BERCAALGEMESÍ

INFO

RMAC

IÓ D

’ACT

UALIT

AT D

’ALG

EMES

ÍSE

TEM

BRE

2017

· NÚ

M. 2

46ALGEMESÍ, SETEMBRE EN FESTES

LES FESTES DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT MOSTREN

EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT

EL 7 I 8 DE SETEMBRE PELS CARRERS D'ALGEMESÍ

LA SETMANA TAURINA D'ALGEMESÍ SERÀ

DEL 23 DE SETEMBRE A L'1 D'OCTUBRE

Vos desitgem

BONES FESTES!

BIM BERCA ··· 3

MARTA TRENZANO RUBIOPSPV-PSOEAlcaldessa d’AlgemesíFestes, Educació i Promoció del Valenciàmtrenzano@algemesi.net @martatrenzano

PERE BLANCO VEGAEUCultura, Esports i Informàtica pblanco@algemesi.net

PAU MONTALVÀ GIRBÉSPSPV-PSOEUrbanisme, Medi Ambient i Patrimoni pmontalva@algemesi.net @PauMontalva

MAR PINTOR LIMORTEEUHisenda, Igualtat, Infodonai Agermanamentmpintor@algemesi.net

ANNA GIRBÉS CASTELLPSPV-PSOEBenestar Social, Tercera Edat, Cooperació, Solidaritat i l'Omicagirbes@algemesi.net

ASENSIO GARCÍA MACHÍEUSanitat, Personal. Seguretat Ciutadana i Protecció Civilagarcia@algemesi. net

ANTONIO GARCÍA MARTÍNEZPSPV-PSOEAgricultura, Serveis Públics, Parcs i Jardins i Cementeriagarciam2@algemesi.net

MARC VENDRELL MARTÍNEZEUComunicació, Protocol, Treball, Ocupació, Formació i Participació Ciutadanamvendrell@algemesi.net@VendrellMarc

PALMA EGIDO AGULLÓPSPV-PSOEIndústria, Comerç, Promoció Econòmica, Mercat,Turisme i Joventutpegido@algemesi.net

VICENT R. GARCÍA MONTPortaveu Partit Popularvrgarcia@algemesi.net

JOSEP A. BERMÚDEZ ROSESPortaveu Més Algemesíjabermudez@algemesi.net@JosepBermudez

BERCA

Butlletí d’Informació Municipal Número 246 setembre 2017

Edita: Ajuntament d’Algemesí. Domicili: Plaça Major, 3. Regidor de Comunicació: Marc Vendrell. Redacció, maquetació, imprenta i distribució: UTE Carbe Produccions SL - Repart-Coal SL. Correcció i assessorament lingüístic: Agència de Promoció del Valencià. Ajuntament d’Algemesí. Publicitat: Sucromèdia (Tel.: 609 75 75 80). Tiratge d’aquest número: 12.500 exemplars. Depòsit legal: V-2521-1983 - ISNN: 1136-4084. Bim Berca no es responsabilitza de les opinions expressades per col·la-boradors i opinants.

Arriba setembre i el calendari d’Algemesí assenyala les festes grans. El caràcter de la ciutadania valenciana està estretament lligat a la festa en tots els àmbits i sentits de la paraula i el nostre poble no és cap excepció. La festa implica tradició, identitat, arrels i gaudi, però també implica treball en equip i moltes hores de preparatius i dedicació.

Enguany és el barri de València l’encarregat d’organitzar la festa de la Mare de Déu de la Salut i els seus festers han estat en converses permanents amb l’equip de govern per assegurar-nos que tot estiga preparat i en òptimes condicions.

L’any que ve serà un any especial per a tots nosaltres ja que el mes de setembre de 2018 acollirà la celebració de l’assemblea bianual de l’ICCN, la branca de la Unesco que gestiona els patrimonis immaterials de la humanitat. Aquest serà un esdeveniment que situarà Algemesí en l’epicentre de la cultura de tot el món. Ens visitaran delegacions de més de setanta països que vindran a gaudir del nostre patrimoni.

La Generalitat Valenciana, a través de l’Agència de Turisme, està col·laborant estretament amb l’equip de govern municipal per ajudar-nos en l’organització d’aquest esdeveniment, tant econòmicament com pel que fa a la logística. Per a mi personalment és una gran alegria viure en primera persona una fita de tal magnitud.

Sempre he pensat que les institucions públiques han de treballar per afavorir les nostres festes i tradicions i per mantindre-les vives. Això implica també la Setmana de Bous. Tot i que darrerament hem viscut anys complicats a causa de la crisi econòmica, val a dir que les successives comissions han fet un gran treball per sostenir la festa i fer-la possible.

Vull aprofitar aquestes línies per agrair la faena duta a terme per l’última Comissió, especialment pel seu president, Alberto, i els vicepresidents Jorge i Joan Manuel.

Així mateix, també felicite Carlos Esquer pel nomenament com president de la nova comissió i li desitge tot l’encert en les decisions que prenga. Jo personalment continuaré al costat dels cadafalers i de la nostra festa, ajudant i col·laborant en tot el que puga.

Finalment, espere i desitge que tant els veïns com a els visitants gaudisquen d’un mes de setembre que ens convoca de manera especial a compartir moments festius i familiars. L’equip de govern, per la nostra banda, hem tornat de l’estiu amb les piles ben carregades per afrontar el tram final de la legislatura amb les millor garanties i, sobretot, amb moltes ganes de seguir treballant per la nostra ciutat.

Salut! L’alcaldessa

Marta Trenzano Rubio

4 ··· BIM BERCA

L’alcaldessa d’Algemesí, Marta Trenzano, ha anunciat que es col·locarà una placa a la plaça Major de la ciutat per recordar que el dissabte 10 de juny la Colla Jove Xiquets de Tarragona va aconseguir alçar i descarregar amb èxit un castell de nou altures en la XVIII Trobada de Muixerangues.

Es tracta d’un fet històric ja que és la pri-mera vegada que una colla castellera du a ter-me una torre humana d’aquesta altura fora de Catalunya, la qual cosa converteix Algemesí en “plaça de nou”.

A la Trobada de Mui-xerangues que es va celebrar a Algemesí va assistir una nodrida re-presentació institucional que encapçalava el president de les Corts Valencianes, Enric Morera; el conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marzà; el se-cretari autonòmic de Cultura, Albert Girona; el director de l’Institut Valencià de Cultu-ra, Abel Guarinos, i la directora de Música i Cultura Popular, Marga Landete, que van acompanyar l’alcaldessa de la ciutat, Marta Trenzano, i regidors i regidores de tots els partits amb representació municipal en una jornada històrica per a la ciutat.

A més de la Colla Jove Xiquets de Tarra-gona, van participar en aquesta edició de la trobada la Muixeranga d’Algemesí, la Nova Muixeranga d’Algemesí i la Conlloga de Caste-lló que van dur a terme nombroses torres hu-manes de l’ampli repertori que tenen.

Prèviament, unes 150 persones de muixerangues valencianes es van reunir a l’Ajuntament d’Algemesí on el gerent de la Coordinadora de Castellers, Guillem Soler,

els va explicar els assumptes que gestiona aquest organisme que regula el fet casteller. Soler va exposar des de la necessitat que va provocar la creació de la Coordinadora fins al pressupost, els patrocinis, els valors, el sistema de representació, o els protocols de prevenció que han de seguir les colles.

Les principals inquietuds expressa-des pels representants de les diverses muixerangues valencianes han girat, pre-cisament, al voltant de la seguretat, dels assumptes d’obligat compliment per part de les colles i la representativitat en els òr-gans de govern.

Aquesta jornada s’ha programat davant la proliferació els últims anys de colles muixe-rangueres arreu de tot el territori valencià. L’èxit del moviment muixeranguer continua en expansió i ja s’han realitzat les primeres reunions per a constituir una federació que servisca d’interlocutora amb l’Administració i regule els aspectes que s’hi acorden.

La torre humana de nou altures que va construir la Colla Jove Xiquets de Tarragona a Algemesí serà recordada a la plaça Major

Les muixerangues valencianes es reuneixen a Algemesí per debatre el seu futur i crear una coordinadora

El treball «Música tradicional valen-ciana i teixit urbà: el cas de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí» d’Eva Tortajada Rosa, va ser el guanyador de la primera edició d’aquest premi el passat més de novembre. Després de la seua pu-blicació estarà a l’abast de tothom en la seua versió on line al web de l’Ajuntament d’Algemesí.

L’objecte d’estudi d’aquest treball són les interaccions que es donen entre la música tradicional valenciana i els es-pais urbans, així com els espais sonors que aquestes generen. Es tracta d’un treball de caràcter principalment etnomusicològic i urbanístic, però també sociològic. Per tal

d’aplicar els conceptes treballats, s’hi ha analitzat el cas de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, però cal remar-car que el marc teòric realitzat és totalment extrapolable a altres casos.

Eva Tortajada Rosa (Algemesí, 1984) és titulada en Musicologia pel Conserva-tori Superior de Música «Joaquín Rodri-go» de València i en Arquitectura per la Universitat Politècnica de València. Ha cursat estudis de màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria en la Universitat de València i el Grau Professional de Clarinet al Con-servatori Professional de Música «José Manuel Izquierdo» de Catarroja. És mem-bre de la Banda Simfònica de la Societat

Musical d’Algemesí i treballa com a profes-sora de Llenguatge Musical a l’Escola de Música «José Moreno Gans» de la mateixa associació.

Eva Tortajada presenta el llibre guanyador del I Premi de Ciències Socials «Vicent Castell i Llàcer» que analitza les músiques de la processó en l’entorn urbanístic

BIM BERCA ··· 5

La difusió de la Festa de la Mare de Déu de la Salut és un treball que es porta a terme durant tot l’any. En-guany, des del Museu de la Festa, s’han portat a terme activitats de promoció de les festes a Uruguai, Chiari, Extremadura i Castelló. Tam-bé s’ha participat a Sicília en l’as-semblea general de l’ICCN, l’orga-nisme internacional que agrupa les ciutats patrimoni de la humanitat, i que l’any 2018 se celebrarà a Alge-mesí amb la presència de centenars de representants de diversos països que vindran a conéixer la processó el 7 i 8 de setembre. A tot això, cal su-mar-li les eixides i actuacions dels di-versos balls per diversos punts de la geografia. Algemesí ha estat present novament a la Fira Internacional de Turisme de Madrid amb espais expo-sitius dins de l’oferta de la Comuni-tat Valenciana com en l’espai dedicat als patrimonis de la humanitat.

Amb motiu de la celebració del cinqué aniversari de la declaració de Patrimoni de la Humanitat, es va por-tar a terme una processó el 8 de desem-bre des del Museu de la Festa fins a la basílica de Sant Jaume i , paral·lelament, l’Ajuntament i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua han promocionat la Festa en format de còmic.

Nou grup de xiques en els Bastonets

El 8 de desembre es va inaugurar la plaça dels Bastonets, tot just davant la capella de la Troballa. Aquest ball prota-gonitza la novetat en les processons d’en-guany. Els Bastonets d’Algemesí compten amb un nou grup de xiques per a eixir en les processons de la Mare de Déu de la Salut. Raons logístiques del mateix ball,

així com d’adaptació a la altíssima demanda, junt amb la normalització del reglament de règim intern (que regula aspectes com el procés d’en-trada al ball, torns a les processons, actuacions externes...) i d’equipara-ció del nombre de grups dels dos se-xes dins de les processons, han estat considerades perquè el Patronat do-nara el vistiplau a la creació d’aquest grup, després de la sol·licitud oficial entregada per la Coordinadora del col·lectiu el passat 1 de març. Mal-grat que la creació del segon grup era un objectiu de la Coordinadora dels Bastonets d’Algemesí des de la seua creació, el ben cert és que la frescor i l’impuls d’un grup concret de xiques que havien sigut botargues diversos anys i no podien accedir al ball, com ocorria amb altres que igualment esperaven la seua oportunitat, han sigut decisius (després de reconduir les sinèrgies inicials, emparant-les des de dins dels Bastonets) perquè eixa creació ocórrega ja enguany.

Cartell anunciador «Al ritme de la Carxofa», una imatge

zenital d’aquesta dansa, obra de les arqui-tectes Carla Herranz i Ester Blasco, anun-cia la Festa de la Mare de Déu de la Salut 2017 en què estan presents algunes de les distincions que posseeix la Festa: Patri-moni de la Humanitat (Unesco), Bé d’Inte-rés Cultural i Festa d’interés turístic.

audioprotesistacolegiado nº 916

Nuestro objetivoes mejorar su audición

LE OFRECEMOS:Revisión auditiva gratuita.Atención personalizada.Últimas novedades en audífonos.Adaptación y Servicio Técnico para todas las marcas.Tapones a medida: baño y antirruido.Conectividad.Ayudas técnicas.

Plaza de la Ribera, 15 · ALGEMESÍ · T. 96 201 25 83 - 695 050 384cauditivo.carolinanavasquillo@gmail.comwww.centroauditivo-laribera.com

Infórmese sin compromiso en nuestro centro

PROTEJA SUS OÍDOS,LA PREVENCIÓN ES SU MEJOR ALIADO

La processó tindrà un nou grup de xiques en el ball dels Bastonets

L’Ajuntament promociona les Festes de la Mare de Déu de la Salut al llarg de l’any

6 ··· BIM BERCA

Una delegació d’Algemesí Solida-ri amb l’alcaldessa, Marta Trenzano al capdavant, i els regidors Pau Montalvà i Josep Bermúdez han estat presents en la inauguració de l’escola de Baasneere. Així mateix, van mantindre una entrevis-ta amb el ministre d’Educació de Burki-na Faso.

Amb la finalització d’aquesta primera fase, jóvens procedents de sis escoles de primària, les que existeixen en un radi de 30 quilòmetres, podran estudiar en un espai amb bones condicions.

Xavi Ferragut, promotor del projecte, ha explicat que «el gran esforç que s’està fent a Baasneere és més que atendre o ajudar una xicoteta població, és posar en pràctica uns valors que portem dins. Do-nar la possibilitat a tots els que vivim ací de viure la solidaritat».

L’edifici ha tardat mig any a alçar-se des que va començar el seu disseny en el terreny. D’acord amb les explicacions de l’arquitecte, Juan Vicente Maravilla, es pretenia fer un edifici adaptat a l’entorn, sòlid en el temps i on es pogueren supor-tar les altes temperatures que es regis-tren a la zona, superiors als 40 graus.

Per tant, es va optar per utilitzar els atovons autòctons, fets amb terra, pedra i arena, als quals els arquitectes valen-cians van afegir el seu premsat per fer l’edifici més sòlid. A més s’ha construït un sostre de voltes com es feia antigament a les nostres terres, per a aconseguir la refrigeració de l’habitacle.

Les obres les està executant una empresa de la localitat africana. Els ha-bitants s’encarreguen de recollir els ma-

terials de l’obra com ara les pedres, la terra i l’arena. Està previst que a l’hivern que ve s’hi realitzen cursos de formació perquè siguen els mateixos ciutadans els que se n’encarreguen també de la cons-trucció.

Per a poder dur endavant les obres, huit voluntaris especialistes en arquitec-tura, enginyeria o comunicacions han es-tat a la localitat africana durant cinc me-sos, dirigits per Maravilla.

El director general de Cooperació s’interessa pel projecte

El director general de Cooperació i So-lidaritat, Federico Buyolo, s’ha reunit amb

l’alcaldessa d’Algemesí, Marta Trenzano; la regidora de Benestar Social, Ana Gir-bés, i el president de l’associació Algeme-sí Solidari, Xavi Ferragut, per a conéixer el projecte de solidaritat d’Algemesí amb Baasneere, un poble de Burkina Faso agermanat amb la ciutat de la Ribera, en el qual ja s’ha construït un pou d’aigua i en aquests moments s’està realitzant un aulari en diverses fases. Es tracta d’un projecte solidari local que ja porta diver-sos anys de recorregut.

El director general de Cooperació i So-lidaritat ha informat de la línia d’ajudes de subvencions per al finançament de projectes d’educació per a la ciutadania global, a través de la qual la Generalitat podria participar en el projecte.

L’aulari de l’escola de Baasneere és ja una realitatUna delegació d’Algemesí es trasllada a Burkina Faso per a inaugurar la construcció

La lluita contra els robatoris de colli-tes és una constant que es repeteix tem-porada rere temporada. Es tracta d’una dificultat molt alta per la gran quantitat d’hectàrees del terme municipal dedi-cades als diversos cultius de fruites i el caràcter obert de les explotacions agràries característiques, cosa que difi-culta el treball de vigilància i facilita els robatoris.

Des de la Regidoria d’Agricultura i el Consell Agrari Local es vol felicitar la plantilla de la Policia Local d’Algemesí en general i la patrulla rural en particular pel treball realitzat per a evitar robatoris i

recuperar collites que ja havien patit l’ac-ció dels lladres.

Tal com assegura el regidor d’Agricul-tura, Toni García, és impossible evitar els robatoris al cent per cent però «el treball i la professionalitat dels agents ha estat de-cisiu, tot i els pocs recursos, perquè baixe el nombre de robatoris en els camps».

L’Ajuntament d’Algemesí treballa con-juntament amb la Universitat Politècnica de València en el desenvolupament d’un programa de vigilància del terme muni-cipal amb drons que facilite en un futur pròxim el treball dels policies en el con-trol de robatoris de collites.

El Consell Agrari Municipal felicita la Policia Local pel treball de vigilància al terme municipal

BIM BERCA ··· 7

Primer premi.

L’Ajuntament d’Algemesí premia els projectes per a actualitzar l’entorn urbà de les rondes d’Alzira i del Calvari

El primer premi ha sigut per a Ester Blasco i Víctor Rubio; el segon, per al grup Àgora Ar-quitectes i el tercer, per a HAC 90 Arquitectes

El concurs d’idees organitzat per la re-gidoria de Medi Ambient i Urbanisme ja té projectes guanyadors que aporten una visió sobre com han de ser les rondes d’Alzira i del Calvari en aquest segle XXI. Es tracta de la ronda de circumval·lació interior d’Algemesí que s’ha quedat integrada dins de la ciutat, al voltant de les vies de tren i l’estació de Renfe, que va de l’entrada a la ciutat, des d’Alzira, a l’eixida en direcció a València amb doble sen-tit de circulació.

El primer premi, dotat amb 12.000 euros, ha sigut per al treball «Un passeig pels sen-tits», presentat per Ester Blasco i Víctor Rubio. Una proposta de remodelació de la zona que passa per donar més espai a les persones i les bicicletes. En la ronda d’Alzira es propo-

sa una zona destinada a l’hostaleria, amb zones de jocs i zones d’aigua i de plantes aromàtiques.

El segon premi, dotat amb 6.000 eu-ros, és per al col·lectiu Àgora Arquitectes pel seu treball «A pas de ball». Aquest grup està format per Juan Antonio Corts, Mario T. Colombini, Óscar Cerveró, José G. David Llácer, Luis Antón Domingo, Álvaro Esteve, Forner Jugador de Pintura i Jaime A. Vidal. Aquesta proposta busca reduir el trànsit en les rondes, potenciar l’aparcament en la zona d’Adif-Renfe i habilitar una estació d’autobusos al costat de la del tren. Tam-bé aposta per un passeig gastronòmic i que diversos carrers siguen només per a via-nants. A més, contempla la ubicació d’un

hotel a l’altura de l’edifici històric de la fàbrica de BJR.

El tercer premi, de 1.000 euros, és per a HAC 90 Arquitectes per un treball que busca allunyar el més possible la calçada per a vehi-cles de les façanes residencials, amb la qual cosa dóna pas a una façana interna.

Per al regidor de Medi Ambient i Urbanis-me, Pau Montalvà, «amb aquest concurs hem volgut obrir les grans decisions urbanístiques als professionals de la nostra ciutat. Hem marcat unes línies mestres que tots els tre-balls presentats han seguit: la ronda d’Alzira i la ronda del Calvari s’han de revitalitzar, re-habilitar-se i ser amables amb els vianants. El jurat, tant el tècnic com el polític, ha dic-taminat per unanimitat els guanyadors. Això

vol dir que compartim una única visió del poble, un únic model de ciutat. I açò s’acon-segueix preguntant i valorant les aportacions dels partits que ara estan en l’oposició, fet que abans no passava».

L’alcaldessa d’Algemesí, Marta Trenzano, ha asse-nyalat que els tres projectes premiats «contemplen idees que volem fer nostres. A més, cal dotar les rondes de zones on es puga aparcar el vehicle i poder accedir a peu al cen-tre de la ciutat. La persones han de prevaldre sobre els vehicles de motor, i la ronda ho ha de permetre i facilitar».Segon premi.

8 ··· BIM BERCA

Algemesí posa en marxa una nova edició del conveni SEPE Agrícola d’ocupació municipal i dóna treball a 147 persones de la ciutatL’Ajuntament d’Algemesí ha

portat a terme aquest estiu una nova edició del conveni de SEPE Agrícola, (Servei d’Ocupació Públic Estatal) que ha oferit nous llocs de treball de manera temporal. La subvenció del Ministeri d’Ocupa-ció i Seguretat Social, a través del SEPE, i en el marc dels plans es-pecials d’ocupació en zones rurals deprimides, és de 192.787 euros i es destina a pagar el cost salarial, inclosa la cotització empresarial a la Seguretat Social. A més, l’Ajun-tament d’Algemesí, per la seua banda, aportarà 75.172,43 euros més, destinats fonamentalment als mate-rials utilitzats per a la millora i una part dels costos laborals.

Les obres que s’han realitzat són les ampliacions dels camins rurals: camí Claper, camí de la Parada de Cuixeres i la caseta de Solves i l’ampliació del camí del

Barquet. Per a portar-les a terme es contractaran un total de 141 peons i 6 oficials durant els me-sos de juliol i agost.

Paral·lelament, s’ha aprovat un programa de reforç per a la preparació dels diferents projec-tes a realitzar i un seguiment i coordinació dels grups de treball amb la contractació de 2 perso-nes en l’atur, que complementa-ran el personal contractat per a cada obra.

Per al regidor de Treball, Marc Vendrell, és una bona oportunitat d’oferir «una oferta de treball en

un període difícil, i l’Ajuntament sempre ha d’estar atent a aquestes ofertes d’altres administracions».

El Voluntariat pel Valencià tanca el curs ambsis parelles lingüístiques i dos grups de conversa

La sala d’actes del Casino Lliberal ha acollit l’acte de cloenda del curs, i volun-taris i aprenents que durant aquest curs han estat compartint una hora setmanal de conversa en valencià com a mínim. En-guany s’han format sis parelles lingüísti-ques i un grup de conversa al CEIP Blasco Ibáñez, actiu des del 2014, amb cinc apre-nentes dirigides per la voluntària Carmela Medina. A més, des d’enguany el Volunta-riat compta amb un altre grup de conversa encapçalat per Sara Carrasco, amb tres

aprenentes, al barri del Raval on s’està duent a terme un Voluntariat en l’Escola Infantil Municipal Els Xiquets dos dies a la setmana.

D’altra banda, Pilar Nogués, presidenta de les Ames de Casa Tyrius, imparteix clas-ses de valencià des de l’any 1999 a la seu de l’associació al carrer de Pelai, i des de l’any 2009 col·labora amb el programa del Voluntariat intercanviant recursos i expe-riències. Aquest any vint-i-dos aprenentes han assistit a les seues classes que im-

parteix cada dimecres de 16.00 a 18.00 hores.

Des de l’Agència de Promoció del Va-lencià (Aviva) es vol promoure el valencià com a llengua d’acollida i fomentar el seu ús. L’Ajuntament d’Algemesí col·labora amb aquest projecte d’Escola Valenciana des d’octubre de 2008. Quant a les perso-nes voluntàries, algunes mantenen la fide-litat des del començament del programa i d’altres s’hi han incorporat al llarg dels distints cursos.

BIM BERCA ··· 9

D’un temps ençà, cada any, intentem divulgar algun component concret o un personatge important en la nostra Festa Major. Enguany parlarem del doctor Pere Cerveró (?-1700). Amb açò completarem l’anàlisi de tots els autors del llibre més antic de la seua història.

La trajectòria del nostre protagonista transcorregué en temps molt contrastats: primer, entre 1630 i 1670, una terrible crisi afectà tots els aspectes de la vida, tocant fons entorn als anys cinquanta. La població es reduí notablement per la minva de casaments i naixements, així com per l’augment considerable de la mortalitat; el comerç es col·lapsà i la producció agrària s’aturà; la carestia de la vida era vertiginosa i el deute públic, a sufragar entre tots mitjançant derrames, fou aclaparador. Però, la segona part de la seua vida, a partir del 1680, canvià la situació i, a poc a poc, es redreçà amb tendència a un creixement constant fins als primers anys del nou segle quan, sobtadament, es frena per l’esclat de la Guerra de Successió el 1705.1

El perfil biogràfic del personatge, a

la llum dels escassos documents hui disponibles, està envoltat d’interrogants i ombres. Res consta de la seua procedència, filiació ni residència, i tan

sols pel gentilici se’l suposà emparentat amb la nissaga local dels Cerveró. Gràcies als Quinque libri parroquials, disposem

d’unes poques dades anteriors al 1659: estava casat amb Isidra Fuster, amb qui tingué almenys quatre filles: Úrsula, Francesca, Antònia i Josepa. Les dues primeres van ser confirmades en 1671 i la tercera, en 1674;2 la quarta casà en 1680 amb Diego Arazil, un enguerí acomodat i aquest matrimoni fou el que en rebé l’herència.3 Segura de Lago dubta si decidí fer-se prevere per acord mutu amb l’esposa, ingressant ella en un convent i ordenant-se ell, o en enviudar.4

El ben cert és que en 1655 apareix citat com a llicenciat –és de suposar que en Teologia–, sense que açò implicara condició de religiós, sinó només el grau de formació posseït. Però en 1659 apareix ja com a clergue, la qual cosa suposa que havia rebut almenys els ordes menors.5 En 1668 és mencionat amb el grau de doctor –com seria designat i conegut popularment de per vida– i l’any següent inicia els ordes majors: sotsdiaca en

El doctor Pere Cerveró, la capella de la Troballa i la bassa de Sant Jaume

Al meu amic Ferran Santos i Lleonart, el Roig, fester del barri del carrer de la Mun-tanya, dolçainer de somriure permanent. In memoriam.

Vicente Ribelles - 653 67 09 07Victor Ribelles - 609 10 74 29

Talleres y ventaC/. La Costera, 11 · T./F.: 96 242 18 55 · ALGEMESÍ

PLANCHA - PINTURA - MECÁNICALUNAS - NEUMÁTICOS

PASAMOS LA I.T.V. USTED SÓLO ABONARÁ LAS TASAS

Con cada cambio de aceite colaboramos con ASFAL y la Asociación contra el Cáncer

→1Domingo Borràs, JA (1998), Terra i Treballs, L’agricultura d’Algemesí sota l’Antic Règim, Col. Algadins 6, Saó, València, pp. 39-46.2APSJAALG, Quinque Libri, Confirmacions, en Llibre de Baptismes 6, fs. 259 i 266, 13-4-1671 i 1-5-1674.3Ibidem, Llibre de Desposoris 3, f. 337v, 30-12-1680.4 segura De Lago, J (1955), Historia de la Imagen de Ntra. Sra. de la Salud, Vives Mora, València, XXII. També en Llinatges d’un poble valencià: Algemesí. Alfons el Magnànim, València, 1975, p.131.5APSJAALG, Quinque Libri, Llibre de Baptismes 5, f. 249, 29-9-1659.

10 ··· BIM BERCA

1669 i prevere en 1670. Eixe mateix any ocuparia el càrrec de racional –encarregat dels assumptes econòmics– del clero d’Algemesí. En 1673 és nomenat vicari –un dels dos de la parròquia–, càrrec en què es mantindrà fins al seu traspàs en 1700.6

Fou un home d’intensíssima dedicació als quefers parroquials i, atés el prestigi personal, ocupà dues vegades el càrrec de vicari temporal o ecònom –suplent durant les vacants de la rectoria–, entre 1673 i 1674, a la mort del rector Dr. Tomàs Borrull (1657-1673), i en 1676, a la del Dr. Marc Diago (1674-1676), fins a l’adveniment del darrer rector amb qui coexistí, el Dr. Eusebi Gisbert (1676-1710). En 1681 es feu càrrec del benifet de Sant Rafael i Sant Jaume, fundat en 1573 per mossén Rafael Frasquet. Fou coetani, per tant, dels grans organistes algemesinencs Onofre Guinovart (1638-1718) i Joan Cabanilles (1644-1712), però només coexistí amb el primer fins al 1669. Sempre va compartir els rebuts dels drets de peu d’altar amb els altres preveres parroquials, integrants de la Germandat del Clero, ateses les minses rendes econòmiques dels benifets i fundacions parroquials.

Unes poques notícies provinents del nostre Arxiu Municipal permeten matisar un poc més sobre l’aspecte socioeconòmic. Consta en 1681 com el primer patrimoni de la Vila, avaluat amb 7.800 lliures, i era el segon terratinent amb 455 fanecades –250 de regadiu amb moreres i terra campa, més 205 de secà– i tres cases: una gran al carrer del Molí, on vivia; dues mitjanes a la placeta dels Borràs (actualment del Carbó) i una caseta al carrer de Pardines (hui d’Albalat).7 Era, doncs, un home acomodat, instruït i socialment molt reconegut. Formava part de la burgesia agrària local, que compartia preeminència amb els Nadal, Mercer, Sans i Tolsà, Munyós, Ximeno, Ahuir, Alapont, Macià, Montrull, Jofre i els Garró. De bones relacions amb els professionals de la sanitat –metge i cirurgians-barbers coetanis–, sobretot amb el doctor en medicina Gabriel de la Plaça, a qui sovintment requeria testimoniatge i certificació dels suposats

prodigis obrats per intercessió de la Mare de Déu; i amb el notari Joan Asensi, que n’alçava acta, com ho relata en els seus escrits.

De vegades, el trobem ocupat en afers públics i privats en què intervenia sempre de mediador o home bo: per exemple, a València en les juntes amb els creditors exigents, negociant rebaixes o demanant ajornaments dels pagaments a complir amb derrames veïnals, o també sobre els plets entre la Vila i el clero parroquial pels deutes arrossegats de celebracions impagades; o com a representant del rector, o testimoni en l’elecció de majorals anuals de les institucions benèfiques i caritatives, segons el ritual cívic acostumat. Igualment, assumia la marmessoria de molts testaments dels conveïns. Fou un home actiu, solidari i sensible als interessos col·lectius i privats

quan el requerien. Pel que s'hi veu, encara va dedicar

temps i esforços a quefers intel·lectuals i divulgadors. Mossén Pere Cerveró (1655-1700) fou el continuador de l’obreta històrica que cent anys abans escrigué mossén Miquel Curçà (1564-1600) i, després, encara hi intervindrien el rector Blai Querol (1711-1746) i el seu germà Josep (1713-1748), vicari. Però, a més de la seua tasca relatora, ara volem remarcar l’afany vessat sobre l’adequació i dignificació de la capella de la Troballa.8

La continuació de l’obreta de mossén Curçà tenia per objectiu primordial exposar els portents atribuïts a la venerada imatge. De les al·lusions que fa a les capelles, l’antiga i la nova, a més de la descripció d’aquesta per Castellví –a qui segurament ell informaria, tot i que li ho remetria el rector–, deduïm la data de redacció, en temps incert, però, segur

després del 1689, una vegada acabada l’obra de la segona capella de la Troballa i el seu decés en 1700.

L’aportació del doctor Cerveró es conté entre els capítols V i VIII. Es tracta d’un recull, a mena de crònica, d’esdeveniments singulars, considerats en l’època com miracles, adobats amb succintes descripcions d’actes, llocs i personatges –molts d’ells realment existents–, per a reforçar-ne el valor probatori i la veracitat. En són un conjunt de vint-i-cinc, la major part dels quals relatius a curacions sobtades i deslliurament de perills, que informen sobre una forma primitiva d’entendre la mentalitat i els sentiments de la religiositat del barroc, amb pràctiques populars com les uncions salutíferes, invocacions in extremis, rogatives, promeses i oferiments; o bé succeïts prodigiosos

com els acreixements inesperats o llànties sempre enceses que mai s’esgoten, tot per intercessió i sant favor protector.

La crònica vol abraçar el temps entre 1619 i 1683, amb dos blocs d’esdeveniments separats per un marcat espai de nou anys. El primer, entre 1619 i 1653, en comprén catorze, que, presumiblement, li serien referits; i dels altres onze, entre 1664 i 1683, hi seria present. La cesura cronològica quasi coincideix amb el temps de formació i transició del seu estat laic a profés. Reiterem que l’objectiu principal a

remarcar –capítol VIII– era la fixació del lloc de la troballa, dignificant-lo mitjançant el bastiment d’una capella nova i un pouet, tot convertint-lo en espai sacre per a veneració de la devoció popular. Enllaçava així amb la vella idea suggerida per mossén Curçà sobre la troballa en un lloc indeterminat de la partida de Berca. Ara és materialitzada amb elements reals i tangibles.

Les primeres al·lusions que fa el Dr. Cerveró a l’antiga capella les situa

6Ibidem, Llibre de Mortuoris 1, f. 245, 31-10-1700.7AMALG, 559, Memòria i manifest de totes les cases y terres que los vehins y habitadors de la Vila de Algemesí possehixen y los censals, sises y altres derrames que contribuixen aquells a dita Vila. A l’addenda Memòria de tots los bens, així cases com terres que possehixen los capellans y altres terratinents en la Vila de Algemesí y son terme, y el valor de dits bens se an apreat per los Justícia y Jurats de la dita Vila…, s/f.8Fem servir la traducció a cura d’escartí, VJ (2006), Història de l’Aparició i Troballa de la Mare de Déu de la Salut, IMCA, Ajuntament d’Algemesí.

BIM BERCA ··· 11

en 1652 i 1653. Relata un interior austeríssim, on només hi havia una llàntia d’oli i un quadre o llenç de la Mare de Déu. Més endavant, encara en fa una altra, en 1664, on la compara amb la nova capella, bastida sobre el mateix solar, però de major superfície. En 1683, amb motiu de la recerca de les arrels de la morera, torna a referir-se a les dues capelles. Ara bé, les datacions no s’han de prendre rigorosament, sinó com aproximacions, com podrem deduir en confrontar-les amb les fonts arxivístiques existents.

La documentació més antiga –per ara– referida a la capella de la Troballa és un manament dels jurats de la Vila, de 25 de setembre de 1660, «[...] a Juseph Ferrandis que dins 8 dies fassa un andador de quatre pams arrima paret de la capella de Nra. Sra. de la Salut i de alsada lo que sia menester per a que al regar no se amere la paret perquè té molt perill de caure i dit andador se farà a coneguda dels Srs. Jurats [...]».9 Han passat, doncs, huit anys de la datació que féu el vicari. És de notar el detall de la denominació.

Per altra part, des del darrer dia de l’any 1662, usualment, les autoritats civils i religioses, reunides a la

rerasagristia parroquial, nomenaven els majorals de les institucions, entre ells els dos «majorals de la capella de Nra. Sra. de la Salut del carrer de Berca», amb la qual cosa es constata que ja existia la festa del carrer. Aquesta sí que manté una clara proximitat.

També consta que el 25 de novembre de 1669, el mestre de Gramàtica, Francesc Garró, heretava de son pare una casa situada «[...] en lo carrer dit de la Mare de Déu e/o dels Palau [...]», que tenia annex un tros de terra de dues fanecades, a la partida dels Horts, que afrontava «[...] cum domum dicti Francisci Garro, cum capella Virginis Marie de Salute et cum braçallo Veneris [...]»10 tot donant nom al tram de carrer més pròxim.

Per altra part, la vespra de Cap d’Any de 1684 nomenen per a l’any vinent, dos majorals, com sempre, a més d’un clavari i un ajudant –comptables–, «durant la obra de la Capella de Berca». Els designats són tres membres de famílies reeixides: Diego Arazil, gendre del Dr. Cerveró, i Matíes Munyós, fill del batlle, com majorals, i Pere Montrull, clavari. Aquests es mantingueren en el càrrec fins al 1689 en què foren nomenats els dos majorals, com sempre, per a l’any següent. Així doncs, es bastí una nova

capella entre 1685 i 1689. Queda també clar el significat celebratiu de la rajoleta de manisa conservada que constata eixe mateix any. Rep, amb açò, un especial significat el darrer relat que escriu el vicari, precisament, sobre la recerca de les arrels de la morera el dia de Pasqua de 1683, amb la intenció de dignificar l’espai de la Troballa, que trobarien devaluat en el decòrum per la vella capella.

La construcció de la nova capella comportà “urbanitzar” aquell espai perifèric de la Vila, que mantenia encara un aspecte rural, com es desprén dels acords del Consell General. El 6 de gener de 1685 es diu: «[...] los majorals de Nra. Sra. de la Salud i altres persones devotes de dita Nra. Sra. nos han fet instància que importaria molt, que supuesto que se ha de fer una capella nova en lo carrer de Berca per a dita Nra. Sra. de la Salud, que es fes una plaça, i no es pot fer aquella menys que derrocant la casa de la viuda de Blai Folqués, i per a que a dita viuda no se li desfraude ninguna cossa i que tinga altra casa com poseix [...].11 Es

9AMALG, Manual de Consells.1660-70, H-47, f. 20, 25-9-1660.10APCCV, Rebedor 17299, Ximeno, Joan, mnr., s/f. 25-11-1669, i protocol 28064, Ximeno, Joan, s/f. 15-1-1671.

→

CUBETAS CALIDAD PREMIUM* COLORES INTENSOS 2'5 L = 19,00 €* TONOS MEDIOS Y PASTEL 4 L = 19,00 €

FÁBRICA EN ALGEMESÍ DESDE 1971

LA MEJOR OFERTA CALIDAD-PRECIO

12 l (16 kg aprox.) = 29 €3 l (4 kg aprox.) = 9 €

12 l (20 kg aprox.) = 19 €3 l (5 kg aprox.) = 5 €

12 l (20 kg aprox.) = 23 €3 l (5 kg aprox.) = 6 €

12 l (17 kg aprox.) = 36 €3 l (4 kg aprox.) = 10 €

C/ Albalat, 72 bajoTel. 96 242 47 55

Av. Generalitat, 4(Rotonda Muixeranga)Tel. 655 592 052

ANTIGOTERAS (BLANCO Y ROJO) MATE INTERIOR INTERIOR-EXTERIOR SATINADO

CUBETAS CALIDAD MONOCAPA* TODOS LOS COLORES 4 L = 11,00 €

12 ··· BIM BERCA

realçava així amb un espai obert la façana de l’edifici a bastir. Però, temps després, el 30 de setembre del mateix any consta «[...] com mossèn Francesc Garró dóna un tros de terra del ort, desde el cantó de sa casa fins al cantó de la Capella de la part de fora, y la paret que huy ya se a de desfer y fer-ne altra per a tanca de la Vila línea recta, y deste modo tota la capella quedarà dins de la Vila, y serà per a més adorno per a dita Capella, y demana que se li done licència per a mudar lo comú del Divendres desde junt del pont del camí de Berca, per dins de la terra pròpia del dit Garró, vora camí de Berca fins aribar al troset de la terra de Joseph Ferrandis y ,estant ahy, se a de llansar per la regadora y portar-lo línea recta fins a la frontera de la paret de la Capella, a la part de baix de un pont que ya junt de dit cantó de dita Capella, y este comú l’an de fer entre dit Garró y altres que se an ofert [...]».12 Amb aquesta modificació, la Capella s’incorporava definitivament a l’àmbit urbà fins hui. Eixe va ser el triomf del Dr. Pere Cerveró.

Ara bé, arribats a aquest punt, caldria preguntar-se des de quan existia la primera capella. La resposta no és fàcil. Cal esbrinar molta documentació, molt detalladament, i també arriscar hipòtesis.

Segura de Lago, quan en 1946 redactà la memòria per a la construcció de la Capella explicava que el solar «[...] sobre el que se proyecta la nueva construcción del templo es el mismo que ocupaba el último edificio de la Capilla de la Virgen de la Salud, en el lugar del hallazgo -al decir de algún historiador de esta entonces Villa- y está situado en la confluencia de las calles de la Capilla y de Berca». Encara hi afegeix un altre detall: «[...] los cimientos demostraban que en este mismo lugar se había construído ya más de una capilla».13

Així doncs, la ubicació de la Capella –millor dit, les capelles–, amb variacions superficials, ha sigut sempre la mateixa: a l’indret conegut antigament com l’Horta o els Horts, partida de Berca, vora l’antic camí reial foral de València a Alzira, ací més conegut com de Berca o Massasseli, també popularment apellat camí de la Rutlla, perquè era el seguit pels ramats veïnals. Un espai a la riba esquerra del desaparegut braç del riu Sec –ara el Jardí–, emmarcat per la séquia Reial Comuna, el camí de Berca, el braçal del Divendres i un eix traçat pels antics camins de Gégena –actual carrer de l’Horta– i el de la Travessa al molí de la Vila, actual carrer de la Capella.

Doncs bé, regirats els llibres cappatrons de la peita i de regs entre

1525 i 1676,14 no s’ha trobat cap parcel·la que tinguera límit, partió o frontera amb alguna capella. Sí consta, en canvi, sobre el mateix espai que ocuparen les capelles, l’existència de l’anomenada bassa de Sant Jaume, un gorg, toll o estanyol, com d’altres més existents a les proximitats –el pou de Marta a Fentina, la bassa d’Aurí, el pou de Gégena–, entre alterons, barrancades i planes, modelats per la violència del riu en eixir de mare durant les revingudes, a la recerca ràpida de l’Algoleja per desembocar al Xúquer. Aquesta “bassa de sant Jaume”, a jutjar per la denominació, era un bé comunal, necessari per als usos ramaders del veïnat, situat vora el camí per on diàriament transitava la dula, facilitant així l’abeurada dels animalets del ramat col·lectiu. És bastant versemblant que en aquest espai, pròxim al portal de la població, es bastira una capelleta, a mena d’ermitori i aixopluc, per recordar al vianant la protecció i patronatge sobre la Vila. Les basses eren, doncs, un aspecte més del modelat del paisatge fluvial, motiu originari del topònim Berca, i com espais regats on se solien plantar moreres.

Els danys i perills causats per les riuades sobre motes, camps i cases eren molt temuts i considerables. Aquestes modificacions del paisatge obligaven sovintment els sequiers reials a proveir altes i baixes del sequiatge i el Consell de la Vila, a disposar-ne les obres de defensa. Però, aquesta situació amenaçant canvia arran d’un acord del Consell de la Vila de 1651 i les subsegüents obres efectuades. El jurat en cap argumentà sobre l’assumpte «[...] que ja Vs. Ms. veuen, y la experientia de molts anys a esta part a mostrat, lo notabilissim dañ que causa a tota la Vila, així en heretats com en cases, lo que si no es remedia hens han de veure algun dia en molt gran apret [...]», i els consellers decidiren que «[...] per a remediar lo dany representat pel lo Sr. Jurat quens causa lo riu en heretats y cases que, en continent, se mane a tanda tota la Vila sens exceptió de persona alguna, y ques comence demà delluns desde la Vila fins al riu de Xúquer, y que per a veure lo que se ha de remediar y lo que se ha de fer, nomenen les persones de Juseph Escrivà, Nofre Mercer, Pere Girbés de Vicent y Juan Martí per a que aquells visiten y vejen en quins puestos se a afondir lo riu, y les ribes y motes se a de refer, y los paredons per al portal y tanca de la Vila en quin puesto se a de fer, y ques facen dits paretons en continent...y

que esta visura es faça fins a la fesa de Cotes o fins allà a on més neçesari seria, y la leña es traurà sia venuda per dits Jurats per a obs de dita faena y ajuda de cost [...]».15 En la tardor de 1653 una nova riuada activà amb més urgència les obres de protecció. Ara el corrent s’emportà el pont de les Ànedes i obrí un portell enfront del lledoner dels Palau, molt prop de la bassa de Sant Jaume.

Sembla que, amb les mesures adoptades, la situació canvià. El risc d’inundació disminuí i la bassa, a poc a poc, fou assecant-se fins a desaparéixer del tot. En 1676 ja era només un mer record com indicava la inscripció d’una parcel·la que Joan Carbonell havia «[...] en los Orts, un troset de terra dit “la basseta”, afronta ab camí de Berca, ab Pere Nadal y ab los hereus de Pere Saragoçà, que per anar perduda, de provissió dels Srs. Jurats foren posades una liura peytera».16

Així, desapareguda la bassa, l’ermitori es dedicaria a la Mare de Déu de la Salut tenint en compte la creixent devoció popular mariana des de principis de segle, a recer encara del contrareformisme i l’exaltació del catolicisme militant del barroc. La descripció, doncs, que féu el Dr. Cerveró en 1652 era d’eixa vella capelleta, que en 1660, segons la documentació, tenia perill de caure. Però, arran de 1654, minorat el perill d’inundacions, atesa la celebració de la festa del carrer de Berca, sorgí la idea de construir-ne una de nova.

En conclusió, a part del perfil personal tan singular, el Dr. Pere Cerveró tracta d’enllaçar i realçar els treballs de mossén Curçà en continuar el llibret de la història de la Mare de Déu, que entre 1584 i 1600, iniciara aquell, tot centrant-se en la troballa i la invocació. Ara, però, ell la continua tot remarcant els portentosos miracles i favors concedits i, sobretot, el valor del lloc de la troballa, configurant-lo com l’espai sagrat, i impulsant el bastiment d’una capella decorosa, que des de 1689 fins hui manté l’imaginari col·lectiu com espai de veneració.

Josep Antoni Domingo Borràs

11AMALG, Manual de Consells, 1680-90,H-46, f. 270, 6-1-1685.12Ibidem, f. 316, 30-9-1685.13AMALG, Fons Local, Arxiu Segura de Lago, 406, «Proyecto de Capilla para la Imagen de Nª Sª de la Salud de Algemesí, en el lugar del Hallazgo de esta Ciudad».14AMA, 220/I, 10, Baldufari del lloc d’Algemesí…1525. AMALG, 221, Peita, 1591. 126, Llibre de les terres regants…1609. 127, Padró de regs, 1653. 128, Padró de regs. 1673. 551, Peita, 1676.15AMALG, Manual de Consells, 1650-60, H-48, f. 39, 1510-1651.16AMALG, 551, Peita, 1676, f. 157.

BIM BERCA ··· 13

NOU PUNT DE VENDA TOUS

A JOYERIA IO

T'esperem el 5 de setembrea les 19.00 hores

C/ Arbres, 12 · ALGEMESÍ

FESTERS BARRI VALÈNCIA 2017

President d’honor: José María Ferragud TerrésPresident: José Ricardo Esteve PlazaConsiliari: Mn. Jesús Corbí Vidagañ, rector de Sant Jaume Secretari: Vicente Martínez VendrellTresorer: Ricardo Olaso Martinez

Carmina Adam PastorVicent Aliaga TortajadaDavid Añó GirbésJuan Bautista Asensi LlopisSergio Baldoví GiménezJosé Ramón Barberá AhuirJuan Domingo PérezAmparo Domingo SanchisJosé Escartí CarbonellÓscar Escobar PieraJordi Esteve HernándezSalvador Esteve HervásJosep Esteve PortalésJesús Esteve PortalésMaria Ferragud Llácer

Eva Maria Ferri MarínJosé Ferrís NiclósJosé Luis Gallego LapeñaJosé García BorrásAlfredo García EsteveAlfredo García FerrísAlfredo García VillanuevaAndrés Giménez GirbésIsabel Girbés AlonsoJuan José Girbés EsteveJorge Girbés EsteveRicardo Girbés EsteveAntonio Girbés EsteveJuan Girbés MasiáFrancisco José Llácer Bueno

Ernesto Morales LlopisVicent Naval FerrísJoaquín Olmos EsteveMaria José Yolanda Pellicer CastellHéctor Rubio VelázquezJuan Álvaro Sabater CarpiJosep Lluís Sanchis CamarasaJorge Juan Tormo BeltránVicent Josep Vidal EsteveCristina Vidal Esteve

Festers difunts + Francisco Botella Puchol + Juan Camarasa Osca

Vocals:

14 ··· BIM BERCA

Tasta-la home...!Entre els caps de la gent comença a

veure’s una rama amb fulles verdes que es mou com si tinguera cames. Les cames són les del xiquet que, darrere del tronc de la pomera, quasi desapareix. L’últim vol de campanes convoca tota la gent i abans que la muixeranga s’escampe, amb el ciri a la mà omplint la plaça, discretament, quasi imperceptiblement, els xiquets comencen el misteri d’Adam i Eva: misteri de l’inici dels temps i inici de la processó.

Al costat de la pomera està Eva buscant Adam que s’ha despistat. Els festers van donant pressa i per fi apareix aquell xiquet amb taparrabos que representa el primer home. La processó pot començar. La història de la humanitat s’inicia.

Ahí es troba d’una manera al·legòrica la hu-manitat sencera, enfron ta-da amb el seu destí i la seua història. L’home i la dona, projecte d’humanitat en diàleg amorós; el paradís, casa harmoniosa per a construir la història; l’arbre del bé i del mal, signe de la supremacia de Déu; i Déu en diàleg amb els hòmens sense intermediaris, en plena comunió d’amor. Així era l’estat original, on Déu, els hòmens i tot l’univers creat estaven en unió, en comunió, sense trencaments ni recels, en llibertat creadora i creativa. Déu havia vist la seua obra i tot era bo, en la seua condició de criatura i amb els límits que el ser criatura comportava.

—«No podem començar, —crida l’organitzador dels misteris—, encara ens falta el dimoni i l’àngel! On s’hauran clavat?». I el mestre de la muixeranga ja està impacient per començar.

D’entremig de la gent apareix el xiquet de figura grotesca, amb capa roja i cornamenta, representant aquell qui des de l’origen dels temps és l’encarregat de sembrar el mal i provocar la temptació: el dimoni. Al seu costat la dolça figura de l’àngel. (Havien començat ja a passar el saquet dels diners, abans de començar la representació... coses de xiquets!).

En eixe panorama dels inicis faltava la presència dels sers invisibles. Déu havia creat també els àngels: esperits purs amb intel·ligència, voluntat i llibertat. Un d’aquests àngels havia pretés ser com Déu i així es va convertir en l’àngel caigut, Satanàs o dimoni, sense possibilitat de penediment ni de perdó. Temptador per naturalesa amb la intenció de seduir i enganyar els hòmens.

—«Plena de gràcies que et derramelles —comença a dir el dimoni—

sembles este arbre del bé i del mal.Rojos els teus llavis són com la fruitaque d’ell et done per a tastar».Així comença la processó i així comença

una història d’exili: l’home trau Déu de la seua vida i del món, i intenta recloure’l al cel per sentir-se més tranquil i més lliure, per imposar el seu ordre i el seu designi:

—«Què estàs fent Eva? Del bon Deu l’ordre goses trencar?» —diu Adam—.

Poc sabien Adam i Eva que, parlant amb el dimoni, tenien les de perdre. L’astut i superb, l’homicida i pare de la mentida des del principi, els va enganyar. També va ser un exili per als hòmens, que foren expulsats del paradís.

—«Porta la poma...» —i mentre la tasta no sap molt bé quin gust fa— «Fa gust de fresa o de taronja?».

—«Gust de pecat» —crida l’àngel, espasa en mà—.

Des d’aquell dia l’home i la dona han tingut gravada al seu ésser aquella acció d’allargar la mà per agafar la fruita. La humanitat allarga el braç per agafar i dominar allò que l’envolta: pretenem dominar la pròpia vida, i amb molta dificultat assumim la nostra limitació; pretenem la dominació sobre l’altre, sobre el seu pensament, la seua feina i fins i tot el seu amor; l’afany d’agafar la fruita de l’arbre de la vida ens fa voler dominar des de la gestació al naixement o la mort de les persones; volem posseir i controlar la natura, servir-nos-en abusivament sense respectar-la; controlar els recursos del món i la seua distribució interessada.

Però aquell allargar la mà també va ser una mena d’expulsió de Déu de la pròpia vida i del món. Amb el gest del braç estés, la humanitat estava dient-li a Déu que es quedara en el seu cel i deixara en pau la

terra. Aquell engany de la serp mentidera inicià una història de trencament, de divisió, com una cursa frenètica per arribar a ser una humanitat lliure i alliberada de Déu i de tots els límits de la mateixa creació.

Així, aquella història que va començar en l’obscuritat dels inicis ha arribat fins al dia de hui, i aquella cursa que la humanitat emprenia encara no ha arribat a la seua meta. Potser en els darrers anys la velocitat ha augmentat desproporcionadament i s’han produït canvis més notables que fins ara. Alguns gosen aventurar que hem entrat ja en l’era de la posthumanitat i que el canvi actual només és comparable al canvi del paleolític al neolític. Hem assistit ja a la

mort de les grans utopies i a l’enfonsament del progrés que oferien aquells sistemes polítics com si fóra el paradís perdut: s’ha enderrocat el mur i ha caigut el mercat.

Però no cal anar tan lluny ni eixir fora de casa. Dins mateix de casa ens trobem cada dia amb expressions que qüestionen sistemàticament tot allò que ens ha servit per a construir la història, la cultura, la tradició i la identitat en dècades passades. Ara ja no valen aquelles “històries” sobre les quals hem assumit la nostra identitat humana. I tampoc la raó, ni tan sols la ciència, són criteris de credibilitat per a veritats absolutes.

Tot depén del color del cristall amb què es mire i cadascú és lliure de tindre la seua opinió, i totes les opinions són igualment legítimes. Havent perdut els valors absoluts es fa necessari reinventar el sentit a cada instant, sentit variable i canviant segons les circumstàncies.

—«Quin babau ets...» —recrimina Eva a Adam en to de burla, mentre la gent que ho escolta esclata a riure—.

De babau es tracta amb bastant freqüència, molt lleugerament, a qui no entra en eixe sistema de “pensament únic” i no gosa trencar l’ordre natural que Déu ha establert. El gest d’allargar el braç cap a la poma perdura en nosaltres i ens recorda constantment l’afany per constituir el nostre jo en l’únic criteri i mesura de totes les coses.

El Déu que va crear la humanitat en comunió d’amor queda expulsat de la mateixa humanitat, i la relació amb Ell es torna conflictiva. La fe reclama ser una realitat objectiva, que no depenga de la pròpia visió; demana ser absoluta per tant, no un valor entre altres valors; busca ser totalitzant i no afectar solament algun

BIM BERCA ··· 15

aspecte de la persona; es dóna de manera institucionalitzada, perquè té una dimensió fonamentalment comunitària; exigeix ser definitiva i no la moda d’un moment; i és per definició transcendent, obrint el propi ésser a un Altre i llançant-lo a un horitzó d’eternitat.

Però aquesta fe que esdevé conflictiva és l’oferta de vida que Déu mateix dóna a la humanitat amb la promesa que fa a Adam i a Eva després d’haver tastat la poma i de castigar la serp.

Per a sorpresa del dimoni, apareix l’àngel que l’enlluerna:

—«I tu, dimoni, maleït siguesi, si a muller tu has enganyat,vindrà algun dia una altra dona,Verge Maria, que et petjarà» —així acaba

l’àngel el misteri i entre els aplaudiments s’afanyen els xiquets a passar el saquet per veure si els cau algun euret—.

Ara la processó ja ha arrancat. La muixeranga ja enfila el carrer de València i després dels més menuts, el bolero ja ompli la plaça. S’escolten els colps compassats dels bastonets i les planxes, i un vol de campanes convoca els dolçainers per a la eixida de la creu. El torneig va marcant el pas davant del guió i es representa la història de la salvació amb els personatges bíblics, fins que arriben l’apostolat i els cirialots. Vol de campanes, salves d’honor i pluja de flors anuncien que ix de la basílica la imatge de la Mare de Déu.

La humanitat sencera està representada en la processó. Dues llargues files de ciris porten caminant els afanys, alegries i penes de cada home i cada dona. La música, els balls i les pregàries es mesclen en un

èxtasi que, per vint-i-quatre hores, fa que la humanitat recobre allò que li és més propi, allò que desitja al fons del seu cor i que amb gran esforç troba a la vida quotidiana.

No s’experimenta el set i huit de setembre l’essència de la humanitat a Algemesí? Els balls són expressió palesa de la llibertat, del sentit, d’allò que em ve donat, del gaudi, de l’harmonia, del “ser des dels altres”, d’allò gratuït, d’allò transcendent.

Cadascú fa el que li agrada, gaudeix de les normes del ball que li permeten una bona interpretació, segueix la guia del mestre que diu el que cal fer, acaba satisfet del que s’ha fet i, si cal corregir, n’hi ha una nova oportunitat al ball següent. Qui gosaria dir al mestre que així no es fa una muixeranga? Si no ho sabera no seria mestre! Qui gosaria ballar el bolero sense seguir els passos marcats? Se sentiria satisfet un ball que no ballara al ritme de la música? Hi ha un ordre marcat, i del respecte a eixe ordre depén la marxa de la processó. L’ordre no és immobilisme, sinó camí ple de possibilitats, camí a recórrer per mantindre la identitat.

Els balls, la música, els ciris... Tot el seguici processional es manté per allò que ve darrere. Potser, de vegades no es veu mentre marxa la processó (els balls ballen sense veure el final); de vegades passa pel carrer davant nostre i potser ni ens n’adonem, mirant com estem els volants o els portadors; però Ella està ahí. Menuda (ni tan sols arriba a un metre), morena, discreta, silenciosa..., però és la porta que s’obri al sentit de tot allò que va davant.

Sense Ella, els balls serien pur teatre i lluïment, sotmesos al gust canviant de cadascú; sense Ella, les normes i l’ordre

serien esclavitud i domini; sense Ella, la música és pur vent; sense Ella, els ciris i les pregàries són superstició; sense Ella, el seguici processional és una marxa cap a cap lloc, avorrit de fer voltes sense veure la meta.

I així la processó és paràbola de la marxa de la humanitat. Sense Ella, seguim tastant la poma, sense arribar mai a saber si fa gust de fresa o de taronja...; seguim allargant el braç per tastar, sense assaborir-ho, tot allò que ens ve de gust, fins que ja no ens queden forces per allargar el braç i exigim una mort digna.

Amb Ella, tot canvia de sentit. Quan ja no queden pomes per tastar ni forces per allargar el braç sempre ens quedarà Ella. El misteri de l’inici és el misteri de la fi. A l’inici estava el pla de Déu; a la fi, el seu compliment. A l’inici, la mare de tots els qui viuen; a la fi, la Mare de tots els qui viuran per sempre. En mig, la nostra història, la llibertat, l’amor i el desamor. A la fi, sempre la porta oberta a l’esperança, més enllà del nostre ball i de la nostra música i al mateix temps plenitud del nostre ball i la nostra música: la Mare de Déu i la Salut que Ella ens dóna.

Els xiquets que començaren el misteri no han acabat la processó. Ja són les dues de la matinada, tenen son i demà n’hi ha col·le. Seguiran fent història, seguiran eixint a la processó i recordaran aquell verset que aprengueren de menuts: «Algun dia vindrà una altra dona, Verge Maria... », i Ella els oferirà la Salut, a tothora, tots els dies, i a la fi, els esperarà.

Jesús Corbí, rector de Sant JaumeNavalón, 25 de juliol de 2017

Solemnitat de l’apòstol St. Jaume

Museu de la Festa · setembre 2017EXPOSICIONS PERMANENTS EXPOSICIONS TEMPORALS

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

Ajuntament d’Algemesí

LA PLAÇA DE BOUS D’ALGEMESÍ. MUSEU TAURÍ

Ajuntament d’Algemesí

(de dimecres a dissabte): Matí: d'11.00 a 14.00 hores

Vesprada: de 17.30 a 19.30 hores

Dilluns : tancat

Horari

AULA PERMANENT DE NATURA

EXPOSICIÓ D'ESCULTURA CERÀMICA

LA PROCESSÓ DE LA MARE DE

DÉU DE LA SALUT EN ESCULTURES CERÀMIQUES,

DE LUIS MANUEL CABALLERO

ACTES: Diumenge 3 de setembre a les 12.00 horesInauguració de les exposicions commemoratives de la Festa de la Mare de Déu:

• Volants de la Mare de Déu 165 anys. 1852-2017. Reconeixement als antics Volants Lliurament Premi del Concurs de Logos• Exposició fotogràfica “La Festa de la Mare de Déu de la Salut” Fotoaficionats-Algemesí• Exposició de cartells de la festa de la Mare de Déu 2017

Dimarts i diumenges: d'11 a 14.00 hores

LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

FOTOAFICIONATS ALgEMESí

RITUS DE PAS

EXPOSICIÓ INDUMENTÀRIA

EXPOSICIÓ FOTOgRÀFICA

VOLANTSDE LA MARE

DE DÉU 165 ANYS. 1852-2017

Des del 3 de setembre Des del 3 de setembre

EXPOSICIÓ DE CARTELLS DE LA FESTA DE LA MARE DE DÉU 2017

Des del 3 de setembre

EXPOSICIÓ DE CARTELLS DE LA SETMANA DE BOUS 2017

Des del 15 de setembreEl 8 de setembre

el museu estarà obert

16 ··· BIM BERCA

PROGRAMA DE FESTES A LA MARE DE DÉU DE LA SALUTDCCLXX Aniversari de la Troballa i VI Aniversari de la declaració

com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UnescoDimarts 29 d’agost, primer dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertina22.00 · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa

Dimecres 30 d’agost, segon dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertina22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la Capella de la Troballa

Dijous 31 d’agost, tercer dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertina17.00 h · Inici del curset de músiques i rituals de la processó de la Mare de Déu, als locals de l’Escola Musical de Tabal i Dolçai-na. L’horari del curset serà de 17.00 a 21.00 hores, el dies 31 d’agost i 1, 4, 5 i 6 de setembre. L’Escola participarà en tots els «Assajos pel poble» on calga la seua intervenció.20.30 h · «Assajos pel poble», danses de gegants i cabuts a la plaça Major. Organitza: Berca grup de danses d’Algemesí22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la TroballaDivendres 1 de setembre, quart dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertina20.30 h · «Assajos pel poble», Tornejants, en la plaça del Cid20.30 h · «Assajos pel poble», Muixeranga, en la plaça de les Tres Moreres21.30 h · «Assajos pel poble», Banda Simfònica Santa Cecília, de la Societat Musical d’Algemesí, en la plaça Major22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa

Dissabte 2 de setembre, cinqué dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la TroballaDe 10.00 a 13.30 h · Jornada de portes obertes al campanar de la basílica de Sant JaumeDe 16.00 a 19.00 h · Jornada de portes obertes al campanar de la basílica de Sant Jaume19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertinaDe 19.30 a 21.00 h · Al pati del Patronat parroquial, primera de les sessions d’aprenentatge i repàs de les «Danses d’Algemesí». Organitza: Berca grup de danses d’Algemesí20.30 h · «Assajos pel poble», Bastonets, en la plaça del Mercat22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa22.45 h · Ronda Poètica a la Mare de Déu a la capella de la Troballa

Diumenge 3 de setembre, sisé dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa12.00 h · En el Museu Valencià de la Festa. Inauguració exposi-ció: «165 Anys de Volants de la Mare de Déu». Reconeixement als antics volants. Introducció històrica. Lliurament del concurs del logo19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertina20.30 h · «Assajos pel poble», Campaners a l’església del Pilar, plaça d’Espanya del Carrascalet 21.00 h · «Assajos pel poble», Vespres, per la Schola Cantorum «Joan Baptista Cabanilles», a la basílica de Sant Jaume21.15 h · «Assajos pel poble, el Bolero, en la plaça d’Espanya del Carrascalet22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa22.45 h · A la capella de la Troballa, Virolai a la Mare de Déu, Cant d’estil i balls populars algemesinencs. Organitza: Berca grup de danses d’Algemesí

Dilluns 4 de setembre, seté dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertina20.30 h · «Assajos pel poble», Volants, a la porta de la basílica de Sant Jaume, plaça Major20.45 h · «Assajos pel poble», l’Apostolat, a la Porta de l’Aire de la basílica de Sant Jaume20.45 h · «Assajos pel poble», assaig general de les «Danses d’Al-gemesí», a la placeta de la Mare de Déu dels Àngels, carrer de Mossén Blanch a la plaça del Mercat. Organitza: Berca grup de danses d’Algemesí i Escola Musical de Tabalet i Dolçaina d’Alge-mesí21.00 h · «Assajos pel poble», la Nova Muixeranga, en la plaça de la Ribera22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut, a la capella de la Troballa

Dimarts 5 de setembre, huité dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertina22.00 · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la cape-lla de la TroballaEn finalitzar la novena, XXX Dansà a la Mare de Déu, amb Ge-gants, des de la capella de la Troballa fins a la plaça Major. Orga-nitza Berca grup de danses i Escola Musical de Tabalet i Dolçaina.

Dimecres 6 de setembre, últim dia de novena i antevespra de la Mare de Déu08.00 h · Missa a la capella de la Troballa18.30 h · «Assajos pel poble», Pastorets, Arquets i Carxofa, en el parc Salvador Castell, davant del Patronat19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertina19.30 h · Cercavila pels carrers de volta general, pels dolçainers i tabaleters d’Algemesí

BIM BERCA ··· 17

22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la TroballaEn finalitzar la novena, castell de focs artificials. Tot seguit, re-presentació dels Misteris i Martiris de la processó, rifes i pluja de caramels.23.00 h · Presentació del Concert Extraordinari de la Banda Simfònica «Santa Cecília», de la Societat Musical d’Algemesí, a la plaça Major23.15 h · Primera part del Concert Extraordinari.24.00 h · Inici de la Nit del Retorn. Obertura de les portes de la capella de la Comunió de la Basílica. Ambientació i àngelusTot seguit, vol del Retorn des del campanar de la Basílica i dis-parada de 21 salves a la Mare de Déu.A continuació, segona part del Concert ExtraordinariDesprés del concert, cada hora, vols del Retorn que es perllon-garan fins a l’alba.

Dijous 7 de setembre, vespra de la Mare de Déu08.00 h · Missa a la capella de la Troballa09.45 h · Concentració a la plaça Major de festers, dolçainers i tabaleters, i tots aquells que vulguem participar en la Plega de la Mare de Déu.10.00 h · Prec, oferiment i Virolai a la Mare de Déu a la Basílica d’inici de la Plega10.15 h · Plega general. Eixida de la plaça Major per a recórrer amb ambient festiu els distints carrers i barris del poble12.00 h · Volteig general de campanes en tos els campanars del poble17.00 h · Veneració de la imatge de la Mare de Déu de la Salut, a la basílica, fins a les 19.00 hores19.30 h · Trasllat de la Mare de Déu a l’altar major, i solem-ne Cant de vespres, amb ofrena de nards a la Mare de Déu. Acompanyarà la Schola Cantorum «Joan Baptista Cabanilles» d’Algemesí.En acabar les Vespres, al campanar, toc de l’avemaria, amb el repic de la Xerevia.20.30 h · Missa a la Basílica22.00 h · Processó de les PromesesAl finalitzar, entrada solemne de la Mare de Déu a la capella de la Troballa i disparada d’un castell de focs d’artifici. A continuació, missa de la Germandat Sacerdotal.Després de la missa, a la capella de la Troballa, Introducció i anun-ci de les Lloances a la Mare de Déu, a càrrec d’UNAM Teatre.A continuació, vetla a la Capella fins a l’alba.

Divendres 8 de setembre, dia de la Mare de Déu07.30 h · Vol general de campanes, al campanar de Sant Jaume08.00 h · Despertà pels dolçainers i tabaleters pels carrers de la volta general eixint de la plaça Major08.00 h · Missa a la capella de la Troballa per tots els festers difunts09.00 h · Missa a la capella de la Troballa pels difunts dels balls,

misteris i martiris, personatges bíblics, volants, músics i tots els col·laboradors i participants en les festes10.00 h · Processoneta del Matí. Les andes de la Mare de Déu les portaran militars del poble i els volants.En arribar a la plaça Major, apoteòsica entrada, amb tots els balls, disparada de salves, traques i solta de coloms pels colom-baires locals.A continuació, a la Basílica, missa major concelebrada, acompa-nyada en el cant per la Schola Cantorum «Joan Baptista Caba-nilles» d’Algemesí.Després de la missa, al final del parc de Salvador Castell, monu-mental mascletà.18.30 h · Missa a la basílica.19.30 h · Processó de volta generalEn arribar a la plaça Major, disparà d’un castell de focs d’artifici i entrada solemne de la Mare de Déu en la Basílica. Oració i cant de l’Apostolat, trasllat de la imatge al seu cambril i Virolai final.

Dissabte 16 de setembre 22.30 h · Lloances a la Mare de Déu, al Teatre Municipal.

Diumenge 17 de setembre 20.30 h · Lloances a la Mare de Déu, al Teatre Municipal

NOTES• Les famílies que vulguen ser portadores del guió de la Mare

de Déu en la processó general hauran de comunicar-ho als festers del barri per a fixar el tram o carrer.

• El dia 2 i 7 de setembre de matí hi haurà venda de palmitos i tapissos de la Mare de Déu, en la plaça del Mercat.

• En cas de pluja, les processons eixiran al segon vol de cam-panes.

• En totes les processons participen els misteris i balls tradi-cionals pel mateix ordre que en la volta general.

• A la plaça Major hi haurà un entaulat amb rampes d’accés a disposició de les persones amb mobilitat reduïda que va-gen amb cadira de rodes. Cal respectar-lo per a elles.

• Demanem als veïns dels carrers per on passen les proces-sons que engalanen les façanes i posen als balcons, con s’ha fet tradicionalment, cobertors i llums per solemnitzar el pas processional.

• En la processó de volta general seria desitjable que les per-sones assistiren amb cera almenys els dos carrers més prò-xims al seu domicili.

• Es demana encaridament a tots el veïns i veïnes del poble que es pose el tapís de la Mare de Déu al balcó de casa a partir del 29 d’agost, primer dia de novena.

Els festers del Barri de València

609 757580

18 ··· BIM BERCA

Els festers del barri ValènciaDiu un vell aforisme llatí «Ubi gens, ibi

ius», «On hi ha gent, allí està el dret». En totes les agrupacions humanes el dret és bàsic en les relacions interpersonals i de cara a fora. També passa igual en tota la comunitat que conforma la Festa de la Mare de Déu de la Salut, on aflora el dret en les seues manifestacions més reeixides: aflora el dret canònic en tots els aspectes de caire liturgicocultual, incloses les processons; i aflora el costum en tot allò que té la Festa de patrimoni arrelat a Algemesí i transmés fins als nostres dies.

Mes en tota festa cal que hi haja festers i la missió dels nostres festers, subjecta al dret i al costum, ja està recollida des de fa molts anys. En l’acta de l’Ajuntament d’Algemesí de 25 d’octubre de 1835, que tractava del nomenament de «Elets (electes) de Nuestra Señora de la Salud, […] acordaron que siguiendo la costumbre de nombrar Alets (sic) ó sujetos que intervengan en el arreglo y dirección de la festividad que todos los años se celebra á Nuestra Señora de la Salud[]. A part d’arreglar i dirigir la festivitat, els festers han de fer-se càrrec també de la part

econòmica. Deien els antics que els diners són el nervi de les coses i també són el nervi de la Festa. Quan encara era només una festa de carrer o poc més, ja es feien plegues per part d’algunes viudes o senyores com es diu en el llibre de l’Obreria: «Pº.(primo) posen en conte de rebuda dits obrers dotze lliures y huit sous de la Vª (viuda) na Cases de lo que a plegat per la present Vila sots invocacio de la mare de Deu en lo any propassat 1625».1 Seguia en el mateix any la viuda n'Asnara i més en anys successius, i estes persones, almenys en eixe aspecte, es poden considerar antecessores dels festers. Quan a les primeries del segle xviii la

Festa va fent-se oficial per a tot el poble, l’Ajuntament nomenava uns majorals (com els elets, una altra manera de dir festers) en els últims dies de l’any que ho serien per a l’any vinent, normalment entre veïns de possibles, fins que el 31 de desembre de 1747, any del cinqué centenari de la Troballa, reunits el rector Joseph Ferrando i l’Ajuntament en la Resecrestia de l’església per a nomenar obrers, majorals, majorals de confraries, pares de pobres, etc., acorden: «=Y por quanto en atención á que los ocho barrios que se distribuyeron para la festividades de nuestra Señora de la Salud que en este año se han celebrado, devia continuarse en recoger limosnas, para proseguir la obra de la Capilla en mayor culto de nuestra Reyna, y que en la misma forma se nombren los Mayorales para la fiesta anual de nuestra Señora, de los Barrios consecutivamente. De forma que en este año que se entrará sean los Mayorales de la Calle Nueva, en el siguiente de la del Molino y asi en adelante=Otrosí: que los Mayorales que concluyen, tengan el gose de nombrar limitándoles en que lo ayan de executar en personas del Barrio que tocare».2

L’acta és de les més sucoses que he vist pel que fa a la Festa, ja que l’Ajuntament s’obliga a pagar 130 lliures del Comú per a la Festa, demanant dels majorals certes músiques, focs, cera en els altars i un grapat de coses més en les quals ací no anem a entrar. El que volem destacar és que es crea un torn de barris lineal resseguint els carrers de volta, on estarien els actuals, els carrers del Molí i el carrer Nou, el carrer de la Capella i tal volta el dels Verdeguer o dels Fusters. També cal considerar que eixa estructura lineal anava en sentit invers als carrers de volta de la Mare de Déu en el temps actual i que els festers que eixien triaven els nous, encara que del barri consecutiu.

Conta Segura de Lago que en 1835 es va passar dels huit als quatre barris que encara estan en l’actualitat. Era una manera més adequada de repartir el poble, agrupant els carrers al voltant de dos eixos: un el nord-sud i l’altre l’est-oest. La plaça Major era i és el punt d’encreuament d’on ix cap al nord el carrer de València; cap a l’est, el carrer de Santa Bàrbara; el carrer de la Capella forma una base totalment al sud i el carrer de la Muntanya mou cap a l’oest. A partir d’ara ja comencem a conéixer alguna cosa

més que noms que es perden en els papers. Els majorals els nomenava l’Ajuntament a proposta dels festers que eixien. Ara bé, el depositari era triat pels del mateix barri, forma més democràtica i que anava a parar a persones de reconeguda probitat i d’estima per part dels veïns festers. En els comptes dels Festers de la Mare de Déu de la Salut servats a l’arxiu d’Algemesí es conserven moltes (no totes) de les dacions de comptes que presenten els depositaris i que havien sigut aprovats per l’Ajuntament i llegits en la parròquia en octubre, en la missa conventual del diumenge o a final d’any. De tots, cal destacar-ne Joaquín Llopis Pelechano, per la forma tan acurada

de presentar els comptes i pel tant de temps en què s’encarregà de la dipositaria dels diners dels festers del barri de Valencia.

Havia nascut a Algemesí en 1810 i al primer padró que tenim vivia al carrer de València núm. 14. Presenta els comptes de manera quadriennal, i tenim els dels anys 1864, 1872, 1880 i 1888, és a dir, que

Francisco Ribalta. La fugida a Egipte. Basílica Parroquial Algemesí.

Programa de Festes de 1892

Septiembre Año 1872Dia 8 Algemesí12 apostoles con alegorías 12 patriarcas24 trajes mojiganga y1 figuron para el maestro y1 Angel para el final y 2 botargas para ydemMisteryo de san Bernat sultan dos hermanas un moro pequeño para llevar el clabo y el martilloMisteryo de Santa Bárbara 5 moros y su Padre y PrincipeLa Uida (sic) de Egípto2 banderolas4 matronas1 San Juan Bautista1 San Vicente Ferrer 1 San Jaime y4 moros1 San Martín y 1 Pobre1 Santa Úrsula y 12 Santas niñas de 12 años12 angeles de 8 años3 reinas niñas2 angeles uno para el carro y el otro para la carchofa8 trajes volantes14 vestidos para la danza de los jardineros1 traje figurón para el maestro2 botargas8 para la danza de los palos y1 para el maestro y 2 botargas y 4 botargas mas.

1AMALG. Llibre de la Obreria De la Església Parochial de la Vila De Algemezi sots Invocatio Del Glorios Senct Jaume Començant En lo Any 1625. Caixa 515-1.2AMALG. Llibre de Deliberacions. 1845-1849. H-50/2.

BIM BERCA ··· 19

abraça pràcticament l’últim terç del segle xix. No és que sols foren d’eixos anys, potser de més, però no en tenim documents. En eixes dacions de comptes es pot observar el munt de maldecaps i contractacions a fer pels festers: focs, cera, músiques, dansadors i balladors, portar i tornar bagatges, clero, dolçainers, lloguer de vestimenta, etc. Com a model de la vestimenta i d’alguns dels personatges que eixien a la processó, tenim la minuta de l’any 1872, sent festers els del barri de València, extreta dels papers de la Casa Insa:

Com s'hi veu, quasi es pot formar la consueta de la processó en el segle xix afegint-hi les faltes d’allò que sempre estava ací (creu, guió, andes, imatge...). Els tornejants deurien tindre trage propi, o bé, llogar-lo fora de la casa Gimeno-Insa. Els misteris eren dos. Apareixien santes com santa Úrsula i dotze xiquetes vestides de santes per acompanyar-la. Hi havia molts personatges distints. El ball de los jardineros seria el dels arquets, per allò de les roses amb què van folrats els arquets. El que és una llàstima és la pèrdua de «Sant Martí i el pobre» i «La fugida a Egipte», que eixien en les processons de quasi tots els pobles; la mecanització ha malbaratat la tinença d’animals i la possibilitat de traure, encara que siga, una burreta simpàtica i calmosa per representar el quadre de la fugida a Egipte, quadre tan nostre i que el tenim a la basílica. La paraula figurón cobra ací un nou sentit: el de qui està mirant i no fa res, que és l’accepció en el parlar col·loquial d’Algemesí.

Els problemes i els festejos són semblants en els quatre barris, però tots tenen una idiosincràsia particular per a tractar o iniciar algunes activitats. Per això, resseguint l’eix de la narració, cal indicar que els festers del barri del carrer de València foren els primers a imprimir un programa de festes en l’any 1880 i a augmentar un dia les celebracions a la Mare de Déu, actitud que aprovà i aplaudí el consistori del moment. En l’acta de 14 d’agost de 1880, sent depositari del barri Joaquin Llopis Pelechano, l’Ajuntament acorda el següent: «A continuación se dio

cuenta del programa que para la celebración de las fiestas que anualmente se dedican a la Virgen de la Salud, presentado por los mayordomos de la calle de Valencia que en el año actual la tienen a su cargo en nombre de este Ayuntamiento; y resultando de su lectura que la distribución de los

festejos se hace estensiva a los días seis, siete y ocho de Setiembre, cuando hasta la presente se celebraban únicamente en los dias siete y ocho, no omitiendo ninguno de los actos de ella, tanto religiosos como profanos que rigurosa y tradicionalmente se venían observando, antes bien añaden otros que vienen a prolongar un día más la festividad para mayor solaz del vecindario, lo aprobaron en todas sus partes acordando que se participe a los Mayordomos para su realización, advirtiéndoles muy especialmente obtengan la conformidad del Reverendo Clero en los actos que les están reservados por su competencia».3 El programa estava editat en la impremta de José Muñoz d’Alzira. Es feren 300 exemplars del programa que costaren 60 quinzets i 34 bans que valgueren 30 quinzets. No en tenim cap exemplar, però sí el de 1892, també del barri, que el reproduïm encara

que siga extret d’una fotocòpia.El barri de València segueix la tònica

general dels altres barris i guanya en democratització: el barri ja nomena president, secretari i depositari i en la primera mitat del segle xx tenim de president Ramón Garí Girbés, que arriba pràcticament

al primer terç del segle. Nascut en 1871, vivia en el mateix carrer de València núm. 68, d’on eixien per a la processó els blancs, els cirialots, els músics que havien dormit en sa casa i un bona part dels personatges bíblics. Tingué el goig d’assistir en 1925 als actes de la Coronació i de presidir la processó el 30 d’abril quan li tocà la Festa al barri del carrer de València. Després de la dècada dels anys trenta, nefasta per a la Festa, aquesta tornà a reeixir i el seu gendre, José Girbés Quiles, prengué la presidència juntament amb Vicente Ferrús de secretari almenys fins a l’any 1974. Quan li tornà a tocar al barri ja havia eixit un nou grup de festers, presidits per José Borràs Colomer, José Ricardo Esteve de secretari i José Mª Ferragud de tresorer. Sols són una quinzena de festers, però la cosa tira endavant.

En 1997 es renova la presidència i entra José Mª Ferragud

Terrés amb l’equip anterior. Ha pujat prou el nombre de festers; són vint-i-cinc persones. A partir d’ara és historia viva, pràcticament encara viuen tots els protagonistes quan en el 2005 canvia el tresorer, que passa a ser Ricardo Olaso Martínez, el mateix equip i unes trenta persones. En 2013 és nomenat José María Ferragud Terrés president d’honor del barri pel mèrit de la seua perseverança, actitud decidida i entrega a la Festa i als festers del barri de València. Ara ja són unes quaranta persones, presidides per José Ricardo Esteve Plaza. Continua de tresorer Ricardo Olaso i el secretari actual és Vicente Martínez Vendrell. Els festers actuals són els qui apareixen en la fotografia; en falten alguns; mes d’ací a quatre anys que tots ens vegem plens de salut.

Francisco José LlàcerCronista d’Algemesí

Festers del barri del carrer de València. Finals del segle xx.

Els Festers del barri del carrer de València en l’actualitat.

3AMALG. Llibre d’Actes Ajuntament d’Algemesi. Any 1880. H-53/3 f-43.

20 ··· BIM BERCA

Que la festa de la Mare de Déu de la Sa-lut arran de la declaració com a patrimoni de la humanitat ha gaudit en els darrers anys d’un ressò mediàtic com mai l’havia tingut està fora de tot dubte. Que eixa forta projecció és gràcies a l’esforç i dedicació de molta gent implicada perquè cada dia arri-be a més llocs, també.

Gràcies a les publicacions, exposicions, participacions en congressos i altres activitats que es porten a terme, sobretot des del Museu de la Festa, la gent de fora del nostre poble coneix molt millor la celebració del 7 i 8 de se-tembre. Així mateix, les contínues eixides i actuacions que fan els seus col·lectius són un element important per a eixa difusió.

Per posar només tres exem-ples significatius, volem recordar la participació dels Tornejants i la Nova Muixeranga en la Caval-cada del Patrimoni Valencià ce-lebrada el 13 de març de 2016 durant les Falles de València, la presència de Muixerangues, Bas-tonets, Bolero i Tornejants la ves-pra del 25 d’abril de 2016 tam-bé a València per commemorar el Dia de les Corts Valencianes; o la ja tradicional participació de Tornejants, Bastonets i Muixe-rangues, entre d’altres, en la Fira Internacional de Turisme a Madrid.

Aquestes actuacions fora del nostre poble no són cap nove-tat. En altres èpoques ja s’han donat, com les recordades ac-tuacions dels nostres balls amb motiu del 25é aniversari de la Coronació de la Mare de Déu dels Desemparats a València el 1948, o a Roma amb motiu de la beatificació de la Senyora Pepa el 1988, entre d’altres. És més, la notícia aportada per J. A. Domingo respecte a la participa-ció dels Tornejants a Agullent en 1800 pot ser l’exemple més antic de què es té constància d’una actuació fora del poble.

El geògraf i historiador David Lowenthal deia que el passat és un país estrany. Cer-tament, viatjar cap al nostre passat a través de l’estudi de la història pot resultar sovint una experiència fascinant. Allò que trobem de vegades —espais, gent, accions huma-nes— no té molt a veure en el que som hui

en dia i ens resulta, precisament, estrany. En el cas de la nostra festa major així ha es-tat en algunes ocasions, tot i els elements que resten comuns. Això no obstant, eixe viatge resulta essencial i, si volem conéixer millor la nostra Festa, ineludible. Si no el coneguérem, ens faltaria identitat i res ens seria familiar.

El manteniment de les tradicions s’ha basat especialment en un equilibri entre la continuïtat i variació dels seus elements, tot conservant la seua essència, que és en definitiva el que fa que allò que represen-tem cada 7 i 8 de setembre tinga sentit. La secular participació de danses processio-nals, personatges bíblics, miracles i miste-ris, i tota una sèrie d’elements festius i ritus

al voltant de la venerada imatge de la Mare de Déu de la Salut, tot i la seua evolució, ha permés als actuals ciutadans mantenir fortament arrelades aquestes tradicions.

Per tal d’enfortir eixe manteniment, ja en moments de crisi alguns veïns il·lustrats intuïren la necessitat de donar a conéixer la nostra Festa a través dels mitjans dispo-

nibles llavors. Fou el cas, per exemple, de l’algeme-sinenc Prósper Bremón, qui en l’any 1926 publicà al diari Las Provincias una excel·lent i documentada descripció de les danses rituals a Algemesí titulada «Las danzas de Algeme-sí». Així mateix, també al diari Las Provincias, però en l’any 1935, el recordat periodista Martí Domín-guez exalçava aquells balls en un article titulat «Fiestas y tradiciones va-lencianas».

No obstant això, el pro-tagonista que ara atrau la nostra atenció per la notable tasca realitzada en favor de les nostres danses no era algemesi-nenc, tot i que de ben cert s’estimava enormement la nostra població. Es tracta de Maximilià Thous (1875-1947), periodista i escriptor, conservador del Museu d’Etnografia i Folklore de València i gran coneixedor dels costums valencians, tot i que potser siga més re-cordat per ser, juntament amb el mestre Serrano, el compositor de l’Himne de l’Exposició Regional de 1909.

Com a folklorista de-fensor de les tradicions valencianes, al llarg de la

seua vida treballà per donar-los visibilitat, i en moltes ocasions va portar a València i a altres ciutats aquestes manifestacions po-pulars que gairebé en aquell principi de se-gle XX anaven desapareixent en la ruralia.

De fet, ja en l’esmentada Exposició Re-gional de 1909 féu les gestions necessàries perquè els Tornejants de Sueca, el Porrots de Silla, els Mariners d’Ontinyent, els Nanos

Una anècdota de 1931. Maximilià Thous i la projecció festiva de les danses rituals

La dansa dels Bastonets al Poble Espanyol, 1929.

Els Tornejants de Sueca en l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

BIM BERCA ··· 21

i la Moma de València i la Dansà de Xàtiva actuaren a la Gran Pista.

Vint anys després portà novament els Tornejants de Sueca, els Porrots de Silla, els Oficis de Llíria i la Dansà de Xàtiva, juntament amb els nostres Bastonets, diri-gits pel seu mestre Tomàs Quiles Vendrell, perquè ballaren al Poble Espanyol de Bar-celona durant la celebració de l’Exposició Internacional de 1929, una fita que ja fou recordada en el seu moment en aquest ma-teix butlletí (BIM Berca, núm. 130, setem-bre 2005).

I fins i tot en el 1934 portaria la Muixe-ranga d’Algemesí a València durant les Fa-lles d’aquell any tot refermant amb orgull i una mica de vanitat aquesta valenta gestió: «he sido yo quien ha revitalizado la clásica Muixaranga, de Algemesí, y traídola a las anchurosas calles ciudadanas, saturadas de público que jamás contempló semejan-

te exhibición de folklore valenciano». Per a aquella ocasió, els muixeranguers vestiren un abillament diferent, i en les fotografies de llavors es pot veure el mestre vestit amb levita i barret de tres puntes. Tanmateix, Thous reafirmava el seu treball per revita-litzar les danses rituals valencianes durant les dècades passades: «Otrora mostré a nuestro buen público ‘festero’ los cómicos Alcides, Porrots, de Silla; conseguí que vol-vieran a trenzar piruetas y jugar varillas los elegantes Tornejants, de Sueca; reanimé la rítmica Dança dels bastonets i de la planxa, de Algemesí».

Alguns pocs anys abans, concretament el 1931, i segurament també a instàncies del mateix Maximilià Thous, València tornà a gaudir d’una demos-tració de danses rituals valencianes, les quals, òbviament, tingueren com a protagonistes destacats algunes pro-cedents d’Algemesí, com foren els nostres Tornejants i Bastonets.

Aquest viatge al nostre passat potser no tan estrany acaba precisament amb el record de la celebració de la Festa de la Dan-sa un dijous 23 de ju-liol de 1931 a la plaça de bous de València, a benefici de l’Associa-ció Valenciana de Cari-tat, amb motiu de les seues noces d’argent. En aquella fita partici-paren vora tres-cents figurants, i quinze

bandes de música interpretaren l’Himne Regional; açò és, set-cents setanta execu-tants dirigits per la batuta del mestre Ser-rano. La pirotècnia fou a càrrec de Vicent Caballer, i la indumentària de les danses participants, com no podia ser d’altra ma-nera, fou dispensada per la roberia Casa Insa de València.

En aquella ocasió, i com havia estat habitual en altres esdeveniments anterior-ment citats, els espectadors de la capital pogueren gaudir amb les danses de Xàti-va; la dansa de Nanos, la Xàquera Vella i l’U i Dos de València; la dansa de Pande-retes de Xàtiva; la dansa dels Porrots de

Silla i, com hem dit, la dansa dels Tornejants i la dels Bas-tonets d’Algemesí, que ara recordem.

Per acabar, paga la pena transcriure el ressò que aquella celebració tingué als diaris de l’època, on el cro-nista afirmà que «las danzas de ‘els porrots’, ‘els torne-jants’ y demás de nuestras poblaciones de la huerta y riberas valencianas, tuvie-ron adecuada y justísima presentación». Potser, des d’aquella llunyana Exposi-ció Regional de 1909, no s’havia vist a València una representació tan notable de danses processionals i populars. De l’efecte que degué causar en aquells veïns de la capital, hui tan sols una anècdota conserva-da als diaris, ens podem fer una certa idea. Però eixa ja és una altra història.

Enric Olivares

La Muixeranga d'Algemesí a València, 1934.

Cartell anunciador de la Festa de la Dansa en 1931.

BOUTIQUE INFANTIL

C/ Muntanya, 1 Telf. 96 201 58 33

algemesi@littlekings.esfacebook.com/littlekings.algemesi

COL.LECCIÓ D'ESTIU AL 65 %

AVANÇ TEMPORADATARDOR - HIVERN

BIM BERCA ··· 23

VERTMATICAv. Generalitat, 47 • Tel. 665 673 723

PUERTASAUTOMÁTICAS

REPARACIÓNVENTANAS

Y PERSIANASTOLDOS

ESPECTACLES NOCTURNSDivendres 22 de setembre · 21.00 h

XUPINAZOAl c/ Muntanya

Rock & Roll Star

Dissabte 23 de setembre

Carlos Baute

Diumenge 24 de setembre

Cavalcada cadafaleraDilluns 25 de setembre

Aficionats pràcticsPenyes cadafaleres

Dimarts 26 de setembre

OrquestaPeople

Dimecres 27 de setembre

Concurs Nacional de Retalladors

"Campeón de Campeones"

Dijous 28 de setembre

Orquesta MódenaDivendres 29 de setembre

Festival ElectrolatinoMenea con José de Rico

y Ballesteros

Dissabte 30 de setembre

Andy y Lucas

24 ··· BIM BERCA

OFICINAMUNICIPAL D'INFORMACIÓAL CONSUMIDOR

Atenció:de dilluns a divendres

de 9.00 a 14.00 h

LLISTA ROBINSONLa llista Robinson és un fitxer d’exclusió de comunicacions comercials.Si estàs cansat de rebre ofertes comercials, per telèfon, per correu electrònic, per correu postal o

per SMS, pots inscriure’t en la llista Robinson en <www.listarobinson.es>.La llista només et protegeix d’entitats amb les quals no has tingut mai cap relació contractual. Si

es tracta d’una empresa amb la qual tens o has tingut un contracte, hauràs d’exigir-li directament que deixe d’enviar-te publicitat.També has de saber que només és per a la publicitat personalitzada, és a dir, la que reps al teu

nom, i no la que es reparteix porta a porta. Si després de tres mesos des de la sol·licitud continues rebent publicitat, pots interposar una de-

núncia en l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Sol·licitud d’espai reservat per a per-sones amb discapacitat per mobilitat reduïda per a la processó de la Mare de Déu de la Salut.Departament de Serveis Generals de l’AjuntamentFins al 5 de setembre

Sol·licitud d’espai reservat per a per-sones amb discapacitat per mobilitat reduïda per a les vesprades de la Setmana Taurina.Departament de Serveis Generals de l’AjuntamentFins al 18 de setembre

Termina el verano y dejamos atrás las vacaciones. Han sido meses de disfrutar del sol, el calor y las noches largas. Pero ese aumento de acti-vidad tan unida a los días de verano también ha expuesto a tu cabello y ahora necesita nutrirse y recuperar su salud.

El agua del mar, el viento de la playa o los productos químicos de la piscina contienen componentes que atacan la estructura de nuestro cabello y es normal que tras la exposi-ción prolongada e estos espacios el pelo se resienta. Es hora de volver a la rutina y, por qué no, de recuperar la salud de nuestro cabello. Te traemos algunos con-sejos prácticos para que en poco tiem-po tu cabello vuelva a lucir igual de sano que antes de las vacaciones.

Para empezar, desde el equipo de los salones Carlos valiente recomenda-mos que te pases a ver a tu estilista de confianza para sanear las puntas. El efec-to del viento sobre la melena ha creado enredos a lo largo del verano y deshacer-los ha provocado roturas en la estructura de tu cabello.

Otro efecto visible del verano vie-ne de la exposición al sol. Su efecto ha deteriorado la coloración e incluso ha alterado el reflejo natural de tu pelo, aclarándolo. Por eso, si llevas algún tipo de coloración en tu cabello es momento de volver al salón a renovarlo incluso a realizar un cambio más profundo, siempre buscando recuperar el brillo y la intensidad perdidas.

Además, nosotros te proponemos que te pongas en nuestras ma-

nos. Porque gracias a nuestros exclusivos tratamientos reestructurantes alcanzarás el objetivo del pelo perfecto en menos tiem-po. Gracias a la línea Be Fabulous de Revlon Profesional, que está compuesto por keratina hidrolizada, conseguirás en poco tiempo recons-

truir la fibra capilar de tu pelo desde el in-terior (ya que el cabello absorbe un 80% de la propiedades del tratamiento) mien-tras que potencias su cuerpo y volumen, Además de realzar su brillo. Estos pro-ductos han sido formulados con Betaína y Pantenol, compuestos que se emplean a menudo en formulaciones cosméticas por su gran poder de hidratación.

También puedes preguntar por nues-tros rituales de belleza para el cabello de la línea Orofluido, compuestos a base de aceites elixir, nuestros tratamientos permiten mantener un color duradero y restaurar la hidratación. Deja el cabello increíblemente brillante y sedoso al tacto. Sus fórmulas de alto rendimiento para el cuidado del cabello ayudan a mantener la intensidad y el brillo de los productos de coloración y sellan la cutícula capilar para mejorar su resistencia y favorecer la

fijación del color. Además de no contener parabenos ni sulfatos. Como siempre, si tienes duda acerca de nuestros tratamientos o

quiere conocer nuestra gama de servicios puedes visitar nuestro salón CV Algemesí o llamarnos al 961076003. ¿A qué esperas?

Recupera la salud de tu cabello después del verano

Dels Arbres, 7 · ALGEMESÍ · 96 107 60 03 Bernat Sayol, director del Salón CV Algemesí

20% descuento en tratamientos de recuperación para después del verano

Sólo en septiembre

BIM BERCA ··· 25

Programa de formació de persones adultes a Algemesí

Oferta per al curs 2017/2018● Alfabetització ● Neolectors/es ● Graduat Escolar en Secundària (modali-

tat presencial) GES I i GESII ● Castellà i valencià per a estrangers ● Anglés I ● Anglés II ● Anglés III ● Francés ● Alemany ● Preparació a les proves de valencià de

la Junta Qualificadora● Preparació proves d’accés als Cicles

Formatius de Grau Superior ● Preparació proves d’accés a la universi-

tat per a majors de 25, 40 i 45 anys ● Informàtica: iniciació a l’ús de l’ordi-

nador, Internet, power point, àlbum de fotos...

● Taller de pintura ● Taller de manualitats

Novetats● Taller de fotografia● La nova adaptació de la JQCV al Marc Europeu de Re-ferència per a les llengües ha donat lloc a nous certificats i programes, així el nivell A2 es correspon al nivell Oral; El B1 al nivell Elemental; el C1 al Grau Mitjà; i el C2 al Grau Superior. S’incorpora el nivell B2, anteriorment inexistent. L’any 2018 es realitzaran les noves proves amb la nova nomenclatura. A més, es registraran i s’expediran els cer-tificats de nivell A1, que s’obtindrà amb l’assistència a un procés formatiu que es realitzarà en centres de formació de persones adultes, ajuntaments i universitats. ● Preparació a les proves de nacionalitat

Matrícula ● Només s’entregarà un número de matrícula per persona, que es podrà matricular en dos programes formatius com a màxim. - Els alumnes de Graduat en Secundària, en formalitzar la matrícula, han de dur el llibre d’escolaritat o un altre document que acredite els estudis realitzats; DNI, NIE o passaport, tres fotos, quota de l’asso-ciació d’alumnes. ● La legislació vigent estableix tenir l’edat mínima de 18 anys, o complir-los durant l’any en què es realitza la matrícula, per a accedir a qualsevol dels ensenyaments que s’oferixen en els CFPA. Aquesta norma general té unes excepcions per als ensenyaments conduents a l’obtenció del títol en Educació Secundària, segons la qual s’hi po-den matricular amb 17 anys si procedeixen d’un PQPI o a partir dels 16 anys si: ● Tenen un contracte de treball o de formació.● Si són esportistes d’èlit.

26 ··· BIM BERCA

L’Agrupació Empresarial d’Algemesí - EMPAL ha celebrat l’entrega del IV Re-coneixement EMPAL que premia la trajec-tòria d’algun empresari algemesinenc. En aquesta ocasió, de Ricardo Camarasa, d’Al-benfruit, que ha estat el guardonat per tota una vida dedicada al món de l’agricultura en una empresa que ha donat faena en la nostra ciutat a milers de persones.

L’acte, que es va celebrar al claustre del Museu de la Festa, va comptar amb la presència de l’alcaldessa d’Algemesí, Mar-ta Trenzano, així com de la regidora d’In-dústria, Palma Egido, regidors de tots els grups municipals, representants d’ACSA

Algemesí, associats d’EMPAL i familiars i amics del guardonat.

Des d’Empal s’ha volgut premiar la tra-

jectòria de Camarasa amb molts anys exer-cint el seu ofici a Algemesí, dignificant l’agri-cultura i creant llocs de treball.

Ricardo Camarasa, que va estar envol-tat de familiars i amics, va rebre el guardó de mans de Rafael Rubio, el qual va rebre aquest mateix homenatge l’any passat. Camarasa va tindre paraules d’agraïment sobretot per a la seua família, i va destacar l’estima per les seues arrels i la seua pas-sió per l’agricultura.

Tant Juan Carlos Ferragud, president d’Empal, com l’alcaldessa Marta Trenzano van destacar els valors de Camarasa com a empresari.

Empal reconeix la trajectòria empresarial de Ricardo Camarasa

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha fet entrega a Antoni Roig Aliaga del premi «Adquisició de Pintura» de la Fundació Valenciana d’Agricultura i Medi Ambient. L’obra titulada Llum impressionista ha rebut el premi per unanimitat del jurat i ha sigut la Fundació la que ha adquirit l’obra.

L’Associació de Donants de Sang de València ha recone-gut el treball i la dedicació de Ximo Machí Barrachina per tants anys de col·laboració desinteressada en la donació de sang a Algemesí. L’acte va tindre lloc amb motiu del Dia Mun-dial dels Donants de Sang.

Durant la 7a edició del Programa RIU (Replica, Innova i Uneix) que s’ha dut a terme en el municipi d’Algemesí més de 900 veïnes i veïns han participat en algu-na de les accions de promoció de la salut que s’han realitzat. En concret, aquesta

setmana s’ha celebrat l’acte de clausura i s’han entregat els diplomes acreditatius a nou dones i dos hòmens com a agents de salut d’Algemesí.

El programa té com a finalitat facilitar l’accés de la població vulnerable als ser-veis de salut. Per això, empra una metodo-logia participativa de manera que, a través de cursos de formació, es formen agents de salut en el municipi perquè puguen desenvolupar ells mateixos les accions de promoció de la salut.

El projecte RIU està impulsat per l’Ajun-tament d’Algemesí, el Centre de Salut Pú-blica d’Alzira (que pertany a la Direcció Ge-neral de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública) i l’Àrea

de Desigualtats en Salut de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), amb la col·laboració d’assistèn-cia sanitària del Departament de Salut de la Ribera.

Cal assenyalar que durant aquesta edi-ció, els agents de salut han dut a terme més de 600 accions de promoció de salut en el municipi d’Algemesí. Els temes que s’hi han tractat principalment han sigut sobre salut sexual (14,5%), activitat física (13,6%), alimentació (9,8%) i prevenció de càncer (9,5%), entre d’altres. Del total de població que ha participat en aquest pro-grama, en concret 916 persones, el 74,7% han sigut dones i el 25,3 % hòmens.

Més de 900 persones d’Algemesí han participat en accions de promoció de la salut del programa RIU

BIM BERCA ··· 27

Casa Garrofera

• Empresa familiar fundada en 1930• Tapes variades tradicionals de tota la vida

• Menús diaris• Local climatitzat

C/ Acadèmic Segura, 8 · ALGEMESÍ · Tel. 96 242 06 85 · 616 57 62 57

Recanvis electrodomèstics Accessoris aire condicionatMaquinària fred comercial

ALGEMESÍ 46680Av. Generalitat, 23

VALÈNCIA 46006Av. Peris i Valero, 48

XÀTIVA 46800Pl. País Valencià, 4

ALZIRA 46600C/ Francisco Bono,1

www.coera.es coera@coera.es

96 242 48 69666 58 09 13

96 374 15 82666 58 25 45

96 228 34 00666 58 24 18

96 241 34 01666 58 41 45

CotofruitServeis agrícoles i

tractaments fitosanitaris

En termes de:Algemesí, Albalat,

Alginet, Alzira, Sueca

654 032 332Ricardo Estevecotofruit.rec@gmail.comC/ Sueca 69-1-2Albalat de la Ribera

Estem amb la festaEstem amb e ls Vo lants

El món faller algemesinenc es va reunir en l’acte de llegida de carta a les noves falleres majors de la ciutat, Deyanira Calado i Marta Català, fallera major i fallera major infantil respectivament. Un nou acte protocol·lari que és un espècie de preàmbul dels actes de proclamació i presentació que tindran lloc després de les festes de setembre. Fotos: Arturo Casterà

La nova fallera major Deyanira Calado. La pròxima fallera major infantil, Marta Catalá.

BODA

5 €NO DEJE QUE

SUS RECUERDOS SE DETERIOREN

TODOS LOS FORMATOSBETA Y SUPER 8 CONSULTAR

MARTINS96 242 04 14

C/ Sant Josep de Calaçans, 3

El músic algemesinenc Néstor Mont ha celebrat 30 anys dalt dels escenaris amb un concert mul-titudinari que va tindre lloc a la plaça Tres More-res. Amb nombrosos músics invitats i tècnics que han treballat amb ell durant aquests anys, Néstor Mont va fer un repàs a la seua ja extensa trajec-tòria. Compositor, cantant, guitarrista... músic en definitiva.

28 ··· BIM BERCA

BIM BERCA ··· 29

30 ··· BIM BERCA

Algemesí recorda els seus campions de maratóEl poliesportiu municipal «Joan Girbés» acull un nou mu-

ral que recorda els campions d’Espanya de marató algeme-sinencs. Van ser tres, Alfons Sebastià Mas, Botija, que el va guanyar en dos ocasions, els anys 1944 i 1945; Juan Manuel Sánchez Díaz, que el va guanyar l’any 1947 i José María Blay Castellet, Peret, que es proclamà campió l’any 1948.

El mural naix com a record d’aquells atletes algemesi-nencs que els anys 40 van dominar aquesta dura modalitat esportiva olímpica.

«El treball de recuperació portat a terme per Lluís Escartí en la revista Berca ha servit per donar un pas més i tindre un reconeixement cap a unes persones que marcaren una èpo-ca», assegura el regidor d’Esports, Pere Blanco.

El mural, obra de Salut Sabater i Inmaculada Ramírez, va ser inaugurat amb la presència de familiars i amics dels maratonians.

Ávaro Sabater Ramírez s’ha proclamat subcam-pió d’Espanya de quadriatló Sub 23 i bronze a la categoria Elit. El jove algemesinenc de 23 anys va participar en el campionat celebrat a Aguilar de Campo en una prova on s’ha de fer natació, pira-güisme, bicicleta i carrera. El membre del club de triatló Vialterra Algemesí es proclamà tercer Elit ab-solut en la Copa d’Espanya de Quadriatló celebrat al pantà de Trasona, Astúries

Per la seua banda, Alejandro Torres ha aconse-guit posicions capdavanteres en els campionata de triatló i duatló cros.

L’atleta d’Algemesí Miguel Fernández García s’ha proclamat campió de la Copa d’Espanya en la categoria Mens physique sénior talla baixa, i s’ha convertit per tant en el primer valencià a aconseguir-ho. Hi havia representants de les federacions de Catalunya, Aragó, Euskadi, Madrid, Andalusia, Balears, Extremadura, Comu-nitat Valenciana, Múrcia, Castella i Lleó i Castella-la Manxa.

Primera posició per al Caixa Rural d’Algemesí en la V Volta a Peu a Sant Joanet

L’equip Caixa Rural d’Algemesí guanya la V Volta a Peu a Sant Joanet, novena prova del VII Circuit de Ca-rreres Populars «Ribera de Xúquer» 2017, en la qual destacaren: la corredora Esmeralda Mont Puchades, que ha sigut la 2a classificada en la categoria Vete-rans B; Mohamed Salmi El Ouali, 5é en Sénior; Jose Tortajada Castell, 3r en Veterans A; Fran Velez Martí-nez, 1r en Veterans B; Ángel Abella Marí, 6é en Vete-rans A; Vicent Grau Jordán, 6é en Sénior i Xavi Martí González, 9é en Sénior.

L’algemesinenc Aron Piqueres Tortajada del Club d’Atletisme d’Algemesí es va proclamar campió en la categoria de salt de perxa masculí en el campionat autonòmic individual infantil que va tindre lloc a Xàti-va el passat 13 de maig.

Al llarg de la competició va superar les diferents altures fins a finalitzar la competició en una marca de 2,45 m d’altura, superant en 20 cm al segon classi-ficat.

En aquesta mateixa competició, l’algemesinenca Nayara Vila, també del Club d’Atletisme d’Algemesí, va accedir al podi en una tercera posició en la categoria de salt d’altura femení fent una marca d’1,36 m.

Joves d’Algemesí triomfen al campionat autonòmic d’atletisme infantil de Xàtiva

BIM BERCA ··· 31

Nuevas Instalaciones en Avenida País Valencià nº 151Tel. 96 242 10 31 · Fax: 96 201 51 91 ·46680 ALGEMESÍ

609 757 580

clínica dental navalC/ Domingo Gamieta, 102 · 96 201 48 52 · 46680 ALGEMESÍ

De lunes a viernes de 10.00 a 13.30 y de 16.00 a 21.00 h

Sábados de 10.00 a 13.30 h

Lunes y viernes abierto a mediodía

Con nuestro doctor LuiS Ortiz HernánDezMaster en Ortodoncia por la universidad de Valencia

especialista en Ortodoncia Lingual

Algemesí · Sollana

En el 2018 ampliación de la clínica con 100 metros más para uso EXCLUSIVO infantil

Cliniksalud Odontólogos Dres. Mazón & Saavedra

ANIVERSARIO

962483202La gran familia de Cliniksalud sigue creciendo gracias al entusiasmo de todo el equipo.

NOVEDAD óxido nitroso, es un gas ideal en tratamientos para pacientes con ansiedad

tanto para niños como para adultos.

Odontopediatría y Ortodoncia Dra. Sara Saavedra ORTODONCISTA

Dra. Maria Castillo ODONTOPEDIATRA

"No más miedo"