unaaO C T U B R E 2 0 0 0

A UNA, PUBLICACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA SANT IGNASI-SARRIÀ

Com una l l ibreta nova

Una llibreta nova sol comportar propòsit de bona lletra.Doncs bé, el curs és ara com una llibreta tot just estrenada;la netedat de tantes pàgines, setmanes, en blanc, sembla

exigir-nos una major pulcritud, unaresponsabilitat addicional.

L’inici de curs és un moment propici pertornar a mirar cap als principis que donensentit i solidesa a la tasca educativa. És unbon moment per rellegir l’Ideari; potser perdonar-lo a conèixer als alumnes i saber, depassada, què en pensen ells i elles; i, si se’mpermet el suggeriment, treballar-lo a casaamb els fills. És molt important que tothomsàpiga què pretenem, que es dialoguiobertament sobre aquestes pretensions i querevisem les nostres actituds i reordenem lesnostres activitats per tal d’aproximar-nos aallò que diem pretendre.

És un bon moment per deixar-se imbuir de laconvicció que la nostra dimensió mésimportant no és la intel·lectual, i menys

encara l’acadèmica. La dimensió intel·lectual, que solamenten part s’expressa acadèmicament, és una dimensióirrenunciable del nostre projecte, però potenciar-la endetriment d’altres seria deformar el nostre compromíseducatiu. Perquè reduir l’educació a una mera comptabilitatde resultats avaluables seria reduir l’educació a unmecanisme acadèmic deformador de les personalitats.

És un bon moment també per aprofundir en la consciènciaque estem educant ciutadans per a un món canviant iinesperat, ple de promeses i d’esperances difícil i tambéapassionant. Per a aquest món, el que serà d’aquí a pocsanys, la nostra aposta radical és la persona humana ambtotes les seves dimensions: de la física a la moral passantper la intel·lectual i l’emocional.

En definitiva, seria ben interessant que el nostre Ideari foscada vegada més conegut i cada cop menys retòric. Aquestseria un bon propòsit inicial per a aquest curs 2000–2001que us desitjo feliç.

L’inici de curs és un moment

propici per tornar

a mirar cap als principis que

donen sentit isolidesa a la

tasca educativa.

ALFONS BANDA TARRADELLAS

300

QUÈ HAS ESTUDIAT?

Vaig cursar EGB en una escola petita del’escola activa catalana i el batxillerat al’institut del barri. Els meus estudis uni-versitaris són magisteri, educació espe-cial i pedagogia terapèutica.

DES DE QUAN ESTÀS AL COL·LEGI SANT IGNASI?

Fa deu anys que estic a l’escola. Vaigpresentar el meu currículum. Llavors nohi havia gaires especialistes en educacióespecial, i justament en aquell momentnecessitaven algú que cobrís la baixamaternal de l’Esther Mañá. L’aula dereforç tot just començava a funcionar.

QUINES TASQUES HAS FET EN AQUESTS 10 ANYS?

He treballat gairebé sempre en elDepartament d’Orientació amb la M.Ángeles García i l’Esther Mañá en el sec-tor de Primària. Durant els primers anysvaig fer suplències com a tutora a pri-mer i a cinquè d’EP. També vaig treba-llar amb la M. Dolors Besora a plàstica,compaginant aquesta tasca amb grupsde reforç.

QUINA ÉS LA TEVA FEINA ACTUAL?

Aquest curs he assumit el servei decoordinar el cicle superior de Primària.

CREUS QUE ÉS UNA TASCA MOLT DIFERENT DE LA QUE FEIESAL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ?

És una feina diferent, però l’atenció a ladiversitat –que és la meva vocació– potdesenvolupar-se des de diverses pers-pectives (programes, coordinació, orien-tació...), totes elles necessàries. Crec queés una nova etapa, amb nous reptes, enla qual espero continuar aprenent iaportant.

TINDRÀS ALGUNA CLASSE?

Treballaré amb grups reduïts d’alumnesdins les agrupacions flexibles. Penso queés important no perdre el contactedirecte amb els alumnes i el procés edu-catiu.

CREUS QUE L’ESCOLA ESTÀ PREPARADA PER TENIR NENSAMB DISCAPACITATS?

Sí, disposem del personal qualificat i elsmitjans necessaris per atendre’ls. Enaquests moments tenim pocs casos cata-logats per l’EAP com a alumnes ambnecessitats educatives especials. La pre-sència d’aquests alumnes és positiva pera l’escola, perquè suposen un repte per

al professorat i un enriquiment humàper als adults i els infants. Tanmateixcrec que les condicions físiques i el nom-bre d’alumnes de l’escola fa que moltspares amb fills discapacitats no s’apro-pin a un col·legi com el nostre.

QUÈ FAS FORA DE L’ESCOLA?

Faig moltes coses, tot molt vinculat a lameva parròquia. Segons les necessitatsque van sorgint, la meva activitat ha can-viat al llarg dels anys: reforç escolar a fillsd’immigrants, esplai, projecte de lleureper a nens institucionalitzats... Actual-ment, i des de fa deu anys, col·laboro en lapastoral de joves.

FAS ESPORT?

M’agrada molt nedar. Aquest any encarano m’he estrenat a la piscina del col·legi.Amb aquesta feina nova estic una micaatabalada; espero, però, organitzar-meaviat per poder venir a nedar. M’ajuda arelaxar-me i mantenir el nivell d’activi-tat.

I ELS LLIBRES?

La lectura per a mi és quasi una addicció.La novel·la històrica és el meu gènere pre-ferit. També llegeixo llibres d’espirituali-tat de tant en tant. Els darrers llibres quehe llegit són una biografia d’ Edith Stein iEl abisinio.

QUINA MÚSICA ESCOLTES?

A mi m’agrada la música que escoltavaals divuit anys. La que escolten algunsjoves d’ara no em diu res.

TENS ALGUNA ALTRA AFECCIÓ?

M’agrada molt viatjar amb cotxe i sensepressa per aprofitar el màxim i conèixerbé la cultura i tradicions dels llocs quevisito. Aquest estiu he estat a Extrema-dura, Sevilla, Castella, la Costa Brava...

COMENTARIS

Durant aquests deu anys he après mol-tes coses, tant de les persones amb quihe treballat com de les diferents feines.La M. Ángeles García, l’Esther Mañá i johem estat un equip en el qual tothom haaprès de tothom. Agraeixo molt als meuscompanys aquests deu anys. M’han aju-dat molt personalment i professional.

Qui és Qui2

AVUI PARLEM AMB

Esther OchoaCoordinadora del ciclesuperior de Primària

PAZ MARISTANY

Consell de redaccióJOAN MANUEL BATISTA, PAZ MARISTANY, NÚRIA MORERA, MERCÈ ZAZURCA. ALFONS BANDA, MARGARITA SABIDÓ, JUAN FCO. CASAS, BEATRIU FORÉS, VENTURA MARINÉ, MAE MASANA, XAVIER MENDOZA, CARME MUÑIZ, ALBA ESTEBAN, MONTSERRAT CAPELLAS.

Revista A UNASant Ignasi-Sarrià, Carrasco i Formiguera, 3208017 Barcelona

Necrològuiques

Acompanyem en el sentiment:

Els familiars de la Sra. Gómez Morata,mare de José Luis Gómez, professor d’Estudis Professionals.

Selecciona LLUÍS CORTÉS S.J.

5

Testimoni

Testimoni de Sant Pau1a carta als corints 1 i 2

Els jueus demanaren prodigis i elsgrecs cerquen saviesa, però nosal-tres prediquem un Crist crucificat,que és un escàndol per als meus i,per als grecs, un absurd.

Però es poder i saviesa de Déu per atots els qui són cridats, tant jueuscom grecs.

Perquè el que sembla absurd en l’o-bra de Déu és més savi que la savie-sa dels homes, i allò que semblafeble en l’obra de Déu és més fortque no pas els homes.

Per això, quan vaig venir a vosaltresus vaig anunciar el designi de Déusense cap ostentació d’eloqüència.Mentre era enmig vostre, vaig deci-dir de no conèixer res més queJesucrist, i encara crucificat.

Pastoral

Ordenació sacerdotal d ’en Jaume Flaquer

JOSE MONTOBBIO, S.J.

El dia 9 de setembre, festa de sant Pere Cla-ver, Jaume Flaquer va ser ordenat de preve-re. És antic alumne del col·legi, de la promo-ció de 1987. I a més, ja jesuïta, va ensenyar alSant Ignasi religió i mil coses més a l’ESO,Batxillerat i FP, l’any 1995-1996.Quan va acabar COU, va estudiar un curs a laFacultat de Medecina de Barcelona. L’any1988 entrava jesuïta al noviciat de Saragossa.Dos anys després feia els seus primers votsreligiosos de pobresa, castedat i obediència, itornava a Barcelona a estudiar la carrera deFilosofia a la Universitat Central. És quan vaacabar aquests estudis que va passar un anyal Sant Ignasi. Vivia a Badalona, i arribava alcol·legi en metro i de vegades en bicicleta, perallò de l’ecologia i de la joventut!Comença els estudis de teologia a la Facultatde Sant Pacià, de Barcelona, i durant els qua-tre anys manté contactes amb el Quart Mónde la immigració islàmica, amb un estudiparal·lel de la llengua, cultura, religió i tradi-cions àrabs. En l’actualitat està a París fent laLlicència en Teologia, amb diverses assigna-tures en relació amb el món musulmà. Aquestúltim estiu ha estat a Beirut (Líban), a laUiversitat de Sant Josep dels jesuïtes d’aque-lla ciutat.Al setembre de l’any passat, a la parròquiadel barri del Bon Pastor, on vivia en aquellmoment, el bisbe auxiliar de Barcelona i anticalumne també del col·legi, Jaume Traserra,l’ordenava de diaca. (El diaconat és el minis-teri previ al sacerdoci, i té la missió de servei a la comunitat cristiana i alspobres). Ara, el 9 de setembre, Ricard M. Carles, arquebisbe de Barcelona, elva ordenar de prevere, a l’església del Sagrat Cor, dels jesuïtes del carrerCasp. A aquesta cerimònia va assistir molta gent: pares, germans, familiars,molts jesuïtes concelebrant amb l’arquebisbe, professors del Sant Ignasi,antics alumnes, amics…El sacerdoci té com dues dimensions: una, en relació al Crist, pretén conti-nuar la seva obra i missió d’implantar el Regne de Déu, fonamentat en lapaternitat de Déu vers tots els homes i dones, i en la fraternitat universal;l’altra, en relación amb la humanitat, pretén servir la comunitat cristiana,però també tota la humanitat, sobretot la més necessitada. Al Nou Testa-ment, a la Carta als cristians Hebreus se’l compara a un pont entre Déu i lahumanitat, capaç d’acollir a tots, amb la força de Jesús i mogut per la tendre-sa de cor.La cerimònia de l’ordenació va ser molt emotiva. En Jaume estava positiva-ment afectat. A l’hora de llegir l’Evangeli, va estar més d’un minut en silenci,intentant pronunciar verbalment les paraules que des de feia temps teniagravades al cor, i ara li costaven de sortir. La lletanies dels sants, la imposicióde mans, la intervenció dels pares de deslligar les mans ungides, la investidu-ra dels ornaments sacerdotals, l’abraçada dels companys preveres, etc. sónmoments forts d’aquella festa.Ara en Jaume ha tornat a París, ha tornat als estudis. Allà començarà a viureel seu ministeri. Quan torni a Barcelona, potser donarà classes a la Facultatde Teologia o treballarà amb els immigrants. Passi el que passi, un nou pre-vere, antic alumne del col·legi, treballarà per als homes i dones, els seus ger-mans. I tots nosaltres no podem deixar d’admirar-nos que el Senyor continuïcridant joves com nosaltres i d’entre nosaltres al servei dels altres.

3

JOAN MANUEL BATISTA I MERCÈ ZAZURCA

“Carta als pares, que, com nosaltres, heu decidit portar els fills al Sant Ignasi”

Associació de pares

Quan se’ns va proposar d’acceptar laresponsabilitat de presidir l’Associacióde Mares i Pares d’Alumnes (AMPA), laprimera reacció va ser de rebuig; pos-teriorment, el nostre sentiment era mésd’absurd que d’il·lusió. Pensàvem:“Amb les mil batalles en què estemficats, a la feina, a casa, amb els fills…,quant de temps podrem dedicar aaquesta nova comesa?”

A més, sentíem com els nostres propisfills ens titllaven de “matxaques, prin-gats…” I, quan els vam preguntar:“Què vol dir per a vosaltres no ser uns“matxaques”? o, per dir-ho en positiu:“Què vol dir ser lliures?”, ràpidamentens van contestar: “Fer el que un vul-gui”. I després ho van relacionar–d’una manera bastant natural avuidia– amb els calés.

“Doncs bé –els vam dir–, per a nosal-tres ser lliures vol dir ser capaços d’as-sumir compromisos i acceptar càrre-gues quan precisament no hi ha dinersa guanyar, en comptes de continuarfent com sempre i limitar-nos a treba-llar en les ‘nostres coses’. I d’això entenim alguns exemples ben propers:

El primer el trobem al col·legi ma-teix. És evident que, si el Sant Ignasifunciona, i funciona bé, és perquètothom que hi treballa, des de recepciófins a l’equip directiu, acompleix ambresponsabilitat els compromisos queha assumit lliurement (que són moltsmés dels que estan regulats o que sónremunerats amb una contrapartidaeconòmica).

Però, a més, també hi ha molts paresi mares voluntaris, i catequistes, dele-gats o membres de les diverses comis-sions que fan precisament això: col-laboren desinteressadament amb elcol·legi perquè així ho han decidit.

És a dir, per entendre’ns: nosaltres nosom jugadors de futbol professional i,per sort, encara podem decidir a quèdiem que sí i a què diem que no, i a quèval la pena que dediquem el nostretemps. I això, per a nosaltres, és sinò-nim de llibertat.”

Finalment, després d’un procés dereflexió conjunta (que, malaurada-ment, no fem prou sovint), vam sabertrobar respostes a algunes preguntesque ens neguitejaven i això ens va aju-dar a canviar d’actitud respecte a lapresidència de l’AMPA. Ara us n’expo-sem quatre, les que més necessitem

compartir amb vosaltres. El diàleg méso menys va anar així:

Estàs d’acord que en l’educació dels nostres fills hi intervenen tresfactors?

Sí, és clar, a partdel col·legi, nosal-tres els pares i, so-bretot, ells i els seuscompanys. Hi esticd’acord.

Bé. I creus que desde l’heterogeneïtatd’aquest col·lectiu demares i pares es potaconseguir que totscompartim unamateixa visió i queparticipem d’unsmateixos valors?

És difícil. Però, com queno crec que tot sigui opi-nable, molt probablementhi haurà uns pocs valors enels quals segur que coinci-direm i uns altres que segur que rebut-jarem. A més, si et llegeixes l’Ideari deSant Ignasi, t’adones que ja reflecteixgairebé tots aquests valors a què ensreferim.

Això ens estalvia moltes línies, però,i els qui no l’han llegit?

Bé, aquests, probablement, tampoc nollegiran aquesta carta. Tanmateix, si lallegissin, podria ser que sentissincuriositat per saber de què parlem.

O no…Però, no siguem pessimistes.Com podem ajudar nosaltres, maresi pares, a educar els nostres fills enel compromís, la solidaritat i laresponsabilitat, i no en la queixa ila reivindicació d’uns drets?

Aquests valors ja saps que els hem detransmetre amb l’exemple.

Sí, recordo que a l’Escola de Parestots coincidíem que, amb els nostresfills, només amb paraules més aviats’aconsegueix poc.

És veritat. A més, recorda també quehem de saber escoltar-los i estar aler-ta, perquè el que acostuma a passar ésque, quan ens volen dir alguna cosa ésprecisament quan nosaltres no tenimtemps d’estar per ells.

Això que dius està força bé: elcol·legi, nosaltres… Però després,entre ells, què? Com interactuen?

Mira, els podríem preguntar, per exem-

ple: “Què significaria que tinguéssiu a lavostra classe un ‘líder positiu’?” Si hosabessin, ens ajudaria molt; i ho fo-mentaríem des del col·legi i des del’AMPA.

Però, i si no ho saben?

Si fos aquest el cas –nosaltres ja hiestem rumiant– ja hem posat fil a l’a-gulla i veiem per on van les coses.

Nosaltres sols no tenim la capacitatdels presidents anteriors. Per aixòcreiem que aquesta aventura nostranomés serà possible si la compartimamb moltes altres persones, com araels membres de la junta, vicepresi-dents, secretaris i tresorers, i la restade delegats i representants en lesdiverses comissions. I, evidentment,amb tots vosaltres, mares i pares.

Esperem no haver adoptat un to mas-sa pompós o de sermó en parlar delque creiem, però no hem trobat capmés manera de comunicar-ho. A partird’aquest escrit, podreu valorar en qui-na mesura som representatius d’a-questa AMPA.

Cuando hablamos de personalización,hablamos de una de las principalesfuentes de inspiración y de esfuerzo enla ESO. Esto no quiere decir que otrostemas no requieran nuestra atención,sino que son muchos los momentos enlos que nuestra reflexión y reelabora-ción del trabajo gira en torno a cómoconseguir que alumnos, profesores ypadres que conviven en un entornotan poco favorable para la individuali-zación (debido a las dimensiones deeste colegio) se sientan atendidos, dis-tinguidos dentro de la colectividad.

Existen diversos campos en esta a-tención:Alumnos. A nivel académico existe to-da una serie de estrategias centradasen el tratamiento a la diversidad yque tienen como objetivo que cadauno de ellos partiendo de unos míni-mos, que les son comunes, lleguen almáximo de sus posibilidades. En estecampo tendríamos:

• Departamento de Orientación Es-colar. El personal especializado deeste Departamento ayuda a los tuto-res a encontrar apoyo, orientación,ayuda y, en algunos casos, segui-miento de estos alumnos.

• Orientación a la elección de los CV.Los tutores de 3º y, con más dedica-ción, los tutores de 4º (dada laimportancia de esta elección en sucurrículum de Bachillerato) acompa-ñan individualmente a cada alumnoen la elección que mejor le puede irpor sus motivaciones o por sus ca-pacidades.

• Acompañamiento Pastoral. Los con-siliarios de cada curso acompañana los alumnos a través de entrevis-tas personales y de seguimientosindividualizados de cada caso, in-cluso, a través de entrevistas confamilias.

Profesores. A este nivel se han ido sis-tematizando las reuniones de Claustrocon el objetivo de reflexionar, crearpautas educativas, hacer nuevos plan-teamientos de las materias, de las nor-mas... y de esta manera tratar deconseguir que los profesores de cadacurso se sientan como un gran equipoque trabaja “ a una” con unos objeti-vos comunes.Los Forums de Nuevos Educadoresson otra iniciativa en este campo.Tratan de acompañar a algunos pro-fesores en todo lo que es situación-ubicación educativa del centro en elque trabajan, aplicación de diferentesdidácticas, reflexión sobre la propiaexperiencia, posibilitar herramientasque les ayuden en su trabajo de cadadía...

Padres. Con el objetivo de que la rela-ción entre los padres y el colegio sealo más fluida posible se realizan:• Reunión de padres Delegados de

Sección de cada Curso. En ella seintercanvia información sobre loque se hace en cada curso y sobrelas necesidades o cuestiones que alos padres se les pueda plantear.

• Reunión de padres Delegados deCurso. En ésta, el planteamientotrata de ser más global; cuáles sonlos objetivos de la ESO con respectoa las drogodependencias, a los valo-res, ...

El nostreprojecte

4

MARIA BILBAO

• Agrupaciones flexibles. Se hacenen base a los niveles de conocimien-to en las materias instrumentales yen el idioma de Inglés.

• Créditos de refuerzo. Lo cursanaquellos alumnos que tienen másdificultades en las materias instru-mentales.

• Créditos específicos. Se realizan enprimer ciclo y van destinados aaquellos alumnos que tienen unasdificultades especiales.

• Variabilidad. El abanico de Crédi-tos Variables que va aumentando de1º a 4º ayuda a los alumnos a poderdiseñar su propio currículum enfunción de sus aficiones o capacida-des.

• Objetivos mínimos. En cada mate-ria se han establecido unos objeti-vos mínimos operativos que per-miten hacer un tratamiento máspersonalizado de cada materia.

• ACI’s. Están en proceso de elabora-ción. Por su complejidad parece queel tratamiento será en pequeñosgrupos.

A nivel personal se han buscado ma-neras de conseguir que los alumnosse sientan protagonistas de sus pro-pios procesos madurativos y que encada curso puedan ser orientadosincluso de aspectos más formales queles podrían llevar a estar “descoloca-dos”.• Entrevistas personales. En los pri-

meros cursos se hacen en pequeñosgrupos (en ocasiones personales)que el tutor reúne en el aula y conlos que se comentan aspectos coti-dianos, de relación entre ellos, serevisan carpetas, se orienta a unnivel más personal el estudio... Enel segundo ciclo, estas entrevistasson individuales con cada alumno yse tratan no sólo aspectos académi-cos sino también otros más perso-nales.

• Tutor orientador. Un tutor que tie-ne un grupo reducido de alumnoscon el objetivo de poder dedicarlesuna mayor atención que les ayude asolucionar algunas problemáticasconcretas.

• Presentación de la escuela a losalumnos nuevos y entrevistas en lasprimeras semanas con los tutorespara ayudarles a centrarse.

• Entrevistas “especiales” con los tu-tores y /o el coordinador de aquellosalumnos que repiten curso paraacompañarles en el proceso de rea-daptación y para que puedan asumirla nueva situación y verbalizar susnecesidades y sentimientos.

La personalización

Finestra oberta

6

En l’AT el pecat més gran és el d’idolatria, és dir, adorar i donar culte als ídols ino al Déu vertader. Els ídols, per al salmista, “són plata i or, obra d’homes i resmés: tenen boca i no parlen, ulls i no hi veuen…” (Salm 115, 4-5). I Jeremiesdirà del poble que abandona Jahvè i adora els ídols (2-13): “…em van abando-nar a mi, font d’aigua viva, i van cavar cisternes esquerdades que no retenenl’aigua”.

Un ídol és una creació humana amb atribucions divines. És un absolut quesubstitueix el Déu vertader. Davant d’ell l’home se sent relatiu, sense valor,insignificant. I així, tard o d’hora, s’arriben a sacrificar éssers humans en honordel “déu”. En l’AT els sacrificis humans van lligats al culte als ídols (Baal,Moloc). Jahvè, en canvi, crea l’home i la dona a imatge i semblança seva, rebut-ja els sacrificis humans. Els ídols són una amenaça per a la vida i la llibertatdels homes. I si s’és capaç de sacrificar la vida –la pròpia i la de l’altre– a unabsolut imaginari, amb més raó se li sacrificaran la llibertat i la dignitat huma-nes.

L’ídol d’ETA és –diuen- la independència del poble basc. I és un ídol perquè totse sotmet a aquesta realitat, fins i tot la vida de les persones. (I aquí hi ha ladiferència fonamental amb els partits nacionalistes democràtics, per als quals laindependència del poble basc no és un ídol, sinó un projecte. Saben que no ésun absolut, que hi ha realitats majors, com per exemple la vida de les personesi la seva dignitat. Per això el seu discurs és radicalment diferent.) Per a ETA, encanvi, no hi ha res per sobre de la independència, tot s’hi sotmet. No importenles vides. L’ídol les exigeix, s’alimenta de sang.

En l’AT hi ha un contrast significatiu. Jahvè –Déu inmanipulable– és un Déu depersones: “Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob”, mentre que els baals són déusde la terra, del camp, del país. Jahvè, per ser Déu de persones, acaba sent elDéu universal, el Déu creador del cosmos, el Déu Senyor de les nacions. Se’lcomença a conèixer com el Déu que salva, el Déu de la història alliberadora del

poble, i acaba sent també el Déu de la creació i de la naturalesa. Els baals, enser déus d’allò particular, del lloc, d’allò econòmic, acaben cosificant les rela-cions humanes i les persones. La terra acaba valent més que les persones. Sóndéus de la naturalesa, però no de la història. La necessitat de viure dels fruits dela terra i l’angoixa davant les calamitats físiques són les que fan poderosos elsbaals. El que pretenen els déus és que no se’ls deixi de témer i adorar. N’hi haprou amb un culte exterior, que no comprometi l’interior de l’home ni les sevesaccions.

Per tot això, l’important per a Jahvè és l’Aliança amb el seu poble. El treu del’esclavitud d’Egipte per fer-lo lliure i fa un pacte de llibertat amb ell. Perquè hihagi aliança les dues parts han de ser lliures. I tot l’esforç de Jahvè consisteix amantenir la llibertat del poble enfront de l’opressió dels ídols, perquè puguinpactar l’Aliança. Jahvè col.loca davant seu persones lliures, a les quals es diri-geix com a un tu responsable. La reciprocitat és característica de tota aliança.L’ídol, en canvi, esclavitza, no vol persones lliures que se li puguin oposar, per laqual cosa no pot fer aliances. Davant d’ell només és possible l’adoració exterior,la por, l’opressió, la mort.

Davant de l’ídol, la vida humana segueix valent molt poc. L’ídol no deixa capescletxa, és com una casa sense portes ni finestres, on no entra l’aire. Els seusadeptes no poden demanar perdó, perquè estan fent el que l’ídol els mana, estan“complint la seva obligació”. No hi ha lloc per al dolor, només per al compliment.Fins i tot quan moren els seus tampoc no hi ha dolor, només espectacle.

ETA. El país basc com a idolatr iaUna lec tura des de l ’Ant ic Testament

IGNASI VILA, S.J.

7

Stages a l’estrangerest iu 2000

Estas cuatro semanashan sido una fabulosa

experiencia, tantopersonal, como

académica o profesional.Por un lado, me ha

servido para conocer conmás profundidad el

funcionamiento de losparques temáticos y, porel otro me ha ayudado a

conocer y entender lacultura americana,desconocida hasta

entonces por mí.

Estudisprofessionals

Aquest estiu he estat fent pràctiquesa l’Oficina de Turisme de Catalunyaa París, integrada a la Maison de laCatalogne. Per als qui no hi hagueuestat mai, és un edifici increïblesituat al cor de París, que disposad’un bistrot i un restaurant de cuinacatalana, una sala d’exposicions,una altra de conferències i unabotiga de productes catalans. Lameva feina consistia a informar (jafos per telèfon, en persona o bécontestant demandes escrites querebíem per carta, fax o e-mail) elpúblic francès interessat a viatjar aCatalunya. També vaig poderparticipar en el muntatge d’una

exposició que s’inaugurarà al mes de novembre sobre memòries, cultura icivilitzacions de les marques turístiques catalanes, i una altra de còmic infantilpensada per fer conèixer Catalunya als més petits.

Aquesta ha estat la meva primera experiència treballant de cara al públic, que a mésa més m’ha ajudat a millorar el meu nivell de francès. De totes maneres, el que m’hasemblat més interessant ha estat la participació en la posada en marxa de lesexposicions: col·laborar amb els patronats de turisme de Catalunya, seleccionar elmaterial gràfic, buscar informació, etc.

A tall personal, he de dir que al principi les coses no van ser fàcils: buscar allotjament,adaptar-te a un equip de treball, integrar-te en una nova societat, expressar-te en unaaltra llengua.... Però el temps passa volant i dies després ja em sentia com a casa:havia trobat el meu lloc a París, el bar on anar a fer un cafè, el supermercat méseconòmic, els horaris del cinemes... En definitiva, una experiència inoblidable querecomano a tots els estudiants de turisme. Bon courage!

Seven students have stay one month inCalifornia, in the OCC (Orange CoastCollege) as part of an internationaleducation exchange programme, called“Theme Park Management” sponsored byINUNED (International UndergraduateEducation). The programme has beenfunded for three years by the UnitedStates Fund for the Improvement of Post-secondary Education (FIPSE) and theEuropean Commission DirectorateGeneral for Education, Training andYouth.During their stay, the students havereceived 120 hours of instruction and

training, have been involved in numerous OCC language and culture workshops andlectures and they have received during a week special on-site instruction of theme parkmerchandising, food services and attractions at Disneyland..

MARTA MUNTÉ

Responsable Projecte

LAURA GRAU

Estudiant de 3r Turisme

SÍLVIA QUERO

Estudiant de 3r Turisme

benvingutsVaig a l’escola

Sant Ignasi i faig primerde Primària

Els alumnes de primer han estrenat escola. El dia 14 de setembre van començar a l´escola. Carregadets amb els seus llibres i els seus estris, van iniciar una nova etapaen el col.legi. Des de la revista els donem a tots la més cordial benvinguda!

Primer de Primària

alumnes treballant

atenció individualitzada els alumnes amb els primers treballs

una classe de música

Ahir

vam anar al Parc de l’Oren

eta

Sortim

alpati

Esports10BreusHandbol, una secció esportiva que creix. De la mà d’en Xavier Sabaté (escola d’iniciació de 3r i 4t d’EP), i d’en Nacho Parera (Juvenil federat), la secció d’HANDBOL garanteix una continuïtat en el nostre àmbit esportiu general.

La Fundació Esclerosi Múltiple va celebrar la tradicional jornada esportiva i de sensibilització social (“Mulla’t”) en diferents piscines catalanes. Sant Ignasi-Sarrià va participar en aquesta campanya (9 de juliol).

Estiu Prop de cinc-cents infants i joves de 3 a 16 anys van participarde les quatre setmanes d’activitats esportives, lùdiques id’aprenentatges celebrades al Sant Ignasi-Sarrià del 26 dejuny al 21 de juliol. Conjuntament amb els diferentsprogrames esportius (patinatge, poliesportiu, bàsquet, futbol,gimnàstica rítmica i artística) varen haver-hi grups informàtics,musicals i d’idiomes. La mitja pensió va atendre una mitjanade dos-cents coberts diàriament. Les activitats de tardas’acabaven a les 17 hores.

Al setembre, els deu dies feiners anteriors a l’inici del cursescolar, possibilitaren un programa poliesportiu amb cursetespecífic de natació al centenar d’alumnes inscrits, de 5 a 14anys.

Prop de nou-cents inscrits en aquestes dues ofertes hanconfiat en una organització del temps de vacances que vacanviant i actualitzant la seva programació i els seuscontinguts (durada, horaris, edats) en funció de les activitats i dels interessos dels alumnes .

Entrenadors / Educadors nous per a aquest curs

Patricia Garcia (Gimnàstica Rítmica) Belén de Sivatte

(Bàsquet)Inés Vilar(Voleibol)

Marc Vives i Javier Ribalta(Futbol)

Susanna González (Gimnàstica Artística)

Nacho Parera(Handbol)

Borja Sanfeliu i Marc Navarro (Hoquei Patins)

Sònia Gallardo i Marta Vallespín (Manteniment físic per a adults)

Domènec Gironés i David Cabello(Escola de Futbol)

FutbolJuvenil “A” federatChechu Soldevila (entre-nador), Ernesto Boronat,Àlex Raventós, J. Llobet, J. Amorós, B. Casamitjana,Tomás Ruano, JaimePonsa, Santi Monge, Luís Ferrer, Jordi Mateu, J. Lucea (delegat).

Sintu Serra, A. Farré-Escofet, J. Bisoca, J. Segura, R. García-Nieto, L. Font, E. Pol, DomiGironés, Marcos Puig.

Absents: J. García-Nieto, T. Gros, J. Vidal, J. Vinaixa,J. Ayani i F. Carbó.

BàsquetInfantil federatMar Martí, CristinaCarreno, Mònica Luque,Irene Altadill, ClaraMarimon, Adriana Mila,Mònica Ferré, EulàliaBassas.

Carmina Massons, CristineJoy Domingo, There delValle (entrenadora),Sandra Veloy, GlòriaBofarull, Patricia Rull.

Absents: Carme Olivella,Ariadna Nogueira i LauraGrassa.

EL

S N

OS

TR

ES

EQ

UIP

S

11Esports

Mèrit Esport iu 99-00Medalles d’OrNATACIÓClaudia Amías RogetCampiona de Catalunya 25 m. crolMiquel Vilalta UrquidiCampió de Catalunya 50 m. crol

ATLETISMECésar Friol AguilarCampió de Catalunya per equips en llançament de disc (aleví)Campió de Barcelona en relleus 4x60José Torner NartCampió de Catalunya en llançament de disc (aleví)Campió de Barcelona per Equips en cros Sotscampió Territorial per Equips en crosCampió de Barcelona en relleus 4x60Maria Briones VidalCampiona de Catalunya en llançament de disc (infantil)Sotscampiona de Barcelona de cros Campiona de Barcelona en relleus 3x1000Campiona Interconsells comarcals en llançament de discCarles Triadó SubiranaCampió de Catalunya en salt d’alçada (infantil)Campió de Barcelona en relleus 4x300

Medalles d’ArgentNATACIÓClaudia Amías RogetCampiona de Barcelona 25 m. papallonaCampiona de Barcelona relleus 4x50 estilsLaura Torrecilla BarangéCampiona de Barcelona 25 m. braçaCampiona de Barcelona relleus 4x50 estilsGerardo Ferrer AguilarCampió de Barcelona 100 m. papallonaCampió de Barcelona relleus 4x50 estilsPatrícia López PérezCampiona de Barcelona 25 m. esquenaCampiona de Barcelona relleus 4x50 estilsSergio Riera GolobartCampió de Barcelona 50 m. braçaCampió de Barcelona relleus 4x50 estilsOriol Luque XicotaCampió de Barcelona 25 m. crolCampió de Barcelona relleus 4x50 estilsPatrícia Forment BallabrigaCampiona de Barcelona 50 m. crolMiquel Vilalta UrquidiCampió de Barcelona 50 m. crolMarta Galí RomeaCampiona de Barcelona 100 m. crolJavier Ferrer AguilarCampió de Barcelona 100 m. crolCarlota Quintero UriachCampiona de Barcelona relleus 4x50 estilsVíctor Estruch ParCampió de Barcelona relleus 4x50 estilsAlex Serra JaumotCampió de Barcelona relleus 4x50 estilsAlejo González TorrabadellaCampió de Barcelona relleus 4x50 estilsAlbert Crespo MartínezCampió de Barcelona relleus 4x50 estilsFrancesc Chiquillo LlauradóCampió de Barcelona relleus 4x50 estils

GIMNÀSTICA RÍTMICANúria Marimón MargaritCampiona de Barcelona IndividualCampiona de Barcelona per Equips i 3r de Catalunya (benjamí)Marta Cabot CasanovasCampiona de Barcelona IndividualCampiona de Barcelona per Equips i 3r de Catalunya (benjamí)Raquel Arboles MañàCampiona de Barcelona per Equips i 3r de Catalunya (benjamí)María Sentís CarrerasCampiona de Barcelona per Equips i 3r de Catalunya (benjamí)Victoria Llacuna De RafaelCampiona de Barcelona per Equips i 3r de Catalunya (benjamí)Martina Rebull JanéCampiona de Barcelona per Equips i 3r de Catalunya (benjamí)María Castellet LoranCampiona de Barcelona per Equips i 3r de Catalunya (benjamí)

Elena González GobarttCampiona de Barcelona per Equips i 3r de Catalunya (benjamí)Begoña Serra CeballosCampiona de Barcelona IndividualCampiona de Barcelona per Equips (aleví)Carmen Sabat TorresCampiona de Barcelona per Equips (aleví)Alba Cura BoschCampiona de Barcelona per Equips (aleví)Marta Campolier BassaganyasCampiona de Barcelona per Equips (aleví)Irene Baqué PuigCampiona de Barcelona per Equips (aleví)Cristina Fábregas GomàCampiona de Barcelona per Equips (aleví)María Barbat SolerCampiona de Barcelona per Equips (aleví)Ana Recoder LloverasCampiona de Barcelona per Equips (infantil)Beatriz Fernández RiverolaCampiona de Barcelona per Equips (infantil)Mar Arall ViñetaCampiona de Barcelona per Equips (infantil)Ana Mª Montón MuñozCampiona de Barcelona per Equips (infantil)Beatriz del Río GilCampiona de Barcelona per Equips (infantil)Andrea Pérez RoviraCampiona de Barcelona per Equips (infantil)Ariana Nadal CanalsCampiona de Barcelona per Equips (cadet)Marta Valverde PerisCampiona de Barcelona per Equips (cadet)Alba Bosch i TeixidóCampiona de Barcelona per Equips (cadet)Sandra Aguiló BaletCampiona de Barcelona per Equips (cadet)Carla Domingo VivesCampiona de Barcelona per Equips (cadet)

JUDOMontse Arall ViñetaCampiona de Barcelona

ATLETISMEMarta Muñoz Souweine1a Classificada i Campiona de Barcelona de cros (benjamí)Campiona Territorial de crosCampiona de Barcelona per Equips en cros Campiona de Barcelona en relleus 4x60Campiona Jean Bouin per EquipsDiana Fortuny GarciaCampiona de Barcelona per Equips en cros (benjamí)Campiona de Barcelona en relleus 4x60Campiona Jean Bouin per EquipsMª Eugenia Pérez PonsCampiona de Barcelona per Equips en cros (benjamí)Campiona de Barcelona en relleus 4x60Agnès Ros MartínezCampiona de Barcelona en relleus 4x60 (benjamí)Campiona Jean Bouin per EquipsBorja Casanovas Doménech1r Classificat i Campió de Barcelona de cros (benjamí)Campió de Barcelona per Equips en cros Campió de Barcelona en relleus 4x60Manel Terraza Farré3r Classificat i Campió de Barcelona per Equips en cros (benjamí)Campió de Barcelona en relleus 4x60Campió Jean Bouin per EquipsMarc Baró TenaCampió de Barcelona per Equips en cros (benjamí)Juan Santomà OriaCampió de Barcelona per Equips en cros (benjamí)Campió de Barcelona en relleus 4x60Jaume Colomer RosellCampió de Barcelona per Equips en cros (benjamí)Campió de Barcelona en relleus 4x60Víctor Mier TorrasCampió de Barcelona per Equips en cros (aleví)Sotscampió Territorial per Equips en crosCampió de Barcelona en relleus 4x60Campió de Barcelona en relleus 3x6003r Classificat de Catalunya en 60 m tanquesAdrià Raubert BordalloCampió de Barcelona per Equips en cros (aleví)Sotscampió Territorial per Equips en crosCampió de Barcelona en relleus 4x60Campió de Barcelona en relleus 3x600

Pau Gallés RaventósCampió de Barcelona per Equips en cros (aleví)Pablo Santomà OriaCampió de Barcelona per Equips en cros (aleví)Sotscampió Territorial per Equips en crosCampió de Barcelona en relleus 3x600Santiago Flaquer CidCampió de Barcelona per Equips en cros (aleví)Joel Molins OlivellaCampió Interconsellscomarcals en llançament de disc (aleví)Sots campió de Catalunya en llançament de discBlanca Font ViñasCampiona de Barcelona en relleus 3x1000 (infantil)Xavier Villarroya GuerreroCampió de Barcelona per Equips en cros (infantil)Campió de Barcelona en relleus 4x300 (infantil)Marc Costa RosCampió de Barcelona per Equips en cros (infantil)Marc Molero BotíaCampió de Barcelona per Equips en cros (infantil)Francesc Mestres AlomarCampió de Barcelona per Equips en cros (infantil)Emilio Jorba GironaCampió de Barcelona per Equips en cros (infantil)Gerard Lillo JovéCampió de Barcelona en relleus 4x300 (infantil)Oriol Corbella VillalmanzoCampió de Barcelona en relleus 4x300 (infantil)

FUTBOLPrealeví (5è ep) Campió de Barcelona EscolarEduard Pla Seró, Joan Beleta Granada, Eduard Puig Torà,Ricard López Vidal, Javier Font Marcet, Daniel FrancescSerra, Marc Simó Roger, José Mª Pugés Bargalló, EduardSoler Pericas, Sergi Fabregat Corominas, David MenéndezLópez, Joan Puigdollers Llovet, Pablo Cubillas González,Carlos García Mur, Ignacio Dito Agustí, Pablo AsencorArrieta, Dídac Selva Armadans, Alejandro Bosch BrunaEnt.: Xavier Arranz Albó

Cadet “B” Ascens de categoriaMarc Puig Torà, Carlos Boronat de Ferrater, Víctor Pérez deSivatte, Daniel Fernández Fernández, Guillermo MaríGuillot, Hans Julià Möller, Alfredo Adan Rosés, Gabriel,Lluch Pujol, Carlos Font Marcet, Óscar Bosch Serra, MarcTorrent Montada, Alex Pintanel Martí, Joan Tomás EscofetSala, Jaime Puigdengoles Briones, Ignacio de Prada Bergaz,Javier de Riba y de Urrutia, Alejandro Clarós Pamias, SantiMonge Sabanés, Luis Font MarcetEnt.: Ignacio Quixano Grande

BÀSQUET Sots 20 FemeníCampió de grupM. Teresa Villanueva Cuadrado, Núria Pericas López,Núria Navarro Rugall, Laia Mòdol Deltell, Anna GrassaComas, Claudia Dito Agustí, Agurne Bustinduy Cruz, SilviaBianchi López, María Ballber Bosch de Basea, SilviaMorell BenabeuEnt.: There Del Valle Mesegué

Senior MasculíAscens de categoriaPere Vilella Xampeny, Josep María Armadàs Sabaté,Miquel Roure Castelló, Lluís Buscà Porras, Alberto ZozayaIrujo, Joan Vilella Xampeny, Iñaki Bustinduy Cruz, AlfredoAlemany Contreras (Willy), Josep M. Llobet Planellas,Jorge Romaní VinyalsEnt.: Juli Jiménez Jiménez

ANNA BUXÓ ENRIQUELa festa Sort ides/Act iv i tatsPrimària

Que hem fet?Iniciem un nou curs queté com a tema central“Els companys-l´escola”.La celebració de la festade la Mercè, les tutories,la sortida a la verema iles visites a l´escola(cuina, biblioteca, torrecentral…) han estat lesactivitats predominantsd´aquest inici de curs.

Les activitats dels de 2n EP• Crònica de la verema

Les activitats dels de 3r EP• Retalls de la festa de la Mercè

Les activitats dels de 5è EP• Convivències a Arbúcies

12

El divendres 22 vananar a Calders a veurela verema o collita deraïm per fer vi. Vamanar a les vinyes i vamveure ceps, dels qualspenjaven gotims deraïm. Vam trepitjar elraïm i es va fer most.Després de 21 dieshaurà fermentat itindrem vi.

La Mercè

La festa comença.la festa passeja.les arts al carrer.La festa en dansa.La festa del foc.La música de la festa.Els esports són una festa.La festa obre les portes.Visca la Festa Major.

Convivències a ArbúciesMARTA ROMANEDA

5è d’EP

3r d’EP 2n d’EP

Per a mi un amic és una persona en qui potsconfiar, amb qui pots jugar, a qui pots escol-tar, dir secrets... Els amics t’ajuden a fercoses com escoltar, estimar... Jo em trobomolt bé en el grup perquè juguen amb mi,parlen amb mi, m’escolten... Aquests dosdies que hem anat a Arbúcies he pensat quehem d’acceptar les persones com són i queles hem de respectar.

2000/2001

13Secundària

DOLORS BESORA, PILI DE PAZ, CARME MUÑIZ, MONTSE PUIGGRÒS I MÒNICA SAIGÍ

FORPAS

Els passats dies 4 i 5 de setembre vàrem inaugurar elcurs de la FORPAS 2000-01. Ens vàrem trobar al Cen-tre Borja, convocats per en Jaume Cerdà, un grup d’e-ducadors i pastoralistes de totes les escoles de la Com-panyia, del SEK i dels maristes de Rubí, Barcelona,Igualada i Tarragona.

En Jaume Cerdà es va encarregar de presentar aquestnou curs plantejant una programació que inclou l’es-tudi de la Paraula de Déu, la doctrina social de l’esglé-sia, cristologia i espiritualitat entre d’altres.

També va assistir a aquesta inauguració el maristaJosep M. Mailquel, que va procurar, mitjançant unadinàmica de grup, afavorir i facilitar el coneixemententre els “alumnes” del curs.

El funcionament de la FORPAS consisteix a assitircada dimecres, a la casa d’exercicis de Sarrià, a lessessions programades. Durant la franja horària dels matins rebrem el contingut delstemes, i les tardes es destinaran a dinàmiques, recursos i eines que ens puguin ajudar atransmetre als nostres alumnes la vivència de fe.

Val a dir que la programació presentada a Sant Cugat i la bona entesa dels integrants delgrup anuncien un futur prometedor per a aquest curs. Esperem que, un cop finalitzadala FORPAS, sapiguem donar un autèntic testimoni de fe als infants, adolescents i jovesque s’estan formant a les nostres escoles.

JORDI RABASSA/ELENA LABARTA

JORDI RABASSA/MARIONA GALLART

Un dia de formació

El passat dilluns 12 de setembre, ens vamreunir a la casa dels maristes de Llavanerasun grup d’educadors que portem poc tempsa l’escola.

Va ser un dia de formació presentat per l’Ig-nasi Vila, en el qual vam reflexionar sobre laVocació Educativa.

La jornada va ser molt profitosa, ja quevàrem tenir l’oportunitat de posar en comútot allò que ens ajuda o ens impedeix realit-zar la nostra tasca tal i com nosaltres creiemque l’hauríem de fer. El treball va ser guiatper l’experiència de l’Ignasi.

El dia va acompanyar i després de dinarvam tornar cap a l’escola.

Aquesta sortida va ser l’inici de tota unasèrie d’activitats de formació que es realitza-ran al llarg del curs.

PATRICIA MESSA, MERITXELL TRASOBARES I CLARA VILADOMIU

Arribada a l’escola

L’arribada a l’escola va ser im-pressionant! El canvi respecte al’escola anterior ens va impactarmolt.

El primer dia, després de la tro-bada amb el tutor i la resta decompanys, ens van agafar a totsels alumnes nous i ens van fer unitinerari per la “casa”. Va ser moltinteressant ja que és una escolamolt bonica. La capella i la salad’actes ens van agradar molt.

Aquesta escola és tan gran que,quan vam acabar la visita, ja noens recordàvem de res i ens vamperdre a l’hora de sortir.

A poc a poc ens anirem acostu-mant i adaptant a l’ escola.

L’equip de tutors de l’ESOens vam reunir a la casa

dels maristes deLlavaneras el passat

divendres 8 de setembre.Va ser un dia de treball

per preparar el nou cursque comença.

Ens vam agrupar percursos i envoltats pelsjardins es va crear un

ambient de treballagradable.

A mig matí vam fer un descans amb

un petit refrigeri.Cada equip de tutors vaacabar de preparar lesdiferents activitats de

tutoria i la jornada iniciald’acollida dels alumnes. El dia va acompanyar i

després de dinar vamtornar cap a l’escola.

alumnes noves de 3r d’ESOL’equip de nous educadors d’ESO

L’equip de tutors d’ESO

Prenem la paraula

Viatge als Estats Units1r de Batxillerat

A quatre bandes

14

Doncs, primer de totdescansar i desprésgaudir del temps lliureque durant el curs notinc, dedicant-lo perexemple a quedar ambels amics més sovint,practicar més i diferentstipus d’esport, estarmés amb la família i totallò que durant el cursno puc fer.

MAURICI OLIVÉAlumne de 2n d’ESO

Como podeis imaginarun montón de cosas, que normalmente lashacemos todos; pero loque a mí más me gusta es desayunartranquilamente, sinprisas con mi familiapara hablar y planear el día.

ALFONSO BIGAS VILADOMIUPare d’alumnes de 2n i 4t de Primària

Viatjar per cercar monsnous. Perquèm’endinsin a conèixerquelcom del dia a diad’altra gent, fent aixíque pugui estimar-los i arribar a trobar unaltre aspecte del sentitde la vida.

MIREIA GOMÀAlumne de 1r de BAXT.

Aprovecho para visitara mi familia y amigosde Escocia y descubrirlos rincones que noconozco de allí.Sobretodo leo y disfrutode las personas que haya mi alrededor sinnecesidad de ir a golpede reloj. Es importantecuidar la amistades

NOREEN O DONNELLEscola d’Idiomes

Què fas a l’estiu que durant el curs no pots fer?

El dia 28 d’agost un grup de més de trentaalumnes de segon de Batxillerat agafàvemun avió cap a diferents ciutats d’EstatsUnits: Portland, Tacoma, Spokane, SanFrancisco o Skranton. Ens preparàvem perpassar gairebé un mes amb famílies ameri-canes. Això representava enfrontar-se auna cultura, menjar i costums totalmentdiferents dels que nosaltres tenim adquirits, per no parlar de la llengua.

Els fills i filles d’aquestes famílies havien estat vivint aquest intercanvi durant el mes dejuliol a Barcelona, amb les nostres famílies.

Durant la setmana, ens llevàvem cada matí i anàvem a l’escola a una sèrie de classes quehavíem escollit prèviament. Finalitzades les classes, alguns dels nostres hostes havien d’as-sistir a alguna activitat esportiva, i era aleshores quan ens reuníem tots els espanyols. Eldivendres a la tarda assistíem als partits de futbol americà i ens sorprenia la manera quetenen de viure l’esport. Quan el partit s’acabava anàvem tots a una barbacoa per celebrarla victòria. Els caps de setmana les famílies s’encarregaven d’ensenyar-nos les seves ciu-tats i els llocs més característics de cadascuna d’elles. D’aquesta manera tornem haventvist singularitats com ara cascades, cims de muntanyes nevats en ple estiu, l’oceà Pacífic iciutats típiques americanes amb grans gratacels com pot ser Seattle.

I ara, 23 de setembre, tornem a Barcelona després de passar un mes inoblidable durant elqual ens hem sentit molt acollits i hem descobert una part nova de la cultura americana.Hem deixat enrere moltes persones que han fet tot el possible perquè tinguéssim una esta-da tan bona com la que van tenir ells aquí i que saben que sempre seran benvingudes unaltre cop.

Per acabar, i parlant en nom de tots els privilegiats que hem pogut participar en aquestviatge, ens agradaria expressar la nostra gratitud a tota la gent que ha fet possible aquestintercanvi.

Gràcies.

INÉS BAUCELLS & LAURA MONTERO

Estem a punt de viure un nou encontre. M’agradariaque comprenguessis millor qui sóc i què espero de tu.

Noi, o noia, permet-me que et sedueixi.Obre bé els ulls i el cor per descobrir quelcom que et

sorprendrà de tu mateix, quan t’adonis de l’Amplitud ques’estén davant teu.

Vull seduir-te amb tot i que restis entusiasmat per qual-sevol cosa. Si ho aconsegueixo, recordaràs aquests diescom uns dels més intensos de la teva vida. T’ajudaran abastir amb fortalesa i equilibri el teu ésser, en aquestesprimeres passes que fas cap a tu mateix.

Jo tan sols sóc un/a educador/a. Els formals en diranuna “persona (mínimament, això és meu) instruïda”, és adir, amb cert bagatge cultural, que també disposa d’unes“tècniques” per aconseguir “transmetre’t” aquest saber.

Però jo et dic: sóc una persona seduïda pel coneixe-ment, pel saber, per la vida en la seva profunditat. Emsembla, però, que parlo incorrectament, perquè més queacumular coneixements, jo acumulo dubtes, interrogants,contradiccions... i el que realment em sedueix és el granespai de desconeixement davant meu, tantes i tantes cosesque m’interessen i desconec encara, i resten davant meuesperant que m’hi acosti i les interpreti amb la meva mira-da. Serà que em sedueix l’interrogant i la Possibilitat.

Quant que desconec i comm’esperona a parlar-te del poc que sé!

A més d’aquest senzill curiós bagatge (que, com veus,no és pas el d’algú gaire més savi que tu), la meva avidesaper conèixer-ho tot és prou entusiasta i vocacional com percreure que te la puc contagiar. Aixó, crec, és el que emdefineix com a mestre/a.

Sí, crec que podré entusiasmar-te per aprendre de lavida i de tu mateix, despertar en tu l’avidesa per cercarrespostes a moltes preguntes, per alimentar interrogantsque t’esperonin i t’allunyin de la passivitat i la indiferèn-cia que ens rodeja.

I en aquest camí, tant tu com jo passarem moments dedificultat i duresa, com també de gran plaer i satisfacció.Finalment, però amb gran complaença per tots dos, con-juntament ens haurem acostat una mica més a allò que ensfa més lliures i més profundament humans.

Al meu entendre, ni la seducció pel poder, ni per laimatge, ni pel plaer, ni pel risc, contenen tanta forçaintrínseca com la seducció pel coneixement.

Prepara’t, doncs, amic/ga, perquè seràs seduït, i enquedaràs encantat.

(P.D: Jo també sóc fruit d’una seducció).

Al meu alumne/a, de part del seu mestre/a que l’estima:BELY COMAS

13Prenem la paraula

Entre los pasados días 30 de junio y12 de julio, un grupo de amigos, detodas las edades (alumnos y exalum-nos), emprendió una gran aventura,comandada por Jóse Montobbio, en elespectacular y deslumbrante, por subelleza natural, Pirineo Aragonés.Fueron 13 días de ensueño en los queadquirieron pleno significado palabras como“amor”, “entrega”, “sacrificio”, “colaboración”,“compañerismo” y “compartir”, entre otrasmuchas que nuestro vocabulario no alcanza.Iniciamos el recorrido con la visita a los lagosde Escarpinosa y Batisielles. ¡Qué maravilla!Son magníficos por sus aguas nítidas y frías.Están rodeados por una fauna y vegetaciónenvidiable acompañado a los colosales picosnevados que presiden el lugar.Destacan la variedad de colores y tonos deverde, gris, marrón...Tras la mencionada excursión de aclimataciónnos dispusimos a alcanzar nuestro objetivoprincipal: la cumbre del Aneto (3.404 metros).La ascención fue dura, no sólo por su pendien-te sino también porque iba acompañada de undía muy soleado. A pesar de ello, el entusias-mo, la colaboración, los cantos y el ánimo delos más veteranos hacia los “pipiolos”, hicieronde una ilusión, una realidad palpable pasandopor el temido “paso de Mahoma”. Las sonrisas,las bromas, los abrazos y los besos se apodera-ron del momento. Así mismo, el ambiente per-mitió guardar unos minutos de silencio destina-dos a ofrecer a Dios nuestra mochila cargadade agotamiento. En cuanto al descenso, casi nocabe gastar palabras: ¡allá vamoooooos...!Destacaron comentarios tales como: ¡qué goza-da esto del CULEN BAJEN!, ¡Tengo el culomojado!, ¡Me he caído!, ¡Abrid pista, que metiroooo!

El Ibón de Cregüña (2.657m.) fue nuestrosiguiente reto. Parecía una excursión para des-entumecer las piernas. ¡Ala!, ¡qué dices! Locierto es que fue dura debido a la elevada pen-diente del terreno. Sin embargo, un “caldoso”baño en sus aguas compensó el tremendoesfuerzo realizado.Dos días más tarde emprendimos la marchahacia el refugio del Forcau (2.100m) en el cualharíamos noche para subir descansados aPosets (3.375 m.). Llegando al refugio, nosencontramos ante una lujosa edificación quesobresalía/destacaba entre la naturaleza for-mada por increíbles cascadas, paredes rocosas,verdes árboles (pinos,...), etc... A las 5,15 de lamadrugada, vimos que el tiempo no era favora-ble así como las previsiones. Ante tales noti-cias, la decisión tomada fue la de no subir,sabiendo que la montaña no iba a cambiar desitio y la podríamos atacar otro año.Las excursiones fueron alternadas por díasde descanso en los que prevalecían activida-des como: “peleas” por fregar platos, porponer la mesa, por servir la comida a losdemás y por tirar las basuras; ayudar ahacer la comida; charlar y conocernosmejor (compartir sentimientos, creencias, etc...)En resumen, este “Aneto 2000” no ha sido úni-camente subir y bajar montañas durante trecedías, sino también descubrir la vida en convi-vencia a través de la entrega y el sacrificiohacia los demás, buscando de este modo un mayor acercamiento a Dios.

Aneto 2000Antiguo alumno y 1º de Bachillerato

ORIOL GUERRA I JOSÉ LUIS AGELL

Joel Esteban, Marc Codina, Marc Subirana, Jose Guerra (sobre la cruz),Lluís Codorniu, Bernat Carreras, José Luis Agell, Luis Subirana, Xavier Oñate, Ferran Jardí, Rosa Coma, Cris Bucar, Guille Santomá, Mireia Gomà, Aleix Segura,Oriol Guerra,Jóse Montobbio, s.j..