le

hicual PCE PO

CSLi

i B4

-(ee

BlicasteNúm. Revista de Bellcaire d'Empordà Abril

1 1996300

pessetes

ivTnga

ans,

be

I

4ig,mia

ti

Serveis

Serveis 1 telèfons d'interès

AjJUNtaMent ......eoeuoeaeammuniauamunamaamonamonenseronenana 78 81 05RECIOTIA .......uuunneniiamamummmanaiaanenmnansiaaanenmnenensas 78 82 O1Escola Pública El Rajaret..................4........ 78 80 35Local Social ....................0eeereaeaaerioiaia 78 84 91

Farmàcia L..eeeenineiiiiemeniiainananenenininennaniienes 78 84 TN

Consultori mèdic .................4eeu0uauuraosanarmronan 76 50 05

Urgències (l'Escala) .......... 77 O1 41 / 908 Q9 43 33BOMDEIS..........aeueueoaauunaaannmmaiaanmamonanmnanonanmanonanenmnsnan 085

Guàrdia Civil (Torroella) ................eeeueeeaeee 74 83 33

Horaris i telèfons

Consultori mèdic municipal(visites i receptes)

Dilluns, a les 9RP...Dra. Pérez

Dimarts, a les 12 h. ....................DE Dr. Camps

Dimecres, a les 12 h. .........2eusaenianrannnea na Dr. CampsDijous, a les 12 h..........eueeenneannnanananana Dr. Camps

Divendres, a les 9 h....................eeeeee Dra. Sala

Missa

Diumenge, a les 12 P............eooaeeaaaunianmniannaonanannaaes

Festes i tradicions locals

Bandera de Catalunya ............e..uanononarananea Divendres Sant

Marxa Popular del Xino-xano.............. Dilluns de Pasqua

Festa de la Divina Pastora ...............e....e.. Dues setmanes

després de Pasqua

Festa Major .......ememaeiananienanmninnmnmann 29 i 30 d'agost

Dinar de Germanor ............e.eeoeeeieranaeraneena 11 de Setembre

L'Encant de les Ànimes............. Diumenge abans de Nadal

Índex

El SOIODAl,entesAtesaDr ates ceg rermcecens PES Pàg. 3

- Bellcaire: un poble amb

tradició teatral .........o..u..e.aueoneunamaruaraemrararenenene Pàg. 4

- Una estrena CufÒriCa ................eaeaoaou0anaamamneen Pàg. 8

- 18 anys construint tradició ..........m.ooauomoaooaea Pàg. 10

- Entrevista: Joan FOnt .............eeememoieeroraeiees Pàg. 14

- Entrevista: Maria Dolors Masferrer........... Pàg. 16

- Entrevista: Montserrat Bonmatí ................. Pàg. 18

- Al Palau dels Papes d'Avinyó ..................ea Pàg. 19

-El comte ocupa la plaça de la vila reial

EOOCIEEeeceretceaPàg. 21

-Esteve Albert: Una vida dedicada

al foltlore i a la cultura catalana ................. Pàg. 22

-La història que narra

Bandera de Catalunya ........eeenememamorononmnsoaona Pàg. 27

-Document: "L'exemple de

IAEOCUEPàg. 31

Edita: Ajuntament de Bellcaire d'Empordà.

Consell de Redacció: Jaume Aupí, Maria CarmeBarceló, Abel Font, Joan Font, Jaume Hugas,

Francesc Pujol, Eduard Torrent.

Elabora: JJ Comunicació.

Imprimeix: Palahí Arts Gràfiques, S.C.

Dip. legal: J - 442 - 96

servei deQua

Plaça Major, 17, 1aTel. (972) 64 23 10 - Fax (972) 64 10 03

17100 - LA BISBAL D'EMPORDA

Abril 1996

Editorial

N0 es pot pas dir que Bellcaire hagi estat un poble aturat,

inactiu, insensible ambla cultura i les tradicions pròpies. En

són una bona mostra les nombroses activitats que han sorgit

de l'escola i de l'APA (El Rajaret. la Marxa del Xino-xano,

la vetllada popular...), el Grup Teatral, la Festa Major i la

Festa Petita, l'Encantde les Ànimes, el C.F. Bellcaire i, com

no, Bandera de Catalunya, que enguany celebra la seva

majoria d'edat. Compleix el divuitè any d'existència, que

serà precisament el primer sense l'Esteve Albert, l'alma

mater de l'espectacle.

I ara caldrà afegir-hi El Castell, el primer número del

qual teniu ara entre mans, que neix amb la voluntat de ser un

òrgan d'expressió per a tot el poble. Què millor que posar-li

el nom de l'edifici més emblemàtic de Bellcaire2

El Castell neix quan Bandera de Catalunya assoleix la

majoria d'edat i sense el seu pare, VEsteve Albert. I, mentre

Bandera... ja ha corregut molt entre glòries i espines, El

Castell neix amb il.lusió i amb ganes de fer un camí ben llarg,

conscient que hi pot haver dificultats, però sempre amb la

voluntat de fer les coses ben fetes. Bandera... té clar que s'haconvertit en una tradició, però no es pot adormir, perquèsense totes les mans que l'han ajudat a créixer -i amb les que

encara s'hi hauran d'in-corporar per mantenir-la com un

signe d'identitat del poble-, podria caure en l'oblit i perdre el

lloc privilegiat que ocupa en el nostre llegat cultural.

Aquest primer número de El Castell el dediquem ínte-

grament a la germana gran, a Bandera de Catalunya: i també

el fem com a homenatge a qui en fou el creador, l'Esteve

Albert, que malauradament ens va deixar l'hivern passat. En

aquest exemplar trobareu un repàs històric al que ha suposat

l'espectacle per a Bellcaire, amb les jornades més glorioses

i també les hores més baixes. Aquest repàs està farcitd'anècdotes, conflictes, sorpreses i dades que,totes elles, han

ajudat a crear la Bandera de Catalunya que aquest Divendres

Sant podrem tornar a oferir des de la plaça dels Comtes

d'Empúries.

A partir d'aquí, esperem tenir revista per temps, com a

reflex de la inquietud de tot un poble i com a constància de

les activitats que s'hi realitzen. Així podrem completar la

memòria oral, tan rica en aquestes terres.

Ba i Abril 1996

Els inicis

Bellcaire: un poble amb tradició teatral

La mort venia amb taxi, Dis-

tret, però no tant, A Vilagran s'hicala foc, Bala perduda, Terra

Baixa... Són noms que queden ala memòria popular dels bellcai-rencs, com estrenes teatrals ques'havien dut a terme a la sala decan Vilà -cinema, sala de festes,

teatre, cafè...-. Una tradició tea-

tral que té bona part de "culpa"que Bandera de Catalunya naixésprecisament a Bellcaire i en elsanys que ho vafer.

Cap a finals dels seixanta iprincipis dels setanta, el nostrepoble ja comptava amb una colladejoves inquiets, que van aprofi-tar els darrers anys de franquismeper començara obrir-se a un mónfins aleshores massa fosc i tancata tota iniciativa cultural. Bellcai-re va agafar solera teatral. Lesdiferents obres esmentadess'assajaven a les golfeso al garat-ge d'algun dels actors per, final-ment, presentar-les "en societat" ala sala de can Vilà. Una sala pri-vada que, d'altra banda, era proupolivalent per permetre celebrar-hi tot tipus d'actes festius.

Poder escenificar una obra deteatre a l'any suposava, per aque-

lla època, un gran atractiu per aldio a En r j

poble, si bé es va haver de plegar ga Elquanla sala, de propietat particu-lar, va ser posada a la venda.L'ajuntament va desestimar ad-quirir-la i ho va fer una empresa

BANDERACATALUNYA...LA FI DEL COMTAT D'EMPÚRIESqiF

CAR D'EMPORDÀ

Roura Gusó, S.C.

FARRATGES e ADORS o CEREALSC/del Molí. 12

17141 - BELLCAIRE D'EMPORDA

Tel: (972) 7881 31

Abril 1996

DVPerruqueria

LLUiiaiia

UE).c/ Major, s/n, baix

Xa tel. /8 84 23 (

BELLCAIRE D'EMPORDÀ

privada per a finalitats ben llun-yanes de les que havia tingutfins aleshores, a despit de molts

dels que havien vist Casablan-ca, Gilda, Lo que el viento se

llevó...,itantesaltres pel.lículesa la sala de can Vilà.Amb el tancament de la sala

de cinema i de festes, Bellcaire

es quedava sense cap local. Elcinema va de-saparèixer i lesfestes es van haver de fer alcarrer O en magatzems de veinsfins que, gràcies a la prestaciógratuita dels veins, es va poderenllestir l'actual Local Social.No van pas ser poquesles horesque els veins es van passar tre-ballant conjuntament i per or-gull personal, per poder dispo-sar, al més aviat possible, d'unlocal social o sala de festes onpoder-ser reunir per a qualsevoltipus d'activitat.

Els joves, que havien fet saltarles riallades i també algunallàgri-meta amb les seves escenificacio-ns teatrals, van quedar-se sense

lloc per treballar. No va ser mo-tiu, però, perrestar amb els braçosplegats i esperar que vinguessintemps millors. Va ser llavors quanen l'ambient va sorgir una menad'inquietud que va fer plantejarla possibilitat de fer algun mun-tatge de carrer. No era fàcil, per-què no ho havien fet mai i nosabien per on començar.

Fou per aquells anys que enJoan Fonti en Joan Pellicer vansentir anomenar la personad'Esteve Albert. Així, que era

un objectiu trobar aquesta per-sona i proposar-li de dirigir unaobra de teatre a Bellcaire. Capd'ells no intuia el més mínimfins on es podria arribar, ni quèseria el que en podria sortir, nitan sols si algun dia coneixerienaquella persona de la qual ha-Vien sentit a parlar.

Ja s'havia començat a cons-truir el Local Social, quan un

Els inicis

dia en Joan Fonti en Joan Pelli-cer, precisament tornant de la

sala nova, ja pràcticament aca-bada, es van trobar un home

gran, amb americana de vellut iuna bufanda. Unes peces de robaque al llarg dels anys van servirperquè la gent de Bellcaire elpogués identificar totalment.Aquell home, que canviaria lamanera de sentir de tots els be-llcairencs respecte al castell-pa-lau i a la història que hi haviaamagada sota les seves pedrescremadespel sol i la tramuntana

Els assajos dels primers anys van durar mesos...

Carreró d'en Vinyoles,1Tels. 64 0296/64 23 55

Fax: 64 23 55

17100 La Bisbal d'Empordà BELLC ctra.

PERE

POACH

PIJUAI

Fusteria

Ebenisteria

de l'Escala, s/n

tel. 78 84 9O .AIRE D'EMPORDA 5

Us) Abril 1996

Els inicis

dels darrers set segles, no era

cap altre que el mateix EsteveAlbert.

"Bona tarda, sóc Esteve Al-

bert. Em podríeu dir com s'hade fer per entrar al castell2 Hepujat fins allà i m'ho he trobattot tancat."

Aquestes, o unes paraulesmés 0 menys semblants, van serles que van servir de presenta-ció d'Esteve Albert a Bellcaire.

En pocs dies, ja se li haviaproposat de muntar un especta-cle al poblei, tot i que la sala jaestava més o menys acabada,ell

la considerava totalment impro-cedent, "tenint un escenari na-

tural com aquest castell, que ha

viscut els anys més gloriososd'aquestesterres".

Els teatraires de Bellcaire esvan trobar precisament amb lapersona que buscaveni l'Esteveya aconseguir, alhora, trobar una

colla de gent prou engrescadaper seguir-li el fil i posar-li totun poble a la seva disposició.

Ben aviat es va posar mà aD'obra. L'Esteve va ser l'artífexprincipal de tot el que arribariaa ser Bandera de Catalunya, pre-

Les imatges dels primers anys ara ens queden molt llunyanes.

sentada en un principi com Lafidel comtat d'Empúries.

"Aquí farem la història deCatalunya i vindrà gent de totarreu a veure-la. Esteu-ne se-gurs, això serà un èxit", feia

l'Esteve.Des del poble, el nucli que

havia format l'antic grup teatralva pensar que el projecte quesomiava Esteve Albert eraPocasió perfecte per acostar elsveins a un escenari, i fer possi-ble que tot aquell que mai nohavia ni somiat fer d'actor hoveiésfet realitat. A més,el fet es

creia molt interessant per la no-vetat i espectacularitat que re-presentava en aquells anys perun poble petit com Bellcaire.No oblidéssim que l'any 79,

primer any de Bandera..., esvan celebrar les primeres elec-cions municipals de la demo-cràcia reinstaurada (tres candi-datures a Bellcaire), i l'eufòriageneral que regnava al poblefeia que tothom volgués'sortira la foto". Al cap dels anys esveuria que les diferents etapespolítiques del municipi, per béo per mal, marcarien unparal.lelisme amb la breu his-tòria de l'espectacle.La preparació d'una obra de

gran format com Bandera de

Restaurant

CAN PETITGuisats i embotits casolans

c/ del Nord, 2 - tel. 78 84 75BELLCAIRE D'EMPORDÀ

SERVEI GRUATALLER MECÀNIC

JOAN FONT

tel. 78 81 35BELLCAIRE D'EMPORDÀ

- Tel EÚ h . q4 lg

Abril 1996 EllegiuuLl

L'obra s'arribava a escenificar, i tothom hi participava.

Catalun ya" està farcidad'anècdotes de tota mena. Des deles peripècies per trobarles telesper confeccionar el vestuari, pas-sant per la implicació de veins detotes les edats i caràcters, acabant

per la dificultat dels que s'haviend'aprendre un paper més o menysimportant, quan tot el teatre que

havien fet era el vers de Nadalaprès al col.legi.

Començantperla roba,es vanaprofitar les teles que folraven lesparets i el teló de l'escenari delcine-ma de l'Escala, que feia pochavia tancat les seves portes persempre més. Tenyidesi tallades amida, van servir per vestir els

primers soldats del muntatge.Però no n'hi havia prou, i

l'Esteve demanava retalls de tottipus de roba perfer barrets, cap-malls, vestits,... En Joan Fonti en

Joan Pellicer van córrer fins aSant Celoni, on van poder acon-seguir un grapat de sacsderetallsde fàbrica. "Vam escampar totsels retalls de roba sobre una taulade tennis taula al garatge de casai l'Esteve en va començar triar,convertintel retall més insignifi-cant en la peça més preuada d'unvestit", explica en Joan Font.

Nombroses dones del poble hivan afegir el seu gra de sorra, endemostrar els seus dots de cosi-

Els inicis

dores,tot ajudant a confeccionar

capes, capmallsi tot tipus de pe-ces que l'Esteve proposava perals —diferents —papers del'espectacle.

Ambla il.luminació va passarmés o menys el mateix. Ambl'Esteve Albert al davant, perpoder engegar l'obra, es va acon-seguir el material mínimnecessa-ri en una casa d'ocasió a Barcelo-na.

Els assajos van ser un altresacrifici, potser el més important.Almenys durant tres mesos es vaassajar cada dia, per podertenir apunt l'obra per Setmana Santadel 79. L'esforç de tot un poble,impensable a hores d'ara amb lesmúltiples ofertes lúdiquesi cultu-rals que hi ha, quan és tan fàcilquedar-se a casa al davant de latelevisió. S'assajava finsi tot lestardes dels dissabtes i dels diu-menges. Es va arribar al punt quela mainada que hi participava eracapaç derecitar el text de tots elsactes fil per randa: imitaven "elsgrans' i "representaven" Banderade Catalunya després de sortird'escola, fet aquest darrer que esya convertir en una distracció tano més atractiva que cap altre jocde pati de col.legi. m

A.F.

PERRUQUERIA

Montserrat

Cc/ delMolí. 54 tel. 7/8 83 49

BELLCAIRE D'EMPORDÀ

PISCINES - MANTENIMENTSMOBILIARI JARDI

Tel. i Fax: 78 85 aC

Crtra. Torroella Montgrí a l'Escala (al costat gasolinera)17141-Bellcaire d'Empordà

GRANETS MONTGRI,S.L.m8GaPage Ga Oral VePa

amass MarnóRalgaRagaaGalMa

i

peri GL.

$ q-DL

Abril 1996

Primera representació

Una estrena eufòrica

L'estrena de "Bande-

ra de Catalunya" va ser

els dies 19, 20121 d'abril

de 19/09 (dissabte, diu-

menge i dilluns de pas-

qua). Era la culminació

d'un treballquehavia en-

degat mesos enrera

l'Esteve Albert amb la

seva idea quelaplaça del

nostre poble era el marc

idealper recordar la his-

tòria del Comtat

d'Empúries i de la coro-

na catalano-aragonesa

durantl'època medieval.

Ell, ambel guió i la direcció de l'obra, va sembraruna llavorprou difícil de germinarper la complexitatdel muntatge en un poble petit, però sortosamentesva poder portar endavant per un cúmul de circums-tàncies que es van ajuntar:

- L'existència d'un grup teatral, que es va posarde manera incondicional a donar suport a la repre-sentació. També hi va ajudar l'Associació de Paresi Amics, que s'havia creat feia uns cinc anys ambV'objectiu de defensar l'escola del poble i de dinami-tzar la vida cultural i social.

- L'ambient d'eufòria generalquehi haviaa totelpaís, ja que se sortia d'una època fosca i s'esperavaambil.lusió l'arribada de la democràcia a les institu-cionsi larecuperació de l'ensenyament en català, delqual l'escola del poble en fou pioner, i també elredreçament de la identitat cultural i nacional deCatalunya. Precisament, la preparació de Bandera deCatalunya va coincidir amb les primeres eleccionsdemocràtiquesals ajuntamentsdel'Estat, a Bellcairees varen presentartres candidatures que varen donarsuport a la representació.

- Sobretotla voluntat i l'orgull dels bellcairencs,interesssats a demostrarque éremcapaços d'aguantarels assajos durant més de dos mesos a hores intem-pestives, bo i suportantelfred hivernal, i de preparartot el vestuari i l'escenografia en un tempscurt, bo iesmerçant-hi les hores que fossin necessàries.

Cal recordar que, en un principi, l'Esteve Alberthavia triat el nom de Lafi del comtat d'Empúries per

$A

a 1

Els cavalls sempre han estat un dels principals atractius de l'obra.

eL ÉAbril 1996 Eige É

al muntatge i que, méstard,el va canviarper l'actual,més ampul.lós, de Bandera de Catalunya.

Elfestival d'estiuLes representacions van ser un èxit que va sor-

prendre tothom. El marc incomparable de la plaça iel castell-palau es mostraven com a ideals perfer-hialtres actes culturals.

L'Esteve, amb el seu tarannà improvisador i

utòpic, va preparar per aquell mateix estiu un regui-tzell d'activitats que havien d'omplirtotes les nits dela setmana, menysla deldilluns que es guardavacoma descans, des del 23 de juny finsal 31 de juliol.

Certament, aquest darrer era un objectiu massaambiciós, i méssi es té en compte queseli va dir enuna reunió general que era temps de molta feina i quese'l podria ajudar poc.Ell, però, va decidir continuarendavant ambel projecte, del qual s'ha de destacar:

La Cuca de Llum- El festival va començarla nit de la revetlla de Sant

Joan, amb l'escenificació de l'espectacle infantilLaCuca deLlum. El conte constava de quinze quadres,durantels quals personatgesdela nostra petita fauna-interpretats per diversos nens i nenes de Bellcaire-anaven desfilant: garses,grills, formigues, falcons,gripaus, llangardaixos, aranyes, etc., i en el quadrefinal hi havia una grossa cuca de llum que donavanom al conte. L'espectacle fou sonoritzat per laflauta travessera d'en Joan Maria Pareta i la guitarra

,

Primera representació

La malaguanyada escriptora Montse-rat Roig deia de Josiana en un articlepublicat a El Periódico el 17 de juliol:3(...) A unali entra vergonya en escoltarJosiana, vergonya de no saber estar al'altura de la supervivència. De no saberconvertir en paraules la seva ànsia dellibertat. Cal saber-se sentir de la tevaterra, sense complexos. "Calparlar occi-

tà" diuen la veu i els ulls de Josiana. Calparlar-lo. Cal cantar-lo. S'ha de ser d'unaterra i estimar-la fins a la fi. (...)7

Representacions de Bandera de Cata-lunya

Encara que avui dia ens pugui semblarimpossible, Bandera de Catalunya es va

La cantant Josiana,la figura estelar del festival d'estiu, que va fer quatre representar enple mesdejuliol, concreta-

de Rafel Rico, que interpretaren melodies de Ma.Dolors Masferrer sobrelletres de Montserrat Vayre-da i de l'Esteve Albert.

L'espectacle es vatornar a representarel dia 28 dejuny (revetlla de Sant Pere)i el dissabte 30. El mateixestiu també se'n va fer una escenificació al poble dePals.

Josiana, la cantant occitanaL'actuació que va fer parlar més delfestival va

ser, sense cap dubte, la de la cantant occitana Josiana.Tota la premsa de Catalunya se'n va fer especialressò, fins i tot el diari Catalunya-Exprésva fer venirel periodista Llàtzer Moix com a enviat especial.

Josiana va realitzar quatre recitals -dies5, 6, 7i 8de juliol-, bo i presentantel seu darrer disc Cançonsd'Amorde Terra, en el qual defensava que el seupoble, Occitània, tenia dret al reconeixement d'una

cultura i d'una llenguapròpies en un estat tan centra-lista com el francès.

mentel dissabte 14 i el diumenge 15. Toti que només l'havien assajat una sola vegada, larepresentació va servir per palesar que els bellcai-rencs tenien ben apresos els papers de l'obra.

El festival es va haver de suspendre desprésde lesdues representacions de Bandera, ja que l'EsteveAlbert va caure malalt d'esgotament. Enrera queda-ven diversos factors negatius com van ser la mancad'organització -retards de començament, falta depropaganda adient, improvisació de les actuacions,canvis de darrera hora...-, escassa assistència a lamajoria de les actuacions, i nul.la coordinació amb

altres actes de Bellcaire. Va servir, però, per donar

un ressò especial al nom del nostre poble, que sortiasovint als mitjans de comunicació detotel país,finsi tot La Vanguardia va dedicar al festival tota unaplana del suplement dominical amb cinc fotos decolor (diumenge, 29 de juliol de 1979). m

Jaume Hugas.

Carnisseria

Xarcuteria

SANTIc/ del Molí, 7 tel. 78 82 42

BELLCAIRED'EMPORDÀ

EXCAVACIONS

font:.i.Mas Pantaleó tel. 78 81 38

BELLCAIRE D'EMPORDÀ

) Abril 1996

Història de 18 anys

10

18 anys construint tradició

Bandera de Catalunya assoleix aquest 1996 laseva majoria d'edat. Serà el divuitè aniversari del'obra i, precisament, elprimer sense l'Esteve Al-bert. Són una bona colla d'anys a l'esquena, quemarquen un orgull de tots els bellcairencs. No, peraixò, cal oblidar que han estat uns anys amb nom-broses crisis que han fetpatirpel futur de l'obra.Fets a recordar i que, fredament, han estat massa

paral.lels amb les diferents etapes polítiques delmunicipi. Laprimera representaciópràcticament vacoincidir amb l'elecció dels primers ajuntamentsdemocràtics (1979). Laremodelaciódelaplaça, quecanviava substancialment l'escenari naturalper alqual s'havia creat l'obra, es vaproduirjust desprésdels segons comicis municipals (1983). El granesforç que va suposarreferl'obra per adaptar-la al

nou espai escènic va abocara un "anarfenti aguan-tar com es pugui" massa llarg (finals dels 80 -primers dels 90), que es va acabar amb l'entradad'una nova generació en elpatronat, que ha refres-cat l'ambient, ha aportat noves idees, noves ener-

gies iganes de tirar la nostra encara jove tradicióendavant, sobretot en desmarcar-se de les divisions

polítiques que no han fetprecisament massa bé aBandera de Catalunya.

Han estat 18 anys, una majoria d'edat que s'haassolitgràciesalapaciència, multitutd'horesd'iLlusióimpagables, i a l'orgull d'un poble que no ha volgutperdre el quepodria acabar sentla seva tradició. Unatradicióqueencara calanarconsolidantiquenecessital'esforç de tots els veinsper assolir superarles nocesd'argent, d'or o, sí convé, de diamants.

Eufòria, consolidació i de-sencís (1979-1984)

Eufòria és el tret que podriadefinir més bé els inicis de Ban-dera de Catalunya. Tot un poble -O quasi tot- s'implicava en unprojecte que havia ideat EsteveAlbert. Com uns nens amb saba-tes noves, els bellcairencs se'n

sentien ben orgullosos i volienjugar-hi. En els primers anys, cadaedició aportava alguna novetat:nous actes, nous actors, actors

suplents... Concretament,cal des-tacar el primer any com el delnaixement, potser amb uns objec-tius massa ambiciosos, com s'ha

destacat en l'article signat perJaume Hugas, queel segon any esvan rebaixar.

El 1981 podria ser consideratcom el de l'explosió de Banderade Catalunya com un espectaclehistòric realment important: cadaactor principal tenia el seu substi-tut, es renovava el vestuari, espreparava la impressió delllibre,assistien a les actuacionsel direc-tor de Cultura Popular i el cap dePromoció Cultural de la Genera-litat, aixícom diferents parlamen-taris, nombrosos mitjans de co-municació d'àmbit comarcal i

català se'n feien ampli ressò enles seves planes, el nombred'espectadors seguia una líniacreixent, Bandera de Catalunyaes presentava alfestival de teatred'Avinyó en el Dia Mundial deles Mireies (23 maig 1981), i era

qualificada com "espectacle in-ternacional" pel diari aleshoresanomenat Los Sitios.

L'any 1982 el nombred'espectadorsales representacionsde l'obra puja a 1.200. S'assolia elrècord en tota la història del'espectacle. El mateix any es crea-va el patronat com a Òrgan màximorganitzatiu, format en un principiper 17 persones.

Però després dels anysd'eufòria, arriba un cert relaxa-

ment. Bandera de Catalunyaja noera nova, l'assistència de públicanava de baixa,ija hi havia diver-

sitat de criteris: Esteve Albert,

amb el seu caràcter absorbent, no

sempre va ser entès i la gent co-mençava a perdre la il.lusió. El1983, amb una Setmana Santa

marcada pel mal temps,l'assistència de públic va serd'unes 400 persones. Encara,aquell any les cròniques marca-ven una millora escènica, però ja

no hi havia les ganes dels primersanys. Il encarafaltavaelpitjor: laremodelació de l'escenari origi-nal per al qual havia estat pensadaBandera de Catalunya.

"(...) S'està renovant i millo-

rantel vestuari (...), i s'ha ampliat

quasi un cent per cent el nombred'actors, puix que per a cadascundels diferents papers es compta,per primera vegada, amb un su-plent preparat per rellevar-lo sifos necessari. (...) També podeminformar que es troba en fased'impressió el llibre sobre Ban-dera de Catalunya. Tindrà unatrentenadeplanes i constarà d'unasíntesi històrica del Comtatd'Empúries, d'una petita expli-cació del poble i de l'argument,

acompanyat de fotografies de ca-dascun dels 15 quadres." (PUNTDIARI, 27A1U81).En la presente edición se van

a introducir numerosas noveda-des, como la incorporación deldoble de actores que hasta ahoraintervenían en la representaciónyla edición de un libro explicati-vo del acto y su significado". (LOSSITIOS, S/AV/81).

Ojalà que se conserven siem-pre en el futuro, como una res-

,

vl,A a

Abril 1996 es.

puesta clara a quienes parecemolestarles la persistencia denuestra lengua y nuestra histo-rial" (EL CORREO CATALAN,18 abril 1981).Ara m'he adonat de la rique-

sa popular que hi ha en els nostrespobles. I no solament podem par-lar d'aquelles tradicions històri-ques, que s'han de mantenir gai-rebé pot semblar per força, comés la processó de Verges. El queresulta més curiós i confortant ésveure comvansorgintnovesideesi iniciatives, que també a poc apoc van arrelant". (Pep Collell,Plaça Major, PUNT DIARI, 21abril 1981).

"Si Esteve Albert hagués vin-gut al món en unaaltra època i enunes altres circumstàncies, hau-

ria estat un bard capaç de bastirsobre unes bases sòlides la cons-ciència nacional de tot un poble. I

és segur que si de l'Edat Mitjanafins avui ens han arribat especta-cles populars com els que suaraesmentàvem, és perquè homescom Esteve Albert, tossuts i

il.luminats, els van concebre o,

en un moment de defallençacol.lectiva, van saber revifar-los.

(..)A Bandera de Catalunya,

tenint per decorat de fonsl'espectacular castell de la vila, hi

participa de fet tot el poble. Elque impressiona de Bandera deCatalunya no són ni els versoscontundents d'Esteve Albert, ni

el descabdellament una mica ro-cambolesc d'algunsepisodis:allòque impressionaésuna autentici-tat més profunda que corre persota de les paraules i les evoca-cions. A Bellcaire d'Empordà hiha unes pedres que són història ihi ha uns homes que han viscut allur ombra generació rera genera-

Un dels pirates, en les primeres representacions.

Història de 18 anys

ció. En el rostre d'aquests pa-gesos que no parlen, però quetravessen l'escena amb l'eina delcamp a l'espatlla, hi ha una veri-tat que cap tramoia teatral no fóracapaç de desvirtuar.

(...)A la plaça Major de Bell-caire d'Empordà l'acció dramàti-ca coincideix en un mateix espaiamb el documenthistòric, la fic-ció es dilueix en el subsòl d'unarealitat que la beu àvidament.L'ambivalència dels elementsdóna a Bandera de Catalunya unaentitat molt sòlida. Esperem idesitgem que la nova llavor que elbard ha sembratal solc arreli i esconverteixi en unaaltra d'aquestesmanifestacionscol.lectives capa-ces de travessar els anys com unnou signe de la nostra identitat."(XavierFàbregas, SERRAD'OR,

juny 1981).

Trencament de Vescenarii

escissió del patronat(1984-1987/89)

Unes quatre-centes persones(la tercera part de l'any passat)han presenciat enguany el mun-tatge teatral històric, ideati diri-git per l'Esteve Albert, Banderade Catalunya o La fi del comtatd'Empúries, que s'ha representata la plaça del Castell-Palau delsComtes d'Empúries els proppas-sats Divendres Sant, i Dissabte i

Diumenge de Pasqua" (PUNTDIARI, 7AV/83).

Aquesteral'encapçalament dela crònica que resumia les actua-cions de l'any 83, possiblementelprincipi de la crisi que afectariaels anys que vindrien. Uns anysen els quals les nombroses difi-cultats van provocar que Banderade Catalunya estés a punt de des-aparèixer.

Juny 1983. El primer ple delnou ajuntament acabava amb gran

,

niusLa R Renlieas

ll

Història de 18 anys

14

polèmica quan l'oposició (UPM)demanava la dimissió del'alcaldessaperles obresderehabi-litació de l'entorn del castell, que

considerava il.legals per no haver-les posat a exposició pública.

La polèmica estava llançada.Les obres van tirar endavanti lesdues escales de la façana del cas-tell eren substituides peruna ram-pa que salvava el fossat que esconstruia tot l'entorn de l'edifici,

per ressaltar-hi precisament laseva majestuositat. Elprojecte ha-via estat redactat per l'equip detreball de l'arquitecte Arcadi Plai el pressupost de l'obra va ser de22 milions de pessetes. Això pro-vocava que l'escenari original del'obra quedés totalment modifi-cat i que diferents sectors del po-ble s'indignessin, per afegir en-cara mésllenya alfoc, perSi no hihavia prou dificultats per tirarl'obra endavant.

L'any 84 es va representar perprimera vegada Bandera de Cata-lunya a la plaça remodelada, peròel 85 ja es va dur atermeeltrasllatde les dates a Pasquetes (25 i 26de maig), amb l'argument que eltemps de la Setmana Santa pro-vocava el descens de públic. El86 i 87 es van mantenir duesrepresentacions durant el mes demaig (dies 16 i 17, l'any 86, i 23i 24, el 87).

"Hem perdutla plaça deBellcaire"

"Sr. director:

Qui ho havia de diri El diumengedia 8 de maig, a la tarda, després d'havervotat, estàvem contemplant l'últim partitde futbol que la mainada jugava a la plaçade Bellcaire d'Empordà,fa uns tres anysbatejada amb el nom "dels comtesd'Empúries".

Vaig aconsellar algunes persones, quesortien també de votar, que se la miressinper última vegadai no sabien què els voliadir o ho feien veure. Una setmana es vapoder ajornar la seva destrucció, peròV'esclatant victòria de la llista de Conver-gència i Unió feia que l'endemà,dilluns,dia 9 de maig, a les 8 del matí la màquinacomencés la seva feina destructora.

La llista Unió i Progrés havia fet elpossible per salvar-la, la plaça.

Hi hadretdetirar endavant un projectesense abans consultar els afectats2

Es pot guardar al calaix un projecte,quan aquest ha de posar-se a exposiciópública2

Quantes placesfloriran als Paisos Cata-lans arran dels resultats electorals del 8 demaigt Nosaltres, en canvi, l'hem perduda.

Quan es passi l'enlluernament de lespedres del Castell s'adonaran del disbaratque han fet. La plaça havia esdevingut unlloc de reunió molt important, i al llarg del'any era escenari de tota mena de manifes-tacions: artístiques, culturals, recreatives,

cíviques..., la continuitat d'algunes d'ellesla veig problemàtica.

D'aquí a quatre anys, a les propereseleccions municipals, donaré el meu vota quiem prometi una plaça, però amb arbres".(Josep Ma. Fonti Teixidor, PUNT DIARI,

26/V/83)

Crisi profunda: cal continuar(1987/89-1993)

Després de tres anys de repre-sentacions buscant el bon tempsdel mes de maig, aprincipid'estiu,però abansdel'inici de la tempo-radaestrictament estiuenca, es van

recuperar les representacions deSetmana Santa, en veure que el

mal temps no era la causa de lapoca assistència. Era l'any 1988quan es tornava a escenificarBan-dera de Catalunya, el divendresi

el dissabte de la Setmana Santa.Va ser el darrer any que es van ferdues representacions. A partird'aleshores, es va establir el Di-

vendres Sant com a únic diad'escenificació de l'espectacle.

Era potser l'època més dura ide "vaques més magres" per a lacontinuitat de l'espectacle i de laincipient tradició. No recordemla data exacta, però era per aque-lls anys quan es va produir untrencament en el patronat, quedeixava Bandera de Catalunyapenjada d'un fil. Les dues postu-res enfrontades eren, d'una ban-

da, continuar de la manera quefos, i, de l'altra, la de plegar amb

la cara ben alta davant la incapa-citat de mantenir el nivell assoliten anys anteriors i d'engrescar nitan sols el mateixnombre d'actorsper oferir un espectacle cada diauna mica millor.

INSTAL.LACIONSiELECTRODOMESTICS

(A) ALSINAGARATGE SPORT

Taller Mecànic

GERMANS HERÈDIAs.a.c/ EsteveBaguer, 8

tel. /881 58 .BELLCAIRE D'EMPORDA BELLCAIRE D'EMPORDÀ

ts

TesRE AE

Abril 1996 ts

Un pirata assalta el castell

D'alguna manera s'imposavala postura del "continuar de la.manera que sigui", no sense po-ques discrepànciesi picabaralles.I Bandera de Catalunya es feiapresent, més per inèrcia que pervoluntat pròpia del conjunt delsque hi participaven, cada Diven-dres Sant a la plaça dels Comtesd'Empúries.

Potser perquè ningú no va serprou valent per dir un "Ja n'hi haprouldefinitiu -valoració d'altrabanda molt personal-, l'obra es

va anar fent, cosa que, mirat

des delpresent,pot haver estatuna sort per a Bellcaire. Siguicom sigui, Bandera de Cata-lunya ha arribat a complir laseva majoria d'edat, precisa-ment l'any que ha desaparegutel seu pare, l'Esteve Albert.

Bandera, ja és tradició2(1994-1996)

El darrer capítol dela històriade Bandera de Catalunya co-mençariaapartirde l'any 1993.Va ser quan, amb un nivelld'inèrcia que no aportava resde nou, sinó que es limitava amantenir l'obra en peu, una

nova generació va entrar en elgrup organitzador, el patronat.El ritme de funcionament del'obra s'havia estancat. Calien

noves energies i noves idees perfer un tomb a Bandera de Cata-lunya assolir, d'una vegadai pertotes, la seva consolidació com a

tradició del poble de Bellcaired'Empordà.No era fàcil, ja que el mateix

any, Ma. Dolors Masferrer haviadeixat definitivamentel cant, in-

cloent-hi Bandera de Catalunya,quan ella havia estat "la veu" de lamajoria de balades i cançons detrobadors que apareixen a l'obrades del primer any.

Història de 18 anys

En els darrers tres anys s'hanproduitfets prou significatius: in-corporació de joves del poble enpapers cada cop més importants,si bé encara a un nivell insatisfac-tori, renovació del vestuari dels

croats: racionalització dels assajos

i el vestuari en general, redacciód'uns estatuts per legalitzar defi-nitivament el patronat, que fins

ara no tenia cap reconeixementjurídic, ...

En definitiva, el que s'ha pro-duit en els darrers anys, i quehauria de completar-se en els pro-pers, és un canvi generacional enel comandamenti coordinació del'espectacle,per deixar enrera lesdisputes personals, polítiques odel tipus que sigui, que massamalhan fet a una tradició quetots elsbellcairencs s'haurien de sentircom a pròpia.

Qui sap si els objectius seranmassa ambiciosos. De tota mane-ra, ningú no diu que, en cas que noho siguin, d'aquí a vint-i-cinc,cinquanta o cent anys ens torna-

ríem a retrobar i podríem fer ba-lanç de la tradició que ha esdevin-gut Bandera de Catalunya. Unatradició que, de ben segur, es guar-darà com el tresor més preuat enel racó més personal del cor decadascun dels bellcairencs. m

A.F.

OIL

SUPERMERCÇAT

c/ Major 37 tel. 76 50 23

BELLCAIRE D'EMPORDÀ

BAR ESPORTIUMenjars casolans

Entrepans freds i calentsTapes variades

c/. Esteve Baguer, 2 tel. 78 84 70BELLCAIRE D'EMPORDÀ

LEL mi

EB Abril 1996

16

Entrevista

14

Joan Font

"El rei En Jaume'

En Joan "mecànic" ha estat "el rei En Jaume" des de la primera representació de Banderade Catalunya, l'any 1979. Va ser un dels principals impulsors del muntatge i, segurament, elque ha tingut més paciència amb l'Esteve Albert, al qual, en una ocasió va vestir amb la sevapròpia americana, pantalons, corbata i... sabates. Creu que el futur de Bandera està a les mansdels joves, sempre que tinguin el suport dels grans i que es trobi un al.licient suficientmentatractiu per no mantenir la tradició només 'perquè no es digui que hem plegat.

-Quèés per aJoan Font Bandera de Catalunya, fanda penjadaal coll. D'altra banda, va ser capaçi què representa per al poble de Bellcaire de moureels fils necessaris per portar Bandera ad'Empordà Avinyó,al palau dels papes,i la vigília trucar a la

Marta Ferrusola, com si truqués a un amic íntim,

perquè vingués.

A Bellcaire tenim un castell que és tot unmonument, escenari de fets claus de la història

medieval d'aquestesterres i que nosaltres vam

descobrir gràcies a la figura d'Esteve Albert iBandera de Catalunya. Quan vam començar,l'Esteve em va dir quejo seria el rei JaumeI elConqueridor. A col.legi ens havien ensenyatos reyescatólicos", però del rei En

Jaume ben poca cosa en sabíem,

com tampocno sabíem gaire resde la història de Catalunya. Elsveins de Bellcaire s'han desentir orgullosos de poder en-senyar al públic la històriad'aquella època des d'un es-cenarioriginal.

-Bandera de Catalunya és una tradició esta-blerta a Bellcaire2

h Ara com ara, es pot considerar prouarrelada,tot i que queden moltes cosesper polir i no espot badar. Per exemple,faltaria una persona

capaç de liderar tot el muntatge. Amb

vista a la continuitat deBan-dera sempre farà falta quiestiri el carro. També ésbàsic que es formi un pa-tronatlegalment constituit,i no potser que tot el temaorganitzatiu es porti en-

i tre pocsi sense captipus

i de subvenció. En aquestpaís només hi ha di-ners per a segons què.

1

-Què representa per a tul'Esteve Albert2

En primerlloc, l'Esteveés el pare de Bandera deCatalunya, i li devem queara estiguem parlant d'unatradició. Era un geni i, com

-Què faràs quan nopuguis fer el teu pa-per de rei Jaume I el

a tal, no va ser entès per Conqueridor2

molta gent. Encara no sé Estic segur que sor-ben bé com va arribar a tirà alguna personaBellcaire. Era un home prou capacitada per

fer el meu paper,no crec que hihagi cap proble-ma. Estic moltorgullósd'haver pogutfer-lo duranttots

aquests anys i crec

senzillíssim, ambuns co-

neixements extraordi-

naris de la història de

Catalunya. Necessita-va ben poca cosa perviure i sempre el

vam veure amb la

seva americana de vellut amb la

b u-a en ss

PT : ru Pi

sc

DatesGES CAes Vai meP-,

-

gel 3

Febrer 1996 EE)

EntrevistaJoan Font

tots els actors principals hauriende tenir un substitut. D'altra ban-da, encara que quanel rei En Jau-

me podria haver vingut a Bellcai-re representa que ja és vell, a micada cop m'és mésfeixuc arribar

a dalt del cavall i no puc fer comaquells anys que el cavall entravaa la plaça saltant. Em sento gran isi algú volguésferel paperde rei,jo aniria a girar el riu O a cridarenmig del poble.

-Abans hi havia més ganes per

participar a l'obra com actor2De bon principi, es va produir

una gran eufòria, que podria serprovocada per la mateixa èpocaquees vivia. Eren els primers anys

de democràcia, es preparaven les primeres elec-cions municipals, tothom volia sortir a la foto.

Però tot mereix un sacrifici i la gent no vol estarlligada. No es podrà dir que Bandera està total-ment consolidadasi la gent no s'hi esforçava unamica més. A veure, si jo he fet de reitots els anys,

per quèelsaltres no podenfer el mateix ambel seupaper2 A Bandera hi halloc per a tothom,i fóra boque mai no plegués ningú. Si no serveixes per a unpaper, segur quetindràs lloc en un altre.

-Com veusel futur de Bandera de Catalunya2El futur està en mans dels joves, sempre i quan

comptin amb el suport dels grans. Ara com ara,s'hauria de trobar un al.licient prou important permotivar els que hi treballen. Fer-ho per fer-ho,

només perquè no diguin que s'ha plegat, és molt

En Joan Font, bastant més jove que ara.

dolent. Continuar per no plegar, sense ganes demillorar cada any alguna cosa, ésel pitjor que espot fer. Tambéés segur que si mai es deixava de ferBandera, no es tornarà a fer mai més. Pertant, la

feina principal és de trobar aquest al.licient per-què,si cal, arribi a ser centenària.

Als primers anys, l'al.licient era fer teatre ambsectors del poble que es volien obrir al poble,alhora que els beneficis es destinaven al LocalSocial. En els anys posteriors es va anar produintun treball de millora de l'obra. I, després d'unsanys de baixa constant, sembla que hi ha un grupde joves que tenen idees de futur,tot i que encaracal trobar l'al.licient comú per a tots els que hi

participen. m

A. F.

CELLER CAN TALLA

LL Hustaldel Caçador

Per reserves:Teli(972) 78 8419VINSiLICORS PR ger

BELLCAIRE D'EMPORDÀ SOBRESTANY 15

tr 3

È . acES ç

Eb BA) Febrer 1996

Entrevista

16

M.D. Masferrer

La melodia de Bandera de Catalunya

Maria Dolors Masferrer va arribar a Bellcaire amb l'Esteve Albert. Ella va escriure la

melodia de les balades que es canten a l'obra, malgrat que no se'n considera l'autora. Va posar

la seva veu en totes les representacions que es van fer des de l'origen de Bandera fins a l'any

1993. Ella havia passatper l'Institut del Teatre i volia fer teatre. Per això 'va pujar al carro"

de Bandera de la mà de l'Esteve, quelipresentava un projecte extraordinari. "Com tots///" diu

ella, malgrat que després els grans projectes acabessin sent realitats ben diferents.

-Com coneixes l'Esteve i com Bandera de Cata-

lunya2

Cap als anys 74-75, jo vaig estar un temps a

l'Institut del Teatre de Barcelonai voliaferteatre.Buscava coses per fer i es va presentar un homegran que buscava gent per fer sopars medievals a

Castelldefels. Allà vaig cantar per primer cop elTanm abelísde Berenguer de Palol. Uns anys méstard, va sorgir el projecte de Bandera de Catalun-

Febrer 1996 psSauÉ

ya, que volia muntar a Bellcaire. L'Esteve plante-

javaun projecte fenomenal -com tots els que emvapresentar méstard-, i m'hi vaig afegir. Aleshores,

jo vivia a Empuriabravaiell a Castelló d'Empúries.Com quejo el que volia era fer teatre, vaig creurequeallò era un bon camíper fer el que m'agradava,

tot i que cantés.

-Com va ser la creació de les melodies de Ban-dera de Catalunya

Quan em va presentar el projecte de Banderaem va continuar proposant de cantar medieval.Havíem de compondre una sèrie de melodies. Enshi vamposar sense ser professionals. Gravàvem el

que ens semblava que podria quedar bé. Ho escol-tàvem,i ho taral.lejàvem totes les vegades que feia

falta. L'Esteve deia: "Fantàstica, molt bonal", i Si

no n'era a la primera, sempre acabava essent

"fantàstica". No em sento compositora de lesmelodies. Igual que ho vaig ferjo, ho podria haverfet un altre amb l'Esteve Albert al costat.

-Qui és per a tu DEsteve Albert2

Nosési és un geni o no. Com a homedeteatrede carrer tenia idees molt bones, genials, però a

l'hora de fer-les realitat era ben diferent. Era una

personafantàstica, si bé tenia un caràcterdifícil al'hora de treballar un projecte en comú. Però com

que tenia idees tan bones, se li deixava passar.

Quan algú discrepava, era quan sorgienels proble-mes. Potser, precisament, era perquè tenia lesidees tan clares.

-Què en penses de l'evolució que ha seguit

Bandera de Catalunya en aquests divuit anys2Jo m'hi vaig animar molt quan vaig veure la

gran il.lusió de tot un poble per un projecte comú.L'ambient de molta gentil.lusionada sense mit-jans, que de res en fan tot una obra, ho era tot. No

,

EntrevistaM.D. Masferrer

n'esperava cap producte professional, però hi

notava una cosa per sobre, la il.lusió. Més, en

segon lloc, el poder explicar la història del poble

i el seu entorn en un escenari original.

En un principi em trobava una mica intrusa.Quèhi havia de fer jo cantant a Bellcaire, quan hihavia gent que ho feia molt bé2 Al principi,

cantaven altres persones, tot i que més tard van

anar plegant. A part d'això,jo no he viscutelsalts

i baixos que hagin pogutsorgir entre els actors, nom'han afectat. Jo semprehe intentat actuarigual.

-T'ha marcat Bandera de Catalunya2

Tot i que abans de Bellcaire havia cantat aCastelldefels, va ser aquí on ens vam trobar amb

en Ramon Manent, que ja coneixia anteriorment.El mateix Esteve ens animava a cantar cants detrobadors. Ambell vam trobar en Xavier Balleste-

rOS, i vam muntar el grup Bitayna, amb el qualtocàvem bàsicament cançons medievals que ensproporcionava l'Esteve Albert.

-El 1993, quan vas deixar Pobra, també vasdeixar de cantaren tots els àmbits. Et sap greu,

ara2Ho vaig fer perquè creia que no hofeia prou bé.

Sempre vaig patir massa pel que podia sortir. Entot cas, em sap greu pel que era el muntatgeteatral,artístic i per la cosa bohèmia d'anar d'aquí capallà. De tota manera, penso que ho havia defer.

-Vas creure mai que Bandera... duraria tants

anys2Bandera de Catalunya, sí. Feia poc que co-

neixia l'Esteve Alberti me'l creia més. Llavors tot

era fantàstic per ell. I encara ho vaig creure més,

veient la il.lusió de la gent del poble. Més enda-

vant, amb altres muntatges, vaig dubtar més de la

continuitat d'alguns espectacles de l'Esteve.

-Quin record et quedarà de Bandera de Cata-lunya2

La mevail.lusió inicial era fer teatre. No n'hefet, però Bandera, tot i que no era ben bé actuar,ja

que hi cantava, ha estat el treball que s'hi ha

acostat més. ms

Ma. Dolors Masferrer, cantant el naixement delrei.

Foto cedida per EL PUNT.

OBRES i RESTAURACIONS

CUSTALS, s.l.ctra. de l'Escala, s/n

tel. 78 81 62 fax 78 83 9/

BELLCAIRE D'EMPORDÀ R

) Febrer 1996

GL ,g

nul

Queviures

TABACSPepita Bahí Gatius

c/ del Molí, 16 - tel. 78 81 30

BELLCAIRE D'EMPORDÀ

7

Entrevista

18

Montserrat Bonmatí"No podíem deixar caure l'obra "

Va ser escollida alcaldessa en lesprimeres eleccions municipals de la democràcia, justament

el primer any que es representava Bandera de Catalunya. No es considera persona de teatre,

però en les èpoques més magres es va posar al capdavant del muntatge. Creu que va ser més

negativa, per al futur de l'obra, l'actitud d'Esteve Albert en la direcció, que no pas la reforma

de la plaça. Assegura que, en els anys més difícils, "es va haver d'aguantar l'obra fos com fos,

no lapodíemperdre', i que, sino hagués estatpelsjoves del Grup TCatral, seguramentnohagués

continuat al capdavant del patronat.

-Quin paper ha jugat Montserrat Bonmatí aBandera de Catalunya al llarg dels seus divuitanys d'història2

Jo i el meu equip vam entrar a l'ajuntamentelmateix any que Esteve Albert va engrescar la

població a crear Bandera de Catalunya. Era unaèpoca d'efervescència política i hi havia moltesganes de fer coses. Jo mai no m'he considerat unapersona de teatre, però la meva obligació com

alcaldessa era de potenciar aquests actes. Des del'ajuntament, l'objectiu bàsic era conservar Ban-dera de Catalunya com fos, per la importància quesuposava mantenir una tradició sobre la història

del poble i el comtat d'Empúries, una història quefa conèixerel poble arreu. L'obra no hagués duratmolt després del trencament del patronat cap al'any 87, si no hagués estat pels pocs que van

aguantar i jo al capdavant seu. No em sap cap greuhaver-m'hi posatal davant. Ja, cap alfinal, l'obrase n'hagués anat en orris de no haverestat pelsjoves del Grup Teatral.

-Com va influir la reforma dela plaça en aquestdesencís general2

No crec que fos el canvi a la plaça el quedesanimés la gent. Els veins de Bellcaire hi vanposar molt d'esforç per reformar els actes i poder

tirar endavant com fos. Hi van ajudarmolt més queel mateix Esteve Albert, que sempre va posar

moltes pegues a la reforma. Personalment, crecque no va ser el temps mésdifícil.

- I Vescissió del Patronat2

Això va fer molt més mal. Vam quedar molt

pocs i em vaig veure sola, ambtotel pes a sobre.Considero que vam quedar dinsel patronat els querealment ens estimàvem l'obra, a mésdels que s'hivan afegir. Els anys posteriors van ser molt durs,sobretot perquè calia insistir a la gent, i costavamolt trobar actors.

Febrer 1996

M. Bonmatí canta amb Pepita Fàbregas.

-Considera que Bandera de Catalunya ha estat

molt lligada amb la política municipalEn alguna època potser sí, però no massa.

Sempre hi ha hagut gent que plegava per política,però en els primers anys no afectava tant com més

tard. Cal dir també que en altres èpoques Banderade Catalunya es va aguantar perquè hi era jo alcapdavant, amb l'equip esmentat.

-Què ha estat el que ha fet més mal a Banderade Catalunya

Diferents factors: la crisi econòmica, quan

l'assistència de públic va baixar molt: el mínim

suport delesinstitucions: un altre fet important,va

ser l'actitud de l'Esteve Albert director, que mo-

lestava molts veins, també cal destacar que elpatronat no funcionava:i, finalment,el fet de voler

canviar les dates de les representacions, i el fet de

fer-ne tres durantels primers anys, pel cansamentque ocasionavaals actors, a més del poc públic que

hi assistia. Realment, la consolidació ha arribat

quan s'ha mantingut el Divendres Sant com a diafix i únic. m

A.F.

Bandera a Avinyó

Al Palau dels Papes d'Avinyó

Le samedi 23 mai, à 21h45,

sur le parvis du Palais des Papes,après un accueil par les groupeslocaux "LouRiban deProuvenço"et "L'Académieprovençale et desCotes du Rhone'",la troupe cata-Jane "Grup de Bellecaired'Empordà" donnerà un specta-cle gratuit de théatre médieval.

Les avignonais sont invités àse rendre nombreux sur la placedu Palais o ils trouveront deschaises". (VAUCLUSEMATIN,

23/V/81).Aquesta era la nota publicada

en un periòdic del sud de Françael dia que Bandera de Catalunyaes Va representar per primer copfora de la plaça dels Comtesd'Empúries. Aquesta breucita deldia de l'actuació es completavaamb unaaltra publicadael dillunsposterior:Le soir surle parvis du palais

des Papes, le groupe A de Bell-caire d'Empordà a donnéun spec-tacle gratuit de théatre médiévalBandera de Catalunya i Provençad'Estève Albert. C'est un specta-cle historique du XIIIè siècle quiévoque les relations qui existententre les Catalans et les Pro-vençaux.

Parmi les interprètes citonsJean Font (Jacques ler le Con-quérant), Joseph Costals (le pape

Foto de l'època que es va actuar a Avinyó.

Benoit XII), Mme Corine Bance-

lo (Nerthe), Louis Pellicer (le

chatelain), François Pujol(le pé-lerin), Mme D. Masferrer (unepélerine).

Une reconstitution historiquequi a trouvé un cadre unique etqui fut bien interprétée (malhe-reusement) en catalan." (VAU-

CLUSE MATIN,25/V/81).Segons aquesta crònica, no

sembla pasqueelscrítics del'altrabandadel Pirineu acollissin mas-sa de bon grat un text en català,tot

i que la iniciativa era organitzadapel Cercle d'Agermanament Ca-talano-Occità amb motiu del DiaMundial de les Mireies.

La trobada era vista com unajornada de reivindicació de lanació occitana i el fet de presen-tar-se com el Dia Mundial de lesMireies venia donat pel poemaMireiade Frederic Mistral. Aquestautor represental'aportació màxi-ma de les lletres provençals alRomanticismei el poema esmen-tat va ser un himne a la Provença,un testimoniatge d'amora la terrai a la gent, i un desig de ferrenéixer una llengua i un senti-ment de nacionalitat que, malau-radament, no arribarien a fer-se

realitat.L'argument, que destaca per

la seva simplicitat, serveix en rea-

,

Ap. 235 - Tel. 77 19 57 - 17130 - L'ESCALA

GS ÒPTICA L'ESCALA

Ulleres graduades i de solLents de contacteAudiòfonsAccessoris òptics

Ap. 235 - Tel. 77 19 57 - 17130 - L'ESCALA

log

bull Abril 1996

19

Bandera a Avinyó

20

Els pagesos se'n van a girar el riu des de la plaça de Bellcaire.

litat per fer la descripció de laProvença,de totes les seves co-marques,viles i ciutats, com tam-

bé deles sevestradicionshistòri-ques i llegendàries", en deia la

premsa de l'època.L'expedició de bellcairencs a

Avinyó va estar formada per 67persones,entre actors i acompan-

yants, que van ser rebuts perl'ajuntament de la vila occitana.La nit del dissabte 23 de maig de1981 es van escenificar deu qua-dres, just al davant de la façanadel palau dels papes, incloent-hil'estrena d'un de nou, que EsteveAlbert va escriure especialmentper a l'ocasió i que va interpretar

en Josep Custals en el paper dePapa Benet XIII.

La sortida era una altra delsgrans projectes que l'Esteve Al-bert havia presentat en els pri-mers anys de l'espectacle -era eltercer any de vida de Bandera deCatalunya-, i els bellcairencs s'hi

van afegir amb més o menysil.lusió. "En el decurs d'una re-unió celebrada la setmana pro-ppassada, després de moltdebatre's, un bon grup d'actorsacordà anar-hi i quedà en estudila manera de fer-ho (cotxesparti-culars o autocars)", en deia la

premsad'aquell any (PUNTDIA-RI, 5/V/96).

EnJoan Fontrecorda que, pocs

dies abans d'anar a representaruna part del'obra a la vila occita-na, l'Esteve Albert, des del ma-

teix despatx del taller, va trucar ala Marta Ferrusola per convidar-la a assistir al Dia Mundial de lesMireies ambla seva filla que por-ta aquest nom. L'Esteve era ca-paç d'això i molt més.

Una altra anècdota és la de larebudaa l'ajuntament d'Avinyó.Allà es va fer l'acte protocolarid'agermanament entre els cata-lans i els occitans. Un acte debastant mal seguir pels bellcai-rencs, ja que es va celebrar tot enfrancès, fet que va provocar quemolts dels expedicionaris no sa-bessin ben bé què hi feien allà.

Al vespre va venir l'actuacióen un espai solemne com el Palaudels Papes. La plaça, d'unes di-mensions considerables, estava

plena de cadires. I, a l'hora de

començar, hi havia una ben acce-ptable assistència de públic, queva anar abandonant els seusseients, a mida que avançaval'actuació. En definitiva, Un gran

projecte i una ocasió única, queVa passar bastant desapercebuda,

malgrat que ara es pot dir que benpocs espectacles poden presumird'haver estat a Avinyó. m

A.F.

CONSTRUCCIONS

Carrer del Molí, 54

Tels. 972-78 81 11 i 908-43 37 59

Fax. 972-7881 11

XAVI INVERSIONS, S. L.

17141 BELLCAIRE D'EMPORDÀ

JOAQUIM PUIG GIBERT

Ctra. l'Escala, hm. 2,9

Tel. (972) /8 81 47

17141 BELLCAIRE Abril 1996

Bandera a Torroella de Montgrí

El comte ocupa la plaça de la vila reial de Torroella

(relaCastell del Montàrí

RL'any 94, el comtat

d'Empúriesi la vila reial de To-rroella van tornar a signar lespaus. Havien passatset segles desqueel rei va ordenar la construc-ció del castell del Montgrí, ha-vien passat moltes generacions.IBandera de Catalunya va ser pre-sent a la commemoració del setècentenari de la construcció delcastell del Montgrí, una obra tanemblemàtica com valuosa.

Entre el 21 de maig i el 5 dejuny d'aquell any es va produiruna iniciativa pionera, a l'horad'organitzarunasèrie d'activitatsentre un conjunt de catorze muni-cipis de la zona. Va ser aleshoresquan es creava la imatge de "Elspobles del Montgrí". Aquests ca-torze municipis eren els de To-rroella de Montgrí, Ullà, l'Escala,

Albons, la Tallada d'Empordà,

Verges, Ultramort, Parlavà, Fon-tanilles, Serra de Daró, Gualta,

Palau-sator, Pals i el mateix Bell-

caire.Una sèrie d'actes de Bandera

de Catalunya van ser representatsa la plaça de la Vila, enmig d'unamultitud d'espectadors, la nit del

dissabte 21 de maig. Era la sego-na vegada, en la curta història del'obra, que sortia de la plaça deBellcaire, i ho feia precisamentalcentre neuràlgic de la vila reialque fa set segles tants maldecapshavia provocat al comted'Empúries. Els actes escollitsper la seva representació,i tambéper la relació que podien teniramb la vila de Torroella, van ser

La Croada de la conquesta de

Ç

Mallorca, L'amenaça de PonçGuillem de Torroella, El rei en

Jaume, La desviació del Ter, iMalgaulí, darrer comte.

Va ser especialment emotiuveure com el comte d'Empúriesordenava la desviació del Ter,

que havia de provocarla inunda-ció de tota la plana de Torroella,just des de la plaça de la vilad'aquesta població, o com el reiEn Jaume arribava majestuósdaltdel cavall i, des del balcó d'unacasa senyorial de la plaça, aren-gavaels vilatans,totfent-los veurequeels calia unir-se i deixar enre-ra les disputes entre nobles feu-dals. O, fins i tot el quadrefinal,

quan tots els actors que hi vanparticipar i una bona part del pú-blic assistent acabava cantantF'himne de Bande-ra de Catalunya.

Van ser pràcti-camenttres setma-nes farcides delsactes més diversosde confraternitza-ció entre els quinzepobles del Montgrí:mercat medieval,exposició 700anysdel Castell, exposi-ció popularEnsenya 'm el Cas-tell, nit de cultura

tradicional i popu-lar (Bandera, cara-

melles i havaneres),cercavila i especta-cle medieval, puja-da popularal caste-ll amb espectacle del'època dinsV'edifici, trobada de

colles sardanistes,conferènciaComesva construirel Cas-tel/2, festa infantild'aniversari delcastell, cinema alcarrer, trobada de

gegants, espectacle

xesf Abril 1996 EL

de presentació de la Sardanova,Marxa Popular del Montgrí, con-ferènciaSenyors,pagesosirama-ders a la Torroella delsegle XIV,recital de Lluís Llach, concert de

música antiga amb Rosa Zarago-Za, pujada i arrossada popular aSanta Caterina des dels diversospobles del Montgrí, per acabar-ho tot plegat amb un castell defocs.

Una oportunitat fins ara únicade col.laboració i confraternitza-ció entretotsels pobles d'aquestazona del Baix Ter, amb una his-

tòria tan densa i rica en fets, dels

quals Bandera de Catalunya enrecorda, any rera any, un capítolben important. m

Cartell oficial del setè centenari de la construcció

del Castell del Montgrí.

8l

Esteve Albert

Una vida dedicada al folxIore i a la cultura catalana

L

PUn4

4t

j-en

PS

DLEE)

ARAMA

AANLl

dsLlLeal

Ds

TL

iPd

Fotos delllibre Esteve Albert: un home de cultura pirinenca, de Xavier

Garcia.

Una biografia completad'Esteve Albert i Corp exigiriaun volum de centenars de pàgi-nes, fins i tot deixant de banda el

ric bagatge anecdòtic que com-plementa i tipifica la seva ex-traordinàriai rellevant personali-tat. La projecció de la seva obrageneral -molt extensa- es dirigeixvers la recuperació de la nostraidentitat nacional i, tot manten-

int-se dins el mateix objectiu, ésdiversa i, ensems, no centrada al

seu lloc de residència, sinó espar-gida dins un àmbitgeogràfic vast,no solament dintre l'àrea delsPaisos Catalans, sinó també en

medis culturals forans i allunyats.Conecla seva vida i miracles

(que de quasi miracle pottitular-se la tasca duta a terme per EsteveAlbert), des que ens vamconèixer

i col.laborar el 1943 (doncs,ja fa

53 anysl), i els 34 darrers de ma-

nera íntima i permanent. He po-gut comprovar de forma directala vàlua extraordinària d'aquestlluitador català excepcional.

Esteve Albert i Corp va néixera Dosrius (el Maresme),el 4 defebrer de 1914, i va morir a

Andorra la Vella (Principatd'Andorra),el dia 9 d'octubre de1995. Trobem a la GEC, vol. L

pàg. 421/22 (1969) l'entradaAlbert i Corp, Esteve, redactada

en aquests termes: "..." "Poeta iautor teatral. Té estudiseclesiàstics. És autordellibres depoesia Única amor(1945), Petita

vall (1946), etc., de monografies

històriques,La vellaAndorra vistaper mossèn Cinto (1959), etc., i

promotor d'espectacles, com elPessebre Vivent d'Engordany iEl retaule de Sant Ermengol".Observem l'austeritat d'aquestaentrada biogràfica -publicada el

1969-, i fixem-nos en l'addició

d'un etcètera,força significatiu i,alhora, fem-nos càrrec que una

enciclopèdia -per tant, no

diccionari monogràfic-no potestendre's gaire més i deixa latasca als seus apèndixs.A part de la pròpia coneixença

personal de l'Albert, hi ha forçabibliografia, llibres i publicacio-

ns que, referint-s'hi, amplien ienriqueixen la coneixença de lapersonai l'obra d'Esteve Albert,i la seva projecció eficaç per alredreçament de la nostra perso-nalitat social, política i cultural.Per ara, i sense ser exhaustius,

Vint-i-vuit autors d'obres diver-ses -sense comptar articles espe-cífics en diaris i revistes- atestenamb estudis i assaigs l'interès il'admiració per l'extraordinària isingular personalitat d'Esteve Al-bert. No són, però, biografies.

,

EL EAbril 1996 Eigi i I

De moment, la biografiad'Esteve Albert l'ha escrita Xa-vier Garcia i Pujades, amb eltítol

ESTEVEALBERT. un home de

cultura pirinenca, Editorial An-

dorra, Andorra la Vella, 1995. En

signa el pròleg Bartomeu Rebés,propietari i directorde l'editorial i me-cenes de la culturapirinencai andorra-na. El llibre veié lalum en la presenta-ció feta l'11 de des-embre passat, quanel nostre amic Al-bert ja feia dosmesos que estava

enterrat. Ens hauriaabellit que el des-aparegut haguéspogut veure publi-cada la seva biogra-fia, tant més en es-

guard al fet explicatpel seu autor, en la

darrera entrevista.L'Albert li digué, si fa no fa:

"Què, com tenim la biografia7"

És moltd'agrair la publicacióben acurada d'aquesta biografia,quepermetràals neòfits d'adquirirnotícies bàsiques i estructuradesd'Esteve Albert: i, als estudiosos,

de comptar amb una base de re-ferències per emplenar buits, es-menaralguna opinió errònia i ava-luar, com caldria, els mèrits des-

coneguts o menystinguts d'EsteveAlbert. Des d'aquesta sumàrianotícia hem de precisar que lagènesi de la biografia que ensOcupa,escrita per Xavier GarciaiPujades, es troba en forma dedíptic amb la de Joan Lluís i Josep

(nat el 1912 a Enviny, llogarretdel Pallars Sobirà, pastor i auto-didacte, autor de diversosllibres

de recuperació i redreçament dela cultura popular, especialmentdel Pallars Sobirà). Aquest dípticamb el títol "Joan Lluís i EsteveAlbert, dos homesdecultura piri-nenca" de X. Garcia, li fou pre-miat el 1994 a Lleida al concurs

Esteve Albert

de biografia Josep Lladonosa.Editorial Andorra -com hedit- lin'adquirí els drets d'edició de laseparata i, en aquesta part, al ca-pítol Jutent de descripció d'ungran caràcter, hi col.labora-ren

Jordi Pasques CanutiManuelAn-gladai Ferran,el pri-mer jove i Valtrevell, grans amics iconeixedors de lapersona i l'obrad'Esteve Albert iCorp.

No es tractaaquí de fer unacríti-ca delabiografiaqueens ocupa, sinó mésaviat de suggerir ca-mins per tal que ellector pugui sabermés i amb majoramplitud d'horitzósobre la personalitatd'Esteve Albert, i la

seva tasca duta ater-me.

Per això, creiem convenient

de transcriure una bibliografiad'Esteve Albert, evidentment no

completa. L'extraiem del llibrecitat de X. Garcia i en trasllademla recensió, on consta el títol del

llibre o publicacióimportant, unaclassificació abreujadai l'any depublicació. Classificació: p, poe-sia, t, teatre, f, fol-Xlore, m, mo-

H,

DISFRIBELL, S.A.

Ctra. l'Escala, s/n

17141 -

D'EMPORDÀTelèfon: 78 82 38

Fax: 78 84 80 BELLCAIRE

DISTRIBUIDOR DE: ÉS Fripan

IBASOSA

Ctra. a l'Escala, Rm 10,8

Tel: (972)78 80 28

Fax: (972) 78 81 19 s

17141 - BELLCAIRE D'EMPORDÀ

mal :ES

EB Abril 1996

Esteve Albert

nografia històrica, i, en alguna,

una explicació específica.Ester, professora de geografia, t.

1933.La subterrània deu, p. 1944.Unica amor, p. 1946. Els excur-sionistes, t. 1948. Els deixebles

d'Emaús, t. 1952. Pessebres

d'Engordany, p. 1957. Elpesse-bre vivent d'Engordany, f. 1958.La vella Andorra vista per mos-sèn Cinto, m. 1959. Sant Ot, bís-be d'Urgell, m. 1963. La Seud'Urgell,portaveu dela Gòtia, m.1963. L'obra social ipolítica del'Abat Oliva, m. 1964. Les aba-

desses de SantJoan, m. 1965. Els

problemesde demà, assaig, 1965.D'lluro a Mataró, m. 1966.

L'home, aquest animal degene-

rat, inèdit, 1966. Elpaisatge fa-miliardeJosep-SebastiàPons, es-tudiitria depoemes, 1967.Sibilla

de Fortià, t. històric, 1968. Elreialme de la Mercè, p. èpica,1968. L'Alt Empordà de la Pre-història al'EdatMitjana, m. 1970.

El Maresme de Dosrius estant,autobiografia (1914-1921), 1972.

Ramon Berenguer HI, el Gran,

1972. Cançó de la vida enllà, p.1973. Lametamorfosidela dona,

sociologia, 1973. Manat depoe-sia femenina, antologia poètica,1975. Puigcerdà, una comunitat

d'homes lliures al segle XH, m.19/7. El rei En Jaume, comte

d'Urgell, m. 1978. Pals, castell

depubilles i deprinceses, prehis-tòria i arqueologia, 1918. Pala-mós ila rodalia, m. 1979. Quatreborogs deMataró. CombatperCa-talunya 1930-1937, autobiogra-fia, 1979. Balldel'Ós, espectacleinfantil. Il.lustracionsimúsica deMa. DolorsMasferrer, 1981. Re-

taule dels Sants Màrtirs, t. his-

tòric, 1983. Arnau de Castellbò,biografia, 1983. De Caboet a Pa-

ríspassantperles vallsd'Andorra.Un llinatge català al tron deFrança, m. 1985. Xicores, a. amb

il.lustracions de Rezvan Rani,

1985. La fi de la revolució ando-rrana (centenari), m. 1985.L'home dels ocells i delspeixos.Del Maresme a les Vallsd'Andorra i retorn, biografia deJaume Ventura, 1986. Meritxell,

màgia ipaisatge, a. fotos de Bri-gitte Schmieg, 1986.Andorramà-gica. Deldruidismealfeudalismeeclesiàstic i al catarisme. 5000

anys de cultura pirinenca, 1987.Don Guillem d'Areny i de Plan-dolit, Baró de Senaller i de Gra-

menet. M. ILltre. Sr. Síndic delesValls d'Andorra, m. 1987 i 1988.Particularitats i procés del llen-guatge andorrà, a. 1988. Pelegríde Meritxell, p. amb dibuixos deClaude Collet, 1989. La Guerra

Civil a Canyamars i els senyorsde Barcelona (1936-1950), m.

1989. Jsabel GielliLòpez, mar-quesa de Castelldosrius, m. fami-liar, 1990. Andorra, la cultura

pirinencailaformaciód'Andorra,m. 1991. Una pubilla andorrana(1932-1955). La senyora Toneta

Duran iEsparde Rebés, a. 1992.Els quaranta anys delcreixementd'Andorra (1930-1970), a. 1993.Andorra, la manera de viure

d'abans i d'ara, a. 1994.

Tambéresten apuntsbiogràficsi altres obres, tot plegat inèdit:Missiói destíde Catalunya i Oc-citània, premi Rei En Pere, 1979.

Procés i projecció de l'obra deJosep-Sebastià Pons, premi Vilade Perpinyà, 1983. Totes duessón assaigs històrics.No podem entretenir-nos a co-

mentar la seva actuació durantl'aixecament militar del període1936-1939, la qualoriginàlague-rra civil. EsteveAlbertestava con-vençut -i ho ha confirmat- que larebel.lió franquista portava moltde tempsde gestació, i comptavaamb el suport total de l'Eix, pri-meramentde Hitler i, a continua-

ció, de Mussolini. El govern de la

República i el de la Generalitat,

en canvi, "vivien a la lluna', se-

gons ens havia diti repetit sovint.Sobre aquest punt són moltil.lustradores les obres de JaumeRos i Serra La memòria és unadecepció, 1920-1939), i La de-

cepció de la memòria (1939-1995) ambdues del'EditorialMe-

diterrània, abril i setembre de

,

el. EAbril 1996 ESi

1995, Barcelona. Les autobiogra-

fies d'Albert palesen, amb clare-dat meridiana, quina fou semprela seva posició i la seva actitud,lad'abans,la de llavors i la de sem-

pre. La seva aptitud per dirigir-seal poble, la gran confiança en símateix i la facultat de veure-hiclar en les situacions confuses, en

podien haver fet un líder, un ca-pitost prou convincentper arros-segar les masses i lluitar eficaç-ment contra l'assimilisme cen-tralitzador.

La gran humanitat latent, ba-tegant des del seu gran cor, però,el menaven a la reconquestade lacultura, de la nostra cultura. Creia

en l'eficàcia d'una informació -formació cultural del seu poble,

del nostre poble- i s'oblidava dela base de manteniment d'unacultura: la política, l'economia...

Sí que havia militat als escamotsd'Estat Català, però sentia unarepugnància física per la violèn-cia. No sé ni podria imaginar-me'l apuntant amb un fusell idisparant sobre una persona. Encanvi, me'l veig dirigint-se al'enemic i cridar-li:Vine capaquí, i parlem-ne, tut Entesos2-"

És que era covard2 De cap mane-ra, com el mateix vell que subs-

criu, havia arriscat la seva pell (ino solamental front, que això ho

vam fer tots) per dur a termetotamena d'agosarats actes humani-taris: salvar persones, salvar elsnostres béns inalienables, salvar

la nostra cultura que vol dir laidentitat. I és aquí on fem un punti a part.

Cal tenir en compte la sevaprojecció envers l'escenificaciód'efemèrides històriques, llegen-dàries, folRlòriques: actualització

de la memòria històrica. Li calimprescindiblement lacol.laboració de la gent. Prefe-rentmentla rural, ja que aquesta

no ha estatsofisticadaper lapseu-docultura de la tecnologia, per lapseudointel.lectualitat. O bé faràreviure-la mitjançant Un opuscleben pensat, faulari, amb

il.lustracions, músicapautadai...,

moviment rítmic. El poblecol.labora, vol afirmar-se i,

d'aquest desig, ningú no n'ésmàrtir, en tot cas, n'és coadjutor.

Després podrà dir: "Jo també hiera".

Posem per cas la presentacióde El ball de l'Ós (Melodiesiil.lustracions: Maria DolorsMasferrer, text: Esteve Albert).

Aquesta versió del Ball de l'Ósrenovellat, ha estat publicada enocasió del Congrés de CulturaPopulari Tradicional. Després defer constar el seu reconeixemental Banc de Bilbao/Catalunya,diu:"aquestaprimera edició delBalldel'Osemdóna ocasió de compliramb els nens i nenes de Bellcaired'Empordà, Pals, Vila-sacra,

Vilassar de Dalt i les Vallsd'Andorra, amb els quals infantscomençàrem aquest tipus defaulari-espectacle, partint de

Esteve Albert

de Maria Dolorsmelodies

Masferrer sobre poemes deMontserrat Vayreda", "...I amb

tots i tothomque vulgui compartirla il.lusió i meravellament quesento davant dels moviments deles feristeles, els ocells, els

insectes, les flors i les fulles dels

arbres", Ú...no puc deixar derecordar tants que m'han anatajudant..." (Valls d'Andorra,novembre de 1981, en el vuitè

centenari del Pobrissó d' Assís queamoixà el llop i se sentia germàdel sol i de la lluna).

Del Pessebre Viventd'Engordany diu: "Amants comsom del teatre, del Pessebre Vi-

vent d'Engordany en fugim comde la pesta i..., perquè el teatreés artifici i el pessebre és, i ha

d'ésser, de debòl"

Traslladem-ne algun comen-tari contemporani, en extracte:(Cette manifestation religieusequifait vivre aux spectateurs lespremières heures émouvantes delChristianisme,est aumemetempsunemanifestation artistique d'unevaleur d'autant peus appréciable

H,

Bigi14Abril 1996

Esteve Albert

86

que les participants ne sont pasartistes en profession...", "neman-

quera pas d'attirer de nombreuxspectateurs étrangers et partici-pera ainsi au developpementcul-turel et artistique de beau pays"(Guy Menant, ministre plenipo-tenciari, Veguer de França a An-dorra, 1956).

"Una de las mayores emocio-nes que he sentido en mi vida hasido durante la representación delPessebre Vivent en Engordany",Incomparable y digno de todaalabanza porsu sencillez y auten-ticidad" (J.M. Tarragó Pleyan,Delegat d'Informació i Turismede la província de Lleida).

Traducció exacta de Ràdio Lu-gano (Suissaitaliana): "Pastors ipagesos amb les seves donesi elsseus fills menuts baixen pels ca-mins debastenvers el Pessebre...",

i molts dels quals ni tan solssaben llegir i, no obstant això,

l'espectacle porta un ritme per-fecte, des del primer a l'últim tocde la direcció, amb convicció, ja

queels actors no reciten, sinó que

viuen l'escena amb senzillesa iapassionadament" (LohengriuFilippello).

El text dels actuants del Pesse-bre Viventofereix a l'estudiósi almestre gran quantitat de noms decosa, de locucions i frases fetes

arcaiques, no solament del Piri-

neu, sinó també de Cerdanyai del

Rosselló (aquestes dues comar-ques hi surten representades perl'aportació que hi fa M. Angladamitjançantel diàleg de la Guiller-madeLlivi, i de Galdric de Baixas,

a més de la cançó, fins llavors nocantada: MonDiu que demunde,recollidaperl'eminentJordi-PereCerdà). El Pessebre Viventd'Engordany és, doncs, una va-

luosa aportació de lingúística del'àrea dels Paisos Catalans.

La facultat d'Esteve Albert per

fer viure laficció, peren-

cisar, noes li-

mita pas aPespectaclementre €s

realitza, va

més enllà,

perquè sap"'magnetit-zar els exe-cutants. Elscomunica laseva passió iel seu con-venciment... En cap escenifica-ció que ha dut a terme no ha paratde ser admirat, ell, els actors i

l'obra. A més, i aquest pot serl'èxit de l'obra, arriba al fons de

la questió amb els elements méssenzills i les paraules més ajusta-des. Del començamenta la fi hi haun devessall de sentiment, de sen-

tit comú i d'allò que l'actor il'espectador esperen: la merave-lla.

Pel que fa a les seves publica-cions -no parlem de monografieshistòriques, totes interessants isovintfruit d'unaintuició sui ge-neris-, l'Albert ha deixat un ba-

gatge importantíssim. Per la di-versitat i per la seva originalitat.Podem dir, comR. Tagore: "Cadabri d'herba fa la seva ombra".Tenim, entre altres obres seves,

"Xicoies". El títol del llibre nopot ser més clar. És una plantahumil, senzilla, remeiera (l'arrel

sobretot), gastronòmica(delicio-

sa a l'amanida), que es cria enmigdelsprats i és mésfina i tendra enla prada montana. Quan la neuacaba de fondre's, la xicoia treu

el cap, i el gormandllest la cull...El costumari popular, amb la sevaveu,li atribueix poders malèficso benèfics. Depèn del país, delspoblets i de la gent... L'Albertn'ha fet un llibre. Escrit en sis

idiomes: irànic, anglès, alemany,

francès, castellà i català. Consta

de vint-i-quatre apartats i Vvint-i-cinc dibuixos de la gran artistairaniana, resident a Andorra fa

molts anys, Rezvan Rani. Lesil.lustracions, quasi totes en co-lor, són una delícia, una ironia,

una benvolença, un humor sor-prenent, i compaginen a la per-fecció amb el text d'Esteve Al-bert. En resum, una petita -perextensió- gran obra.

Caldria que les entitats cul-turals de cada poble o vila (omasia o llogarret), on hi hagirastre del passatge d'Esteve Al-bert, en fessin el recull de les

dades i dates: un trasllat fidel

d'allò que hi va dir i que hi vafer, i tot el material recollit en

forma de treball de camps'hauria de passar al fitxer ES-TEVE ALBERT I CORP.Aquestfitxer, a l'abast contro-

lat dels estudiosos, que demos-

tressin aquesta vocació, podriaser el fonament d'un rigorósestudi biogràfic que mereixl'insigne català Esteve Albert,home d'empenta carismàtica idesordenat com el qui més. Noes pot tenir totl m

Manuel Anglada i FerranJordi Pasques i Canut

rel 5

ullAbril 1996 d : i

Resum històric

El comtat d'Empúries

"El Castell-Palau de Bellcaire i el Castell del Monteríencara es miren desafiadors, en aquest bell

racó del comtat d'Empúries. Bastits tots dos en el període més fHloreixent de l'Empordà, serven el

testimonide la lluita més violenta i aferrissada de la monarquia contra elpoderfeudal. Lluita que acabà

amb la incorporació del comtat a la corona, després d'ocasionar la ruina de la comarca i la desviació

del Ter.

Evoquem l'etapa més gloriosa de la història del comtat d'Empúries. En el decurs del segle XIII

Jaume l el Conqueridor heretava la vasta àrea catalanooccitana, reunificada per la corona d'Aragó,

en lluita a totes les fronteres i en plena expansió mediterrània.

Alprincipi del segle segiient, el seu nét Jaume I, gantaroner del Sant Pare, estenia els dominis de

la Corona d'Aragó fins a Atenes i Neopàtria. "

Ramon Muntaner.

Aquesttext, que pràcticamenttots els bellcairencs han arribat aaprendre de memòria,és la carta

de presentació de Bandera de Ca-talunya, desenvolupat en quinzequadres. Aquesta i les pàginesque segueixen pretenen fer mésentenedorel continguthistòric del'obra.

En el context medieval delssegles XIII i XIV, Bellcaire esta-

va dins els dominis del comtat

d'Empúries. El comted'Empúries,i també el d'Urgell,eren els més rebels a sotmetre's alpoder monàrquic. En el cas deBellcaire, era la possessió mésendinsada dinsles delrei, i hauria

estat fortificada pel comted'Empúries, precisament per evi-tar que el de Barcelona, que este-nia els seus dominisfins a Torro-ella i Albons, entrés a les seves

terres.Una fita, per contextualitzar

els fets que ens ocupen,seria eldesastre de Muret, l'any 1213.Una batalla on el rei català, ales-

hores Pere el Catòlic,i el deFrançaes disputaven els comtats nord-catalans, vassalls del rei català

gràcies a aliances matrimonials.L'heretgia càtara, en aquesta zonaanomenadaalbigesa, ja que on vaarrelar més fou a la poblaciód'Albí, va provocar que el papa

Innocenci II convoqués unacroa-da, que va dur a terme un noblefrancès anomenat Simó de Mon-tfort. La batalla de Muret fouguanyada pels francesos, i elscatalans hi van caure derrotats.Aquesta desfeta posà fi al'expansió catalana a l'Occitània,que quedava definitivament sot-mesa als francesos. A partird'aleshores, Catalunya, impossi-

bilitada d'avançari estendre's capal nord, començaria a travar al-tres aliances i a buscar noves es-tratègies per escamparel seu po-der per la Mediterrània i pel sudsarraí de la Península Ibèrica.

En aquest punthistòric seria oncomença Bandera de Catalunya.Tancades les expectatives catala-nes cap al nord, cal trobar altres

vies de sortida. Mallorca i el suderen dominats pels sarrains, quesovint protagonitzaven ràtzies a la

,

Closa del Llop 31

Apartat de Correus 24L'ESCALA

falgaraRENOVACIÓ I DECORACIÓ D'ESTABLIMENTS

CONSULTING D'OBRES

Tel. 77 02 66

ARTICLES ESPORTIUSCOPES : TROFEUS

Lirèr

CO 6AVDA. AVE MARIA,53TEL: (872) 77.17 53

$Ò CARME BARCELÓ I GIFRE

L'ESCALAALT EMPORDÀ

Abril 1996

Resum històric

costa catalana. Les poblacionslito-rals estaven en alerta constant, da-

vant les incursions dels sarrains,

que entraven a la costa, saquejaventot el que trobaven i se'n tornavencap al seu amagatall.

Els tres primers quadres deBandera de Catalunya il.lustrenaquesta situació. En el primer,Els pirates a les Medes, EsteveAlbert planteja com podria haverestat una d'aquestes incursions,amb l'espectacularitat dels pira-tes assaltant el castell i enduent-se el botí, donzella inclosa.

El segon quadre ja ofereix unfet històric ben concret, quan, perconquerir Mallorca, Jaume I con-

voca les Corts de Barcelona (Na-

dal de 1228), on el rei obté elsuport del poder eclesiàstic, elssenyors feudals i els ciutadanscatalans, amb el previ acord derepartiment del territori. El ter-cer, La croada de la conquesta deMallorca, il.lustra el que podiapassar en aquestes terres, quan elsguerrers es preparaven per aques-ta conquesta, il.lustrada amb la

cançó del trobador Marcabrú.Amb aquesta conquesta, Jaume

I, anomenat el Conqueridor, mata

tres pardals d'un sol tret: expulsaels musulmans,satisfàles ambicio-

ns expansionistes dels senyors feu-dals, i obre les portes del comerçcatalà cap a la Mediterrània. Lacorona catalano-aragonesa inicia-ya un procés que l'arribaria a feruna potència reconegudapertotelMediterrani. Era quan va sorgir ladita que deia que cap peix no go-sava treureel cap fora l'aigua, Si no

duia la senyera catalana pintada alllom, aquesta dita, que es troba

recollida a la Crònica de RamonMuntaner, l'Esteve Albertlarecor-

dava molt.A part de l'expansió per la

Mediterrània, a l'interior, el po-

der feudal qiiestionava constant-ment el poder reial. Del quadrequart al setè, Esteve Albert re-flecteix diferents episodisd'aquesta discòrdia entre el po-der feudal i el domini monàrquic.

Segons el text d'Esteve Al-bert, el comte d'Empúries ordenàals homesdelcastell de Bellcaireque anessin a Albons a destruirles obres començades per PonçGuillem, senyordel casal de To-rroella i vassall del rei. Un fet queindignaria Ponç Guillem, quefi-nalment cauria assassinat per ho-mes presumiblement fidels delcomte (quadre IV: L'amenaça dePonç Guillem de Torroella, i qua-

dre V: L'emboscada al camí deVerges).En el quadre IV, Esteve Albert

no oblida la corona i hi col.locatambé la llegenda del dificultósnaixementdel rei JaumeI, apartirdel text de la crònica de RamonMuntaner, ambuna adaptació mu-sicada per M.D. Masferrer.

El quadre VI, ElreiEnJaume,

il.Justra com,ja vell, l'any 1274-75, havia d'intervenir per pacifi-

car els nobles feudals en constantrebel.lia. Un quadre, amb el puntculminant del discurs d'un reique crida la gent a unir-se en unfront comúper expandir Catalun-ya,tottrepitjant els interessos delssenyors feudals, el comted'Empúries entre ells. Segonseltext de Bandera de Catalunya, "ladiscòrdia s'estenia i el comted'Empúries s'unía la rebel.lió deV'alta noblesa contrael rei. Aquestcomparegué amb una host reuni-da a la Bisbal i anà per la riberadel Fluvià a posar setge al castellde Roses, on el comte es rendí.

Despréspassà a Bellcaire, on fou

rebut amb entusiasmepel poble,amb cants i danses trobadores-ques". Els festejos i danses que

incorpora aquest quadre són pe-ces originals de diferents troba-dors de l'època (Cerverí de Giro-na, Matieu de Caersi...). El 1276moria el rei Jaume I i un anydesprés ho feia el comte, quedeixava un fill menor d'edat, que

manaria del 1277 al 1313.El nou comte es casà amb la

Marquesa de Cabrera, néta dels

senyors de Pals i pubilla del ves-comtat de Cabrera. El comte hau-ria esdevingutriquíssim,si la sevasograi la sevamareno s'haguessinempenyorat i venut alguns caste-lls durantla seva minoritat. Aques-ta època la reflecteix el quadreVII, Les dones delpalau de Bell-caire. Altres fonts històriquesdefensen la teoria que la comtes-sa, Sibil.la, es va vendre el comtat

de Basi altres territoris per por ala mala administració i malves-tats que sembla que protagonitza-va el seu fill.

El quadre VIII, Els francesos,

enceta una altra època i una pro-blemàtica ben diferent, en quèregnava el rei Pere Il el Gran(1277-1285), casat amb Elisabet

de Sicília. El quadre plasma lainvasió francesa, que succeí el

1285 pel conflicte amb la coronade Sicília. Les terres empordane-ses, entre elles Bellcaire, patiren

l'ocupació de les tropes france-ses, que van posar setge a Girona,On arribaren a entrar precisamentquandesde Sicília Roger de Llú-ria vingué a destruir l'estol quesubministrava l'exèrcit invasor.Davant de Palafrugell, a les illesFormigues, els va enfonsar les

naus, va treureels ulls a bonapart

dels presoners, i els va fer acom-panyar d'un de borni a fer saberque aixítractaria tots els france-sos, ja que primer ho havien fetells en tempsdels seus avis en unaguerra semblant. Això els deixà

,

Pl celAbril 1996 URLLA /

sense queviures ni pertrets. So-brevinguéla pesta i una plaga demosquesborineres, que la llegen-da diu que sortien de la tomba deSant Narcís. L'escena represental'episodi d'un grup de presoners,que han rebutel càstig esmentat,i Un fet anecdòtic de dues veinesdel poble que expliquen les lle-gendes de les mosques de SantNarcís i de la mercadera Perela-da, també esmentada a la Crònica

de Ramon Muntaner.Quadre IX: La desviació del

Ter. El 1293, regnant Jaume H(1291-1327), el comte es torna a

enemistar amb la coronai elreiordenabastir el castell del Mont-grí, iniciat el 1294. El comte re-

plica amb una sèrie d'actuacionscontra el rei,com la desviació del

Ter, cap al 1303, i la capturad'una nau del soldà de Granada(1308). El Ter, que desembocavaa l'Escala, el dirigíllavors al portde Torroella. Algunes hipòtesisapunten que el Tertenia dos braçosi que el comte es va limitar atrencar-ne un, i Va fer que l'altreinundésla plana de Torroella.

Quadre X: Lanau delsoldà deGranada. El 1308, les naus del

comte d'Empúries van capturaruna galera del soldà de Granada.En aquells momentsel rei mante-nia un pacte d'aliança amb els

musulmans del regne de Grana-da, per interessos comercials. Elfet que el comte prengués unagalera musulmana posava en pe-rill aquest pacte. El text del qua-dre reflecteix la discòrdia queexistia entre ambdues parts.A aquests conflictes constants

cal afegir que, segons sembla, elcomte havia actuat molt sovint deforma despòtica amb els seus vas-salls i veins.

Quadre XI: L'assassinat de

l'hereu. El 1309 es produeixl'assassinatdelfill hereu delcom-te, Hug. El pare i el germà petit,Malgaulí, es traslladaren a la cortde Frederic de Sicília, ja quel'hereu era la mà dreta d'aquestrei. Alguneshipòtesis apunten quel'assassinatpodriahaverestat fruitd'una revenja delbatlle de Caste-l1ó, Pere d'Eixessa, furiós perquè

el fill hereu feia públiques lesrelacions sodomitesdelbatlle ambel comte. Aquesta hipòtesi esdeixa entreveure en el text del'obra, embolcallat de misteri.

Quadre XII: Bandera dels al-mogàvers. Dos anys desprésdè lafeta de la nau del soldà de Grana-da, el rei Jaume'IIl havia trencat

les relacions ambel regne musul-mà i organitzà Una campanya pera la conquesta de Granada, darrerregne sarraí de la península. Unes

Resum històric

campanyesen quèvaparticiparelcomte. A l'escena es contemplael suport que li donaven els pro-homs de la seva cort.

Quadre XIII: Malgaulí, darrer

comte, Malgaulí va heretar uncomtat endeutat per les constantsdisputes del seu pare. El 1315decideix fer la pau definitiva ambel rei de la corona d'Aragó, Jau-

me II, oncle seu. Recordem queelrei Frederic de Sicília era germàde JaumeII i la seva filla Elisabetes va casar amb Malgaulí.

Quadre XIV: EJ/ comiat

d'Elisabetde Sicília. El 1322 morMalgaulí sense descendència. Laseva esposa, Elisabet, i Blanca-

flor, segurament germana de

Malgaulí, retornen cap a Sicília, i

el comtat passa definitivament adependre de la corona.

L'obra es clou amb un epíleg,on Ramon Muntaner, autor de la

crònica que relata els fetsd'aquella època, explical'exemple de la mata de jonc,

exaltant la importància de la uni-tat de tots els catalans per encararproblemes conjunts, lluny de di-visions i discòrdies com les quehavia protagonitzat el comtatd'Empúries. m

Abel Font

Eva Teixidor

DESBROSSADORA

JOAQUIM DANÉS I RIERA

Carrer Bell-aire, 3

Telèfon: (972) 78 83 68 NETEJA DE VORERES DE CAMINS,

RECS, MARGES Il PARCEL'LES

17141 BELLCAIRE D'EMPORDA

BELLCAIRE D'EMPORDÀC/del Molí

ml ,Go qm

li i Abril 1996

89

Resum històric

DINASTIA DELS REIS CATALANS DURANT EL COMTAT D'EMPÚRIES

Maria de Montpeller 2 Pere I El Catòlic (1196-1213)

Elionor,filla - Jaume I El Conqueridor z Violant d'Hongriad'AlfonsVIII (1213-1276) (41251)de Castella

(divorci 1229)

Alfons(11260)

Jaume ll — Esclarmunda Constança, —— Pere H El Gran,(FH1311) de Foix Reina de I de Sicília

Sicília (1276-1285)

AlfonsII, Jaume II, — BlancaEl Franc I de Sicília

(1285-1291) (1285-1327)

DINASTIA DELS DARRERS COMTES D'EMPÚRIES

Ponç IV (41269) - Benita Fernàndez LaraTeresa Fernàndez Lara

Sibil.la — Ramon Folc V, Major —S NN. Ponç HugVescomte de (castellà)Cardona

Sibil.la de Palou i Cabre--—— Hug H (11277),ra, Comte d'Empúries

Vescomtessa de Bas

Guillerma — Ramon (1339), Ponç V (71313), — Marquesa de Hug - ViolantVescomte de Bas, Comte d'Empúries, Cabrera,Prior de Catalun- Vescomte de Bas Vescomtessa Ramonya a l'orde St. de Cabrera

Joan (1326)

Hug Ponç VI Malgaulí — Elisabet de Sicília Blancaflor

Comte d'Empúries,(41309) (41322),

Vescomte de Bas

Marquesa

(-13272)

50

REL, ElI

f RE

Abril 1996 LeL

La Crònica de Ramon Muntaner

L'exemple de la mata dejonc

e potfercompte queellésreid'Aragon e de València, e deSardenya

Jo ede Còrsega, e de Mallorca e de Sicília: quesi ell se vol, aixíés lo

regne deMallorca a sonmanamentcon ésloregne d'Aragon, e així

mateix lo regne de Sicília, que de tot és ell cap e major. Ementre quea ellplàcia que aquells regneshaja c tengapercosa suapròpria, e elsenyorrei

deMallorca e elsenyorreide Sicilia sien d'una volentat e d'una valença,

aixícon ésser deuen, poden fercompte que seran sobiransa tots Jos reisdel món ec prínceps, així de crestians con de sarrains, e a totes les

comunes, € si era contrari, çÇo que Déus no vulla, que entre ells haguésdepartiment, fèts compte que ab la un confondria hom l'altre. Per què ésmesterquealsenyorrei d'Aragó, N'Antòs, queHi vajalo corenço, que tota

la fermetatela unitatestà enDéu e en ell, qui és cap emajordetot, eplàcia-HiqueÉi vajalo coralproverbiquediulo català: que "nosón tots amics aquellsquírien ahom". Eaixíla casa deMallorca desicília, quiporten lo seusenyal

e ab aquellhan a viure e a morir, reja c mantenga contra tots los hòmens delmón. Emalesgentsnomefessen àls en son cor, emembre-li del'eximplide la

mata dejonc, que en ells ha lloc a recordar. Déusperla sua mercè li dó corevolentat, e los dó a tots compliment de la sua gràcia. Amén.

Esinegun me demana, "En Muntaner, quin és l'eximpli de la mata dejoucP"Jo lirespon que la mata dejoncha aquella força que, sí tota la mata llicats ab una

corda ben forts, e tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé

que tiren, no l'arrencaran, ne encara congaire méss'hiprenguessen:e síen llevats

la corda, dejonc enjouc la trencarà tota un fadríde vuit anys, que sol unjoncno hiromandrà. Eaixíseria d'aqueststres reis, que si entre ells havia devision enguna no

discòrida, ço que Déusno vulla, fèts compte que han de tals veins quepensarien deconsumarla un ab l'altre. Per què ésmesterque d'aquestpas seg uarden, quementre

tots tres sien d'una valença, no temen totl'altrepoderdelmón, ans, aixícon davant vos

he dit, seran tots temps sobirans a llurs enemics. "

Ramon Muntaner (Crònica, cap.295)

6J

Mo Uns íPE Abril 1996

er

FESTA DE És I 3

LG / i I iL Diumenge, 21 d'abril.

DISSABTE, 20 D'ABRIL / Ales 11 del matí,

Ales 5 delOfici solemne amb

: a Íarda

'

A 02. I acompanyament d'orquestra.

FLO i ball amb

ARPAles 12 del migdia,

RILETFira escolar, i del llibre i la rosa.

A2/4 de 1,

Ales 5 de la tarda,

AudiciódE Sardanes amb

tres sardanes i concert al Local Social.

El FOMENT DE Ales 10 dela nit,

LA SARDANAdues sardanesi ball de fi de festa.

À les 11,Ball de nif amb l'orquestra

LA GIRASOL /EC)

Tots els actes del diumenge seran

amenitzats per la cobla-orquestra

AJUNTAMENT DEBELLCAIRE D'EMPORDÀ