60

Alferez 1993

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Alferez 1993

Citation preview

Banco AtlánticoUn estilo propio

SUMARIALCALDIA - Josep Sanus i Tormo. Alcalde d'Alcoy 4

ASOCIACIÓN DE SAN JORGE -Octavio Rico. Presidente de la Asociación de San Jorge 5

SALUDA DEL PRIMER TRO - Jaime P. Segura 6

AMB L'ALFERES 7

ALFERES 1993 8L'ESCENARI FÍSIC DE LA VIDA DELS ALCOIANS -Josep R. Nebot 10

ENSAYO DE MUJERES - Fina Ore/uela Martínez 12

SOMNI DES DE "Ml BARCELONA" - Fe/o 13EL GREMI DE TEIXIDORS D'ALCOI I LES FESTESDE SANT JORDI AL SEGLE XVII - /.t/fe Torró Gil 14

LA FILÀ ANYS ENRERE 16

LOS PRIMEROS ANOS DE LA FILÀ ALCODIANOSCarmen Nàcher Pérez 18

SALVADOR DOMÈNECH LLORENS, UNA NORMA

DE VIDA DEL SER FESTERO - José Ms Segura Martí. 20

LAS FIESTAS DE Ml PUEBLO.òESCAPARATE TURÍSTICO O ECLOSIÓN POPULAR?Adolfo Seguí Olcina 21

REPORTATGE GRÀFIC RECENT 22

CAPILLA SIXTINA DE LA FIESTA - Adriàn Espí Valdés 24

ELS MATERIALS I LA FESTA - Màrius Gomar López 26

CONCURS INTANTIL DE DIBUIX I PINTURA 28

CONCURS DE REDACCIÓ 29

RECUERDO DE UN ALFÉREZ (1965)

AL ALFÉREZ CRISTIANO 1993 JORGE SEGUÍJuan Jover Pascual 31

ALFÉREZ 1979 32NOSALTRES HO VÀREM INTENTAR 33

RECORDEM ALS QUE ENS HAN DEIXAT 34

LLISTA DE LA FILÀ 35

PROGRAMA DE ACTOS ALFÉREZ 93 ... ...37

EDITA: FILÀ ALCODIANOS. PORTADA: S y SFOTOS: ARCHIVO FILÀ. D.P.L: A - 195 - 1993

FOTOCOMPOSICIÓN E IMPRESIÓN:ARTÉS GRÀFICAS ALCOY S.A. - Tels.: (96) 552 33 11 - 652 07 61 - Fax: (96) 552 34 96

Altar de Sant Jordi.-Santuari María Auxiliadora-

ALCALDIA

S 'estimem la intensitat de vida al voltant de les nostres esperances comunes mésentranyables; al voltant d'eixa gran compartició de l'esperit que és la Festa.

Sentim que renaix en nosaltres l'ànima del poeta, que és misteri i tendresa de totaexistència humana, i volem que reste present la vida que inaugura, profundament, dintrel'ardència de l'abraçada ferma.

La fragància d'abril ens recorda, de manera constant, la Festa, i inunda amb la seua ini-gualable abundor la mesura justa de la nostra espera. Un munt de sensacions rebroten acada pas, a cada instant, fent bona l'autenticitat dels anhels compartits.

En som una bona proporció els qui manifestem el miracle de la Festa, també, com unmoment màgic i lúdic afavoridor de la convivència en harmonia plena. Una realitat que enspertany i llança cap a metes ben suggeridores de civilitat franca.

Es també, aquest, un moment creador i artístic per excel·lència, on es resumeixen unagran quantitat d'esforços per guanyar la brillantesa i la fantasia.

I amb un solidari sentir, els bons amics de la filà Alcodianos, representareu la gran dig-nitat de l'alferecia. Sabem de la il·lusió que albireu per conquistar el favor del poble d'Alcoi,amb la seguretat de posseir, ja, l'afecte sincer. Un llarg temps de preparació i d'estimulantcol·laboració, vos haurà de portar la complaença de l'alegria final.

I haveu viscut plenament el trajecte -amb les dificultats lògiques de tot compromísamb l'esperança de recollir el fruit gratificant de l'èxit. Nosaltres vos el desitgem amb la sin-ceritat d'una cordial i entranyable amistat.

Visca Sant Jordi!!

Josep Sanus i TormoALCALDE D'ALCOI

ASOCIACIÓN DESAN JORGE

F ue lógico, que en abril de 1960, se alcanzara una intensa expectación, al ver reapare-cer por las calles de Alcoy, a los componentes de la fila Alcodianos después de treinta

y siete años de ausencia.Porque nuestra Fiesta, que es la representación de un hecho histórico y en la que esta-

ban simbolizados los distintos pueblos que lucharon en la Reconquista, le faltaba precisa-mente el más importante de todos ellos, el pueblo alcoyano; el protagonista auténtico deaquella mañana de abril de 1276, que a la llamada de Mosén Torregrosa, se levantó enarmas para defender nuestra Villa y lo que es más importante, después de la batalla,declarar desde ese momento a San Jorge como patrón de Alcoy.

Y se repitió igual expectación un lustro más tarde, cuando en 1965, accedía por primeravez al cargo de Alférez. Fue un éxito porque, al interés del público se unió el esfuerzo detodos los testeros y el apoyo incondicional del colectivo de Antiguos Alumnos. Y aquí esdonde precisamente radica la singularidad de esta fila. Se creó al amparo de estaAsociación con todos los individuos, que en una dilatada e importante parte de su vida,habían compartido estudios, juegos, ilusiones, aspiraciones y se habían forjado juntos enespíritu de compañerismo. Este es, sin duda el mejor caldo de cultivo para la creación deuna fila.

A través del tiempo han ido acrisolándose estas ennoblecedoras cualidades y hoy,treinta y tres años después adquieren mayor fuerza.

Con este enorme bagaje cuenta la fila para recrear este año idéntico ambiente deexpectación. Jorge Seguí, representará con orgullo el cargo de Alférez en nuestra Fiesta. Asu lado estarán todos los Alcodianos y los Antiguos Alumnos Salesianos. Enorme satisfac-ción y responsabilidad compartidas con un colectivo que ama a San Jorge y a Alcoy.

Octavio RicoPRESIDENTE DE LA ASOCIACIÓN DE SAN JORGE

SALUDA DELPRIMER TRO

E n este año nos aprestamos a afrontar el reto derepresentar el cargo de la alferecía cristiana, la

cual es la tercera desde que nuestra Fila volvió a salir ala calle, allá por el año 1960.

Este reto es muy importante para todos nosotroscomo es el intentar demostrar lo que puede hacer unafila que cuenta con un gran potencial de juventud, contodo lo que conlleva de carga, de ilusión y de saberhacer fiesta, siempre con el apoyo de los veteranos, espor lo que no me cabe ninguna duda, que desde el díadels Músics hasta el día dels Trons, arroparemos anuestro Alférez Jordi Seguí, acompañándole en todoslos actos, de acuerdo con el cargo que nos ha corres-pondido y que él representa.

A Jordi Seguí "Guárantela" decirle que esté tranquiloy que no dude que toda la Fila así como la junta leacompañará y le apoyará en todo momento.

Por todo esto os animo a que continuéis apoyando anuestro Alférez en estas fiestas que estamos a puntode iniciar para que sean un completo éxito en bien detoda la Fila.

VIXCA SANT JORDI

Jaime P. Segura

AMBL'ALFERES

J ordi Seguí Romà, més conegut per "Quaranta" vanéixer fa 32 anys. Des del seu primer plor ix a la

Filà. Encara que els dos primers anys ho va fer vestit dellanera, la antiga filà del seu pare. En la seua vida feste-ra ha tingut la sort de fer dues esquadres especials itres de blancs.

Aquest any, pel desig de la fortuna, que el va escollirentre onze companys més, Alcodianos, que s'haviencompromès a portar endavant el càrrec, li va correspon-dre a ell aquest honor i obligació.

Així i tot d'haver estat compromès, ell no hagueravolgut fer d'Alferes si no hagués estat per la possibilitat,que es va oferir a tots els cavallers, que tingueren paresa la filà, de cedir-los el lloc, i es per això, per el que eldia l'entrada, serà Jordi Seguí Ripoll el que baixarà perels carrers d'Alcoi.

Del sorteig que es va realitzar el dia 1 de maig, es vadonar compte a la filà del mateix per mig d'un assaigcelebrat a l'endemà.

Aquest any son diversos els col·lectius, esquadraespecial, cavallers, de gent jove, els que amb una fortacàrrega d'ilusió volem portar endavant la festa. I mes enun any de càrrec. L'Alferecia espera així mateix tot elsuport de la filà, tant dels festers com de les dones.

Es considera un aspecte positiu, la participació con-junta, al boato, de homes i dones, en la seua majoriapertanyents a la filà, mullers, núvies, germanes...

Es la barreja dels alcodians més veterans amb lagran quantitat de gent jove, la que li dona a Jordi mésesperança de desempenyar dignament l'Alferecia, quees la de tota la filà.

ESQUADRA ALFERES

CAVALLERS

LLIURAMENT PERGAMÍ VETERÀFESTER DE L'ASSOCIACIÓ DE

SANT JORDI A JORDI SEGUÍ RIPOLLPER L'ALFERES JORDI SEGUÍ ROMÀ

L'ESCENARI FÍSICDE LA VIDADELS ALCOIANS

L 'escenari físic de la vida delsalcoians es caracteritza per

la seua accidentada topografia.Les serralades que tanquen l'es-tret horitzó de la nostra Foia l'hanmantinguda, al llarg de la història,en un relatiu aïllament que ensha reportat no pocs maldecaps-sobretot d'ençà que la necessitatd'exportar els productes manufac-turats va esdevindrien vital per a l'e-conomia alcoiana- i que nomésde manera recent ha començat atrencar-se en part, tot i que,d'Alacant estant, s'hi sent parlarde vegades de la Carrasquetacom si es tractarà encara de ladarrera frontera. A canvi, la proxi-mitat de les muntanyes i el sentitd'aïllament que provoquen han

estat probablement factors quehan contribuït a configurar algunsdels trets més genuïns del nostrepeculiar caràcter col·lectiu.

Però a banda de les inevita-bles conseqüències que una natu-ra relativament adversa té sobreles possibilitats de desenvolupa-ment humà, les serralades queemmarquen Alcoi han permès laconservació d'enclaus de graninterès ecològic i paisatgístic, finsel punt que no és arriscat dir quela nostra ciutat, i més en generalla nostra comarca (l'Alcoià i elComtat), mantenen ara com araalguns dels testimonis més valuo-sos de la natura en el migjornvalencià.

Es relativament freqüent

-especialment per a aquells que,com els alcoians, procedim deterres d'interior- l'associació gai-rebé automàtica entre zonesecològicament valuoses i zonesde muntanya. En efecte, si s'ex-ceptua el cas, ben particular, deles zones humides litorals, quasitots els testimonis destacables delnostre malmès patrimoni naturalsobreviuen a recer de les abrup-tes vessants de les serres. Aquestfet, evident f ins i tot per alsmenys observadors, pot fer-nosarribar a la conclusió que aixòsempre ha estat així. I, evident-ment, haurem errat en la nostradeducció. Ha estat el procéshistòric d'ocupació del territori queha produït, al llarg dels segles i

10

amb distints daltabaixos, el pro-gressiu desplaçament dels eco-sistemes naturals primitius aaquells indrets on no interferienamb el desenvolupament urbà,agrícola o industrial de la societathumana. Encara en aquestsindrets, els ecosistemes hansofert l'acció de l'home, manifes-tada a través d'activitats diguem-ne marginals (com el pastoreig,els incendis, l'extracció de fusta ialtres materials, etc.). El resultat,al nostre país com a tot l'àmbitmediterrani, ha estat la formació,després de molts segles, d'uncomplexe mosaic en el qual con-viuen restes més o menys huma-nitzades dels ecosistemes primi-tius, amb àrees que han estattransformades en major o menorgrau per les activitats directes del'home.

Resulta evident que, al llargd'aquest procés, hem deixat mol-tes coses enrere. Animals i plan-tes especialment sensibles o inca-paços d'adaptar-se a les novescondicions imposades per l'avançde les transformacions anarenenrarint-se fins desaparèixer enmolts casos. Altres, en canvi , esvaren especialitzar en aprofitar lesoportunitats que la presència del'home els oferia, fins el punt ques'han convertit, com a bons opor-tunistes, en els nostres insepara-bles companys de viatge. En unterme mitjà es situen la majoriadels organismes: sense haver-seadaptat especialment a l'accióhumana, han estat més afortunatsque els desapareguts, i han pogutsobreviure -cedida en gran part laseua antiga sobirania- en reduc-tes naturals més o menys exten-sos.

Serres com Mariola, Aitana,Serrella o la Font Roja, han esde-vingut per aquesta raó refugi i tes-timoni dels ecosistemes que,abans de la irrupció (ja llunyana)de l'home, s'estenien per valls imuntanyes en aquestes terres.Per aquesta raó, les nostresserralades tenen ara un excepcio-nal valor ambiental. El cas delCarrascar de la Font Roja ésparadigmàtic. Probablement, elsboscos de carrasca, gal·ler, aurò i

freix que fan d'aquest indret unaautèntica joia ecològica es troba-rien antigament estesos per unagran part de la nostra comarca, almenys si atenem a les similarscondicions ecològiques i a lapresència de restes d'aquestsboscos, més o menys ben conser-vades, per moltes de les nostresmuntanyes. A hores d'ara, nomésa la Font Roja s'ha conservat, enun estat mínimament acceptable,una extensió significativa d'a-quests boscos: unes migrades400 hectàries -la totalitat del ParcNatural té una superfície total de2.500 hectàries. I, malgrat tot, nohi ha dubte que hem estat afortu-nats: no hi ha més que dirigir lamirada a altres serres que envol-ten Alcoi. El cas de Mariola oAitana és similar: totes duesserres actuen com a reserva irecer de moltes espècies d'ani-mals i plantes que manquen percomplet en altres indrets dins ifora de la comarca. En algunscasos, aquesta manca és degudaa les estrictes condicions ecològi-ques (com per exemple un tipusparticular de roca o determinadaaltitud) que algunes espèciesrequereixen per a viure. En moltsaltres, però, i com al cas delscarrascars, ha estat el desplaça-ment des dels seus hàbitats origi-nals la causa que només s'hiconserven en alguns indrets d'a-questes serres.

El progressiu desplaçamentd'espècies i ecosistemes a zonesde refugi té sovint un efecte nega-tiu afegit. Les serres no nomésaïllen les valls en interposar-seentre aquestes; al seu torn, cadamuntanya és una mena d'illaenvoltada per les valls que roma-nen als seus peus. Existeix pertant un risc evident: si s'impedeixla comunicació entre els retallsd'ecosistemes que hem confinat-i de vegades protegit- en lesnostres serres, probablementestem posant en perill la seuasupervivència per estrangulament. Un exemple: si una pobla-ció de determinada espècie desa-pareix per qualsevol raó (un anyde sequera extrema,un incendi,etc.) d'una serra, i les poblacions

que romanen en altres serres prò-

ximes són incapaces de travessar les barreres que les separen,

l'extinció serà quasi irreversible ano ser que e x i s t i r a una inter-venció dirigida específicament ala repoblació. En canvi, si es per-met d'alguna manera que lacomunicació es mantinga oberta,és molt probable que l'espècierecolonitze la primera poblaciósense que la nostra intervenciósiga necessària.

La conscienciació de la nostrasocietat respecte a la necessitatde conservar el patrimoni naturalha experimentat sens dubte ungran avanç; el cas d'Alcoi en rela-ció a la Font Roja és consideratsovint -i justificadament- com unexemple a seguir. Ja hem dit comles serres d'Alcoi i la seua comar-ca han esdevingut, precisamentpel seu caràcter de refugi,enclaus naturals d'un valor iimportància reconegudes i merei-xedors de ser protegits. Però ésmolt probable que, també per lesraons comentades, aquests refu-gis deixen algun dia de ser-ho siel seu aïllament persisteix, si no

e s garanteix u n a mínima i n t e r c o n n e x i ó entre ells. C a l p e r tant

avançar un altre pas: comença aser indefugible trencar la invisiblefrontera que encara avui separala muntanya de la vall, l'ambient"natural" de l'ambient "humà".Només així les nostres serres i elseu patrimoni natural podranseguir sent orgull i referència pera les futures generacions d'al-coians. •

Josep R. Nebot

BIÒLEG

11

ENSAYODE MUJERESDEL BOATO

27 DE FEBRERO ENSAYO DEMUJERES DEL BOATO

FILA ALCODIANOS

5 DE LA TARDE:Todas las mujeres ilusionadas

por el gran acontecimiento que Íba-mos a vivir esa noche.

5'45 DE LA TARDE:¡Nuestro gozo en un pozo!

En menos de media hora Alcoyestaba blanco.

6 DE LA TARDE:Teléfonos bloqueados, intrigas,

preocupación.¿Se hará o se suspenderá el

ensayo?

8'45 DE LA TARDE:Tras las llamadas telefónicas y

superados los obstáculos que encon-tramos con la nieve en el camino,gran sorpresa para las asistentes yaque sumábamos 28 mujeres decidi-das a llevar a cabo el ensayo.

9'15 NOCHE:¡Segundo problema!Lo que estaba previsto iniciarse a

las 9 con 15 músicos seguía paradopor contar sólo con un trío.

9'30 NOCHE:Todas preocupadas.En estos momentos contábamos

con 9 músicos, pero seguíamos para-das por que falta el protagonista. ¡Elhombre del bombo! Sin el cual suscompañeros no podían dar comienzoal ensayo.

9'45 NOCHE:El bombo es recibido entre gran-

des aplausos por las que con tantaansiedad lo esperábamos.

Todas las caras cambiaron, vol-vieron las ilusiones y tras un toque debombo no nos hicimos esperar y nospusimos a formar.

DE 10 H. A1 H. NOCHE:La noche transcurrió con una gran

armonía por parte de las 28 mujeresque desafiando las inclemencias deltiempo, allí nos reunimos. Y entrerisas, marchas, pachangas, els col-pets de café, las servilletas volando,los músicos tocando sin parar, la visi-ta de algunos maridos (a partir de las12'30 h.) la colaboración de los cama-reros y la nieve todavía cayendotranscurrió el ensayo que tanto había-mos deseado.

PRÓLOGO:Aquí nos hemos dedicado a refle-

jar los hechos, ya que las vivencias,las caras de felicidad y la unión quetodas tuvimos esa noche no se puedeexplicar con palabras.

Es algo que cada una de nosotraslleva dentro y que estamos segurasse reflejará en el buen ambiente y laarmonía que viviremos en estas fies-tas, que creemos importante a la horade desempeñar el cargo de alférez. •

Fina Orejuela Martínez

12

SOMNIDES DE"Ml BARCELONA"

E ra un dia qualsevol del mes defebrer, sense ningun tipus

d'història, però no sé encara per quèaquella nit només feia que pensar enAlcoi; era una sensació molt estranya ique no em deixava dormir, diferent deles que havia tingut fins ara quan pen-sava en les nostres festes. El momenten què per fi vaig poder adormir-me,el meu cap es va dedicar a treballar...

La primera cosa que vaig veure,va ser una boira espessa molt blanca,però que en realitat era un enormenúvol que anava canviant constant-ment de forma; ara era un cavall por-tant ales, ara es convertia en unaàguila de dos caps, que es transfor-mava en un drac del qual li eixienenlluernadores flames per la boca.Aquest núvol anava dansant al ritmeque li marcava una música que sesentia al fons.

Jo sabia que no estava sol, per-què podien endevinar-se unes fos-ques figures que es movien darrered'aquella cortina de fum. Veus, crits,aplaudiments, rialles i plors acompan-yaven aquesta atmosfera encisadora.De repent vaig poder percebre mésclarament eixes fantasmagòriquesfigures mòbils; portaven un vestit moltvoluminós i una mica estrafalari queno deixava veure la seua cara.

- Aquests éssers seran d'un altremón; i vindran per mi, segur! -vaigpensar.

Una d'aquelles siluetes, vestidad'una manera sumptuosa però mésdiscreta, es va apropar i em va dir:

- Però Rafel, sempre has de serl'últim?

- L'últim de què?, Serà en desper-tar-se, perquè jo estic dormint, li vaigrespondre.

- Què, ahir en l'olla te'n vasentrar, eh?

Jo ja estava posant-me unamiqueta nervioset:

- Mira, no sé ni qui ets ni d'onvéns, però el que sí sé, es que aBarcelona, no fan olla. Et podries lle-var això que portes al cap, i així sabreamb qui parle?

Quan aquell personatge es vadescobrir, ho vaig comprendre tot.Era a Alcoi, "l'entrà" dels cristians, a

Ml BARCELONAM A R C H A

MÚSICA DEL MAESTRO JULIO LAPORTA HSLL!N

M. M. j 104

Jjy

AF*=í *

F r̂r̂

^s

^ j=1=4

í»

=*=

I

4èr4^M=-

f^=5

punt de baixar pel carrer SantNicolau; i la pitjor cosa era que joencara anava vestit de "persona".

Un soroll penetrant va trencar elmeu pensament; veia com a poc apoc unes peces metàl·liques anavenacostant-se cap a mi, flotant en l'aire icol·locant-se màgicament al voltantdel meu cos, fins que la meua indu-mentària va canviar completament; jaera un cavaller més.

El núvol pausadament es va difu-minar, i llavors vaig reconèixer a totesles persones que hi havia.

Un veu molt forta va dir:-Avant l'Alferes; sense parar!-Collons, quan estàs dormint tam-

bé te'n donen de presses! - vaig pen-sar.

I "l'entrà" va començar... i va aca-bar; va ser molt ràpida, encara querecorde que en el meu somni vaigpensar allò que moltes voltes diemels festers:

- Ara, ja em puc morir!, i amb unamica de sort te'n vas al cel; i el cel éscom una esquadra que no s'acabamai... •

Conte dedicat a l'alferes, cava-llers i dames; que tant estant"patint" enguany.

Felo

13

EL GREMI DE TEIXIDORSD'ALCOI I LES FESTESDE SANT JORDI AL

XVII

Telar de terciopelo de seda y torcedor, en grabados del s. XVIII.

T ots els indicis dels que disposemen l'actualitat apunten en el sentit

que seria al llarg dels segles XVI i XVIIquan començarien a configurar-se lesfestes de Sant Jordi com quelcommés que una celebració litúrgica1. Laprimera descripció detallada que conei-xem de les festes la devem al "Doctoren ambos derechos" Vicent Carbonell,a la seua famosa Cèlebre Centúria; aella, a més, s'hi presenta la primeraexposició dels esdeveniments2 que tra-dicionalment hem considerat que vadonar lloc al patronatge de Sant Jordi.Tot i que la data del 23 d'abril era fes-tejada amb missa i, possiblement, pro-cessó durant el segle XV, la primeranotícia sobre una festa de caràctermés profà i amb connotacions militarsés del 1511. Aquesta cronologia va ferpensar a Ricard Banyo, prou encerta-dament, que el desenvolupament de lafesta de Sant Jordi durant aquest perí-ode aniria paral·lel al de la manufactu-ra local3. Des d'aquest moment, elserudits locals han buscat afany altres

dades sobre la Festa al llarg delssegles XVI, XVII i XVIII, les quals, tot iaixò, no deixen de tenir un caràcterprou dispers. Res no indica que lacommemoració tingués sempre lamateixa intensitat durant aquest perío-de, i ni tan sols sabem amb certesa elseu grau de continuïtat4.

A totes les festes religioses amborigen anterior al segle XIX hi repre-sentaven un paper destacat elsGremis, les unitats d'enquadramentsocial més importants fins al períodeindustrial. Així mateix, la descripció dela que disposem sobre la Festa alsegle XVIII5 ens parla de la participaciódels Gremis en ella. És del tot puntlògic aquest extrem, doncs al llarg delssegles XVI, XVII i XVIII els Gremis, amés de la celebració de la festivitat delseu propi patró, participaven normal-ment en les altres processons impor-tants que es produïen a la vila al llargde l'any. Els dos gremis més impor-tants, el de paraires i el de teixidors,treien en aquests esdeveniments els

seus respectius penons6. Tanmateix, ala documentació generada per aquestsdos gremis durant els segles XVI, XVIIi la primera meitat del XVIII no hi hacap referència -tret de les que esmen-taré més avant- a la festa de SantJordi, sent, en canvi, abundants lesdades sobre altres festivitats tradicio-nals -a banda de les dels seuspatrons, Sant Miquel i Santa Anna, res-pectivament- com el Divendres Sant,el Corpus, la Mare de Déu d'Agost o laMare de Déu de Setembre. Inclòs des-prés de la seua participació a les fes-tes de 1685, fet que comentarem totseguit, no hi han més esments sobre lafesta del 23 d'abril, la qual cosademostra el seu escàs arrelament,almenys entre els mestres agremiats.

A mitjans del segle XVII l'esglésiade Sant Jordi presentava un estat ruï-nós la qual cosa va provocar que elConsell de la Vila decidís la seuareconstrucció el 16517. Aquesta acaba-ria poc més de trenta anys després-1684 O 1685-, i amb aquest motiu elsJurats van decidir fer festes a SantJordi, demanant l'auxili econòmic delsoficis alcoians8. La resposta d'aquestsva ser més aviat minsa, els parairesvan rebutjar el pagament de quantitatalguna en metàl·lic fora de la "tacha"-derrama- que pagaven la resta delsveïns9, mentre que els teixidors vanofer i r 15 ll iures a canvi que se'lsexemptara de dita "tacha"10. La diferèn-cia amb el fervor que es suscitava, perexemple, amb altres festes com elCorpus que podia donar lloc, àdhuc, aviolents enfrontaments11, és força evi-dent, Aquesta tímida resposta ve acorroborar el que he dit més amuntsobre l'escàs ascendent del patronatgede Sant Jordi entre els menestrals dela vila d'Alcoi. Per tant, a tall d'hipòtesi,no seria cap gosadia extrapolar aques-ta actitud a la major part dels alcoiansde l'època.

Totes aquestes evidències enscondueixen a matisar tant la importàn-cia de la festa de Sant Jordi abans delsegle XVIII, com les hipòtesis que

14

s'han formulat per als seus orígens ainicis del XVI i demostren que encaraestà per fer la història social de la festaal nostre poble. Com ha afirmat RicardBanyo, el més probable és que hi hajaalguna relació entre el desenvolupa-ment manufacturer del XV i l'aparicióde la Festa el 1511. Tanmateix, al llargdel XVI i fins les darreries del XVII,almenys, la festa de Sant Jordi seriamés bé una festa pròpia de les èlitsoligàrquiques d'Alcoi. Açò no entra encontradicció amb el que ha apuntatBanyo, ens ho reforça: l'oligarquiaalcoiana dels segles XVI i XVII, prove-nia majoritàriament dels estrats enri-quits dels artesans, especialment delsparaires. L'ascens social d'aquest gruphauria provocat una elitització de lafesta. En aquesta direcció apuntariaeixe escàs arrelament popular quehem pogut observar i les mateixescaracterístiques de la Festa amb unamarcada via militar i cavalleresca, prò-

p i a d e l e s mentalitats d'aquests p a t r i c i a t s urbans q u e e s conformen durant

l'edat moderna12. El representant mésnotori d'aquest grup seria el mateixVicent Carbonell, que, amb el seu lli-bre, tractava de justificar intelectual-ment els orígens i el caràcter d'allò queell anomenava "Nación Alcoyana"13. Enaquest esforç, la llegenda de SantJordi va ser cridada a ocupar un llocdestacat. •

Luís Torró Gil

DOCUMENT"

ACTA DEL CONSELL DEL GREMI DETEIXIDORS PER A FER FESTES ASANT JORDI

Anno a nativitate dominiMDCLXXXV, die vero intitulato vige-simo tertio, mensis februarii. DiegoAbat y Bertomeu Satorre, teixidors dellana, vehedors de l'Ofissii de Teixidorsde la present vila de Alcoy, presenti,Joseph Matarredona, clavari, y VicentMiralles, síndich, Berlandí Carbonell,Miquel Carbonell, Ginés Miralles,Hieroni Carbonell, Nicolau Espí,Joseph Abat, Joseph Satorre,Christófol Carbonell, Tomàs Pelliser,Francès Miralles, Joan Abat, GabrielCarbonell, Blay Mataix, Lloís Miró,Lloís Carbonell, Joseph Aracil, FrancésArasi l , Geroni Si lvestre, MiquelMiralles, Estasio Miralles FrancèsSatorre y Agustí Moltó, mestres exami-nats de dit Ofisi. Agustats (sic) y con-gregats en la casa de Martí Asensi,

ciutadà de dita vila. En presènsia yasistènsia de Lloís Espinós, doctor(sic) en medecina, Almustasaph de lapresent vila, y de Pasqual Ais, ciutadà,Lloctinent de Justícia de dita vila.Present convocasió feta per DamiàPeris, ministre, el qual feu relació,medio juramento, haver convocat pera la present hora a tots los mestres dedit Ofici. Confesant ésser la major partdels mestres de dit Ofici, y tot lo Oficirepresentat, fonch proposat per DiegoAbat, altre dels vehedors de dit Ofici,dient que els Jurats de dita e presentvila han parlat y li han dit que la ditavila vol fer festes al Gloriós Sant Jordi,que juntàs lo Ofisi y que miraren enque els podem ajudar a dits Jurats pera dites festes. Que ell era de parer queels ajudaren a dits Jurats per a ditesfestes en quinze lliures de moneda deValència; ab presuposat que si per logasto que farà la vila en dites festes seaguès de fer derrama entre els veïnsde dita vila, que els mestres de dit Ofisisien exemps (sic) e inmunes de ditaderrama. Y havent votat caseu per sonorde, fonch clos y determinat per lamajor part dels mestres de dit Ofisi queels ajuden a dits Jurats en dites quinzelliures, ab lo presupòsit en dita proposi-sió contengut y no en altra manera; dequibus, etc. Actum Alcoy, etc.

NOTES:

1- Vegeu al respecte Adriàn Espí et al.:Nostra Festa, I, Alcoi, Associació deSant Jordi, 1982, pp. 53 a 70.

2.- Basada, per altra banda, en diversescròniques que havien relatat els supo-sats esdeveniments, i molt especial-ment en la de Pere Antoni Beuter, demitjans del segle XVI. Hui dia semblaprou clar, però que els orígens delpatronatge georgí datarien de l'atacgranadí de 1304, prop de trenta anysdesprés de l'atac d'al-Azràq, i sensecap relació amb aquest. Vegeu al res-pecte, Josep Torró: "L'atac granadí de1304 i els orígens de la devoció aSant Jordi en Alcoi", Alcoy, 1991, pp.97 a 99, on s'aporten proves conclo-guents de tot açò.

3.- Ricard Banyo: "Fiestas de Alcoidurante los siglos XIV, XV y XVI"Ciudad, 21-IV-1979. Tornaré sobreaquest punt més endavant.

4.- De nou és Vicent Carbonell qui afirmaaquest extrem en dir"... desde enton-ces se ha solemnizado la Fiesta todoslos anos, sin que se sepa que enalgú no se aya escusado, y omitido".

5.- Em referesc al "Cronicón" del ParePicher.

6.- El primer peno va ser el del Gremi deParaires, manat fer el 20 de maig de1674 per tal d'adelantar-se al Gremide Fusters que havia pres una resso-lució pareguda. El peno s'havia de ferper a eixir a la processó del Corpus iels paraires havien de reclamar enella el primer lloc per antiguitat; Arxiude la Tèxtil Alcoyana, S.A. (a partird'ara ATA), Concejos de la fàbricadesde 1590 en adelante, ff. 82v a83v. El dels teixidors data del mateixdia i ve directament provocada per ladecissió dels paraires. Tanmateix, elsteixidors són més pobres i posenlímits econòmics a la fabricació de labandera, especificant, així mateix, quesi no poguera treure's per al Corpus,que ho fóra almenys per a la Mare deDéu d'Agost; ATA Libro del Gremiode Texedores de la villa de Alcoy, f.64r i v. El fet que en els dos casos lamotiviació per a fer peno siga la festadel Corpus demostra que era aquestala festa més important de l'any, la qualcosa apunta en la mateixa direccióque el que vaig a dir tot seguit.

7.- A. Espí, et al..: Op. Cit., p. 308.- ATA, Capitules de la Fàbrica del

ano 1561, y concejos hasta 1590,Acta del Consell del Gremi deParaires, f. 125 va 126 r.

9.- Es van limitar, únicament, a encarre-gar una llàntia grossa per a que "...esta que es pose en lo puesto deenmig..."; ATA, Ibidem. f. 125v.

10- ATA, Libro del Gremio deTexedores de la villa de Alcoy, Actadel Consell del Gremi de Teixidors del23-11-1685, f. 101 r i v. Vegueu latranscripció íntegra d'aquest docu-ment a l'apèndix d'aquest article.

11.- Com el que va ocórrer uns anysabans amb motiu d'un pleit entre elsJurats i el Gremi de Paraires per l'úsde la Llonja dels Arrendaments de laPlaça de la Vila, usada pel gremi pera arrendar el dret de la bolla. La prohi-bició dels Jurats d'usar-la, va provocarl'amenaça del gremi d'eixir a la pro-cessó del Corpus sense el recentmentestrenat peno. Els Jurats ho vanprohibir i, a més, van aprofitar la ditaprocessó per a furtar-los la bandera ivendre-la després pel preu de 100 £.Finalment, van haver de posar paualguns notables de la vila, entre elsquals es trobava el famós VicentCarbonell.

12.- Tots aquests raonaments deuen moltal llibre de James S. Amelang: La for-mación de una clase dirigente:Barcelona 1490-1714, Barcelona,Ariel, 1986.

13.- Es tracta d'un fenomen generalitzat alPaís Valencià. A les viles i ciutats mit-janes trobem membres de l'oligarquiaque escriuen llibres semblants -persuposat en castellà. Dos exemples:Cristóbal Sanz: Excelencias de lavilla de Elche, 1621; o, V. Bendicho:Chronica de la M. I. Noble y Lealciudad de Alicante, ano 1640.

14.- La referència documental es troba a lanota 8.

15

LOS PRIMEROS AÑOSDE LA FILAALCODIANOS

L a fi la alcodianos o la f i la del"Patronal" nació en 1911, en el

seno del Patronato de la JuventudObrera. ¿Qué era el Patronato?Francisco Moltó y Molina y JoaquínMartí y Pascual, conociendo los bue-nos resultados que estaba dando enValencia, el Patronato de la JuventudObrera, aprovecharon la PrimeraComunión de los niños en laParroquia de Santa María para reunira algunos mayores, a los que propu-sieron el plan que trataban de llevar aefecto. Inaugurándose en Alcoy, el 25de Mayo de 1884. El objetivo era ins-truir y fortalecer a los jóvenes en los

principios y deberes rel igiosos ysociales.

En principio se reunían los domin-gos en el local del Círculo Católico deObreros, y los demás días por lanoche en diferentes puntos de la ciu-dad, hasta que pudo encontrarse unlocal que albergase a más de tres-cientos socios. Se fundó una escuelaelemental nocturna, en la que seenseñaba a leer, escribir y las prime-ras nociones de Gramática yAritmética. En el mismo local se cons-truyó un escenario, en el que serepresentaban sencillos dramas, yademás, se formaba en estos jóvenes

hábitos ahorrativos, por medio de unacaja de ahorros productivos. (1).

En el Acta de la Junta General,fechada el 28 de Mayo de 1911, dicetextualmente, "Fue presentado parasu examen un boceto para una com-parsa de cr ist ianos, titulada"Alcodianos", el cual, después de lei-do el informe de la Junta Directiva del21 del mismo mes, fue aprobadamediante el ingreso reglamentario deveinticinco pesetas". El acta está fir-mada por el entonces presidente, D.Pascual Ivorra Carbonell y el secreta-rio, D. Camilo Ferrándiz Jordá.

Los alcodianos desfilaron por pri-

18

mera vez en las fiestas de 1912, sien-do primer tro, D. Joaquín MartíPascual, darrer tró, D. Antonio GarcíaMiró, cop, D. Francisco MartínezBordera, y fue nombrado "cop hono-rario", D. Fernando Cabrera Cantó,artista que diseñó la indumentaria dedicha fila, con claros cortes medieva-les. Este año, se organizó por primeravez "la fiesta del Pasodoble", el 21 deAbril, otorgándole el primer premiodel certamen a la banda de músicade Onteniente.

El 16 de Mayo de 1912, en loslocales de la Real Fábrica de Paños,se aprobó la reglamentación internade la filà Alcodianos. El 19 de Mayode este mismo año, se reunió la JuntaGeneral de la Asociación de SanJorge, en el acta se incluye la lista decomparsas que ostentarían los car-gos al año siguiente. D. Joaquín MartíPascual depositó la fianza de cuaren-ta pesetas, como compromiso de lafilà Alcodianos a realizar en las próxi-mas fiestas la alferecía cristiana, dela mano de D. Camilo Amat Gisbert,el cual en 1914, sería el capitán dedicho bando.

Como afirma el periódico alcoya-no "El Heraldo de Alcoy" el 15 deAbril de 1913, "Hermosas y animadasprometen ser las fiestas que se aveci-nan. El espíritu popular cada vez másculto, las alambica y perfecciona,librándolas de anacronismos e incon-veniencias". Hubieron dos innovacio-nes, el uso de las carrozas en la bata-lla de flores en el paseo de los teste-ros y la solemne conducción de lareliquia, colocada en una rica custo-dia de bronce en forma de artísticotabernáculo, sobre peana de ochobrazos que gallardamente sosteníanocho heraldos con ricos trajes a laantigua usanza (2). Este año se supri-me el concurso de bandas, por elpoco número de entidades inscritas.

Como algo tradicional, en 1913, lalluvia hizo su aparición desluciendoalgunos actos, alargándose un díamás las fiestas. Este año nos visita-ron: D. Luis García Alonso,Gobernador Civil, D. Francisco Aznar,Magistrado de la Audiencia deAlicante, y el Sr. Pérez Caballero,Delegado de Hacienda.

Se organizaron actos por diversasasociaciones, así el Círculo Industrialrealizó la "fiesta del obrero", conreparto de libretas de ahorro a lasfamilias agraciadas en las veladas deldía 20 y 26 de Abril, la sociedad Artey Sport preparó, el día 27, una "fiestasportiva" a beneficio de la vecindad.

El 20 de Junio de 1913, autorizóel Arzobispo el derribo del pequeño

templo de San Jorge, para uno nue-vo, ampliándolo. El 23 de Noviembre,fue bendecida y colocada la primerapiedra por el prelado de Valencia,Guisasola, electo primado de España.

En 1914, las fiestas quedarondeslucidas a causa de la lluvia, asínos lo cuenta una crónica del"Heraldo de Alcoy": "Las lluvias, queen los primeros días hicieron temerun aplazamiento indefinido de lasfiestas, cesaron el 23, festividad delPatrono, brillando el sol espléndida-mente durante ese día y los siguien-tes, hasta el domingo, en que volvióel tiempo a las andadas, impidiendoque por la tarde se celebrase la fiestaanunciada por el círculo Arte y Sporty que por la noche se quemase elcastillo de fuegos artificiales.

De las fiestas poco podemosdecir. En general, han resultadodesorganizadas y muchos actos des-lucidos como el de la entrada demoros que fue interminable por faltade dirección y de que los agentes dela autoridad cumplieran con su deber,impidiendo el tránsito por la calle deSan Nicolás. Allí todos eran unos:comparsas y público, confundidos enuna lamentable algarabía".

La Junta Directiva acordó crear unacto más en las fiestas de moros ycristianos: el primer día, a las cincomenos cuarto de la mañana, MosénRamón Torregrosa, acompañado porun grupo de cristianos, saldría dellugar que ocupaba la antigua IglesiaParroquial y por la calle de SanMiguel, Pintor Casanova, a la Plazade la Constitución, donde se ubica el

castillo, se izaría, el estandarte cris-tiano en el más alto torreón de lo quesimula la primitiva fortaleza alcoyana.(3)

Las fiestas de Moros y Cristianosde 1913 y 1914, fueron un gran retoque tuvo que afrontar la fila alcodia-nos, con tan solo uno o dos años devida, los cuales salieron airosos,mantuviéndose en la fiesta hasta1922, en una primera etapa y volvien-do a renacer en los años sesenta. •

Carmen Nácher Pérez

NOTAS:

(1) VILAPLANA GISBERT, J. Historia reli-giosa de Alcoy desde su fundaciónhasta nuestros días. Alcoy, Imp. Paya,1903.

(2) BERENGUER BARCELÓ, J. Historiade los Moros y Cristianos de Alcoy.Alcoy, Imp. Belguer, 1974.

(3) Ibídem.

19

SALVADOR DOMÉNECH LLORÉNSUNA NORMA DE VIDADEL SER FESTERO

Alrededor de 1968, aún no habían cambia-do los zapatos.

22 de Abril de 1989, último año que salió afiestas.

E n las pocas ocasiones que he habla-do o he escrito de Salvador

Doménech, y tal vez motivado por la admi-ración que siento hacia su persona, con-fieso que me ha resultado difícil encontrarel justo equilibrio de mis palabras.

Nuestra relación y amistad, nacidabajo el signo de la Fiesta, se desarrolló enlos dos últimos años de su vida. El contac-to que mantuvimos (mitad epistolar, mitadpersonal) tuvo como tema monográfico laFiesta; su Fiesta y mi Fiesta; su personalpunto de vista y su manera de sentirla, devivirla,...

Lo cierto es que Salvador Doménech-y no son palabras mías- "hizo una nor-ma de vida del ser testero". Su personairradiaba humanidad y, tal vez, su caráctery su postura dogmática con la Fiesta leconvirtieron en un incomprendido y, mástarde, la distancia del "destierro" involunta-rio, hizo de Salvador un personaje olvida-do y desconocido para la mayoría de los(esteros de las últimas generaciones.

Esta colaboración quisiera rendir untardío homenaje a un veterano de laFiesta, miembro fundador de losAlcodianos, que no gozó de merecidoshonores en la vida terrena, y al mismotiempo pretende ser una aportación alconocimiento de su meritoria trayectoriainvestigadora, vinculada en todo momentoa la Fiesta de Moros y Cristianos.

Salvador perteneció a una saga alco-yana con un envidiable curriculum (estero;Salvador Doménech Aura, su padre,había pertenecido a diferentes juntasdirectivas de la Asociación de San Jorge yfue el primer Cronista de la Fiesta (entrelos años 1939 a 1945), cuyo cargo -desdeaquel momento- estuvo desvinculado delde Cronista de la Ciudad. En 1945 desem-peñó el cargo de Capitán de la Llana.

Nuestro Salvador era fester de losNavarros, y en 1959 participó en la comi-sión que fundaría la nueva "comparsa"Alcodianos, saliendo en ella desde sunacimiento (1960) junto a los cuarenta yocho miembros fundadores, además deocupar en aquellos primeros años el cargode Darrer Tro.

En el año 1958 fue nombrado Cronistade la Asociación de San Jorge, y durantedoce años se ocupó de documentar fiel-mente los avalares de la Fiesta, creandoun nuevo estilo y enriqueciendo la variadainformación con infinidad de cuadros esta-

dísticos que documentan la participaciónde festers, los horarios, bandas de músi-ca, etc.

Por motivos laborables, a inicios de1965, tuvo que fijar su residencia enCrevillent, pero Salvador siguió mante-niendo un estrecho contacto con su ciu-dad natal y la Asociación de San Jorge,de la que seguiría siendo su Cronista deFiestas hasta el año 1969.

Sus dotes como investigador de laFiesta, historiador, ensayista y poeta que-dan manifiestas en su dilatada producciónbibliográfica iniciada en 1955.

La Revista de la Fiesta de Moros yCristianos de Alcoy cuenta con un buennúmero de colaboraciones (veintitrés);diferentes revistas testeras de las pobla-ciones vecinas contienen artículos suyos;en el Primer Congreso Nacional deFiestas de Moros y Cristianos (Villena,1974) presentó siete comunicaciones; enel II Congreso (Onteniente, 1985) tienepublicadas otras tres. Su afición literaria yde investigación le llevaron a escribir lostextos para las Embajadas de las Fiestasde Crevillent (1977) y Elx (1983), así comoel texto de la representación del Tractatd'Almizra; tradujo y prologó el estudio his-tórico del profesor Pierre Guichard "Unseñor musulmán en la España cristiana. El"ra'is" de Crevillent", etc. Diversas publica-ciones y libros suyos documentan temasrelacionados con la Adoración Nocturnade Alcoy, el Patronal, Mossén Josep yCasimiro Barello, los cuales nos muestranel convencimiento católico de Salvador.

Su poesía y su prosa estuvieron igual-mente al servicio de la Semana Santa deCrevillent (La Lira Rota, 1992), las fuaesalcoyana y, cómo no, San Jorge.

Salvador decía que sus hijos eran lasFiestas de su pueblo, a las que fue fiel,hasta el punto de que no vistió otro diseñoque no fuese el de Navarro o el deAlcodiano.

En estos últimos años, según el calen-dario laboral, seguiría participando en laFiesta con los Alcodianos. Aún lo recuerdo"de puntal" en la escuadra de su fila el año1989.

Mi recuerdo, mi afecto y mi gratitud,una vez más, para mi admirado Salvador.

José M- Segura Martí

Cronista de la Asociación de San Jorge

20

LAS FIESTAS ~DE MI PUEBLO ¿ESCAPARATE TURÍSTICO

O ECLOSIÓN POPULAR?

D esde que se produjo la llegada delllamado "interés turístico" se empe-

ñan todas la poblaciones, grandes opequeñas, en conseguir esta denomina-ción y en querer captar con machaconapublicidad, a foráneos que convivan y par-ticipen de sus fiestas patronales.

Excepción hecha del puro interéscomercial o promocional, no se concibeeste empecinamiento, puesto que, difícil-mente cabe una posible vivencia, mínima-mente aceptable, para captar y entenderlas fiestas de un pueblo ajeno al propio.

¿Puede alguien foráneo entender quépasa en Pamplona con los Sanfermines, oen Sevilla con la Feria de Abril, o enValencia con las Fallas? Cuando contem-plamos los peligrosos encierros, las case-tas del Real de la Feria o las monumenta-les Fallas, podemos apreciar el riesgo, labelleza o la ironía, pero nunca podremosadentrarnos en lo que es la vida misma, loprofundo de lo que significa cada fiestapara un navarro, un sevillano o un valen-ciano.

Y en Alcoy, ¿qué podemos decir delos 365 días de hacer Fiesta, de la laborcontinuada y preocupada en todos y cadauno de los responsables dirigentes oincluso en cada festero particular?Preocupación por los mil y un detalles quecomportan un año de cargo o por la fies-tas en general o también simplemente porla participación personal, puesto quenuestra Fiesta no es de movimiento demasas sino la suma y conjunción de innu-merables individualidades claramentediferenciadas.

¿Puede un forastero, sentado en unasilla el día de las entradas captar todo elcontenido, el esfuerzo, la ilusión puestaen cada traje, cada pieza del boato, cadaescuadra...? No hay palabras para poderexplicar lo que significa para un alcoyanoesa arranca de Diana a las 6 de la maña-na, o lo que significa para un festero esaescuadra tantos años esperada o esaarranca de cabo en San Nicolauet...

Querer explicar la importancia decada acto, de cada gesto, de cada actitud,es un intento inútil y baldío, además deuna idiotez. Podemos describir los desfi-les, los trajes, la música, pero no se pue-de explicar lo que pasa en cada uno delos hogares alcoyanos cuando de formametódica se preparan y revisan los trajesen los días previos a la trilogía. ¿Cómo se

puede contar lo que experimenta un alco-yano al cantar colectivamente el Himnode Fiestas o la espera a pie firme parapresenciar la fugaz aparición de SantJordiet?

Si profundizamos en el porqué de lasfiestas patronales de los pueblos y en elporqué de su anual celebración, encontra-remos siempre raíces ancestrales origina-das en votos pronunciados por mil moti-vos diferentes, pero también encontrare-mos y con mucha más fuerza, esa necesi-dad de compartir alegría y hermanamien-to fraternal con los propios vecinos, aun-que sea por tan pocos y breves días.Cambiar hábitos, revivir escenas de nues-tra infancia o adolescencia, enseñar anuestros hijos lo que aprendimos denuestros padres. Todo esto sólo se puedevivir en lo más profundo de nuestro inte-rior, compartido con nuestra familia, connuestros conciudadanos que puedan sen-tir las mismas vivencias y no admite que-rer convencer a nadie ajeno a todo ello.

Sin embargo, este sentimiento de"autocomplacencia" no debe llevar a un"autoaislamiento", a cerrar puertas, arechazar todo cuanto venga de fuera.Lamentablemente esa época ya la hemosvivido y ese orgullo mal entendido ha cos-tado a nuestro pueblo, años y años deautofinanciarse, a no recibir compensacio-nes, a no participar en lo que nos corres-ponde, y en definit iva a no recibir nisiquiera parte de lo que aportamos al res-to de la sociedad.

Hasta hace un par de decenios, Alcoy"desconocía" que había un organismoprovincial dadivoso que no tenía más fun-ción que el reparto de grandes sumaspara mil motivos diferentes, entre ellos yespecialmente la cultura autóctona. Fuenecesario que cayeran por la Diputaciónalgunos alcoyanos ilusionados con laFiesta para que empezaran a llegar algu-nas inversiones hacia aquí. Obviamenteesto conllevó a que, en pago de todo ello,nuestra Fiesta tuvo que empezar a justifi-car su importancia, exteriorizar sus valo-res, marcar diferencias dentro del conjun-to marco que formábamos con el resto depoblaciones que celebran f iestas deMoros y Cristianos. Diferencias y lideraz-go que continuamos manteniendo, sinlugar a dudas, porque nuestras institucio-nes tienen asumida la escala de valorescorrecta: Alcoy, San Jorge, la Fiesta...

"Preocupacions del Fester"Obra pictórica de Luis Solbes.FOTO: Jovi.

A pesar de todo ello, continúan siendocosas distintas nuestro engrandecimientode la Fiesta y el montaje de un escapara-te para agradar al visitante. Sólo aquélque se mete dentro del engranaje, dentrode la vivencia de una fila, puede empezara atisbar algo de lo que se cuece dentro,pero difícilmente experimentar los senti-mientos totales. Lo verdaderamentelamentable es que estos atisbadores tam-bién los tenemos dentro de la casa, convi-viendo con nosotros los 365 días del año.Algunos pasan olímpicamente de todo yotros sólo esperan el mes de abril paramontarse la juerga, sin mencionar a losque llegan incluso a menospreciar a losque consideramos la Fiesta algo más quepuro desahogo físico.

La sociedad moderna ha roto muchostabúes pero también ha cometido grandesatrocidades, ha destruido sentimientos, harobado ilusiones, ha despreciado todoaquello que no sea avance tecnológico,pero en nuestro interior, todavía desea-mos vivamente que continúen habitandoen nuestros pueblos, pequeños fanáticos-tenacidad desmedida y apasionada -,que mantengan viva la llama de las tradi-ciones que nos unen, que forman parte denuestra razón de ser como pueblo y la ilu-sión del vivir el día a día. •

Adolfo Seguí Oleína

21

FOTO: Crespo Colomer.

FOTO: Jorge Sorolla García.

FOTO: Crespo Colomer.

CAPILLA SIXTINADE LA FIESTA

N o es una mera casualidad queen el templo de María

Auxiliadora este año de 1993 sehaya inaugurado -y bendecido- unmural dedicado a la Fiesta y a SanJorge Mártir, nuestro patrono yvelador.

En los Salesianos siempre hahabido un hervor festero considera-ble y visible. Las tradiciones alco-yanas las mantenía vivas y vibran-tes aquel cura ejemplar delPatronal que se ocupaba de laniñez y la juventud obrera. MosénJusep -José Jordá Cantó (1865-1929)- supo transmitir a quienes leseguían este amor a "borbotones"por todo aquello que tenía que vercon nuestras devociones y nues-tras costumbres más vivas yancestrales.

San Jorge y los Moros yCristianos formaban parte de eselegado de "esencialidades alcoya-nas" capaces por si solas, por supropio peso, de generar cariño,camaradería, hermanamiento,armonía, amistad y sentido colecti-vo de pueblo y de patria.

Y es así, con este caldo de culti-vo tan adecuado, como nace la filade Alcodianos en el seno delPatronal, formando parte de untodo ejemplarizados Los Alcodia-nos, con diseño del artistaFernando Cabrera Cantó (1866-1937), saltaban al escenario de laFiesta con su aspecto medieval,sus cotamallas y dalmática, su cruzal pecho, su heráldica localista, sulanza de combate y de torneo...¡Eran caballeros del medievo!

Luego vendrán épocas diferen-tes. A las euforias y los júbilos, a ladesbordante alegría con sabor apólvora y perfume a rosa abrileña,sucederán años menos brillantes.La fila que abandona el campo enel que militó por necesidadesperentorias de diversa índole.

Pero San Jorge estaba allí, en

aquellos recintos de colegiales y dehombres capaces de mantenervivas antorchas de generosidad. Yla Fiesta seguía -como un gusanilloandarín e inquieto -, seguía "fusti-gando" en la conciencia de todoslos antiguos alumnos, de todos losamigos de una obra ejemplar deinmensa trascendencia en la edu-cación intelectual y social de nues-tro pueblo.

Volverán a aparecer. Será unafecha histórica la de 1960, como lofue aquella otra, la primera, de1911. Un diseño nuevo -RafaelGuarinos lo firmaba- y un nombrehistórico: Alcodianos. Otra vez laFiesta, en plenitud, entraba por loscorredores del Colegio, por lasaulas y los pasillos, los despachos,los patios y aún el pequeño teatro,los campos y las pistas de depor-tes. Se respiraba el aroma de Abril,el néctar de la Fiesta.

Y en el templo -santuario depaz- una vidriera amplia, grande,de medidas poco menos que colo-sales dibujaba en colores multipli-cados por el sol, la silueta infantedel caballero capadocio; y despuésse bendecía un altar dedicado alpatrón de todos los alcoyanos -eranoviembre de 1977-, dentro de losactos programados en las Bodas deOro de la venida de los Salesianosa nuestra ciudad. Un altar en unade las capillas laterales a la navecentral: San Jorge de pie, con supalma y su bandera y luego, en elplinto o la peana, la heráldica "alco-diana"...

Han pasado más años. A unaFiesta ha sucedido otra y a unacontecimiento otro también.

La efemérides de hoy tienenombre y apellidos. Se llamaRamón Castañer Segura. Se tratade un artista grande y poderoso. Setrata de un hombre -un alcoyano -que vibra, que se estremece, quetiembla como suena el pasodoble

24

dianero o la marcha mora se desli-za pastosa por Sant Nicolauet.

Ramón Castañar Segura hadejado en los Salesianos toda unacapilla dedicada a nuestros Moros yCristianos. Es el apoteosis, el triun-fo, el canto de gesta, el himnosonoro, la expresión plástica másportentosa y más hechizadora, mássugestiva y más armónica. Está enlos Salesianos, en la sede de losAlcodianos, pero es un regalo paraAlcoy. Para el Alcoy del trabajo ydel empeño, para el Alcoy de la cul-tura y la inventiva, para el Alcoy delesfuerzo cotidiano, para el Alcoyque cuando llega Abril se esponja,se abre como la rosa madrugadora,como el despertar sereno.

Allí -aquí- en las paredes, en elcasquete Salesiano está San Jorgeen lo alto en actitud caballeresca ytriunfal. No hay daga, ni espada, nidardo, ni monstruoso reptil. EstáAlcoy con él y él con su pueblo. Yuna carcasa de palomas blancas-el más exquisito símbolo de lapaz- asciende por entre las nubesde algodón puro y el azul turquesadel firmamento alcoyano, al pasode la reliquia gótica, áurea y frágil,arquitectura ilusionista en torno alviril de los recuerdos sacros.

La portan heraldos de dalmáti-cas barreadas y a sus pies la Fiestamisma -rojos, azules, verdes,magentas, amarillos, burdeos, fuc-sias- se descompone en gestos, enactitudes y "poses". Cada fester esun héroe. Cada fester es como un"gloriero eterno" ascendido y eleva-do al altar de la oración perpetua.Moros y Cristianos: a caballo unos,con sus guiones y estandartesheráldicos; a lomos de dromedariosotros más. Aragoneses, Monta -ñeses, Navarros, Cides, Labra-dores, Guzmanes... Alcodianos. Ylos moros soberbios y cromáticos apunto incluso de "arrancar l'entrá":Llana, Magenta, Miqueros, Verdes,Mudejares, Ligeros, Realistas,Marrakets, Abencerrajes...

La Historia, como en una movió-la extraña, retrocede y nos retrotraea épocas pretéritas donde la anéc-dota se constituía en dogma. Heahí ese "descapotable" -"Essex" delos años, quizá, veinte o treinta -convertido en cesta de amapolas y

de lirios suaves. La pólvora al ladoopuesto. El cántico del trabuconaranjero, del arcabuz prístino.

Y entre símbolos y realidades,los escorzos miguelangelescos deángeles de bien desarrolladas alas.Titánicos, hercúleos, gimnásticos,olímpicos incluso, ingrávidos noobstante su volumen y su peso,sosteniendo el escudo de la ciudadde telares y de puentes, de selfacti-nas y de molinos, de pintores y demúsicos, de poetas y de religiosos.Serpentinas y confettis sobre losornamentos de los capitanesmajestuosos, despóticos incluso,pagados de su poder y su sobera-nía. Y un mosén Torregrosa quetiene vida eterna en esta familia:Ángel del Barrio.

Es la capilla de San Jorge. Loes, ciertamente. Pero es la capillade la Fiesta. La "Capilla Sixtina" denuestros Moros y Cristianos multi-centenarios que aquí, en esta casatan alcoyana tiene desde ahora elmejor acomodo. Lugar de peregri-nación, sin duda, para todo aquelque quiera "empaparse", "embria-garse", "saturarse" del espíritu máspuro y más sagrado de nuestraFiesta secular, la que hemos here-dado de nuestros mayores. •

Adrián Espí Valdés

Cronista Perpetuo de la Fila Navarros ySocio de Honor de la fila Magenta.

25

ELS MATERIALSI LA FESTA

E l materials com a substratsreceptius de la forma.

El materials són configuratsper substàncies que tenen propie-tats generals, estats físics i pro-pietats específiques. La festa coma manifestació cultural i persona-litzada d'un poble.

Significar els materials mésimportants que estan vinculats al'indumentària i en l'actuació delfester, relacionar-los obliga aesmentar els oficis i les tècniquesnobles d'aquestes especialitats.

METAL·LISTER. Tractamentdel metall, amb un procés iniciat apartir de la gràfica, de confecciódel model, d'obtenció del motllemitjançant la fundició i finalment

un procés d'acabat i repassat(cinceladura i desbarbat).

Els materials emprats són:Xapa de metall. Es treballa en

estat original, niquelada amb banyd'or, bany de pell i bany de plata.

Alumini. És un metall resistenti lleuger, en estat original ésblanc, es pot empavonar adquirintun poliment que recorda a la pla-ta, a l'aire lliure té tendència a oxi-dar-se.

Bronze. És l'aleació més popu-lar, és molt durader, específic pelseu color natural i a la gama de laseua pàtina. Pel seu pes i cost ésmenys utilitzat.

Coure. Metall rogenc, dúctil iresistent, normalment no s'utilitza

per les mateixes raons que elbronze.

Les peces estructurals i senzi-lles són realitzades directament,aquelles singulars, i de detall(finals, prototipus, etc.) passen elprocés de model i fundició.

FUSTER. Tractament de lafusta, armes, models i altres com-plements, els tallistes com a mes-tres de l'ofici.

Procés a partir de la represen-tació gràfica, plantilles, gubies,formons, etc. al servei d'una disci-plina escultòrica, que no perme-teix l'errada.

Materials:Fustes blanetes, generalment

de fruiters, com el noguer, cirereu,pomer, perer, ceroler, etc.

Altres dúctils com el bedoll il'avellaner, així com el cor de rou-re. El noguer és la més apreciadaper a talles de trabucs, figures,etc. Les dites són les més nobles,però en peces de poca importàn-cia i fantasia s'utilitzen altrescomo el pi i l'aglomerat.

PELLETER. Elaboració d'arti-cles de vestidura i complementsdel traje de festa. Temps abansofici de guarnicioner, aplicats alscarruatges, després molts tallerses dedicaren a la tapisseria delmoble, especialitzant-se posterior-ment en els trajes de festa.

Inicien el treball a partir de larepresentació gràfica del figurí ode l'article a realitzar. Estructurenla forma plana, articulen pecesamb volum, tallen, cusen, ape-guen i formalitzen els acabats queprepara el metal·lister. De vega-des el mateix taller té sastressa.

Els materials utilitzats són:Pells derivades d'animals com

la vaca, el corder, la cabra i elporc. Així són usuals termes com:la pell de vaquetilla, el serratge, labadana, el gamucó, el boscal, etc.De vegades són utilitzades pells

26

d'altres animals menys usuals.Les pells estan tractades amb

distintes tintures i acabats. La partmés apreciada és la del llom.Aquests materials naturals ambfreqüència són substituïts peraltres com els plàstics, la polipiel il'eskai.

SABATER. Ofici que s'espe-cialitza en la realització de calçatdel traje fester, s'utilitzen mate-rials pròxims al pelleter, treballenbaix la proposta gràfica del dis-seny, i de la seua destresadependrà el bon acabat i la como-ditat d'aquest article.

SASTRERIA. Confecció delsteixits a partir de la representaciógràfica o dibuix del figurí. El patro-natge amb les seues mides i plà-nols tècnics, com a diciplina indis-pensable. La modista s'especialit-za en la confecció de trajes defesta com: Dissenys of icials,càrrecs, escuadres, boatos, etc.Els maniquís, les màquines decosir, el rebost dels teixits, lesagulles i altres ferraments, man-tindran una relació secreta i d'o-bediència sota el cap i les mansde la modista.

Tipus de teixits: Naturals comla llana, el lli, el cotó, i la seda. Elvellut és un teixit molt utilitzat, potser de seda, de cotó o acrílic.

Aquestes fibres són teixidesamb distints tramatjes, dibuixos icolorits. Destacar altres com l'an-telina, les gases, els rasos, elscrepés, viscoses i lames.

De vegades s'utilitzen teixitsespecífics com damascats, bro-cats i cretones. Per als teixits méstradicionals i nobles tindríem lesfibres naturals, per als de fantasiales artificials i sintètiques.

Cal destacar les malles del tra-je, la seua teixiduria i confecciócom ofici particular. Imiten lesmalles medievals, amb tramatjesper punt de recollida, s'utilitzen filsde fantasia i senzills, amb fibresnaturals i sintètiques.

VALOR ESTÈTIC I FUNCIONALL'estètica, com a ciència de les

apariències perceptibles pels sen-tits.

Aspectes com la forma, elcolor, el material, el tamany, la

proporció, la textura, la configu-ren.

Percibir es l'activació dels sen-tits, vista, tacte, orella, olfat, alservei del nostre entorn. La festadoncs és un trobament amb lespersones, però també amb lesobres destinades a exaltar-la.

La sensibilitat queda estimula-da per un altre sentit, és intereo-ceptor, està dintre de l'ànima detots nosaltres, és el que possibilital'actuació de la resta dels sentits.El no experimentar-los du a nodisfrutar de la festa, a l'enganydels nostres criteris, a no saberdiferenciar entre l'important i elque és banal.

Amb facilitat els trajes, elscomplements, els boatos, s'identi-fiquen més en el que és fastuós,exagerat i llamatiu que en l'ade-

cuació històrica, la racionalitat, l'a-portació creativa i en la feina benacabada.

Visitar el Casal, observar ambdeteniment els trajes oficials, res-petar el treball del company, sónbones actuacions per adonar-sede la bellesa.

El traje, els complementsdeuen cumplir a més amb criterisde funcionalitat i d'utilitat, aspec-tes com la comoditat, la mida, laresistència, etc., són de vitalimportància. •

Màrius Gomar LópezAlcoi, Gener 1993

27

NCURSOS

CONCURS INFANTILDE DIBUIX I PINTURA

1 - ETAPA: 1.- Carlos Ignacio Lloret Prats - 9 años.2.- Pepe Montiel de la Cruz -11 años.

2- ETAPA: 3.- Fernando Sempere Vicedo - 12 años.4.- Raúl Climent San Sebastián -13 años.5.-Jorge Ferri Soler -13 años.

28

CONCURS DE REDACCIÓCONCURSOS

Fiestas de Moros y CristianosFila Alcodianos

Alférez 1993

L legué a mi casa y vi los trajes de mi hermano yde mi padre. Estaban preparados porque ya

faltaban pocos días para volver a celebrar la con-quista de San Jorge sobre los moros.

Empecé a pensar que el traje de mi hermanoera para mí. Como no había nadie en mi casa deci-dí ponérmelo. Me miré al espejo y vi a San Jorgeque me llamaba. Un poco asustada atravesé elespejo y fui al encuentro de él. Quería que le ayu-dase a luchar contra los moros que quedaban y noles podía vencer.

Me dijo que me subiese en un dragón que esta-ba a su lado, ya que él no iba a matar a los drago-nes, sólo iba a matar a los moros que habían hechomal a Alcoy.

De momento oímos una música que se acerca-ba más y más y era una banda de música ilumina-da por fuegos artificiales.

Ellos nos acompañaron y sin tener que sacarlas armas todos los moros se rindieron.

Todo Alcoy empezó a aplaudir porque ya era-mos todos libres.

Cuando me di cuenta estaba sentada en el sofáde mi casa mirando los trajes de mi padre y de mihermano.

Había estado soñando. Esos trajes yo no me lospodría poner nunca porque esos sólo eran para loschicos.

Sólo me faltaban dos días para poder aplaudir aSan Jorge que yo había visto tan claramente sobreel espejo. Estaba segura de que cuando me viesese acordaría de mí.

Cristina Gabanes Pérez

5 Q -AColegio Salesiano

"San Vicente Ferrer"

Por culpa del "Cocinero"

U n día los festeros de Alcoy de todas las "fuaes" se reunie-ron antes de las fiestas de San Jorge para cenar todos jun-

tos. El cocinero echó en la comida unos polvos blancos, parecíaalgún veneno, nadie se enteró. En la cena hablaron de cómoserían las fiestas este año. Cuando se acabó la cena cada unose fue a su casa sin que el veneno surgiera aún efecto. Al díasiguiente todos los festeros que habían acudido a la cena no sepodían levantar de la cama del dolor de barriga que tenían.Fueron todos al médico para que les recetaran algo para calmarel dolor de barriga y así prepararían las fiestas. El médico se diocuenta de que el dolor de barriga era por el veneno, pero notenía ni idea cómo calmarles el dolor de barriga, nunca se lehabía presentado un caso así. Ya podían ir despidiéndose delas fiestas porque sino se encontraban mejor no habrían. Todosse preguntaban quién y por qué había echado en la comida elveneno. El médico estuvo investigando nuevas fórmulas paraquitarles el dolor. Toda la ciudad estaba desesperada, ya nosabían qué hacer. Sólo faltaba un mes y medio para que empe-zaran las fiestas y a los festeros no se les pasaba el dolor. Elmédico ya no sabía qué hacer no se le ocurría ninguna fórmula,hasta que un hombre pensó que en el pico de una montañavivía un hechicero y a lo mejor tenía algún potingue para curar-los. Subieron algunas mujeres de los festeros y cuando vieron alhechicero fueron corriendo tras él. El hechicero no tenía ningúnpotingue para curarles, pero decidió bajar a la ciudad y unirse almédico y a ver si juntos hacían algo. Pasaron días y el médico yel hechicero no encontraban la fórmula. Los festeros iban empe-orando y sólo faltaba un mes para que empezasen las fiestas. Elresto de la ciudad se reunió para investigar quién había puestoel veneno en la comida. Todas llegaron a la conclusión de quehabía sido alguien a quien no le gustaban las fiestas de SanJorge, y echó el veneno para que este año no hubieran, pero¿quién odiaba tanto las fiestas de San Jorge?. Ya está, es elcocinero Pedro. Toda la ciudad decidió darle un escarmientoque era: ir a su casa y ponerle videos de fiestas de San Jorgede los últimos cuarenta años y a ver si así escarmentaba. Así lohicieron. El cocinero acabó de las fiestas de San Jorge hasta elcoco y prometió no volver a hacer nada así. El médico y elhechicero tardaron pero al final encontraron la fórmula. Los fes-teros se recuperaron pero tenían que darse prisa sólo quedabanquince días para que empezaran las fiestas de San Jorge. Todala gente iba histérica para tener todo a punto para las fiestas.Esos quince días pasaron volando y al fin llegó el día esperado.Toda la gente estaba entusiasmada. Fueron las mejores fiestasque habían habido.

Le dieron las gracias al médico y al hechicero y fueronrecompensados por su trabajo. El cocinero nunca volvió a hacernada igual y acabó por gustarle las fiestas.

Mónica Lunares Domínguez

7 e -BColegio San Roque

29

CONCURSOSCONCURS DE REDACCIÓ

Podrías venir

- Peter despierta, ya son más de las nueve de la mañana,y una veintena de enfermos esperan en el exterior de la tienda.Así fue cómo aquella mañana, no digo calurosa porque todasson iguales aquí en África, me despertó mi compañero Jorge.

Sin demasiadas ganas pero con el ánimo y voluntad queme caracteriza me levanté e intentando pensar en los pobresenfermos conseguí habituarme a mi agenda de trabajo.

Sobre mi mesa un pequeño diario, que pertenecía a miamigo español Jorge, me indicó cuales eran las tareas queaquel día debía realizar:

23 Abril-San Jorge11 '00 - Visitar el poblado de Nuwanda.12'00 - Examinar al jefe de la tribu.1'00 - Operación de Luwa-loga- ¡Oh, Jorge! Hoy es tu santo ¡Felicidades!- Gracias, Peter, En momentos como estos me encantaría

estar en mi ciudad natal, Alcoy. Ahora mismo, mis amigosdeberán estar pasándoselo a las mil maravillas. Es que SanJorge es el patrón de mi ciudad y ahora se celebran nuestrasfiestas, ¿sabes?

- Y estas fiestas, ¿en qué consisten?- Son una magnífica representación teatral en la calle de lo

ocurrido hace varios siglos en Alcoy, la lucha entre los morosy los cristianos. En esta representación teatral callejera inter-vienen un gran porcentaje, de la población alcoyana, y estosactores, entre comillas, se dividen en los dos bandos que seenfrentan, los moros y los cristianos, y en cada grupo haydiversos conjuntos denominados "fuaes" los cuales tienen unescudo y un traje característico.

Es fantástico ver a gente de todas las edades viviendo ydisfrutando alrededor de una fiesta, en honor a un patrón,todos parecen felices y es que la ciudad es como si se vistierade gala, llena de colorido, de alegría, de diversión, el confeti,la serpentina, los lujosos trajes, la música, los caballos, lascarrozas...

Además cada año se le otorga a una fila o comparsa elmando, y un miembro de ella actúa como capitán y otra distintatiene otro cargo "El Alférez". Estas dos comparsas presentanlas mejores trajes y entre ellas hay una continua competiciónsobre quien muestra el mejor montaje.

Es fantástico, los visitantes siempre repiten, Alcoy se vuel-ve una ciudad mágica, la envuelve un manto de alegría y colo-rido. Deberías venir.

- No lo dudes. Has hecho que me pique la curiosidad.Antes de volver a Inglaterra me mostrarás tu ciudad y sus fies-tas ¿VALE?

Belén Cuesta Cremades

8°- -ASan Roque

30

RECUERDO DE UN ALFÉREZ (1965)AL ALFÉREZ CRISTIANO 1993JORGE SEGUÍ

Y ya va la Tercera Alferecía que ostentan los Alcodianos. El tiempo pasa, sino fuera porque tenemos más arrugas y más kilos diría que fue ayer, cuan-

do el Primer Tró, Adolfo Espí, y el amigo Julio Iváñez, me propusieron paraAlférez 1965, primero después de la reaparición de los Alcodianos, y acepte,¿Cómo no?, tan grato honor. Se que habían en la lista individuos más indicadosque yo, pero... me tocó a mí. Han pasado 28 años, para que hombre tan señero,no ya sólo en la Fila, sino en toda la Familia Salesiana Alcoyana, se le designepara Alférez Cristiano 1993, te lo mereces.

Amigo Jorge ¿Qué ilusión cuando te enseñan los primeros bocetos?, desdeentonces hasta el día 25 de Abril vivirás o habrás vivido días inolvidables, porsupuesto mezclados con días de preocupación, por los pequeños detalles, quesolucionarás en compañía de todos tus Alcodianos. No tuve la experiencia delprimer día, (I'ENTRÁ), pues se vistió el amigo Julio; a mí por ese "PET DE CABODE ESCUADRA" que tenía, me perdí la bajada por la calle San Nicolás deAlférez, no así de Cabo, a Julio también le hacía mucha ilusión vestirse deAlférez y así quedamos, él se lo pasó en grande y yo también.

Después que pase todo, te quedará de por vida la sana y serena satisfacciónde sentirte más vinculado a Alcoy y sus Fiestas Tradicionales, que heredamos denuestros mayores y que nosotros debemos legar a nuestros descendientescorregido y aumentado.

Quiero recordar a aquellos Festers Alcodianos; que me hicieron los días depreparación antes y en las Fiestas, muy felices y agradables, sin ellos no hubié-ramos podido representarlo tan dignamente, tuvieron el detalle que vestidos deAlcodianos me llevaron la pólvora y fueron mis "cartucheros" que hasta entonceslo hacían personas no vinculadas a la Filà, amigos como Adolfo Espí (el 1er Tró),Alejandro, Julio Iváñez, Rafael y Carlos Ferrándiz, Pepe Llorca, Rafal Carbonell,José Luis Gisbert, Alfonso Aura, Jorge Segura, Arturo Mora, Juanito Mira,"L'Agüela" (Q.E.P.D.), etc, etc, etc... ruego me perdonéis, pues la memoria des-pués de tantos años me falla, y puedo haber olvidado algunos (muchos). Punto yaparte merece Alberto Domínguez que en su casa hizo todos los metales, cora-za, puños, casco, etc.

Vamos cubriendo etapas, vas a tomar la antorcha que los anterioresAlféreces llevamos en nuestro pecho, y a inscribir tu nombre en el palmares deAlféreces de NUESTRA FIESTA. Jorge, con un abrazo, recibe mis felicitacioneshaciéndolas extensas a tu esposa Fina. •

¡¡¡VIXCA L'ALFERES 1993!!! ¡¡¡ VIXCA SANT JORDI!¡¡¡VIXCA ALCOY!!!

Juan Jover Pascual

Alférez Cristiano 1965

31

FOTO: Palomera.

¿929

32

CASA DE S. M. EL, REY

EL SECRETARIO GENERAL

Palacio de la ZarzuelaMADRID, 18 de Junio de 1992

Señor DonALEXANDRE MARTÍNEZ I JOANFilá AlcodianosPl. Mosen Chusep, 103800 ALCOY (Alicante)

Mi querido amigo:

Por encargo de Su Majestad la Reina, me complaceacusar recibo a su carta, sin fecha, en la que expresa el deseo de queescriba un artículo para publicarlo en la revista de esa Filá.

Cumplo con mucho gusto el encargo recibidode Su Majestad y siento comunicarle que no resulta posible atender sudeseo, ya que es norma de esta Casa no acceder a las peticiones quede esta naturaleza venimos recibiendo muy frecuentemente.

Atentamente le saluda,

JOEL CASINO GIMENO

NOSALTRES HO VAREM INTENTAR...

33

Recordem als queens han deixat

Salvador Doménech LlorénsUn verdadero ejemplo de dedicación a la

Fiesta y amor a San Jorge, fallecía el pasado 4de enero a los 61 años de edad.

Militó como "Navarro" y más tarde sería fun-dador de la fila Alcodianos, a la que pertenecióhasta su fatal desenlace.

Se haría interminable dar cuenta de su lar-go elenco de publicaciones sobre los Moros yCristianos; sus textos de las embajadas endiversas poblaciones y, como no, de susCrónicas de la Fiesta, de su Fiesta a SanJorge, de la cual fue Cronista de estaAsociación desde 1958 a 1969.

En nuestro recuerdo siempre estará el ami-go Salvador.

José Jordá Reig (13-5-91)Los Alcodianos están de luto por la pérdida

de un fester fundador de su fila. José JordáReig, a sus 66 años de edad, se reunía conSan Jorge.

Había sido distinguido con el nombramientode Veterano Fester y Alcodiano de Honor, enpremio a sus cualidades, su veteranía y desve-los por su fila, que lo recordará siempre comoejemplo de inmejorable fester.

Francisco Abad Fuentes (23-8-92)Apenas habíamos iniciado el año de

Alférez, cuando en la Fila recibíamos la triste einesperada noticia del fallecimiento de nuestrocompañero Francisco Abad Fuentes,"Paquibus" como cariñosamente le llamába-mos y como a él le gustaba que le llamasen.Su desaparición ha dejado un enorme vacío enla Fila. Carismático Alcodiano, seguro que nosfaltará tu Salve Marinera el día de San Jorge.Tu personalidad humana y festera nos acom-pañará siempre.

Llista de la FilaPRIMERS TRONS D'HONORARNAU PRAT, Sebastián.CARBONELL CARBONELL, Rafael.IVAÑEZ MARTINET, Julio.

INDIVIDUOSABAD CARBONELL, Jorge.ABAD PÉREZ, Rafael.ABAD SERRA, Sergio.ABAD VICENS, Francisco.ABAD VILAPLANA, Rafael.AGUDO GIRONES, Francisco.AGUDO GIRONES, Juan Rafael.AGUDO VALDÉS, Francisco.AGUILAR OLCINA, Francisco.ALBEROLA REIG, Alberto.ALBORS CARBONELL, Joaquín.ALÓS SIMÓ, Antonio.ARACIL CORELLA, Eduardo.AVALA LLORÉNS, José Luis.BALART MALLOL, Javier.BALLESTER PÉREZ, Jorge Luis.BERNABEU PÉREZ, Fernando.BLANQUER JULIA, J. VicenteBONHOME SELLES, J. Antonio.BORONA! FUSTER, José Luis.BROTÓNS FRANCÉS, Luis.BROTÓNS SORIANO, Antonio.CANDELA JORDÁ, Roberto.CANO CANALES, Andrés.CANTÓ JUAN, Jorge.CANTÓ SOLER, José.CAPO BOLUDA, José María.CAPO VICEDO, José.CARBONELL PARDO, Rafael.CASCANT PAYA, Ricardo.CASTAÑER PAYA, José Luis.CEBRIA MONPARLER, Federico.COLOMINA AGULLÓ, JoséCOLOMINA MONLLOR, José.COMPANY LLOPIS, Enrique.CORRECHER ESPÍ, Víctor.CORTÉS ALBORS, Enrique.CUBERO CONTRERAS, Juan José.DÍAZ GINER, Carlos.DOMÉNECH LORENTE, Francisco.DOMÍNGUEZ BORRELL, Alberto.DOMÍNGUEZ MIRA, Alberto.FERRANDO VALLS, Andrés.PERRERO BORONAT, Francisco.PERRERO BORONAT, José Vicente.GADEA BORONAT, Leopoldo.GALBIS ARACIL, Enrique.GAMBOA CRESPO, Joaquín.GANDÍA GARCÍA, Víctor.GARCÍA ALBORS, Jorge.GARCÍA HERRERA, Esteban.GARClA VILAPLANA, Francisco.GINER FRANCÉS, Carlos.GINER FRANCÉS, José.GINER GÓMEZ, Juan Manuel.GINER LARA, Carlos.GISBERT GARCÍA, Daniel.GISBERT PASTOR, Manuel J.GISBERT PÉREZ, Pablo.GISBERT PLAZA, Ismael.GISBERT TpRREGROSA, Vicente J.GOMAR I LÓPEZ, Marius.GONZÁLEZ RECIO, Juan Luis.

ALCODIANS DE MERITMARTÍNEZ LLOPIS, Alejandro.SEGUÍ RIPOLL, Jorge.SEGURA PICHER, Jorge.CRESPO COLOMER, José.

HILARIO PRIEGO, José Javier.ILARIO DOMÍNGUEZ, Carlos J.ILARIO DOMÍNGUEZ, José I.ILARIO DOMÍNGUEZ, Miguel J.IVAÑEZ SEGUÍ, Julio Jorge.JORDÁ JORDÁ, Julio.JORDÁ LINARES, Miguel.JORDÁ SERRA, Andrés.JUAN MOLLA, Francisco.JULIA OLCINA, Ángel.JULIA SANCHIS, Jorge.LILLO MARTÍNEZ, Salvador.LINARES MOLINA, Pedro A.LINARES SELLES, Antonio J.LLÁCER LINARES, Juan Bosco.LLÁCER LLINARES, Enrique J.LLÁCER SILVESTRE, Jorge.LLOPIS JORNET, Juan.LLORCA PASCUAL, Pedro Vicente.LLORET DOMÉNECH, José R.LÓPEZ BOTELLA, José.MARTÍ BATALLER, Gonzalo.MARTÍ BLANES, José M.MARTÍNEZ CARBpNELL, Julio.MARTÍNEZ CORBÍ, Carlos.MARTÍNEZ LLODRA, Jorge.MARTÍNEZ I JUAN, AlexandreMARTÍNEZ IJUAN.Jordi.MATARREDONA LLINARES, Acracio.MIGUEL LLORÉNS, Amando.MIRALLES ARACIL, Ricard.MIRALLES CORTÉS, José Luis.MIRALLES 9LTRA, Remigio.MIRÓ DOMÉNECH, José Tomás.MIRÓ ESCODA, Juan F.MIRÓTORNAL, Pablo.MOLINA COLONA, José Luis.MOLINA ESPÍ, Jorge.MOLINA LAGUNA, Antonio.MONLLOR BORRAS, Alberto.MONLLOR MENGUAL, Miguel.MONLLOR MONTA VA, Javier.MONTAVA MARTÍ, José Luis.MORATO PAYA, Antonio L.MOYA PÉREZ, Carlos.MULLOR RICHART, Fernando.MULLOR RICHART, Rafael.MUÑOZ BELTRA, Marcos.MUÑOZ CORTÉS, Luis J.NADAL CERVERA, Francisco.PARDO CANTÓ, Javier.PASCUAL ARMIÑANA, Jorge.PASCUAL CORBÍ, José Vicente.PASCUAL FIGUEROLA, José Elias.PASCUAL GISBERT, Rafael.PASQUAL I ARMINYANA, Josep.PASTOR MARTÍ, Miguel.PAYA MAYOR, José I.PEIDRÓ BELDA, José R.PÉREZ AMARGOS, Pablo.PÉREZ MONLLOR, Miguel L.PÉREZ MORALES, Roberto.PÉREZ PEIDRÓ, Miguel.PÉREZ PÉREZ, Emilio.

35

PÉREZ PÉREZ, Vicente J.PÉREZ RICO, Jaime.PÉREZ VERDÚ, Luis.PÉREZ I CLIMENT, Francesc J.PONSODA NADAL, Jorge.PUIG PERETO, César.REIG BORONA!, Jorge.REIG MULLOR, Juan.RODRÍGUEZ LAGUNA, J. Carlos.ROMA BARDISA, José.ROMA CANTÓ, Roberto.SANCHA GARCÍA, J. Manuel.SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Antonio.SANTACREU LLORÉNS, Jacinto.SANTONJA SANZ, Fernando.SANTOS GARCÍA, José R.SANZ ESTEVE, Francisco.SEGUÍ MIRÓ, Adolfo.SEGUÍ MIRÓ, Jorge.SEGUÍ OLCINA, Adolfo.SEGUÍ PEIDRÓ, Francisco.SEGUÍ PÉREZ, Agustín.SEGUÍ ROMA, Jorge Luis.SEGURA ALCARAZ, Jorge.SEGURA FRAU, Santiago.SEGURA GINER, Jorge.SEMPERE GISBERT, Vicente M.SEMPERE MUÑOZ, Jesús.SEMPERE VICEDO, J. Domingo.SEMPERE VICEDO, José Miguel.SERRA LLOPIS, Francisco.SIRVENT LLÁCER, José M.SIRVENT MIRA, Jorge.SIRVENT MIRA, José I.TAJUELO GÓMEZ-LOBO, Francisco.TENDERO BURILLO, José.TOMÁS MIGUEL, Gonzalo.TOMÁS REIG, Vicente.TORMO OTIZ, Vicente.TORREGROSA JORDÁ, Enrique.UGEDA COMPANY, Miguel.UGEDA PÉREZ, Juan José.VERDÚ NAVARRO, Silvano.VICEDO FIERRO, Antonio.VICENS PETIT, Juan.VILAPLANA ALCARAZ, Antonio.VILAPLANA CANTERO, José Luis.

CADETS IINFANTILSLLÁCER MOLTÓ, Jorge.VANÓ JORDÁ, Luis.ALBEROLA ROMA, Alberto.ABAD VICENS, Francisco.GISBERT PÉREZ, Carlos.SEGURA MICO, Jordi.TENDERO CARBONELL, Jorge Javier.CALATAYUD DOMÉNECH, Javier.MUÑOZ TRELIS, Marcos.REYES CARBONELL, José Fernando.BLANES PLAZA, Francisco.MIRALLES BONET, David.MOLINA SEGURA, Jorge.BORONAT FUSTER, Osear Jorge.MIGUEL GÓMEZ, Amando.PASTOR BALART, Miguel.MONTIEL BALAGUER, José.PERRERO LÓPEZ, José Vicente.CALATAYUD DOMÉNECH, Jorge.BALART ESPINOS, Javier, J.PERRERO BOU, Ignacio.PERRERO BOU, Francisco Borja.LLÁCER MOLTÓ, David.RODRÍGUEZ LAGUNA, Francisco J.

VILAPLANA COMPANY, Adrián.SEGUÍ BARBER, Pau.SAN FRANCISCO ALBA, Alejandro.MIRALLES GALVEZ, Salvador Vicente.SANTACREU BALAGUER, Ignaci.GONZALO LÁLIGA, Juan Igancio.REIG ORQUÍN, Mauro.GISBERT SERRA, Manuel.MOLINA SEGURA, Pablo.JULIA GANDÍA, Alejandro.GARCÍA RUIZ, Rafael Jorge.ABAD PÉREZ, Jorge.BROTONS JOVER, Pablo.GOMIS PAROS, Miguel.MOLINES LLODRÁ, Fernando.MOLINES LLODRÁ, Jorge.PUIG MIRALLES, César.SERRA CARB9NELL, Jorge.ALONSO PAYA, Pablo.PASCUAL GARRIDO, Jorge.PONS DÍAZ, Óscar.GARCÍA PASCUAL, Esteban.GARCÍA VILAPLANA, Jorge.SANCHA GARCÍA, Jorge.SANFRANCISCO ALBA, Jaime.ILARIO SEGUÍ, Miguel.CASTAÑER PAYA, Ornar.JORDÁ JARA, Pedro de Andrés.MUÑOZ TEROL, Juan.SEGUÍ BARBER, Joan.MIRÓ SANTONJA, Tomás Juan.PASCUAL VALLES, Eduardo.FRANpÉS CANTÓ, Jorge.AZORÍN MOYA, Óscar.NAVARRO MIRÓ, Daniel Juan.SANTOS GARCÍA, Antonio R.PASTOR BALART, Hugo.ESTEVE UGEDA, Daniel.GISBERT SERRA, Jorge.GARCÍA RUIZ, Ismael.GONZALO LÁLIGA, Adrián.GARRIDO RUIZ, Jorge.PERRERO LÓPEZ, Jorge.SANUS VIDAL, Sergio.MUÑOZ TRELIS, Pablo.MIRALLES GALVEZ, Salvador.AZORÍN MOYA, Sergio.CASCANT SEGUÍ, Pablo.CEBRIÁ BERBEGAL, Mauro.DOMÍNGUEZ VICENS, Alberto.GAMBOA LLORÉNS, Alejandro.HINOJOSA SEGUÍ, Juan José.MIRANDA SANTONJA, David.MORAL PUIG, David.MULLOR FRANCO, Marc.NADAL PONS, Jorge.PARDO BERENGUER, Javier.PÉREZ CLADERA, Miguel.ROMEU CÁTALA, Jorge Vicente.VICENS SANTIBAÑEZ, Jorge.JULIA SANCHÍS, Ernesto.CRIADO LLORÉNS, Tomás,CUBERO CONEJERO, Adrián.SEMPERE ESPÍ, José.VERDÚ FERRANDO, Jorge.JULIA SEMPERE, Santiago.CORTÉS BOU, Rigoberto.VAELLO, Iván.MIRANDA SANTONJA, Iván.OLCINA COMPANY, Óscar.SEGUÍ OREJUELA, Jordi.UGEDA BOTELLA, MiguelLLORCA IVORRA, Arturo.ROMA PÉREZ, Alejandro.

36

PROGRAMADE

ACTOSALFÉREZ

93

Día 3 de Abril. Sábado.A las 16'30 horas: Junta General Ordinaria de Ramos.A las 21'30 horas: Ensayo por gentileza del Alférez.

Día 11 de Abril. Domingo de Gloria.A las 8'30 horas: Almuerzo en la fila y vestida del Gloriero.A las 10'00 horas: La Gloria.A las 13'30 horas: Recogida del Gloriero en la Plaza de España para acompañarlo ala fila.A las 14'00 horas: Vermut en la fila para los que lo deseen "A escoti".A las 18'30 horas: Ensayo en los patios y seguidamente merienda de Pascua en loslocales de la fila.A las 22'00 horas: Entraeta del Serenar por País Valencia.

Día 13 de Abril. Martes.A las 22'00 horas: Entraeta oficial de la fila por San Nicolás.

Día 17 de Abril. Sábado.A las 19'00 horas: Procesión del traslado del Xicotet desde la Iglesia de San Jorge.A las 23'00 horas: Entraeta escuadra de negros por San Nicolás.

Día 18 de Abril. Domingo - Gloria Infantil.A las 8'30 horas: Almuerzo en la fila y vestida del gloriero.A las 10'00 horas: Almuerzo en la fila para todos los niños y acompañamiento alPartidor.A las 11'30 horas: Gloria Infantil.A las 13'30 horas: Recogida del Gloriero Infantil en el Parterre y acompañamiento a lafila.A las 14'00 horas: Vermut en la fila para los que lo deseen "A escoti".

Día 19 de Abril. Lunes.A las 23'00 horas: Entraeta escuadra de negros por San Nicolás.

37

FOTO: Manuel Cabello Sánchez.

Día 20 de Abril. Martes.A las 22'00 horas: Entraeta Oficial de la fila por País Valencia.

Día 21 de Abril. Miércoles "Els Músics".A las 19'30 horas: Fiesta del Pasodoble.A las 20'30 horas: Olla en la Fila.A las 22'30 horas: Entraeta oficial de la fila por San Nicolás

Día 22 de Abril. Jueves - "Les Entraes"A las 6 de la mañana todos los dianeros con diseño completo estarán concentradosdelante de Toni y María, ya que al tener el Alférez salimos en medio y no los penúlti-mos como todos los años. Por favor "Puntualidad".A las 6'45 de la mañana los dianeros de la segunda parte deberán estar concentradosdelante del Banco Atlántico.A las 7'25 de la mañana los dianeros de la tercera parte deberán estar concentradosen el Partidor.A las 8'00 todos a la fila para almorzar, los de la tercera parte de la diana cuando ter-minen, para luego seguidamente subirnos todos al Colegio Nuevo de S. Vicente dondemontaremos todo el boato del Alférez y estaremos preparados para cuando nos toqueempezar nuestra "Entra". Se ruega encarecidamente, el máximo orden, puntualidad ygenerosa colaboración en la organización.Cuando terminemos la entrada nos esperaremos todos en la calle Sta. Lucía paraacompañar a nuestro Alférez a la fila donde tendremos preparado para todos los fes-ters y Boato un aperitivo y posterior comida, para reponer fuerzas, pues tenemos todala tarde libre para darle marcha al cuerpo.A las 22'00 horas: Cena y baile en la fila hasta que el cuerpo aguante toda la marchaque le demos.

Día 23 de Abril. Viernes - "SANT JORDI".A las 8'15 de la mañana: Concentración en el Partidor para la segunda diana, niños ymayores, salimos los segundos por tener el Alférez, así es que a no acostarse o nodormirse. Terminada la segunda diana sobre las 9'30 horas nos reuniremos en la filapara tomar un ligero desayuno recoger a nuestro Alférez que estará allí esperándonos

38

y marcharnos para a las 11 de la mañana tomar parte en la Procesión de la Reliquia.Sobre las 13'15 nos concentraremos en la Plaçeta del Fossar, detrás de la iglesia deSanta María para cuando finalice la Misa recoger al Alférez y todos juntos nos ¡remoshacia la fila donde tendremos preparado el aperitivo y comida del día de Sant Jordi. Lafila no se abrirá hasta que no lleguemos todos en compañía del Alférez sobre las 14'15horas aproximadamente. Después de la comida seguiremos con el tradicional café yconfetti y regalos.A las 18'30 nos pondremos todos guapos y guapas y junto con nuestro Alférez nosdirigiremos a la Plaçeta del Carbó para la Procesión General.Al termino de la Procesión regresaremos todos juntos a la fila.A las 22'30 horas: Cena y baile en la filà hasta cada cual dé de sí.

Día 24 de Abril. Sábado - "Els Trons".A las 8'00 de la mañana almuerzo en la filà y recoger a nuestro Alférez, que volverá aestar esperándonos allí y marcharnos al castillo para a las 9'45 empezar la embajadaMora y seguidamente el disparo. Cuando se termine el disparo dejaremos todos lasarmas y nos marcharemos al Castillo para recoger a nuestro Alférez e irnos tranquila-mente en pasacalle haciendo algún alto en el camino hasta la fila donde tendremos elvermut y comida "del día Els Trons".Este año jugamos en ventaja pues el tener el Alférez el encaro se hace bajo en la pla-ceta, por lo que ya vendrán los moros a buscarnos, que aquí les esperamos.Cuando venga el alférez Moro empezaremos el disparo hasta la iglesia de San Jorgedonde volveremos a dejar las armas y nos quitaremos el traje de guerra para recogeral Alférez en el castillo y a las 20'00 horas desde Sta. María realizar la procesión deAcción de gracias devolviendo la imagen de San Jorge "El Xicotet" a su templo.A continuación devolveremos al Alférez a su casa pues después de tres días no seacordará de donde vive.A las 21'30 horas. Aparición de San Jorge. Cada uno que la vea de donde pueda.A las 22'00 horas: Para los que les quede cuerda todavía, "Els Sopareis" o lo quequeráis ya sois libres.

Día 25 de Abril. Domingo. "El Descans".Para los que les toque.

39

La Filà Alcodians vol agraïr atots els col·laboradors, gràfics,autors dels articles i als anun-ciants, la seva disposició que hafet possible que aquesta revistaarribés a ser una realitat.

ÈflE)—«,<n&—«.-"ï?—«KTP «

ON ESTÀS SANTI?Reconeixeu al nostre Primer Tro?

Tots aquells que el troben, guanyaran una fabulosasuscripció per a la Revista de l'any del Capità.

FIANZA ANYS CAEKECS1993-1994.

Apartado 245Teléis. 554 53 76-554 51 77

TINTE POLICROMÁTICO CONTINUO, sobre:Tops, Hilados y Tejidos

Para toda clase de Fibras Textiles, SODIB. i ̂ yu, .....

Apartado N°- 239 - ALGEZARES - COTES BA1XES,

96/5540510-5544927 03800 ALCO

sTINTES Y ACABADOS

Carretera Escaló s/n.

Apdo. ns 371Tel.: 96/554 00 22

'SENYAMENT DE VALENCIA

Editorial Marfil, S ASan Eloy, 17 • Teléfonos: 96/ 552 3311 - 552 07 61

FAX: 9ó/ 552 34 96 • 03800 ALCOY (Alicante)

• Educació Infantil• Educació Primaria• B.U.P,• C.O.U.

DE TEXTOS EDUCATIVOS• Educación Infantil• Educación Primaria• Material Complementario• Material de Apoyo• B.U.P.• C.O.U.

• Temas Básicos de Pedagogía• Textos Universitarios• Ciencias de la Educación• CoHecció UNIVERSITAS

CoMecció LA CARRASCA

CatálogosCartelesRevistasFolletos

Etiquetas

Producción gráficaImpresión OFFSET

Pequeñas, medianasy grandes tiradas

Papeles paraestampación TRANSFER

ÍO1!{coy, S.cA

San Eloy, 17 • Apdo. 54 • Teléfonos: (96) 552 34 96 - 552 33 11 - 652 07 61 • Fax: (96) 552 34 96 • 03800 ALCOY

Alcoycuna delMediterráneo

En 1875 nació el Monte de Piedad yCaja de Ahorros de Alcoyaglutinando esfuerzos, arraigadastradiciones, floreciente industria,espíritu creativo y abierto, visión defuturo...

También la Caja de Ahorros delMediterráneo mira de frente elporvenir y apuesta por el crecimiento,la tecnología, el trato personalizado yla modernidad. Y ha recogido en susseñas de identidad toda la esencia ycalidad de su lugar de origen.

Ventanal decorado en la escalinata de la Dirección de la CAM en Alcoy

• • I • I I I

Caja de Ahorrosdel Mediterráneo

pedrés sirvent

DECORACIÓN EN PIEDRA ARTIFICIAL

FUENTES - BANCOS - MESAS - JARDINERAS

CHIMENEAS - ESTUFAS DE LEÑA -

HORNOS ARTESANOS - BARBACOAS

Avda. País Valencia, 22 • Teléfono 559 34 79

03820 CONCENTAINA

NAPAS POLIMERIZADAS DE FIBRAS SINTÉTICAS PARA ACOLCHADOS

MATERIAL DE RELLENO - FILTROS INDUSTRIALES

FEDERICO SOLER, 43 y 45

APARTADO 253 • TELÉFONO: (93) 788 06 58

08224 TERRASSA

CTRA. EL PALOMAR, S/N

TELÉFONO: (96) 235 66 28

FAX: (96) 235 66 27

46869 ATZENETA D'ALBAIDA

INFORMÁTICA

TECNOLOGIC SYSTEM SOFTWARE, S.A.

DÍA A DÍA ?.CLIENTE A CLIENTE

«T HEMOS^CUMPLIDO \

¿m m \

VANOS A SU SERVICIO

TECNOLOGIC SYSTEM SOFTWARE, S.A.

Pasaje Rigoberto Albors 5-2-Teléfonos: (96) 554 1908- 554 52 86 - 554 54 65 - 554 53 55

Fax: (96) 554 31 80 • 03800 ALCOY

CONFITERÍA

FABRICA DE PELADILLAS

SAN FRANCISCO, 4 - TELÉFONO: 554 45 45

ALCOY

AVDA. de la HISPANIDAD 49

ALCOY

LA CALIDAD A SU JUSTO PRECIOCANOR - 1 AVDA. HISPANIDAD, 49 • TFNO: 652 06 23

CANOR - 2 IBI, 6 • TFNO: 552 45 10

CANOR - 3 PASATJE PARTERRE • TFNO: 554 34 90

CANOR - 4 ISABEL LA CATÓLICA, 18 • TFNO: 652 02 76

Nuestro BarMiguel Muñera

Telf.: 652 07 26

Isabel La Católica, 39ALCOI

sesonQ

Rafael J. Bodes Paya/ PROFESOR MERCANTIL

/ AUDITOR

C./DEL BAMBÚ, 3, 1a-TELER: 554 50 55 - 554 63 23 FAX: 554 63 23

03800 ALCOY

'EL video ñusde

nuestrasfiestas

Para reservar películas Telf: 552 26 75

fERIfflllDO LOTO

SERVEID'APERITIUS.MENJARSIBANQUETS

TEJIDOS PARA EL HOGAR

Avda. País Valenciano, 131 • Tel.:559 14 65 - Fax: 559 31 34

03820 COCENTAINA (Alicante)

Seripafer, s.l.SERIGRAFÍA INDUSTRIAL

ENVASES TRANSPARENTES P.V.C.ADHESIVOS

VALLAS PUBLICITARIASCARTELERÍA

CARPETERÍA PUBLICITARIA

Pda. Realets, 14 - Apdo. 21 - » (96) 552 56 9603000 ALCOY

DISEÑO, CALIDAD, EXPERIENCIAT E C N O L O G Í A ,PROFESIONALIDAD, SERVICIO,SON ALGUNAS DE LAS CUALIDADES QUENOS DISTINGUEN DE LOS DEMÁS.NUESTRA ILUSIÓN ES OFRECER ANUESTROS CLIENTES UN SERVICIO TOTAL.DESDE EL MAS PEQUEÑO DETALLE PARAEL HOGAR, HASTA LAS GRANDES OBRASDE CONSTRUCCIÓN, REFORMAS EINSTALACIONES INDUSTRIALES Y TODOELLO CON UN ESTILO, PROPIO DENUESTRA COMARCA. NO LO DUDE.CONFÍE EN NOSOTROS. ESTAMOS MUYCERCA DE USTED.

UN COMERCIO TRADICIONALSan Lorenzo, 3 - Tel. 554 43 37

San Lorenzo, 13 - Tel. 554 24 41C/. Sabadell, 17 - Tel. 533 25 38

Pl. J. Conquistador, 5 - Tel. 552 16 99ALCOY

La Font, 27 - Tel. 553 19 46MURO DE ALCOY

PARA FUNDICIÓN

ALBERTO ALBEROLA REIG

LUIS BRAILLE, 22 • TELÉFONO: 552 12 94

03800 ALCOY

Comida tradicionalTeléfono: 554 32 29 • C/. Bambú, 4

O38OO ALCOY

RICHART Y SEGURA SILfábrica de tejidos para la decoración

Apartado, 72 • Maestro Espí, 8 y 10Tels.: (96) 533 05 86 - 533 04 02 • Fax: (96) 552 21 82

03800 ALCOY

feoiDUULUluuü

Músico Carbonell, 20 • Teléfono 554 55 9803800 ALCOY

DEPORTES ARTÍCULOS DE FIESTA

Pza. Miguel Hernández, 5 • 03800 ALCOY« Tienda: 552 54 48 « Parte. 552 20 39

MUTUALIDAD DE LEVANTEENTIDAD DE SEGUROS A PRIMA FIJA

SEGUROS DEAUTOMÓVILIS -ACCIDENTES PERSONALES • INCENDIOS

MULTIRRIESGO PEQUEÑA Y MEDIANA EMPRESA • COMBINADO DEL HOGAR

CAZADOR • RESPONSABILIDAD CIVIL

DOMICILIO SOCIAL:C/ Roger de Lluria n9 8 - Apartado 2

Teléfonos: (96) 554 12 11 - 554 14 01 FAX: (96) 554 13 94Teléfonos (SINIESTROS) (96) 554 13

03800 ALCOY-5541426

JCRSVIPUNT, SIFñBRICñ G6N6ROS D6 PUNTO

JERSYLBarranc de na Lloba, 11 ° Tel.: (96) 554 67 68

03800 ALCOY (Alicante)

Jransporles Antonio ¿MinaresCARGAS COMPLETAS Y FRACCIONADAS

C/ Pego, 2 - Fax 559 26 11 • Teléfonos: 559 14 33 - 559 27 37

03820 COCENTAINA

(Alicante)

O BOLÍGRAFOSO ESTILOGRÁFICASO SELLOS DE CAUCHOa ENCUADERNACIONES

San Mateo, 16 • Teléfono (96) 554 20 5003800 - ALCOY

Saluda a la Ciudad de s\lcoy

Castalia Teléfonos 656 07 60656 07 67

Restaurante • Salón Bodas, BanquetesCafetería • DiscotecaServicio de Banquetes

a Domicilio

MARIOLAsa

Teléfonos 552 47 4 i . £ 5 2 1 0 7 6ALCOY