Embed Size (px)
Citation preview
Primera edició: Maig ����
© Dels textos: Gabriel Pernau
© De les fotogra�es: Frederic Camallonga
© D’aquesta edició: Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions
Edita: Ajuntament de BarcelonaPasseig de la Zona Franca, ������� BarcelonaTel. �� ��� �� ��www.bcn.cat/publicacions
Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, � – ����� VallsTel. ��� �� �� �� – Fax ��� �� �� ��www.cossetania.com – [email protected]
Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Ignasi Cardelús,Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Màrius Rubert, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo
Director d’Alcaldia i Comunicació: Enric Casas
Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo
Coordinació editorial:
Impressió: Formes Grà�ques Valls, SA
ISBN: ���-��-����-���-�
Dipòsit legal: T-���-����
El contingut d’aquest llibre no podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense el permís previ de l’editor
Tots els drets reservats
00 CR‘DITS.indd 2 11/4/11 16:10:48
3
GRÀCIA
BARCELONABARRI A BARRI
GABRIEL PERNAUFOTOGRAFIES DE FREDERIC CAMALLONGA
3
EL CAMP D’EN GRASSOT I GRÀCIA NOVA · EL COLL · LA SALUT VALLCARCA I ELS PENITENTS · VILA DE GRÀCIA
00 CR‘DITS.indd 300 CR‘DITS.indd 3d 3 11/4/11 16:10:4811/4/4/4/11 16:10:40:488
REVOLUCIONÀRIA I ROMÀNTICA al-hora, molt gelosa de la seva persona-litat, Gràcia encara enyora el període de la seva història en què va ser un municipi independent de Barcelona. No va ser una etapa especialment llarga, tot i que sí molt signi�cativa, del seu recorregut històric. Perquè la Gràcia que avui coneixem es con�gu-ra sobretot al llarg del segle XIX. Va arribar a ser la segona ciutat més gran de Catalunya, per davant de Sabadell, Terrassa i Mataró. Els barcelonins hi pujaven per gaudir del seu temps d’oci, mentre que molts graciencs solien fer el trajecte en sentit invers,
GRÀCIAROMÀNTICA I REVOLUCIONÀRIA
sovint per anar a treballar a Barcelo-na. Durant la primera meitat del segle era un barri de Barcelona que en poc temps havia passat de ser un nucli ru-ral quasi despoblat a tenir milers d’ha-bitants i unes quantes fàbriques. De tota manera l’etapa d’independència durarà menys de cinquanta anys, del ���0 al ��97.
És el moment en què Gràcia es fa gran i adquireix la fesomia actual, que rep milers de persones provinents de la Catalunya rural però també col-lectius minoritaris com els evangèlics, apòstols de l’existència d’una llengua universal única per a tot el món com
00 INTRODUCCIO.indd 4 11/4/11 16:14:34
és l’esperanto, o defensors d’ideals polítics com l’anarquisme o el repu-blicanisme.
Són coneguts els fets històrics que van tenir lloc a Gràcia al segle XIX. En canvi, segueix sent un misteri el seu passat medieval i romà. Tot el que se’n sap és que en temps dels centu-rions pel seu territori hi havia algu-nes vil·les disperses i que uns segles més tard algunes d’aquestes havien estat substituïdes per cases rurals de les quals només se n’ha conservat la toponímia i referències documentals indirectes.
L’actual districte va més enllà dels límits de l’exvila, ja que la part més pròxima a la serra de Collserola for-mava part del municipi d’Horta. Avui, el districte de Gràcia està format per cinc barris (Vila de Gràcia, Vallcarca i els Penitents, el Coll, la Salut i Camp
d’en Grassot i Gràcia Nova) que es caracteritzen per una gran diversitat. Dins dels seus límits hi ha la zona his-tòrica, de carrerons i altament densi-�cada; un sector que es va urbanitzar seguint la trama de l’Eixample (Camp d’en Grassot); zones de torretes a la Salut i el Coll, i barris que han cres-cut al llarg del segle XX �ns a ocupar quasi tot l’espai que hi havia dispo-nible.
Els atractius de Gràcia són d’allò més diversos. El visitant hi trobarà des de les encantadores placetes del nucli antic, amb molt d’ambient tant de dia com de nit, �ns a mercats plens de gent a vessar, una antiga fàbrica convertida en centre cívic, institucions religioses que ocupen emplaçaments privilegiats, petites torres modernis-tes o el Park Güell, una obra única sorgida del geni de Gaudí.
00 INTRODUCCIO.indd 5 11/4/11 16:14:41
EL CAMP D’EN GRASSOT
I GRÀCIA NOVA
Club Esportiu Europa
Casa Josep Barnolas
Casa Gustà
Casa Eloy Detouche
Col·legi i església Claret
La Sedeta
Passatge Conradí
Passeig de Sant Joan
EL COLL
Santuari del Coll
Villa Conchita
Finca Sansalvador
Torre Queralt
Parc de la Creueta
Torre de Sant Jordi
LA SALUT
Hospital Evangèlic
Font de la Salut
Club de Tennis de la Salut
Rambla Mercedes
Sant Josep de la Muntanya
Casa Vilaró
Kasa de la Muntanya
Park Güell
�
��
��
10
11
12
12
13
14
16
17
19
21
21
22
22
25
28
29
31
32
33
34
34
36
VALLCARCA I ELS PENITENTS
Casa Anita Rodés
Escola Rius i Taulet
Biblioteca Jaume Fuster
Els Josepets
Casa Rosa Alemany
Can Sert
Casa Comas d’Argemir
Jardins Manuel Blancafort
Plaça d’Alfons Comín
Carrer Ticià
Torres Bécquer
Placa Rubén Darío
Plaça Mons
Casa Barangé
Casa Marsans
Viaducte de Vallcarca
Jardins Maria Baldó
Passatge d’Isabel
La Farigola
VILA DE GRÀCIA
Plaça Lesseps
Cases Antoni Par
Casa Jacint Bo�ll
Escola Vedruna
Casa Vicens
Masia Can Trilla
Plaça Trilla
Cases Carbonell
45
45
46
47
49
49
50
50
51
52
52
53
53
54
55
56
57
58
59
63
64
65
66
66
69
69
71
��
��
00 INTRODUCCIO.indd 6 11/4/11 16:14:41
7
Plaça Anna Frank
Montseny, 7
Teatre Lliure
Can Pardal
Oratori de Sant Felip Neri
La Violeta
El Centre
Plaça del Sol
Mercat de la Llibertat
Santa Tereseta
Gal·la Placídia
Rambla Prat
Plaça de la Vila de Gràcia
Font de la Travessera
Casa Francesc Cama
IES Vila de Gràcia
Casa Cama i Escurra
La Caixa
Santa Maria de Gràcia
Casa Fuster
Casa Bonaventura Ferrer
Els Jardinets de Gràcia
Deutsche Bank
Mare de Déu de Pompeia
Casa Lluís Ferrer-rr Vidal
Clínica Olivé-Gumà
Acadèmia Blancafort
Casa Montserrat Caballé
Escola d’Adults ACIDH
Plaça John Lennon
Cases menestrals
Mercat de l’Abaceria
Plaça de la Revolució
Masoveria de la Virreina
Carrer Sant Lluís
Torre Montmany
Plaça de la Virreina
Sant Joan de Gràcia
Cinemes Verdi
Casa Rubinat
Plaça del Diamant
Or, 40
Casa Vilabella
Providència, 79
Plaça Rovira i Trias
Massens, 20
Plaça del Nord
Torretes del carrer Verdi
Jardins del Mestre Balcells
Germanetes dels Pobres
Residència Erasmus
72
73
74
74
76
76
77
78
78
80
80
81
82
84
84
85
85
86
87
89
89
90
90
91
92
92
94
95
95
96
96
98
101
101
102
103
104
105
107
107
108
109
109
110
110
112
112
114
115
116
116
00 INTRODUCCIO.indd 700 INTRODUCCIO.indIO.inddd 77 11/4/11 16:14:4111/4/4/11 16:14:44/11 16:14:411
EL CAMP D�EN GRASSOT I GRÀCIA NOVA aplega dos veïnats de Gràcia força diferents entre ells, tant pel seu paisatge físic com per l’humà. Al cos-tat mar es troba el Camp d’en Grassot, un conjunt format per 19 illes de cases que, tot i haver format part històricament de Gràcia, avui té la tipologia típica de l’Eixample. De la Travessera de Grà-cia cap amunt hi ha un conjunt format per carrers estrets i cos-teruts a les vores dels quals s’arrengleren blocs de pisos baixos i de cases unifamiliars. La part més alta d’aquest sector va ser conegut durant
GRÀCIAEL CAMP D�EN GRASSOT I GRÀCIA NOVA
molt temps com Ca l’Alegre de Dalt, en record de la casa que va existir fins al 1981 i que estructurava el barri. El 1995 es va constituir l’associació de comerciants Gràcia Nova. El seu nom
ha fet fortuna i s’ha convertit en la denominació ofi-
cial del barri.Durant el segle
XIX, aquest terri-tori era als lí-mits de la vila de Gràcia. Hi havia
masos i rajoleries fins que, cap al 18�0,
Jeroni Grassot i altres propietaris van començar a
urbanitzar els seus camps de conreu. Es van construir cases i fàbriques que s’aprofitaven de l’existència d’aigües
Durant el segle XIX, era un territori de
masos, camps i rajoleries, �ns que, a partir del ����,
Jeroni Grassot i altres propietaris van substituir
els conreus per cases i fàbriques
01 CAMPGRASSOT.indd 8 11/4/11 16:19:52
9
de
de Taxdirt
Laínez
Romans
Travessera
Providència
l' Encarnació
Sar
de
nya
Margall
Ca
rre
rd
e
Ptge. Conradí
Còrsega
Gràcia
C. de
d'e
nG
rass
ot
d'A
lió
C.
de
Joaq
uim
Ru
yra
C. T
orr
en
t d
e M
ari
ne
r
Láza
ro
delPare
Ptg
e d
e L
lav
allo
l
Ptge. de Mariner
C.
C.
Ptg
e.
C.
Ptg
e.
C.
Carrer
Carrer de Sant Antoni Maria Claret
Ca
rre
r
Ca
rre
r
Ca
rre
r
Ca
rre
r
de
Ro
ge
rd
eFl
or
de
Sic
ília
de
Nà
po
ls
de
Ba
ilèn
Indústriade la
Sa
nt
Joa
n
Sant Lluís
de
deMartí
de
de
la
Balcells
de
la
Legalitat
de
Ca
C.
C.
C.
de
Ve
nta
lló
No
gu
és
de
C.
C.
C.
d'Amunt
Pg.
de
de
Pi
i
de
lS
ecr
eta
ri
C.
C.
Car
rer
de la
Sedeta
Jardins
Jardins
d'Antoni
Puigvert
Carrer de Rosselló
Carrer de Còrsega
C.
d'H
ipò
lit
de
de
Dal
t
de Ptg
e.
Cam
ilO
live
ras
Carrer
Co
lom
a
C.
Camèlies
lesde
l'Ale
gre
l'Esc
ori
al 12
3
4
5
6
78
01 CAMPGRASSOT.indd 901 CAMPGR d 99 11/4/11 16:19:5311/4/4/4/11 16:1 :59:533
subterrànies, com la Sedeta o Elizalde, que produïa cotxes i motors d’avia-ció a l’illa Còrsega-Bailèn-Rosselló-Passeig Sant Joan. Al mateix temps, s’obrien vies de comunicació com el carrer d’en Grassot i el passatge Alió, que uns anys més tard l’Eixample va haver de digerir amb calçador.
La diversitat d’atractius que avui té el barri són conseqüència de la seva situació perifèrica en relació al que durant molt temps va ser el centre del municipi de Gràcia. Així, hi trobarem des del camp de futbol d’un club cen-tenari fins a unes antigues fàbriques reconvertides en equipaments públics o en sales d’oci nocturn, diverses tor-res modernistes o un col·legi històric de grans dimensions.
� CLUB ESPORTIU EUROPA
A Gràcia hi ha un dels equips de futbol històrics de la ciutat. El Club
Esportiu Europa va sorgir l’any 1907 fruit de la fusió de dos equips modes-tos de Barcelona, el Provençal i el Ma-drid. Té una massa social infinitament
EL CAMP D�EN GRASSOT I GRÀCIA NOVA
2
01 CAMPGRASSOT.indd 10 11/4/11 16:20:03
11
més reduïda que el Barça i que l’Es-panyol, i menys títols però, tot i això, l’Europa compta amb uns 2.000 socis iha aconseguit també fites importants en els seus més de 100 anys d’història. Va ser un dels sis clubs fundadors de la lliga espanyola, el 1923 va guanyar el Campionat de Catalunya i va arribar a la final de la Copa d’Espanya. Mésrecentment, el 1997 i 1998 va acon-seguir la Copa Catalunya ni més ni menys que davant del FC Barcelona. El
KGBÉs una sala clàssica de les nits bar-celonines. Pel KGB (Alegre de Dalt, 55) han passat diverses generacions de barcelonins. La sala va obrir les portes el 1984 als baixos d’una an-tiga fàbrica tèxtil. La seva estètica de garatge va atraure, sobretot alsanys 80, una variada fauna noctur-na, amb preponderància de profes-sionals liberals, que cercaven unlloc diferent per prendre una copa o assistir a un concert. En les més dedues dècades que fa que funciona,ha acollit més de 3.000 concerts, a més de funcions de teatre, exposi-cions, desfilades de moda i rodat-ges diversos.
seu camp (dalt de tot del carrer Sarde-nya) data del 1940 i es va construir enels terrenys d’un antic mas, Can San-pere. Va ser totalment remodelat el 1995. A sota s’hi va construir un apar-rrcament subterrani i un gimnàs.
2 CASA JOSEP BARNOLAS
El barri de Camp d’en Grassot i GràciaNova conserva diverses casetes uni-familiars modernistes. La Casa Josep
1
01 CAMPGRASSOT.indd 1101 CAMPGR d 1111 11/4/11 16:20:0811/4/4/4/11 16:20:06:20:088
A PRINCIPIS DEL SEGLE XVIII, a Grà-cia hi vivien només 11 famílies i tota l’activitat girava entorn de la vida al camp. Unes dècades més tard, quan hi arriben els primers artesans i me-nestrals, el territori comença a ser co-negut com a Gràcia i algunes famílies riques de Barcelona hi construeixen cases d’estiueig. La població creix en-
GRÀCIAVILA DE GRÀCIA
torn de tres nuclis: al principi del car-rer Gran, al voltant del que ara és la plaça Lesseps, i a la zona del mercat de l’Abaceria. Els graciencs reclamen independitzar-se de Barcelona. Ho aconseguiran breument el 1821 i de forma simbòlica el 1828, �ns que el 18�0, amb 13.000 habitants, aconse-gueixen segregar-se de la capital.
05 VILADEGRACIA I.indd 60 11/4/11 16:49:17
61
Vila de Gràcia és un lloc de contrastos al
qual li escauen adjectius com tolerant, progressista,
revolucionària i oberta a la gran diversitat de gent que hi ha
anat a viure
Gràcia viu en plena eclosió. La pro-ximitat a una Barcelona enexpansió i l’arribada delferrocarril de Sarrià (1863) afavoreixen l’obertura de fàbri-ques com Xocola-tes Juncosa i de tallers artesans, la qual cosa provocal’arribada de quanti-tats ingents de població. En paral·lel, els vincles ambla capital s’estrenyen gràcies a pro-
jectes d’interès comú, com l’obertura del Passeig de Gràcia (1822).
Així que, el 1897 i supe-rada la barrera de les
61.900 persones(més que en l’ac-tualitat), es pro-dueix l’annexió, la pèrdua d’una
i n d e p e n d è n c i aque, tot i ser segura-
ment inevitable, molts graciencs, malgrat el temps
transcorregut, encara lamenten.
05 VILADEGRACIA I.indd 6105 VILALADEGRACIA I.indCIA I.indd 6d 611 11/4/11 16:49:2511/4/4/11 16:44/11 16:4 :29:255
VILA DE GRÀCIA
Ro
sa
Pin
ed
a
C. M
ati
lde
reM
àrt
ir
C. C
anó
C.
C.Maspons
Travessera
C. Bretón de Los Herreros
de
Pe
reS
era
fí
Sa
nt
delSol
C. del Planeta
C.de
deRos de Olano
C.
P
Revod
Setem
de
de Jaén
C.L
eo
po
ldo
Ala
s
C.
de
delMontseny
Pl.del
Diamant
lesCarolines
Car
rer
de
Trill
a
Pl.Trilla
C. de Sta.Magdalena
Ca
rre
rd
eB
adia
C. Mateu
Betlem
Car
rer
de
lTo
pa
zi
C. de
de
Àgatade Santa
Joaq
uim
C. d
'Au
lest
ià i
Pijo
an
Pas de l'Àngel
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
de
C.
C.
Vir
tut
C.
Pl.
Gra
n
de
Torr
en
t
de
de
Ne
ptú
de
Vic
de
la
C.
.C.
Au
gu
sta
Pl.dela
Llibertat
C. del'Oreneta
deC.
C. S
an
tC
rist
òfo
l
C. deMilton
Pl.
de
Placídia
Avi
ng
ud
a
Gal.la
SantMarc
C. del Penedès
C. de Sant Domènec
C. Santa Eugènia
Pl.
éu
de
ls D
ese
mp
arat
s
C. X
iqu
ets
de
Va
lls
de
de 18
Pl.
C. M
ari
an
a
C.
de
Sa
nt
Ga
bri
el
C. d
e B
en
et
M
erc
ad
é
C.
de
l S
ol
AnaFrank
l'Àn
ge
l
Trv.
de
San
t A
nto
ni
Rambla del Prat
C.
de
B
erg
a
C. del Cigne C. d
e
les
Gu
ille
rie
s
C. de Santa Rosa
Avi
ng
ud
a
Ri i
d'Astúries C.
dede
deNil Fabra
de
Pé
rez
Gal
dó
s
Cró
. Car
olin
es
CA
C.
C.
C. deC.
C.
Príncep
Grà
cia
Plaça
de
Lesseps
d'A
stú
ries
l'Olla
C. de Maurici Serrahima
C. de
Príncep
1
�
3
�
�
67
�
�
1�11 1�
1�
131�
16
17
1�
1�
��
05 VILADEGRACIA I.indd 62 11/4/11 16:49:26
77
15 EL CENTREEl Centre Moral i Instructiu de Gràcia (Ros de Olano, 7) es va fundar el 1868 amb l’objectiu de fomentar les escoles catòliques i per tal de contrarestar les idees republicanes i evangèliques, ales quals se les qualificava de “sectas
heréticas que vienen a implantar sus
escuelas en nuestra poblacion”. L’acti-vitat en què més va sobresortir va ser el teatre. El 1884 va estrenar una seccióteatral i el 1904 una nova seu, amb es-cenari propi, dotat de platea i dos pisos en forma de ferradura; i, a partir del1907, de la primera biblioteca del barri.
L’edifici va ser dissenyat per Fran-cesc Berenguer, que era el vicepresi-dent de l’entitat. La sala es va haver
de reconstruir de nou el 1912 a causa d’un incendi. Al teatre s’hi represen-taven obres familiars que fins al 1936van tenir molt d’èxit i que es caracte-ritzaven per un fet singular: només hi podien actuar homes, encara que estolerava la presència d’una actriu encada funció.
Clausurat durant la Guerra Civil,El Centre, com es coneix avui, va re-prendre l’activitat el 1939. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i actual-ment organitza concerts, concursosliteraris, conferències, exposicions itallers literaris, a més de programaruna obra teatral cada mes. Té, entred’altres, seccions de cant coral, esbartdansaire i una colla de Sant Medir.
05 VILALADEGRACIA I.indCIA I.indd 77d 77 11/4/11 16:51:0311/4/4/11 16:54/11 16:51:01:033
