'escriurem •
4juliol-agost 2014
T
mun
tany
a FLAMA DEL CANIGÓPer Roger Sant
22 i 23 de juny de 2014Com cada any, quan arriba Sant Joan, es celebra la festa nacional dels Països Catalans on el foc és el protagonista. Enguany volíem portar la flama que encén les fogueres des del mateix cim del Canigó. No hi ha cap acte millor
que aquest per poder aplicar el lema de l’agrupa: ”excursionisme, país i cultura”.
Tot això, no és possible sinó vas ben acompanyat, així que en Joan Cabré i un servidor vam fer
camí cap al Canigó, carregats amb tot de material: grampons, piolet, corda, tascons, “friends”, casc i un fanalet per portar la flama.
Vam sortir el dissabte 21 per anar cap allà tranquil·lament, buscar el
refugi on passaríem les nits i preparar-nos bé per aguantar l’endemà, que ens esperava una jornada ben llarga.
El matí següent ens vam llevar ben d’hora per aprofitar bé el dia. Vam
carregar amb tot el material i vam fer camí cap al refugi de Cortalets. Te-
níem clar per on volíem pujar, per tant tot i no seguir camins, vam arribar a l’inici de la canal de Barbet, que ens conduïa a la Bretxa de Durier. Abans de començar la pujada vam esmor-zar, ens vam calçar els grampons, vam agafar el piolet, ens vam encordar en “ensamble” i vam començar a pujar. Vam pujar sense complicacions fins a pocs metres del final de la bretxa, on hi ha un bloc de grans dimensions en-caixonat, que no permet acabar-la tal i com l’has començat. En aquest mo-ment vam haver de parar, treure’ns els grampons i passar de fer alpinisme a començar a escalar. En Joan obria via mentre anava saludant a la gent que anava a fer el cim des de les rutes més populars. La pedra és bona tot i estar un pèl descomposta. Un cop a dalt de la bretxa, se’ns obrien unes bones vis-tes del paisatge i també de la munió de gent que anava i tornava del cim. Des de primera hora ja es respirava l’ambient d’un dia molt especial.
Des d’aquí teníem el cim a tocar, ara bé, encara teníem tot el dia
Roger Sant i Joan Cabré
5juliol-agost 2014
per endavant i... dit i fet, ens en vam a anar a resseguir la cresta, en direcció sud, fins al pic de Tretzevents (segon pic més alt del massís). Deixant el Canigó enrere recorrem la cresta, que és sen-zilla, però està poc marcada. Per arri-bar al cim de Tretzevents vam realitzar l’ascensió a dos cims més, el Puig Sec i Puig del Roc Negre. Després de recó-rrer tota la cresta vam baixar als llacs anomenats Gorgs de Cadí. Vam dinar, ens vam banyar i vam descansar, perquè encara quedaven hores per a l’encesa de la flama. Al cap d’una estona vam sortir i vam començar a pujar l’ascensió final al Canigó. De camí ens vam tro-bar amb un isard a qui no preocupava massa la nostra presència al seu costat. Abans d’arribar al cim encara vam po-der gaudir més ja que ens quedava la pujada per la xemeneia, una grimpada que et condueix directament al cim.
I, finalment, objectiu assolit, ja érem al cim del Canigó ara tocava obser-
var les vistes i gaudir del moment mà-gic que procediria.
Eren les 7 del vespre i encara queda-ven 5 hores per l’encesa. Érem dels
primers d’arribar i vam poder fer les fo-tos abans que arribés tothom i fos més complicat. A mesura que passaven els minuts anava arribant gent en comp-ta-gotes. Arribava gent de tot el país, venien de pobles de Lleida, Tarragona, Girona, Barcelona, de la Catalunya Nord i Andorra.
Aquí la desconeixença entre les persones desapareix, tothom es
saluda, s’explica com ha arribat fins allà, retrobes gent que potser només veus una vegada l’any, experimentes noves rutes per arribar-hi, segueixes la tradició que feien antecessors, xerres amb la gent, fas broma, cantes, etc. Ca-dascú té el seu lloc allà. Ara és quan es sent la màgia del dia, encara quedaven hores per la flama, però aquest és el moment on es viu més intensament un reguitzell de sentiments. Molts diuen que el cim és estret i petit, jo puc dir que no és veritat, tothom hi té cabuda, sigui d’on sigui, arribi com arribi, es-calant, grimpant, crestejant, caminant, corrent. Pot ser petit físicament, però molt gran a dins de cadascú.
La quantitat d’emocions que es respirava és inexplicable, no és
només anar a buscar la flama per en-cendre fogueres. No és només símbol de germanor dels pobles en defensa d’una cultura i una tradició. És molt més. Es respirava solidaritat, generosi-tat, companyonia, amistat, confiança. Les persones que hi érem sabíem que no només anàvem a buscar un símbol, sinó també a gaudir dels sentiments que produïa el moment. Aquesta és la màgia de fer aquesta festa en un lloc tant emblemàtic com el Canigó, on l’Agrupa hi té molt a veure ja que de-fensa els tres valors presents a l’acte: “excursionisme, país i cultura”.
Nosaltres sabem que hi tornarem per viure-ho més i millor!
Visca la Flama del Canigó! •
6juliol-agost 2014
Umun
tany
a EL FOC DEL CANIGÓ, DE L'AEC AL PEVETER
DE LA SAGRADA FAMÍLIALa Flama, escortada per socis de l'AEC i dos grups
de tabalers van acompanyar als portadors de la Flama del Canigó fins a la Sagrada Família des de les portes de l'Agrupa a l'escenari, situat davant de la façana
del Naixement, del Temple barceloní, on els portadors van llegir el Missatge de la Flama del Canigó 2014
escrit pel periodista Carles Capdevila.
LMISSATGE DE LA
FLAMA DEL CANIGÓ 2014Per: Carles Capdevila (Periodista)
Una flama il·lumina i escalfa. Reuneix gent al seu voltant.
La Flama del Canigó, com a flama en moviment, il·lumina un camí i escalfa els ànims. Mobilitza
gent al seu voltant.
Tenim una flama que no s'ha apagat mai: la d'un teixit associatiu impa-
Un cop ambdós van llegir l'escrit, van portar la Flama fins al peveter situat a l'interior del recinte de la Sagrada Família per esperar a les 10 del ves-pre per encendre la Foguera de Sant Joan •
El foc als carrers de la Sagrada Família (foto: Manuel Cabanillas)
7juliol-agost 2014
rable, la d'un poble organitzat i orga-nitzador que ha demostrat capacitat per resistir i per avançar. I que té visió, fa camí, obre camins.
I tenim ganes de celebrar-ho, com cada any, quan arriba Sant Joan.
Els que ara som aquí, en aquesta plaça, som una flama en movi-
ment. Sabem on anem i sabem que hi anirem. Als nostres ulls brilla la flama de la determinació, de la il·lusió, del projecte. Estem aquí drets i decidits i sabem que tenim dret a decidir.
Som gent pacífica i il·luminada per l'escalfor d'una flama que ens mar-
ca el camí. Som, és clar que sí, gent mobilitzada. Volem la màxima pleni-tud. Treballem per tenir-la. Ens hem de guanyar el que creiem que mereixem, ens ho hem de merèixer. Ho farem.
Per enlairar la flama és bo pro-tegir-se la roba, arremangar-se.
Som gent a qui li agrada arreman-gar-se, que s'aixeca les vegades que calgui per convertir els somnis en
projectes. No ens aturarem fins a fer-los realitat, ben desperts.
Som història, som present i som vo-luntat de continuar sent amb ale-
gria. Tenim aspiracions sense límits, tenim força de voluntat, tenim la cul-tura per bandera i ens reconeixem en la tradició per canviar el món. Toquem de peus a terra i, seguint la Flama del Canigó, avancem sense por.
Ens agrada reunir-nos, agrupar-nos, associar-nos, donar-nos la mà, fer un
cercle, contemplar junts la flama que ens uneix, parlar clar i català. Celebrar-ho de-cididament. Plegats i sense plegar-nos.
Som gent entusiasta. Som gent amb un passat mil·lenari que ens im-
pressiona i ens cohesiona, però que és insignificant al costat del nostre futur. Som persones mobilitzades desinteres-sadament perquè el nostre interès és col·lectiu, és popular. I és imparable. Ens manifestem units. El nostre somriu-re brilla tant com la flama i encén tots els focs de l'esperança •
Moment dels parlaments (foto: Manuel Cabanillas)
8juliol-agost 2014
P
a.e.
c. DIADA DEL SOCI 19-JUNY-2014
Per: Jordi Romagosa (soci 1224)
A les 8 i l'Agrupació s'ha anat omplint d'amics i amigues. Salutacions, encaixades de mans, petons...
Passem a la sala d'actes i seiem, és ben plena, una bona colla s'han quedat drets al llindar de
la sala. A la pantalla s'hi projecta el Web de l'Agrupació
En Jep, ajudat per en Xavi Diez i en Jordi Pino, reparteix els trofeus, es-
cuts i medalles..., fins i tot algun fora d’hora, per temes laborals.
Les Seccions han preparat repor-tatges i ens els passen. L'Escola
Glacera també ens passa un molt in-teressant reportatge de les seves ac-tivitats i d'altres relacionades amb l'alta muntanya i l'escalada. Sobre tot resulten impressionants unes imat-ges d'ascensions a l'Everest, multitu-dinàries amb corrues de gent pujant i baixant i entrecreuant-se al graó Hi-lary.
S'acaben els reportatges i ens des-placem a l'entorn d'unes llargues
taules, plenes d'entrepans, cerveses, truites, olives... Les vistes d'aquelles gentades a l'Everest ens han obert la gana i aviat fem els honors a les vian-des que tan amablement ens han pre-parat unes quantes amigues. Quan ja pensàvem que tot s'havia acabat surten les ampolles de cava del Tricentenari, uns croissants i encara un gotets de postres dolços.
Al grupet on jo m'he afegit hi te-nim grans xerrades, evocacions
nostàlgiques, retrobades amb un punt d'emoció i molta alegria, i també, és clar, algun record d'algú que ja no hi és...
Són les 10 i els de poble hi tenim una bona estona per a tornar a
casa.
Fins l'any que ve! •
Alguns dels assistents (foto: Jordi Romagosa)
J.A. Pujante, Jep Tapias i Jordi Pino
9juliol-agost 2014
R
mun
tany
a 50a FESTA DE LA CANÇÓ DE MUNTANYA
Montserrat, 1 de juny de 2014Per: Jordi Romagosa (soci 1224)
Quan na Dolors i jo arribem a la cruïlla de Padilla-Provença, ja hi ha una colleta de samarretes
carbassa fent-la petar, la colla es va fent gran i quan arriba l'autocar hi pugem.
Recompte i engega. Són 2/4 de 9. Cap a Travessera de Dalt, on hi recollim una altra bona co-
lla, d'allà tornem a l'Agrupa per reco-llir algú que s'hi està esperant. seguim fins l'estadi del Barça i se'ns hi uneixen la resta. Ara sí, autovia enllà. El dia ha sortit radiant i net, després de tants dies de pluges i boires.
Quan passem Can Massana i avancem cap a Montserrat per
aquella carretera de revolts i més re-volts, mentre descobrim La Mola i el serrell de neu que adorna els cims del Pirineu llunyà. Allà assegut al seient de l'autocar m'acut l'evocació de la pri-mera Festa, a finals de maig del 62, amb el tren especial que ens deixà a
Hostalric, va haver de ser a Hostalric perquè el govern civil de Girona era un xic més tolerant que el de Barce-lona, que de cap manera va autorit-zar un aplec com el que nosaltres vo-líem; quins temps més durs i aspres... tan de bo no tornin mai més. La vila d'Hostalric ens va rebre somrient i amb els braços oberts. En aquells anys de privacions, prohibicions i perills, va ser tan emotiu sentir aquell grapat de cançons a les places i carrers... Ostres quants anys que han passat... Enyoro l'edat d'aleshores, no pas la situació.
Arribem a Montserrat, amb la gana ja feta, entrem al self-service del
restaurant Montserrat, rebem una bos-sa amb l'entrepà de pernil, el bric de suc de taronja, l'acreditació i el val pel dinar. Els primers s'asseuen a la ter-rassa plena d'aquest sol de primavera que escalfa els cors i no crema la pell. La resta ens resignem a instal·lar-nos a dins i cruspir-nos l'esmorzar tot xerrant amb algun company o companya.
Quan sortim per anar cap el Mo-nestir, multituds de persones sur-
Foto: Dolors Carrasquer
10juliol-agost 2014
ten de l'estació del cremallera, cada grup amb el seu idioma. Molts asiàtics. A l'atri una gentada. La cua per pujar al Cambril arriba fins a fora la plaça. Quan arriba en Jordi Merino, president de la FEEC, entrem a la basílica, és ple-na com un ou, els tres passadissos són plens de gent dreta. S'acaba la missa i l'escolania entona el Virolai, que molts seguim. Es buida i agafem seients, distribuint els cantaires pels primers bancs, segons la seva corda.
Falta poc per la una quan un monjo ens dóna la benvinguda. Escoltem
la cançó del rossinyol i tot seguit co-mença la missa. Que és acompanyada dels cants de les corals. Al Cambril no han parat de passar-hi devots de la Marededéu.
A quarts de tres ja som asseguts al restaurant Montserrat. Els cana-
lons de bolets i el pollastre venen se-guits d'un tall de pastís. Resulta que avui mateix és l'aniversari d'en Jordi Merino, amb tantes corals com hi ha en aquest menjador no hi podia man-car una cançó de felicitació, la cantem tots plegats i ell bufa les espelmes. Tot seguit el cafè i una copeta d'Aromes ens alegren els esperits.Tornem a l'església, d'una en una van passant les corals:
Coral de UES (SabadellAntics Cantaires de l'Orfeó Gracienc
Coral Núria (UEC Gràcia)Cantaires Muntanyencs (C.E. Gràcia)
Madrigalistes de Catalunyai Cantaires d'els Blaus
Des del presbiteri interpreten un parell de cançons cada una. Fi-
nalment s'apleguen tots els cantaires i canten quatre cançons que són molt aplaudides,
En Josep Bou, va cridant a totes les corals i entitats presents i ens fa
entrega d'un original recordatori de l'acte, consistent en una peanya de fusta amb placa commemorativa que sustenta una pedra montserratina.
Tot seguit es tanca l'acte amb el Cant dels Adéus que cantem tots
plegats, mentre enllacem les nostres mans.
A un quart de set ja som tots dalt de l'autocar, en Bou ens compte n'hi
surten 51 i sortim cap a Barcelona.
El dia segueix preciós, bon sol, at-mosfera neta i cap problema de
trànsit. A Barcelona parem als ma-teixos indrets que al matí i cadascú cap a casa.
Si Montserrat sempre ens escalfa el cor i ens vivifica, avui, sentint les
nostres cançons ressonant en les altes voltes del temple, s'hi ha afegit el plaer senzill a la joia de la contemplació d'aquelles roques sagrades, per a tants de nosaltres •
Foto: Dolors Carrasquer
11juliol-agost 2014
S
cultu
ra RUTA MODERNISTA PER TERRASSA
Diumenge, 25 de maig de 2014Per: Anna Tomàs i Domènec Palau
Ens trobem a l’estació dels ferrocarrils de la plaça de Catalunya, com és normal uns a baix de l’andana i els altres a fora, som 12, fem camí cap a Terrassa per fer la ruta cultural del modernisme. En arribar a Terrassa ens esperen 2 socis més, total serem 14.
Sortim escopetejats ja que anem justos de temps, doncs a La Ma-sia Freixa ens espera l'Ester que
serà la nostra guia oficial del descobri-ment de les meravelles que ens espe-ren. l’Ester ens dóna la benvinguda i ens fa una breu història del topònim de Terrassa i el que representà la indústria
tèxtil llanera en la creació d’aquesta ciutat per l’economia i l’arquitectura modernista.
El nom de Terrassa s'origina a partir de la denominació Terracium cas-
tellum, 'castell de terra'. Aquest nom surt citat en un document de l'any 801, al·lusiu a la resistència davant les tro-pes musulmanes, i hom imagina que feia referència al material de construc-ció d'algun edifici militar.
A partir del segle X s'utilitza la for-ma Terracia, que es catalanitza
com a Terraça. Al segle XVI el nom es transforma en Tarrassa, que va ser la forma més habitual fins al final del segle XIX. L’historiador Josep So-ler i Palet va recuperar l'ús de la forma amb e: Terrassa. Alguns estudis etimo-lògics, però, suggereixen que la forma correcta hauria de ser Terraça, però s'ha descartat la seva adopció.
Amb l’entrada de la revolució industrial del S.XIX, Terrassa
s'especialitza en el tèxtil del sector de la llana, apareixen naus industrials i
Foto: Domènec Palau
12juliol-agost 2014
edificis privats propis de l’època mo-dernista.
La masia Freixa està situada en el que avui és el Parc de Sant Jordi,
antigament eren els jardins de la ma-sia d’estil romàntic dissenyats per Ra-fael Banet, actualment el conjunt es troba al bell mig de la Ciutat.
Construïda el 1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de fi-
lats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Lluís Muncunill i Parella-da, que la va transformar en la residèn-cia familiar de l'industrial tèxtil Josep Freixa.
L'arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme te-
rrassenc, amb la seva estructura d'arcs i voltes d'inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d'on sobresurt una alta torre.
La teulada sinuosa, amb una es-tructura de voltes de maó pla que
conjugaven la tradició de la volta ca-talana amb la modernitat dels nous materials; el revestiment de morter té petits vidres incrustats que li donen l'aparença d'un gris brillant.
L'interior, molt reformat, però que encara conserva el mobiliari del
menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim Vancells.Cal destacar la seva singularitat, origi-nalitat i exclusivitat, per la qual cosa esdevé una joia arquitectònica única dins del Modernisme.Durant molts anys ha albergat el Con-servatori Municipal de Música. A ho-res d'ara acull les oficines del Síndic Municipal de Greuges i de l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament.
De la masia continuem el reco-rregut de la ciutat passant per
davant d’altres edificis modernistes, com el Mercat de la Independència, la Farmàcia Albinyan (actualment tots dos encara en servei), La Societat General d’electricitat, l’Ajuntament de Terrassa ( d’estil neogòtic), passem per la Torre de Palau , no és un edifi-ci d’estil modernista, es tracta d’una torra vestigi del castell de Palau de Terrassa S.XII, símbol de la ciutat, que segons alguns historiadors dóna el nom a la ciutat.
Continuem cap a la Casa pairal de Joaquim de Sagrera, fabri-
cant tèxtil de final del segle XVIII i co-mençament del XIX. És un model d'habitatge de la burgesia industrial de l'època.L’origen de la casa anomenada avui, Alegre de Sagrera es remunta a finals del segle XVIII: el 1768, Anton Sagrera i Casanoves compra dos casals del car-rer de la Font Vella.
Grup durant el recorregut (foto: Pilar Ventura)
13juliol-agost 2014
D’aquella primera casa es conser-ven actualment tres estances del
primer pis decorades amb pintures murals del pintor barceloní Josep Arrau i Estrada de començaments del segle XIX: el gran dormitori principal (Sala Salvans), la sala (Sala Hernán Cortés) i l’habitació del matrimoni (Sala Judici de Salomó).
A finals del segle XIX, l’hereva de la família Sagrera, Mercè de Sagre-
ra, es casa amb l’industrial tèxtil vin-culat a l’oligarquia local Francesc Ale-gre i Roig. Mercè aporta al matrimoni la casa del carrer de la Font Vella. El projecte s’encarrega a l’arquitecte municipal d’aleshores, Melcior Viñals i Muñoz.
La remodelació de l’edifici configura una nova planta en forma d’U amb
dues ales laterals que alliberen un espai central com a pati. L’edifici reformat està constituït per un soterrani, una planta baixa, un primer pis i unes golfes.
De l’antiga casa pairal de co-mençament del segle XIX queden
intactes tres estances amb la seva de-coració: la sala, el dormitori principal i el de matrimoni. Les hortes de la part posterior de la casa també són remo-delades i es converteixen en un extens jardí d’inspiració francesa, amb diver-ses edificacions annexes.
Els principals elements d’inspiració modernista es fan més evidents a
la façana posterior de la casa i en els interiors que no pas a l’austera façana principal. Destaquen especialment els
treballs de forja, els mosaics, els vi-tralls emplomats i pintats, les pintures murals i els relleus escultòrics.
L’envidriat és un espai annex al saló, format per una lluminosa tri-
buna d’estructura metàl·lica coberta de vitralls pintats i emplomats fets per l’empresa Maumejéan, amb seu a Bar-celona, que dóna a la façana posterior de la casa. La part inferior de la tribuna té un arrimador de mosaic ceràmic.
El saló principal, amb pintures mu-rals de Pere Viver, s'obre a la gale-
ria que dóna al pati.El pati comprèn l’espai entre les dues ales de la casa i es tanca al nord amb una gran reixa de ferro forjat amb de-coració de garlandes i roses que separa la casa de la resta del jardí. El paviment està format per un mosaic amb tessel·les de marbre de tres colors que configuren
Masia Freixa (foto:Pilar Ventura)
14juliol-agost 2014
una lleugera decoració vegetal i la ins-cripció “SALVE” davant la reixa. El jardí és d’estil romàntic francès.
Pujant l'escala noble es pot admirar el quadre monumental de Joaquim
Vancells amb una imatge de Joaquim de Sagrera lluitant contra els francesos el 1818 a les muntanyes de Rubió. Des d'aquí s'arriba a les úniques estan-ces conservades de la casa del segle XIX, tres salons amb uns sostres molt treballats, decorats amb pintures mu-rals sobre la conquesta de Mèxic, la història de Salomó i escenes bíbliques, respectivament.
Convertida en museu des del 1974 acull una gran quantitat d’obres
d’art, fent-se notar la col·lecció d’es-tàtues orientals. Es tracta de prop de 400 peces, que provenen de la Xina, el Japó i el sud-est asiàtic.La Casa Alegre de Sagrera s’erigeix com un model d’habitatge de la bur-gesia tèxtil local, ja que la distribució dels espais, tant els nobles com els del servei, permet interpretar la manera de viure d’una família burgesa des de co-mençaments del segle XX fins a la crisi del tèxtil dels anys setanta. L’any 1973, la Casa, adquirida per l’Ajuntament de Terrassa, es converteix en museu.
Meravellats pel conjunt de la casa burgesa, ens dirigim cap a
la realitat obrera, anem a l’antic Va-por Aymerich. Peça clau del patrimo-ni industrial modernista, actual Mu-seu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
A principis del segle XX a la ciutat de Terrassa hi havia quasi 40 va-
pors, un d’ells era el de l’empresa de teixits de llana Aymerich, Amat i Jover que es va inaugurar el novembre de 1908. Els senyors Josep Aymerich, Pau Amat i Francesc Jover van encarregar a l’arquitecte modernista, Lluís Mun-cunill, les obres d’aquesta singular fàbrica.
La fàbrica era alhora un edifici fun-cional i un edifici bonic. Els tre-
balls es van realitzar entre 1907 i 1908 i van donar feina ordinàriament a uns 200 operaris. Mentre va durar l'obra, i en contra del que era usual a l'època, no va haver-hi cap accident.
L'edifici consta d'una gran nau de producció que té annex un edifici
de tres cossos destinat a allotjar la sec-ció energètica i motriu, un pati i de-pendències d'oficines que fan façana amb el carrer.
La nau de producció és un espai extraordinàriament uniforme. La
sustentació de la cobertada es realitza mitjançant 300 pilars de ferro colat fets als tallers de la Nova Vulcano de La Barceloneta. La sala està coberta amb arcs i voltes de maó tibades amb ferro. Les voltes es combinen amb claraboies adoptant el sistema de "dents de serra". La nau no té finestres, la il·luminació zenital s'aconsegueix amb les àmplies claraboies.
Les voltes de la coberta són ex-traordinàriament agosarades i
estètiques amb materials moderns
15juliol-agost 2014
(ferro colat) i materials econòmics (rajoles i maons), Muncunill va acon-seguir una extraordinària combina-ció de funcionalitat i estètica, la sala de màquines, de gran sobrietat li per-met distribuir racionalment l'energia al conjunt de la nau.
En el vapor es realitzava el procés tèxtil de la llana, des de l’entrada
de les bales de llana fins el teixit aca-bat, preparat per a la seva venda. A la fàbrica hi havia multitud de màquines que eren mogudes inicialment per la força proporcionada per una màqui-na de vapor, el qual era generat per la combustió del carbó.
El carbó arribava per via marítima al port de Barcelona i es transportava
a Terrassa amb tren i de l’estació fins a la fàbrica amb carros; un cop allà es dipositava a les carboneres a través d’unes trapes situades al pati d’entrada de la fàbrica.Però a partir de 1914 es va abando-
nar i l’ús de la màquina de vapor i es va implantar l’electricitat com a font d’energia a la fàbrica.A la fàbrica hi treballaven homes, do-nes i nens a les diferents seccions.
El 1962 la nau va quedar greument afectada per les riuades de Terrassa.
Finalment va plegar l'any 1976. En acabar la visita ja era hora de pen-sar en dinar, ens encaminàrem cap el parc de Vallparadís, passem per davant de la cassa modernista del que eren els antics magatzems de Joaquim Alegre (actual arxiu Tobella), i per les restes de la nau del vapor Amat, actual sala Muncunill, en arribar al pla de Guar-diola, un “xiringuito” ens acollí molt amablement, l’àpat era de carmanyola i cadascú aporta el que finalment fóra un pica de tot.
Tocava l’hora de tornar, era dia de votacions, cap el carrilet i cap a
casa. Un dia molt instructiu i merave-llats per l’arquitectura modernista!!! •
16juliol-agost 2014
DATA POSSIBLE LLOC VOCAL
5/07/2014 Ds Torrent de la Cabana Domènec Palau
12-07-2014 Ds Travessa del Carlit Quim Llop
5/6-07-2014 Ds-Dg Balaitouse Yolanda/Roger
MUNTANYAC
ALEN
DA
RI SEC
CIO
NS
Dia Activitat
5, 6 juliol Costa Brava, Havaneres
12 juliol Lluna plena Garraf
19-20 juliol Estartit, illes Medes
26 juliol a3 d'agost
Projecte Tricentenari
Agost Proposta vacances: Grècia
CAIAC
DATA ACTIVITAT VOCAL
1 juliol dm Reunió Junta Directiva Junta
8 juliol dm Reunió de veterans Frederic P.
Tots els dimarts dm Tallers de manualitats Neus i M. Antònia
ALTRES ACTIVITATS
INFANTILS - JUVENILSjuliol 13-27 CAMPAMENTS
17juliol-agost 2014
CA
LEN
DA
RI SEC
CIO
NS
ESCOLA D’ESPORTS DE MUNTANYA
GLACERAFORMACIÓ TEÒRICA PRÀCTICA LLOC
ESQUÍ DE MUNTANYA
MONOGRÀFIC FORA PISTA 16 de Desembre 20 i 21 de Desembre UECG
PROGRESSIÓ PER CRESTES
MONOGRÀFIC 8 d’Octubre 11 i 12 d’Octubre FEB
ESCALADA EN ROCA
CURS NIVELL II 1, 8 i 15 d’ Octubre 4 i 5, 11 i 12 d’Octubre UECG
EXCURSIONISME
CURS NIVELL I 1, 8 i 15 d’Octubre 4 i 5, 11 i 12 d’Octubre AEC
DESCENS DE BARRANCS
MONOGRÀFIC 2 de Juliol 5 i 6 de Juliol FEB
SEMINARI DE GPS: 25 i 26 D’OCTUBRE •
S.E.A.M.12-13 juliol PEDRAFORCA (col·lectiva a la via del 100tenari AEC)
Panoràmica del Montsant o s'han fet la majoria de les sortides del grup "Semprepodem" (foto: Quim Llop)
18juliol-agost 2014
agenda d
'activitats
SenderismeVall d’Estiula de la Garsa o
TORRENT DE LA CABANASortida apte per a tothom
Per acabar el senderisme d’aquest curs proposem fer una sortida per a tots els nivells, amb dinar de carmanyola (amb cava de l’AEC), a la zona d’esbarjo de la font del
Querol, (zona equipada amb font d’aigua potable, taules (limitades), aparcament i servei de WC).
Recorregut: Zona de gran riquesa i bellesa natural, grans boscos de pins i zones de prats prepirinencs. El torrent de la Cabana, sense població que pugui contaminar les seves aigües, formada per gorgs i salts d’aigua, alguns d’ells d’alçada considera-ble, és considerat com a una de les zones més interessants i a l’hora més desco-negudes del Ripollès.Començarem per pujar per una pista forestal per continuar el recorregut seguint el torrent del riu. El primer grup seguirà la llera del torrent de fàcil accés però amb passos força drets. El segon grup seguirà el mateix torrent però fent ziga-sa-gues per superar el passos dificultosos fent la meitat del recorregut. Ens trobarem tots per dinar junts a la font del Querol, un prat amb l’ombra de pins.Dia: dissabte, 5 de juliolRecorreguts: - 1r grup: 3 hores. Desnivell 350m. Recorregut: fàcil amb passos dificul tosos moderats - 2n grup: 2 hores. Desnivell 200m. Recorregut: fàcil, pendent moderad - 3r grup: passeig a voluntat, sense desnivell apreciable.
Cal portar: botes de muntanya (+calçat per anar per riu, banyador, crema solar...). Barret, jaqueta. Esmorzar i dinar.
Preu:Soci: 22,00€
Soci on-line: 27,00€No soci: 33,00€
El preu inclou: autocar i copa de cavaHorari de Sortida: 8,00 davant de l’Agrupació
8,15 des de Fabra i PuigVocals: Domènec Palau i Xavier Sánchez •
19juliol-agost 2014
agenda d
'activitats
Senderisme
TRAVESSA DEL CARLIT (2.921m)
Dissabte, 12 de juliolRecorregut:
Sortirem una mica més enllà del poble de Portè i Pimorent, l’aparcament del Passet a 1708m d’altura per anar a cercar el GR-7 cap a l’espectacular Estany de Lanós (2.213 m,), d’origen glacial és el més gran de la Cerdanya,
Alternatives:• 1r grup: Anar fins a l’Estany de Lanós en 2 hores i allà pujar fins al Pic de Castell Isard (2663m), davant del Carlit. Per tornar amb dues alternatives: el Coll de Pimorent o al lloc de sortida a Passet. Total 12/15 km i +1000 m -1000m de desnivell. Activitat de 6 hores.• 2n grup: Travessa del Carlit fins a Les Bulloses. 18 km + 1800m -1000m. Activitat de 9 hores. No apte per persones amb vertigen. Si al Carlit, encara hi ha neu, no es podrà fer aquesta opció.
Horari de sortida: 7,00 davant de l’Agrupació.
7,15 des de Fabra i Puig
Preu:Soci: 30,00€; Soci on-line: 35,00€; No soci: 45,00€
Aquests preus inclouen autocar. Grup mínim de 25 persones.
Cal portar: Botes de muntanya, bastons protecció solar, roba de muntanya
(abric i impermeable). Menjar per a tot el dia.
Nota important:Aquesta excursió no està lliure de riscos, per climatologia (insolacions, fred, plu-ja, llamps, etc...) morfologia (mal d’alçades, desnivells, terrenys pedregosos etc.), zoologia (bestiar, insectes, etc.) i orientació.
Vocals:Salva Monpeat i Quim Llop
20juliol-agost 2014
A
mun
tany
a
Grup a la Gola del Ter (foto: Joan Tarruella)
SENDERISME
DE TORROELLA DE MONTGRÍ A L’ESTARTIT
8a i darrera etapa (no deseu les xiruques, el setembre el tenim a tocar)
7 de juny de 2014Per: Carme Valcarce
Com de ràpid passa el temps i com de ràpids caminem. Ja som a mar!!
A les 8, hora especialment mun-tanyenca, 31 senderistes sor-tim des de l’Agrupa camí de
Torruella de Montgrí. Aquesta vegada hi ha qui, a més de la motxilla, ha dut part de la família. També han vingut el Presi i la first. Diuen que per acompan-yar-nos a la darrera etapa, jo crec que pel desnivell del camí.
La primera parada ha estat per es-morzar, bé, més aviat per fer cua.
Un parell d’autocars han estat més ma-tiners que nosaltres...
Una mica més espavilats tornem al bus que ens du fins el lloc on
comencem a caminar. El recorregut és curt i agradable. El Ter ens acompanya
fins el seu desguàs i els camps de blat de moro i d’altres cereals ens decoren el camí.
Tot caminant, unes espurnes d’aigua i una olor desagradable ens anun-
cien que un pagès curós, està fumigant el seu tros. De ben segur que el seu pa-nís no omplirà cap cistella ecològica. Em sap greu!!.
Sortosament la visió màgica d’unes Medes envoltades de boirina, es-
borra la pena per la terra enverinada. Una fotografia de grup ens ajudarà a recordar aquest paisatge.
La dificultat nul·la, un sol enteranyi-nat i un ventet generós fan que arri-
bem a l’Estartit sense cap entrebanc.
21juliol-agost 2014
Ara que ja hi som, hem de trobar el “xiringuitu” on ens esperen la Maria Jesús, l’Ivan i la Pepi. "Nous l'avons fa-cilement trouvé".
Uns quants caminadors han dut carmanyola per dinar prop del
mar. La resta, entaulats.Del restaurant no en vull parlar. És una petita vendetta per incloure carn a l’arròs negre. En acabar, tots cap el port, uns amb l’autocar i d’altres a peu. El Nautilus ens espera..
I tant que ens espera, sembla que te-nim problemes a l’hora de trobar els
que eren a la platja, de ben segur que en Xavi pateix...el capità, però, no té inconvenient a endarrerir la sortida. És simpàtic aquest capi, ens comenta que la velocitat de creuer és de 6ns, uns 12
km hora. Sembla que anàvem a tota màquina!!
Dalt del vaixell ens repartim en-tre les dues cobertes i, un cop
sortim del port, baixem a gaudir de l’espectacle marí. No sé si em fa mas-sa gràcia això de les parets de vidre... L’Ivan s’ho passa d’allò més bé. Santa innocència.
Val a dir que tret de castanyoles, al-gun llobarro i més d’una mabre,
la varietat de la fauna ha estat escassa. No em sento capaç de descriure la be-llesa de les Medes, no hi ha prou en veure-les, cal mirar-les, admirar-les i tornar-les a mirar.
Una fotografia a peu del catamarà i un plat/foto (un pèl “cutre”), em-
polainaran les parets de l’Agrupa.“Todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar y haciendo ca-minos, caminos sobre la mar...”Nosaltres també continuarem fent ca-mins, si més no, el de tornada a casa.
Xavi, Domènec i Manel, gràcies. Ha estat un dia esplèndid.
Nota al peu: m’ha agradat això de “ser conduïts” per una dona... (La xofer de l'autocar va ser la Carme) •
Vista submarina a les Medes (foto: Joan Tarruella)
(foto: Joan Tarruella)
Amb barca prop de la Roca Foradada (foto: Joan Tarruella)
22juliol-agost 2014
L
mun
tany
a
Cim de la Magarola (foto: M. C.)
CICLE D’EXCURSIONS PER COLLSEROLA
Dimarts, 29 d’abril
De les Llars Mundet a Cerdanyola del Vallès8Km, 350m+, 3h
Per: Domènec Palau
La Serra de Collserola; tan propera i tan desconeguda.Des de la Secció de Muntanya s’han proposat 4 sortides a Collserola. Entrada ja la calor, és d’agrair la proposta
d’aquestes caminades a la tarda i a la cara nord on el bosc es espès i protegit del Sol.
Les 4 de la tarda. Punt de troba-da, estació del metro de les Llars Mundet, de mica en mica , ens
anem agrupant els 9 que participarem a la caminada d’avui.
El que sembla insòlit és una realitat, comencen a caminar per la ciutat,
som en els terrenys de les Llars Mun-det, passem per sobre del Velòdrom d’Horta, voltem el laberint i ens diri-
gim cap el Turó del Maltall de Maga-rola, fem un tros de la carretera de les aigües, el dia és calorós i el sol ens toca de ple, la pujada és forta, la suada està assegurada, a pas moderat anem pujant cap el turó, uns bufem més que els altres, portem el pap ple, qui més qui menys a dinat fa poc.
Quant ens apropem al Turó el grup ja ha compassat el pas, el dia
és esplèndid les vistes urbanes sobre Barcelona són extraordinàries , algú fa referència a la ciutat dels 7 turons i és que la plana que envolta Barcelona també té 7 turons igual que Roma o potser serà que tenim més basíliques i temples expiatoris que Roma?. Tant és, ja hem recuperat l’alè i seguim fent camí, passem pel Pas del Rei i pugem al Turó de Valldaura, on hi ha una to-rra de vigilància forestal. Novament anirem a parar a la carretera de les aigües per passar per sobre d’un pont la carretera Bv-1415 o coneguda com
23juliol-agost 2014
carretera del Forat del Vent, pugen a un mirador on hi han uns bancs en-carats cap a les esplèndides vistes del Vallés, estem a 352,8 metres, davallem una mica i anem a buscar la serra d’en Fotjà que la seguirem un bon tros per baixar cap el torrent del mateix nom.
Fem una paradeta per compartir un mos i tot seguit emprenem la ca-
minada, seguim la pista forestal, un camí, un sender i espeteguem a baix del torrent, per on seguirem per una traça de senglars, o potser un corriol? Al cap d’una estoma retornem a la pis-ta forestal.
Ara ja no fa calor, la tarda és agra-dable i l’excursió tot un descobri-
ment del parc. Passem a prop d’una zona que sembla ser un control de la fauna local, estris desconeguts, i nius estranys a dojo a l’alçada d’un metre de terra ens criden l’atenció, alguns d’ells amb instal·lació elèctrica, sor-prenent!, el mes xafarder del grup, posa el nas dins d’un dels nius i des-cobrim que es tracta de cèl·lules de detectors de moviment, que posen en funcionament una càmera, que retrata els animalets, o potser una càmera de vídeo? Sigui com sigui s’ha quedat ben retratat l’”animaló”xafarder del grup.
Passem per sota del Turó de Can Cerdà, des de Can Codina divisem
l'Ermita de Santa Maria de les Feixes, una petita ermita que com una estam-pa ressalta el seu blanc immaculat al mig d’un camp conreat de cereals d’un verd esplèndid i homogeni, passem per
sota de l’antic aqüeducte de Can Ca-naletes, motiu de l’iniciï d’una dialèc-tica conversa de si l’aqüeducte encara es actiu o no, ja que sembla ser que queda tallat, però això no té importàn-cia ja que una petita enfilada hauria solucionat el dilema, lo important és que ningú tingui la raó el cas és man-tindre viva la controvèrsia, passem per sota del Turó de les Fontetes, un petit turó que en el seu dia l’Ajuntament de Cerdanyola el reservà per a parc. Però que de mica en mica l’especulació del propi ajuntament se l'anat engolint, ells en diuen instal·lacions municipals pel bé comú, “ Vaja”.
Ja som a la fi del nostre recorregut, un tren de rodalies ens retornarà al cor
de la ciutat. El temps ha estat esplèndid, el dia insu-perable, la companyia extraordinària, i la idea de fer questes sortides per Coll-serola ha estat molt encertada, repeti-rem d’aquí a15 dies.
La Serra de Collserola; tan propera i tan desconeguda
La serra o macís de Collserola és considerada com un parc periurbà,
un dels parcs metropolitans més grans del món, enmig d'una de les àrees ur-banes més denses de la ribera medite-rrània, inclou part dels termes munici-pals de nou municipis.
Collserola mira al mar des d'un pendent molt pronunciat, i al
Vallès des de nombroses valls suaus i boscoses. Dels nombrosos turons que
24juliol-agost 2014
componen el seu perfil, el Tibidabo és el més alt (512 m).
El Parc de Collserola és una veritable illa verda de més de 8.000 ha. de
17 km de llargària i 6 km d'amplada, el poblen uns 10 milions d'arbres, 1.000 espècies de plantes diferents i 190 ti-pus d'animals vertebrats. Dominen els boscos mixtos de pi i alzina. A les zones humides i als barrancs hi ha bos-cos de ribera. També es troben conreus i zones de matoll. La reserva de la Font Groga i la zona de la Rierada són es-pais d'interès natural especial.
Hi ha una gran quantitat de fonts com la de la Budellera
i la d'en Ribes, masies antigues i er-mites d'interès, com Sant Medir, Sant Bartomeu de la Quadra, Santa Creu d'Olorda i Sant Iscle de les Feixes, entre d'altres. Però també hi podem trobar jaciments arqueològics que ens indiquen que el parc ha estat poblat de fa molt de temps.
Esta creuada en tots els sentits per senders de petit recorregut, GRs,
itineraris d’esbarjo i de BTT. També hi podem trobar rutes d’escalada •
E
soci
sAGRAÏMENT A EN XAVI DIEZ !!!!Per: Albert Sambola
Comprenc i comparteixo els sentiments que han fet que presentessis la dimissió al davant de la SEAM,
després dels anys que has estat “buidant-te” per fer créixer l’AEC, en nom de la SEAM.
El teu esperit organitzatiu i de lideratge per aconseguir fites importants, en el sí de la nostra
secció, t’ha representat un cost elevat d’esforç i sacrifici. Per això, penso, que et mereixes un reconeixement per po-der destacar la teva tasca immillorable.
Xavi, pots estar segur que no has passat pas de puntetes per l’AEC,
sinó que has trepitjat fort , sense fer soroll però amb eficiència, mantenint la SECCIÓ D’ESCALADA I ALTA MUN-TANYA de l’ AGRUPACIÓ EXCURSIO-NISTA “CATALUNYA”, a un nivell tèc-nic, pedagògic i de companyonia molt i molt alt.Gràcies pels moments viscuts plegats.
Gràcies per la teva amistat •
En Xavi Díez a Montsserrat
25juliol-agost 2014
mun
tany
a
ALa Trona (foto: Quim Llop)
31-05-14
SIURANA-L’ARBOLÍDarrera etapa de la ruta del Montsant
Per: Eva Lerma
Després d’una setmana de tempestes que van motivar la desconfiança de 4 semprepodemistes, finalment,
i un cop més, els meus esforços de projecció de bon temps van triomfar i el dia 31 de maig
va despuntar esplèndid i assolellat.
A les 7h en punt del mati, el flamant autocar de capacitat XXL ens esperava puntualment
a la cantonada de Padilla i Provença per posar direcció cap a la serra del Montsant i així acabar de recórrer en el tram que ens quedava pendent a Siurana.
El nostre flamant guia, el Quim, va donar la benvinguda al membre
més jove de l’expedició, l’Enric, que amb els seus 10 anys, ens va demostrar una gran capacitat de resistència a la
muntanya i ens va deixar enrere al pri-mer “repechón”. També vam donar la benvinguda al grup a l’Adriana i l’Ester que es van estrenar en aquesta ocasió.
Per no perdre el costum, el Quim ja ens havia modificat la ruta previs-
ta abans de sortir i, enlloc de pujar a Siurana pel camí ral de Cornudella per després continuar per la Trona i baixar al Toll de la Palla i tornar caminant fins a Cornudella vorejant el pantà, ens va proposar un pla B: sortir de Siurana fins a l’Arbolí pel sender dels gorgs.
26juliol-agost 2014
La proposta va ser aprovada i l’autocar ens va deixar al poble
de Siurana on ens vam fer la foto de sortida al precipici que hi ha al sostre del refugi i que té una fantàstica vista d’aquesta serra. Ens va meravellar la visió del castell, que va ser el darrer reducte musulmà de Catalunya. De fet, segons relata la llegenda, la reina Abd-el-Azia, hi estava celebrant una de les seves festetes, quan una fletxa va travessar la seva finestra. Presa de pànic i en veure’s derrotada, va pu-jar al seu cavall blanc, li va tapar els ulls, es va dirigir al precipici perse-guida per les tropes cristianes, i el va empènyer al buit. L’animal, va intuir el perill i va clavar la seva ferradura a la roca que encara en conserva la petjada.
Precisament des del Salt de la Rei-na Mora, vam iniciar el nostre re-
corregut particular al PRC7 per anar a trobar el sender dels gorgs. El solet que ens va acompanyar tot el camí ens va permetre fins i tot, als més agosarats, un banyet al darrer gorg del PRC85 abans de dinar.
Les pluges dels darrers dies ens ha-vien regalat paisatge exuberant i
van contribuir a augmentar el caudal del riu Siurana. No tant però com el Quim preveia, per la qual cosa, no vam poder fer ús de la supercorda de 30 m que va arrossegar tot el camí “per si de cas”.
Ja fresquets i amb la panxa plena, vam enfilar el GR7 en direcció l’Arbolí,
passant per Gallicant, un poble aban-donat entre camps de cereals.
Entre que el Quim no es va perdre ni una vegada i que el Salva ens
va fer el salt en aquesta ocasió, no hi va haver cap intent de “marrade-ta” per enfilar el Puig de Gallicant, per exemple, cosa la qual ens va fer perdre el punt d’aventura a que ens tenen acostumats aquest parell. La caminada va transcórrer doncs plàci-dament i vam arribar a l’Arbolí "xino-xano" encara amb sol, tot i que el cel del Montsant començava a envoltar-se de núvols negres que no augura-ven res de bo. Quan vam acabar les cervesetes i refrescos de rigor i vam anar cap a l’autocar, van començar a caure les primeres gotes. Tot estava controlat!
Amb aquesta darrera etapa va aca-bar la ruta del Montsant i la pro-
gramació del curs 2013-14 que ha re-sultat força interessant. A veure quins nous reptes ens tenen preparats als Semprepodem pel curs vinent!
Bon estiu a tots! •
Bany al riu (foto: Eva Lerma)
27juliol-agost 2014
M
l'itin
erar
i
Montclar (foto: Jordi Pino)
CIM DEL MONTCLAR (948 m)CONCA DE BARBERÀ
Per: Jordi Pino i Caterina Rodríguez
Aquest cim, que es troba situat a l’extrem nord-est de la serra de Comaverd, és un fantàstic mirador
de la Conca de Barberà, l’Urgell, la Segarra i el Camp de Tarragona. Format per roca calcària conglomerada
del triàsic, separa les aigües del riu Gaià pel llevant i sud, de les Francolí pel nord i ponent.
Minsa, senzilla i gens dificul-tosa excursió, a un indret de secà que és l’entrada a
la depressió central Catalana per les terres de l’Urgell i de la Segarra i on podem gaudir, a més de les vistes, de les restes d’una torre de l'antic Castell de Montclar, datat del segle XI, i de l’Ermita romànica de Sant Miquel de Montclar, que se suposa fou l’Església del castell i que ha sofert diverses res-tauracions.
ACCÉS
Amb automòbil ens hem de des-plaçar a la vila de Biure de Gaià.
Aquest poble està situat a 2 quilòme-tres de la carretera C-241 entre San-ta Coloma de Queralt i Rocafort de Queralt. A Santa Coloma hi podem anar des d’Igualada, si venim del nord, o bé des de Montblanc, si venim del sud. Santa Coloma disposa d’altres ac-cessos, no gaire recomanables per ser carreteres locals.
Venint de Reus, Tarragona, Valls o Vendrell arribem a Montblanc per
la N-240 que porta a Lleida i, sense en-trar a la vila, ens desviem per la C-14 direcció Tàrrega i Andorra. Fem 2 qui-lòmetres d’aquesta carretera i en arri-
28juliol-agost 2014
bar a La Guàrdia dels Prats, ens tornem a desviar cap a Sarral i Santa Coloma. Als quilòmetres 19,4 d’aquesta C-14, trobarem a mà dreta el desviament que ens du al poble de Biure. En entrar al poble, just travessar el riu (pal indica-dor), girem pel carrer de la dreta que tot seguit fa un nou gir a l’esquerra per arribar a una plaça presidida per una antiga Creu de Terme. Aquí aparquem el vehicle.
RECORREGUT
En resum, des del poble seguirem una pista direcció sud-oest fins un
coll, on remuntarem direcció sud, per un llom, fins una carena pedregosa que ens atansarà fins el cim.Les referències més importants i hora-ris sense comptar parades són:0 minuts.- Biure de Gaià (630 m.). Sortim pel carrer de l’escaleta, deixant una font i l’església a la nostra esque-rra. Forta pujada per carrer formigonat. També deixem a la mateixa mà i enlai-rat el Castell de Biure.
5 minuts.- Final del ciment (650 m). Just quan a la nostra dreta, també en-lairat, deixem un rodó dipòsit d’aigua. La pista ara es torna més planera i cir-cula per entre algun pi i algun camp de conreu. Ho fa per carena.8 minuts.- Pista (670 m) Deixem una pista a mà esquerra que baixa cap a uns camps.10 minuts.- Nova pista (675 m) Deixem un altre pista a mà esquerra que també baixa cap a uns camps. La pista principal segueix a estones per carena i per entre pins. Una mica més endavant deixa a la dreta un camp de conreu de secà, on al seu final hi ha un pal indicador. 20 minuts.- Pal indicador (710 m). Trencall. Deixem una pista que mar-xa planera cap a l’esquerra i enfilem la de la dreta, direcció Sant Miquel de Montclar, tal com ens informa el pal indicador. Seguim aquesta pista i ens apropem a una línia elèctrica.30 minuts.- Línia elèctrica (760 m). La travessem per sota i la pista ara co-mença a fer pujada per tal d’arribar a un desdibuixat coll.35 minuts.- Pal indicador (805 m) En aquest desdibuixat coll, deixem la pista planera que marxa de front cap al sud-est i prenem un camí que surt a l’esquerra direcció Sant Miquel. Anem per llom, direcció sud, en lleugera pujada, per un camí de còdols molt arrodonits i de pedra calcària conglo-merada. Trobem marques grogues de pintura, travessem un petit bosc de pi i
29juliol-agost 2014
tot seguit enfilem una dura pujada per terreny desarbrat, on només hi trobem romaní i garric, per tal de muntar fins la carena.50 minuts.- Carena (930 m). Girem a la dreta i seguim per la carena pelada, només ocupada pel romaní i el garric. Al fons ja veiem les restes del Castell i l’Ermita. Anem planers amb alguna pujada i baixada. Una mica més en-davant deixem a la dreta un camí que baixa i per on marxen les marques de pintura groga.1 hora.- Sant Miquel de Montclar (955 m). Restes de la torre del Castell, un pal de ferro amb restes de senyera i l’ermita romànica de Sant Miquel de Montclar, en bon estat. Seguim la care-na cap el vèrtex geodèsic. 1 hora i 5 minuts.- Cim del Mont-clar (948 m). Un pel més baix que Sant Miquel. Vèrtex geodèsic. Bones vistes en totes direccions.Baixada desfent el camí de pujada.
HORARI
El recorregut de pujada el farem en poc més d’1 hora i el de baixada en
50 minuts.
DESNIVELL
El desnivell acumulat de tota l’excursió és d’uns 350 m. de puja-
da i 350 de baixada.
ÈPOCA
Aquesta ruta es pot fer a peu tot l’any, llevat de l’estiu, quan la ca-
lor pot ser asfixiant. Recomanem fer l'excursió al hivern.
PUNTS D’INTERÉS
Itinerari força interessant per les res-tes de la torre del castell de Montclar
i l’ermita de Sant Miquel. Bones vistes en totes direccions que, entre el cim de Montclar i el de Sant Miquel, fan que cap a la banda de llevant, podem veure la forma curiosa en que estan disposades diverses serralades com les de Brufaganya, Miralles o Queralt. També es veu part de l’alta Anoia. Cap al nord tenim vistes sobre la serra de la Portella, les planes de la Segarra i l’Urgell, els dos Montsec i la serralada Pirinenca.Ja a ponent veiem les planes de les Garrigues i totes les muntanyes de Prades, mentre que cap el sud podem distingir serralades prelitorals com la del Montmell i les planes del Camp de Tarragona, Alt Camp, Baix Camp i Tar-ragonès.
CLIMA I VEGETACIÓ
La vegetació i el clima és de caire mediterrani amb trets continentals.
Matolls, sequera i forta calor els dies de sol. Al hivern podem tenir jornades de vent i dies rúfols, mentre que a pri-mavera, estiu i tardor sovintegen els dies calitjosos amb forta calor.
EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret. Llevat de l’estiu, cal dur roba protecto-
ra del vent. L'excursió es pot fer amb calçat tou. També recomanem dur una màquina de retratar i uns binocles. Cal dur aigua •
30juliol-agost 2014
PAGAMENTS Oficina La Caixa 0823 Padilla-Gaudí. C/ de Padilla, 271
COMPTES BANCARIS (IBAN): 100tenari: ES33 2100 0823 3902 0068 8916 AEC: ES27 2100 0823 3502 0068 9123 INFANTIL: ES37 2100 0823 3102 0068 9236
Important: Comenceu sempre indicant el vostre nom i cognom •
CORREUS ELECTRÒ[email protected]@[email protected]
[email protected]@[email protected]
[email protected]@[email protected]
a.e.
c. Fernando Bartoll SotoALTES DEL MES DE MAIG
La nostra més cordial benvinguda i el desig d’una ben profitosa estada a l’Agrupació •
Senderisme per la desembocadura del Ter (foto: Joan Tarruella)
31juliol-agost 2014
Senderisme per Siurana. Grup "Semprepodem" (foto: Quim Llop)
La Trona. Siurana. Grup "Semprepodem" (foto: Quim Llop)
32juliol-agost 2014
AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA
“CATALUNYA”Padilla, 255-263, primera planta
08013 Barcelonatel: 933 024 529
e-mail: [email protected]@aec.cat
web: www.aec.catEdita: AEC
President: Jep Tapias
1912
Amb la col·laboració de:
Disseny i maquetació: Xavier SánchezImpressió: EmpòriumCoordinador: Manuel CabanillasEn aquest butlletí hi col·laboren: Jordi Romagosa, Manuel Cabanillas, Jordi Pino, Caterina Rodríguez, Domènec Palau, Quim Llop, Joan Tarruella, Xavi Díez, Roger Sant, Joan Cabré, Carles Capdevila, Dolors Carrasquer, Anna Tomàs, Domènec Palau, Pilar Ventura, Carme Valcarce, Albert Sambola, Eva Lerma.
HORARI SECRETARIA A.E.C.De dilluns a divendres de les 18:30 a 21:30 h.
SECCIONSSecció de Muntanya i Senderisme (SM), Secció d'Escalada i Alta Muntanya
(SEAM), Secció d'Esquí de Muntanya (SEM), Equip de Recerques Espeleològiques (ERE), Secció d'Esquí (SE), Secció de BTT, Secció Infantil i Juvenil (SIJ), Secció de Caiac, Secció de Cultura (SC), Secció de Turisme Eqüestre i Escola d'Esports de
Muntanya Glacera •
2013
Grup de senderisme de la Ruta del Ter abans de pujar a la barca
