*Aj. El Mercadal 5a ep. 24 12/2/03 18:05 Página 1 El Mercadal · El Mercadal 4 5 El Mercadal L’exemple del barri Sant Josep Obrer El Consell Rector del Pla Co-munitari del barri

Treballar pels barris,treballar per Reus


El MercadalRevista Mensual d’Informació Municipal

Gener de 2003 5a època núm. 24

El MercadalAJUNTAMENT DE REUS

*Aj. El Mercadal 5a ep. 24 12/2/03 18:05 Página 1

Les persones, en primer lloc

El Mercadal3

Sumari

2

Editorial

El Mercadal

Director:Claudi Arnavat

Redacció:Imma Bolet, Rosa Pagès,

Susana Bahíllo

Fotografia:Carles Fargas, Arxiu SCC

Edita:Ajuntament de Reus

Servei de Comunicació CorporativaPublicacions Corporatives

Pl. del Mercadal 1 43201 REUSTel. 977 759 662, Fax 977 778 106

[email protected]

Tirada:35.000 exemplars

Dipòsit legal:T-858-86

Projecte gràfic i producció:Tona Bayona

Fotomecànica:Perepreimpressió

ImpressióLitografia Rosés SA

Distribució:Bustia Exprés

Els plans comunitaris dels barris Sant JosepObrer i Gaudí són un bon exemple del procésd’aprenentatge engegat aquest mandat per

compartir responsabilitats. L’Ajuntament és conscientde la seva condició d’administració prestadora de ser-veis per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciu-tadanes. Però en aquest procés, l’administració neces-sita de l’opinió i la participació de les persones queviuen i treballen a la ciutat, que coneixen de primeramà les mesures que s’han adoptat de cara a millorarla qualitat de vida en un terrritori derterminat.

En aquest sentit, per compartir responsabilitats, Reusdisposa de la figura dels plans comunitaris, entesoscom un mecanisme destinat a què les administra-cions, les entitats i les persones no associades puguindefinir quines actuacions són prioritàries a determina-des zones de la ciutat amb determinades problemà-tiques socials i urbanístiques.

Aquest mecanisme ha començat a donar fruits albarri Sant Josep Obrer i al barri Gaudí. Les personesque participen activiament en els plans comunitaris ja

s’hauran adonat que aquest mecanisme de partici-pació funciona. Però a la vegada, són conscients queno és senzill arribar a acords, per això cal un procésd’aprenentatge, un procés per aprendre a compartirresponsabilitats.

La pretensió del govern municipal és estendre aquestmarc d’actuació a d’altres zones de la ciutat querequereixen una especial atenció pel fet de patir pro-blemàtiques socials i urbanístiques concretes, comsón el barris Fortuny i del Carme, sense oblidar lanecessitat de continuar l’important procés de regene-ració que s’està duent a terme al barri Immaculada.

En aquest número d’El Mercadal trobareu què s’estàdesenvolupant en el si dels plans comunitaris, peròtambé coneixereu els detalls de les obres de cobri-ment del barranc de l’Escorial, un projecte històrica-ment reclamat per la ciutat. La culminació d’aques-ta obra possibilita el desenvolupament d’una granzona entre els passejos Prim i de Misericòrdia i l’a-vinguda dels Països Catalans, la possibilitat de relli-gar la ciutat. u


Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus

2 EditorialSumariCrèdits

3 Els plans comunitaris, un procésobert per compartir responsabilitats

OpinióSentir-se compromès amb un objectiu comú

6 La transformació del barranc del’Escorial

8 Es busquen empresaris amb ideesnoves per invertir capital

1es jornades d’emprenedors

9 El microxip per a la identificació dela mascota, una eina útil inecessària

10 Microurbanisme

12 Tres de cada quatre famíliesreusenques compren als mercatsmunicipals

Acord per la seguretat

13 Constitució oficial del Consorci delCamp

La veu de la gent gran a l’Ajuntament

L’alcalde escolta les demandes del’Amazònia

14 OpinióArticles dels portaveus dels grups municipals

AJUNTAMENT DE REUS

El novembre de l’any 2000 Reusva posar en marxa dos plans co-munitaris als barris Gaudí i SantJosep Obrer amb l’objectiu d’im-plicar el veïnat en la millora deles condicions d’aquestes dueszones. Els plans comunitaris sónprojectes impulsats per l’Ajunta-ment de Reus i el Departamentde Benestar Social i Família de laGeneralitat de Catalunya –en elcas de Sant Josep Obrer tambéhi és present la FAVIBC–, amb lacol·laboració d’associacions deveïns, entitats del barri i ciutadansi ciutadanes a títol individual.

Com funciona un pla comunitari?Per fer caminar un pla comuni-tari es creen espais de reflexió itreball en els quals hi participenel veïnat, entitats i representants

de les administracions públi-ques. En aquestes reunions s’a-nalitzen les necessitats existentsal barri (a partir d’un diagnòsticque es va fer a l’inici del pro-cès), es busquen solucions i s’e-laboren propostes que disposende finançament propi. El treballs’organitza en tres àmbits ambfuncions diferenciades: elsgrups de treball, la comissió tèc-

nica i el consell rector. Els grupsde treball es dediquen a un te-ma o a una dimensió concreta,amb l’objectiu d’aprofundir enles necessitats detectades en elbarri. Al barri Gaudí s’han consti-tuït tres grups: convivència i di-namització social, rehabilitaciódels blocs Bofill i urbanisme,equipaments i serveis. En el casde Sant Josep Obrer també hi

ha el grup d’urbanisme i tresmés, el de convivència i joves, eld’imatge i el de venda i consumde drogues.

L’encarregada de posar en marxaels projectes acordats i coordinar-los és la comissió tècnica, l’òrganexecutiu del pla comunitari quevetlla pel seu bon funcionament.La comissió tècnica està formadaper tècnics de les dues adminis-tracions, entitats de la zona i veï-nat del barri.

Finalment, el consell rector és elmàxim òrgan decisori i delibera-tiu, encarregat de discutir, aprovaro denegar les propostes presen-tades pels grups de treball i fixarles línies bàsiques a seguir. Elconsell es reuneix una o dues ve-gades a l’any.

Participar és sentir-secompromès amb un objectiucomú amb què ensidentifiquem o ens sentimbeneficiats. No és habitual quees demani a la ciutadaniaopinió sobre allò que passa alseu entorn immediat o que seli atorgui autoritat per decidircom millorar-lo. De fet, és moltcòmode delegar en altres allòque és cosa de tots, i mésquan descobrim la complexitatdels problemes que ensafecten. La desconfiança i eldesconeixement de lamaquinària administrativadificulten la participació. Però

quan s’inicia un procés de cor-responsabilització entrel’administració i la ciutadania,com en els plans comunitaris,aquestes resistències es vandiluint. L’experiència d’aquestsdos anys de pla comunitari aSant Josep Obrer ha suposatper a moltes persones algunscanvis o millores materials albarri. Però participar demanera col·lectiva ha suposat,sobretot, un procés educatiu envalors i actituds, en formes defer i d’organitzar-se, que haestat necessari construircol·lectivament. En aquesttemps hem après a escoltar

opinions diferents a la nostra, atenir en compte diferentsperspectives i sensibilitats, aexpressar els nostres dubtes, aassumir els errors. És tan senzillcom constatar que no totspensem igual però volem elmateix. Cal avançar en unprocés obert: és més lent –tresdecideixen abans que 30–,però cal anar per aquí perquèens aporta resultats més sòlids. Treballar en processosparticipatius exigeix assumir queles coses sempre serandinàmiques i, per això, ésfonamental no conduir el procéscap allò programat o establert

prèviament, sinó adaptar el quetenim a les noves necessitatsque sorgeixin. El que calrespectar no són lesplanificacions sinó lesdinàmiques socials. Tanimportant o més que saberplanificar és saber reaccionar,que és el que ens permetaprofitar les noves oportunitats.El procés comunitari ha de serun projecte comú, un projectemare que, evidentment, tindràramificacions particulars peròque, si aquestes no actuen coma elements de síntesi i d’unió,no podrem parlar dedesenvolupament comunitari. u

Els plans comunitaris, unprocés obert per compartirresponsabilitats

Un pla comunitari neix del convenciment quequalsevol persona vinculada a un barri en téuna opinió formada i, per tant, és capaç detreballar per millorar la qualitat de vida de lespersones que hi viuen i treballen. Com?Posant en comú opinions, arribant a acordsconcrets i unint esforços per fer-los realitat. s

La brigada de neteja delbarri Sant Josep Obrer

Sentir-se compromès amb un objectiu comúOpinió

Comissió tècnica PlaComunitari Barri SantJosep Obrer

✆ 010AJUNTAMENT DE REUS

En què uspodemservir?

ant JosepObrer i Gaudí,els dos barrisamb planscomunitaris


El Mercadal54

El Mercadal

L’exemple del barri Sant Josep ObrerEl Consell Rector del Pla Co-munitari del barri Sant JosepObrer va decidir l’estiu passatquins projectes continuaven decara a aquest curs i quins es po-saven en marxa de nou. Entre lesnoves propostes engegades des-taca la d’una brigada de netejaformada per tres persones delmateix barri. Relacionades ambaquest programa també s’hanposat en marxa les accions edu-catives del projecte de neteja,que realitzen un grup de nens inenes. En aquest cas, l’objectiués fomentar actituds de respectevers els espais públics i establir ,a la vegada, un marc de relació iestima per un barri net i en bo-nes condicions.

Una altra nova proposta s’ano-mena “l’escola de barri”, queplanteja un procés participatiuamb els infants del centre esco-lar Rosa Sensat per implicar-losen la millora de l’escola, de ma-nera que se la sentin més seva.

També cal destacar un projecteadreçat als més joves que preténprevenir situacions de risc socialentre la gent jove i promocionarels nois i noies del barri. En aquestsentit, el punt Omnia, situat a l’e-quipament cívic de Mas Pellicer,ha esdevingut un important ele-ment dinamitzador d’aquest pro-jecte. Els joves hi tenen una sala,que utilitzen de manera tutoritza-da, tot i que els educadors delprojecte alternen aquestes activi-tats amb la captació de nous jovesal carrer.

Policia de barriTambé s’ha establert un serveiprioritari per minimitzar els efec-tes pertorbadors de la convivèn-cia ciutadana que comporta eltràfic de drogues. En aquest sen-tit, i com a experiència pilot, desdel mes de desembre, quatreagents de la Guàrdia Urbana pa-trullen per torns pel barri posantespecial atenció en aquells fetsque generen malestar, com aradesperfectes a la via pública i ac-tituds incíviques. A banda de po-sar en marxa aquest programade policia de proximitat, es fanaccions de prevenció a les esco-les, millorant la formació per do-nar alternatives als joves del barri.

Especial atenció als infantsAl costat d’aquests nous projec-

tes, n’hi ha que continuen grà-cies a la bona acollida rebuda.Aquest és el cas del projecte es-portiu adreçat als més petits, queté com a objectiu la seva integra-ció a través de la pràctica espor-tiva. L’any passat, aquest projecteva involucrar uns 200 joves deSant Josep Obrer.

Un altre projecte que s’ha valo-rat positivament és el monitordespertador, un programa pen-sat per reduir l’absentisme esco-lar i facilitar la integració delsnens i nenes a l’escola. El pro-jecte consisteix en un servei d’a-collida de 08:00 h a 09:00 h ala mateixa escola i, a la vegada,una recollida casa per casa delsalumnes que presenten faltesd’assitència. Una de les funcionsdel projecte és el contacte quo-


tidià i directe amb les famílies, jaque l’apropament d’aquestes al’escola és bàsic per lluitar con-tra l’absentisme.

Però aquests són només algunsdels projectes engegats. En elsdos barris s’edita un butlletímensual per donar a conèixerles accions que es densevolu-pen en el si del pla comunitari ifomentar la participació. Al barriGaudí, també s’ha creat un es-plai per omplir el buit d’ofertade lleure infantil els caps de set-mana. De moment, l’esplaicompta amb la participació d’u-na vintena d’infants. Paral·lela-ment, aviat es posarà en marxaun projecte de dinamitzaciópels joves, amb la contractaciód’un educador de carrer que tre-ballarà amb el suport del pro-grama transversal de joves del’Ajuntament de Reus.

Barri GaudíPerò a banda dels projectes so-cials, quan es va constituir el placomunitari del barri Gaudí, es vaestablir com a prioritària una ac-tuació urbanística per rehabilitarels blocs Bofill i, de manera mésgenèrica, millorar les actuacionsd’habitabilitat del barri.

El barri Gaudí, igual que el barriFortuny, es va edificar als anys sei-xanta i setanta per donar respostaal creixement demogràfic. En elsdos casos es tracta de promo-cions públiques on el manteni-ment per part de la propietat noha estat suficient i, actualment,presenten un estat de degradacióimportant, especialment a lesparts comunes dels edificis.

En aquest sentit, i a l’empara delpla comunitari, al barri Gaudí jas’ha realitzat un estudi encarregatper l’Ajuntament que ha servitper fer una diagnosi que deter-mina les lesions i patologies delsblocs Bofill i alhora una anàlisi ur-banística bàsica per tal de solu-cionar problemes i carències enquant a ús i funcionament delconjunt del barri.

En el cas del barri Fortuny, s’es-tudia quin és el mecanisme mésadient per tirar endavant la reha-bilitació dels habitatges, ambl’opció d’instal·lar ascensors exte-riors als blocs de pisos.

Els blocs BofillDes del primer moment, aques-ta rehabilitació urbanística s’haplantejat a partir de la necessitatde realitzar una acció conjuntade rehabilitació de tots els blocsBofill per permetre la unificacióde criteris i possibilitar també l’es-talvi de costos. A principis del2002, la Regidoria d’Arquitecturai Urbanisme de l’Ajuntament vainiciar tot un seguit d’accions en-caminades a sol·licitar la declara-ció d’Àrea de Rehabilitació In-tegral, integrada dins el Pla Catalàde l’Habitatge 2002-2007 de laDirecció General d’Arquitectura iHabitatge de la Generalitat.

Ajudes als propietarisL’aprovació d’aquesta sol·licitudpermetrà gaudir d’ajudes direc-tes a fons perdut per l’ordre del25% –percentatge que es potarribar a incrementar un 10% se-gons els ingressos dels propieta-ris–, de l’accés a crèdits subven-cionats i la creació d’una oficina

gestora al barri, finançada perl’Ajuntament i la Generalitat.

Procés en marxaEncara no s’ha rebut resposta aaquesta sol·licitud, tot i que espreveu que es produeixi abansd’acabar el primer trimestre de

2003. Mentrestant, l’Ajuntamentha gestionat i finançat petites tas-ques de prevenció a les façanesde tots els blocs per evitar mésdesprendiments, ja que se n’ha-vien produït diversos en algunsblocs a causa del mal estat de lesfaçanes. u


Una de les activitats per ainfants del pla comunitaride Sant Josep Obrer

Vista del barri Gaudí i unmoment de la reunió de lacomissió tècnica de SantJosep Obrer

Activitats del placomunitari dels barris SantJosep Obrer i Gaudí


6

La ciutat emergent

El Mercadal

La ciutat emergent

El Mercadal7

El desviament i cobriment delbarranc de l’Escorial era una deles actuacions prioritàries i mésnecessàries per a la ciutat, per laseva ubicació dins del nucli urbài pel seu impacte urbanístic.

La cobertura del barranc de l'Es-corial –en el tram comprès entrela carretera T-310, de Reus aRiudoms, i el tram ja cobert al'alçada del passeig Misericòrdia–permetrà relligar la ciutat gràciesal desenvolupament urbanísticd’una gran àrea que ben aviatcanviarà de fesomia amb laconstrucció de carrers i places,habitatges i zones verdes.

La zona del velòdromUn dels espais més beneficiatsd’aquesta actuació és la zona del’antic Velòdrom, ara molt dete-

riorada i que, gràcies al cobri-ment del barranc, aviat es con-vertirà en un espai habitable i decreixement urbanístic.

En aquesta àrea, el pla especialde millora urbana municipal pre-veu la construcció d’edificis de sisplantes (planta baixa més cincpisos) i d’una sola planta, per tald’esponjar l’edificicació. En total

s’hi aixecaran 125 habitatges.Però el més destacable d’aquestprojecte és l’habilitació d’un parcurbà al costat d’una rotonda denova creació –que es dirà plaçaGandhi– a la cruïlla resultant dela prolongació dels carrers Antonide Bofarull i Sor Lluïsa Estivill.

Però per poder cobrir el barrancde l’Escorial, es van haver d’exe-

cutar diverses obres prèvies, coml'endegament i el desviamentdels barrancs de la Mina, de laBlanca i de Capellans cap albarranc de Pedret.

La connexió amb elbarranc del PedretAquesta actuació era necessàriaper deixar sense aportacions d’ai-gua la capçalera del barranc del’Escorial. D’aquesta manera s’eli-minava el risc d’inundació a lazona urbana a cobrir i es perme-tia la connexió entre els barrancsde l’Escorial i del Pedret.

Durant l'any 2002 es van dur aterme les obres de desdobla-ment de la carretera T-310, en-tre la rotonda de la variant sud il'avinguda dels Països Catalans,amb la construcció d'una roton-

da a la cruïlla amb el carrer Vergedel Pilar. Aquesta infraestructuraes va dotar de les connexions iramals necessaris per iniciar elcobriment de l'Escorial mitjan-çant el soterrament d’un grancol·lector. Aquest col·lector, abanda d’eliminar una barrera físi-ca al mig de la ciutat, pemet dis-posar d'un important eix de dre-natge i conducció d'aigües resi-duals, millorant la capacitat dedrenatge de moltes zones quefins ara presentaven mancances,com és el cas de l'avinguda dePaïsos Catalans.

Evitar inundacionsLa projecte de cobriment s’ha fetseguint la secció hidràulica jacoberta –a partir del passeig deMisericòrdia–, és a dir, amb lainstal·lació d’un col·lector de 3,2 m per 2,3 m.

Segons els tècnics responsablesdel projecte, aquesta secció potsemblar innecessària pels cabalsestimats a transportar, però el fetde tenir aquesta gran capacitatpermet utilitzar aquest col·lectorcom un regulador de cabals depluja i conduir-hi els pluvials d’al-tres zones, com ara l’àrea com-presa entre els carrers Pau Fontde Rubinat, Països Catalans,Antoni de Bofarull i el passeigPrim.

Cobriment amb terresde la PastoretaPer garantir la consistència delcol·lector que canalitza el barrancha calgut soterrar-lo. Per aquestafunció s’han utilitzat els àrids pro-cedents de les excavacions prè-vies a la construcció de l'aparca-

ment municipal que es fa a laplaça de la Pastoreta.

Calendari de les obresEls treballs previs per la canalitza-ció del barranc de l’Escorial vancomençar l’abril de l’any passat.Durant les primeres setmanes,es van dur a terme els treballsde moviment de terres i l’expla-nació dels terrenys. A mitjans dejuliol, es van iniciar els treballs ala zona del pont de l’avinguda dePaïsos Catalans i, a la tardor, capa finals del mes d’octubre, es vacomençar la instal·lació de lavolta del col·lector, un cop la so-lera de tot el traçat estava enlles-tida.

Les obres s'han realitzat sensemassa entrebancs, exceptuant lapluja del darrer estiu, que no vapermetre avançar a més bonritme. De tota manera, l’actuaciós’acabarà en els terminis previs-tos, el febrer d’enguany.

A partir d'aquesta data s'acaba-ran una sèrie de millores intro-duïdes posteriorment, com laconstrucció de dos nous ramalsdel col·lector –situats a les pro-longacions dels carrers XavierGambús i Sor Lluïsa Estivill– ialtres petits treballs per l'acaba-ment de l'obra. Està previst quetota l’actuació estigui enllestida laprimera quinzena de març.

D’aquesta manera es posa puntfinal a un projecte cabdal perrelligar el creixement urbanísticde la ciutat, la importància delqual queda palesa amb l’existèn-cia d’un primer projecte que datade l’època de la República. u

La transformació del barranc de l’Escorial

Els desviament del barranc de l’Escorial és,sens dubte, una de les obres mésespectaculars que ha vist la ciutat en elsdarrers mesos. Aquesta actuació ha permèsrelligar la ciutat amb el desenvolupamenturbanístic d’una àmplia àrea que aviat estransformarà en habitatges i zones verdes.

Imatges actuals del barrancde l’Escorial

Les dadesEl pressupost total del

projecte és de2.154.267,79 euros,finançat en un 80%amb fons de cohesió dela Unió Europea.L’empresa municipalAigües de Reus s’ha fetcàrrec del 20% restant.

La longitud total delcol·lector és de 1.232 m

Les obres les ha executatl’empresa Cobra SA,guanyadora del concurspúblic convocat perGestió Ambiental iAbastament S.A.

Les obres de desviament delbarranc de l’Escorial cap aldel Pedret, l’any 2001.A la dreta, situació delbarranc en el mapa


El divendres, 13 de desembre de2002, es va presentar oficial-ment Reus Capital de Negocis, lanova empresa de capital risc deReus. Els socis fundadors sónRECINE, una societat promogudaper un grup d’empresaris deReus que hi participa amb el70% del capital, i REDESSA, lasocietat anònima de capitalpúblic que hi aporta el 30% res-tant. L’empresa ha començat laseva activitat amb una capitald’1,2 milions d’€ per invertir enidees emprenedores. La presen-tació pública es va fer en un acteal Saló de Plens de l’Ajuntamental qual va assistir una nodridarepresentació del teixit empresa-rial de la ciutat. L’acte va ser pre-sidit per l’alcalde de Reus, LluísMiquel Pérez, i pel president iconseller delegat de la societat

Reus Capital de Negoci, ÀngelCunillera.

Suport a nous negocis Reus Capital de Negocis ha nas-cut per potenciar el creixementdel teixit empresarial i emprene-dor de les nostres comarques iper oferir un sistema de finança-ment alternatiu i diferent als jaexistents, per fer realitat noves

idees i projectes empresarials.Curiosament, just 142 anys enre-re, naixia la primera entitat finan-cera de la ciutat, el Banc de Reus.L’esperit emprenedor d’aquellaaventura es rememorava el pas-sat 13 de desembre.

Es busquen ideesReus Capital de Negoci, que pre-veu invertir principalment a les

comarques de Tarragona, facili-tarà el capital necessari per al nai-xement de noves empreses oper al creixement posterior, almateix temps que col·laboraràamb l’equip directiu per obtenirles finalitat establertes.

L’objectiu és que la societat decapital risc vengui la seva partici-pació en la nova empresa al capde 4 o 6 anys, i que les plusvàluesque generi aquesta operació per-metin a la societat continuar inver-tint en nous projectes. ReusCapital de Negocis pot invertir enqualsevol sector en el qual preve-gi una viabilitat empresarial, peròha definit uns sectors d’inversiópreferents: l’agroalimentari, el tu-rístic, el mediambiental, el sectorde les noves tecnologies i la in-formàtica i el biotecnològic. u

8

El Mercadal


El Mercadal9

Oportunitats per a tothom

Es busquen empresarisamb idees noves per invertir capital

Un grup d’empresaris reusencs s’ha unit percrear una societat de capital risc, en la qualtambé hi participa l’Ajuntament de Reus.Aquesta és la primera societat d’aquestescaracterístiques que es crea fora de l’àreametropolitana de Barcelona. Reus es mostra,una vegada més, com una ciutat capdavantera.

Foto

s: E

mili

Sar

dàFo

to: E

mili

Sar

dà

Amb la finalitat de fomentar l’es-perit i la iniciativa empresarial alCamp de Tarragona, l’Ajuntamentde Reus, la CEPTA, la Cambra deComerç, Indústria i Navegació deReus i la Universitat Rovira Virgilivan organitzar a Reus, conjunta-ment, les Primeres Jornadesd’Emprenedors.

Els assistents van tenir l’oportuni-tat d’escoltar els detalls de l’a-ventura empresarial endegadaper persones que en el seu mo-

ment van decidir apostar per unaidea i que han aconseguit fer-seun forat en el món dels negocis.Així, per exemple, van explicar laseva experiència el consellerdelegat d’Air Nostrum, el directorgeneral de SMS Arena i el presi-dent de MRW, entre d’altres. Lesjornades es tancaven amb elconvenciment que s’havia fet unpas més en la difusió dels conei-xements necessaris per crearuna nova empresa i per impulsarl’esperit emprenedor. u

1es jornadesd’emprenedors

Tenir un animal a casa comportasatisfaccions i obligacions, comper exemple, la de posar-li el xip.Perquè cal identificar l’animal? Lacampanya ”Posa-li el xip” de laRegidoria de Salut Pública ensdóna la resposta. El microxipmedeix uns pocs milímetres iconté, com a informació, unnúmero personal i irrepetible querelaciona les dades de l’animalamb les del seu propietari. El vete-rinari és l’encarregat d’implantar elxip a la mascota sota la pell, fàcil-ment, en cinc minuts i sensedolor. La informació que conté elmicroxip pot ser molt útil en casque es produeixi la pèrdua, elrobatori o l’abandonament de l’a-nimal, perquè permet localitzar-neimmediatament el propietari.

Què fer en cas de pèrdua?Les dades que conté el microxips’incorporen als registres oficialsque ajuden a la recerca de mas-cotes perdudes o abandonades.A Catalunya, funciona l’Arxiud’Identificació d’Animals deCompanyia, l’AIAC; el REIAC,abasta l’àmbit i estatal i l’Euro-petnet, l’europeu. En cas de pèr-dua de l’animal i per localitzar-lo,una de les primeres actuacionsque pot ajudar a la seva recupe-ració és la de contactar amb eltelèfon 902 170 401, i facilitar-hi el número de xip del gos i lesdades personals.

D’altra banda, si algú es troba ungos abandonat o perdut i el portaal veterinari, el fet que tingui unmicroxip permetrà localitzar elspropietaris i que torni a casaaviat.

Els gossos perduts i dels quals noes localitza el propietari es traslla-den a la gossera municipal, queva entrar en funcionament el pas-sat mes de setembre. La novagossera municipal, L’Última Llar, jaha ideat un innovador sistema perfacilitar l’adopció, perquè la filoso-fia d’aquest centre és, precisa-ment, fer que tots els animalspuguin trobar un nou propietari. Elcentre ha posat en marxa un web(www.ultimallar.com) a través delqual podem veure les fotografiesde tots els animals recollits. Així,d’una banda, facilita la possibilitatd’identificar l’animal perdut desde qualsevol punt, a través d’unordinador i, d’altra banda, permetdifondre les imatges dels gossosi els gats que hi estan acollits itrobar algú que vulgui adoptar-los.

Noves instal·lacions A les instal·lacions de la nova gos-sera municipal, situades a la parti-da Blancafort, s’arriba a través dela carretera de Cambrils, i està apoc més d’un quilòmetre del san-tuari de Misericòrdia. Qui visita perprimera vegada aquest centredescobreix unes instal·lacionsàmplies. En una superfície demés de 5.000 m2 hi tenen cabu-

da prop de 30 gàbies, un nombreque s’ampliarà en el futur. En elstres primers mesos de servei, elcentre va recollir una mitjanamensual de 27 gossos i 17 gats,molts dels quals van trobar unnou propietari. Però les xifres d’a-bandonament continuen sentmolt elevades.

És evident que qui adopta unamascota, assumeix un seguit de

responsabilitats i, per tant, la de-cisió de tenir un animal a casa hade ser una decisió conscient imeditada. No podem cansar-nosal cap d’uns mesos o adonar-nosque no podem tenir un gos quanvolem anar de vacances i nosabem què fer-ne. La mascota ésun més de casa,, i se l’ha de trac-tar de manera responsable. Caldemostrar-li que l’estimes desdel primer dia, conscient que elcompromís que s’adopta ambun animal és a llarg termini. Calprocurar-li les atencions quenecessita. És a dir, cal portar-loperiòdicament al veterinari, tenircura de la seva higiene i de laseva alimentació, portar les vacu-nacions al dia, treure’l a passejar,etc. El gos ens tornarà les aten-cions que li donem multiplicadesen forma d’estima, lleialtat i com-panyia. u

El microxip per a laidentificació de la mascota,una eina útil i necessària

Es pot dir Nuca, Duna, Boira, Pirata o Glai... Ode qualsevol altra manera. Quasi sempre, elprimer que fa aquell que adopta un animal decompanyia es posar-li nom. Amb aquest gesttan simple, l’està dotant d’una personalitatúnica, estableix un lligam sentimental amb lanova mascota i assumeix una responsabilitat.

Posa-li el xipPosa-li el xip

Campanya d’identificaciódels gossos

AJUNTAMENT DE REUSRegidoria de Salut Pública

Demostra-lique l’estimes

Imatges de la presentacióde la societat al Saló dePlens i de la roda depremsa posterior

Les noves instal·lacions dela gossera municipal


La ciutat emergent

El Mercadal1110

La ciutat emergent

El Mercadal

Reus2005la ciutatemergent

Reus2005la ciutatemergent

A petició del veïnat, l’Ajuntamentes va encarregar de les obres detancament dels jardins de MasVilanova, concretament de lazona verda on hi ha el mas, depropietat municipal. Les obres,adjudicades a l’empresa TallerMarjes SL per 29.077,31 €, hanconsistit en la col·locació de mésde setanta metres de tanca al

perímetre indicat. Es tracta d’unatanca metàl·lica d’1,5 m d’alçada,amb sis portes corredisses a lesentrades.

Amb aquestes tanques, els jar-dins mantenen el seu ús públicperò es possibilita el tancamentde l’espai a la nit per evitar actesde vandalisme. u

Tanques als jardins de Mas Vilanova

Dins del programa d’actuacionsde manteniment i millora de leszones verdes de la ciutat, s’harenovat la jardineria de les entra-des i sortides de vehicles a l’a-parcament municipal de la plaçade les Oques.

Paral·lelament a aquesta actua-ció, s’han instal·lat jardineres als

passejos, concretament en eltram comprès entre la plaça deles Oques i el carrer de MareMolas. Es tracta de jardineresrodones de fundició que s’hanomplert amb flors i plantes detemporada. D’aquesta maneraes completa la instal·lació de jar-dineres a tots els passejos, refor-mats recentment. u

Millores de jardineria a la plaça de les Oques

Qui habitualment transiti pel pas-seig de Misericòrdia s’haurà ado-nat que des de fa uns dies hi haalguns plataners nous. El serveide jardineria municipal ha aprofi-tat el mes de gener per substituirels arbres malmesos i plantar-nede nous. Aquesta actuació ésnecessària per mantenir enbones condicions l’arbrat delpasseig. D’altra banda, una altra

millora ha servit per renovar elmobiliari urbà de l’avinguda delCarrilet. Concretament s’han ins-tal·lat quinze bancs nous, quecombinen la fusta i el ferro.Justament, aquests bancs gaire-bé sempre estan plens, ja quel’avinguda del Carrilet és un pas-seig força freqüentat pels veins iveïnes d’aquesta zona de la ciu-tat. u

Novetats al passeig deMisericòrdia i al Carrilet

Durant les festes de Nadal –coma complement de l’enllumenatinstal·lat als carrers–, es vancol·locar a les entrades de Reussis grans arbres guarnits ambil·luminació nadalenca. Un copacabades les festes es va decidirdeixar els arbres, sis avets d’a-proximadament set metresd’alçada, a les entrades. Elsarbres estan plantats en parter-

res, confeccionats amb travessesde fusta i completats amb altresplantes i arbustos.

Els vehicles que accedeixen a laciutat des de l’autovia de Salouveuen el que hi ha a la fotogra-fia. Però també n’hi ha a l’entra-da per la carretera de Montblanci a l’entrada per la carretera deFalset, entre d’altres. u

Arbres a les entrades de la ciutat

Just després de la remodelacióde la façana i mentre s’estan fentles obres per restaurar el claus-tre, l’institut de secundària Sal-vador Vilaseca compta amb unaentrada més amable gràcies a lamillora de la vorera i de la jardi-neria d’aquest tram del carrerMisericòrdia. Aquesta actuació,realitzada per l’empresa Cobra,

s’ha completat amb la instal·lacióde bancs i papereres.

Pel que fa a la vorera que limitaamb el pati de l’institut, a la plaçad’Hèrcules, està en obres. L’em-presa AGRSA 2000, adjudicatàriadel projecte per 8.626 €, s’enca-rrega de fer la vorera nova i cons-truir-hi cinc parterres. u

Nova millora a l’institutSalvador Vilaseca

Les brigades municipals han exe-cutat un pla de reformes impor-tant a l’estació d’autobusos decara a millorar la comoditat delsusuaris habituals. L’actuació hamillorat substancialment la feso-mia d’aquest espai. On més esnota la reforma és a l’interior, a lazona destinada a vestíbul, que tésostre nou i milor il·luminació. A

l’exterior, s’han repintat els bancsi se n’han col·locat de nous,sobretot a l’espai recuperat–després de tirar a terra lesparets de l’antic restaurant– coma zona d’espera exterior peròsota coberta per als usuaris deltransport públic. També s’ha fetun repàs general de la pintura del’estació. u

Reformes a l’estaciód’autobusos

Les obres de reforma de l’entorndel mercat Central, al carrer deSardà i Cailà i a l’avinguda delPresident Companys, han per-mès l’ordenació del pas i de l’a-parcament de vehicles en cordóa banda i banda, deixant mésespai per als vianants. L’adjudi-catària de l’actuació ha estatl’empresa COBRA, amb un pres-supost de 220.321,53 €. Pel

que fa a la reposició de pecesdel paviment de la zona de via-nants, se n’encarreguen les bri-gades municipals.

Paral·lelament, les brigades vanaprofitar les obres per restaurar lapèrgola que presideix la façanaprincipal del mercat. Tambés’han instal·lat nous bancs defusta. u

Nova imatge de l’entorndel mercat Central

La construcció d’una illeta hapermès millorar la seguretat dela cruïlla del camí de Tarragonaamb la riera d’Aragó, cruïlla ambun volum de trànsit important.

Quan no hi havia la illeta, tot i noestar permès, alguns conductorsfeien un gir a l’esquerra, unamaniobra perillosa que a mésalenteix el trànsit de vehicles que

volen accedir al centre de la ciu-tat. També cal tenir present queera freqüent trobar vehicles esta-cionats en aquest espai que dis-minuïen la visibilitat dels conduc-tors. Ara, amb la construcció dela illeta, el gir a l’esquerra és moltmés difícil de realitzar. La illetas’ha adequat amb una jardineraque ha millorat la imatge de lacruïlla. u

Cruïlla més segura alcamí de Tarragona


Ciutat oberta

El Mercadal13

A mitjans de desembre, el dia16, es va constituir oficialment elConsorci del Camp i la seva àread’influència al Palau de laDiputació de Tarragona. L’ensterritorial està format per 104institucions: ajuntaments, con-sells comarcals, sindicats, organit-zacions empresarials, agentseconòmics, la Generalitat, laDiputació i la Universitat Rovira iVirgili. La constitució oficial arribaun any i mig després de la sig-natura de l’acord institucional decreació de l’ens el maig del 2001al Palau Bofarull de Reus.

De moment, la presidència delConsorci del Camp és a mans deJosep Mariné, president de laDiputació de Tarragona. Peròaquesta mesura és de caràcterprovisional i a causa de les pro-peres eleccions municipals, ques’han de celebrar el 25 de maig.

Després dels comicis, està pre-vist que la presidència del con-

sorci estigui a mans d’un alcaldedels municipis integrats a l’orga-nisme.

Suma d’esforçosEl consorci és un ens creat ambl’objectiu de sumar esforços, demanera que sigui el mateix terri-tori qui decideixi quines infraes-tructures vol, com ha de créixerel turisme, l’agricultura i la indús-tria, quines polítiques d’ocupaciói d’immigració cal emprendre icom s’han de coordinar les polí-tiques de seguretat pública. Endefinitiva, que les línies dedesenvolupament les marqui laciutadania del Camp i no vinguinimposades des de Madrid o desde Barcelona.

El consorci té la voluntat de fercréixer el territori amb criteris notan sols econòmics, sinó tambésocials, pensant en les personesque viuen i treballen al Camp deTarragona i a la seva àrea d’in-fluència. u

Constitució oficial del Consorci del Camp

12


El Mercadal

Els mercats municipals, el Centrali el del Carrilet, aproven amb unnotable alt. El tracte rebut pelsparadistes i la qualitat dels pro-ductes són els aspectes més benvalorats pels compradors habi-tuals dels mercats, seguits del’estat general de les instal·lacionsi els preus. El mateix estudi ensindica que més d’un 77% delsenquestats compra habitualmentals mercats de Reus.

L’empresa municipal de mercatsi aparcaments, AMERSAM, vaencarregar un informe al gabinetCeres per conèixer de primeramà quina és la valoració i l’úsdels mercats municipals entre laciutadania. L’enquesta es va fer ala tardor a més de 420 famílies ideixa clar el lloc preferent queocupen els mercats a l’hora de

comprar productes i alimentsfrescos, tot i la proliferació desupermercats i grans superfíciescomercials.

Més clients als mercatsSi comparem les dades actualsamb les de fa poc més de tresanys, ens adonem que el nom-bre de clients dels mercats haaugmentat considerablement.Aleshores, menys de la meitatdels enquestats, només un 40%,afirmava comprar sovint als mer-cats, mentre que ara ho fan tresde cada quatre famílies reusen-ques. El perfil més habitual delcomprador que es desplaça almercat és la mestressa de casa.

Aquest augment del nombre declients s’explica per la qualitatdels productes oferts, la varietat i

l’hàbit d’anar a comprar al mer-cat. Altres factors que no estenen tant en compte són la pro-ximitat o el preu dels productes.

El tracte dels paradistesEl tracte rebut dels paradistes repuna nota de 8,4 sobre 10, és adir, gairebé un excel·lent, per partdels compradors enquestats.Aquesta valoració va seguida deprop per la qualitat dels alimentsi els productes, que es qualifi-quen amb un 8. Els clients habi-tuals dels mercats també valorenamb bona nota l’estat general deles instal·lacions i, especifíca-ment, la recent remodelació delMercat del Carrilet.

Pel que fa a la freqüència, nomésun 10% hi realitza la compra dià-ria, mentre que la majoria d’en-

questats diu que hi va un copper setmana, sobretot els diven-dres i els dissabtes. L’estudi indi-ca que les hores de màximaafluència de clients són de08:00 h a 12:00 h del matí.

Productes frescosSi un dels aspectes més benvalorats és la qualitat dels pro-ductes, a l’hora d’omplir la ciste-lla, el peix i el marisc són, en per-centatge, els productes amb mésdemanda, seguits per la carn i,en darrer terme, les fruites i ver-dures. A aquesta dada cal afegir-hi que el 86% dels enquestatscompra sempre a la mateixa pa-rada, de manera que el client delmercat és un comprador fidelque valora més la qualitat i eltracte dels paradistes que el preufinal del producte. u

Tres de cada quatre famíliesreusenques compren als mercats municipals

El 18 de desembre passat es vafer la recepció anual del’Ajuntament a la coordinadoramunicipal de la tercera edat, enquè hi van participar l’alcalde,Lluís Miquel Pérez, i una repre-sentació dels regidors del consis-tori, encapçalats per la regidorade Serveis Socials, JosefinaLozano.

La coordinadora està fomradaper les entitats de la tercera edatde la ciutat i és l’òrgan de partici-pació i l’instrument de comuni-cació entre les associacions degent gran i l’Ajuntament. És un

òrgan consultiu creat per asses-sorar i informar la Regidoria deServeis Socials sobre les qües-tions que afecten directament ala gent gran. La coordinadoraproposa la creació de nous ser-veis i equipaments com a res-posta a les necessitats quedetecten. Les entitats que la inte-gren són: els quatre casals degent gran municipals i els dos dela Generalitat, l’Esplai de la Caixa,les aules d’extensió universitàriaper a gent gran, la llar d’avis SantBernat Calbó, el club de jubilatsSant Jordi i l’associació de jubilatsde Comissions Obreres. u

La veu de la gent grana l’Ajuntament

Clovis Fernando Cassupà és elpresident de l’Organització delsPobles Indígenes Cassupà iSalamais, al Brasil, un poble queha desenvolupat un programainnovador de gestió del territori.El dirigent indígena va explicar elprojecte a l’alcalde de Reus, LluísMiquel Pérez, qui va encoratjar-loa continuar endavanat ambaquesta tasca.

I si parlem de la rebuda a ClovisFernando, hem de fer esmentdel suport que el col·lectiu quelidera ha rebut des de la parrò-quia de Sant Bernat Calbó, al

barri Fortuny. Aquest mes degener, l’església va ser escenarid’un concert en solidaritat ambel poble Cassupà, de l’Amazòniabrasilera. Els fons recaptats per laparròquia es destinaran a laconstrucció d’un ambulatori permillorar les condicions de vidad’aquest poble indígena. Lacol·laboració econòmica es farà através del grup Pont de Soli-daritat.

Podeu posar-vos en contacteamb el poble Cassupà a l’adreçaelectrònica següent:[email protected] u

L’alcalde escolta lesdemandes de l’Amazònia

Acord per la seguretatL’Ajuntament de Reus i la subde-legació del Govern a Tarragonahan arribat a un acord de coordi-nació per millorar les tasques deseguretat al municipi. Segons elconveni signat al desembre perl’alcalde Lluís Miquel Pérez i elsubdelegat Ángel Sagardoy, laGuàrdia Urbana i la Policia Na-cional col·laboraran a partir d’arade forma més estreta: els doscossos de seguretat actuaran con-juntament i s’intercanviaran infor-mació i documentació. D’altra

banda, aquest conveni tambépreveu la creació d’una comissióintegrada per comandamentsdels dos cossos de seguretat perconcretar un pla de formació con-junt.

Aquest acord es va signar just unmes després que Reus es con-vertís en la primera ciutat fora delterritori on s’ha fet el desplegametdels Mossos d’Esquadra que hasignat un conveni de col·laboracióamb la policia catalana. u

L’entrada principal almercat Central

Foto

s: N

iepc

e


Opinió

El Mercadal1514

Opinió

El Mercadal

PSC

Eduard OrtizSegon tinent d’alcaldePortaveu del GM del PSC

Tomàs BarberàPortaveu del GM de CiU

Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PPC

Redefinir laparticipacióciutadana

2003: any d’eleccions

Noves zonescomercials id’oci

Al llarg de tot el períoded’ajuntaments democràtics i,sobretot, des de finals delsanys 80 la participació delsciutadans a la vida pública haestat una preocupació ques’ha fet efectiva mitjançantinstruments bidireccionals.D’una banda els diferentscanals de comunicació id’informació a la ciutadania i,de l’altra, els mecanismesdissenyats per rebre sugge-riments, queixes i demandesque s’han consolidat en elsconsells sectorials, els fòrumsconsultius, la descentralitzacióo la millora de l’atenció al’usuari. Al segle XXI cal uncanvi profund, un compromísde reorientació en l’actitudpolítica dels governants fruitde les necessitats dels ciuta-dans. A més, cal tenir encompte que molts ciutadansno se senten identificats ambels òrgans tradicionals derepresentació i de participació,i que les seves inquietuds sóncada vegada més diferen-ciades i específiques. Aquestespremisses ens porten cap afórmules de participació apartir de la proximitat i lareceptivitat que han de

transformar el govern local enun líder que faciliti iniciatives,tant pròpies com alienes. Lacreació de mecanismes departicipació ens ha de perme-tre un avanç democràtic ambla implicació directa de laciutadania i amb resultats méspositius. Les noves formes departicipació ciutadana plante-gen un canvi estructural,d’hàbits i d’actituds, a partird’un procés d’aprenentatge–amb els polítics alcapdavant– que pressuposaassumir corresponsabilitats.Aquestes fórmules permetentreballar conjuntament polítics,tècnics i ciutadans en un climade col·laboració. I això nomésés possible si dimensionemels valors, els problemes i lespropostes. D’aquí la creaciódels plans comunitaris com aprogrames que utilitzen latransversalitat en un àmbitterritorial concret. Neixen de labase i comporten una cessióde competències decisòriesper part de tots els implicatsen un òrgan rector, formatamb paritat de totes les parts,i obtenir solucions consen-suades per les necessitatsd’un barri determinat. u

El proper 25 de maig estemnovament convocats per elegirels 25 regidors que vetllaranper la bona marxa de la ciutatfins al 2007. Pels que, perraons d’edat, vam haverd’estar molts anys sensepoder votar, les cites electoralstenen l’encant de podercelebrar –i rememorar– unafita aconseguida. Si ambaquest argument no n’hi haprou, facint-ho com un acte derebel·lia utilitzant l’única einaque tenim per escollir elsrepresentants que creiem queho poden fer millor.

Des del grup municipal deConvergència i Unió hemrepetit moltes vegades que, al’Ajuntament de Reus, l’any1999, hi va haver unplantejament erroni al formarun equip de governaparentment fort (PSC-PSOE,ERC i ICV), bandejant la restade regidors a l’ostracisme. Ésla fórmula coneguda –al seglepassat i als inicis de lademocràcia– com el pacted’esquerres o també coml’olivera. Una olivera que, asimilitud de les plantades a lesterres altes, ha resultat borda i

no ha donat fruit. I si no,agafin com a exemple el de laplaça de la Llibertat, unprojecte redactat i aprovat quees van trobar sobre la taulaquan van entrar al’Ajuntament i que, al cap dequatre anys, encara no estàenllestit.

Ningú no sap a hores d’ara,per moltes enquestes que espubliquin, què decidirà la gentde Reus el dia de leseleccions. Hi ha qui creu que,necessàriament, ha quedatben definit qui governa i quiha d’estar a l’oposició.Nosaltres els hi podemassegurar, amb l’experiènciad’aquest mandat, que des del’oposició hem ajudat aresoldre importants problemesmentre des de l’equip degovern es posaven pals a lesrodes a les seves pròpiesresponsabilitats. Amb aquestsplantejaments, uns tancats ala gàbia prepotent, els altres ala gàbia de la impotència,potser es pot administrar–més malament que bé– unaciutat, però segur, segur, qued’aquesta forma no es potgovernar. u

ERCPPC

Empar PontPrimera tinenta d’AlcaldePortaveu del GM d’ERC

Elsbarris parlen

Antoni OliachTercer tinent d’alcaldePortaveu del GM d’ICV

Animals decompanyia,noves mesures

La informació referent a uninforme sobre la viabilitateconòmica de la Fira, torna aobrir un debat que sempres’ha tancat ràpid: lalocalització dels equipamentsque acullen l’activitat firal i larelació d’aquests amb lapossibilitat de dinamitzarcomercialment una part de laperifèria de Reus.

Un estudi de la UniversitatRovira i Virgili de l’any 1998,apostava per diversificar elmodel comercial incorporantnoves implantacions al voltantde la ciutat que disposessind’espais comercials i lúdics ique actuessin com acomplement de l’activitatdesenvolupada al centre. Enaquest context, localitzar lesinstal·lacions firals al costat osimplement integrant-les enalgun d’aquests nous espais,hagués reforçat aquests polsd’activitat econòmica com auna nova centralitat,beneficiant les implantacionscomercials, lúdiques i firalsque allà pogués haver-hi. Estractava, en qualsevol cas, detrencar amb la inèrcia deReus, conservant i potenciant

el magnífic actiu d’un comerçdinàmic i potent integrat alnucli urbà, amb novesimplantacions a la perifèria,generant un sistemacomercial que es reforçaria is’enriquiria mútuament. Unaaposta de futur que vamperdre i que –al marge deconsiderar pertinent o notraslladar la Fira a les aforesde la ciutat– vam deixarpassar l’oportunitat de teniruna zona comercial i d’oci a laperifèria. Reus no haguésperdut mai el seu lideratcomercial al Camp deTarragona, disposant, pelcontrari, d’una formidable idiversificada oferta, on leszones lúdiques haguessinaparegut de forma gairebéimmediata.

Però Reus està perdent ellideratge comercial: nodisposa de zones perifèriquesamb personalitat pròpia queactuïn com a centralitatalternativa i complementària,mentre d’altres ciutats sí quehan tingut un inqüestionableèxit en aquest procés demodernització del sectorcomercial. u

Durant aquests últims anys,l’Ajuntament de Reus habuscat estratègies perquè lacorresponsabilitat sigui unarealitat. Quan parlem decorresponsabilitat parlem delfet que la ciutat es construeixa partir de les decisionspolítiques i, sobretot, de lesdecisions de la ciutadania.Aquest procés deresponsabilitats compartidesimplica que en alguns casoss’hagi de cedir, però sempretenint al cap l’objectiu últim:fer augmentar la qualitat devida de tothom. Per aquestcamí van els plans dedesenvolupament comunitarique s’han dut a terme alsbarris Gaudí i Sant JosepObrer. Tant en un cas com enl’altre, les àrees que depenendirectament dels regidorsd’ERC han sigut d’una grantrascendència per al’esdevenir d’aquests barris.

Pel que fa al barri Gaudí, unade les prioritats que es vanapuntar va ser rehabilitar elsblocs Bofill, unes construccionsque fan singular aquella zona.Aquesta rehabilitació és unatasca lenta, perquè és d’una

gran magnitud i perquè s’hiha volgut implicar tantl’Ajuntament com laGeneralitat per tal que la tannecessària rehabilitació estiguifortament subvencionada. Lamillora de les condicions delbarri, i amb especial interèsles dels espais públics icol·lectius, ja comença, doncs,a prendre forma. Quant albarri Sant Josep Obrer, ésdestacable la dimensió socialdel pla comunitari. En aquestcas, doncs, el paper que estàtenint la Regidoriad’Ensenyament és cabdal perdissenyar el nou barri que elsveïns i les veïnes hanconsiderat més idoni:projectes com el del monitor-despertador –que té com aobjectiu reduir l’absentismeescolar– o el que ha derevaloritzar l’escola RosaSensat com a centre derelació, esdevenen pals depaller per fomentar laconvivència i el civisme.

A ERC volem que aquestaexperiència es repeteixi enaltres barris. De barri en barrianem construint un Reus mésper a tothom. u

L’opinió pública s’ha vistsacsejada en els darrers mesosper diferents notíciesrelacionades amb laconvivència i la cura delsanimals de companyia. La novalegislació sobre animalspotencialment perillosos il’abandonament indiscriminatd’aquests exemplars haplantejat un debat profundentre les personessensibilitzades en aquest àmbit ique garanteixen diàriament unavida digna a aquestesmascotes.

Aquest fenomen positiu deconscienciació sobre el tracteque reben els animals de

companyia té un hàndicapevident: es mantenen les xifresd’abandonament d’animals permanca de consciència d’algunspropietaris que no efectuen unconsum responsable. Enconcret, a la ciutat de Reus esvan abandonar 182 gossos i147 gats l’any 2001. Per aquestmotiu, la capital del Baix Campnecessitava una modernitzacióde les polítiques de recollida irecuperació d’animals perduts ala ciutat, fet que va impulsar laubicació d’aquest servei a unesnoves instal·lacions.

D’aquest forma, lesinstal·lacions actuals tenen lescondicions adequades per

garantir el benestar i lasalubritat de les mascotes, ambun total de 30 gàbies i unasuperfície total de 2650 m2. Elcentre disposa també d’unespai veterinari que rep lesperiòdiques inspeccions deldepartament de Salut Pública. Com a salt qualitatiu del nouespai, destacar la potenciacióactiva de l’adopció d’animalsque es pot efectuar també através de les noves tecnologies ique permet que un animalabandonat o perdut puguitrobar una nova llar en un curtespai de temps.

Paral.lelament a aquest nouequipament, la Regidoria de

Salut Pública ha iniciat, encol·laboració amb el Col.legi deVeterinaris de la demarcació,una campanya informativasobre la necessitat de col.locarel xip a les mascotes. D’aquestaforma es pretén transmetre unmissatge de responsabilitat alpropietari per tal que li demostril’estimació, la cura i la higieneque es mereix. Aquestainiciativa està rebent bonsresultats i representa un esforçimportant per tal de normalitzarel cens d’animals de la ciutat i,d’aquesta manera, garantir elsdrets de tots els ciutadans iciutadanes a una convivènciasalubre i respectuosa amb elsseus veïns. u

ICV

CiU

s‘ha

d’aprendre acompartir la

responsabilitatEduard Ortiz

compartir

responsabilitatper una millor

qualitat devida

EmparPont

noves mesurespel millorarl’atenció als

animals AntoniOliach

Els portaveus dels grups municipals ensofereixen, com cada mes, les seves reflexionssobre l’estat de la ciutat. Unes reflexions que, enaques primer número de l’any, analitzen elmodel de participació posat en pràctica amb elsplans comunitaris, en marxa als barris Gaudí iSant Josep Obrer. També hi ha qui fa balanç delmandat de cara a les eleccions que s’han decelebrar el maig. Per acabar, una reflexió sobreles noves mesures implantades a favor delsanimals de companyia. u

reus està

perdent ellideratgecomercial

LópezMallol

el pacte de

govern, fruitd’un

plantejamenterroniTomàsBarberà


El Mercadal

SiD A

RTW

ORKS

scp


Documents

*Aj. El Mercadal 5a ep. 24 12/2/03 18:05 Página 1 El Mercadal · El Mercadal 4 5 El Mercadal L’exemple del barri Sant Josep Obrer El Consell Rector del Pla Co-munitari del barri