AMB Transformacions Metropolitanes

8/18/2019 AMB Transformacions Metropolitanes

1/159

Equip directorEquipo director Management team

Ramon Torra (AMB)Josep Maria Carreras (AMB)Héctor Santcovsky (AMB)Eduard Saurina (AMB)Juan Carlos Montiel (BR)Vicente Guallart (Aj. de Barcelona)

ComissariComisario Curator

Joan Busquets

EditorEditor

Carles Crosas

CoordinacióCoordinación Coordinators

Xavier Mariño (equip PDUAMB)Noemí Martínez (equip PDUAMB)Eulàlia Gómez (equip PDUAMB)

edició: abril de 2015

© AMB - Àrea Metropolitana de Barcelona© els autors / los autores / the authors ISBN 9788487881145 (obra completa)ISBN 9788487881169 (volum 02)

DL: B 102062015 (volum 02)

02

Transformacions metropolitanesBARCELONA METRÒPOLIS DE CIUTATS

BARCELONA METROPOLIES OF CITIESMetropolitan transformations

BARCELONA METRÓPOLIS DE CIUDADESTransformaciones metropolitanas


2/159


3/159


4/159


5/159


6/159

LA CREACIÓ D'UNA REALITATMETROPOLITANA

LA CREACIÓN DE UNAREALIDAD METROPOLITANA

CREATING AMETROPOLITAN REALITY

Josep Parcerisa i Maria RubertLaboratori d'Urbanisme

12 13


7/159


8/159

1.5.LA GRAN VIACONTINUA

DELTA ENLLÀ

LA GRAN VIASIGUE MÁS ALLÁDEL DELTA

THE GRAN VIACONTINUESBEYOND THE DELTA

AUTOPISTAS Y TÚNELESDE LOS AÑOS 60

A LOS 90

MOTORWAYS AND TUNNELS,FROM THE SIXTIESTO THE NINETIES

1.1. AUTOPISTESI TÚNELS,

DELS ANYS60 ALS 90

HACIA UNA VIALIDAD URBANAMÁS AMABLE

MAKING THE ROADNETWORK MOREUSER-FRIENDLY

1.3.CAP A UNA VIALITAT

URBANAMÉS AMABLE

VARIANTESRAZONABLES Y NUDOSSALVAJES

REASONABLEDIVERSIONS AND

WILD JUNCTIONS

1.4. VARIANTSRAONABLESI NUSOSSALVATGES

METRO,EXTENSIÓN

AL RALENTÍ

METRO,EXTENSIONGOES SLOWLY

1.7.METRO,EXTENSIÓ

AL RALENTÍ

NUEVASFORMAS DEMOVILIDAD

NEW FORMSOF MOBILITY

1.8.NOVESFORMES DEMOBILITAT

1.2.RONDES DEBARCELONA, VIES RÀPIDESPER A LACIUTAT

COMPACTARONDASDE BARCELONA,

VÍAS RÁPIDASPARA LA CIUDADCOMPACTA

BARCELONARING ROADS, FASTROUTES FOR

A COMPACT CITY

TRENES Y ESTACIONES,EL CORAZÓN DE LAMOVILIDAD

TRAINS AND STATIONS,THE HEART OF MOBILITY

1.6.TRENS IESTACIONS,EL COR DELA MOBILITAT

ATLÆS15.1

16 17


9/159

Es completa el programa d’autopistes de 1966Se completa el programa de autopistas de 1966

The 1966 motorway programme has been completed

Les autovies transfor-men el paisatge metro-polità i conirmen elscorredors geogràicsLas autovías transforman elpaisaje metropolitanoy conirman los corredores

geográicosMotorways transformthe metropolitan landscapeand reairm geographiccorridors

1.1. AUTOPISTESI TÚNELS,

DELS ANYS60 ALS 90

El túnel de Vallvidrera sotaCollserola apropa el Vallès.És l’únic dels tres túnelsprevistos al PGMEl túnel de Vallvidrera bajo Collserolaacerca el Vallès. Es el único delos tres túneles previstos en el PGM

The Vallvidrera tunnel running underCollserola brings El Vallès closer.It represents the only one of the threetunnels envisaged in the PGM

AUTOPISTAS Y TÚNELESDE LOS AÑOS 60

A LOS 90

MOTORWAYS ANDTUNNELS, FROMTHE SIXTIES

TO THE NINETIES

4. 1969 Anunci de les previsions de túnels sota el Tibidabo

1. 1954 Autovía de Castelldefels2. Construcción de la autopista C31a principios de los años setenta,Badalona3. Vías rápidas hacia el Vallès4. 1969 Anuncio de las previsionesde túneles bajo el Tibidabo5. Imagen reciente del Túnel deValldridera inaugurado en 1991

1. 1954, Castelldefels dual carriageway2. Construction of the C31 motorway3. Expressways to El Vallès4. Advert announcing tunnels underTibidabo5. Recent photo of the VallvidreraTunnel, opened in 1991

5. Imatge recent del Túnel de Vallvidrera inaugurat el 1991 1/19/1991

2. Construcció de l'autopista C31 a principis dels anys setanta, Badalona

1. 1954 Autovia de Castelldefels

3. Vies ràpides cap al Vallès

1975

2015

18 19


10/159

La Ronda de Dalt, una nova travessera per als barris de CollserolaLa Ronda de Dalt, una nueva travesera para los barrios de Collserola

Ronda de Dalt, a new route through the neighbourhoods of Collserola

1.2.RONDES DEBARCELONA,

VIES RÀPIDESPER A LACIUTATCOMPACTA

RONDAS DEBARCELONA,

VÍAS RÁPIDASPARA LA CIUDADCOMPACTA

BARCELONARING ROADS,FAST ROUTESFOR ACOMPACT CITY

5. 1990 La construcció de les Rondes

1. 1990 Volumen de tráico antesde la construcción de las Rondas2. 1992 Volumen de tráico despuésde la construcción de las Rondas3. Vista del paseo lateral de laDiagonal4. 2002 Paciicación de la calleProvença de Barcelona5. 1990 La construcción de lasRondas

6. Superposición del trazado dela Ronda de Dalt sobre el PlanoTopográico de 1970

1. 1990 Traic volume before theconstruction of the ring roads2. 1992 Traic volume after theconstruction of the ring roads3. View of a side section of Av.Diagonal4. 2002 Traic calming on CarrerProvença, Barcelona5. 1990 The construction of thering roads

6. The route of Ronda de Daltsuperimposed on the TopographicMap of 1970

Els cinturons descongestionen l’EixampleLos cinturones descongestionan el Eixample

Ring roads relieve traic congestion in the Eixample district

Els barris interiors inicien la paciicació del trànsitLos barrios interiores inician la paciicación del tránsito

Traic calming initiatives introduced in inner-city neighbourhoods

1. 1990 Volum de trànsit abans dela construcció de les Rondes

2. 1992 Volum de trànsit desprésde la construcció de les Rondes

3 . 1 97 3 V is ta de l p as se ig la te ra l d e l a D ia go na l 4 . 2 00 2 P ac i ic ac ió de l c ar re r P ro ve nç a d e B ar ce lo na

6. Superposició del traçat de la Ronda de Dalt sobre el Plànol Topogràic de 1970

20 21


11/159

Nous carrers cívics ordenenbarris sense estructuraNuevas calles cívicas ordenan barriossin estructuraNew public thoroughfares bring orderto unstructured neighbourhoods.

Les vies ràpidesesdevenen avingudesper a vianantsLas vías rápidas se conviertenen avenidas peatonalesThe fast roads become avenuesfor pedestrians

Es desmunten viaductesi se cicatritzen ferides obertesper millorar la connexió delsbarris i per construir nousequipaments i espais lliuresSe desmontan viaductos y se cicatrizanheridas abiertas para mejorar la co-nexión de los barrios y construir nuevosequipamientos y espacios libres

Viaducts dismantled and scars on thecity landscape repaired to improve con-nections between neighbourhoods andto build new facilities and open spaces

1.3.CAP A UNA XARXA

VIÀRIA MÉS AMABLE

HACIA UNA RED VIARIA MÁS AMABLE

MAKING THE ROADNETWORK MOREUSER-FRIENDLY

2. 1985 Via Júlia abans i després de la urbanització

1. 1960 Via Favència sense urbanitzar

1. 1960 Via Favència sin urbanizar2. 1985. Via Júlia antesy después de la urbanización.3. 1966 Obras de la avenidaMeridiana en Trinitat4. Avenida Meridiana5. 1973 Construcción delviaducto de Alfons X en la Rondadel Guinardó6. 2005 Derribo de la mitaddel viaducto de Alfons X

7. 2009 Aprobación del derribocompleto

1. 1960 Via Favència beforedevelopment2. 1985. Via Júlia before andafter development.3. 1966 Work on the AvenidaMeridiana at Trinitat4. Avenida Meridiana5. 1973 Construction of theAlfons X viaduct on Rondadel Guinardó6. 2005 Demolition of half

of the Alfons X viaduct7. 2009 Approval of thecomplete demolition

3. 1966 Obres de l'avinguda Meridiana a Trinitat

4. Avinguda Meridiana

5. 1973 Construcció del viaducte d’Alfons Xa la Ronda del Guinardó

6. 2005 Enderroc de la meitat del viaducte d’Alfons X

7. 2009 Aprovació de l'enderroc complet

1969 1998

22 23


12/159

VARIANTESRAZONABLES

Y NUDOSSALVAJES

REASONABLEDIVERSIONS

AND WILD JUNCTIONS

1. 19952002 Cobriment de la Ronda del Mig

1. 19952002 Cubrimiento de la Rondadel Mig2. 2001 Cubrimiento de la B20 enMontgat3. 1995 Parque de la Solidaritat sobrela Ronda de Dalt en L'Hospitalet deLlobregat4. 2009 Cubrimiento de la variante C17

en Reixac5. 1992 Cubrimiento y equipamientossobre la Ronda de Dalt y Verdum

1. 19952002 Covering of the Rondadel Mig2. 2001 Covering of the B20 at Montgat3. 1995 Parque de la Solidaritat abovethe Ronda de Dalt in L'Hospitalet deLlobregat4. 2009 Covering of the C17 bypassin Reixac

5. 1992 Covering and facilities aboveRonda de Dalt between Roquetesand Verdum

2. 2001 Cobriment de la B20 a Montgat

4. 2009 Cobriment de la variant C17 a Reixac 5. 1992 Cobriment i equipaments sobre la Ronda de Daltentre Roquetes i Verdum

3. 1995 Parc de la Solidaritat sobre la Ronda de Dalta L’Hospitalet de Llobregat

1. Ronda Nord Sant Cugat

1. Ronda Nord Sant Cugat2. Ronda BV1415 entre Valldoreixy Volpelleres3. Ronda de Sant Ramon en Sant Boi4. 1993 Ronda Santa Eulàlia en Pallejà

1. Ronda Nord, Sant Cugat2. BV1415 bypass between Valldoreixand Volpelleres3. Ronda de Sant Ramon in Sant Boi4. 1993 Ronda Santa Eulàlia in Pallejà

2. Ronda BV1415 entre Va lldoreix i Volpelleres 3. Ronda de Sant Ramon a Sant Boi 4 . 1993 Ronda Santa Eulàl ia a Pal lejà

1.4. VARIANTSRAONABLES

I NUSOSSALVATGES

24 25


13/159

1.5.LA GRAN VIACONTINUA

DELTA ENLLÀ

LA GRAN VIASIGUE MÁS

ALLÁ DEL DELTA

THE GRAN VIACONTINUESBEYOND THE DELTA

L’eix central del pla de Barcelona arribaa l’Hospitalet com a gran avingudaEl eje central del llano de Barcelona llegaa L’Hospitalet como gran avenida

The central axis running through the Barcelonaplain reaches L’Hospitalet as a major avenue

A la plaça Cerdà i la plaça Europas’alcen torres d’oicines i usos terciaris

En la plaza Cerdà y la plaza Europa se levantantorres de oicinas y usos terciarios

Plaça Cerdà and Plaça Europa squares becomethe sites of oice blocks and tertiary use buildings

2007 Inauguració de la Firade Barcelona a L’Hospitalet

2007 Inauguración de la Firade Barcelona en L'Hospitalet2007 Opening of the Fira deBarcelona exhibition centre

in L'Hospitalet

1962 1976 1970 1974 20142014

Evolució de la plaça CerdàEvolución de la plaza CerdàThe changing face of Plaça Cerdà

Plaça EuropaLa Gran Via es transforma en autoviaLa Gran Via se transforma en autovíaThe Gran Via becomes a dual carriageway

Gran Via cap al DeltaGran Via hacia el DeltaGran Via towards the Delta

26 27


14/159

1.6.TRENS IESTACIONS,

EL COR DELA MOBILITAT

5. Intercanviador Cornellà centreRodalies + Metro L5 + Tramvia T1 i T2

4. UAB: entre les noves estacions de Renfe i FGC

7. 20022012 Calaix ferroviari de Sants

3. 1992 Estació FGCUAB1. 1986 El tren pel litoral de Barcelona 2. 1988 Aixecament de les vies del litoral deBarcelona pel trasllat i el soterrament de la línia

TRENES Y ESTACIONES,EL CORAZÓN DE LAMOVILIDAD

TRAINS AND STATIONS,THE HEART OF MOBILITY

Es desmunta el ferrocarril al litoral de Barcelona.Rodalies obre una nova línia per al VallèsSe desmonta el ferrocarril en el litoral de Barcelona.Cercanías abre una nueva línea para el Vallès

The railway running along the coast of Barcelona is decommis-sioned. Rodalies (local railway) opens a new Vallès line

Les noves estacions i aparcaments afavo-reixen a la mobilitat amb transport públicLas nuevas estaciones y aparcamientos favorecenla movilidad en transporte público

New stations and car parks support publictransport mobility

L’AVE arriba a Barcelona-Sants el 2008.L’estació de La Sagrera continua en obresEl AVE llega a Barcelona-Sants en 2 008.La estación de La Sagrera sigue en obras

The AVE reaches Barcelona-Sants station in 2008.Work on Sagrera station is ongoing

Lleida-Pirineus

Camp deTarragona

BCN Sagrera

Girona

BCNSants

1. 1986 El tren por el litoral deBarcelona2. 1988 Levantamiento de las víasdel litoral de Barcelona por trasla-

do y soterramiento de la línea3. 1992 Estación FGCUAB4. UAB: entre las nuevas estacio-nes de Renfe y FGC5. Intercambiador Cornellà centroRodalies + Metro L5 + TranvíaT1 y T26. 2013 Conexión ferroviaria entreSants y Sagrera7. 20022012 Cajón ferroviariode Sants

1. 1986 The train along the coastin Barcelona2. 1988 Removal of the tracks onthe coast in Barcelona for the lineto be moved and run underground3. 1992 UAB FGC railway station4. UAB: between the new FGC andRenfe railway stations5. Cornellà centre interchangefor Rodalies trains + Metro L5 + T1and T2 trams6. 2013 Railway link between

Sants and Sagrera7. 20022012 Sants diaphragmwall box

6. 2013 Connexió ferroviària entre Sants i Sagrera

2928


15/159

1.7.METRO,EXTENSIÓ

AL RALENTÍ

METRO, EXTENSIÓN AL RALENTÍ

METRO, EXTENSIONGOES SLOWLY

Els plans de metro es congelen a

partir de 1973. La L2, prevista desde 1966, s’inaugura el 1995

Los planes de metro se congelana partir de 1973. La L2, prevista

desde 1966, se inaugura en 1995

L’any 2003 s’inicia la L910,

encara en construcció

En el año 2003 se inicia la L910,todavía en construcción

Work on the L910, stillongoing, project began in 2003

Plans for the Metro are haltedafter 1973. L2, on the table since

1966, was opened in 1995

1. 1971 Pla de metros.En blanc, línies existents 3. L9 Estació de Lleià

El metro arriba a Ciutat Meridiana,Nou Barris, El Carmel, Bellvitge, San-ta Coloma i Badalona per mitjà de laprolongació de línies existents

El metro llega a Ciutat Meridiana, Nou Barris,El Carmel, Bellvitge, Santa Coloma y Badalonamediante la prolongación de líneas existentes

The Metro reaches Ciutat Meridiana, Nou Barris,El Carmel, Bellvitge, Santa Coloma and Badalo-na through the extension of existing lines

2. L9 Estacions Amadeu Torner, Mercabarna, Parc Logístic

4. 1996 L2 Extensió ins a Paral·lel. 2010 L2 Extensió ins a Badalona

5. L910 Maqueta i cons-

trucció dels trams de SantaColoma i Badalona ins aSagrera

1. 1971 Metro plan. Existinglines in white2. L9 Amadeu Torner,Mercabarna, Parc Logísticstations3. L9 Lleià station4. 1996 L2 Extension as faras Paral·lel. 2010 L2 Extensionas far as Badalona.5. L9L10 Model andconstruction of the sectionsfrom Santa Coloma andBadalona to Sagrera

1. 1971 Plan de metros.En blanco, líneas existentes2. L9 Estaciones AmadeuTorner, Mercabarna, ParcLogístic3. L9 Estación de Lleià4. 1996 L2 Extensión hastaParal·lel. 2010 L2 Extensiónhasta Badalona5. L9L10 Maqueta yconstrucción de los tramosde Santa Coloma yBadalona hasta Sagrera

30 31


16/159

El nou tramvia millora la mobilitati, seguint el model francès, facilitala reurbanització d’avingudes

El nuevo tranvía mejorala movilidad y, siguiendo elmodelo francés, facilita lareurbanización de avenidas

The new tram improvesmobility and, following theFrench model, facilitatesavenue redevelopment

Es faciliten itineraris per a vianants,ciclistes i altres vehicles de novageneracióSe facilitan itinerarios para peatones, ciclistasy otros vehículos de nueva generación

Pathways for pedestrians, cyclists and othernew generation vehicles provided

El Trambaix i el Trambesòssumen 29 km de línies i uns80.000 usuaris al dia

El Trambaix y el Trambesòssuman 29 km de líneas y unos80.000 usuarios al día

The Trambaix and Trambesòsbetween them have 29 km

of line and 80,000 users a day

1.8.NOVESFORMES DE

MOBILITAT

NUEVASFORMAS DEMOVILIDAD

NEW FORMSOF MOBILITY

4. Front marítim1. El tramvia a Esplugues de Llobregat 2. La secció de la Diagonal cap a llevant

3. 2003 Pont peatonal sobre el riu Ripoll. Cerdanyola-Ripollet

7. Carretera de les Aigües. 10 km de mirador

6. 2007 Inauguració del sistema Bicing

5. Ronda verda: 72 km de carril bici per a 7 municipis metropolitans

1. El tranvía en Esplugues de Llobregat2. La sección de la Diagonal hacia levante3. 2003 Puente peatonal sobre el ríoRipoll. Cerdanyola-Ripollet4. Frente marítimo5. Ronda verde: 72 km de carril bici para7 municipios metropolitanos6. 2007 Inauguración del sistema Bicing7. Carretera de les Aigües.10 km de mirador

1. The tram in Esplugues de Llobregat2. The eastbound section ofAv. Diagonal3. 2003 Pedestrian bridge over the RiverRipoll. Cerdanyola-Ripollet4. Seafront5. Green ring road: 72 km of bicycle lanefor 7 metropolitan municipalities6. Opening of the Bicing system7. Carretera de les Aigües.

10 km of viewpoints

32 33


17/159

2.1. AMPLIACIÓDEL PORT I

DESVIAMENTDELLLOBREGAT

AMPLIACIÓNDEL PUERTO

Y DESVÍODEL LLOBREGAT

EXTENSIONOF PORT ANDDIVERSION OFTHE LLOBREGAT

EL AEROPUERTOMULTIPLICA SUSSERVICIOS

THE AIRPORTINCREASESITS SERVICES

2.2.L’AEROPORTMULTIPLICA

ELS SEUSSERVEIS

2.3.QUATRE ÀREESOLÍMPIQUES

CONFIRMENBARCELONA

CUATRO ÁREASOLÍMPICAS CONFIRMANBARCELONA

FOUR OLYMPIC AREASCONFIRM BARCELONA

2.4.DEL'ASSISTÈNCIA ALS

HOSPITALS DEREFERÈNCIA

DE LA ASISTENCIA ALOS HOSPITALES DEREFERENCIA

FROM MEDICAL CARE TOREFERENCE HOSPITALS

2.5.DE FACULTATSI ESCOLES A CAMPUS

UNIVERSITARIS

DE FACULTADES Y ESCUELAS A CAMPUS UNIVERSITARIOS

FROM FACULTIES ANDSCHOOLS TO UNIVERSITYCAMPUSES

2.6.GRANSPOLÍGONS

INDUSTRIALS,EXPANSIÓI FRENADA

GRANDESPOLÍGONOSINDUSTRIALES,EXPANSIÓN

Y FRENAZO

LARGE INDUSTRIAL

ESTATES, EXPANSION AND CONTRACTION

2.7.NOUS POLSD’ACTIVITAT.

SERVEIS I ACTIVITATTERCIÀRIA

NUEVOS POLOSDE ACTIVIDAD.SERVICIOS

Y ACTIVIDADTERCIARIA

NEW POLES OF

ACTIVITY. SERVICES AND TERTIARY ACTIVITY

2.8.LA DIAGONAL ALTA, 50 ANYSCONSTRUINT

CENTRALITAT

LA DIAGONAL ALTA, 50 AÑOSCONSTRUYENDOCENTRALIDAD

UPPER END OFDIAGONAL,FIFTY YEARS OFCONSTRUCTINGCENTRALITY

2.9.LA NOVADIAGONAL FINS AL LITORAL

SUPERALA INDECISIÓDEL PGM

LA NUEVA DIAGONALHASTA EL LITORALSUPERA LA INDECISIÓNDEL PGM

EXTENDING THE NEWDIAGONAL TO THE SEAOVERCOMES PGM'SINDECISION

2.10. ACTIVITATESTESA ALCORREDOR

DE LA B30

ACTIVIDADEXTENDIDAEN EL CORREDORDE LA B30

EXTENDED ACTIVITYIN THE B30 CORRIDOR

ATLÆS15.2

34 35


18/159

19811987 Moll de la Fusta

El trasllat del port comercial els anys vuitanta ésl’ocasió per obrir la façana de Barcelona al mar.El port i la ciutat es troben

El desviament de la llera del riu integrael polígon industrial Pratenc i permetnoves dàrsenes al Delta del Llobregat

El traslado del puerto comer-cial en los años ochenta es laocasión para abrir la fachadade Barcelona al mar. El puer-to y la ciudad se encuentran

The relocation of the com-mercial port in the Eightiesprovides an opportunity toopen up Barcelona's water-front to the sea. The portmeets the city

El desvío del cauce del río integra el polígonoindustrial Pratenc y permite nuevas dársenasen el Delta del Llobregat

The diversion of the river integrates the Pratencindustrial estate and makes way for new docksin the Llobregat Delta

1970

1990 2014

2.1. AMPLIACIÓDEL PORT I

DESVIAMENTDELLLOBREGAT

AMPLIACIÓNDEL PUERTO

Y DESVÍODEL LLOBREGAT

EXTENSIONOF PORT AND

DIVERSION OFTHE LLOBREGAT

36 37


19/159

L’aeroport ha crescut i s’ha racionalitzat.En vint anys ha doblat les seves dimensionsi s’han construït dues terminalsEl aeropuerto ha crecido y se ha racionaliza-do. En veinte años ha duplicado sus dimen-siones y se han construido dos terminales

The airport has grown and been rationalised.It has doubled its size over the past twentyyears, with two new terminals having been built

L’aeroport vora el port facilita la sinergia entredos pols logístics de primer nivell. La proximitatobre perspectives d’ordenació de futurEl aeropuerto próximo al puerto facilita la sinergia entre dospolos logísticos de primer nivel. La proximidad abre perspecti-vas de ordenación de futuro

The proximity of the airport and port facilitates the synergybetween these two world-class logistical poles. Proximityprovides a vision for future planning

Construcció de la tercerapista i nova terminal T1Construcción de la tercerapista y nueva terminal T1Building of the third runwayand new T1 terminal

L’aeroport s’ha ampliat, tot mantenintel compromís ambiental amb el seu entornEl aeropuerto se ha ampliado, manteniendo el compromisoambiental con su entorno

The airport has expanded in line with an environmentalcommitment for the area

1967 2014

2004-2009

EL AEROPUERTOMULTIPLICA SUSSERVICIOS

THE AIRPORTINCREASES ITSSERVICES

2.2.L’AEROPORTMULTIPLICA

ELS SEUSSERVEIS

1968 Inauguració de la primera terminal de l'aeroportInauguración de la primera terminal del aeropuerto Opening of the irst airport terminal

38 39


20/159

2.3.QUATRE ÀREES

OLÍMPIQUESCONFIRMENBARCELONA

La designació de Barcelona com a seuolímpica el 1992 és l’ocasió d’una renovacióde gran abastLa designación de Barcelona como sede olímpicaen 1992 es la ocasión de una renovación de gran alcance

Barcelona winning the bid to host the 1992 Olympicsprovides an opportunity for a grand-scale overhaul

Al Bogatell, la Vila Olímpica es projecta ambilles i continuïtat de carrers i espais públicsEn Bogatell, la Vila Olímpica se proyecta con manzanas ycontinuidad de calles y espacios públicos

The Olympic Village in Bogatell is planned as an areacharacterised by continuity of streets, blocks of housingand public spaces

1. Quatre àrees olímpiques enllaçades per les Rondes

1. Cuatro áreas olímpicas enlazadaspor las Rondas2. Vila Olímpica. MBM arquitectes3. Proyecto de Área Olímpicaen Vall d'Hebron4.Proyecto de Área Olímpica en la Diagonal.Maria Rubert y Oriol Clos

1. 4 Olympic Areas connected bythe Rondes ring road2. Vila Olímpica. MBM arquitectes3. Plan for the Olympic Area in Valld'Hebron. Eduard Bru4. Plan for the Olympic Area on theDiagonal. Maria Rubert and Oriol Clos2. Vila Olímpica. MBM arquitectes

19/05/1985

Diagonal

Vall d'Hebron

Montjuïc

Vila Olímpica

CUATRO AREASOLÍMPICASCONFIRMANBARCELONA

FOUROLYMPIC

AREASCONFIRMBARCELONA

Vall d’Hebron al nord i l’àreade la Diagonal a ponent adaptennous espais per a l'esportVall d’Hebron al norte y el área de laDiagonal al oeste adaptan nuevos espaciospara el deporte

New areas for sport are developed to

the north, in Vall d’Hebron, and in the areato the west of Diagonal

A Montjuïc, novament acròpolis,s’actualitzen les velles infraestructuresEn Montjuïc, de nuevo acrópolis,se actualizan las viejas infraestructuras

Old infrastructure gets an overhaul in Montjuïc,restored to its acropolis status

3. Projecte d'Àrea Olímpica a Vall d'Hebron.Eduard Bru

4. Projecte d'Àrea Olímpica a la Diagonal.Maria Rubert i Oriol Clos

1966 1992

4140


21/159

Es funden i amplien hospitalsmés enllà de la Barcelona compactaSe fundan y amplían hospitales más allá

de la Barcelona compactaHospitals are built and extended outsidethe compact Barcelona city zone

2.4. DEL'ASSISTÈNCIA ALS

HOSPITALS DEREFERÈNCIA

Es conigura un desplegamentsanitari articulat que conforma unaoferta de primer nivell i una xarxaassistencial de proximitat

Se conigura un desplieguesanitario articulado queconforma una oferta deprimer nivel y una redasistencial de proximidad

An articulated health deploy-ment is implemented provid-ing a top quality healthcareservice and proximity medicalcare network.

DE LA ASISTENCIA ALOS HOSPITALES DEREFERENCIA

FROM MEDICAL CARETO REFERENCEHOSPITALS

2010 Hospital Moisès Broggi Sant Joan Despí

19691971 Construcció de l'Hospital de BellvitgeConstrucción del Hospital de BellvitgeConstruction of Bellvitge Hospital

19/03/2012

1996 L’Institut Català d’Oncologia (ICO) s’instal·la a l’Hospital Duran i ReynalsEl Institut Català d'Oncologia (ICO) se instala en el Hospital Duran i ReynalsThe Catalan Oncology Institute (ICO) moves into Duran i Reynals Hospital

1984 Hospital General de Catalunya

Ampliació de l'Hospital de ViladecansAmpliación del Hospital de Viladecans

Extension of Viladecans Hospital

2007 Hospital General Sant Boi de Llobregat

19731979 Construcció de l'Hospital GermansTrias i Pujol, Can Ruti, Badalona.Fotograia de 2005 Construcción del Hospital GermansTrias i Pujol, Can Ruti, Badalona.Fotografía de 2005Construction of Germans Trias iPujol Hospital, Can Ruti, Badalona.Photograph from 2005

20011967

1972

42 43


22/159


23/159

Des dels anys vuitanta les noves àrees d’activitat industriales col·loquen al costat de les grans infraestructures.El PGM també va preveure la multiplicació de polígonsde mida mitjana als diferents municipis

Desde los años ochenta las nuevas áreasde actividad industrial se colocan juntoa las grandes infraestructuras. El PGM tam-bién previó la multiplicación de polígonosde tamaño medio en distintos municipios

From the Eighties onwards, new areas ofindustrial activity grow up around majorinfrastructure. The PGM is also responsiblefor the increase in medium-sized industrialestates across different municipalities

La deslocalització industrial ha buidat molts polígons.És l’hora de reconsiderar accessos, encaix i continuïtatsper fer més mixtes aquestes implantacions

La deslocalización industrial ha dejadovacíos muchos polígonos. Ha llegado elmomento de reconsiderar accesos, encajey continuidades para que estas implanta-ciones sean más mixtas

Industrial relocation has emptied manyindustrial estates. It is time to rethinkaccess, function and continuity tointroduce a greater mix of use into thesedevelopments

2.6.GRANSPOLÍGONS

INDUSTRIALS,EXPANSIÓI FRENADA

GRANDES POLÍGONOSINDUSTRIALES, EXPAN-SIÓN Y FRENAZO

LARGE INDUSTRIALESTATES, EXPANSION

AND CONTRACTION

1965 Polígon / Polígono / Industrial estateZona Franca

Polígon / Polígono / Industrial StateCan Pelegrí, Sant Andreu de la Barca - Castellbisbal

1965 2014

La Zona Franca es consolida com un granespai d’oportunitat industrial a causa de la

seva posició estratègicaLa Zona Franca se consolida como un gran espacio deoportunidad industrial debido a su posición estratégica

Zona Franca becomes established as a large areaof industrial opportunity due to its strategic position

Connexió amb la B30 / Conexión con la B30 / Link to the B30Cal Salvatella, Barberà del Vallès

Polígon / Polígono / Industrial EstateCan Pelegrí, Sant Andreu de la Barca - Castellbisbal

46 47


24/159


25/159

2.8. LADIAGONAL ALTA,

50 ANYSCONSTUINTCENTRALITAT

La Diagonal alta neix amb la ZonaUniversitària, una concentracióde la millor arquitectura del moment

La Diagonal alta nace con laZona Universitaria, una concen-tración de la mejor arquitecturadel momento

A lo largo de los años setenta y ochentase levanta una gran concentración desedes corporativas entre la Zona Univer-sitaria y Francesc Macià. Finalmente L’Illa,

a mediados de los años noventa, culminaeste proceso

Throughout the Seventies and Eighties, alarge number of corporate headquarterswere built between the Zona Universitàriaand Francesc Macià areas. A process

completed in the mid-Nineties with thedevelopment of L’Illa

La part més alta de la Diagonal, entreEsplugues i L’Hospitalet, és el nou horitzód’aquesta artèria metropolitana

La parte más alta de la Diagonal,entre Esplugues y L’Hospitalet, esel nuevo horizonte de esta arteriametropolitana

The upper end of Diagonal, whichruns between Esplugues andL’Hospitalet, represents the latest

incarnation of this metropolitanarterial route

1960 1970

1958 Facultat de Dret (UB)Facultad de Derecho (UB) Faculty of Law (UB)

1961 Facultat de Ciències Econòmiques (UB)Facultad de Ciencies Económicas (UB)Faculty of Economics (UB)

1967 Facultat d'Estudis Empresarials (UB)Facultad de Estudios de Empresariales (UB)Faculty of Business Studies (UB)

1969 Ediicis / Ediicios / BuildingsTrade

1993 L'Illa Diagonal

2000 Palau de Congressos de Catalunya

Palacio de Congresos de Catalunya Catalonia Palace of Congresses

1980 Ediici / Ediicio / BuildingBanca Catalana

1974 Torres / Towers'la Caixa'

1980 Hospital de Barcelona

1990 Hotel Hilton

2.8. LADIAGONAL ALTA,

50 ANYSCONSTUINTCENTRALITAT

LA DIAGONAL ALTA, 50 AÑOSCONSTRUYENDOCENTRALIDAD

UPPER END OFDIAGONAL,FIFTY YEARS OFCONSTRUCTINGCENTRALITY

Al llarg dels anys setanta i vuitantas’aixeca una gran concentració deseus corporatives entre la Zona Uni-versitària i Francesc Macià. FinalmentL’Illa, a mitjan anys noranta, culminaaquest procés

The upper end of AvingudaDiagonal was begun along withZona Universitària, a showcase forthe best architecture of the time

50 51


26/159

La plaça de les Glòries ha passat denus per les autopistes urbanes (1969)a ser un lloc en transformació pertal d’articular noves centralitats aBarcelonaLa plaza de Les Glòries ha pasado de ser unnudo para las autopistas urbanas (1969)a un espacio en transformación para articular

nuevas centralidades en BarcelonaPlaça de les Glòries has gone from beinga tangle of urban motorways (1969) to an areain the process of transformation towardsthe articulation of new centres in Barcelona

L’obertura de la avinguda Diagonal haaccelerat la transformació del teixit industrialdel Poblenou i l’emergència d’un nou espaid’activitats terciàries, el districte 22@

La apertura de la avenida Diagonal ha acelerado latransformación del tejido industrial del Poblenouy la emergencia de un nuevo espacio de actividadesterciarias, el distrito 22@

The opening up of Diagonal Avenue has acceleratedthe transformation of the industrial fabric of Poblenouand the emergence of a new area of tertiary activity,that of District 22@

Els canvis al litoral (1992) i a la xarxade carrers de l’Eixample va facilitarl’èxit de l’obertura de la Diagonal aldistricte de Sant Martí (1995)

Los cambios en el litoral (1992)y en la red de calles del Eixamplefacilitó el éxito de la apertura dela Diagonal en el distrito de SantMartí (1995)

The changes made to the coastalarea (1992) and the network ofroads in the Eixample districtfacilitated the success of openingup the Diagonal to the Sant Martídistrict (1995).

LA NUEVA DIAGONALHASTA EL LITORALSUPERA LA INDECISIÓNDEL PGM

EXTENDING THE NEWDIAGONAL TO THE SEAOVERCOMES PGM'SINDECISION

1992 L’anella / El anillo / RingPlaça de les Glòries

1976 El nus / El nudo / The junctionPlaça de les Glòries

2014 L’enderroc / El derribo / The demolitionPlaça de les Glòries

2008 Ediici / Ediicio / BuildingMediapro

2003 BAU. Centre Universitari de Disseny / Centro Universitario de Diseño / Design College of Barcelona

2010 Habitatges / Viviendas / HousingPassatge del Sucre

2009 Fundació / Fundació / FoundationVila Casas

2009 Campus Audiovisual / Audiovisual Campus (UPF)Ca l'Aranyó

Maqueta feta per al / Maqueta realizada para el /

Model made for theFòrum Universal de les Cultures,

2.9.LA NOVADIAGONAL FINS AL LITORALSUPERALA INDECISIÓDEL PGM

1995

5352


27/159

2.10. ACTIVITATESTESA AL

CORREDOR DE LA B30

1975 1990

ACTIVIDADEXTENDIDA ENEL CORREDORDE LA B30

EXTENDED ACTIVITYIN THE B30CORRIDOR

La B30 ve a ser una mena de nova vall que estructura

la comarca del Vallès. Ofereix una accessibilitat urbanai territorial formidable que ha permès l’establiment degrans corporacions

La B30 viene a ser una especie denuevo valle que estructura la comarcadel Vallès. Ofrece una formidableaccesibilidad urbana y territorial

que ha permitido el establecimientode grandes corporaciones

The B30 is set to become a new valleyproviding structure to the Vallès region.Formidable urban and regional accessi-bility has attracted large corporations to

set up business there

54 55


28/159

BADALONAPROLONGA LAMEJORA DELFRENTE LITORAL

BADALONA,EXTENDS THEIMPROVEMENTOF THE SEAFRONT

EL VALLÈSCENTRAL YEMERGENTE

CENTRAL ANDEMERGENT

VALLÈS

TRANSFORMACIÓNDE BARRIOS EXISTENTES

TRANSFORMATION OFEXISTING NEIGHBOURHOODS

3.1.BARCELONALITORAL, EN

TRES ETAPES

BARCELONALITORAL,EN TRES ETAPAS

COASTLINE,IN THREE STAGES

3.2.NOVESTENDÈNCIES AL DELTA DESANT ADRIÀ

NUEVASTENDENCIAS ENEL DELTADE SANT ADRIÀ

NEW TENDENCES AT THE SANT ADRIÀ

DELTA

3.3.BADALONAPROLONGALA MILLORADEL FRONT

LITORAL

3.4.EL VALLÈSCENTRAL IEMERGENT

3.5.NOUS BARRISDE CARRERS

I ILLES

NUEVOS BARRIOSDE CALLES YMANZANAS

NEW NEIGHBOUR-HOODS OF STREETS

AND BLOCKS

3.6.REQUALIFICACIÓDE BARRISMARGINALS

RECALIFICACIÓNDE BARRIOSMARGINALES

RE-QUALIFICATIONOF MARGINALNEIGHBOURHOODS

3.7.TRANSFORMACIÓDE BARRISEXISTENTS

3.8.NOVES PLACESD'IMPACTEMETROPOLITÀ

NUEVAS PLAZASDE IMPACTOMETROPOLITANO

NEW SQUARES OFMETROPOLITANIMPACT

ATLÆS

15.3

56 57


29/159


30/159

La construcció fulminantdel recinte del Fòrum 2004damunt de la depuradorapretenia innovar en la maclad’infraestructures. El resultatestà pendent encara dedigestió i encaix

La construcción fulminante del recinto delFórum 2004 sobre la depuradora pretendía inno-var en la macla de infraestructuras. El resultadoestá todavía pendiente de digestión y encaje

The frenzied construction around the 2004Forum on top of the water puriication plantwas, by combining infrastructure, an attempt atinnovation. The jury is still out about the result

Les torres i el parc de Diagonal Mar su-posen la irrupció a la Barcelona de inalsde segle XX d’un model urbanístic moltconvencional però ins aleshores gairebéinèdit a BarcelonaLas torres y el parque de Diagonal Mar suponen lairrupción en la Barcelona de inales de siglo XX de

un modelo urbanístico muy convencional pero hastaentonces casi inédito en Barcelona

In the late twentieth century, the towers and parkin Diagonal Mar represent the emergence of a veryconventional urban model in Barcelona, albeit onealmost without precedent in the city

Quan l’avinguda Diagonal arriba al Besòsvincla cap a Badalona traspassant labarrera del cinturó de ronda i obrint futurshoritzons cap al MaresmeCuando la avenida Diagonal llega al Besòs se tuerce haciaBadalona traspasando la barrera del cinturón de ronda y

abriendo futuros horizontes hacia el MaresmeOnce Diagonal reaches Besòs, it links to Badalona,crossing the ring road barrier and opening up futurepossibilities out towards El Maresme

3.2.NOVESTENDÈNCIES AL DELTA DESANT ADRIÀ

1998

NUEVASTENDENCIASEN EL DELTADE SANT ADRIÀ

NEW TENDENCES AT THE SANT ADRIÀ DELTA

1967 1994

2014

1998Projecte d'unitat residencial

Proyecto de unidad residencial Housing complex project

Besòs Mar

Josep Parcerisa,Maria Rubert

2002Parc Diagonal Mar. EMBTParque Diagonal Mar. EMBTDiagonal Mar Park. EMBT

60 61


31/159

La idea de port en canal

pretén la transformacióradical de la vella indústriaen teixit d’eixample

Aquesta incisió promou un seguitde transformacions de la Badalonacentral: el pavelló del Joventut,el centre comercial Màgic i el Turód’en CaritgEsta incisión promueve una serie detransformaciones de la Badalona central: elpabellón del Joventut, el centro comercialMàgic y el Turó d’en Caritg

This incision promoted a series of transfor-mations in central Badalona: Pavelló ClubJoventut indoor arena, the Màgic commer-cial centre and Turó d’en Caritg

Badalona assaja la formaciód’un front urbà amb ediicisresidencials entre el mar i elferrocarril, i la consolidaciódels teixits industrialsBadalona ensaya la formación de un frenteurbano con ediicios residenciales entreel mar y el ferrocarril, y la consolidación delos tejidos industriales

Badalona experimented with forming anurban waterfront with residential buildingsbetween the sea and the railway line, andthe consolidation of the industrial fabric

3.3.BADALONAPROLONGALA MILLORADEL FRONTLITORAL

BADALONAPROLONGALA MEJORA DELFRENTE LITORAL

BADALONA,EXTENDS THEIMPROVEMENTOF THE SEAFRONT

La idea de puertoen canal pretende

la transformaciónradical de la viejaindustria en tejidode ensanche

The port channelidea was aimed at

radically transformingthe old industryinto a grid plan-stylefabric

Pavelló / Pabellón / Pavilion ClubJoventut Badalona, parc Turó d'en Caritg

1989 Port / Puerto / PortBadalona. Manuel de Solà-Morales Centre comercial / Centro comercial / Shopping centre

Magic, Badalona

1986 1992 2008

1962

201462 63


32/159

Sant Cugat es fa ciutat construint un mosaic denous barris integrats en un sistema de parcs i viesque canvien l’escala del municipiSant Cugat se hace ciudad construyendo un mosaico de nuevosbarrios integrados en un sistema de parques y vías que cambian

la escala del municipioSant Cugat constructs a city by building a mosaic of newneighbourhoods integrated within a system of parks and roadsthat change the scale of the municipality

A partir dels anys vuitanta els FGC estransformen en un servei amb freqüèn-cia de pas com la del metro i amb novesestacions. Sant Cugat és el municipi mésbeneiciat per aquesta millora decisivaA partir de los años ochenta los FGC se transformanen un servicio con frecuencia de paso como la delmetro y con nuevas estaciones. Sant Cugat es elmunicipio más beneiciado por esta decisiva mejorAs of the Eighties, the FGC increased its servicefrequency resembling that of the metro and addednew stations. Sant Cugat is the town that mostbeneited from this decisive improvement

La transformació afecta també elcentre urbà i inclou múltiples centresd’estudi i nous grans equipaments:auditori, ajuntament, poliesportiusi biblioteques

La transformación afecta también al cen-tro urbano e incluye múltiples centros deestudio y nuevos grandes equipamientos:

auditorio, ayuntamiento, polideportivos ybibliotecas

The transformation also affects the citycentre and includes the opening of nume-rous centres of education and major new

facilities: the auditorium, town hall, sportscentres and libraries

3.4.EL VALLÈSCENTRAL IEMERGENT

Ajuntament / Ayuntamiento / Town Hall

05/06/2010

24/06/1996

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès UPCEscuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallés UPCUPC Vallès Higher Technical School of Architecture

Mercat / Mercado / MarketTorreblanca

Torreblanca

Coll Favà

Teatre-Auditori / Teatro-Auditorio / Theatre-Auditorium

EL VALLÈSCENTRAL YEMERGENTE

CENTRAL ANDEMERGENT

VALLÈS

Parc / Parque / ParkTuró de Can Mates

Parc Central / Parque Central / Central Park

64 65


33/159

A diferència dels polígonsd’habitatge massiu de la dècadaanterior al PGM de 1976, aquestesoperacions són el relex de lacrítica al bloc obert i als espaisindiferenciats característicsd’aquell període

Aquest fenomen de nous barrisdensos i compactes és importanten l’àmbit metropolità enfrontde l’explosió de la baixa densitatarreu del paísEste fenómeno de nuevos barrios densosy compactos es importante en el ámbitometropolitano frente a la explosión de la baja

densidad en todo el paísThis phenomenon of compact and densenew neighbourhoods is signiicant in the me-tropolitan area in contrast to the explosionof low-density housing around the country

A diferencia de los polígonos de viviendamasiva de la década anterior al PGM de 1976,estas operaciones son el relejo de la crítica albloque abierto y a los espacios indiferenciadoscaracterísticos de aquel periodo

Unlike the massive housing estates of thedecade preceding the 1976 PGM, theseoperations are a relection of the criticism ofthe open housing blocks and undifferentiatedspaces characteristic of that period

Camí RalGrupo Vecasa

Les Botigues La Granja

Camp de l’Abat Can Llovera

A partir de la segona meitat dels anysvuitanta en molts municipis sorgeixencreixements de dimensió mitjana ambtipologies de cases de pisos en illesobertes

A partir de la segunda mitad de los años ochen-ta en muchos municipios surgen crecimientosde dimensión mediana con tipologías de casasde pisos en manzanas abiertas

As of the second half of the Eighties,mid-scale growth areas emerged in manymunicipalities with apartment buildingson open-style blocks

3.5.NOUS BARRISDE CARRERSI ILLES

NUEVOS BARRIOSDE CALLES YMANZANAS

NEW NEIGH-BOURHOODSOF STREETS ANDBLOCKS

66 67


34/159

A Barcelona, com a altres metròpolismediterrànies, el dèicit d’habitatgeva provocar l’aparició de barraques ibarris d’urbanització marginal

En Barcelona, como en otrasmetrópolis mediterráneas,el déicit de vivienda provocó laaparición de barracas y barriosde urbanización marginal

In Barcelona, as in otherMediterranean cities, a housingshortage led to the appearanceof shanty towns and marginalurban neighbourhoods

En aquests quaranta anys, els barrisd’urbanització marginal s’han desenvolupatde maneres diverses: l’enderroc parcial,la substitució o la consolidació i milloraEn estos cuarenta años, los barrios de urbanización marginalse han desarrollado de forma diversa: el derribo parcial,la sustitución o la consolidación y mejora

Over the course of the past forty years, the marginal urbanneighbourhoods have undergone different forms ofdevelopment: partial demolition, replacement or consolidationand improvement

3.6.REQUALIFICACIÓDE BARRISMARGINALS

La nova accessibilitat ha provocatla substitució dràstica de la pobla-ció en alguns enclavaments aïllatscom Can CarelleuLa nueva accesibilidad ha provocado la sus-titución drástica de la población en algunosenclaves aislados como Can Carelleu

Urbanisation and facilities have been keyin the transformation and improvement ofmarginal neighbourhoods like Can Caralleu

1974 Àrees d'urbanització marginalÁreas de urbanización marginal Marginal development areasJoan Busquets

Barri / Barrio / DistrictPenitents

1996 Can Caralleu

Barri / Barrio / DistrictSant Josep, Sant Vicenç dels Horts

RECALIFICACIÓN DEBARRIOS MARGINALES

RE-QUALIFICATIONOF MARGINALNEIGHBOURHOODS

1956

1986

1996

68 69


35/159

El barri de La Mina, un dels darrerspolígons d’habitatge massiu, haexperimentat una transformacióinterna per tal de procurar adequar-lo a les noves condicions de l’espaipúblic del seu entorn

El barrio de La Mina, uno de los últimos polígonosde vivienda masiva, ha experimentado unatransformación interna para procurar adecuarloa las nuevas condiciones del espacio público desu entorno

The district of La Mina, one of the last remainingmass development housing estates, has under-gone an internal transformation in order to try toadapt it to the new conditions of the public spacesurrounding it

No es un caso habitual pero sí signiicativo:el barrio de Sant Cosme en El Prat deLlobregat fue objeto de una remodelacióntotal de los ediicios de viviendas

A signiicant, if not run-of-the-mill case:a complete housing building renovation planwas developed for the San Cosme districtin El Prat de Llobregat.

No és un cas habitual però sísigniicatiu: el barri de Sant Cosmeal Prat de Llobregat va esdevenirobjecte d’una remodelació totaldels ediicis d’habitatges

3.7.TRANSFORMACIÓDE BARRISEXISTENTS

TRANSFORMACIÓNDE BARRIOS EXISTENTES

TRANSFORMATION OFEXISTING NEIGHBOURHOODS

El PGM s’ha desenvolupat alllarg de quaranta anys amb mésde 800 modiicacions puntuals.El districte 22@, que afecta leszones industrials de Poblenou,actualitza l’ordre morfològicgeneral de BarcelonaEl PGM se ha desarrollado a lo largo decuarenta años con más de 800 modi-icaciones puntuales. El distrito 22@,que afecta a las zonas industriales dePoblenou, actualiza el orden morfológicogeneral de Barcelona

Over a period of forty years, the PGM hasevolved with over 800 speciic modiica-tions. The 22@ district, which impactsthe industrial areas of Poblenou, updatesBarcelona's general morphological

organisation

La Hoja del Lunes,6574

1975 2004

1967 2014

29/05/2004

Pla / Plan / Plan

22@

1987 2000

20002002 La Mina, BarcelonaPla especial de reordenació i millora del barriPlan especial de reordenación y mejora del barrioSpecial redevelopment and improvement plan

70 71


36/159

Són llocs públics caracteritzatsper la seva convivència ambestacions, aparcaments i nousequipaments: nous punts dereferència que irradien canvisen l’entorn proper

Son lugares públicos caracteriza-dos por su convivencia con esta-ciones, aparcamientos y nuevosequipamientos: nuevos puntos dereferencia que irradian cambiosen el entorno cercano

These are public placescharacterised by the coexistenceof stations, car parks and newfacilities: new landmarks whichradiate changes out intothe surrounding environment

Durant un segle, la plaçaLesseps, al districte de Gràcia,ha conegut quatre transforma-cions successives

Durante un siglo, la plaza Lesseps,en el distrito de Gràcia, haexperimentado cuatro transfor-maciones sucesivas

3.8.NOVES PLACESD’IMPACTEMETROPOLITÀ

La condició metropolitana faaparèixer grans places excèntriquesrespecte als cors dels barris, peròacompanyades d’equipaments denova generacióLa condición metropolitana hace aparecergrandes plazas excéntricas respecto a losnúcleos de los barrios, pero acompañadas deequipamientos de nueva generación

The metropolitan condition sees the creationof large metropolitan squares, located outsidethe central neighbourhood but accompanied

by new generation facilities

NUEVAS PLAZASDE IMPACTOMETROPOLITANO

NEW SQUARESOF METROPOLITANIMPACT

20092011 Plaça Pompeu Fabra, Badalona

Plaça Lesseps, Barcelona

2005 Plaça de la Mediterrània, Santa Coloma de Gramenet

1963 2014

2009 Plaça Catalunya, Prat de Llobregat2010 Espai Cultural / Espacio Cultural / Cultural SpaceCèntric, Prat de Llobregat

2003 Ajuntament / Ayuntamiento / Town HallPlaça Jaume Balmes, Gavà

Over the course of a century,Plaça Lesseps in the Gràciadistrict has undergone foursuccessive transformations

72 73


37/159

4.1.COLLSEROLA,EL GRANBOSC, PARC

FORESTALDES DE 1987

COLLSEROLA, EL GRANBOSQUE, PARQUEFORESTAL DESDE 1987

COLLSEROLA,THE GREAT WOODLAND, FORESTPARK SINCE 1987

4.2.EL GARRAF ILA SERRALADADE MARINA

COM A TELÓDE FONS

GARRAF Y LASERRALADA DEMARINA COMOTELÓN DEFONDO

GARRAF ANDTHE SERRALADADE MARINA ASBACKDROP

EL DELTA: RESERVAS HÚMEDAS,USO AGRÍCOLA Y OTRASPRESIONES ANTRÓPICAS

THE DELTA: WETLAND RESERVES, AGRICULTURAL USE AND OTHER ANTHROPOGENIC PRESSURES

4.3.EL DELTA:RESERVESHUMIDES, ÚS AGRÍCOLA

I ALTRESPRESSIONS ANTRÒPIQUES

4.4.NOVESPLATGESMETROPOLITANES

NUEVAS PLAYASMETROPOLITANAS

NEW METROPOLITANBEACHES

4.5.LA LLERA DELBESÒS, PARC VERTEBRAL DE

SIS DISTRICTES

EL CAUCE DELBESÒS, PARQUE

VERTEBRAL DE SEISDISTRITOS

THE BANKS OFTHE BESÒS, ALINEAR PARK

FOR SIX DISTRICTS

4.6.EL LLOBREGAT, ACCESSIBILITATEXCEPCIONAL

EL LLOBREGAT, ACCESIBILIDADEXCEPCIONAL

THE LLOBREGAT,EXCEPTIONAL

ACCESSIBILITY

4.7. NOUSPARCS QUEIDENTIFIQUENDISTRICTESI ALTRES

ÀREES VERDESNUEVOS PARQUESQUE IDENTIFICANDISTRITOS Y OTRAS

ÁREAS VERDES

NEW PARKS THATIDENTIFY DISTRICTS,

AND OTHER GREEN AREAS

4.8.ELS GRANSSERVEISMETROPOLITANS

LOS GRANDESSERVICIOSMETROPOLITANOS

THE MAJORMETROPOLITANSERVICES

ATLÆS

15.4

7574


38/159

Collserola forma part del sistema orogràiclitoral, compost per la serralada deMarina i el Garraf. Però és també l’escenarid’urbanitzacions amb conlictes vius

Collserola forma parte del sistema orográico litoral,compuesto por la Serralada de Marina y El Garraf. Pero estambién el escenario de urbanizaciones con conlictos vivos

The Collserola forms part of the coastal mountain system,consisting of the Serralada de Marina and El Garraf mountainranges. But it is also the site for housing developments inwhich there are ongoing conlicts

Objectius del PEPCo1. Mantenir l’estabilitat dels sistemes naturals2. Preservar la diversitat biològica3. Conservar el patrimoni cultural i paisatgístic4. Oferir oportunitats de lleure

Objetivos del PEPCo1. Mantener la estabilidad de lossistemas naturales2. Preservar la diversidad biológica3. Conservar el patrimonio culturaly paisajístico4. Ofrecer oportunidades de ocio

1987 PEPCo. Pla Especial de Protecció de Collserola

Plan Especial de Protección de Collserola Special Protection Plan for Collserola

1987 PEPCo

PEPCo sets out to1. Maintain the stability of thenatural systems2. Preserve the biodiversity3. Preserve the cultural andlandscape heritage4. Provide opportunities forrecreation

A partir de la construcció de lesRondes, en els àmbits de fricció deCollserola amb els teixits urbanses produeix pressió i compromísA partir de la construcción de las Rondas,en los ámbitos de fricción de Collserola conlos tejidos urbanos se produce presión ycompromiso.Following the construction of the ring roads,pressure was encountered and commitmentsmade in the friction areas between the

Collserola and the urban fabric

4.1.COLLSEROLA,EL GRANBOSC, PARCFORESTALDES DE 1987

COLLSEROLA, EL GRANBOSQUE, PARQUEFORESTAL DESDE 1987

COLLSEROLA, THE GREAT WOODLAND, FORESTPARK SINCE 1987

1983 «El Tibidabo és Collserola»

76 77


39/159

4.2.EL GARRAF ILA SERRALADADE MARINACOM A TELÓDE FONS

Les urbanitzacions de baixa densitatde les serralades de Marina i El Garrafs'han consolidat com zones deprimera residència… amb problemesd’accessibilitat i serveis

Las urbanizaciones de baja densidad de lascordilleras de Marina y El Garraf se han conso-lidado como zonas de primera residencia…con problemas de accesibilidad y servicios

Low density residential estates in the Marinaand El Garraf mountain ranges have beenconsolidated as areas have been consolidatedas areas of primary residence... with accessi-bility and service issues

La Serralada de Marina no té un pla de protec-ció especíic. Amb la pressió metropolitanacreixent, grans peces d’usos diversos s’hi haninstal·lat de manera aleatòriaLa Serralada de Marina no tiene un plan de protecciónespecíico. Con la creciente presión metropolitana, grandespiezas de usos varios se han instalado allí aleatoriamente

The Marina range does not have a speciic protection plan.With metropolitan pressure growing, large elements with a

variety of uses have become randomly established

Les Fallulles

Mas Segarra

Lafarge Asland, SA

Corral d'en Bruac

Can Donadeu, Can Rovireta

EL GARRAF YLA SERRALADADE MARINACOMO TELÓNDE FONDO

GARRAF ANDTHE SERRALADADE MARINA ASBACKDROP

Pedrera / Cantera / QuarryCan Donadeu

Planta de compostatge / compostaje / Composting plantTorrelles de Llobregat

78 79


40/159

La consideració creixent de laimportància del valor ambientalde les àrees humides ha introduïtun factor d’equilibri

La creciente consideración de la importan-cia del valor ambiental de las áreas húme-das ha introducido un factor de equilibrio

A growing consideration with regard to theimportant environmental value of wetlandareas has become a balancing factor

El marge dret del Delta delLlobregat és encara el darrergran espai de discontinuïtatde la ciutat litoral

El margen derecho del Delta del Llobregates todavía el último gran espaciode discontinuidad de la ciudad litoral

The right side of the Llobregat Delta stillis the last large area of discontinuity

along the city waterfront

La declaració del Deltacom a Parc Agraripermet reconsiderarel valor de l’espaiagrícola a la metròpoli

4.3.EL DELTA:RESERVESHUMIDES,ÚS AGRÍCOLAI ALTRESPRESSIONS ANTRÒPIQUES

1990

EL DELTA: RESERVAS HÚMEDAS,USO AGRÍCOLA Y OTRASPRESIONES ANTRÓPICAS

THE DELTA: WETLAND RESERVES, AGRICULTURAL USE AND OTHER ANTHROPOGENIC PRESSURES

19581970 Càmping / Camping / CampsiteLa ballena alegre

El Parc Agrari, un espai productiu i de lleureentre la ciutat i les infraestructuresEl Parque Agrario, un espacio productivo yde ocio entre la ciudad y las infraestructurasThe Agricultural Park, a production and leisurearea between the city and infrastructure

La declaración del Deltacomo Parque Agrario permite

reconsiderar el valor del es-pacio agrícola en la metrópoliThe Delta being awardedAgricultural Park status pro-vides for reassessment withregard to the value of agricul-tural land in the metropolis

80 81


41/159

L’adequació del litoral de Barcelona els anysnoranta ha continuat al llarg de les dècadessegüents. Les platges del litoral de l’AMB sónl’oferta més atractiva del nou espai públic

La adecuación del litoral de Barcelona en los años noventase ha prolongado a lo largo de las siguientes décadas.Las playas de litoral del AMB son la oferta más atractiva delnuevo espacio público

The alteration of the Barcelona waterfront in the Ninetiescontinued throughout the subsequent decades. The coastalbeaches of the metropolitan area are the most attractive of

the new public space elements.

L’accessibilitat i el sistemad’aparcaments propers són qües-tions fonamentals que determinenl’ús de les platges

La accesibilidad y el sistema de aparcamientos cercanosson cuestiones fundamentales que determinan el usode las playasAccessibility and nearby parking systems are fundamentalissues in determining the use of the beaches

4.4.NOVESPLATGESMETROPOLITANES

NUEVAS PLAYASMETROPOLITANAS

NEW METROPOLITANBEACHES

La accesibilidad y la recuperación de las playas se hallevado a cabo a través de una secuencia de proyec-tos. Las soluciones más construidas de Barcelona oBadalona contrastan con tratamientos más blandos enGavà y en El PratBeach accessibility and regeneration was carried outthrough a series of projects. The more built-upsolutions seen in Barcelona and Badalona contrast withthe softer solutions employed in Gavà and El Prat

L’accessibilitat i la recuperació de lesplatges s’ha dut a terme a través d’unaseqüència de projectes. Les solucionsmés construïdes de Barcelona oBadalona contrasten amb tractamentsmés tous a Gavà i al Prat

1959

19662014

S’inaugura la primera fase del passeig Marítim de Barcelona,que limita amb les barraques que queden del SomorrostroSe inaugura la primera fase del paseo Marítim de Barcelona,

que limita con las barracas que quedan del SomorrostroPhase one of Barcelona's Passeig Marítim starts, next to theSomorrostro shanties

Front marítimFrente marítimo

SeafrontCastelldefels

2014

Platja de la Barceloneta amb els xiringuitosPlaya de la Barceloneta con los chiringuitosBarceloneta beach and bars

1960s

82 83


42/159


43/159

El desviament del riu, previst pel PGM, es construeixrecentment: amplia les dàrsenes del port, incorpora elpolígon industrial Pratenc a la Zona Franca i consolidauna barrera entre aiguamolls i espais industrials

El desvío del río, previsto por el PGM, seconstruye recientemente: amplía las dár-senas del puerto, incorpora el polígonoindustrial Pratenc a la Zona Franca yconsolida una barrera entre humedales yespacios industriales

The river diversion provided for inthe PGM has been carried out recently:with an expansion of the port docks,incorporating the Pratenc industrialestate in Zona Franca and consolidatinga barrier lying between wetlands andindustrial areas

El canó de la vall baixa del Llobregat, amb dues granslleres d’ús tradicionalment agrícola, permet gaudird’un paisatge insòlit que ja és una peça de la identitatmetropolitana de Barcelona

El cañón del valle bajo del Llobregat, con dosgrandes cauces de uso tradicionalmente agrí-cola, permite disfrutar de un paisaje insólitoque ya es una pieza de la identidad metropoli-tana de Barcelona

The lower Llobregat valley canyon,with two major banks traditionally used foragriculture, offers an unusual landscapethat has already become an element ofthe metropolitan identity

Els nous usos de lleure al riu són unsímptoma de l’interès creixent d’aquestsespais lliures. Hauria de ser el camí perevitar construccions oportunistes a lesseves lleresLos nuevos usos de ocio en el río son un síntomadel interés creciente de estos espacios libres.Tendría que ser la vía para evitar construcciones

oportunistas en sus caucesThe new recreational uses of the river area area symptom of the growing interest in these openspaces which should pave the way to preventopportunistic construction along their banks

4.6.EL LLOBREGAT, ACCESSIBILITATEXCEPCIONAL

EL LLOBREGAT, ACCESIBILIDADEXCEPCIONAL

THE LLOBREGAT,EXCEPTIONAL

ACCESSIBILITY

Passera del riuLlobregat a Sant BoiPasarela del ríoLlobregat en Sant BoiWalkway over the RiverLlobregat at Sant Boi

1970 2014

86 87


44/159

Els parcs s’incorporen com a temade projecte amb un ventall de solu-cions, que progressivament s’hananat perilant

Los parques se incorporan comotema de proyecto con un abanicode soluciones, que progresivamentese han ido perilando

Parks have been incorporated as aproject area with a range of solutions,which have been gradually takingshape

…y se convierten en espaciosreferentes e identitarios que hancontribuido al salto de escala de losmunicipios

...and becoming landmark andidentifying areas that havecontributed to the increased proileof the municipalities

Els horts tornen a la ciutat,aproitant buits urbans iconirmant l’interès emergentpel verd productiu i terapèu-tic, malgrat la disminucióde superfície agrícola en elsdarrers vint anys

Los huertos vuelven a la ciudad, aprovechando vacíos urbanosy conirmando el interés emergente por el verde productivo yterapéutico, a pesar de la disminución de supericie agrícola enlos últimos veinte años

Allotments have returned to the city, making use of empty urbanspaces and conirming the emerging interest in productiveand therapeutic greenery, despite the reduction of agriculturalland in the last twenty years.

4.7. NOUSPARCS QUEIDENTIFIQUENDISTRICTES I

ALTRES ÀREES VERDES

NUEVOS PARQUESQUE IDENTIFICANDISTRITOS Y OTRAS

ÁREAS VERDES

NEW PARKS THATIDENTIFY DISTRICTS,

AND OTHER GREEN AREAS

Riu Ripoll / Río Ripoll / Ripoll RiverMontcada

Torre CodinaBadalona

2000 Parc / Parque / ParkLa Muntanyeta, Sant Boi de Llobregat

1999 Parc / Parque / ParkCa l'Arnús, Badalona

Els espais verds de reserva de grandimensió previstos pel PGM prenenforma a partir dels anys 80...

Los espacios verdes de reserva de gran dimensiónprevistos por el PGM toman forma a partir de losaños ochenta...The large-scale green reserve areas provided forin the PGM take shape from the Eighties...

…i es converteixen en espaisreferents i identitaris que hancontribuït al salt d’escala delsmunicipis

1986 Jardins / Jardines / GardensVil·la Cecília, Barcelona

1999 Jardí Botànic / Jardín Botánico / Botanical GardenBarcelona

2004 Parc / Parque / ParkTorrent d'en Farré, Esplugues de Llobregat

8988


45/159

L’objectiu és aconseguir una ciutat que redueixidràsticament el consum de residus fòssils,pendent de desplegar amb fermesa formesalternatives de producció energèticaEl objetivo es conseguir una ciudadque reduzca drásticamente el con-sumo de residuos fósiles, pendientede desplegar con irmeza formas al-ternativas de producción energética

The goal is to develop a city thatdrastically reduces the consump-tion of fossil waste, pendingirm implementation of alternativeforms of energy production

4.8.ELS GRANSSERVEISMETROPOLITANS

LOS GRANDESSERVICIOSMETROPOLITANOS

THE MAJORMETROPOLITANSERVICES

1958Central tèrmicaCentral térmicaPower stationSant Adrià del Besòs

Sant Feliu de Llobregat

Depuradora / Depuradora / Wastewater treatment plant

2002 Restauració paisatgística del dipòsit controlat Vall d'en Joan Restauración paisajística del depósito controlado Vall d'en Joan

Landscape restoration of Vall d'en Joan landill

Montcada i Reixac Gavà Viladecans

2004Planta integral de valorització de residusPlanta integral de valorización de residuosWaste recovery plantEcoparc 3 del Besòs

1973IncineradoraIncineradoraIncinerator

Sant Adrià del Besòs

En els darrers quarantaanys s’ha consolidatel creixement de les

necessitats d’espaisper al metabolismemetropolità. Creixenels espais de rebuig(incineradores, gestióde residus) i les àreesde producció-distri-bució d’energia i detractament de l’aigua

En los últimos cuarentaaños se ha consolidado elcrecimiento de las necesi-dades de espacios para elmetabolismometropolitano. Crecenlos espacios de desecho

(incineradoras, gestión deresiduos)y las áreas de producción-

In the last forty years, theincreased demand for spacerequired for the metropol-itan metabolism has beenconsolidated. Wastetreatment areas (incinerators,waste management) andenergy production-distri-bution and water treatmentareas increase

90 91


46/159

ATLÆS

15L'empremta territorial de les transformacions.Una interpretació de les modiicacions PGM

Les modiicacions puntuals del PGM (mPGM) són,al llarg dels anys de vigència del Pla, un miradorprivilegiat des del qual podem entendre el què ensha passat.La imatge que en resulta (ATLÆS 15) anticipa una certainterpretació de l’impacte territorial de les mPGMque pretén esdevenir un instrument sintètici operant, activador d’imatges de tendència al’hora d’afrontar nous horitzons urbanístics a l'ÀreaMetropolitana de Barcelona.Vegeu J. Parcerisa i Á. Clua, «Hipòtesis territorials al cap de quaranta anysde modiicacions del PGM», Quaderns PDU metropòlità, núm. 5.

La huella territorial de las transformaciones.Una interpretación de las modiicaciones PGMLas modiicaciones puntuales del PGM (mPGM) son, a lo largo delos años de vigencia del PGM, un mirador privilegiado desde el quepodemos entender lo que nos ha sucedido.La imagen resultante (ATLÆS 15) anticipa cierta interpretacióndel impacto territorial de las mPGM que pretende, de este modo,convertirse en un instrumento sintético y operante, activadorde imágenes de tendencia a la hora de afrontar nuevos horizontesurbanísticos en el Área Metropolitana de Barcelona.

Véase J. Parcerisa y Á. Clua, «Hipótesis territoriales al cabo de cuarenta añosde modiicaciones del PGM», Quaderns PDU metropòlità, nº 5.

The territorial footprint of the transformations.An interpretation of amendments to the PGMThe speciic amendments to the General Metropolitan Plan (mPGM)are an excellent viewpoint for seeing what has happened to us,during the years the Plan has been in force.The resulting picture (ATLÆS 15) anticipates a certain interpretationof the territorial impact of mPGM s and is intended to become anoperational instrument providing a summary and activating imagesshowing trends in order to deal with new urban developmenthorizons in the Barcelona Metropolitan Area.

See: 'Territorial hypotheses after forty years of amendments to the GeneralMetropolitan Plan' in Quaderns PDU n.05, by J. Parcerisa and Á.Clua

92 93


47/159


48/159


49/159


50/159

PGM 1976 - Classiicació del sòlClasiicación del suelo Land classiication

Font: PGM / AMB

Sòl urbàSuelo urbanoUrban land

Sectors de reforma interiorSectores de reforma interiorIndoor Reform Sectors

Classiicació del sòl Clasiicación del suelo Land classiication

PGM 1976 - Sistemes previstosSistemas previstos Planned systems

Superfície de sòl destinata sistemes (hectàrees)Supericie de suelo destinadoa sistemas (hectáreas)Land area destinedto systems (hectares)

Sòl urbanitzable programatSuelo urbanizable programadoProgrammed development land

Sòl urbanitzable. No programatSuelo urbanizable no programadoUn-programmed development land

Sòl no urbanitzableSuelo no urbanizableNon-building land

Sistemes Sistemas Systems

Sistemes portuari i aeroportuariSistemas portuario y aeroportuarioPort and airport system

Sistema de zones verdesSistema de zonas verdesGreen spaces system

Sistema d'equipamentsSistema de equipamientosFacilities system

Protecció de sistemesProtección de sistemasProtection of systems

Zones verdes Zonas verdes / Green spaces

SU 1.709 ha SUP/SUNP 2.003 haEquipaments Equipamientos / Facilities

SU 2.208 ha SUP/SUNP 2.166 haViari Viario / Roads

SU 3.734 ha SUP/SUNP 2.017 haSistemes portuari i aeroportuari Sistema portuario y aeroportuario / Port and airport system

SU 0 ha SUP/SUNP 2.482 haAltres sistemes Otros sistemas / Other systems

SU 429 ha SUP/SUNP 1.296 ha

SistemesSistemas / Systems

SU consolidatSU Consolidado / SU Consolidated 16.352,50 haSectors de reforma interior Sectores de reforma interior / Indoor reform sectors

1.833,18 ha

Sòl urbà - suSuelo urbano / Urban land

17.185,70 ha

Sòl urbanitzable programat - supSuelo urbanizable programado / Programmed development land 3.791,60 haSòl urbanitzable no programat - sunpSuelo urbanizable no programado / Unprogrammed development land

10.027,20 haSòl no urbanitzable - snpSuelo no urbanizable / Non-building land

16.754,20 ha

TOTAL47.758,60 ha

100 101


51/159


52/159


53/159


54/159

109108


55/159


56/159

ALGUNS TEMES IPARADIGMES DELA TRANSFORMACIÓMETROPOLITANA

ALGUNOS TEMAS Y PARADIGMASDE LA TRANSFORMACIÓN METROPOLITANA

SOME ISSUES AND PARADIGMSOF METROPOLITAN TRANSFORMATION

112 113


57/159


58/159


59/159

DENSITAT I/O INTENSITAT?Intensitat d’usos i/o barreja d’habitatges

¿DENSIDAD Y/O INTENSIDAD?Intensidad de usos y mezcla de viviendas

PLAÇA EUROPA + FIRAL’Hospitalet de Llobregat

B30-C16Sant Cugat del Vallès

Casos d’estudi Casos de estudio Case studies

DENSITY AND/OR INTENSITY?Intensity of uses and combined housing

119118


60/159


61/159

Un node en una seqüènciade places metropolitanes

Un nodo en una secuenciade plazas metropolitanas

A node in a sequenceof metropolitan squares

Centralitats urbanes desplegades en grans eixos metropolitans

Plaça Europa + Fira. L’Hospitalet de LlobregatCentralidades urbanas desplegadasen grandes ejes metropolitanos

Urban centralities deployedin large metropolitan areas

Nova centralitatcomposta de densitati barreja d’usos

Nueva centralidad compuestade densidad y mezcla de usosA new centrality composedof density and combined uses

1956

2015

122 123


62/159

De cruïlla d’infraestructuresa plaça urbana

De crucede infraestructurasa plaza urbana

From a crossroadsof infrastructureto an urban square

1976 2015

125124


63/159


64/159

129128


65/159


66/159

Sant Quirze del Vallès

Bellaterra

Barberà del Vallès

Cerdanyola del Vallès

La Floresta

Les Planes

Barcelona

Sant Cugatdel Vallès

Badia del Vallès

B30: eix metropolitàde noves oportunitats

B30: eje metropolitanode nuevas oportunidades

B30: a metropolitan axisfor new opportunities

C16: lligam entre ciutats

C16: vínculo entre ciudades

C16: a link between cities

Deinició de nous espais metropolitans a partir de grans infraestructures

B30C16. Sant Cugat del Vallès

Deinición de nuevos espaciosmetropolitanos a partirde grandes infraestructuras

The deinition of newmetropolitan spaces basedon major infrastructures

133132


67/159

Corredors naturalsi superposiciód’infraestructures

Corredores naturalesy superposición de infraestructuras

Natural corridorsand superimposed infrastructure

Mixtura d’usosi autonomia dels conjunts ediicats

Mixtura de usosy autonomía de los conjuntos ediicados

A mixture of usesand autonomy of built-up areas

Una cruïllametropolitana

Un crucemetropolitano

A metropolitancrossroads

habitatges / viviendas / dwellingsequipaments / equipamientos / facilities

terciari-oicines / terciario-oicinas / tertiaty-oices

134 135


68/159

1986 2015

137136


69/159


70/159

MODELS DE CIUTATMETROPOLITANACiutat contínua o per fragments;estendre’s o realimentar l’existent

RIERA DE SANT CLIMENT + TORRE ROJAViladecans

AVINGUDA DE CORNELLÀCornellà i Esplugues de Llobregat

MODELOS DE CIUDADMETROPOLITANACiudad continua o por fragmentos;

extenderse o realimentarlo existente

MODELS OF THEMETROPOLITAN CITY The continuous or fragmented city

spreading or replenishingthe existing city


141140


71/159


72/159

Nova escala del paisatgei de l’arquitectura

Nueva escala del paisajey de la arquitectura

New scale of landscapeand architecture

La riera com a argumentcentral d’ordenació

La riera como argumento centralde ordenación

The stream as a central themein planning

Elements de la geograia metropolitana natural esdevenen espinesd’organització urbana

Riera de Sant Climent + Torre Roja. ViladecansElementos de la geografía naturalmetropolitana se convierten en espinasde organización urbana

Elements of metropolitan naturalgeography become backbones ofurban organization

144 145


73/159

Una nova realitat urbana a partirde la suma d’intervencions

Una nueva realidad urbanaa partir de la suma de intervenciones

A new urban reality basedon the combination of interventions

Un collage de proyectos ligadospor una huella geográica

A collage of projects linked bya geographical footprint

Un collage de projectes lligatsper una petjada geogràica

147146


74/159


75/159


76/159

La infraestructura(tramvia) com a argument

per transformaruna carretera en avinguda

La infraestructura (tranvía)como argumento para transformaruna carretera en avenida

Infrastructure (the tram)as an argument for makinga road into an avenue

Reurbanitzant carreteres o vies comarcals

Avinguda de Cornellà - TramviaCornellà de Llobregat - Esplugues de Llobregat

Reurbanizando carreteraso vías comarcales

Redeveloping majorand secondary roads

1977/ 20 m 20m/40m 2015/40 m

152 153


77/159

1977 vs 2015

2015

Les oportunitatsi el projected’eixamplar la secció

Las oportunidadesy el proyecto de ensancharla secciónOpportunities and theplan to widen the cross section

40m

155154


78/159


79/159

ACTORS I AGENTSIMPLICATS EN LA PRODUCCIÓDE LA CIUTAT:públics, privats i consorciats. Els rols del dissenyador

RAMBLA PALLARESA + CAN ZAMSanta Coloma de Gramanet

PLA DE MONTGATPla de Montgat

ACTORES Y AGENTESIMPLICADOS EN LA PRODUCCIÓNDE LA CIUDAD:públicos, privados y consorciados.Los roles del diseñador

ACTORS AND STAKEHOLDERSIN THE PRODUCTIONOF THE CITY:public, private and partnerships.The roles of the designer


159158


80/159


81/159

Reescalant infraestructures per evitar-ne l’impacte negatiu

Rambla Pallaresa + Parc Europa + Torribera - La Bastida +Can Zam. Santa Coloma de Gramenet

Reescalando infraestructuraspara evitar su impacto negativo

Rescaling infrastructureto avoid a negative impact

Ciutat en dos nivells,cadascun amb la seva pròpialògica però ben integrats

Ciudad en dos niveles,cada uno con su propia lógicapero bien integrados

A city on two levels,each with its own logicbut wellintegrated

162 163


82/159

Capacitat de les infraestructuresper ser elements de trava urbana

Capacidad de las infraestructuras

para ser elementos de traba urbanaInfrastructure capable of formingurban links

164 165


83/159


84/159


85/159

Connectors naturals i proximitatamb la costa: un lloc centralen un enclavament del paisatge

Conectores naturales y proximidad con la costa:un lugar central en un enclave del paisaje

Natural links and proximity to the coast:a central place in an enclave in the landscape

Creació de nous indrets cívics amb la imbricació correcta d’equipaments i parcs

Pla de Montgat + Parc del Tramvia + Turó de les Bateries.Montgat

Creación de nuevos espacioscívicos con la imbricación correctade equipamientos y parques

Creating new civic places withthe appropriate interweavingof facilities and parks

1956

19942015170 171


86/159


87/159


88/159

LES ESCALES I EL PROCÉSEN LA PRODUCCIÓ DE LA CIUTAT:plans locals, estratègia urbanística, projectes urbansi/o d’arquitectura

CAMPUS AUDIOVISUAL - 22@Barcelona

FRONT MARÍTIMBarcelona

LAS ESCALAS Y EL PROCESOEN LA PRODUCCIÓN DE LA CIUDAD:planes locales, estrategia urbanística,

proyectos urbanos y/o de arquitectura

SCALES AND PROCESS INTHE PRODUCTION OF THE CITY:local plans, urban planning strategy,

urban and/or architecture projects


177176


89/159


90/159

Desplegant centralitats urbanes en els grans eixos metropolitans frontals

Obertura Apertura Opening of Diagonal Llevant.Campus Audiovisual 22@ Barcelona

Desplegando centralidadesurbanas en los grandesejes metropolitanos frontales

Escales i estratègiesde la frontalitat

Escalas y estrategiasde la frontalidadScales and strategiesfor frontality

Structured emptinessin a dense and highlyarticulated urban area

180 181


91/159

Buit estructurat dinsd’un medi urbàdens i molt articulat

Vacío estructuradodentro de un medio urbanodenso y muy articulado

Structured emptinessin a dense and highlyarticulated urban area

Various objects loatingin the urban space

Objetos lotantes variosen el espacio urbano

Objectes lotantsdiversos en l’espai urbà

182 183


92/159

Desplegant centralitats urbanes en els grans eixos metropolitans frontals

Front marítim Frente marítimo Sea Front. BarcelonaDesplegando centralidadesurbanas en los grandes ejesmetropolitanos

Implementing urbancentralities in largemetropolitan areas

Frontalitat de l’ediicació:diversitat d’escales

Frontalidad de la ediicación:diversidad de escalas

Frontality of building:diversity of scales

184 185


93/159

Balcó urbà:un límit topogràic de la ciutat

Balcón urbano: un límitetopográico de la ciudad

Urban balcony: a topographicboundary of the city

187186


94/159


95/159


96/159

193192


97/159


98/159

OPORTUNITATS DEL PDU

OPORTUNIDADES DEL PDUOPPORTUNITIES OF THE PDU

196 197


99/159

una metròpolis GLOBALuna metrópolis globala global metropolis

L’AMB dins el sistema europeu policèntricEl AMB dentro del sistema europeo policéntricoThe Barcelona metropolitan areawithin the European polycentric system

A. ELS GRANS REPTES 01.Una metròpolis global,cooperativa i competitivaUna metrópolis global, cooperativay competitivaA global, cooperative, competitivemetropolis

Rol internacional per inluiren la millora econòmica del seu conjunt

Los grandes retos

The major challenges

Rol internacional para inluir en lamejora económica de su conjuntoInternational role to help improvethe economy of the whole

una metròpolisCOMPETITIVAuna metrópolis competitivaa competitive metropolis

6a ciutat europea per als negocis583.956 congressistesi 150 M € de facturació a la FIRA

7,6 milions de visitants7,6 millones de visitantes 7,6 million visitors

6ª ciudad europea para los negocios583.956 congresistasy 150M € de facturación en la FIRA

The 6th European city for business,with 583.956 conference delegatesand € 150 M turnover for the FIRAtrade fair organization

198 199


100/159


101/159

03.Les portes metropolitanes,espais d'oportunitatsLas puertas metropolitanas,espacios de oportunidades

The metropolitan gateways,areas for opportunity

Cal millorar l’eficiència de les grans infraestructuresper enfortir la realitat metropolitana. S’ha de potenciarla transformació i l’ús dels espais intersticials entreaquestes grans infraestructures.

Se ha de mejorar la eficiencia delas grandes infraestructuras parafortalecer la realidad metropolitana.Se tiene que potenciar la transfor-mación y el uso de los espaciosintersticiales entre estas grandesinfraestructuras.

The efficiency of the majorinfrastructures should be increasedto strengthen the reality of themetropolis. We must boostthe transformation and use of theinterstitial spaces between thesemajor infrastructures.

El port El puerto The port

La metròpolis de Barcelonaté el primer port d’Europaen creuers, amb 2,6 M decreueristes. També és el primerport d’Espanya en facturació.

La metrópolis de Barcelonatiene el primer puerto de Europaen número de cruceros, con 2,6 M de cruceristas. También es el primerpuerto de España en facturación.

The metropolis of Barcelona hasthe number one port in Europein cruise ships, with 2.6 M cruisepassengers.It is also the portwith the highest revenue in Spain.

El aeropuertoEl aeropuerto de El Prat deLlobregat gestiona 276.000 operaciones al año. Esto signi-ica 1 avión cada 2 minutos,lo que representa un 25% dellujo aéreo de España y unvolumen de 35 M de pasajeros.

The airportEl Prat de Llobregat airportmanages 276,000 operationsa year. This translates into 1 plane every 2 minutes, whichrepresents 25% of the airtraic low in Spain, and avolume of 35 M passengers.

Zona ZAL

L'aeroportL'aeroport del Prat de Llobregat gestiona276.000 operacions l’any. Això signiica 1avió cada 2 minuts, la qual cosa representaun 25% del lux aeri d’Espanya i un volumde 35 M de passatgers.

202 203


102/159

04.Les possibilitats de les voresde la metròpolisLas posibilidades delos bordes de la metrópolis

The opportunities at the edgesof the metropolis

Les vores de la metròpolis desapareixen enla diversitat de la realitat urbanística existent.Convé racionalitzar els centres de la regiómetropolitana i millorar el seu funcionament.

Los bordes de la metrópolis desaparecenen la diversidad de la realidad urbanísticaexistente. Conviene racionalizar los centrosde la región metropolitana y mejorar sufuncionamiento.

The edges of the metropolis are blurredin the diverse reality of the existing urbandevelopment. Centres in the regionshould be streamlined and their operationimproved.

205204


103/159

B. QÜESTIONS CLAU DEL'URBANISME CONTEMPORANI:IMPULSAR LA TRANSFORMACIÓURBANÍSTICA I AMBIENTAL

A L'ÀREA METROPOLITANA

Cuestiones clave del urbanismocontemporáneo: impulsar la trans-formación urbanística y ambientalen el área metropolitana

Key issues in contemporaryurban planning: promotion ofurban development andenvironmental transformationin the metropolitan area

Les infraestructures existents espoden reescalar per ser cada copmés urbanes, amables i adaptables.Hauran d’integrar i fer compatiblesdiferents tipus de mobilitat.

01.La ciutat metropolitananecessita una mobilitatmés sostenible

La ciudad metropolitana necesitauna movilidad más sostenibleThe metropolitan city needs more

sustainable mobility

Les infraestructures existent

Documents

AMB Transformacions Metropolitanes