ANÀLISI:

GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera

LA TETRALOGIA DE L’ANELL DEL NIBELUNG

EL PRÒLEG DE LES QUATRE

L’or del Rin( Das Rheingold )

de WAGNER (1869-1874)

En el 200 aniversari

PresentacióL’or del Rin (Das Rheingold) és el primer i el més curt dels quatre drames musicals de la Tetralogia de L’Anell del nibelung. Wagner no el considera com una jornada, sinó com un pròleg de les tres jornades operístiques

que vindran a continuació.Tant la lletra com música foren composats per Richard Wagner (1813-1883). El text va ser escrit entre 1851-

52 i la composició musical entre 1854-56

L’estrena es va fer a Munich (al Teatre Nacional) el 1869 (un 22 de setembre). A Catalunya l’obra va arribar uns quaranta anys més tard: el 1910 (30-III, al Liceu).

UNA OBRA QUE REPRESENTA UN CANVI D’ÈPOCA EN L’ÒPERA

“ Després de l’exili forçat a Suïssa per la seva participació en l'alçament revolucionari de Dresden el maig de 1849, havia concentrat totes les energies en l’escriptura del llibret de la seva obra més ambiciosa: Der Ring des Nibelungen: una Tetralogia que va trencar definitivament les convencions operístiques del moment. En aquest llibret va alterar la forma poètica habitual mitjançant l’al·literació [o sigui, que determinats fragments es vagin repetint] i va renunciar a la regularitat mètrica dels versos, la qual cosa va acabar afectant la periodicitat de les seves frases musicals; [va adoptar una] <prosa musical>, sobre la qual va construir la seva concepció del drama musical. I Das Rheingold no solament va ser un pròleg d’aquesta tetralogia, sinó també el final de l’òpera tal com s’havia conegut fins aleshores. “ [Ekkehard Pluta, a Olivares, 2013, pàg. 34]

p. 1(de 8)

UNA ESTRENA CONTRA LA VOLUNTAT DE WAGNER Per al compositor era important que el primer títol de la Tetralogia s’estrenés en unes òptimes condicions tècniques. Preferia, per tant, ajornar la posada en escena a l’acabament del teatre de Bayreut. Va ser la impaciència del seu mecenes, Lluís II de Baviera que va forçar la data. En el seu entusiasme el rei va invitar a quasi cinc-cents espectadors tan sols a la jornada de l’assaig general.Wagner va intentar, indirectament evitar l’estrena a Munich. Per exemple, va acordar amb el director musical Hans Richter la dimissió d’aquest dos dies abans de l’estrena donades les males condicions de l’escenografia. No va assistir a la preestrena.

Les filles del Rin, tres ondines no reeixiran a guardar l’or del

riu del qual són custòdies

Personatges

p. 2(de 8)

Wotan (baix)

Rei dels déus

Fricka (mezzo)

Esposa de Wotan

Loge (tenor)

Semi-déu del foc

Freia (soprano)Deessa de l’amor i la joventut

Donner (baríton)Divinitat del tro

Erda (contralt)

Deessa de la terra i la saviesa

Froh (baríton)

De la primavera i felicitat

Mime (Tenor)

Nan germà d’Alberich. Obligat a forjar l’anell i l’elm

màgics

Alberich (*)

Nan (nibelung) que agafarà l’or del Rin

Falsot (Baríton)

Gegant. Serà mort pel seu

germà

Fafner (Baix)

Gegant que Aconseguirà

l’anell

Filles del Rin (Una soprano i

dues mezzo)Ondines guardianes de

l’or del Rin

El signe indica accés per a sentir el leitmotiv del personatge .

Déus

Éssers fantàstics

Parella de gegants

Poder de Wotan(llansa)

La música amb la que va morir Wagner

p. 3(de 8)

[L’Or del Rin] “ Malgrat ser “la més breu” de les òperes de la Tetralogia, és la que

amaga en la seva partitura la més gran quantitat de temes

musicals i leitmotivs. “[Joaquim Hernández, 2013]

Explica el biògraf de Wagner que estant aquest a Venècia, on es retirà delicat de salut, abans d’anar a dormir la nit del 12-II-1883, va tocar al piano el motiu de les Filles del Rin, un dels temes amb què comença L’Or del Rin i que es repeteix en altres moments de L’Anell.

Ja al llit va comentar a Còsima, la seva dona: Les ben estimo aquestes criatures inferiors de les profunditats. Vers el migdia del 13-II-1883 el músic moria al cap de poc de patir un últim atac de cor [Viella, 1988. pàg. 101]

Wagner retratat per Renoir mesos abans de la seva mort

Premeu el botó per sentir un fragment del

cant de Les filles del Rin

Podem sentir un fragment

d’una representació

a Bayreuth el 1992

Acte 1 (de 4)

Al riu Rin Tres ondines, les anomenades Filles del Rin, juguen a les aigües del riu Rin. Elles són les custòdies de l’or que el riu, el pare de les tres nimfes, els va confiar. S’hi acosta el nan (o nibelung) Alberich, ésser físicament i moralment deforme, amb veu esquerdada. El nibelung vol seduir les ondines, les quals juganerament i per divertir-se, fan veure que s’interessen en el visitant però, en realitat, se’n burlen i menystenen el seu aspecte grotesc. Les nimfes, en el seu menyspreu comenten la indiscreció de revelar que guarden una important quantitat d’or, qui pugui forjar un anell amb l’aquest metall podrà dominar el món. Les imprudents ondines també expliquen que només qui renunciï a l’amor serà capaç d’apropiar-se de l’or del Rin.Alberich, que a més ha vist com el seu interès per les ondines era totalment refusat, es deixa endur tot seguit per la cobdícia i, renunciant a l’amor, escala, ara sí amb agilitat, la roca que albergava l’or del Rin.

3’ 29”Orquestra

de l’estat de Baviera,

2012

p. 4(de 8)

ORQUESTRA: Preludi : El preludi es basa en la repetició ondulant d’un tema senzll, que suggereix l’onejar de les aigües del Rin. Ens evoca tot un món primigeni que va comportar la creació del món

6’ 18”Munic 1989

3’ 10”València,

2007

Ondines: Weia! Waga! Woge, du Welle! : Weia! Waga! Agita’t, onada. Les tres filles del Rin canten mentre es diverteixen nedant

2’ 25”

9’ 28”València

2007

Qui: Què: Lugt Schwestern! – Mireu germanes! La desvetlladora somriu en les profunditats : L’arribada de la matinada, amb els primers raigs de sol, fa resplendir l’or del fons del Rin, esdeveniment que les ondines saluden. Alberich, rep la informació que només aquell que renunciï a l’amor aconseguirà l’or, pronuncia el terrible jurament i aconsegueix així el tresor.

7’ 45”Copenhagen

Podem notar les ondulacions que fan les

aigües del riu

Or com a pena Renúncia

Filles del Rin Or del Rin

Natura o gènesi El riu Rin

Filles del Rin

Bell

Imponent

Acte 2 (de 4)A una plana entre altes muntanyes Els déus es desperten en un paratge resguardat. De moment no tenen una residència fixa. Fricka (deessa de la família i de les tradicions) recrimina al seu espòs Wotan (el rei déus) que hagi encarregat als gegants un castell, el Walhall (que es veu al fons ja quasi acabat), i que com a pagament hagi de cedir la seva germana Freia (deessa de la bellesa i custòdia de les pomes de l’eterna joventut). Wotan espera que Loge (geni del foc, de rogencs cabells), astut i enginyós, li ofereixi algun sistema per evitar cedir la seva cunyada Freia. Amb aquestes es presenten els gegants Fafner i Fasolt i comença una discussió perquè els gegants que ja han acabat la construcció del walhall, reclamen a Freia com a paga. Arriba finanlment Loge i narra com ha voltat pel món i ha vist que tothom aspira a l’amor. Només ha trobat una excepció: el nan Alberich que ha renunciat a l’amor per a obtenir l’or del Rin. Això fa que els gegants ambicionin les riqueses descrites. Acaben acceptant de canviar la remuneració de la seva feina per l’or del Rin, però, de moment, s’enduen Freia com a ostatge per assegurar-se el pagament. Sols els déus noten que comencen a envellir perquè Freia ja no els subministra les pomes de la joventut. Cal com més aviat millor baixar al regne dels nibelungs on Albercich custòdia el preuat or.

p.5(de 8)

7’ 40”per Brigitte Fassbaend

er 1 T. Stewart

Orquestra / Fricka i Wotan: Preàmbul i diàleg: Wotan, Gemahl, erwache! : Wotan, espòs! Desperta’t. Fragment inicial, amb un breu preàmbul musical i recitatiu amb la conversa dels dos esposos divins, És interesant veure com el preludi comença amb el leitmotiv del Walhal i com, en mig del diàleg, es reprèn el tema de la morada divina quan s’hi fa referència.

8’ 29”Per Christa Ludwig i J. Morris

7’ 50”amb M Talvela, D. Ficher-Dieskau i K. Ridderbusch.

Dr. Karajan, 1973

Fasol, Fafner i Wotan: arribada dels gegants: Sanft schloß Schlaf dein Aug' : Dolç tancarà el son el teu ull; nosaltres dos, insomnes, bastíem la fortalesa. Mai cansats del dur esforç. Així comença la conversa dels gegants amb Wotan [quan diu “el teu ull” tancarà el son, cal recordar que Wotan era borni]

6’ 15” per Heinz Zednik ,

1980

Loge: Monòleg de Loge: Immer ist Undank Loges Lohn! : Sempre és la ingratitud la paga de Loge! El geni del foc es lamenta de l’egoisme de Wotan però a la vegada planteja l’existència del tresor dels nibelungs per tal de moure la cobdícia dels gegants i així recuperar Freia

4’ 04”per Peter Schreier,

1973

El Rin

Foc de Loge

EncanteriLa llança de Wotan

Walhall

Gegants Llança de Wotan

8’ 16”Dr.

Karajan

Tractat o promeses

Acte 3 (de 4)Al Nibelheim, món soterrani dels nibelungs

Una tenebrosa música acompanya el descens de Wotan i Loge que arribaran a una cova soterrània. Allà senten cops de martell i fuetades: Alberich obliga als nibelungs a treballar sense descans per a ell. Alberich recrimina al seu germà Mime, també esclavitzat, que li mana que li lliuri l’elm d’or (el Tarnhelm) que ha estat forjant sota les seves instruccions. Finalment l’expert ferrer dona l’elm al seu germà que així té un objecte màgic que li permet transformar el seu aspecte a voluntat. Les queixes de Mime atreuen els dos seus visitants. El nan explica com Alberich els té a tots esclavitzats amb el poder de l’anell. El rei dels nibelungs descobreix finalment els dos intrusos: els vilipendia i amenaça. Diu també que igual com ell ha renunciat a l’amor vol que tothom es vegi obligat a fer el mateix. Aviat estarà en condicions d’enviar un potent exèrcit de nibelungs per dominar el món dels homes i dels déus. Wotan, enfurismat, vol atacar l’orgullós nan amb la seva llança, però Loge li planteja que és millor usar l’astúcia. Loge diu a Albercih que està impressionat del seu poder i, concretament, de la capacitat de canviar de forma amb l’elm màgic. Demana al rei nibelung que li faci una demostració. Primer li demana que es converteixi en un drac i, després en una granota. Quan Albercih té la forma del petit rèptil els déus s’apoderen d’ell amb facilitat i el lliguen de peus i mans. Finament, se l’enduen cap al món superior del que els dos déus havien baixat. p. 6

(de 8)

6’ 14”Von Karajan

amb la Filarmònica

de Berlin

Orquestra i Alberich i Mime: Preludi i escena: Preludi + Hehe! Hehe! Hieher! Hieher! : Eh, eh, aquí, aquí. Durant el preludi, que comença amb un so ombrívol, es van succeint diversos leitmotivs: tema del foc, de la renúncia a l’amor, de l’or, de l’amenaça del nibelung, de l’anell, del perill de Freia, acabant amb un so de repic de martell (tema dels nibelungs i de la forja). Tot plegat ens situa en el món soterrani dels nans nibelungs, esclavitzats per acumular un tresor per a Alberich Wotan i Loge baixen al Nibelheim o país dels nibelungs. Allà troben com Alberich esclavitza al seu germà Mime i als altres nans.

2’ 56”Dr. Z.

Mehta, València,

2007

7’ 57”València

Alberich i Loge: Captura d’Alberich: Riesen-Wurm winde sich ringelnd! : Serp gegant repta cargolant-se! .

5’ 15”Bayreuth

Tarnhelm (elm màgic)

Renúncia a l’amor Or

Nibelungs o forja

Drac

Interessant encara que breu preludi

Acte 4 (de 4)A la plana prop del Walhall

De nou a la superfície els déus obliguen al rei nibelung a lliurar tots els seu tresor a canvi de recuperar la llibertat. Finalment el nan accedeix i dóna ordres als nibelungs de carretejar l’or fins al lloc. Encara intenta Alberich quedar-se amb l’elm i l’anell màgics, però Loge arrabassa l’elm i Wotan li pren l’anell. És aleshores que deslliguen al nan. Aquest, enfurismat, pronuncia una maledicció: la desgràcia i la mort recauran sobre qui en un futur posseeixi l’anell. Els gegants Fafner i Fasolt retornen amb Freia, encara presonera. Els constructors claven unes estaques a terra. El rescat de Freia passarà per apilar una quantitat d’or que ocupi l’alt i l’ample de les mesures de la deessa. Així que s’han ajuntat tots els sacs d’or, encara en falta una mica. Això obliga a afegir-hi l’elm màgic d’or. Però, faltarà un petit foradet per cobrir: cal posar-hi l’anell del poder. De moment Wotan, encisat ja per l’atractiu de l’anell, no vol lliurar-lo. Els demés déus, però, li demanen de recuperar a Freia i amb ella la immortalitat. Els gegants amenacen de trencar el pacte. És quan apareix la deessa Erda, que emana de la terra (el seu domini): la mare de les Nornes preveu un destí terrible per als déus i reclama a Wotan que doni l’anell, cosa que finalment fa. L’anell comença a provocar els efectes malèfics sobre els nous amos: Fafner mata a cops de garrot al seu germà Fasolt, cobejós de quedar-se amb totes les riqueses. Per netejar l’ambient, Donner (déu del tro) provoca una tempesta i amb un cop de martell fa saltar un potent tro. Quan la tempesta cedeix, apareix un arc de Sant Martí que unix el turó al Walhall. Solemnement els déus van a la seva nova morada pujant per l’acolorit arc. Mentrestant, lluny se senten les filles del Rin reclamant el seu or i Loge, que ha restat al lloc amenaça d’acabar amb els capriciosos déus mentre retorna a la seva forma de flama. p. 7

(de 8)

4’ 13”Per H.

Betch, 1976 Bayreut

Alberich: Maledicció: Wirklich frei? : Realment lliure? .

3’ 38”Versió amb

foto

5’ 34”per Hanna Schwarz

1989, Munic

ERDA: Advertència d’Erda: Weiche, Wotan, weiche! : Cedeix, Wotan, Cedeix! Escapa’t de la maledicció de l’anell!

5’ 32”per Christa

Mayer. 2007 València

3’ 06”Per Robert Kerns, 1973

DONNER: Escena de la boira o del llamp: Schwüles Gedunst [...] He da! He da! He do! : Sufocant boirina [...] Heda! Heda! Hedo! .

3’ 30”Per Ilya Bannik, València

2007

3’ 27”1992,

Bayreuth

Filles del Rin, Wotan i Loge: Entrada dels déus al Walhall: Rheingold! Rheingold! : Or del Rin! Or del Rin (enyoren les ondines. Els déus acabaran pujant a la nova fortalesa mentre se sent reiterar el tema de l’arc de Sant Martí acompanyat per 7 arpes.

3’ 24”3003 Liceu Barcelona

AlberichMalediccióOdi

Natura Caiguda

Arc de Sant Martí

Filles del Rin

Erda

Tro

Maco

Final vistós

Enregistraments i referènciesREFERÈNCIES

Alier, Roger. Guía universal de la ópera. Barcelona: Robinbook, 2007 (pp. 992 a 997)

García Pérez, Jesús i altres. La Gran Ópera. Barcelona: Planeta De Agostini, 1989, vol. IV (pp. 158 a 161)

Olivares, Juan Carlos (Cood.) Das Rheingold (L’or del Rin). Barcelona: Gran Teatre del Liceu, 2003

Olivares, Juan Carlos (Cood.) Das Rheingold . Barcelona: Gran Teatre del Liceu, 2013

Samaranch, Rosa (Dra.), Temporada d’Òpera 2003-2004. Barcelona: Amics del Liceu, 2003 (pp. 128 a 143)

Vilella, Asunción (Dra.) La Ópera. Barcelona: Salvat, 1988. Vol I, (pp. 101 a 107)

Amics del Liceu. Temporada d’òpera 2012-13 (pp. 122 a 139). Baixat abril 2013, a: http://www.amicsliceu.com/wp-content/themes/hotnews/pdf/LICEU_2012_2013.pdfGener, Ramon, Das Rheingold a la webcam de Ramon Gener. Barcelona: Liceu, 2012 (Baixat l’agost del 2013)http://www.youtube.com/watch?v=sO85q8KgYIQ

Hernández, Joaquim, Preparant Das Rheingold. Abril 2013. Baixat agost 2013, a:http://ximo.wordpress.com/2013/04/16/preparant-das-rheingold/

Mitjà ENREGISTRAMENTS

CD 1981. Dr. H. von Karajan. Amb: Tomas Stewart, Brigitte Fassbaender, Peter Schreier, Zoltan Keleman

DVD Revolucinària en el seu moment, Cèlebre1980, Deutsche Grammophon/Philips, Dr. Musical Pierre Boulez; escenografia Patrice Chéreau. A Bayreuth

DVD Espectacular i minimalista posada en escena2010, Deutsche Grammophon, Dr. Musical James Nevine; Escenografia Robert Lepage

Accés íntegre i gratuït amb You TubeId., amb sotstitulat en castellà

LIBRETTO

AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, setembre 2013 p. 8

(de 8)

Altres guies d’audició Associació d’amics

Alemany-Català pel Liceu

Alemany-Castellà per Kareol

2h 37’ 54”Met 2010

Dr. J. Levine

2h 30’ 28”, 1989Opera estatal de Berlin

Dr. W. Sawallisch

Aleamny-Castellà per El Atril

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11

Caricatura de Wagner de la caràtula: Julià Pascual Fortea, 2013.

Revisió lingüística Rosa Bruguera Currius