RREEVVIISSTTAA IINNFFOORRMMAATTIIVVAA ·· NNúúmmeerroo 3344 ·· 11eerr TTRRIIMMEESSTTRREE 22000088

Josep Poblet President de la Diputació de Tarragnoa

Apportt: Otorga en su V edición los Premios a la Comunidad Portuaria de Tarragona

L’Autoritat Portuària de Tarragona aprovala major inversió de la història del Port

Josep Poblet President de la Diputació de Tarragnoa

Apportt: Otorga en su V edición los Premios a la Comunidad Portuaria de Tarragona

L’Autoritat Portuària de Tarragona aprovala major inversió de la història del Port

AL PORT 3

Seguir invirtiendo en el puerto deTarragona es una cuestión vital eimprescindible si queremos mantenerun buen nivel de competitividad den-tro del mundo portuario de nuestraárea de influencia. Esta, probablemen-te, sería la frase con la que debería ter-minar cualquier escrito o comentariorelacionado con el futuro de nuestropuerto. En este caso lo volvemos areproducir porque coinciden muchasiniciativas en marcha que avalan unavez más esta afirmación. La recienteprolongación del dique abrigo deLevante, la construcción del muelle deCantabria o el proyecto del nuevomuelle Islas Baleares, son ejemplosclaros de esta voluntad inversora o re-inversora del Puerto de Tarragona.Usamos el verbo “re-invertir” porquequeremos dejar claro que la prácticatotalidad de los excedentes o benefi-cios que genera la explotación de laactividad portuaria van a parar a lamejora de los propios activos e

infraestructuras portuarias de interéspúblico.De todas maneras, posiblemente lasingularidad de la actuación del mue-lle Islas Baleares sea el hecho másremarcable que debamos destacar enestos momentos. Entre otras cosasporque esta inversión, aprobadarecientemente por el Consejo deAdministración de la AutoridadPortuaria, representará la inversiónprivada más importante de la historiadel Puerto de Tarragona. Más de 150millones de euros (25.000 millones depesetas), una extensión superior a les20 Ha, más de 700 metros de nuevoatraque y un calado de 20 metros, sonuna serie de datos que ilustran la mag-nitud de esta inversión, de esta nuevainfraestructura, del muelle IslasBaleares.Especialidad y diversificación, dosconstantes que se complementan yque nos ayudan a ser más competiti-vos, e inversión constante para no

dejar escapar ninguna oportunidad.Estas son las dos caras de una mismamoneda, de un Puerto de Tarragonaque tiene una clara vocación de servi-cio y una inequívoca voluntad deacompañar el crecimiento y el bienes-tar de les comarcas de Tarragona.

Qüestió vital

Cuestión vital

Seguir invertint en el Port deTarragona és una qüestió vital iimprescindible si volem mantenir unbon nivell de competitivitat dins delmón portuari de la nostra àrea d’in-fluència. Aquesta, probablement, seriala frase en que hauria d’acabar qualse-vol escrit o comentari relacionat ambel futur del nostre port, i en aquest casho tornem a reproduir perquè hi coin-cideixen moltes iniciatives en marxaque avalen, una vegada més, aquestaafirmació. La prolongació recent deldic abric de Llevant, la construcció delmoll de Cantàbria o el projecte delnou moll Illes Balears són exemplesclars d’aquesta voluntat inversora oreinversora, del Port de Tarragona.Emprem el verb reinvertir perquèvolem deixar clar que pràcticament latotalitat dels excedents o beneficisque genera l’explotació de l’activitatportuària van a parar a la millora delsmateixos actius i infraestructures por-

tuàries d’interès públic.De totes maneres, possiblement la sin-gularitat de l’actuació del moll d’IllesBalears sigui el fet més remarcable ques’hagi de destacar en aquestsmoments, entre d’altres coses perquèaquesta inversió, aprovada recent-ment pel consell d’administració del’Autoritat Portuària, representarà lainversió privada més important de lahistòria del Port de Tarragona. Més de150 milions d’euros (25.000 milions depessetes), una extensió superior a les20 Ha, més de 700 metres de nou atraci un calat de 20 metres, són tot unseguit de dades que il·lustren la magni-tud d’aquesta inversió, d’aquesta novainfraestructura, del moll Illes Balears.Especialitat i diversificació, dos cons-tants que es complementen i que ensajuden a ser més competitius, i inver-sió constant per no deixar escapar capoportunitat. Aquestes són les duescares d’una mateixa moneda, d’un Port

de Tarragona que té una clara vocacióde servei i una inequívoca voluntat d’a-companyar el creixement i el benestarde les comarques de Tarragona.

Edito

rial

aallPPOORRTT nnúúmm.. 3344DDaattaa ddee ppuubblliiccaacciióó:: Gener 2008EEddiittaa:: Apportt (Agrupació per a la Promoció del Port deTarragona, AIE)Edimark07, SLPPrreessiiddeenntt dd’’AAppppoorrtttt:: Josep SaltóPPrreessiiddeenntt ddee ll’’AAuuttoorriittaatt PPoorrttuuààrriiaa ddeeTTaarrrraaggoonnaa:: Josep Anton BurgaséDDiirreeccttoorraa ddee ppuubblliiccaacciióó::Neus Pàmies (Apportt)RReeddaacccciióó ii ddooccuummeennttaacciióó:: Equip de l’APT i d’ApporttCCoommiittèè ddee rreeddaacccciióó::Gabriel Mas, Neus Pàmies i Enrique VillagrasaMMaaqquueettaacciióó ii mmuunnttaattggee::Edimark07, SLCCoorrrreecccciióó lliinnggüüííssttiiccaa::Alba PotenteEExxcclluussiivvaa ddee ppuubblliicciittaatt::Edimark07, SLcomercial@publiespe.catTel. 902 027 324DDeeppaarrttaammeennttoo ccoommeerrcciiaall::Edimark07 , SLFFoottooggrraaffiiaa::Arxius de l’APT i d’Apportt. Agraïm la inestimable col·laboració de tots els que fanpossible la imatge gràfica de la revista.

EEddiimmaarrkk0077,, SS..LL..::Plaça dels Carros 5, 4rt 3a43004 Tarragona902 027 324Soci d’Apportt.

IImmpprriimmeeiixx::AnfigrafD.L.: T-1134-2000

alPORT és una revista trimestral gratuïta. Tots els drets reservats.La revista no s’identifica necessàriament amb les opinions dels seus col·laboradors o entrevistats.Dipòsit legal: T-1134-2000

AAnnsseellmm CCllaavvéé,, nnúúmm.. 22,, 11rr ppiiss 4433000044 TTaarrrraaggoonnaa

TTeell.. ((3344)) 997777 225500 558800 -- FFaaxx ((3344)) 997777 221144 226655

wwwwww..aappppoorrtttt..ccoomm

aappppoorrtttt@@ppoorrttttaarrrraaggoonnaa..ccaatt

wwwwww..ppoorrttttaarrrraaggoonnaa..ccaatt

ppoorrttttggnnaa@@ppoorrttttaarrrraaggoonnaa..ccaatt

eellss iinntteerreessssaattss aa tteenniirr eexxeemmppllaarrss ddee llaa rreevviissttaa,, ddiirriiggiiuu--vvooss aa ll’’AAPPTT

iinntteerreessaaddooss eenn ccoonnsseegguuiirr eejjeemmppllaarreess ddee llaa rreevviissttaa,, ddiirriiggiirrssee aa llaa AAPPTT

3 EEddiittoorriiaall5 AAccttuuaalliittaatt Apportt es reelegida como miembro de la junta

directiva de la Asociación de Promoción del Transporte Marítimo de Corta Distancia -SSS

6 Agora Innova. 8 L’Autoritat Portuària de Tarragona aprova la major

inversió de la història del Port9 EEnnttrreevviissttaa ddeell mmeess Josep Poblet. Presidente de la Diputació de Tarragona

12 AAppppoorrtttt Actividades más destacadas del año 200715 Apportt otorga en su V edición los Premios a la

Comunidad Portuaria de Tarragona17 Nous socis per Apportt18 IInnvveerrssiioonnss19 OOppiinniióó El Port de Tarragona del futur21 Las reuniones de trabajo

¿Cómo hacerlas productivas?22 RReettaallllss ddee pprreemmssaa El que s’ha dit...26 TTrrààffiicc PPoorrttuuaarrii El puerto de Tarragona supera los 33 millones de

toneladas 27 SSeerrvveeii ddee ppuubblliiccaacciioonnss Novetats editorials. Darrer trimestre de 200729 HHiissttòòrriiaa III Jornadas Técnicas de Archivos Portuarios31 MMuusseeuu ddeell PPoorrtt L’audiovisual del museu33 MMeeddii aammbbiieenntt Les exigències de la directiva. Marc de l’aigua a les

aigües portuàries34 DDeeppaarrttaammeenntt ccoommeerrcciiaall Nuevas acciones comerciales36 SSeerrvveeii dd’’aatteenncciióó aall cclliieenntt40 AAccttiivviittaattss ccuullttuurraallss Exposicions44 ‘Marató TV3’. Un any més el Port de Tarragona hi

col·labora45 SSeerrvveeii lliinnggüüííssttiicc La correcció lingüística dels noms i cognoms46 ““llaa CCaaiixxaa”” Henri Cartier-Bresson. Fotògraf48 RReeiiaall CClluubb NNààuuttiicc49 QQuuaalliittaatt52 NNoottíícciieess dd’’eemmpprreessaa56 AAccttiivviittaattss ssoocciiaallss59 FFuunnddaacciióó CCaaiixxaa TTaarrrraaggoonnaa “El llegat dels reis mags”60 EEnngglliisshh TTrraannssllaattiioonn The future Port of Tarragona

Apportt holds the 5th edition of the Tarragona Port Community Awards

En aquestnúmero:Su

mari

4 AL PORT

AL PORT 5

La Asociación nace con la intención defacilitar el desarrollo de cadenas com-petitivas de transporte multimodalescon participación relevante del modomarítimo.

OObbjjeettiivvooss yy aaccttiivviiddaaddeess ffuunnddaammeennttaalleess::• Concienciar a cargadores y operadoresde las posibilidades del SSS.• Recoger y proporcionar informaciónsobre servicios disponibles y potencialesde SSS con España.• Identificar y analizar problemas u obs-táculos que pueden afectar a las condi-ciones de competitividad del SSS. • Aportar informes y análisis a empresasy Administración.• Impulsar alianzas estratégicas entreoperadores de la cadena de transportecon una perspectiva multimodal deltransporte marítimo de corta distancia.

LLaa ooppoorrttuunniiddaadd ddeell ttrraannssppoorrttee mmaarrííttiimmooddee ccoorrttaa ddiissttaanncciiaa ppaarraa EEssppaaññaaEl SSS incluye obviamente el cabotajeinterior de cada país. El concepto básicode partida es promover el desarrollo deltransporte marítimo para evitar la satu-ración de las infraestructuras terrestres,

por lo que los servicios marítimos entrepuertos continentales e insulares noparecen a primera vista tener cabida enel mismo, ya que no existe para los mis-mos una alternativa de transporteterrestre. No obstante, existen potencia-les sinergias entre éstos últimos y losservicios de SSS propiamente dichos. EnEspaña, por ejemplo, muchos de los ser-vicios de transporte marítimo entre lasIslas Canarias y Baleares y la PenínsulaIbérica pueden complementarse positi-vamente con el SSS nacional e interna-cional de tal forma que cabría encua-drarlos en el concepto de TransporteMarítimo de Corta Distancia en Europa.A modo de ejemplo, y en relación conEspaña, tienen especial relevancia en laactualidad los siguientes grandes arcos:- Arco Mediterráneo Occidental: en elque ya existen servicios de SSS, lo queprueba su viabilidad técnico-económicay su potencial desarrollo en el futuro.- Arco Atlántico: los puertos europeosdel arco Atlántico-Norte (incluyendo elmar del Norte) son los que poseenactualmente una mayor concentraciónde cargas por su proximidad a las gran-des áreas de producción y consumo

europeas. Estos puertos ofrecen buenasposibilidades para consolidar serviciosde SSS con puertos de regiones másperiféricas. Para evaluar el potencial desarrollo delSSS en España es preciso hacer referen-cia al corredor europeo que une laPenínsula Ibérica con el resto de Europa,a través del cual se transportan las mer-cancías que España y Portugal exportano importan del resto del continenteeuropeo. Al igual que en otros corredo-res, la carretera fue adquiriendo un fuer-te protagonismo en estos flujos, sobretodo a raíz del acceso de España a laactual UE en 1986. Las tasas de creci-miento pasaron en ese año del 2,8% al8,4% mantenido, generando actualmen-te un volumen de tráfico de alrededorde 70 millones de toneladas/año enambos sentidos. Esto se traduce en unasintensidades medias diarias de 3.500camiones en tránsito a través de lospasos fronterizos de La Junquera e Irún,con los consiguientes efectos externosderivados de la congestión. Liderar el SSS resulta fundamental, espe-cialmente ante la posible creación de unárea mediterránea de libre comercio en

Apportt es reelegida comomiembro de la juntadirectiva de laAsociación dePromoción delTransporte Marítimio deCorta Distancia - SSS

Actua

litat

el año 2010 a partir de la Declaración deBarcelona.Navieros, cargadores, transportistas terres-tres, consignatarios, transitarios, operado-res portuarios, todos los agentes que parti-cipan en el transporte tienen la oportuni-dad de contribuir a un interés común: unnuevo modo de transporte multimodal yuna oportunidad de negocio en un escena-rio europeo e internacional.

El pasado día 20 de diciembre se celebra-ron elecciones y los resultados en cuanto ala renovación de cargos en la junta directi-va son los siguientes:

AGORA INNOVA se erige como engrana-je básico que despliega a un conjunto deequipos interorganizacionales que traba-jan para mejorar la actividad y negociomarítimo del puerto de Tarragona ylograr una verdadera integración deltransporte marítimo en la cadena inter-modal de transporte.Su misión es cohesionar, dinamizar,modernizar, innovar, armonizar, optimi-zar todo lo referente al transporte inter-modal que tenga como eslabón al trans-porte marítimo del puerto de Tarragona.Su ámbito de actuación son todos aque-llos aspectos relacionados o asociados alas mercancías y a los medios de trans-porte que circulan por el Puerto deTarragona como consecuencia de lasoperaciones de comercio nacional einternacional.El ámbito de actuación será tan ampliocomo requerimientos lo precisen. Irádesde aspectos de calidad, formación,medioambiente, procedimientos docu-mentales, aduaneras, legales, etc.En el AGORA INNOVA están representa-dos todos los colectivos de laComunidad Portuaria: la DependenciaProvincial de Aduanas e Impuestos espe-ciales, la Cámara de Comercio, laAutoridad Portuaria, Capitanía Marítima,la FEAT (Federación Empresarial de

6 AL PORTActua

litat

Agora Innova El puerto de Tarragona presenta un nuevo proyecto demejora en la integración del transporte marítimo en lacadena intermodal de transportes

Junta Directiva de la Asociación de Promoción del SSS

Enric Ticó – PresidenteAntonio Góngora -Vicepresidente

Santiago Pérez-Torres, por ANESCOJosep Saltó, por APPORTTVanessa del Campo, por la Fundación PortCastellóMarcos Montero por CETMVicente Cerdá, por FEPORTSJesús Nieto, por Flota SuardíazFernando Ruano, por Fundación Bahía AlmeriportMario Massarotti, por Grimaldi Logística España

www.shortsea.es

Auto-Transporte), la Asociaciónde Empresas Estibadoras, laAsociación de Consignatariosde buques, el Colegio deAgentes de Aduanas, SanidadExterior, etc.

OObbjjeettiivvooss pprriinncciippaalleess::p Ser el interlocutor en la defi-nición de nuevos procedimien-tos y normativa en su ámbitode actuación.p Ser el enlace entre los opera-dores de la ComunidadPortuaria y laAdministración General delEstado en su ámbito compe-tencial.p Promover y contribuir a laconstitución y establecimientode una ventanillaúnica de la Administración enel recinto portuario.p Definir los medios para apli-car de forma armonizada lanormativa nacional e interna-cional relacionada con el trans-porte de mercancías.p Definir el contenido y for-mato de los documentos enpapel y electrónicos que den

soporte a estos nuevos proce-dimientos.p Optimizar y mejorar los pro-cedimientos existentes ennuestro ámbito de actuación.p Cohesionar la ComunidadPortuaria, debatiendo sobremejoras o procesos innovado-res del negocio marítimo en elPuerto de Tarragona.p Diseñar estrategias de futurointegrando todas las necesida-des de los miembros de laComunidad Portuaria, moder-nizando e innovando los servi-cios y accesos que conllevan ensu conjunto a una mejora en elnegocio marítimo, y a un pro-gresivo y mayor tráfico ennuestras instalaciones portua-rias.Para la gestión de AGORAINNOVA, éste, se organizará enun órgano rector y diferentescomités, que se configuraran adhoc para cada temática concre-ta.Como conclusión, AGORAINNOVA es una apasionanteherramienta que modernizará,dinamizará e innovará el trans-

AL PORT 7

porte marítimo, entendido este como negocio marítimo, ypor tanto una nueva herramienta de cohesión de laComunidad Portuaria.

Actua

litat

El consell d’administració de l’AutoritatPortuària de Tarragona, celebrat el pas-sat dia 4 de desembre, va aprovar tirarendavant la construcció d’un nou moll,que estarà ubicat al costat de l’actualmoll de Catalunya, a l’abric del dic deLlevant. L’acord preveu que l’obra es faciper concessió administrativa i que s’adju-diqui una vegada rebudes i analitzadestotes les ofertes. Entre d’altres conside-racions, el plec de condicions preveuque les obres estiguin acabades entre el2010 i 2011.Aquesta concessió administrativa es faper trenta-cinc anys i representarà unincrement de prop de 21 Ha del total de307 Ha de superfície portuària existent.Per altra banda, el nou moll tindrà unallargada d’uns 725 m i una amplada varia-ble que oscil·larà entre els 180 i els 350.Per tant, la superfície total construïdadel nou moll serà de 210.000 m2 i s’haprevist posar-li el nom Illes Balears. Perpoder fer-ho, l’Autoritat Portuària deTarragona s’adreçarà a la presidència delgovern balear amb l’objectiu d’obtenir-ne el vistiplau.La nova inversió del moll Illes Balearsestà valorada en 150 milions d’euros(25.000 milions de pessetes) i les empre-ses que es presentin a la licitació haurande preveure tant la redacció del projec-te constructiu com la seva execució. S’ha

previst que l’adjudicació es dugui aterme en un termini màxim de tres oquatre mesos i a partir d’aquest moments’estigui en disposició d’iniciar-se lesobres. El futur moll estarà dotat de totsels serveis i tindrà una calat de 20 m,cosa que ha de permetre l’arribada devaixells de màxima capacitat.

La nova terminal s’ha previst que siguipolivalent, cosa que ha de permetre lacàrrega i la descàrrega i transbord demercaderia general i dolls sòlids. El molltambé estarà dotat per operar amb dollslíquids, excepte aquells que tinguin laqualificació d’inflamables i/o tòxics.Finalment, cal dir que des d’aquesta ter-minal polivalent es podrà subministraraigua i energia elèctrica als vaixells iestarà dotat de serveis contra incendis,vigilància, seguretat i protecció civil.Des del punt de vista ambiental, el pro-jecte inicial del nou moll Illes Balearspreveu la implantació d’importantsmesures preventives que tenen per fina-litat minvar l’impacte que pugui repre-sentar l’activitat portuària. Per tot plegates té en compte que les descàrregues esfacin amb tolves ecològiques, que lescintes de transport horitzontal estiguintancades, que l’emmagatzement es facien un espai tancat i que es preguin lesmàximes mesures de protecció a les per-sones, especialment per als conductorsdels camions.En resum, 21 Ha de superfície, 150milions d’euros d’inversió i una majordiversificació de l’activitat portuària pertal de tenir un port més modern i com-petitiu.

8 AL PORT

L’Autoritat Portuària de Tarragona aprova la major inversió de la història del Port

Actua

litat

¡Felicidades Sr. Presidente! Hace años queUsted es miembro del Consejo deAdministración de la AutoridadPortuaria de Tarragona. ¿Qué es parausted el puerto de Tarragona?

Ciertamente, hace casi quince años queformo parte del Consejo deAdministración de la AutoridadPortuaria de Tarragona por mi condiciónde alcalde de Vila-seca, municipio en elque el puerto desarrolla y desarrollaráimportantes inversiones de futuro relati-vas a la logística y los servicios.

El puerto es una infraestructura alta-mente estratégica para nuestro desarro-llo económico y forma parte histórica-mente de nuestra actividad comercial eindustrial. Nuestra economía descansade un modo notable en el soporte que elpuerto da a los sectores químico, petro-leoquímico, energético, automovilístico,agrario y de servicios.

¿Qué repercusión tiene el puerto deTarragona en la economía de laProvincia?

Nuestro puerto conforma, con el deBarcelona, el importante frente portua-rio catalán que mueve unos enormesvolúmenes de carga (recibida y enviada)que nos sitúan como una zona líder enmuchos aspectos en el ámbito portuariopeninsular y muy importante en el ámbi-to internacional.

El puerto de Tarragona – Vila-seca, comopronto habrá que pensar en denominar-le por su implantación entre los dosmunicipios, es vital para nuestro modeloeconómico y pienso que en un futuro amedio plazo deberá alcanzar nuevosretos en la logística y sobretodo, confío,en el movimiento de pasajeros, que losituaran en unos niveles de utilidad aúnmucho mayores.

¿Cree usted que es percibida esa impor-tancia?

Sinceramente, creo que sí. Desde el sigloXVIII viene realizando una importantefunción de enlace con los otros puertosmediterráneos y, después de las sucesi-vas ampliaciones llevadas a cabo en losúltimos decenios, nos une comercial-mente e industrialmente con puertosinternacionales a nivel intercontinental.

¿Considera que las comunicacionesterrestres y ferroviarias del puerto con suzona de influencia son las adecuadas?

Este es un tema que no está suficiente-mente bien resuelto, ni en un caso ni enel otro y, por ello, se está trabajando coninsistencia en mejorar esas comunicacio-nes. El puerto ha de poder efectuar lostransportes por carretera y por ferroca-rril en mejores condiciones que en laactualidad, sin interferir ni sobrecargarlas vías de comunicación de que dispo-nemos, ni comportar molestias para losnúcleos poblacionales que le rodean.Asimismo, a medio plazo, tiene quemejorar sus enlaces con los principalesámbitos peninsulares y europeos con losque mantiene o deberá mantener rela-ciones permanentes de futuro.

AL PORT 9

Josep PobletPresidente de la Diputació de Tarragona

Entre

vista

del m

es

¿Qué opina de la política de inversionesde la Autoridad Portuaria?

Son muy importantes.

¿Cómo valora las iniciativas emprendi-das por la Autoridad Portuaria yAPPORTT en pos de la integración puer-to-ciudad?

Este es un camino largo, en el que losobjetivos alcanzados en la integraciónpuerto – ciudad son apreciables, pero

se debe avanzar aún más y también enotras direcciones muy necesarias: elpuerto con relación a su entorno gene-ral, el puerto como elemento que formaparte del paisaje, el puerto como ele-mento de alteración de la estabilidad delas playas próximas, el estudio de losfuturos crecimientos mar adentro, haciaprofundidades batimétricas superiores,etc.

No podemos en modo alguno olvidarque los puertos en general y el de

Tarragona en particular, son obras deingeniería que intervienen de un modoartificial en las características naturalesdel litoral marino e incorporan elemen-tos nuevos que producen efectosambientales de distinto alcance quedeben ser corregidos con el fin de aco-modar los beneficios que producen a lascondiciones naturales de nuestros siste-mas costeros y de incardinación adecua-da con las ciudades de las que depen-den.

10 AL PORTEntre

vista

del m

es

AL PORT 11

Y, por último, en su opinión, ¿cuáles sonlos retos más importantes del puerto deTarragona?

Vuelvo a reiterar que uno de los retosmás importantes que tiene planteadoses la Zona de Actividades Logísticas,pero también otros que habrá que abor-dar sin demora como: la mejora en eltratamiento del almacenaje de los gra-neles, especialmente el carbón y, princi-palmente, como ya he apuntado, hayque conseguir que el puerto forme partedel movimiento de pasajeros que carac-teriza a otros puertos semejantes y, másaún si cabe, al tratarse de un puertosituado en un enclave marítimo queocupa una posición central en el impor-tante destino turístico que es la CostaDaurada.

JJoosseepp PPoobblleett ii TToouuss.. AAllccaallddee ddee VViillaa--sseeccaayy PPrreessiiddeennttee ddee llaa DDiippuuttaacciióónn ddeeTTaarrrraaggoonnaa..

Entre

vista

del m

es

Apportt organiza la jornada “Aduana sinpapeles, e-costums. La internacionaliza-ción de la empresa y la aduana electró-nica”. La Unión Europea ya ha marcado elplazo para implantar sistemas electróni-cos que eliminen los trámites físicos con“papeles” aduaneros (e-costums), queserá obligatorio el año 2009. Apporttquiere avanzarse a este proceso, que sig-nificará una transformación completa dela cadena del comercio exterior, paraque las empresas puedan adaptarse sinproblemas y con el tiempo suficiente aestos nuevos procedimientos. La jornadatiene como objetivos: dar información alas empresas de este nuevo procedi-miento y adaptarse al e-costums parapoder despachar con la aduana las mer-cancías en su propia empresa. La jornadase celebró en la sede de la Cámara deComercio de Tarragona el día 8 demarzo.

Los días 22 y 23 de marzo se celebró enTarragona una Jornada hispano–marro-quí. Apportt recibe la visita de una nutri-da representación empresarial del sec-tor de la automoción marroquí encabe-zada por el ministro de Industria,Comercio y Modernización de laEconomía del Reino de Marruecos.Durante la jornada se celebran encuen-tros bilaterales entre empresas marro-quinas y empresas socias de Apportt. Sepresenta el Puerto de Tánger y la ZonaFranca de Tánger. La delegación visitacon gran expectativa las instalacionesdel Puerto de Tarragona.

Apportt es miembro de la MesaSocioeconómica del Camp de Tarragona.El día 4 de mayo se presenta el Planestratégico del Camp de Tarragona en elparanimfo del rectorado de laUniversidad Rovira i Virgili con la presen-cia del presidente de la Generalitat, JoséMontilla.

El día 16 de mayo, la dirección deApportt y el Consejo de Usuarios delTransporte de Cataluña visitan la fábricaTorres Papel en Sarrià de Ter. La visita

pretende conocer de primera manotodo el proceso de fabricación delpapel gracias a la extraordinaria visita

12 AL PORT

Actividades más destacadas del año 2007

Appo

rtt

guiada a la empresa a cargo de sus direc-tivos.

Apportt patrocina la XV Lonja deCereales del Mediterráneo, celebrada eldía 29 de mayo en Barcelona con la pre-sidencia del conseller de Agricultura,Alimentación y Acción Rural, JoaquimLlena.

El día 31 de mayo, Apportt recibe la visi-ta de los alumnos del master deComercio Exterior de la Cámara deComercio, Industria y Navegación de

Zaragoza.Apportt participa como expositor en elSalón Internacional de la Logística –SIL2006 que tuvo lugar en Barcelona entrelos días 5-8 de junio. El objetivo es rea-firmar el Puerto de Tarragona como laplataforma logística intermodal del surde Europa y un enlace entre continentes.

Apportt organiza diferentes actos para-lelos con el objetivo de promocionar elPuerto de Tarragona y los interesesempresariales de sus asociados.Podemos resaltar la celebración del

encuentro internacional del programaAl-Invest de la Comisión Europea delsector de la Logística y el Transporte, elcual permitió reunir a más de cienempresas de Brasil, Colombia, Argentina,Méjico, Italia, Francia y España. El standde Apportt fue uno de los más admira-dos por los visitantes de la Feria por suoriginalidad en el diseño y los materialesutilizados. Toda la decoración era de car-tón reciclado, una apuesta para la soste-nibilidad y la protección del medioam-biente.

Por otro lado, el día 25 de mayo, Apporttpresenta el libro: Cataluña Logística.

Apportt participa también como exposi-tor en la Feria al Mar celebrada enCambrils los días 1, 2 y 3 de junio.Participa en el seminario sobre laNormativa de tiempos de trabajo deltransporte por carretera y la comodali-dad, en Tarragona, el día 12 de junio.

Los días 21 y 22 de junio, Apportt organi-za el Tercer Symposium de LogísticaIntermodal. Puerto de Tarragona.

Durante los dos días, más de 200 perso-nas, entre representantes de laAdministración, navieras, operadoresportuarios, usuarios, transportistas yoperadores logísticos, participarondebatiendo el futuro del Puerto deTarragona en materia de transporteintermodal. El Symposium, organizadopor la Agrupación par la Promoción delPuerto de Tarragona-APPORTT, tuvocomo objetivo reunir a las personas quetienen intereses portuarios directos eindirectos y ven el Puerto de Tarragonacomo un punto de partida logística de

primer nivel en el Mediterráneo.Durante el Symposium se debatierontemas tan importantes como la intermo-dalidad y las infraestructuras; el comer-cio internacional, perspectivas de evolu-ción de tráfico en el Mediterráneo; elpapel de vanguardia del ferrocarril en laintermodalidad; las Zonas deActividades Logísticas y las nuevas tec-nologías aplicadas a la logística, todosellos presentados por reputados exper-tos nacionales e internacionales. ElSymposium permitió potenciar el sec-tor de la logística y el transporte, así

AL PORT 13

ALMACEN LUBRICANTES:C/ Coure, Nave 1, parcela 12 bPolígono Industrial Riu Clar43006 Tarragona (España)ALMACÉN LOGÍSTICO PORTUARIO:Muelle Castilla, s/n, Nave DPuerto de TarragonaTARRAGONA (España)

Servicios auxiliares en obras marítimasServicio de gabarra para entrega de aceites

lubricantes y provisiones a buques fondeadosServicios logísticos para Consignatarios

Distribuidor logístico lubricantes marinos BP YCASTROL zona Mediterráneo

OFICINAS CENTRALES:C/ Smith, 41 bajos • 43004 Tarragona

(España)Teléfono 34 977 220 240• Fax 34 977 221 917www.msmediterranean.commsmediterranean@msmediterranean.com

Appo

rtt

como definir nuevas coordenadas defuturo, donde la presencia de Tarragonay la del puerto deben ser aún másimportantes dentro de la cadena logísti-ca. Las jornadas hicieron posible cono-cer, exponer y debatir las inquietudes ylas opiniones de todas las partes impli-cadas en la logística de distribución:navieras, compañías de transportenacional e internacional, administracio-nes públicas, agentes marítimos, clien-tes, etc.

El día 29 de junio, Apportt colabora en lainauguración de la II fase de la remode-lación de la Fachada Portuaria deTarragona.

Apportt participa en la reunión sobreoportunidades de negocio en Estoniaorganizada por Fomento del Trabajo, enBarcelona, el día 11 de julio. La reuniónestuvo encabezada por el presidente dela República de Estonia, ToomasHendrik Ilves.

Apportt patrocina el XXVI CongresoExposición ALACAT 2007 que tienelugar en Valencia del 16 al 19 de septiem-bre. El evento aglutina a todos los transi-tarios nacionales e iberoamericanos.

Como resultado de la organización de laMisión Empresarial a China, organizadapor Apportt, que tuvo lugar durante elmes de septiembre de 2006, el día 21 de

septiembre el Puerto de Tarragona reci-be la visita de una delegación empresa-rial china encabezada por las autorida-des del Puerto de Dalian y delAyuntamiento de la ciudad. La visitatiene como objetivo profundizar en loslazos comerciales iniciados en el marcode la firma del convenio de colaboraciónentre los puertos de Dalian y Tarragona.

Se inaugura la III fase de la remodelaciónde la Fachada Portuaria de Tarragona, enel barrio del Serrallo, el día 5 de octubre.

El día 8 de noviembre, Apportt organizael Primer Encuentro Nacional deAsociaciones de Promoción Portuaria. El

encuentro tiene como objetivo inter-cambiar experiencias sobre la promo-ción que desarrollamos en nuestros res-pectivos puertos y a favor de nuestrascomunidades portuarias, así como defi-nir nuevo retos de futuro. La jornada hapermitido conocer, exponer i debatirnuestras inquietudes y ser un foro deintercambio de ideas con las que pode-mos enriquecer nuestro día a día.

14 AL PORTAppo

rtt

AL PORT 15

El objetivo de estos premios es recono-cer la importante labor de personas,entidades y empresas que dedican susesfuerzos dentro del sector portuario enel ámbito del Puerto de Tarragona.La actuación a través de su actividad ytrabajo, así como los proyectos, accionesy estrategias que destaquen por sucarácter innovador, originalidad y suproyección y liderazgo, hace que estospremios reconozcan el esfuerzo y meri-toria labor en el trabajo diario a favor delos labores que se desarrollan dentro delámbito del Puerto de Tarragona.Por todo ello, la Agrupación para laPromoción del Puerto de Tarragona,A.I.E.-Apportt, con el interés de incenti-var, estimular y reconocer estos esfuer-zos, ha decidido fidelizar unos premiosque, de alguna manera, destaquen lalabor desarrollada por personas, entida-des y empresas en el trabajo diario den-tro de la actividad portuaria deTarragona.

Apportt galardona a:p EEmmpprreessaa mmááss aaccttiivvaa eenn llaa pprroojjeecccciióónneexxtteerriioorr ddeell PPuueerrttoo ddee TTaarrrraaggoonnaa:: Empresa KKaattooeenn NNaattiiee IIbbéérriiccaa, la cual seha destacado por su trayectoria interna-cional y por su firme apuesta de trabajoen el Puerto de Tarragona.Katoen Natie Ibérica forma parte delgrupo Katoen Natie, que tiene sus oríge-

nes en el puerto de Amberes y disponede una amplia presencia internacional.Como operador logístico, ofrece solu-ciones logísticas a la medida de sus

clientes, enmarcados en sectores indus-triales bien definidos, como son losbienes de consumo y plásticos y con lavoluntad de crecer junto a ellos por

Apportt otorga en su V edición los Premios a laComunidad Portuaria de Tarragona

Appo

rtt

todo el mundo en base a colaboracionesa largo plazo.Katoen Natie inició en España sus activi-dades en 1998; instalándose en el año2000 en Constantí, dada su proximidadal centro petroquímico y al puerto deTarragona.Sus instalaciones ocupan 12 hectáreas desuelo, con 70.000 m? de almacén cubier-to y 150 silos para el almacenamiento deplásticos.

Como muestra de la confianza en el des-arrollo del tráfico de contendores delpuerto de Tarragona y de las actividadeslogísticas en la provincia de Tarragona,Katoen Natie tiene previsto realizar unainversión de aproximadamente 30 millo-nes de euros en nuevos almacenes y silospróximos al puerto.Actualmente Katoen Natie emplea alre-dedor de 150 personas y entre sus pro-yectos de expansión para el próximo

2008 prevé desarrollar nuevas operacio-nes logísticas en Madrid y Cantabria.

p EEssppeecciiaall DDeeddiiccaacciióónn:: MMoonnttsseerrrraatt PPaallaauu ddee llaa EEmmpprreessaa SSCCAA enreconocimiento a su gran esfuerzo y a sulabor constante meritoria que ha contri-buido a generar negocio en el Puerto deTarragona.SCA es una compañía papelera interna-cional dedicada a la manufactura de pro-ductos higiénicos absorbentes, solucio-nes de embalaje y papel de publicacio-nes.Las ventas netas del grupo ascendieronaproximadamente a 10 billones de eurosanuales. Desde inicios del 2005, SCA cuenta con53.000 trabajadores en 50 países.Las acciones de SCA cotizan en las bol-sas de Estocolmo y Londres.SCA es el número 1 en producción detisú en Europa y su aspiración es ser líderindiscutible en Europa y la opción prefe-rida por los consumidores y clienteseuropeos.Las ventas en Europa en el 2006 entretisú y productos de celulosa han sido de3.600 millones de euros. El grupo SCA ha invertido en la nuevaplanta de Puigpelat 210 millones deeuros y continúa sus inversiones en nue-vas instalaciones y proyectos.SCA España tiene plantas que producentisú en Sant Joan de Mediona, La Riba,Puigpelat y en las Islas Canárias.Montserrat Palau lleva 23 años trabajan-do en la empresa. Se inició profesional-mente en la planta industrial de tisú enLa Riba. En el año 1998 fue nombradaresponsable de compras de celulosa y enel año 2002 fue nombrada responsabledel recíen creado departamento decompras en España. También tiene la res-ponsabilidad de coordinar los responsa-bles de compras de la región Sur yCentral Sourcing .

p PPrrooffeessiioonnaalliiddaadd:: JJoosséé MMaarriiaa GGaarrccííaa, por su inmejorableestrategia al mando de la empresaFruport, la cual ha permitido posicionarel Puerto de Tarragona como puertolíder en el Mediterráneo.Fruport es una empresa con más de 40años de experiencia en la manipulacióny almacenaje de toda clase de productosrefrigerados y congelados.En 1990 inicia una línea de terminales fri-goríficas portuarias para cubrir el servi-cio realizado a los productos de impor-tación y exportación, en el que se ha de

16 AL PORTAppo

rtt

AL PORT 17

Recentment Apportt ha adherit com anous socis les següents companyies:

BG Logistics, SAEdimark07, SLKatoen Natie Iberica, SLPastor Publicidad, SLTranspais, SA

A tots ells moltes gràcies per confiar enl’Agrupació.

mantener la cadena del frío desde suorigen hasta el destino final. En Tarragona, Fruport tiene la sede cen-tral en el muelle de Reus del Puerto deTarragona.Sus instalaciones disponen de un muellepropio con una longitud de atraque de350 m y 10 m de calado. Así mismo dis-pone de grúas propias para la carga ydescarga de buques.Las instalaciones adicionales al muellese componen de 9 cámaras con unacapacidad de 14.000 palets.Tiene procesos propios de control de

calidad que aseguran en todo momentola máxima fiabilidad en toda la cadenade servicio.Tiene, además, oficinas en Vigo,Algeciras, Gandía, Madrid y Barcelona.En productos refrigerados trabaja conlos principales países exportadores:Argentina, Brasil, Chile, Colombia, Costade Marfil, Costa Rica, Ecuador, Egipto,Marruecos, Nueva Zelanda, Sudáfrica,Uruguay, EEUU y Zimbabwe.José Mª García està al mando de un equi-po que aporta experiencia en la manipu-lación y almazenaje de todo tipo de pro-

ductos refrigerados, congelados, desdepescado, marisco, carne y verduras,hasta heladoss o cualquier producto querequiera de un preciso control del frío.Fruport dispone de un equipo humanoaltamente especializado en cada área dela cadena de servicios. Su estrategia sebasa en un contínuo cuidado profesionalde todos los engranages que componensu actividad. El acto de entrega de premios tuvo lugarel día 20 de diciembre en el marco de latradicional cena de Navidad de laComunidad Portuaria de Tarragona.

Nous socis per Apportt

Appo

rtt

18 AL PORT

TTrraassllaaddoo eeddiiffiicciioo ddee rreemmooCon la instalación de las estanterías paralas embarcaciones se han dado por ter-minadas las obras.

DDrraaggaaddoo ddáárrsseennaa jjuunnttoo aa eexxppllaannaaddaa ccoonn--ttrraaddiiqquueeLa obra ha concluido con el dragado quese ha llevado a cabo durante este últimotrimestre.

AAcccceessoo ffeerrrroovviiaarriioo aall MMuueellllee ddee CCaassttiillllaaTal y como estaba previsto, se ha realiza-do la localización de servicios afectadospara, a continuación, comenzar con lademolición de pavimento, levante de víay los movimientos de tierra en zonasafectadas.

VVaallllaaddoo ppeerriimmeettrraall ddee lliimmiittaacciióónn zzoonnaaddee sseerrvviicciioo ddee llaa AAuuttoorriiddaadd PPoorrttuuaarriiaa ddeeTTaarrrraaggoonnaa Las obras consisten en la realización deun vallado que delimite la zona maríti-mo-terrestre del Puerto de Tarragona.En una primera fase se va a comenzarcon la construcción de la valla que limi-ta con la Universidad Laboral, con unalongitud aproximada de 800 metros.El presupuesto de inversión, según pro-yecto, es de 299.191 euros.

VViiaall aacccceessoo aall MMuueellllee ddee CCaannttaabbrriiaaSe han ejecutado los trabajos de movi-miento de tierras, concretamente exca-vaciones, rellenos, nivelados y compac-taciones. A lo largo de estos últimosdías, se ha estado extendiendo el sueloseleccionado esperando los resultadosde las pruebas realizadas para, a conti-nuación, ejecutar del pavimento.Se estima que en este primer trimestrede 2008 se lleven a cabo las tareas deseñalización horizontal y vertical, asícomo las canalizaciones de agua, teléfo-no y electricidad proyectadas, con loque se darían por finalizadas las obras.

PPaavviimmeennttaacciióónn ddee hhoorrmmiiggóónn MMuueellllee ddeeCCaassttiillllaa SSuurr jjuunnttoo aa nnaavveess CCOODDEEMMAARRIIBBEERRBBUULLKKLas obras consisten en la formación deun pavimento de análogas característi-cas, tanto geométricas como de compo-sición, al existente, en un área cercana ala nave de Codemar Iberbulk sita en elMuelle Castilla Sur, formado por unalosa de hormigón H250 sobre una base

de zahorras artificiales conveniente-mente compactadas.En estos momentos se están realizandolos trabajos propios de demolición yexcavación reflejados en el proyecto deejecución.El presupuesto de inversión alcanza elmontante de 398.694 euros.

PPaavviimmeennttaacciioonneess ddee aagglloommeerraaddoo aassffáállttii--ccoo eenn ddiivveerrssooss mmuueelllleessRecientemente se han iniciado una seriede obras con la finalidad de acondicio-nar el firme de las pavimentaciones exis-tentes de aglomerado asfáltico, endiversos muelles del recinto portuario,tales como:- Muelle de Aragón: pavimentación deaglomerado asfáltico en la antigua calza-da del M. de Aragón junto a los almace-nes de Gonvarri Tarragona y pavimenta-ción de aglomerado asfáltico en laexplanada del M. de Aragón zona centro.- Arranque rompeolas: pavimentaciónaglomerado asfáltico en el acceso aledificio de la APT.- Muelle de Cantabria: habilitación de la

zona central en prolongación M. deCantabria.- Muelle de Castilla: pavimentación delvial exterior de los silos.- Muelle de Levante: defensa viaria yrotonda.- Ordenación del acceso al Puerto por elM. de Levante- Rotonda de acceso al M. de AragónTodas estas obras consisten en la realiza-ción de las siguientes actuaciones:demoliciones y excavaciones previaspara, a continuación, verter y ejecutaruna capa de zahorras artificiales comobase a un pavimento formado por 3capas de aglomerado asfáltico (capabase, intermedia y rodadura). En relación a las obras que se realizaránen el M. de Levante, además de los tra-bajos anteriormente citados, también seharán tareas de señalización horizontal ycolocación de defensas, cuya finalidadserá· la delimitación con áreas contiguasy de seguridad.

InversionesInv

ersion

s

Des de l’Autoritat Portuària deTarragona, pel que fa als resultats de l’e-xercici 2007 que acabem de tancar, enfem una valoració molt positiva. Siobservem algunes xifres, com ara els 36milions de tones manipulades o el volumd’ingressos que superen els 58 milionsd’euros, podem afirmar que aquestsnúmeros han estat els millors de la nos-tra història. Per tant, una vegada vistesles xifres, queda clar que a partir d’aratindrem el llistó més alt i, lluny de caureen l’autocomplaença, ens caldrà ser mésexigents i procurar igualar aquests resul-tats del 2007 i, si és possible, superar-losen un futur.De totes maneres, no seria correcteseparar aquestes dades del conjunt del’activitat econòmica de les nostrescomarques ni del bon moment viscut enl’economia del nostre país. Per tant,queda clar i és evident que el port és una

infraestructura vinculada al seu entorn, ino és menys cert que, al mateix temps, elport també pot representar un estímul i

una oportunitat per al món empresarial,si sabem interpretar correctament elnostre paper dins de l’àrea d’influència.

El Port de Tarragona del futur

Opini

ó

Per tant, el nostre creixement depèn, enbona part, de la bona marxa que experi-menti la realitat socioeconòmica queens envolta, de la correcta interpretacióque en fem d’aquesta realitat i de lesdecisions que prenguem a partir d’ara.Referent a la nostra activitat, és evidentque el nostre port en els últims anys s’haespecialitzat en el tràfic de dolls.Aquesta especialització ens ha fet méscompetitius, atès que hem tingut unconjunt de condicions que ens ha per-mès consolidar aquesta activitat, comara la fondària de molls que ha permèsl’atrac de grans vaixells o una eficientcàrrega i descàrrega, per posar un parelld’exemples. Per tant, aquestes mercade-ries sembla que tingui un bon futur en elport de Tarragona. De la mateixa manera que parlem de l’es-pecialitat, també hem de saber diversifi-car el tipus de mercaderies que volemtractar, si volem evitar que una possiblecrisi cojuntural, lligada a algun sectordels dolls esmentats, en afecti negativa-ment. Diversificar vol dir, tal com hofeien els nostres avis, tenir més d’un con-reu per no quedar-se sense collita. Almateix temps, la diversificació ens ha de

permetre ampliar la nostra activitat por-tuària i orientar-la cap a d’altres sectorsque actualment no operen amb el nostreport, a l’hora de transportar i/o manipu-lar les seves mercaderies.Quan parlem de la diversificació, dona-da la situació actual, ens referim a laincorporació del contenidor (TEU) a lanostra operativa. Amb el contenidor pre-tenem completar i complementar l’ac-tual activitat portuària, entre d’altrescoses perquè el contenidor és avui el sis-tema més emprat en el transport marí-tim de moltes mercaderies. És una evi-

dència que un món cada dia més globa-litzat, experimenta un fort creixementcomercial, sobretot entre Àsia i Europa, iaquest transport és fa majoritàriament

amb contenidor, per tant, prendre partitper aquesta tipus de càrrega és l’opciócorrecta. En definitiva, l’entrada i sortidade contenidors pel port de Tarragonapot donar resposta a una demanda crei-xent i al mateix temps pot servir d’incen-tiu per a la captació de noves i futuresempreses en el nostre territori. El Campde Tarragona és un espai atractiu, almarge de la infraestructura portuària, ésuna regió ben comunicada, on conflueixl’eix de l’Ebre i el corredor Mediterrani,és un territori que gaudeix de bonesinfraestructures i equipaments. Les

empreses poden trobar a les nostrescomarques mà d’obra qualificada, forma-da i/o amb possibilitats de formar-se, espot aconseguir un subministramentenergètic eficient, una xarxa ferroviària,d’autopistes, autovies i carreteres impor-tant, un aeroport que a través del seu PlaDirector en preveu l’adequació als noustemps i, en definitiva, tot un conjunt deserveis necessaris que l’empresa i lasocietat demanda. En definitiva, podem dir que el nostrefutur és esperançador, estem conven-çuts que els nous temps ofereixen opor-tunitats i, per tant, de nosaltres depènsaber-les aprofitar. Som conscients queper tirar endavant es necessiten compli-citats, però també estem segurs que totsels agents econòmics i socials volem unport més competitiu, volem queTarragona sigui una porta de laMediterrània que ens apropi al món.Tarragona ja fou fa més de dos mil anyslloc escollit per accedir i penetrar a bonapart de la península Ibèrica, ara noméscal que, com van fer els nostres avant-passats, reforçem aquesta vocació d’a-quella Tàrraco, capital de la HispàniaCiterior, i donem resposta als reptesfuturs. Estic convençut que entre tots hopodem aconseguir.

JJoosseepp AAnnttoonn BBuurrggaasséé RRaabbiinnaaddPPrreessiiddeenntt ddee ll’’AAuuttoorriittaatt PPoorrttuuààrriiaa ddee

TTaarrrraaggoonnaaTTaarrrraaggoonnaa,, ggeenneerr ddee 22000088

20 AL PORTOpini

ó

LLaass rreeuunniioonneess ddee ttrraabbaajjoo ssoonn uunnaa hheerrrraa--mmiieennttaa uuttiilliizzaaddaa ppaarraa eellaabboorraarr ppllaanneess,,ddiisseeññaarr eessttrraatteeggiiaass,, eevvaalluuaarr ddeesseemmppee--ññooss,, ffoommeennttaarr llaa ppaarrttiicciippaacciióónn ddee lloosseemmpplleeaaddooss,,...... ppeerroo aallgguunnaass vveecceess rreessuull--ttaann ppooccoo eeffeeccttiivvaass ppoorrqquuee rreessuullttaann aabbuu--rrrriiddaass yy nnoo ssoonn ttoommaaddaass ccoonn llaa sseerriieeddaaddqquuee mmeerreecceenn

Las reuniones de trabajo forman partedel día a día de las empresas y particu-larmente en los equipos de trabajo dealto rendimiento. Se entiende que sonun buen ejercicio de integración y comu-nicación y que en conjunto resulta másefectivo el desarrollo de ideas y planesde acción para una división, un departa-mento o toda la empresa, pero tantareunión aburre a los miembros de losgrupos y después de un tiempo los resul-tados de las mismas son mínimos onulos.Los puntos siguientes son los siete erro-res más frecuentes de las reuniones detrabajo que impiden que sean realmenteproductivas y algunos elementos quepermiten solucionarlas:

11.. LLooss ccoollaabboorraaddoorreess nnoo ttoommaann llaass rreeuu--nniioonneess ccoonn sseerriieeddaadd,, lllleeggaann ttaarrddee,, ssee vvaanntteemmpprraannoo yy eenn llaa mmaayyoorr ppaarrttee ddee llaa rreeuu--nniióónn nnoo pprreessttaann aatteenncciióónnPara solucionar este problema hay quehacerle entender a los colaboradoresque en las reuniones hacen parte de sutrabajo. La peor frase para dar por ter-minada una junta es “la reunión terminó,pueden volver a trabajar”. Grave error,cómo tomarán los asistentes esta sen-tencia, ¿qué estábamos haciendo enton-ces? se podrán preguntar y muy segura-mente a la siguiente reunión llegarántarde, buscarán excusas para salir antesde lo previsto o no asistir y no prestaránla menor atención al desarrollo de lamisma.Una buena táctica para hacerles com-prender que las reuniones son parteimportante del trabajo es ubicar en luga-res visibles del recinto, para cada reu-nión, una serie de avisos en los que sehagan preguntas como: ¿sabe cuál es elpropósito de esta junta?, ¿sabe cuál serásu participación en la reunión?, de estamanera se está involucrando a la perso-na en el desarrollo de la reunión, sabrá

de antemano que la junta tiene un pro-pósito específico y que su presencia esnecesaria.

22.. SSoonn ddeemmaassiiaaddoo llaarrggaassLos expertos aconsejan que la duraciónmáxima de una reunión productiva debeser de 90 minutos. Si se muestra a losorganizadores y a los demás participan-tes, después de una larga junta de tres omás horas, que el tiempo es oro y se lesenseña cuánto dinero cuestan las reu-niones demasiado extensas seguro que ala próxima irán al grano y se dejarán derodeos. Se pueden utilizar ademásherramientas tecnológicas para hacerlasmás ágiles.

33.. SSee ddiivvaaggaa mmááss ddee lloo qquuee ssee ddiissccuutteeEl aprendizaje en equipo implica dosprácticas, diálogo y discusión, el proble-ma es que las personas se estancan en eldiálogo. Hay que estructurar una agen-da y ajustarse a ella, determinar tiempospara cada asunto clave y respetarlos, noes cosa del otro mundo.

44.. NNoo ppaassaa nnaaddaa ddeessppuuééss qquuee llaa jjuunnttaa tteerr--mmiinnaa,, llaass ddeecciissiioonneess nnoo ssee ccoonnvviieerrtteenn eennaacccciioonneessEl problema no está en que la gente seaperezosa o irresponsable sino que cadaquien sale de la reunión con una percep-ción diferente de lo que debe hacerse,por ello lo adecuado es trabajar sobredocumentos comunes. No se trata solode tener una reunión, se trata de crearun documento que lleve a la acción

común. La reunión es el medio paraconseguir un plan de acción.

55.. LLaa ggeennttee nnoo ddiiccee llaa vveerrddaaddEs un fallo común que se acentúa poruna cultura de negocios orientada a laculpabilización. A la gente le da miedoexpresarse sinceramente por temor aposibles represalias o simplemente por-que cree que sus opiniones no serántomadas en cuenta. Para solucionarlo sepuede habilitar el mecanismo del anoni-mato, que cada cual exprese lo que ver-daderamente piensa y siente sin temor aser “cogido entre ojos” por ello. La tec-nología permite ampliar esta posibili-dad, por ejemplo a través de foros dediscusión (en internet o intranet) en losque el personal no tenga que revelar suidentidad. Claro que esta posibilidad nodeja de presentar problemas, por ejem-plo para las personas que bajo el anoni-mato generan una excelente idea quebien podría significarles un aumento oun ascenso y los pierden porque otro setomó los créditos indebidamente.Antes de implementar el anonimato hayque explicar los problemas que se pue-den generar con él, dando la posibilidadde aplicarlo o no, el grupo escogerá.

66.. SSiieemmpprree hhaaccee ffaallttaa iinnffoorrmmaacciióónn,, llooccuuaall ggeenneerraa aappllaazzaammiieennttooss eenn llaa ttoommaa ddeeddeecciissiioonneess ccrrííttiiccaassAntes de planear cualquier reunión hayque asegurarse que los datos requeridosya se han recogido, de lo contrario lapérdida de tiempo será inmensa y lafrustración mayor.

77.. LLaass rreeuunniioonneess nnoo mmeejjoorraann,, ssee ssiigguueennccoommeettiieennddoo llooss mmiissmmooss eerrrroorreessMuchas veces no mejoran simplementeporque nunca se hacen bien, hay que tra-tar de mejorar en cada junta, que cadareunión sea mejor que la anterior, quehaya más espacios para la creatividad, elaprendizaje en equipo y la diversión,dando prioridad a la acción, a la toma dedecisiones y por encima de todo a losresultados, de otra manera jamás semotivará a los individuos para que lastomen en serio y saquen buen provechode ellas.

AAddddeeccccoo TTrraaiinniinngg

AL PORT 21

Las reuniones de trabajo¿Cómo hacerlas productivas?

Opini

ó

Retal

ls de

prem

sa

EEll PPuueerrttoo ddee TTaarrrraaggoonnaa mmuueevvee 3333,,4411mmiilllloonneess ddee ttoonneellaaddaass hhaassttaa nnoovviieemmbbrree,,ccrreecciieennddoo uunn 1166,,11%%El Puerto de Tarragona mantuvo el mesde noviembre la senda ascendente desus tráficos, al acabar el mes con unincremento de las mercancías del 16,1por ciento. En total, entre enero ynoviembre han pasado por los muellesde este puerto 33,41 millones de tonela-das de carga. Sólo en el mes de noviem-bre, el tráfico del Puerto de Tarragonacreció un 16,6%, sumando un total de3,04 millones de toneladas de mercancí-as, frente a los 2,60 millones del mismomes de 2006. En los once primerosmeses de 2007, la partida de mercancíasque ha experimentado un mayor creci-miento en Tarragona ha sido los granelessólidos, con un incremento del 23,3 porciento y 12,44 millones de toneladas. Enel mismo periodo de 2006, el puertomovió 10,34 millones de toneladas degraneles sólidos. La carga general tam-bién ha tenido un buen comportamientoen 2007, con 1,57 millones de toneladasmovidas hasta noviembre, frente a los1,33 millones de toneladas de 2006. Estosupone un incremento de la carga gene-ral del 17,6%. Dentro de esta partida, loscontenedores han protagonizado unfuerte crecimiento, del 382,8 por ciento.En cuanto a los graneles líquidos, hanaumentado un 13,8 por ciento, sumando2,02 millones de toneladas. A este grupohay que añadir el petróleo y sus deriva-dos, con un movimiento de 17,21 millo-nes de toneladas, frente a los 15,15 millo-nes de los once primeros meses de 2006.El incremento de los productos petrolí-feros se ha situado en el 13,6 por ciento.((DDiiaarriioo ddeell PPuueerrttoo))

EEll ppuueerrttoo ddee TTaarrrraaggoonnaa hhaa mmoovviiddoo 3333,,4411mmiilllloonneess ddee ttoonneellaaddaass hhaassttaa nnoovviieemmbbrreeddeell 22000077El puerto de Tarragona ha experimenta-do un crecimiento de un 16,1% entreenero y noviembre del 2007. En esteperiodo se han movido 33,41 millones detoneladas. El puerto de Tarragona conti-nuó en noviembre con la dinámica decrecimiento que viene arrastrandodesde principios del 2007. Durante estemes el tráfico en el puerto catalan cre-ció un 16,6% y alcanzó los 3,04 millonesde toneladas de mercancías movidas,frente a los 2,60 millones que registró en

el mismo periodo en el año 2006. Losgraneles sólidos son la partida de mer-cancías que han experimentado unmayor crecimiento en las instalacionesportuarias de Tarragona en los once pri-meros meses del año pasado. Los grane-les sólidos han tenido un crecimientodel 23,3% con 12,44 millones de tonela-das, frente los 10,34 millones de tonela-das. La carga general ha crecido un 17,6%,con 1,57 millones de toneladas movidashasta noviembre. Dentro de esta partidade mercancías, los contenedores hanprotagonizado un crecimiento muy des-tacado del 328,8%. Los productos petro-líferos han visto incrementado su tráficoen un 13,6% con un movimiento de 17,21millones de toneladas, frente a los 15,15millones en el mismo periodo del 2006.En lo referente a los graneles líquidos,han aumentado un 13,8%. ((PPuueerrttooss yyNNaavviieerraass))

EEll ppuueerrttoo ddee TTaarrrraaggoonnaa ccrreecceerráá ooccuuppaann--ddoo eessppaacciioo mmaarr aaddeennttrroo‘La instalación cierra el año con unrécord en el movimiento de mercancías’

El ente público Puertos del Estado haautorizado a la Autoridad Portuaria deTarragona (APT) a estudiar la viabilidadde erigir un gran muelle en el exteriordel actual recinto, detrás del actualmuelle de Aragó. Los primeros cálculoshablan de ganar al mar un máximo de500 hectáreas —actualmente la superfi-cie portuaria es de 307— con un costeque podría oscilar entre los 300 y 400millones de euros.Josep Anton Burgasé, presidente de laAPT, ha avanzado que “los estudios seprolongarán durante cinco años y, luego,si todo resulta correcto, acometeremosla construcción que durará diez añosmás”. Se trata de una obra compleja, quellevará aparejadas intervenciones paramitigar el impacto ambiental en el lito-ral, y que colocará el enclave marítimode Tarragona en una situación óptimapara hacer frente a las demandas depotenciales operadores. En estosmomentos prácticamente se ha agotadoel suelo disponible, por lo que era indis-pensable adoptar una decisión paragarantizar su crecimiento. Burgasé tam-

22 AL PORT

El que s’ha dit...

AL PORT 23

Polígon Industrial Entrevies - Camí vell de Salou s/n43006 Tarragona

Tel. 977 540 472 - Fax 977 540 835e-mail: esfera@cementosesfera.com

Retal

ls de

prem

sa

bién ha confirmado que el primer pasoque se dará será designar a un coordina-dor del proyecto.El anuncio coincide con el cierre delmejor año en la historia del puerto conun aumento del 15% en el movimientode mercancías respecto al 2006, lo quesignificará rebasar los 36 millones detoneladas, y un incremento del 25% enlos beneficios que alcanzarán los 24millones de euros. Además, en verano seadjudicará la mayor inversión privada dela historia del puerto, que ascenderá a150 millones de euros. Se trata de poneren marcha un muelle de 21 hectáreasjunto al actual muelle de Catalunya yque está previsto que se inaugure en el2011. En el 2008 entrará en funciona-miento una nueva terminal cementera,presupuestada en 22 millones de euros,y se espera comenzar a urbanizar la Zonade Actividades Logísticas en terrenosdel vecino municipio de Vilaseca. Porotro lado, se mejorarán los accesosferroviariosJosep Anton Burgasé confía en impulsarla diversificación de tráficos y seguirpotenciando la carga general. La conce-sión de la futura terminal privada permi-tirá captar nuevas mercancías ya que “un75% de las toneladas que se manipulenqueremos que se correspondan a nuevostraficos”, destaca el presidente de la APT.También se apostará por el sector decontenedores. ((EEll PPeerriióóddiiccoo ddeeCCaattaalluunnyyaa))

EEll PPoorrtt cciieerrrraa uunn aaññoo hhiissttóórriiccoo ccoonn llaa ggeess--ttiióónn ddee 3366 mmiilllloonneess ddee ttoonneellaaddaass‘La actividad en 2008 se centrará en con-solidar estas cifras pero también en con-seguir un acuerdo con un terminalista decontenedores, construir un nuevo mue-lle, poner en marcha la ZAL, adjudicar las

obras que desviarán el tren del Moll deCosta, y comenzar a idear el que será elnuevo puerto que ganará metros al mar.’La gran apuesta de la Autoritat Portuàriade Tarragona (APT) pasa por buscar nue-vas mercancías más allá de las tradicio-nales, lo que equivale en buena parte allegar a un acuerdo con un terminalistade contenedores. Y eso que las cifras de2007 han batido todos los récords. A laespera del cierre del ejercicio, la APTcalcula que la actividad habrá crecidoentre un 13% y un 15% respecto al añoanterior, y prevé superar la gestión de 36millones de toneladas. Su presidente,Josep Anton Burgasé, calificó tal volu-men de «histórico» y aprovechó el tradi-cional encuentro de final de año con losperiodistas para avanzar unos beneficiosde 24 millones de euros, un 25% más queen 2006, y un cash flow de 36 millonespara afrontar futuras inversiones.De lo que no ofreció detalles concretosfue de su reciente viaje a Asia en bús-queda de una compañía que apueste porgestionar una terminal de contenedoresen Tarragona. «Seremos constantes e ire-mos a Asia o adónde sea para que el añoque viene podamos dar al fin la buenanoticia», añadió el presidente. De momento, la visita de Burgasé ha ser-vido, según explicó, para entablar losprimeros contactos con Saic (ShangaiAutomotive Industries Corporation), queposee los derechos de producción devarios modelos de Rover -entre ellos unvehículo de gama alta que cuesta unos30.000 euros- e iniciará su exportación aEuropa en 2009. «No somos los únicosque han mantenido conversaciones conellos, pero estamos en el mercado», pre-cisó el máximo responsable de la APT.Por lo que respecta a la reunión en HongKong con la multinacional china

Hutchison Ports Holding, aseguró que«el primer terminalista mundial estáinteresado en nosotros» y apuntó que«no es ningún secreto que hace tiempoque hablamos porque es una buenaoportunidad si queremos estar situadosen el mapa internacional».

IInnvveerrssiióónn pprriivvaaddaaA principios de 2008, la APT convocaráun concurso para la construcción y ges-tión del nuevo muelle Illes Balears porun valor de 150 millones de euros, lamayor inversión privada de la historiadel Port. «Se trata de que los agentes pri-vados demuestren su confianza en nues-tro puerto», puntualizó. Orientado a laevolución de las mercancías tradiciona-les, se espera que el 75% de su actividadse destine a captar nuevos tráficos decarga general y se espera que tenga uncalado de 25 metros, lo que permitiría elatraque de barcos de hasta 250.000toneladas. ((DDiiaarrii ddee TTaarrrraaggoonnaa))

EEll bbeenneeffiiccii ddeell ppoorrtt ddee TTaarrrraaggoonnaa ss’’eennffiillaauunn 2255%% eenn uunn aannyy rrèèccoorrddEl creixement del tràfic també és histò-ric i al novembre va sumar més tones quetot el 2006.L’Autoritat Portuària de Tarragona tancaun 2007 rodó. Als plans d’expansió d’in-fraestructures portuàries, com el noumoll Illes Balears i nova terminal per alsproductes cimenters, s’hi afegeixen unesxifres econòmiques espectaculars. Elpresident, Josep A. Burgasé, va anunciarahir que tancaran el 2007 amb un bene-fici de 24 milions, un 25% més que el2006. L’activitat portuària ha crescut un15%. Aquests resultats «esplèndids» jus-tifiquen l’anunciada ampliació del port al’exterior, un projecte que començarà acaminar el 2008, es desenvoluparà els

Retal

ls de

prem

sapropers 15 anys i permetrà assegurar lacompetitivitat de Tarragona alMediterrani.

A falta encara de tancar l’exercici, unBurgasé visiblement satisfet ha avançatque el creixement econòmic del port deTarragona no sols ha continuat aquest2007, sinó que s’ha incrementat sensible-ment. «El resultat és esplèndid i el mèritrau en la fortalesa de la família portuà-ria: treballadors de l’Autoritat Portuària,estibadors i empreses ho han aconse-guit». El mes de novembre passat lestones mogudes van ser 31 milions(+15,7%), més que en tot l’any 2006 (33,5tones). La facturació se situa en els 58milions, i el benefici s’incrementa en un25% fins als 24 milions.Burgasé preveu un any 2008 similar, tot ique la crisi de la construcció farà dismi-nuir el tràfic de ciment, que passarà dels1,5 milions de tones al milió pelat.L’Autoritat Portuària confia que les anun-ciades inversions en obra pública com-pensaran la davallada del negoci immo-biliari. El taló d’Aquil·les del port conti-nua sent el tràfic de contenidors, peròBurgasé confia que «Tarragona té un llocen aquest tràfic i els resultats reforcen laconstància per seguir treballant-hi».

CCOOTTXXEESS DDEE LLAA XXIINNAA

Amb la mirada posada a l’Àsia per acon-seguir més contenidors, Burgasé acabade tornar d’un viatge a Hong Kong iXangai. En aquesta segona ciutat xinesa,s’ha entrevistat amb SAIC (ShangaiAutomotive Industries Corpioration).Aquesta empresa preveu iniciar les ven-des cap a Europa el 2009 amb un modelde Rover d’alta gamma i baix preu(30.000 euros). «En el moment que s’im-portin vehicles xinesos nosaltres esta-rem en el mercat», ha dit Burgasé.L’objectiu és que el port tingui un espaiconcret per a contenidors, que contri-bueixi a posar el port de Tarragona en elmercat internacional. El 2008 serà unany molt dedicat a les noves infraestruc-tures portuàries. D’una banda hi ha l’am-pliació de la zona d’activitats logístiques(ZAL) cap a la Pineda, que s’està retar-dant pels recursos particulars contral’expropiació dels terrenys, però ques’espera executar l’any que ve. El desvia-ment de l’actual via ferroviària de mer-caderies, ara situada al moll de Costa,cap a l’àrea del pont mòbil també s’adju-dicarà l’any que comença i estarà enlles-tida el 2009.

Però sens dubte el projecte més ambi-ciós, i que ja ha rebut el vistiplau a l’inicidels treballs del govern espanyol, ésl’ampliació cap al mar del port, quesumarà 500 hectàrees més a les 307actuals. Cap al febrer s’adjudicarà laredacció dels primers estudis, que dura-ran cinc anys. No es preveu que l’obraestigui finalitzada abans de quinze anys.D’altra banda, la comissió institucionalper atraure creuers turístics al port dedi-carà el 2008 a fer promoció de la CostaDaurada. «Quan hi hagi contractes sig-nats amb els majoristes de viatge cons-truirem l’estació marítima, que estaràllesta en la data que arribi el primercreuer». L’estació tindrà una capacitatper a 5.000 passatgers i «se situarà alcostat del moll Illes Balears, a tocar delport esportiu o a prop de la Pineda». ((EEllPPuunntt))

115500 mmiilliioonnss ppeell pprriimmeerr mmoollll dd’’iinniicciiaattiivvaapprriivvaaddaaLa inversió més important de la històriadel port de Tarragona vindrà de la inicia-tiva privada. El consell d’administracióde l’Autoritat Portuària ha aprovat tirarendavant la construcció d’un nou moll,situat al costat de l’actual moll deCatalunya i a l’abric del de Llevant. Perprimer cop, tant la construcció com lagestió seran en règim de concessióadministrativa. La inversió calculada ésd’uns 150 milions d’euros i estarà a puntd’inaugurar entre el 2010 i el 2011.Josep Anton Burgasé ha puntualitzat: «Elport té recursos suficients per tirarendavant l’obra, però volem que lesempreses ens mostrin la fortalesa delport apostant-hi». Després de festes es

faran públiques les bases del concurs peraccedir a la concessió, i les obres s’adju-dicaran abans de l’agost. La concessió ésper a 35 anys i «ja hi ha empreses inte-ressades», segons Burgasé.

221100..000000 NNOOUUSS MMEETTRREESS QQUUAADDRRAATTSS

Al moll se li vol posar el nom d’IllesBalears i tindrà una llargada de 725metres i una amplada variable, queoscil·larà entre 180 i 350 metres qua-drats. La nova infraestructura afegirà 21hectàrees a la superfície portuàriaactual.Preveient adaptar-se a la tendènciamundial d’incrementar el volum dels vai-xells de càrrega per abaratir costos, elport ha plantejat inicialment un calat de20 metres de fondària per al nou moll,però la idea és arribar a 24 o 25 metresper poder acollir vaixells de 250.000tones. «Cap port del Mediterrani occi-dental no disposa d’un calat comaquest», va explicar el director del port.Aquest fet «obre noves oportunitats denegoci en la captació de tràfics a graneli càrrega general». Algunes drassanesinternacionals ja construeixen vaixellsamb una eslora tan gran com quatrecamps del Barça. La intenció del port ésque fins al 75% del tràfic del moll siguinnous productes. Inicialment, es preveuque hi passaran 1,5 milions de tones agranel i 250.000 tones de mercaderiesdiverses. El projecte preveu «importantsmesures preventives per mitigar l’impac-te ambiental de l’activitat portuària»,com ara tremuges ecològiques, i cintes imagatzems tancats. ((EEll PPuunntt))

24 AL PORT

El aumento mensual del mes de noviem-bre pasado es del 16,5%, puesto que ennoviembre de 2006 se movieron2.619.399 de toneladas y en el mes denoviembre de este año 2007 se hanmovido 3.051.177 de toneladas en elpuerto; y el tráfico acumulado de eneroa noviembre de 2007 es de un movi-miento de 33.551.443 millones de tonela-das de mercancías frente a los28.996.249 de toneladas que se movie-ron hasta noviembre de 2006. Con loque ya se han superado los tráficoslogrados en el ejercicio pasado, a faltade un mes. En 2006 se movieron 31,7millones de toneladas.Así pues, eEl puerto de Tarragona superalos 303 millones de toneladas de mer-cancías en octubnoviembre con unincremento del 15,47%. Este es un hechoextraordinarioinsólito en la AutoridadPortuària de Tarragona, dado que desdeenero a octubre de 2006, fueron26.376.850 toneladas; y de enero a octu-bre de 2007, ejercicio que nos ocupa, sehan movido 30.426.645 toneladas, lo querepresenta un incremento del 15,4% res-pecto al mismo período del año pasado.Lo que significa que este 2007 el puertopuede cerrar por encima de los 365millones de toneladas de tráfico movidoen sus instalaciones.Uno de los tráficos que más crece es elde la carga general transportada en con-tenedores, puesto que aumenta en un382,8,1%, dado que de enero a noviem-bre de 2007 se han movido 365.421 tone-ladas de carga general contenerizada yen este mismo período del año pasadose movieron 75.692 toneladas.Asimismo, por grupos, la carga generales la que más aumenta en tráfico acu-mulado, de enero a noviembre, así hansido 1.572.948 de toneladas movidas, conun incremento del 17,6%, frente a las1337.087 de toneladas que se movieronen el mismo período del año pasado.El siguiente grupo que más ha movido esel de los graneles sólidos, que incremen-

ta su porcentaje en un 20,3%, dadoque han sido 12.445.154 de toneladas

frente a loas 10.348.167 de toneladas deenero a septiemnoviembre de 2006.En el grupo de líquidos a granel el incre-mento de enero a noviembre es del13,8%, pues se han movido 2.025.603 detoneladas y en el mismo periodo de

2006 fueron 1.780.186 de toneladas. Y enel grupo de petróleos el incremento delacumulado ha sido del 13,6%, pues hansido 17.210.908 de toneladas trasegadasde enero a noviemseptiembre de 2007frente a las 12.637.5835.151.633 de tonela-das de enero a noviembre del año pasa-do. Dentro de este grupo el crudo depetróleo se incrementa en un 8,1%, pueshan sido 8.378.948 toneladas las trasega-das frente a las 7.752.454 toneladas en elmismo período de 2006.Si miramos los tráficos según su natura-leza es el grupo de los materiales deconstrucción donde el incremento deenero a septiemnoviembrebre esextraordinario, puesto que alcanza un156,7%, puesto que se han movido eneste período 1.485.263 de toneladasfrente a las 578.634 toneladas del mismoperíodo del año 2006, o sea de enero anoviembre.El siguiente grupo que crece es el side-rúrgico, aumenta un 13,4%, puesto quemueve 515.299 toneladas frente a las

454.209 toneladas del año pasado. Elgrupo de mercancías metalúrgicasaumenta un 2,9%, pues se han movido370.095 toneladas en este período deenero a noviembre de 2007, frente a las359.609 toneladas movidas en el mismoperíodo de 2006.El grupo de los productos químicosmueve un 16,1% más con respecto al añopasado, desde enero a noviembre deeste año se han movido 2.241.965 detoneladas frente a las 1.930.917 toneladasdel mismo periodo de 2006.En el grupo de energéticos, se han trase-gado 22.948.529 de toneladas desdeenero a noviembre de 2007, con unincremento del 13,8%, frente a los20.169.814 de toneladas de enero anoviembre de 2006.Y, por último, señalar que han entradoen este periodo de tiempo 2.714 buques,lo que significa un aumento del 7,4%,frente a los 2.527 buques entrados en elmismo período del año pasado, o sea deenero a noviembre..

26 AL PORT

El Puerto de Tarragonasupera los 36 millones de toneladas

Tràfic

portu

ari

Durant el passat mes de desembre de 2007 el Servei dePublicacions del Port de Tarragona ha presentat els llibressegüents:

TTrroobbaalllleess aarrqquueeoollòòggiiqquueess ssuubbmmaarriinneess aall lliittoorraall ttaarrrraaggoonníí..DDoottzzee aannyyss dd’’aarrqquueeoollooggiiaa ssuubbaaqquuààttiiccaa ((11996688 –– 11998800))::Walfida Pérez, autora d’aquest treball, ens presenta uninventari exhaustiu i documentat de les troballes arqueo-lògiques submarines del litoral tarragoní, el qual té lavoluntat de ser una eina que faciliti als investigadors l’ac-cés a tot aquest material recuperat. Aquest inventariinclou un gran nombre dibuixos, croquis i fotografies,algunes de les quals han estat realitzades pel Servei dePublicacions del Port de Tarragona. L’obra divideix l’àmbit geogràfic de la demarcació deTarragona en tres zones, que s’han triat a l’efecte de dis-tribució del material. Així doncs, trobem una primerazona delimitada entre la desembocadura del riu Sénia i elcap Salou, una segona àrea entre el cap de Salou i el capGros i la tercera zona que se situa entre el cap Gros i ladesembocadura del riu Foix. L’autora també fa un recorregut per la història de l’ar-queologia subaquàtica a les comarques tarragonines, queté els seus orígens en la recuperació de peces arqueològi-ques subaquàtiques per part dels pescadors amb motiude la pràctica de l’arrossegament en les seves activitats.Cal destacar, com a moments emblemàtics en la històriad’aquesta especialitat arqueològica, la recuperació delsarcòfag d’Hipòlit a la punta de la Móra l’any 1946; la cre-

ació l’estiu del 1955 de la SIS (Secció d’Investigacions Submarines),que en un principi depenia del Cinema Club Cultural de Tarragona,però que el 1956 es va independitzar donant lloc a la SES (Societatd’Exploracions Submarines); la creació de la secció d’arqueologiasubaquàtica del MNAT l’any 1967, i la creació l’any 1992 del Serveid’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) pel Decret237/1992, de 13 d’octubre, que va refermar i consolidar la importàn-cia d’aquesta especialitat dins el món de l’arqueologia. Així mateix, cal fer esment de l’apartat del llibre dedicat a “Tàrracoi els ports en l’antiguitat” on Walfida Pérez explica el concepte quees tenia de “port” a l’antiguitat, així com les diferents tipologies deports. En aquest mateix apartat es reprodueix l’article publicat l’any1991 per l’autora, “Hernández Sanahuja y el puerto romano deTàrraco”, també editat pel Port de Tarragona, on es ressenyen totesles referències historiogràfiques existents al voltant de l’antic portromà de Tàrraco. Pel que fa a l’autora, Walfida Pérez Martín va néixer a Palència l’any1942 i va obtenir la destinació al Museu Nacional Arqueològic deTarragona l’any 1968 on va desenvolupar la seva activitat professio-nal fins la seva jubilació l’any 2002. Així mateix, durant aquests anys,va exercir de directora accidental entre 1978 i 1979, va coordinar lasecció d’Arqueologia Subaquàtica entre 1968 i 1980, i també va serresponsable de la biblioteca del Museu des de 1968 fins la seva jubi-lació.Bussejadora de primera, tres estrelles, per la Societat d’ExploracionsSubmarines, Tarragona (SES) i per la Confédération Mondiale desActivités Subaquatiques (CAMAS), va intervenir en diverses pros-peccions subaquàtiques al litoral tarragoní. Entre aquestes activitatscal destacar la codirecció de les excavacions als Carbuncles i al dere-licte de Berà. Ha participat en nombrosos seminaris i congressosd’arqueologia subaquàtica i té una estreta vinculació amb la SES i laReial Societat Arqueològica Tarraconense, amb les quals col·laboraassíduament.Entre les seves publicacions dedicades al tema de l’arqueologiamarítima, s’ha de destacar, tal com s’ha comentat més amunt, el seutreball, Hernández Sanahuja y el puerto romano de Tarragona (1991),gènesi d’aquesta obra.

Dades del llibre:Troballes arqueològiques al litoral tarragoní. Dotze anys d’arqueolo-gia subaquàtica (1968 – 1980)Autora: PÉREZ MARTÍN, WalfidaMida: 21 x 30 cmEditor: Centre d’Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona(CEMPAT) – Conselleria de Patrimoni Històric de l’Ajuntament deTarragona ISBN: 978-84-9791-308-9

LL’’hhoommee ii ll’’hhiissttoorriiaaddoorr.. MMiisscceell··llàànniiaa eenn hhoommeennaattggee aa JJoosseepp MM..RReeccaasseennss ii CCoommeess:: Es tracta d’una obra, tal com el seu títol ens indi-ca, en homenatge a Josep M. Recasens. Treball construït a partir deles aportacions de diferents historiadors que, precisament, ajuden aposar l’accent en l’objectiu que s’havien fixat els coordinadors deltreball, Salvador Rovira i Manel Güell: fer una miscel·lània estricta-ment d’història. Tanmateix, l’obra també dóna cabuda a col·laboracions que tenen Se

rvei d

e pub

licac

ions

AL PORT 27

Novetats editorialsDarrer trimestre de 2007

28 AL PORT

com a motiu la persona i el seu àmbit familiar. Per tant, eltreball es configura en dues parts, la primera de les qualstracta els aspectes personals de l’homenatjat, així comuna aproximació a la seva trajectòria cultural, on es revi-sen les seves aportacions historiogràfiques. Així doncs, enaquesta part, trobem les col·laboracions, entre d’altres, deJaume Massó, Jordi Vives, Francesc Escatllar i Elena Virgili. La segona part de la miscel·lània recull estudis d’història,centrats en les èpoques medieval, moderna i contempo-rània. S’ha de dir que no es tracten els treballs realitzatssobre història antiga de Josep M. Recasens, ja que aquestsforen editats anteriorment pel Port de Tarragona en lapublicació titulada Miscel·lània Arqueològica (1992).

Així doncs, la primera d’aquestes col·laboracions sobrehistòria la realitza el Dr. Antoni Jordà, qui ens explica elsignificat d’història local, alhora que situa la figura deJosep M. Recasens dins la historiografia tarragonina. Enaquest punt, cal fer esment que els treballs de J. M.Recasens, d’acord amb el que ens comenta el Dr. A. Jordà,s’inscriuen en els corrents historiogràfics més recents del’època, els quals defensen estudis històrics més ambicio-sos que englobin els diferents àmbits que conformen lessocietats i que, per tant, prestin atenció als fenòmenspolítics, econòmics i socials. De fet, es tracta d’un enfo-cament que s’allunya de la història factual convencional ique, a més, en el cas de Tarragona, també anava acom-panyada per una visió fonamentalment eclesiàstica. D’aquests estudis històrics que basteixen la segona partde la miscel·lània, també cal destacar els treballs dels pro-fessors de la Universitat Rovira i Virgili Maria BonetDonato, Montserrat Duch Plana i Josep Sánchez Cervelló,així com el treball del cap del Servei d’Arxiu iDocumentació Municipal de Tarragona, Jordi Piqué.

Dades del llibre:L’home i l’historiador. Miscel·lània en homenatge a Josep M.Rescasens i Comes.Coordinadors de l’obra: GÜELL, Manuel; ROVIRA, I GÓMEZ,SalvadorMida: 21 x 30 cmEditor: Autoritat Portuària de TarragonaISBN: 978-84-612-0868-5

AAqquueellll rreegguusstt dd’’aammppllaa lllliibbeerrttaatt.. MMeemmòòrriiaa ddee JJoosseepp LLlluuííss SSaavvaallll::Publicació editada per Cossetània Edicions, coordinada per la “Gentdel Llamp” i que també ha comptat amb la col·laboració del’Autoritat Portuària de Tarragona. Es tracta d’un llibre de caire miscel·lani en el qual es ret homenatgea Josep Lluís Savall, qui va morir el mes de juliol de 2006. Josep Lluís Savall i Rom era cambrilenc, de família de pescadors. Defet, ell mateix va fer de pescador de jovenet, durant les vacancesescolars. Es va llicenciar en Filologia Catalana a Tarragona i va publi-car la tesina El vocabulari dels pescadors de Cambrils, una obra dereferència en el camp de la dialectologia i la lexicologia. Després defer de professor de llengua catalana, va engegar, treballant per alPort de Tarragona, un taller ocupacional sobre oficis mariners, elprojecte de Museu Marítim de Tarragona i va organitzar trobades devela llatina a Tarragona. Posteriorment, va entrar a treballar al MuseuMarítim de Barcelona. Pel que fa al llibre, aquest consta de dues parts: una primera, on hisón presents els homenatges i una segona, que recull una selecció del’obra escrita de Josep Lluís Savall. L’obra combina peces literàries igràfiques, i així podem trobar, entre d’altres, un estudi del llenguat-ge mariner, narracions i poesies que s’emmarquen en el contextmarítim de la Mediterrània.

Dades del llibre:Aquell regust d’ampla llibertat. Memòria de Josep Lluís SavallMida: 15,5 x 23,5 cmEditor: Cossetània Edicions ISBN: 978-84-9791-326-3

MMòònniiccaa FFlloorreess MMaatteeooSSeerrvveeii ddee PPuubblliiccaacciioonnss ddeell PPoorrtt ddee TTaarrrraaggoonnaa

ppuubblliiccaacciioonnss@@ppoorrttttaarrrraaggoonnaa..ccaattTTeell.. 997777 225500 009911Se

rvei d

e pub

licac

ions

Los pasados días 14 y 15 de noviembre, secelebraron las III Jornadas Técnicas deArchivos Portuarios, organizadas por laAutoridad Portuaria de Gijón y Puertosdel Estado, a las que asistieron 35 res-ponsables de archivos de las diferentesautoridades portuarias. La inauguración oficial estuvo a cargodel presidente de la Autoridad Portuariade Gijón, Fernando Menéndez Rexach, ytuvo lugar en las dependencias de laQuinta de la Vega, sede del InstitutoPortuario de Gijón. Rexach destacó laimportancia de conservar el patrimoniodocumental para asegurar la transmisiónde la historia de las ciudades y de lospuertos, así como su evolución.

El primero de los ponentes, EduardoNúñez Fernández, jefe de la sección dearchivos del Ayuntamiento de Gijón,impartió una ponencia titulada Laimportancia de la normalización en losarchivos. La charla se estructuró envarios puntos principales como la defini-ción del concepto de normalización, lanecesidad de normalización de los archi-vos, sus objetivos y los riesgos que éstaconlleva, la normalización como factorde cambio, los tipos de normas, las nor-mas ISO, y la importancia de la normali-zación para la integración de redes.

Tomó el relevo de Eduardo Núñez,Alfonso Díaz Rodríguez, jefe de secciónde archivos centrales del Principado de

Asturias, quien dio a conocer al colecti-vo portuario “El sistema de informacióny gestión de Archivos del Gobierno deAsturias”. El SIGIA enlaza perfectamentecon la línea estratégica del gobierno delPrincipado de modernizar laAdministración asturiana a través de unequipo de archiveros que se ocupan delServicio de Publicaciones y de los archi-vos administrativos. Este equipo gestio-na el fondo documental del gobierno deAsturias, así como los heredados de ins-tituciones anteriores a la comunidadautónoma. Su objetivo principal consisteen asegurar un patrimonio históricodocumental, racional, estructurado yfiable, que sirva de seña de identidad de

AL PORT 29

III Jornadas Técnicasde Archivos Portuarios

Històr

ia

Històr

ialas sucesivas acciones de la organización. Después de la intervención de AlfonsoDíaz tuvo lugar una mesa redonda titula-da “Creación y funcionamiento de redesde centros”, en la que participaron losdos ponentes, Eduardo Núñez y AlfonsoDíaz, así como la responsable delArchivo de la Autoridad Portuaria deHuelva, Ana M. Mojarro Bayo.

Por la tarde del mismo día 14, Jorge Díazy Pilar Ballesteros, de CEDIPORT, impar-tieron la ponencia titulada “Cediport, unrecurso de información y documenta-ción para la comunidad portuaria”.Cediport es un centro de documenta-ción dependiente de la AutoridadPortuaria de Valencia, FEPORTS y laFundación ValenciaPort, que se creó en2004 para gestionar los recursos deinformación de biblioteca, hemerotecade publicaciones técnicas, mediateca yfondo fotográfico o fototeca. Más tarde,Claudio Gruber Fraysse, gerente de CGFDigitastur, expuso las tareas de digitali-zación que lleva a cabo dicha empresa yla importancia de este método comoforma de preservar la documentación.

Coia Escoda Múrria, responsable delarchivo de la Autoridad Portuaria deTarragona, y coordinadora de las IIJornadas Técnicas de ArchivosPortuarios, celebradas en Tarragona en2005, hizo balance de las II Jornadas y delas conclusiones de las mismas, así comode la labor de difusión llevada a cabo enestos dos años para dar a conocer alcolectivo de archiveros portuarios y lasactividades en que están inmersos.

La mañana del 15 de noviembre, hicieronsus exposiciones los diversos grupos detrabajo, creados en el año 2004, a raíz delas I Jornadas Técnicas de ArchivosPortuarios, organizadas por la AutoridadPortuaria de Huelva. Expusieron el balan-ce del trabajo llevado a cabo el Grupodel Censo de Archivos Portuarios conFernando Torreiro de la A. P. de ACoruña, el del Cuadro de ClasificaciónComún con Gerard Llansola de la A. P. deCastellón y Beatriz Bruna de la A. P. deVigo, el de la Guía de Recomendacionespara la organización y funcionamientodel Sistema de Archivos de Puertos delEstado y Autoridades Portuarias con AnaM. Mojarro de la A. P. de Huelva, el deFormacióncon Beatriz Bruna de la A. P.de Vigo, y el de Normalización de losdocumentos de archivo con Jorge Díaz yPilar Ballesteros de CEDIPORT, Ana

Espina de la A. P. de Gijón y ZacaríasReina de la A. P. de Málaga. Asimismo,Armando López Rodríguez, en represen-tación de Puertos del Estado, hizo partí-cipes a los asistentes a las Jornadas de lalabor llevada a cabo por el grupo de tra-

bajo sobre documentación y archivosportuarios perteneciente a la comisióncalificadora de documentos del ministe-rio de Fomento y sus organismos públi-cos, creado en 2006 para evaluar ladocumentación generada por los puer-tos. Después de la clausura de las Jornadas, acargo de la responsable del archivo de laA. P. de Gijón, Ana Espina, se organizóuna visita a La Laboral, centro cultural dereferencia en Gijón, situado en el edifi-cio construido por el arquitecto LuisMoya Blanco entre 1946 y 1956.Actualmente, alberga dependenciascomo la Universidad de Oviedo, laEscuela Superior de Arte Dramático o elCentro de Arte y Creación Industrialpatrocinado por la Autoridad Portuariade Gijón, destinado a exposiciones dearte, ciencia, tecnología e industriasvisuales avanzadas.Aunque no se determinó concretamentedonde se llevarían a cabo las IV JornadasTécnicas de Archivos Portuarios, la orga-nización se comprometió a celebrarlas alo largo del año 2009.

CCooiiaa EEssccooddaa MMúúrrrriiaaAArrcchhiivvoo ddeell PPuueerrttoo ddee TTaarrrraaggoonnaa

30 AL PORT

Des de l’any 2000 en què es va inaugurarel Museu del Port de Tarragona, en l’àm-bit d’expansió dels segles XIX-XX, s’hihavia exposat una gran imatge aèria delport, les dimensions de la qual eren de 9m x 3 m, i on es mostrava tota l’extensiógeogràfica de l’espai portuari i de partde la ciutat. En els set anys transcorre-guts, aquesta imatge se’ns ha fet històri-ca, informativament parlant, atès que lafisonomia portuària s’ha transformat,àmpliament, amb la construcció de nousmolls i noves infraestructures que pre-senten un port viu i en plena evolució.Indubtablement, el port ha crescut i l’es-mentada imatge ja no permetia presen-tar als visitants la realitat del port actual.Es feia imprescindible renovar el discursmuseístic entorn la gran transformacióinfraestructural de molls i nous espais, ide mercaderies transitades, ocorregudaal port al llarg dels darrers cent anys.D’aquesta manera, la necessitat de posar

a disposició del públic una major infor-mació sobre el dia a dia portuari, sensecaure en la visió comercial que ja mos-trem, habitualment, en altres recursosespecífics sobre l’aspecte comercial delport, ens ha permès projectar una reno-

vació de l’àmbit del port actual de l’ex-posició permanent, a través d’aquestAudiovisual del Museu, inaugurat el dia27 d’octubre de 2007. Presentat com un recorregut visual -aerii terrestre- pel port dels segles XIX i XX,

AL PORT 31

L’audiovisual del museu

Muse

u del

Port

de dimensions similars a l’antiga imatgefixa exposada, es complementa d’unabreu llegenda en 4 idiomes (català, cas-tellà, anglès i francès) –segons es desitgi-, on es descriuen les característiquesmés remarcables de cadascuna de lesinfraestructures integrants de l’espaiportuari amb una durada de 10 minutsque ens permeten mostrar una pinzella-da històrica pel passat portuari recent,així com pel present del port tarragoní.La informació dels molls i dels espaiss’ha fet en funció de grups de mercade-ries i d’activitats, per tal de donar-li mésagilitat i no ser una mera descripció line-al d’espais portuaris. Pel que fa a les acti-vitats, s’han inclòs, també, els vessantspesquer, esportiu, cultural i lúdic quecomplementen el port comercial de laciutat.Hem d’agrair la col·laboració desinteres-sada de fotògrafs, de particulars i d’insti-tucions, propietaris de les imatges utilit-zades, per la cessió dels drets d’exhibi-ció. Sense les seves imatges, l’audiovisualno hauria estat possible.

MMeerrccèè TToollddrràà DDaallmmaauummuusseeuuppoorrtt@@ppoorrttttaarrrraaggoonnaa..ccaatt

32 AL PORTMuse

u del

Port

Els ports estan inclosos dins de l’àmbitd’aplicació de la Directiva Marc del’Aigua (DMA), ja que es troben a lesaigües marítimes, costeres i de transició,és a dir, les que estan pròximes a les des-embocadures del riu.Per tant, s’haurà d’establir a la zona por-tuària un sistema de qualitat de lesaigües de manera referencial, homogè-nia i estandarditzada, a partir de la quales valori el que es denomina com a “qua-litat química” i “estat ecològic” de lesmasses d’aigua.La Directiva preveu la possibilitat quemoltes de les aigües portuàries puguinconsiderar-se, d’acord a algunes circums-

tàncies, masses d’aigua modificades. Unaqualificació que pot suposar atorgar aaquestes masses d’aigua unes condicionsd’excepcionalitat que facin que per lesseves exigències ambientals es puguinreduir, tot i que mantenint-ne els objec-tius de protecció i millora necessàriesperquè aquestes assoleixin un bonpotencial ecològic i una bona qualitatquímica.Ports de l’Estat, amb l’objectiu i l’interèsd’aprofundir eficaçment en el desenvo-lupament sostenible en les tasques por-tuàries en allò que afecta la protecció imillora del seu medi aquàtic, redacta lesRecomanacions d’Obres Marítimes

(ROM 5.1) i alhora assumeix el traspàsdels objectius de la DMA als ports, ambla finalitat d’elaborar un informe que enspermeti conèixer quines qualitats tenenles nostres aigües, documentar aquellesemissions existents i establir-ne unamillora, o poder detectar-hi ràpidamentel motiu d’una baixa qualitat de lesaigües i saber-ne els orígens.L’esquema de la ROM 5.1 passaria per l’e-laboració de diferents programes; delimitació d’usos i tipificació de massesd’aigua, avaluació i gestió de riscosambientals, vigilància ambiental i gestiód’episodis contaminants.Atès que la construcció d’un emissari

submarí té com a conseqüència un ves-sament puntual a la zona de servei por-tuari, aquesta emissió, segons la DMA, ésva catalogar com una pressió antròpicasignificativa que, per tant, exigeix identi-ficar l’emissió contaminant, caracteritzarl’emissió i estimar el risc ambiental, tottenint-ne en compte els factors de pro-babilitat, vulnerabilitat i les seves conse-qüències.La vigilància ambiental haurà de realit-zar-se mitjançant control de l’emissoramb dispositius específics que permetinun accés fàcil, tant per l’obtenció demostres que siguin representatives delflux, com per la determinació precisa del

cabdal que s’estigui vessant en elmoment del mostreig. Tanmateix, aquestcontrol també s’efectuarà sobre el medireceptor d’una manera conjunta.Dins de la vigilància esmentada, caldrà lacaracterització del medi pelàgic (anàlisid’aigües) i el medi bentònic (sediments),així com establir una periodicitat delsmostrejos, essent del primer medi defreqüència trimestral i en el segon anual.La freqüència del mostreig es pot modi-ficar en funció de la uniformitat i perma-nència que presentin els resultats iconeixements disponibles, com també elnivell de risc avaluat per a les emissionsque puguin afectar-la. A partir de les

dades obtingudes a la vigilància ambien-tal es pot desenvolupar la valoració del’estat i el potencial ecològic i, en el casque no existeixi una bona o una moltbona qualitat caldrà establir el programade gestió d’episodis contaminants, laqual cosa comportarà la presa de deci-sions oportunes.

JJooaann MM BBaassoorraa RRoobbeerrttCCaapp ddeell DDeeppaarrttaammeenntt ddee MMeeddii AAmmbbiieenntt

AL PORT 33

Les exigències de la directivaMarc de l’aigua a les aigües portuàries

Medi

ambie

nt

AAssiisstteenncciiaa ddee llaa AAuuttoorriiddaadd PPoorrttuuaarriiaa ddeeTTaarrrraaggoonnaa aa llaa FFeerriiaa TTrraannssppootteecc LLooggiitteeccddee MMiilláánnEl pasado mes de octubre, la AutoridadPortuaria de Tarragona estuvo presentecon un stand en la onceava edición de laferia de transporte y logísticaTranspotec Logitec Milano. Este stand seintegró dentro del pabellón de BCL(Barcelona Centre Logístic Catalunya), laplataforma impulsada por la Generalitatde Catalunya, el Consorci de la ZonaFranca, entre otros, que cuenta con laparticipación de los actores responsa-bles en los distintos niveles de la cadenalogística: transporte, administracionespúblicas, asociaciones profesionales,empresas de servicios y usuarios finales,y que engloba a más de 120 socios con elobjetivo común de consolidar aCataluña como la gran plataforma logís-tica del sur de Europa.En el stand se destacó el potencial delPuerto de Tarragona como nodo inter-modal de la cadena de transporte y secontactó con diferentes empresas pro-ductoras y logísticas del sector deltransporte marítimo.

AAssiisstteenncciiaa aa SSIITTLL SShhaannggaaiiPor otro lado, durante el pasado mes dediciembre, la Autoridad Portuaria deTarragona, junto a algunas empresas dela Comunidad Portuaria, participaroncon un stand conjunto con la AutoridadPortuaria de Barcelona, BCL (BarcelonaCentre Logístic Catalunya) y Cilsa en laedición de 2007 de la feria SITL Shangai,que tuvo lugar durante los días 10 a 12 dediciembre en el INTEX, ShanghaiInternational Exhibition Center, y queresulta una plataforma imprescindiblepara contactar con los servicios logísti-cos y los proveedores de productos,conseguir el crecimiento del negocio ynetwork con los usuarios, a la vez queofrece la información más actualizadadel mercado, ofrece oportunidades denegocio y de aprendizaje y solucionespara optimizar las operaciones logísti-cas.

FFiinn ddee tteemmppoorraaddaa ddee ccrruucceerroossCabe destacar que, con la escala el

pasado día 28 de noviembre del buque

Saga Rose, se ha cerrado la temporadade cruceros de este año 2007, que se hasaldado de nuevo con un record, con untotal de 17 escalas en el Puerto deTarragona.

MMoonnttssee MMoorreenntteeDDeeppaarrttaammeennttoo CCoommeerrcciiaall yy MMaarrkkeettiinngg

34 AL PORT

Nuevas acciones comerciales

Depa

rtame

nt co

merci

al

Durante el cuarto trimestre de 2007 seatendieron un total de 58 expedientesdistribuidos en 27 peticiones de infor-mación, 16 reclamaciones, 19 solicitudes,5 quejas y 1 sugerencia.

Las peticiones de información represen-tan un 39,7% % respecto del total de losexpedientes tramitados; las reclamacio-nes, un 23,5%; las solicitudes, un 27,9%;las sugerencias, un 1,5%; y las quejas, un7,4%.

Es importante resaltar la evolución delas reclamaciones desde el segundo tri-mestre de 2007, dando lugar a unareducción notable en el volumen dereclamaciones siendo en pro de unaumento de las peticiones de informa-ción. Actualmente el número de peticio-nes de información y solicitudes ocupanel 68% de los expedientes, hecho mani-fiesto que manifiesta los continuosesfuerzos de mejora de los servicios porparte de esta Autoridad Portuaria deTarragona.

36 AL PORT

SACPuerto de Tarragona

Serve

i d’at

enció

al cl

ient

AL PORT 37

Líneas regularesDestino/Periodicidad Naviera Agente

CONTENEDORES

ISLAS CANARIAS JSV LOGISTICS Pérez y Cía., S.A.Semanal 977 217 156

SUDAMÉRICA (Brasil) MAERSK LINE Naviera del Odiel de Contenedores, S.A.Semanal 977 242 318

ITALIA (Livorno, Salermo) JSV LOGÍSTICS Pérez y Cía., S.A.Semanal 977 217 156

ALGECIRAS, TARRAGONA, MAERSK LINE Naviera del Odiel de Contenedores, S.A.BARCELONA, FOS (servicio feeder) 977 242 318Semanal

ISLAS CANARIAS (Las Palmas, CÍA. TRASATLÁNTICA ESPAÑOLA, S.A. Weco, Agencia Marítima. CanarshipTenerife, La Palma) 977 222 947Semanal

SERVICIOS SHORT SEA SHIPPING

ISLAS CANARIAS (Tenerife, Las Palmas y FLOTA SUARDÍAZ Suardíaz Terminal Tarragona, S.A.Arrecife) 914 316 640Cada 5 días

MARRUECOS (Casablanca) FLOTA SUARDÍAZ Suardíaz Terminal Tarragona, S.A.Semanal 914 316 640

ITALIA (Livorno) FLOTA SUARDÍAZ Suardíaz Terminal Tarragona, S.A.Cada 3 días 914 316 640

ITALIA (Salermo) FLOTA SUARDÍAZ Suardíaz Terminal Tarragona, S.A.Cada 3 días 914 316 640

ITALIA (Civitavecchia) FLOTA SUARDÍAZ Suardíaz Terminal Tarragona, S.A.Semanal 914 316 640

TURQUÍA (Izmir) FLOTA SUARDÍAZ Suardíaz Terminal Tarragona, S.A.Cada 14 días 914 316 640

GRECIA NORDANA LINE Weco, Agencia MarítimaQuincenal 977 222 947

del puerto de Tarragona

Serve

i d’at

enció

al cl

ient

38 AL PORT

LÍBANO NORDANA LINE Weco, Agencia MarítimaQuincenal 977 222 947

SIRIA NORDANA LINE Weco, Agencia MarítimaQuincenal 977 222 947

TURQUÍA NORDANA LINE Weco, Agencia MarítimaQuincenal 977 222 947

ARGELIA NORDANA LINE Weco, Agencia MarítimaQuincenal 977 222 947

EGIPTO NORDANA LINE Weco, Agencia MarítimaQuincenal 977 222 947

RO-RO (contenedores y carga general)

BRASIL NORDANA LINE Weco, Agencia MarítimaQuincenal 977 222 947

COLOMBIA NORDANA LINE Weco, Agencia MarítimaQuincenal 977 222 947

REPÚBLICA DOMINICANA NORDANA LINE Weco, Agencia MarítimaQuincenal 977 222 947

VENEZUELA NORDANA LINE Weco, Agencia MarítimaQuincenal 977 222 947

GUATEMALA NORDANA LINE Weco, Agencia MarítimaQuincenal 977 222 947

EL SALVADOR NORDANA LINE Weco, Agencia MarítimaQuincenal 977 222 947

MÉXICO NORDANA LINE Weco, Agencia MarítimaQuincenal 977 222 947

GOLFO USA NORDANA LINE Weco, Agencia MarítimaQuincenal 977 222 947

COSTA ESTE USA NORDANA LINE Weco, Agencia MarítimaQuincenal 977 222 947

Serve

i d’at

enció

al cl

ient

AL PORT 39

RO-RO (sólo vehículos)

AUSTRALIA Y JAPÓN MARINE K-LINE Bergé Marítima, S.A.Mensual 977 552 696

COREA DEL SUR EUKOR CAR CARRIERS Bergé Marítima, S.A.Cada 10 días 977 552 696

SIDERÚRGICOS

FRANCIA (Fos Sur Mer) RISS TRANSPORT Bergé Marítima, S.A.Semanal 977 552 696

GRANELES LÍQUIDOS

HOUSTON/ARABIA SAUDÍ STOLT NIELSEN TRANSPORTATION Marítima del Mediterráneo, S.A.Mensual 977 252 546

GRANELES SÓLIDOS

ALCANAR CEMEX ESPAÑA, S.A. Bergé Marítima, S.A.Quincenal 977 552 696

ALCUDIA TRANSPORTES MARÍTIMOS ALCUDIA Transportes Marítimos Alcudia, S.A.Cada 2 días 977 222 218

Serve

i d’at

enció

al cl

ient

Una exposició que combina tres espaisamb fotografia, escultura i cinema.

Primer espai: Tres escultures de ToniNavarro acompanyades de fotografiesrealitzades pel mateix artista que ensmostren altres facetes de l’obra original.

Segon espai: Una selecció dels millorstreballs de l’artista en fotografia, acom-panyats d’altres obres realitzades encol·laboració amb Rosselló, Pep Escoda iPau Gavaldà.

Tercer espai: En una pantalla es podenveure diversos treballs, curts de cinemaexperimental de l’artista i el documentalThe Kalam Revolution (La revolució delllapis) premi rec 2007. En aquest espais’exposen fotografies de Toni Navarrorealitzades al Nepal, al mateix temps quedirigia el documental.

Sèrie desenvolupada a partir de l’obra deRembrandt “La llicó d’anatomia del Dr.Tulp” i la fotografia del Che Guevara aldipòsit de cadàvers després d’haverestat afusellat a “La Higuera”, Bolívia.

El principal motiu per al desenvolupa-ment d’aquesta sèrie és tant la semblan-ça que hi ha entre les duess composi-cions com la quantitat de personatges,nou, que componen aquestes dues ico-

nes; una de la pintura i l’altra del fotope-riodisme i de la vida política del segleXX. La meva tasca fou recrear-les en unamena de collage pictòric quasi sempre

40 AL PORT

ExposicionsTinglado 1Exposició: ‘La mirada descoberta. Toni Navarro’Autoritat Portuària de Tarragona i CEMAPTDel 18 d’octubre al 26 de novembre de 2007

Tinglado 4Exposició: ‘Sèrie 1632 - 1967. Gonzalo Elvira’Autoritat Portuària de Tarragona i CEMAPTDel 6 al 30 de setembre de 2007

Activ

itats

cultu

rals

Activ

itats

cultu

rals

AL PORT 41

en forma de díptic. Realitzat en olisobre tela, s’aconsegueix primer un fonsple, producte de la barreja de dos colors(verd vidrian i vermell azarín perma-nent) i després paper de vidre que per-met aconseguir diferents traços de rat-lles i graus de lluminositat fent aparèi-xer les figueres que comencen a il·lumi-nar-se en un fons ple, gairebé negre i enocasions més verd.Com diuen els japonesos “No podríemveure la llum, si no la contrastéssim ambl’ombra”.

Gonzalo Elvira.

“Ja em coneixeu. Faig de dissenyador grà-fic a Tarragona des de fa més de 30 anys.D’aquest ofici, abans en deien grafista, iabans encara, dibuixant publicitari. Ambaquesta professió vaig donar sortida alneguit per fer dibuixos que m’han acom-panyat des que tinc memòria.Milers de dissenys, il·lustracions, anuncismés tard, la passió per pintar restavaallà, continguda i ajornada per quan tin-gués més temps. Però, com diu un amicmeu, el temps no deixa gaire temps.Així doncs, anem per feina. Cal que simai vénen les muses em trobin voltat dellum i de colors.”

RRoosseennddoo LLiinnaarreess

Un dels pioners de l’art contemporani,Vassil Kandinsky, va escriure que la pin-tura s’ha de semblar a la música, ha deser capaç de transmetre emocions senseexplicar cap història. Aquesta idea cab-dal per entendre l’art abstracte i l’esde-venir de la pintura del segle XX pot apli-car-se d’una manera perfectamentadient als quadres de R. Linares, a des-grat que es tracta d’un pintor figuratiu.La seva pintura té una forta vocaciómusical, un sentit del ritme i de l’harmo-nia, una fogositat “sonora” que la fa abs-tracta i comunicativa per la seva pròpiasubstància pictòrica, amb independènciadel tema que es representa damunt latela. R. Linares dibuixa directament amb elscolors, basant-se en taques fluïdes i des-imboltes que responen a una impulsinterior desbordant i efusiu. Els seus pai-satges i marines reflecteixen la llumesclatant del Mediterrani amb una exu-berància i una fogositat dignes del granSorolla. És una pintura de pinzellada espontània,de dicció vehement i sensibilitat barro-

ca, potser en consonància amb les arrelsandaluses del pintor. Tanmateix, mai nocau en la gratuïtat del gest irreflexiu, enl’amanerament o en l’efectisme. Lesseves composicions i els seus enquadra-ments són elegants i intel·ligents. Elsdestria amb molta cura i els estudia afons. En els quadres de més grandàriadomina una concepció més analítica; enles obres de petit format i en les notess’imposa una visió més sintètica i atentaals elements essencials. En totes lesseves obres, tant si es tracta d’àmpliespanoràmiques a camp obert, d’indrets

més recòndits, d’aspectes del port o dela platja, d’estudis d’arbres i elementsvegetals, la pintura de R. Linares mantéaquest mateix tarannà eloqüent, capaçde comunicar emocions per la puraexpressivitat del color, del traç i de laforma viva que glossà Kandinsky a l’inicidel segle passat tot proposant una novadefinició de l’art de la pintura que enca-ra avui és vàlida i vigent.

JJoorrddii GGoonnzzáálleezz LLllààcceerrHHiissttoorriiaaddoorr dd’’aarrtt

42 AL PORT

Tinglado 4Exposició: ‘La lucidez de la luz’Obra Social Caja Madrid i CEMAPTDel8 de novembre al 30 de desembre de 2007

La humanitat ja és plenament conscientde les amenaces derivades del canvi cli-màtic. Algunes fins hi tot ja han comen-çat a materialitzar-se. De fet els registres

dels observatoris del clima confirmen lasuccessió de conductes extremes perpart de l’atmosfera. Per altra banda, elsparàmetres de calor i fred, de sequera i

pluja, de vent o calma, han estat desbor-dats en els últims deu anys. Encara méscontundent és tot allò relacionat amb elcalentament global al nostre planeta.

Tinglado 4Exposició: ‘Blaus i verds. Rosendo Linares’Autoritat Portuària de Tarragona i CEMAPTDel 5 d’octubre al 4 de novembre 2007

Activ

itats

cultu

rals

AL PORT 43

Tampoc hi ha cap dubte sobre el motiude la mala salut actual de la nostraatmosfera. Les contaminacions deriva-des de l’ús de combustibles fòssils per aquasi tots els sistemes de producció,transport i generació d’electricitat, com-porten una emissió a l’atmosfera d’apro-ximadament el triple del CO2 que elssistemes naturals de la Terra poden con-trolar i neutralitzar. Afortunadament notan sols s’ha consolidat la consciènciade gairebé tothom, sinó també l’obliga-ció de particulars, governs i empresesque urgeix prendre mesures. Tots els processos de rectificaciócomencen quan som capaços d’incorpo-rar als nostres coneixements una infor-mació, el més complerta i veraç possible,sobre el problema que necessitem resol-dre. Per tot això Obra Social Caja Madridvol sumar-se a les mesures que des detots els sectors intenten enfrontar-se alcanvi climàtic. L’exposició La lucidez de la luz abordauna descripció dels motius pels qualss’ha produït el calentament global.Identifica els principals focus emissors ila situació actual derivada del modelenergètic basat en la crema de combus-tibles fòssils. La reducció de la despesa d’aquests con-taminants és, sense cap dubte, una pri-mera etapa. Com les possibilitats d’estal-vi en totes les nostres llars. Però sobre-tot, aquesta mostra aposta per un subs-tancial canvi pel que fa a les fonts desubministrament energètic. L’energiasolar i tots els seus derivats: el vent, labiomassa, les ones o aquelles relaciona-des amb la gravetat, com el cas dels sis-temes hidroelèctrics, són indicades coma possibles solucions davant el quemolts consideren el més greu procés dedeteriorament ambiental present.

Activ

itats

cultu

rals

44 AL PORT

El Port de Tarragona ha cedit un any mésles seves instal·lacions per acollir unanova edició de La Marató de TV3

Aquest any la recaptació ha estat de6.923.480 euros que aniran destinatsíntegrament a la investigació de lesmalalties cardiovasculars.

Sota el lema “el cor no avisa”, la ciutada-nia ha fet les seves aportacions econò-miques per una causa que tan preocupatothom.

Les malalties cardiovasculars són la pri-mera causa de mort a Catalunya, perdamunt fins i tot del càncer. Cada set-mana, trenta catalans moren per culpad’alguna patologia del cor.

Aquestes malalties provoquen una decada tres morts, i tot i que s’ha avançaten el diagnòstic i en el tractament, elnombre de casos no para d’augmentar.De fet, els ingressos hospitalaris permalalties cardiovasculars s’han multipli-car per cinc en els últims vint anys.

La causa de més del 90% d’aquestesmorts és una arítmia que es sol presentaren menors de trenta anys per diversesmalformacions congènites. Les mortssobtades en majors de trenta-cinc anyses deuen a un infart de miocardi. S’ha dedir, però, que un esportista professionalté més del doble de possibilitats demorir de cop que un altre jove de la sevaedat. Tot i així, aquests casos es podendetectar quasi sempre amb proves d’es-forços, ecocardiogrames i amb tècniquesd’imatge com l’ecocardiografia o la res-sonància magnètica.

Els cardiòlegs també destaquen laimportància de saber si el pacient téalgun antecedent familiar i si ha tingutalgun símptoma, com ara desmais.

El tractament de les malalties cardiovas-culars ha canviat molt en els últims anys,però encara queda molt per investigar:per poder tenir tècniques de diagnòsticmillors, per descobrir la importància delfactor genètic i per trobar nous fàrmacsque permetin incorporar diversos com-ponents en una sola pastilla.

‘Marató TV3’Un any més el Port de Tarragona hi col·labora

Activ

itats

cultu

rals

Els ciutadans i les ciutadanes deCatalunya tenen dret a l’ús de la formanormativament correcta en català delsseus noms i cognoms i a incloure la con-junció “i” entre els cognoms, segons laLlei 1/1998, de 7 de gener, de política lin-güística. La Generalitat de Catalunyamitjançant la Secretaria de PolíticaLingüística posa a l’abast tota la informa-ció que us calgui per tal de fer la correc-ció lingüística.La Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l’au-toritat lingüística de l’Institut d’EstudisCatalans, reconeix aquesta instituciócom l’encarregada d’establir i actualitzarla normativa lingüística del català, per laqual cosa l’acreditació de la correcció dela forma dels noms i cognoms s’ha de ferd’acord amb les normes ortogràfiquesd’aquesta autoritat. Així doncs, el passatmes de juny, amb el Decret 138/2007, de26 de juny, que regula aquesta acredita-ció, la funció d’emetre les certificacionsde correcció lingüística de noms i cog-noms en català correspon exclusivamenta l’Institut d’Estudis Catalans A partir d’aquesta norma només aquestaentitat pot emetre el certificat sobre laforma correcta que els correspon. Ambaquest certificat podeu demanar alRegistre Civil del lloc on es va fer la ins-cripció o del lloc on esteu empadronatsque us canviïn la forma errònia per lacorrecta.Les modificacions que hàgiu de fer nohan de comportar cap inconvenient pelque fa a documents anteriors, com lesherències, per exemple.També podeu demanar un certificat siheu d’inscriure un nadó amb un nomcatalà sobre el qual el Registre Civil noté prou informació. Per fer constar laconjunció “i” entre els cognoms nonecessiteu certificat, però el podeudemanar si això ha de facilitar la modifi-cació al Registre Civil del lloc on esteuempadronats o empadronades, on usdemanaran que porteu el DNI i el llibrede família dels vostres pares i el vostre,si en teniu.Si es tracta de traduir un nom al català,no cal cap certificat (la llei no ho dema-na), però hi ha casos que plantegen dub-tes al Registre Civil i aquest documentpot agilitar el canvi de nom.Pel que fa a la traducció o canvi de cog-noms, s’elabora una nota informativa,

que serveix per acreditar que el cognomcatalà que heu triat és correcte pel quefa a la normativa lingüística, o per acre-ditar que l’adaptació o transcripció alcatalà de cognoms amb alfabet no llatí(àrab, xinès, grec, rus, etc.) és adequada.Aquests canvis al Registre Civil seguei-xen un procediment més complex.Un cop tingueu el certificat, us heu d’a-dreçar personalment o per mitjà de lapersona que us representi legalment alRegistre Civil del lloc on esteu empadro-nat o empadronada, per tramitar el canvique voleu sol·licitar. Una vegada elRegistre Civil us hagi inscrit els canvis degrafia del nom o dels cognoms, ja podeudemanar que us els facin a altres docu-ments com ara el DNI, el passaport, elcarnet de conduir, títols acadèmics oescriptures. Per fer els canvis al DNI, hau-reu de presentar una fotocòpia de lapàgina del llibre de família on consti elcanvi o el document que us faciliti elRegistre Civil per acreditar aquest canvi.No heu de fer les modificacions obliga-tòriament a tots els documents, ja que elRegistre Civil acredita el canvi de nom icognoms des del moment en què el feu.Podeu esperar a fer els canvis quan reno-veu els documents per caducitat o qual-sevol altra circumstància.

PPeerr aa mmééss iinnffoorrmmaacciióóOficina d’Onomàstica de l’Institutd’Estudis Catalans Carrer del Carme, 4708001 Barcelona Telèfon 932 701 620http://www.iec.cat/gc/ViewPage.action?siteNodeId=943&languageId=1&contentId=-1

PPeerr aa ssaabbeerr--nnee mmééss ddeellss nnoommss ddee ppeerrssoo--nnaa• Noms i cognoms de la població.Institut d'Estadística de Catalunyahttp://www.idescat.net/orpi/Orpi?TC=111 (Consulta de noms i cognoms mésfreqüents, cerca de noms i cognoms iconsulta de noms més freqüents pernacionalitats)• Cercador de noms. Departament deJustícia hhttttpp::////wwwwww66..ggeennccaatt..nneett//ddjjii__cceerrccaa--nnoommss// (Cercador que permet saber coms'escriu correctament un nom en català iconèixer què permet la legislació actualen relació amb els noms i cognoms.Inclou més de 2.000 noms en català ambequivalències en castellà. A més, ofereixla transcripció d'alguns noms estrangersadaptats. Des del mes de març de 2007,el registre civil admet inscriure qualsevolnom) •• SSaannttoorraall ccaattaallàà http://esglesia.net/santoral/ (Nomsbíblics, noms no catalans, advocacionsde la verge més emprades a Catalunya,noms adèspotes)

SSeerrvveeii LLiinnggüüííssttiicc ddee CCaattaallàà ddeell PPoorrtt ddeeTTaarrrraaggoonnaa

hhttttpp::////wwwwww..ppoorrttttaarrrraaggoonnaa..ccaattCC// dd’’AAnnsseellmm CCllaavvéé,, 22 11rr

4433000044 TTaarrrraaggoonnaaTTeellèèffoonn:: 997777 221133 007744

FFaaxx:: 997777 224400 114422sseerrvv..lliinngg@@ppoorrttttaarrrraaggoonnaa..eess

HHoorraarrii:: ddee ddiilllluunnss aa ddiivveennddrreess,, ddee 99 aa 1144

AL PORT 45

La correcció lingüística dels noms i cognoms

Serve

i ling

üístic

L’Obra Social ”la Caixa” presenta aTarragona la història d’una mirada excep-cional, mitjançant 124 fotos que compre-nen un període de més de 40 anys i querecullen tots els vessants de l’artista

HHeennrrii CCaarrttiieerr--BBrreessssoonn.. FFoottòòggrraaff

«L’ull d’un segle.» Pierre Assouline vadefinir així Henri Cartier-Bresson(França, 1908-2004). Des de principi delsanys trenta, el fotògraf va explorar amblucidesa els grans moviments artístics,polítics i socials del nostre món. L’ObraSocial ”la Caixa”, en col·laboració amb laFondation Henri Cartier-Bresson iMagnum Photos, presenta a TarragonaHenri Cartier-Bresson. Fotògraf, exposi-ció que ofereix el retrat d’un artistadotat d’una mirada excepcional que vaescollir sempre l’anonimat en l’acció perpoder captar millor l’instant. La mostrareuneix una selecció de 126 fotografiesque comprèn un període de més de 40anys (entre 1932 i 1979) i que recull totsels vessants del seu treball. «Per a mi, lacàmera és un quadern d’esbossos, l’ins-trument de la intuïció i l’espontaneïtat,la mestressa de l’instant, que, en termesvisuals, interroga i decideix alhora. Per‘representar’ el món hom ha de sentir-seimplicat en allò que es captura a travésdel visor. Aquesta actitud requereix con-centració, sensibilitat i sentit de la geo-metria. La simplicitat de l’expressió s’a-consegueix per mitjà d’una economia demitjans i oblidant-se d’un mateix», va

afirmar Cartier-Bresson. Henri Cartier-Bresson (1908-2004) és undels noms fonamentals de la història dela fotografia del darrer segle. Va ser pio-ner del fotoperiodisme modern, impul-sor de l’agència Magnum Photos i crea-dor del concepte de “l’instant decisiu”,que ha donat nom a un sentiment com-partit per molts professionals de la foto-grafia: la sensació de fer coincidir l’ull, elcap i el cor en un gest concentrat quepermet captar la realitat per sorpresa.L’Obra Social ”la Caixa” se sent estreta-ment vinculada al llegat d’aquestextraordinari artista. L’any 2003, pocabans de la seva mort, es va inaugurar aCaixaForum Barcelona una gran retros-

pectiva de la seva obra, acompanyadad’una mostra singular, Al gust de Cartier-Bresson, que reunia imatges de fotògrafsde diverses èpoques i nacionalitats quecompartien amb ell l’aspiració de trans-cendir. Aquesta doble exposició varepresentar una celebració del talentd’Henri Cartier-Bresson, de la plasticitatde les seves imatges i de la coherència iel rigor de la seva trajectòria, que vainterrompre voluntàriament a mitjananys setanta, quan va decidir abandonarla fotografia i reprendre el dibuix, comquan era jove i treballava al taller delpintor André Lothe.L’exposició que ara presenta l’ObraSocial ”la Caixa” constitueix un retroba-

46 AL PORT

Henri Cartier-Bresson.Fotògraf

Madrid, Espanya, 1933© Henri Cartier - Bresson/Magnum photos/Contacto

A la riba del Marne, França, 1938© Henri Cartier - Bresson/Magnum photos/Contactola “C

aixa”

ment amb Henri Cartier-Bresson i la seva forma d’en-tendre la fotografia. Reuneixuna selecció de 126 obres d’unperíode de més de 40 anys,entre 1932 i 1979, en què s’hirepresenten tots els vessantsdel seu treball. Els paisatgesurbans hi ocupen un lloc des-tacat, juntament amb fotogra-fies d’esdeveniments històricscom la coronació de Jordi VId’Anglaterra, la visita del car-denal Pacelli a París el 1938 ola incineració de Gandhi. Elsretrats anònims tenen unaforça extraordinària: la sevaposada en escena totalmentinvoluntària revela aspectesocults de la personalitat delsseus protagonistes. Cartier-Bresson va excel·lir especial-ment en el retrat d’artistes, ien l’exposició s’hi poden con-templar alguns dels millorsexemples: Alberto Giacomettii Truman Capote, Jean-PaulSartre i William Faulkner, SaulSteinberg i Henri Matisse. Les fotos de viatges permeten

assistir a la transformació delmón. Cartier-Bresson va foto-grafiar el París dels anys trentai el Mèxic posterior a laRevolució, l’Alemanya allibe-rada i els països de l’Est en elsprimers anys de la GuerraFreda. La tasca de fotoperio-dista el va portar a treballarentre Europa i Amèrica,Occident i Orient, i a esdeve-nir un intèrpret sensible delJapó i l’Índia contemporanis.La seva obra revela importantscontrastos, però també lacuriositat i el respecte perdiverses maneres de viure i deveure el món. Va ser un granenamorat d’Espanya, que vavisitar en nombroses ocasions.En la mostra s’hi poden veureun seguit de fotografies deBarcelona, Madrid, València,Alacant, Còrdova i Sevilla,dels anys de la República, quetenen el seu contrapunt enuna imatge dels cinquanta queexplota la paradoxa que s’a-maga rere la realitat quotidia-na.

AL PORT 47

Alberto Giacometti, pintor i escultor, 1961© Henri CartierBresson/Magnum photos/Contacto

la “C

aixa”

En aquest any, gran part dels interessoshan estat encarats a dinamitzar el Club idonar-li una oferta més variada que per-metés que fos més engrescador per alssocis i més atractiu per a tot aquell quevolgués apropar-se a gaudir-ne.

Les noves pistes de pàdel han contribuïti són un bon exemple del que s’acabad’esmentar. Han fet créixer l’activitatesportiva a les nostres instal·lacions i unampli segment de socis del Club aramateix es troba immers en lligues, par-tits, rànquings, a més de l’Escola de Pàdelcreada i de les classes particulars.

Les Activitats Dirigides continuen tambédonant bon resultat. Aquest hivern es vaapostar per la capoeira i està donant unbon resultat, va servir per integrar noussocis al Club i perquè socis ja existentss’encomanessin d’aquest encisadorhíbrid entre dansa i art marcial brasilera. El passat 5 de desembre vam inaugurar elnou hangar de la Secció de Rem delClub. Amb la presència de l’Hble. Sr.Joaquim Nadal (conseller d’ObresPúbliques de la Generalitat), l’Il·lm. Sr.Josep Fèlix Ballesteros (alcalde deTarragona) i el Sr. Josep Anton Burgasé(President de l’Autoritat Portuària deTarragona) entre d’altres convidats, es vaprocedir a l’acte que va servir per obrirles portes del local on a partir d’araentrenaran els nostres remers i del qualesperem que en treguin molt de profit. Apartir d’ara els nostres esportistes guan-yaran en seguretat (no hauran de navegarpel port per anar a entrenar) i en qualitatd’entrenament; ja que ara accediran alriu directament pel nou embarcadorconstruït i podran gaudir d’una làminad’aigua sense onades i idònia per entre-nar la major part dels dies de l’any.

48 AL PORTReial

Club

Nàuti

cNou hangar per la secció de rem

El consell d’administració de l’AutoritatPortuària, en sessió ordinària del passat10 de juliol, va aprovar una nova estruc-tura organitzativa a la qual s’incorporà eldepartament de planificació i desenvo-lupament estratègic, que va asumir lestasques de la gestió de la qualitat.Amb l’inici d’aquesta nova etapa, es vaprocedir a renovar els òrgans del pla dequalitat del Port de Tarragona, tant pelque fa a la seva composició com en elseu funcionament.Actualment, el pla de qualitat del Portde Tarragona es compon d’un òrgansuperior, anomenat consell de qualitatdel Port de Tarragona i un òrgan respon-sable de la gestió que és el comitè ges-tor de la qualitat.

EEll ccoonnsseellll ddee qquuaalliittaatt ddeell PPoorrtt ddeeTTaarrrraaggoonnaaÉs l’òrgan superior del pla de qualitat delPort de Tarragona, i està constituït perrepresentants i directius de l’AutoritatPortuària de Tarragona, de les entitats idels clients del Port que integren laComunitat Portuària, amb la missió d’e-xercir un colideratge en la impulsió i des-envolupament del pla de qualitat delPort de Tarragona.Per part de l’Autoritat Portuària deTarragona el componen el president i eldirector i els responsables de gestió eco-

nòmica i planificació, gestió del territori,comercial i màrqueting, operacions i ser-veis, planificació i desenvolupamentestratègic i gabinet tècnic de direcció. Aaquests membres també s’hi incorporenanualment les persones que hagin for-mat part del comitè gestor de la qualitatper algun tema puntual.Per part de la Comunitat Portuària, s’hihan integrat els màxims representantsdels organismes i empreses: estibadores,consignatàries, ATEIA, duanes, capitaniamarítima, pràctics, ESTARRACO, serveisindirectes, sanitat exterior, AEQT, trans-portistes, RENFE, PREVENPORT, Apportty representants dels comitès d’empresa iles associacions sindicals més represen-tatives. El consell de qualitat té com a principalsfuncions aprovar el pla anual de líniesd’acció del pla de qualitat del Port deTarragona, l’informe anual de gestió, elsnous objectius i les estratègies propo-sats pel comitè gestor de la qualitat iimpulsar la participació de la ComunitatPortuària en les línies d’acció que s’esta-bleixin dins el marc del pla de qualitatdel Port de Tarragona.

EEll ccoommiittèè ggeessttoorr ddee llaa qquuaalliittaatt ddeell PPoorrttTTaarrrraaggoonnaaEl comitè gestor de la qualitat és l’òrganresponsable de la gestió i desenvolupa-

ment del pla de qualitat del Port deTarragona, i està constituït pels respon-sables de gestió econòmica i planifica-ció, gestió del territori, comercial i màr-queting, operacions i serveis, planifica-ció i desenvolupament estratègic i gabi-net tècnic de direcció, anomenats mem-bres nats, més aquelles persones, del’APT i representants de les entitats i delsclients del Port de Tarragona que inte-gren la Comunitat Portuària, convidats aformar-ne part, segons el tema a tractar,que seran denominats membrescol·laboradors.El comitè gestor de la qualitat té com aprincipals funcions proposar el pla anualde línies d’acció del pla de qualitat delPort de Tarragona; elaborar l’informe degestió anual; definir els nous objectius,les estratègies i les accions concretesper aconseguir-los, alhora que gestionarel desenvolupament de sistemes de qua-litat específics per als serveis del Port, irealitzar el seguiment de les accions demillora que se’n derivin.En l’actualitat estan en funcionament elcomitè gestor de la qualitat per al serveide practicatge i el comitè gestor de laqualitat per al tràfic de automòbils. Estàen fase de preparació el comitè gestorde la qualitat per a la formació de laComunitat Portuària.

AL PORT 49 Quali

tat

Nous òrgans del pla de qualitat

50 AL PORT

El passat mes d’agost es va procedir a larevisió del referencial de servei per altràfic d’automòbils, per tal d’incorporarles modificacions derivades dels canvisde responsabilitats internes del’Autoritat Portuària, en aplicació delnou organigrama, i altres aspectesmenors relatius al servei de neteja de lesterminals que han passat a dependre deldepartament de mediambient i sosteni-bilitat.En aquesta nova versió, aprovada poste-riorment pel comitè de seguimentd’ANFAC i Ports de l’Estat, s’inclou l’exis-tència d’un lloc de transferència anome-nat “punt verd” al qual els concessionarishan de traslladar els residus per a la sevacorrecta gestió i transport a abocadorscontrolats. El proper mes de març, l’AutoritatPortuària de Tarragona, ESTARRACO yles dues terminals de vehicles BERGÉ-CARPORT i SUARDIAZ TERMINALTARRAGONA, S.A. hauran de renovar lescertificacions de qualitat de serverobtingudes el març de 2006. Per aquestmotiu, l’Autoritat Portuària ha iniciat elprocediment intern de comprovació decompliment de les característiques queapliquen als seus departaments, aquestcop amb la novetat de la utilització deles noves tecnologies de gestió delconeixement.En concret, s’ha dissenyat un espai vir-

tual col·laboratiu en el qual cada respon-sable ha incorporat la documentació iinformació referent a les seves caracte-rístiques i ha aportat les evidències quejustifiquen aquest compliment. La infor-mació es pot consultar en línia per partde les persones implicades. La utilització d’aquesta eina informàtica,que forma part de la Plataforma deGestió del Coneixement de l’APT, simpli-ficarà d’una manera considerable l’ava-luació que es durà a terme per part del’entitat certificadora, ja que unifica enun sol repositori de documentació, totala informació que, sense aquesta eina

informàtica, hauria de tenir disponiblecada responsable de característica.Paral·lelament, s’ha iniciat el procedi-ment de contractació de l’entitat certifi-cadora, en coordinació amb la resta d’a-gents implicats (ESTARRACO i terminals)Durant el primer trimestre de 2008, iamb anterioritat a l’avaluació de l’entitatcertificadora, es procedirà a convocar elcomitè gestor de la qualitat per al tràficd’automòbils i es farà una preavaluacióde les característiques que apliquen acadascun dels agents per comprovar elcompliment i prendre mesures correcto-res, en cas necessari.

Certificació del tràfic d’automòbils

Comitè gestor de la qualitat per al servei de practicatgeEl passat 16 d’octubre es va constituir elnou comitè gestor de la qualitat per alservei de practicatge del Port deTarragona. En la reunió es va fer un repàsde la situació dels indicadors del Manualdel Servei i del Pla de Millora, al qual s’hivan incorporar quatre nous objectius.L’actual certificació de qualitat de ser-veis tenia validesa fins l’octubre de 2007.Atès que la auditoria de seguiment perpart de SGS realitzada el 27 de febrerhavia estat positiva, la corporació depràctics tenia previst realitzar una audi-toria de revisió la primera quinzena dedesembre, i per tant va sol·licitar quel’actual certificació es perllongui fins afebrer de 2008 per tal de fer coincidir lesauditories amb la renovació de la certifi-cació.Quali

tat

Quali

tat

AL PORT 51

Pla de formació per a la Comunitat PortuàriaDurant el darrer trimestre de 2007 hanfinalitzat dues accions formatives de laprogramació vigent del pla de formacióde la Comunitat Portuària del Port deTarragona.

CCuurrss dd’’AApplliiccaacciioonnss EEssttàànnddaarrdd ddee DDiisssseennyyIInndduussttrriiaall AAUUTTOOCCAADD, adreçat al perso-nal de les empreses de la ComunitatPortuària que necessitin realitzar projec-tes tècnics i plànols per a la gestió delseu treball, en adquirir els coneixementsteòrics i pràctics per dominar les tècni-ques de dibuix i de gestió de plànols,amb un programa de disseny assistit perordinador, tant en el dibuix en 2D com lamodelització en 3D, amb les eines dequè disposa l’aplicació. Durada: 50 hores.Organitzat per l’APT i IDFO-UGT.Impartit per Multimèdia Tarragona, S.L.

CCuurrss dd’’AAnnggllèèss MMaarrííttiimm NNiivveellll IInniicciiaall II..Adreçat al personal de la ComunitatPortuària amb cap o pocs coneixementsde l’idioma anglès, amb la finalitat d’as-solir un nivell bàsic, escrit i parlat,emmarcat en les activitats laborals delsparticipants. Durada: 45 hores.Organitzat per l’APT i CEPROM. Impartitper SUN TRANSLATIONSActualment s’està preparant l’organitza-ció juntament amb PREVENPORT d’uncurs sobre DDiirreeccttiivvaa AAtteexx que es durà a

terme, previsiblement, durant el mes defebrer, en dos grups, amb uns 20 alumnesper grup. Amb aquest curs es pretén for-mar el personal de les empreses estiba-dores en el coneixement de la normativavigent en matèria de prevenció enatmosferes amb risc d’explosió i en laseva interpretació, capacitant-los perpoder operar en les àrees classificadesper a l’emmagatzematge de granels.

També està previst impartir durant elprimer trimestre de 2008 un altre cursd’Anglès Marítim Nivell Inicial I i uunn ccuurrssddee PPoowweerrppooiinntt..

Per a més informació, podeu accedir a laweb de l’Autoritat Portuària deTarragona, www.porttarragona.cat.

DDEEPPAARRTTAAMMEENNTT DDEE QQUUAALLIITTAATT DDEE LL’’AAUUTTOORRIITTAATT

PPOORRTTUUÀÀRRIIAA DDEE TTAARRRRAAGGOONNAAPPaasssseeiigg ddee ll’’EEssccuulllleerraa,, ss//nn,,

33aa ppllaannttaa 4433000044 TTAARRRRAAGGOONNAA

TTeell.. 997777 225599 440000 EEXXTT.. 227755 FFaaxx 997777 224455 445577

EE--mmaaiill:: qquuaalliittaatt@@ppoorrttttaarrrraaggoonnaa..eess

Notíc

ies d’

empre

sa

52 AL PORT

Moon Catering i Serveis nos deleitó nue-vamente con la cena de Navidad de lossocios de Apportt en el Tinglado núm. 1,en cuya noche se hace el acto de entre-ga de los Premios Apportt. Con un mon-taje muy bonito y un original centro demesa en el que unas llamativas manzanasrojas albergaban las velas, se degustó elexquisito aperitivo de recepción y en lacena se sirvió un consomé de Navidadcon galets rellenos de pilota, brick depato con manzana al P. Ximenez, baca-lao en su jugo y de postre cocktail defrutos rojos con helado de vainilla.Tampoco faltaron los turrones y el buencava.Ana Vilallonga, con su empresa, y susocio Guillermo, magnífico cocinero,sigue apostando, como una más de losasociados, por dar a los socios el servicioy la gastronomía más cuidada y persona-lizada, en todo tipo de eventos, tanto anivel de empresa como para los mismosempresarios en sus compromisos parti-culares.

AAnnnnaa VViillaalllloonnggaaTTllff.. 661177 448899 663399

Moon Catering

En contra de la percepción que habitual-mente se tiene, se trata de un mercadoen el que pueden participar todo tipo deempresasBanco Sabadell y APPORTT organizaronconjuntamente una jornada de asesora-miento individualizado sobre las oportu-nidades entorno la LicitaciónInternacional, con la intervención deJoan Avellaneda, responsable de laUnidad de Licitaciones Internacionalesde la entidad financiera. Esta jornadatuvo lugar el pasado 17 de enero, en eledificio de la Autoridad Portuaria deTarragona.Durante la sesión se expusieron, condetalle y de forma individualizada, losservicios que esta unidad presta a lasempresas interesadas en participar enlicitaciones públicas de organismosinternacionales (como la ONU). Se trata

de un mercado en el que la participaciónde las empresas españolas siempre hasido muy baja y que, sin embargo, muevemás de 60.000 millones de dólaresanuales.Hay varios motivos que pueden explicaresa baja participación de nuestrasempresas. Posiblemente dos de los prin-cipales estarían relacionados con elimportante freno que supone la percep-ción de que para participar en una deestas licitaciones es necesario ser unaempresa multinacional de grandesdimensiones así como la dificultad decontar con recursos humanos especiali-zados para llevarlas a buen término.

UUnn mmeerrccaaddoo aall aallccaannccee ddee ttooddaass llaasseemmpprreessaassSin embargo, y en contra de lo que habi-tualmente se cree, este tipo de licitacio-

nes son una oportunidad de negocio queestá al alcance de todo tipo de empre-sas, incluyendo las PYME. Y la carenciadentro de la compañía de personal espe-cializado en gestionar uno de estos con-cursos puede ser fácilmente subsanadacon la ayuda de este nuevo servicio,mediante el cual las empresas interesa-das en introducirse en este mercado tanatractivo pueden contar con el apoyo delos especialistas del Banco, desde el pri-mer momento, para maximizar las posi-bilidades de éxito.Las empresas que deseen obtener unamayor información referente a este ser-vicio pero que no pudieron asistir a lajornada pueden solicitarla enviando uncorreo electrónico a licitacionesinterna-cionales@bancsabadell.com.

Banc de SabadellJornada sobre Licitaciones organizada por Banco Sabadell

OOBBJJEECCTTIIUUSSL’objectiu del postgrau és formar profes-sionals capaços de dirigir el procés deconstrucció d’una edificació, per tal decomplir els requeriments del client, demanera que la operació finalitzi a temps,d’acord amb els costos autoritzats i res-pectant els nivells de qualitat establerts.

AA QQUUII VVAA DDIIRRIIGGIITTAquest curs està especialment dissenyatper a empresaris, directius i professio-nals del sector de l’edificació:Arquitectes tècnics i altres professionalsque treballin en promotores, promoto-res/constructores, enginyeries, societatsi/o empreses de project managementque vulguin adquirir una visió i metodo-logia per controlar la gestió de l’obra.

CCOOLL··LLEEGGII DD’’AAPPAARREELLLLAADDOORRSS II AARRQQUUII--TTEECCTTEESS TTÈÈCCNNIICCSS DDEE TTAARRRRAAGGOONNAARRaammbbllaa ddeell PPrreessiiddeenntt FFrraanncceesscc MMaacciiàà,, 66 ··TTaarrrraaggoonnaaCCAALLEENNDDAARRII:: 2299//0022//0088 aall 1166//0055//0088((DDiivveennddrreess ddee 1166::0000 hh aa 2200::3300 hh,, iiDDiissssaabbtteess ddee 99::3300 hh aa 1144::0000 hh)) [[8800 hhoorreess]]

MMééss iinnffoorrmmaacciióó:: 997777 221122 779999,, ii aawwwwww..aappaattggnn..oorrgg

PPRROOGGRRAAMMAAp MMòòdduull 11:: IINNTTRROODDUUCCCCIIÓÓCarles Puiggròs Models de gestió delprocés. Models de gestió de l’obra. El Construction Manager i el cap d’obra.

p MMòòdduull 22:: AAUUDDIITTOORRIIAA DDEE PPRROOJJEECCTTEELluís Martinell Objecte del control.Objectius. Qui realitza el control delprojecte.Auditories. Comprovacions complemen-tàries

p MMòòdduull 33:: GGEESSTTIIÓÓ DDEE RREECCUURRSSOOSSHHUUMMAANNSS EENN FFAASSEE DD’’EEXXEECCUUCCIIÓÓMichèle Butzbach Models de direcció ilideratge existents. Característiques i elsavantatges i desavantatges de cadascun

p MMòòdduull 44:: CCOONNTTRRAACCTTAACCIIÓÓResmundo Manga Criteris per a establirpaquets de contractació. Simulació decomptes de resultats. Sol·licitud d’ofer-

tes. Anàlisis comparatius.Adequació d’ofertes a correccions delprojecte

p MMòòdduull 55:: PPRREESSSSUUPPOOSSTTOOSS,,PPLLAANNIIFFIICCAACCIIÓÓ II CCOONNTTRROOLL DDEE CCOOSSTTOOSSRubén NavarroJosep Lluís Gil Sistemes de predi-mensionat. Controls i verifi cacions.Presa de decisions.Condicionants de cada tipus de controlde costos. Mètodesper al seguiment del control de costos.(Programes Comercialsi Fulls de càlcul).Predimensionat de temps. Descripció dela situació del sector.Tècniques per planifi car. La planifi cacióglobal de tot el procés.Eines de mercat

p MMòòdduull 66:: RREESSPPOONNSSAABBIILLIITTAATT DDEELLSSAAGGEENNTTSS DDEELL PPRROOCCÉÉSS CCOONNSSTTRRUUCCTTIIUUXavier Escudé Responsabilitats delsagents que intervenen en el procés cons-tructiu.

Responsabilitats del ConstructionManagement

p MMòòdduull 77:: LLLLIIUURRAAMMEENNTT DDEE LL’’OOBBRRAA IILLAA PPOOSSTTVVEENNDDAAPepa Manzano Tècniques per repas-sar, lliurar l’obra al client i liquidar l’obra.Cost de la gestió de la postvenda.

p MMòòdduull 88:: GGEESSTTIIÓÓ DDEE LLAA SSEEGGUURREETTAATT IISSAALLUUTT LLAABBOORRAALLEzequiel Bellet Importància de laseguretat a l’obra. Cost de la seguretat ide la seva manca. Aspectes preventiusde la legislació i lanormativa de seguretat.

p MMòòdduull 99:: RREEPPEERRCCUUSSSSIIOONNSS DDEE LLAACCOONNSSTTRRUUCCCCIIÓÓ EENN EELL MMEEDDII AAMMBBIIEENNTTAntoni Floriach Visió dels impactesde la construcció en el medi

AL PORT 53

Col·legi d’AparelladorsTècnics Postgrau de construction management

Notíc

ies d’

empre

sa

A proposta de la Cambra de Comerç,Indústria i Navegació de Tarragona, laconselleria de Treball de la Generalitatde Catalunya ha concedit la PlacaPresident Macià a l’ADEE - Associaciód’Empresàries i Emprenedores de lesComarques de Tarragona. L’acte oficialde lliurament de Medalles i PlaquesPresident Macià va tenir lloc el passatdia 13 de desembre al Palau de laGeneralitat de Barcelona, en un actepresidit pel Molt Honorable Presidentde la Generalitat de Catalunya JoséMontilla que va fer entrega de la Placa ala Sra. Laura Roigé i Pons, presidenta del’ADEE.

aaddeeee@@ttiinneett..ffuutt..eess

Notíc

ies d’

empre

sa

54 AL PORT

L’operador logístic posarà en marxa alfinal de febrer la nova plataforma detemperatura controlada a Alcover,Tarragona, on oferirà serveis logísticspersonalitzats centrats en el lloguer defred i complementats per altres serveiscom càrregues i descàrregues manuals ipaletitzades, gestió d’estoc, manipulacióde producte, preparació de comandes(picking), transport i transbordament(cross docking). En les novesinstal·lacions de 12.000 m2 també esposarà a disposció dels clients un equipde gestió de la qualitat, encarregat desupervisar l’estat de tots els productes igarantir la seguretat alimentària.Aquesta és la segona plataforma de tem-peratura controlada de l’operador logís-tic. La primera, que està ubicada aMercabarna, a Barcelona, també ofereix,des de l’any 2003, serveis logístics inte-grals: des de la recepció de la mercade-ria fins a l’entrega al punt de venda adestacats grups de la distribució.Les noves instal·lacions, establertes enuna parcel·la de 20.000 m2, disposen de65.000 m3 de cambres frigorífiques a -22º, 12.000 ubicacions, 3.000 m2 desales de preparació de comandes perproducte refrigerat, 1.000 m2 d’avant-

cambres a -2º, sales de manipulació deproducte i 1.300 m2 d’oficines per llogar.A més, la companyia ha apostat per unaplataforma diferenciada i dotada de tec-nologia punta, amb el reconegut sistemade fred inocu i ecològic, picking per veui informació en temps real. BG Logistics s’ha decantat pel polígonRoques Roges de la localitat tarragoninad’Alcover per la seva situació estratègicaen l’àmbit de comunicacions; molt aprop del port de Tarragona, dels aero-ports de Reus i Barcelona, i de l’estació

de l’AVE. També el creixament industrialde la zona i la bona predisposició de l’ad-ministració local han fet que la compan-yia catalana apostés per aquesta locali-tat. El projecte absorbirà uns 12 millonsd’euros i generarà una quarantena dellocs de treball, destinats principalmenta treballadors de la zona.BG Logistics forma part deBarrufetgroup conjuntament amb tresempreses més, totes elles dedicades alsector de l’alimentació.

ccrriissttiinnaabbtt@@bbaarrrruuffeettggrroouupp..ccoomm

BG LogísticsBG Logístics ultima les obres de la nova plataforma de temperatura controlada a Alcover

ADEEAssociació d’Empresàries i Emprenedores de les Comarques de Tarragona

AL PORT 55

La empresa de trabajo temporal Uniquese reunió el pasado mes de septiembreen Tarragona al objeto de celebrar suconvención anual.Dicha reunión tuvo lugar durante dosdías en las instalaciones de uno de losprincipales hoteles de la zona donde secelebraron diferentes actividades tantode indoor como de outdoor.Hubo lugar para todo, desde analizar losresultados del año hasta presentar nue-vas estrategias y acciones innovadorascon el objetivo de continuar en la pri-mera fila de las empresas de trabajotemporal de alta especialización.También se realizaron ejercicios de out-door, con diferentes actividades en laplaya que cuyo objetivo es fomentar elespíritu de equipo, así como aproximaral equipo directivo con los empleadosde la empresa.

MMaannooss UUnniiddaass::Una de las actividades que se realizaronfue un gran mural en el que se “firmó”con la mano impregnada en pintura. Unahuella inolvidable que dejó cada inte-grante de la empresa plasmando su sellode pertenencia a esta gran organización.Gina Opdebeeck, directora general yconsejera delegada de Unique declaróque “Me siento muy satisfecha de ver atodo mi equipo tan implicado y motiva-do en nuestro proyecto empresarial.Esto sin duda confirma que con nuestrosequipos Unique seguirá creciendo einnovando para dar un servicio especia-lizado de mucha más calidad.”Unique es una empresa multinacional detrabajo temporal especializado, presen-te en cinco países de la UE. Dispone decasi cincuenta oficinas a nivel nacional yen 2006 facturó 60 millones de euros,un 37% más que en el ejercicio anterior,cuando el crecimiento medio del merca-do se situó en el 10%. Los contratos ges-tionados en 2006 superaron los 30.000. Al final de las jornadas, se realizó la fotoen la que aparecen todos los integrantesde la empresa Unique.

Unique Unique celebró su convención anual en Tarragona

Notíc

ies d’

empre

sa

56 AL PORT

CClluubb cciicclliissttaa PPoorrtt ddee TTaarrrraaggoonnaa

El passat dia 22 de desembre, com éshabitual, tots els membres del club vamfer la tradicional sortida de col·locaciódel nostre pessebre. Aquest any el lloctriat va ser la Xaconera, a la poblaciód’Ardenya.Va ser un emotiu moment per recordaral nostre amic Josep Lluís Navarro, queva morir el mes de setembre passat en elmateix lloc on romandrà el pessebre delclub. Un bell monument de pedra amb unaTau de ferro és la nostra humil aportacióen record a una persona tan entranyable.Com és habitual, l’amic Andrés Quiñoneses va lluir en el disseny, l’originalitat enl’elaboració del pessebre.Malgrat el mal temps i la impossibilitatd’anar-hi en bicicleta vam poder gaudird’un bon matí tots plegats, engrescant-nos en l’organització de properes sorti-des.

Activ

itas s

ocial

s

GGrruupp sseennddeerriissttaa

PPuujjaaddaa aall ppiicc ppeerrddiigguueerroo 33..222222mm..El passat mes de setembre, alguns aficio-nats a la muntanya de l’AutoritatPortuària, acompanyats per algun amicmés, vam decidir pujar al pic Perdiguero,de 3.222 metres d’altitud. És un pic situata la vall de Benasque que vam pujar perla vessant de la vall de Literota. Una part del grup vam sortir la tarda deldivendres i vam fer nit a la tenda a uns2.200 metres, mentre que dos companysvan sortir des de l’inici del camí al Plande Senarta, a 1.600 metres. Molt aviatens vam trobar al camí.Els cinc components del grup vam supe-rar els primers graons fins als llacs deLiterota.A partir dels llacs el terreny es va con-vertir en ardu i pedregós amb una fortainclinació.A les 2.30 hores des del lloc de pernoc-tació vam aconseguir el Hito Orientaldel Perdiguero (3.170 mts) i, remuntant lacresta durant 15 minuts més, vam arribaral vèrtex del pic Perdiguero, a 3.222metres, on vam gaudir d’unes meravello-ses vistes de tot el vall d’Estos, Literola imolts pics de més de 3.000 metres.A alguns encara ens quedaven forces peraccedir al Hito Occidental, de 3.176metres, al qual s’arriba per una compac-ta cresta.Van ser tres pics de més de tres milmetres els aconseguits en 3 hores depujada (4,15 h per a dos dels compo-nents) que ens va brindar la jornada, ambun esplèndid dia de muntanya.

EEllss MMoottllllaattssEl dissabte 20 d’octubre vam realitzaruna sortida pels Motllats. La ruta vacomençar des de la zona de la Mussaraen direcció a la Creu Trencada per conti-nuar cap al Pont de Goi. Des d’allí vambaixar a la cova de les Gralles –barrancque dóna origen al naixement del riuBrugent– des d’on vam poder contem-plar l’espectacularitat de la natura a latardor. La pujada, altre cop, als Motllats,ens va conduir a la Font Nova, on vamaprofitar per dinar. A la tornada vamassolir el punt més alt de la Mussara alPuig Pelat, a una altitud de 1.050 metres.

58 AL PORT

GGrruupp ccuullttuurraall

CCaalleennddaarrii aaccttiivviittaattss 22000088Us presentem la proposta d’activitatsque hem programat per aquest any:Mes d’abril: Mont Sant Benet -monestirromànic-, espai modernista de RamonCasas i la Fundació Alícia, centre d’inves-tigació gastronòmica Mes de juny: Expo Zaragoza (sortida de 2dies)Mes d’octubre: ExposicióSorolla alMNACMes de novembre: visita i taller a unceller del Priorat

RRooqquueess dd’’eenn BBeenneettEl passat dia 3 de novembre es va fer la ruta senderista a lesroques d’en Benet i els estrets d’Arnes, una ruta espectacular ibastant fàcil, tot i que per completar-la es necessiten unes 4,5hores caminant. Les roques d’en Benet, separades per una planícia del pinto-resc poble d’Horta de Sant Joan, alcen les seves parets verti-cals de conglomerat a 300 metres sobre un sòcol calcari i arri-ben fins als 1.013 metres d’altitud, tot constituint excel·lentszones d’escalada.Les roques tenen noms populars assignats, així ens trobemamb el Faralló, el Puro, la Torre i el Cap de Gos. La torre ésfàcilment practicable a través d’una canal que es troba pujantper la pista a mà dreta, a uns 2,1 km de l’inici de la pujada.S’adjunta foto del recorregut dels estrets d’Arnes, pels qualstranscorre el riu dels estrets. També té paratges aptes per al’escalada. Hi van participar 21 persones.

Activ

itats

socia

ls

L’exposició El llegat dels Reis Mags és unviatge a la història de les joguines que s’i-nicia el 1900 i que arriba fins a la dècadadels anys seixanta del mateix segle XX. La mostra presenta més de 300 peces oarticles relacionats amb el joc: joguinesde tota mena, fotografies d’època quetestimonien instants d’oci passats ipublicacions històriques orientades alpúblic infantil. Així, El llegat dels ReisMags vol abraçar tot allò que ha tingut aveure amb el món de la infància, elsobjectes en si, però també les emocionsque han produït.El llegat dels Reis Mags pretén mostrar,en els seus vessants més variats, l’abastsocial i comercial de les joguines. Estracta d’una exposició pensada per a unpúblic amplíssim: nens, adolescents,pares i avis. Tots, d’una manera o d’unaaltra, tenen algun vincle nostàlgic o pre-sent amb una joguina.En els últims anys s’ha produït un consi-derable interès recuperador i revisionis-ta de la joguina d’un altre temps. Desdels orígens de la història, l’activitathumana ha estat acompanyada d’objec-tes que han cobert una doble necessitat:el culte i l’entreteniment. Ja arribats a principis del segle XX, lajoguina es generalitza i neix una verita-ble indústria dedicada a pensar i fabricarnoves formes d’entreteniment. Sens

dubte, des d’aleshores la creació de nousobjectes s’ha anat emmirallant en elsavenços tecnològics. En l’actualitat, tot aquest imaginari fan-tàstic ha anat perdent el seu valor útilcom a objecte de diversió i ha quedatcom a llegat d’altres èpoques. Com totallò que en algun moment ha passat demoda i ha quedat antic, ara té l’interèsde mostrar com vivia la gent d’un passatencara recent. En l’exposició es poden observar objec-tes representatius d’infanteses passadesen les seves múltiples varietats: sofisti-cats, senzills, tradicionals, populars...Peces d’una gran raresa, impossibles deveure avui si no fos per exposicions comaquesta, que ens les permeten admirar.

DDEESSCCOONNCCEERRTTAA’’TTAuditori Caixa TarragonaPere Martell, 2TarragonaEntrada donatiu d’1,5 euros. Venda antici-pada a la Sala d’Exposicions de CaixaTarragona (Higini Anglès, 5. Tarragona)

2200 ddee ggeenneerr,, 1122 hh..‘Kontakte’Aquest grup de percussió se centra en lainvestigació del repertori original per atres, quatre i cinc percussionistes, tanten el camp de la música contemporània

com en el jazz contemporani, sense obli-dar el vessant pedagògic. Kontakte ha passat d’interpretar els seuspropis arranjaments de peces clàssiquesi populars a realitzar en l’actualitatestrenes d’obres per a grups de percus-sió, algunes d’elles escrites expressa-ment per a ells.

1177 ddee ffeebbrreerr,, 1122 hh.. ‘Corda i Descorda’Corda i Descorda és un espectacle dis-senyat per oferir als més petits contí-nues sorpreses sonores de la mà d’unsintèrprets que aproparan els instrumentsde corda (violins, violes, violoncels, con-trabaixos..) als nens jugant amb la màgiai la imaginació.

MMAATTIINNSS EENN FFAAMMÍÍLLIIAAAuditori Caixa TarragonaPere Martell, 2TarragonaEntrada donatiu d’1,5 euros. Venda antici-pada a la Sala d’Exposicions de CaixaTarragona (Higini Anglès, 5. Tarragona)

1100 ddee ffeebbrreerr,, 1111 ii 1122..3300 hh.Teatre Mòbil. ‘Colossal’

Aquesta companyia ofereix un teatredirigit als més petits, carregat de núme-ros inversemblants i de fenòmensextraordinaris. Aquests comediants s’instal·laran a l’es-cenari per mostrar les millors accionsque us pugueu imaginar: música, malaba-risme, teatre, cançó i fenòmens humanscapaços de desafiar les lleis físiques.

AL PORT 59

Exposició:‘El llegat dels reis mags’

SSaallaa dd’’EExxppoossiicciioonnss CCaaiixxaa TTaarrrraaggoonnaa ((cc// HHiiggiinnii AAnnggllèèss,, 55 –– TTaarrrraaggoonnaa))

DDeell 1144 ddee ddeesseemmbbrree aall 22 ddee mmaarrçç ddee 22000088

VViissiitteess gguuiiaaddeess ppeerr aall ppúúbblliicc ggeenneerraall:: DDiissssaabbtteess,, aa lleess 1199 hhoorreess..

VViissiitteess ppeerr aa eessccoollaarrss:: DDee mmaanneerraa ccoonncceerrttaaddaa..

Fund

ació

Caixa

Tarra

gona

The Tarragona Port Authority considersthe results of the financial year 2007,which has just ended, to be highly posi-tive. If we look at some of the figures,such as the 36 million tons of cargo han-dled or our income of over 58 millioneuros, we can see that this has been thebest year in the port’s history. Havinglooked at these figures, we now have toset our goals higher and, far from beco-ming complacent, wehave to be moredemanding and try toequal this past year’sresults and, if possible,exceed them in thefuture.However, it would notbe right to see thesefigures in isolationfrom the rest of ourprovince’s economicactivity and even lessfrom the healthy stateof the country’s eco-nomy as a whole.Therefore, it should beclear that the port is aninfrastructure closelylinked to its surroun-dings. It is also no lesscertain that the portcan be a stimulus andan opportunity for thebusiness world if weare able to correctlyplay our role in ourarea of influence. Thus,our growth depends inlarge part on the suc-cess of our socioeco-nomic environment, onwhether we interpretthis environmentcorrectly, and on thedecisions we take fromnow on.As far as our activity isconcerned, it is evidentthat in recent years ourport has specialised inbulk traffic. This specia-lisation has made usmore competitive,

given that we havetaken advantage of aseries of conditions

that have allowed us to

consolidate this activity; these includethe depth of our docks, which allowslarge vessels to tie up, and an efficientloading and unloading system, to namejust two factors. It seems, therefore, thatthis type of merchandise has an exce-llent future in the port of Tarragona. At the same time as we speak of specia-lisation, we also need to be able todiversify the types of merchandise we

wish to handle. This is necessary if wewant to avoid a possible crisis linked to acertain sector of the aforementionedbulk traffic, which could affect us nega-tively. Diversification means doing whatour grandfathers used to do – plantingmore than one crop so as not to end upwithout a harvest. At the same time, thisdiversification has to allow us to expandour activity and orientate it towards

60 AL PORT

The future Port of TarragonaEn

glish

Tran

slatio

n

AL PORT 61

other sectors that currently do not ope-rate in the port in terms of transportingand/or handling their merchandise.Given the current situation, when wespeak of diversification we are referringto the incorporation of the container(TEU) into our activity. With containertraffic we aim to complement and com-plete our current port activity, amongother reasons because the container istoday the most commonly used systemfor transporting many types of merchan-dise by sea. It is proof of an increasinglyglobalised world, particularly betweenAsia and Europe, and this transport ismainly carried out in containers; there-fore, participating in this type of cargo isthe correct option. In summary, the han-dling of containers by the port ofTarragona could provide an answer to agrowing demand and, at the same time,serve as an incentive for encouragingnew firms to set up in our area. TheCamp of Tarragona is an attractive place;in addition to the port infrastructure, itis a well-communicated region in whichthe Ebro axis and the Mediterraneancorridor converge. It also has excellentinfrastructure and facilities. Here, com-panies can find qualified workers and/orthose willing to train, an efficient energysupply, a major rail, motorway and roadnetwork, and an airport which, under itsMaster Plan, is being expanded to meetthe needs of the future. In summary, allthe services demanded by business andsociety. All in all, we can say that our future isbright; we are convinced that it will bringopportunities and that it is up to us totake advantage of them. We know thatto move forward we need the compli-city of others; however, we are certainthat all the economic and social agentsalso want a more competitive port andfor Tarragona to be a Mediterraneangateway that brings us closer to theworld. More than two thousand years ago,Tarragona was the place chosen by theRomans as a stepping stone to the restof the Iberian Peninsula. Now all we haveto do, like our ancestors, is to reinforcethat vocation of Tarraco, the capital ofHispania Citerior, and use it to meet thechallenges of the future. I am convincedthat together we can achieve it.

JJoosseepp AAnnttoonn BBuurrggaasséé RRaabbiinnaaddPPrreessiiddeenntt ooff tthhee TTaarrrraaggoonnaa PPoorrttAAuutthhoorriittyy Engli

sh Tr

ansla

tion

The aim of these awards is to recognisethe important contributions made bypersons, organisations and companies tothe Tarragona port sector.Performance in activities and work, aswell as projects, actions, and strategiesthat stand out for their originality andinnovative nature and their projectionand leadership, mean that these awardsrecognise the effort and meretricioustasks undertaken in the day-to-day work,in favour of those tasks carried out inthe area of the Port of Tarragona.For this reason, the Tarragona PortPromotion Group-APPORTT, with theaim of encouraging, stimulating andrecognising these efforts, decided tocreate awards that highlight the taskundertaken by persons, organisationsand companies in their day-to-day workwithin the daily activities of the Port ofTarragona.

APPORTT presented the followingawards:p TThhee ccoommppaannyy mmoosstt aaccttiivvee iinn tthheeeexxtteerrnnaall pprroojjeeccttiioonn ooff tthhee PPoorrtt ooffTTaarrrraaggoonnaa:: KKaattooeenn NNaattiiee IIbbéérriiccaa for its outstandinginternational trajectory and firm com-mitment to working in the Port ofTarragona.

p SSppeecciiaall DDeeddiiccaattiioonn:: SSrraa.. MMoonnttsseerrrraatt PPaallaauu ooff SSCCAA in recogni-tion of her considerable effort and con-sistent work that has contributed togenerating business in the Port ofTarragona.

p PPrrooffeessssiioonnaalliissmm:: SSrr.. JJoosséé MMaarriiaa GGaarrcciiaa for his excellentstrategy as the head of Fruport, whichhas enabled the Port of Tarragona tobecome a leader in the Mediterranean.The awards ceremony was held on 20December during the traditionalTarragona Port Community Christmasdinner.En

glish

Tran

slatio

n

62 AL PORT

Apportt Holds the 5th edition of the Tarragona PortCommunity Awards