Carmina Moncau /Martí Carreras

En Martí Carreras Almar,estudiant de tercer de com-posició a l’ESMUC, ha estattreballant darrerament en lacreació d’una banda sonoraper a l’entranyable pel·lícula“The Kid”, de Charles Chaplin.El projecte va sorgir a l’Es-

cola de música Josep Ayme-rich de la Garriga. El directorde l’orquestra, Alfons Rever-té, li proposà utilitzar l’or-questra de l’escola per a lainterpretació de la composi-ció, que s’estrenarà el febrerde 2015 al Cinema Alhambrade la Garriga.En aquest article en Martí

ens parlarà de la músicaaudiovisual.

L’origen de la música decinema fou una qüestió pràc-tica. A principis de segle XX,els precaris projectors cine-matogràfics feien un sorollconstant que es volgué taparmitjançant música.Les primeres pel·lícules

mudes s’acompanyaven d’unpianista que improvisava l’a-companyament musical totveient les imatges de lapel·lícula. També existien lli-bres de cançons tòpiquescom podien ser “la cançó d’a-mor”, “la cançó humorística”o “la cançó per a una perse-cució”. En aquests casos, elpianista utilitzava una matei-xa peça en diverses pel·lícu-les, en funció de la temàticade l’escena.Més endavant es féu ús de

l’orquestra, que es col·locavaa sota la pantalla o en un fos-sat, com a l’òpera.La dificultat de compondre

música per a una pel·lícula decinema mut és que, enhaver-hi absència total de soi, per tant, de diàlegs, la

música ha de serconstant de princi-pi a fi, no es potaturar. Això esta-bleix una respon-sabilitat major decara a l’estructura-ció de l’obra.El primer pas

després de lavisualització delfilm és fer una llis-ta de totes lesescenes que com-prenen la pel·lícu-la, de manera quetindrem una ideamés pròxima acom serà l’estruc-tura total de lamúsica: en quinesparts es dividirà,quina durada tin-drà cada part...La música audio-

visual té la funcióde narrar. Ensexplica el queestem veient a lapantalla peròtambé el que noestem veient. Ambunes mateixesimatges, unamúsica tensa enspot indicar que esproduirà un assas-sinat al cap depocs segons i unamúsica lleugeraens pot enganyarperquè no ens puguem ima-ginar que s’està a punt dedesenvolupar l’assassinat.És molt important determi-

nar el caràcter de cada esce-na per poder compondre unamúsica d’acord amb el queexpliquen les imatges. En unapel·lícula com “The Kid” tro-bem una dualitat entre esce-nes humorístiques i dramàti-ques. S’ha de saber quènecessita aquella escenaabans de compondre la músi-

ca.En una banda sonora, la lli-

bertat estilística recau a mansdel compositor i del directorde la pel·lícula, que han deparlar sobre quina orientacióvolen que tingui la música.Així doncs, davant de dues

pel·lícules de ciència ficciócom podrien ser “Blade Run-ner” (música de Vangelis) o“Star Wars” (música de JohnWilliams) trobem dos enfocsdiametralment oposats. A

“Blade Runner” la música téun caràcter molt més futuris-ta i experimental mentre que,per a “Star Wars”, JohnWilliams va optar per un estilmés neoclàssic. Als dosexemples la música funcionaperfectament, fet que confir-ma que el llenguatge o estilutilitzat no determina la qua-litat de l’obra. És el tracta-ment d’aquest llenguatge i lesrelacions amb la imatge elque fa que la música funcioni.

nº

13gener’15

Les bandes sonores que van existir abans que el cinema sonor

Música per a pel·lícules

Suplement cultural del Diari de l’Ametllaamindola@live.com

Cinema i música

Dones pioneres

Maria laJueva, unagran quí-mica

L’Ametllahistòrica

Nova seccióa la contra-portada

A curta distància

Genís Tura,metge iamant del’òpera

Sumari

“The kid”, de Charles Chaplin / Imatge: Internet

El silenci o absència demúsica també és un elementmolt important per a generarexpectativa. En moltes situa-cions la música no és neces-sària. Un bon exemple ésl’escena en què un avió per-segueix el protagonista peruna carretera solitària, a lapel·lícula “Perseguit per lamort”, d’Alfred Hitchcock imúsica de Bernard Herr-mann. En tota aquesta esce-na no escoltem més que elssorolls ambientals com són elmotor de l’avió o el so delscotxes que passen. El fet queno hi hagi música generamés tensió.Si voleu experimentar la

sensació de veure unapel·lícula de cinema mut ambmúsica actual, a un cinemade l’època de Charles Cha-plin, no us podeu perdre “TheKid”. Allà acabareu de com-prendre com d’important ésla música per al cinema igaudireu d’una pel·lículameravellosa que tant us faràriure com plorar: aquestfebrer de 2015, amb l’Or-questra de cambra de l’Esco-la de Música de la Garriga,“The Kid”, al cinema Alham-bra de la Garriga.Ens veiem allà!

Maria Clara Prat i Roig

L’amor com amedicamentL’Osteopatia Bioenergètica Cel·lular (OBC) ha

estat creada a partir de l’experiència pràctica i lesinvestigacions de l’osteòpata espanyola Montse-rrat Gascón, i es distingeix d’altres escoles d’Os-teopatia, principalment, perquèreconeix el paper protagonista delsmecanismes de protecció del cor enla salut global del nostre cos i prio-ritza la seva alliberació.Dóna molta importància a l’impac-

te emocional en la nostra salut glo-bal, i del funcionament dels meca-nismes de protecció en frontd’aquests impactes, situats en el cor.Aquests mecanismes es desenvolu-pen a partir del pericardi, que és unamembrana, composta de duescapes. Aquesta membrana, que ésmolt resistent, envolta, protegeix ifixa el cor en el mediastí.

El cor, òrgan de vidaEl cor és l’òrgan vital per excel·lèn-

cia, i també és el receptor i catalitza-dor de la nostra vida emocional iespiritual. En front la por o qualsevolaltre tipus d’amenaça és el pericardi el que reac-ciona retraient-se, protegint i permetent, així, queel cor segueixi bombejant per mantenir-nos vius.Per les seves múltiples insercions anatòmiques i

neurofisiològiques, qualsevol reacció del pericardiafecta extensivament a tot el nostre organisme,doncs està íntimament lligat al cor, al diafragma,a les pleures, a la tràquea, a l’esòfag, a l’entradade l’estómac, a les principals vies arterials i veno-ses, al centre frènic, al gangli estrellat (clau en laregulació del sistema nerviós neurovegetatiu), a

la base del crani, a les membranes intracraneals,a les glàndules Tiroides i Timo, i també posseeixnombrosos lligaments que l’uneixen directamenta la columna vertebral des del sacre fins a la basedel crani.L’OBC observa doncs els éssers vius en la seva

globalitat, cos, ànima i esperit. Respecta la vida

que els anima i respecta a cadascú com a un serúnic. Observa així el cos com una unitat, on totestà relacionat entre sí.

Com es treballa mitjançant l’OBCUn tractament d’OBC treballa sobre els nivells

físic, emocional, psicològic i espiritual i es basa en“escoltar” amb les nostres mans, de “sentir” onestà l’emoció reprimida, que va provocar laretracció, causant un bloqueig energètic, i harmo-nitzar el moviment, on la vida va quedar atrapa-

da, malalta, i poder-la ajudar en la seva allibera-ció, per trobar-li el “sentit” i recuperar la salut il’alegria.

Què podem fer nosaltresAlguns exercicis d’autoalliberació que podem fer

a casa són:-Donar les gràcies per cada situa-

ció (als aliments, a les persones, ala terra...)-Reeducació cognitiva: canviar els

pensaments negatius per d’altres depositius.-Autoconsciència: Com em sento?

Com sóc? Per què actuo així en frontd’aquesta adversitat? Ser conscientdel meu cos, de la meva relació ambl’exterior...-Meditacions: calmen la ment,

activen el sistema immunològic,centren l’atenció, redueixen l’es-très... milloren la qualitat de vida.-Elevar l’autoestima.-Freqüentar més la natura.-Fer el que et vingui de gust, quan

et vingui de gust.-Exercicis d’alliberació: cantar,

ballar, fer esport, pintar, dibuixar,música... crear moviment en tu.

Si vols tenir més informació:www.vivalavida.orgInformació facilitada per:Mireia Arahuete (terapeuta d’Osteopatia Bioe-

nergètica Cel·lular i Naturopatia).Oriol Martínez Gascón (terapeuta d’Osteopatia

Bioenergètica Cel·lular).

Amíndola, gener de 2015II

Osteopatia bioenergètica cel·lularLlaminadures de l’ànima

La por provoca una retracció cel·lular i aquesta, un canvi de direcció de l’energia de la vida,que porta a la malaltia

Imatge: Internet

En aquesta edició us recomanem:

- FUNDACIÓ FRANCISCO GODIA, a Barcelona: El Greco: la mirada de Rusiñol fins el 2 de febrer del 2015. L’exposició explica la fascinació de Rusi-ñol per El Greco i la influència que va tenir en la trajectòria de l’artista català.- MUSEU EUROPEU D’ART MODERN: Una passejada per l’obra de Josep Llimona - 150 anys fins l’1 de març del 2015. L’exposició més completa

fins aquest moment de l’emblemàtic escultor del canvi de segle. Més de seixanta peces, moltes d’elles inèdites.- ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA: Un tast de l’Arxiu: Menjar a Barcelona fins el 30 d’abril del 2015. Amb la consolidació dels res-

taurants al llarg del segle XIX, i per la influència de la cuina francesa, apareixen les “llistes de menjars”, aviat anomenades amb el gal·licisme “menú”.- MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA: Càmeres submarines: el repte de fotografiar sota l’aigua fins el 12 d’abril del 2015. Evolució de la tècnica i

les càmeres fotogràfiques i de filmació submarines a partir del segle XIX.- MUSEU DE GRANOLLERS: Els grans dibuixants de Catalunya. Col·leció Ramon Serra Massana fins el 15 de febrer del 2015. Mostra representativa

d’autors com Planas, Apel·les Mestres, Junceda, Opisso, Cesc o Max.- MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA: Portes obertes al museu fins el 31 de gener del 2015. Amb motiu de la seva innauguració podreu entrar

gratuïtament a aquest museu, que dóna un nou sentit a les col·leccions originals d’arts decoratives, ceràmica, tèxtil i arts gràfiques.- MUSEU DE L’INSTITUT CATALÀ DE PALEONTOLOGIA MIQUEL CRUSAFONT, a Sabadell: El triceratops torna a Sabadell fins l’estiu del 2016.

Hi podreu veure l’esquelet d’un triceratops i una explicació sobre la biologia i l’evolució d’aquesta espècie.

No et pots perdreUna tria de Núria Farràs i Giol

Amíndola, gener de 2015 III

Ametllatans al món

Marta PiquéViu a Corea del Sud, un país amb un ritme de vida totalment diferent del nostre

CarminaMoncau

Quan decideixes anar aviure a Corea del Sud?Va ser l’any 2010. El que

ara és el meu marit, haviatrobat una bona feina i jo jafeia dos anys que m'haviagraduat i no tenia res esta-ble, així que vaig pensar... oara o mai. I vaig fer les male-tes.Et comuniques en

coreà o bé en anglès?En arribar a Corea el pri-

mer que vaig fer és estudiarcoreà. Tot i que amb el tempsm’he adonat que, realment,per viure aquí no necessitesaprendre’l, el meu cas, però,és una mica diferent. Jo elvaig voler aprendre perpoder comunicar-me amb lafamília del meu marit. Ells noparlen anglès. A més consi-dero que és important apren-dre la llengua del país onvius, ja que és una bonamanera de conèixer la cultu-ra i la manera de pensar quetenen. El vaig aprendredurant un any i ara sóc capaçde mantenir una conversasense problemes.És difícil, la integració?Em va costar una mica, sí.

Corea és un país molt, moltdiferent al nostre. El que mésem va costar al comença-ment va ser el ritme de vidaque porten. Tot ho fan ràpid.Caminen ràpid, mengenràpid, etc. Recordo que elsprimers mesos acabava el diaesgotada, tot i que en realitatno havia fet gran cosa.Què t’ha sobtat més de

la societat coreana? Pot-ser la manera que tenende treballar?Tenen moltes jerarquies

dins de la feina i el respecteentre elles és molt important.A més a més treballen mol-tíssim. En teoria la jornadalaboral és de 8 hores, però larealitat és molt diferent. Elmeu marit hi ha dies quemarxa de casa a les 7 delmatí i torna a les 12 de la niti, potser en èpoques de moltafeina, no dorm a casa (lesempreses tenen habitacionsper als empleats, perquèaquests casos són molt habi-tuals) i treballa els caps desetmana. Si us haig de sersincera, al començamentpensava que m'enganyava(segur que molts ho estareu

pensant... ja ja) però amb eltemps, i quan coneixes la cul-tura, veus que no només ésel teu marit, sinó que éstothom: el veí de sota, elmarit de la teva amiga, el teuamic... És una mica trist. Nosaben dir que no, i fins que elcap no marxa, no marxaningú.Com conviuen tradició i

modernitat en un país tanavançat tecnològicament?La veritat és que tenen la

tradició una mica abandona-da. Per exemple, tenen unacerimònia tradicional percasar-se però gairebé ningúla utilitza. Totes les dones esvolen casar de blanc, a l'estiloccidental. Nosaltres vamdecidir casar-nos de maneratradicional i va ser tota unaexperiència, m'ho vaig pas-sar d'allò més bé. Des de lla-vors, sempre recomano a lesmeves amigues que ho facinde la manera tradicional.Com es viu la religió?La religió tradicional és el

budisme tot i que actualmentel cristianisme és la religióamb més practicants. És queés un tema que no deixa desorprendre’m. Aquí la gentcreient s’implica molt i hanaconseguit captar molta gentjove. Moltes vegades, si pre-

guntes a un estudiant què faels diumenges, et dirà que vaa l'església, tot i que s’ha dedir que la majoria no sap benbé per què hi va. Molta gentet dirà que hi va perquè elsseus amics hi van, o perquèel seu xicot hi va i així, doncs,fan coses junts. La religió,diria, és un tema social. Peraltra banda, hi ha els protes-tants que són molt i moltpesats. Estan tot el dia pelcarrer repartint propaganda iintentant que vagis a la sevaesglésia (es veu que el temaés una mica negoci: si acon-segueixes portar un membrenou, et paguen alguna cosa)Jo no sóc creient, per aixòaquesta qüestió m’irrita unamica.Quins trets bàsics defi-

niries de l’educació aCorea?Suposo que molts de

vosaltres ja sabeu de què es

tracta; sembla que aquestsdies se’n parla força, no? L'e-ducació aquí és... una boge-ria. Els nens començen lesclases a les 8 o a les 9(segons l'escola) del matí,però hi van una hora abansper estudiar o repassar ellssols, i acaben a les 9 del ves-pre, tot i que l'escola quedaoberta fins a les 10 de la nitper si encara tens més ganesd'estudiar. Però més queestudiar a les escoles, aCorea es prefereix l'educacióprivada. Per això la granmajoria d'estudiants surt del'escola cap a les 5 o les 6 dela tarda i va a acadèmies. Iara direu: “aquí també moltsestudiants després de l'esco-la van a classe d'anglès”. Sí,és veritat, però és que aCorea el mateix dia fananglès i després matemàti-ques i després vés a saberquè... i així fins a les 11 de lanit. I aquí no s'acaba el dia,perquè quan arriben a casaencara han de fer els deures iestudiar una mica més. Peraixò els estudiants dormenpotser una mitjana de 4 o 5hores. Conclusió: no vull queels meus fills rebin educaciócoreana. És veritat que simirem les enquestes quesurten cada any de quin paísés millor, Corea sempre estàen les primeres posicions,però també és veritat que lataxa de suïcidi de menors ésmolt elevada i que els estu-diants aquí són d'allò mésinfeliços.Arriba a tothom i de la

mateixa manera, l’educa-ció?Tot i que hi ha gent que ho

passa malament perquè elsseus fills puguin estudiar (elspares treballen moltíssim, lesfamílies s'hipotequen...), un80% dels estudiants que hanacabat l'ESO fan Batxillerat ientren a la Universitat. ACorea si no tens un graduatuniversitari no ets ningú. Peraixò hi ha molta competènciai cada vegada és més difíciltrobar feina, perquè tothomestà ben preparat. Per aixòara està de moda anar aestudiar a l'estranger (si t'hopots permetre, és clar)sobretot als Estats Units, perdiferenciar-te de la restad'estudiants coreans.Com es viuen les rela-

cions amb Corea del

Nord?No se’n fa gaire cas. Sí

que se'n parla a vegades,sobretot quan passa algunacosa greu, però la gent estàsúper tranquil·la i quan pre-guntes a algú si no té por quealgun dia hi hagi guerra, etdiuen que és pràcticamentimpossible. Recordo el meuprimer any aquí, que Coreadel Nord va atacar una illa deCorea del Sud. Va ser moltfort, perquè Corea del Nordsovint bombardeja el mar deCorea però sempre el mar,

mai a terra. Jo en aquellmoment era estudiant decoreà i en despertar-me iveure això a les notícies, vaigpensar: “ja està, estem enguerra!”. Li vaig preguntar almeu marit què haviem de feri em va contestar: “doncs elmateix de sempre, jo vaig atreballar i tu a l'escola. I joque dic: “apa, segur ques'han cancel·lat les classes”. Ino, aquell dia vaig anar aclasse com cada dia i la genttan tranquil·la pel carrer, comsi no hagués passat res, undia com qualsevol altre. Araja no m'espanto quan passaalguna cosa, però al comen-çament no entenia com elscoreans podien viure ambtanta normalitat aquestasituació.Què t’emociona més

del teu país d´acollida?Emocionar-me? Res. Que

m'agradi, sí: la seguretat.

Estic convençuda que és elque trobaré més a faltar sialgun dia marxo. Poder cami-nar a la nit sola per carrerspoc il·luminats sense haverd'anar mirant enrera cadavegada, o passejar percarrers turístics sense haverd'abraçar la bossa perquè note la robin.Una altra anècdota: un dia

estàvem en una cafeteria i,en seure, vaig notar algunacosa... era un mòbil. Primerpensament: “ mira, mòbilnou”... però no. Vam esperara que sonés el telèfon i vamagafar la trucada. Vam dir alpropietari on érem i que l'es-peraríem fins que vingués. Idit i fet. Avui m'ha tornat apassar el mateix, però el meupensament ha estat total-ment diferent. He agafat elmòbil i l'he portat a objectesperduts.Quina recomanació

faries a un estranger quevisita el país per primeravegada?Mmm... que abans de

venir vagi menjant cosespicants! Aquí gairebé tot elmenjar és picant. I que novingui a l'estiu ja que és tem-porada de pluges. Plou cadadia i hi ha molta humitat. Lamillor època és la tardor:Corea és preciosa a la tardor.Què voldries explicar

que no t’hàgim pregun-tat?No m'heu preguntat què

pensen els coreans d'Espan-ya. La gran majoria, quan elsdius d’on ets, et salta ambun: “Ooooh, Barça oMadrid!”. Per a ells som elpaís del futbol.

“Vaig aprendre coreàper entendre’m amb lafamília del meu marit”

“El nivell de l’educació aCorea és molt alt, però lataxa de suïcidis entre elsestudiants, també”

La Marta Piqué el dia del seu casament / M. Piqué

Amíndola, gener de 2015IV

Clara Prat i Roig

Maria la Jueva va viureentre el segle I i el segle IIIdC a Alexandria i se la consi-dera la fundadora de l’alquí-mia i una gran descobridorade la ciència pràctica. Tambéva ser coneguda com a Marial’Hebrea o Miriam la Profetisa.Sobre la seva identitat hi ha

diferents teories: alguns l’as-socien amb Maria Magdalena,els alquimistes antics creienque era Miriam, la germanade Moisès i del profeta Aaron,però no hi ha gaire provesque això sigui cert.Zòsimo de Panòpolis, un

erudit alquimista d’Alexan-dria, al segle IV dC, va recopi-lar els ensenyaments de

molts iniciats anteriors i va feruna enciclopèdia de l’art her-mètic. En els seus escrits citaa Maria quasi sempre refe-rint-se al passat i la mencionacom una dels “savis antics” itambé descriu diversos delsseus experiments i instru-ments. En una referència aMaria diu: “Ella va ensenyarque l’home es forma mitjan-çant la fusió de la fosca sangde la menstruació amb l’es-perma blanc, amb la qual

cosa sorgeix un veritablefetus que duu deu milnoms, com: germen,òvul, nounat, entre d’al-tres”.En el segle VIII, un cro-

nista bizantí, Georges deSyncelles, presenta aMaria com la mestra deDemòcrit, al qual vaconèixer a Menfis (Egipte)en l’època de Pericles.Al-Nadim, un enciclope-

dista àrab, la cita en el seucatàleg de l’any 879 dCentre els cinquanta-dosalquimistes més famosos,pel fet de conèixer la pre-paració del “cap” o “caputmortum”. En alquímia,també s’anomena “nigre-do” i és un concepte alquí-mic que designa la prime-ra de tres fases, prèvia a“l’albedo” i la “rubedo”, enla transmutació de lamatèria. Està associada ala putrefacció i involucrauna dissolució en la matè-ria prima per a la genera-ció d’una altra superior, l’or.Els alquimistes representavenaquest element amb unacalavera.El filòsof romà Morieno l’a-

nomena “Maria la profetisa” iels àrabs la varen conèixercom la “Filla de Plató”, nomque s’associava en els textosalquímics occidentals al sofreblanc. Així se la identificavaamb la matèria en que treba-llava.Els seus coneixements

sobre l’estructura, les propie-tats i les transformacions dela matèria no eren habitualsen dones d’aquella època, i lareconeixien com la “mestra”.Va escriure uns importantís-

sims tractats sobre l’alquímia,la majoria dels quals es varencremar en l’incendi de laBiblioteca d’Alexandria, i tot ique d’obres originals sevesno se n’ha conservat cap, síque han estat citades peralquimistes posteriors. La

seva obra principal és“Extractes fets per un filòsofcristià anònim” que també téun altre nom, “Diàleg deMaria i Aros”, on es descriueni es nombren les operacionsque després serien la base del’alquímia: hi ha diferentsreceptes per a fer or, algunesa partir d’arrels vegetals comla mandràgora.

També va inventar compli-cats aparells destinats a ladestil·lació i a la sublimacióde matèries químiques i elfamós Bany Maria, que tants’utilitza en laboratoris quí-mics com en les nostres cui-nes.El tribikos i el kerotakis són

dos dels instruments que vainventar. El primer era unamena d’alambí de tres braçosque s’utilitzava per a obtenirsubstàncies purificades a tra-vés de la destil·lació. Tambés’utilitzava per a l’extracciód’olis de les plantes, com l’oliessencial de roses. El segonés el més important dels seus

invents. El Kerotakis és unaparell de reflux utilitzat per aescalfar substàncies utilitza-des en l’alquímia i recollir elsseus vapors. És un recipienthermètic: totes les sevesunions havien d’estar ajusta-des al buit. La utilització d’a-quests recipients en les artshermètiques va fer que sorgísl’expressió de “segellat her-mèticament”.Maria va estudiar els efec-

tes dels vapors d’arsènic,mercuri i sofre sobre elsmetalls, estovant-los iimpregnant-los amb colors.Quan aquests vapors ataca-ven l’aliatge de metall dona-ven un sulfur negre que se liha donat el nom de “negre deMaria”.Ella i els seu col·legues

creien que la reacció quetenia lloc en el kerotakis erauna reconstitució mística delprocés de formació de l’orque ocorria en les entranyesde la terra. El seu compostfavorit de calcinació era elrejalgar, un mineral de colorvermell ataronjat compost desulfur d'arsènic, que sovintapareix en les mines d'or.Per tota la seva trajectòria

actualment és reconegudaper la seva gran importànciaen les aportacions que va fera la ciència química moderna.

Ella va inventar el Bany Maria, va crear instruments per a la destil·lació i va idear fórmules per trobar or

Maria, anomenada La Jueva, una de les primeres alquimistes/ Imatge: Internet

Dones pioneres

Maria la jueva

Les seves aporta-cions a la químicamoderna li han val-gut un gran reconei-

xement

Els seus tractatssobre l’alquímia esvan cremar en l’in-cendi de la Biblio-teca d’Alexandria

Dibuix del Kerotakis/ Imatge: Internet

Garbuix de lletres

Amíndola, gener de 2015 V

ELEGIA DE VALLVIDRERA (IV)

Ara puc dir: sóc a la font i bec,i bec fins a morir-mede set de voler més no sabent què,que és així com no es moren veritat del tot: vivint en la freturad'alguna cosa sempre.

Sensefretura, què seria de nosaltres,aquests a qui fou dat el privilegide la santa follia de ser càntic,vent desfermat, incendique es destrueix a si mateix, mentre salvadesqueden les coses que tocà i més pures.Oh, il.luminats! La nostracomesa humil: obrir del tot orellesal primigeni cant

i declinar.

Núria Farràs i Giol

Aquest any 2014 hem celebrat el centenari del naixementdel poeta Joan Vinyoli i Pladevall. Se sap que el seu afanyper la poesia li va venir al llegir la frase de Rainer M. Rilke“La poesia no és cosa de sentiments sinó d’experiències”.Des de 1937 va anar filant el seu teixit de poemes fins

ben bé dos anys abans de la seva mort. La seva obra vaevolucionar temàticament, passant del paisatge i el recordal realisme despullat de retòrica. Pere IV deia d’ell que eraun poeta de versos espessos i ardents.Us oferim un fragment de “Elegia de Vallvidrera”, que

podeu trobar i llegir en l’itinerari poètic Joan Vinyoli al Parcde Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners. El recorre-gut de l’itinerari és circular i té una distància d’uns 1500m.

Recull de poemes

LA FITA OMNIPRESENT NO SERÀ LLUNYA...

Aquest Cap d'any pintem-lo bé de grocquadri barrant la sang de noble llança.Com un anhel que s'obra a poc a pocxopant les nostres vides d'esperança.

Voldria recordar-te vora el focl'antiga melodia i la lloança queen el passat – abans de l'enderroc-empeny al sud Castella i al nord França.

Aquest país que vol devenir estatdels catalans d'arreu que, en germandat,treballen en la branca del futur...

la FITA omnipresent no serà llunyasi un vent de llibertat, creuant l'atzur,amara d'aire net tot CATALUNYA !!!

BON NADAL I MILLOR 2015EN LLIBERTAT

En Genís Tura, metge i amant de l’òpera, a qui entrevistem en aquest nú-mero de la revista cultural Amíndola, ens dedica un poema per desitjar-nosun Bon Nadal i un millor any 2015.

MOMENTOS MÁGICOS

Encontrar el término medio de lo que tengo que hacer y lo que megusta hacer son... Momentos Mágicos.

Gestionar tus carencias de forma que no te hagan daño a ti ni alos demás son... Momentos Mágicos.

Encontrar en tu agenda el teléfono de esa amiga que no pudovencer el cáncer y rezar una oración son...

Momentos Mágicos.

Disfrutar de la riqueza de las aportaciones que un libro nos hacausado, en confianza, con sencillez, con inteligencia y humor, conel interés de llegar más allá de lo expuesto en la profundidad y sa-biduría que nos quiere transmitir su autor son...

Momentos Mágicos.

Buscar en un día tan hostil como el martes de aire en nuestropueblo esos árboles inmensos que cayeron sin dejar victimas mor-tales son... Momentos Mágicos.

Entrar en tu laboratorio y hacer alquímia con los elementos tanminuciosamente mezclados para deleitarnos con estos postres quetraes y compartes con nosotros son...

Momentos Mágicos.

Después de una búsqueda minuciosa, encontrar el libro quecomplace a todos los tertulianos son...

Momentos Mágicos.

Pasear por la feria de Nadal y recrearte en los artículos expues-tos donde descubres el genio de su autor son...

Momentos Mágicos.

Recoger esas palabras que libremente se ajustan a los escritostan acertados que resumen tu experiencia del libro son...

Momentos Mágicos.

Salir por la montaña, abrir los brazos, respirar hondo y abrazarla vida son... Momentos Mágicos.

L’Antígona, lectora empedernida i membre de les Tertúlies Literàriesde L’Ametlla, ens ofereix un petit recull dels seus Moments Màgicsperquè ens fixem en els detalls del dia a dia.

Amíndola, gener de 2015VI

Can Xammar de dalt

Joan Guarch

En la foto antiga hi consta Casa Sindreu, per tant la foto està feta entre el 1912 i el 1940 en què la finca va pertànyer a la família Sindreu. El 1912, JoanMillet havia venut la finca a en Joaquim Sindreu. El 1940, els fills de Joan Millet i Pagès, en Joan, en Salvador i en Fèlix Millet Maristany (1903-1967), recom-praren la finca a la família Sindreu. En l’actualitat la finca és una residència per a la gent gran de la famíla Millet, descendent d’en Joan Millet i es conservaexactament com fa 100 anys enrere.

Joan Guarch i CalvetEn aquella època l’església ha anatagafant un gran poder i així ho corro-boren aquestes dades:El 1681, encarregada pel Rector

Joan Sanmartí, es comença la recons-trucció de la nova església de l’Amet-lla, que s’acaba el 1691.El 1690 entra com a Rector del

poble Mossèn Jaume Quintana iAymerich, que hi serà fins el 1722.Sembla que Mn Quintana comprà laRectoria de l’Ametlla a Mn Santmartíper 1.150 dobles, que equivalien aunes 6.325 lliures.El preu de les monedes continuava

sent el de segles enrere però se n’hiafegiren algunes que complicaven lestransaccions. Així: 1 Dobla = 5,5 Lliu-res. 1 Lliura catalana = 20 sous. 1sou = 12 Diners. 1 Lliura = 12 Rals. 1Ral de plata = 34 maravedisos. El1868 es va declarar la pesseta com aúnica moneda de curs legal. El canvid’ 1 lliura van ser 2,67 pessetes.Ell mateix, Mn Quintana, ens diu

que tot el que és en alou (de dominiple, lliure i absolut) de la parròquiapertany al rector i que té 3 alous. Unés l’alou de l’església, també hi ha l’a-lou del benefici de Santa Magdalena i,finalment, una de les notícies més

impactants del seu rectorat, és la quecomunica que el tercer alou és el delMas de la senyoria de Plandolit que MnQuintana ha comprat com a personalaica i privada.Efectivament, hi ha el document de la

venda, sembla que si no de tota, d’unagran part de la finca de Can Plandolit,per Carles Plandolit, el 8 de febrer de1720, al Rector. No sabem per quinaraó aquesta família marxà a viure aTorelló.En el document s’esmenten amb

detall els límits de la finca i entre altreses pot veure que eren posseïdors dequasi totes les terres des del Cogul finsa Santa Creu, des de Can Sous fins al’església, el que suposava unes 75 Hade vinya.D’aquell temps s’ha pogut calcular

que l’església ingressava uns 23.000sous anuals , és a dir unes 1150 lliuresanuals. Per comparar-ho, un Jurat(regidor) cobrava unes 25 lliuresanuals, o un mestre de minyons, 11lliures i 6 sous anuals. Així, la nostraparròquia sembla que era una de lesmés desitjades econòmicament.

A primer cop d’ull

Can Xammar de dalt a principis o mitjans de segle / Foto:Genís Tura Can Xammar de dalt en l’actualitat / Foto: Joan Guarch

El poder de l’església als segles XVII i XVIIIEl 1714 és una data que ha marcat la història de Catalunya. 300 anys després en continuemparlant, i molt. Però, com es vivia a la Baronia i a l’Ametlla del Vallès en aquell temps?

Ara fa tres-cents anys

Plànol del l’Església Parroquial de l’Ametlla del Vallès,abans de l’actual restauració, amb la possible silueta

del Temple Romànic consagrat per Sant Oleguer/ G. Tura

Amíndola, gener de 2015 VII

A curta distància

Genís Tura

Marta Bayo Badia

En Genís Tura, ametllatà i fill i nétd'atmetllatans prou coneguts (el seuavi cantava a l'església i a la Coral delpoble), ha estat el pediatra de cente-nars d'infants de l'Ametlla del Vallès.Encara que la seva residència esti-gués centrada a Granollers, no ha dei-xat mai de trepitjar el seu estimatpoble. I també ens ha arribat de veusfidedignes, que té amagades moltesaltres activitats ens agradaria conèi-xer més a fons.

Quins records tens de quan erespetit i vivies a l'Ametlla?En morir la meva mare de part, jo

em vaig criar entre l'Ametlla i Grano-llers. El meu pare, Genís, passavamitja setmana a l'Ametlla, fent depagès i l’altra mitja a Granollersregentant un estanc. Vaig ser criatpels avis, però els meus veritablesamics eren a l'Ametlla: en Josep Pan-yac, les germanes Valls, els Perman-yer, en Montsant, en Paco Boté, enManent, els Bosc de Can Tuyus, etc.Anava a l'Escola Pia de Granollersperò l'endemà de qualsevulla festaem facturaven cap a Can Garró on hiestava totalment integrat. Era l'escolàdel Casal i els diumenges cantava enel cor de l'església al costat del meuavi Ciril. Recordo les festes de Nadal,la nit de reis amb la colla i un timbalfabricat casolà, recorrent el poblecantant fins el rogall: “visca els tresreis de l'orient que porten torrons pertota la gent”.També recordo la Setmana Santa

pidolant una caixa de fusta a can Xic oa can Mestre Miquel per “matar elsjueus” a garrotades de samalé quanmossèn Jesús feia apagar l'últimalluerna del tenebrari. Recordo l'aplecde Puiggraciós amb la tertúlia de des-prés de dinar amb els Medir, Garbac-cio... I la festa de la camioneta, bai-xant amb torxes des de can Sous; lesentranyables Festes Majors amb elmajestuós “Ofici solemne in onoreSanti Ginesi” de Perosi, el ball i el par-tit de futbol contra els senyorets de lacolònia amb Vidal Climent i CarlesSindreu; les rogatives a Sant Nicolauels anys de secà amb el Sant Cristgros pujant pel senderol que vorejavales vinyes; la verema i el trepitjarraïms, el vi bullit, el magnífic vi de l'A-metlla; el teatre, l'entranyable cine-ma on vaig veure la meva primerapel·lícula... A l'Ametlla em vaig feliç-ment casar amb la Neus Borràs. Isobretot recordo aquell sentiment deplacidesa que t'anava xopant finsesdevenir una necessitat vital. El

temps era més lent al turó de l'Amet-lla... i entenc que un barceloní com enCarles Sindreu acabés el seu magníficpoema (que subscric) “L'Ametlla quinnommés fi/ jo m'hi voldria morir”.Explica a la gent quina és la teva

professió i la teva feina.Sóc metge especialitzat en pediatria

i en medecina homeopàtica. El meupare va veure clar que jo no serviaper a pagès (collia avellanes asseguten un tamboret) ni com a botiguer(em passava tot el dia llegint llibres)per això va respirar alleujat quan livaig dir que volia estudiar. Una de lesraons de ser metge es deu al fet d'ha-ver conegut un veritable metge depoble: en Joan Guarch. La seva savie-sa, abnegació i bon humor constantem van seduir. Em vaig decantar perla pediatria per la meva amistat ambun altre metge resident a l'Ametlla: elprofessor Rafael Jiménez. Em fail·lusió dir que el primer pediatre queva visitar a l'Ametlla vaig ser jo.I ara m'agradaria endinsar-me

en el teu hobby especial i preferitque segons sé, és l'òpera.De petit, vaig tenir el privilegi d'es-

coltar una de les veus de tenor ambmés qualitat que he sentit mai: enCiril Tura i Permanyer. El mateixEugeni Xammar m'havia comentatque tenia una veu ideal pel belcantis-me de Donizetti o Bellini. Hi ha unagravació seva als 74 anys on, desprésde dinar i cantant l'ària “Pirineus” de“Cançó d'amor i de guerra” emet unSi natural sobreagut que sona comuna campana... L’avi Ciril cantavasempre i jo intentava imitar-lo. Aixíem vaig interessar per l'òpera i tota lavida hi he estat ficat. Primerament,quan podia, cantant i, després, divul-gant una de les arts, al meu entendre,més completes.Al llarg de la meva vida he anat

recollint gravacions i en tinc un veri-table arsenal, la majoria en directe. Aalgú li pot semblar una ximpleria tenirmés de dues-centes gravacions deRigoletto, però han de pensar queque hi ha tantes maneres d'interper-tar-lo com veus i repartiments. No éscom a anar a veure una pel·lículadues-centes vegades sinó que potsescoltar dos-cents Rigolettos dife-rents. El que m'interessa més de l'ò-pera és la veu i això m'ha portat arreudel món a cercar intèrprets i grava-cions rares, de cantants poc cone-guts. Fa poc més d'una setmana vaigtrobar un fragment de l'òpera Marinacantat per Manuel Utor, alies “el Mus-claire”. Jo ja tenia dos fragments d'a-questa òpera cantats per ell, i va seruna sorpresa increïble que n'existís

un tercer: t'asseguroque vaig ser feliç.Em vanto d'havertransmès una micadel meu entusiasmea molts dels quem'han escoltat ihaver fet proselitis-me per l'òpera i lamúsica en general.És veritat que

també fas poesia?La poesia em va

servir de bàlsam enun moment determi-nat de la meva vida.Jo de petit i de jovecantava molt i sem-pre que escoltavauna òpera -a casas'entén-, ho feiaamb la partitura i cantant fragments,si podia. La meva feina però és deparlar molt (sovint per damunt delsplors dels nanos) i això desfà laimpostació, fatiga les cordes i cadavegada podia cantar menys. Ambmotiu d'un trencament de vèrtebrapracticant esport, vaig restar ingres-sat a l'hospital més de 15 dies i noem venia de gust sentir òpera nimúsica i li vaig demanar a la Neusque em portés un llibre de poesies deJoan Maragall. L'efecte sanitós d'a-quelles “pirinenques” em va obrir unnou camp al qual vaig dedicar més dequinze anys en els que vaig assolir unmunt de premis literaris i em vanpublicar varis llibres de poesia. Finsque va arribar un moment en quevaig creure que, poèticament, notenia res més a dir. No obstant això,continuo llegint poesia i fent poemesesporàdicament.Què hi trobes a faltar al nostre

poble?L'Ametlla actual ha canviat molt i al

meu entendre per a molt bé. Qui ve al'Ametlla sap on va o, si vé despistat,s'hi queda. Altrament s'ha anat urba-nitzant i, sortosament, asfaltant;millorant molts equipaments i ser-veis. Però sobretot deixa entreveureun teixit social, jove i inquiet, que facoses... Ha tancat ferides com la deCarles Sindreu i impulsat a nivell depaís la figura de Xammar, que haposat al nivell d'un Pla o un Segarra.No voldria bandejar la meritòria labord'en Josep Badia Moret, veritablemotor del desenvolupament culturaldel poble. Quan pujo pel passeig de laTorregassa sempre faig una ullada al'esquerra (Can Muntanyola i la Biblio-teca Josep Badia Moret) per a veureles novetats en iniciatives de totamena. Tot plegat ha fet que l'Ametlla

sigui coneguda no tan sols pels exem-plars balls de Gitanes sinó com a pro-motora cultural de pintura i fotografia(Sala Sindreu), música (la Coral loLliri) i literatura.T'agradaria aprofitar d'alguna

altra manera la teva vida?M'agradaria poder seguir cantant,

entendre una mica més de fotografia(he après dolorosament que una bonacàmera no fa un bon fotògraf). Seguiraprofundint en la meva feina, quinshoritzons són inesgotables (això empermet no pensar en la jubilació)...Sincerament, tinc moltíssimes cosesper fer...I del teu país, Catalunya, què en

penses i quines fites n'esperes?Ara m'has tocat la fibra. Jo sóc de la

“ceba pota negra”. Admirador i deixe-ble de personatges com Mossèn Dal-mau. Veuràs que tinc el carnet d'i-dentitat catalana, dels antics, i que heestat i estic en moviments catalanis-tes actius com “Els homes de paratgedel principat de Catalunya” que ambla ploma (no la llança), des de BorrellII, han defensat la pàtria catalana. Lameva feina no m'ha permès ser mésactiu físicament en manifestacionscíviques. Però la meva ploma ha fettant com ha pogut per “fer país”: Crecque ja toca, ara és l'hora de ser cata-lans i prou!!!Aquest home és un pou de coneixe-

ments... sobretot és un “crac”, que endiuen ara, com a coneixedor del bel-canto, i totes les variants que es deri-ven de l'òpera. Sentir-lo parlar ambla passió que ho fa és un plaer queenganxa. És una delícia tenir una ter-túlia amb ell, doncs les seves anècdo-tes són per ser plasmades en un lli-bre. Moltes gràcies per l'oportunitatque ens has donat de conèixer, nomésuna mica, la teva saviesa.

En Genís Tura /Foto: M Bayo

Metge pediatra especialitzat en medecina homeopàtica, és un gran amant de l’òpera i de la poesia

Amíndola, gener de 2015VIII

Els cronistes del nostre poble, Josep Badia, Mn. Anton Bassoles, Mn. Joan Bellavista i altres ens han anat aportantles dades generals de la vida del nostre poble. Amb tot, i també en honor a ells, volem aportar una visió més con-creta dels moments més rellevants de la història de l’Ametlla.

L’Amíndola és el suplement cultural del Diari de l’Ametlla. Es publica trimestralment. Direc-ció i coordinació: Joan Guarch i Núria Farràs. Consell de redacció: Marta Bayo, Núria Fa-rràs, Joan Guarch, Carmina Moncau i Clara Prat. Col·laboradors en aquest número: CarminaMoncau, Martí Carreras Almar, Maria Clara Prat i Roig, Núria Farràs i Giol, Marta Piqué, GenísTura, Antígona, Marta Bayo i Badia i Joan Guarch i Calvet.Maquetació: Núria Farràs amb el suport de l’àrea de Comunicació de l’Ajuntament.

La direcció de l’Amíndola vetlla perquè tots els articles siguin respectuososamb tothom, però no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors.

Si voleu col·laborar amb l’Amíndola o publicar algun conte,article o fotografia, poseu-vos en contacte amb la redaccióal correu electrònic amindola@live.com

Els homes primitius a les nostres contrades

L’Ametlla històrica

Joan Guarch i Calvet

Pels voltants de l’Ametlla s’han trobatalguns materials lítics pertanyents al’època de finals del Paleolític ocomençaments del Neolític, pels voltsdels anys 5.000 aC.Ja s’han trobat restes d’una època

molt inicial a Can Terrers, a La Garri-ga, i altres troballes similars al llargdel curs del Congost que sembla, comavui en dia, que ja funcionava com aeix de comunicacions. També s’hantrobat restes en un indret proper aCan Draper, a l’inici de la carretera deLlerona. Així mateix s’ha trobat unimportant jaciment a Bigues i Riells, itot plegat ens fa pensar que a raserdels Cingles, i per tant també de l’A-metlla, hi habitaven grups humansorganitzats des de molts anys enrere.

A partir del Neolític (-5.000) elshomes que habiten les nostres con-trades, com passa arreu, sofreixenuna gran transformació. Es manifestauna forma de vida cultural mes avan-çada. Deixen la vida nòmada per unavida més sedentària amb conreusagrícoles i pastures d’animals domès-tics, i en lloc d’habitar a l’aire lliure i encoves naturals, viuen en cabanes i esformen petits nuclis de població.Treballen intensament el sílex i la

ceràmica, i es passa a la caça de cér-vols i porcs senglars en lloc dels gransanimals. La ramaderia augmenta iapareixen les pràctiques funeràriesque denoten una estructura social ipossiblement religiosa.A l’Ametlla s’han anat trobant aquí i

allí petites restes de materials d’a-questa època com a prop de Can Car-

lons, prop del Mas Dorca, prop de l’er-mita de Sant Bartomeu i al sud de CanSous.Per tant, podem veure com des

d’anys immemorials ja habitaven perterres del nostre poble els primersantecessors nostres.Aquest pobladors van evolucionant

durant l’Edat del Coure (-2.500) i l’E-dat del Bronze (-1500) fins arribar alsvolts de l’Edat del Ferro (-1.000) en laque apareixen els primers grups clara-ment organitzats: Els IBERS.

ELS IBERS (-600 a -200)Pels volts del 600 aC els pobladors

de la conca mediterrània catalanaestan organitzats en petits estats tri-bals. Així trobem els Cossetans a

Tarragona, els Laietans al BaixLlobregat, Barcelonès i Vallès, elsIlergets a Lleida, els Sardons alSegre, els Aussetans a Osona,els Ceretans a Girona, els Indi-gets a Empúries, etc.El Vallès forma part de l’estat

Laietà, que té una extensió de2.000 Km2 i consta d’uns 27.000habitants amb una densitat de13,5 hab per Km2. És de suposarque l’indret de l’Ametlla podiaarribar a tenir prop d’un centenard’habitants.L’evolució d’aquest pobles ja és

força important. En aquesta èpocaadquireix especial rellevància l’ús delferro i ja apareixen les primeresmonedes (Lauro, que fan referència allloc on s’encunyaven que era, segura-ment, Llerona).S’organitzaven en diferents tipus

d’assentaments. Per una banda lesciutats amb extensions de 4 a 10 Ha.Només queda constància de dues, unad’elles Barkeno, a Montjuïc, prop de laposterior Barcino, l’antecedent de l’ac-tual Barcelona.En alguns indrets poden arribar fins

a 5.000-8.000 habitants com en el casd’Ullastret (segle VI aC).

En segon lloc hi havia els nuclis ver-tebradors amb extensions d’entre 1 i 4Ha, que tindrien la funció de vertebrarels amples territoris circumdants. Aixís’ha trobat la Torre Roja a Caldes deMontbuí, el Turó de la Rovira a Barce-lona i el Turó de ca n’Oliver a Cerdan-yola i, segurament, era d’aquestacaracterística el POBLAT IBER DELTURÓ DE PUIGGRACIÓS.

EL POBLAT IBER DE PUIGRA-CIÓS. PRIMER VESTIGI POBLAT AL’AMETLLASe’n sap que era un poblat que esta-

va dividit en dos sectors. La part méselevada, un recinte de 240 per 40metres, recolzat a la muralla de 240metres de llargada i 1,60 d’ampladaque tancava l’espai per la part nord. Elpoblat s’estenia pel pendent sud (on hiha una important font d’aigua) i esta-va format per habitacions isoladessense carrers. Al centre del recintesuperior hi havia una construcció rec-tangular de 10 per 17 metres.Sembla que podia ser un enclava-

ment que controlava el pas del Vallèscap a Osona.El tercer tipus de població són els

anomenats vilatges fortificats ibèrics.El segon jaciment ibèric de l’Ametlla

en importància és EL POBLAT IBÈRICDEL TURÓ DE SANT NICOLAU, quesegons sembla pertany a aquest tipusde poblament. S’han localitzat mursformant dues o tres habitacions iabundant material que, juntamentamb la situació de l’enclau amb uncamp visual amplíssim sobre el Vallès,ens fa pensar que era, com hem dit,un villatge fortificat.A l’Ametlla, a Can Forns, s’han loca-

litzat restes de forns que tenen evi-dent relació amb el nom de la casa.També prop de Can Plantada.Com veurem més endavant, el nucli

de St. Nicolau va tenir continuïtat finsmolts segles després i el de Can Fornsha perdurat fins els nostres dies.El que és cert és que moltes d’a-

questes poblacions ibers varen tenirexistència fins al segle II aC en pledomini romà.A partir de l’any 580 aC en què es

funda Empúries, successivament vanarribant al territori, grecs, fenicis,etruscs i, finalment, es converteix enel terreny de lluita entre cartaginesos iromans. Les tribus ibers divideixen elseu recolzament entre cartaginesos iromans.Així es succeeixen les guerres púni-

ques.Amb el desembarcament dels

romans a Empúries el 218 aC i la sevavictòria final sobre els cartaginesos,comença el període dominat per l’IM-PERI ROMÀ.

Lauros, monedes ibers trobades a Llerona/Foto: Internet

Part de la paret de pedra que es conserva aPuiggraciós. Per les ceràmiques trobades, espot afirmar que es tracta d’un recinte ibèric

/Foto: Internet

Esquelet sencer d’un gos domèstic trobat al jacimentdel poblat ibèric del Serrat de la Galaieta,

a Sant Feliu de Codines / Foto: Internet

Terrissa trobada al poblat ibèric de PuigCastell, a Samalús /Foto: Internet