AJUNTAMENT DE COLLBATÓ (Baix Llobregat) …2016/02/01 · principi de l‟ús racional de l‟aigua. - Conscienciació ciutadana. Com s‟ha dit al principi, l‟aigua és un bé

AJUNTAMENT DE COLLBATÓ

(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

C/Bonavista, 2 • 08293 COLLBATÓ • Tel. 93 777 01 00 • Fax 93 777 06 50 • [email protected] • www.collbato.cat 1

SESSIO EXTRAORDINARIA DE PLE 1ª Convocatòria

Data: 1 de febrer de 2016

Hora d’inici: 19:30 hores

Alcalde-President: Sr. Miquel Solà i Navarro (ERC-AM)

Regidors assistents: Sra. Dina Pérez i Ramos (ERC-AM)

Sr. Jordi Riera i Heredia (ERC-AM)

Sr. Jordi Serra i Massansalvador (GIC-FEM COLLBATO-E) Sr. Josep Estradé i Calmet (GIC-FEM COLLBATO-E) Sra. Maria Teresa Casanovas Archs (CiU) Sra. Ana Úbeda Vázquez (IND)(SdeC-CP) Sra. Concepció Alsina Solé (SdeC-CP) Sr. Josep Martín Jorge (SdeC-CP) Sr. Salvador Valls Cuello (SdeC-CP) Regidors absents que han excusat la seva assistència: Sra. Júlia Pons Obiols (IND) (SdeC-CP)

Regidors absents que no han excusat la seva assistència: Cap

Secretaria: Pilar Ferrer Garrido, la qual fa constar que el Ple es constitueix vàlidament per

existir el quòrum legal establert a l‟art. 90.1 del R.D. 2568/1986, de 28 de novembre,

Reglament d‟Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

La sessió ha estat convocada amb caràcter ordinari amb el següent ordre del dia:

1.- Aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió de ple ordinari celebrat en data 18 de gener de 2016. 2.- Proposta en relació al canvi en forma de gestió del servei de subministrament d’aigua i l’adhesió del ple dret de l’ajuntament de Collbató al Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya. 3.- Proposta relativa a l’aprovació de la modificació de les tarifes de l’ordenança núm. 29 – Taxa pel subministrament d’aigua de Collbató. 4.- Proposta relativa a la verificació del Segon Text Refós de la modificació Puntual del PGOU en els àmbits 1 i 6 del centre de la població. 1.- Aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió de ple ordinari celebrat en data 18 de gener de 2016. El Sr. alcalde pregunta si algun regidor ha de formular observacions o esmenes a l‟acta de ple redactada corresponent a la sessió ordinària de ple extraordinari celebrat en data 18 de gener de 2016. El Sr. Serra diu que a la pagina 35 al segon paràgraf, on diu “El Sr. Serra diu que l’equip de govern va enviar un esborrany... “ hauria de dir “El Sr. Serra diu que l’equip de govern va enviar a l’oposició un esborrany... “


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Acceptada la proposta i incorporada la modificació indicada, l‟acta redactada corresponent al ple ordinari celebrat en data 18 de gener de 2016, resta aprovada per unanimitat. 2.- Proposta en relació al canvi en forma de gestió del servei de subministrament d’aigua i l’adhesió del ple dret de l’ajuntament de Collbató al Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya. El dia 31 de desembre de 2015 finalitzava la vigència del contracte de gestió de serveis públics per la prestació del servei de subministrament d‟aigua potable al municipi de Collbató, signat entre l‟ajuntament de Collbato i l‟entitat Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas, S.A – SOREA-, l‟any 1997, provinent del inicial signat en data 30 setembre de 1994. El mateix ha estat prorrogat pel temps indispensable per l‟entrada en vigor de la nova forma de gestió, en aquest cas Directe, que es sotmet a la consideració en la present proposta. Per part de l‟ajuntament l‟any 2013 es va donar inici als treballs que possibilitessin disposar d‟informació relativa a l‟estat en el que es troben els béns i les instal·lacions afectes al servei. En data juny del mateix any va ser lliurat el document anomenat PLA DIRECTOR D‟ABASTAMENT D‟AIGUA POTABLE –en endavant Pla Director-. Aquest document evidencia un estat deficient d‟aquestes infraestructures. Amb ocasió de la tramitació necessària per l‟acabament del contracte indicat es lliura a l‟ajuntament en data octubre de 2014 el document anomenat “Informe d‟Intervenció tècnica sobre la conservació de les obres i instal·lacions, reparacions i reposicions necessàries a la finalització del contracte ...” –en endavant Informe d‟Intervenció-. Aquest informe recull l‟estat detallat dels béns i instal·lacions i les necessàries actuacions per part SOREA i més endavant de l‟ajuntament. L‟apartat 1er de l‟article 26 epígraf a) de la Llei 7/1985, de 2 d‟abril, de bases de règim local –LBRL- disposa que els municipis hauran de prestar en tot cas el servei d‟abastament domiciliari d‟aigua potable. L‟article 86.2 del mateix text legal declara la reserva a favor dels ens locals del servei de subministrament domiciliari d‟aigua. En termes similars l‟article 66.3.l) del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovada per Real Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d‟abril, -TRLMRLC- que la declara com a competència pròpia dels municipis, l‟abastament d‟aigua. L‟apartat 2on epígraf a) de l‟article 85 de la LBRL disposa que els servis públics de competència local han de ser gestionats de la forma més sostenible i eficient entre les que s‟indiquen, entre altres, la Gestió Directa. L‟article 246 del TRLMRLC disposa que els municipis tenen plena potestat per modificar els serveis de la seva competència, d‟acord amb allò establert a la legislació de règim local i altres disposicions aplicables.

És a la seva empara, i a la vista del tenor de l‟article 182.3 i 188.4 del Decret 179/1995, de 13 de juny, que aprova el Reglament d‟obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya –ROAS- que és possible sotmetre a la consideració del ple l‟aprovació de la Gestió de forma Directe del servei de subministrament d‟aigua potable. Objectius a satisfer. La millora en la prestació del servei de subministrament d‟aigua a la població, modificant la seva concepció estructural des dels principals eixos d‟actuació tenint present que:


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


- És un recurs escàs: La gestió aplicada en el decurs dels darrers anys han significat un abandó dels recursos hídrics propis derivant la gestió de l‟obtenció dels recursos necessaris a la compra d‟aigua a ATLL.

- Reducció de la despesa: L‟aplicació dels principis d‟eficiència i optimització dels

recursos propis.

L‟objectiu proposat és la configuració de les despeses generades per la prestació del servei ajustades a les necessitats de subministrament a la població. L‟actual estructura de les despeses està distorsionada degut al pes específic de la compra d‟aigua sobre el conjunt de despeses derivades de la prestació del servei. És cabdal rebaixar aquesta despesa que a curt termini es podria veure incrementada notablement tant en el cas d‟una revisió del component fix de la tarifa d‟ATL, com de la despesa produïda pel component variable. Cal actuar doncs en dos fronts: 1) Inversió en l‟explotació de recursos propis. Conscients que l‟alternativa de

l‟autosuficiència obtinguda per l‟explotació dels recursos propis, que pot arribar a garantir el 50% del consum total, suposarà un desplaçament d‟unes despeses (per exemple de compra d‟aigua) a altres (despesa en subministrament elèctric, cloració...), l‟establiment de mesures de major control, juntament amb una presa de decisions permanent i amb un objectiu concret i ben definit garanteixen la conversió del servei de subministrament d‟aigua en un servei molt mes eficaç i eficient.

2) Inversions permanents en la renovació de la xarxa. La xarxa i maquinària associada es pot considerar a data d‟avui totalment amortitzada i es troba en una situació d‟elevada precarietat, amb continues avaries i fuites de l‟ordre del 50% del cabdal subministrat. L‟objectiu, doncs, és invertir en aquest terreny de manera que en un termini de 5 a 6 anys el nivell de fuites hagi baixat a un màxim del 25%.

- Garantia en la prestació del servei a la població amb l’aplicació de principis de

qualitat, eficiència i economia. Una millor racionalització de la despesa ha de revertir necessàriament –i aquesta és la ferma voluntat- a un ajustament a la baixa constant i periòdic de les tarifes del servei. L‟encert en el control permanent del desenvolupament i gestió del servei, juntament amb la presa de decisions permanents sobre els aspectes essencials; en definitiva, disposar del domini del servei com a servei de prestació directa, garanteix l‟objectiu proposat de disposar d‟unes tarifes equilibrades i justes, amb capacitat per poder aplicar criteris socials partint del principi de l‟ús racional de l‟aigua.

- Conscienciació ciutadana. Com s‟ha dit al principi, l‟aigua és un bé escàs, per això, les mesures per al seu ús racional comencen a casa.

És essencial per assolir les finalitats proposades la conscienciació de la importància que de forma individual donem a aquest recurs. Les capacitats de subministrament no són infinites i si el nostre objectiu és disposar d‟unes tarifes raonables i que la despesa familiar sobre aquest servei sigui adequada als usos i aplicació de mesures d‟estalvi que se li donen. Per la tramitació del canvi de la forma de gestió del servei és necessari remetre‟s a l‟apartat cinquè de l‟article 188 del ROAS, i per remissió als seus articles 159 i 160 que regulen l‟establiment del mateix.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


L‟estructura organitzativa i de funcionament de l‟ajuntament de Collbató i aprovada en el pressupost per l‟anualitat 2016, no admet la incorporació dels recursos humans i tècnics necessaris i suficients per procurar una prestació directa del servei sinó és mitjançant la utilització de la figura que es troba a l‟article 15 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú –LRJPAC-. Aquesta preveu la possibilitat de la realització d‟activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de competència dels òrgans administratius de les entitats de dret públic mitjançant l‟encomana a altres òrgans o entitats de diferent administració, per raons d‟eficiència o quan no es disposi dels mitjans tècnics idonis per al seu desenvolupament. A través d‟aquesta figura que no es cedeix la titularitat de la competència ni d‟elements substantius del seu exercici, sent responsabilitat de l‟ajuntament dictar els actes o resolucions de caràcter jurídic que donin suport o en els que s‟integri la concreta activitat material. Aquesta es formalitzarà mitjançant la signatura del corresponent conveni. Entre altres que han estat estudiades, s‟ha considerat que l‟adhesió a un consorci que tingui per objecte tot allò que es troba directament i indirectament vinculat amb el servei de subministrament de l‟aigua ofereix la possibilitat pretesa, consistent en gestionar directament el mateix. En sessió plenària celebrada el dia 23 de març de 2015 la corporació va aprovar sol·licitar l‟adhesió amb caràcter transitori de l‟Ajuntament al Consorci per la Gestió Integral d‟Aigües de Catalunya –CONGIAC-, en atenció a la seva naturalesa d‟entitat pública de caràcter associatiu i als objectius i finalitats que es troben recollits a l‟article 2 dels seus Estatuts. Poden ser referits els següents, d‟entre els que s‟hi indiquen.

“... 2.2.2.- Contribuir a la millora de la qualitat i eficiència dels serveis que presten als ciutadans els seus consorciats i a una més adequada utilització dels recursos hidrològics i mediambientals disponibles. 2.2.4.- Col·laborar i cooperar amb altres administracions territorials i institucionals, i amb qualsevol altra entitat de dret públic o privat que tinguin competència o actuïn en els àmbits del cicle integral de l‟aigua i del medi ambient, per l‟elaboració i execució de projectes i programes d‟interès comú. 2.2.6.- Promocionar, construir, explotar i mantenir obres per a l‟abastament, sanejament i depuració d‟aigües competència dels ens locals, així com gestionar part o la totalitat del cicle de l‟aigua i el medi ambient en el municipis consorciats.”

Aquest Ens va comunicar mitjançant escrit que va tenir registre d‟entrada el dia 5 de juny de 2015, que en la Junta Rectora celebrada el dia 31 de març de 2015 va ser admès l‟ajuntament, condicionant l‟efectivitat de l‟acord d‟admissió al fet que per part de l‟ajuntament es realitzés la necessària tramitació administrativa al respecte –entre altres tenir com a forma de gestió del servei la Directa-. Formar part del consorci identificat possibilita que l‟ajuntament tingui a la seva disposició el mitjà propi o ens instrument anomenat Gestió Integral d‟Aigües de Catalunya, S.A -GIACSA– (societat privada local, d‟acord amb el vigent article 249.3.c) del TRLMRLC i 255 i 257 de la mateixa norma, i l‟article 227 del ROAS), que serà l‟encarregada de les tasques que per la prestació del servei l‟ajuntament consideri que necessita de la mateixa, a la vista dels mitjans tècnics i humans que té a l‟abast. A la vista del resultat que s‟ha obtingut dels documents anomenats Pla Director i Informe d‟Intervenció del servei, s‟han pres en consideració els següents aspectes per l‟elaboració d‟un Projecte per la gestió directa del servei.

Les mancances que presenten els béns i instal·lacions adscrits al servei.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


L‟evidència de la manca d‟explotació de la pràctica totalitat dels pous i jaciments titularitat del municipi o sobre els quals s‟hi té dret d‟explotació.

L‟expectativa que s‟ha constatat relativa a altres pous que avui dia es troben en explotació i que poden ser susceptibles d‟aprofitament.

La tasca que es vol realitzar de recerca de nous pous.

La contenció de la despesa en la compra d‟aigua.

Les inversions que de manera imminent, els pròxims anys, han de ser executades en la xarxa, inicialment als efectes de procurar evitar les pèrdues que en un percentatge no assumible s‟estan produint, degudes a la seva manca de manteniment.

La voluntat d‟introduir en la tarifa paràmetres que permetin beneficis socials i alhora afavoreixin el consum sostenible de l‟objecte del servei.

La voluntat d‟elaboració i execució de projectes gradualment i sostingudament en el temps de manera que no s‟arribi a l‟obsolescència de les instal·lacions.

La reinversió en el servei del marge que generi l‟eficiència en la seva prestació. De tot el plantejat n‟ha resultat l‟Estudi Econòmic que integra el Projecte, en el qual

Es planteja un escenari a vint anys vista.

En base a la tarifa que és sotmetrà a la consideració del ple per la seva aprovació.

En el que el marge de tarifa que resulta es reinverteix en la seva integritat.

En el qual durant els tres primers anys hi haurà una aportació a l‟ajuntament de Collbató de CINQUANTA MIL EUROS anuals per part de l‟ens instrumental assignat.

I que suposa un canvi racional i sostenible econòmicament i socialment. Per a l‟adopció dels acords proposats cal tenir en compte així mateix els següents requisits:

En compliment de l‟article 114 apartat 3er epígraf d) del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovada per Real Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d‟abril –TRLMRLC- i del 313 apartat 2on del ROAS és necessari el vot favorable de la majoria absoluta dels membres del consistori per a l‟adopció dels acords relatius a l‟adhesió a un Consorci.

Ha estat emès informe favorable per part de la secretària interventora de l‟ajuntament de Collbató, senyora Pilar Ferrer Garrido, en compliment del tenor de l‟article 179 apartat 1 epígraf b) del TRLMRLC per tractar-se els acords d‟adhesió al Consorci d‟aquells que requereixen per la seva adopció d‟una majoria absoluta. Així com en mèrits de l‟apartat 2on del mateix article per establir-ho la legislació sectorial –en aquest cas el ROAS-. El qual, entre altres, en compliment de l‟apartat 3er del mateix article 179 del TRLMRLC, s‟ha pronunciat sobre el règim jurídic aplicable i l‟adequació del contingut de la proposta en tot el seu abast (canvi de la forma de gestió del servei d‟indirecta a directe; i adhesió al Consorci identificat per vehicular la prestació del mateix ...).

En mèrits de tot el que s‟ha exposat i del contingut de l‟informe indicat es proposa l‟adopció dels següents acords. Primer.- Aprovar inicialment la forma de Gestió Directe en la prestació del servei local d‟Abastament d‟aigua potable del municipi de Collbató, sobre la base dels documents Memòria Justificativa, Projecte d‟Establiment i Reglament regulador del servei que d‟ara en endavant incorporen aquest sistema de gestió directa; documentació que integra l‟expedient administratiu, que resulta igualment aprovada i que suposa i justifica el canvi de la gestió indirecta actual del servei a la Gestió Directa del Servei que amb aquests acords es decideix. Segon.- Derogar l‟actual Reglament regulador de la prestació del servei d‟aigua vigent que va ser aprovat en data 3 de febrer de 1998, en atenció a que el canvi d‟establiment del servei


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


requereix l‟aprovació d‟un reglament que estableixi i s‟adeqüi al nou regim jurídic de la prestació. Tercer.- Aprovar inicialment l‟adhesió al Consorci per la Gestió Integral d‟Aigües de Catalunya –CONGIAC- i els Estatuts que el regeixen, quin certificat autèntic del seu contingut forma part de la documentació del present expedient administratiu. Quart.- Aprovar l‟encomana de gestió de prestació directa del servei d‟abastament d‟aigua potable del municipi de Collbató a “Gestió Integral d‟Aigües de Catalunya, S.A”, en el moment que hagi esdevingut definitiva l‟adhesió al Consorci per a la Gestió Integral d‟Aigües de Catalunya, en mèrits dels Estatuts de la mateixa que fan referència al contingut dels articles 4.1.n) i 24.6 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, que aprova el text refós de la llei de contractes del sector públic –TRLCSP-. Cinquè.- Aprovar el contingut del Contracte Programa en el què es concreten els compromisos i contrapartides de les parts intervinents i inclou el sistema de seguiment i avaluació de compliment dels compromisos, així com la documentació que el conforma. Sisè.- Aprovat definitivament l‟expedient de prestació directa del servei, ordenar als serveis d‟intervenció l‟adequació pressupostaria necessària per incorporar-hi les partides corresponents a la prestació del servei en la seva nova configuració com a prestació de servei mitjançant gestió directa. Setè.- Autoritzar l‟alcalde de l‟ajuntament a la signatura de la documentació que requereixi l‟adhesió al Consorci identificat, en el cas que esdevingui aprovada definitivament, així com la formalització de la documentació que correspongui en execució i efectivitat dels acords adoptats. Vuitè.- Nomenar com a representant de l‟ajuntament de Collbató en la Junta Rectora del Consorci per la Gestió Integral d‟Aigües de Catalunya –CONGIAC- a l‟alcalde president i com a substitut al regidor d‟Urbanisme, Via Pública i Mobilitat. Novè.- Sotmetre a informació pública els acords adoptats pel ple de l‟ajuntament i l‟expedient i documentació que l‟integra, identificats a continuació, per un període de trenta dies hàbils a comptar des del dia següent al de la inserció del darrer edicte al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al taulell d‟edictes i a la seu del web municipal. Període durant el qual es podrà tenir vista de l‟expedient i ser presentades les al·legacions, suggeriments i reclamacions que siguin considerats convenients a la seu de les oficines de l‟ajuntament.

De canvi de forma de gestió a Directa, del servei local d‟Abastament d‟aigua potable del municipi de Collbató amb la documentació que l‟integra, Memòria, Projecte i Reglament.

D‟Adhesió de ple dret al Consorci per la Gestió Integral d‟Aigües de Catalunya –CONGIAC- i els estatuts del Consorci.

Desè.- Notificar els presents acords al Consorci per la Gestió Integral d‟Aigües de Catalunya, S.A. –CONGIAC- i a “Gestió Integral d‟aigües de Catalunya, S.A.” –GIACSA-, per al seu coneixement i als efectes oportuns. El Sr. Alcalde dona la paraula al Regidor Sr. Estradé qui diu que el tema s‟ha explicat una mica a la proposta però intentarà puntualitzar algun dels aspectes que s‟han llegit.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


El Sr. Estradé explica que l'accés a una aigua potable, sanejada i a un preu assequible és un Dret reconegut per l‟Assemblea General de les Nacions Unides i que durant dècades s‟ha deixat en mans d‟empreses privades. A Catalunya més d‟un 80% de l‟aigua està gestionada per empreses privades o mixtes mentre que a Europa no supera el 30%. El model privat o mixta implica un encariment del servei per a la ciutadania i, sovint, una sèrie d‟irregularitats i informacions opaques que escapen al control de les administracions. Segons l‟Observatori del preu de l‟aigua a Catalunya la tarifa dels municipis amb gestió privada és un 25% més cara, de mitjana, que la dels de gestió pública.

El benefici industrial de l‟empresa, per pagar dividends i els costos encoberts que es deriven de les subcontractacions són factors determinats del preu final de l‟aigua quan la gestió és privatitzada, mentre que l‟ajuntament rep la liquidació resultant, diners que habitualment van a parar a la “caixa única” i que massa sovint serveixen per pagar deute públic, construccions municipals o campanyes institucionals enlloc de revertir-los en la xarxa d‟aigua.

Finalment, després d‟anys de concessió, els municipis sovint es troben que no s‟han executat els plans d‟inversió i s‟enduen sorpreses en veure que la xarxa té un rendiment que se situa prop del 55% o el 60%, en lloc del 85% habitual. Per altre banda les empreses concessionàries poc interès tenen en fomentar el consum responsable o en millorar la xarxa o en explotar els recursos propis, ja que la seva retribució es basa sovint en els metres cúbics facturats i per tant, quants més millor.

És també freqüent, i això ho veiem en molts municipis propers, i així ens va passar l‟any 97, que transcorreguts els anys de concessió, s‟hagi de prorrogar ja que encara queda pendent un deute important amb l‟empresa concessionària per crèdits o inversions.

Collbató no ha estat una excepció i així veiem que desprès d‟anys de gestió privada la xarxa té un rendiment inferior al 50% de manera que més de la meitat de l‟aigua que subministrem a la xarxa, ja sigui comprant-la a ATLL o bombejant-la dels pous, es perd abans d‟arribar als comptadors, encarint enormement el cost de l‟explotació i, en conseqüència, el rebut de l‟aigua. El cost de la compra d‟aigua a ATLL ha representat el 2015 el 57% dels costos totals. Per altre banda, els marges de tarifa obtinguts en els darrers anys han anat a parar a pagar interessos a l‟empresa concessionària o, massa sovint, a partides no relacionades amb la xarxa. I per agreujar la situació, durant els darrers anys s‟han anat abandonant els pous ja que és més senzill obrir l‟aixeta de pas d‟ATLL, malgrat el cost és gairebé el doble. Del 2011 al 2015 la compra d‟aigua a ATLL ha passat del 185.000 a 525.000 m3. Continuar així conduiria inevitablement al col·lapse del servei.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Cal dir també que la gestió privada ha estat un obstacle per implantar mesures d‟estalvi per als veïns de Collbató o, aquestes mesures han implicat un augment en la retribució del concessionari. L‟exemple més evident es va produir el 2014 quan, com a conseqüència de l‟acord del Consell Municipal de Medi Ambient de Collbató, a través de l‟anomenada Comissió de l‟Aigua, es va eliminar el consum mínim de la tarifa de l‟aigua. Llavors, l‟ajuntament, per tal de compensar Sorea, va acceptar introduir, amb caràcter retroactiu des de 2010, i afegit al ja existent component variable, el concepte de component fix de la retribució del concessionari, en base a un informe molt poc fiable i gens imparcial d‟una empresa privada, consistent en un plus que ha anat evolucionant des dels 14.000 €/mes el 2010 als gairebé 19.000 €/mes el 2015, més d‟un milió d‟euros, molt difícils de justificar. No pretenem ara carregar culpes ni buscar responsables perquè ja hem dit abans que els marges de maniobra dels ajuntaments és mínim davant les grans empreses privades del sector però aquí queda el fet.

Com un apunt a part, una raó més per oblidar privatitzacions o invents mixtes, cal dir que a data d‟avui cada mes rebem un escrit de l‟ACA en el que se‟ns posa en coneixement que Sorea no liquida la compra d‟aigua a Aigües Ter Llobregat a causa del litigi que ABAR i ATLL tenen als tribunals i per tant, se‟ns avisa de possibles reclamacions per quelcom que els veïns ja han pagat.

Front tot això, avui l‟ajuntament de Collbató, alliberat ja del contracte que el vincula amb Sorea i després de molt diàleg polític en la recerca del consens, ha optat per portar a aprovació quelcom que ja molts altres municipis, grans i petits, han iniciat: la remunicipalització del servei, és a dir, reprendre la seva gestió directa. Es podria haver optat per un nou conveni d‟externalització o per constituir una empresa mixta però tant el cas de gestió indirecta com mixta porten a convertir l‟aigua en un negoci on accionistes que tot ho controlen busquen dividends i els resultats ja els hem patit en pròpia pell. Ens afegim així als més de 180 municipis que arreu del món han recuperat la gestió pública de l‟aigua entre l‟any 2000 i el 2014, entre ells alguns tant notables com París i Berlin. Anne Le Strat, tinent d‟alcalde del govern de París que va impulsar la remunicipalització de l‟aigua a la capital francesa el 2010, creu que aquestes mesures són sinònims d‟eficàcia. “L‟experiència de París demostra que la gestió pública és eficaç: en un any, les tarifes de l‟aigua van baixar un 8%”.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


I donada les dificultats que per un municipi petit tindria carregar amb tota una infraestructura pròpia, ho fem a través del Consorci Públic per a la Gestió Integral d‟Aigües de Catalunya (CONGIAC), una entitat pública de base associativa que agrupa diversos ajuntaments implicats directament en la gestió de l‟abastament d‟aigua. Hi participen, entre altres, els ajuntaments de Reus, Manresa, Mataró, el Prat del Llobregat, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Pertànyer a Congiac ens permet la utilització de les entitats de capital integrament públic que te creades per a la prestació d‟aquest servei mitjançant l‟encomana de gestió, en el nostre cas, amb la Societat Anònima de capital integrament públic GIACSA (Gestió Integral d‟Aigües de Catalunya). També és un espai de coordinació per fer compres conjuntes d‟energia, per compartir laboratoris d‟anàlisi o programari específic i per preparar campanyes de comunicació.

L‟aigua deixarà doncs de ser una mercaderia més.

Amb aquesta adhesió a CONGIAC fem alhora una adhesió de facto amb el “Pacte Social per l‟Aigua a Catalunya”, un acord subscrit per associacions veïnals, socials, ambientals, ecologistes, sindicats, fundacions, forces polítiques i ajuntaments que comporta un compromís per una gestió publica, integrada i participativa del cicle integral de l'aigua i a vetllar per l'acompliment d‟un seguit de principis fonamentals, com ho és la consideració de l‟aigua com un dret humà universal essencial.

Amb aquesta acció l‟ajuntament es compromet als següents punts i finalitats:

1) Sostenibilitat: Garantir que es prenguin en cada moment les decisions oportunes que assegurin la sostenibilitat del cicle integral de l'aigua preservant la qualitat i conservació dels ecosistemes, font de subministrament dels recursos hídrics.

2) Economica i Social: Repercutint només els costos reals de la prestació dels serveis als usuaris; i aplicant tarifes que es fonamenten en els principis de capacitat econòmica, equitat, eficiència, senzillesa i transparència.

3) Estructural:. Planificant i realitzant les inversions necessàries per a què l‟aigua arribi als usuaris en les millors condicions, d‟acord amb les normatives aplicables en cada moment; es controlin i minimitzin les pèrdues en les xarxes de subministrament fins a un nivell màxim del 20% i es recuperin al màxim els recursos hídrics propis fins arribar a no menys del 50% del total subministrat a la xarxa.

4) Finalista : Vetllarem, i així ho recull el punt 12.i del Contracte-Programa que portem a aprovació, perquè tots els ingressos que s‟obtinguin a través de les tarifes d‟abastament i sanejament que s‟apliquin als usuaris, així com les que provinguin del lloguer o cessió de les infraestructures hidràuliques públiques, subvencions, operacions de crèdit, o qualsevol altre mitjà, vinculats al cicle integral de l‟aigua, es destinin a sufragar les inversions en la xarxa i els costos dels mateixos serveis.

5) Participativa: El seguiment de la gestió en tot allò que comporta, serà realitzat en plena participació ciutadana i, d‟acord amb la regidoria de Medi Ambient, serà vehiculada a través del Consell Municipal de Medi Ambient, ens que en la seva ja immediata convocatòria haurà de ratificar tot allò que ara estem sotmetent al Ple.

La Sra. Úbeda diu que sobre aquest punt varen començar a treballar per que sabien que acabava la concessió del servei; en principi, estan d‟acord amb el canvi de gestió però cal tenir en compte que una de les pitjors coses que té la xarxa, són les pèrdues per que suposen la màxima despesa de les del compte d‟explotació i per tant, el primer que cal fer és reparar la xarxa. Amb l‟estudi que acompanya la documentació que han tingut a l‟abast, s‟inverteixen 50.000 euros cada any els tres primers anys i amb aquest volum d‟inversió no hi haurà la xarxa reparada fins d‟aquí 20 anys, per tant, el seu grup considera que caldria avaluar alternatives de gestió que la llei ens ofereix.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Els plecs de clàusules han d‟estar ben fets i si es fan uns bons plecs, el control sempre és municipal. Troba a faltar a la proposta l‟anàlisi de les possibilitats de creació d‟una empresa de capital mixt que permeti fer inversió i tenir la xarxa reparada evitant la pèrdua actual d‟aquest 50% de l‟aigua; troba a faltar un pla d‟inversions municipals que en un període de 3-4 anys garanteixi la xarxa reparada, per tant, creu que és important invertir en xarxa però la inversió que preveu l‟actual quadre gairebé s‟apropa mes a un manteniment, per tant, el seu grup votarà en contra. El Sr. Estradé diu que ha aportat un quadre que indica la evolució de la compra d‟aigua i és evident que el que no es vol és la gestió indirecta del servei. Aquí podríem tenir una empresa que invertís un milió d‟euros a la xarxa, però aquest import s‟ha de retornar amb major import per interessos i si quan acaba el contracte no has liquidat tot el que han invertit, estàs lligat de mans i peus per prendre decisions; aquesta gestió indirecte fan necessari un concurs públic que, si es vinculat a inversió haurem de tenir una tarifa incrementada considerablement. La proposta que després es tractarà en aquest ple, és de reduir tarifa un 2 % i per tant, per pagar beneficis a una empresa, si som capaços de fer un plec tan bo, també som capacos de prendre bones decisions en inversions. El quadre que hi ha a l‟expedient de projecció d‟inversions a 20 anys i el per què és perque es comença amb una inversió al primer any de 50.000 euros que aporta Giacsa més 70.000 euros del servei, i encara queda un marge de tarifa previst de més de 5.000 euros; l‟any segon, amb la mateixa inversió, es preveu millor romanent. Cal tenir present que les dades que s‟han aportat son dinàmiques, per tant, s‟ajustaran als ingressos que s‟obtinguin per tarifes i les bonificacions. Continua el Sr. Estradé dient que no estan en contra del que diu la regidora però volem posar en marxa el sistema, volem fe inversions i activar els pous ja que com s‟ha dit la despesa amb ATLL per compra d‟aigua és increïble. També estem creuant dades per contenir fuites, controlar fraus, i això no depèn de la gestió directa o indirecta, sinó fer una bona gestió i seguiment i si d‟aquí tres anys es pot fer inversió es farà, per tant, es farà a mesura que hi hagi capacitat inversora. Tenim un pla director de l‟aigua que preveu una despesa a xarxa de un milió i mig d‟euros i que quan es va revisar les inversions que cal fer, s‟estima una necessitat de despesa de dos milions. El que cal fer ara es sol·licitar a Diputació els projectes executius per anar millorant la xarxa, fer dipòsits nous o millorar els que tenim que son petits, estudiar els pous que tenim... farem un pla d‟inversions perquè hem de saber cada partida que costa; hi haurà seguiment permanent de les propostes d‟inversions. Ara tota la documentació estarà exposada al públic durant 30 dies, aportin i millorem la proposta aquests dies, ja que el contingut entén que es feixuc. La Sra. Úbeda diu que han tingut tres dies per llegir tota aquesta documentació; llegiran tota la informació i faran aportacions. Demana un compromís d‟inversions per que no estiguem 20 anys en tenir la xarxa bé per que ho considera prioritari i a veure si d‟aquí a l‟aprovació definitiva es millora i el vot pot ser d‟abstenció o a favor que és el que li agradaria. Sotmesa a votació la proposta és aprovada amb 6 vots favorables d‟ERC-AM, CiU, i GIC-FEM COLLBATÓ-E i 4 vots en contra de SdeC-CP.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


3.- Proposta relativa a l’aprovació de la modificació de les tarifes de l’ordenança núm. 29 – Taxa pel subministrament d’aigua de Collbató. Antecedents: Per acord del Consell municipal de Medi Ambient, emès en data 25 d‟abril de 2009 i a proposta de la presidència s‟acordà la creació d‟una Comissió d‟Estudi per proposar una ordenança municipal d‟Estalvi d‟aigua. Finalitzada aquesta tasca, aquesta comissió d‟estudi es constitueix en data 16 d‟octubre de 2009 en comissió de seguiment amb l‟objectiu d‟elaborar una proposta de modificació del sistema tarifari que substituís el fins aleshores vigent. Durant els mesos febrer-març de 2015, es va convocar la Comissió d‟Estudi de les tarifes d‟aigua en diverses ocasions, als efectes d‟avaluar les possibilitats d‟adequar les tarifes contingudes a l‟Ordenança Municipal d‟abastament d‟aigua potable per que siguin analitzades des de dues perspectives: 1.- Possibilitat de reduir el preu en el tercer tram: Motivat pel fet que el preu m3, sobretot en el tercer i quart tram és molt elevat i és difícil per determinades famílies nombroses evitar el consum que activa el tercer i quart tram, els més elevats de la tarifa. 2.- Possibilitat d‟adequar els m3 de consum de cada tram al nombre de membres de la unitat familiar. En aquest supòsit es considera tan per l‟ajuntament com per la comissió que les necessitats mínimes de consum d‟aigua no son les mateixes si parlem d‟una família de 3 membres, que una de 5 membres, per exemple. Finalitzada aquesta tasca, aquesta Comissió d‟estudi de les tarifes d‟aigua va formular propostes en caminades a la realització d‟estudis econòmics per avaluar una reducció de tarifes afavorint una distribució dels trams ajustats al nombre de persones empadronades. Aquests estudis varen motivar la darrera modificació de tarifes que va ser aprovada pel Ple de la corporació en sessió de data 7 d‟abril de 2015. En seguiment dels acords emesos per la Comissió d‟Estudi de l‟Ordenança per l‟estalvi d‟aigua que, en reunió de 9 de març de 2015 varen demanar que s‟estudiés la possibilitat d‟ampliar el nombre de trams amb l‟objectiu de crear un degrat entre els trams i que no hi hagi diferències tan elevades entre trams. També es va sol·licitar la reducció de descompte del tercer tram (d‟un 15 o 20 %). Així com en la reunió de 12 de març de 2015, que van sol·licitar fer proves per valorar si seria possible la creació de més trams, de manera que siguin més esglaonats. La proposta de revisió de tarifa, és planteja per tres motius. El primer es la extinció de la actual concessió amb la mercantil Sorea SAU, amb data de finalització 31 de març de 2016, i actualment amb període de prorroga. El segon és per consolidar les tarifació ecològica i tarifació social i el tercer per garantir un marge de tarifa que permeti afrontar la forta inversió necessària per renovar i millorar la xarxa sense haver d‟incrementar la tarifa i en un curt termini rebaixar-la. La proposta actual, comportaria desdoblar l‟actual tram tercer en dos trams de manera que els trams de tarifació siguin més coherents, s‟incentivi l‟estalvi i la tarifa sigui més equitativa per les diferents unitats familiars. Aquesta acció dona alhora resposta a les propostes que reiteradament s‟han efectuat en el si de la Comissió de l‟Aigua del Consell Municipal de Medi Ambient i que en el seu moment no va ser possible incorporar per les dificultats que plantejava sobre l‟equilibri tarifari dins d‟un escenari de gestió indirecta.

D‟aquesta manera tots els trams tenen un interval de 3 m3 mensuals i no, com ara passa, que del tram 2òn al 3er hi ha un salt de 6 m3 mensuals (18 m3/trimestre) fet que perjudica les unitats familiar de 3 o més membres. Com a referència, i per tal de mantenir l‟equilibri tarifari, s‟ha pres el preu del tram tercer de l‟any 2014 amb una reducció del 15% pel nou tram tercer i un increment equitatiu pel nou tram 4rt. Per altre banda es substitueix el concepte de tarifació


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


esglaonada per tarifació ecològica i s‟incrementa l‟abast de la tarifació social seguint els mateixos criteris ja implementats per l‟ACA en lo relatiu a la taxa de clavegueram (25 % de descompta en la part fixa i 1er, 2on i 3e tram). Amb aquestes actuacions combinades, increment de trams i tarifació ecològica, el resultat comparatiu amb les tarifes de 2015 ja mostra un benefici important sobre la despesa de les famílies, benefici que a curt termini s‟incrementarà. Cal dir en aquest punt que el nombre de famílies que es van acollir a la tarifació ecològica (variació de trams de consum en funció al nombre de membres de la unitat familiar) va ser nul durant el 2015 i que caldrà per tant fer una àmplia difusió entre les famílies que s‟hi puguin acollir. La taula següent mostra el total de famílies que veuran modificat el seu rebut durant l‟exercici de 2016 i la variació percentual del rebut en la part corresponent a consum. Com es pot observar el nombre de famílies beneficiades és enormement superior a les que veurien un lleuger increment del rebut, de l‟ordre de 70 a 8. El gruix de les famílies (un 20%) beneficiades se situa en la reducció del 5% en l‟import del rebut mentre que la petita incidència del nou tram 4 tant sols afectaria un 8% de les famílies significant uns 5 euros a l‟any. L‟ampliació de trams per membre d ela unitat familiar té importants beneficis sobre un gran nombre de families que gaudiran de rebaixes entre el 10 i el 50% del rebut (entre 10 i 100 euros/any)

Diferència Rebut Consum (%) Families %

10%

0%

5% a 10% 25 1.28%

0% a 5% 129 6.63%

-0% a -5% 391 20.09%

-5% a -10% 37 1.9%

-10% a -15% 66 3.39%

-15% a -20% 94 4.83%

-20% a -25% 96 4.93%

-25% a -30% 78 4.01%

-30% a -35% 53 2.72%

-35% a -40% 56 2.88%

-40% a -45% 55 2.83%

-45% a -50% 54 2.77%

>-50% 355 18.24%

TOTAL 1529 78.57%

Expressat en euros s’obté el quadre següent:

Diferència Rebut Consum (€/any)

Families %

10€ a 20€ 2 0.1

5€ a 10€ 22 1.13

0€ a 5€ 120 6.17

0€ a -10€ 461 23.69

-10€ a -20€ 137 7.04

-20€ a -30€ 78 4.01


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


-30€ a -40€ 69 3.55

-40€ a -50€ 52 2.67

-50€ a -60€ 33 1.7

-60€ a -70€ 26 1.34

-70€ a -80€ 29 1.49

80€ a -90€ 32 1.64

-90€ a -100€ 23 1.18

-100€ 395 20.3

TOTAL 1529 78.57

Altrament és intenció de bonificar aquelles famílies perceptores de pensions mínimes; en aquests cassos es proposa, previ informe se Serveis Socials municipals, aplicar un 25 % de descompte al primer, segon i tercer bloc de consum establerts a la tarifa municipal d‟aigua. Vist l‟informe favorable de l‟enginyer municipal de data 25 de gener de 2016 i vist l‟informe secretaria incorporats a l‟expedient, es proposa als Srs. Regidors l‟adopció dels següents acords: Primer.- Aprovar provisionalment les modificacions que s‟indiquen en vermell, a les tarifes relatives l‟ús domèstic contingudes a l‟ordenança núm. 29 - taxa per subministrament d‟aigua, establint els següents trams i tarifes:

Ús domèstic

Quota fixa del servei 4,75 €/mes

Fins a 9 m3/trimestre

De >9 a 18 m3/trimestre



Més de 36 m3/trimestre

0,2376 0,7129 1,6255 2,1864 3,7192

€/m3

€/m3

€/m3

€/m3

€/m3

Ús no domèstic




1,9012 3,7192

€/m3

€/m3

EADA




1,9012 3,7192

€/m3

€/m3

Tarifa per fuites (***)

Ús domèstic 2,6034 €/m3

Conservació comptadors i escomeses

Comptadors Aforaments

2,57 5,14

€/trimestre €/trimestre

***) En els casos de fuites internes, una vegada verificada l’existència d’aquesta, es pren com a referència el màxim consum efectuat al mateix període els darrers 2 anys, i es factura al preu de la tarifa domèstica general segons el tram corresponent, mentre que per a la resta del consum s’aplica la tarifa per fuites.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Segon.- Modificar els m3 de consum en funció del nombre de membres de la unitat familiar empadronats, establint els següents trams.

Número Persones (*)

1è. Tram m

3/trimestre

2òn. Tram m

3/trimestre

3è. Tram m

3/trimestre

4rt. Tram m

3/trimestre

5è. Tram m

3/trimestre

1-3 ≤ 9 > 9 i ≤ 18 > 18 i ≤ 27 > 27 i ≤ 36 > 36 4 ≤ 12 > 12 i ≤ 21 > 21 i ≤ 30 > 30 i ≤ 39 > 39 5 ≤ 15 > 15 i ≤ 24 > 24 i ≤ 33 > 33 i ≤ 42 > 42 6 ≤18 > 18 i ≤ 27 > 27 i ≤ 36 > 36 i ≤ 45 > 45 7 ≤ 21 > 21i ≤ 30 > 30 i ≤ 39 > 39 i ≤ 48 > 48 N ≤ 3n > 3n i ≤ 3n+9 > 3n+9 i ≤

3n+18 > 3n+18 i ≤

3n+27 > 3n+27

(*) Número de persones empadronades al municipi de Collbató, al mateix habitatge.

Tercer.- Aprovar l‟establiment d‟una bonificació de les tarifes d‟aigua del 25% sobre el primer, segon i tercer trams de consum, previ informe de serveis socials per a les famílies que compleixin els següents requisits:

Sol·licitants que formin part d‟una unitat familiar amb tots els seus membres en situació d‟atur.

Perceptors d‟una pensió mínima contributiva o SOVI per jubilació o viduïtat.

Perceptors d‟una pensió mínima contributiva per incapacitat permanent.

Perceptors d‟una pensió no contributiva per jubilació, jubilació per invalidesa i invalidesa.

Destinataris dels fons de la prestació econòmica de la renda mínima d‟inserció (RMI).

Perceptors de les prestacions socials de caràcter econòmic per atendre determinades situacions de necessitats bàsiques (Llei 13/2006, de 27 de juliol).

Perceptors del fons del règim Fons d‟Assistència Social (FAS).

Perceptors del fons de la Llei d‟Integració Socials dels Minusvàlids (LISMI).

Quart.- Exposar al públic en el tauler d‟anuncis de l‟Ajuntament els anteriors acords provisionals, així com el text complet de l‟Ordenança que es modifica, durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l‟anunci d‟exposició en el Butlletí Oficial de la Província.

Durant el període d‟exposició pública de les Ordenances, els qui tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes previstos a l‟article 18 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març , podran examinar l‟expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d‟exposició pública sense que es presentin reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats. Cinquè.- Comunicar els presents acords a les persones integrants de la Comissió d‟Estudi de les tarifes d‟aigua, per al seu coneixement. Sisè.- Donar compte dels presents acords a la Comissió de Preus de Catalunya, per al seu coneixement i efectes. El Sr. Estradé diu que conseqüència directa de la remunicipalització del Servei ho seran les tarifes a aplicar pel consum.

Dels estudis efectuats sobre els padrons de consum i les dades relatives als costos del servei s‟extreuen diverses conclusions:


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


1) Tenim una xarxa totalment obsoleta amb fuites que superen el 50% del cabal subministrat a la xarxa

2) Hores d‟ara l‟explotació dels recursos propis és pràcticament nul i més del 90% de l‟aigua subministrada ha sigut comprada en alta a ATLL.

3) Els trams de consum actualment vigents no segueixen uns intervals coherents tal com reiteradament havien manifestat membres del Consell de Medi Ambient a través de la Comissió de l‟aigua

4) Gran part del preu que paguen els usuaris es deu al mal estat de la xarxa i la poca utilització de recursos propis.

Resulta evident que qualsevol inversió a la xarxa implicarà una millora en el seu rendiment. Segons el Pla Director del Servei Domiciliari d‟aigua potable, la inversió necessària és de 1.509.233,00 € tot i que altres estudis efectuats per Congiac i Sorea parlen de 2.000.000 euros. I resulta també evident que l‟objectiu de reduir la compra a ATLL en benefici de la utilització dels recursos propis serà beneficiós tant del punt de vista ecològic com econòmic i, per tant, tindrà efectes reductors de la tarifa ja que el preu de compra és gairebé el doble que el cost d‟impulsió de l‟aigua de pous. Amb aquestes actuacions combinades, gestió directa, millora de la xarxa i utilització de l‟aigua de pous es preveu un escenari a 20 anys en el que la reducció de costos portarà a la reducció de tarifa i a disposar d‟un marge suficient per abordar les inversions, amortitzacions i bonificacions ecològica i social de la tarifa. S‟estima que en aquest període es pugui reduir en un 12% la tarifa actual, s‟augmenti fins un 50 a 70% el total d‟aigua subministrat pels pous i s‟augmenti fins un 75-80% el rendiment de la xarxa. La proposta actual, pel 2016, comportaria desdoblar l‟actual tram tercer en dos trams de manera que els trams de tarifació siguin més coherents, s‟incentivi l‟estalvi i la tarifa sigui més equitativa per les diferents unitats familiars. D‟aquesta manera tots els trams tenen un interval de 3 m3 mensuals i no, com ara passa, que del tram 2òn al 3er hi ha un salt de 6 m3 mensuals (18 m3/trimestre) fet que perjudica les unitats familiars de 3 o més membres. Aquesta inquietud ha estat sovint expressada pels antics membres de la Comissió de l‟Aigua. Com a referència, i per tal de mantenir l‟equilibri tarifari, s‟ha pres el preu del tram tercer de l‟any 2014 amb una reducció del 15% pel nou tram tercer i un increment equitatiu pel nou tram 4rt. Per altre banda es substitueix el concepte de tarifació esglaonada per tarifació ecològica i s‟incrementa l‟abast de la tarifació social seguint els mateixos criteris ja implementats per l‟ACA en lo relatiu a la taxa de clavegueram (25 % de descompta en la part fixa i 1er, 2on i 3e tram). Amb aquestes actuacions combinades, increment de trams i tarifació ecològica, el resultat comparatiu amb les tarifes de 2015 ja mostra un benefici important sobre la despesa de les famílies, benefici que a curt termini s‟incrementarà. Cal dir en aquest punt que el nombre de famílies que es van acollir a la tarifació ecològica (variació de trams de consum en funció al nombre de membres de la unitat familiar) va ser nul durant el 2015 i que caldrà per tant fer una àmplia difusió entre les famílies que s‟hi puguin acollir. El nombre de famílies beneficiades és enormement superior a les que veurien un lleuger increment del rebut, de l‟ordre de 70 a 8. El gruix de les famílies (un 20%) beneficiades se situa en la reducció del 5% en l‟import del rebut mentre que la petita incidència del nou tram 4 tant sols afectaria un 8% de les famílies significant com a molt uns 5 euros a l‟any. L‟ampliació de trams per membre de la unitat familiar, ja aprovada el 2015 però no aplicada a data d‟avui, té importants beneficis sobre un gran nombre de famílies que gaudiran de rebaixes entre el 10 i el 50% del rebut (entre 10 i 100 euros/any). Tot això seria inviable mantenint la Gestió Indirecta com és fàcil de deuïr. Per altre banda s‟incrementa notablement el capítol de bonificacions socials implantant una reducció de les tarifes del 25% en tots aquells casos ja contemplats per l‟ACA pel cànon de sanejament, de manera que ja no caldrà en molts casos recórrer als serveis socials per gaudir d‟aquestes bonificacions, més enllà de l‟obtenció de certificats o informes acreditatius. Es calcula que beneficiarà a unes 54 famílies el 2016.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Finalment, es regula per Reglament la tarifa de fuites, fins ara aplicada sense un criteri específic establint-la en un preu un 30% inferior a la tarifa superior sempre que aquest percentatge no sigui inferior al tram immediatament anterior. En definitiva, iniciem amb molta il·lusió i esperança aquest nou camí, som conscients que estem plantejant una tasca enormement important i que caldrà treballar a fons, però estem convençuts que, amb la implicació de tots, ajuntament i veïns, serà en benefici de les famílies, del medi ambient i del municipi. I no voldria acabar sense agrair i reconèixer, en nome de tot l‟equip de Govern, l‟enorme i complicada tasca realitzada tant per l‟assessora jurídica de l‟ajuntament, Trinitat Martínez, com la Secretària interventora, Pilar Ferrer i l‟Enginyer Municipal Joan Manuel Cividanes. La seva exhaustiva dedicació ha permès millorar en molt els primers documents de treball i estic convençut que seran exemple per molts altres municipis. Sé per altre banda que comptem amb tots els grups politics del Consistori, govern i no govern, per, durant aquest termini d‟exposició pública millorar, si és possible, la tasca feta en qualsevol dels documents que portem a aprovació. Probablement en la seva exposició ens faran notar ja alguns extrems que es poden millorar. No dubtin que ens els estudiarem conjuntament. La Sra. Úbeda diu que aquesta informació el Sr. Regidor l‟ha pogut treballar per que en el seu dia ella li va facilitar; a ella li han passat un document pdf que no ha pogut treballar i aquesta es una diferencia important; vostès han pogut fer els estudis per que se‟ls hi van facilitar. En relació als trams, diu que reduïm el 15 % el tercer tram i el que cal dir es que varem rebaixar a la ultima modificació de tarifes un 12 per cent i ara la rebaixem un 5 per cent i l‟altre tram incrementa en un 27 %; no obstant això, influeix a poques famílies. El Sr. Estradé diu que no és cert ja que el Sr. que paga el quart tram, paga el primer, segon i tercer més econòmic i, per exemple, el que te un consum de 28 m3 encara estalvia per que els trams inicials que ha de pagar són a un preu més econòmic, per tant, aquest increment afecta al que entri en consum en el tram superior. La Sra. Úbeda fa referència a les actes de la comissió de l‟aigua i diu que la última és del dia 9 de novembre i quan es tracta aquest punt diu “s‟està revisant la taxa de l‟aigua per incorporar els següents criteris: Especificar la regulació del consum d‟aigua en cas de fuites, requerint justificació. Esglaonar la reducció del tercer tram en funció del nombre d‟habitants. Incloure la tarifació social. Els membres de la comissió assistents es donen per assabentats de les informacions ressenyades.”, però no hi ha retorn de la Comissió i troben a faltar aquest retorn. El Sr. Serra diu que ell va convocar la comissió de l‟aigua, en aquell moment no estava concretada la tarifa i es v a plantejar a títol informatiu. Aquella Comissió va acordar anul·lar la seva funció i ara a partir d‟aquest mes de febrer, es renovarà. Aquest mes de febrer es convocarà el Consell de Medi Ambient i la nova Comissió avaluarà i revalidarà les tarifes. El Sr. Estradé intervé i diu que l‟adhesió al Consorci requereix les tarifes; Els criteris que es plantegen en aquesta modificació de tarifes estan recollides a les actes de la Comissió del dia 3 i 12 de març. En relació als fulls excel que reclama la regidora li recorda que els hi va passar després que li demanés personalment i si els hi va enviar va ser per que ell li va demanar, per tant, si ho demana li donarem, cal que ho demani com ho va demanar ell. La Sra. Úbeda diu que en relació a la proposta, com que incorpora tarifa social hi votaran a favor. Sotmesa a votació la proposta, és aprovada per unanimitat.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


4.- Proposta relativa a la verificació del Segon Text Refós de la modificació Puntual del PGOU en els àmbits 1 i 6 del centre de la població. Antecedents:

En data 06 de novembre de 2014 la Comissió Territorial d‟Urbanisme de Barcelona va acordar

aprovar definitivament la modificació puntual del PGOU en els àmbits 1 i 6 del centre de la

població, d‟ara endavant MPPGOU, supeditant la seva executivitat i publicació al DOGC fins

que mitjançant un text refós s‟incorpori els següents punts:

1. “Cal preveure normativament la cessió del 10% de l’aprofitament del sostre provinent

del PERI-2 Zona esportiva així com la cessió del 15% de l’increment del sostre

provinent del PERI-2 Zona esportiva respecte el planejament anterior al document de

modificacions del pla general en diversos sectors del centre del poble aprovada

definitivament el junt de l’any 2006;

2. Cal fitxar normativament el sostre màxim de la UA-19 i del PERI 2 i corregir l’errada

detectada en l’article 11.7 de la normativa del document.

3. Indicar a l’Ajuntament que el text refós inclourà el text de les normes urbanístiques i els

plànols d’ordenació en suport informàtic i en format editable de tractament de textos, en

compliment de l’article 17.6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret

305/2006, de 18 de juliol, i de l’ordre PTO/343/2005, de 27 de juliol, per la qual

s’estableixen els requeriments tècnics de la presentació, en suport informàtic, de les

normes urbanístiques de les figures de planejament urbanístic als òrgans de la

Generalitat de Catalunya competents per a la seva aprovació definitiva.”

Que per donar acompliment a les prescripcions de l‟acord de la CTUB, es va redactar el text

refós de la modificació puntual del PGOU en els àmbits 1 i 6 del centre de la població. El text

refós va ser verificat pel Ple Municipal en sessió de data 22 de desembre de 2014 i traslladat a

la CTUB.

En concret, el Text Refós va preveure normativament la cessió del 10% de l‟aprofitament

urbanístic al PERI-2 Zona esportiva, i va justificar la no necessitat de cedir el 15% de

l‟increment de l‟aprofitament urbanístic respecte al planejament d‟origen atès que les diferents

modificacions puntuals del Pla General no han generat cap increment de l‟aprofitament

urbanístic. També va corregir l‟errada detectada a l‟article 11.7 de la normativa, i es va

acompanyar una còpia en format digital.

En data 19 de març de 2015 la Comissió Territorial d‟Urbanisme de Barcelona va acordar

mantenir la suspensió de l‟executivitat de l‟aprovació definitiva de la modificació puntual del

PGOU en els àmbits 1 i 6 del centre de la població, fins que mitjançant un text refós es

compleixin la prescripció següent:

“Cal preveure normativa, la cessió del 15% de l’increment dels 3.604 m² de sostre, així com la

cessió del 10% dels 9.304 m² del sostre atribuïble al PERI-2, i la cessió del 10% de l’increment

derivat de la transformació dels 500 m² de sostre comercial a residencial amb l’àmbit dels

Clots.”

Motivació de l‟acord:

L„objectiu del Segon Text Refós de la modificació puntual del PGOU en els àmbits 1 i 6 del

centre de la població és introduir la prescripció establerta de l‟acord de la Comissió Territorial

d‟Urbanisme de Barcelona de data 13 de març de 2015.


(Baix Llobregat)

Barcelona

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Vist l‟informe emès per l‟arquitecte Sra. Erika Blancas en data 03 de desembre de 2015, pel

qual es proposa sotmetre a verificació del Ple Municipal el Segon Text Refós de la modificació

la modificació puntual del PGOU en els àmbits 1 i 6 del centre de la població i, en virtut dels

antecedents manifestats en els antecedents, es proposa als Srs. regidors l‟adopció dels

següents acords:

Primer.- Verificar el Segon Text Refós de la modificació la modificació puntual del PGOU en els

àmbits 1 i 6 del centre de la població de data novembre de 2015, conforme al document

redactat pel despatx Ademà Comella Arquitectes Associats, S.L.P, el qual incorpora la

prescripció requerida per la Comissió Territorial d‟Urbanisme de Barcelona en sessió de 19 de

març de 2015.

Segon.- Remetre l‟expedient complet, per duplicat, degudament verificat i diligenciat a la

Direcció General d‟Urbanisme, que haurà d‟incloure el text de les normes i plànols d‟ordenació

en suport informàtic i en format editable de tractament de textos donant compliment al disposat

a l‟article 17.6 del Reglament de la Llei d‟Urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 16 de

juliol i Ordre PTO/343/2005, de 27 de juliol, per la qual s‟estableixen els requeriments tècnics

de la presentació de les figures de planejament urbanístic, instant la publicació al DOGC als

efecte de la seva executivitat.

Tercer.- Facultar al Sr. Alcalde per la signatura dels documents necessaris per la efectivitat de

l‟acordat.

El Sr. Estradé diu que cal la verificació de la documentació que incorpora els requeriments de cessió obligatoris requerits per la Comissió d‟Urbanisme. Sotmesa a votació la proposta és aprovada per unanimitat. I, sense mes assumptes a tractar, essent les 20:45 hores, el Sr. alcalde aixeca la sessió i en constància del tractat en redacto la present acta que, en senyal de conformitat, signa el Sr. alcalde, amb mi, que com a secretaria, en dono fe.

Documents

AJUNTAMENT DE COLLBATÓ (Baix Llobregat) …2016/02/01 · principi de l‟ús racional de l‟aigua. - Conscienciació ciutadana. Com s‟ha dit al principi, l‟aigua és un bé