Alberto Alesina i Enrico Spolaore · ral. En el que es denomina l’Alta Edat Mitjana o Edat Fosca (en realitat, el naixement del món occidental modern) el poder polític era força

La mida de les nacions: perspectiva històrica - Alberto Alesina i Enrico Spolaore6

La mida de les nacions: perspectiva històrica1

Alberto Alesina i Enrico Spolaore

Anteriorment hem analitzat amb èxit diverses correlacions com a resultat de la nostra teoria, relativa a la mida i els resultats econòmics. A les pàgines següents exposarem els resultats teò-rics des d’una perspectiva històrica i d’evolució de la mida dels estats. Amb això no volem pas relatar la història de la formació i el trencament dels estats; el nostre objectiu és més modest: ens proposem comparar patrons històrics amb les proposicions esmentades:

• Lamidad’unpaísésresultatdelarelacióexistententreelsbeneficisd’escalaielscostosdel’heterogeneïtat de la població.

• Elscostosd’heterogeneïtatsónproductedelesdiferènciesenlespreferènciesdepolítiquespúbliquesrelacionadesambfactorsnoeconòmics(culturals,religiososilingüístics)ieco-nòmics, com ara diferències de renda en la població; les diferències regionals en la renda per càpita afavoreixen l’aparició de tendències secessionistes.

• Elsbeneficisd’escalainclouenlaprovisiódebénspúblicsilamidadelmercat.• Elsbeneficisdelamidadelmercatdepenendelrègimcomercial;elspaïsospetitssónvi-

ablesenunrègimdelliurecomerç,mentrequeenunescenaricaracteritzatperbarrerescomercialsésimprescindiblequeelspaïsospresentinunamidamésgran.

• Lamidaésunfactorimportantenlaseguretat;enunmónméspacífics’hauriad’observarun augment del nombre de països; contràriament, les amenaces exteriors condueixen a la creació de països més grans i a la centralització de federacions.

• Lademocratitzacióhauriad’anarassociadaaunaugmentdelnombredepaïsos;percontra,elsdictadorsmirendeconsolidargransjurisdiccionspolítiques.Noentraremenelcomplexdebathistòricsobrequèésunanació,unestatounpaís.Tal

comhemafirmatanteriorment,ladefiniciód’estatéspolèmica.AlgunsautorscomTilly(1990)defineixenelsestatscom«lesorganitzacionsmundialsmésgransipotentsdesdefamésdecincmilanys».Altress’estimenméslimitarladefiniciód’aquesttermealsestatsnacionalsmoderns

1 Aquestarticlereprodueix[ambmodificacions]elcapítol11(pàgines207-239)delllibred’AlbertoAlesinaiEnricoSpolaoreLa mida de les nacions,publicatperLIDeditorial,amblacol·laboraciódelDepartamentd’Innovació,UniversitatsiEmpresadelaGeneralitatdeCatalunyaielCentred’EstudisdeTemesContemporanis,2008.

Temes contemporanis IDEES 38 / 2013 7

comamonopolispròspersdel’úslegítimdelaforçadinsd’unterritorideterminat,seguintlafamosadefiniciódeWeber(1958)quetambéemrecollitanteriorment.Atèsquelanostrateoriahaestatmotivadaenbonapartpelsdesenvolupamentsmodernsicontemporanis,enaquestcapítolnotindremencompteelsestatsilescomunitatsantigues,comelsregnesegipcisimesopotàmics,olesciutatsestatgreguesifenícies,totiqueintuïmquelanostraanàlisiseriacoherentambaquestesinstitucionsantigues.

Pertant,encetaremaquestavisióhistòricaapartird’unfetambelqualestemrelativamentmésfamiliaritzats:elsorgimentil’expansiódelesciutatsestatdurantl’EdatMitjanaeuropea.Enunsentit,elperíodequeprecedeixelRenaixementconstitueixunparèntesihistòricnatu-ral.Enelqueesdenominal’AltaEdatMitjanaoEdatFosca(enrealitat,elnaixementdelmónoccidentalmodern)elpoderpolíticeraforçadifús,ial’EuropaoccidentalestrobavaenmansdelPapail’emperador.Elssenyorsfeudalsdominavenelcampilesciutatserenpràcticamentinexistents.Enaquestperíodeésforçadifícilparlard’estatsd’unamaneraqueespuguiaplicara la nostra estructura teòrica.

Les ciutats estat europees

Europavasortirdel’EdatFoscagràciesaunmarcataugmentdelaurbanitzacióquevacomen-çarafinalsdelsegleXII i es va prolongar al llarg del segle XIII.Elstresseglessegüentsesvancaracteritzarpelcreixementeconòmicdelesciutatsestat:Venècia,Lisboa,Gènova,AnversiAmsterdam,perordrecronològicd’avantguarda.Enaquestperíodeelnuclid’Europaestrobavaextremadament fragmentat.

Lesciutatsestatd’aquestaetapasónunexemplebenclard’entitatpolítica(ésadir,depaís,enelsnostresmodels)quepodiaprosperareconòmicamenttotisermoltpetita,gràciesalfetqueelseumercatnoteniarelacióamblesfronterespolítiques.Lesciutatsmésimportantsdelsdosextremsd’Europa(Ità-liaielsPaïsosBaixos)vanassolirnivellsextraordinarisderiquesa.AprincipisdelsegleXIV, el pressupost de Venècia eraaproximadamentigualqueeldetotelregned’Espanya,inomésun20%inferioraldelregnedeFrança.2 Amster-damilesProvínciesUnideserenzonesmoltriques,totiquecomvacomentarunambaixadorfrancèsl’any1724,«estractad’unpaísbenpetit;elnivellderiquesaielscerealsques’hicultivennosónsuficientsperalimentarlacentèsi-mapartdelsseushabitants».3Defet,lesProvínciesUnides,abandadeserpetites,estavenforçadescentralitzades: constaven d’un conjunt d’estats minúsculs, el primer exemple de federació moderna.4UndiplomàticfrancèsvadescobrirambsorpresaqueGènovatenia«propdetrenta

2 Braudel(1992:120).Sobrel’abastdelariquesadeVenècia,vegeutambéMcNeill(1974)

3 Braudel(1992:177)

4 VegeuIsrael(1995)peraundebatdetallat.

LES ciutAtS EStAt Són un ExEmpLE bEn cLAr d’EntitAt poLíticA quE podiA proSpErAr EconòmicAmEnt tot i SEr moLt pEtitA, gràciES AL fEt quE EL SEu mErcAt no tEniA rELAció Amb LES frontErES poLítiquES


llegüesquerecorrenlacosta(...)isetovuitllegüesdeplanúria(...)larestaésterraerma».5 EnelcasdeVenècia,l’expansiócapal’oestd’Itàliavatenirúnicamentcomaobjectiuelfetdecrear infraestructures per al comerç,6il’expansiócapal’est,capalavoradelmar(queelsturcsmanteniensotavigilànciaiequilibriconstant),responiaalanecessitatdemantenirleslíniescomercials obertes.

Aquestesminúsculesciutatsestatsobrevivienperquèprosperavenenunperíodeenquèelcapitalismeilariquesaesbasavenenelcomerç.Unobservadordel’èpocavadescriureAmster-damcomunindretsenquè«elcomerç[és]totalmentlliure,resnoésprohibitalsmercaders:nosegueixencapaltranormaqueladelseupropiinterès.Així,quanalgú,pelseupropiinterèscomercial,portaatermealgunaactivitatcontràriaal’estat,aquestamiracapaunaltrecostatifaveurequenosen’adona».7

Elsgovernsd’aquestesciutatsnoproveïenmoltsdelsbénspúblics,lesinfraestructuresielsserveisadministratiusqueassociemalsgovernsmoderns.AVenècia,GènovaiAmsterdam«l’Estatésimpotentipobre,totiqueelshabitantssónbenestants».8Enaltresparaules,lesciutatsestatespodienpermetreserpetitesperquèleseconomiesd’escalaproveïenrelativamentpocsbénspúblicsiesbasavenenellliurecomerç.Lacombinaciódelliurecomerçigovernpetitera,enrealitat,uningredientclaudelcreixementidelaprosperitatdelesciutatsestat.Aquestesunitatspolítiqueserenmoltriquesentermesdepodereconòmic,peròatèsquetenienunamidatanreduïda,erapotencialmentdèbilsentermesmilitars.Unamillororganitzaciópolíticaimilitarvaproporcionar als comerciants i a altres agents econòmics de les petites ciutats estat un avantatge relatiuenladefensa,durantpartdel’EdatMitjana:«unlloguerdeprotecció»,seguintladefi-

niciódeFredericC.Lane(1958).Aixònoobstant,aquestslloguers de protecció es van anar erosionant amb el temps. TalcomdestacaMcNeil(1974),elscostoscadavegadamésgransdelsbénspúblics(incloent-hiladefensa)vantenirunpaperimportantenaquestatendència.

Ésforçadifícilparlardedemocràciacoml’organitza-ciópolíticaimperantenaquellaèpoca,peròcertamentlesciutatsestaterenmésobertes,lliuresitolerantsqueelsrègimsabsolutistesquelesrellevarien.Totiqueaquestes

unitatsnoerendemocràciesenelsentitactualdelaparaula,eren«oligarquiesconstitucionals,dominadesperlesfamíliesméspoderoses,queerenpresentsalsòrgansexecutius,elsconsellsconsultiusilegislatius,ilescomissionsespecialsquegovernavenlaciutatestat».9Eldretavotalesciutatsestatitalianesestavalimitataentreel5%iel15%delapoblaciómasculina,percentatgequenoresultatrivialsielcomparemambaltresqueelvanseguiralahistòriafinsaprincipisdel segle XX.Perexemple,aAnglaterra,afinalsdelsegleXIX,eldretavotrequeiaenunafracció

5 Braudel(1992:180).IncloïenHolanda,Zelanda,Utrecht,Gelderland,Overijssel,FrísiaiGroningen.

6 Cipolla(1995)

7 Braudel(1992:206).

8 Braudel(1992:133)

9 Merriman(1996:53).

LA combinAció dE LLiurE comErç i govErn pEtit ErA, En rEALitAt, un ingrEdiEnt

cLAu dEL crEixEmEnt i dE LA proSpEritAt dE LES

ciutAtS EStAt


similardepoblaciómasculina.Amés,«l’elementmésdiferenciador[delesciutatsitalianes]res-pected’altreszonesd’Europaeraelgrauenquèelshomesparticipavenenladeterminació–enbonamesuraperpersuasió–deleslleisidecisionsqueregienlessevesvides».10Evidentment,notothomteniaveuenelpanoramapolític,peròlesciutatsestatsdelnordd’Itàliavanavançardeformadestacadacapaformesrelativamentmodernesdedemocràcia,enquèels gremis eren la columna vertebral de les disposicions polítiquesparticipatives.

Putnam(1993)dibuixaunfortcontrastentrelesciutatsestatrelativamentobertesidemocràtiquesdelnordd’Itàliaielrègimautocràticimperantalsuddelpaís,derivatdel’ocupaciónormanda.Argumentaqueaquestadiferènciahaimpregnatlahistòriad’Itàliaihatingutinfluènciaenladisparitatqueencaraavuipresentennordisudpelquefaaldesenvolupamentilaqualitatdelgovern.TalcomdiuenDeLongiShleifer(1998),alesciutatsestatmedievalselcomerçfloriaprecisamentperquènohihaviarestriccionsderivadesdel’úsdelesinfluènciespolítiques.

Enresum,entreelsanys1300i1600,aproximadament,lesciutatsestateuropeeseren,enbonapart,entitatspoliticoeconòmiquesquepresentavenalgunesdelescaracterístiquesdelspaïsos petits, oberts i democràtics actuals.

De les petites ciutats estat al Leviatan

Elshistoriadorssolenprendrel’any1494,eldelainvasiófrancesad’Itàlia,comadatasimbòlicaquemarcal’inicidelperíodedel’absolutismequevadominarelpanoramamundialcomamínimfinsalaRevolucióFrancesa.AqueststresseglestambévansertestimonidelaconsolidaciódediversosgransestatsaEuropa,comaraFrança,Anglaterra,EspanyaiRússia.

Elsgransestatsvanemergirdelaconsolidaciódelsseusfeus.Diversesraonsexpliquenelpasd’Europad’unaorganitzaciódesenyorsindependentsaunsistemad’estats.Enprimerlloc,l’economiaemergentnecessitavainstitucionsquegarantissinelsdretsdepropietatilaformaciódemercatsmésgrans(nacionals),abandadelquequedavagarantitperlespetitesciutatsestat.NorthiThomas(1973)destaquenqueleseconomiesd’escala,enintroduiraquestesinstitucions,vanoriginarl’ocàsdelsestatsfeudals.Enunmónderestriccionscomercialsentreunitatspolíti-quesindependents,lanecessitatdereduirelscostosdelcomerçdinsdelespròpiesfronteresvaportaralaformaciód’unitatspolítiquesmésgrans.TalcomindiquenNorthiThomas(1973:94),amesuraqueelsbeneficisdel’intercanvieconòmicentrediversesregionsesvaanarestenent,«vasorgirlanecessitatdetenirunitatspolítiquesmésgransperdefinir,protegirifercomplirelsdretsdepropietatenàreesmésgrans».Enaltresparaules,undelsobjectiusdelacreaciód’estatsera facilitar la creació de les infraestructures necessàries per desenvolupar mercats nacionals enunmónenquèelcomerçentrefronterespolítiqueseramoltcostósiestrobavadesprotegit.Aquestprocéselvafomentarl’aliançaentreelreiielshabitantsdelaciutat,unitsperunodi

10 DeLane(1996:535)citatperPutnam(1993:125).

LES ciutAtS EStAt EuropEES ErEn, En bonA pArt, EntitAtS poLiticoEconòmiquES quE prESEntAvEn ALgunES dE LES cArActEríStiquES dELS pAïSoS pEtitS, obErtS i dEmocràticS ActuALS


comúverselssenyors.Defet,larelacióentrel’augmentdelesactivitatseconòmiquesalesciutatsilaconsolidaciódelsestatscentralitzatsésbàsica,segonsAdamSmith,quanalvolumIIIdeLariquesadelesnacionsafirmaque«elcomerçielsmanufacturersvanintroduirgradualmentordre i bona governança i, amb això, la llibertat i la seguretat dels individus entre els habitants del paísqueabanshavienviscut(...)enunestatdedependènciaservilrespectedelsseussuperiors».

Elsegonelementvaserl’incrementdelcostdelesguer-resil’administraciópública.TalcomafirmaTilly(1990),les guerres van fer els estats: la innovació tecnològica a les guerreséscabdal.«Elsexèrcitsvanesdevenirprofessionals,i els costos de la guerra es van multiplicar; ja no n’hi havia prou,ambcavallerssoldatatempsparcial.L’apariciódesoldatsassalariatsvaanaracompanyadadelaconsolidaciód’uncostmilitarprofessional».11Elscanvisenlatecnologiamilitarvanferqueelsbeneficisd’escalafossinmésvaluo-sos,demaneraqueelsmonarquesvanpoderconsolidarelcontrolsobreelssenyorsfeudalsicrearestatsencaramés

centralitzats.Unavegadalesguerresilespreparacionsperalsconflictesvanconsolidarunsistemad’estatsaEuropa,elsmonarquesvanemprarelseupoderdecoercióperincorporaralsseusestatsterritorialmentdefinitslesciutatslliuresiriquesencapital.Desdel’any1500enda-vant,«ladifusiódelesarmesdefoc(...)vanferdecantarl’avantatgemilitarcapalsmonarquesquetenienlacapacitatdellançarcanonsiconstruirfortalesesqueaquestespecesd’artillerianopoguessindestrossarfàcilment».12

Elsmonarquesvanimplantaruncontrolméscentralitzatsobrelesciutatsielcamp,ivanvigilardepropelssenyorsfeudals.«L’artdelafortificacióesvaposaralmateixnivellqueelsbombardeigsentermesd’importància:aladècadade1520caliaaixecarcastellsmésgransicars.Aquestfetvafernecessàrial’apariciód’estatsmésgransperpagarlesdespeses,demaneraquelabalançadel’avantatgeesvadecantarcapalesunitatspolítiquesmésgransi,bàsicament,capalrei».13Perexemple,larecaptaciótributàriadeCastellavapassardemenysde900.000realsl’any1474a26milionsel1504.14Pràcticamenttotl’augmentdelarecaptaciótributàriaqueelsmonarquesd’aquestperíodenecessitavenesdeviaalfetquelesguerreserencadavegadaméscares i els exèrcits creixien de forma exponencial, tant en termes humans com de cost.

Pelquefaalarelacióentrenecessitatsmilitarsifiscalitat,elsgovernantsnecessitavenlarecaptaciótributàriaperpagarl’exèrcitinecessitavenl’exèrcitpergarantirunfluxd’ingres-sos.TalcomafirmaWilson(1967:498),«elcostdelamonarquiaaugmentavapermoments.Lescortserencadavegadamésgransiluxoses,ilesguerrescadavegadamésllargues.Elrendiment de les terres de la corona i els gravàmens irregulars de la guerra no ajudaven a assumirlesdespeses».

11 Davies(1996:519)

12 Tilly(1990:76)

13 Jones(1981:130)

14 Tilly(1990:79)

un dELS objEctiuS dE LA crEAció d’EStAtS ErA

fAciLitAr LA crEAció dE LES infrAEStructurES

nEcESSàriES pEr dESEnvoLupAr mErcAtS nAcionALS En un món

En què EL comErç ErA moLt coStóS i EStAvA dESprotEgit


Enrealitat,elproblemafiscalteniadosvessants.Elprimer,lamagnituddelarecaptaciófiscalnecessària,ielsegon,lairregularitatdelarecaptaciótributària.Aquestasituacióvapropiciarl’apariciód’unproblema:comfinançarladespesapúblicaenperíodesdemancad’ingressos;d’aquívanéixerunincentiuaddicionalpercrearinfraestructuresfiscalsméselaborades(Eart-man1997).MentrequefinsalsegleXII o XIIIelsexèrcitsnoprofessionalsformatspersenyorsfeudalserenlanorma,dosseglesdesprésaquestscossoserenmoltmésgrans,professionalsicars.Laguerraeraelmètodehabitualderesoldredisputesiaugmentarlariquesadelsreis.Defet,l’estildeferlaguerravacanviar,deformaqueelsestatsambmoltapoblaciótenienavantatgemilitar,perquèelsseussúbditselsproporcionavenlapossibilitatdeformarunexèrcitgran.15

L’expansióterritorialiunaugmentdelapressiófiscalvanserlesrespostesalescreixentsnecessitatsmilitars.Algunspaïsosvancontinuartenintestructurespatrimonialsfiscals(França,Espanya,Portugal,elsEstatspontificis,PolòniaiHongria)mentrequed’altresvanintroduirsis-temesadministratiusméssemblantsalaburocràciamoderna(GranBretanya,SuèciaiPrússia).16 Aquísorgeixunapreguntainteressant:perquècertsestatsvanadoptarunsistemaounaltre?Enl’assumptequeensocupa,n’hihaprouambdirquetotsdossistemeserenunarespostaal’incre-mentdelscostosdegestionarunpaís.17 A ambdós sistemes l’estament administratiu i clerical va augmentardeformaespectacular.Elgovernd’Anglaterratenia al segle XVIII10.000empleats,organitzatsenmoder-neslíniesburocràtiques.18 A mitjan segle XVII,aFrançalesrebel·lionsfiscalserengeneralitzadesisovintteniencomaresultat confrontacions militars internes. Al segle XVIII els funcionaris van anar substituint progressivament els cler-guessensesouendiversestasquesadministratives,ielreis’empescava formes originals d’augmentar els impostos i els préstecs.Aixònoobstant,lamorositatfreqüenteneldeutepúblicvareduirlacredibilitatdelreienl’àmbitdelesfinancespúblicsamínimshistòrics.Lesenormesnecessitatsdelesrecaptacionstributàries resultat de moltes guerres van acabar per fer fracassar l’antic règim.19

Lesciutatsestatteniendifícilsobreviureenaquestanovaeramilitaricentradaenlafisca-litat.Lesciutatsd’Itàliavaesdevenirelcampdebatallad’EspanyaiFrançaivanperdrelasevaindependència.Venècia,gràciesalseucomerçmarítim,vapodermantenirlessevesinstituci-onsperòvaperdrelasupremacia.LatandiscutidadecadènciadeVenècias’had’entendreambrelacióalcostdesustentarunformidableexèrcitdeterraiunaflotadecentgaleres.20 Venècia era massa petita per permetre’s totes dues coses.

15 Tilly(1990:63)

16 Aquestaclassificacióprovéd’Eartman(1997)

17 ConsulteuEartman(1997)ilesreferènciesques’hicitenperveureunaexplicaciódediferentsevolucionsdelesprime-resorganitzacionsburocràtiques.Afirmaqueeltimingvasermoltimportantenlaformacióelsestats,perinfluirenlanaturalesa del règim.

18 Eartman(1997)

19 Perexemple,vegeuKennedy(1987:80-1)

20 McKenney(1993:72)

dE fEt, LA rELAció EntrE L’AugmEnt dE LES ActivitAtS EconòmiquES A LES ciutAtS i LA conSoLidAció dELS EStAtS cEntrALitzAtS éS bàSicA


NoméslesProvínciesUnidesvanmantenirlasevafortalesaeconòmicaapesardelasevamidareduïda,perquèvansaberaprofitarelcomerçassociatambeldescobrimentdelesÍndiesiAmèrica.Elcomerçil’augedel’economiaatlànticavanpermetrealsholandesosderetenirunagranimportànciapoliticoeconòmicamalgratlamidarelativamentpetitadelseuterritori.Itotplegat,pelfomentdellliurecomerçipràctiquescompetitives.

Lademocràciaparticipativadelesciutatsestatd’ItàliaiEuropadelNordvadesaparèixerdurantl’absolutisme,totiqueelgraudepoderdictatorialdelsdiversosrègimsoscil·lavaentreelpoderabsolutsensebarreresdelreideFrançaielcasd’Anglaterra,enquèelmonarcaeracontrolatperunpoderósparlament.Així,ensmovemdeciutatsestatpetitesirelativamentdemocràtiquesbasadesenelcomerç,capagransdictaduresbasadesenl’obtencióderendes.

Forad’Europa,elsgransregnesvanevolucionarcapaimperis.ElgranImperiotomàvaes-devenir ràpidament un engranatge burocràtic encaminat a obtenir rendes dels seus ciutadans. MentreaAmsterdamelscomerciantstenienelpoder,al’Imperiotomà«elscomerciantsmés

destacats no podien competir amb un membre de nivell mitjàdelaclassepolítica,comaraunvicegovernador(...)entermesderiquesa,imoltmenysamboficialsdemésrangdelajerarquiaadministrativa».21L’Imperiotomàeraun«estatburocràticqueaglutinavadiversesregionsenunsolsistemaadministratiuifiscalenquèlesfiguresmésimportants eren els recaptadors d’impostos, la tasca dels qualsconsistiaasustentarelpròdigestildevidadelaclas-sedirigent».22Defet,«lespolítiquesimplementadesperl’ImperiotomàafinalsdelsegleXVIsovinterenmínimesquantal’acumulaciódecapitalcomercial».23Mentrelesciutats estats prosperaven pel fet de ser petites i obertes,

«elpuntfort[del’Imperiotomà](...)eraeld’obtenireconomiesd’escalaunint(...)diversitatdepersones».24Nocaldirqueaquestadiversitatdepersonesvaacabarmotivantlacaigudafinaldel’Imperi.

Argumentssimilarssónvàlidsperal’Índia.LaclassedirigentdelsseglesXVI i XVII tenia comaúnicinterèsl’obtencióderendes.Larecaptaciófiscalestimadadelgovernerapropdel20%delarendanacional,unvalorbenelevatfinsitotperalspaïsosenviesdedesenvolupamentd’avuidia.Detotamanera,«al’Índiaesdedicavenbenpocsdinersacrearinfraestructures.Lamajorpartdelarecaptacióanavadirigidaaafavorirl’elit».25Lapoblaciódelpaísesvarebel·lar,peròlesautoritatsvanrespondrebàsicamentambmésrepressió.Sobrel’estildevidapròdigdel’elit,Kennedy(1997:13)apuntaqueelseuconsumostentóssuperavaeldelReiSoldeVersalles.Nosorprènqueunproverbihindúrecomani«noaturar-semaialdarrered’uncavallodavant

21 Faroghiet al.(1994:546)

22 Hourani(1991:208-11)

23 Faroghiet al.(1994:546)

24 Jones(1981)

25 Jones(1981:198)

ELS cAnviS En LA tEcnoLogiA miLitAr vAn fEr quE ELS

bEnEficiS d’EScALA foSSin méS vALuoSoS, Així quE

ELS monArquES vAn podEr conSoLidAr EL controL

SobrE ELS SEnyorS fEudALS i crEAr EStAtS EncArA méS

cEntrALitzAtS


d’unfuncionari».Aquestapolíticad’extracciópuradelesrendesvaconduirfinalmentalacai-gudadel’Imperihindú.

LaXinavaserunaltredelsgransimperisquevasobreviure,malgratlasevamida,gràciesalgraurelativamentelevatd’homogeneïtatdelasevapoblació.Llevatdelsmongols,laXinateniapocsrivalsexterns.TalcomafirmaTilly(1990:71),«lesdinastiesxinesesvancaurequanelstentaclesadministratiusdel’imperiesvanestendre,quanelssenyorsdelaguerraesvanorga-nitzaralsidel’imperiiquanelsinvasorssobrerodes(...)vanentraralsterritorisimperials».Kennedy(1987:111-12)afirmaque«laXinaMingpatiacadavegadaméspelfet(...)desermassacentralitzada,dèspotaiortodoxaenlasevaactitudvers(...)elcomerç.Sensedirectriusclaresdedalt,lesartèriesdelaburocràciaesvanenduririvanpreferirelconservadorismealcanvi».Ditd’altramanera,esvaconvertirenunrègimgran,massacentralitzatianticomercial.Garner(2001)proposauncontrastinteressantentrelarelativahomogeneïtatilesgransdimensionsdelaXinailafragmentadaEuropadelsseglesXIII a XV.Argumentaquelafragmentaciópolíticaeuropea,encrearcompetènciaentreelsdirigents,vagenerarprouinnovació,quecompensavaabastament les economies d’escala d’una Xina molt més gran.

Calrecordarqueunaimplicaciódelnostremodelésqueelsimperisdictatorialshauriendesuperarlamidaòptimadesdelpuntdevistad’eficàciaeconòmica.LesrendesdelsLeviatansesmaximitzengràciesalamidadelpaísmésenllàdelgrauòptimeconòmic:laXinail’Imperiotomàensónexemplesforçaclars.Peròfinsitotenelcasd’unamonarquiaabsolu-tistacomladeFrança,lamidapotserunproblema.Potserelpaíseramassagrandesd’unpuntdevistaeconòmic,perquèlapressiófiscalqueexperimentavenelsreispermaximitzar les rendes i el poder militar el van conduir a unaexpansióexcessiva.Braudelemfasitza(1992:325)elsegüent:«L’expansióterritorial[deFrança][era](...)beneficiosa(...)perdiversosmotiusperal’estatmonàrquic(...)[però]vadificultarseriosamentelseudesenvolupamenteconòmic».Unproblema de distància va obstaculitzar el desenvolupament d’un mercat autènticament nacional; als segles XVI i XVII,Franças’assemblavamésaunconglomeratderegionsautàrquiquesquenopasaunmercatveritablementnacional.Elsmercatsactiusquedavenlimitatsaàreespròximesalesgransciutats.Lamidainterferiaenelfuncionamentdel’administraciópública:«CrearunaassembleanacionalenunpaístangrancomFrançaeraunatasca(...)complexa.26Talcomjahemexplicat,elsfundadorsdelanacióamericanatambéesvanadonarque,enaquellaèpoca,eltempsperobtenirelcapitalquepermetésparticiparalesactivitatsdelgovernnacionaleraunobstacleperalpaís.

Elproblemad’unaexpansióexcessivanoeraexclusivamentfrancès.Engeneral,«lamàximasegonslaqualcalsepararlesprovínciesdelsestats,comlesbranquesdelsarbres,pertald’en-fortir-los segurament romandrà als llibres molt de temps abans no se l’escolti en els consells de prínceps».27PotserelfetqueAnglaterrafosunaillaamblímitsmarítimsnaturalsvaajudara

26 Eartman(1997:91)

27 Braudel(1992:323)

L’ExpAnSió tErritoriAL i un AugmEnt dE LA prESSió fiScAL vAn SEr LES rESpoStES A LES crEixEntS nEcESSitAtS miLitArS


prevenirl’excessivaannexiódelesprovíncies,totiqueelproblemadelamidaexcessivaespotaplicarposteriormental’Imperibritànic,sinoaGranBretanyamateix.Kennedy(1997)facilitauna exhaustiva exploració històrica de com l’excessiva expansió dels imperis dictatorials n’im-plicavalasevafi.

Quant al comerç, mentre les petites ciutats estat prosperaven gràcies a les transaccions internacionals,elsgransrègimsabsolutistesbuscavenl’autosuficiènciaielcomerçnacional

enelsmercatsinterns.Wilson(1967)afirmaque«alasegona meitat del segle XVI[lesideesprimitivessobreelcomerç]jahaviendonatllocauncorpusdelegislació(...)dirigitaobtenirl’autosuficièncianacionalielnodrimentdelaproducciónacional».Aixímateix,lespolítiquesco-mercials angleses van esdevenir molt proteccionistes a principis del segle XVII.EnaquestperíodeAnglaterrava

introduirunalegislacióencaminadaa«reduirlanecessitatd’importarilafugadeltresor,fomentantl’activitatdelsmanufacturers»(extretd’undocumentoficialcitatperWilsonl’any1967:533).

Enresum:delespetitesciutatsestat,obertesidemocràtiques,ambgovernspetitsipoccostosos, el món va evolucionar cap a països grans, amb mercats nacionals de mida més gran queperseguienl’autosuficiència,dirigitsperLeviatanssemprealarecercadenovesformesderecaptació per afavorir el consum pròdig de les elits i les guerres.

L’estat nacional modern

DesdefinalsdelsegleXVIII, aproximadament, podem començar a parlar del naixement d’una instituciópolítica,l’estatnació,ambunesformessimilarsalesactuals.AEuropas’observalatransformaciódelsestatsexistentscomAnglaterra,FrançaiEspanya,ilacreaciódenouscomAlemanyaiItàlia.Al’AmèricadelNord,elsEstatsUnitsi–unesdècadesdesprés–elCanadàvanesdevenirestatsfederalssorgitsapartird’unafederacióflexibledeprovínciesiterritorisindependents.Elnacionalismeielliberalismeerenduesforcespolítiquesbenrelacionades:ambduesrequeriensocietatsmésobertesiliberalsentermespolíticsieconòmics.Lesideesliberalstambévanprovocarunafasedelliurecomerçeuropeu.Ésinteressantdestacarqueelspaïsosméspetits–elsPaïsosBaixos,Dinamarca,Portugal,Suïssai,encertamesura,SuèciaiBèlgica−vanserelsprimersaadoptarellliurecomerç,seguitsd’AnglaterraiFrança(Bairoch1989).

Elsteòricsliberalsd’aquellaèpocasabienbéqueelsestatsnaciónosónnecessarisenunaeconomiademercattotalmentliberal.Elmónespodiaorganitzarcomunasolaàreadelliuremercat,unmercatmundiald’individusquecomercienlliurement.Elsestatsnacióerenvistoscom a segona alternativa, atesa l’heterogeneïtat d’individus de diverses races, cultures i ideologies. Segonslafilosofialiberal,unestatnacióhaviadetenirlesdimensionssuficientsperformarunaunitatviablededesenvolupament,perònomés.Enaltresparaules,comqueeraimpossiblecrearunmóndelliurecomerç,elspaïsoshaviend’arribaraunamidadeterminadapertalquel’economia nacional fos viable. Per exemple, el Dictionnaire PolitiquedeGarnier-Pagèsafirmaval’any1843queera«ridícul»queBèlgicaiPortugalfossinnacionsindependentsperquètenien

LES ciutAtS EStAt tEniEn difíciL SobrEviurE En AquEStA

novA ErA miLitAr cEntrAdA En LA fiScALitAt


mercats massa petits.28GiuseppeMazzini,undelsarquitectesdelaunificacióitaliana,opinavaqueelnombreòptimd’estatsnacióaEuropaeradedotze,tenintencompteconsideracionseconòmiques(ésadir,lamidadelsmercats)ilacomposicióètnicadelcontinent.Perexemple,noespreniaseriosamentlesaspiracionsnacionalistesdelssicilians,elsbretons,elsgal·lesosoelsirlandesosperquèconsideravaquetenieneconomiesmassapetites.29Mentrequeperalsmonarquesabsolutslamidadelsestatsteniaimportànciaexclusivamentenl’àmbitmilitariderecaptació,almónliberald’AdamSmithlamidadelspaïsoseraimportantperalsmercats.Laqüestiónacional,comMazzinihaviaentèsbé,noespodiaanalitzarsensetenirencomptelaviabilitat econòmica i la mida dels mercats.

Lacomposicióètnicad’Europavapermetrecrearunitatsgeogràfiquesdedimensionsrao-nables.Aixònoobstant,TillyiTilly(1973:44)destaquenque«gairebétotselsgovernseuropeusvanagafarcaminsqueportavenal’homogeneïtzaciódelespoblacions:l’adopciód’unareligióestatal,l’expulsiódelesminories,lainstituciód’unallenguanacionali,finalment,l’organitza-ciódelainstrucciópúblicamassiva».Aquestaafirmacióésinteressantperquèsuggereixquelafragmentacióculturalpotserunavariableendògena,talcomhemindicatalcapítol5.Encertsentit,toteslesideesnacionalistesimpliquenlanecessitatilavirtutd’estatsnacióhomogenis.

Certament,launificaciód’Alemanyatinguéunafortamotivacióeconòmicarelacionadaamblamidadelmercat.Lanacióalemanyavanéixerl’any1834comaunióduanera(Zollverein),quegarantiad’aquestamanera barreres baixes al comerç entre el seus membres. Laparticipacióenlaunióduaneraeravistacomunaneces-sitat econòmica per als estats petits i mitjans, els mercats delsqualserenmassapetitsperprosperarsenseméslliurecomerç. Abans de la creació del Zollverein,«elscomerciantsimanufacturersalemanysvancomençaraoposar-sealadescoratjadoracomplexitatdelsaranzelsduanersquecrea-venunasèried’obstaclescostosos(...)moltsempresarisvandemanarlafid’aquestesbarreresartificials,queelsrivalsanglesosofrancesosnotenien».30Amblaunificació,Prússiavatreuredelacirculaciótoteslesmonedespreexistentsienvacrearunadesola,alavegadaquevaprohibirlesrestriccionsim-posadessobrelamobilitat.Ditd’altramanera,Prússiavacrearunmercatúnic.31 Per això, una delesprincipalsmotivacionsdelaunificacióalemanyavaserlaconstrucciód’unaentitateconò-micamésviable,ésadir,larecercad’unamidaeconòmicaòptimadelpaís.Lasegonamotivacióquevacaracteritzarlaunificacióalemanyade1870vserl’amenaçaexternad’unconflicteambFrança.Riker(1964:35)destacaque«laFederacióde1871esvaoriginarencircumstànciesdegran hostilitat estrangera i, per tant, tenia com a objectiu millorar la posició militar i diplomà-

28 CitatperHobsbawm(1990)

29 VegeuHobsbawm(1990)iDavies(1996)

30 Merriman(1996:629)

31 Hallerberg(1996)proporcionaunaanalogiaútilsobrelacreaciód’unmercatúnicaAlemanyadurantladècadade1870ielprocésactuald’integracióeconòmicaaEuropa.

noméS LES provínciES unidES vAn mAntEnir LA SEvA fortALESA EconòmicA A pESAr dE LA SEvA midA rEduïdA, pErquè vAn SAbEr AprofitAr EL comErç ASSociAt Amb EL dEScobrimEnt dE LES índiES i AmèricA


ticadelsestatsalemanys».32Aldarreredelaconsolidaciódelamonarquiaaustrohongaresasotal’emperadorFrancescJosephihaargumentssimilarssobreamenacesexteriors.Ésinteressantressaltarquelapressiócadavegadamésgrandelesminoriesètniquesvadesembocarenuncompromísamblaminoriamésforta(elsmagiars)pertaldecontrolarlaresta.Enlaterminolo-giadelanostraanàlisi,lamonarquiadualdelsHabsburgespodriainterpretarcomlarespostadelLeviatanauncanvienlalimitaciódelano-insurrecció.33

SegonsRiker(1964),lesamenacesexteriorsilanecessitatdecrearunadefensaviablesónaldarreredelaredacciódelaconstituciónord-americanaquevasubstituirunafederacióflexible

d’estats independents per un sistema de federalisme centra-litzat.SegonslainterpretaciómilitardelaconstituciófetaperRiker,laforçabàsicaquevapropiciarlaconsolidaciódelsEstatsUnitsvaserelfetquelesamenaceseuropeesconstituïenunperillclariimminentperalpaís.Elsangle-sosamenaçavenpelnord-oest,ielsespanyolspelsud-oest.Organitzarunexèrcitiunamarinaviablesvaserunadelesprimerestasquesquevanportaratermeelsdosprimerspresidents,GeorgeWashingtoniJohnAdams,queestaven

especialment obsessionats per la necessitat de disposar d’una armada ben forta.LadefensaexteriortambéeraunelementimportantdelsFederalist Papers.Resultainteres-

santqueeneltercertextJohnJayexposaunargumentrelacionatambl’anàlisiquehemfetalcapítol7sobrelapossibilitatd’incidènciad’unconflictesiunpaísgranesdesmembraenpaïsosméspetits.Jayafirmaque«ésmoltimportantperalapaud’Amèricaques’observileslleisd’al-tresnacions[Portugal,Espanya,Anglaterra],iperamiésevidentqueaixòhopotfermillorideformaméspuntualungovernnacional...quenopastretzeestatsseparats».Enaltresparaules,ésmésprobablequesorgeixiunconflictequandiversesnacionsindependentsinteractuenentresi,talcomhemanalitzatambdetallalcapítol7.

Peròl’amenaçaexteriornovaserl’úniccondicionantdelaUnió;unaltreelementquihivateniraveurevanserleseconomiesd’escalaenlapolíticafiscal.AlFederalist Paper 13,Hamiltonhodiubenclar:«Quanlamidad’unestatassoleixunamagnituddeterminada,aquestreque-reixlamateixaenergiadegovernilamateixaformad’administracióqueunestatdemidamoltsuperior.»Així,enparaulesdeHamilton,amesuraquelamidaaugmenta,elscostospercàpitadegestiódelgoverndecreixen.MadisonesposicionaclaramentencontradelesobjeccionsalaUnióbasadesenlesdespesesgovernamentals.Ésjustamentgràciesal’argumentdelesecono-miesd’escalaque«elstretzeestatspodransustentarungovernnacionalmillorquelameitat,unterçoqualsevolnombreinferioralatotalitat».Defet,desdelaperspectivadeJay,«sielsestatss’uneixen sota un sol govern, només caldrà aprovar un pressupost destinat a una cada reial; si esdivideixenenconfederacions,caldràdedicarunapartidaacadascunadelescasesreials».AlFederalist Paper12,continuadientqueelsistemafiscalseriaméseficientenelmarcdelaUnió.

32 Algunesd’aquesteshostilitatsestrangeresvanserlaguerraàustroprussianade1866ilaguerrafrancoprussianade1870.VegeutambéCraig(1978,cap.1)peraundebatextenssobreaquestpunt.

33 Lainsurrecciópolonesafallidailaitalianavictoriosarepresentendoscasosdemovimentsnacionalistesliberals.L’èxitdelcasitaliàtémenysaveureambelsidealsutòpicsdeMazziniimésamblesambicionsexpansionistesdelreideSardenya.

Així, EnS movEm dE ciutAtS EStAt pEtitES i rELAtivAmEnt

dEmocràtiquES bASAdES En EL comErç, cAp A grAnS

dictAdurES bASAdES En L’obtEnció dE rEndES


Lacreaciód’unmercatcomúvasereltercerelementquevateniraveureamblaUnió.EnparaulesdeMoore(1967),elscapitalistesdelnord«volienportaratermelasevaactivitatcomercialsensehaver-sedepreocuparperlesfronteresestatalsiregionals».EnlasevafamosainterpretacióeconòmicadelaConstituciódelsEstatsUnits,Beard(1913)indicaqueelsbeneficiscomercialsdelamidadelpaístambétenenimportància,perquèunpaísgranpottenirméspoderenlesdisputescomercialsenunmónqueésllunyderegir-sepellliurecomerç.Aquestés,enessència,l’argumentdeHamiltonalFederalist Paper43:«Elcomerciant(...)hadereconèixerquel’equilibritotaldelcomerçalsEstatsUnitsseriamoltmésfavorablequeeldelstretzeestatssenseunióoambunaunióparcial».AlFederalist Paper3,Hamiltonvaescriurequeenlesdisputescomercials,unpaísdemidamésgrantindriaméspossibilitatsdesortir-nesatisfetfinsitotsenseferúsdelaforça,precisamentperquèésmésfort.AlFederalist Paper5,JohnJayvaafegirqueelstractatscomercialsentretretzepaïsosdiferentsserienmenysfavorablesimésdifícilsdegestionarquenopasuntractatcomerciald’unasolanació.Enpoquesparaules:elsfundadorsconsideravenquelamidaerabeneficiosaentermescomercialsenunmónmoltproteccionista.

L’heterogeneïtatdepuntsdevistadinsdelaUnió,però,envaamenaçarlasupervivènciadurantlesprimeresdècades.Amblaguerracivilvaquedarpalèsquetotselsbeneficisdelaunió–seguretat,economiesd’escalaenelgovernilamidadelmercat–tenencostosd’heterogeneïtatelevats.Laguerracivilvaserelresultatdeconflictesdepreferènciesquantapolíticaeconòmica(particularment,políticacomercial)entreelnordindustrialielsudagrícola,iheterogeneïtatdepreferènciesrespectedel’esclavitud.ÉsdifícilenumerarlescausesdelaguerracivilambméseloqüènciaqueMoore(1967:123):«ésimpossibleafirmarqueelsfactorseconòmicssónelsprincipalsresponsablesdelaguerra[civil],igualqueésimpossibleconsiderarquelaguerraésbàsicamentunaconseqüènciaunaconseqüènciadelesdiferènciesmorals.L’esclavituderaelfactormoralqueaixecavaméspassionsaambdósbàndols.Senseelconflictedirected’ideesrelativesal’esclavitud,elsesdevenimentsquevanpropiciarlaguerraolamateixaguerrasóntotalmentincomprensibles.Alhora,ésbenclarqueelsfactorseconòmicsvanoriginarunaeconomiaderivadadel’esclavitudalsud,igualqueelsfactorseconòmicsvancreardiversesestructuressocialsambidealsoposatsaaltrespartsdelpaís».

Enaquestpuntesplantejaunapreguntainteressant:vavalerlapenaviureunaguerratancostosaidevastadoraambl’objectiudemantenirlaunitatdelanació?Evidentment,qualsevolanàlisinormativa(ésadir,ètica)delaguerraquetinguiencomptelautilitatdecadapersonaquehivaestarimplicadahauriadeconsiderarcomagranguanysociallafidel’estremidorainstituciódel’esclavat-ge.Ditaixò,enspodempreguntar,desd’unaperspectivapositiva–ésadir,comaformad’analitzarlespolítiquesrealsquehiintervenen–,sivallapenaplantejarunaguerratancostosapelsbeneficisquelaunificaciótéperalsres-ponsablespolítics(blancs)d’ambduespartsdelpaís.Noespodienlimitaracomerciarentreells?Elshistoriadorsdelsudd’Amèricahanplantejatsovintaquestapregunta,laqual,enlaterminologiadelnostremodel,espotreformulardelamanerasegüent:elsbeneficisd’escala,defensaieliminaciódelesbarreresalcomerçalsEstatsUnitssóncausasuficientperjustificarunaguerrainopasreconèixerl’heterogeneïtatdelespreferènciesiplantejarunaruptura?RichardShryock(1933)afirmaquesielsestatsdelnordnohaguessinlluitatcontralasecessió«ésevidentquecadascuna

quAnt AL comErç, ELS grAnS règimS AbSoLutiStES buScAvEn L’AutoSuficiènciA i EL comErç nAcionAL En ELS mErcAtS intErnS


delesrepúbliquesimplicadeshauriaestatméspetitesimenyspotentsquelesactuals,ialhorahaurienestatmenyspròsperesoafortunades».

Enaltresparaules:perquèelnordielsudnopodienprendrecaminsseparatsimantenirellliurecomerçentreells?Perquèelsestatsdelnordesvanposicionarencontradelasecessiód’unaformatanagressiva?Larespostaaaquestapreguntaés.Evidentment,moltcomplicada,tant en sentit ex ante com en sentit ex post.Exante,larespostaésseguramentunacombinaciódepor a perdre seguretat respecte de les amenaces exteriors, orgull nacionalista i interès comercial. UnarticlepublicatalBoston Heraldl’any1860,citatperStampp(1991:31),apuntaquesielsudguanyavalaindependència,elseu«primermoviment(...)seriaimposarunsubstancialimpostalsfabricantsdenordiunimpostd’exportacióalcotóqueaquestsempren».Tantsiaquesta

perspectivaestavajustificadacomsino,suggereixquelapor al proteccionisme va contribuir a crear un sentit de necessitatdemantenirelpaísunit.

Òbviament,ésimpossibleferjustíciaaunfenomencomplexcomlaGuerradeSecessióentansolsunspa-ràgrafs.Elquevolemdestacarésquelesforcesimplica-desvanserunacombinaciódediferènciesideològiquesiculturals,conflictessobrecomerçinterioriexterior,icon-sideracions sobre seguretat molt coherents amb les idees

teòriquesanalitzadesenelscapítolsanteriors.O,perdir-hodeformamésmodesta,semblaqueelmarcteòricquehemesbossatprèviamentproporcionalentsútilsperaproximar-seaaquestesdeveniment històric tan monumental i complex.

Enresum,durantelperíodedeldenominatnaixementdel’estatnacional,larelacióentremidaeconòmicaiheterogeneïtateraundeterminantcabdaldelsmovimentspolíticsiideològicssubjacentsalacreaciódelanació.Laconsolidaciódefederacionsflexiblesd’estatsenfederacionsméscentralitzadescomaAlemanyaoalsEstatsUnitsvarespondrealanecessitatdedefensar-sede les agressions exteriors i al desig de crear grans àrees de lliure comerç.

Els imperis colonials

Durantlesduesdècadesquevanseguireldescontentamentgeneralitzatdel’any1848,aEuropaesvaexperimentarunaugmentespectaculardelcomerçiladifusiódelcapitalisme.Lesdarrerestres dècades del segle es van caracteritzar, però, per un creixement molt més lent, i en particular elperíodede1873a1879vaserconegutambelnomdelagrandepressió,queesvaprolongarfinsaladècadade1930.

Entreelsanys1800i1870esvaquadruplicarelcomerçinternacional,quevapassarasu-posardel2%al8%delPIBmundial(vegeuEstevodorealiTaylor2002).Desdel’any1870finsalaPrimeraGuerraMundialelcomerçglobalvaseguircrexentperòaunritmemoltmésbaix,perquèbonapartdelesrelacionscomercialstenienllocsentreimperiscolonials.Lesdadesdelcomerçmundiald’aquestperíodenodistingeixenelcomerçquelesmetròpolismantenienambles seves colònies.

Siespotonoconsiderarelperíodequevade1870a1913comunaèpocad’expansióco-mercial i liberalització, o justament el contrari, és objecte de disputa entre els historiadors per

dES dE finALS dEL SEgLE xviii, podEm comEnçAr A pArLAr

dEL nAixEmEnt d’unA inStitució poLíticA, L’EStAt

nAció, Amb unES formES SimiLArS A LES ActuALS


diversesraons,talcomdocumentenEstevodoreal,FrontziTaylor(2002),quetambépresentenunaexcel·lentressenyabibliogràfica.Percomençar,lesdadessónimperfectes.Iamés,durantaquestperíodeesvaexperimentarunacaigudaespectaculardelscostosdetransport,demaneraqueelproteccionismeielcomerçanavenalhoraenaugment.34

Elquadre11.1mostraqueelsíndexaranzelarismitjansdelspaïsosambdadesdisponiblesvanaugmentarentre1870i1915.Apartirdel’any1873,lapolíticacomerciald’Alemanyavaesdevenirfortamentproteccionista(Craig1978),iquanel1879Alemanyavaintroduirunnouaranzel,moltelevat,ellliurecomerçva«morir»,enparaulesdeBairoch(1989).Segonsaquestautor,aquestfet«marcalafidelperíode[delliurecomerç]ilatornadadelproteccionismealcontinent.35

Aquestavisióésunxicextremaentreelshistoriadors.Ellliurecomerçentrecolonitzadorsnovadesaparèixer,peròcertamentl’any1870marcaungircapaunaposiciómésproteccionista.Senselacaigudadelscostosdetransportielpatróorquevafacilitarelcomerç,elmovimentproteccionista de les potències més importants hauria tingut efectes molt més importants sobre el comerç.36O,ditd’altramanera,elgranincrementdelsaranzelsialtrespolítiquesproteccio-nistes, i l’enorme reducció dels costos de transport i comunicació van ofuscar l’efecte normal de lesmesuresproteccionistessobreelsfluxoscomercialsifinancers.Laintenciódelsresponsablespolíticseraimplementarpolítiquesinteriors,peròl’efectequevantenirenelsfluxoscomercialsvaquedarmitigatperl’extraordinàriacaigudadelscostosdetransport.

Desdel’any1880finsalaPrimeraGuerraMundiallespotèncieseuropeesvanestendreelseucontrolsobrebonapartdelglobus.Elboomindustrialdelesdècadesanteriors,juntamentambl’estancamentdelsmercatsnacionals,«vaobrirl’ape-tit dels comerciants per nous mercats i dels fabricants per novesfontsdematèriesprimeres».37 Alhora, els problemes ètnics i els moviments separatistes es van convertir en ele-mentscadavegadamésimportantsenlapolíticanacionali internacional.

Elproteccionisme,queanavaguanyantimportància,ila necessitat de tenir mercats més grans amb capacitat per absorbirlanovaproduccióenmassarequeriamercatsdemajorsdimensions.Larespostaaaquestestensionsvaserlacreaciódelsimperiscolonials.Elcolonialisme era una manera d’estendre els mercats i garantir fonts de matèries primeres, i el patriotismevaesdevenirútilperunificarciutadansheterogenisenfrontdelsaltres.

Lespotènciescolonialsvanimposarrestriccionscomercials,deformaquelesrutescomer-cialsdelescolòniesd’unapotènciaeuropeaesvantancaralesaltres.Hirschman(1945:79)destacaque«eldescensdelcomerçpercausadeelsrestriccionsfaaugmentarlapossibilitatdel’apariciódegelosiesnacionalsiaspiracionsd’expansióterritorial».Semblaquelarelacióentre

34 ConsulteuBairoch(1989)perveureundebatsobrel’efectedeldescensdelcostdeltransportcomercialenaquestperíode.

35 Perunamplidebatsobreelcomerçielcreixementeconòmicenaquestperíode,vegeuO’RourkeiWilliamson(2001).

36 VegeuEstevadoreal,FrontziTaylor(2002)ilesreferènciesques’hiciten.

37 Merriman(1996:960)

SEgonS LA fiLoSofiA LibErAL, un EStAt nAció hAviA dE tEnir LES dimEnSionS SuficiEntS pEr formAr unA unitAt viAbLE dE dESEnvoLupAmEnt, pErò no méS


l’augment del proteccionisme comercial i la necessitat de crear imperis colonials més grans la tenienmoltclaraelsobservadorsdel’època..«Sinofóssiuproteccionistestanpersistents»,vaconfessarelprimerministrebritànical’ambaixadorfrancèsl’any1897,«noensavindríemaannexionarterritoris».38

Elsanglesoseren,debensegur,tanproteccionistescomelsfrancesos,talcomrecordaHobs-bawm(1987:135):«Anglaterraestavaenposiciódedesenvoluparelsseucomerçinternacionalfinsaunlímitsingular(...)senzillamentperquèmanteniarelacionsambelmónsubdesenvo-lupatestranger(...);lasevaindústriavaesdevenirunbuitinternacional(...)nomésmodificatperlasevaarmada.».Enalgunsindrets,coml’Àfrica,elsanglesosielsfrancesosvancedirels

seusterritorisdirectamentacompanyiesprivades,icoma resultat la relació entre interessos econòmics i expansió territorialencaravaserméstensa39.Landes(1998:426)afirmaque«elscomerciants...buscavenelcomerç,noelterritoriensi(...)perònovolienservíctimesderobatorisniintimidacionsperpartdecomerciantsooficialsnadius(...)aixíésquequanelseuropeustenienproblemes,sol-licitavenl’ajutdelseugovernnacional».

Consideracions semblants també són aplicables també al’expansióamericanadefinalsdelsegleXIX.L’adquisició

d’Alaska,Hawaii,Samoa,CubailesFilipines(entrealtresterritoris)entre1865i1898esvajus-tificaralsEstatsUnitssobrelabasedelanecessitatd’estendreelsmercatsamericansiabastirlesrutescomercials.Alhora,lapolíticacomerciald’aquestpaísvaadquiriruncaràcterfortamentproteccionista:apartirdeladècadade1860l’índexaranzelarimitjàvaaugmentaraproximada-mentdel20%al47%.40L’hegemoniaqueelsanglesosielsfrancesosexerciensobrebonapartdelmónvaposarlímital’accésdelsEstatsUnitsamoltsmercats,fetquevajustificaralsullsdelspartidarisamericansdel’expansióunaaplicacióexteriordelseudestímanifest.Al’eracolonial,quanelcontrolpolíticlimitavaelpotenciald’interaccionseconòmiquesambbonapartdelmón,aixecar un imperi era l’única manera d’assegurar els mercats i abastir les rutes comercials.

Elsimperisespanyoliportuguèstambéestavenmotivatsperfluxoscomercialsilamidadel mercat. Ambdós països depenien molt del comerç amb les seves colònies respectives i van imposarunmonopolicomercialquevanconvertirenmonopsoni.Enparticular,iatèsquel’economiaespanyoladepeniaenbonamesuradelcomerçamblescolònies,aquestavapatirmoltquanl’imperivacaureaprincipisdelsegleXIX. Per als moviments nacionals de l’Amèrica Llatina,laindependènciapolíticaeravistacomquelcomnecessaripertrencar«elmonopolicomercialexterior(...)itenirl’oportunitatdeferdinersenelmercatinternacional».41Totsels

38 Hobsbawm(1987:67)

39 Enspodríemplantejarsilacolonitzaciód’Àfricavaserunbonnegociengeneralperalseuropeus.Potserl’orgullnaci-onalistavaconduirelseuropeusasobrecolonitzar.VegeuHerbst(2000)peraprofundireldebat.Mésengeneral,comdestacaLandes(1998),elsúltimscasosdecolonització,queincloïenladivisiód’Àfrica,témenysaveureambmercatsenexpansió i més amb objectius militaristes.

40 Moore(1967:150)

41 Bulmer-Thomas(1995)

En ALtrES pArAuLES, com quE ErA impoSSibLE crEAr un

món dE LLiurE comErç, ELS pAïSoS hAviEn d’ArribAr

A unA midA dEtErminAdA pEr tAL quE L’EconomiA

nAcionAL foS viAbLE


païsosdel’AmèricaLlatinaquevanadquirirlaindependènciaamitjansegleXIX van adoptar una estratègia centrada en l’interior, van reduir les barreres al comerç i van aplicar mesures de creixementbasadesenl’exportació:«Amitjansegles’haviacreatunconsensatotselspaïsosdel’AmèricaLlatinaafavordelcreixementcentralenl’exportació».42

Clarament,elcomerçdelspaïsoscolonialsamblessevescolòniesnoerajustpelfetqueimplicava un estat de monopoli i monopsoni i una explotació total de les matèries primeres i delamàd’obra.Lescolònieserenmassapobresperrepresentargransmercatsperalscolonit-zadors,peròsíqueconstituïenfontsimportantsdematèriesprimeres.Aixònoobstant,unadeles motivacions per expandir els imperis colonials era l’expectativa de l’expansió del mercat, en el context d’un món cada vegada més proteccionista.

Elsimperiscolonialsrepresentavenunasolucióexcel·lentperalscolonitzadorsalaqüestiódelaelacióentremidaiheterogeneïtat.Lamidadel’imperigarantiabeneficiseconòmicsimilitars; el tractament desigual, injust i marginat de les colònies reduïa els costos derivats de l’heterogeneïtat dels ciutadans dels imperis.

Les fronteres després de la Primera Guerra Mundial

Aratractaremdelspaïsoscreatsidesaparegutsperperíodesdecincanysdesde1879finsalsnostresdies.S’excloul’Àfricasubsahariana,peralaquallaidentificaciódepaïsosalsegleXIX eraforàproblemàtica.Lestribusafricanesnocompartienl’obsessiód’Europaperlesfronteres.Herbst(2000:35)comentaque«l’Àfricaprecolonialeraunmónenquèl’extensió(...)depodersignificavaquelcombendiferentdeladifusiódelpoderaEuropa».Al’Àfricaprecolonial,elpodernocoincidiaambel control del territori.

Launificacióalemanya,queenglobava18estatsinde-pendents,explicaelsdescensqueapareixalprincipidelquadre.Aixònoobstant,esvancrearbenpocspaïsosnousentre1875ielTractatdeVersalles.Ialgunsvanquedarabsorbitsperd’altres.L’any1871hihavia64païsosinde-pendents(sensetenirencomptel’Àfricasubsahariana)peròaquestaxifravabaixara59l’any1914.ElTractatdeVersalles,desprésdelaPrimeraGuerraMundial,varedissenyarafonslesfrontereseuropeesi va crear alguns països nous.

ElprincipiquevaguiarelTractatdeVersallesvaserl’homogeneïtat,concepteimpulsatpelpresidentamericàWoodrowWilsoncomlaidentificaciód’unpaís,unpoble.Aixònoobstant,elprincipinoseriaaplicatalescolòniesperquèelslídersmundialseuropeusnovantractarlaqüestiódelsdretsilesaspiracionsdelespersonesquevivienforad’Europa.

42 Bulmer-Thomas(1995).Detotamanera,laconfiançaenelsdretsd’importaciócomafontd’ingrésfiscalimplicavaunlímitmenorenelsimpostosalcomerç,particularmentperquèlainestabilitatpolíticailesdisputessobrelesfronteresalaregiótenienconseqüènciesfiscalsimportants.

durAnt EL pEríodE dEL nAixEmEnt dE L’EStAt nAcionAL, LA rELAció EntrE midA EconòmicA i hEtErogEnEïtAt ErA un dEtErminAnt cAbdAL dELS movimEntS poLíticS i idEoLògicS


ElTractatdeVersallesnovasaberabordarelredissenydelesfronteres,ivadeixaren-rereunagranquantitatdesentimentsnacionalistesnosatisfetsitensionsdinsd’Europa.Detotamanera,lesfronteresinternacionalsambproufeinesvancanviarenelperíoded’entreguerresfinsalfinaldeladècadade1930,ambl’advenimentsdelaSegonaGuerraMundial.Ésinteressantrecordar,quedurantelperíoded’entreguerresvanaparèixerbenpocspaïsosnous.Entreelsquehovanfer,Egipte(quevaobtenirlaindependèncial’any

1922)teniaunproblemameramentdeclassificacióres-pectedeGranBretanya,perlaqualcosavapassardeserunprotectorataserunpaíssemi-independent.Deixantdebanda,laCiutatdelvaticà,elsúnicspaïsosquevanesdevenirindependentsentre1920ilaSegonaGuerraMundialvanserIrlanda(1921),Mongòlia(1921),Iraq(1932)il’AràbiaSaudita(1932).

Elperíoded’entreguerresesvacaracteritzarperl’ocàsdel lliure comerç, l’emergència de dictadures i la bel-ligerànciaenlesrelacionsinternacionals.LaGranDepres-

sióvaacabardecompletaunpanoramabennegre.Totselsfactorsque,segonslanostraanàlisi,nos’hauriend’associaralacreaciódefronteresestatalsvanquedarsatisfetsperlesaspiraci-ons nacionalistes. A més, les potències colonials volien mantenir els imperis i reprimien els movimentsindependentistes.Totesrebutjavencategòricamentl’autodeterminaciódelessevescolònies.

WinstonChurchillenteniaperfectamentlarelacióentreunmónbel·licósiproteccionistaielmantenimentdel’impericolonial.Jenkins(2001)publicaunacartaquebàsicamentdefineixlasevavisiósobreelcolonialismeenelperíoded’entreguerres.L’escritvadirigitalmarquèsdeLinlithgow,quedefensavalaindependènciadel’Índiao,comamínim,lasevaautonomia.ChurchillexplicadeformabenclaraperquèpensaqueAnglaterrahadecontinuarsentunimperi.LallargacitadelacartaqueChurchillvaescriureelmesdemaigde1932(Jenkins2001:457)ésespecialmentreveladora:

«ElliberalismesuauivaguedelsprimersanysdelsegleXX(...)haquedatsubstituïtperuna reacció violenta contra els procediments parlamentaris i electoralistes, i per l’establiment de dictadures reals o velades a pràcticament tots els països. A més, la pèrdua de les relacions exteriorsilareducciódelcomerçestrangerieltransportcomportenquel’excedentdepoblaciódelaGranBretanyaestrobiaunadistànciamesurabledelaruïnatotal.Pertant,ésbenpocraonablesuposarqueAnglaterra(...)s’avindràadeixard’exercirelcontrolsobreunagranpos-sessiócomésl’Índia.Elsholandesosnohofaran;elsfrancesos,tampoc;ielsitalians,tampoc.Ieljaponesosconquereixenunnouimperi(...).Sócdel’opinióqueAnglaterrainiciaaraunnouperíodedelluitaperlasupervivència,ielquiddelaqüestióserànonomésderetenirl’Índiasinótambéunareafirmaciómoltméssòlidadelsseusdretscomercials».

Churchillobservaquenoéspossiblerenunciaralsimperiscolonialsenunperíodebèl·licienunmóndirigitmajoritàriamentperdictadorsproteccionistes.Vamésenllàiafirmaquelavisiódelmarquès,optimistapelfetdeconsiderarqueelmónerapròsperipacífic,ipertanpropicipersertestimonidelaindependènciadel’Índia,està«vintanysavançadaalseutemps».Denou,Churchillteniaraó:caliaquepassessinunsvintanysdepaurelativa,democràciailiberalitzaciócomercialabansqueelsimperiscolonialsnodesapareguessin.

EL pEríodE d’EntrEguErrES ES vA cArActEritzAr pEr L’ocàS dEL LLiurE

comErç, L’EmErgènciA dE dictAdurES i LA

bEL·LigErànciA En LES rELAcionS intErnAcionALS


Elcasd’Europadel’Esttambéésinteressant.Lacaigudadelamonarquiarussavaanaracompanyadad’ungrannombrederevolucionsnacionalistesaRússia,Ucraïna,elspaïsosbàlticsiÀsiaCentral.Lagranentitatterritorialdel’anticimperirusnoesvadesintegrarperquèLeninvaoferirl’autonomiaadiversesregionscomacontrapartidapermantenirlaUnióSoviètica.43 Posteriorment,amesuraquelaUnióSovièticaesvaanarcentralitzant,lesamenacesexteriors,lesnecessitatsinternesd’autosuficiènciaeconòmicaielsbeneficisdelamidadelterritorienunmón hostil van contribuir a mantenir la federació soviètica.

Recapitulemunamicapertenirunaperspectivamésclara:elTractatdeVersallesvadeixarmoltagentinsatisfetaquantalesfronteresexistentsaEuropaialspaïsosenviesdedesenvolupament.Lespressionsdereconeixementhistò-ric de les fronteres i les moviments nacionalistes no van poder materialitzar-se i fer caure els imperis per causa de laposicióproteccionistadelsrègimsdictatorials.Aquestaconfiguraciód’esdevenimentsquevanseguirlaPrimeraGuerraMundialcontrastafortamentambelperíodepos-terioralaSegonaGuerraMundial,quevasertestimonidela restauració de les democràcies, la liberalització comer-cial progressiva i les relacions internacionals relativament pacífiques(comamínimencomparaciódelperíoded’entreguerres).ElresultatdelaSegonaGuerraMundial,però,vaservirperdonarpoderaladictadurasoviètica,quevaesdevenirmésbel·licosa.ElconflicteposterioralaSegonaGuerraMundial,doncs,esvaorganitzaralvoltantdelaguerrafredaentreelsEstatsUnitsil’URSS.

Les fronteres després de la Segona Guerra Mundial

EnelscinquantaanysposteriorsalaSegonaGuerraMundial,elnombredepaïsosindependentsvaaugmentardeformaespectacular.L’any1948hihavia74païsosindependents;l’any1950,89il’any2001,193.Comaconseqüènciad’aquestincrementd’unitatspolítiquesindependents,elmónestàformatactualmentperungrannombredepaïsosrelativamentpetits:l’any1995,87païsostenienunapoblacióinferioracincmilionsd’habitants;58inferiora2,5milions,i35inferiora500.000.Durantaquestscinquantaanys,laproporciódelcomerçinternacionalenelPIBmundialhaaugmentatenormement.Elvolumd’importacionsiexportacionsenunamostrad’unsseixantapaïsosvaaugmentaraproximadamentun40%.

Detotamanera,l’incrementdelcomerçinternacionalal’últimameitatdelsegleXX no s’ha d’interpretarcomelsimpleresultatdelrecomptedepaïsos.Teòricament,sidospaïsossesepa-ren,elsíndexsdecomerçresultantsrespectedelPIBaugmentenautomàticament,jaqueelqueabans era comerç nacional esdevé ara internacional. Per a la nostra análisi hem emprat aranzels mitjansdecomerçexteriorperaunaselecciódepaïsosambdadesdisponibles,unreflexmésdirectedelapolíticacomercial,permostrarunpatróhistòricsimilar.

43 Riker(1964:39)

En ELS cinquAntA AnyS poStEriorS A LA SEgonA guErrA mundiAL, EL nombrE dE pAïSoS indEpEndEntS vA AugmEntAr dE formA ESpEctAcuLAr


Talcomhemassenyalat,lacorrelacióésbennotable.Atèsquetotesduesvariablessónsensetendències,lacorrelaciópositivanoesdeunomésalfetqueambduesvariablesaugmen-tenambeltemps.Adiferènciadelperíodeanterior,enquès’apreciaunafortacaigudaenelnombredepaïsosentre1870i1871resultatdelaunificaciód’Alemanya,l’any1871estrobaalalíniaderegressióiel1870benpersobre.Aixòfapensarqueabansdelaunificacióalemanyahihaviamassapaïsospobresambrelacióalnivelld’obertura.Comhemafirmatabans,duesforcesactuensimultàniament:elspaïsospetitsesbeneficienderègimscomercialsoberts,demaneraquequanemergeixenpaïsospetits,elsinteressapressionarperobtenirrègimscomercials més oberts.44

Laterceratendènciamundial,abandadelaliberalitzaciócomercialil’augmentdepaïsos,éslademocratitzacióprogressiva.L’any1972,de143països,43espodienconsiderarpolíticamentlliuresidemocràtics;33parcialmentlliures;i67noespodienconsiderarlliures.L’any2001,de192països,85espodienclassificarcomalliures;58comaparcialmentlliuresi49noespodienconsiderarlliures.Elspaïsoslliuresvanaugmentardemenysdel30%al45%,aproximadament.L’índexdepaïsosquenoespodienconsiderarlliuresvacauredel47%al20%.45Talcomhemmostratalnostremodel,lademocratitzacióvaacompanyarlarupturadepaïsosgransenméspetits,ihivahavermésdescentralitzacióenelspaïsosquenoesvanseparar.

Dosfenòmensvancontribuirmoltaaugmentarelnombredepaïsos:(1)ladescolonitzaciódelmónenviesdedesenvolupament,i(2)lacaigudadelaUnióSoviètica.46Detotamanera,també

esvancreardiversospaïsosnous(perexemple,Singapur),almarged’aquestesduesdinàmiques.

Elsperíodesposteriorsalsdosconflictesmundialspre-sentensovintcontrastosinteressants.LaPrimeraGuerraMundialvaanarseguidadel’ocàsdelcomerç,lacongelacióde les fronteres i la reducció de la democràcia; per contra, la SegonaGuerraMundialvaanarseguidadelestendènciesoposades.Elpatród’elementsquevanaparèixerdesprésdecadascundelsconflicteséscoherentamblanostrateoria.

Atèsquelesantiguesmetròpolissovintdeixavenenrerealessevescolònies,especi-almental’Àfrica,fronteresquetenienpocaveureambl’homogeneïtatètnica,religiosaicultural,contribuïenalaprofundainestabilitatpolíticademolteszones.LesfronteresafricanesvanserredissenyadesdeformarelativamentpacíficapelscolonitzadorseuropeusalaconferènciadeBerlín,quevatenirllocentreelsanys1884i1885.TalcomdestacaHerbst(2000),elseuropeusvanemprarlínesarbitràriesbasadesenlalatitudilalongitudperrepartir-sel’Àfrica.Propd’un44%delslímitsafricanssónlíniesrectesicorresponenamesuramentsastronòmics,ialtressónparal·lelesaaltresconjuntsdelínies.Enelmomentenquèlescolòniesvanobtenirlasevaindependència,aladècadade1960,elslídersafricans

44 Unaimplicacióéseltiming de l’obertura i de l’augment de les secessions. Alguns passos cap a una obertura més gran poden precedir, i altres seguir, l’augment progressiu en el nombre de països independents.

45 Freedomvaclassificarelspaïsosentermesdellibertatpolíticaenunaescalad’1a7.Elspaïsosambuníndexd’a1a2,5esclassifiquencomalliures;entre3i5,5comaparcialmentlliures,ientre5,5i7comanolliures.

46 EspodriaafirmarquelaUnióSovièticatambévaserunimpericolonial.

dE totA mAnErA, L’incrEmEnt dEL comErç intErnAcionAL A L’úLtimA mEitAt dEL SEgLE xx

no S’hA d’intErprEtAr com EL SimpLE rESuLtAt dEL rEcomptE

dE pAïSoS


van prendre la decisió conscient de no interferir en les fronteres heretades dels colonitza-dors,totiserarbitràries.Amés,elsnousdirigentsdel’Àfrica,pertalemantenirelpoderpersonal, van abraçar completament la idea d’un estat a l’estil europeu i van rebutjar estils precolonialsd’organitzaciópolítica.

Elsestudiososdel’Àfricacontemporàniaindiquenqueelcontinenttémassapaïsospetits(Gottman1973;Stock1993).Lafragmentacióètnicadelcontinenthatingutcomaresultatl’apari-ciódemassapaïsos,desdelpuntdevistadel’»eficiènciaeconòmica»(Stock1993).Tècnicament,aquestpuntésqüestionable.Amblliurecomerç,finsitotlesunitatspolítiquespetiteshauriendeprosperar.Païsosdemidesmésgransimplicarienmajorfragmentaciódinsd’unpaísambpotencialsconseqüènciesdesastroses.EasterlyiLevine(1997)iAlesinaetal.(2003)atribueixenelpobríssimrendimenteconòmicdelazonaal’heterogeneïtatètnicapresentalamajoriadepaïsos.Comaconseqüència,qualsevolintentdesolucionarelsproblemespoliticoeconòmicsafricans creant estats més grans i heterogenis seria contraproduent.

Lapuntadeprincipisdeladècadade1990reflecteixl’incrementenelnombredepaïsosdesprésdelacaigudadelaUnióSoviètica.Elseuesfondramentésunexempleclardelademo-cratitzaciódenouspaïsosamesuraquelesregnesdictatorialsd’unrègimvancedint.

Laliberalitzaciódelcomerçhacontribuïtaaquestprocés.Moltsdelspaïsosquevanemergirdelblocsovièticsónforçapetits.Perexemple,Letòniatéunapoblaciódemenysdetresmilionsd’habitants;Estònia,d’aproximadament1,5milions,iKirguizistan,demenysde5milions.FinsitotlarupturadeTxecoslovàquiavaconduiralacreaciódeduesunitatspolítiquesrelativamentpetitesd’unsdeuicincmilionsd’habitants.Txecoslovàquiaésunexempleenquèlesdiferèn-cies en el nivell de desenvolupament i històries diferents condueixenaltrencament.Elcomerçentreelsdospaïsosvacaureunterçdesprésdelaseparació,ilaRepúblicaTxecava iniciar immediatament un procés d’integració amb la UnióEuropea.

Comhemvistalscapítolsanteriors,elspaïsospetitsno-més prosperen en un escenari de lliure comerç i si adopten polítiquesobertes.Pertant,hauriaestatmoltmésdifícil,sinoimpossible,quemoltesdelesantiguesrepúbliquessoviètiquesarribessinaltrencamentsihaguessinesperatestareconòmicamentaïlladesenunmónproteccionistacomeldelsanystrenta.Sielmónactualfosranproteccionistaiaïllacionistacomeldeladècadade1930,alspetitsinousestatsquehaguessinsorgiroressorgitdel’antigaUnióSovièticaelshauriacostatmoltsobreviure,ilaseparaciódel’URSShauriaresultatmenysatractiva(comamínim,entermeseconòmics).Enllocd’això,moltsdelspaïsosindependentsdel’Europadel’Estidel’antigaUnióSovièticacerquendeformaenèrgicavincleseconòmicsambl’EuropaoccidentalivolenentraralaUnióEuropea.Lademocratitzaciódel’antigaURSSvaestablirlesbasesdeltrencamentdelpaísil’entradaenelrègimdelliurecomerçcomparatambelproteccionismedeladècadadelsanystrenta,fetquehaconvertitlaseparacióeconòmicaenquelcomdemoltmenyscostós.

Si doS pAïSoS SE SEpArEn, ELS índExS dE comErç rESuLtAntS rESpEctE dEL pib AugmEntEn AutomàticAmEnt, jA quE EL quE AbAnS ErA comErç nAcionAL ESdEvé ArA intErnAcionAL


Descentralització sense separació

Elfetquemoltspaïsosquevanobtenirlaindependèncias’haginformatex novo durant l’última dècadaésnomésunadelesmanifestacionsdel’efectedelseparatismepolític.Latendènciacapaunitatpolítiquesméspetitesésclaraperduesraons.Primer,perquèdeterminadesregionspodenobtenirdiversosfavorsdelsgovernsregionalspernoseparar-se.Aixíésque,finsitotsinos’observessinsecessions,lapossibilitatdelasevaocurrènciainfluenciariaelpanoramapoliticoeconòmic.Isegon,perquèfinsitotallíonlesregionsnopressionenperseparar-se,demanden i sovint obtenen més independència dels governs nacionals.

AEspanya,desprésdelacaigudadeladictaduradeFrancoamitjansdeladècadade1970,elsgovernsregionalsvanadquirirmésautonomia.Duesregionss’hanfetsentirdeformaespecial.AlPaísBasc,lamotivacióésmajoritàriamentculturalilingüística,peròaCatalunyaexisteixunargumenteconòmicquevamésenllà:lazonamésricad’Espanyaésalhoralaclaraperdedoraenelsistemadetransferènciesintercomunitàries.LesdiferènciesculturalsiderendatambésónaldarreredelarecentreformadelsmovimentsfederalistesaItàlia.Lesregionsdelnordconsiderenquelasevacontribucióalsudésexcessiva,ielsdesenvolupa-mentshistòricsdiferents,benanalitzatsperPutnam(1993),hanconduïtaunafortadivisió

culturalentreelnordielsud.Ladevolucióprogressivadepoderalesregionshaestatundelsfactorspolíticsmésimportantsd’Itàliadesdeladècadadelsanyssetanta.ElRegneUnittambéhagarantirfapocmésautonomiaaEscòciaiGal·les.

ElQuebecconstitueixuncasespecialmentinteressant.Lesaspiracionsindependentistesenaquestaprovínciavan

serreformadesperl’aplicaciódelTractatdeLliureComerçdel’AmèricadelNord(NAFTA).Ambuncomerçméslliureal’AmèricadelNord,aunpaísrelativamentpetitcomelQuebecliresultariatècnicamentmésfàcilprosperar.Comhemvistabans,almenysenelcasdelCanadà,lesfronteresnacionalsencarasónimportants;així,elcomerçentrelesprovínciescanadenquesésméssenzillqueentreaquestesielsestatsdelsEstatsUnits.Esregistramésfluxd’intercanviscomercialsentreduesprovínciescanadenquesdistantsentresiquenopasentreunestatnord-americàiunaprovínciadelCanadàlimítrofs,totiqueladistànciasiguiunfortdeterminantdelsfluxoscomercials.AixòimplicaqueelQuebectindriauncostenfluxoscomercialssifosindependent;precisament,aquestargumentvaserutilitzatl’any1996pelsopositorsalreferèn-dumd’autodeterminació.Amesuraqueelscostoseconòmicspercebutsdelasecessiócauenamblacreixentintegraciónord-americana,espotesperarquelaprobabilitatqueelQuebecobtinguilaindependènciatambéaugmenti.Defet,eldesenvolupamentd’unaautènticaàreadelliurecomerçal’AmèricaelNordpotreduiraquestscostositransformarelseparatismedelQuebecenquelcomdemésatractiu.CalestacarqueunQuebecindependentdeixarialarestadelCanadàdesmembradadesdelpuntdevistageogràfic.Aquestapotserunadelesraonsperlesqualslaprovínciahaobtingutdiversesconcessionsdelgoverncentralambvistesadissua-dir-la de la ruptura.

Pelquefaalspaïsosenviesdedesenvolupament,ladescentralitzacióesveucadavegadaméscomarespostaalsproblemesderivatsdelafragmentacióètnica(BancMundial1998),totiqueelsgovernslocalsdemoltspaïsosenviesdedesenvolupamentpobresnotenenlacapacitat

ELS pAïSoS pEtitS noméS proSpErEn En un EScEnAri

dE LLiurE comErç i Si AdoptEn poLítiquES obErtES


deportaratermeaquestatasca.Talcomhemafirmatalcapítol9,ladescentralitzacióhatingutsovintcomaresultatproblemesfiscalstransferitsdeleslocalitatsalgoverncentral.Al’AmèricaLlatinahitrobemunexempleforçaclarenelsdosestatsfederalsmésgrans,l’ArgentinaiBrasil.Colòmbiapresentaunproblemasemblant:desprésdelagranreformaconstitucionalde1991quevaincrementarenormementlesprerrogativesdelsgovernslocals,aviatvanaparèixergransdèficitsenelspressupostosencontrastambunatradicióderelatiuequilibrifiscal.Al’Àfrica,des de la independència de les colònies, els governs centrals han estat en lluita constant amb els caps locals pel control del territori i del poder.

Unificacions

Ladècadade1990vasertestimonideduesunificacionsimportantsaEuropa:lareunificaciód’AlemanyailaUnióEuropea.Laprimeraconstitueixunproblemarealperalanostrateoria.Ladivisiód’AlemanyavaserunarespostaencertsentitartificialalfinaldelaSegonaGuerraMundial.Lareunificaciósenzillamentvafergirarlesagullesdelrellotgecapenrereivaposarfiaunaseparacióinduïdaperlaguerra.ÉsinteressantobservarqueaAlemanyselsdiversosnivellsderendaassolitsal’estial’oesttinguessincomaresultatunèmfasisignificatiuenlestransferènciespoliticoeconòmiquesentreambduesregionsdelpaís.Cinquantaanysderègimsambfilosofiesoposadesvancreardiferènciescostosesalareunificació.LaUnióEuropeaés,potencialment,unaqüestiómoltmésàmpliaquereflecteixl’ocurrènciaoposadaenaquestperíodedeglobalització.Detotamanera,lamajoriad’observadorsconsideraqueEuro-panoseràmaiunestatfederalenelsentittradicional.Enllocd’això,creuenquediversospaïsosd’Europaformaranuna confederació d’estats independents, units en una àrea monetàriacomuna,ambpolítiquescoordinadesperrecol-zar la moneda única, i tindran una àrea de lliure comerç complementada amb una harmonització de regulacions i estàndards.

Amesuraquelaintegracióeconòmicaguanyaterrenyenl’àmbiteuropeu,elseparatismeregionalésméspresentadiversospaïsosmembresdelaUniócomaraelRegneUnit,Bèlgica,Espanya,ItàliaifinsitotFrança.47MoltsargumentenquehihaindicacionsqueEuropaesde-vindrà(ipotserencarahauriad’esdevenir)unconjuntderegions(Bretanya,PaísBasc,Escòcia,Catalunya,Gal·les,Baviera,etc.)connectadesdeformaflexibleenunaconfederacióeuropeaderegions independents.48Aquestescenariseriacoherentambelsnostresarguments:silesmi-norieslingüístiques,ètniquesiculturalssentenquesóneconòmicamentviablesenunautènticmercatcomúeuropeu,espodenseparardeformaseguradelsseuspaïsos.Aquestargumentsovint apareix a la premsa europea.

47 Perundebatrecentsobrel’augmentdelregionalismeaEuropa,vegeuNewhouse(1997).

48 Drèze(1991)

L’EStAt nAció A EuropA rEp AmEnAcES dES dE dALt pEr LA nEcESSitAt dE dESEnvoLupAr inStitucionS jurídiquES SuprAnAcionALS i dES dE bAix pELS movimEntS rEgionALS quE rEivindiquEn méS AutonomiA


EspotargumentarqueunestatnacióaEuroparepamenacesdesdedaltperlanecessitatdedesenvoluparinstitucionsjurídiquessupranacionalsidesdebaixpelsmovimentsregionalsquereivindiquenmésautonomia.AquestsmovimentstenenlacertesaquenonecessitenMadrid,RomaoParíssipodenassociar-sepolíticamentdeformaflexibleal’EuropadelesregionsiespodenintegrareconòmicamentiplenaalaUnió.Newhouse(1997)hodiubenclarament:«[AEuropa],l’estatnacióésmassagranpergestionarassumptesdelavidadiàriaimassapetitperocupar-sedelsafersinternacionals».

Bibliografia

AlesinA,A.,E.spolAoreiR.WAcziArg(2001).EconomicIntegrationandpoliticaldisintegration.American Economic Review90:1276-96

BAiroch,P.(1989).Theparadoxesofeconomichistory-Economiclawsandhistory.European Economic Review33:225-49

BrAudel,F.(1992).PerspectivesoftheWorld. Civilization and Capitalism: 15th-18th Century, vol. 3.Berkeley:UniversityofCaliforniaPress.

Bulmer-ThomAs,V.(1995).The Economic History of Latin America since Independence. Cambridge: CambridgeUniversityPress,

cipollA(1995).Storia facile dell’economia italiana dal Medioevo a oggi.Roma:Mondadori.dAvies,N.(1996).Europe.NewYork:OxfordUniversityPress.delong, B. i A. shleifer.(1993),Pricesandmerchants:Europeancitygrowthbeforetheindus-

trial revolution. Journal of Law and Economics,35:671-702.drèze,J.H.(1991).RegionsofEurope:Afeasiblestatus,tobediscussed.Economic Policy17:

206-307.eArTmAn,T.(1997).Birth of the Leviathan.Cambridge:CambridgeUniversityPress.eAsTerly,W.iR.Levine.(1997).Africa’sgrowthtragedy:Policiesandethnicdivisions.Quarterly

Journal of Economics,112:1203-50.esTevAdoreAl, A. i A. TAylor(2002).AcenturyofmissingTrade.American Economic Review

32(1):383-93.fAroghi,S.,B.mcgoWAn,D.QuATAreT,iS.pAmuk(1994).An Economic and Social History of the

Ottoman Empire.Cambridge:CambridgeUniversityPress.goTTmAn,J.(1973).The significance of territory.Charlottesvilles:UniversuityPressofVirginia.hAllerBerg,M.(1996).TaxCompetitioninWilhelmine,Germanyanditsimplicationsforthe

EuropeanUnion.World Politics40:324-57.herBsT,J.(2000).States and Power in Africa.Princeton:princetonUniversityPress.hirschmAn,A.(1945).National Power and the Structure of Foreign Trade.Berkeley:Universityof

California Press.hoBsBAWm,E.J.(1990).Nations and Nationalism since 1870.Cambridge:CambridgeUniversityPress.hourAni,A.(1991).A History of the Arab Peoples.Cambridge:HarvardUniversityPress.isrAel,J.(1995).The Dutch Republic.Oxford:OxfordUniversityPress.Jenkins,R.(2001).Churchill.NewYork:PlumeJones,E.L.(1981).The European Miracle: Environments, Economies, and Geopolitics in the History

of Europe and Asia.Cambridge:CambridgeUniversityPress.


kennedy,P.(1987).The Rise and Fall of the Great Powers: Economic Change and Military Conflict from 1500 to 2000.NewYork:RandomHouse.

lAndes,D.(1998).The Wealth and Poverty of Nations.NewYork:Nortonmckenney,R.(1993).Sixteenth Century Europe.NewYork:St.MartinPress.mcneill,W.H.(1974).Venice: The Hinge of Europe, 1081-1797.Chicago:UniversityofChicago

Press.merrimAn,J.(1996).A History of Modern Europe.NewYork:Norton.moore,B.(1967).Social Origins of Dictatorships and Democracy. Boston: Beacon Press.neWhouse,J.(1997).Europe’srisingregionalisme.Foreign Affairs76(January-February):67-84norTh,D.iR.P.Thomas.(1973).The Rise of the Western World: A New Economic History. Cam-

bridge:CambridgeUniversityPress.o’rourke,K.iJ.Williamson(2001).Globalization and History: The Evolution of a Ninenteenth-

Century Atlantic Economy.Cambridge:MITPress.puTnAm,R.(1993).Making Democracy Work.Princeton:PrincetonUniversityPress.riker,W.(1964).Federalism.NewYork:LittleBrown.sTAmpp,K.M.(1991).The Causes of Civil War.Cambridge:CambridgeUniversityPress.sTock,R.(1993).Africa south of sphere: A geographical interpretation.NewYork:GuillardPress.Tilly,C.(1990).Coercion, Capital and European States, AD 990-1990.Cambridge,MA:Blackwell.Tilly,C.iL.Tilly(1973).The Rebellious Century, 1830-1930.Cambridge:HarvardUniversityPress.Wilson,C.H.(1967).TradesocietyandState.Cambridge Economic History of Europe,4:487-576.

Documents

Alberto Alesina i Enrico Spolaore · ral. En el que es denomina l’Alta Edat Mitjana o Edat Fosca (en realitat, el naixement del món occidental modern) el poder polític era força