Aigua del subsòl

Res hi ha al mónmés tou i feble que l'aigua.Però dissolent el que és dur i inflexibleres pot superar-la.

El que és tou guanya al que és dur;el que és suau al que és rígid.Tothom sap que això és veritat,però molt pocs ho integren a la seva existència.

(Tao Te Ching, nº 78)

El 71 % de la superfície de la Terra és AIGUA

El 97,5 % de l’aigua és salada

El 2,5 % és aigua dolça

69,5 % glaceres

30,1 % aigües subterrànies0,4 % aigua superficial

67,4 % llacs12,2 % humitat del sòl i aiguamolls9,5 % atmosfera1,6 % rius0,8 % biota

Quina és la peça clau que sosté el nostre planeta?

….potser podríem respondre, el picoplancton marí, que fa possible la vida en aquest planeta, ja que produeix entre el 70 % de l’oxigen de l’atmosfera

Els cianobacteris del gènere Prochlorococcusde 0,6 µm, descobertes en 1986 per S.W. Chisholm et R.J. Olson són els organismes fotosintètics més abundants del planeta

500.000 a 2.000.0000 pous il·legals a Espanya

http://www.rtve.es/alacarta/videos/television/mitad-las-reservas-subterraneas-agua-que-hay-espana-llegaran-ano-2015-sin-cantidad-calidad-suficiente/77277/
































CEE DMA

EstatalLlei d’aigües 29/1985 – a partir d’aquesta llei, l’aigua subterrània no és

propietat del titular del sòl

Llei protecció aigües subterr.1514/2009

CatalunyaACA (tràmits concessions, protecció aqüífers, esgotaments per

obres)

ARC (aigües subàlvies – capa no saturada)

BarcelonaOGMMAU. Ordenances pous i mines d’aigua

Pla d’Aprofitament dels recursos hídrics alternatius PLARHAB-2009

PLARHAB 2009 – PLA TÈCNIC PER L’APROFITAMENT DELS RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS

PROTECCIÓ DELS AQÜÍFERS• INVENTARI DE POUS I MINES PRIVADES DE BARCELONA

• INFORMES TÈCNICS D’AFECTACIÓ A LES OBRES

• PROTOCOL PER A L’ESGOTAMENT DEL FREÀTIC PER OBRES

L’Ajuntament de Barcelona treballa des de fa uns anys per racionalitzar la utilització delaigua en una decidida aposta per la sostenibilitat.

En aquest marc s’ha desenvolupat una amplia xarxa per l’aprofitament de l’aigua delsubsòl pels serveis municipals i, en el possible, per controlar el nivell de l’aigua en elsubsòl.

Un ampli equip municipal del Sector de Medi Ambient, amb la col·laboració dels altresSectors, els Districtes i els instituts i empreses municipals i amb el suport de CLABSA, és elresponsable dels treballs, dels que pretenem ressaltar la seva filosofia el que, sens dubta,ens permetrà reflexionar sobre algunes qüestions mediambientals i sobre l’abastamentde l’aigua a Barcelona al llarg de la història i comprovar que aquesta pràctica deracionalitzar l’ús de l’aigua té les seves arrels en la cultura romana.

És indubtable que si els ibers i elsromans es van assentar aBarcelona, entre d’altres raons, vaser perquè era fàcil disposar d’aiguaque, inicialment, procedia de lesrieres que creuaven el pla deBarcelona de muntanya a mar i,també del riu Besòs, que derivavencap a la ciutat, assentada a l’entorndel mont Tàber, a través de, almenys, un aqüeducte el traçat delqual alguns historiadors fancoincidir amb el del rec Comtal.

1. BREU RESUM DE L’ABASTAMENT D’AIGUA A BARCELONA

A més de l’aigua d’origen superficial, Barcelona disposa de recursos hídrics al seu subsòl:

- El front costaner del pla i el delta del Besòs, constituïts per terrenys sedimentaris delquaternari recent, molt permeables, són excel·lents per a la captació d’aigua del subsòl através de pous.

- La major part del pla, corresponent al quaternari antic (argiles vermelles, llimsgroguencs i crostes calcares amb sorres i graves), és rica en aqüífers.

- La vessant de Collserola i els turons, constituïts per formacions paleozoiques, roquesgranítiques, pissarres, esquistos, quarsites i calcàries, molt impermeable i fracturada,filtrant-se l’aigua al subsòl localment a través les diàclasis i falles. En aquest terreny esconstruïen mines que són veritables drens longitudinals per captar l’aigua. En algun puntde les formacions paleozoiques l’aigua aflora naturalment en deus de reduït cabal.

- Montjuïc, correspon a terrenys miocens (margues, gresos i argiles), més moderns imenys fracturats, pel que és força impermeable, tanmateix existeixen algunes fontsnaturals.





1. BREU RESUM DE L’ABASTAMENT D’AIGUA A BARCELONA. PIEZOMETRIA


El rec Comtal, que s’atribueix al compte Mir, des del segle XI (probablement des del X),substituïa als aqüeductes romans en l’abastament pel reg dels conreus de la marge dretadel Besòs i per bellugar molins i altres usos industrials ja a l’interior de la ciutat.

En anar-se desenvolupant Barcelona i créixerles demandes d’aigua de qualitat, que ja no espodia satisfer exclusivament amb les aigüessuperficials i els pous que s’explotaven, es vainiciar la canalització cap a la ciutat de les deusde Montjuïc i Collserola (s’atribueix a JoanFivaller el descobriment al 1427 de l’aigua aCollserola) i es va intensificar la construcció depous i mines, alguna d’elles de granimportància per a l’abastament de la ciutat comles de Montcada, excavades a partir de 1.779 alsubalvi dels Besòs a la seva confluència amb elRipoll i que arribaven a la ciutat per un nouaqüeducte.


INSTAL·LACIONS DE LES AIGÜES DE

MONTCADA


Anteriorment, segons el manuscrit de FrancescSocies del 1650, l’aigua de les mines deCollserola arribava a la plaça de sant Jaume ieren moltes les mines que abastaven les masiesi els convents que envoltaven la ciutat (canDragó, can Sitjà, can Verdaguer, can Carreras,can Travi, entre d’altres).També les mines han tingut un paper importantals diferents nuclis urbans que envoltavenBarcelona, com les que abastaven les aigüesd’Horta, de Sarrià i la de Sants, aquesta últimaactualment interceptada pel ferrocarrilmetropolità a la carretera de Sants, i que encaraavui porta un important cabal. Una idea de laimportància dels treballs realitzats la dona el fetque l’Ajuntament de Barcelona té actualmentinventariades 178 mines, la majoria d’elles forade servei.

Treballs de rehabilitació de l’antiga mina de Montcada . Any 1917



Pel que respecta als pous que abastaven a la ciutatalgun d’ells ha donat nom als carrers on estava situat(Pou de l’Estanc, de l’Estany, de la Cadena, de laFiguera, de la Figuereta), restant algun d’ells encaraactiu. En aquest marc el ric aqüífer existent al llargdel curs baix del Besòs i el seu delta, sens dubte, vafacilitar l’explotació agrícola i després eldesenvolupament industrial de Barcelona, a partirdels finals del segle XIX.

La Barceloneta, el Poble Nou, i Sant Andreu varen acollir moltes indústries que captavenimportants cabals a reduïda fondària. D’aquesta època són les torres d’aigües del Besòs(plaça Ramon Calsina) i de l’Eixample (Roger de Llúria – Consell de Cent), el pou del carrerWellington que abastava el dipòsit situat a la coberta de l’edifici projectat per Fontseré en elmarc de la exposició de 1898, des del que es distribuïa l’aigua a tot el parc de la Ciutadella iel pou del Fènix de les aigües potables al passeig de Sant Joan del que penjava unaimportant xarxa de distribució d’aigua en servei fins els anys 80 del segle XX quan elcontingut de nitrats de l’aigua la va descartar per seu consum humà.


La extracció d’aigua del subsòl fou especialmentintensa en la dècada dels 60 i principis dels 70 delsegle passat, arribant a uns 60 hm3/any, incloentuns 15-20 hm3/any a l’aqüífer del Besòs per laSocietat General d’Aigües de Barcelona.L’Ajuntament tenia censats al 1965, 120 pous departiculars en actiu amb unes extraccionssuperiors als 20 hm3/any, dels, que tan solsresten actius uns 50 amb unes captacions que noarriben a 0,5 hm3/any.

En aquests anys els conreus agrícoles a la ciutatja es limitaven a una zona a la marge dreta delBesòs abastada fonamentalment pel rec Comtal ipetits camps a prop de la desembocadura delcanal de la Infanta a l’entorn del passeig de laZona Franca.


La raó de la disminució dràstica de les captacions d’aigua del subsòl va produir-se per:- la modificació de l’ús del sòl i la transformació de les activitats industrials- la reducció del consum industrial d’aigua per la introducció de mesures d’estalvi, sensdubte, impulsades pel preu creixent de l’aigua, a causa de la progressiva integració en elpreu dels costos ambientals.- el progressiu empitjorament de la qualitat de l’aigua, per una explotació no sostenible(captacions molt superiors a la recàrrega natural, el que va produir una intrusió marinaamb la consegüent salinització de l’aqüífer) i per la progressiva contaminació per nitrats,bàsicament per fuites del clavegueram, el que va fer que s’abandonessin per la SocietatGeneral d’Aigües de Barcelona i les altres empreses distribuïdores les seves captacions alsubsòl de la ciutat. El darrer pou tancat va ésser el de la Maquinista al 1995.

Fites importants en l’abastament a Barcelona han estat la portada d’aigua del Ter, en serveial 1966, i a principis del segle XXI la posada en servei d’un sistema d’osmosi inversa a laplanta de Sant Andreu que ha permès recuperar dos pous abandonats per la dolentaqualitat de l’aigua. Més recentment la posada en servei de la planta dessaladora del Pratha proporcionat una nova font.


D’aquest fet es dedueixen dues conseqüències importants:- la necessitat d’anar a captar els recursos creixents, que la ciutat demana, cada vegada méslluny, el Besòs primer i després el Ripoll, la riera de Dosrius, el Ter i recentment es plantejal’Ebre i la Roïna, el que genera impactes ambientals en diferents ecosistemes naturals.Paral·lelament els continus avanços tecnològics permeten aprofitar els recursos locals i del’entorn immediat que s’havien descartat per la seva dolenta qualitat arribant amb l’osmosiinversa a poder aprofitar l’aigua marina, això si, amb importants consums energètics.- la disminució de les captacions locals va tenir com a conseqüència la pujada del nivellfreàtic cap el seu perfil natural d’equilibri, el que va donar lloc a problemes a lesconstruccions subterrànies realitzades als anys 70 quan el nivell freàtic estava anormalmentbaix. Entre els problemes cal destacar els ocasionats al ferrocarril metropolità, que precisaun conjunt de 165 bombes instal·lades en 91 pous per esgotar més de 11 hm3/any. Al’estació del metro del Baró de Viver, on el nivell va pujar més d’11 metres als darrers 16anys, es va arribar a esgotar uns 2 hm3/any. Altres problemes es presenten a aparcamentssubterranis (tan a la via pública com en edificis) i en instal·lacions de serveis(fonamentalment estacions de transformació, xarxa de concentradors d’aigües residuals igaleries de serveis).

2. L’APROFITAMENT DE LES AIGÜES DEL SUBSÒL PER L’AJUNTAMENT DE BARCELONA PELS SERVEIS URBANS

A l’objecte de fer un ús més racional dels recursos hídrics totals disponibles introduintcriteris de sostenibilitat mediambiental, l’Ajuntament de Barcelona, en el marc de l’acord delConsell Plenari de 25 d’abril de 1997, es va plantejar l’aprofitament de les aigües del subsòli, en la mida del possible, el control de l’ascens del nivell freàtic per tal de reduir l’impactenegatiu a les infraestructures subterrànies. Després de realitzar un estudi, en el que es vanquantificar els recursos susceptibles de la seva explotació sostenible en 10 hm3/any, vadesenvolupar al 1999 un pla per utilitzar aquestes aigües en aquells serveis municipals queno requereixen aigua amb la qualitat d’aigua potable, com és el cas del reg dels parcs ijardins, la neteja viària i del clavegueram i les fonts ornamentals.

L’objectiu del Pla era arribar a 1,10 hm3/any (un 11% dels recursos totals susceptibles de laseva utilització) que suposaven un 13 % del consum total d’aigua per l’Ajuntament (quellavors era de 8,14 hm3/any. Al 2008 ja es van superar el 1.000.000 m3, regant-se amb aiguadel subsòl els parcs del Palau Reial, el Turó Parc, el Parc Central de Nou Barris, el de Diagonalmar i la major part dels parcs del front costaner, així com una part de Montjuïc i els parterresdel TramBaix a la Diagonal.

2. L’APROFITAMENT DE LES AIGÜES DEL SUBSÒL PER L’AJUNTAMENT DE BARCELONA PELS SERVEIS URBANS

Actualment es disposa de 19 sistemes de distribució d’aigua del subsòl, amb un total de:- 19 pous de captació- 3 mines- l’aigua procedent de les filtracions a un tram de la xarxa del metro (Alfons el Magnànim)- l’aigua procedent del subsòl del Liceu.

En conjunt la xarxa té més de 67 km i 16 hidrants per a la càrrega de camions cisternadistribuïts per la ciutat, a més d’altres 3 als parcs de Neteja viària i es reguen 58,60 ha dezones verdes.

Al desembre de 2009 es va presentar al Consell Plenari de l’Ajuntament un nou plaanomenat “Pla per l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona” quecontempla abastar 3,73 hm3 / any que és el 90% dels usos municipals susceptibles de serabastats amb aigua no potable. Un objectiu del Pla es abastar tots els parcs queconsumeixen més de 3.000 m3 / any i els parcs de neteja viària.

2. L’APROFITAMENT DE LES AIGÜES DEL SUBSÒL PER L’AJUNTAMENT DE BARCELONA PELS SERVEIS URBANS - SISTEMES EXISTENTS

2. L’APROFITAMENT DE LES AIGÜES DEL SUBSÒL PER L’AJUNTAMENT DE BARCELONA PELS SERVEIS URBANS . DESENVOLUPAMENT DEL PLA

3. LA JUSTIFICACIÓ DEL PLANTEJAMENT DE L’APROFITAMENT DELS RECURSOS LOCALS

L’esquema de captar l’aigua en ecosistemes llunyans, amb elevat consum de matèries primeres ienergia per a transformar-la en un producte apte pel consum humà, i que a l’arribar a la ciutat,s’utilitzi pel reg dels parcs i jardins, la neteja viària i del clavegueram i altres usos per particulars iindustries que no necessiten aigua potable, no és sostenible.

En base a consideracions de sostenibilitat ambiental cal preguntar-se per què s’ha arribat a aquesta situació. Probablement podríem considerar tres raons:

-la persistència de les teories higienistes del segle XIX que varen impulsar el desenvolupament deles xarxes d’abastament i el clavegueram en el marc de la protecció de salut.

- la creença de que els usos que no requereixen que l’aigua potable suposen una fracció moltreduïda del consum total d’aigua, pel que no era rellevant fer una doble xarxa.

- la no consideració dels costos reals de l’aigua potable que porta a una comparació desfavorabled’altres aprofitaments alternatius.

A partir de la consideració de factors ambientals i de racionalitat és lògic deduir que caldriareservar l’aigua potable exclusivament per aquells usos que requereixen que l’aigua tinguiaquesta qualitat (consum humà, higiene personal, usos alimentaris, sanitaris, etc) i utilitzar aiguade qualitat inferior, com pot ser l’aigua bruta sense tractar i l’aigua regenerada) pels altres usos.

4. ANTECEDENTS EN LA RACIONALITZACIÓ DE L’ÚS DE L’AIGUA

Aquest plantejament de racionalitzar el consum d’aigua no és tan nou com sembla, ja queestà arrelat en els orígens de la nostra cultura hidràulica, com és la cultura romana. Aaquest respecte ens podem remetre al que descriu en Julius Frontino (30-103 dC), al seullibre “Els aqüeductes de Roma” qui a l’assumir el càrrec de “curator aquorum” a l’any 97en l’època de l’emperador Nerva (César Nerva Trajà August) després d’una impressionanttrajectòria política i militar al servei de Roma, va constatar que l’aigua de l’aqüeducte ÀnioVell que era de dolenta qualitat, tèrbola, s’utilitzava per a beure i en canvi, en relació a la dela Màrcia diu “La Màrcia mateixa que per la seva frescor i el seu esclat era agradable, jol’he trobada consumida en els banys, en els tints i en altres usos que honestament hem desilenciar”. A partir d’aquesta constatació va prendre la decisió d’actuar i diu:

“Així es resolgué la separació de tots els aqüeductes i després la reclassificació de

cadascun d’ells, de forma que la Màrcia es pogués destinar sols a la beguda i que

immediatament cada un dels restants es destinés a usos adequats a la seva característica, i

així, per exemple, l’Ànio Vell que, per moltes raons i precisament perquè es captava a un

nivell inferior és menys saludable, podia utilitzar-se per a regar els jardins i per serveis

menys nobles de la vila.”

4. ANTECEDENTS EN LA RACIONALITZACIÓ DE L’ÚS DE L’AIGUA

Frontino, que a més va escriure altres llibres com “De agrimensura” i “Stratagemas” haviaestat pretor urbà, al 70, comandant de la Legió II Adiutrix, cònsol al 73, governador aBretanya el 74, constructor de la Via Julia, procònsol d’Asia al 83, és a dir es tractava d’unfuncionari de gran experiència, però sobretot era un home pragmàtic, com tots els romans.Podem dir que els romans que practiquen una agricultura arrelada a les condicions delterreny (garrofers, oliveres, la vinya, ..) amb reduït consum d’aigua, donen el primer pas enla racionalització de l’ús de l’aigua, per aquesta raó, quan estem dissenyant una xarxasecundària per distribuir aigua d’altra qualitat inferior a l’aigua potable estem tornant alsnostres orígens de reservar l’aigua de millor qualitat pels usos que realment el requereix, elque permet reduir l’impacte en ecosistemes naturals i estalviar matèries primeres i energiaen un tractament innecessari.

Creiem que en aquests moments es just recordar a aquells que fa quasi 2000 anys vanintroduir en la gestió de l’aigua criteris de racionalitat.

Tràmits necessaris:

1. Autorització de l’ACA

2. Autorització d’abocament d’aigües a la claveguera per part de l’EMSHTR

3. Informe de propietat aprovat per l’ARC – en cas de canvis d’usos

CTE • Capítol 7.4. Gestió de l’aigua.

Esgotaments d’aigua a les obres

OGMMAU• Prohibeix abocar aigua neta a la claveguera

Protocol de l’Ajuntament de BCN:- Estudi hidrogeològic

Cabal

Nombre i profunditat dels pous

Descens produït

Radi d’influència descens provocat

Temps de l’esgotament

- Analítica d’aigua freàtica

- Piezòmetres de control

- Comptadors esgotament d’aigua freàtica

(*) Enginyera agrònoma. Departament d’abastament. [email protected]

Direcció de serveis del cicle de l’aigua. Medi ambient. Ajuntament de Barcelona.

C/Tarragona 173. Barcelona 08014

María José Chesa Marro (*)

mailto:[email protected]

Documents

Aigua del subsòl