Hi trobem tres “canvis a millor”: eldoble de pàgines, que permet unalectura molt més fàcil (amb lletres mésgrosses, sobretot per a gent gran), l'úsgenerós de la fotografia (a l'estil d'avui),i les entrevistes, que volen posar mésen contacte Poble i Parròquia.

L'equip de redacció pensava seguir,fins al núm. 100, amb una AIGUA VIVAsense canvis. Però també ha reconegut,que esperar sis anys a fer el canvi, eramolt esperar, en un món de renovacióconstant. S'ha optat, doncs, per lareiterada proposta del Sr. Rector: fer,ara ja, l'esmentada renovació. Ensn'hem d'alegrar tots, per cultura i peresperit comunitari.

Anton Bru Borràs

ARA I AQUÍContinuïtat i renovacióLa nostra publicació trimestral,“Aigua viva”, ja ha complertels seus 19 anys. En falten sis,per arribar a les seves Nocesd'Argent. Però, pel que fa anúmeros editats, -77- ja hacelebrat les tres noces: Argent,Or i Diamant.

Es tracta, doncs, d'una duradai d'una meritòria continuïtat,que només ha estat possibleper un sentit de responsabilitati per un constant treball enequip, fruit d'un amor, sinceri generós, a la parròquia i alpoble d'Arbeca.

Des de la seva fundació (Pasquadel 1991) fins al Nadal de 1993,la publicació va tenir tresseccions: ARA I AQUÍ (temad'actualitat), ES FA SABER(notícies) i GARBELLANT(selecció d'escrits interessants).A la Pasqua de 1994 (núm. 13),va començar una quarta secció: VIVÈNCIES(reflexió sobre experiències viscudes). I, perSant Joan de 2003 (núm. 50), una cinquenasecció: HO DIU LA BÍBLIA (presentació d'untext bíblic adient).

Ara, per Pasqua de 2010, ha arribat larenovació, que Mn. Manel ha consideratnecessària, i que podeu comprovar amb elpresent núm. 77.

P a r r ò q u i a d e S a n t J a u m e , d ' A r b e c a · N ú m . 7 7 P a s q u a 2 0 1 0

aiguaviva

Núm. 75. Sta. Creu 2009

Núm. 50. St. Joan 2003

Núm. 25. Pasqua 1997

“Es tracta, doncs, d'una durada id'una meritòria continuïtat, quenomés ha estat possible per unsentit de responsabilitat i per unconstant treball en equip, fruitd'un amor, sincer i generós, a laparròquia i al poble d'Arbeca.”

anar a càrrec del pare Paco del Monestir dePoblet i Mossèn Miquel Barberà. Hi vanparticipar feligresos de la nostra parròquia.

VoluntariatDesprés de Pasqua farem llista de les personesque vulguin relligar l'Aigua Viva. Els quenecessitin les tapes les poden adquirir a laFarmàcia, Cal Martí, Quiosc Esqué, Pa dePessic pastisseria i a la sagristia.

El Jesús Elies i el Ramon Tilló han fet el noudespatx parroquial a les dependències del patide l'abadia i un suport de forja pel Sant Cristque presideix la Quaresma des del presbiteri.El Jesús també està restaurant la sagristia.

Un donatiu anònim ha fet possible el canvi iposar al dia la centraleta del control de tocsde campana, de l'església parroquial SantJaume d'Arbeca

“Ser càritas avui”. Elsponents van voler concienciarals assistents a la conferènciasobre la tragèdia d'Haiti.Aquest acte és va celebrar

el dia 12 de febrer; a continuació és va fer elsopar solidari. Hi van participar unes 200persones. Els Grallers la Revolta, l'orfeó, el

ES FA SABER...A cura de Rosa M. Sànchez Cornedó

Parròquia

Demografia (període de Nadala Pasqua)

Baptismes i Casaments: (No n'hi ha hagut cap)

Exèquies: 25-12-09 Antonieta Sans Serret, 92 anys30-12-09 Teresa Bellmunt Navés, 82 anys21-02-10 Ramon Roset Gairoles, 81 anys

Acció Pastoral

CulteCada dimarts a la Capella del Santíssim, ungrup de cristians resen Vespres. Inviten a totsels parroquians a aquesta trobada setmanalde pregària i fer-la més reeixida.

CatequesiEl dia 5 de febrer va començar la catequeside confirmació, de primer curs hi ha 17 jovesi de segon 9. Aquests darrers es confirmarana l'acabar aquest curs. Acompanyen aquestsjoves donant testimoni de la seva fe laConcepció Motlló, la Teresa Linares i ManelMorgades.

S'ha acabat el curs de bíblia d'enguany. Hadurat 9 sessions, s'ha estudiat el llibre del'Èxode, un dels més emblemàtics de l’AnticTestament.

El dia 6 de març es va celebrar l'escola decatequistes, convocada pel Secretariat deCatequesi. El poble escollit enguany ha estatSalou, a l'hotel Palas, hi ha assistit duescatequistes en representació de la nostraParròquia.

Recés de quaresma a Vallbona. El dia 6 demarç, sobre el tema “Cristià amb vosaltres,prevere per a vosaltres”. Las reflexions van

El dia 13 de març es va celebrar la 31èAssemblea General de Càritas diocesana.

Formació de voluntaris per atendre a la gentgran. A la rectoria d'Arbeca: 23 i 30 d’abril i7 de maig. Ho organitza Càritas parroquial ila xarxa social i sanitària Santa Tecla.

Corals03-01-10: Concert de les dues Corals locals al’Abadia, amb repartiment de premis delConcurs de Pessebres.30-01-10: Trobada de Monitors de Cant Litúgica la Selva. Hi assisteixen 4 monitors d’Arbeca.12-02-10: Breu Concert (3 cançons) de l’Orfeó,al Sopar Solidari.04-04-10: Concert de Caramelles de l’Orfeó,després de Missa.

RelacionsEl proppassat dia 15 de gener el grup de 6ède primària del CEIP Albirka, van representarels Pastorets a la sala d'actes de la Parròquia.

Es pot llegir l'Aigua Viva des de qualsevol llocdel món a traves de la web de l'ajuntamentwww.arbeca.org. L'any 2007 va rebre 310visites, el 2008, 554, el 2009, 443.

A cura deAnton Bru BorràsRosa M. Sànchez CornedóConcepció Motlló i Sans

Gimnàs Nova Forma i un grup local de Country,van fer que la vetllada fos agradable iparticipativa. La recaptació d'enguany ha estatde 2.076.20¤

El dia 10 de gener Càritas de Tarragona i ungrup de nois de la Casa del Transeünt, vanvenir a Arbeca a recollir els aliments que elsarbequins van donar per aquest fi durant lesfestes de Nadal.

El dia 25 de febrer Càritas diocesana va visitarels responsables d'aquest moviment d'Arbecaper informar de la nova llei d'estrangeria.L'explicació va anar a càrrec del Sr. OscarBusquets.

Càritas ha fet un donatiu de 500¤ pel pobled'Haiti i un altre pel mateix import per a Xile.

ARXIPRESTATA cura de Rosa M. Sànchez i Cornedó

Recés de Quaresma. Eldissabte 6 durant tot el dia idiumenge 7 de març a la tarda.El matí del dissabte. el P.Francesc Martinez Soria parlàsobre l'agraïment que hauríem

de sentir per la fe transmesa. I durant lestardes de dissabte i diumenge. Mn. MiquelBarbarà ens portà a reflexionar sobre la nostravinculació i participació en el lloc que enscorrespon en l'Església.

XXVIII Aplec Arxiprestal. Aquest anyel poble amfitrió ha estat l'Albi. El dia 14 demarç ens aplegàvem grans i infants presiditspel Sr. Arquebisbe. Durant el matí i desprésde la pregària, un audiovisual ens introduí enla petjada dels cristians a través de la històriadel poble. El dinar de germanor facilitava,

una vegada més, la salutació i relació ampliai humana, la retrobada festiva de cada any.A la tarda, després del dinar, l'audiovisual enscentrava en els fills de l'Albi que s'han sentitcridats per Déu i han entregat les seves videsal servei dels altres. L'Eucaristia presidida pelSr. Arquebisbe, és l'acte principal en els nostresaplecs, allí s'expressà, una vegada més, laparticipació i comunió de tots entorn deJesucrist.

Formació dels laics que dirigeixencelebracions litúrgiques en casd'emergència, de preparació i distribució deles pregàries o celebracions que cal cobrir al'arxiprestat per la Setmana Santa. Com cadaany aquesta reunió al final de la Quaresma,a més de donar-li un sentit organitzatiu ofereixa aquestes persones una formació. Aquestany, Mn. Pere Fibla del Santuari de la Serrade Montblanc, ens ajudà a la reflexió amb eltema: “La direcció de la celebració litúrgica,més que un servei”.

VIVÈNCIESLa Parròquia d'Arbeca vol tenir unrecord afectuós per al fill de la Vilagermà Jaume Tilló en la celebraciódels seus 100 anys.

Jaume Tilló Fallada, va néixer aArbeca el 24 de març de 1910; filld'Antonio Tilló Aritzeta i MagdalenaFallada Ribera. Va ingressar a laCompanyia de Jesús el 16 de generde 1927 a Gandia a la casa natal deSant Francesc de Borja.

Durant el noviciat s'ocupà de ladirecció dels Cants Gregorians i eraorganista de l'església del Palau Ducalde Gandia.

De 1944 a 1946 dirigeix un petit cori fa les funcions d'organista al'església del Sagrat Cor a Saragossa.

De 1948 a 1951 realitza les mateixes ocupacions a la Residència de Girona.

De 1972 a 1980 dirigeix un cor de nens a l'Església de Sant Blas de Tortosa on també és organistai actua, juntament amb el cor de nens, a les funcions religioses de la parròquia. Aquells anystenia la seva residència a l'observatori de l'Ebre.

El germà Tilló és un home de sòlides conviccions religioses i d'una gran espiritualitat; sempreha tingut present que la música entrava de ple en la seva vida i formava part fonamental delseu apostolat, així quan dirigia, ell feia viva la seva “catequesi musical”, que consistia,senzillament en les explicacions i el significat de l'obra, perquè els cantaires interpretessin lapeça, no només amb la boca, sinó també amb el cor.

Des de finals de 1977, viu retirat a l'infermeria dels jesuïtes de Sant Cugat del Vallés.

Anna Maria Rovira Solé

NOTA EXPLICATIVA

Aquest exemplar d'Aigua Viva és la portaoberta cap a una nova etapa. S'ha doblaten pàgines, hi ha més fotografies, la lletraés més grossa i el més important és que

estrenem una secció que condueix la M.Carme Llobera i Sorribes. Aquest nou espaiés per a donar a conèixer el voluntariat dela nostra parròquia. Qui són, que fan iperquè ho fan?

AIGUA VIVA Jn. 4 1-14

Jesús va saber que havia arribat a oïdadels fariseus que ell feia més deixebles i enbatejava més que Joan. De fet, no era Jesúsqui batejava, sinó els seus deixebles. Llavorsva deixar Judea i se'n tornà a Galilea.

Jesús havia de travessar Samaria.Arribà, doncs, en una població samaritana quees deia Sicar, no gaire lluny de la propietatque Jacob havia donat al seu fill Josep; allàhi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de

caminar, s'assegué allí a lavora del pou. Era cap almigdia. Una dona de Samariaes presentà a pouar aigua.Jesús li diu:

-Dóna'm aigua.Els seus deixebles se

n'havien anat al poble acomprar menjar.

Però la dona samaritanapreguntà a Jesús:

-Com és que tu, que etsjueu, em demanes aigua a mi,que sóc samaritana?

Cal recordar que els jueusno es fan amb els samaritans.

Jesús li respongué:-Si sabessis quin és el do

de Déu i qui és el qui et diu:"Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauriesdemanada, i ell t'hauria donat aigua viva.

La dona li diu:-Senyor, no tens res per a pouar i aquest

pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva? Elnostre pare Jacob ens va donar aquest pou,i en bevia tant ell com els seus fills i el seubestiar. ¿Que potser ets més gran que no pasell?

Jesús li respongué:-Tots els qui beuen aigua d'aquesta

tornen a tenir set. Però el qui begui de l'aiguaque jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aiguaque jo li donaré es convertirà dintre d'ell enuna font d'on brollarà vida eterna.

HO DIU LA BIBLIAA cura de Manel Morgades i Rosell

L' Evangeli segons Sant Joan -anomenat tambéel quart Evangeli- va ser escrit a finals delsegle primer. Es considerat un dels textosmés profunds del Nou Testament, comparablea les obres de Sant Pau. El seu contingut ésva anar gestant paral·lelament a la formaciódels altres evangelis anomenats sinòptics.Aquesta obra té un fort contingut teològicparlant-nos del Déu de Jesucrist i alhora del'home i les seves peripècies.

L'Evangeli de Joan, igual que els sinòptics,està escrit a la llum de la fe de després de laPasqua, per això, hi ha tantes referències dela vida de la primera comunitat de creientsi on es palpa la vitalitat del cristianismenaixent.

L'Evangelista se serveix de diversos mots queens suggereixen allò que Dés és, p.e. Amor,Camí, Llum, Veritat, Vida,... i “AIGUA VIVA”.Nom que dóna identitat a la publicació de laParròquia de Sant Jaume, que amb aquestaedició comença una nova etapa, que desitgemque ens ajudi a pouar l'Aigua que Jesús ensofereix i que ens dóna la vida veritable.

EQUIP DE REDACCIÓ D'AIGUA VIVA

Coordinadora: M.Teresa Quintana i CapdevilaRedacció: M. Carme Llobera i Sorribes

Rosa M. Sànchez i CornedóMn. Anton Bru i BorràsM. Teresa Quintana i CapdevilaManel Morgades i Rosell

M. Carme Sans MoyaConcepció Motlló i SansAnna M. Rovira i SoléMn. Manel Borges i Anguera

Col.laboradors: Antoni Pau i SansRobert Garsaball i SansJesús Elies i Capdevila

GARBELLANTA cura de M. Teresa Quintana i Capdevila

Pobresa al món

Un estudi fet, durant 6 anys, per 400 tècnics experts dela FAO i del Banc Mundial ha donat a conèixer el fet següent:que l'increment de la producció agrícola propiciat per laciència i la tecnologia en els darrers 30 anys, no ha milloratgens, l'accés a l'alimentació de molts dels pobres del món.

Per això proposem reconduir l'agricultura dels països endesenvolupament, cap a mètodes sostenibles i respectuososamb el medi. És urgent, diuen, ajudar els 900 milions depetits agricultors i no beneficiar, només, la gran industriaagrícola, partidària sempre, dels monocultius.

Sense amor...

La justicia sense amor, ens fa durs.La intel·ligència sense amor, ens fa freds.L'amabilitat sense amor, ens fa hipòcrites.La veritat sense amor, ens fa fanàtics.El deure sense amor, ens fa malhumorats.La cultura sense amor, ens fa distants.L'ordre sense amor, ens fa rígids.L'enginy sense amor, ens fa agressius.L'honor sense amor, ens fa arrogants.L'amistat sense amor, ens fa interessats.La possessió sense amor, ens fa avars.La responsabilitat sense amor, ens fa severs.El treball sense amor, ens fa esclaus.L'ambició sense amor, ens fa injustos.La benefícència sense amor, ens fa paternalistes.

La vida sense amor no val res.

3.- Què et porta a col·laborar de maneraaltruista?Una satisfacció personal molt gran. Amistatamb la gent. Quan faig un encàrrec i la gentestà contenta, jo encara n'estic més.

4.- De tot el que has fet per la Parròquia,què és el més gratificant?Difícil de contestar, però posaré un parelld'exemples; quan mossèn Joan em va portardues creus molt antigues (S.XIV), amb la fustacorcada, claus grossos torçats... ho vaigdesmuntar tot i van quedar tan bé que noparava de mirar-les. Fa poc dies hem fet unpeu pel Sant Crist, juntament amb el Ramon,i ha quedat força bé. S'ha col·locat al presbiteride l'església, almenys durant la quaresma.

5.- Creus que formar part del voluntariatt'ha ajudat a aprofundir en la fe?Molt, molt. Sempre demano força al Sant Cristper fer les coses i un cop me n'he sortir tambésóc agraït.

6.- Què et suggereix la frase: “No posisl'amor a dieta”Que continuaré fent coses pels altres, ja siguiper la Parròquia, pel poble, per tothom. Tincganes de fer coses i a la vegada sóc feliç fent-les pels altres.

ENTREVISTAA cura de M. Carme Llobera i Sorribes

El voluntariat a la nostraparròquia

Enmig d'un món tan atabalat com el nostre,curull de paraules, farcit de sons, atapeït demissatges, moguts per aconseguir el que ensomple, perseguint coses valuoses... voldriatrencar aquest egoisme a través de l'altruisme,i ho faré amb el Jesús Elies i Capdevila.

1.- Quan i per què decideixes incorporar-teal voluntariat?Fa molts anys. Tot va començar quan treballavaa la Farmàcia. La gent em demanava coses:podries arreglar-me el rellotge?, tinc un moblede fusta molt vell... i jo els hi arreglava acanvi de res. No obstant, sempre hi sortiaguanyant. Però em considero una mica egoistaen el sentit que quan m'ho oferien, demanavaa canvi si tenien algun paper antic,escriptures... per si de cas hi havia dadesd'interès històric, perquè sóc un apassionatde la història. Sempre he fet coses pels altres.

2.- Quines responsabilitats tens?M'encarrego de l'apartat d'economia i d'arreglarcoses deteriorades. Fa poc que faig de sagristà.Tot va començar l'any passat, quan mossènAnton es va jubilar, que em vaig encarregard'obrir l'església, encendre les estufes,...